SITAL xlaIndependncia

(Sectorial de lANC)

INFORME
sobre la situaci professional i jurdica dels funcionaris
dhabilitaci nacional el dia I+1, aix com de la resta de
funcionaris de lEstat espanyol a Catalunya

Assumpte : Situaci professional i jurdica dels funcionaris dhabilitaci nacional el dia I+1,
aix com de la resta de funcionaris de lEstat espanyol a Catalunya.

En relaci a com ha de quedar la situaci professional i jurdica dels funcionaris

dhabilitaci nacional el dia I+1, aix com de la resta daproximadament trenta mil
funcionaris de lEstat espanyol a Catalunya, per a s de lAssemblea Nacional
Catalana (ANC) i coneixement i aplicaci de lAssociaci de Municipis per la
Independncia (AMI), emetem el segent

INFORME

1. Supsit a analitzar
El desenvolupament del procs sobiranista endegat a Catalunya, que ha de
culminar amb la Declaraci dIndependncia un Estat propi, normalitzat i reconegut
internacionalment, obre alguns dinterrogants que shan danar resolent tot
proposant solucions per a cada cas concret.

Comentario [I1]: A suggeriment den

David

Un daquest interrogants s com ha de quedar la situaci, lestatus, dels

aproximadament trenta mil funcionaris pertanyents a lEstat espanyol que viuen i
treballen a Catalunya en les diverses delegacions ministerials espanyoles existents
a Catalunya el mateix dia en que es proclami la independncia.
Entre aquest funcionaris hi ha els habilitats estatals tamb denominats nacionals
, en qui centrarem aquest treball i, per analogia i extensi, tamb s aplicable a la
resta daquests aproximadament trenta mil funcionaris.
Que s el que cal estudiar? Doncs bsicament els aspectes segents:

Quin s el nou estatus daquest funcionaris i quin marc jurdic els empara.

Comentario [I2]: Amb aquesta

modificaci lliguem el comentari den
David amb la resta del document i tamb
amb el criteri que havem parlat de
mantenir la denominaci de nacional

SITAL xlaIndependncia

Quins drets adquirits i situaci individualitzada i personal es conserven amb

el nou estatus.
Quines obligacions incorpora el nou estatus
Quina legislaci transitria caldr conservar i observar
Altres?

En tot cas, i com ja sha dit en altres ocasions i supsits, s indiscutible que
lelement central de tot el que sest esdevenint, s el marc jurdic aplicable en una
situaci tant extraordinria com s la creaci dun nou Estat. I sobre aquest marc
jurdic volem construir el present document que, entenem, ha de collaborar a
aportar els mecanismes i instruments jurdics adequats i suficients, estrictament
cientfics, amb lobjectiu de bastir una eina capa per a ser leix vertebrador de tot
el marc jurdic/normatiu que sestableixi i es promulgui per a donar aquesta
cobertura legal a tot el procs de secessi i demancipaci nacional, en all que
afecta als habilitats nacionals i al conjunt del collectiu de funcionaris de lEstat
espanyol a Catalunya

2. Antecedents
2.1. CONSIDERACIONS PRVIES
Els esdeveniments histrics demostren el carcter dinmic de la realitat estatal. Els estats no
sn, en conseqncia, entitats absolutament immutables en el temps: naixen, creixen o
disminueixen i sextingeixen, tenint aquestes transformacions importants incidncies en
multitud de plnols de les relacions internacionals.
El dret internacional considera quatre formes de successi destats:
1. Una part del territori dun estat es transfereix a un altre estat (annexi): Alscia i
Lorena van pertnyer a Alemanya entre el 1871 i el 1919 i desprs daquest any es
van reintegrar de nou a Frana.
2.

Dos o ms estats suneixen i formen un estat (unificaci): Alemanya, Iemen.

3. Lestat predecessor deixa dexistir i diferents parts del seu territori formen dos o ms
estats (dissoluci): Uni Sovitica, Txecoslovquia, Iugoslvia.
4. Una o diverses parts del territori dun estat es separen i formen al costat daquest
estat que continua existint, un o diversos estats successors (separaci): Noruega,
Irlanda, Bangladesh (Pakistan Oriental), Eritrea, Sudan del Sud.
En aquest mbit, lobra codificadora de les Nacions Unides disposa de dos instruments: la
Convenci de Viena, de 23 dagost de 1978, sobre successi dEstats en matria de tractats
internacionals, i la Convenci de Viena, de 8 dabril de 1983, sobre la successi dEstats en
matria de bns, arxius i deutes dEstat. La primera est en vigor des del 6 de novembre de

