Professional Documents
Culture Documents
Apunts Resumits Òptica
Apunts Resumits Òptica
Apunts dOptica
Fsica
Artur Carnicer i Ignasi Juvells
Universitat de Barcelona
`
Departament de Fsica Aplicada i Optica
8 de gener de 2003
Index
`
1 Optica
Geom`
etrica
`
1.1 Optica Geom`etrica Paraxial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
`
1.1.1 Postulats de lOptica
Geom`etrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.2
1.3
1.4
2.2
5
5
1.1.2
Principi de Fermat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.3
1.1.4
Invariant dAbbe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.5
1.1.6
1.1.7
Sistemes compostos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10
1.1.8
Lents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11
1.1.9
11
1.1.10 Formaci
o dimatges en un mirall esf`eric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11
11
Instruments de projeccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16
1.2.1
Introducci
o als instruments de projeccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16
1.2.2
Lull hum`
a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16
1.2.3
La c`amera fotogr`
aca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
17
1.2.4
Objectius fotogr`
acs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
18
1.2.5
19
Telescopis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20
1.3.1
Introducci
o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20
1.3.2
Ullera astron`
omica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
1.3.3
Ullera de Galileu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
1.3.4
Ullera terrestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
22
1.3.5
Telescopis de miralls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
24
Microscopis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
24
1.4.1
24
1.4.2
El microscopi compost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
25
`
2 Optica
Electromagn`
etica
2.1
27
Ones electromagn`etiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
27
2.1.1
Equacions de Maxwell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
27
2.1.2
28
2.1.3
30
Polaritzaci
o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
32
INDEX
2
2.2.1
Lellipse de polaritzaci
o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
32
2.2.2
Polaritzaci
o: casos particulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
33
2.2.3
Polaritzadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
33
Propagaci
o, reexio i refracci
o. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
`
2.3.1 Deduccio de les lleis de lOptica
Geom`etrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
35
35
2.3.2
F
ormules de Fresnel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
36
2.3.3
An`
alisi dels coecients de transmissio i reexio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
38
2.3.4
40
41
2.4
2.5
2.4.1 Propagaci
o en medis conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
`
Optica de medis anis`
otrops . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
45
2.5.1
Nomenclatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
45
2.5.2
46
2.5.3
Medis uniaxials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
48
2.5.4
L`
amines retardadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
50
2.3
3 Interfer`
encies
3.1
3.2
3.3
4.2
4.3
43
53
Coher`encia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
53
3.1.1
53
3.1.2
54
Experiment de Young . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
56
3.2.1
Descripcio de lexperiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
56
3.2.2
58
3.2.3
Coher`encia espacial
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
58
Dispositius intereferom`etrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
59
3.3.1
59
3.3.2
L`
amines antireectores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
62
3.3.3
Linterfer`
ometre de Fabry-Perot
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
65
3.3.4
Filtres interferencials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
67
3.3.5
Interfer`
ometres de Michelson i de Mach-Zehnder . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
67
4 Difracci
o
4.1
43
71
Teoria escalar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
71
4.1.1
Introducci
o a la teoria escalar de la difraccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
71
4.1.2
71
4.1.3
73
4.1.4
Aplicaci
o del teorema de Helmholtz-Kirchho a la difracci
o . . . . . . . . . . . . .
73
Aproximaci
o de Fresnel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
76
4.2.1
Introducci
o a laproximaci
o de Fresnel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
76
4.2.2
Aproximaci
o de Fresnel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
76
4.2.3
Difracci
o a dist`
ancia llunyana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
77
Aproximaci
o de Fraunhofer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
78
4.3.1
78
4.3.2
78
INDEX
3
4.3.3
80
INDEX
Captol 1
`
Optica
Geom`
etrica
`
Optica
Geom`
etrica Paraxial
1.1
1.1.1
`
Postulats de lOptica
Geom`
etrica
1.1.2
Principi de Fermat
= ni si .
(1.1)
nds.
(1.2)
El principi de Fermat diu que per anar de A a B, la llum segueix un cam `optic extremal (es a dir, m`axim
o mnim):
5
`
`
CAPITOL 1. OPTICA
GEOMETRICA
=
nds = 0.
(1.3)
Teorema de Malus-Dupin
Si sobre cada raig que surt dun focus emissor de llum prenem camins o`ptics iguals, els punts que limiten
aquests camins generen una superfcie que es normal a tots els raigs. Aquesta superfcie sanomena front
dona.
1.1.3
Sistema `
optic
Anomenem sistema o
`ptic a un conjunt de superfcies que separen medis amb ndexs de refraccio diferents.
Si les superfcies son de revoluci
o, i els seus centres estan alineats, la recta que els uneix sanomena eix
o
`ptic. El punt emissor don surten els raigs sanomena objecte; el punt on sajunten els raigs un cop
passat el sistema `optic es la imatge. Si els raigs passen fsicament per un punt, sanomena real. El punt
es virtual si hi arriben o surten les perllongacions dels raigs. El conjunt de punts objecte forma lespai
objecte mentre que el conjunt de punts imatge conforma lespai imatge.
Sistema `
optic perfecte
Un sistema `optic es perfecte si es pot establir una relacio de semblanca entre tot lespai objecte i tot
lespai imatge. Es pot demostrar que aquesta condicio no es fsicament viable. Podem determinar unes
noves condicions menys restrictives (condicions de Maxwell):
1. A un pla normal a leix o`ptic a lespai objecte li correspon un pla normal a leix o`ptic a lespai
imatge.
`
`
1.1. OPTICA
GEOMETRICA
PARAXIAL
2. Tots els raigs que entren al sistema sortint dun punt passen a la sortida per un altre punt (real o
virtual).
3. Tota gura continguda en un pla perpendicular a leix es representa amb una gura semblant
continguda tambe en un pla perpendicular a leix a lespai imatge.
Denici
o de condici
o destigmatisme: un sistema es comporta estigm`aticament entre dos punts quan
tots els raigs que surten dun punt objecte van a parar a laltre punt.
Conveni de signes
Dist`ancies al llarg
Valor positiu
Valor negatiu
Dreta de la superfcie
Esquerra de la superfcie
y, y , h
, , ,
s, s
de leix
Radis de curvatura
Dist`ancies normals
r
a leix
Angles dincid`encia,
refraccio i reexio
Angles amb leix
Sentit horari
Sentit antihorari
Sentit antihorari
Sentit horari
, ,
`
Optica
paraxial. Denici
o
`
Moltes de les situacions que sestudien en lOptica
Geom`etrica presenten la particularitat que els angles
`
amb els quals es treballa son petits. Quan es treballa en aquestes condicions es parla dOptica
de primer
`
grau o be Optica
Paraxial. En aquests casos, laproximaci
o del sinus o la tangent de langle pel seu arc
es v`alida: sin() , tan() . En aquestes condicions, la llei de la refracci
o sescriu n = n .
`
`
CAPITOL 1. OPTICA
GEOMETRICA
1.1.4
Invariant dAbbe
Linvariant dAbbe d
ona la posici
o de la imatge a partir de la posici
o dun punt objecte (emissor) quan
es produeix una refracci
o a traves duna superfcie esf`erica de radi r que separa dos medis dndexs n i
n . Les dist`ancies de lobjecte a la superfcie i daquesta superfcie a la imatge son s i s , respectivament.
La formula de linvariant dAbbe indica que qualsevol parell de punts objecte-imatge veriquen la relaci
o
destigmatisme. Aquesta relacio es v`alida en condicions paraxials.
n
1 1
r
s
= n
1
1
r
s
.
(1.4)
Aquesta formula es pot aplicar repetidament per diverses superfcies fent servir la formula de pas:
(1.5)
Figura 1.4: F
ormula de pas entre dues superfcies
1.1.5
(1.6)
Augment lateral
Es deneix laugment com la relacio dalcades entre la imatge i lobjecte: = y /y. Per a un sistema
amb k superfcies que separen k + 1 medis, laugment es pot calcular com
=
k
n1 si
,
nk+1 i=1 si
(1.7)
`
`
1.1. OPTICA
GEOMETRICA
PARAXIAL
(1.8)
5. En una superfcie esf`erica, els plans principals H i H estan superposats a la mateixa superfcie
esf`erica (xeu-vos que estem en aproximacio paraxial). Les focals es poden calcular fent servir
linvariant dAbbe:
f = r
n
n n
f = r
n
n
.
n
(1.9)
6. Linvers de la dist`
ancia focal imatge sanomena pot`encia = 1/f i es mesura en di`optries (1 D =
1 m1 ).
1.1.6
`
`
CAPITOL 1. OPTICA
GEOMETRICA
10
zz = f f
n n
n
+ = ,
s
s
f
(1.10)
on z i z son les dist`ancies de lobjecte i de la imatge referides al focus. Si els ndexs extrems son iguals,
cas habitual en les lents i els instruments `optics, f = f ,
zz = f 2
1
1
1
+ = .
s s
f
(1.11)
1.1.7
Sistemes compostos
Tenim dos sistemes `optics ben denits pels seus plans principals i focals, disposats segons sindica a la
gura 1.6. Es pot demostrar que es possible determinar un u
nic sistema (sistema compost) de plans
principals i focals conjunts, calculats a partir dels de cada sistema. En general, qualsevol sistema o`ptic,
independentment de la seva complexitat, pot ser redut a un u
nic parell de plans principals i focals. Aix`
o
suposa una notable simplicaci
o en lestudi paraxial de sistemes o`ptics complexos, es a dir, formats per
moltes lents i/o miralls.
H1
H' 1
H2
n1
H' 2
n' 1 = n 2
f1
f' 1
F1
F' 1
n' 2
f2
f' 2
F2
F' 2
A continuaci
o sindiquen les f
ormules que permeten obtenir la focal conjunta dun sistema compost aix
com les posicions dels seus plans principals i focals:
Cas general. Indexs n1 , n2 , n2
f f2
f = ef1 +f
2
1
H1 H = efef 1+f2
1
ef
H2 H = ef 2+f2
1
n1 = n2 = n2
f1 f2
f1 +f2 e
ef
H1 H = f +f1 e
1
2
ef
H2 H = f +f2 e
1
2
f =
Taula 1.2: F
ormules dacoblament de sistemes
`
`
1.1. OPTICA
GEOMETRICA
PARAXIAL
1.1.8
11
Lents
n2 n 1
(nn1 )(nn2 ) e
nn1 1
1
f = n2 r1 + n2 r2 +
nn2
r1 r2
en1 r1 /(nn1 )
H1 H = enr1 /(nn1 )nr2 /(n n)
2
en2 r2 /(n2 n)
H2 H = enr1 /(nn
1 )nr2 /(n2 n)
er1
n(r1 r2 )e(n1)
2
H2 H = n(r1 r2er)e(n1)
H1 H =
Taula 1.3: F
ormules de disseny de lents
Lents primes
Si el gruix de la lent es petit enfront dels radis de curvatura, es verica que
1
1
1
=
(n
1)
,
f
r1
r2
1.1.9
H1 H = 0,
H2 H = 0.
Formaci
o dimatges en una lent
Formula de formaci
o dimatges de les lents (si n1 = n2 = 1): 1s +
1.1.10
1
s
1
f
Formaci
o dimatges en un mirall esf`
eric
Formula de formaci
o dimatges en miralls esf`erics:
1.1.11
(1.12)
1
s
1
s
2
r
1
f
Diafragma dobertura. Donat un sistema `optic, lelement (muntura de lent, diafragma intercalat,
. . . ) que limita la quantitat de llum que travessa el sistema sanomena diafragma dobertura. La
seva imatge a lespai objecte indica la mida de lobertura per on penetra la llum i rep el nom de
pupilla dentrada. La imatge del diafragma dobertura a lespai imatge indica la mida de lobertura
per on surt la llum i rep el nom de pupilla de sortida
Diafragma de camp. Donat un sistema `optic, lelement (muntura de lent, diafragma intercalat, . . . )
que limita la mida de lobjecte (camp) sanomena diafragma de camp. La seva imatge a lespai
objecte rep el nom de lluerna dentrada. La imatge del diafragma de camp a lespai imatge, que
indica les dimensions de la imatge obtinguda a traves del sistema, rep el nom de lluerna de sortida.
