Meditacions metafsiques

(Meditationes de prima philosophia)

Ren Descartes
Una aproximaci al seu pensament

Meditaci I:
De les coses que es poden posar en dubte

Dubte sobre les opinions admeses fins

llavors com a veritables

Exercici de destrucci de les velles

opinions

Els sentits ens enganyen: no ens podem

refiar d aquells que ens han enganyat
almenys un cop

En els somnis em represento coses

semblants a les de l estat de viglia (no puc
distingir amb claredat ambds estats)

Meditaci I

Encara que les coses generals puguin ser

imaginries, caldr admetre que hi ha coses
simples i universals que existeixen

Aritmtica i geometria tracten de coses

simples i generals, certes i indubtables
(despert o adormit, 2 + 3 = 5)

Hiptesi del Du enganyador: qui

m assegura que Du no ha volgut fer que
m equivoqui en raonar matemticament?

Du s summament bo i seria contrari a la

seva bondat que m hagi creat de manera
que sempre m enganyi

Meditaci I

Com menys poders sigui el creador,

ms probable ser que jo m equivoqui
sempre

Tot i que hi ha moltes creences que

sospito que sn molt probables, he
d esforar-me en jutjar-les falses

Hiptesi del geni maligne: escepticisme

universal

La seducci de les velles opinions s tan

forta que em costa no recaure-hi

Meditaci II: De la naturalesa de la ment humana;

i que s ms fcil de conixer que el cos

Suposar que tot el que veig s fals

Jo sc alguna cosa: jo penso, jo sc ,

primer principi absolutament
veritable

La ment no pot tenir les propietats

dels cossos

Qu sc? Sc una cosa que pensa (res

cogitans), esperit, enteniment o ra

Meditaci II

El pensament s un atribut que em

pertany: existeixo mentre estigui
pensant

El jo no depn de res material per ser

conegut

Sc jo qui dubta, qui entn, qui

desitja, qui sent, qui percep

Exemple de la cera: el que coneixem

distintament en un boc de cera no
sn les qualitats sensibles, que
canvien

Meditaci II

No puc entendre la cera sense una ment

humana

Em conec jo mateix amb ms claredat i

distinci

Encara que tot el que pensi sigui fals,

n hi ha prou amb pensar per ser
(racionalisme)

Diferncia entre percepci sensible i

coneixement racional: concebem els
cossos noms amb l enteniment

Meditaci III: De l existncia de Du

Sc una cosa que pensa, dubta,

afirma, nega, coneix, estima, odia,
vol, no vol i sent

Encara que les coses que penso no

siguin res, el que s cert s que les
penso

Record del Du enganyador, que

posava en dubte es veritats
matemtiques

Necessitat de demostrar l existncia

de Du abans de tirar endavant, per
veure si pot ser enganyador

Meditaci III

Divisi dels pensaments: imatges

(representen coses), volicions i
judicis (efectuen accions)

Les idees en si no poden ser falses:

tant se val que imagini una cabra o
una quimera

Els judicis poden ser falsos (error de

judici: pensar que les idees que hi ha
en mi sn semblants a les coses que
hi ha fora de mi)

Tipus d idees: adventcies (sensibles),

factcies (inventades) i innates (que
tinc de naixement)

Meditaci III

Les idees sensibles sn involuntries i

s assemblen als seus objectes, per hi
ha casos en qu sn diferents (el sol
l experimento com a petit per
l astronomia diu el contrari)

Fins ara havia cregut en l existncia de

les coses externes per un impuls cec

Les idees que representen substncies

contenen ms realitat objectiva que les
que representen modes o accidents

Hi ha tanta realitat en la causa com en

l efecte

Meditaci III

El ms perfecte no pot dependre del

menys perfecte

Tot el que es troba objectivament en

la idea es troba efectivament en la
causa

Cal arribar a una idea primera la causa

de la qual sigui un patr o model

A part de la idea del jo, n hi ha una que

representa Du

Meditaci III

Algunes de les idees clares i

distintes que tinc poden provenir
de mi

La idea d un Du infinit no pot

provenir de mi, ats que sc finit

Du: substncia infinita, eterna,

immutable, independent,
omniscient, omnipotent i creadora

Com jo no puc haver format

aquesta idea, ha de provenir d una
substncia infinita: Du existeix

Meditaci III

Hi ha ms realitat en la substncia
infinita que en la finita

Du: idea clara i distinta, amb ms

realitat representacional que cap
altra, sser amb totes les perfeccions

No comprenc l infinit, per la idea

de Du s la ms clara i distinta

D on he rebut l existncia? Si fos

totalment independent, jo seria Du

Meditaci III

Hi ha d haver una primera causa

La idea de Du s innata, com la

marca del meu autor: la meva
existncia com un jo implica la
de Du

No pot ser enganyador, ja que

l engany implica defecte i Du s
perfecte

Moment de contemplar la
bellesa de la llum divina,
anticipaci de la vida eterna

Meditaci IV: De la veritat i la falsedat

El coneixement del jo i de Du
s superior que el de les coses
externes

Du no pot ser enganyador: puc

tenir coneixements vertaders
sobre el mn

L error depn de mi, la seva

causa no s Du

No sc capa d entendre els

designis de Du, que m ha creat
amb l opci de l error

Meditaci IV

Cal considerar la totalitat de la creaci

com a perfecta, no les criatures
particulars

Les causes de l error sn l enteniment i

la voluntat, concretament el fet que no
retinc la meva voluntat dins els lmits de
l enteniment