SITAL xlaIndependncia

1996 i la segona encara no est vigent, tot i que lEstat espanyol no ha ratificat ni luna ni
laltra.
Malgrat les dificultats i obstacles tcnics i jurdics que planteja als estats la seva aplicaci hi
ha consens doctrinal en considerar que una part de les disposicions dambdues convencions
sn reflex del dret consuetudinari en aquest mbit, que en dret internacional pblic t un
valor normatiu igual al del dret convencional. No obstant aix, la prctica dels estats en
aquesta matria ha estat diversa i contradictria obeint, en la major part dels casos, no a
consideracions jurdiques sin prctiques i doportunitat, essent preponderants les solucions
poltiques respecte les jurdiques.
Un altre aspecte que shauria de diferenciar, seguint el plantejament dAlbert Pont en el seu
llibre Addendum. Lendem de la independncia, s el referit als conceptes de secessi i
dindependncia. Tot i ser dos aspectes dins dun mateix procs, la independncia no s
possible sense la secessi. La secessi s un procs de presa de conscincia personal i
collectiva duna emancipaci prvia, del convenciment que porta a una collectivitat a voler
trencar el marc de relacions jurdiques vigents amb lestat del qual forma part.
Durant aquest procs de secessi, que depn noms de la prpia voluntat, shaurien de
potenciar tots els espais de sobirania que depenguin del propi govern, activant al mxim
nivell aquests espais durant els moments decisius, tant abans com desprs de la proclamaci
de la independncia: administraci civil prpia, sistema tributari propi, sistema de seguretat,
mitjans de comunicaci i oficines de representaci internacional, tenint en aquest procs una
importncia cabdal els ajuntaments, ja que sn la instituci ms propera als ciutadans.
El perode de transici cap a la plena sobirania es caracteritza, doncs, com un procs
excepcional per les circumstncies en qu es produeix aix com per la provisionalitat de la
legislaci aplicable, que continua essent la de lestat predecessor. s, en definitiva, una
procs esglaonat en que tot sembla que s aparentment igual per en que res tornar a ser
el mateix que havia estat abans.
Per diferenciar aquests dos conceptes s interessant, a tall dexemple, fer una referncia al
cas dEslovnia:
1. lAssemblea Nacional eslovena va adoptar lestiu de 1990, la Declaraci de Sobirania
que proclamava la Constituci i la legislaci eslovenes com a nica base del sistema
poltic, econmic i jurdic dEslovnia.
2. Desprs va decidir convocar un referndum dindependncia pel 23 de desembre de
1990, amb un 88% de vots afirmatius.
3. El febrer de 1991, lAssemblea Nacional va adoptar la Resoluci de Separaci, que
proposava la divisi de Iugoslvia en dos o ms estats independents.
4. Durant els mesos segents el govern eslov va preparar diverses lleis per obrir el
cam a la proclamaci definitiva de la independncia.
3

SITAL xlaIndependncia

5. Finalment, el 25 de juny de 1991, lAssemblea Nacional va adoptar la Carta

Constitucional sobre la Independncia dEslovnia, la Declaraci dIndependncia i la
Llei Constitucional que en determinava lactuaci. Aix implicava, entre altres fets,
que la Constituci Iugoslava deixava de ser vigent a Eslovnia i que els rgans de
govern eslovens assumien les competncies de lestat federal iugoslau.

2.2. LEGISLACI APLICABLE EN LADMINISTRACI LOCAL EL DIA I + 1

La legislaci que caldria aplicar el dia I + 1 seria la prpia de lestat predecessor. Aquesta ho
seria amb carcter provisional i durant tot el temps en qu no hi hagus normativa prpia.
En aquest sentit, el legislador catal hauria daprovar una disposici que reconegus la
normativa espanyola com a ordenament provisional a lespera de laprovaci duna
Constituci que permets crear una legislaci prpia.
De fet, existeix en Dret Internacional una prctica generalitzada a mantenir, de forma
provisional, la vigncia del rgim jurdic de lestat predecessor per aquesta vigncia ha de
ser acordada per lestat successor. No obstant aix, la convenincia de mantenir vigent
aquesta normativa no significa que el rgim jurdic de lestat predecessor no hagi estat
succet i si es mant temporalment s per un imperatiu de seguretat jurdica.
De

la

mateixa

manera,

shaurien

de

respectar

els

contractes

dobres,

serveis,

subministraments i gesti de serveis pblics que shagin adjudicat a empreses privades, tant
per part del Govern de la Generalitat com de ladministraci local, seguint el

principi de

pacta sunt servanda (all que sha pactat obliga), de la mateixa forma que les empreses
adjudicatries tamb haurien de complir les condicions dels respectius contractes, donant
lloc lincompliment, per qualsevol de les parts, de les condicions del contracte, a la seva
rescissi i a la realitzaci duna nova licitaci.
En lmbit de ladministraci local el legislador catal, en exercici de les seves competncies,
ja ha aprovat durant lactual perode de democrcia a Espanya, un conjunt de normativa
mplia i extensa en algunes matries que afecten als ens locals com sn lorganitzaci
territorial, lurbanisme i el medi ambient. Tamb ha aprovat el legislador i/o executiu catal
disposicions en matria de procediment administratiu, personal, patrimoni, protecci
dincendis, espectacles i activitats recreatives, horaris comercials i protecci dels animals,
entre altres, que sn daplicaci a ladministraci local.
En totes aquestes matries ja existeix normativa prpia, amb limitacions pel que respecta als
preceptes que sn legislaci bsica reservada al legislatiu espanyol, que ha obert un cam i
ha estat un punt de referncia cap a on podria anar el legislador catal en el futur en aquests
temes.

SITAL xlaIndependncia

Tanmateix, per coherncia, el legislador catal hauria daprovar una disposici que
reconegus la vigncia daquells articles de les disposicions que afecten a les entitats locals,
aprovades en el seu dia pel Parlament i el Govern de Catalunya, que van ser declarades
inconstitucionals pel Tribunal Constitucional espanyol i, alhora, establir que, en cas de
discordana entre la normativa catalana i la provisional espanyola, prevalgus la normativa
catalana tenint carcter supletori la normativa espanyola.
Mantenir durant aquest procs, encara que sigui de forma provisional, la legislaci espanyola
possiblement no agradi a molts i generi insatisfacci i incomprensi, motiu pel qual caldr fer
molta pedagogia en tot aquest procs . Aquesta ha estat una prctica generalitzada en
aquests processos, que poden durar entre dos i cinc anys. Per posar un exemple, en el cas
de Letnia, que va proclamar la seva independncia el maig de 1990, no hi va haver un
acord bilateral amb la Federaci russa per a la retirada de les forces sovitiques del seu
territori fins labril de 1994.
El que s sha de procurar s que durant tot aquest procs hi hagi la mxima normalitat
possible i que els ciutadans percebin que es desenvolupen els esdeveniments amb total
naturalitat i que, malgrat lexcepcionalitat del procs, ladministraci continu funcionant i
prestant a la ciutadania els serveis li correspongui.
El dia desprs de la declaraci dindependncia comena una nova realitat, preparada des de
molt abans, un punt dinici cap a una nova concepci de lestat en qu els principis deficcia,
eficincia, participaci, subsidiarietat, proximitat a la ciutadania i els valors dhonradesa,
integritat i servei pblic dels representants poltics i del personal que treballi a ladministraci
pblica siguin els elements vertebradors de la nova societat.

