Durabilitat Formigó

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 12

TEMA 4:

DURABILITAT

INTRODUCCI
La durabilitat dun element de formig (armat, pretensat o en massa) s la seva capacitat per suportar les condicions ms o menys
agressives (de tipus fsic o qumic) previsibles durant la seva vida til, sense degradar-se.
La EHE estableix la vida til per a la que sha de dissenyar cada tipus destructura:

La degradaci dun element estructural pot venir per dues vies:


-

Corrossi de les armadures.

Degradaci del formig, per motius qumics o fsics.

CORROSSI DE LES ARMADURES


La corrossi (oxidaci) de les armadures s un problema per un doble motiu:
-

El ferro que passa a ser xid no t cap resistncia mecnica es perd secci resistent darmadura.
Lxid ocupa un volum molt major que el ferro inicial fa saltar el formig superficial acceleraci del procs de corrossi i
prdua de secci resistent de formig.

Una de les causes de la corrossi s latac per clorurs:


-

Elements en contacte amb aigua de mar o salada.


Elements propers a la costa.
Piscines.
Plantes potabilitzadores.
Elements situats a zones de nevades freqents, que poden entrar en contacte
amb la sal que es llena per evitar el gel.
Etc.

Laltra causa de corrossi s la carbonataci del formig: el CO2 de laire penetra al formig el CO2 reacciona amb la
portlandita, donant carbonat clcic el medi bsic, que protegia les armadures, es torna cid (despassivaci) armadures no
protegides qumicament corrossi.

DEGRADACI DEL PROPI FORMIG


Ja hem indicat que el formig (independentment de si duu armadures o no) pot veures atacat per qestions qumiques o fsiques.
El deteriorament qumic del formig es produeix per la presncia de substncies agressives, normalment contingudes a laigua o al
sl en contacte amb lelement de formig (atenci a elements enterrats, fonaments, dipsits, canalitzacions, murs de contenci,
depuradores)
Un exemple de deteriorament qumic del formig s latac per sulfats continguts a laigua o al terreny en contacte amb el formig.
Els sulfats reaccionen amb lhidrxid clcic lliure present al ciment portland, resultant sulfoaluminat clcic, anomenat etringita o
sal de Candlot, que ocupa un volum molt major que els components inicials fenmen expansiu destrucci del formig, tal
com es veu a la segent imatge:

[www.lecture.civilengineeringx.com]

El formig pot fer-se malb tamb per raons fsiques: erossi superficial en paviments i conductes, atac pel gel que es pugui
formar als porus superficials

TIPUS DAMBIENT
La EHE estableix una classificaci del tipus dambient en qu es troba un element estructural:
El tipo de ambiente viene definido por la combinacin de:
- una de las clases generales de exposicin, relativa a la corrosin de las armaduras
- las clases especficas de exposicin relativas a los otros procesos de degradacin que procedan para cada caso.
En el caso de que un elemento estructural est sometido a alguna clase especfica de exposicin, en la designacin del tipo de
ambiente se debern reflejar todas las clases, unidas mediante el signo de adicin "+".
O sigui:
CLASSES GENERALS DEXPOSICI ( corrossi armadures): Se nha descollir UNA.

CLASSES ESPECFIQUES DEXPOSICI ( processos diferents de la corrossi: atac al formig): Se nha descollir 0, 1 o ms.

RECOBRIMENTS
El recubrimiento de hormign es la distancia entre la superficie exterior de la armadura (incluyendo cercos o estribos) y la
superficie del hormign ms cercana.
rnom = rmin + r
rnom
rmin
r

Recubrimiento nominal
Recubrimiento mnimo
Margen de recubrimiento, en funcin del nivel de control de ejecucin, y cuyo
valor ser:
0 mm en elementos prefabricados con control intenso de ejecucin
5 mm en el caso de elementos ejecutados in situ con nivel intenso de
control de ejecucin, y
10 mm en el resto de los casos.

Per garantir els recobriments, cal fer servir separadors:

10

11

ALTRES PRESCRIPCIONS DE EHE-08

IIIa
__

CLASE DE EXPOSICIN
IIIb
IIIc
IV
Qa Qb
__
__
__ 0,50 0,50

Qc
0,45

H
0,55

F
0,50

E
0,50

0,55

0,50

0,50

0,45

0,50 0,50 0,50

0,45

0,55

0,50

0,50

0,60

0,55

0,50

0,45

0,45

0,45 0,50 0,45

0,45

0,55

0,50

0,50

mxima

Tipo de
hormign
masa

I
0,65

IIa
__

IIb
__

relacin

armado

0,65

0,60

pretensado 0,60

a/c
mnimo
contenido
de
cemento
(Kg/m3)

masa

200

__

__

__

__

__

__

275 300

325

275

300

275

armado

250

275

300

300

325

350

325

325 350

350

300

325

300

pretensado

275

300

300

300

325

350

325

325 350

350

300

325

300

Tipo
hormign

Resistencia fck mnima (N/mm2)

CLASE DE EXPOSICIN

masa

20 __

III
IIIb IIIc IV Qa Qb
a
__ __ __ __ __ 30
30

armado

25 25

30 30 30

35

30

30

pretensado 25 25

30 30 35

35

35

30

IIa IIb

Qc

35

30

30

30

30

35

30

30

30

35

35

30

30

30

12

You might also like