Dualisme: no noms existeixo com una

cosa que pensa sin que tinc alhora una
idea de la naturalesa material

La imperfecci s prpia de l sser hum

i del mal s de la llibertat

Meditaci IV

s millor que algunes de les parts

de l univers tinguin defectes que
un univers on tot sigui igual

Du m ha donat la possibilitat de
no fer mai un judici sobre coses
que no s clarament si sn veritat

No puc errar si mantinc la meva

voluntat dins els marges del meu
coneixement

He aprs el que he d evitar per no

equivocar-me

Meditaci V: De l essncia de les coses

materials, i novament de l existncia de Du

Cal que ens desempalleguem dels

dubtes i mirem si podem tenir
algun coneixement sobre les coses
materials

Abans dexaminar si existeixen,

hem de fer referncia a les seves
idees

Idea dextensi i les seves parts:

longitud, llargada i profunditat

Sn idees no fingides, sin amb

una naturalesa immutable (en un
triangle els seus angles equivalen a
dos rectes), no sn un pur no-res

Meditaci V

En mi trobo la idea dun sser

mximament perfecte, igual com hi
trobo la duna figura o un nombre

Tendeixo a pensar que lexistncia pot

separar-se de lessncia de Du (per
tant, que puc pensar Du com a no
existent)

Per no sn separables, ja que no es

pot concebre un Du al qual li manqui
lexistncia (igual a com no s
concebible una muntanya sense vall)

s la necessitat de lexistncia de Du
all que determina el meu pensament a
concebrel aix

Meditaci V

Sempre que pensi en lsser sobir, li he

datribuir totes les perfeccions (influncia
de Sant Anselm)

La certesa de la resta de coses depn de la

veritat que hi ha un Du existent, ats
que la seva idea es presenta clarament i
distintament

Desprs de reconixer que hi ha un Du,

reconec que totes les coses en depenen i
que no s enganyador, per tant, el que
conec clarament i distintament no pot
ser fals

Meditaci VI: De lexistncia de les coses

materials i de la distinci real entre lnima i el
cos de lhome

Em resta examinar si existeixen les coses

materials

Du s capa de produir totes les coses que

puc concebre distintament

El mn extern es redueix a les nostres idees de

les qualitats primries

Diferncia entre la imaginaci i la pura

intellecci o concepci: imaginar objectes
geomtrics implica un esfor que no sha de fer
per concebrels

La imaginaci sembla que depn dalguna cosa

no mental

Meditaci VI

Imagino tamb les qualitats secundries,

que es perceben per mitj dun sol sentit.
Caldr examinar qu s sentir

Puc fer esment de les sensacions externes i

les internes

Considerant les idees de les qualitats, calia

concloure que podia percebre coses
diferents del pensament: els cossos don
provenien aquestes idees

Encara que les idees que arriben pels

sentits es presentessin en contra de la meva
voluntat, aix no provaria que procedissin
de coses diferents de mi

Meditaci VI

Sc una cosa que pensa: potser tingui un

cos, per com tinc idees clares i distintes
de mi mateix com a cosa pensant i del
meu cos com a cosa extensa, sc diferent
del cos i puc existir sense ell

Hi ha facultats que han dexistir en una

substncia extensa: tenim una facultat
passiva de sentir per hi ha dhaver una
facultat activa que produeixi les idees de
les coses materials

Aquesta facultat ha de trobar-se en una

substncia diferent de mi, que posseeixi
formalment o eminentment la realitat
objectiva de les idees

Meditaci VI

Aquesta substncia pot ser Du, un cos o

una substncia ms noble que els cossos

Du no ens pot enganyar, per tant, no ens

envia directament aquestes idees ni
indirectament per una altra criatura

Du mha donat una inclinaci molt forta a

creure que procedeixen de les coses
materials, per tant, els cossos existeixen

Les coses posseeixen realment les qualitats

primries dextensi, figura i moviment,
per no necessriament les secundries

Dualisme cos/ment: analogia entre el pilot

i la nau

Meditaci VI

Per les sensacions internes em mostren que

estic unit estretament al meu cos: quan rebo
una ferida sento dolor

Des de petits cometem lerrada de pensar que

les coses sn com les veiem: per exemple, la
magnitud del sol

Les sensacions sn tils, la qual cosa no vol dir

que siguin vertaderes

La meva naturalesa no coneix universalment

totes les coses: som finits i tenim un
coneixement limitat

Com s que la bondat de Du no evita que la

naturalesa de lsser hum sigui fallible?

Meditaci VI

La ment s indivisible i el cos divisible: sn

del tot diferents

Les sensacions es transmeten a la ment a

travs duna glndula del cervell

Rebutjo la incertesa sobre el fet que no puc

distingir entre somni i viglia: la memria s
que pot unir les coses que ens passen a la
viglia, per no els somnis

Puc lligar tots els esdeveniments de la viglia

en un jo

La vida humana, per, sequivoca en coses

particulars i per aix reconeixem la feblesa
de la nostra naturalesa

Meditacions metafsiques
(Meditationes de prima philosophia)
Ren Descartes
Autor de la presentaci: Enric Gil Garcia
www.enricgil.cat
2011 Collegi Sant Andreu - Badalona