Llistat de llibres:

- El senyor de les mosques, William Golding

El llibre ens conta la història d’uns xiquets que estudien en una escola militar i tenen
un accident d’avió. Cauen en una illa deserta i queden a soles, ja que moren tots els
adults que els acompanyaven. A partir d’ahí veiem com es van desenvolupant en
aquest context. L’obra pot donar peu a parlar de quina és la naturalesa dels humans;
som egoistes o generosos per naturalesa o més bé diríem que no tenim una
naturalesa i som en part fruit de la natura, però en part també l’educació que rebem
determina les nostres tendències? Per tant també dóna peu a parlar del paper que
juga l’educació a l’hora de marcar la nostra forma de ser i estar al món...
- Un món feliç, Aldous Huxley
Aquesta és la història d’una societat totalment controlada; el que s’ha donat en
anomenar “distopia”. Si les utopies són les societats ideals, per tant models
inexistents a què volem arribar o que ens marquem com a objectius, les distopies ens
alerten, ens mostren possibles derivacions de les nostres societats que hauríem de
mirar de defugir. En aquest cas Aldous Huxley ens alerta dels perills que comporta
la societat capitalista. Ens presenta una societat en què Ford (el dels cotxes) és el
nou déu; en ella la gent ja no naix de forma natural sinó que tots els naixements són
in vitro, controlant-se la qualitat dels gens i marcant així les distintes classes socials
(els més aptes genèticament seran les èlits, destinades a conduir a la resta). Després
l’educació no farà sinó reforçar aquestos rols; les formes d’entreteniment estaran
totalment controlades... El protagonista de la novel·la és un membre de la classe
dirigent que es comença a donar compte que n’hi ha quelcom que grinyola...
Aquesta obra donaria peu a parlar de moltes coses: poder, ideals, llibertat, formes de
control... però sobretot podria ser un exercici interessant el de buscar les similituds
entre la societat que s’hi descriu i la nostra...
- 1984, George Orwell
Molt en la línia de l’anterior, 1984 és una altra distopia, en aquest cas ens mostra
una societat amb un model diferent de control, però que al cap i a la fi dóna lloc a un
mateix resultat, una societat en què la majoria és manipulada per estar al servei de la
minoria dominant i damunt se’ls hi fa creure que això és l’estat natural de les coses,
i no sols això sinó que és el millor que els hi podia passar.
En aquest cas el que tenim és un partit que té al gran germà (vos sona?) com a líder,
que té un poder total i absolut. La societat està dividida en dues classes: per una
banda tenim els proletaris, que són considerats una classe inferior a tots els nivells, i
per l’altra els membres del partit. En mans del partit i del govern estan tots els
aspectes de la societat, des del control dels mitjans de comunicació (que no sols
publicaran allò que li convinga a l’estat, sinó que fins i tot destruiran les notícies
anteriors que pugueren fer veure que estan mentint, cosa que es durà a terme al
ministeri de la veritat) al llenguatge (des del poder s’està fomentant la creació de la
novoparla, que seria un nou llenguatge molt empobrit que així doncs aniria limitant
el que la gent pot pensar), passant per la història (“qui controla el passat controla el
present, qui controla el present controla el futur”) o les activitats quotidianes de la
gent (en bona mesura el poder del gran germà i l’abast del seu control es basa en
l’existència d’una xarxa de càmeres que vigilen a tots els membres de la classe
alta... també en dur la fidelitat al gran germà a l’extrem que pares denuncien a fills
per parlar malament d’ell...), així com les formes d’entreteniment del proletariat
(n’hi ha grups de gent encarregats d’elaborar cançons, poemes, etc... la lletra dels
quals no tinguen cap sentit per tal que siguen les cançons de moda...)
La història també ens parla d’un membre de la societat que comença a adonar-se’n
que alguna cosa no va bé... Pels temes de què dóna peu a parlar, em remet al que he
dit sobre El món feliç.
- La rebel·lió dels animals, George Orwell
En aquest cas tenim una faula que ens conta la història dels animals d’una granja
que s’uneixen, es rebel·len contra el poder dels humans i aconsegueixen fer-los fora,
quedant-se ells amb el control de la mateixa; en un principi açò dóna lloc a una
societat igualitària i un poder repartit, però poc a poc alguns es van fent amb més i
més poder.
Tot i que en un principi l’obra es plantejava com una denúncia a la deriva totalitària
de l’estalinisme, va molt més enllà, sent una denúncia de la corrupció que en moltes
ocasions comporta el poder, i un avís de la necessitat que té el combatre eixa
corrupció i la deriva totalitària.
