Al nord de la Xina, hi ha la Gran Muralla, una muralla de milers de

quilmetres que separa grans ciutats de planes extenses i plenes d'herba.

En aquelles planes, hi vivien molts pobles que tenien una gran habilitat en
muntar a cavall. All, tenir un bon cavall era una gran fortuna, potser, la ms
gran fortuna de totes.

En Sai Weng era un granger que tenia si no la millor, una de les millor eugues
de tota la regi. Era molt forta, marr, amb una crinera impecable i uns ulls
brillants.

Un mat, en Sai Weng va sortir de casa seva per anar a mercat i va veure que
la seva euga no era a l'estable. La corda amb qu la mantenia lligada a les
nits estava trencada. No sabia si s'havia escapat o si la hi havien robat.

Al cap d'una estona, se'n va anar al mercat i la verdulera li va preguntar:

Qu fas que no et veig muntat a la teva euga? Est malalta?

No va respondre en Sai Weng, m'he despertat aquest mat i ja no era on

l'havia lligat.

Per en Sai Weng no es veia trist. De fet, tenia la mateixa expressi calmada
de sempre.

Ben aviat, es va escampar la notcia i tot el poble sabia de la desgrcia d'en

Sai Weng. Per est sent molt valent deien els vens, ha d'estar
destrossat per dins.

El ferrer li va comentar:

Fas b de somriure, per sabem que el teu cor suporta una pena molt gran,
ja que perdre la teva euga s la desgrcia ms gran que podies haver patit.

En Sai Weng no va acceptar aquest condol, i va respondre:

Qui diu que aix ha estat una desgrcia? Ning pot preveure com aniran les
coses.

I, de fet, tenia ra. Un mes desprs que la seva euga desaparegus alg va
picar la porta de casa i, en obrir, va resultar ser l'euga que havia tornat sana i
estlvia. A ms, no havia tornat sola, sin que havia conegut un magnfic
cavall blanc que s'havia quedat amb ella.

Ara, els vilatans estaven morts d'enveja. En Sai Weng no noms tenia un
cavall, si no que en tenia dos i de magnfics. El ferrer li va donar la seva ms
sincera enhorabona:

Mira que tots estvem afligits per tu, i resulta que ets l'home ms afortunat
de la terra!

I en Sai Weng, molt tranquil, va tornar a respondre:

I qui pot dir si aix s bona o mala sort?

En tornar a casa, va trobar que seu fill havia intentat pujar al cavall blanc. El
cavall no noms no s'havia deixat muntar, si no que en resistir-s'hi, el seu fill
havia caigut i s'havia trencat una cama. Va dur el seu fill al metge, que el
complanyia de la mala sort que havia tingut. Altre vegada, en Sai Weng, molt
tranquil, va respondre:

No puc dir si aix s bona o mala sort.

Uns dies desprs, una notcia esferedora va recrrer el poble: havia esclatat
la guerra i el reclutador de l'emperador s'encaminava cap a la vila a buscar
tots els nois que poguessin lluitar.

I aix ho va fer, tots els nois joves del poble van ser reclutats excepte el fill
d'en Sai Weng, que amb la cama trencada no podia servir a l'exrcit.

Aleshores s que va ser l'autntica enveja del poble! Tothom li deia:

Quina sort que has tingut, el teu fill sobreviur i estar amb tu per cuidar-te
quan siguis gran.

I un altre cop, en Sai Weng els responia:

I qui pot dir que aix s bona o mala sort?