INFORME/DICTAMEN

sobre les conseqncies de la

DECLARACI DE SOBIRANIA I DEL DRET A

DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA,
efectuada pel Parlament de Catalunya, el 23 de gener de 2013

Assumpte : Conseqncies de la Declaraci de Sobirania del 23 de gener de 2013 sobre els

diversos assumptes que hi ha sobre la taula.

En relaci a les conseqncies que la Declaraci de Sobirania efectuada pel

Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013 t sobre el conjunt dassumptes
que en relaci al procs dindependncia pot tenir1, per a s de lAssemblea
Nacional Catalana (ANC) i coneixement i aplicaci de lAssociaci de Municipis per la
Independncia (AMI), emetem el segent

I N F O R M E/D I C T A M E N

1. Supsit a analitzar
La situaci actual del procs sobiranista endegat a Catalunya, en el que es produeix
un incessant i intens estira i afluixa entre lEstat espanyol i el Govern de Catalunya,
en tots els mbits poltics, econmics, jurdics i administratius, fa que el conjunt
dels juristes que estem al servei daquest pas, hgim destar extraordinriament
amatents a tots els moviments que efectua lEstat espanyol en aquesta immensa
partida descacs que s i representa el conjunt del procs envers lEstat propi.
Es produeix una asfixiant utilitzaci i polititzaci dels termes i conceptes:
legalitat i constituci o constitucional, en el que sobresurt tot all que fa referncia
a la consulta del proper 9 de novembre denguany.

Val la pena llegir amb atenci aquest article de Josep Ferrer, Filleg, poltic i membre fundador de
l'ANC, sobre el tema que es tracta en aquest informe. El link s el segent:
http://www.tribuna.cat/cronica/la-catalunya-constituent/4-dalt-del-mur-07-05-2014.html
1

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

Per part espanyola es branda la legalitat constitucional i la constituci com a mur

infranquejable impossible de traspassar i per la part catalana sassegura que res es
far al marge de la legalitat, legalitat que sens dubte est referida al plantejament
que aqu estem estudiant.
Des que va comenar el procs que cal situar-lo amb la Sentncia del Tribunal
Constitucional Espanyol 31/2010 i posterior manifestaci de 10 de juliol de 2010
fins avui, en el pla normatiu, lEstat ha utilitzat essencialment tres vies per a fer-hi
front:
a. Un degoteig sistemtic i in crescendo de normativa recentralitzadora i
deliberadament restrictiva La Llei Orgnica per a la Millora de la Qualitat
Educativa, (LOMCE), 2/2006, de 3 de maig, coneguda com a Llei Wert. La
Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalitzaci i sostenibilitat de
l'administraci local (LRSAL). Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia
de la unitat de mercat. Etc. etc.
b. Una incessant activitat de la Delegacin del Gobierno en la Comunidad
Autnoma de Catalua en relaci a les banderes, les campanyes de lANC,
les quotes de lAMI, els acords adoptats pels ajuntaments en suport del
procs, etc. etc.
c. La via judicial a travs del Tribunal Constitucional, lAudiencia Nacional, el
Tribunal Supremo, el Tribunal Superior de Justcia a Catalunya, aix com
tota la resta de tribunals a travs dels quals pot soscavar el conjunt del
procs
En definitiva, sempre, com daltra banda s lgic des del punt de vista de la
legalitat espanyola, es tracta de perseguir i propiciar el conflicte contra qualsevol
actuaci, acci o decisi que a reds del procs es pugui adoptar o emprendre.
I en mig de tot plegat, una ciutadania poc avesada a la terminologia i doctrina
jurdico/poltica i uns mitjans de comunicaci, els propis dels contraris no t cap
sentir parlar-ne , que intenten transmetre i fer comprendre de forma accelerada a
la ciutadania uns coneixements de conceptes i modus operandi poltico/jurdics per
tal que no es perdin en el seguiment del dia a dia, mitjans de comunicaci que,
tanmateix i malgrat la bona voluntat de tothom, tamb estan poc acostumats a
aquesta mateixa terminologia i doctrina jurdico/poltica.
En tot cas, s indiscutible que lelement central de tot el que sest esdevenint, s:
la legalitat. I sobre la legalitat volem construir el present document que, entenem,
ha de collaborar a aportar els coneixements, mecanismes i instruments jurdics
adequats i suficients, estrictament cientfics, amb lobjectiu de bastir una eina capa
per a ser leix vertebrador de tot el marc jurdico/normatiu que sestableixi i es
promulgui per a donar aquesta cobertura legal a tot el procs de secessi i
demancipaci nacional.

