L’esport

d’orientació
en l’educació
física
Material didàctic

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 1
Material didàctic
 Autors:
Francisco José Aragón Mollà
Jordi Domènech Amorós
Maria Dominga Fraile Marchante
Miguel Ángel Hernández de Prado
Miguel Ángel Tirado Ramos
Joaquim Xaudiera Ramos

Agraïments a:
Hans Gemperle
Maria Roig López

Maquetació i impressió:
Gráficas Loyse, S.L.

ISBN-13: 978-84-692-6784-4
Dipòsit Legal: PM 2816-2009

L’esport
d’orientació
2 en l’educació
física
Material didàctic
 L’esport
d’orientació
en l’educació
física
Material didàctic

Índex

A mode introductori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1. Per què és important saber orientar-nos? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2. Els mètodes naturals d’orientació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

3. Els mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

4. La brúixola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

5. L’esport d’orientació. D’on ve? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

6. L’esport d’orientació. En què consisteix? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

7. L’esport d’orientació. Tècnica i tàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 3
Material didàctic
 L’esport
d’orientació
4 en l’educació
física
Material didàctic
 A mode introductori...
“Vostè està aquí” és una de les frases que trobem en nombroses ocasions, acompanyada d’una fletxa que
indica la nostra posició, en algun dels macroplànols d’una ciutat que comencem a visitar per vacances, o
a un museu, o a un aeroport, o a un parc natural. No són poques les vegades que necessitem trobar indi-
cis que ens permetin deduir on ens trobem, bé siguem a un hipermercat, a un poliesportiu, la muntanya,
amb el cotxe a la carretera, o a la ciutat de què parlàvem abans. I no només indicis per situar-nos, sinó per
trobar el camí més curt per sortir, tornar o arribar on havíem quedat a les dotze del matí.
Això és orientar-nos: reconèixer on ens trobem i escollir correctament la direcció cap a on desplaçar-nos.
La importància educativa de l’orientació queda recollida en el nostre currículum escolar a l’àrea d’educa -
ció física, de forma genèrica en tots els cicles de l’etapa primària, on com a criteri d’avaluació es recull la
necessitat que l’alumnat sigui capaç d’orientar-se en l’espai; i de forma específica a l’etapa secundària obli-
gatòria, on es matisa que l’alumnat a tercer curs ha de ser capaç de “posar en pràctica tècniques bàsiques
d’orientació en el medi natural, i aplicar amb autonomia les normes de seguretat i conservació del medi
ambient”; i encara amb major concreció a quart d’ESO, on s’especifica que l’alumnat ha de saber “utilit-
zar tècniques avançades d’orientació i desenvolupament del medi natural, amb el compromís de tenir-ne
cura i conservar-lo”.
Es reconeix així el gran potencial pedagògic que l’orientació té, el qual no es reflecteix només en la seva
rellevància com a contingut educatiu, sinó també en la seva riquesa didàctica.
Com a contingut educatiu, l’adequat tractament didàctic de l’orientació pot contribuir de forma significati-
va al desenvolupament del nostre alumnat en tots els seus vessants: a nivell cognitiu, per la contínua pres-
sa de decisions a partir de la constant interpretació d’informació -i el que és més interessant: la resposta
quasi immediata quant a l’encert d’aquestes decisions-; a nivell afectiu en el foment de l’autoconfiança i
l’autoestima, perquè és fàcil assolir l’èxit (trobar una pista o una balisa, per exemple) i tothom ho pot acon-
seguir; i a nivell social, pel clima de participació solidària que podem incentivar i la necessària organitza-
ció de decisions i intercanvi d’opinions a nivell grupal.
Des del punt de vista didàctic les activitats d’orientació no requereixen pràcticament ni material ni infraes-
tructura, i duen intrínseca una motivació per part de l’alumnat -element indispensable en qualsevol procés
d’ensenyament-aprenentatge- perquè tenen un caràcter d’aventura, de repte, i les podem realitzar en
entorns diferents als quotidians. En aquest sentit ens assegura una participació activa per part del jovent ja
que és un aprenentatge basat en el descobriment. És, a més a més, un contingut que, desenvolupat amb
una metodologia adequada, pot contribuir al desenvolupament de totes les competències bàsiques.
A més a més, l’orientació presenta una gran idoneïtat pel treball intradisciplinar i interdisciplinar, el qual
pot ser tan ampli i interessant com vulgui el professorat que el desenvolupi, en funció de la seva motivació
i creativitat docent.
D’altra banda, les activitats d’orientació ens permeten afrontar de forma idònia continguts com l’educació
mediambiental: amb una adequada orientació didàctica podem apropar molt el nostre alumnat tant al seu
entorn, bé sigui rural o urbà, com al medi natural, perquè els poden arribar a conèixer en profunditat per
la recerca constant d’indicis que els permetin resoldre els problemes que els planteja l’orientació. Ara bé,
cal matisar: el simple fet de realitzar activitats en el medi natural no comporta un assoliment d’actituds favo-
rables cap a la conservació i respecte al medi ambient. Cal fomentar-les.

