TEMA 2

EL PODER LEGISLATIU, EL PODER EXECUTIU I EL PODER

JUDICIAL.
1. EL PODER LEGISLATIU
La Llei de Reforma Poltica promulgada el 4 de gener de 1977 estableix unes Corts Generals
amb una estructura bicameral, formades pel Congrs dels Diputats i el Senat integrats per
representants del poble, elegits per sufragi universal, igual, directe i secret.
Les Corts Generals es troben regulades al Ttol III de la Constituci promulgada el 27 de
desembre de 1978. Ambdues cambres van aprovar els seus respectius Reglaments.
Les Corts son les titulars del Poder Legislatiu
1.1. LES CORTS GENERALS
Les Corts representen al poble espanyol, exerceixen la potestat legislativa de lEstat, aproven els
pressupostos i controlen lacci del Govern.
1.1.1 Caracterstiques

Les Corts son inviolables.

Son un rgan permanent : la seva acci s continuada, fins i tot quan no estan reunides.
Tenen independncia respecte a la resta de poders
En principi, la CE dna supremacia a les Corts Generals respecta a la resta drgans de
govern, perqu son lnic rgan que deriva directament del poble i controlen al Govern, per
la supremacia no s illimitada, ja que les Corts estan subjectes a la CE, i algunes normes
necessiten ratificaci mitjanant referndum. A ms, la prpia CE atribueix al Govern el
paper de director de la vida poltica.
Son un rgan deliberant
1.2. COMPOSICI
Les Corts Generals estan formades per 2 Cambres:
El Congrs dels Diputats
El Senat
Els membres dambdues Cambres gaudeixen dinviolabilitat per les opinions manifestades
durant les seves funcions (no poden ser inculpats en judici penal) incls desprs dhaver finalitzat
el mandat, tamb dimmunitat, de manera que noms poden ser detinguts en cas de delicte
flagrant, per no poden ser inculpats ni processats sense lautoritzaci prvia de la seva Cambra.
En les causes contra Diputats i senadors ser competent la Sala del Penal del Tribunal Suprem.
A ms, no estan lligats per mandat imperatiu. s a dir, no estan obligats a seguir les directrius del
seu partit o representats, sin que poden votar el que creguin convenient.
Cada Cambra estableix els seus propis reglaments, que requereixen aprovaci per majoria
absoluta, aprova els seus pressupostos, Regulen lEstatut de personal de les corts elegeix els
presidents respectius i els altres membres de les Meses.
10

Les sessions conjuntes dambdues Cambres son presidides pel President del Congrs.
Els Presidents de les dues Cambres tenen, en nom delles, els poders administratius i les facultats
de policia.
1.2.1 El Congrs dels Diputats
s el principal rgan en lelaboraci de les lleis, sense perjudici de la participaci del Senat.
Est composat per un mnim de 300 i un mxim de 400 Diputats (actualment hi ha 350 Diputats),
elegits per sufragi universal lliure, igual, directa i secret.
La circumscripci electoral s la Provncia. El territori nacional es distribueix en 52
circumscripcions, formades pel territori de les cinquanta provncies ms les ciutats de Ceuta i
Melilla.
La llei estableix la distribuci dels diputats de la segent manera:
Representaci mnima inicial de 2 diputats a cada circumscripci (a cada provncia).
La resta de diputats es distribueixen a les provncies en proporci a la poblaci
Ceuta i Melilla son representades cada una per 1 Diputat.
A cada provncia, el sistema delecci dels diputats s per representaci proporcional (segons
nombre dhabitants)
El mandat s per 4 anys. Per tant, hi ha eleccions per escollir els Diputats del Congrs cada 4
anys. Les eleccions, que convoca el Rei, tenen lloc entre els 30 i els 60 dies des de la terminaci
del mandat. El Congrs electe (escollit), ha de ser convocat dins els 25 dies segents a la
celebraci de les eleccions.
Son electors i elegibles tots els espanyols (tamb els que estan fora dEspanya), que siguin
majors dedat i estiguin en ple s dels seus drets poltics.
A ms de per finalitzaci del mandat, el Congrs tamb es pot dissoldre per:
dissoluci de la Cambra a petici del President del Govern, amb deliberaci prvia del
Consell de Ministres.
pel fet que cap candidat proposat pel Rei per a ser President del Govern desprs dunes
eleccions, no hagi obtingut en el termini de 2 mesos el vot de confiana (s a dir, no hagi
resultat elegit pels membres del Congrs).
1.2.2 El Senat
s la Cambra de representaci territorial, a diferncia del Congrs, que representa al poble en la
seva totalitat. Actualment hi ha 264 senadors.
La circumscripci s la provncia, i a ms, cada illa o agrupaci dilles amb Cabildo o Consell
Insular, constitueix tamb una circumscripci a efectes descollir senadors.

11

El sistema delecci de senadors s per representaci majoritria, de manera que cada elector
vota a 3 candidats i a cada provncia o circumscripci sescullen 4 senadors, per sufragi
universal, lliure, igual, directe i secret.
En el cas de les illes o agrupacions dilles, la distribuci s la segent:
A les Illes Majors (Gran Canria, Mallorca i Tenerife) li corresponen 3 senadors a cadascuna
A Ceuta i Melilla, 2 senadors cadascuna
A les Illes Petites o agrupacions (Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera,
Hierro, Lanzarote, i La Palma) li correspon 1 senador a cadascuna.
A mes, les Comunitats Autnomes (CCAA), designaran 1 senador i encara 1 altra ms per cada
mili dhabitants del seu respectiu territori. La designaci correspon a lAssemblea Legislativa
de la CCAA, i si no hi ha, a lrgan superior collegiat de la CCAA (per tant, veiem que aquest s
lnic cas en que lelecci no s per sufragi)
Per exemple, Catalunya tindr 4 senadors per provncia, ms 1 per la CCAA, ms 1 per cada
mili dhabitants del territori. Si tenim en compte que a Catalunya som aproximadament 6
milions dhabitants, el resultat de senadors a la CCAA s de 23.
El mandat tamb es per 4 anys i pot finalitzar en els mateixos supsits que el Congrs.
1.3. INCOMPATIBILITATS
La Llei electoral determinar les causes dinelegibilitat i incompatibilitat de Diputats i Senadors,
que, en tot cas, inclour:

Als components del Tribunal Constitucional.

Als alts crrecs de lAdministraci de lEstat, amb lexcepci dels membres del Govern.
Al Defensor del Poble.
Als Magistrats, Jutges i Fiscals en actiu.
Als militars professionals i membres de les Forces i Cossos de Seguretat i Policia en actiu.
Als membres de les Juntes Electorals.

