CAP

A UN MN DE CIUTATS

Etapa:
La present Unitat Didctica ser dissenyada per a la seva aplicaci dins lassignatura
de Geografia de 3r dESO. Dins dels continguts generals: Els origen de les ciutats.
Localitzaci, marc geogrfic. Tipus de plnols. Levoluci dels plnols.
UNIDAT DIDCTICA: Cap a un mn de ciutats.
1.- Justificaci terica de la Unitat Didctica.
Un dels objectius de les unitats de geografia i histria s que lalumnat comprengui
com s el mn en qu vivim, les causes que han provocat les caracterstiques que t i
les conseqncies que aquests fets poden provocar. Aix mateix, sintenta afavorir
lempatia de lalumnat amb cultures i mentalitats distintes de la prpia i la seva
implicaci personal en els problemes del mn actual.
A Geografia es descriuen amb atenci les principals caracterstiques i processos del
nostre mn a diferents escales (mundial, continental, nacional, regional).
La ciutat sorgeix, creix i es defineix com un puzle, el puzle urb, un conglomerat de
diferents unitats morfolgiques, que es caracteritzen per ser, models dordenaci de
lespai, desenvolupats al llarg de la histria. Lexistncia de diferents unitats
morfolgiques i la seva extensi i influncia en la ciutat, ens donen una idea del
significat de cada una de les poques histriques en el seu desenvolupament urb. En
Avila i Salamanca, lesplendor del centre histric justifica lesplendor que varen viure a
lEdat Mitjana i el renaixement, mentre que la decadncia del segle XIX justifica com no
es creen Eixamples, tpics de altres ciutats espanyoles que varen viure processos
dindustrialitzaci. Par tant, ciutat i histria estan unides per un mateix vincle, i
lestructura, la trama urbana ordena tots els seus elements: vies, circumvallacions,
rees formals, usos del sol, edificacions i estils, remodelacions, etc.
1. Objectius
Definir el concepte dhbitat.
Diferenciar els dos tipus de poblament rural, el dispers i el concentrat, i conixer-ne
les caracterstiques.
Definir el concepte de ciutat i conixer els criteris principals que sutilitzen per a la
seva identificaci: grandria, fisonomia, densitat, forma de vida i funcions.
Identificar i descriure els principals elements de la trama urbana: casc antic,
eixample, barris perifrics, etc.
Explicar el creixement de la poblaci urbana. Comprendre la relaci entre xode
rural i explosi urbana, analitzar les causes i les conseqncies ms importants
daquests dos fenmens.
Analitzar el paper que acompleix la ciutat en la configuraci del territori i les seves
relacions amb aquest.

 Distingir entre rea metropolitana, metrpolis mundial, conurbaci i megalpolis.

Conixer i identificar els problemes urbans ms greus i freqents que sofreixen les
ciutats a hores dara.
Saber interpretar els aspectes humans en un mapa topogrfic.
Analitzar i interpretar determinats documents com ara textos, mapes, plnols i
fotografies.
Explicar les diverses funcions de les ciutats i classificar algunes ciutats espanyoles
segons el tipus dactivitat predominant: militar, industrial, residencial, etc.
Identificar els recursos necessaris per assegurar el funcionament de les ciutats i els
residus que generen les activitats que es desenvolupen a lespai urb.
Reconixer les transformacions que shan produt a les ciutats dels pasos
occidentals com a conseqncia del desenvolupament de la vida urbana.
Comparar lestructura i les caracterstiques de diferents ciutats.
Aprendre a orientar-se i a desplaar-se per una gran ciutat a partir del plnol.
2. Continguts
Conceptes
Lhbitat. Tipus de poblament en lhbitat rural: dispers i concentrat.
El concepte de ciutat: criteris didentificaci. Tipus de funcions urbanes.
El creixement urb: el fenomen de lexplosi urbana.
Lxode rural.
La relaci ciutat/territori: rea metropolitana, conurbaci i megalpolis. El fenomen
de la rururbanitzaci.
Els problemes urbans actuals. La gesti de les ciutats.
El plnol de la ciutat. Tipus de plnol.
La trama urbana. Models bsics de trama urbana.
Les funcions urbanes.