2.3. TRANSMISSI DE BNS, ARXIUS I DEUTES EN LADMINISTRACI LOCAL

2.3.1. Bns
El Dret Internacional regula el repartiment de bns, arxius i deutes de lEstat, a ms de per
la doctrina, la jurisprudncia i la prctica internacional, mitjanant la Convenci de Viena
sobre la Successi dEstats en matria de bns, arxius i deutes. Aquesta Convenci, que no
ha estat ratificada per lEstat espanyol, noms seria aplicable, segons disposa larticle 4,
respecte duna successi destats que shagi produt desprs de lentrada en vigor de la
mateixa, excepte que shagi convingut en una altra cosa. No obstant aix, el mateix article
estableix que les parts podrien acordar-ne laplicaci provisional amb anterioritat a lentrada
en vigor de la mateixa.
Mentre el nou Estat catal i lEstat espanyol no shi avinguessin, dins del procs de
negociaci i dacord amb la prctica internacional i les normes aplicables, no seria possible
5

Comentario [I3]: Afegit a proposta

den David

SITAL xlaIndependncia

negociar el repartiment dels bns i drets de lestat predecessor ni el repartiment del deute.
Malgrat aix, els articles 42 a 46 de lesmentada Convenci regulen diferents procediments
per resoldre les controvrsies que poguessin haver-hi en relaci amb la interpretaci o
laplicaci daquesta Convenci com sn la consulta i la negociaci, la decisi de la Cort
Internacional de Justcia, larbitratge o qualsevol altres procediment apropiat per a la soluci
de controvrsies.
Altrament, en cas davinena entre Catalunya i Espanya ambds estats shaurien de posar
dacord en la identificaci dels bns i els arxius es trobin on es trobin, dins (tot el territori
actual de lEstat)

o fora del regne dEspanya que caldria repartir aix com tamb en el

repartiment del deute que correspondria a cada estat. En cas que no hi hagus entesa, seria
necessria la intervenci dels organismes internacionals essent aplicables supletriament les
disposicions de la Convenci de Viena. Cal dir, per, que tot i no estar en vigor les
disposicions sobre dissoluci destats contingudes en aquesta Convenci les mateixes van ser
tingudes en consideraci quan es va produir la dissoluci de la Repblica Socialista
Federativa de Iugoslvia.
Malgrat la falta davinena entre els dos Estats, de la lectura de larticle 11 del susdit Conveni
de Viena sen desprn que la transmissi dels bns de lEstat espanyol situats a Catalunya ho
seria de forma directa i sense compensaci, a falta que els dos Estats acordessin que un
rgan internacional decids una altra cosa al respecte. Aix implicaria que la seva transmissi
no estaria condicionada a assumir una part del deute de lEstat espanyol ni a exigir la
devoluci de cap inversi pblica i servei realitzat a Catalunya.
Aix mateix, lEstat espanyol hauria dadoptar totes aquelles mesures adients per impedir el
dany o la destrucci dels seu bns que passarien a lEstat catal.
Els bns immobles de lEstat espanyol situats a Catalunya que es transmetrien serien els
edificis de ladministraci civil i militar espanyola excepte aquells que Espanya considers
adient que es poguessin reservar com a seus de la seva ambaixada i dels consolats generals
, les dependncies de correus i telgrafs, els paradors nacionals, la xarxa ferroviria, la
xarxa de ports i aeroports, tota la xarxa de carreteres, autovies i autopistes, les installacions
de RTVE i RNE, la xarxa radioelctrica, les xarxes de comunicacions, els edificis i
installacions de les empreses i societats pbliques estatals ubicades a Catalunya i les xarxes
bsiques de serveis pblics com laigua, lelectricitat, el gas i la telefonia, entre altres.
Entre els bns mobles shi hauria dincloure el mobiliari dels edificis pblics, el material
doficina i els vehicles de titularitat de lEstat, entre altres.
En un moment posterior de la negociaci tamb caldria negociar els edificis i propietats que
lEstat espanyol t per tot el mn que li correspondrien a Catalunya, quan sarribs a un

Comentario [I4]: Comentari afegit a

suggeriment dEn David Ros

SITAL xlaIndependncia

acord sobre el seu repartiment, com sn les ambaixades, consolats generals, oficines
consulars i comercials i centres culturals, entre altres.
Pel que respecta a ladministraci local, el pas dun estat a un altre no canviaria la titularitat
dels seus bns ja que aquests els pertanyen i estan localitzats dins del territori de Catalunya.
El que s canviaria seria la titularitat dels bns immobles i mobles de lEstat espanyol situats
a Catalunya que passarien al futur Estat catal. En aquest sentit, seria ladministraci
catalana la receptora dels serveis daigua, clavegueram, escombraries i guals, entre altres,
que les corporacions locals prestessin a aquests immobles aix com la interlocutora a lhora
destablir acords i convenis i resoldre qualsevol controvrsia que sen pogus derivar del seu
s i funcionament.

Caldr, doncs, elaborar un exhaustiu inventari/relaci de cada una

daquests bens per tal que en cap circumstncia res pugui restar al marge del procs de
successi.