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 5
Material didàctic
 L’esport
d’orientació
6 en l’educació
física
Material didàctic
 1
Per què és important
saber orientar-nos?
Quan eres petit, els teus pares i avis t’acompanyaven sempre en els desplaçaments per anar a casa dels
teus familiars i amics, no sabies arribar a l’escola, però a poc a poc, vas començar a voler anar-hi tot sol...
En aquell moment començaves a desenvolupar això que s’anomena sentit de l’orientació.
I ho practiques cada dia i en cada moment. Per anar a l’escola, per tornar a casa després de jugar, per
sortir a fer una excursió els diumenges...necessites orientar-te. En cas contrari, com podries arribar a trobar
els diferents llocs i tornar al teu punt d’origen?
Podríem dir que orientar-se és una necessitat per als éssers vius. S’orienten les aus i molts mamífers quan
migren anualment cercant zones més càlides i són capaços de tornar al seu lloc d’origen quan ha passat
l’hivern. S’orienten molts animals quan cerquen menjar per a les seves cries i són capaços de cercar-lo i
tornar on han deixat la cria. S’orienta un ca quan es perd i és capaç de tornar a la casa de la persona
que el cuida. S’orienten els peixos en els seus desplaçaments marins i, fins i tot, les plantes, per exemple,
els gira-sols. I naturalment ens orientem nosaltres, els humans. És podria dir que orientar-se és una qualitat
que tot ésser viu ha desenvolupat per poder subsistir.
És, però, en l’ésser humà on la capacitat d’orientar-se ha estat més elaborada com a conseqüència de la
nostra capacitat d’enraonar. Així, des dels nostres orígens, hem elaborat els nostres sistemes propis d’orien-
tació. Aquests han evolucionat des dels més bàsics (ho veurem al capítol següent) com és l’observació dels
estels, del Sol, de la natura (arbres, plantes...), passant per artilugis ideats fa centenars d’anys (brúixoles,
mapes, cartes de navegació, etc.), fins als actuals mètodes informatitzats com el GPS que s’ajuden dels
satèl·lits.
Segur que tu mateix has tengut alguna vegada la sensació de no saber on ets. Potser t’ha passat enmig
d’una ciutat, o a l’hipermercat, o a la platja. O potser havies quedat amb algú en algun lloc i t’has dema-
nat la forma més ràpida d’arri-
bar-hi, és a dir, l’itinerari més
curt.
Com has vist orientar-se és una
acció que fem constantment, a
vegades sense adonar-nos: cer-
quem indicis per situar-nos i
poder arribar al lloc on volíem
anar.
Què significa, doncs, saber
orientar-se?
Orientar-se significa conèixer de
manera bastant precisa on ens
trobem en relació als objectes
que ens envolten i escollir
correctament la direcció per arri-
bar a un lloc determinat.

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 7
Material didàctic
 L’esport
d’orientació
8 en l’educació
física
Material didàctic
 2
Els mètodes naturals
d’orientació
Des dels seus orígens, els homes i les dones han elaborat els seus pro-
pis sistemes d’orientació. Aquests van des dels més primaris (sol,
estels, natura...), passant pels aparells que s’utilitzaven fa centenars
d’anys (primeres brúixoles i mapes, sextants...), fins arribar a les
actuals brúixoles i mapes, fotografies aèries, satèl·lits i, evidentment,
el GPS, el qual ens proporciona, amb l’ajuda dels satèl·lits, la nostra
posició exacta.
Els punts cardinals són els punts de referència universals que ens
serveixen per orientar-nos en l’espai. Són quatre: NORD, SUD,
EST I OEST.
Entre aquests hi ha quatre punts semicardinals que es defineixen com a NORD-EST, SUD-EST, SUD-OEST I
NORD-OEST.
Com sabeu, el globus terraqui té un moviment de rotació sobre un eix imaginari que travessa la Terra pels
pols, el pol Nord (la part superior de l’eix) i el pol Sud (la part inferior de l’eix). En relació a aquests dos
punts cardinals, nord i sud, trobem a la dreta l’est i a l’esquerra l’oest.

Quin és l’origen dels punts cardinals?

Els punts cardinals tenen el seu origen en el nom de les direccions
dels VENTS, i les antigues cartes de navegació que s’utilitzaven des
del segle XVIII fins al segle XVI i que estaven marcades amb les ini-
cials dels noms dels vuit vents que es coneixien en els països del
nord del mediterrani.
Els vents es diferencien segons la direcció en què bufen. Per conve-
ni, sempre es pren la direcció d’allà d’on vénen.

Com podem utilitzar els punts cardinals per orientar-nos?

El NORD és el punt cardinal de referència que ens permet identificar els altres. Qualsevol mapa que utilit-
zem (un mapa de carreteres, un mapa geogràfic, el mapa d’una ciutat...) està orientat al NORD. Això vol
dir que la part de dalt del mapa és el nord, la part de baix el sud, la part dreta l’est i l’esquerra l’oest. En
altres capítols, aprendràs la importància de saber on està el nord per poder, per exemple, orientar un
mapa i desplaçar-te en la direcció correcta

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 9
Material didàctic
 Però, com podem saber on està el nord?
Segur que has sentit parlar de la brúixola. Aquest instrument té un mecanisme que es compon d’una agu-
lla imantada que sempre assenyala el nord. De la brúixola, en parlarem més extensament en un altre capí-
tol. Ara ens centrarem en el fet de localitzar el nord si no en disposem.
Hi ha moltíssims indicadors a la natura que ens poden orientar cap al nord. Coneguem alguns:
EL SOL. Com saps, al matí el sol sempre surt per l’est i l’horabaixa es pon per l’oest. Si poses els bra-
ços en creu, amb un braç assenyales el lloc per on surt el sol (est) i amb l’altre per on es pon (oest),
tindràs el nord just davant tu. Per fer-ho has d’observar la seva trajectòria.

ELS ESTELS. L’eestel Polar sempre assenyala el nord. Per

trobar-lo, primer hem de localitzar el que popularment
s’anomena “el carro” de l’Óssa Major. Després has de
transportar la distància entre els dos estels de la base
del “carro”, quatre vegades cap a la dreta i trobaràs
l’estel Polar, el qual forma part de l’Óssa Menor.
La gent que viu a l’hemisferi sud de la Terra no pot uti-
litzar l’estel Polar per identificar el nord perquè les
constel·lacions i els estels que veu no són els mateixos
que els que veiem a l’hemisferi nord. L’estel que els ser-
veix de guia, en aquest cas, és la Creu del Sud.

EL TRONC D’UN ARBRE TALLAT. Si observes els anells de creixement, veuràs que la distància entre
ells és major en una part del tronc. La direcció que assenyalen els que estan més separats és el sud
(rep més sol i l’arbre creix més), i la direcció que assenyalen els que estan més junts és el nord.

