Un encrrec de la Fundaci catalana de Sndrome de

Down
Unitat didctica sobre la reproducci cellular, la meiosi, per 1r de
Batxillerat

Segura Tubau, Raquel

Tresserra Rimbau, Joan

Tutora de prcticum: Mar Carri

Tutor dunitat didctica: Miquel Nistal
Mentora: Paz Montserrat
Biologia Curs 2015-2016

Introducci
En aquesta seqncia didctica de 1r de Batxillerat es treballa la Sndrome de Down a
partir dun encrrec real de la Fundaci Catalana daquesta sndrome. Lobjectiu de
lencrrec s realitzar un vdeo divulgatiu per joves. Els alumnes han daprendre sobre
aquesta anomalia: origen (trisomia del cromosoma 21, meiosi), causes,
conseqncies, etc. i formar-se una opini respecte la situaci actual de les persones
afectades. Durant les 8 sessions es fomenta el treball cooperatiu i sutilitzen diverses
tcniques i instruments dautoaprenentatge. Lavaluaci s formativa i continua per
assegurar laprenentatge significatiu.

Material del docent:

Document 1: Abstract
Document 2: Programaci
Document 3: Taules davaluaci
Document 4: Presentaci de diapositives de la UD.
Materials pels alumnes:
Document 1: Dossier dels alumnes

MATERIAL DEL DOCENT

Document 1: Abstract
Es presenta aquesta unitat didctica a partir dun encrrec de lassociaci catalana de
Sndrome de Down. Aquest encrrec consisteix en una campanya de
difusi/informaci daquesta sndrome realitzada i dirigida als adolescents entre 15 i
18 anys. Ens demanen lelaboraci dun vdeo on els adolescents donen la seva
opini envers la sndrome abans de la realitzaci de la unitat didctica i desprs de
conixer les causes que loriginen. Durant el transcurs del vdeo, els alumnes tamb,
hauran dexplicar tots aquells aspectes que sn necessaris per entendre la sndrome
(origen, caracterstiques, mtodes preventius, etc.) mitjanant un prezi o presentaci
de diapositives. Daquesta manera es podr treballar el contingut de la unitat
didctica, la meiosi, aplicant-la al cas concret de la trisomia del cromosoma 21,
mutaci que provoca la sndrome de Down. Lobjectiu daquest vdeo s realitzar una
campanya de sensibilitzaci sobre la sndrome i afavorir la integraci social de les
persones afectades. Alhora els alumnes treballen conceptes clau de batxillerat com la
meiosi, es formen una opini sobre aspectes rellevants socialment i milloren
competncies com per exemple elaborar un pla de treball i formar-se una opini
crtica.
Entre les principals dificultats que es preveuen destaquem les segents: que els
alumnes no entenguin el procs que han de seguir; que tinguin dificultats en
lelaboraci del pla de treball; que tinguin dificultats per extreure informaci a partir
dels recursos; que els hi manquin habilitats dedici de vdeo.
Per abordar moltes daquestes dificultats hem previst el suport docent personalitzat
durant el treball en grups. Per evitar que els alumnes tinguin dubtes en lelaboraci del
procs i en els objectius de la unitat didctica, oferim les rbriques davaluaci als
alumnes des del principi. A ms a ms, aquestes rbriques potencien aquells
aspectes que habitualment es descuiden perqu aix no passi.
En general, tota la unitat didctica es basa en la programaci que els alumnes
decideixin per complir el seu objectiu: conixer i entendre la sndrome de Down per
poder elaborar un vdeo que servir de campanya de sensibilitzaci pels
adolescents. Per resoldre aquest repte, els alumnes disposen dun dossier de treball
ple dactivitats, recursos dinformaci i prctiques al laboratori que han descollir si ferles o no, ordenar i distribuir. Daquesta manera cada grup dalumnes elabora el seu
propi cam daprenentatge.
Un cop realitzades les sessions de treball, els grups dalumnes presenten els seus
camins daprenentatge i tot all que han aprs als altres companys. Durant lexposici
selabora el vdeo encarregat per lassociaci. Lavaluaci s contnua i formativa.
Savalua tant el treball en grups (50%), com les aportacions al debat (30%) i altres
aspectes com ara lactitud o linters (10%). Els alumnes savaluen entre ells dins del
treball en grups i tamb hi ha previstes sessions de regulaci entre els grups de
treball.

Document 2: PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICA DE

BATXILLERAT
Apartat de la
programaci
Cicle,
matria.

nivell,

Context:
Daprenent
atge

La nostra seqncia didctica de batxillerat

1r Batxillerat, Biologia. Reproducci cellular: la meiosi.
Daprenentatge:
o Els alumnes reben un encrrec de la Fundaci de
sndrome
de
Down
de
Catalunya
(http://www.fcsd.org/ca)
que consisteix en una
campanya de difusi/informaci daquesta sndrome
realitzada i dirigida als adolescents entre 15 i 18 anys.
Ens demanen lelaboraci dun vdeo on els
adolescents donen la seva opini envers la sndrome
abans i desprs de conixer les causes que loriginen.
Mentrestant els alumnes expliquen tots aquells
aspectes que sn necessaris per entendre la sndrome
(origen, caracterstiques, mtodes preventius, etc.). El
vdeo es penjar en un mitj de comunicaci (web de
linstitut i pgina web de la fundaci).
Qu farem?
o A partir duna mutaci genmica i el procs de la
meiosi treballarem les idees prvies de lalumnat i el
nivell on es troben.
o A partir del cas presentat, els alumnes es formularan
unes hiptesis sobre lorigen de la sndrome i faran
una petita recerca en funci daquestes hiptesis. En
el document hauran de formular preguntes
investigables sobre la sndrome i el seu origen en la
divisi cellular.
o Amb la informaci trobada hauran delaborar una
producci final on hi haur informaci sobre la
sndrome, el seu origen, la situaci actual dels afectats
i possibles mesures que els alumnes considerin.

Competncies curriculars
C. Generals
Competncia comunicativa: es treballar durant tota la unitat
didctica. s a dir durant la realitzaci del treball final o activitat de
Treball
per sntesi 1, tamb durant la presentaci daquesta activitat i el debat.
Competncia en gesti i tractament de la informaci: es
competncies
treballar en la cerca dinformaci del sndrome que hauran
destudiar, i a ms, durant la realitzaci de lactivitat de sntesi 1.
Competncia digital: es treballar durant el disseny de la
presentaci de la producci final.
Competncia en recerca: es treballar durant la cerca dinformaci
4

sobre el cas estudiat.

Competncia personal i interpersonal: es treballar durant el
treball en grup, a ms de a les coavaluacions entre els membres del
grup.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn: es
treballar en tota la unitat.
C. Especfiques
La competncia en indagaci i experimentaci implica la
capacitat de portar a terme una investigaci en el context de la
cincia escolar, tot adquirint les habilitats necessries, com ara:
identificar problemes; generar qestions susceptibles de ser
investigades; dissenyar i realitzar investigacions; enregistrar i
analitzar dades; treure conclusions; elaborar, comunicar i defensar
hiptesis, models i explicacions; fer prediccions a partir dels models;
examinar les limitacions de les explicacions cientfiques; i
argumentar la validesa dexplicacions alternatives en relaci amb
les evidncies experimentals. Es treballar en tot la unitat,
concretament durant la realitzaci de lactivitat de sntesi 1.
La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia
implica
el
desenvolupament
alhora
duna
comprensi
epistemolgica de la naturalesa de la cincia i de la construcci del
coneixement cientfic. s important que lalumnat arribi a
comprendre que la cincia es distingeix daltres formes de
coneixement per lelaboraci de models, per ls de mtodes
emprics, darguments lgics i de lescepticisme com a actitud, per
contrastar les hiptesis i validar les teories i models proposats. Cal
considerar tamb els processos socials i els contextos que
condicionen la manera en qu sobt el coneixement cientfic, es
comunica, representa i argumenta en la comunitat cientfica i es
divulga a la societat. Es treballar aquesta competncia durant tota
la unitat.
La competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el
mn fsic implica apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels
models i dels principis de la cincia no noms per utilitzar-los en
explicacions argumentades, en prediccions o per donar compte dels
fets observats, sin per prendre decisions informades de com fer un
s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi, hbits de
vida saludables i un consum racional i responsable i comprendre el
paper que la cincia pot tenir en el desenvolupament ms equilibrat
de les diferents regions del mn. Es treballar sobretot en algunes
de les activitats recomanades dintroducci de conceptes (ARIC 1,2,
6, 7, 8 i 9) i durant lactivitat de sntesi 1.
Les segents competncies no es troben incloses en el document
del currculum de lESO 2015. Per les hem afegit ja que lautor les
descriu i les sintetitza de tal manera que ens permet analitzar millor
lassoliment daquestes competncies.
Competncies especfiques (Caal, 2010). Competncies
5

cientfiques:
Competncia conceptual:
Capacitat dutilitzar el coneixement cientfic personal per
descriure, explicar i predir fenmens naturals.
Capacitat dutilitzar els conceptes i models cientfics per
analitzar problemes.
Capacitat de diferenciar la cincia daltres interpretacions no
cientfiques de la realitat. Naturalesa de la cincia.
Competncia metodolgica:
Capacitat dindagaci i experimentaci de problemes
cientfics, i adquisici de les habilitats necessries i les
estratgies per a la seva investigaci.
Capacitat per obtenir informaci rellevant per a la
investigaci.
Capacitat de processar la informaci obtinguda.
Capacitat de formular conclusions fonamentades.
Competncies actitudinals:
Capacitat de valorar la qualitat duna informaci en funci de
la seva procedncia.
Capacitat dinteressar-se pel coneixement, la indagaci i la
resoluci del problema.
Capacitat dadoptar decisions autnomes i crtiques en
contextos socials i personals.
Capacitat dintegrar totes les competncies anteriors.
Competncies tecnolgiques
Capacitat dutilitzar les TAC.