2.3.2. Arxius
La Convenci de Viena considera arxius de lEstat predecessor a tots aquells documents,
independentment de la seva data i naturalesa, produts o rebuts per aquest estat en
lexercici de les seves funcions que en la data de la successi de lestat, pertanyien a aquest
estat i eren conservats per ell directament o sota el seu control.
De la mateixa forma que en els bns de lEstat, larticle 23 del referit Conveni de Viena
estableix que la transmissi dels arxius de lEstat espanyol es faria directament sense
compensaci, a falta que els dos estats acordessin que un rgan internacional decids una
altra cosa al respecte. Tanmateix, lEstat espanyol hauria dadoptar totes aquelles mesures
adients per impedir el dany o la destrucci dels seus arxius que passarien a lEstat catal.
El trasps dels arxius shauria dacordar entre els dos Estats. A falta dacord, la pauta a
seguir seria la regulada en la Convenci de Viena: traspassar lEstat espanyol a lEstat catal
la part dels arxius necessria per a ladministraci adequada del territori catal i la part dels
arxius que concerneixin a Catalunya.
En lmbit de ladministraci local, aquest trasps darxius no afectaria a la titularitat dels
seus arxius, que continuaria sent de les entitats locals, per s suposaria el trasps a lEstat
catal que tots aquells documents que concerneixin a les entitats locals catalanes que
actualment estesin arxivats en dependncies de lEstat espanyol. Tamb aqu shaur de fer
el corresponent inventari/relaci daquest documents.

SITAL xlaIndependncia

2.3.3. Deutes
La norma general en cas de trasps de deutes hauria de ser lacord entre lestat predecessor
i lestat successor. A falta dentesa i dacord amb el dret internacional , els deutes de
lEstat espanyol passarien a lEstat catal dacord amb un criteri dequitat a ra de la relaci
que els mateixos guardin amb els bns, drets o interessos que passin a lEstat catal, segons
el principi res transit cum suo onere (els bns es transmeten amb les seves crregues).

No

obstant aix, sin hi ha negociaci, el nou Estat haur de mantenir-se ferm i no transigir en
el repartiment i assumpci de cap actiu ni passiu que es pugui considerar immoral, illegtim
i/o odis, car en tot cas no es pot obviar , el titular dels deutes s el Regne dEspanya.

Comentario [I5]: Afegit a suggeriment

den David Ros i posterior resposta den
Josep Gabarr

En el cas que aqu ens interessa, lEstat catal heretaria, a ms del deute de la Generalitat i
de les seves prpies empreses i la part que sacords de lEstat espanyol, el provinent de
ladministraci local.
Dacord amb el dret internacional els deutes contrets per ladministraci local no sn deutes
de lEstat espanyol ja que el seu endeutament sha produt dacord amb la seva autonomia
financera, essent cadascuna della titular del seu propi deute, en exercici de les seves
potestats. Per tant, aquestes entitats estarien obligades a amortitzar aquest deute, abans i
desprs del moment de la successi.
Una altra cosa seria el deute pblic que haguessin constitut aquestes entitats avalat per
lEstat espanyol. En aquest cas, seria lgic considerar que els deutes de ladministraci local
que haguessin estat avalats per lEstat espanyol, es traspassessin al nou Estat catal

tot i

continuar-ne essent lnic titular dels deutes els propis ens locals, a travs de la disposici
normativa que sescaigui, el nou Estat hauria de poder garantir com fer front a la
corresponent devoluci.

Comentario [I6]: Afegit i refosa de text

com a resultat de les respectives
aportacions den David Ros i posterior
resposta den Josep Gabarr

2.4. LA QESTI DE LA NACIONALITAT

La Declaraci Universal dels Drets Humans de 1948 reconeix, en el seu article 15, la
nacionalitat com un dret fonamental al disposar que tota persona t dret a una nacionalitat i
a que no es podr privar arbitrriament a ning de la seva nacionalitat ni del dret a canviar
de nacionalitat.
Posteriorment, lany 2000 lAssemblea General de la Nacions Unides va aprovar la Resoluci
55/153 referida a la nacionalitat de les persones naturals en relaci amb la successi dEstats
establint diferents principis assenyalats per les normes internacionals:
1. La nacionalitat es regeix pel dret intern dins dels lmits establerts pel Dret
Internacional. Aix no vol dir que no existeixin normes convencionals que regulin la
8

SITAL xlaIndependncia

nacionalitat o limitin la competncia estatal per regular-la com sn el Tractat de La

Haia de 1930 o el conveni europeu sobre nacionalitat de 1999 o que existeixin
normes consuetudinries o principis dinterpretaci que hagin estat adoptats per la
jurisprudncia internacional o nacional.
2. Tota persona t dret a una nacionalitat i a no ser considerada aptrida. Aquest s un
dret que correspon a cada persona i constitueix el seu estatut jurdic: s un vincle
que permet a les persones ser subjectes de drets i deures davant el seu Estat i a
poder exercir els mateixos.
3. La importncia que en la qesti de la successi dEstats tenen els Convenis de Viena
de 1978 i de 1983, ja citats. La Resoluci 55/153 estableix que en els casos de
separaci duna part del territori dun estat, lestat successor ha datribuir la seva
nacionalitat a aquelles persones que tinguin la seva residncia habitual dins daquest
territori i que el dret dopci a la nacionalitat bascula entre la de lestat predecessor i
la de lestat successor.
Dacord amb els precedents citats, es pot deduir que no ha estat fins recentment que en Dret
Internacional sha consolidat una prctica generalitzada en matria de transmissi de la
nacionalitat en els casos de successi dEstats.
Correspon ara plantejar la qesti de si els ciutadans de lestat predecessor conservarien la
nacionalitat daquest o podrien optar per la del nou Estat. Sobre aquesta tema, des de la
Segona Guerra Mundial preval el dret de la persona humana a tenir una nacionalitat.
Aix doncs, a lobligaci datribuir la nacionalitat de lestat successor comprn tamb la de no
privar de la mateixa als ciutadans que no han pogut adquirir la daquest estat successor.
Actualment, la majoria de les Constitucions dels nous estats europeus sorgits durant la
dcada dels noranta del segle XX protegeixen el dret a la nacionalitat enfront de la seva
privaci forosa i basen latribuci a la nacionalitat daquests pasos en dos criteris: la
residncia permanent en el territori del nou estat i la possessi de la nacionalitat de lestat
predecessor.
Arribats a aquest punt, qu passaria amb la qesti de la nacionalitat si Catalunya
esdevingus un Estat independent?
La resposta seria que totes aquelles persones de nacionalitat espanyola que residissin de
manera efectiva a Catalunya adquiririen de forma automtica la nacionalitat del nou Estat
Catal. Tamb lobtindrien aquells ciutadans espanyols, nascuts a Catalunya, que en el
moment de la declaraci dindependncia tinguessin la seva residncia fora de Catalunya.
Des de lptica catalana, seria improbable que es privs de la nacionalitat catalana a cap
segment de la poblaci resident a Catalunya tal com va passar a Estnia i Letnia amb la
9