 Les formes actuals de vida urbana.

Procediments
Anlisi i interpretaci de mapes i plnols.
Observaci i interpretaci de fotografies.
Lectura, comprensi i comentari de textos.
Anlisi i interpretaci de grfics.
Actituds
Analitzar amb rigor limpacte del creixement urb sobre el territori.
Prendre conscincia crtica sobre els problemes que es generen a les grans ciutats
Tenir inters per conixer altres pasos i ciutats.
3. Objectius didctics
En finalitzar la unitat, lalumne ha de ser capa de:
Definir lhbitat rural i explicar-ne els tipus i les caracterstiques.
Explicar els criteris principals que identifiquen la ciutat. Descriure les diverses
funcions urbanes.
Relacionar xode rural amb explosi urbana i explicar-ne les causes i les
conseqncies, diferenciant entre pasos desenvolupats i subdesenvolupats.
Analitzar la influncia de la ciutat sobre el territori i explicar els conceptes drea
metropolitana, conurbaci, megalpolis i rururbanitzaci.
Explicar els problemes urbans actuals.
Interpretar els aspectes humans sobre el mapa topogrfic.
4. Metologia
Es tindr preferncia per les activitats metodolgiques ms que conceptuals donat la
importncia de la geografia en aquest aspecte ja que es tracta dentrenar lalumnat en
les destreses intellectuals ms bsiques:
Observaci, descripci i registre de dades
Anlisi delements, factors, canvis i permanncies

 Elaboraci i interpretaci de mapes, croquis i grfics

Comprensi de textos
Sntesi de coneixements
Expressi escrita
Com es prenen notes i apunts sobre un tema a classe
Com sorganitza el treball a casa
4. Eixos transversals
Educaci per a la convivncia
El pargraf que fa referncia a la funci cultural dins les activitats urbanes us permet
remarcar la necessitat de convivncia de totes les tnies, cultures i religions. Aix, per
exemple, Jerusalem (Israel) s una ciutat sagrada per als jueus, els cristians i els
musulmans, per b que hi ha forts enfrontaments entre musulmans i jueus, sobretot.
Recordar el cas de Toledo a ledat mitjana, on la convivncia pacfica entre jueus i
cristians i musulmans va afavorir el desenvolupament econmic.
Educaci multicultural
Les ciutats sn escenaris multicolors on conflueix gent dndole variada i de
caracterstiques molt diferents; les persones que vnen de les zones rurals, daltres
procedeixen de regions molts diverses amb el propsit destablir-shi, les persones que
hi arriben daltres pasos per raons de turisme, les que provenen de nuclis ms
menuts, etc. Aquesta heterogenetat i dinamisme li confereix, per tant, un marcat
carcter cosmopolita, que sol ser caracterstic de les grans ciutats, on el conjunt de
costums i de cultures forma un mosaic multicolor que cal assumir com una cosa
positiva i summament enriquidora.
Educaci ambiental
Es pot aprofitar loportunitat que ens ofereix el tractament daquesta unitat per plantejar
el tema de leducaci ambiental en lentorn urb.
En primer lloc, lalumnat ha de ser conscient que el tema ambiental no s exclusiu del
que es relaciona amb el verd, s a dir, els espais naturals. Tamb shan devitar en el
paisatge urb els impactes i les transformacions que lassetgen per part humana,
evitant les actuacions urbanstiques susceptibles de produir impactes mediambientals i
esttics negatius. La contaminaci, tant acstica com de laire, tamb ha de ser un
motiu important de preocupaci.
Laltre aspecte que conv destacar s el que afecta ms directament la prpia
responsabilitat de lalumnat, que ha de cuidar i respectar el mobiliari urb, fer servir els
contenidors de reciclatge, no embrutar el carrer, etc.