A ms, ning pot ser membre de les 2 Cambres simultniament, ni ser alhora Diputat i membre
dun Parlament o Assemblea duna Comunitat Autnoma (per si Senador i membre dalguna
daquestes Assemblees).
1.4. ORGANS DE LES CAMBRES
Cadascuna de les 2 Cambres (Congrs i Senat) t:

1. El Ple, format per tots els membres de la Cambra. Com a rgans del Ple:
a.
b.
c.
d.

La Mesa. s lrgan rector de la cambra

El President . s el representant de la cambra
Els Vice-presidents
Els Secretaris

2. La Junta de Portaveus, constituda pels portaveus de cada Grup Parlamentari.

12

3. Les Comissions, que son grups formats per un mnim redut de parlamentaris.
4. La Diputaci Permanent, integrada per un mnim de 21 membres que representen als diferents
grups parlamentaris en proporci a la importncia numrica. Estan presidides pel President de
cada Cambra.
s lrgan que garanteix el carcter permanent de les Corts, perqu vetlla pels poders de les
Cambres quan no estan reunides. Quan acaba el mandat de les Cambres, les Diputacions
Permanents continuen amb les seves funcions fins que es formen les noves Corts.
5. Els Grups Parlamentaris, cada un format pels membres de la Cambra del mateix partit. Cada
Grup t un portaveu. Per constituir un Grup Parlamentari cal:
a. En el Congrs: mnim 15 membres, o no menys de 5 escons (5 ms) per amb el 15%
mnim de vots a la seva provncia, o el 5% a nivell nacional.
b. Al Senat: mnim 10 membres.
Els Grups Parlamentaris es constitueixen dins dels 5 dies hbils segents a la constituci de cada
Cambra.
Excepte les Comissions i els Grups parlamentaris, tots els dems rgans es convoquen per:
Iniciativa del President de la Cambra
A petici com a mnim de 2 Grups Parlamentaris
A petici d1/5 part dels membres de la Cambra
1.5. FUNCIONAMENT DE LES CORTS GENERALS
1.5.1 Sessions
Cadascuna de les Cambres celebra 2 tipus de sessions:
a) Sessions ordinries: es reuniran anualment en 2 perodes de sessions:
de setembre a desembre
de febrer a juny
b) Sessions extraordinries: noms a petici del Govern, de la Diputaci Permanent o de la
majoria absoluta de qualsevol de les Cambres. Han de tenir obligatriament ordre del dia
determinat i acaben un cop tractats els temes inclosos.
Per aquelles qestions no legislatives referents a la Corona, en les que cal al intervenci de les
Corts, es reuniran en sessi conjunta. A ms, tamb es reuniran en sessi conjunta les 2 Cambres
per temes relacionats amb:
1. Tractats internacionals: cal majoria de cadascuna de les Cambres. El procs de votaci linicia
el Congrs.
2. Acords de cooperaci entre les Comunitats Autnomes, i distribuci dels recursos del Fons de
Compensaci establert per lEstat, entre les CCAA o les provncies. En aquest cas, el procs
linicia el Senat.

13

En aquests casos, si no hi ha acord entre les 2 Cambres (majoria absoluta de cadascuna), es

crear una Comissi Mixta formada per igual nombre de Diputats i de Senadors. Si el text que
presenti la Comissi no saprova per majoria de les 2 Cambres, llavors decideix el Congrs per
majoria absoluta.
1.5.2 Funcionament
Les Cambres funcionen en Ple i en Comissions. Les Comissions son legislatives o no, especials,
dinvestigaci). Les legislatives solen ser permanents i generals, i les especials solen ser no
permanents i especfiques. Les sessions plenries son pbliques, excepte acord en contrari de
cada cambra adoptat per majoria absoluta o dacord al reglament. les de les Comissions, no.
- Rgim dactuacions del Congrs:
Lordre del dia del Ple ser fixat pel President, dacord amb la Junta de Portaveus.
El de les Comissions es fixar por la seva respectiva Mesa, dacord amb el President del
Congrs.
Per adoptar acords, tant en Ple com en Comissions, han destar reunides amb convocatria
reglamentria, (ja que si no, el acord no vincula a la Cambra) i amb lassistncia/qurum de la
majoria dels membres (meitat + 1, s a dir, majoria absoluta).
Per aprovar acords i que siguin vlids, cal el vot afirmatiu de la majoria dels presents (majoria
simple). El vot s personal i indelegable
- Rgim dactuacions del Senat:
Lordre del dia del Ple ser fixat pel President, dacord amb la Mesa i escoltada la Junta de
Portaveus.
Lordre del dia de les Comissions ser fixat pel seu President, escoltada la Mesa de cadascuna
delles i tenint en compte el programa de treball de la Cambra.
Para adoptar acords, la Cambra i els seus rgans han destar reunits reglamentriament i amb
lassistncia de la majoria dels seus membres.
Els acords saprovaran per majoria simple de senadores presents, sempre que hi siguin al menys
la meitat ms un dels membres de lrgan del que es tracti, ja que de no existir qurum saplaar
la votaci si el President ho estima pertinent.
- Altres:
El Congrs i el Senat, o ambdues juntes, poden nomenar Comissions dinvestigaci (no
permanents) sobre qualsevol afer dinters pblic. Les conclusions no vinculen als Tribunals,
per el resultat es pot comunicar al Ministeri Fiscal.
En cas que alguna de les dues Cambres requereixi la presncia dalg, es obligatori comparixer.
A ms, les Cambres poden rebre peticions individuals o collectives, sempre per escrit. Est
prohibida la presentaci directa davant les Cambres per sollicitar alguna cosa.
Les Cambres poden trametre les peticions al Govern, que t lobligaci dexplicar-se sobre elles
si les Cambres ho exigeixen.
14

1.6. ELABORACI DE LES LLEIS

Les lleis son les normes aprovades per les Corts Generals, sancionades i promulgades pel Rei i
publicades al BOE.
Les lleis poden ser:
a)

Lleis Orgniques: son les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats
pbliques, lEstat, les que aproven els Estatuts dAutonomia i el rgim electoral general, i
les previstes per la CE. Per aprovar-les, modificar-les o derogar-les, cal majoria absoluta del
Congrs.

b) Lleis Ordinries: Per aprovar-les, modificar-les o derogar-les, cal majoria simple del
Congrs.
1.6.1 Iniciativa Legislativa
Laprovaci de les lleis correspon sempre a les Corts, per la iniciativa legislativa pot
correspondre:
a)

Al Govern: proposant ladopci de projectes de llei

b) Al Congrs: proposant ladopci de proposicions de llei

c)

Al Senat: proposant ladopci de proposicions de llei

d) A les Assemblees Legislatives de les CCAA: en aquest cas, poden prendre la iniciativa de
2 formes:
1. Sollicitant al Govern ladopci dun projecte de llei
2. Trametent a la Mesa del Congrs una proposici de llei. En aquest cas, delegaran un
mxim de 3 membres de lAssemblea perqu la defensin.
e)

A la Iniciativa Popular: en aquest cas, la llei regular els requisits perqu pugui presentarse una proposici de llei, per en tot cas, caldr no menys de 500.000 signatures
acreditades. La llei que la regula s la Llei Orgnica 3/1984 de 26 de mar.
No sadmet la iniciativa popular en:

lleis orgniques
matries tributries
matries internacionals
matries referents a la prerrogativa de grcia.