`
`
CAPITOL 1. OPTICA
GEOMETRICA
12
10
-5
-10
-3
-2
-1
`
`
1.1. OPTICA
GEOMETRICA
PARAXIAL
13
10
-5
-10
-3
-2
-1
`
`
CAPITOL 1. OPTICA
GEOMETRICA
14
10
-5
-10
-3
-2
-1
`
`
1.1. OPTICA
GEOMETRICA
PARAXIAL
15
10
-5
-10
-3
-2
-1
`
`
CAPITOL 1. OPTICA
GEOMETRICA
16
1.2
1.2.1
Instruments de projecci
o
Introducci
o als instruments de projecci
o
Els instruments de projeccio estan dissenyats per formar la imatge dun objecte sobre un pla de refer`encia.
Normalment estan constituts per un sistema convergent, de manera que sobte una imatge real a partir
dun objecte tambe real. La fsica associada a aquest problema pot ser explicada a partir de la f
ormula
de formacio dimatge:
1
1
1
+ = ,
s s
f
(1.13)
on s i s son les dist`ancies del sistema `optic a lobjecte i a la imatge, respectivament, i f es la dist`ancia
focal del sistema. Laugment geom`etric es la relacio entre les dist`ancies s i s:
=
s
.
s
(1.14)
Laugment es negatiu en els sistemes projectors (imatge invertida). Si | | < 1, la imatge es mes petita
que lobjecte, mentre que si | | > 1 la imatge es mes gran que lobjecte. Per exemple, habitualment
les c`ameres fotogr`aques, projecten un objecte en una imatge que ha de tenir les dimensions del negatiu
fotogr`
ac. Aix`
o normalment correspondr`
a a | | < 1. A difer`encia daix`
o en un projector de diapositives
el que interessa es veure una imatge molt ampliada duna diapositiva, i per tant | | > 1.
1.2.2
Lull hum`
a
1.2. INSTRUMENTS DE PROJECCIO
17
1
s
1
f .
Aquest
1.2.3
La c`
amera fotogr`
aca
1
f ,
`
`
CAPITOL 1. OPTICA
GEOMETRICA
18
estandarditzats (2, 2.8, 4, 5.6, 8, 11, 16, 22) seguint una progressi
o geom`etrica de rao
2. Daquesta
1.2.4
Objectius fotogr`
acs
1.2. INSTRUMENTS DE PROJECCIO
19
Per construir sistemes compactes, sutilitzen els teleobjectius, que consisteixen en una lent convergent i
una de divergent separades una dist`
ancia e. Fent el tracat de raigs, tal com sindica a la gura 1.26, es pot
veure que el pla principal imatge sallunya i la dist`
ancia focal es fa gran. Aix`
o saconsegueix mantenint
dimensions raonables de la c`amera. Recordeu que la focal conjunta dun sistema de dues lents es calcula
a partir de la relaci
o
f =
f1 f2
.
f1 + f2 e
(1.15)
Per tant, amb dues lents, una de convergent i laltra de divergent, es pot obtenir tot un rang de focals modicant la dist`
ancia e. El zoom es un teleobjectiu especial on la dist`ancia e es ajustable per
lusuari. Daquesta manera saconsegueix una variaci
o contnua de focal i, en conseq
u`encia, el fot`ograf
pot enquadrar lescena de manera mes adient.
1.2.5
Sistemes dilluminaci
o de projectors
Els projectors consten dun objectiu, un sistema de lents convergents, que projecta una transpar`encia
sobre una pantalla. Normalment interessa que laugment lateral sigui gran. El problema en els projectors
es aconseguir que la transpar`encia estigui uniformement illuminada.
Una possibilitat consisteix a fer servir una bombeta i, mitjancant una lent denominada condensador,
projectar el lament de la bombeta sobre la transpar`encia. En aquest sistema dilluminaci
o, denominat
`
`
CAPITOL 1. OPTICA
GEOMETRICA
20
illuminaci
o crtica, el lament apareix sobre la pantalla, la illuminaci
o es poc uniforme i les zones de la
transpar`encia que son illuminades directament per la bombeta poden deteriorar-se com a conseq
u`encia
de lalta temperatura.
El sistema dilluminaci
o K
ohler consisteix a formar la imatge del lament sobre lobjectiu amb lajut de
la lent condensadora. Aix, el lament no es projecta sobre la pantalla. La transpar`encia es colloca junt
al condensador. Daquesta manera, la transpar`encia rep una llum mes uniforme.
1.3
Telescopis
1.3.1
Introducci
o
Els telescopis son instruments dissenyats per observar objectes molt allunyats. Es tracta de sistemes
afocals. Aix`
o vol dir que la imatge de linnit a traves del telescopi est`a tambe a linnit. Igual que el
microscopi, els telescopis es dissenyen de manera que els raigs emergents de linstrument surtin parallels,
1.3. TELESCOPIS
21
es a dir, cap a linnit. Daquesta manera, lull pot treballar sense acomodaci
o, i per tant no es forca la
vista mentre sutilitza linstrument. Finalment, la imatge de linnit es projecta a la retina.
Els telescopis i els microscopis estan formats b`asicament per dos sistemes `optics: objectiu i ocular.
Locular del telescopi i del microscopi funcionen de manera an`
aloga. Es tracta dun sistema de lents que
te un pla focal objecte on es forma la imatge produda per lobjectiu i, per tant, aquesta es projecta de
nou cap a linnit a traves de locular.
1.3.2
Ullera astron`
omica
La ullera astron`
omica es el telescopi mes simple. Consisteix en dos sistemes de lents convergents: lob
jectiu, de focal fobj
, i locular, amb focal foc
. El pla focal imatge de lobjectiu i el pla focal objecte de
locular s
on coincidents. Aix, els raigs que provenen de linnit formen una imatge interm`edia al pla
focal com
u. Locular projecta de nou aquesta imatge a linnit. La gura 1.29 mostra el tracat de raigs
a traves daquest telescopi. Els raigs que entren parallels a leix `optic es creuen en el punt focal imatge
de lobjectiu; en travessar locular tornen a sortir parallels a leix `optic. El raig que entra per lextrem
superior de lobjectiu surt ara per sota, indicant de forma gr`
aca que linstrument tindr`
a un augment
negatiu. Els raigs que entren en el sistema formant un cert angle amb leix o`ptic es creuaran en un
cert punt del pla focal com
u. Per determinar aquest punt cal recordar que el raig que passa pel centre
de la lent no es desvia. En passar aquests raigs a traves de locular, formen un nou angle amb leix
`optic. Per determinar la direccio de sortida, sha indicat amb lnia discontnua un raig auxiliar que passa
pel punt del pla focal on shan creuat els raigs que entren formant un angle omega amb leix i que passa
sense desviar-se pel centre de locular.
Al pla focal com
u, es colloca el diafragma de camp. La grand`
aria de la imatge de linnit que es forma en
aquest pla est`a limitada per les dimensions daquest diafragma. La grand`
aria daquest objecte intermedi
es una mesura directa de langle m`
axim que pot penetrar en el telescopi. Per altra banda, la limitaci
o
sobre la quantitat de llum que penetra en el sistema (diafragma dobertura, DO) es troba a lobjectiu.
Com que no tenim cap sistema `optic previ a lobjectiu, fa tambe de pupilla dentrada. En calcular la
imatge del DO a traves de locular, obtenim la posicio i les dimensions de la pupilla de sortida (PS).
Aquest es el pla on sha de collocar lull per observar a traves de la ullera (pla demerg`encia de pupilla).
Si ens xem en el tracat de raigs en eix, es podria pensar que qualsevol pla a partir de locular f
ora
adequat per posar lull. En fer el tracat de raigs en camp es veu que l
unica manera de no perdre raigs
es posar lull a la PS.
En els telescopis laugment ve donat per la relaci
o entre el que es veu a traves de linstrument respecte
al que es veuria a ull nu. Laugment obtingut amb aquest sistema es
fobj
tan( )
P E
= =
.
tan()
foc
P S
(1.16)
Cal destacar que aquest augment es negatiu. Aquest resultat es pot demostrar f`
acilment a partir dequival`encies de triangles en la gura 1.29.
1.3.3
Ullera de Galileu
`
`
CAPITOL 1. OPTICA
GEOMETRICA
22
Terra, ja que lobservador veu els objectes a linreves. Per aconseguir un augment positiu, sutilitza una
lent o sistema divergent com a ocular. El pla focal imatge de lobjectiu i el pla focal objecte de locular
f`acil
son tambe coincidents. Les gures 1.30 i 1.31 mostren el tracat de raigs en eix i en camp. Es
demostrar que aqu laugment tambe es descriu per
fobj
tan( )
= > 0.
tan()
foc
(1.17)
Com que ara el valor de foc
es negatiu, ja que la lent es divergent, laugment visual de linstrument es
positiu.
Per trobar la posici
o de la pupilla de sortida, es calcula la imatge de la muntura de lobjectiu a traves
de locular. Aquesta es troba a linterior del telescopi i en conseq
u`encia lobjectiu no actua de diafragma
dobertura. Lull shaur`
a dacostar al m`axim a locular i mirar a traves dell. La imatge de lobjectiu
limitar`
a el camp que veur`a lull i, per tant, lobjectiu fa de diafragma de camp del conjunt telescopi-ull,
i la seva imatge de lluerna de sortida.
1.3.4
Ullera terrestre
La ullera terrestre es una alternativa per aconseguir telescopis amb augment visual positiu sense que es
generin els problemes de vinyetatge propis de la ullera de Galileu. Es tracta duna ullera astron`
omica a
la qual sha afegit una lent denominada inversora. La imatge de linnit es forma al pla focal imatge de
lobjectiu. Aquesta imatge es projecta a traves de la lent inversora i es forma una nova imatge interm`edia.
El pla de formaci
o daquesta imatge es coincident amb el pla focal objecte de locular, i per tant els raigs
surten parallels del sistema. Com que laugment de la projeccio a traves de la lent inversora es negatiu,
laugment total es positiu.
Es pot demostrar que la ullera terrestre te un augment visual que es igual a
1.3. TELESCOPIS
23
ut =
fobj
s
tan( )
=
= ua inv
tan()
foc s
(1.18)
Laugment visual en aquest cas es igual a laugment visual corresponent a la ullera astron`
omica que
podrem construir sense inversora, multiplicat per laugment lateral de la projecci
o de la imatge interm`edia
a traves de la lent inversora. Com que els dos augments parcials son negatius, laugment total es positiu.
En aquest instrument, lobjectiu ha de fer de pupilla dentrada. La posici
o de la imatge daquesta a traves
de la inversora i locular indica on sha de collocar lull. El diafragma de camp en aquest instrument
est`a situat equivalentment al pla focal imatge de lobjectiu o al pla focal objecte de locular, encara que
generalment es troba en el darrer.
`
`
CAPITOL 1. OPTICA
GEOMETRICA
24
1.3.5
Telescopis de miralls
Basant-se en el telescopi astron`omic es poden dissenyar telescopis en els quals lobjectiu es construeixi amb
un sistema de miralls en comptes de lents. Aquests sistemes son de gran lluminositat i presenten valors
de fobj
molt grans. A mes a mes, els miralls no presenten aberracio crom`atica. Els grans telescopis tenen
arquitectures daquests tipus. La gura 1.33 mostra un exemple de telescopi de miralls: en determinar
la posicio del pla principal objecte obtenim que la focal de lobjectiu es molt gran, la qual cosa suposa
un valor de laugment molt elevat.