Educaci viria
El respecte i el compliment de les normes deducaci viria en circular per lentramat
urb sha dassumir com una cosa necessria per a la seguretat de tots.
4. Materials
Llibre de text
Diapositives
Grfics
Mapes i plnols
Lectura de mapes topogrfics
Retroprojector
Textos per comentar
Fotografies aries
Connexi a Internet
Pgines web de consulta
Ciutats patrimoni
http://www.ciudadespatrimonio.org/default.aspx
Power point sobre el les aglomeracions urbanes
http://www.xtec.es/~avalmana/geografia/urbanitzacio.swf
Histria de les ciutats
http://centros5.pntic.mec.es/ies.arzobispo.valdes.salas/alumnos/agrupa/medie.html
Ciutats davui i de dem
http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/spanish/cities/index.asp
The Principal Agglomerations of the World
http://www.citypopulation.de/Country.html?E+World
Urbanita 2000
http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem/urbanita/web/menu/menu.htm
El paisatge urb
http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/secundaria/sociales/paisaje_urbano/h
tml/principal.htm
Les principals ciutats del mn
http://www.globalgeografia.com/mondo/citta.htm
Plnols de ciutats
http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/mapes08.htm
La ciutat
http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1086
Cercar coordenades
http://www.xtec.es/recursos/socials/taller/unitat3/menu.htm
Pellcules:
Barrio, dirigida por Fernando Len (1998)
La vida de tres adolescents a la perifria duna gran ciutat.
Fes el que hagis de fer, dirigida por Spike Lee (1989)
La vida en un barri de Nova York, on conviuen negres, porto-riquenys i coreans.

Salaam Bombay!, dirigida por Mira Nar (1988)

El drama, la marginaci i la violncia que sofreixen els nins que viuen als carrers de
Boombay, mendicant i fent feines irregulars..
Llibres:
Oliver Twist, de Charles Dickens
La histria del petit Oliver es desenvolupa a Londres a mitjans segle XIX, entre els
barris marginals i els ms elegants de la ciutat.
La ciutat dels prodigis, de Eduardo Mendoza
Una histria centrada en la Barcelona de comenaments de segle XX, en un moment
de gran desenvolupament econmic de la ciutat.
5. Activitats
Activitat davaluaci prvia:
El professor haur de dirigir la presentaci del tema.
Prendre nota al quadern de treball dels conceptes previs: morfologia urbana, plnol
ortogonal, eixample, barri antic, perifria
Indagar les diferents percepcions que els alumnes tenen de les ciutats amb la
intenci de crear una definici de ciutat.
Assenyalar algunes avantatges i inconvenients de viure en una ciutat o en un
poble.
Mitjanant la projecci de diapositives de diferents llocs del mn, fer una anlisi de
la manera com viuen els habitants als diferents indrets: pobles i ciutats occidentals,
asitiques, americanes etc.
Prendre nota al quadern de treball dels conceptes previs: Aldea, poble, villa, ciutat,
barri.
Examinar diversos plnols de ciutats, per observar la distribuci dels elements que
la componen: traat de carrers, places, parcs, forma dedificis etc.
Fer un croquis urb de la seva localitat en el seu desplaament fins a linstitut.
Projectar diferents diapositives aries de ciutats amb diferents tipus de plnol per
distingir el tipus de plnol que els caracteritza.
Activitats densenyament-aprenentatge:
Realitzaci i anlisi de documents
Comparaci de les caracterstiques de les ciutats de diferents rees culturals.
Recerca dinformaci sobre lorigen de les ciutats
Realitzaci del dibuix de la seva localitat tal com la veu. Un mapa mental
Projecci de diapositives de rees metropolitanes, conurbacions i megalpolis per
reforar els conceptes.
Estudi dampliaci sobre aquests problemes: infraestructures, transports, habitatge,
etc. Per aprofundir en lanlisi dels problemes principals que es generen a les
ciutats actuals dels pasos desenvolupats i en concret del nostre pas.