SITAL xlaIndependncia

minoria russfona, tot i que sha de tenir en consideraci que les circumstncies histriques
daquestes repbliques bltiques difereixen mpliament dels esdeveniments histrics de
Catalunya.
Respecte a la doble nacionalitat catalana i espanyola, la normativa catalana podria
reconixer-la de forma automtica, des del moment de la independncia, respecte dels
ciutadans espanyols nascuts o amb residncia a Catalunya durant un perode de temps
establert per llei.
Aquest plantejament tamb hauria de tenir un reflex en el mateix sentit per part de lEstat
espanyol que haur de decidir si continua reconeixent com a espanyols els ciutadans
catalans amb doble nacionalitat o b els retira la seva nacionalitat espanyola.
Si be s cert que aquest ltim supsit coincidiria amb la prctica internacional en matria de
transmissi de la nacionalitat en el casos de successi dEstats tamb sha de tenir en
compte que hi ha legislacions que contemplen el reconeixement de la doble nacionalitat com
a norma general i que en el cas concret de la legislaci espanyola aquest dret no s general
per s existeix per a aquells pasos amb especials vincles amb Espanya, circumstncia que
podria fer poc probable que Espanya retirs la seva nacionalitat als ciutadans que visquessin
a Catalunya que volguessin continuar sent espanyols i catalans ja que contradiria la seva
prpia legislaci sobre aquesta matria.
Respecte a aquesta qesti cal destacar que la normativa de lEstat espanyol protegeix la
nacionalitat espanyola per als seus nacionals dorigen aix com tamb regula els supsits de
doble nacionalitat amb pasos amb els quals hi ha tingut vincles histrics.
Aix, larticle 11 de la Constituci Espanyola estableix:
1. La nacionalidad espaola se adquiere, se conserva y se pierde de acuerdo con lo
establecido por la Ley.
2. Ningn espaol de origen podr ser privado de su nacionalidad.
3. El Estado podr concertar tratados de doble nacionalidad con los pases
iberoamericanos o con aquellos que hayan tenido o tengan una particular vinculacin
con Espaa. En estos mismos pases, aun cuando no reconozcan a sus ciudadanos un
derecho recproco, podrn naturalizarse los espaoles sin perder su nacionalidad de
origen.
El segon pargraf de laparat primer i lapartat segon de larticle 24 del Codi Civil espanyol
reblen el clau tot dient:
1 (...) La adquisicin de la nacionalidad de pases iberoamericanos, Andorra,
Filipinas, Guinea Ecuatorial o Portugal no es bastante para producir, conforme a este
apartado, la prdida de la nacionalidad espaola de origen.

10

SITAL xlaIndependncia

2. En todo caso, pierden la nacionalidad espaola los espaoles emancipados que

renuncien expresamente a ella, si tienen otra nacionalidad y residen habitualmente
en el extranjero.
Altrament, tamb hi podria haver ciutadans que no volguessin, per la ra que fos, tenir la
doble nacionalitat. En aquest cas haurien danar a una oficina de ladministraci pblica
prviament determinada i presentar all una declaraci de voluntat, manifestant que volen
renunciar a la nacionalitat espanyola o a la catalana.
Finalment, qu passaria amb la nacionalitat dels funcionaris i del personal laboral que
treballen a ladministraci local de Catalunya?
De lestudi de la normativa interna sobre la nacionalitat sen desprn que la prctica dels
estats s molt variada en aquest aspecte, tot i que la majoria dels ordenaments no
atribueixen els mateixos drets i llibertats als estrangers que als seus nacionals. De fet, hi ha
estats que, per a lexercici de funcions de representaci poltica o per a poder exercir aquells
crrecs pblics que tinguin atribudes competncies de sobirania, fe pblica o exercici
dautoritat exigeixen la nacionalitat de lEstat del territori limitant, fins i tot, alguns
ordenaments les funcions que poden exercir els nacionals dorigen dels nacionals dadopci.
En el cas catal i dacord amb la prctica de la majoria dels Estats, la resposta hauria danar
en el sentit de considerar que tot el personal funcionari i laboral que prests els seus serveis
en entitats locals de Catalunya i que hagus nascut o resids de manera efectiva a Catalunya
durant un determinat perode de temps establert per llei adquiriria de forma automtica la
nacionalitat del nou Estat Catal, podent continuar desenvolupant les seves funcions en les
entitats locals on estiguessin adscrits amb anterioritat al dia que Catalunya esdevingus un
Estat independent. Latribuci de la nacionalitat catalana no suposaria cap canvi en la seva
relaci funcionarial o laboral amb les entitats locals en les quals treballessin perqu ja eren,
amb anterioritat al canvi dEstat, personal estatutari o laboral de les prpies corporacions
locals catalanes, respectant-los-els els mateixos drets i categories professionals.
En quant a la fixaci de lmbit de ladministraci local aquest inclouria no solament els
ajuntaments sin tamb les mancomunitats, les comarques i altres entitats supramunicipals,
les entitats municipals descentralitzades, els consorcis locals, els organismes autnoms, les
fundacions pbliques locals, les entitats pbliques empresarials locals i les societats
mercantils locals de capital ntegrament local o de capital mixt.
En el supsit dels funcionaris dadministraci local amb habilitaci de carcter nacional que
desenvolupessin les seves tasques en entitats locals del territori catal shauria daplicar el
mateix criteri que per a la resta del personal funcionari i laboral de ladministraci local
catalana, tot i que en aquest cas, al ser un cos dhabilitaci estatal, s es plantejaria per
persones del collectiu la necessitat de continuar conservant la nacionalitat espanyola ja que
11

