P 06

ECONOMIA

Lltim baluard
de la pagesia
camp de
tarragona

FOCUS MEDITIC

UTILITAT

Les seccions de crdit de les

cooperatives, en el punt de mira
pels casos de lAldea i Cambrils

Des del sector sen defensa

lexistncia com a eina necessria
i sensible a la realitat del camp

P 12

P 04-05

La Ganxet
Pintxo
de Reus
arriba a la
desena edici

DIMECRES
16 DE MAR DEL 2016
NMERO 04

Se celebra del 7 al 17
dabril i hi participen
uns 70 establiments
P 07

TARRAGONA FILM OFFICE

lentrevista

NRIA
SOL
Periodista

Em va saber greu deixar

els informatius, per
a Els matins he descobert
altres maneres
dacostar-me a lactualitat

TJERK VAN DER MEULEN

Redescobrir el Gai
El riu supera la decadncia de finals del segle passat
amb un territori conscient del seu potencial

Tarragona
atreu cent
produccions
audiovisuals
a lany
Est entre les cinc
ciutats catalanes que
acullen ms rodatges

ara camp de tarragona

DIMECRES, 16 DE MAR DEL 2016

03
PUBLICITAT

04

DIMECRES, 16 DE MAR DEL 2016

ara camp de tarragona

TERRITORI

El Gai, el riu renascut

Diferents administracions i plataformes han tirat endavant actuacions els ltims anys
per recuperar aquest espai, que havia entrat en decadncia i que t grans potencialitats

El Gai al seu pas pel

costat duna antiga
factoria al Catllar.
TJERK VAN DER MEULEN

JORDI SALVAT
TARRAGONA

Lltima crescuda del Gai, el novembre passat, va provocar danys

importants a la llera del riu i els
municipis riberencs. La gaianada
s amb aquest nom que es coneixen popularment les crescudes
daquest curs fluvial tamb ha fet
que molta gent del territori redescobrs aquest riu. Per en els ltims anys ja hi ha hagut moltes
persones i diverses administracions que han estat fent molta feina
per recuperar el Gai, que travessa les comarques de la Conca de
Barber, lAlt Camp i el Tarragons, amb lobjectiu de donar-li va-

lor i acostar-lo als habitants de la

seva conca i de ms enll. La gaianada de fa uns mesos va destruir
part daquesta tasca i ara cal invertir diners per recuperar-la i tirar
endavant.
LAgncia Catalana de lAigua ha
destinat 100.000 euros a diverses
actuacions encaminades a adequar
33 quilmetres de llera del riu Gai i dels seus afluents. LACA ja ha
treballat en trams no urbans del riu
situats entre els termes municipals
de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barber) i Montferri (Alt
Camp). Per ms enll de les destrosses per la fora descontrolada
de laigua, una de les imatges que
ens queda de lltima gaianada s
larribada de laigua al mar, a la des-

Recuperaci
La gaianada
de novembre
va destruir
part de la
tasca feta

embocadura de Tamarit, al terme

municipal de Tarragona, un fet que
feia quatre dcades anys que no es
produa.
El pant, punt dinflexi

El 1975 s una data que marca un

abans i un desprs en aquest riu de
65 quilmetres de llargada. Aquell
any es va construir la presa del Gai al Catllar, amb lobjectiu dabastir la planta de Repsol de la Pobla
de Mafumet. A partir de llavors, la
llera dels 11 quilmetres del tram
baix del riu, amb labsncia daigua, va entrar en una deixadesa i
decadncia que fins ben entrat el
segle XXI no es va comenar a recuperar. Joan Daz, del Catllar i
membre de la Plataforma Salvem

el Gai, recorda que les barbaritats

que es van fer a la llera del riu, i posa com un dels molts exemples una
neteja amb buldzers o la construcci duna pista de motocrs.
Daz situa a finals dels noranta
linici del canvi que ha condut al
procs de recuperaci del riu, amb
un relleu generacional que va plasmar-se en la creaci de la Plataforma Salvem el Gai, que va apostar
per implicar les administracions
en la recuperaci del riu (ajuntaments, Consell Comarcal i Agncia
Catalana de lAigua) i tamb es va
obrir un dileg amb Repsol, lempresa propietria de lembassament. El paper de la plataforma,
apunta Daz, s el de vigilant del
riu al territori; va participar de

Cabals ambientals i conservaci de la biodiversitat

El 2010 lAgncia Catalana de lAigua
(ACA) i lempresa Repsol van signar
un conveni per establir els cabals ambientals al tram baix del riu. Lobjectiu
era implantar un model de gesti del
pant del Gai basat en laprofitament
de la capacitat demmagatzematge de
manera ms eficient. El rgim de cabals de manteniment que cal aviar os-

cilla entre els 90 litres per segon a

lestiu i 124 la resta de lany, sempre
que aiges amunt de lembassament hi
hagi aportacions daigua de manera
natural. Per damunt duna cota determinada a lembassament, lacord fa
compatible lexplotaci dels recursos
hdrics que fan els concessionaris actuals amb laviament aiges avall de

cabals de manteniment. Per sota

daquesta cota de gesti sestableix
que els volums emmagatzemats seran
preservats per a ls dels regants i com
a reserva estratgica per a Repsol.
Dos anys desprs, lAssociaci Mediambiental la Snia i Repsol van signar un conveni de collaboraci perqu el tram final del riu Gai recupe-

ri els valors naturals, lligat a la recuperaci del cabal ecolgic del riu. A
travs del conveni shan impulsat programes de conservaci de biodiversitat, com lestudi de la poblaci de leri clar, el pla de recuperaci del barb
cua-roig, la collocaci i el seguiment
de caixes niu i la conservaci de la tortuga de rierol.