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

2. Plantejaments de lanlisi
Lanlisi es far des de tres vessants diferents per concurrents en atenci a la
forma i el fons de lassumpte; en la forma i els instruments per a arribar-hi en
consideraci al marc jurdic que deriva de la prpia Declaraci de Sobirania i del
principi del drets humans; i en el fons, a travs de la legitimitat que la histria ens
forneix amb escreix en el supsit catal.
A. La Declaraci de Sobirania s, per si mateixa, un instrument suficient per a
poder analitzar i estudiar detingudament la magnitud de lacte i del fet, com
explcitament reconeix el propi Tribunal Constitucional espanyol en la
Sentncia 42/2014, de 25 de mar, en afirmar taxativament que la
Resoluci del Parlament de Catalunya 5/X t carcter jurdic i, a ms a ms,
produeix efectes daquesta naturalesa.
B. Drets humans: no cal una histria al darrera per a que una comunitat
humana, un poble, un conjunt de ciutadans vulgui accedir a la
independncia, dacord amb all que estableix la Declaraci Universal dels
Drets Humans.
La independncia, en tant que el dret subjectiu a l'autodeterminaci s un
principi fonamental dels drets humans, ats que es tracta dun dret
individual i collectiu per a poder decidir lliurement la condici poltica i a
cercar, tamb lliurement, el desenvolupament econmic, social i cultural.
L'obligaci de respectar el principi d'autodeterminaci s una caracterstica
destacada de la Carta de les Nacions Unides, de l'any 1945, que apareix tant
al seu prembul com a l'article 1.
El dret a l'autodeterminaci sintegra dins de les normes considerades de
carcter ius cogens2, que per s soles ja constitueixen el nivell ms alt de les
lleis internacionals i han d'sser observades sempre.
C. Tanmateix, en el cas de Catalunya, cal afegir-hi estem obligats a afegir-hi!
una legitimitat histrica molt potent, ms que contrastada i, en absolut
negligible, legitimitat que, a ms a ms, aporta i comporta una poderosa
comprovada i verificada legalitat, nacional i internacional.
a. Sense discussi possible, Catalunya s un Estat des del segle X. Per
tant ho continuava essent amb personalitat prpia fins el 1714.
Aquesta realitat no ofereix cap dubte com es corrobora en el Decret
de Nova Planta. Per tant, i tamb sense cap discussi cientfica
possible, a partir de 1714 s un Estat sotms.

Ius cogens s una norma de dret imperatiu, en contraposici a les de dret dispositiu. D'acord amb la
Convenci de Viena sobre el Dret dels Tractats, sn aquelles normes acceptades i reconegudes per la
comunitat internacional, en el seu conjunt, com a una norma que no admet acord en contrari .

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

b. El 1931 Catalunya es un Estat sotms que proclama la Repblica

Catalana. Ens basarem en linteressantssim Dictamen 3 que Francesc
Maspons i Anglasell4 fa el 12 de febrer de 1932. Aquest Dictamen
Jurdic est centrat en els extrems segents:
I. Quina s la personalitat jurdica del Govern de la Generalitat
de Catalunya.
II. Quines sn les seves facultats
III. Tenint-les en compte, quina s la fora dobligar de les lleis i,
en general, disposicions de lEstat Espanyol i dels seus rgans,
en territori catal?
IV. Quina ser la que hi tindran ms endavant
c. Estudiarem i analitzarem de com i quina manera el restabliment de la
Generalitat enllaa la legalitat republicana amb la preconstitucional
que la mateixa Constituci reconeix en derogar-la.

3. Conceptes a considerar prviament

a) DECLARACI DE SOBIRANIA.
El 23 de gener de 2013, el Parlament de Catalunya, aprova la DECLARACI DE
SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA, dacord amb la
voluntat majoritria expressada democrticament pel poble de Catalunya, establint
en el seu article Primer. Sobirania. El poble de Catalunya t, per raons de
legitimitat democrtica, carcter de subjecte poltic i jurdic sobir.

Aquest Dictamen el trobem al llibre REPBLICA CATALANA, GENERALITAT DE CATALUNYA I REPBLICA

ESPANYOLA. A lentorn de La Generalitat de Catalunya i la Repblica Espanyola, de Francesc Maspons i
Anglasell, editat pel Departament de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya lany 2006, amb el
nm 2 dins la Collecci Histria i Pensament.
En aquest llibre hi trobem un Prleg del Conseller Primer Josep Bargall Valls, una contextualitzaci del
moment histric a crrec de Llus Duran, una aproximaci a la personalitat i lobra de Maspons i
Anglasell a crrec de Ferran Armengol i un anlisi jurdic sobre la vigncia del Dictamen a crrec
dHctor Lpez Bofill.
4