SITAL xlaIndependncia

si perdessin aquesta per atribuci de la catalana perdrien tamb la condici de funcionaris

segons el que disposa larticle 63 de la Llei 7/2007, de 12 dabril, del Estatuto Bsico del
Empleado Pblico, de tal manera que si poguessin tenir les dues podrien exercir les seves
funcions a lEstat catal i continuar mantenint la seva condici de funcionaris de lEstat
espanyol, tot i que haurien de passar a la situaci dexcedncia voluntria per inters
particular, regulada en larticle 89.2 de la referida Llei 7/2007, de 12 dabril.
Sobre aquest aspecte, com ja sha fet esment, la normativa catalana podria reconixer-los la
doble nacionalitat catalana i espanyola de forma automtica, des del moment de la
independncia, amb els mateixos requisits i condicions que per a la resta del personal
funcionari i laboral de ladministraci local.
En principi, aquesta no ha estat la prctica habitual dels Estats per seria possible si
sestabls un conveni de doble nacionalitat entre els dos Estats possibilitat que es preveu, per
part de lEstat espanyol, a larticle 11.3 de la Constituci Espanyola amb els pasos que hagin
tingut o tinguin una vinculaci particular amb Espanya.
El que fins ara sha dit tamb hauria de ser aplicable a tot el personal de la Generalitat de
Catalunya, ja fos propi, traspassat o adscrit a Cossos Estatals, i al personal de lAdministraci
civil de lEstat i de les empreses pbliques i daltres entitats de lEstat que prestessin els seus
serveis a Catalunya. Respecte als membres dels cossos i forces de seguretat de lEstat i dels
serveis dintelligncia, sels podria concedir el dret dopci a la nacionalitat catalana si
demostressin el seu arrelament social a Catalunya.

2.4 RECAPITULANT
Naturalment, no hi ha precedents al nostre pas, per la qual cosa caldr acudir als
antecedents comparats daltres pasos i a all que estableixen la Convenci de
Viena sobre la successi dEstats.
Res en concret sestableix per a la successi del personal al servei de lEstat
primigeni susceptible de passar al servei del nou Estat, per tant haurem de treballar
per analogia que centrarem en dues lnies:
a. La qesti de la nacionalitat.
b. La successi en matria de tractats internacionals i en matria de bns,
arxius i deutes dEstat, ambds regulats per les Convencions de Viena de 23
dagost de 1978 i de 8 dabril de 1983.
Ja hem dit que en els Convenis de Viena de 1978 i de 1983, la nacionalitat hi t una
gran importncia. Tant s aix que la Resoluci 55/153 de lAssemblea General de
les Nacions Unides estableix que en els casos de separaci duna part del territori
dun estat, lestat successor ha datribuir la seva nacionalitat a aquelles persones
que tinguin la seva residncia habitual dins daquest territori i que el dret dopci a
12

SITAL xlaIndependncia

la nacionalitat bascula entre la de lestat predecessor i la de lestat successor. De la

mateixa manera, lobligaci datribuir la nacionalitat de lestat successor comprn
tamb la de no privar de la mateixa als ciutadans que no han pogut adquirir la
daquest estat successor.
El Dret Internacional, com tamb acabem de veure, regula el repartiment de bns,
arxius i deutes de lEstat, a ms de la doctrina, la jurisprudncia i la prctica
internacional, mitjanant la Convenci de Viena sobre la Successi dEstats en
matria de bns, arxius i deutes.
Veiem, doncs, com malgrat la falta davinena entre els dos Estats, hi ha la
possibilitat que a travs de larticle 11 del susdit Conveni de Viena la transmissi
dels bns de lestat predecessor (en aquest cas, de lEstat espanyol), situats a
lestat successor (en aquest cas, Catalunya) es podria produir de forma directa i
sense compensaci.
Per tant, fent un exercici dinterpretaci analgica de la normativa internacional
esmentada, convindrem a acceptar que:
1. Tots els empleats pblics que tinguin la seva residncia habitual dins el
territori de Catalunya, sigui quina sigui ladministraci en la que prestin els
seus serveis institucions estatals espanyoles, Generalitat de Catalunya,
ens locals adquireixen la nacionalitat catalana de facto, llevat que hi vulgui
renunciar.
2. En aplicaci del Dret Internacional en successi destats, tota transmissi de
bns de lEstat espanyol al nou Estat ho s en tant que afectes a un servei
que, al mateix temps, indestriablement, est executat pel personal
corresponent, per tant, la transmissi de qualsevol b porta implcit la
transmissi del servei que li s inherent i del personal adscrit al mateix.
3. En conseqncia, tot i que no hi hagi una obligaci clara en dret
internacional, esdev lgic i necessari reivindicar com a element directament
relacionat al servei, el seu personal, i en conseqncia, ladscripci
automtica com a treballadors pblics del nou estat, amb els condicionants i
requeriments oportuns.