UN RELLOTGE ANALÒGIC. Si amb la busca de les hores assenyales el nord,

trobaràs el sud en la direcció que marca la bisectriu que forma aquesta busca
amb les dotze. El nord hi serà, per tant, en el costat oposat. Has de tenir molt
en compte que això ho has de fer amb hora solar, és a dir, que hauràs de
endarrerir el teu rellotge una hora si és tardor o hivern i dues hores si és pri-
mavera o estiu.

LA MOLSA. La molsa apareix en les zones més humides on hi pega menys el sol. Així, si ens fixem,
la part d’un arbre o d’un mur de pedra que està cobert de molsa ens indicarà el nord.

Els FORMIGUERS. Si mires amb una brúixola l’orientació d’un formiguer et sorprendràs de veure
que està perfectament orientat al sud. Les formigues també volen aprofitar al màxim la llum i l’escal-
for del sol.

L’esport
d’orientació
10 en l’educació
física
Material didàctic
 3
Els
mapes
Un mapa és la representació d’una part de la superfície terrestre sobre un paper, però com si veiessis la
terra des de dalt d’un avió.
Existeixen molts tipus de mapes en funció de les coses que ens interessa representar: mapes de carreteres,
mapes físics i polítics (que empres a l’assignatura de ciències socials), mapes urbans i els mapes topogràfics
que són els que utilitzem quan anem per la muntanya ja que reflecteixen, entre altres coses, els llocs caracte-
rístics de la zona (camins, carreteres, rius, edificacions, etc.) i els accidents geogràfics més rellevants.
A vegades fem servir croquis, que són dibuixos molt senzills, fets nor-
malment a mà, per indicar, per exemple, a un amic o amiga com arri-
bar a ca nostra.
Els mapes que s’empren per realitzar l’eesport d’orientació són els
mapes topogràfics, que es realitzen seguint regles molt precises.
D’aquesta manera es pot identificar qualsevol punt característic sobre
el terreny, determinar angles, calcular la distància que separa dos
punts, així com definir l’alçada i el pendent del terreny. La diferència
principal amb els mapes topogràfics és que els d’orientació inclouen
molts més detalls visibles al terreny que et seran de gran ajuda.

Com interpretar un mapa d’orientació?

Els elements al mapa es representen amb diferents símbols i colors. Aquests signes ens ajuden en l’orienta-
ció del mapa i ens serveixen per conèixer la nostra ubicació en el terreny.
Els símbols estan impresos en colors diferents, la qual cosa ens facilita la identificació d’un punt caracterís-
tic del terreny.
Els mapes d’orientació tenen set colors: el blanc, el verd, el groc, el marró, el blau, el negre i el gris que
representen diferents aspectes del terreny, com la vegetació, l’orografia, la hidrografia, les roques i pedres,
la planimetria...
El groc: s’utilitza per assenyalar terrenys oberts, El blau: permet identificar els elements relacionats amb
sense gaire vegetació, zones de cultiu i horts. l’aigua en general: llacs, rius, rierols, pous, fonts, terres
Pot correspondre a un descampat, una clariana, pantanoses...
un prat...en definitiva, un lloc amb bona visibili-
tat. El trobareu amb intensitats de color diferents. El negre/gris: marca els detalls artificials sobre el terreny
realitzats per l’home (camins, senders, tanques, murs,
El verd: permet conèixer la vegetació espessa. línies elèctriques, cases...) així com les pedres i tallats.
Si el color és més fosc vol dir que serà més difí-
cil travessar-lo . Les zones del bosc accessibles Un altre color emprat és el púrpura. Aquest color s’utilit-
en un mapa d’orientació són de color blanc. za per marcar el recorregut del mapa (sortida – controls
- meta), a més d’aquella informació específica que la per-
El marró : representa formes del terreny com sona que ha dissenyat el traçat de la carrera (traçador),
muntanyes, valls, clots i munts de terra. Les alça- creu que s’ha de conèixer, com ara les zones prohibides,
des es representen per corbes de nivell. zones perilloses, punts de pas obligatori, punts d’aigua...