Francesc de Paula Maspons i Anglasell, Barcelona, 1872 - Bigues, Valls Oriental, 1966. Prestigis, i
actualment poc conegut, jurista catal, que es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona. Lany
1897 obtingu la ctedra de dret civil a la Universitat d'Oati, a Guipscoa. Especialitzat en dret catal,
del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya.
Treball a l'Oficina d'Estudis Jurdics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defens lesperit de tot
el dret catal. Tamb fou membre del Comit Assessor de les minories nacionals de la Societat de
Nacions, vicepresident del comit executiu del Congrs de Nacionalitats Minoritries (1931) i president
de l'Association Internationale pour l'tude des Droits des Minorits de l'Haia. El 1951 fou un dels
fundadors de la Societat Catalana d'Economia, que presid del 1955 al 1958. Tamb fou membre d'honor
de l'Academia de Jurisprudencia y Legislacin de Madrid i de la Comissi Codificadora del Dret Catal.
4

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

b) CONCEPTE DE SOBIRANIA
La cincia poltica estableix que la sobirania s la lexistncia dun poder final i
illimitat pel qual es regeix la comunitat poltica, en tant que la suma de Potestats
d'un Estat, s a dir, el conjunt de Poders poltics imprescindibles i inalienables que
requereix una societat humana per a constituir-se en Estat. Ens diu Jean Bodin en
els seus sis llibres de la repblica, que la sobirania s el poder absolut i perpetu de
la Repblica, i que no t limitacions.
En poltica internacional, lnica regulaci que s acceptada universalment, s la
sobirania, cosa per la qual hom no pot obligar un Estat a prendre qualsevol mena
de determinaci sense el seu consentiment.

c) CONCEPTE DE POBLE
La Gran Enciclopdia defineix Poble com a el conjunt dels habitants d'un pas units
per vincles naturals i socials. Aix mateix el diccionari Webster de la llengua
anglesa defineix Poble com tot un grup de persones que constitueixen una
comunitat o un altre grup en virtut d'una cultura, religi o element similar
comuns. Marc Tuli Cicer va definir Poble lany 54 a. C. com l'associaci basada
en el consentiment del dret i en la comunitat d'interessos.
Larticle 1 de la Declaraci Universal dels Drets Collectius dels Pobles, defineix
poble com a qualsevol collectivitat humana que tingui referncies comunes a una
cultura i a una prpia tradici histrica, desenvolupades en un territori
geogrficament detectable o en altres mbits.
En definitiva, conceptualitzarem el Poble com al conjunt hum que comparteix els
lmits dun territori, en el qual cadascun dels integrants t la titularitat no sol de
Drets i Obligacions Civils, sin tamb, de Drets i Obligacions Poltiques.

d) LA SOBIRANIA I EL POBLE
La sobirania resideix en el poble. Ens diu Rousseau:
... la voluntat general pot per si sola dirigir les forces de lEstat dacord amb
lobjectiu de la seva instituci, que s el b com. (...) la societat ha de ser
governada nicament en funci daquest inters com.
(...) la sobirania s inalienable, tamb s indivisible. Perqu la voluntat s
general (...); s la del cos del poble (...), aquesta voluntat declarada s un
acte de sobirania i t fora de llei (...)
Larticle 21.3 de la Declaraci Universal dels drets Humans de 1948 (Pars)
estableix que La voluntat del poble s el fonament de lautoritat de lEstat

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

e) EL POBLE DE CATALUNYA COM A SUBJECTE POLTIC

Davant la qesti que es pugui plantejar de si existeix o no un poble catal, i ats
que lmbit subjectiu de la Carta Internacional dels Drets Humans no s la naci
sin lhome individualment i el poble com a collectiu dindividus, ms enll de la
realitat natural sobre sser o no un poble, i acudint al text consolidat del vigent
lEstatut dAutonomia de Catalunya, desprs dhaver passat pel seds del tribunal
Constitucional, observem que les referncies al poble de Catalunya, les continuem
trobant sense haver estat objecte de retallada per part de lAlt Tribunal:
En el Prembul:
Segon pargraf: El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles...
Quart pargraf: El poble catal continua proclamant avui com a valors superiors de
la seva vida collectiva la llibertat, la justcia i la igualtat...
Quart apartat del sis pargraf: Lautogovern de Catalunya es fonamenta en la
Constituci, i tamb en els drets histrics del poble catal...
Vuit i darrer pargraf del prembul: En exercici del dret inalienable de Catalunya a
lautogovern, (...) i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.

A larticle 2.4:
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i sexerceixen dacord
amb el que estableixen aquest Estatut i la Constituci.

A larticle 5:
Lautogovern de Catalunya es fonamenta tamb en els drets histrics del poble
catal, en les seves institucions seculars i en la tradici jurdica catalana (...)

A larticle 55.1:
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.