3. Fonaments jurdics
Els fonaments jurdics que ens serviran de context legal de referncia, estaran
determinats per all que disposa el marc normatiu segent:
3.1.- Legislaci especfica:

Decret 195/2008, de 7 doctubre de 2008, pel qual es regulen determinats

aspectes
del rgim jurdic del personal funcionari amb habilitaci de
carcter estatal de les entitats locals de Catalunya.
Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual saprova el reglament de Personal
al servei de les Entitats Locals.

13

Comentario [I7]: Comentari afegit a

suggeriment dEn David Ros

SITAL xlaIndependncia

Real Decreto 1174/1987, de 18 de septiembre, por el que se regula el

rgimen jurdico de los funcionarios de Administracin local con habilitacin
de carcter nacional.
Real Decreto 1732/1994, de 29 de julio, sobre provisin de puestos de
trabajo reservados a Funcionarios de Administracin Local con habilitacin
de carcter nacional.
Real Decreto 834/2003, de 27 de junio, por el que se modifica la normativa
reguladora de los sistemas de seleccin y provisin de los puestos de trabajo
reservados a funcionarios de Administracin local con habilitacin de
carcter nacional.
Real Decreto 522/2005, de 13 de mayo, por el que se modifican los
requisitos para la integracin de los funcionarios de Administracin local con
habilitacin de carcter nacional pertenecientes a la Subescala de
Secretara-Intervencin.
Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Funcin
Pblica.
Ley 53/1984, de 26 de diciembre, de Incompatibilidades del personal al
servicio de las Administraciones Pblicas.
Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic.

3.2.- Legislaci general i de fons:

c. Declaraci Universal dels Drets Humans, de 1948
d. Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, i Pacte Internacional dels Drets
Econmics, Socials i Culturals, ambds de 16 de desembre, de 1966.
e. Resoluci 5/X del Parlament de Catalunya, per la qual saprova la Declaraci
de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.
f. Estatut dAutonomia de Catalunya, de 19 de juliol de 2006.
g. Convenci de Viena, de 23 dagost de 1978, sobre successi dEstats en
matria de tractats internacionals.
h. Convenci de Viena, de 8 dabril de 1983, sobre la successi dEstats en
matria de bns, arxius i deutes dEstat.
i. Declaraci Universal dels Drets Collectius dels Pobles. LAssemblea General
de la Conferncia de les Nacions sense Estat dEuropa (CONSEU), de 27 de
maig de 1990.

4. Conclusions
Primera.- Immediatament desprs de la Solemne Declaraci dIndependncia, i
sense soluci de continutat, sha daprovar la Llei de Transitorietat, en la que
sestablir, a lempara de la Convenci de Viena, qui sn considerats nacionals
catalans i amb quins criteris i condicions sadquireix aquesta nacionalitat, aix com
qualsevol rgim de doble nacionalitat. Aix mateix, la Llei de Transitorietat ha de
establir que tota la legislaci vigent emanada del Parlament de Catalunya
continuar en vigor i ser daplicaci preceptiva, de manera que tota la legislaci
estatal vigent passar a ser supletria per tamb en vigor de forma subsidiria.

14

SITAL xlaIndependncia

Aquesta mateixa Llei ha destablir que tots els processos i expedients judicials i
administratius iniciats amb anterioritat a la Proclamaci dIndependncia
continuaran la seva tramitaci emparada amb la normativa sota la qual es van
originar.
Aix mateix, la Llei de Transitorietat garantir a tot el personal al servei de les
respectives administracions pbliques del pas, incloses les estatals, que
mantindran tots els seus drets i deures, inclosos aquells adquirits pel pas dels anys
i tamb com a conseqncia dels mrits acumulats.
La Llei de Transitorietat tamb garantir lempara legal dacord el marc legislatiu
primigeni de totes aquelles operacions mercantils, comercials, industrials,
econmiques i financeres, iniciades amb anterioritat a la Declaraci
dIndependncia. I en el mateix sentit haur de garantir la vigncia del marc
normatiu originari en totes aquelles accions i actuacions de carcter social iniciades
abans de la Solemne Declaraci dIndependncia.

Segona.- A lempara del Dret Internacional en matria de successi dEstats, totes

aquelles persones de nacionalitat espanyola que resideixin de manera efectiva a
Catalunya adquiriran de forma automtica la nacionalitat del nou Estat Catal.
Tamb lobtindran aquells ciutadans espanyols, nascuts a Catalunya, que en el
moment de la declaraci dindependncia tinguin la seva residncia fora de
Catalunya.
En all que afecta al personal al servei de la cosa pblica a Catalunya, dacord amb
la prctica de la majoria dels Estats, la resposta hauria danar en el sentit de
considerar que tots els empleats pblics personal funcionari i laboral que
prestin els seus serveis en les institucions estatals espanyoles, la Generalitat de
Catalunya i els ens locals de Catalunya, i que hagi nascut o que acrediti una
residncia de manera efectiva a Catalunya durant un determinat perode de temps
que ja shauria destablir per la Llei de Transitorietat adquirir de forma
automtica la nacionalitat del nou Estat Catal, podent continuar desenvolupant les
seves funcions en les entitats locals on estiguin adscrits amb anterioritat al dia que
Catalunya esdevingus un Estat independent.
Latribuci de la nacionalitat catalana no suposaria cap canvi en la seva relaci
funcionarial o laboral amb la Generalitat de Catalunya i les entitats locals
ajuntaments, mancomunitats, les comarques i altres entitats supramunicipals, les
entitats municipals descentralitzades, els consorcis locals, els organismes
autnoms, les fundacions pbliques locals, les entitats pbliques empresarials locals
i les societats mercantils locals de capital ntegrament local o de capital mixt en
les quals treballessin perqu ja eren, amb anterioritat al canvi dEstat, personal
estatutari o laboral daquestes institucions, respectant-los-els els mateixos drets i
categories professionals.
Una qesti diferent s el cas dels empleats pblics al servei de les institucions
estatals espanyoles en funcions a Catalunya. Cal tenir en compte que aquestes
institucions hauran de deixar de prestar funcions a Catalunya, al mateix temps que
indefugiblement les seves funcions hauran de passar a ser exercides pel nou Estat.
15