Objectius
daprenentatge

Objectius conceptuals
1. Explicitar el procs de la meiosi mitjanant recursos grfics i
visuals.
2. Comprendre la funcionalitat del procs de la meiosi.
3. Diferenciar la mitosi de la meiosi pel que fa la funcionalitat.
4. Interpretar la meiosi com un procs important a nivell evolutiu
per aportar variabilitat gentica a lespcie reconeixent el
paper clau de la recombinaci.
5. Utilitzar els conceptes claus de la unitat per entendre la
sndrome de Down.
6. Tractar els errors meitics com la causa principal de la
sndrome de Down. Saber-la ubicar en el procs.
7. Conixer la utilitat de les tcniques bsiques en el diagnstic
prenatal i el suport que utilitzen.
Objectius procedimentals
1. Formular hiptesis correctament de forma que puguin ser
investigables i resoltes per les activitats i els recursos que
proposem.
2. Planificar la recerca de forma ordenada i coherent i ser capa
de fer el repartiment de tasques entre els membres del grup.
3. Cercar i recopilar informaci de forma efica i ser capa
dextreuren les idees principals.
6

Continguts

Apartat de la
programaci

Consideracions al
voltant dels
continguts
-Qu han fet
abans
-Idees prvies
-Qu faran
desprs

4. Elaboraci destratgies de resoluci, disseny i muntatges

experimentals al laboratori.
5. Comunicaci de resultats amb capacitat explicativa i
predictiva de les mutacions que sestudien.
6. Millorar en la utilitzaci del material de laboratori.
Objectius actitudinals
1. Valorar la qualitat duna informaci en funci de la
procedncia.
2. Mostrar una actitud positiva davant del plantejament de
treball acordat pel grup.
3. Utilitzar informaci procedent de diferents fonts i suports per
formar-se una opini crtica sobre la situaci de les persones
afectades amb sndrome de Down.
4. Mostrar una actitud oberta davant diverses opinions
contrastades, i tenir capacitat per debatre i argumentar les
idees prpies i les daltri.
5. Sensibilitzar-se sobre les dificultats que pateixen les
persones afectades per les sndromes minoritries o la
sndrome de down.
Tipus de divisi cellular: La meiosi. Descripci i funcions.
Concepte de divisi reduccional
Cariotip. Cromosoma. Cromtida. Homleg. ADN.
Seqenciaci de les fases de la meiosi.
Quantificaci del material gentic en cadascuna de les fases
Diferenciaci entre mitosi i meiosi.
Errors meitics que originen mutacions cromosmiques.
Anomalies cromosmiques: trisomia del cromosoma 21,
monosomia del cromosoma X i trisomia XXY.
Dotaci cromosmica normal, en trisomia i en monosomia
Introducci al diagnstic prenatal i les tcniques utilitzades.
Ovognesi i espermatognesi
La nostra seqncia didctica de batxillerat
Qu han fet:
Divisi cellular. LADN (de 4t ESO)
La mitosi
La meiosi
LADN
Els cromosomes
Gentica (de 4t dESO)
Els cromosomes i els gens
Mendel i la gentica
Lleis de Mendel
Interacci gnica
Gens lligats
Allemorfisme mltiple
Herncia lligada al sexe
Mutacions
ADN i Biotecnologia (de 4t dESO)
LADN
7

 Cromosomes
Mutacions i tipus.
Idees prvies. A continuaci es detallaran les idees
preconcebudes dels estudiants sobre la divisi cellular, a
ms de les dificultats que presenten a lhora dentendre
alguns conceptes claus:
No sentn el concepte de cromtides i no el saben
diferenciar del concepte de cromosoma.
No sentn la relaci entre els conceptes de
cromosoma i cromtide dins del cicle de divisi
cellular. (Newman, 2012)
No saben diferenciar entre cllules haploides i
diploides; tampoc entre cromtides germanes i parell
de cromosomes homlegs.
Tenen dificultats en entendre la importncia de la
meiosi, a ms no saben ubicar-la dins del cicle
cellular.
Tenen dificultats en comprendre que les cllules sn
estructures tridimensionals, en el moment de
lobservaci de mostres sota el microscopi. (Kalas,
2013)
Errors en el procs de la meiosi:
La meiosi es dna en cllules somtiques.
Els cromosomes homlegs se separen a la
profase de la meiosi 1.
Els cromosomes homlegs estan junts fins la
profase de la meiosi 2 (Ozcan, 2012)
Els cromosomes amb una cromtida no
replicada sn caracterstiques de les cllules
haploides i que els cromosomes amb dues
cromtides sn caracterstiques de cllules
diploides.
Els cromosomes resultants de la formaci de
dues cromtides sn degudes, no a la
replicaci de lADN, sin que el material
cromtic matern i patern ve junt durant la
fertilitzaci i suneix al centrmer.
Dibuixen les cromtides com a entitats
independents durant la meiosi 1.
Les 4 cromtides de la ttrada suneixen per un
sol centrmer durant la profase 1 (Kindfield,
1991).
Qu faran desprs:
El procs de gestaci dun embars i la mitosi. 1r de
batxillerat.
Seqncia
dactivitats

A cada sessi, la gesti daula ser diferent segons lactivitat

plantejada i quedar especificada sota de cada activitat. Els
materials i els recursos tamb sespecificaran sota de cada activitat.
8

 Fase
del
cicle
Descripci
Gesti
daula
Atenci a la
diversitat
Avaluaci
regulaci
Materials i
recursos

Sessi 1 Fase dexploraci didees prvies.

Durant aquesta sessi es presentar el context de treball de la
unitat didctica (SD), la justificaci del mtode, aix com tamb qu
farem durant tota la unitat i com savaluar. Es formaran el grups
heterogenis de treball.
Justificaci del mtode daprenentatge que seguirem a la UD,
per tal destablir un primer contacte proper amb els alumnes
(5).
Magistral
Presentaci diapositives.
Presentaci de lassociaci que ens demana lencrrec i de la
sndrome que pateix la gent amb la que treballen. (5)
Magistral
Presentaci diapositives.
Presentaci de lencrrec que haurem de fer per enviar-ho a
lassociaci (10):
Fer un vdeo sobre la importncia que t conixer per
tal de tenir una opini informada i respectuosa.
En aquest vdeo apareixen preguntes respecte:
Lorigen.
La simptomatologia.
Possibles mesures de prevenci i diagnstic.
La situaci actual de les persones afectades.
Opinions personals dels alumnes.
Magistral
Presentaci diapositives.
Presentaci sobre el treball que hauran de realitzar. Es tracta
duna activitat de sntesi que aniran fent durant tota la unitat
Hauran de fer un prezi o una presentaci de diapositives on
apareguin les respostes a totes les preguntes, i a ms,
hauran dincloure els recursos i les activitats que han fet
servir durant tota la unitat per a realitzar els diferents apartats
de lencrrec de lassociaci (10). En aquest moment tamb
sentregar el segent material:
El dossier de lalumne. Les activitats recomanades
dintroducci de conceptes incloses en el dossier, sn
activitats que els alumnes triaran de fer segons les
necessitats que tinguin de coneixement. Shauran de fer un
mnim de 4 activitats per tal que es pugui valorar b el treball.
Magistral
Presentaci diapositives, dossier de lalumne.
Presentaci dels criteris davaluaci. (5)
Magistral
Presentaci diapositives.
Activitat dexploraci 1: Preguntes sobre les idees prvies
que tenen els estudiants sobre la sndrome i la meiosi (20).
Treball individual
Dossier de lalumne.
9

El dossier de lalumne inclou, en ordre:

- Activitats dexploraci (AE) 1: Preguntes sobre les idees
prvies.
- AE 2: Enregistrament en vdeo de les idees prvies.
- Guia de planificaci de lactivitat de sntesi 1 (AS 1) que
sanir realitzant durant totes les sessions.
- Activitat de regulaci (AR) 1: Posada en com de les
hiptesis, la planificaci i els dissenys de la producci final.
- Activitats recomanables de introducci de conceptes (ARIC)
- ARIC 1: Prctica la divisi cellular
- ARIC 2: Importncia de la variabilitat gentica
- ARIC 3: Un model per comprendre la meiosi
- ARIC 4: Quantitat de DNA i meiosi
- ARIC 5: Meiosi vs mitosi
- ARIC 6:Influncia de ledat materna en les anomalies
cromosmiques.
- ARIC 7: Ledema nucal i la trisomia del 21
- ARIC 8: Amniocentesi
- ARIC 9: El paper del cromosoma Y.
- ARIC 10: Analitza 4 notcies que et cridin latenci
(Situaci actual de les persones amb sndrome de
Down).
- Recursos i enllaos
- Activitats davaluaci (AA)
- AA 1: Coavaluaci del treball en grup.
- AA 2: Valoraci dels docents i del mtode
- AA 3: Coavaluaci de les presentacions en grup
- Activitat de regulaci 2 (AR 2): Posada en com de la feina
feta i proposta de millora.
- Activitats de sntesi i avaluaci (ASA)
- ASA 1: Preguntes prvies de preparaci del debat.
- ASA 2: Debat
- Annexos
- Activitats recomanades (ARIC)
- Normes de debat.
- Procs de treball i seguiment
Sessi 2 Fase dexploraci didees prvies i introducci de
nous conceptes o procediments.
AE 2: Enregistrament en vdeo de les idees prvies. Abans
de la cerca i la realitzaci del treball en grup. (10, es
treballar amb un grup mentrestant la resta de grups
treballen)
Treball en petit grup
Cmera per enregistrar, dossier de lalumne
10

 AS 1 (45):
Plantejament dhiptesis.
Planificaci del procs de recerca (com volen
descobrir qu s la meiosi: llibres, internet, prctica
visual ja feta)
Repartiment de feines dins el grup.
Acord i croquis del tipus de producci que faran.
Treball en petit grup
Ordinador per cada grup, dossier de lalumne
Recull dels plantejaments, la planificaci i el disseny de lAS
1 per tal de preparar lAR1 de la sessi segent. Feina feta
pel docent.
Sessi 3 Fase dintroducci de nous conceptes o
procediments.
AR 1: Posada en com de les hiptesis, la planificaci i els
dissenys de la producci final entre els grups. En aquesta
activitat els alumnes presentaran com han plantejat la seva
AS 1 i rebran el feed-back dels altres grups.(10)
Treball en grup classe
Dossier de lalumne
AS 1:
Cerca
dinformaci
i
realitzaci
dactivitats
recomanables dintroducci de conceptes. (30)
Treball en petits grups
Dossier de lalumne, ordinadors
Preparaci de la prctica de laboratori de la sessi
segent (20):
Els alumnes han delaborar el procediment de
la prctica a travs del material de que
disposen. Per cada material es descriu la seva
funcionalitat. Un cop tinguin el procediment fet
per grups, el posarem en com.
Treballs en petits grups i desprs en grup classe
Dossier de lalumne
Sessi 4 Fase dintroducci de nous conceptes o
procediments.
ARIC 1: Prctica de la divisi cellular (55)
Treball en petit grup
Dossier de lalumne, material per a la realitzaci de la
prctica.
Sessi 5 Fase dintroducci de nous conceptes o
procediments, i fase de sntesi dels coneixements
AS 1: Cerca dinformaci i realitzaci dactivitats
recomanables dintroducci de conceptes. (50)
Treball en petits grups
Dossier de lalumne, ordinadors
AA1: Coavaluaci de grup. Avaluaran el funcionament del
grup. (5)
11

Treball individual
Dossier de lalumne
Sessi 6 Fase dintroducci de nous conceptes o
procediments, i fase de sntesi dels coneixements.
AS 1: Cerca dinformaci i realitzaci dactivitats
recomanables dintroducci de conceptes. (20).
Treball en petits grups
Dossier de lalumne, ordinadors
AR 2: Posada en com de la feina feta i proposta de millora.
(25).
Treball en grup classe
Dossier de lalumne,
AA2: Valoraci dels docents i del mtode. (10).
Treball individual
Dossier de lalumne.
Sessi 7 Fase de sntesi dels coneixements.
Exposici de lAS 1 de cada treball en grup. (12 per grup)
Treball en petits grups i grup classe
Presentaci de cada grup, ordinador, dossier de lalumne.
AA 3: Coavaluaci de les presentacions en grup mitjanant
rbriques i avaluaci per part dels docents. (5 desprs de
cada exposici)
Treball en petits grups i grup classe
Dossier de lalumne.
Sessi 8 Fase daplicaci del coneixement.
ASA 1: Preguntes prvies de preparaci del debat (20).
Treball individual.
Dossier de lalumne
ASA 2: Debat sobre qestions tiques. Enregistrament del
debat en vdeo. (25)
Treball en grup classe
Presentaci, cmera per enregistrar, dossier de lalumne.
Tancament de la unitat didctica. Posada en com del
mtode de treball. Reflexi sobre qu hem aprs, com ho
hem aprs i perqu ho hem aprs. (10)
Treball en grup classe
Pissarra
Recursos i activitats amb diferents suports (vdeo, texts,
udio, animacions, etc)
Criteris generals
Suport dels docents.
datenci a la
Discussi i treball en grup durant tota la unitat didctica.
diversitat
Posada en com dels treballs en grup.
Posada en com amb el grup classe conceptes claus de la
unitat.

12

Es valorar en base als segents aprenentatges adquirits durant la

unitat:
Haver formulat correctament les hiptesis en el seu cas
destudi.
Haver elaborat estratgies de resoluci pel problema
plantejat.
Haver comunicat b els resultats.
Haver aplicat la informaci de les classes de cincies per
explicar els casos tractats.
Haver integrat els conceptes treballats.
Haver mostrat capacitat dargumentar i debatre diferents
Criteris generals
opinions.
davaluaci
Haver mostrat una actitud oberta davant daltres opinions
durant el debat.
Haver sigut respectus en els torns de paraula i les
dinmiques del debat.
Nota final de la unitat
- Document del treball en grup (presentaci) i exposici. En el
document final i a lexposici hi haur dhaver resoltes un
mnim de 4 ARICs.(50% de la nota final).
- Actitud en el treball grupal. (20% de la nota final)
- Participaci i aportacions orals en el debat. (30% de la nota
final)
Fsica
Utilitzaci del microscopi.
Transformaci dunitats de mesura.
Matemtiques
Clcul de mides reals de cllules i estructures cellulars a
partir daugments o descales grfiques.
Aproximacions, errors i notaci cientfica.
Filosofia i ciutadania
Connexi
amb
Valoraci de les implicacions socials de la gentica.
altres matries
Llenges
Obtenci dinformaci rellevant de diferents fonts i en
diferents suports, elaborar-la, contrastant-la i usant-la en el
plantejament dun problema o debat.
Valoraci i argumentaci crtica sobre el binomi salutmalaltia, aix com sobre algunes de les implicacions socials
de la gentica.
Bibliografia
Caal, P. (2012). Cmo evaluar la competencia cientfica. Investigacin en el
aula, 78.
Kalas, P., ONeill, A., Pollock, C., & Birol, G. (2013). Development of a meiosis
concept inventory. CBE-Life Sciences Education, 12(4), 655-664.
13

 Kindfield, A. C. (1991). Confusing chromosome number and structure: a

common student error. Journal of Biological Education, 25(3), 193-200.
Newman, D. L., Catavero, C. M., & Wright, L. K. (2012). Students fail to transfer
knowledge of chromosome structure to topics pertaining to cell division. CBELife Sciences Education, 11(4), 425-436.
OZCAN, Taner; YILDIRIM, Osman; OZGUR, Sami. Determining of the
university freshmen students misconceptions and alternative conceptions about
mitosis and meiosis. Procedia-Social and Behavioral Sciences, 2012, vol. 46, p.
3677-3680.

14

Document 3: Taules davaluaci

Rbrica per avaluar la presentaci (Sessi 7)
GRUPS

Creativitat
i qualitat
grfica de
les
imatges

Imatges ben triades i

molt adequades a la
temtica. originalitat
de les imatges,
grfics...
1

Imatges prou
adequades a la
temtica

Creativitat
i qualitat
de la
presentac
i

La relaci imatge i
text s adequada (no
hi ha massa text o
masses imatges per
diapositiva) i la
presentaci s
agradable a la vista i
original
1

Hi ha una mica
massa text o
massa imatges o
la presentaci s
poc original o
creativa

Hi ha una manca o un
excs de text o imatges i
la presentaci s poc
original i creativa

La presentaci s
poc elaborada i no
s atractiva.

0,7

0,5

Redactat propi,
expressi i
ortografia
correctes, per
amb algunes
errades
0,7

El redactat sembla que

no sigui propi o b cont
deficincies d'expressi
i/o ortografia

Bona part del

redactat clarament
copiat i enganxat
d'internet

La majoria de
ponents parlen
amb seguretat i
pausadament
per algun
component no
presenta la
mateixa
seguretat.
1,5

Alguns components
dubten, parlen mirant el
full o sexpressen massa
rpid amb poca claredat.
Sempre el mateix to de
veu

Poca claredat en
general, la majoria
dels components
no es dirigeixen al
pblic i la
presentaci es fa
feixuga.