Per tant, la mateixa Constituci espanyola de 1978 i lordenament vigent que sen
deriva mitjanant lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006, reconeixen
lexistncia fsica i jurdica del poble de Catalunya, del poble catal5, poble que,
5

Fins el present, el concepte de poble no ha estat encara objecte de controvrsia, ms enll del discurs
oficial del govern espanyol en el sentit que la sobirania resideix en el poble tot el poble espanyol, s
a dir, consideren en aquest discurs oficial que hi ha un nic poble espanyol, i els catalans som part
daquest poble espanyol i, al mateix temps per, noms una part daquest poble.
Tanmateix, en el procs de redacci, aprovaci i posterior litigi dinconstitucionalitat de lEstatut de
Catalunya de 2006, per paradoxal que pugui semblar, i a grans trets, el gran cavall de batalla, jurdic i
poltic, no va ser mai el concepte de poble, sin el de naci. La gran preocupaci de lEstat era fer
desaparixer el concepte de naci i tot all de simblic, poltic i jurdic que a criteri seu comporta
el mot, mentre que per la part catalana el principal objectiu fou, precisament, el de mantenir aquest
concepte.

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

administrativament, t el seu mbit territorial especfic dactuaci en el marc

geogrfic de Catalunya.
I tant s aix, que a la mateixa sentncia 42/2014 citada, del Tribunal
Constitucional Espanyol, el concepte poble catal, poble de Catalunya o poble duna
comunitat autnoma, hi t fora recorregut, de manera que arriba a afirmar, en el
segon pargraf del Fonament Jurdic 3, que La cualidad de soberano del pueblo
de Catalua se predica de un sujeto creado en el marco de la Constitucin, por
poderes constituidos en virtud del ejercicio del derecho a la autonoma reconocido
por la Norma fundamental (STC 103/2008, de 11 de septiembre, FJ 4)
De manera, que a la sentncia 42/2014 Se declara inconstitucional y nulo el
denominado principio primero titulado Soberana de la Declaracin aprobada por
la Resolucin 5/X del Parlamento de Catalua per es mant plenament ajustat a
dret el concepte Poble de Catalunya.

f) EL DRET DAUTODETERMINACI
La Declaraci Universal dels Drets Humans s un document declaratiu adoptat per
l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot, a Pars, en
la seva Resoluci 217 A (III), el 10 de desembre de 1948; en aquesta Declaraci de
30 articles shi recullen els Drets Humans considerats bsics, a partir de la carta de
San Francisco de 1945.
Posteriorment i transcorreguts quasi vint anys, lany 1966, desprs dun llarg
procs de redacci en el que shagu de superar les desavinences i recels propis de
lpoca, en plena guerra freda, el 16 de desembre de 1966, sadopten els dos
tractats internacionals sobre drets humans en el si de l'Assemblea General de les
Nacions Unides, mitjanant la Resoluci 2200 A (XXI): el Pacte Internacional de
Drets Civils i Poltics, i el Pacte Internacional dels Drets Econmics, Socials i
Culturals, coneguts tamb pels Pactes de Nova York o Pactes Internacionals de
Drets Humans.
El conjunt d'aquesta declaraci, els Pactes Internacionals de Drets Humans i els
seus respectius Protocols, conformen el que es coneix com la Carta Internacional de
Drets Humans.
Els respectius articles 1 del Pacte Internacional de Drets Econmics, Socials i
Culturals, i del Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, ambds de 16 de
desembre de 1966, expressen, de forma taxativa, idntica, inequvoca i explcita, el
segent:

Aquesta preocupaci dels poders de lEstat, es trasllada i es reflecteix en la Sentncia 31/2010, de 28 de

juny de 2010, de forma que la gran retallada conceptual s sobre el mot i la idea de naci, de manera
que en cap moment, prcticament enlloc de la sentncia, es qestiona el concepte de poble catal.
7

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

Article 1.- Tots els pobles tenen el dret de lliure determinaci. En virtut daquest dret
estableixen lliurement llur condici poltica i proveeixen aix mateix, llur desenvolupament
econmic, social i cultural.