1.4
1.4.1
Microscopis
La lupa. Lobjectiu del microscopi
Un microscopi es un sistema `optic dissenyat per observar objectes petits. Si volem observar un objecte
molt petit, el que farem ser`
a apropar-nos-hi al m`
axim, es a dir ns que lull sigui capac dacomodar.
Aquesta dist`ancia mnima per la qual lull encara es capac denfocar sanomena dist`
ancia del punt proper
1.4. MICROSCOPIS
25
tan( )
250
=
tan()
f
(1.19)
1.4.2
El microscopi compost
El microscopi es dissenya afegint una etapa projectora (objectiu) pr`evia a la lent actuant com a lupa
(ocular). Lobjecte a observar es colloca a dist`ancia s del lobjectiu. La imatge a traves de lobjectiu es
forma a dist`
ancia s daquesta lent. El pla on es forma aquesta imatge interm`edia es coincident amb el
pla focal objecte de la lent que actua com a lupa (ocular). Els raigs surten parallels despres de travessar
locular i aix, lull pot observar en condicions de no acomodaci
o.
Sigui t la dist`
ancia entre el pla focal imatge de lobjectiu i el pla focal objecte de locular. Es pot demostrar
que laugment visual daquest instrument es
`
`
CAPITOL 1. OPTICA
GEOMETRICA
26
t 250
tan( )
=
= obj
oc ,
tan()
fobj foc
(1.20)
es a dir, laugment de linstrument es calcula multiplicant els augments de lobjectiu obj
pels augments
Captol 2
`
Optica
Electromagn`
etica
2.1
2.1.1
Ones electromagn`
etiques
Equacions de Maxwell
Linstrument b`
asic per descriure els fen`omens relacionats amb l`
optica ondulat`
oria son les equacions de
Maxwell, que en el sistema CGS Gauss sescriuen:
H
= 4 j + 1 D
c
c t
1
B
E
=
c t
D = 4
B
= 0,
(2.1)
es el camp magn`etic, E
es el camp el`ectric, D
es el vector desplacament, B
es el vector induccio
on H
magn`etica, j es la densitat de corrent, es la densitat de c`arrega i c es una constant de proporcionalitat.
Les equacions de Maxwell es complementen amb les relacions constitutives seg
uents:
= E
D
= H
B
j = E,
(2.2)
c t
E
= H
c t
E = 0
B
= 0.
(2.3)
Quan un camp electromagn`etic canvia de medi, les components normals i tangencials daquest veriquen
les relacions seg
uents:
27
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
28
1 ) = 4s
2 D
Components normals: n(D
n(B2 B1 ) = 0
2 H
1 ) = 4 js ,
Components tangencials: n (E2 E1 ) = 0 n (H
c
(2.4)
on n es el vector normal a la superfcie, i s i js son les densitats supercials de c`arrega i corrent,
respectivament. Els subndexs 1 i 2 fan refer`encia als camps en el medi original i en el medi en el qual
es transmeten els camps, respectivament. Si les densitats de c`arrega i corrent s
on zero, s = 0 i js = 0,
aleshores es veriquen les relacions de continutat seg
uent:
D2n = D1n
Components normals:
Components tangencials:
E2t = E1t
B2n = B1n
H2t = H1t
(2.5)
2.1.2
Lequaci
o dones. Solucions
2 H
c2 t2
2
= E .
E
c2 t2
=
H
(2.6)
c
v= .
(2.7)
(2.8)
vt rs =
1
(t krs).
k
(2.9)
`
2.1. ONES ELECTROMAGNETIQUES
29
=H
0 cos(t krs),
H
(2.10)
0 i H
0 son les amplituds m`aximes dels camps el`ectric i magn`etic, respectivament. Laron els m`oduls E
gument daquestes funcions es adimensional. Per comoditat, a lhora de fer manipulacions matem`
atiques
escriurem els camps en notacio complexa, encara que nomes la seva part real (o imagin`aria) te inter`es
fsic, es a dir:
=E
0 exp(i(t krs))
E
=H
0 exp(i(t krs))
H
(2.11)
0 es lamplitud de lona i exp(i(t krs)) la seva fase, que tambe es pot escriure en termes de lndex
on E
de refraccio. Si denim p = /c, tindrem que
=E
0 exp(ip(ct nrs))
E
=H
0 exp(ip(ct nrs)).
H
(2.12)
Denim el concepte de front dona com el lloc geom`etric dels punts que tenen la mateixa fase, en un
moment donat. En el cas dones planes, el front dona es el pla krs = C, on C es una constant. Es
possible establir una relaci
o entre els conceptes de fase i cam o
`ptic ( = nl, on n es lndex de refracci
o).
La difer`encia de fase entre dos plans 1 i 2 del front dona, situats a dist`
ancia l entre si, es
(t kr2s) (t kr1s) = k(r2 r1 )s = kl.
(2.13)
Si lona es propaga en un medi dndex n, kl = (k/n)nl = (k/n). Aquest resultat sutilitzar`a mes
endavant en lestudi dels sistemes interferencials. Una altra soluci
o de lequaci
o dona que presenta un
gran inter`es es aquella en qu`e el valor de lamplitud de lona nomes dep`en de la dist`
ancia al punt en qu`e
es genera. En aquest cas (ona esf`erica), es convenient escriure lequacio dones en coordenades esf`eriques,
= E(r,
t):
i prendre nomes la part radial, es a dir, E
=
E
1 2 rE
1 2E
=
.
2
2
2
r r
v t
(2.14)
I podem escriure
2 rE
1 2 rE
= 2
.
2
2
r
v t
(2.15)
(2.16)
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
30
Figura 2.2:
2.1.3
transversal)
= nE
s H
(2.17)
relacions que indiquen que els vectors camp el`ectric i camp magn`etic, i el vector s son ortogonals entre
si. Els vectors camps el`ectric i magn`etic vibren en un pla que es propaga segons la direcci
o s, tal i com
es mostra a la gura 2.3.
Lenergia electromagn`etica emmagatzemada en un diferencial de volum sescriu
du =
1
2 + H
2 ) dv,
(E
8
(2.18)
=
t
t
V
1
2 + H
2 ) dv.
(E
8
(2.19)
Considerem un material diel`ectric ideal ( = 0). Fent servir les equacions de Maxwell podem demostrar
que la variaci
o denergia anterior pot expressar-se com
u
c
=
t
4
Hds.
E
(2.20)
(2.21)
`
2.1. ONES ELECTROMAGNETIQUES
31
>= 1
I =< S
Sdt
(2.22)
I=
cn
E0 2 ,
8
(2.23)
I=
cn E0 2
,
8 r2
(2.24)
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
32
2.2
2.2.1
Polaritzaci
o
Lellipse de polaritzaci
o
Ex = A1 cos(t)
Ey = A2 cos(t + ).
(2.25)
(2.26)
que correspon a una ellipse amb centre a lorigen de coordenades, per`o amb leix major formant un cert
angle amb leix x. Aquest angle es pot trobar a partir de lexpressi
o
tan(2) =
2A1 A2 cos()
.
A21 A22
(2.27)
Figura 2.4: Llum polaritzada ellpticament. La gura mostra dos casos, sense rotaci
o i amb rotaci
o dels eixos de
lellipse respecte als eixos de coordenades. En els dos casos, lellipse es a linterior dun rectangle de dimensions
2A1 2A2
El camp el`ectric que es combinacio dels dos camps el`ectrics anteriors sescriu com
A1 exp(i(t kz))
= A2 exp(i(t kz + )) .
E
(2.28)
2.2. POLARITZACIO
33
Aquest camp, en propagar-se, genera una espiral de pas ellptic. Aquesta ona sanomena llum polaritzada
=
ellptica. El camp magn`etic te un comportament equivalent, i es determina a partir de la relaci
oH
Si ara posem un detector normal a la direcci
ns E.
o de propagaci
o, la intensitat que detectarem
sobtindr`
a a partir de la mitjana temporal del vector de Poynting. En aquestes condicions determinem
que Hy = nEx i Hx = nEy ; per tant:
= c E
H
S
4
=
S
cn 2
(A cos2 (t) + A22 cos2 (t + )),
4 1
(2.29)
cn 2
(A + A22 ).
8 1
(2.30)
Per tant, la intensitat es la suma directa de les contribucions a la intensitat del camp el`ectric segons la
direccio x i del camp el`ectric segons la direccio y.
2.2.2
Polaritzaci
o: casos particulars
Fixem-nos ara en un pla qualsevol z = z0 . El vector camp el`ectric canvia de direccio en funci
o del temps
i la gura que genera lextrem daquest vector es descriu per lequaci
o 2.26. Considerant els diferents
valors que pot prendre , obtenim els diferents casos de polaritzacio (vegeu la gura 2.5).
Alguns casos despecial inter`es:
1. Llum polaritzada lineal: = 0 o be = .
2. Eixos de lellipse coincidents amb els eixos de coordenades: = /2 o be = 3/2.
Llum polaritzada circular: si a mes, A1 = A2 .
3. El sentit de gir de lellipse es dextrogir si 0 < < , mentre que el sentit de gir es levogir:
en t = 0.
< < 2. Aix`
o es pot deduir analitzant levoluci
o del vector E
2.2.3
Polaritzadors
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
34
M
S=
C
1
=
A2 + A2
1
2
2
A1 A22
2A A cos()
1 2
2A1 A2 sin()
A21 + A22
Alguns exemples:
1. Llum polaritzada lineal segons eix x: (1, 1, 0, 0).
(2.31)
REFLEXIO
I REFRACCIO
2.3. PROPAGACIO,
35
cos(2)
sin(2)
2.3
cos(2)
sin(2)
cos2 (2)
sin(2) cos(2)
sin(2) cos(2)
sin2 (2)
0
.
0
(2.32)
Propagaci
o, reexi
o i refracci
o
2.3.1
`
Deducci
o de les lleis de lOptica
Geom`
etrica
Una ona incideix sobre una superfcie que separa dos medis diel`ectrics is`otrops dndexs n i n (vegeu
gura 2.7). En interaccionar amb la superfcie de separacio, part de lenergia torna al primer medi i part
de lenergia es transmet al segon. Com que a la superfcie de separacio es veriquen les condicions de
contorn (equaci
o 2.4) i, en el cas particular que estem considerant, la densitat supercial de c`arrega i els
corrents supercials son nuls, podem escriure la continutat de les components del camp:
E2t
E1t
B2n = B1n
H2t
(2.33)
H1t .
(2.34)
Prenem, per exemple, la continutat de la component tangencial y dels camps el`ectrics a la superfcie de
separacio de medis, que per comoditat prendrem a z = 0; podrem escriure Ey + Ey = Ey . Desenvolupant
aquesta expressio tenim
y))
(2.35)
on Ay , Ay i Ay son les amplituds tangencials dels camps incident, transm`es i reectit, p = /c, p = /c
i p = /c. El punt considerat (x, y, 0) es un punt de la superfcie de separacio dels medis. Els vectors
que indiquen la direcci
o de propagaci
o de la fase son s = (, , ), s = ( , , ), s = ( , , ).
Lexpressio de continutat sha de vericar en qualsevol moment i per a qualsevol punt. Per tant, no
pot dependre de les variables espacials o temporals. L
unica manera que aquestes no siguin presents a
lequaci
o es que les tres fases siguin iguals i, per tant, que es puguin cancellar. Aix`
o passa si es verica:
pc = p c = p c : La freq
u`encia no canvia en canviar de medi, ni en produir-se una reexi
o. No obstant
aix`
o, at`es que la velocitat de la llum es dependent del medi, la longitud dona canvia en canviar de
medi. La longitud dona dun camp propagant-se en medi dndex n es relaciona amb la longitud
dona en el buit (0 ), mitjancant la relacio = 0 /n.