La presentaci
no sajusta gaire
al temps (10 o
14), o hi ha un
ponent que parla
ms que els
altres.

La presentaci no
sajusta al temps (9 o
15), o hi ha algun ponent
que no ha parlat.

La presentaci dura
menys de 8 minuts
o ms de 16 minuts
o un sol ponent ha
fet tota la
presentaci

Expressi
escrita

Redactat propi, bona

expressi i bona
ortografia

Presentac
i oral de
la
proposta

Tots els ponents

parlen amb
seguretat, parlen
pausadament i
mirant el pblic
sense llegir el paper
de suport. Canvis en
el to de veu
2

Ajust
temporal i
distribuci

equitativa

La presentaci
sajusta al temps
determinat (11 - 13
min) i tots els
ponents parlen
aproximadament els
mateixos minuts.
1

Cont tots els

continguts i a ms
aquests estan ben
referenciats amb la
bibliografia i les
activitats. Hi ha 4
activitats del dossier
correctes.
Llista de continguts:

Poques imatges o
poc adequades a la
temtica. Creativitat
escassa

0,4
0

0,7

0,7

Adequaci
als
contingut
s

Imatges escasses o poc

adequades a la temtica.
Presentaci poc creativa

En general
compleix els
continguts per
hi manca algun
aspecte, alguna
referncia no s
prou clara o
noms
sexpliquen 3

0,4
0

0,5
0
En general compleix els
continguts per no hi ha
referncies, o noms
sexpliquen 2 activitats
de forma entenedora.

Falten continguts,
no hi ha referncies,
o noms sexplica 1
activitat de forma
entenedora.

15

meiosi, sndrome de
Down (origen,
smptomes i prevenci i
diagnstic) i altres
mutacions
genmiques.
2

Integraci
dels
contingut
s

Han contestat b les

preguntes que hem
proposat els
docents i tot el grup
sap del que parla
clarament

BONUS

El grup ha realitzat
una pregunta
interessant a una
altre grup, i a ms,
ha contestat
correctament una
pregunta formulada
per un altre grup. (Al
finalitzar lexposici)
1

activitats de
forma
entenedora.

1,5

Han contestat
prou b les
preguntes que
proposaven els
docents per
algun membre
del grup sembla
que no hagi
ents alguna
cosa.
1,5

No han contestat alguna

de les preguntes que
hem proposat els
docents i les altres les
han contestat sense
massa profunditat. En
general sembla que hi ha
llacunes

No han contestat
cap pregunta de les
preguntes que hem
proposat els
docents i queda
clar que hi ha varis
aspectes poc
treballats.

El grup ha
realitzat una
pregunta a una
altre grup i ha
contestat prou b
una pregunta
formulada per un
altre grup. (Al
finalitzar
lexposici)
0,7

El grup ha realitzat una

pregunta poc rellevant a
una altre grup o ha
contestat prou b una
pregunta formulada per
un altre grup. (Al
finalitzar lexposici)

El grup no ha
realitzat cap
pregunta ni ha
contestat cap
pregunta dels
companys

0,5

Total

Debat (Sessi 8)
Cada cop que parli un alumne sespecifica mitjanant una ratlla ( I ), si s un
comentari important o rellevant sespecifica amb un +. Es pondera la mxima
participaci amb un 8.
Si lalumne t una actitud oberta (A.O.) davant de les opinions discordants i s
respectus amb el torn de paraula, safegeix 2 punts a la nota.
Aportacions

Nota

A.O

Nota final

Nora Benbouhia
Eric Caballero
Nohaila El Barike
Axel Jimnez
Maryan Johnson
Marta La Parra

16

Lorena Luque
Mara Martnez
Rbrica general de lavaluaci de la unitat didctica
La nota de la presentaci de la producci final s la resultant de la rbrica
corresponent.
Lactitud es puntuar en base a lelaboraci de la planificaci, la participaci
(coavaluaci de grup de la sessi 5) i lactitud general durant la unitat didctica.
Presentaci
producci final
(nota, nota 50%)

Actitud
(nota, nota 20%)

Debat
(nota, nota 30%)

TOTAL

Nora Benbouhia
Eric Caballero
Nohaila El Barike
Axel Jimnez
Maryan Johnson
Marta La Parra
Lorena Luque
Mara Martnez

17

Document 4: Presentaci de diapositives de la UD.

Unitat didctica basada en

un encrrec real

1r Batxillerat

Intolerncia respecte
burlamofa egoisme intolerncia
homof bi a discriminaci
racisme lli injustcia
egocentrismehomofbia
discriminaci

18

Una mica dhistria...

A ESPANYA
Amb Francisco Franco al govern (1939 - 1975).
Ley de Vagos y Maleantes deia:
A los homosexuales, rufianes y proxenetas, a los mendigos profesionales y a los que
vivan de la mendicidad ajena, exploten menores de edad, enfermos mentales o
lisiados, se les aplicarn para que cumplan todas sucesivamente, las medidas
siguientes:
a) Internado en un establecimiento de trabajo o colonia agrcola.
b) Prohibicin de residir en determinado lugar o territorio y obligacin de declarar
su domicilio.
c) Sumisin a la vigilancia de los delegados.

Amb Leopoldo Calvo Sotelo al govern (1981 1982)

Ley 13/1982, fue la primera ley aprobada en Espaa dirigida

a regular la atencin y los apoyos a las personas con
discapacidad y sus familias, y supuso un avance relevante
para la poca.
Se basa en que el amparo especial y las medidas de
equiparacin para garantizar los derechos de las personas
con discapacidad deba basarse en apoyos
complementarios, ayudas tcnicas y servicios especializados
que les permitieran llevar una vida normal en su entorno.
Estableci un sistema de prestaciones econmicas y
servicios.

19

 Amb Jos Maria Aznar al govern (1996 2004)

Ley 51/2003, de igualdad de oportunidades, no

discriminacin y accesibilidad universal de las
personas con discapacidad, supuso un renovado
impulso a las polticas de equiparacin de las
personas con discapacidad, centrndose
especialmente en dos estrategias de intervencin:
la lucha contra la discriminacin y la accesibilidad
universal.

Amb Jose Lus Rodrigez Zapatero al Govern (2004 2011)

13 de diciembre de 2006 la Asamblea General de las Naciones Unidas
(ONU), considera a las personas con discapacidad como sujetos titulares
de derechos y los poderes pblicos estn obligados a garantizar que el
ejercicio de esos derechos sea pleno y efectivo. Esta consideracin se
incorpora a la legislacin espaola el 3 de mayo de 2008.
Ley 26/2011, adapta la normativa a la Convencin Internacional.
Adems de revisar los principios que informan la ley conforme a lo
previsto en la Convencin, en su estructura se dedica un ttulo especfico
a determinados derechos de las personas con discapacidad. Tambin se
reconoce expresamente que el ejercicio de los derechos de las personas
con discapacidad se realizar de acuerdo con el principio de libertad en
la toma de decisiones.
Ley 27/2007, se reconocen las lenguas de signos, lo que constituye un
factor esencial para su inclusin social.

20

Situaci actual 2016 Llei de rgim electoral general 2011.

1. Carecen de derecho de sufragio:
a) Los condenados por sentencia judicial firme.
b) Los declarados incapaces en virtud de sentencia judicial firme.
c) Los internados en un hospital psiquitrico con autorizacin judicial.

Madrid, (16 de mayo de 2013).

Una trabajadora de la asociacin DOWN
ALMERA se dispuso a preparar un viaje de fin
de curso para un grupo de jvenes con
sndrome de Down.
Para ello, solicit a una agencia de viajes
presupuesto de alojamiento a tres hoteles a la
ciudad de Almera.
Uno de estos hoteles, el CaboGata Plaza
Suites, perteneciente al grupo ZTHotels,
contest a la agencia que no poda pasarle
presupuesto alegando que no admitimos
grupos de personas con discapacidad
psquica.
Para confirmar este extremo, DOWN ALMERIA
contact directamente con la direccin del
hotel quien se reafirm en su postura,
alegando que este tipo de personas podran
molestar al resto de los clientes del hotel como
as les haba ocurrido en otra ocasin.

21

Treballem conjuntament
Aprenentatge

xit de la
seqncia
didctica

El nostre
aprenentatge
Educaci

- [...]
Promoure
la
realitzaci
de
campanyes
dinformaci
i
sensibilitzaci per a difondre la realitat de les persones amb Sndrome de
Down.

En que consisteix el nostre cas?

Associaci catalana de sndrome de Down.
Problema: Entre el pblic jove...

Falta
dinformaci

Desconeixement

Utilitzaci
incorrecta de la
terminologia

Intolerncia
generalitzada

Exclusi social

... I aix es generalitza en molts altres casos.

racisme, homofbia, classisme, discriminaci en general...

Encrrec plantejat: Realitzar una campanya informativa per a
joves explicant lorigen de la malaltia, les causes, la situaci
actual dels afectats, etc.
Com ho fem?
Lliurement decidiu qu i com ho voleu aprendre
Us oferim un dossier dactivitats i recursos informatius
Elaboreu una presentaci .ppt o prezzi
La gravem en vdeo, la editem (entre tots) i la enviem a la fundaci.