g) DECLARACI DINDEPENDNCIA DELS EUA COM A PRECEDENTS

La declaraci dindependncia, del 4 de juliol de 1776, dels Estats Units dAmrica,
reunits en congrs els tretze estats que lintegren, comena dient:
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble
dissoldre els vincles poltics que l'han lligat a un altre, i prendre entre les
Potncies de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i
el Du d'aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l'opini de la
humanitat exigeix que declari les causes que l'impulsen a la separaci.
La Declaraci dIndependncia dels Estats Units dAmrica, s i ha de ser un
precedent histric i de plena solvncia incontestable. Salvant tots els matisos de
forma, el fons t fora parallelismes, i de fet, el fons expressat en aquest primer
pargraf s el mateix que traspua i es desprn del prembul de la Declaraci de
Sobirania del 23 de gener de 2013, com veiem tot seguit:
Els darrers anys, en la via de laprofundiment democrtic, una majoria de les forces poltiques i
socials catalanes han impulsat mesures de transformaci del marc poltic i jurdic. La ms recent
es va concretar en el procs de reforma de lEstatut dautonomia de Catalunya iniciat pel
Parlament lany 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de lEstat
espanyol, entre les quals cal destacar la Sentncia del Tribunal Constitucional 31/2010,
comporten un refs radical de levoluci democrtica de les voluntats collectives del
poble catal dins de lEstat espanyol i creen les bases per a una involuci en lautogovern,
que avui sexpressa amb total claredat en els aspectes poltics, competencials, financers,
socials, culturals i lingstics.
El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar
lactual situaci de bloqueig dins de lEstat espanyol. Les manifestacions massives del 10
de juliol de 2010, amb el lema Som una naci. Nosaltres decidim, i de l11 de setembre de
2012, amb el lema Catalunya, nou estat dEuropa, sn expressi del rebuig de la
ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.
El 27 de setembre de 2012, mitjanant la Resoluci 742/IX, el Parlament constat la necessitat
que el poble de Catalunya pogus determinar lliurement i democrticament el seu futur
collectiu per mitj duna consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de
novembre de 2012, van expressar i confirmar aquesta voluntat de manera clara i inequvoca.
Per tal de portar a terme aquest procs, el Parlament de Catalunya, reunit a linici de la desena
legislatura, en representaci de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada
democrticament en les darreres eleccions, aprova la segent: DECLARACI DE SOBIRANIA I
DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA

h) LEGITIMITAT I LEGALITAT
La Gran Enciclopdia Catalana, defineix legitimitat com a lautoritat generalment
acceptada duna persona o instituci respecte duna acci o de la presa duna
decisi per la seva part, que afecta la societat o un conjunt dindividus. Per tant
8

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

podem convenir que legitimitat s un concepte que garanteix que una instituci o
persona t dret a exercir el poder en la seva presa de decisions que li ha estat
atorgat, segons les lleis vigents i/o segons els principis morals acceptats socialment
i/o segons la voluntat popular expressada democrticament.
s evident que la DECLARACI DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE
DE CATALUNYA, del 23 de gener de 2013, dacord amb la voluntat majoritria
expressada democrticament pel poble de Catalunya, s un acte dinapellable
legitimitat democrtica.
En conseqncia, daquesta legitimitat, en neix una nova legalitat, un nou ordre
jurdic, un nou marc legal diferent del que fins aquell moment era vigent, de
manera que NOMS all que el Parlament de Catalunya legisli pot conformar
aquesta nova legalitat6.
Lesperit que informa el Dret Pblic catal, anterior al Decret de Nova Planta, s la
justcia: no s la llei la llei sinspira en els fets la que crea el Dret, sin que
noms ha dexpressar-lo; el Dret Pblic catal anteposa la justcia a lobservana de
la llei, s a dir, sempre cercar la soluci justa malgrat calgui passar per davant del
precepte legal, car en nom del dret no es pot cometre una injustcia. Per tant la llei
mai pot ser un instrument contra la voluntat del poble, sin que s la llei la que
sha demmotllar a la voluntat del poble, perqu la llei mai pot ser un impediment
per a que el poble expressi la seva opini i voluntat.

i) CONCEPTE DESTAT. CATALUNYA COM A ESTAT

La Gran Enciclopdia Catalana defineix Estat com una Formaci social histrica,
organitzada com a unitat poltica amb caracterstiques prpies. Afegeix que lEstat,
com a formaci social, s una estructura delements que pertanyen a unitats
poltiques anteriors a ell i delements de nova creaci.
Francesc Maspons i Anglasell, en el ja citat Dictamen de 12 de febrer de 1932,
centra tot el seu treball en demostrar jurdicament que Catalunya continua essent
un Estat que no ha deixat de ser-ho malgrat la caiguda de 1714. En paraules
dHector Lpez Bofill sobre aquest Dictamen, la seva tesi, en essncia, s que la
proclamaci de la Repblica Catalana el 14 dabril pel President Francesc Maci
confirma els atributs dEstat del poder pblic catal, de manera que les relacions
entre la Repblica Catalana i la Repblica Espanyola, com ho demostra lanlisi dels
decrets aprovats pel govern catal i pel govern espanyol en els dies successius,
sajusta a la idea dun pacte entre entitats sobiranes
La gran virtut, vist des dara i aqu daquest Dictamen, s que amb ell, Maspons i
Anglasell posa sobre el tauler la baula que encadena la Generalitat actual amb la

Cosa que no impedeix que el Parlament de Catalunya legisli que de forma transitria, tal o qual
disposici normativa de lEstat espanyol pugui continuar, de forma transitria, o no, vigent a Catalunya.

