Tipus de fonts Fonts primries

segons
O documents primaris. Sn els directes o de primera m, els que no han
l'elaboraci
estat interpretats per cap altra persona o que no han estat interpretats
en el sentit que ens interessa. Sn les que s'elaboren paral.lelament als
esdeveniments. Sn contempornies als fets, testimonis originals no
reelaborats. Tamb s'anomenen fonts directes.
Sn documents primaris, per exemple, una novel.la, una moneda antiga, el
discurs d'un poltic, un espot publicitari, les dades d'unes anlisis
clniques, un cens de poblaci, les dades d'una enquesta ja publicada, etc.
Fonts secundries
O documents secundaris. Sn els indirectes, elaborats i transmesos per
intermediaris que han analitzat, descrit o interpretat documents
primaris. Sn, per tant, fonts de segona m. S'elaboren a partir de les
fonts primries. Sn reelaboracions a partir d'altres fonts i, per tant,
testimonis indirectes. Tamb s'anomenen fonts indirectes.
Els documents secundaris ens ajuden, doncs, a conixer i a comprendre
els documents primaris.
Sn documents secundaris, per exemple, un estudi literari sobre una
novel.la o el conjunt de novel.les d'un autor, la descripci i dataci d'una
moneda antiga, l'assaig sobre l'evoluci ideolgica d'un poltic a travs
dels seus discursos, un article sobre la msica en els espots, un informa
sobre la malaltia d'una persona mitjanant la interpretaci d'unes
anlisis, un tractat d'histria o d'economia que exposa les conseqncies
d'una davallada demogrfica, la interpretaci de les dades d'una
enquesta, etc.
Sn, per tant, documents secundaris els estudis, els assajos, els treballs
de recerca, les tesis doctorals, alguns articles de revista o de diari, els
manuals, les biografies, els llibres de text, els diccionaris, les
enciclopdies, etc.

Tipus de fonts Fonts informatives

Documents que ens donen informaci sobre algun o diversos aspectes:
segons la
informaci
economia cincia, tcnica, societat, religi i creences, poltica, cultura i
art. Aix, poden ser: fonts econmiques, tcniques i cientfiques; fonts
socials i religioses; fonts poltiques i militars; o fonts culturals i
esttiques.
Informaci
Contingut d'una o ms dades, tot fent abstracci de la representaci
concreta que adopta.

Tipus de fonts Fonts audiovisuals

segons el
Sn fonts d'informaci cada cop ms habituals. Sn les fonts prpies del
suport
segle XX, i en molts casos poden ser fonts primries. Com a exemples
tenim pel.lcules, documentals, reportatges, anuncis, etc. Totes elles
ofereixen una imatge de la realitat per mitj de diferents suports i
formes d'emmagatzematge: cinema, televisi, vdeo, CD-ROM, etc.
Fonts cartogrfiques
Sn els mapes. Rarament sn fonts primries. Els mapes tenen un
llenguatge especfic que cal saber interpretar. En la majoria dels mapes
s'adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels smbols.
Els mapes histrics sn temtics i en distingim dos tipus: sincrnics (o
esttics) (expliquen la situaci en un moment determinat) i diacrnics (o
dinmics) (expliquen l'evoluci d'una situaci histrica i quins han estat
els canvis esdevinguts).