SITAL xlaIndependncia

Aix doncs, es planteja un escenari en el que ats la quasi absoluta seguretat que
no hi haur una successi automtica pot molt ben b ser que durant un perode
indeterminat i transitori es produeixi una duplicitat dorganismes: els que el nou
Estat haur de menester per posar-se en marxa, i els que lEstat espanyol es
resistir a abandonar del tot fins el darrer moment. En tot cas, durant tot aquest
perode, els empleats pblics daquestes institucions i organismes que es trobin
entremig afectats per aquest previsible litigi, han de tenir garantit des del primer
moment, la seva pertinena a la nova administraci de la Repblica Catalana, amb
les mateixes garanties que tota la resta de empleats pblics citats anteriorment,
independentment del temps que triguin a poder materialitzar aquesta mutaci, i/o
del temps concedint un perode prudencial que triguin a escollir en quina
administraci decideixen quedar-se tot compatibilitzant, al mateix temps, lexercici
de les seves funcions. Es tractaria dun dret que hauria de reconixer de forma
expressa la llei de transitorietat. Aquest dret actuaria com a expectativa que es
consolidaria:
-

Comentario [I8]: Aquest redactat s el

resultat del que vrem acordar a
lassemblea de Girona

Explcitament, mitjanant una presa de possessi expressa.

Implcitament, exercint el crrec.

Seria convenient que tots els treballadors pblics formalitzessin una nova promesa
o jurament de fidelitat dacord amb la nova realitat estatal.
En el supsit dels funcionaris dadministraci local amb habilitaci de carcter
nacional que desenvolupessin les seves tasques en entitats locals del territori catal
shauria daplicar el mateix criteri que per a la resta del personal funcionari i laboral
de ladministraci local catalana, tot i que en aquest cas, al ser un cos dhabilitaci
estatal, es planteja per als integrants del collectiu la necessitat de forma
opcional de continuar conservant la nacionalitat espanyola ja que si perdessin
aquesta per atribuci de la catalana perdrien tamb la condici de funcionaris
segons el que disposa larticle 63 de la Llei 7/2007, de 12 dabril, del Estatuto
Bsico del Empleado Pblico, de tal manera que si poguessin tenir les dues podrien
exercir les seves funcions a lEstat catal i continuar mantenint aquells que aix
ho manifestin i ho desitgin la seva condici de funcionaris de lEstat espanyol, tot
i que haurien de passar a la situaci dexcedncia voluntria per inters particular,
regulada en larticle 89.2 de la referida Llei 7/2007, de 12 dabril.
Aquesta darrera recomanaci lopci de mantenir ambdues nacionalitats tamb
s extrapolable als empleats pblics al servei de les institucions estatals espanyoles
en funcions a Catalunya, tractats en el pargraf anterior.
Finalment, en relaci a la present qesti, la Llei de Transitorietat tamb hauria de
preveure que una persona amb passaport espanyol com de qualsevol altre
nacionalitat corresponent a la Uni Europea pugui continuar treballant a
ladministraci pblica catalana.
Tercer.- La Llei de Transitorietat, en matria dempleats pblics, ha de garantir
que tots aquells que estiguin actius al servei de la cosa pblica, mantindran les
condicions que els hi reconeix aquesta llei, malgrat que el nou Estat en exercici de
la plena sobirania i en atenci als seus nous interessos i objectius, plantegi
posteriorment un nou model de funci pblica, el qual noms shauria daplicar a les
16

Comentario [I9]: Aquest text safegeix

dacord amb el que es va acordar a
lassemblea de Girona

SITAL xlaIndependncia

noves incorporacions i a aquells que aix ho manifestin expressament, malgrat estar

emparats per la normativa precedent.
Quart.- La Declaraci dIndependncia equival, a que Catalunya es converteix en
un subjecte poltic i jurdic sobir i, per tant, esdev un subjecte poltic en peu
digualtat amb la resta dEstats del mon, de manera que les resolucions que adopti
sn sobiranes i inapellables.

CONCLUSI

FINAL

En all que afecta als empleats pblics, ladveniment del nou Estat Catal, no pot
significar una altre cosa que una oportunitat inimaginable de mantenir lstatu quo
personal, per un costat i millorar-lo per laltre, a mesura que el nou Estat vagi
introduint millores a la funci pblica de la nova Repblica, ats que queda
perfectament garantida de forma automtica ladquisici de la nacionalitat catalana,
duna banda element essencial per a poder treballar a la cosa pblica catalana i
tamb queda demostrat que est plenament garantit de fet, de forma automtica
el trasps de tots els empleats pblics duna administraci a laltre.
Per aquest motiu, s imprescindible que el dret al manteniment de la condici de
treballador de ladministraci per a tots els empleats pblics actuals, els de la
Generalitat, els dels Ens Locals i els de lEstat, sincorpori en les agendes poltiques
de les entitats que treballen per la independncia del nostre pas. No es pot generar
inseguretat en una qesti que no noms afecta a lestabilitat professional de
moltes persones, sin al mateix coneixement de ladministraci, bsic per a la
construcci del nou estat (seguretat social, hisenda, ...)

Catalunya, maig de 2014

17

Comentario [I10]: Eliminar

inimaginable a suggeriment de David Ros