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

Generalitat anterior al 1714 i, per tant, ratifica la legitimitat i validesa jurdica de

Catalunya com a entitat sobirana, com a Estat.

j) LA HISTRIA COM A ELEMENT I FONAMENT SUBJECTIU

En el supsit de Catalunya, la histria no s, ni ha de ser, un element negligible,
perqu entre altres coses, s la histria duna naci capdavantera i significativa en
laportaci pionera davanats instruments de govern 7.
Maspons i Anglasell ens diu que Catalunya va sser un Estat amb plena sobirania
fins a 1714; i aleshores no en va perdre lexercici perqu reconegus la seva
submissi a una superior autoritat de lespanyol, sin per un acte de fora
unilateral que aquell li va imposar per la violncia. El decret de Felip V, anomenat
Nova Planta, que lestabilitza, ho declara: diu que redut enteramente Catalunya
con mis armas.
La submissi forada del territori dun Estat per lxrcit dun altre s, precisament,
lanttesi del reconeixement legal de lautoritat que simposa per la violncia. En
tant s el contrari, que el fet de qu la violncia shagi produt, justifica el dret a
emancipar-se de lEstat invasor, per temps que duri la invasi.
Ms enll daquest axioma, el cert s que el mateix decret de Nova Planta de 1716,
no pot evitar continuar reconeixent lexistncia de Catalunya com a Estat, quan fa
una constant referncia al Principado de Catalua Nueva Planta de la Real
Audiencia del Principado de Catalua o b a les constitucions catalanes 42.- En
todo lo dems que no est prevenido en los captulos antecedentes de este
Decreto, mando se observen las Constituciones que antes haba en Catalua;
entendindose que son de nuevo establecidas por este Decreto, y que tienen la
misma fuerza y vigor que lo individual mantenido en l.
En conjunt doncs, estem davant dun realitat que no s menor i que ens porta
directament al dia davui, passant per la Restauraci de la Generalitat lany 1977 i
pel citat dictamen de Francesc Maspons.
7

Institueix al segle XI les Assemblees de Pau i Treva, model que posteriorment sexporta a tot lmbit
del regne franc i acaba significant per a tota Europa un progrs molt important de cara a lestabilitat i
convivncia socials en el decurs del trnsit de lalta a la baixa edat mitjana; promulga els Usatges, que
s el primer Codi Jurdic que es compila a Europa; Si b el pacte no s un mecanisme sorgit de
Catalunya, enlloc ms dEuropa fou aplicat amb ms rigor, efectes i implicacions que a Catalunya on,
selabora, es produeix, es perfecciona i, sobre tot, es regula, normalitza i metoditza de forma clara com
a procediment legislatiu propi; A lusatge Stratae ja es diferencia entre el domini pblic i el patrimoni
privat de lEstat ; s la primera monarquia parlamentria dEuropa, ms de quatre cents anys abans que
Anglaterra; el monarca s sobir previ pacte social amb el poble, a travs de les assemblees de Pau i
Treva, gaireb cinc-cents anys abans que Hobbes comences a insinuar per primera vegada el contracte
social; El monarca estableix la Constituci poc valdria ratificant amb fermesa el sotmetiment del Cap
de lEstat a la Llei les Corts; es crea la Generalitat de Catalunya com a primer govern duna monarquia
parlamentria, tres-cents anys abans que ho fes Anglaterra; A principis del segle XVIII Corts de 1701
-1702 es crea el Tribunal de Contrafaccions, que s un tribunal de garanties constitucionals i, per tant
el primer de la histria, car fins la independncia dels Estats Units 1776 no comencen a establir-se
aquest tipus de tribunals.
10

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

Efectivament, el Reial Decret-Llei 41/1977, de restablecimiento provisional de la

Generalidad de Catalunya, t dues grans virtuts: 1. Reconeix que la Generalitat de
Catalunya es una institucin secular; i 2, deroga la Ley de la Jefatura del Estado de
ocho de abril de mil novecientos treinta y ocho, de manera que dna valor jurdic a
la continutat de la instituci de la Generalitat dins la legalitat republicana de 1931.
Valor jurdic que no decau perqu el Reial Decret-Llei 41/1977 mai ha estat
derogat, simplement sextingeix de facto perqu larticle 1 estableix que Se
restablece con carcter provisional la Generalidad de Catalua, en el mbito del
presente Real Decreto-ley y hasta la entrada en vigor del rgimen de
autonoma que pueda aprobarse por las Cortes aix s en el moment que
saprova la Constituci. Per tant desapareix lefecte del Reial Decret-Llei pel que fa
a la Generalitat Provisional, precisament perqu es conserva ben vigent, per tant,
el valor jurdic de la legalitat i legitimitat republicana, tamb es mant en vigor en
ser plenament vigent la derogaci de la Llei de 8 dabril de 1937.
Francesc Maspons i Anglasell, a travs del seu dictamen, ens fa obrir els ulls sobre
la significaci que t la restauraci de la Generalitat8 instituci de govern de ms
de 650 anys dexistncia , el 17 dabril de 1931, desprs de la proclamaci de la
repblica catalana tres dies abans, el 14 dabril del mateix 1931. s a dir, a travs
de la Generalitat i malgrat les diverses vicissituds esdevingudes al llarg de la
histria, el fet indiscutible s que la instituci de govern del que fou lEstat catal,
continua ben vigent avui dia i plenament entroncada amb la legitimitat histrica.