22

Qu hem de fer?
Vdeo (gravarem i editarem entre tots)
Que hi ha de sortir en aquest vdeo?
La vostra opini abans i desprs de fer la unitat didctica.
La unitat didctica: La sndrome de down (presentaci)
Qu s, causes, conseqncies, prevenci, etc.

Unitat didctica

A travs dun dossier de recursos

Per mitj de la planificaci del vostre aprenentatge
Presentaci del treball
Debat a laula

Avaluaci
Qu savaluar?

Presentaci final
Actitud de treball
Debat final

50%
20%
30%

Com savaluar?

Presentaci final

A travs de coavaluacions entre vosaltres i nosaltres. (dossier)

Actitud de treball

Coavaluaci entre els membres dels grups

El criteri del professor. Planificaci del procs de treball i actitud
general

Debat final

Aportacions
Aportacions de qualitat
Respecte per les normes del debat

23

2 grups
Grup 1

Grup 2

Lorena
Luque

Nora
Benbouhia

Axel
Jimnez

Maryan
Johnson

Marta La
Parra

Eric
Caballero

Mara
Martnez

Nohaila El
Barike

24

MATERIAL DE LALUMNE
Document 1: Dossier de lalumne
Activitat dExploraci 1: Idees prvies

1.

1. Completa la taula seguint les indicacions segents:

1.
2.
3.
4.
5.

No ho s
Em sona
Ho se una mica
Ho se bastant b
Li podria explicar a un company
1

La mitosi. (qu s, per a qu serveix, procs)

La meiosi (qu s, per a qu serveix, procs)
El cariotip (qu s, per a qu serveix)
El cromosoma (qu s, per a qu serveix)
LADN (per a qu serveix, de qu est format)
Mutacions (per a qu serveix, de qu est format)
Sndrome de Turner (smptomatologia, causes, etc.)
Sndr. de Klinefelter (smptomatologia, causes, etc.)
Sndrome de Down (smptomatologia, causes, etc.)
2. Respon a les preguntes segents (entre 10 i 30 paraules)
-

Quina diferncia hi ha entre cromtide, cromosoma i ADN?

Qu vol dir que una cllula sigui haploide o diploide?

Saps quants cromosomes tenim els humans? Quants?

a. 46
b. 23
c. 42
d. 48
25

Perqu serveix la meiosi? (Poden haver varies respostes correctes)

a. Per duplicar les cllules dels rgans reproductors
b. Per evitar casos com ara la sndrome de Down
c. Per produir els gmetes sexuals
d. Per assegurar el manteniment del nombre de cromosomes
e. Cap de les anteriors s correcta

Totes les cllules son iguals? Quins tipus de cllules coneixes?

Qu s una mutaci? Creus que hi ha diferents tipus de mutacions?

Qu s la Sndrome de down? Quin s el seu origen?

a. A una malformaci del fetus durant l'embars
b. A un error a la divisi de les cllules somtiques (mitosi)
c. A una mutaci del fetus durant les primeres setmanes
d. A un error durant la divisi de les cllules germinals (meiosi)
e. Males prctiques durant l'embars (beure alcohol, fumar, etc)

Quina s la seva simptomatologia?

La sndrome de Down s una malaltia?

Les persones amb Sndrome de down poden tenir cura delles mateixes?

Creus que es pot prevenir la sndrome de Down?

Que nopines de la situaci actual de les persones amb aquesta sndrome.

26

2.

Guia de planificaci de la recerca (repartiment de tasques en el

grup, plantejament hiptesis, mtode de cerca, i espai per fer
lestructura de la presentaci, etc)

Per planificar el desenvolupament del treball s molt recomanable preparar un full de

seguiment de treball en el qual s'ha d'indicar:
Qu s el que vull cercar? Quin s el meu objectiu?
Quins recursos de cerca tinc?
Les tasques que vull realitzar (cerca i processament de la informaci, sntesi,
avaluaci i redacci final) i lordre en que les far.
La distribuci de tasques entre els membres del grup. Qui far qu? i quan?
La programaci de les tasques a fer i el temps estimat per a fer cada una
daquestes tasques.
Per fer-ho, podeu utilitzar la plantilla de lannex.

27

3.

Activitat de Regulaci 1

Posada en com de les hiptesis, la planificaci i els dissenys de la producci final.

Propostes de millora
Hiptesis

Planificaci

Disseny de la producci
final

28

4.

Activitats recomanades dintroducci de conceptes (ARIC)

A lapartat 2 de lAnnex trobareu les 9 activitats recomanades daquesta unitat

didctica. Per tal de poder-vos valorar correctament el treball en grup, haureu de fer i
incloure a la presentaci un mnim de 4 activitats recomanades.
-

5.

ARIC 1: Prctica la divisi cellular

ARIC 2: Importncia de la variabilitat gentica
ARIC 3: Un model per comprendre la meiosi
ARIC 4: Quantitat de DNA i meiosi
ARIC 5: Meiosi vs mitosi
ARIC 6: Influncia de ledat materna en les anomalies cromosmiques.
ARIC 7: Ledema nucal i la trisomia del 21
ARIC 8: Amniocentesi
ARIC 9: El paper del cromosoma Y
ARIC 10: Analitza 4 notcies que et cridin latenci. (Situaci actual de
les persones amb sndrome de Down)

Recursos (Informaci + links, animacions, etc.)

En aquest apartat trobareu enllaos web sobre la meiosi i les mutacions genmiques,
classificats per temes.
Divisi cellular
1. Bloc de biologia i geologia de 4t dESO https://goo.gl/UzNo4y
2. Bloc de cincies naturals de leducaci secundria http://goo.gl/LfmPxO
3. Animaci sobre la meiosi i la mitosi http://goo.gl/wefDzb
Mutacions genmiques
Recerca sobre les sndromes causades per afectacions als cromosomes
http://goo.gl/kLWtxH
http://goo.gl/7ICmVe (notcia sobre una nena amb una mutaci al cromosoma 6)
Sndrome de Down (SD):
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

http://www.fcsd.org/ca/ (Fundaci catalana de Sndrome de Down)

http://goo.gl/gMgxPs (Valors i Missi de la Fundaci catalana de SD)
http://goo.gl/j09r1x
http://goo.gl/GY98YI
http://goo.gl/Kg7YAc
http://goo.gl/XBwMrM (web en angls)
Vdeo del programa Sense Embuts. Entrevistes de persones amb
sndrome de Down.
8. http://goo.gl/WLSPD1 (Debat duna noia amb SD, lAriadna Capdevila, i
un grup de joves de 17 a 23 anys)
9. http://www.exit21.org/author/ariadna/ (Blog de lAriadna Capdevila,
redactora del diari EXIT2!)
10. http://goo.gl/rHGnej (vdeo una persona amb SD)
29

Sndrome de Klinefelter
1. http://goo.gl/QDwjtt
Sndrome de Turner
1. https://goo.gl/rCIBtX
2. http://goo.gl/BDGj8f
Diagnstic
1. http://goo.gl/p0fdAz
2. https://goo.gl/jw5IAI

30

6.

Coavaluaci de grup per la sessi 5

Autocontrol i avaluaci del treball en grup

TTOL DE LACTIVITAT:......................................................................
Data en que cal lliurar-la: ..........................
Avaluaci individual de la feina de cada membre del grup:
Alumne
Feina
adjudicada

Crec que tinc

molta ms feina
que els altres

Crec que tinc

ms feina que
els altres

Crec que tinc

la mateixa
feina

Crec que tinc

menys feina
que els altres

Feina feta

He fet la feina
adjudicada

He fet MS
feina de la
adjudicada

He fet
MENYS feina
de
ladjudicada

No he fet la
feina
adjudicada

Problemes (amb
la tasca)

Avaluaci individual de la relaci de cada membre amb el grup:

Em sento una
part important del
grup degut a les
meves
aportacions?

S, crec que sc
un referent dins
del grup i els
meus companys
valoren molt la
meva feina.

Bastant, tot i que

a vegades els
meus companys
revisen la meva
feina i em troben
algunes millores.

No gaire, a
vegades les
meves
aportacions sn
incorrectes i els
meus
companys les
han de revisar.

No, crec que les

meves
aportacions no
sn massa
importants dins
del grup.

He sabut
respectar les
aportacions dels
companys?

S, sempre miro
descoltar i agafar
les idees ms
interessants dall
que diuen els
meus companys.

Normalment s,
per a vegades
algun company
lescolto menys
perqu diu coses
irrellevants.

Normalment
faig la meva
per a vegades
incorporo coses
que diuen els
meus
companys.

Sempre vaig a la
meva perqu la
resta de
companys diuen
coses
irrellevants.

Mhe sentit ben

tractat pels
membres del
grup?

Si, mai hem tingut

cap discussi i
sempre em fan
sentir b.

A vegades em
sento apartat/da
per aquells que
crec que en
saben ms.