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 11
Material didàctic
 La informació marginal del mapa
Tots els mapes porten una sèrie d’instruccions que es coneixen com la informació marginal . Aquesta et
serà de gran ajuda per entendre el mapa, els seus símbols, l’escala , l’equidistància, el cartògraf, l’any que
es va dibuixar ....
L’escala
Els mapes es fan a escala, que és la relació existent entre les dimensions reals i les representades al
mapa. L’escala es representa com una fracció numèrica on el numerador correspon al mapa i el deno-
minador al terreny. Així, un mapa escala 1:10.000 vol dir que 1 cm del mapa son 10.000 cm, és a dir,
100 metres del terreny.
L’escala d’un mapa d’orientació pot ser d’1:15.000 o d’1:10.000, per tal de representar els detalls més
menuts.
Les corbes de nivell
S’utilitzen per poder dibuixar el relleu d’un mapa.
Imagina que dividim una muntanya en talls horitzontals paral·lels
entre si i a la mateixa distància uns dels altres.
Com veus cada tall forma una línia, la del perímetre de la seva base,
que és la que, traslladada al mapa, s’anomena corba de nivell. Així,
tots els punts d’una corba estan a la mateixa alçada.
La separació entre les corbes de nivell s’anomena, equidistància,
que és la distància vertical existent entre dues corbes consecutives,
és a dir, l’alçada que puja o baixa entre elles.
Quan les corbes de nivell se separen, el terreny té menor pendent i és més pla. Quan les corbes estan
més pròximes, ens indicaran que hi ha major pendent, per tant més inclinació.
Hauràs de tenir en compte a l’hora de triar la teva ruta les corbes de nivell, ja que t’ajudaran a conèi-
xer no sols la forma del terreny, sinó també l’altitud, la duresa i la dificultat d’aquest .
Les línies de meridià
Ja saps que el globus terrestre el travessen unes línies imaginàries horitzontals, d’est a oest, els paral·lels;
i d’altres verticals, de nord a sud, que són els meridians. Doncs bé, en Orientació són de gran impor-
tància aquestes darreres ja que si es fan coincidir amb l’agulla magnètica de la teva brúixola et perme-
tran en tot moment tenir el mapa orientat, i et facilitaran així la teva localització.
Les reconeixeràs fàcilment (en color blau o negre) ja que van de baix a dalt del mapa i porten, cadas-
cuna, una fletxa indicant el nord.
Recorda: has de mantenir sempre el teu mapa
orientat!
La llegenda
És la representació de forma gràfica i textual
dels elements que apareixen en un mapa.
Normalment es col·loca en un del marges i ser-
veix de reforç per a la comprensió del mapa.
L’esport
d’orientació
12 en l’educació
física
Material didàctic
 4
La
brúixola
La brúixola és un instrument d’orientació basat en les propietats dels imants i en les propietats magnètiques
de la terra. Amb la brúixola aconseguim determinar el NORD MAGNÈTIC i si sabem el nord també podem
conèixer la resta del punts cardinals: est, oest i sud.
Les brúixoles d’orientació s’acompanyen d’uns accessoris que ens permeten situar-nos amb exactitud res-
pecte a un punt concret, o ens permeten obtenir direccions molt precises per arribar-hi. Aquests elements
són:
El limbe: és la divisió gradual de la circumferència
(0º a 360º) i conté els punts cardinals (nord, sud,
est i oest).
L’agulla magnètica: té una part vermella que sem-
pre t’indicarà el nord. Cal que tinguis en compte
que, pel fet de ser magnètica, no has d’utilitzar-la
prop d’objectes metàl·lics o camps magnètics.
Aquesta agulla està muntada lliurement al limbe i
envoltada d’una substància líquida que li permet
lliscar amb facilitat.
La fletxa nord: està dibuixada a la part inferior del
limbe amb unes línies paral·leles a ella. Aquestes línies s’anomenen línies nord-sud, i es fan servir per orien-
tar correctament el plànol i prendre rumbs.
La fletxa de direcció: juntament amb les línies auxiliars de direcció i els cantons laterals de la base trans-
parent, és l’element que utilitzaràs per prendre el rumb d’un punt a un altre.
Altres elements:
•Agafador: zona on es col·loca la corda que subjecta la brúixola al teu canell.
•Lupa: ens ajuda a augmentar els detalls del mapa.
•Regle: serveix per mesurar distàncies i ve expressada en cm.
•Escala: normalment amb els valors 1:15.000 o 1:10.000 i situada en el cantell superior o a un late-
ral. Serveix per mesurar distàncies directes sobre el mapa sense fer servir el regle.

Com utilitzar la brúixola?

1. Algunes consideracions inicials
En primer lloc cal incidir en tres regles fonamentals perquè la brúixola funcioni correctament:
Sostenir la brúixola horitzontal, completament plana.

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 13
Material didàctic
 Mantenir la brúixola davant nostre i amb la fletxa de direcció en el sentit de la nostra marxa. Serem nosal-
tres els que girarem però sempre amb la brúixola i la fletxa de direcció davant.
Allunyar la brúixola d’objectes metàl·lics i de camps magnètics que poden desviar l’agulla magnètica (les
sivelles, el rellotge, la punta del bolígraf, la superfície d’un cotxe, altres brúixoles, línies elèctriques o d’al-
ta tensió, etc.)
Bàsicament empraràs la brúixola per orientar el mapa i calcular un rumb.
2. Orientem el mapa
Aquest procediment consisteix a col·locar el teu mapa de manera que, des del lloc on et trobis, els detalls
del mapa et quedin alineats amb els detalls del terreny.
Primer posa la brúixola damunt del mapa.
A continuació gira la brúixola i el mapa junts, fins que
l’agulla magnètica es trobi paral·lela als meridians del
mapa.
Fixa’t que, a més a més, el nord de l’agulla magnèti-
ca quedi dirigit cap al nord del mapa. Quan tots dos
nords coincideixen (el del mapa i el de la brúixola), ja
tens el mapa orientat! i tots els elements del terreny
que t’envolten es trobaran en la mateixa disposició
que en el mapa.
Un bon orientador ha de mantenir sempre el seu 1a
mapa orientat amb el terreny. Això t’ajudarà a identi-
ficar en qualsevol moment el lloc on et trobes i a pren-
dre totes les decisions de manera exacta i amb més
rapidesa.
3. Calculem el rumb
Quan has de triar una direcció a seguir pots calcular-
la de manera exacta amb aquesta maniobra (tècnica
de les 3 passes ):
1a passa: amb un del cantells llargs de la brúixola
uneix el lloc del mapa on estàs amb el punt del mapa
2a
al qual vols anar. Cal que la fletxa de direcció assen-
yali cap al punt triat.
2a passa: gira el limbe fins que la fletxa nord i les
seves línies auxiliars (línies nord-sud) siguin paral·leles
a les línies de meridià del teu mapa. Fixa’t que també
coincideixen amb el nord dibuixat al mapa!
3a passa: ara, aixeca la brúixola del mapa, posa-la a
la teva mà plana i davant l’abdomen aproximada-
ment. Gira sobre tu mateix fins que el nord de l’agulla
magnètica coincideixi amb el nord del limbe. Ja ho
tens! La direcció a seguir serà la que t’indica la fletxa
3a
de direcció.
L’esport
d’orientació
14 en l’educació
física
Material didàctic
 5
L’esport d’orientació.
D’on ve?
És un esport que combina el contacte directe amb la naturalesa amb l’exercici físic. Una CURSA
D’ORIENTACIÓ consisteix, com el seu nom indica, en la realització d’una cursa on la capacitat d’orienta-
ció del corredor o la corredora és important.
Es realitza al medi natural i es tracta d’anar d’un punt de sortida a un altre d’arribada en el mínim temps
ajuda d’un mapa i amb l’obligació de passar per uns controls anomenats balises.
possible, amb l’a

Podem definir l’esport d’orientació,

doncs, com una activitat esportiva, indi-
vidual o col·lectiva, realitzada en una
àrea natural, rural o urbana, i que con-
sisteix a descobrir una sèrie de controls
materialitzats en el terreny i que han de
ser visitats en l’ordre establert pels itine-
raris triats, en funció de la informació
que ens dóna un mapa i amb l’ajuda
d’una brúixola.
El que realment caracteritza aquest
esport, i el diferencia d’altres, és que el
recorregut entre cadascun dels punts
de control és triat pel participant, i lla-
vors no basta córrer i tenir una bona
forma física, sinó que també s’ha de
tenir un bon sentit de l’orientació i
saber interpretar el mapes.
El seu lema aclareix en què consisteix:
pensa i corre, perquè és millor caminar
en la direcció correcta que córrer en la
dolenta.