1.6.2 Projectes de llei i Proposicions de llei

Els projectes de llei tenen prioritat de tramitaci davant les proposicions de llei.
- Projectes de llei
La iniciativa legislativa s adoptada pel Govern.
1. Sn aprovats pel Consell de Ministres del Govern i desprs senvien al Congrs
15

2. Es sotmeten al Congrs amb una exposici de motius

3. La Mesa del Congrs ordena la seva publicaci i obre un termini de 15 dies perqu els
Diputats i Grups parlamentaris presentin esmenes a la totalitat o a una part de larticulat.
4. Passats els 15 dies, la Comissi Legislativa Permanent estudia el projecte i les esmenes
5. Un cop aprovat el projecte de llei pel Congrs , majoria absoluta si s llei orgnica i simple si
s ordinria,, el seu President el remet al President del Senat perqu es deliberi en aquesta
Cambra.
6. En el termini de 2 mesos, el Senat pot aprovar-lo, oposar el seu vet (per majoria absoluta del
Senat) o introduir esmenes motivadament. Si el Govern o el Congrs declaren el projecte
urgent, pot establir-se en 20 dies naturals en lloc de 2 mesos.
7. Si el Senat aprova el projecte, el Rei sanciona la llei en 15 dies, la promulga i ordenar la seva
immediata publicaci.
8. Si hi ha veto en el Senat, el projecte no pot ser sancionat pel Rei fins que el Congrs aixequi
el veto, ratificant el projecte por majoria absoluta. Si no hi ha majoria absoluta, es sotmet de
nou a votaci passats 2 mesos des de la interposici del veto. En aquest cas s suficient la
majoria simple (dels que estan presents, ms vots a favor que en contra) per aixecar el veto i
aprovar el projecte. Si no hi ha majoria simple, el projecte s rebutjat.
9. Si el que ha fet el Senat ha estat introduir esmenes, el projecte no es sotmetr al Rei fins que el
Congrs es pronunci sobre les mateixes, acceptant-les o no. Es suficient per majoria simple.
En el cas del veto o de les esmenes, el projecte retorna al Congrs un cop aixecat el veto o
introdudes les esmenes pertinents.

- Proposicions de llei
La iniciativa legislativa pot ser del Congrs, del Senat, de les Assemblees Legislatives del es
CCAA o de la Iniciativa popular, no del Govern
a) Les que proposa el Congrs
Poden ser adoptades a iniciativa de:
1 Diputat amb la signatura daltres 14
un Grup Parlamentari amb la nica signatura del Portaveu
1. Es presenta la proposici al Congrs juntament amb una exposici de motius.
2. La Mesa del Congrs ordena la publicaci de la proposici, i la remet al Govern per a qu
exposi el seu criteri al respecte.
3. Si passats 30 dies, el Govern no ha manifestat expressament la seva disconformitat, la
proposici s debatuda al Ple del Congrs per veure si es pren en consideraci i saccepta a
trmit
16

4. Un cop pressa en consideraci pel Congrs, la Mesa lenvia a la Comissi competent perqu
lestudi, i sobre el termini per la presentaci desmenes per part dels diputats i els grups
parlamentaris.. No sadmeten esmenes a la totalitat (noms parcials)
5. Un cop aprovada la Proposici de Llei pel Congrs, senvia al Senat i es seguir el mateix
procs que en els projectes de llei, per la presentaci de la Proposici davant del Ple del
senat correspon o b a un dels Diputats que lha proposat, o a un dels Diputats del Grup
Parlamentari autor de la iniciativa.
b) Les que proposa el Senat
En les proposicions de llei on la iniciativa ha estat presa pel Senat, es remetran al Congrs
perqu les tramiti, per no cal el trmit de pressa en consideraci, i s que se admeten esmenes a
la totalitat quan es tramita a la Cambra Baixa (Congrs).
c) Les que proposen les Assemblees de les CCAA i les que proposa la Iniciativa Popular
Primer seran examinades per la Mesa del Congrs per verificar que compleixen els requisits
legalment establerts. Si els compleixen es tramiten com les altres.
Les decisions poltiques despecial transcendncia poden ser sotmeses a referndum consultiu
dels ciutadans. El referndum haur de ser convocat pel Rei, a proposta del President del Govern
i prvia autoritzaci del Congrs dels diputats. Les diferents modalitats de referndum es regulen
per llei orgnica.
Les Cambres poden delegar en Comissions Legislatives, laprovaci de projectes de llei o
proposicions de llei, excepte els referits a:

La reforma constitucional
Les qestions internacionals
Les lleis orgniques i de base
Els Pressupostos Generals de lEstat

Aquests sempre shan daprovar en Ple.

1.6.3 Decrets legislatius i Decrets Llei
Laprovaci de les lleis correspon sempre a les Corts, per poden delegar en el Govern la
potestat de dictar normes amb rang de llei (no lleis orgniques, que noms poden dictar les
Corts).
Per atorgar aquesta delegaci legislativa al Govern, es pot fer mitjanant 2 vies:
1. Autoritzant al Govern que dicti una Llei de Bases que senti les bases de carcter general per
les que sha de regir la llei que selaborar posteriorment. Aquest cas s vlid quan es tracta
de formar un text articulat. Les lleis de bases no poden autoritzar la modificaci de la prpia
llei de bases ni dictar normes amb carcter retroactiu.
2. Mitjanant una llei ordinria, quan es tracta de refondre diversos textos en un.

Aquesta delegaci ha de ser:

17

 de forma expressa
per una matria concreta
amb un termini fixat
Quan es publica la norma amb rang de llei, sesgota la delegaci. No es pot subdelegar.
Les disposicions (normes) del Govern que continguin legislaci delegada sanomenen Decrets
Legislatius.
En cas durgncia, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals que sanomenen
Decrets Llei. En aquest cas, no cal autoritzaci de les Corts.
Aquests Decrets Llei shan de sotmetre immediatament a debat i votaci de tot el Congrs,
que si no estigus reunit, shauria de convocar dins el termini de 30 dies des de la seva
promulgaci. El Congrs haur de validar o derogar el Decret-Llei.
Els Decrets Llei no poden referir-se a:
a)
b)
c)
d)

lordenament de les institucions de lEstat

els drets, deures i llibertats
el rgim de les CCAA
el Dret electoral general

1.7. ELS TRACTATS INTERNACIONALS

Es pot autoritzar la celebraci de tractats Internacionals mitjanant Llei Orgnica, amb
organitzacions o institucions internacionals, per tal que exerceixin competncies derivades de la
Constituci. Shan daprovar en sessi conjunta Congrs-Senat per majoria absoluta de les 2
Cambres. El procs de votaci linicia el Congrs. Segons els casos, la garantia de compliment
correspondr a:

Les Corts generals

El Govern

Perqu lEstat doni el seu consentiment per celebrar/aprovar Tractats (s el Rei el que manifesta
el consentiment de lEstat), cal autoritzaci prvia de les Corts Generals en els segents casos:

Tractats de carcter poltic.

Tractats de carcter militar.
Tractats o Convenis que afectin a la integritat territorial de lEstat.
Tractats o Convenis que afectin als drets i deures fonamentals dels ciutadans.
Tractats o Convenis que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda Pblica.
Tractats o Convenis que suposin modificaci o derogaci duna llei, o impliquin la adopci
de mesures legislatives per poder ser executades.

En la resta de Tractats, no cal autoritzaci prvia, per el Congrs i el Senat han de ser informats
immediatament de la celebraci del Tractat..
Els Tractats internacionals vlids, formen part de lordenament jurdic intern un cop han estat
publicats oficialment a Espanya, i noms es poden derogar, modificar o suspendre en la forma
prevista en el propi Tractat o dacord amb normes generals del Dret Internacional.
18

Ara be, un Tractat Internacional que contingui estipulacions contrries a la Constituci, exigir la
revisi constitucional prvia.
El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir al Tribunal Constitucional perqu declari si hi
ha o no contradicci amb la Constituci. Aquest requeriment ha de ser:

un cop el tractat est definitivament fixat

per abans que lEstat doni el seu consentiment per aprovar-ho

Per denunciar els Tractats internacionals, igual que per la seva aprovaci, cal autoritzaci de les
Corts en els casos abans estipulats, o si no, informaci immediata al Congrs i al Senat.

