IES BERENGUER DALMAU Catarroja. Valenci. Llengua i literatura.

2n de batxillerat

Tema 1. LA LINGSTICA TEXTUAL

1.1. Aproximaci a la lingstica textual
1.1.1. Ladequaci
1.1.2. La coherncia
1.1.3. La cohesi

1.1. APROXIMACI A LA LINGSTICA TEXTUAL

Sota el nom de lingstica textual agrupem diversos corrents gramtica del text, anlisi
del discurs... que tenen com a punt com la superaci del lmit oracional en lanlisi del
llenguatge. La lingstica textual va aparixer a finals dels anys 60, i es va desenvolupar
durant els 70 i molt especialment durant els 80. Les diferents escoles del nou model es poden
agrupar al voltant de dos nuclis: Europa, que sha centrat en les produccions escrites (i dac
les referncies constants al terme text) i, els Estats Units, que sha interessat ms per les
manifestacions lingstiques orals (i dac les referncies a discurs).
Els trets que la defineixen sn:
1. El centre de lanlisi s el text o discurs, unitat amb valor semntic i comunicatiu
autnom, davant de loraci de les anteriors lingstiques.
2. s una teoria interdisciplinria ja que estudia la naturalesa del llenguatge des de
diferents eixos: psicolgic, sociolgic, lingstic, estilstic, etc., amb la finalitat de donar
una visi globalitzant del llenguatge.
3. Veu la llengua com un sistema en s, subjecta a nombroses variables (context
comunicatiu, varietats lingstiques, incorreccions gramaticals del parlant...) davant de
la visi immobilista anterior que la considerava com un sistema abstracte, com una
llengua de laboratori amb parlants ideals.
4. Valora la llengua oral enfront del menyspreu que hi sentien les anteriors lingstiques,
per la qual cosa se centraven en lanlisi dels textos literaris.
5. Estudia principalment la llengua des dun punt de vista sincrnic en en el moment
present sense rebutjar explicacions diacrniques a fets concrets, mentre que les altres
tenien una visi ms diacrnica.
6. Sestudia bsicament la pragmtica (adequaci), la semntica (coherncia) i la sintaxi
(cohesi) als textos.
7. Pretn aprofundir en lestudi de les quatre habilitats lingstiques del parlant:
FUNCI

CODI 

ORAL

ESCRIT

EMISSOR

PARLAR

ESCRIURE

RECEPTOR

ESCOLTAR

LLEGIR

Lordre ds daquestes habilitats en lactivitat social s el segent: escoltar, parlar, llegir i

per ltim, escriure. s fcil observar que el que menys fem a la vida real escriure s el que
ms estudiem a lescola, a ha dut a la lingstica textual a un nou enfocament que treballe
les quatre habilitats amb igual intensitat.
Una vegada situada aquesta nova lingstica s el moment de definir el concepte central, el
de text o discurs, tot partint de la definici de Josep M. Castell:
Text o discurs s una unitat lingstica comunicativa oral o escrita producte de
lactivitat verbal humana que posseeix un carcter social. Es caracteritza per ladequaci al
context comunicatiu, la coherncia informativa i la cohesi lineal. La seua estructura
reflecteix els procediments emprats per emissor i receptor en els processos delaboraci i
interpretaci. Per construir-lo intervenen tant els coneixements del nivell textual com els del
sistema de la llengua, s a dir, la competncia comunicativa de lemissor. (La
competncia comunicativa t quatre components: competncia gramatical, sociolingstica,
discursiva i estratgica).