Un poc d’història
L’esport d’orientació al món
L’esport d’Orientació neix a finals del segle XIX als països nòrdics, en un primer moment com una pràctica
de militars o com una activitat recreativa en algunes associacions esportives, sense cap tipus de regulació.

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 15
Material didàctic
 La primera competició de la qual es té coneixement es va organitzar el 7 d’octubre
de 1890 a Tjalve (Noruega). Posteriorment, el suec Ernst Killander fou qui va marcar
les normes de l’orientació com a competició moderna i va aconseguir que el 1942
s’ensenyés a les escoles sueques. Aquest fet va fer que l’esport d’Orientació s’esten-
gués ràpidament per Suècia i per la resta dels països escandinaus i altres països euro-
peus.
Al 1961 es funda la Federació Internacional d’Orientació (IOF). La IOF organitza i
regula l’orientació en tots el països membres i promociona l’orientació arreu del món.
També és l’encarregada de dur a terme els campionats mundials.

L’esport d’orientació a Espanya

Les primeres dades de pràctica d’orientació les trobem el 1955. En aquell temps, es practicava molt als
campaments com a part important de les activitats a l’aire lliure, no de forma competitiva, encara.
A mitjans dels anys seixanta s’organitza la primera competició oficial d’orientació a les Forces Armades i
el 1970 es fan les primeres ensenyances a l’INEFC de Madrid.
El 1979 es crea el primer club d’orientació a Espanya, i des del 1985 es van celebrant competicions a
nivell nacional dins la Liga nacional de Orientación. El 1993 es crea la Asociación de Clubes de
Orientación (AECO) i finalment el 2003 es va constituir la Federación Española de Orientación (FEDO).
Actualment se celebren les lligues espanyoles de:
• Orientació a peu

• Orientació en bicicleta de muntanya (OBM)

• Raids d’aventura.

• Campionats d’Espanya en totes les modalitats, a

més de l’Universitari i l’escolar.

L’esport d’orientació a les Illes Balears

L’any 1998 es crea l’Associació de l’esport d’Orientació a Mallorca
(ADOM), es fan lligues regionals d’orientació a peu i s’amplia any
rere any el nombre de proves, que arriben a 10 a l’any en diferents
indrets de la geografia balear. Entre el 2003 i el 2004 es crearen 4
clubs nous i el 2006 es crea la Federació Balear d’Orientació.
Actualment, la Federació té uns seixanta federats de totes les catego-
ries. La mitjana de participants a cada prova és d’uns 80 orienta-
dors, encara que entre les quals destaquen dues proves amb una
assistència superior als 150 participants cada una.

L’esport
d’orientació
16 en l’educació
física
Material didàctic
 6
L’esport d’orientació.
En què consisteix?
Imagina’t que avui vas a participar en una cursa d’orientació. Encara no saps res de com funciona. Només
saps que hauràs d’arribar a un lloc en el mínim temps possible i que hauràs de passar per uns controls ano-
menats balises. T’apropes al lloc de sortida que és on es troben els organitzadors, i els demanes els teus
dubtes.
Qui guanya? La cursa d’orientació la guanya el participant que fa tot el recorregut en el menor temps
havent trobat tots els controls.
Com puc demostrar que he passat per tots els controls? Abans de sortir et donaran tres coses:
Una TARGETA DE CONTROL. És una cartolina amb unes graelles numerades. S’hi anoten les dades del
participant, la classe de prova (n’hi ha de diferents tipus: individuals, de relleus, amb bicicleta, nocturnes...),
la categoria i l’hora de sortida. Serà, en aquesta targeta, on hauràs de marcar els diferents controls.
Serveix per comprovar que un corredor ha passat per tots els punts, en l’ordre establert i sense equivoca-
ció.
El control és allò que has de trobar al terreny i que tens marcat al mapa amb diferents símbols de color púr-
pura de la següent manera:
•Sortida: un triangle
de 7mm de costat.
•Controls (balises): un
cercle de 5 a 6 mm de
diàmetre.
•Meta: dos cercles
concèntrics de 5 i 7
mm de diàmetre
Tot el recorregut el tin-
dràs unit per línies rec-
tes del mateix color i
l’hauràs de realitzar en
l’ordre establert ja que
els controls estan
numerats correlativa-
ment amb tots els
números orientats sem-
pre cap al nord.
El centre del triangle o dels cercles mostren la posició exacta de l’element on està col·locat el control o
balisa.