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
36
2.3.2
F
ormules de Fresnel
En aquesta seccio estudiarem quin valor pren lamplitud del camp en canviar de medi o reectir-se, en
funci
o de lamplitud incident. Prenem un front dona que avanca segons la direccio s. Considerarem
un camp el`ectric polaritzat linealment, que vibra en el pla denit pel front dona. Per fer la resoluci
o
del problema mes entenedora, projectarem el vector camp el`ectric sobre dos eixos: un eix al pla xz (eix
parallel) i un eix perpendicular a lanterior, i que es parallel a leix y (eix perpendicular) i analitzarem
cada cas per separat. El pla xz es el dincid`encia.
||
Camp E parallel al pla dincid`
encia E
Considerem el primer cas, indicat a la gura 2.8. Prenem la projecci
o del camp el`ectric sobre el pla xz.
Com que no hi ha altres camps
La direccio del camp magn`etic queda denida per la relaci
o H = ns E.
presents en el problema que puguin modicar la direcci
o dels camps, les direccions daquests son les que
es mostren a la gura 2.8. El sentit del camp el`ectric es tal que la component x es positiva. Escriurem
els camps de la manera seg
uent:
|| = A
|| exp(ip(ct nrs))
E
= A
exp(ip (ct nrs ))
E
||
||
= A
exp(ip (ct nrs )).
E
||
||
(2.36)
|| , A = A
i A = A
. Per
Per simplicar-ne la nomenclatura prendrem els m`
oduls A|| = A
||
||
||
||
deduir la relaci
o entre les amplituds, operarem de la manera seg
uent:
REFLEXIO
I REFRACCIO
2.3. PROPAGACIO,
37
Figura 2.8: F
ormules de Fresnel. Camp E parallel al pla dincid`encia
1. Es projecta la component tangencial (x) del camp el`ectric i shi aplica la condici
o de continutat.
2. Es projecta la component tangencial (y) del camp magn`etic i shi aplica la condici
o de continutat.
3. Es reescriu el camp magn`etic en termes del camp el`ectric. Sobte un sistema dequacions lineal amb
ona
dues inc`ognites (A|| i A|| ), la solucio del qual d
A|| = A||
2 sin( ) cos()
sin( + ) cos( )
(2.37)
tan( )
.
tan( + )
(2.38)
A|| = A||
Camp E perpendicular al pla dincid`
encia E
El segon cas que cal considerar es an`aleg a lanterior, per`
o ara el camp el`ectric es perpendicular al pla
xz, segons sindica a la gura 2.9. El camp el`ectric sha pres en el sentit positiu de leix y. Operant de
la mateixa manera que en cas anterior, sobte la relacio entre lamplitud dels camps el`ectrics transm`es i
reectit en funci
o de lincident per al cas de polaritzaci
o perpendicular.
A = A
2 sin( ) cos()
sin( + )
(2.39)
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
38
Figura 2.9: F
ormules de Fresnel. Camp E perpendicular al pla dincid`encia
A = A
sin( )
.
sin( + )
(2.40)
Les equacions 2.37-2.40 reben el nom de formules de Fresnel. Habitualment es treballa amb els coecients
de reexio (r i r|| ) i transmissio (t i t|| ), que es deneixen :
r|| =
r =
2.3.3
A||
A||
A
A
t|| =
A||
A||
t =
A
.
A
(2.41)
An`
alisi dels coecients de transmissi
o i reexi
o
A continuaci
o es mostra la variacio dels quatre coecients de Fresnel en funcio de langle dincid`encia .
Alguns casos dinter`es son:
Incid`encia normal ( = 0):
t|| = t =
2n
n + n
(2.42)
REFLEXIO
I REFRACCIO
2.3. PROPAGACIO,
39
r|| = r =
n n
.
n + n
(2.43)
Angle de Brewster. Tenim incid`encia amb angle de Brewster quan A|| = 0. En aquest cas la
component reectida est`a polaritzada segons la direccio perpendicular. Aix`
o passa quan
tan(B ) =
n
.
n
(2.44)
n
.
n
(2.45)
sin(l ) =
n = 1.5 i n = 1
n = 1 i n = 1.5
Q
uestions interessants que podem extreure de lan`
alisi de les gures:
En incid`encia normal i per a valors petits de langle dincid`encia, els coecients de reexio parallel
i perpendicular s
on iguals. El mateix passa amb els coecients de transmissio.
Valors negatius. La pres`encia daquests valors en els coecients indica que el sentit que es va atribuir
als camps en fer la deduccio de les formules de Fresnel no es apropiat en aquest cas.
Per a angles superiors al lmit, no existeix ona transmesa.
Lamplitud transmesa pot superar el valor de la incident. Aix`
o no viola cap principi de conservaci
o,
ja que lamplitud no es lenergia, la qual, o`bviament, s que es conservar`a.
Es pot comprovar que
r|| = r||
r = r
2
t t = 1 r
,
(2.46)
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
40
i
on els factors r|| , t|| , r i t han estat calculats fent el pas de n a n mentre que els factors r|| , t|| , r
2.3.4
Factors de transmissi
o i reexi
o en intensitat
cn 2
8 A .
Considerem la situacio de la gura 2.12. Una ona plana incideix sobre una superfcie de separacio de
medis amb un angle respecte a la normal i es refracta formant un angle . La comparacio entre els
vectors de Poynting es far`
a a la superfcie de separacio dels medis, aplicant el principi de conservaci
o
de lenergia. S cos() es lenergia que incideix per unitat de superfcie. An`alogament, S cos( ) es
lenergia transmesa. Per tant, el factor de transmissio en intensitat de la component parallela ser`a
T|| =
I||
I||
>cos( )
< S
A2
||
|| n cos( )
=
|| >cos()
A2|| n cos()
< S
(2.47)
A2
n cos( )
.
A2 n cos()
Quant a la component reectida, ara = i n = n , i per tant es pot escriure
(2.48)
REFLEXIO
I REFRACCIO
2.3. PROPAGACIO,
41
R|| =
A2
||
A2||
R =
A2
.
A2
(2.49)
(2.50)
4nn
T|| = T =
(n + n )2
2.3.5
R|| = R =
n n
n + n
2
.
(2.51)
Estudi de la reexi
o total
Quan la llum arriba a una superfcie de separacio de medis (n < n), amb un angle superior a langle lmit,
tota la llum torna al primer medi. Recordem que langle lmit sobte quan es verica n sin() = n sin(/2).
Denim N com, N = sin() = n /n.
La llei de Snell te un clar signicat geom`etric quan treballem amb medis diel`ectrics i en les condicions
habituals. Podem fer la hip`
otesi seg
uent: la llei de la refracci
o te una validesa formal mes enll`a del seu
signicat intutiu. Considerem una ona plana incident sobre una superfcie de separacio de medis amb un
angle > l i n > n . Si acceptem la validesa formal de la llei de Snell podrem escriure sin( ) = sin()/N .
Noteu que sin( ) > 1, i per tant el valor de cos( ) es
cos( ) =
i
N
sin2 () N 2 ,
(2.52)
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
42
tan( )
tan( + )
sin( )
.
=
r
sin( + )
r|| =
Com que coneixem els valors de sin(), cos(), sin( ) i cos( ), podem posar les formules de Fresnel en
termes daquests valors coneguts. Despres de fer unes quantes operacions obtenim que
r|| = ei(,n,n )
r
= ei(,n,n ) .
(2.53)
= A
|| r|| exp(ip(ct nrs )) = A
|| exp(ip(ct nrs ) + i),
E
||
(2.54)
r exp(ip(ct nrs )) = A
exp(ip(ct nrs ) + i).
E
=A
(2.55)
Te sentit parlar de llum transmesa? A primera vista, i at`es que tota la llum torna al primer medi, sembla
una pregunta sense sentit. No obstant aix`
o, escrivim lona en el segon medi:
`
2.4. OPTICA
DE MEDIS CONDUCTORS
43
= A
exp(ip(ct nrs )) = A
exp(ip(ct n (x sin( ) + z cos( ))).
E
(2.56)
(2.57)
i operant,
= A
exp
E
pn
sin2 () N 2
N
n sin()
z exp ip(ct x
) .
N
(2.58)
La interpretaci
o daquesta equacio es la seg
uent:
El terme damplitud presenta una caiguda exponencial r`
apida a mesura que penetrem en el segon
medi. Menyspreem el signe + de lexponencial real ja que es tracta duna soluci
o sense sentit fsic,
que donaria lloc a una ona que augmentaria indenidament la seva amplitud.
La direccio del vector de fase es s = (1, 0, 0): lona es propaga en la direcci
o de la interfase dels dos
medis.
El model demostra lexist`encia duna ona que penetra unes longituds dona en el segon medi. Aix`
o es
corrobora experimentalment amb un fenomen denominat reexi
o total frustrada o efecte t
unel o
`ptic: quan
el segon medi es una l`amina de gruix molt petit, i senvia una ona amb un angle superior al lmit, es
pot observar que aquesta es transmet completament sense reectir-se. Lexplicacio satisfact`oria daquest
fenomen cal buscar-la en la Fsica Qu`antica, que elimina la inconsist`encia del nostre raonament: lona de
la interfase es la mateixa que despres detectem com a reectida.
2.4
`
Optica
de medis conductors
2.4.1
Propagaci
o en medis conductors
Considerem un medi que presenta conductivitat = 0. Els metalls tenen valors de molt alts, per`o els
diel`ectrics reals tambe poden tenir conductivitats diferents de zero. En un medi com aquest, no magn`etic
( = 1) i sense densitat volum`etrica de c`arrega ( = 0), les equacions de Maxwell sescriuen:
H
= 4 E
+ E
c
c t
E
=
c t
E
=0
H
= 0,
(2.59)
(2.60)
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
44
H
= ( 4 i + ) 1 E ,
c t
(2.61)
necessari
que es formalment id`entica a lequaci
o de Maxwell que saplica en el cas de medis diel`ectrics. Es
fer la identicaci
o de la permeabilitat diel`ectrica amb una funci
o de la permeabilitat generalitzada
=
4
c i.
1/2
4 2 2
2
n=
+
+
2
4
2
1/2
4 2 2
2
+
= +
.
2
4
2
(2.62)
2/,
(2.63)
f
ormula coneguda com la relaci
o de Drude.
La solucio a lequaci
o dones en un medi amb = 0 ser`a
=E
0 eip(ctn r s) = E
0 ep r s eip(ctn r s) .
E
(2.64)
Veiem que es una equacio similar a la que sobte quan les ones es propaguen lliurement en un medi
diel`ectric. No obstant aix`o, lamplitud decau exponencialment a mesura que lona es propaga.
Analitzem ara com es transmet una ona electromagn`etica des dun medi diel`ectric a un medi met`allic.
En aquesta seccio farem servir els angles i per referir-nos als angles dincid`encia i refraccio. i evitar
confusions amb la permeabilitat diel`ectrica . Aplicant-hi les condicions de continutat e un canvi de medi,
podrem deduir de nou la f
ormula de Snell de la refracci
o, aplicable en aquest cas. El que obtindrem es
una expressio daspecte familiar:
n sin() = n
sin( ),
(2.65)
= E
0 eip(ctn r s) = E
0 exp(ip(ct n
E
(x sin( ) + z cos( )))),
(2.66)
`
`
2.5. OPTICA
DE MEDIS ANISOTROPS
45
(2.67)
Lona sesmorteeix r`apidament a mesura que penetra en el medi amb conductivitat. A mes, lona es
propaga en la direcci
o fsica s = (n sin(), 0, a). Per tant langle fsic de refraccio es
tan( ) =
n sin()
.
a
(2.68)
Per altra banda, la major part de la llum es reecteix. Per exemple, si calculem el factor de reexi
oR
per incid`encia normal des de laire a un metall, sobte
R=
1n
2
2
1.