 Elaboraci dun quadre en qu figurin els problemes urbans principals relacionats

amb els segents aspectes: espais marginats, transports, contaminaci,
provement, residus i conflictes socials. Especificant, les causes, repercussions i les
possibles solucions
Realitzaci duna sortida a Palma per recrrer el barri antic, i leixample i fer lanlisi
de la plantilla dun treball de camp sobre els diferents barris, tipus dinfraestructures,
transports, habitatge, carncies, etc.
Anlisi del plnol de la ciutat de Madrid o Barcelona, de la ciutat i lrea
metropolitana, a fi que lalumnat comprengui, duna manera molt ms clara, en qu
consisteix aquest fenomen.
Comparaci el rea metropolitana amb el de la conurbaci mitjanant la
visualitzaci dun altre plnol o mapa en qu es percebi aquest fenomen;
Rotterdam o Amsterdam.
Visualitzaci del plnol duna gran megalpolis Washington-Boston
Recerca de diferncies i similituds entre una ciutat del Tercer Mn i una altra que
pot sser la prpia. Que arribin a la conclusi que els pasos desenvolupats han
crescut a un ritme vertigins
Activitats autoavaluaci amb diferents programes educatius
La ciutat
http://www.paraprofesores.com/Examenes%20de%20historia/3ESO%20CCSS/3ESO
%20LA%20CIUDAD.htm
La morfologia urbana
http://www.paraprofesores.com/Examenes%20de%20historia/3ESO
%20CCSS/Funciones%20de%20la%20ciudad.htm
El sistema mundial de ciutats
http://www.paraprofesores.com/Examenes%20de%20historia/3ESO%20CCSS/el
%20sistema%20mundial%20de%20ciudades.htm
Atenci a la diversitat: Suport, ACIS, NEE, ACOLLIDA
Objectius

Comprendre la diversitat de hbitat i les seves caracterstiques.

Analitzar les funcions generals que compleixen les ciutats..
Prendre conscincia de les condicions de vida en les ciutats del Tercer Mn.
Valorar els problemes urbans i les alternatives actuals a cadasc dells.

Metodologia

Llegir i Comentar textos geogrfics.

Realitzar petites investigacions.
Analitzar imatges.
Observar plnols.

Continguts bsics

Espai:
La ciutat en el mn
Lurbanisme i el Tercer Mn.
La ciutat desenvolupada i els seus problemes.
Conceptes:

Hbitat rural i hbitat urbano.

La ciutat com a concepte.
Funci general urbana.
La ciutat subdesenvolupada
La crisi urbana.
Les propostes de soluci i els nous plans

Processos:
Les relacions humanes en lhbitat rural i urb: la despersonalitzaci.
Levoluci de la ciutat desenvolupada.
Els nous processos de recuperaci de la ciutat.
6. Activitats davaluaci
Proves davaluaci escalonada.
Criteris
Definir el concepte de ciutat.
Comprendre la relaci entre xode rural i explosi urbana, les seves causes i
conseqncies.
Analitzar i explicar la tendncia actual del creixement urb, diferenciant entre
pasos desenvolupats i pasos subdesenvolupats.
Resumir els problemes urbans ms caracterstics
Procediments
Observaci sistemtica del treball a laula.
Prova especfica davaluaci.

ANNEX
ACTIVITATS

1. Localitza els punts segents en aquest mapa de coordenades

2. Analitza i comenta el contingut del quadre segent sobre el creixement de la poblaci

urbana en la segona meitat del segle XX. Procura respondre a les qestions segents:

REGI
POBLACI URBANA
(Percentatge)
1.950

1.970

2.000

TOTAL MUNDIAL

27.60

36.30

50.00

Ms desenvolupats

50.80

63.90

81.10

Menys desenvolupats

15.50

24.50

41.40

Europa

52.10

61.90

76.60

URSS i actual CEI

39.40

56.60

76.30

Amrica del Nord

63.60

74.20

86.40

Amrica hispana

40.90

56.70

75.10

Oceania

69.80

69.90

77.00

frica

12.90

21.20

37.80

sia est

14.70

26.50

47.00

sia sud

15.50

20.80

35.00

3. Respon les preguntes segents:

En quins percentatges augmentar la poblaci que habitar en ciutats des del 1950
a l'any 2000?
En quin tipus de pasos: desenvolupats-subdesenvolupats, s'aconseguir un major
creixement?
En quins continents o parts de continents (des d'Europa a sia sud), el creixement
ser major?
Es pot deduir que el creixement de la poblaci urbana en els pasos
subdesenvolupats s un fet bo o positiu? Raona la resposta.
A quines conseqncies donar lloc el dit creixement urb en els pasos
desenvolupats? Raona la resposta.