2. EL PODER EXECUTIU
2.1. EL GOVERN
El Govern es pot definir com lrgan collegiat integrat per ministres, que sota la presidncia del
Primer Ministre o president del Govern, delibera i decideix en Consell de Ministres, els afers
poltics i administratius ms importants que afecten la vida de la naci.
El Govern s el titular del poder executiu. El Govern dirigeix la poltica interior i exterior,
lAdministraci civil i militar i la defensa de lEstat. Exerceix la funci executiva que es
tradueix en lexecuci de mandats, i la potestat reglamentria, que s la possibilitat de dictar
normes amb rang inferior a la llei (Reials Decrets) sense delegaci expressa de les Corts i
sense que hi hagi circumstncies durgncia o necessitat (aix s el que els diferencia dels
Decrets Llei).
Tamb s una funci del Govern, prendre la iniciativa legislativa per elaborar els Pressupostos
Generals de lEstat. Ha dexercir aquesta iniciativa 3 mesos abans que expirin els de lany
anterior. Lexamen, esmenes i aprovaci dels pressupostos correspon a les Corts Generals,
per un cop aprovats, qualsevol esmena per augmentar o disminuir els ingressos, correspon de
nou al Govern mitjanant la presentaci de projectes de llei.
A ms, el Govern pot emetre deute pblic o contraure crdit si est autoritzat per llei per les
Corts.
El Govern tamb nomena el Delegat del Govern en cada CCAA. que representa al Govern
espanyol a cada CCAA.
Les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat estan sota la seva dependncia, i tenen com a
missi garantir els drets i llibertats dels ciutadans, i tenir cura de la seguretat ciutadana.
El Consell de lEstat s lrgan consultiu del Govern
Collegialitat: El Govern s un rgan collegiat, s a dir, un rgan pluripersonal que ha de prendre
les decisions per acord de tots els membres. Per aquest motiu, t responsabilitat solidria davant
el Congrs, en la seva gesti poltica, perqu no hi ha una nica persona responsable, sin que la
responsabilitat est compartida.
Responsabilitat: El Govern s responsable davant del Parlament (de les Corts). Lexigncia de
responsabilitat poltica correspon al Congrs, i el control poltic, al Congrs i al Senat.

19

2.2. COMPOSICI
El Govern es composa de:

Membres fixes o dexistncia obligada: President i Ministres

Membres dexistncia facultativa: Vice-presidents i altres membres que estableixi la llei

Els membres del Govern es reuneixen en Consell de Ministres i en Comissions Delegades del
Govern.
2.2.1 El President del Govern
El President dirigeix lacci del Govern i coordina lacci dels membres.
Representa al Govern i estableix el programa de Govern. Crea, modifica i suprimeix per Reial
Decret els Departaments ministerials i les secretaries dEsta.
Resol els conflictes datribucions que poden sorgir entre els diferents ministeris.
Nomenament
- Nomenament per via ordinria: Vot dInvestidura
s el Rei qui proposa al Congrs, a travs del President del Congrs, un candidat a President del
Govern prvia consulta amb els representants dels partits poltics que tenen representaci
parlamentria. No cal que el candidat sigui Diputat o Senador, encara que normalment te acta de
Diputat. El candidat proposat exposa al Congrs el seu programa de Govern i demana a la
Cambra que li atorgui el vot de confiana per dur-lo a terme.
Si el Congrs atorga la confiana per majoria absoluta dels Diputats, el Rei nomena al
President.
Si no hi ha majoria absoluta, se espera 48 hores per procedir a una segona votaci, en la que
noms ser necessria la majoria simple. Si la obt, el Rei el nomena President.
Si tampoc obt majoria simple, el Rei proposa un nou candidat, i es procedir de la mateixa
manera.
Si desprs de 2 mesos des de la primera votaci, no hi ha vot de confiana per cap candidat
proposat, el Rei dissoldr les Corts i convocar noves eleccions.
El nomenament del President del Govern es refrendat pel President del Congrs.
- Nomenament per via automtica: Moci de censura
Hi ha un altre tipus de nomenament del President del Govern, que es dna quan el Congrs
aprova o fa prosperar una moci de censura, que mnim haur de ser presentada per 1/10 part
dels Diputats, i aprovada per majoria absoluta.
En aquest cas, el President del Govern ha de presentar la dimissi al Rei, qui nomenar
automticament President al candidat proposat dins la moci, ja que sentn que aquest
candidat t la confiana de la Cambra.

20

2.2.2 El altres membres del Govern

Son nomenats i remoguts (separats) pel Rei a proposta del President del Govern mitjanant Real
Decret. El nomenament es refrendat pel President del Govern.
Els membres no poden exercir funcions representatives diferents a les del seu mandat, ni cap
funci pblica que no derivi del seu crrec, ni cap activitat professional o mercantil.
2.2.3 Cessament del Govern
Segons la CE, el Govern cessar per:
Dimissi voluntria del President
Dimissi obligatria per la prdua de la confiana parlamentria o perqu prosperi una moci
de censura
Renovaci del Congrs dels Diputats desprs dunes eleccions
Mort. En aquest cas el Vice-president assumeix les funcions fins el nomenament del nou
President.
Hi ha un cas particular de cessament del Govern, que s quan el President del Govern, sota la
seva nica responsabilitat i prvia deliberaci del Consell de Ministres, proposa la dissoluci del
Congrs, del Senat o de les dues Cambres. La dissoluci ser decretada pel Rei, fixant el Decret
la data de les eleccions.
No pot haver-hi una proposta de dissoluci de les Cambres per part del President del Govern si
hi ha en trmit una moci de censura, i tampoc es pot procedir a una dissoluci si no ha
transcorregut 1 any des de lanterior, excepte si transcorreguts 2 mesos des de la primera votaci
per investir de confiana a un president, cap candidat obt la confiana.
En tots els casos de cessament, el Govern cessant continuar en funcions fins a la pressa de
possessi del nou Govern.
2.3. RESPONSABILITAT DEL GOVERN
El Govern respon solidriament de la seva gesti davant el Congrs. Es tracta duna
responsabilitat poltica. El Govern necessita la confiana del Congrs.
Per aquesta no s la nica responsabilitat, ja que la Constituci tamb estableix la
responsabilitat criminal o penal dels membres del Govern. Aquesta es caracteritza per:
Ser exigible davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
Si lacusaci s per traci o por qualsevol delicte contra la seguretat de lEstat en lexercici
de les seves funcions, noms podr ser plantejada si ve donada al menys, per 1/4 part dels
membres del Congrs, i amb aprovaci per majoria absoluta.
No sels pot aplicar la prerrogativa (privilegi, dret) de grcia.
2.4. RELACIONS ENTRE EL GOVERN I LES CORTS
Com ja sha dit anteriorment, el Govern respon davant el Congrs, per tant s responsable davant
dell.
A ms, les Cambres i les Comissions poden requerir a travs dels seus Presidents la informaci i
ajut que necessitin del Govern i de qualsevol autoritat de lEstat i les CCAA.
21

Aix, el Govern i els seus membres estan sotmesos a les interpellacions i preguntes que els
formulin les Cambres. La interpellaci implica una crtica a la conducta tant per acci com per
omissi del Govern o dalgun Ministre. Pot donar lloc a una moci si el interpellat ho estima.
Aquesta moci ser votada, i en cas de ser aprovada, obliga al Govern a actuar dacord amb el
que el text disposi.
Les Cambres i les Comissions tamb poden requerir la presncia dels membres del Govern, que
tindran lobligaci de comparixer davant delles. Per altra banda, els membres del Govern tenen
accs a les sessions de les Cambres i de les seves Comissions.