Fonts d'imatges
S'inclouen en aquest grup qualsevol tipus d'imatges: la pintura (la font
visual ms important fins a l'aparici de la fotografia), les fotografies,
els gravats, les il.lustracions i els cartells, les caricatures, els cmics,
etc. Moltes imatges poden ser fonts d'informaci.
Fonts escrites o textuals
Sn la font histrica ms habitual. N'hi ha de dos tipus: les fonts
escrites primries i les fonts escrites secundries.
Les primries sn considerades la base de la investigaci histrica i
poden ser documents jurdics (lleis i testaments) i textos oficials,
memries, crniques i biografies, censos i registres parroquials, cartes,
diaris privats, premsa i assajos, textos literaris (novel.la histrica,
manifestos...).
Les secundries sn els llibres d'histria o les enciclopdies.
Fonts grfiques i estadstiques
Sn fonts secundries en les quals es mostren dades numriques sobre
uns temes determinats. Aquestes fonts ordenen, classifiquen i mostren
informacions de carcter econmic, demogrfic, climtic, etc. Sn fonts
d'informaci quantitativa i es representen habitualment en forma de
taula de dades o grfics.
Podem distingir dos tipus de grfics: els cronolgics (presenten l'evoluci
dels fets al llarg del temps) i els estructurals (reflecteixen relacions
entre diferents fenmens).
Pel que fa a la seva forma de presentaci, poden ser lineals o de
diagrames (de barres o columnes, circulars...).
Fonts materials
Tamb fonts arqueolgiques. Sn una font d'informaci primria i
proporcionen informaci sobre diversos aspectes, com ara el poder, la
riquesa, la societat, la vida quotidiana i els costums, els gustos i les
modes.
Entrarien en aquest grup tot tipus d'objectes, restes materials i
construccions: el mobiliari, les construccions (edificis religiosos o civils,
infraestructures), la indumentria, tota mena d'objectes personals,
eines, monedes, armes, objectes decoratius, etc.
Fonts orals
Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports.
L'entrevista s la font ms habitual, per tamb s'inclouen els discursos,
els programes de rdio, les canons, els contes, etc.
Suport
Medi fsic emprat per a enregistrar informaci.
Els suports fsics o vehcles dels documents sn diversos: paper (llibres,
enciclopdies, diaris, revistes, fullets...), pel.lcula (films, diapositives,
microfilms...), suport magntic (cassets, videocassetts, disquets...),
suport ptic (disc compacte o CD-ROM, videodisc...), vehicle telemtic
(Internet, fax, correu electrnic...), etc.

Fonts
primries

Annals
Exposici de fets histrics concrets, en forma breu i seguint un ordre
estrictament cronolgic.
Calendar
Llibre on s'inventariaven, ordenats per matries i cronolgicament, els
documents pertanyents a una casa, una famlia o una corporaci.
Utilitzats des del s XVIII, ho foren especialment del XVI al XVIII.
Eren anomenats tamb calendaris d'actes o canelar.
Crnica
Text historiogrfic, generalment circumstancial i no encaixat rgidament
dins unitats cronolgiques, com s'esdev amb els annals i els dietaris,
sin amb text seguit, b que, en termes generals, respecti l'ordre en el
temps.
Cronic
Denominaci aplicada sovint per influncia del erudits dels ss XVII-XIX,
des de Pire de Marca a Jaume Villanueva. Va sser aplicada als annals o,
ms prpiament (almenys per als cronicons catalans), a aquells texts que
tenen una estructura semblant als annals, per amb text corresponent a
cada data ms detallat que una simple nota annalstica i menys extens que
una anotaci de dietari.
Cronografia
Descripci de fets histrics segons l'ordre cronolgic.
Cronohistria
Histria narrada segons l'ordre estrictament cronolgic dels fets i dels
personatges.
Datari
Llibre on eren consignats els fets d'una comunitat, d'un vila, etc, per
l'ordre de llurs dates.
Dietari
Gnere historiogrfic que dna les notcies per dies, amb una extensi i
freqncia majors que els annals i els cronicons, per evoluci dels darrers
dels quals sembla haver-se originat. Amb la difusi de la premsa diria
des de mitjan s XIX sembla extingir-se la moda dels dietaris; amb tot,
les circumstncies del pas des del segon ter del s XX semblen haver
afavorit un cert renaixement d'un gnere literari mixt de memries i
dietaris, sovint anomenat diari.
Efemrides
Relaci d'esdeveniments ocorreguts en diferents poques en la data d'un
dia determinat.
Memorial
Recull de documents d'importncia histrica i poltica, tendents a
illustrar i a recordar esdeveniments importants.
Memries
Obra escrita, d'un carcter autobiogrfic, on la vivncia personal de
l'autor se sol inserir en els esdeveniments histrics dels quals ell ha
estat testimoni o en els quals ha participat. La narraci sol tenir una
linealitat cronolgica, i sovint expressa la ideologia sociopoltica de
l'autor o les seves meditacions sobre els temes ms diversos.
Nobiliari
Text d'intenci historiogrfica que aspira a consignar les genealogies de
llinatges nobles d'un pas determinat i altres dades que s'hi refereixen.

Extret de http://www.xtec.cat/~jbuxader/historia/socials/historia.htm#Fonts
%20histriques