36

RAMONBASSOLS

(,2.003)

~. ~<irt."cA ~ ~~~

~ePo-un.V"" CQ . "Bo.;.~ : ~ chJ

ELEMENTS BSIl'S DE PSICOTEf{PIA PSICOANALiTICA

37

oL f" &te- ~~.

;~

EL PSICOTERAPEUTA. ELS TRES PILARS DE LA FORMACI DEL PSICOTERAPEUTA:

ANLlSI, TEORIA 1SUPERVISI

';..:.

,~
\;

).

Una peculiaritat fonamental de la psicoterapia s el fet que J'instrument

que serveix per captar I'inconscicnt del pacient s la ment del psicoterapcuta en
els seus nivells conscients i inconscients, com desprs cxposarem en parlar de la
transferencia.contratransferencia. Aixo suposa uns alts graus d'exig~ncia en la
rormaci del terapeuta, no soIs en I'aspeclc professional sin tamb en el
personal. Com escru J. Be~ (1998) en referir-se a les condicions necessaries en
la formad6 del psicoterapeuta: " s desenvolupar la capacitat d'amor a la veritat
en un sentit ampli i aplicat en concret al coneixement de si mateix i oferta d'ajut
professional a aqucl1s que vinguin amb aquesta demanda. Aixo t altres
manifestacions: capacitat de reconeixement, base d'activitat reparadora i
creativa, i tamb desenvoluparncnt de la capacitat de tolerhncia i respecte a
I'autonoma deis altres." Aquestes afirmacions estarien d'acord 8mb el
pensament de Freud, qui ha assenyalat que la relaci analftica esta basada en
I'amor a la vcrilat. La dificultat d'acccptar la veritat sobre un mateix seria una de
les resistencies ms potents en contra d'aquesta disciplina. En una semblant 1Cnia
de pensarnent, Etchegoyen, refcrint-sc a la psicoanalisi -i, per tant, tamb la
psicoterapia hi queda inclosa-, parla de restricta relaci entre t~cnica i ~tica i
del fet que I'etica s'integra en la teoria cientffica de la psicoanAlisi, no com una
simple aspiraci6 moral, sin com una nccessitat de la seva praxi.
El psicoterapeuta ha d'haver adquirit un nivell de maduresa que ti

permeti una comprensi benevolent del pacient, sense efectuar judicis morals.

La scva atenci ha d'estar centrada en el pacie"t i per tant no ha de mostrar res

de si mateix. Les reaccions que pugui sentir en la seva ment han d'estar al servei

. de la comprensi i la contenci deIs conflictes del pacient. En certa forma dirCem

que ha de resignar la seva identitat. La seva funci s de ren~ctir al pacient el
que Ji ha dipositat, una vegada ha estat metabolitzat i compres. SoIs s d'aquesta
forma que pot evolucionar el procs psicoterap~utic. nicament i exc1usivament
pot obtenir la remuneraci6 economica que ha estat prcviament acordada i la
satisfacci6 Cntima d'haver ajudat el padent, en el cas que I'cvoluci sigui
favorable.
Malgral que existeixen han estat publicades les normes de l' Europea n

Federaton of Ps)'choanal)'tic Psycllotherapy i de l'Associaci Catalana de

Psicote,.apia Ps;coana/(tica per a la formaci de psicoterapeutes, voldria

efectuar uns breus comentaris per tal d'emfasitzar el que crec ms basic i

primordial.