Sovint em sento
apartat/da del
grup per aquells
que crec que en
saben ms.

Sempre em
sento mal
tractat/da i a
vegades em
falten el
respecte.

Problemes (amb
els membres del
grup)

31

Participaci de tots els membres del grup.

Assigneu-vos una nota. (3 nota mxima, 1 mnima)
Components del
grup
Nom i cognoms

Participaci al
treball en grup
3

Observacions/Problemes (amb la participaci

al treball)

Comentaris pel professor:

Comentaris per lalumne:

32

7.

Enquesta de valoraci del docent i del mtode

Hola nois!
Com ja sabeu, som alumnes de prctiques del mster de formaci del
professorat i ens agradaria saber si la nostra feina com a docent us ha agradat, i
a ms, si trobeu que us ha sigut profitosa. Us demanem uns minuts per a
respondre aquesta enquesta de valoraci.
Poseu una nota de l1 al 4 (on 1 estareu totalment en desacord amb la frase, 2 en
desacord, 3 dacord, i 4 totalment dacord).
JOAN
Valoraci del docent

RAQUEL

Es comunica de forma clara i se lentn

Ha deixat clar els objectius i els criteris davaluaci de la unitat des
del comenament
Mostra entusiasme per lassignatura
Resol els vostres dubtes
Promou la vostra participaci a classe (per ex. demana la vostra
opini)
Es receptiu a noves idees o propostes
Sentiu que us motiva per a realitzar les activitats
Utilitza recursos que faciliten que compreneu els conceptes ms
difcils (animacions, esquemes, vdeos, grfics, etc)
Comentaris pels docents:

Ara, us volem demanar que valoreu el mtode que hem utilitzat.

Valoraci del mtode

El mtode utilitzat us ha agradat.

Considereu que heu aprs.
Us heu trobat cmodes realitzant la unitat.
La recerca que heu realitzar us ha perms conixer de ms aprop i millor
les sndromes, que si noms hagussiu fet activitats sobre elles.
Treballar una unitat didctica daquesta manera s molt vivencial.
En tot moment, sabeu qu haveu de fer i no estveu perduts.
33

Coneixeu els objectius i els criteris davaluaci des de linici de la UD.

Lactivitat prctica al laboratori us ha perms descobrir millor la meiosi.
Considereu que els recursos aportats us han estat tils i suficients per a la
vostra tasca

Qu us ha agradat MS?

Qu us ha agradat MENYS? O, hi ha alguna cosa que no us hagi agradat?

Se us acut algun aspecte que podem millorar? Quin?

Moltes grcies!!
Joan i Raquel

34

8.

Coavaluaci de la presentaci (rbrica)

GRUPS
Creativitat i
qualitat
grfica de les
imatges

Creativitat i
qualitat de la
presentaci

Expressi
escrita

1
Imatges ben triades
i molt adequades a
la temtica.
originalitat de les
imatges, grfics...

Imatges prou
adequades a la
temtica

Imatges escasses o
poc adequades a la
temtica.
Presentaci poc
creativa

Poques imatges o
poc adequades a la
temtica. Creativitat
escassa

0,7

0,4

La relaci imatge i
text s adequada
(no hi ha massa text
o masses imatges
per diapositiva) i la
presentaci s
agradable a la vista i
original
1

Hi ha una mica
massa text o massa
imatges o la
presentaci s poc
original o creativa

Hi ha una manca o
un excs de text o
imatges i la
presentaci s poc
original i creativa

La presentaci s
poc elaborada i no
s atractiva.

0,7

0,5

Redactat propi,
bona expressi i
bona ortografia

Redactat propi,
expressi i
ortografia correctes,
per amb algunes
errades

El redactat sembla
que no sigui propi o
b cont
deficincies
d'expressi i/o
ortografia

Bona part del

redactat clarament
copiat i enganxat
d'internet

0,7

0,4

Tots els ponents

parlen amb
seguretat, parlen
pausadament i
mirant el pblic
sense llegir el paper
de suport. Canvis en
el to de veu
2

La majoria de
ponents parlen amb
seguretat i
pausadament per
algun component no
presenta la mateixa
seguretat.

Alguns components
dubten, parlen
mirant el full o
sexpressen massa
rpid amb poca
claredat. Sempre el
mateix to de veu

Poca claredat en
general, la majoria
dels components no
es dirigeixen al
pblic i la
presentaci es fa
feixuga.

1,5

La presentaci
sajusta al temps
determinat (11 - 13
min) i tots els
ponents parlen
aproximadament els
mateixos minuts.
1

La presentaci no
sajusta gaire al
temps (10 o 14), o
hi ha un ponent que
parla ms que els
altres.

La presentaci no
sajusta al temps (9
o 15), o hi ha algun
ponent que no ha
parlat.

La presentaci dura
menys de 8 minuts
o ms de 16 minuts
o un sol ponent ha
fet tota la
presentaci

0,7

0,5

Cont tots els

continguts i a ms
aquests estan ben
referenciats amb la
bibliografia i les
activitats. Hi ha 4
activitats del
dossier correctes.
Llista de continguts:
meiosi, sndrome de
Down (origen,
smptomes i prevenci
i diagnstic) i altres
mutacions

En general compleix
els continguts per
hi manca algun
aspecte, alguna
referncia no s
prou clara o noms
sexpliquen 3
activitats de forma
entenedora.

En general compleix
els continguts per
no hi ha referncies,
o noms
sexpliquen 2
activitats de forma
entenedora.

1,5

Presentaci
oral de la
proposta

Ajust
temporal i
distribuci
equitativa

Adequaci
als
continguts

Falten continguts, no
hi ha referncies, o
noms sexplica 1
activitat de forma
entenedora.

35

genmiques.
2

Integraci
dels
continguts

BONUS

Han contestat b les

preguntes que hem
proposat els
docents i tot el grup
sap del que parla
clarament

Han contestat prou

b les preguntes
que proposaven els
docents per algun
membre del grup
sembla que no hagi
ents alguna cosa.

No han contestat
alguna de les
preguntes que hem
proposat els
docents i les altres
les han contestat
sense massa
profunditat. En
general sembla que
hi ha llacunes

1,5

El grup ha realitzat
una pregunta
interessant a una
altre grup, i a ms,
ha contestat
correctament una
pregunta formulada
per un altre grup. (Al
finalitzar
lexposici)
1

El grup ha realitzat
una pregunta a una
altre grup i ha
contestat prou b
una pregunta
formulada per un
altre grup. (Al
finalitzar
lexposici)

El grup ha realitzat
una pregunta poc
rellevant a una altre
grup o ha contestat
prou b una
pregunta formulada
per un altre grup. (Al
finalitzar
lexposici)

0,7

0,5

No han contestat
cap pregunta de les
preguntes que hem
proposat els
docents i queda clar
que hi ha varis
aspectes poc
treballats.

El grup no ha
realitzat cap
pregunta ni ha
contestat cap
pregunta dels
companys

Total

36

9.

Activitat de regulaci 2

Posada en com de la feina feta i proposta de millora

Apartats producci
final

Dubtes i propostes de millora

Lorigen

La simptomatologia

Possibles mesures de
prevenci i diagnstic

La situaci actual de
les persones afectades

37

Disseny de la
producci

10.

Preguntes de debat (preguntes individuals)

Ests a favor de la prctica de lavortament en casos de diagnstic de
sndrome de Down? Per qu si? o per qu no?

Qu en penseu sobre ledat actual en que es tenen els fills causa principal
dalguns de les sndromes? Hi esteu dacord? Que fareu?

Cal destinar recursos pblics per afavorir la integraci de les persones amb
aquests sndromes? Justifica la resposta

Creieu que la ignorncia s causa daltres opinions respecte la xenofbia,

lhomofbia, etc? Justifica la resposta.

38

 Annex
1. Activitats recomanades (ARIC)
ARIC 1: Prctica la divisi cellular (gui microscopi, guio de materials)
Segons la teoria cellular totes les cllules provenen de cllules preexistents. Les
noves cllules es formen pel procs de divisi cellular. Aquest procs est format pel
procs de divisi del nucli (cariocinesi) i la divisi citoplasmtica (citocinesi). Com ja
sabeu, en les cllules eucariotes animals i vegetals existeixen dos tipus generals de
divisi nuclear: la mitosi i la meiosi. La mitosi produeix dos nuclis fills que sn
genticament idntics (si no hi ha mutacions) entre si i idntics a la cllula mare de la
que provenen. La formaci dun individu pluricellular adult (creixement) a partir del
zigot i els processos de regeneraci dels teixits saconsegueixen pel procs de divisi
per mitosi.
En aquesta prctica veureu les cllules vegetals de larrel duna ceba en divisi
mittica.
Per si estem estudiant la meiosi, per qu farem una prctica sobre la mitosi?
Explica 2 raons possibles.