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 17
Material didàctic
 La BALISA serveix per senyalitzar el lloc exacte del control al terreny. És un prisma de 30 x 30 cm en colors
blanc i taronja. Normalment la trobaràs penjada d’una estaca, o també suspesa d’alguna branca o pedra.
La balisa no està amagada, es
veu sempre quan arribis a l’ele-
ment del terreny que t’han des-
crit al mapa. Per principiants es
veu de molt lluny!
A cada balisa, hi trobaràs el
CODI DEL CONTROL. El codi
és el número que t’indicarà que
estàs al punt de control correc-
te. El trobaràs dibuixat a la bali-
sa o al seu suport. Sempre serà
una xifra superior a 30 per evi-
tar que et confonguis amb l’or-
dre de recerca dels controls.
Has de parar atenció que sigui
el codi del control que cerques!
Cada balisa tindrà almenys un
element per marcar el teu pas
pel control que hi quedarà
registrat. Hi ha diferents SISTE -
MES DE MARCATGE.
Normalment es fa servir la
pinça que és un element de
plàstic semblant a una grapa-
dora. Al seu interior porta unes
puntes metàl·liques que deixen
un senyal a la targeta de con-
trol quan es fa pressió. Cada
control té una pinça diferent i,
per tant, un senyal distint.
Aquests senyals serveixen a
l’organització per acreditar que
has passat correctament per
tots els controls.
Actualment la pinça i la targeta de control s’estan substituint per un sistema electrònic de comprovació del
pas dels controls (Sistema Sportident), que col·loquialment s’anomena targeta electrònica.
Un MAPA, on s’assenyala la localització de les balises. Com pots veure al mapa les balises s’assenyalen
amb un cercle, el lloc de sortida amb un triangle i l’arribada amb un doble cercle. A més a més, com a
qualsevol mapa disposes d’una llegenda que et permetrà interpretar els símbols que hi apareixen. En la
majoria de proves has de seguir el recorregut que et marca el mapa, però hi ha modalitats com l’Escore,
en què pots triar l’ordre que creguis més convenient.
La brúixola t’ajudarà a orientar ràpidament el mapa si no tens suficients indicis naturals per orientar-lo tu.

L’esport
d’orientació
18 en l’educació
física
Material didàctic
Una DESCRIPCIÓ DE CONTROLS, en la qual podràs conèixer:
El número de cada balisa. En la fitxa de la dreta, per exemple, la primera balisa ha de tenir el número 32,
la segona el 31, la tercera el 48, etc. Això ens permetrà marcar correctament la targeta de control.
La descripció del lloc exacte on es troba a la balisa. Per exemple, la balisa 14 es troba en un tallat, con-
cretament al peu d’aquest. La balisa 17 es troba en un forat, exactament en aquell que està situat més al
nord, dins del cercle.
Informació general a l’encapçalament de la targeta: categoria dels participants (categoria A), longitud
(6600 m.) i desnivell del recorregut (220 m.). La darrera fila assenyala el tram des del darrer punt fins a
la meta (en aquest cas, són 25m sense balisar).
A més d’aquesta informació bàsica, si atenem amb major atenció els elements que inclou la fitxa d’infor-
mació podem observar més coses. Cada columna significa una cosa diferent que ens dóna informació per
trobar el control.

Columna A: Número d’ordre dels controls.

Columna B: El número identificatiu de cada control.

Columna C: Quan hi ha més d’un element per cercar aquesta columna ens
indica quins dels elements hem de buscar.

Columna D: Descripció del lloc on es troba el control.

Columna E: Detalls complementaris.

Columna F: Informació sobre les dimensions del lloc on es troba el control.

Columna G: Emplaçament de la fita o balisa.

Columna H: Altres informacions.

Quines coses he de tenir en compte mentre realitzo la cursa d’orientació?

És important que:
• Seleccionis correctament l’itinerari. Fins que no estiguis convençut de cap a on vas no et desplacis.
• Mantenguis un ritme regular de cursa.
• Mantenguis el rumb en tot moment i et fixis constantment en els indicis que vas passant.
• No entris en camps de conreu ni deterioris la vegetació.

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 19
Material didàctic
 Tècnica de doblegar el mapa i la tècnica del polze.

L’esport
d’orientació
20 en l’educació
física
Material didàctic
 7
L’esport d’orientació.
Tècnica i tàctica
TÈCNICA
Són moltes les tècniques que existeixen per facilitar i millorar l’orientació d’una persona en la natura. Ara
bé, un bon orientador no té perquè ser aquell que coneix moltes tècniques, sinó aquell que coneix i des-
envolupa correctament les tècniques i les aplica en el moment adient.
En general, aquestes tècniques són el resultat dels usos del mapa i de la brúixola i es basen en intentar
conèixer en tot moment el lloc on ens trobem i, a partir d’aquí, tractar d’arribar als punts marcats en el
mapa, tan fàcil i ràpid com sigui possible.

Orientació del mapa, doblegament i senyalització amb el polze

Existeixen dos mètodes per orientar el mapa: amb la brúixola (veure apartat 4) i amb els detalls que iden-
tifiquem sobre el terreny.
Per orientar el mapa amb l’ajuda dels elements del terreny, primer observarem alguns detalls al voltant d’on
ens trobem i, a continuació, tractarem de localitzar-lo en el mapa. Una vegada identificats, voltarem el
mapa fins que es trobin en la mateixa direcció que els detalls que observem en el terreny. Una vegada
aconseguit, el mapa ja estarà orientat.
En arribar a un encreuament de camins, en canviar de camí, en seguir un torrent... el mapa ha de canviar
de posició, adaptant-lo a la direcció que seguim. És un error molt freqüent en els orientadors amb poca
experiència, mantenir el plànol amb les lletres i títols en la posició correcta per ser llegits, quan un bon
orientador ha de tenir el plànol orientat en tot moment respecte el terreny, sense importar-li el text que pugui
figurar en el paper.
Aquesta tècnica bàsica de mantenir sempre orientat el mapa durant la competició es complementa amb la
tècnica de doblegar el mapa i la tècnica del polze. Al mateix temps que tenim el mapa a la mà, doblegat
per veure simplement la part que ens interessa, amb el dit polze d’aquesta assenyalem en el mapa el lloc
on ens trobem. Mentre ens movem sobre el terreny, el dit es mou sobre el mapa. D’aquesta manera sabem
en tot moment la nostra posició i guanyem temps cada cop que el mirem.
Aquesta tècnica no tan sols ens estalvia temps, sinó que ens ajuda a no cometre errors que ocorren, de tant
en tant, en dues àrees pròximes que tenen detalls importants similars.