k) ANECDTIC, PER NO TANT: A LA CONSTITUCI ESPANYOLA NO HI APAREIX

CATALUNYA PER ENLLOC.
Efectivament, la Constituci Espanyola soblida de definir quin s el territori
nacional que sanomena Espanya i quins territoris el conformen. Catalunya, malgrat
referncies implcites, no hi apareix mai de forma explcita, MAI. A la Constituci
Espanyola noms hi trobem explcitament Madrid, Navarra, Pas Basc, Ceuta i
Melilla, la resta de territoris que es coneixen geogrficament com a Espanya no hi
tenen reservada la seva denominaci per enlloc, de manera que aquesta entitat
poltica anomenada Espanya podria fer referncia, en la mateixa mesura, per una
banda noms els que hi sn citats, o b per laltra tamb tots aquells que en temps
pretrits varen formar-ne part en tant que colnies.

4. Fonament jurdics
Els fonaments jurdics que ens serviran de context legal de referncia, estaran
determinats per all que disposa el marc normatiu segent:

Declaraci Universal dels Drets Humans, de 1948

Diu Maspons en el seu Dictamen: ...Govern que Catalunya es va donar mentre es pogu governar a si
mateixa; la qual cosa vol dir que no expressa un nom nou, sense antecedents, sin ben al contrari, dun
contingut real i definit, que s el de la Generalitat anterior a 1714, quan tenia i exercia totes les facultats
que pertoquen a un Estat.
11

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, i Pacte Internacional dels Drets

Econmics, Socials i Culturals, ambds de 16 de desembre, de 1966.
Resoluci 5/X del Parlament de Catalunya, per la qual saprova la Declaraci
de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.
Estatut dAutonomia de Catalunya la Llei orgnica 6/2006, de reforma de
lEstatut dautonomia de Catalunya, de 19 de juliol de 2006.
Convenci de Viena, de 23 dagost de 1978, sobre successi dEstats en
matria de tractats internacionals.
Convenci de Viena, de 8 dabril de 1983, sobre la successi dEstats en
matria de bns, arxius i deutes dEstat.
Declaraci Universal dels Drets Collectius dels Pobles. LAssemblea General
de la Conferncia de les Nacions sense Estat dEuropa (CONSEU), de 27 de
maig de 1990.
Sentncia del 42/2014, de 25 de mar, del Tribunal Constitucional Espanyol,
respecte de la Resoluci del Parlament de Catalunya 5/X, de 23 de gener de
2013, por la que saprova la Declaraci de sobirania i del dret a decidir del
poblo de Catalunya.
Informe sobre la Sentncia del Tribunal Constitucional, de 25 de mar de
2014, relativa a la Resoluci 5/X del Parlament de Catalunya, per la qual
saprova la Declaraci de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya
Dictamen del 12 de febrer de 1932 que fa Francesc Maspons i Anglasell
sobre la proclamaci de la Repblica Catalana el 14 dabril de 1931.
Decrets de Nova Planta
Reial Decret-Llei 41/1977, de 29 de setembre, sobre restablecimiento
provisional de la Generalidad de Catalua.

5. Conclusions
Primera.- La indiscutible existncia del Poble Catal la podem certificar tant des
del punt de vista de la cincia poltica, com del dret internacional com del marc
jurdic vigent:
Des del punt de vista de la cincia poltica: Conjunt hum que comparteix
els lmits dun territori, en el qual cadascun dels integrants t la titularitat no
sol de Drets i Obligacions Civils, sin tamb, de Drets i Obligacions Poltics.
Des del punt de vista del Dret Internacional: Larticle 1 de la Declaraci
Universal dels Drets Collectius dels Pobles, defineix poble com a qualsevol
collectivitat humana que tingui referncies comunes a una cultura i a una
prpia tradici histrica, desenvolupades en un territori geogrficament
detectable o en altres mbits.
I tamb des del punt de vista del marc jurdic vigent en el moment en que
sest produint el procs. LEstatut dAutonomia Llei Orgnica 6/2006 en
els seus articles 2, 5 i 55. Article 2.4: Els poders de la Generalitat emanen
del poble de Catalunya (...). Article 5: Lautogovern de Catalunya es
fonamenta tamb en els drets histrics del poble catal (...). Article 55.1:
12

