RESUMS

Pg. 13-43
En Mart, un nen despistat que s'oblidava tot a classe, que perdia les
coses, no apuntava els deures a l'agenda, no feia els deures... Va dur les
notes, dolentes, per aprovades pels pls, grcies a na Cludia, la mare
d'en Mart. Aquestes vacances de Setmana Santa se'n anaven d'excursi,
per na Cludia tenia pendent una gran decisi. Li havien oferit una
oferta de treball per a tot l'estiu a l'Orient. El seu dilema era on es
quedaria el seu fill. Desprs de pensar-ho molt, decid que es quedaria

amb la Rosa, la germana de na Cludia, per l'inconvenient s que ella

estava a Borneo. L'endem na Cludia va decidir parlar amb el seu fill
sobre aix. En Mart no li va agradar gens la idea d'anar tan lluny.
L'endem, varen anar d'excursi al museu de Taltell, amb la Mont, una
amiga d'en Mart, i ho varen passar molt b tots junts, comentat el que
havien vist.
Quan va comenar el nou trimestre, en Mart ja no pareixia ell, seguia
sent despistat, per mostrava mes inters. Sobretot pels orangutans i
sobre Borneo.
Na Cludia, comenava a no tenir molt clar aix d'anar a Borneo... Fins
que va llegir una notcia que la va convncer del fet que no podia anar a
Borneo. A Indonsia un grup de daiaks, estaven sembrant el pnic.
Havien tallat ja 30 caps. En Mart ms que mai, volia estar all per posar
pau.
Pg.43-73
Dies desprs, unes cartes de na Rosa va arribar. Deia que no havien
d'estar preocupats, perqu ja s'havia calmat tot.
Na Cludia comenava a calmar-se, per igualment no volia que Mart
ans.
Arribat fi de curs, en Mart va dur les notes i... Hi havien aprovat el curs!
Na Cludia el va dur a menjar a un Xins.
Passaren els dies, i en Mart, ja es va vacunar i preparar tots els
documents per anar a Borneo.
Arribat el dia, a l'aeroport, amb la Mont i na Cludia, que li va regalar un
diari per a qu pogus escriure tot el que feia, es va pujar a l'avi cap a
Amsterdam, on passaria 2 dies de turisme. Es va quedar amb en Ben,
una amiga de na Cludia, i amb la seva famlia. Varen anar al museu de
Van Gogh i al zoo de l'Artis, s'ho varen passar molt b!
Pag. 73-103
Dos dies desprs, ja se'n va haver d'anar a Djakarta, a fer una parada
amb una amiga d'en Ben, Barbara, que va amb ell a l'avi. Quan
arribaren, van anar cap a un hotel a passar la nit.
Al dia segent, a les 6 del mat, va agafar un altre avi, aquesta vegada
cap a Borneo.
Una vegada va arribar, el primer que va veure va ser a la Rosa, la seva
tieta.
Una vegada a la clnica, en Mart es va sorprendre molt; els banys eren
molt diferents dels normals, cada dia menjaven arrs... Tot era molt
estrany per a ell.
Al segon edifici de la clnica, hi eren el menjador, el laboratori i les sales
d'operaci. En la tercera casa hi havia les gbies dels orangutans malalts
de ms de 15 quilos, o en quarantena, el quirfan, la sala de raigs X...
Un dia, mentre na Rosa i en Mart miraven als orangutans, un daiak va
cridar d'urgncia a la Rosa; han trobat un orangutan al mig del poble de

Pangkalan Bun.
Pg.103-127
Varen anar a caar-lo, amb unes sarbatanes i uns dards. Finalment el
varen caar i dur a la clnica.
A l'endem, anaren a fer la revisi dels orangutans beb. Eren molt
graciosos, i necessitaven molta atenci. Per, aquell dia tampoc seria
gaire tranquil. Uns daiaks varen dur un beb femella d'orangutan que
necessitava una operaci. Una vegada operat, el varen dur amb la seva
mare adoptiva. Aquell dia, menjaria Nasi Goreng, per fi un plat nou...
Per no, resulta que era un alta vegada arrs i carn, noms que amb
altre nom.
Na Cludia i en Mart, ja havien parlat de vegades per cartes, missatges,
per fax... I en Mart li explicava el que anava fent i aprenent.
Cada dia tenien una rutina, per cap era igual. Aquell dissabte na Rosa
va haver d'anar a passar consulta a un orangutan en una zona del Parc
Nacional de Tanjung Puting. Varen haver de creuar un riu per arribar. En
arribar, varen veure molt nassuts i orangutans.
Pg. 127-167
L'endem, un beb orangutan va arribar grcies a la policia. Dos
caadors furtius havien ferit a la mare. Els daiaks la van agafar per dur-la
a la clnica.
En Mart va aprendre que cada vegada hi ha menys selva, i que s'havia
de cuidar la natura.
Na Rosa va invitar a un amic seu per poder ajudar a en Mart en els seus
dubtes i perque aprens a parlar l'Indonesi, a canvi de qu ell li ensenyi a
parlar angls. El noi es deia Eso. S'ho varen passar molt b junts.
Va arribar el dia en que anirien a creuar el riu Sekonyen Konan per anar
al Parc Nacional amb l'Eso. Una vegada arribats, anaren a veure el
goldmine. Era un poble abandonat on abans recollien or, per com l'or es
va acabar, se'n varen anar. Una vegada arribats al bosc, varen veure que
una part estava totalment talada.
Al diari que li va regalar la seva mare, ho apuntava tot; les seves
aventures, les frases en Indonesi per no olvidarles... Li encantava
escriure, qui ho diria, abans no li agradava gens escriure. Aquella nit va
dormir a un pandok, que era com es deien les cases d'aquell poble, en el
que va tenir molta calor, per el que li costava molt dormir. A en Mart li
va costar acostumar-se amb aix del menjar, que era molt picant, als
banys, amb els seus costums, etc.
Un dia, va sortir amb el grup d'observaci. Per fi podria intentar veure al
rei dels orangutans, en Kosasi, que per cert, cada mat donava el seu
longcall (grit) per anunciar el principi d'un nou dia. Feia fotos a tot el que
veia, fins que per fi va veure a en Kosasi; un gran orangutan menjant. Va
fer moltes fotos.
En el cam de tornada a la clnica, va fer un parell de fotos a aquell bonic

cel, i als nvols.

Pg.167-181
De tornada a la clnica, en Mart li escriu a la seva mare una carta
explicant-li el que a fet i el que haaprs.
A l'endem, en Mart, na Rosa i l'Eso, varen anar a la boda d'una de les
mares adoptives i un daiak del poble del costat. Per a meitat de la boda,
va sorgir una urgncia; una excaptiva estava a punt de tenir un fill al
qual van anomenar Max.
Per a en Mart els dies van passar molt rpids, i ja era hora de comprar
els bitllets de tornada, per primer na Rosa, va dur a en Mart a la ciutat,
a un restaurant tpic. Una vegada varen sortir, varen crrer cap a
l'aeroport, on na Rosa tenia que donar-li una sorpresa a en Mart... La
seva mare hi havia venit a passar tres setmanes amb ells! En Mart es va
sorprendre. Mai no s'havia sentit tan b!