Normes per la utilitzaci del

microscopi ptic.
1. Obre el llum
2. Escull lobjectiu adequat. Has de
comenar sempre pel ms petit.
3. Posa la preparaci sobre la platina
amb la mostra al mig de la perforaci
per deixa passar la llum que ve del
focus.
4. Mira a travs de locular i enfoca
amb el cargol macromtric, separant
sempre la preparaci de lobjectiu.
Acaba dajustar amb el cargol
micromtric.
5. Regula la lluminositat amb el
diafragma per poder distingir millor
els detalls.
6. Mou la preparaci per trobar all
que vols observar.
7. Per canviar laugment, gira el
revlver fins a situar lobjectiu triat
sobre la preparaci. Ves amb
compte: lobjectiu no ha de tocar la
39

preparaci!!!
8. Corregeix lenfocament amb el cargol micromtric
Llista de materials amb la seva funci
Vidres de rellotge: el vidre resisteix fora les altes temperatures. Ens ajudar a
escalfar el teixit vegetal que tallarem.
Agulles enmanegades: serveix per poder agafar millor el teixit vegetal.
Bistur: serveix per tallar.
Paper de filtre: absorbeix lexcs de lquid.
Pinces de fusta: serveixen per agafar els vidres de rellotge.
Bec Bunsen: s un instrument utilitzat en laboratoris cientfics per a escalfar o
esterilitzar mostres o reactius qumics.
Microscopi
Portaobjectes: s una placa de vidre rectangular de 76x26mm on es dipositen
les mostres del microscopi.
Cobreobjectes: s un vidre molt prim quadrat de 20x20 m i molt frgil, s'utilitza
per cobrir les preparacions per evitar que la mostra toqui lobjectiu.
Arrels de ceba o alls
Orcena A: s un colorant natural de color vermell que s'obt de certs lquens.
El necessitem per aturar el procs de divisi cellular. Aquest colorant estova la
membrana cellular i mata la cllula. Per aquest procs s necessita escalfor.
Orcena B: s un colorant natural de color vermell que s'obt de certs lquens i
completa el procs de tenyiment en fred.
Proposa el procediment
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

40

Per qu observem les cllules de la punta de les arrels?

Dibuixeu les diferents fases de la divisi mittica que esteu veient i anomeneules. Podeu fer fotos per incloure-les a la presentaci

ARIC 2: Importncia de la variabilitat gentica

Granja de reproducci de Reebops
Objectius
Examinar quines caracterstiques shereten.
Demostrar com la meiosi es responsable duna gran quantitat de carcters
diferents donats a la reproducci sexual.
Granja de reproducci
Els Reebops sn animals imaginaris, fets de plastilina, xinxetes i escuradents! Les
seves cllules tenen 16 cromosomes (8 parells). Mira els pares Reebops. Fixat amb
les seves caracterstiques, com el nombre de segments, el nombre dantenes, etc.
Ambds pares tenen les mateixes caracterstiques, excepte que un s mascle i laltre
femella. Us encarregareu de portar a terme la granja de reproducci, utilitzant el
mateix procediment que es du a terme en organismes reals, i aplicareu les mateixes
normes que sutilitzen a la gentica. Llegiu la informaci abans de comenar. s
important que enteneu que passa per formar els gmetes, o les cllules sexuals.
Procediment
1. Us donarem dos sobres. Un dels sobres cont els cromosomes de la mare
Reebop i laltre cont els del pare. Hi ha 16 cromosomes (8 parells) a cada
sobre. Obriu el sobre i treu el paquet de targetetes.
41

2. Gireu els cromosomes boca a baix, per tal que els genotips quedin amagats
(les lletres). Manteniu els cromosomes mare separats dels del pare, tindreu dos
grups de targetes.
3. Ordeneu segons la seva mida, els parells de cromosomes dels dos grups de
targetes (mare i pare).
4. Ara, a latzar, agafeu un cromosoma de cada parell de cromosomes de les
targetes-mare i poseu-los sobre la taula 2.1. I feu el mateix amb les targetespare. Un cromosoma de cada parella de cromosomes. daquesta manera,
sobre la taula de la pgina segent, tindreu 8 cromosomes de la mare i 8 del
pare.
5. Ara, comenar la fertilitzaci, barrejant els gmetes femenins amb els
masculins per formar els gens del fill/a.
6. Poseu els cromosomes que no heu escollit (els que han sobrat en el punt 4)
dins dels sobres. Heu dut a terme la reproducci! On la meitat dels
cromosomes de la mare shan barrejat a latzar amb la meitat del pare, formant
una nica combinaci. Fixeu-vos en que cada pare ha donat la meitat dels
cromosomes (8) del que cont una cllula adulta. La meiosi s la responsable
de reduir a la meitat el nombre de cromosomes en els gmetes, aix que quan
els gmetes es recombinen durant la fertilitzaci, apareix un nou individu amb
el nombre correcte de cromosomes.
7. Ara, escriviu el genotip a la taula 2.3, per obtenir els gens del beb. Per
exemple, si teniu una targeta amb la lletra A i una altra amb la lletra a, posa Aa
a la cella de les antenes. Quan hgiu completat la taula, podreu fer el Reebop
fill amb lajuda de la taula de descodificaci del genotip 2.2.
Taula ARIC 2.1 Cromosmes
Cromosomes Mare

Cromosomes Pare

42

Cromosmes del beb

(agafant els cromosomes de la mare i del pare)

Taula ARIC 2.2. Descodificaci del genotip

Antena

AA: 2 antenes

Aa: 2 antenes

aa: sense antenes

Segment del cos

BB: 3 segments

Bb: 3 segments

bb: 2 segments

Cua

TT: arrissada

Tt: arrissada

tt: recta

Nas

NN: nas vermell

Nn: nas taronja

nn:nas groc

Potes

LL: potes blaves

Ll: potes blaves

ll: potes vermelles

Sexe

XX: femella

XY: mascle

Ulls

EE: 2 ulls

Ee: 2 ulls

ee: 1 ull

Gepa

HH: 1 gepa

Hh: 1 gepa

hh: 3 gepes

Taula ARIC 2.3. Fenotip i genotip.

Caracterstica

Allel de la mare

Allel del pare

Fenotip

Antena

Segment del cos

Cua
Nas
Potes
Sexe
Ulls
Gepa

Preguntes:
Quines caracterstiques tenen els fills?

43

Hi ha fills idntics?
Quants hi ha que sassemblin als seus pares?

Com pot ser que hi hagi fills que tinguin caracterstiques tan diferents a la dels
progenitors, si ambds progenitors sn iguals en aparena?

ARIC 3: Un model per comprendre la meiosi

La meiosi comprn un conjunt de fases complexes. s relativament fcil saber-ne el
resultat i entendren el sentit biolgic, per els processos cellulars resulten difcils de
comprendre. Et proposem confeccionar un model que illustra a grans trets les
diferents fases i etapes de la meiosi. El model tracta de representar les fases que es
donen al llarg de la meiosi, i els canvis en lorganitzaci i lestructura del material
gentic. Parteix duna cllula hipottica amb quatre cromosomes (dues parelles de
cromosomes homlegs).
Material: plastilina de diferents colors; ganivets; fulls de paper (DIN A4)
Procediment:
Modeleu amb la plastilina els quatre cromosomes. La primera parella de
cromosomes ha de tenir una mida gran i ha de ser de colors diferents, per afins entre
ells (per exemple, si lun s taronja, laltre pot ser vermell, o si lun s blau, laltre pot
ser verd). Laltra parella ha destar formada per cromosomes curts i tamb han de ser
de colors afins entre ells. Cada cromosoma ha destar format per dues cromtides
germanes (del mateix color).
Tot seguit, representeu alguns dels processos de la profase I. Ajunteu les parelles
dhomlegs, formeu les ttrades i poseu els braos dels cromosomes homlegs
entortolligats entre ells, simulant lentrecreuament o crossing over.
Illustreu el resultat de lintercanvi entre les cromtides dels cromosomes homlegs
intercanviant fragments de cromosomes, de manera que els cromosomes resultants
puguin tenir els braos de diferents colors. Procureu no barrejar els colors i distingir
clarament la procedncia de cada fragment.
Ara representeu el que succeeix a la metafase I. Colloqueu les ttrades al mig del
full, on haureu traat una lnia discontnua que representa la placa equatorial de la
cllula.
Illustreu el que passa a lanafase I i a la telofase I. Se separen els cromosomes (no
les cromtides), de manera que els uns van cap a un cant del full, i els altres, cap al
cant contrari (podeu dibuixar el fus, si voleu).
Poseu els dos cromosomes resultants a cada nova cllula, al damunt de dos fulls
ms que tinguin la lnia que representa la placa equatorial. Colloqueu els
cromosomes sobre la placa, de manera que cada cromtide noms estigui unida a
laltra pel centrmer i els braos sorientin cap als pols respectius.
Separeu les cromtides i feu-les anar cap als pols oposats del paper.
44

a) Els cromosomes homlegs porten la mateixa informaci gentica. Per qu?

b) Entre quins cromosomes es pot donar lentrecreuament?
c) Quants cromosomes obtenim a les nostres dues cllules hipottiques desprs de
la primera divisi meitica (el que correspondria al cinqu punt del procediment)?
d) Al final, quantes cllules obtenim? Com sn, si les comparem entre elles?