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

El Parlament representa el poble de Catalunya. I naturalment sense deixar

de banda la citada sentncia 42/2014, de 25 de mar del TC Espanyol.
Segona.- El Dret dAutodeterminaci s intrnsec i implcit a tots els pobles de
lUnivers Declaraci Universal dels Drets Humans , i Tots els pobles tenen el
dret de lliure determinaci article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i
Poltics, i Pacte Internacional dels Drets Econmics, Socials i Culturals, ambds de
16 de desembre, de 1966.
Per tant, en tant que poble, el Poble Catal t dret a la lliure autodeterminaci.
Tercer.- El Poble Catal, en exercici legtim del Dret de la lliure Determinaci i en
consideraci als drets i legitimitat histrica, a travs dels seus representants
escollits democrticament reunits en el Parlament de Catalunya el 23 de gener de
2013, proclama, amb tota solemnitat, la DECLARACI DE SOBIRANIA I DEL DRET A
DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA, dacord amb la voluntat majoritria
expressada democrticament pel poble de Catalunya, establint en el seu article
primer que el poble de Catalunya t, per raons de legitimitat democrtica,
carcter de subjecte poltic i jurdic sobir.
Quart.- La Declaraci de Sobirania equival, en el context del dret internacional a
que el poble catal es converteix en un subjecte poltic i jurdic sobir i, per tant,
Catalunya esdev un subjecte poltic en peu digualtat amb la resta dEstats del
mon, de manera que ja no se la pot obligar a prendre determinacions sense el seu
consentiment ni a acatar obligacions tamb sense el seu consentiment.
A efectes prctics, aix significa que lacceptaci de qualsevol disposici normativa
provinent dEspanya noms haur de ser observada si el legislador, i el Govern, de
Catalunya ho consideren convenient, en aplicaci de la Convenci de Viena en all
referent als perodes transitoris en la successi destats.

CONCLUSI

FINAL

Catalunya, espai territorial on resideix el Poble de Catalunya, en tant que subjecte

poltic sobir, des del moment que es produeix la Declaraci de Sobirania, Stricto
sensu, la legislaci espanyola deixa de tenir cap jerarquia ni autoritat sobre la
legislaci catalana, produint-se de facto una desconnexi del marc jurdic espanyol.
Per tant, malgrat all que es pugui argumentar, dictar i/o promulgar des
dEspanya9, ja no es pot obligar a Catalunya a prendre ni a acatar obligacions ni
determinacions sense el consentiment de les Institucions legtimes de la Naci.
s en aquest sentit que, en base a la LEGTIMA DECLARACI DE SOBIRANIA I DEL
DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA, del 23 de gener de 2013, el
Parlament de Catalunya t tota la legitimitat del mn per a establir un nou ordre
9

Sentncia del Tribunal Constitucional de 25 de mar de 2014 sobre la Declaraci de Sobirania, la Llei
Wert, la LRSAL, sentncies contrries als interessos dels catalans, etc.
13

SITAL xlaIndependncia
Revisi 06/03/2016

jurdic, una nova legalitat, un nou marc jurdic, que empari qualsevol disposici
normativa que consideri oport promulgar, inclosa, naturalment, qualsevol
convocatria duna consulta o referendum.

Aix doncs, s molt explcit all que diu lInforme sobre la Sentncia del Tribunal
Constitucional, de 25 de mar de 2014, relativa a la Resoluci 5/X del Parlament de
Catalunya, per la qual saprova la Declaraci de sobirania i del dret a decidir del
poble de Catalunya, Informe que s coordinat per lInstitut dEstudis Autonmics, a
partir de les aportacions dels Serveis Jurdics de la Generalitat; de lOficina per al
Desenvolupament de lAutogovern del Departament de Governaci i Relacions
Institucionals; dexperts en dret constitucional, i de les allegacions dels lletrats del
Parlament de Catalunya.
Efectivament, al final del Captol III Atribuci de carcter jurdic a la Resoluci 5/X
daquest Informe, safirma amb absoluta rotunditat que: En definitiva, podem
concloure que, a partir del pronunciament constitucional, tots els actors
poltics, pblics i privats, de Catalunya que impulsen el procs del dret a
decidir disposen, en la Resoluci 5/X del Parlament de Catalunya, duna
cobertura jurdica i poltica, slidament consistent, que nodrir de
legitimitat les seves actuacions davant de les instncies estatals i de la
prpia comunitat europea i internacional.

Catalunya, setembre de 2014

14