1
1+n
(2.69)
Aix`o explica la rao per la que sutilitzen recobriments met`allics per fabricar miralls.
2.5
2.5.1
`
Optica
de medis anis`
otrops
Nomenclatura
Els medis anis`otrops es caracteritzen perqu`e presenten propietats `optiques diferents segons la direcci
o
i el vector
considerada. Aix`
o es tpic dels materials cristallins. En general, el vector camp el`ectric E
estan relacionats per la relacio D
= E,
on es un tensor de dimensio 3x3. Es
possible
desplacament D
demostrar que aquest tensor es sim`etric, i per tant, diagonalitza en una certa base de vectors ortogonals:
x
=
0
y
0
.
z
(2.70)
x
0 = 0
nz
0
nx
0
ny
0
y
0
0
,
z
(2.71)
c
vx =
x
c
vy =
y
c
vz = .
z
(2.72)
Aquestes variables contenen informacio de la fsica del problema i sanalitzaran amb detall mes endavant.
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
46
2.5.2
c t
E
= 1 H
c t
D = 0
H
=0
(2.73)
=E
0 exp(ip(ct nrs))
E
=H
0 exp(ip(ct nrs))
H
=D
0 exp(ip(ct nrs)),
D
on n =
c
vn
(2.74)
es lndex de refracci
o i vn es la velocitat de fase. Introduint aquestes solucions a les equacions
de Maxwell, i fent les derivades espacials i temporals corresponents, obtenim les condicions seg
uents:
s) = D
n(H
=H
n(s E)
s=0
H
s = 0.
D
(2.75)
= n2 (E
s(E
s)).
D
(2.76)
Manipulant aquesta equaci
o podem escriure les components del vector D,
Di =
s
c2 E
si ,
vn2
vi2
(2.77)
`
`
2.5. OPTICA
DE MEDIS ANISOTROPS
s2y
s2x
s2
+
+ 2 z 2 = 0.
2
2
2
2
vx v n
vy v n
vz v n
47
(2.78)
H,
D,
s i S
es disposen segons sindica.
Com podem veure a lesquerra de la gura 2.15, els vectors E,
H.
La direccio del raig, i per tant la
El vector de Poynting es proporcional al producte vectorial E
direccio de propagaci
o de lenergia, no coincideix amb la direcci
o del vector normal al front dona s.
Lequacio 2.78 aporta molta informaci
o: s = (sx , sy , sz ) es el vector normal al front dona i indica la seva
direccio de propagaci
o. Per altra banda, vx , vy i vz son par`
ametres que venen xats pel medi, ja que
sexpressen directament en termes de les components del tensor diel`ectric, i vn es la velocitat que pot
prendre el front dona. Fixat el medi i la direcci
o de propagaci
o s, la f
ormula 2.78 esdeve una equaci
o,
la inc`
ognita de la qual es vn . Es pot comprovar que aquesta equaci
o te dues solucions per a vn , que
x = y = z
x = y = z
En el primer cas, els valors de la diagonal del tensor diel`ectric son iguals i per tant es com si fos un
escalar; es pot assimilar aquest cas a la propagacio en un medi homogeni. Aix`
o es el que passa amb
els materials que cristallitzen en el sistema c
ubic. El segon cas es dona en determinats materials que
cristallitzen segons els sistemes hexagonal, tetragonal o trigonal. Des del punt de vista `optic presenten
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
48
la caracterstica de tenir un eix o`ptic. Els cristalls que no tenen cap direccio de simetria privilegiada i els
tres elements del tensor diel`ectric son diferents, tenen dos eixos o`ptics.
2.5.3
Medis uniaxials
Ara estudiarem amb mes detall els medis uniaxials. Partim de lequaci
o 2.78. Els medis uniaxials
veriquen que x = y o, el que es el mateix, vx = vy . Anomenem vx = vy = vo (velocitat ordin`
aria). En
els medis uniaxials lequaci
o 2.78 pren la forma
(vo2 vn2 ) (vz2 vn2 ) sin2 () + (vo2 vn2 ) cos2 () = 0,
(2.79)
sx = sin() cos()
sy = sin() sin()
sz = cos(),
(2.80)
on es langle que forma el vector s amb leix z i es langle que forma la projeccio del vector s sobre
el pla xy amb leix x. Aquesta equacio te, com ja vam comentar anteriorment, dues solucions, que en
aquest cas son
vn1 = vo
2
vn2
= vo2 cos2 () + vz2 sin2 ().
(2.81)
La primera de les solucions per a la velocitat de fase no dep`en de la direccio s considerada i es igual a
vo . Per tant, la velocitat de fase duna de les ones ser`
a sempre vo (digual manera que es propagaria una
ona a linterior dun diel`ectric homogeni i is`otrop). Com a conseq
u`encia daix`
o, un emissor puntual a
linterior dun medi anis`
otrop uniaxial generaria una ona esf`erica.
La segona de les solucions indica que lona es propaga amb velocitats diferents segons la direccio considerada; vn2 es la velocitat extraordin`
aria. La direcci
o de leix o`ptic la trobarem igualant les dues velocitats
de fase obtingudes, vn1 = vn2 . Aquesta relacio es verica quan = 0, es a dir, quan leix o`ptic coincideix
amb la direccio z (direccio del vector propi del tensor diel`ectric corresponent al valor propi z ). La solucio
vn2 es lequacio duna ellipse, la qual cosa indica que els fronts dona associats s
on ellptics. Per tant, un
emissor puntual a linterior daquest medi generaria una ona, el front dona de la qual ser`
a un ellipsoide
de revoluci
o. La gura 2.16 mostra els dos fronts dona generats. Existeix una direcci
o (eix z) per la qual
els dos fronts dona han avancat a la mateixa velocitat: es leix `optic.
Un problema interessant que podem estudiar es el comportament duna ona plana que incideix normalment sobre una l`amina planoparallela de material anis`otrop uniaxial, com per exemple, la calcita. La
gura 2.17 illustra lexperiment que estem descrivint. Una ona plana incideix normalment i, per tant, el
vector normal al front dona s no es desvia en canviar de medi (angle dincid`encia, 00 , angle de refraccio
00 ). A linterior del medi uniaxial viatjaran dues ones, les polaritzacions de les quals seran normals entre
H.
Com que una de les ones en
= cE
si. La direccio de lenergia ve donada pel vector de Poynting S
4
`
`
2.5. OPTICA
DE MEDIS ANISOTROPS
49
direccions diferents. A mes, aquestes dues ones es propaguen amb velocitats de fase diferents, i per tant
existir`a un desfasament entre elles.
Quan els fronts dona arriben al segon pla de separaci
o de medis es produir`
a una nova refracci
o. En el
cas de lona ordin`
aria, el vector de fase incideix normalment i per tant lona no es desvia. Pel que fa a
lona extraordin`
aria, la direccio del raig forma un cert angle amb la superfcie de separacio. En canvi el
vector de fase incideix normalment sobre aquesta superfcie. Com vam veure anteriorment, en deduir la
llei de la refracci
o, aquesta saplica sobre la direcci
o del vector de fase s i no sobre la direccio del raig
(que en el cas dels medis diel`ectrics ordinaris son coincidents). Per tant, es tracta tambe dincid`encia
S
normal i conseg
uentment les dues ones, ordin`aria i extraordin`
aria, surten amb direccions del vector de
Poynting paralleles.
Visualment, si observem un objecte interposant un cristall de calcita amb cares planoparalleles, observarem que la imatge es desdobla. Una imatge apareix just en la mateixa posici
o on es lobjecte (ona
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
50
ordin`
aria) i laltra surt en una altra posici
o (ona extraordin`
aria). Utilitzant un polaritzador vericarem
que aquestes dues ones estan polaritzades linealment i que s
on normals entre si.
2.5.4
L`
amines retardadores
a leix `
optic
2
2
ne d
n0 d.
(2.82)
`
`
2.5. OPTICA
DE MEDIS ANISOTROPS
51
52
`
`
CAPITOL 2. OPTICA
ELECTROMAGNETICA
Captol 3
Interfer`
encies
3.1
3.1.1
Coher`
encia
Coher`
encia temporal i monocromaticitat
Un sistema fsic allat (pensem en un a`tom, per exemple), amb els seus nivells energ`etics perfectament
denits es una idealitzacio que permet explicar lexist`encia dones monocrom`atiques. Si aquest sistema es
troba excitat en el nivell denergia W2 i passa a un estat denergia W1 tal que W2 > W1 , la fsica qu`antica
prediu que es genera un fot
o amb una longitud dona verica 0 = hc/(W2 W1 ), on h es la constant
de Planck. Si el sistema considerat no es ideal, els seus nivells energ`etics poden estar degenerats, i els
fotons que semetin tindran una longitud dona que uctuar`
a en linterval [0 , 0 + ]. A mes, les
transicions energ`etiques possibles entre la banda denergies 2 i la banda 1 no han de ser equiprobables.
Podem denir, per tant, una distribuci
o P () que indica la probabilitat de generar un fot
o amb una
determinada longitud dona. Algunes causes que fan que els nivells energ`etics estiguin degenerats poden
ser lefecte Doppler, com a conseq
u`encia de lagitacio t`ermica, o be les collisions entre les partcules que
formen el material. En aquests casos, la forma de P () es aproximadament com la que mostra la gura
3.1, mentre que en el cas ideal P () = ( 0 ).
`
CAPITOL 3. INTERFERENCIES
54
E=
0
+
(3.1)
on a() es relaciona directament amb P () i, si la longitud dona en el sumatori anterior es una variable
contnua, lequaci
o esdevindr`
a una integral. Una an`
alisi en profunditat de les matem`
atiques involucrades
en lexpressio anterior ens portaria a un resultat molt interessant: una ona real, suma de diferents
contribucions monocrom`atiques, est`a limitada en lespai, i constitueix el que sanomena un paquet dones.
La longitud fsica del paquet dones sanomena longitud de coher`encia, lc (vegeu les gures 3.2 i 3.3).
Com mes monocrom`atica es lona (es a dir, com mes estreta es la distribuci
o P ()), mes gran es lc : en
el lmit, una ona plana es perfectament monocrom`atica i la seva longitud de coher`encia es innita.
3.1.2
1 i E
2 es troben a lespai, no interaccionen de manera apreciable. Ara
En general, quan dues ones E
be, si es veriquen un seguit de condicions, aquestes ones poden generar una distribuci
o dintensitat
amb zones on lenergia es potencia i daltres on lenergia disminueix. Les condicions per obtenir imatges
dinterfer`encia estables son quatre:
1. Les ones que interfereixen han de ser coherents entre si.
2. Les ones han de tenir la mateixa freq
u`encia.
3. Els camps el`ectrics han de ser parallels.
4. Els camps han de tenir la mateixa amplitud.
Prenem dues ones planes de polaritzaci
o, amplitud, freq
u`encia, fase inicial i direccio de propagaci
o diferents, que se superposen en un punt P de lespai:
1 = A
1 exp(i(w1 t k1rP s1 + 1 ))
E
2 = A
2 exp(i(w2 t k2rP s2 + 2 )).
E
(3.2)
`
3.1. COHERENCIA
55
(3.3)
i desenvolupant,
I
2 2
i(w1 tk1 rP s1 +1 ) i(w2 tk2 rP s2 +2 )
A
e
cos(12 ) +
1 + A2 + A1 A2 e
i(w1 tk1 rP s1 +1 ) i(w2 tk2 rP s2 +2 )
e
cos(12 ),
A1 A2 e
(3.4)
on 12 es langle format pels dos vectors camp el`ectric. Aquesta intensitat es una funci
o del temps. Les
variacions que presenta aquesta funci
o seran molt r`apides en el rang de les freq
u`encies `optiques. Per
tant, la magnitud que es detectar`
a ser`a la mitjana temporal de la intensitat. Per apreciar fen`
omens
interferencials, han de vericar-se les condicions anteriors:
Les ones que interfereixen han de ser coherents entre si . Si els dos feixos de llum que interactuen son incoherents, les fases inicials associades a cada ona aniran canviant aleat`oriament. Per
tant, la difer`encia 1 2 que apareix en els termes creuats de lequacio 3.4 variar`
a aleat`oriament.