2.4.1 La Qesti de Confiana

El President del Govern, prvia deliberaci del Consell de Ministres, pot plantejar al Congrs
una qesti de confiana sobre el seu programa o sobre una qesti de poltica general.
Sentendr que la confiana li ha estat atorgada si obt el vot de la majoria simple dels Diputats.
Si el Congrs no atorga la confiana, s a dir, no saconsegueix com a mnim la majoria simple,
es produir la dimissi del President davant del Rei i proposta per part daquest dun nou
candidat a President del Govern.
2.4.2 La Moci de Censura
s el mecanisme de control ms important que posseeix el Congrs sobre el Govern.
El Congrs pot exigir responsabilitat poltica al Govern mitjanant ladopci duna moci de
censura per majoria absoluta. Ha de ser proposada com a mnim per 1/10 part dels diputats i ha
dincloure obligatriament el nom dun candidat a la Presidncia del Govern, perqu en cas de
prosperar, el President haur de presentar la dimissi al rei, i sentendr que aquest candidat t la
confiana del Congrs per ser el nou President del Govern. El rei el nomenar resident
La moci no pot ser votada fins 5 dies desprs de ser presentada. En els 2 primers dies es poden
presentar mocions alternatives.
Si la moci no s aprovada, s a dir, no obt la majoria absoluta, els signataris de la mateixa no
en poden presentar cap ms en el perode.
2.5. ESTATS DALARMA, EXCEPCI I SETGE
Uns llei orgnica regular els estats dalarma, excepci i setge. Tamb s funci del Govern, dins
del seu paper de director de la vida pblica, prendre la iniciativa per la declaraci dels estat
dalarma, excepci i setge en cas dalteraci greu de la normalitat, concretament, quan
circumstncies extraordinries fan impossible mantenir la normalitat mitjanant els poders
ordinaris de les autoritats competents.
2.5.1 Estat dalarma

s declarat pel Govern mitjanant un Real decret acordat en Consell de Ministres.

Durada mxima: 15 dies.
El Govern ha dinformar al Congrs, que es reunir immediatament.
No pot ser prorrogat sense perms del Congrs.
El decret ha destablir lmbit territorial.
22

 Es limiten drets
Es pot declarar en els segents casos:
-

Catstrofes, calamitats o desgracies pbliques com ara terratrmols, inundacions,

incendis urbans i forestals o accidents de gran magnitud
Crisis sanitries com ara epidmies o situacions de contaminaci greus.
Paralitzaci de serveis pblics essencials.
Situacions de manca dabastament de productes de primera necessitat.

2.5.2 Estat dexcepci

Es tracta duna situaci extraordinria, de greu inquietud per lordre pblic, com ara una
catstrofe gravssima o la pertorbaci greu lordre intern.
s declarat pel Govern mitjanant decret acordat en Consell de Ministres, prvia autoritzaci
del Congrs.
Durada mxima: 30 dies prorrogables 30 ms en les mateixes condicions.
El decret ha destablir lmbit territorial, els efectes de lestat dexcepci i la durada
Es suspenen alguns drets dels ciutadans com ara la llibertat de residncia i circulaci, la
inviolabilitat del domicili, el secret de les comunicacions, el dret de vaga, de reuni..

2.5.3 Estat de setge

Situaci en qu l'autoritat civil d'un Estat delega les seves funcions en l'autoritat militar, per
exemple, durant una guerra o una invasi
s declarat per la majoria absoluta del Congrs, a proposta exclusiva del Govern
El Congrs determina lmbit, la durada i les condicions
Es suprimeixen tots els drets constitucionals excepte aquells que la prpia Constituci
determina que no poden ser suprimits
El Congrs no es pot dissoldre si hi ha declarat algun daquests estats. Si no est en perode de
sessions, es reunir immediatament. El seu funcionament no es podr interrompre mentre duri
qualsevol dels estats.
Si lestat es dons quan ha estat dissol el Congrs, les seves competncies seran assumides per la
Diputaci Permanent.
Aquests estats no modifiquen el principi de responsabilitat del Govern, que seguir sent
responsable davant del Congrs.

3. EL PODER JUDICIAL
Es pot definir com el conjunt orgnic, independent de la resta, que t la funci de jutjar i
administrar justcia o declarar el dret vigent, i que est integrat per jutges i magistrats
independents, inamovibles, responsables, que actuen sotmesos noms a la llei.
T la potestat jurisdiccional.

23

Tothom t lobligaci de complir les sentncies i resolucions dels jutges i tribunals i de prestar-hi
collaboraci.
El Poder Judicial es troba regulat al Ttol VI de la Constituci i a la Llei Orgnica 6/1985 del
Poder Judicial, d1 de juliol.
3.1. PRINCIPIS
Es tracta de principis interrelacionats.
3.1.1 Principi popular de la justcia
La justcia emana del poble i es administrada en nom del rei pels Jutges i Magistrats. Que sn
independents, inamovibles, responsables i sotmesos nicament a limperi de la llei.
Com a conseqncia daquest principi, els ciutadans poden exercir lacci popular i participar en
lAdministraci de justcia mitjanant el jurat en els processos penals que determini la llei i en els
Tribunals consuetudinaris tradicionals.
3.1.2 Principi dindependncia
La idea de un Poder Judicial que administri justcia implica necessriament que aquest sigui
independent. Els jutges i magistrats sn independents respecte a tots els rgans judicial i de
Govern del poder judicial. No depn de cap altre conjunt orgnic.
Per garantir aquesta independncia, tots els membres tenen dedicaci absoluta. No poden
exercir, mentre estan en actiu, altres crrecs pblics ni pertnyer a partits poltics o sindicats
3.1.3 Principi de legalitat
Estan sotmesos nicament a la llei, s a dir, els jutges i magistrats no deuen obedincia a res
ni a ning excepte a la llei.
Aquest principi t encara ms fora des del moment que els Jutjats i Tribunals no sorganitzen
de forma jerrquica, el que vol dir que el Jutge quan ha de resoldre un assumpte no est
subjecte a cap rgan superior perqu aquest noms podran intervenir a posteriori mitjanant
els recursos establerts.
3.1.4 Principi dinamovibilitat
Jutges i Magistrats no poden ser remoguts, suspesos, traslladats o jubilats ms que per les
causes que preveu la llei, i amb garanties.
3.1.5 Principi de responsabilitat
Els jutges i magistrats son responsables civil i criminalment
3.1.6 Principi dexclusivitat
La potestat jurisdiccional correspon nicament als Jutjats i als Magistrats segons les normes
de competncia i de procediment. Jutjats i Magistrats no poden exercir altres funcions que les
de jutjar i fer complir all que hagi estat jutjat.
3.1.7 Principi dUnitat Jurisdiccional
La Jurisdicci s nica, per hi ha especialitzaci funcional (penal, civil...). s la base de
lorganitzaci i funcionament dels Tribunals. La llei regular lexercici de la jurisdicci
militar en lmbit estrictament castrense i en los supsits de lestat de setge.
Estan prohibits els Tribunals dexcepci.
3.1.8 Principi de gratutat
24

