La rosa que tinc a les mans

La rosa que tinc a les mans

és d’un roser sense punxes
i això la fa molt més suau;
però també més vulnerable
car les punxes de les roses
no hi són pas per un caprici
sinó per a defensar-se
de tot mal.

És, com us ho diria jo,

talment un drac en sense urpes,
sense escates punxegudes...
que no en treu foc pels ullals
i no crema les collites,
ni s’empassa les princeses
perquè té mal de queixal.

O, com un cavaller cansat,

tant si és de nom Pau o Jordi,
amb la llança arrossegant;
que cavalca amb elegància
damunt d’un corser daurat
però que no porta armadura
ni cenyeix daga ni espasa:
que, fet i fet, tant li val.

La rosa que tinc a les mans,

la del roser sense punxes
es defensa amb els sentits:
enlluerna amb sa bellesa
ens transporta amb sa fragància
i, amb el seu tacte tan suau
 ens amoixa i ens encalma
i ens transporta ...

...no te armes de fer mal

però té, sense cap dubte,
tot allò que li cal.

L’Enric