ARIC 4: Quantitat de DNA i meiosi

El grfic adjunt mostra les variacions en la quanitat de DNA al llarg de loognesi. La
quantitat de DNA que cont una cllula humana amb una dotaci cromosmica 2n s
de 7,3 picograms (1 pg = 10-12 g), mentre que si s n s de 3,65 pg.
1. En observar el grfic, un alumne de batxillerat ha
afirmat: En el grfic es pot identificar el procs de
divisi cellular anomenat meiosi. Discutiu entre tots la
validesa daquesta afirmaci a partir de les informacions
que subministren el grfic i lenunciat. Anota les
conclusions de la discussi.

2. Justifica per qu en la fase A les cllules sn

diploides per no es poden considerar diploides en la
fase C.

3. Al llarg de la vida frtil duna dona, els seus ovaris alliberen al voltant de 400
vuls madurs. Podem afirmar que cadascun daquess vuls s portador duna
informaci gentica diferent de la dels altres vuls. Explica el paper de la meiosi
en aquest fet.

45

ARIC 5: Meiosi vs mitosi

Lesquema mostra la divisi duna hipottica cllula amb un nombre diploide de
cromosomes (2n = 4) que es divideix per meiosi i per mitosi. Observa lesquema i
respon:

a) Quines diferncies hi ha entre les dues cllules resultants de la meiosi? I entre les
de la mitosi? Per qu?
b) Per qu les cllules resultants de la meiosi I sn haploides tot i tenir el mateix
nombre de cromtides que les resultants duna mitosi que sn diploides?
c) Una de les diferncies clau entre la meiosi i la mitosi es dna entre lanafase de la
meiosi i lanafase I de la mitosi. Justifica-ho.
46

d) Quin daquests dos processos de divisi cellular t lloc en els casos segents?
Justifica-ho en cada cas.
La cicatritzaci duna ferida.
La formaci despermatozoides.
El creixement dun nad.
La reposici de les cllules de la pell que van morint.
Lovognesi.
e) En tots els organismes que es reprodueixen sexualment, la meiosi s present en
alguna de les fases del seu cicle vital. En quins moments es pot donar?
f) Imaginem que una dona t una ovulaci doble i que els dos vuls sn fecundats:
genticament, els bessons seran idntics? Per qu?
ARIC 6:Influncia de ledat materna en les anomalies cromosmiques.
Ledat de la mare pot influir en la probabilitat que el fetus pateixi determinades
anomalies cromosmiques, com la trisomia 21, la trisomia 18 (sndrome dEdwards) o
la sndrome de Klinefelter. A partir dels trenta-cinc anys, aquest risc augmenta de
manera desproporcionada per cada any que passa. Aquesta taula sha confeccionat
dacord amb estadstiques obtingudes a partir damniocentesis fetes a dones dedat
avanada.
Risc danomalia cromosmica fetal en relaci amb ledat materna.

Dibuixa un eix de coordenades en el qual es representi la probabilitat danomalies

cromosmiques en relaci amb ledat materna. Representa a les ordenades la
probabilitat que hi hagi anomalia (en tant per cent), i a les abscisses, ledat. Observan
el resultat i respon:
1. Quin tipus de corba shi observa?
2. Seria correcte afirmar que la causa de les malformacions s deguda a ledat de la
mare, i no pas a la del pare? Explica-ho fent referncia a alguna caracterstica que
diferenci la gametognesis femenina de la masculina.
47

3. En qu consisteix lamniocentesi? Qu s un cariotip?

b) Aquest cariotip correspon a un nen amb sndrome de Down.

1. La paraula sndrome significa conjunt de smptomes. Esbrina quins sn els

smptomes comuns daquesta sndrome.
2. Si ens basem en la meiosi de lvul, quina s la causa daquesta trisomia?
3. La probabilitat terica que tingui lloc una trisomia en el parell 21 s la mateixa que
en qualsevol altre parell de cromosomes. Per la trisomia 21 s una de las poques
que resulten compatibles amb la vida. Observa el cariotip i proposa una hiptesi per
explicar-ho.

48

ARIC 7: Ledema nucal i la trisomia del 21

La mida dun plec del clatell del fetus, anomenat edema nucal, s un carcter que es
fa servir a lecografia del primer trimestre per detectar la trisomia 21 (la sndrome de
Down), lalteraci cromosmica ms freqent en els ssers humans.
Gruix (mm)

% prob. tris. 21

<3

0,21

3,5

10,5

28,6

>5

45,2

1. Quina relaci hi ha entre les dues dades?

2. Com es deuen haver calculat?

3. Lembri de la Blanca t un plec de 3,1 mm. Quina probabilitat t de patir una

trisomia 21?

4. Quines altres dades i parmetres de lembri i de la mare es valoren durant el

primer trimestre de lembars?

49

ARIC 8: Amniocentesi

El dibuix mostra les diferents etapes de la tcnica de lamniocentesi.

1. Fes servir els dibuixos per explicar en qu consisteix aquesta tcnica, i tamb
la importncia que t.

2. Per quina ra sn importants les cllules fetals i es descarta el lquid desprs

de la centrifugaci?

3. Que significa que un cariotip s normal? Quines anomalitats shi podrien

detectar?

50

ARIC 9: El paper del cromosoma Y.

La base fonamental del sistema XX/XY per determinar el sexe es va descobrir en
desenvolupar-se les tcniques que permeten observar i diferenciar els cromosomes.
Es va veure que les persones afectades per la sndrome de Klinefelter, totes elles de
sexe mascul, tenen 47 cromosomes, amb dos X i un Y (cariotip: 47, XXY), mentre
que les afectades per la sndrome de Turner, totes dones, tenien 45 cromosomes,
amb un sol X (cariotip:45, X).
1. A partir del que coneixes sobre el cromosoma Y, justifica el sexe corresponent
a les persones afectades per la sndrome de turner i per la sndrome de
Klinefelter.

2. Els resultats duna amniocentesi feta a la setmana 15 dembars sn

absolutament normals, i mostren un cariotip amb 46 cromosomes, XX. Una
ecografia rutinria a les 28 setmanes demostra que el fetus s de sexe
mascul. Quan el ginecleg explica aquests resultats, parla de meiosi,
dentrecreuament i de recombinaci errnia del gen SRY.
a. Si el fetus s de sexe mascul, qu creus que significa en relaci amb
els cromosomes? Com pot ser que no tingui el cromosoma Y?

b. Quin paper poden fer en aquest cas la meiosi, la recombinaci i

lentrecreuament de les cromtides? Explica-ho.

ARIC 10: Analitza 4 notcies que et cridin latenci del segent enlla:
http://elpais.com/tag/sindrome_down/a/
http://www.20minutos.es/minuteca/sindrome-de-down/

Pots utilitzar com a guia les segents preguntes:

- De quan s la notcia?
- Qu ha passat?
- Quins sn els agents implicats?
- La notcia descriu una situaci positiva o negativa per la persona amb sndrome
de Down? Narreu-la.
- Quina s la opini del grup respecte aquesta notcia?
- Quins aspectes desconeixeu? Qu us ha cridat latenci?
51

2. Normes de debat

Tots els components del debat han dintervenir i cal respectar els torns de
paraula dels companys.
Ning ha de quedar excls de la interlocuci i tothom ha de poder expressar la
seva posici.
El llenguatge ha de ser acurat i el discurs clar i fcilment comprensible.
Cada cop que alg defensa una idea ha de saber argumentar-la per tal que la
resta de companys puguin arribar a entendre la seva posici i li puguin rebatre.
Sha dintentar arribar a un consens, amb unes conclusions compartides, per
sumant veus, no excloent les. Noms savana quan es dialoga per intentar
arribar a acords.
La conclusi final ser el resultat del vostre progrs durant el dileg realitzat
durant el temps que dura el debat.
Lobjectiu del debat s lexposici personal de les vostres idees, permetent a tots els
companys el seu temps dintervenci. Per tant, quan us toqui argumentar la vostra
posici, s important que les vostres idees siguin clares i concises, i que tingueu
evidncies que les puguin reforar. Les idees no shan de voler imposar ni que tots
estigueu dacord, per cal respectar els diferents punts de vista i intentar crear, entre
tots, una conclusi ms rica que la que tindreu si fos una conclusi individual.

52

Noms dels membres del grup:

PROCS DE TREBALL I SEGUIMENT
Objectiu

El nostre objectiu s...

Llistat de
recursos de
cerca i
formaci

Llibres
Vdeos
Jocs
Presentacions de diapositives
Documentals
Entrevistes
Prctiques
Preguntes a experts
Activitats
Altres

Ordre de les
tasques

Sessi 1
Nom
Tasca

Tasca a
casa

Sessi 2: Prctica
Nom
Tasca

Tasca a
casa

Sessi 3
Nom
Tasca

Tasca a
casa

53

Sessi 4
Nom
Tasca

Tasca a
casa

Sessi 5: Presentaci del treball

Nom
Tasca

Tasca a
casa

Llistat de
materials

54