Vegem doncs, les tres propietats que ha de presentar un text:

1.1.1. Ladequaci (pragmtica): reflecteix les relacions del text amb la seua
situaci comunicativa (context). El text acompleix una important funci social adaptant-se
-5-

IES BERENGUER DALMAU Catarroja. Valenci. Llengua i literatura. 2n de batxillerat

camalenicament a cada context comunicatiu. Per exemple, no utilitzem les mateixes frases o
paraules si escrivim una carta a alg o si li telefonem per dir-li el mateix. Si volem informar
alg serem objectius i imparcials; en canvi, si el volem convncer serem subjectius i parcials.
En conclusi, es diu que un text s adequat quan empra el dialecte i el registre adients al
context, acompleix la seua finalitat comunicativa, sajusta al grau de formalitat, etc.
1.1.2. La coherncia (semntica): s la que dna el significat global del text: de qu
parla, quina informaci dna i com sha organitzat, s a dir, es refereix a la selecci i a
lorganitzaci de la informaci: selecci de la informaci rellevant i irrellevant i a
lorganitzaci en una determinada estructura que permet desenvolupar correctament el tema.
Llegim Daniel Cassany per tal daprofundir en el concepte:
El fet que hi hagi persones que senrotllin com una persiana o que sen vagin per les
branques (que diuen ms coses de les necessries) i, al contrari, persones lacniques, que
no expliquen prou les coses (que no diuen tot el que cal), fa pensar que per a cada situaci
existeix un nombre determinat dinformacions pertinents. Dit duna altra manera, hi ha
informacions rellevants, que sn apropiades per al text, i nhi ha daltres dirrellevants, que
sn suprflues i innecessries. Quan parlem o escrivim, hem de saber discriminar aquests
dos tipus dinformacions. Per exemple, en un curriculum vitae elaborat per demanar una
feina de traductor, cal incloure-hi informacions sobre el coneixement didiomes, sobre
lexperincia laboral en aquest camp i en altres dafins, les obres tradudes, etc, per no cal
mencionar altres activitats laborals (cambrer, venedor denciclopdies, etc.). Aix mateix, el
fet que hi hagi persones que mesclen les cintes o que no diuen les coses en el moment que
toca (que no diuen les informacions en lordre lgic i comprensible) suggereix que les
informacions rellevants shan destructurar duna determinada manera. Per exemple, en el
cas del curriculum vitae primer se solen donar les dades personals (noms, adreces, edat,
etc.), desprs els ttols i els estudis (carreres, cursets, etc.), les experincies laborals, les
publicacions, etc. I no s coherent saltar-se aquesta ordenaci barrejant les feines amb els
estudis o les publicacions amb els ttols.
Daniel CASSANY (1987): Descriure escriure. Barcelona, Empries.

Hem de tenir en compte que el significat dun text no prov noms de la seua anlisi
semntica ni de la informaci explcita que transmet, el receptor tamb ha dincorporar
aspectes que tenen a veure amb la situaci comunicativa del text, amb els coneixements
enciclopdics i amb el marc de referncies.
1.1.3. La cohesi (morfosintaxi): fa referncia a les relacions que sestableixen entre
les diferents parts del text, s a dir, als mecanismes que el traven (p.ex. els enllaos
textuals, la dexi...). Sense formes de cohesi, el text seria una llista inconnexa de frases i la
comunicaci tindria moltes possibilitats de fracassar, perqu el receptor hauria de connectar
les frases ell mateix, sense cap indicaci de lemissor, i amb un marge derror molt elevat. La
cohesi total no s condici necessria ni suficient per a la coherncia. No s necessria
perqu un text amb deficincies en la cohesi pot esdevenir coherent per lacci reparadora del
receptor. I no s suficient, perqu un text coherent s molt ms que una successi de frases
ben cohesionades.
A ms de les tres propietats textuals el text ha de ser correcte gramaticalment, s a dir,
ha de seguir les normes ortogrfiques, fontiques i morfosintctiques que dicta la gramtica
normativa. Aix doncs, conixer una llengua no s nicament saber formar oracions
gramaticals (competncia lingstica), sin que implica saber produir i interpretar textos
adequats, coherents i cohesionats, la qual cosa ens remet al concepte esmentat ads de
competncia comunicativa.

-6-