Aproximació amb el mapa

Per realitzar la major part del recorregut entre controls ens servirem de la informació que ens ofereix el
mapa. La brúixola, en aquest cas, només és utilitzada pels orientadors per orientar el mapa i conèixer la
direcció de la ruta que s’ha de seguir, a no ser que la distància existent entre dos controls sigui petita (50-
200 metres). En aquest cas, es prendrà rumb i s’anirà directament amb molta cura.
Generalment, per desplaçar-nos d’un control a un altre tractarem de progressar a través de detalls que des-

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 21
Material didàctic
 taquen en el terreny i que siguin fàcilment identificables en el mapa. Aquests poden ser detalls fets per l’ho-
me, com camins, tanques...o detalls naturals com solcs, torrents... És el que coneixem com elements lineals.
En aquesta primera part del recorregut cap al control, ens oblidarem de tots els petits detalls que estiguin
dibuixats en el mapa, tan sols ens interessaran els detalls que destaquin en el terreny i que ens confirmen
que anem per la ruta desitjada. És una pèrdua de temps tractar de comprovar tots els elements que ens tro-
bem al nostre pas.
Un cop deixats de banda tots els petits detalls que ens trobem, tractarem d’elaborar en la nostra ment un
mapa que pugui reunir els grans detalls fàcils de localitzar en el nostre recorregut.
Un d’aquests detalls propers al control es farà servir com a punt d’atac. Aquest ha d’estar situat tan prò-
xim al control com sigui possible i destacar del terreny perquè sigui de fàcil localització, de manera que
ens permeti arribar-hi d’una manera ràpida, sense comprovacions i sense por a no trobar-lo.
Una vegada arribats al punt d’atac ens trobarem ja prop del control, i haurem de fer servir una altra tèc-
nica en aquesta part final.

Aproximació al control i càlcul de distàncies

Algunes vegades, el control que tractem de trobar estarà situat en un detall tan destacable en el terreny
que no serà necessari utilitzar cap punt d’atac per poder arribar-hi amb seguretat.
L’aproximació final des del punt d’atac al detall, on es troba situat el control, es realitzarà generalment fent
servir la brúixola amb precisió.
Aquest és l’únic mitjà per arribar directament a un control en un lloc on siguin escassos els detalls. Sempre
que fem servir la brúixola per dirigir-nos des del punt d’atac al control, tindrem en compte els següents
punts:
Si el punt és petit o està molt enfora, ens hem d’aturar completament cada vegada que vulguem observar
la direcció que ens marca la brúixola, ens assegurarem que la mantenim completament horitzontal.
S’han de comptar el passos durant el trajecte, per conèixer la distància que s’ha recorregut en tot moment.
S’ha de tenir en compte que aquest és el lloc més perillós de tot el trajecte, i on més errors es cometen. No
ens ha d’importar perdre aquí uns segons, perquè obtindrem des d’aquest moment una major certesa en
les mesures, i evitarem poder incórrer en errors que ens faran perdre molt més temps.
Quan en l’àrea on es trobi el control, es tinguin molts detalls, l’aproximació des del punt d’atac al control
a través de la brúixola serà completada amb l’ús del mapa. Per fer-ho així, al mateix temps que seguim el
rumb de la brúixola, anirem comprovant tots els detalls que ens trobem al nostre pas.
Com hem dit anteriorment, és molt important en tot moment conèixer la distància que hem recorregut cap
al control. La tècnica per a la mesura de les distàncies és molt senzilla, però és necessària molta pràctica
per arribar a tenir-ne un perfecte domini.
El primer que s’ha de fer és recórrer unes quantes vegades una distància determinada (100 metres normal-
ment) sobre un terreny horitzontal, comptant el nombre de vegades que es trepitja un mateix peu, ja sigui
el dret o l’esquerre.
Una vegada conegut el nombre de vegades que es trepitja amb un peu, ja coneixem quants dobles pas-
sos tenim en 100 metres. Si el resultat és diferent en les diferents mesures, en calcularem la mitjana.

L’esport
d’orientació
22 en l’educació
física
Material didàctic
Naturalment, aquestes mesures seran vàlides quan estem corrent en terreny horitzontal i sense cap obsta-
cle. Serà diferent si ho fem en un bosc o en un terreny irregular i variat. El millor mètode per saber la mesu-
ra en què ens afecten els accidents del terreny és córrer la mateixa distància en diversos tipus de terreny
comptant el nombre de passos. Tot seguit coneixerem la mitjana d’error per cent metres i, per tant, quants
hem d’augmentar quan anem cap a dalt o quants hem de reduir quan anem baixant un pendent.

Tècnica del semàfor

Tota la tècnica explicada fins ara per traslladar-nos d’un control a un altre, en la majoria dels recorreguts
es resumeix, per comprendre-ho millor, en tres parts equivalents als colors dels llums d’un semàfor:
Llum verd: significa que en la primera part del recorregut podem córrer amb facilitat. Fent servir el mapa
tractarem d’aproximar-nos a través de camins o elements que destaquen sobre el terreny. Cal la velocitat
a la precisió; no és necessari usar una tècnica molt depurada ni una gran exactitud.
Llum taronja: aquesta és la part on tractem de trobar un punt d’atac pròxim al control. Generalment és de
fàcil localització, però és precís parar més atenció. Per això l’orientador correrà un poc més lent.
Llum vermell: aquest és el tram del recorregut, des del punt d’atac al control, més difícil i on més errades es
cometen. Per tant, caldrà traslladar-s’hi amb una perfecta concentració. La cursa serà molt més lenta. Tal
vegada serà necessari anar caminant i es faran servir les tècniques més depurades, amb la major cura pos-
sible.

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 23
Material didàctic
 TÀCTICA
Una vegada conegudes les característiques del mapa i les tècniques d’orientació, s’obre una segona part
en l’aprenentatge d’aquest esport: es tracta de saber adequar tota la informació a les característiques prò-
pies del terreny, del circuit, del clima i de l’entorn. Així, existeix un perfecte procés orientador quan podem
establir totes les possibles vies d’accés entre control i control, efectuar-les correctament i, d’entre totes, esco-
llir la millor per temps i seguretat: és l’elecció d’itineraris.
L’elecció d’itineraris o rutes és l’acte tàctic principal de la cursa d’orientació. Definim com a acte tàctic
aquell procés que permet obtenir un òptim rendiment i acció esport a partir de les diferents tècniques i de
les condicions de l’entorn.