La justcia ser gratuta quan ho disposi la llei, i, sempre, pels que tinguin insuficients recursos
per litigar.
3.1.9 Principi de publicitat
Les actuacions judicials seran pbliques, amb les excepcions que estableixi la llei de
procediment.
3.1.10 Principi doralitat
El procediment sempre ser oral, sobretot en els casos de matria criminal. Les sentncies
sempre seran motivades i pronunciades en audincia pblica.
3.1.11 Principi de responsabilitat de lEstat per error judicial
Si hi ha error judicial o funcionament anormal de lAdministraci de Justcia, sestabliran
indemnitzacions a crrec de lEstat (excepte en casos de fora major).
3.2. EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
El Consell General del Poder Judicial s lrgan de govern del Poder Judicial. Els membres tenen
dedicaci absoluta, i el crrec s incompatible amb altra tasca professional.
3.2.1 Composici
El Consell General del Poder Judicial (C.G.P.J.) est format per:
El President del Tribunal Suprem, que presideix tamb el C.G.P.J.
20 membres nomenats pel Rei per RD i refrendat pel Ministeri de justcia . Nomenats per un
perode de 5 anys Daquests:

12 entre Jutges i Magistrats procedents de la carrera judicial, i escollits per les Corts per
majoria 3/5

4 a proposta del Congrs per majoria 3/5, que no procedeixin de la carrera judicial
(advocats i juristes de reconeguda competncia, amb ms de 15 anys dexercici de la seva
professi)

4 a proposta del Senat per majoria 3/5, que no procedeixin de la carrera judicial (advocats i
juristes de reconeguda competncia, amb ms de 15 anys dexercici de la seva professi)
Competncies de CGPJ
Proposa el nomenament per majoria 3/5 del President del C.G.P.J. i del Tribunal Suprem.
Proposa el nomenament de 2 membres del Tribunal Constitucional per majoria 3/5.
Inspecci de jutjats i tribunals
Selecci, formaci, perfeccionament , provisi de destins, ascensos, situacions
administratives i rgim disciplinari de jutges i magistrats.
Nomenament dels magistrats del TS
Nomenament del secretari general i membres de gabinets o serveis depenent dell.
Exercici de les competncies respecte a lescola judicial.
Elaborar, dirigir i controlar el compliment del pressupost del Consell
Potestat reglamentria
Publicaci oficial de les sentncies i resolucions del TS i resta drgans judicials.
Opina sobre el nomenament del Fiscal General de lEstat. El nomena el Rei, a petici del
President del Govern havent estat escoltat el C.G.P.J.
25

Haur dinformar els anteprojectes de llei i disposicions generals de lestat que afectin a les
segents matries:

Determina i modifica les demarcacions judicials, sense perjudici de les

competncies
de les CCAA.
Fixa i modifica la plantilla de Jutges i Magistrats, Secretaris i personal de lAdministraci
de Justcia.
Proposa lEstatut orgnic de Jutges i Magistrats, secretaris i resta personal al servei de
ladministraci de justcia
Estableix les normes processals i les que afecten a la constituci, organitzaci,
funcionament i govern dels Jutjats i Tribunals.
Lleis penals i normes sobre rgim penitenciari

3.2.2. rgans
a) El President del C.G.P.J.
s escollit pel propi C.G.P.J. per majoria 3/5 dels membres del Consell. El candidat ser
escollit entre els membres de la Carrera Judicial o juristes de reconeguda competncia i ms
de 15 anys dantiguitat en la seva carrera o exercici de la seva professi (o sigui, no s
obligatori que sigui de la Carrera Judicial)
s nomenat pel Rei per un perode de 5 anys. Podr ser reelegit 1 sola vegada. Tamb ser
President del Tribunal Suprem. Sel nomena per Reial Decret refrendat pel President del
Govern.
Funcions:
Representa al C.G.P.J.
Convoca, presideix i dirigeix les sessions del Ple i de la Comissi Permanent.
T vot de qualitat (en cas dempat, el seu vot decideix)
Fixa lordre del dia de les sessions del Ple i de la Comissi Permanent.
Autoritza amb la seva firma els acords del Ple i de la Comissi.
Exerceix lautoritat superior dels rgans tcnics del Consell.
Proposa el nomenament de ponncies i sotmet propostes
Exerceix la direcci superior de les activitats dels rgans tcnics del consell
Cessa per:

Final del seu mandat

Per renncia
A proposta del Ple per majoria 3/5 per incapacitat o incompliment greu

b) El Vice-president
Escollit pel Ple entre els vocals per majoria 3/5. Nomenat pel Rei. Substitueix al President en
cas de vacant, absncia, malaltia o altre motiu legtim. Tamb assumeix les funcions que li
delegui el President.
c) El Ple

26

Format per tots els membres del C.G.P.J. Perqu la constituci del Ple sigui vlida es requereixen
com a mnim 14 vocals amb la presncia del President o de qui el substitueixi.
Es reuneix prvia convocatria del President, en sessions ordinries o extraordinries. Per
lextraordinria cal la petici de 5 membres.
Competncies:
Proposa el nomenament per majoria 3/5 del President del C.G.P.J. i del Tribunal Suprem
i del vice-president.
Proposa el nomenament de 2 membres del Tribunal Constitucional per majoria 3/5.
Elaborar i dirigir lexecuci del pressupost del CGPJ
Potestat reglamentria
Opina sobre el nomenament del Fiscal General de lEstat. El nomena el Rei, a petici del
President del Govern havent estat escoltat el C.G.P.J.
Proposa el nomenament del President de Sala i Magistrats del Tribunal Suprem.
Proposa el nomenament dels Presidents dels Tribunals Superiors de Justcia (1 per a cada
CCAA).
Promou els expedients de rehabilitaci de jutges i magistrats instruts per la Comissi
Disciplinria
Resol els recursos dalament interposats contra els acords de la Comissi Permanent i
de la Comissi Disciplinria. I expedients dhabilitaci instruts per la comissi
disciplinria.
Triar i nomenar els vocals de les comissions i delegacions
Aprovar la memria anual
d) La Comissi Permanent
Formada pel President i 4 vocals escollits anualment por majoria 3/5. Dos dells hauran de ser de
la carrera judicial i els altres dos no. Les reunions noms son vlides amb lassistncia de al
menys 3 dels components, entre ells el President.
Funcions:
Preparar les sessions del Ple.
Assegurar lexecuci exacta dels acords del Ple.
Decidir sobre el nomenament de Jutges i Magistrats que no siguin competncia exclusiva
del Ple.
Resoldre sobre la concessi de llicncia als Jutges i Magistrats.
Autoritzar lescalaf (ascens) de la carrera judicial.
Aquelles funcions delegades pel Ple
e) La Comissi Disciplinaria
Sescull anualment pel Ple. Est formada per 5 membres, 3 dells entre vocals de la carrera
judicial i els altres 2 no. Sescullen per majoria 3/5. Ha dactuar sempre amb lassistncia de
tots els seus membres i presidida pel membre que hagi estat escollit per la majoria.
La seva funci s la instrucci dexpedients de rehabilitaci i les sancions a Jutges i Magistrats.
f) La Comissi de Qualificaci
Escollida anualment pel Ple. Formada per 5 membres amb les mateixes condicions que la
Comissi Disciplinaria.
27