Com que la mitjana temporal duna fase que varia a latzar es nulla els termes creuats de lequacio
3.4 tambe seran nuls. Aquest problema sevita quan la difer`encia 1 2 es constant en el temps,
es a dir, quan els paquets dona s
on coherents. Aix`
o saconsegueix a partir dun u
nic feix de llum,
dividint el feix en dos i fent que cadascun acumuli un cam `optic diferent. Els dos feixos resultants
arribaran amb un determinat desfasament, per`
o, si la difer`encia de cam `optic es inferior a la longitud de coher`encia, durant una fracci
o de temps, es vericar`a la condici
o 1 2 = constant i els dos
paquests dona se superposaran parcialment (vegeu la gura 3.4). Els paquets dona que vinguin a
continuaci
o tambe se superposaran. Els fen`
omens dinterfer`encia sobservaran millor si els paquets
dona s
on mes llargs i se superposen mes.
`
CAPITOL 3. INTERFERENCIES
56
aleshores se superposa llum polaritzada a les interfer`encies. La situacio soptimitza quan els camps
el`ectrics son estrictament parallels. Lequacio 3.4 de la intensitat (vericant-se la condici
o de
coher`encia, la igualtat de freq
u`encies i el parallelisme dels camps) sescriu ara
I A21 + A22 + 2A1 A2 cos(krP (s1 s2 )).
(3.5)
I 4A2 cos2
.
(3.6)
Quan es veriquen les dues primeres condicions, la gura dinterfer`encies es estable. Si a mes
sassegura el parallelisme dels camps, es pot observar clarament el comportament interferencial.
La distribuci
o dintensitat te un contrast `optim quan, a mes, les amplituds de les dues ones que
interaccionen son iguals.
3.2
3.2.1
Experiment de Young
Descripci
o de lexperiment
2
(d1
d2 ) es
la difer`encia de fase. Les fonts S1 i S2 es troben als punts (d/2, 0, D) i (d/2, 0, D), respectivament.
Aplicant la denici
o de dist`ancia, tenim que
d1 d 2 =
(x + d/2)2 + y 2 + D2
(x d/2)2 + y 2 + D2 .
(3.7)
57
d1 d2 =
d21 d22
2xd
xd
.
=
d1 + d2
d1 + d2
D
(3.8)
I 4A cos2
kxd
2D
= 4A cos2
xd
D
,
(3.9)
2m+1
2 .
El m`
axim dordre
m es trobar`a a la posicio
xm = m
D
,
d
(3.10)
`
CAPITOL 3. INTERFERENCIES
58
i la dist`
ancia entre dos m`axims ser`a
xm xm1 =
3.2.2
D
.
d
(3.11)
Existeixen alguns dispositius experimentals que permeten reproduir lexperiment de Young. Es tracta
daconseguir que els dos emissors puntuals siguin coherents entre si, es a dir, que la fase aleat`oria sigui la
mateixa de manera que la difer`encia de cam `optic sigui inferior a la longitud de coher`encia lc . L
unica
possibilitat per aconseguir aix`
o es generar dues imatges geom`etriques dun u
nic focus puntual de llum.
Per exemple, el biprisma de Fresnel consisteix en un dispositiu com el que es mostra a la gura 3.6.
Langle es molt petit. Si colloquem una font de llum a dist`
ancia a del prisma, es pot demostrar
que un observador situat a laltra banda del prisma (a la seva dreta segons la gura) veur`
a dues
dues fonts de llum (coherents entre si) corresponents a les imatges geom`etriques de la font de llum
a traves del biprisma.
Una altra possibilitat es el mirall de Lloyd. Es tracta de collocar una font davant dun mirall. La
imatge virtual de la font a traves del mirall actuar`
a com a segona font coherent amb la primera. Si
es tracta dun mirall diel`ectric, el raig reectit te un canvi de fase addicional. Es pot comprovar
que la gura dinterfer`encies ser`a complement`aria a la que sobte amb el biprisma de Fresnel: all`
a
on hi havia m`
axims tindrem els mnims i a linreves.
3.2.3
Coher`
encia espacial
A lapartat anterior hem considerat que la font de llum original es puntual. En canvi, les fonts de llum
reals tenen unes determinades dimensions. Denim el contrast de les franges (tambe anomenat factor de
visibilitat, V ) com el quocient
`
3.3. DISPOSITIUS INTEREFEROMETRICS
59
V =
IM Im
IM + Im
(3.12)
3.3
3.3.1
Dispositius intereferom`
etrics
Interfer`
encies en l`
amines diel`
ectriques
`
CAPITOL 3. INTERFERENCIES
60
produeix des dun medi dndex n sobre un material dndex n o a linreves, te el mateix valor, en m`odul,
|r| = |r |. Aix`
o no es v`alid per a la transmissi
o, ja que t = t (aqu es verica tt = 1 r2 ).
El pas seg
uent en lestudi daquest problema consisteix a sumar totes les contribucions de raigs que
emergeixen, o be de la primera cara (llum reectida) o be de la segona (llum transmesa). Tots els raigs
surten parallels, i per tant mitjancant una lent convergent podem concentrar totes les contribucions en
un punt del pla focal de la lent. Com que es tracta dones, per poder realitzar la suma de totes les
contribucions cal con`eixer el desfasament entre elles per tal de poder escriure formalment els termes de
la s`erie. Recordem que el desfasament es proporcional a la difer`encia de cam `optic , =
2
.
Ens
(3.13)
Cal notar que restem la quantitat I1 E: com que treballem amb ones planes, a partir del pla denit pels
punts I2 i E, el cam `optic ser`a id`entic. Finalment, el desfasament es
=
4
n d cos( ).
(3.14)
Considerem ara totes les contribucions que shan transm`es a traves de la l`amina. Els camps sescriuen
de la manera seg
uent:
1. E1 = att exp(i(wt krs + 0 ))
2. E2 = att r2 exp(i(wt krs + 0 + ))
`
3.3. DISPOSITIUS INTEREFEROMETRICS
61
Figura 3.9: C`
alcul del cam `
optic
E i = E1
1
1
= att exp(i(wt krs + 0 ))
.
1 r2 ei
1 r2 ei
(3.15)
c
c
ET ET =
IT =
4
4
2
1
att
.
2
i
1r e
(3.16)
IT =
c
4 1 +
a2
4r 2
(1r 2 )2
sin2 (/2)
(3.17)
IR =
c 2
c
a IT =
8
8
a2 sin2 (/2)
(1r 2 )2
4r 2
+ sin2 (/2)
(3.18)
`
CAPITOL 3. INTERFERENCIES
62
Les expressions de la intensitat transmesa i reectida presenten m`axims i mnims quan es veriquen les
condicions descrites en la taula seg
uent:
Cas
Extrem
Desfasament
Valor de lextrem
Llum transmesa
M`axim
= 2m, m enter
Llum transmesa
Mnim
c 2
8 a
c
a2
8 1+ 4r2
2
(1r )2
Llum reectida
M`axim
c
a2
8 1+ (1r2 )2
2
Llum reectida
Mnim
= 2m, m enter
4r
Abans de continuar cal fer alguns comentaris sobre com sha fet la deduccio de lequaci
o de la intensitat
en funci
o del desfasament:
No shan tingut en compte els efectes de la polaritzacio, quan es conegut que els coecients de
reexio i transmissio r i t son diferents si fan refer`encia a la polaritzaci
o perpendicular o parallela.
Per a angles dincid`encia petits, 0, r|| r . Com veurem mes endavant, els dispositius o`ptics
basats en interfer`encies dones en l`amines diel`ectriques treballen amb incid`encies quasi normals.
A mes, en alguns dispositius, com per exemple linterfer`
ometre de Fabry-Perot, les cares del
diel`ectric estan semiemmirallades, o be tenen un recobriment multicapa. Aix saconsegueix un
coecient de reexio proper a la unitat i pr`
acticament constant per a tots els angles dincid`encia i
longituds dona.
El gruix de la l`
amina no pot ser arbitr`
ariament gran. Perqu`e es produeixin interfer`encies cal que
la difer`encia de camins `optics dels raigs que interfereixin sigui inferior a la longitud de coher`encia.
Com mes gruixuda sigui la l`
amina amb mes dicultat es vericar`a aquesta condici
o.
En els dispositius experimentals sacostuma a treballar amb font extensa i per tant pot prendre
un rang continu de valors. En conseq
u`encia, sobservaran anells dintensitat constant per a cada
valor d, ja que hi ha simetria de revoluci
o al voltant de la incid`encia normal.
A la gura 3.10, podem veure la depend`encia de la intensitat transmesa i reectida en funci
o de =
2n d cos( ) (noteu que en aquesta gura la intensitat est`
a normalitzada a
c
8 ).
La gura 3.11 mostra un espectre real de transmissio: es tracta dun experiment en el qual la incid`encia
es normal, cos( ) = 1. En aquest cas, una l`
amina diel`ectrica es illuminada en el rang de longituds dona
del visible i sanalitza la seva transmit`
ancia, es a dir, representem I() (noteu que n = n (), d i r son
constants).
IT ()
1
1+
4r 2
(1r 2 )2
sin2 ( n ()d )
(3.19)
per aix`
En aquest exemple, tenim un diel`ectric real (la conductivitat no es nulla). Es
o que no tots els
m`axims tenen la mateixa alcada.
3.3.2
L`
amines antireectores
Els recobriments antireectors es fan servir per aconseguir que la major part de la llum incident es
transmeti i no es perdi per reexi
o. Per exemple, en cas dincid`encia normal en una interfase airevidre, el 4% de lenergia es reecteix. Aix, en un sistema `optic format per moltes lents, les p`erdues que
`
3.3. DISPOSITIUS INTEREFEROMETRICS
63
sacumulen fan que el sistema pugui esdevenir inviable. El vidre, recobert duna l`
amina prima de material
diel`ectric i gruix apropiat, pot ser ecac per disminuir la proporci
o de lenergia que torna al primer medi
per reexio.
Considerem un sistema com el que mostra la gura 3.12. Es tracta dun material transparent (vidre),
dndex de refracci
o nv , sobre el qual sha dipositat un diel`ectric de gruix d i ndex n. A mes, simposa la
condicio 1 < n < nv . Considerem que la llum incideix sobre el sistema amb un angle molt proper a zero,
0. Lamplitud inicial de lona es a, i els coecients de reexio i transmissio a les interfases es troben
indicats a la gura 3.12.
En les reexions en qu`e lndex del primer medi es menor que el segon, sha de sumar + a la fase de
lona. Segons aix`
o, tots els raigs reectits, incloent-hi el que es reecteix directament des de laire sobre
el medi dndex n, incorporen un factor + a la seva fase. La llum reectida ser`a la suma de totes les
contribucions que tornen al primer medi. A causa del plantejament del problema, aquesta suma ha de
ser zero. Escrivim totes les contribucions del camp, igual que ho vam fer a lequacio 3.15
`
CAPITOL 3. INTERFERENCIES
64
1. E1 = ar exp(i(wt krs + 0 + ))
2. E2 = att rv exp(i(wt krs + 0 + + ))
3. E3 = att rv2 r exp(i(wt krs + 0 + 2( + )))
4. E4 = att rv3 r2 exp(i(wt krs + 0 + 3( + )))
5. . . .
6. En = att rvn1 rn2 exp(i(wt krs + 0 + (n 1)( + )))
on 0 fa refer`encia a una certa fase constant en relacio a lorigen de coordenades i =
2
nd
es la difer`encia
de fase, tal com sha vist a lequacio 3.14. Si imposem que totes els termes surtin en fase entre si a partir
del segon raig , sha de vericar que
4
nd + = 2m.