Factors que cal considerar en l’elecció d’itineraris:

L’elecció d’itinerari es veu influenciada, entre altres factors, per:
Nivell tècnic: com dèiem, per elegir itinerari és bàsic que es tingui un domini ampli de les diferents tèc-
niques d’orientació, perquè d’aquesta forma es pot realitzar un major nombre d’itineraris entre tots els
possibles.
Nivell físic: el desgast físic de cada ruta condiciona la seva elecció. Un orientador gran pot realitzar
una ruta amb més desnivells que un petit; un orientador més feble ha de considerar sols les rutes que
desgastin menys, encara que siguin més llargues.
Tipus de terreny: l’espai classe, el pati, els parcs, el bosc... cada una amb unes característiques i una
forma de desplaçament diferent.
Terrenys ràpids, lents i tècnics: cada orientador es desplaçarà millor en uns terrenys que en d’altres. Els
petits són més ràpids en terrenys sense vegetació, quasi plans, camins sense pedres i superfícies d’as-
falt. El més grans poden desplaçar-se amb molta agilitat en itineraris d’espais pedregosos, quebrats
abruptes o difícils.

L’esport
d’orientació
24 en l’educació
física
Material didàctic
Fixa’t en l’exemple:

Del setè al vuitè control d’una cursa.

Orientar el plànol correctament i triar el camí que surt cap al nord-est. El seguirem fins a la volta que fa
cap a la dreta, al costat d’una clariana. Aquí tenim dues opcions bàsiques:
La primera opció i més senzilla, seria seguir l’itinerari marcat de color blau i córrer pel camí fins a la cruï-
lla. Comprovem que tenim el mapa ben orientat i anem pel camí del nord fins arribar al control, que es
troba al peu d’un arbre característic a la vora del camí que hem seguit.
La segona opció seria sortir del camí a la volta del camí, cap a la clariana que ens faria de prolongació
del camí, cap al seu vèrtex nord, cercant un arbre característic. Passaríem pel nord de l’arbre i aniríem cap
a la primera pedra, la qual deixaríem al nord. Seguint dret cap a una petita depressió amb uns tallats de
pedra que deixem al sud, i abans d’arribar a l’arbre característic on es troba el control, una altra pedra al
nord. Seria com anar seguint un camí fet per miques de pa. En cas de seguir corrent sense veure l’arbre,
ens hauríem d’aturar en arribar al camí o en arribar a la tanca de filferro a l’est del camí (línia d’aturada).

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 25
Material didàctic
 L’esport
d’orientació
26 en l’educació
física
Material didàctic
BIBLIOGRAFIA:
•Tirado, M.A. i Viñes, B. (2007). “L'orientació. Material didàctic: Educació Física”. Santa Margalida:
Edita Ajuntament de Santa Margalida.
•Vicente Gómez Encinas, Jesús Lunas Torres, Pedro Pablo Zorrilla Sanz. “EL DEPORTE DE LA
ORIENTACIÓN” Ed. Consejo Superior de Deportes. 1996
•Blandford Percy W. “MANUAL DE ORIENTACIÓN. USO DE MAPAS Y BRÚJULAS PARA AVENTU-
REROS, EXCURSIONISTAS,, MONTAÑEROS Y NAVEGANTES” Ed. Martínez Roca. Barcelona.
1989.
•Consejo Superior de Deportes. “ORIENTACIÓN: UN DEPORTE PARA LA ESCUELA”. Madrid 1981.
•Querol, S. “ORIENTACIÓ: APLICACIÓ A L´AULA” Valencia 1995.
•Costa, P.J. i Giménez, L. (1997). “ORIENTACIÓN EN LA NATURALEZA. Manual Básico de inicia-
ción”. Manuales de Actividades Físicas en la Naturaleza ASEEF. Murcia.
•McNeill, Cory-Wright, Renfrew (2006). “Carreras de Orientación. Guia de aprendizaje”. Ed.
Paidotribo. Badalona.

+ INFO DE L’ESPORT D’ORIENTACIÓ.

FEDERACIÓ BALEAR VIDEO ORIENTACIÓ PER A PRINCIPIANTS
D’ORIENTACIÓ (anglès)
www.fbo.es http://www.youtube.com/watch?v=OZOI9kKuA4I
fbo@fbo.es
c/de l’Uruguai, s/n EL WEB DE SANTI QUEROL
Edifici Palma Arena (Velòdrom) http://santiquerol.blogspot.com/
07010 Palma de Mallorca, Balears Professor d’Educació Física interessat en divulgar
Tel. 652187110 l’esport d’orientació.

FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE FOTOS I MAPES DE CURSES D’ORIENTACIÓ

ORIENTACIÓN http://www.flickr.com/photos/17513421@N00/
www.fedo.org
Polideportivo Alhóndiga-Sector III. FOTOS D’ORIENTACIÓ
Carretera Leganés-Getafe, Km.0,8 http://www.fotogemperle.com/
28905 Getafe Madrid Spain Fotògraf oficial de la FEDO
Tel: 91 695 2108 Fax: 91 696
8862 JOC D’ORIENTACIÓ PER ORDINADOR (DEMO)
http://www.catchingfeatures.com/
FEDERACIÓ INTERNACIONAL
D’ORIENTACIÓ WEBQUEST D’ORIENTACIÓ
Radiokatu, 20 00093 SLU Helsinki http://www.fbo.es/webquest_orientacion/index.ht
Finlàndia ml
www.orienteering.org
iof@orienteering.org

L’esport
d’orientació
en l’educació
física 27
Material didàctic
 L’esport
d’orientació
28 en l’educació
física
Material didàctic