La seva funci s informar sobre els nomenaments que siguin competncia del Ple. Pot recollir
informaci dels diferents rgans del Poder Judicial.
g) La Comissi igualtat
La triar anualment el ple per majoria 3/5 dentre els seus vocals atenent als principi de
presncia equilibrada entre homes i dones. La formaran 5 membres. Dentre ells es triar al
president per majoria.
La seva funci ser assessorar al ple sobre mesures necessries o convenients per integrar el
principi digualtat.
3.3. ORGANITZACI JUDICIAL
Els rgans jurisdiccionals del Poder Judicial son:
- Tribunal Suprem
- Audincia Nacional
- Tribunal Superior de Justcia
- Audincies provincials
- Jutjat de Vigilncia penitenciria
- Jutjat de Menors
- Jutjat Social
- Jutjat Contencis Administratiu
- Jutjat Penal
- Jutjat Mercantil
- Jutjats violncia de gnere
- Jutjats de 1a Instncia i instrucci
- Jutjat de Pau
3.3.1 Tribunal Suprem
s lrgan jurisdiccional superior de tots els ordres, salvant el disposat en garanties
constitucionals.
Est format pel President, 5 Presidents de Sala i 71 Magistrats.
a) El President del T.S
s tamb el President del Consell General del Poder Judicial. s nomenat pel Rei a proposta
de 3/5 dels vocals del C.G.P.J. i no s necessari que sigui membre de la carrera judicial. No
presideix cap de les Sales dels rgans jurisdiccionals.
Funcions:
Convocar, presidir i dirigir la Sala de Govern.
Fixar lordre del dia de la Sala de Govern.
Despatxar els informes sollicitats pel C.G.P.J.
Dirigir la inspecci de Jutjats i Tribunals.
Presidir diriament la reuni dels Presidents de Sales i Magistrats.
b) rgans del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem est integrat per 5 Sales i 1 de Govern:
28

- Sala de Govern
- Sala Primera o del Civil
- Sala Segona o del Penal
- Sala Tercera o del Contencis Administratiu
- Sala Quarta o del Social
- Sala Quinta o del Militar
La Sala de Govern o de presidents
La Sala de Govern s una Sala especfica formada pel President del T.S., els Presidents de les
Sales i el Magistrat ms antic i el ms nou de cadascuna delles.
Funcions:
Dels recursos de revisi contra sentncies de la sala del contencis administratiu
Dels incidents de recusaci del president del TS o dels presidents de sala o de ,s de 2
magistrats d1 sala.
Demandes de responsabilitat civil contra els presidents de sala o contra tots o la major
part dels magistrats duna sala del TS.
De la instrucci i enjudiament de les causes contra presidents de sala o contra els
magistrats d1 sala, quan siguin jutjats tots o la major par dels que la constitueixen
Del coneixement de les pretensions de declaraci derror judicial quan simputi a una
sala del TS.
Dels processos de declaraci dillegalitat i conseqent dissoluci dels partits poltics.
Sala Primera o del Civil
Funcions:
Recursos de cassaci, revisi i altres en matria civil.
Demandes de responsabilitat civil
Sala Segona o del Penal
Recursos de cassaci, revisi i altres extraordinaris en matria penal.
Instrucci i judici de les causes penals contra Magistrats o titulars dels rgans constitucionals i
rgans superiors de lEstat (membres de les Corts i del Govern) i del poder judicial
Sala Tercera o del Contencis Administratiu
Recursos contencis administratius contra actes i disposicions dels rgans constitucionals i
rgans superiors de lEstat.
Recursos de cassaci i revisi que estableixi la Llei.
Sala Quarta o del Social
Coneix dels recursos de cassaci i revisi en matries de la seva competncia.
Sala Quinta o del Militar
Recursos de cassaci i revisi contra resolucions del Tribunal Militar Central i els Tribunals
Militars Territorials.
Procediments per delictes i faltes contra alts crrecs militars.
Recursos disciplinaris a militars
Declaraci de lexistncia derror coms pels rgans de la jurisdicci militar.

29

3.3.2 LAudincia Nacional

T seu a Madrid i jurisdicci a tota Espanya. Formada pel President, Presidents de Sala i 24
Magistrats. El President ser alhora president nat de totes les sales de lAudincia Nacional i
president de sala del TS
T 5 Sales:
Sala del Penal, que coneix dels delictes contra el titular de la Corona, falsificaci, terrorisme,
trfic de drogues, extradici, delictes monetaris, frau en productes alimentaris i farmacutics...
Sala del Contencis Administratiu
Sala del Social
Sala dApellacions
Sala de presidents de lAN formada pel president de lAN, els presidents de sala i el
magistrat ms antic i ms nou.
No hi ha Sala del Civil
3.3.3 Tribunals Superiors de Justcia
Hi ha 1 a cada CCAA i s el seu rgan judicial superior a cada CCAA. Estan formats pel
President, nomenat pel Rei a proposta del CGPJ, que ho ser tamb de la seva Sala Civil i Penal,
i tindr la consideraci de Magistrat del T.S.; pels Presidents de Sala i pels Magistrats que
determini la Llei, per cada Sala i Secci.
Els Tribunals Superiors de Justcia estan integrats per les segents Sales:
Sala del Civil i Penal
Sala del Contencis Administratiu
Sala del Social
Sala dels presidents del TSJ formada pel president del TSJ, els presidents de sala i el
magistrat ms antic i ms nou. TSJ
3.3.4 Audincies Provincials
Hi ha 1 a cada provncia, amb seu a la capital. Es poden crear Seccions. La jurisdicci afecta a
lmbit territorial de la prpia Provncia. Est formada pel president i 2 o ms magistrats.
T competncies en matria civil i en matria penal per causes o delictes que no siguin
competncia dels Jutjats penals o de 1 Instncia o altres Tribunals.
3.3.5 Jutjat de Vigilncia Penitenciaria
Son rgans unipersonals que es troben a cada provncia. Pot haver-hi un o ms. Els hi correspon
principalment lexecuci de penes privatives de llibertat.
3.3.6 Jutjat de Menors
T mbit provincial, i les seves funcions estan relacionades amb les causes contra menors que
han coms delictes o faltes. Hi hauran un o ms a cada provncia.

30

3.3.7 Jutjat del Social

T mbit provincial. s un rgan unipersonal, i pot haver un o ms. Substitueixen a les
Magistratures de Treball. Tenen competncia sobre els conflictes entre empresaris i treballadors
en relaci al treball i sobre els plets amb la Seguretat Social.

3.3.8 Jutjat del Contencis Administratiu

Son rgans unipersonals amb jurisdicci a tota la provncia. Hi hauran un o ms. Coneixen en
primera o nica instncia dels recursos contenciosos administratius no atributs a altres rgans.
3.3.9 Jutjat del Penal
T jurisdicci provincial. A cada provncia hi haur un o varis jutjats del Penal que jutgen causes
per delictes castigats amb pena privativa de llibertat no superior a 6 anys.
3.3.10 Jutjats de 1a Instncia i Instrucci
Son rgans unipersonals, i tenen jurisdicci a cada Partit Judicial. Poden haver-hi un o ms.
1 Instncia: t competncies en matria civil, com ara, la responsabilitat del Registre Civil, i
resolen recursos contra els Jutjats de Pau
Instrucci: t competncies en matria penal. Instrueix els procediments que desprs jutjar els
Jutjats del Penal.
3.3.11 Jutjats del Mercantil
Son rgans unipersonals, i tenen jurisdicci a cada Provncia. Poden haver-hi un o ms.
Tenen competncia en matria mercantil i exclusiva i excloent en matria concursal.
3.3.12 Jutjats de Violncia de gnere
Son rgans unipersonals, i tenen jurisdicci a cada Partit Judicial. Poden haver-hi un o ms.
Tenen competncies en matria civil (relacions paternofilials, divorci, etc.) i penal.
3.3.13 Jutjat de Pau
s un rgan unipersonal que existeix en aquells Municipis on no hi ha Jutjat de Primera Instncia
i Instrucci. T jurisdicci al terme municipal corresponent. Son nomenats per 4 anys per la Sala
de Govern del Tribunal Superior de Justcia, entre persones elegides per majoria pel Ple de
lAjuntament.
T competncia civil i penal