4. Adjudica a cada una de les fotografies les afirmacions segents:

La majoria de la poblaci treballa en l'agricultura.

s de major grandria que els nuclis rurals de la regi.
La majoria de la poblaci treballa en la indstria i els serveis.
Els contactes entre persones sn ms nombrosos, per en relacions
secundries, superficials i impersonals.
Desplaaments a peu.
Escassos serveis.
Major densitat de poblaci.

5. Observa la fotografia segent. En quin tipus de ciutat es trobaria? Quines serien les causes
socials, econmiques o poltiques que han influt aquesta situaci?

6. Fes dues graelles, una per a cada columna amb els ttols segents: Ciutat, Pas, Continent,
Poblaci.

Fes una llista de les ciutats per ordre de grandria

Cerca en quin pas i quin continent es troben

 Comenta les dades

Qu provoca aquestes diferncies?

Les ciutats ms grans en 1950

i en 2015 (aproximat)
(Poblaci en milions)
Columna A: 1950
Ciutat

Poblaci Ciutat

Calcuta
4.4
Bons Aires 5.0
Tokyo

6.9

Pars

5.4

Moscou
Nova York
Essen
Londres
Chicago

5.4
12.3
5.3
8.7
4.9

Shanghai

5.3

Columna B: 2015
Poblaci

Jakarta 21.2
Bombai 27.4
Mxic,
18.8
DF
Shangh
23.4
ai
Tokyo
28.7
Dakar
19.0
Karachi 20.6
Beijing 19.4
Lagos
24.4
Sao
20.8
Paulo

7. Llegeix aquest text i fes un comentari de les idees bsiques. Cerca a Internet qui era Walt
Whitman.

"El estudio de la ciudad es un tema tan sugestivo como amplio y difuso; imposible de abordar
para un hombre solo, si se tiene en cuenta la masa de saberes que habra de acumular. Una
ciudad se puede estudiar desde infinitos ngulos. Desde la historia, desde la geografa, desde
la economa, desde la poltica, desde la sociologa, desde el arte y la arquitectura... Y no son
stos los nicos enfoques posibles, porque la ciudad, la ms comprehensiva de las obras del
hombre, como dijo Walt Whitman, lo rene todo, y nada que se refiera al hombre le es ajeno.
No debemos olvidar que en su interior anida la vida misma, hasta confundirnos y hacernos

creer que son ellas las que viven y respiran. Todo aquello que al hombre le afecta, afecta a la
ciudad."
Chueca Goitia, F.: "Breve Historia del Urbanismo". Alianza Editorial.
8. Classifica els segents nuclis de poblaci en urbans o rurals. Justifica la teva
resposta per a cada un dels municipis:

Palma, Llucmajor, Calvi, Llub, Inca, Manacor, Campanet, Santa Eulria des Riu,
Ciutadella, Ma, Santa Gertrudis, Ferreries, Muro, Fornalutx.
NUCLIS URBANS

RAONS (Justifica la teva resposta)

*

NUCLIS RURALS

RAONS (Justifica la teva reposada)

*

9. Escriu en aquest quadre les diferncies entre un poble i una ciutat.

POBLE
Grandria
Tipus d'edificis
Activitat econmica
Trnsit
Oferta cultural
Relacions socials

CIUTAT

Relaci amb la naturalesa

10. Compara els plnols segents corresponents a diferents ciutats del mn

Descriu cada plnol i destacan els elements ms significatius: formes dels carrers,
elements destacats com a muralles, castells, morfologia, tipus de plnol, usos del sol,
situaci del CBD, origen histric...

Plnol de leixample de Barcelona

Plnol de Pekn

Plnol de Palmanova (Itlia)

11. En el Plnol de Palma, assenyala l'evoluci seguida en el creixement urb i situa:

BARRI HISTRIC

EIXAMPLE

BARRIS PERIFRICS

Palma 1644

Palma 1943
Palma 1835

Assenyala quines unitats arquitectniques de Palma impulsen a mantenir la seva

herncia del passat.

12. Analitza aquestes fotografies: conseqncies del creixement de les ciutats. De

quin tipus de ciutats es tracta?