(3.20)
(3.21)
nv .
(3.22)
Segons aix`
o, amb l`
amina de gruix /4n i un material adequat, es possible dissenyar una l`amina antireectora. No obstant aix`
o, aquest resultat ha estat dedut per incid`encia quasinormal i una u
nica longitud
dona.
`
3.3. DISPOSITIUS INTEREFEROMETRICS
65
3.3.3
Linterfer`
ometre de Fabry-Perot
Linterfer`
ometre de Fabry-Perot es un dispositiu de gran precisi
o utilitzat en espectrosc`opia. El seu
principal avantatge es el seu elevat poder resolutiu (capacitat de discriminar dues longituds dona molt
properes). La fsica que descriu aquest aparell es molt similar a lexperiment de les interfer`encies en
l`amines diel`ectriques. Lesquema de linterfer`ometre es el de la gura 3.13.
Es tracta de dos suports de vidre de cares planoparalleles i enfrontats entre si a una dist`
ancia d (en aire,
n = 1) que pot ser ajustable. Les cares internes estan tractades de manera que el factor de reexio sigui
proper a la unitat, per tal de tenir un bon contrast. Un raig de llum que arribi al sistema, amb un angle
respecte a la normal de la cara del suport de vidre, es refractar`
a en la cara anterior i posterior del vidre
i incidir`
a tambe amb angle sobre el segon suport de vidre. La llum que surti del sistema per la cara
posterior ho far`
a de nou amb angle .
Linterfer`
ometre funciona de la manera seg
uent: utilitzem una font extensa de radi Rf . Aquesta llum
emet en certes longituds dona que s
on les que volem con`eixer. La font se situa en el pla focal duna
lent collimadora de focal fc i, per tant, els raigs surten parallels en direccions angulars compreses
entre [0, c ] respecte a leix `optic, on tan(c ) = Rf /fc . Els raigs que incideixin amb un angle es
reectiran m
ultiplement a linterior del dispositiu i en sortiran les diferents contribucions. Tots aquests
raigs transmesos surten amb un angle respecte a leix de collimacio. Una segona lent de focal f els
focalitzar`
a en un punt del seu pla focal. Aix`
o vol dir que en aquest punt es far`
a la suma coherent de tots
els raigs. La intensitat que tindrem en aquest punt, segons el que vam deduir a lequaci
o 3.17, ser`a
IT (, )
1
1+
4r 2
(1r 2 )2
sin2 ( 2d cos()
)
(3.23)
`
CAPITOL 3. INTERFERENCIES
66
(3.24)
Al centre, lordre interferencial m (m enter) amb el qual identiquem un anell concret pren el seu valor
m`axim i val m = 2d/; m es zero per = /2. Si la font de llum te radi Rf , existeix un angle m`axim c
amb qu`e els raigs poden entrar en el sistema. Per tant, els valors que pot prendre m variaran entre un
de m`axim al centre i un de mnim a lextrem del camp illuminat.
Poder resolutiu dun interfer`
ometre Fabry-Perot
Una de les aplicacions mes importants de linterfer`
ometre de Fabry-Perot consisteix en la determinaci
o
de les longituds dona en les quals emet una font de llum. A mes, gr`acies a lelevada precisio de linterfer`
ometre es possible discriminar valors molt propers de longitud dona. Com que cada genera el seu
propi sistema danells independent es visualitzaran parcialment superposats.
Considerem que dos anells es poden distingir (es resolen), si en el punt mitj`a de la dist`
ancia entre dos
m`axims, el valor de lenergia es inferior a la meitat de lenergia m`axima. Prenem una llum barreja de
dues longituds dona, 1 = i 2 = + . Denim el poder resolutiu com el quocient |/|. Prenent
el criteri de resoluci
o anterior es pot demostrar que
mr
= 1 r2 .
(3.25)
La capacitat de resoldre longituds dona molt properes augmenta quan observem el centre de la imatge
dinterfer`encia (m gran) i quan el factor de reexi
o r es alt (tendint a la unitat).
`
3.3. DISPOSITIUS INTEREFEROMETRICS
3.3.4
67
Filtres interferencials
El fenomen de les interfer`encies en l`amines primes pot ser utilitzat per a la construccio de dispositius
de transmit`ancia molt selectiva per a la longitud dona. Amb el seu u
s es possible obtenir llums molt
monocrom`atiques. Considerem una l`
amina de gruix d dun material dndex n. Aquesta l`amina es troba
entre dos vidres planoparallels que fan de suport. Fem incidir llum blanca amb incid`encia normal, = 0.
En aquestes condicions, lequacio del desfasament 3.14 esdeve, per al cas dels m`axims,
4
nd = 2m.
(3.26)
3.3.5
Interfer`
ometres de Michelson i de Mach-Zehnder
Linterfer`
ometre de Michelson
Considerem un dispositiu o`ptic com el que es mostra a la gura 3.15, que utilitza una font de llum
extensa. Per simplicitat, considerarem que aquesta es troba en pla focal objecte duna lent collimadora.
Aix aconseguim llum amb illuminacio parallela en totes les direccions permeses per les dimensions de
la font. Davant del sistema dilluminacio hi ha un sistema divisor del feix (l`
amina semitransparent): la
meitat de lenergia travessa la l`amina i laltra meitat es reecteix. Com que la l`
amina es troba disposada
fent un angle de 45o respecte al pla que conte la lent collimadora, els dos feixos resultants surten de la
l`amina semitransparent formant un angle de 90o . Aquests feixos de llum viatgen en les seves respectives
direccions ns arribar als miralls, canvien de sentit i es retroben a la l`
amina semitransparent de nou.
Part de la llum torna en direcci
o a la font i part es dirigeix vers un pla dobservaci
o on sanalitza la llum.
Els miralls no tenen per qu`e trobar-se a la mateixa dist`
ancia de la l`
amina semiemmirallada. Sigui la la
dist`
ancia de la l`
amina ns al mirall situat normalment al brac horitzontal i lb , la dist`
ancia de la l`
amina
ns al mirall disposat normalment al brac vertical. La difer`encia de cam `optic es = 2(la lb ) = 2d
(n = 1, ja que el dispositiu es troba en laire). Si el feix de llum pren una direcci
o que forma un angle
amb leix de la lent collimadora, es pot comprovar que, en aquest cas, la difer`encia de cam `optic es
= 2d cos(). El sistema presenta simetria de revolucio respecte a un eix normal al pla dobservaci
o, i
per tant en el pla dobservaci
o sobtindran anells; a mes, com que es tracta de la interfer`encia de dues
ones que fan camins `optics diferents, la intensitat ser`
a proporcional a
I cos2 (
2
),
(3.27)
2d cos() = m,
(3.28)
`
CAPITOL 3. INTERFERENCIES
68
amb m natural. Si considerem just el centre de la gura dinterfer`encia, cos() = 1, i per tant en el centre
es vericar`a 2d = m. Aix`
o vol dir que, si la difer`encia de camins `optics 2d no es m
ultiple exacte de ,
en el centre no tindrem un m`axim dintensitat. A mes, si la lb = 0 (difer`encia de camins `optics zero)
aleshores ens trobem a m = 0.
Alguns comentaris m
es
Des del punt de vista hist`
oric cal fer notar que aquest instrument va ser utilitzat el 1887 per
Michelson i Morley en el seu intent de mesurar la velocitat de la llum en relaci
o amb la Terra.
A linterfer`
ometre de la gura 3.15 es pot observar un element denominat l`
amina compensadora.
Es tracta duna l`
amina de material transparent que te exactament el mateix gruix que la l`
amina
semitransparent (gruix dst ). La llum que fa el cam vertical (segons la gura 3.15) travessa tres
vegades la l`amina semitransparent afegint el factor 3nst dst al cam `optic (la l`
amina est`a emmirallada
en el costat dret segons el dibuix), mentre que la llum que pren laltra direcci
o nomes travessa la
l`amina una vegada. Per compensar aquest efecte i fer que les difer`encies de cam siguin atribubles
exclusivament a la difer`encia geom`etrica 2(la lb ) = 2d, sinclou la l`
amina compensadora. Aix, la
llum que segueix el cam horitzontal compensa lexces de cam `optic que es realitza seguint el cam
vertical.
Longitud de coher`encia. Perqu`e el fenomen interferencial sigui visible, sha de vericar que la
difer`encia de camins `optics 2d sigui inferior a la longitud de coher`encia de la llum analitzada
(lc ). Aix`
o indica un m`etode per determinar experimentalment lc : en augmentar la difer`encia 2d,
en aquest moment que
el contrast dels anells anir`
a minvant ns que aquests desapareguin. Es
determinem lc .
Si en comptes de treballar amb una font extensa ho fem amb una de puntual, la intensitat de
la gura dinterfer`encia ser`a constant. En modicar la difer`encia de longitud dels dos bracos 2d,
aquesta intensitat anir`
a variant, passant per m`
axims quan es veriqui la relaci
o 2d = m. Aquesta
conguraci
o de linterfer`
ometre de Michelson sanomena interfer`
ometre de Twyman-Green.
`
3.3. DISPOSITIUS INTEREFEROMETRICS
69
Linterfer`
ometre de Mach-Zehnder
Existeixen altres interfer`
ometres de doble feix.
destaquem linterfer`
ometre de Mach-Zehnder, que es mostra a la gura 3.16.
Consisteix en un sistema dilluminacio que genera un feix dones planes. Un sistema divisor del feix fa
que la llum segueixi dos camins diferents. Mitjancant miralls es fa que la llum segueixi una traject`
oria
com la que es mostra a la gura, i mitjancant un segon cub divisor de feix se sumen les dues contribucions,
que, `obviament, han seguit camins `optics diferents. Al pla dobservaci
o sanalitzen el resultats.
70
`
CAPITOL 3. INTERFERENCIES
Captol 4
Difracci
o
4.1
4.1.1
Teoria escalar
Introducci
o a la teoria escalar de la difracci
o
4.1.2
Una ona escalar qualsevol perfectament monocrom`atica, U (r, t) = U (r)eiwt , verica en el buit lequaci
o
dones:
U (r, t) =
1 2 U (r, t)
.
c2
t
(4.1)
En conseq
u`encia, lamplitud complexa (part espacial) U (r) verica lequaci
o de Helmholtz:
U (r) = k 2 U (r),
on r es el vector de posicio, k es el n
umero dona, w = 2, i k = 2/.
71
(4.2)
CAPITOL 4. DIFRACCIO
72
La formulaci
o de la teoria escalar de la difraccio es basa en l
us del teorema de Green: Siguin U (P ) i
G(P ) dues funcions qualsevol de valors complexos, contnues i amb primera i segona derivades contnues
a linterior dun recinte V tancat per una superfcie S. En aquestes condicions es verica:
G
U
U
G
ds.
n
n
S
[GU U G] dv =
V
(4.3)
S
V
G=exp(ikr)/r
P
S
a la superfcie S.
A partir dara, no tindrem en compte la part temporal de lona, ja que aquesta no aporta informaci
o
rellevant. Sigui P V , el punt on farem lobservaci
o del camp. Denim una possible funci
o de Green
com
G=
eikr
.
r
(4.4)
V
[GU U G] dv =
V
2
k GU k 2 U G dv = 0;
(4.5)
per tant,
G
U
U
G
ds = 0
n
n
S
(4.6)
G
G
U
U
U
U
G
G
ds =
ds.
n
n
n
n
S
S
(4.7)
i com que S = S + S ,
4.1.3
73
Lavaluaci
o de la integral denida sobre S es senzilla. Es tracta de calcular el lmit
G
U
U
lim
G
ds.