31

3.4. EL MINISTERI FISCAL

El Ministeri Fiscal t com a missi promoure lacci de la justcia en defensa de la legalitat, dels
drets dels ciutadans i de linters pblic, vetllar per la independncia dels tribunals i procurar
davant dells la satisfacci de linters social. Actua dofici o a petici de la part interessada.
El Ministeri Fiscal exerceix les seves funcions per mitj drgans propis, conforme als principis
de:
Unitat dactuaci: hi ha un nic Ministeri Fiscal
Dependncia jerrquica: els fiscals depenen internament dels superiors i externament del
Govern. Per tant, els Fiscals no gaudeixen dinamovibilitat, perqu no son independents en
lexercici de les seves funcions.
Legalitat
Imparcialitat
No forma part del Poder Judicial.
3.4.1 El Fiscal General de lEstat
El Fiscal General de lEstat s nomenat pel Rei a proposta del Govern, havent estat escoltat el
C.G.P.J. s escollit entre juristes amb ms de 15 anys dexercici de la seva professi. No s
necessari que sigui de la carrera judicial o fiscal.
Est exempt de concrrer a la crida del Jutge per no de declarar, encara que pot informar per
escrit sobre els fets dels que tingui coneixement per ra del seu crrec.
Funcions:
Ostentar el comandament Superior del Ministeri Fiscal
Impartir les ordres i instruccions per lordre intern de la instituci.
Proposar al Govern el nomenament dels crrecs del Ministeri Fiscal, que seran nomenats pel
Rei.
Capacitat per designar qualsevol dels membres del Ministeri Fiscal perqu actu en un
assumpte determinat davant de qualsevol dels rgans jurisdiccionals en els que el Ministeri
Fiscal estigui legitimat per intervenir.
La policia judicial depn dels Jutges, dels Tribunals i del Ministeri Fiscal, i la seva funci s la
indagaci del delicte i el descobriment i assegurament del delinqent.

4. PODER JUDICIAL A CATALUNYA

La Llei Orgnica 6/2006, de 19 de juliol de reforma de lEstatut dAutonomia de Catalunya,
preveu en el seu ttol III el poder judicial de Catalunya fent referncia en els articles 95 a 109
a una srie drgans judicials aix com tamb estableix les competncies de la Generalitat
sobre lAdministraci de Justcia. Resta pendent la modificaci de la LOPJ amb la finalitat de
poder delimitar les noves estructures i competncies que el nou EAC preveu.
4.1. TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTCIA A CATALUNYA
El TSJ de Catalunya s lrgan jurisdiccional en qu culmina lorganitzaci judicial a
Catalunya i s competent per a conixer dels recursos i procediments en els diversos ordres
jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts a lEstatut.
32

El TSJ s competent en els ordres jurisdiccionals civils, penal, contencis-administratiu,

social i daltres que es puguin crear en el futur.
El TSJ de Catalunya s la ltima instncia jurisdiccionals de tots els processos iniciats a
Catalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu mbit territorial.
s competent:
a) Per conixer de la unificaci del dret en Catalunya.
b) La resoluci dels recursos extraordinaris de revisi que autoritzi la llei contra les
resolucions fermes dictades pels rgans judicials de Catalunya.
El President del TSJ Catalunya s el representant del poder judicial a Catalunya. s nomenat
pel Rei a proposta del CGPJ (i amb la participaci del Consell de Justcia de Catalunya.
DECLARAT INCONSTITUCIONAL I NUL). El president de la Generalitat ordena que es
publiqui el nomenament al DOGC. T consideraci de Magistrat del Tribunal Suprem.
Els Presidents de sala del TSJ de Catalunya sn nomenats a proposta del CGPJ (i amb la
participaci del Consell de Justcia de Catalunya DECLARAT INCONSTITUCIONAL I
NUL).
4.2 FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA
s el Fiscal en cap del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya representa el Ministeri
Fiscal a Catalunya. El president de la Generalitat ordena que es publiqui el nomenament al
DOGC. Ha de remetre cpia de la memria anual de la Fiscalia del TSJ de Catalunya al
Govern, al Consell de Justcia de Catalunya i al Parlament i ha de presentar-la davant daquest
dintre dels 6 mesos segents al dia en qu es publica.
4.3 EL CONSELL DE JUSTCIA A CATALUNYA
s lrgan de Govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a rgan desconcentrat del
CGPJ.
Sintegra pel (President del TSJ que el presideix. Declarat inconstitucional i nul pel TC) i pel
membres que siguin nomenats de conformitat amb la LOPJ.
(Els actes del Consell de Justcia sn impugnables en alada davant el CGPJ llevat que shagi
dictat en lexercici de competncies de la CCAA Declarat inconstitucional i nul pel TC). Els
que no siguin impugnables davant del CGPJ es poden impugnar jurisdiccionalment en els
termes establerts per les lleis.
T les atribucions segents:
Participar en la designaci del president o presidenta del Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya, i tamb en la designaci dels presidents de sala del dit Tribunal Superior
i dels presidents de les audincies provincials.
Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els
cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb
funcions d'assistncia, suport o substituci, i tamb determinar l'adscripci d'aquests
jutges i magistrats als rgans judicials que requereixin mesures de refor.
Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinries sobre jutges i
magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
33

Participar en la planificaci de la inspecci de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau,

la inspecci i la vigilncia, i fer propostes en aquest mbit; atendre les ordres
d'inspecci dels jutjats i tribunals que insti el Govern, i donar compte de la resoluci i
de les mesures adoptades.
Informar sobre els recursos d'alada interposats contra els acords dels rgans de
govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.

Aquestes 5 primeres atribucions han estat declarades inconstitucionals i nulles pel TC

Precisar i aplicar, quan escaigui, en l'mbit de Catalunya, els reglaments del Consell
General del Poder Judicial.
Informar sobre les propostes de revisi, delimitaci i modificaci de les demarcacions
territorials dels rgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creaci de seccions i
jutjats.
Presentar una memria anual al Parlament sobre l'estat i el funcionament de
l'Administraci de justcia a Catalunya.
Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgnica del poder judicial i les lleis del
Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial.
4.4 COMPETNCIES DE LA GENERALITAT SOBRE LADMINISTRACI DE
JUSTCIA

Convocatria doposicions i concursos per magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.

Competncia normativa, executiva i de gesti sobre personal no judicial al servei de
lAdministraci de Justcia.
Els mitjans materials de lAdministraci de Justcia (reforma edificis, sistemes
informtics, gesti i custdia darxius, etc...)
Creaci, disseny, organitzaci, etc... de loficina judicial i institucions i serveis de
suport,
Ordenaci dels serveis de justcia gratuta i orientaci jurdica gratuta.
Proposar la Govern de lEstat la determinaci o la revisi de la demarcaci i la planta
judicial de Catalunya.
Competncia en els termes que estableixi la LOPJ sobre la justcia de pau i proximitat.

34