En primer lIoc voldria assenyalar que la quanttat i quaJilal deis

~ssenyalats per a I'exercici de la professi exigeixen que hi hagi una
se~ecci6 previa entre els aspirants a psicoterapeuta i que- soIs haurien d 'sscr
acceptats facultatius Integres i honestos i amb unes bones capacitals d' il1siglrt.
requisits

En segon Iloc, i ja enfocant directament la formaci6, aquesta

classicament s'ha estructurat sobre tres pilars:

a) Tractament personal

h) Fonnaci6 teoriea

e) Supcrvisions

El tractament personal que hauria de passar el fulur terapeuta s

I'elemcnt ms fonamenlal. El que seria preferible s que fos una psicoanalisi, i,
soIs en cas d'haver-hi impossibilitats per efectuar-la, es podra limitar a fer una
psicoterapia psicoanaHtica per tal d'afavorir el desplegament de la funci
psicoanalltica de la personalitat, en el sentit de Bion. Com indica Bea, la
tinalitat estaria orientada a I'ajuda al desenvolupament i maduraci6 de la pcrso
nalitat, i aixb mitjan~ant el creixement de l' ;lIs;gll,. Aquesta proposici6 implica
fer un lractamenl de prou profunditat per permetrc l'adquisici6 de
l'autoconeixement i l'adequada modificaci de les capes ms profundcs i
primitives de I'eslructura personal. Com ahans he esmenlat, la possibililal
dtaprofundir en la comprensi6 d'un pacient sois arriba fans al nivcll de
comprcnsi de si mateix a que el terapeuta ha aconseguit profunditzar.
En relaci a la formaci6 teoricn, aquesta ha d'sser suficicntmcnt
hmplia i scnse actituds dogmatiques, amb profunds coneixements de la
psicopatologia i de les diferents escoles tebriques i amb una oricntac6
eminentment c1fnica.
Quant a les supervisions far un rcsum d'un article sobre aquest lema
que vaig publicar I'any 1998, en la Revista de Psicoterapia Ps;coono/(t;ca de
l'ACPP.
La supervisi6 s un dels tres pilars bsics sobre els quals recoJza
I'aprencnlatge i la formaci del fulur psicoterapeuta. 1 no soIs del rutor
psicoterapeuta, sin6 que s una activitat que seria important i benefici6s que, de
forma ms o menys continuada o esporhdica, pogus prosseguir durant lota la
vida professionaJ, com una nctivitat de rcciclatgc neccssaria en un lrehall (an
pletoric de dificultats i amb el risc de desviacionismes, lant pel fel de realHzar-sc
en solitari com pel fet de les ansietats contralransferencials que es dcsvctllcn.

3M

~AMON

BASSOLS

1:I ,H\'lLNTS BASI( 'S 1JI-: /'Slt-()I'I ~ H;\I'I/\ I'SI("()\N,\I.lI'I( ', \

~ ..~l "

I'}

..'~

Malgrnt que el candidat hagi rcalitzat el traclamcnt personal, sempre resten

aspectes i nivells de la realitat psquica que no han pogul ser elaborats
adequadament o amb prou profunditat, cosa que es trauuir~, en I'existencia de
punts cecs en el contacte amb els pacients. 1 el problema no radica sois en
aquests punts cecs, en els conflictes que no es detecten ni comprenen, sin que el
rise s que s'ompJi aquestes lIacunes amb la propia conllictiva irresolta, amb
greus conseqUencies per a )a marxa deis tractaments. El psicoterapeuta treballa
isol~t quan no esta dins del mare d'una instituci pblica, i aquesl fet pot
promoure tacilment que es deixi arrossegar per rutines, per sentiments
d'autosuficiencia o per viaranys desencertats. Compartir les propies
experiencics, discutir els problemes que planteja un determinat pacient es revela
com un instrument indispensable per poder anar precisant I'enfocament, adquirir
una visi6 ms amplia i profunda donar nou impuls a la propia labor.
Un primer problema que es planteja s decitlir quin s I'objecliu basic
de la supervisi: facilitar una millor comprensi de la realitat psrquica del
pacient?, l.ajudar a la formaci del psicoterapeuta, proporcionanl-li eo
neixcments tccnics i de construcci i conservaci tlcl setting i sobretot afavorir
cJ desenvolupament de t' ins;glll? En realitat es tracIa tle dos nivells indissol'ubles
i amb interacci recproca. L'enfocament de )a supervisi a I'espai que
comparteixcn e) pacient i el psicoterapeuta, prestant la m~xima ntenci a
I'expericncia emocional relacional que els vincula, als conlinguts del pacient, les
intervencions del psicoterapeuta i la rcsposta del pacient, s a dir, als successius
movimenls i vicissituds amb que es van dcscnvulupanl una i altra sessi, permet
que el supervisat pugui anar desenvolupnnt la scva funci6 psicoterapcutica
alhora que va adquirint una perspectiva ms perlilada deis mecanismes i
defenses del pacient. La funci del supervisor ha d'atendre als diferents
problemes tecnics que van sorgint en el curs tlel lractament, i, des de la seva
posici d'observauor participant, ha d'ajudar a comprcntlrc el que esta passant,
si h s indispensable que hi hagi un total respecte amb els estils il1lerpretatius
tlcl psicoterapeuta.
De fet, la presencia del supervisor comporta una gran complexitat a
causa de l'inlerjoc entre el nou vinc1e establcrt, les relacions trunsfercncia
conlratransferencia de) procs psicoterapcutic, i a la vegada les derivades tlel
propi tractament del psicoterapeuta. Aixo, que succeeix de fonna Ols marcada
si encara s'esta en tractament, tumb es manifesta, dhuc, si ja soa finaJitznt.
L'avantatge d'estur encara en tractament s que les dificuhats que comporta ]a
supervisi poden ser analitzades i integrades. La relaci(~ dual entre
psicotcrapeuta i pacienl esdev inllurda pcr les reJacions que el psicoterapcuta