0 S
n
n
(4.8)
Com que S es una superfcie esf`erica, les derivades normals de lequacio anterior esdevenen derivades en
la direccio radial . La derivada normal a la superfcie S apunta vers P ; per tant,
=
. Si G sobre
(4.9)
0
G
S
ik
1
e
U eik
G
U
U
U
ik
ds = lim
2 d.
0 S
n
n
n
(4.10)
Com que les funcions i les derivades presents a la integral estan acotades, dels tres termes continguts a
la integral nomes el segon ser`a diferent de zero. Considerant, a mes a mes, la continutat de U ,
lim
0
U
S
1 eik 2
d = U (P )
d = 4U (P );
(4.11)
S
U (P ) =
1
4
U eikr
G
eikr
U
1
U
U
G
ds = U (P ) =
ds,
n
n
4 S n r
n
r
S
(4.12)
4.1.4
Aplicaci
o del teorema de Helmholtz-Kirchho a la difracci
o
CAPITOL 4. DIFRACCIO
74
1
R 4
U (P ) = lim
G
S2
G
U
U
ds.
n
n
(4.13)
La derivada en la direcci
o normal (radial) a S2 de G val
ikr
1
e
G
=
ik
ikG,
n
R
r
(4.14)
si r
. Per tant, la integral anterior val
1
r 4
U (P ) = lim
G
S2
U
U
1
ikU ds = lim
ikU r2 d,
eikr
r 4 S
n
n
2
(4.15)
U
ikU = 0.
n
(4.16)
Aquesta condicio es certa si U es una ona ona esf`erica, es a dir U = Aeikr /r. At`es que una ona qualsevol
pot ser expressada en termes duna combinacio lineal dones esf`eriques, a la pr`
actica aquest resultat es
verica sempre.
Condicions de contorn de Kirchho
Avaluem ara la integral sobre S1 . Kirchho, fent servir un criteri que semblava intutiu, va imposar les
restriccions seg
uents:
1. El camp U i la seva derivada normal prenen els mateixos valors a lobertura , en pres`encia o no
de la superfcie S1 .
o permet
2. Sobre la superfcie S1 i fora de , U i la seva derivada normal valen zero. Aquesta condici
realitzar la integral estesa nomes a la geometria de .
S2
S1
G=exp(ikr/r)
U=A exp(ikR)/R
R
P
75
F
ormula de Fresnel-Kirchho
Considerem la forma en qu`e sillumina lobertura. Concentrem-nos en el cas en qu`e lobertura est`a
ikR
illuminada per una ona esf`erica que prove dun punt P2 : A e R . Les derivades normals a de G i U
valen
G
1 exp(ikr)
= cos(n, r)(ik )
ikG cos(n, r)
n
r
r
(4.17)
U
ikU cos(n, R),
n
(4.18)
son els cosinus dels angles formats pel vector normal a i els vectors posicio r i
on cos(n, r) i cos(n, R)
respectivament. Per tant la integral de difracci
R
o en aquest cas esdeve
A
U (P ) =
2i
exp(ik(r + R))
ds,
cos(n, r) cos(n, R)
r+R
(4.19)
coneguda com la f
ormula de Fresnel-Kirchho. Aquesta f
ormula ens dona lexpressio del camp escalar
difractat a traves duna obertura qualsevol illuminada per una ona esf`erica. Noteu que aquesta formula
es sim`etrica respecte a la font o el punt dobservaci
o (teorema de reciprocitat.
Consideracions nals a la f
ormula de Fresnel-Kirchho
son pr`
1. Si lobertura es petita enfront de les dist`ancies R i r, els factors cos(n, r) i cos(n, R)
acticament
constants. Sanomena factor dobliq
uitat la semidifer`encia (cos(n, r) cos(n, R))/2.
2. Si lona que illumina lobertura no es esf`erica, es possible descriure qualsevol camp en termes dones
esf`eriques i aplicar la f
ormula deduda.
3. Per a angles petits (es a dir, dist`
ancies axials molt mes grans que les dimensions de lobertura) el
1.
factor dobliquitat es proper a la unitat, ja que cos(n, r) 1 i cos(n, R)
4. Lexpressio 4.19 sha dedut utilitzant una ona esf`erica
A exp(ikR)
R
font de llum es a linnit, lobertura sillumina amb una ona plana damplitud A ;
A
U (P ) =
i
exp(ikr)
ds
r
(4.20)
5. Si el sistema sillumina amb una ona qualsevol, damplitud complexa en el pla de lobertura U (),
lexpressio es pot generalitzar a
U (P ) =
1
i
U ()
exp(ikr))
ds.
r
(4.21)
CAPITOL 4. DIFRACCIO
76
4.2
4.2.1
Aproximaci
o de Fresnel
Introducci
o a laproximaci
o de Fresnel
pla de difracci
pla dobservaci
y0
y
G(x,y) geometria de lobertura
U(x,y,0) camp a z=0
G(x,y)
x0
U(x,y,0)
U(x,y,z)
z=0
z
Figura 4.3: Difracci
o de Fresnel
A partir dara xarem uns eixos coordinats (x0 , y0 ) a la pantalla que conte lobertura. Leix z es leix
normal al pla de lobertura, que considerarem a z = 0. Els punts del pla normal a leix z que conte
el punt dobservaci
o P tindran coordenades (x, y, z). La dist`
ancia dobservaci
o z ser`a molt mes gran
que les dist`ancies transversals involucrades, i per tant podem considerar que el factor dobliq
uitat es
aproximadament 1. Escrivint ara la f
ormula de Fresnel-Kirchho en coordenades cartesianes tenim
1
i
U (P ) =
1
i
4.2.2
U (P )
exp(ikr)
ds =
r
exp(ik ((x x0 )2 + (y y0 )2 + z 2 )
dx0 dy0
U (x0 , y0 , 0)
((x x0 )2 + (y y0 )2 + z 2 )
(4.22)
Aproximaci
o de Fresnel
r=
(x x0
)2
+ (y y0
)2
z2
=z
1+
(x x0 )2
(y y0 )2
+
.
z2
z2
(4.23)
1+
(x x0 )2
(y y0 )2
(x x0 )2
(y y0 )2
+
z
1
+
+
.
z2
z2
2z 2
2z 2
(4.24)
DE FRESNEL
4.2. APROXIMACIO
77
U (x, y, z) =
exp(ikz)
iz
U (x0 , y0 , 0) exp(
ik
((x x0 )2 + (y y0 )2 ))dx0 dy0 .
2z
(4.25)
Els lmits dintegracio sestenen a lobertura . Com que el camp el`ectric es zero a fora de lobertura,
podem estendre els lmits dintegracio de a +, fent que
(4.26)
4.2.3
Difracci
o a dist`
ancia llunyana
Prenguem de nou la f
ormula de Fresnel:
U (x, y, z) =
exp(ikz)
iz
(x0 , y0 ) exp(
ik
((x x0 )2 + (y y0 )2 ))dx0 dy0 .
2z
(4.27)
U (x, y, z)
eikz
ik
exp( (x2 + y 2 ))
iz
2z
ik
eikz
exp( (x2 + y 2 ))
iz
2z
ik
ik
ik
ik
(x20 +
Quan la dist`
ancia dobservaci
o z es molt gran, lexponencial quadr`
atica a linterior de la integral exp( 2z
y02 )) esdeve la unitat. Cal tenir en compte que la dimensio m`axima dels punts de lobertura ser`
a petita
per aix`
en comparacio a z, per`
o aix`
o no te per qu`e passar en el pla dobservacio. Es
o que el terme
exponencial quadr`
atic de fora de la integral no desapareix. La f
ormula de difracci
o de Fraunhofer sescriu
U (x, y, z)
(x0 , y0 ) exp(2i(
x
y
x0 +
y0 ))dx0 dy0 =
z
z
ik
eikz
exp( (x2 + y 2 ))T F z [(x0 , y0 )],
iz
2z
on T F representa la transformada de Fourier.
=
(4.29)
(4.30)
CAPITOL 4. DIFRACCIO
78
4.3
Aproximaci
o de Fraunhofer
4.3.1
U (x, y, z) =
(4.31)
Suposem que lobjecte es illuminat per una ona plana Aeikz . A z = 0, lona plana esdeve A. Escriurem
la transformada de Fourier (TF) duna funci
o f (x, y) com F (u, v), on (u, v) son les freq
u`encies espacials.
Cal recordar que la TF duna obertura rectangular de dimensions lx ly val
x
y
T F rect( )rect( ) = lx ly sinc(lx u)sinc(ly v);
lx
ly
(4.32)
U (x, y, z) = A
x
y
eikz ik (x2 +y2 )
e 2z
T F z [rect( )rect( )] =
iz
lx
ly
=A
2
2
ik
ly y
eikz
lx x
lx ly e 2z (x +y ) sinc(
)sinc(
),
iz
z
z
x
z
y
z .
(4.33)
I(x, y, z) = A2
4.3.2
lx2 ly2
lx x
ly y
)sinc2 (
).
sinc2 (
2 z 2
z
z
(4.34)
U (x, y, z) =
eikz ik r2
e 2z T F z [(r0 )].
iz
(4.35)
La TF dun funci
o amb simetria circular es
f (x, y)ei2(xu+yv) dx dy =
d
0
on sha aplicat el canvi x = r0 cos 0 , y = r0 sin 0 i u = r cos , v = r sin . Fent servir la igualtat,
(4.36)
DE FRAUNHOFER
4.3. APROXIMACIO
79
-2
-1
1
J0 (a) =
2
eia cos() d
(4.37)
(4.38)
sobte que
F (r) = 2
0
CAPITOL 4. DIFRACCIO
80
R
J1 (aR) =
a
J0 (ar)r dr,
(4.39)
(4.40)
U (x, y, z) = A
2Rr
2Rr
2 J1 (
ik
ik
eikz
ikz 2z
(r 2 ) J1 ( z )
z )
Re 2z (r )
,
=
iARe
e
r
iz
r
z
(4.41)
I(r) = A2
R2 2 2Rr
).
J (
r2 1 z
Es coneix com radi del disc dAiry el radi del primer mnim de la funci
o anterior. La funci
o
(4.42)
J1 (x)
x
sanulla
4.3.3
z
.
2R
(4.43)
(x, y) =
N
1
f (x mP ).
(4.44)
m=0
T Fz [(x0 , y0 )] = F (
N 1
2ix(2P )
2ix(n 1)P
x y
2ixP
, )
) + exp(
) + . . . exp(
));
(1 + exp(
z z m=0
z
z
z
(4.45)
i per tant, quan una ona plana travessa aquest objecte, el camp el`ectric escalar es
U (x, y, z) = A
N 1
eikz ik (x2 +y2 )
x y
2ixmP
e 2z
).
F( , )
exp(
iz
z z m=0
z
(4.46)
DE FRAUNHOFER
4.3. APROXIMACIO
81
0.5
1.5
Els termes de la suma de lequacio anterior segueixen una progressio geom`etrica, la rao de la qual es
r = exp( 2ixmP
). Com que es verica que
z
1 + r + r2 + r3 + . . . + rN 1 =
1 rN
,
1r
(4.47)
aleshores
U (x, y, z) = A
2ix(N 1)P
)
eikz ik (x2 +y2 )
x y 1 exp(
z
e 2z
F( , )
.
2ixP
iz
z z
1 exp( z )
(4.48)
CAPITOL 4. DIFRACCIO
82
16
14
12
10
0
-3
-2
-1
(4.49)
(4.50)
DE FRAUNHOFER
4.3. APROXIMACIO
83
I(x, y, z) 4 cos2 (
P x
),
z
(4.51)
que correspon a la intensitat de les interfer`encies generades per dos fonts puntuals de llum (Experiment de Young).
Per exemple, la intensitat de la difracci
o de Fraunhofer que generen dos objectes quadrats de costat
l separats una dist`
ancia P sescriu
lx
ly
P x
)sinc2 ( ) cos2 (
).
z
z
z
(4.52)