13. Comenta els plnols segents i el tipus de morfologia urbana que representen.
Plnol de la ciutat lineal dArturo Soria

14. aquestes fotografies sn de diferents

plnols de ciutats americanes. Comenta

vista aria de la ciutat lineal

lorigen del plnol i el seu creixement, la morfologia, el tipus de trama urbana,

localitzaci industrial, lubicaci del CBD, etc. Assenyala les avantatges i inconvenients
de cada plnol.

Filadlfia (USA)
Braslia (Brasil)

Quebec (Canad)

San Francisco (USA)

14. Observa lemplaament daquesta ciutat.

Descriu la topografia i explica els aspectes
favorables que justifiquen la seva elecci.
Consulta un mapa general en el qual aparegui la
situaci daquesta ciutat, en relaci a les vies de comunicaci, per exemple, i redacta una
hiptesi explicativa.

15. Completa aquest quadre dels indicadors urbans

DEMOGRAFIA

TIPUS
DURBANITZACI

PROBLEMES
URBANS

Pasos capitalistes
desenvolupats

Pasos capitalistes
subdesenvolupats

Pasos socialistes

16. Segons la teoria dels llocs centrals de Christaller enumera les activitats ms apropiades
per identificar llocs centrals jerarquitzats.
Quin problema en t la isotropia del terreny en la qual es basa?
Fes una llista de les cinc ciutats espanyoles de diferent grandria i assenyala per a
cada cas quines activitats o serveis no es troben en elles.

17. Estudi de la ciutat de Palma

Aquest estudi es far en equip.
Recollida dinformaci mitjanant una sortida de tipus general i sortides als barris.
Elaboraci de la informaci a laula.
1. Excursi urbana amb un plnol, un resum de la histria de la ciutat, un mapa topogrfic
i cmera de fotos. Aquesta sortida tindr una fase de preparaci a laula i un altra de
realitzaci.
fase de preparaci dins laula: Marcar litinerari, resum de la histria de la ciutat, dossier de
dades,caracterstiques morfolgiques de la ciutat sobre el plnol.
fase de realitzaci: elements dobservaci sobre el trajecte. Emplaament i situaci e les
diferents aturades (barri antic,CBD, barri obrer o perifria, residncies perifriques de la
burgesia, rea industrial) localitzaci, morfologia i origen, poblaci, activitats (perfil
socioeconmic), usos del sol (funcions dins del barri) problemes i perspectives.
1. Elaboraci del treball i realitzaci duna ciutat hipottica amb un plnol assenyalant amb
signes convencionals les rees de residncia que permetin conixer lorganitzaci
interna daquesta ciutat. Assenyalar les vies de comunicaci probables daquesta
utpica ciutat.
Textos per acompanyar les imatges i els plnols daquesta unitat.
DOS PASSOS, J.: Manhattan Transfer. Ed. Seix Barral. Barcelona, 1984, pg.21.
LE CORBUSIER: Principios del urbanismo. [La carta de Atenas.] Ed. Planeta-Agostini,
Barcelona, 1986, pgs. 30-31
EL CORREO DE LA UNESCO: la explosiva urbanizacin del mundo. Marzo, 1985.
BERNAL, J.D.: Historia social de la Ciencia. Ed. Pennsula, Barcelona, 1979, T.I.,
pgs.93-94.
BURCKHARDT, T.: La Civilizacin Hispano-rabe. Ed. Alianza, Madrid, 1981, pgs.5868, pargrafs solts.
ENGELS, F.: La situacin de la clase obrera en Inglaterra. Ed. Jcar, Madrid, 1979,
pgs.78 y 79.
SNCHEZ JIMNEZ, J. : Del campo a la ciudad, Modos de vida rural y urbana. Ed.
Salvat, col. Aula Abierta, Barcelona, 1982, pgs. 46-67.
CAMPOS VENUTI, G. : Urbanismo y austeridad. Ed. Siglo XXI, Madrid, 1981, pgs.5-6.
TERN, F. : El problema urbano. Ed. Salvat, col. Aula Abierta, Barcelona, 1982, pg.38.
GUNN, A. M.: Hbitat: asentamientos humanos en la era urbana. IEAL.,Madrid, 1982,
pgs. 339-340.