,1',
:<,~,\,) :

',~'i

l!Slablcix en el seu lractament i 3 la vegada amb el supervisor. f:s a dir. que

(fum' relacid dual es passa a una de quadridimcnsionaJ. I lins i lot podrcm
considerar 'la que s'estahleix, encara que de forma indirecta, entre el supervisor i
e] terapeuta del supervisal, pero que t la seva innucncia i que pOI motivar, f1ns i
tot I'clecci d' un determinat supervisor. Iles slIccessives noves supcrvisions
poden comportar una major complexital. a la vegada que ajuden a una ccrla
dissoluci de la dependencia, i, a ms a ms, lenen I'avantalge de familiaritzar el
supervisat amb d'altres estils interpretatius i de comprensi6 del material. Pcr
aqucst motiu s preferible que les supervisions no s'etcrnitzin. que comp]cixin
soIs un temps limitat. Si b, corn s'ha indicat abans, s favorable que les
supcrvisions es reprenguin manla vegada, s beneficis que s'efectui'n 3mb
diferents supervisors.

\i~

,!f~

, ~i
:'i.::;;

't'~~

-\

"

La funci del supervisor pot afavorir els processos de dissociaci en e]

psicoterapeuta, en el sentit de poder-lo idealilzar que, aleshores, el seu
terapeuta adquireixi lIns matisos pcrsecutoris, o en el sentit conlrari, vivint el
supervisor com alg que el controla i afavorint la idealitzaci del propi tera
peuta. Tots aqucsts mecanismes poden determinar la submissi al supervisor,
3mb la consegUent perdua de les capacitals creativcs i de la llibertat
interpretativa, identificacions mimcliqucs o l'inlcnt d'anar desplac;ant-Io del seu
paper tot cercant que tamb Ji proporcioni alguna mena d'ajut lerapclItic,
sobretot en fer-sc evidents les diticultats sentides a niveJl conlratransferencial en
el procs psicoterapeutic en curso La millor manera d'intenlnr evilar aqucsts
escuJls s que el supervisor adopti una actitud estrictarncnt petlagogica,
d,arament diferenciada de la terapcutica. La forma de comunicarse, d'atenure,
I'utmosfera que es crea poden ser decisives per ajudar a diferenciar amhducs
funcions. s sois si es pol crear un clima de franca cotnunicacid i de
co)laboraci, tanl en les supervisions individuals com en les grupals. quc
I'cxpcriencia pOI sser sentida com a fructCfera i satisfactoria i es pOl aconseguir
que rcdundi en un mutu desplegament de la capacitat de pensar de lols cls
implicats, supcrvisats i supervisors.