- Els propis déus, Isaac Asimov
Aquesta història de ciència ficció ens parla de la descoberta d’una nova font
d’energia aparentment miraculosa. Aquesta nova troballa desperta grans esperances
i il·lusions, ja que sembla posar fi a un greu problema de la humanitat i a més d’una
forma neta, ja que no sembla contaminar. A partir d’ahi, Asimov ens presenta un
científic que descobreix que aquesta font d’energia està creant un gran desequilibri
que donarà lloc a la desaparició del món i la lluita que aquest científic emprèn per
denunciar aquesta situació. El científic, però, no ho tindrà fàcil ja que s’enfronta a
grans interessos. Alhora, en l’univers paral·lel de què representa que s’obté l’energia
(i en el qual passa el mateix, és a dir, llurs habitants també obtenen energia
mitjançant l’intercanvi), un altre individu descobreix el mateix i emprèn una lluita
paral·lela, enfrontant-se pràcticament als mateixos problemes.
Aquesta obra donaria peu a parlar d’una banda d’ecologia, i d’una altra de la
suposada objectivitat de la ciència. És una obra que no és massa coneguda, però que
en la meua opinió és una de les millors novel·les que s’hagen escrit.
- L’home que plantava arbres, Jean Giono
Aquesta és una historieta curta que però també és molt bonica; un home que ha
combatut en la primera guerra mundial se’n va a fer un viatge per una de les regions
més inhòspites de França, i enmig del no res coneix un pastor que viu aïllat i cada
dia es dedica a anar plantant arbres per les muntanyes de la zona.
Fins on pot arribar a transformar l’entorn l’acció d’una sola persona? Quin és el
nostre poder si realment ens proposem d’aconseguir un objectiu i ens hi dediquem
amb totes les nostres forces?
- Momo, Michael Ende
Momo és una xiqueta que té una habilitat especial, sap parlar i escoltar, i trau el
millor de la gent que entra en contacte amb ella. De sobte, però, els amics i amigues
de Momo comencen a deixar d’acudir al parc on ella viu, i ella comença a sentir
parlar més i més dels homes de gris. Aquests són uns misteriosos homes que sempre
duen un cigarret a la boca i que convencen la gent per tal que els venga el seu temps
a canvi de coses materials o llepoleries (llaminadures). Momo inicia una lluita per
recuperar els seus amics i vèncer els homes de gris, fent veure els seus amics que el
més important no és la quantitat de coses que tens, sinó passar el temps de què
disposes amb la gent que t’estimes.
- La història interminable, Michael Ende
Supose que aquest no necessita presentació, que tots i totes el coneixereu; la història
d’un xiquet, Bastian, que comença a llegir un llibre (la història interminable) que
cau per casualitat a les seues mans, i de sobte es veu transportat al regne de fantasia,
on haurà de lluitar contra el no-res que està extenent-se fent perillar aquest regne i
amb ell tots els somnis i la imaginació dels humans.
- Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo
Un altre que supose que no necessita presentació; què passaria si de sobte us
quedàreu a soles al món?
- El procés, Franz Kafka
En aquesta obra, molt en la línia de Kafka, un home és detingut i entra en un procés
interminable, sense saber en cap moment de què se l’acusa. Kafka critica en aquesta
obra les societats burocràtiques, que moltes vegades acaben sent estructures
absurdes en què cadascú s’encarrega solament de la tasca que té assignada, sense
saber moltes vegades ni tan sols per què la fa.
- Somien els androides amb ovelles elèctriques?, Philip K. Dick
La novel·la en què es va basar el director de Blade Runner; la història d’una societat
del futur en la qual s’ha aconseguit desenvolupar uns robots que són indistingibles
dels humans; quin és el límit de la humanitat? Cabria la possibilitat d’arribar a eixe
punt?
- El perseguidor (relat), Julio Cortázar
En aquest relat l’autor ens conta la història d’un músic de jazz que mitjançant la
seua música ha aconseguit trencar les barreres del temps i saltar a una altra
dimensió; en els últims dies de la seua vida un periodista el va entrevistant i tractant
de comprendre en què consisteix això que la majoria de gent entén com a simple
bogeria.
- La pell freda, Albert Sánchez Pinyol
Un home arriba a una illa prop del pol sud amb la missió de romandre-hi un any
com a encarregat d’una estació metereològica; un cop es queda a soles allí
descobreix que l’illa està assetjada per uns estranys éssers mig humans mig peixos
que ixen del mar per les nits; obligat a defensar-se d’ells i d’un altre habitant de
l’illa que quasi el mata en la seua primera trobada, seguirem tant les seues aventures
com les reflexions que li provoquen les distintes situacions.
- Alícia en el país de les meravelles, Lewis Carroll
Un altre que no necessita presentació.
- Els viatges de Gulliver, Jonathan Swift
Clàssic de la literatura; un home naufraga i desperta en unes estranyes illes,
recorrent-les va descobrint diferents pobles (des dels liliputencs, diminuts a un opble
de cavalls que parlen) amb els seus costums i les seues lleis tan diverses.
- Fahrenheit 451, Ray Bradbury
Aquesta és una altra distopia; en aquesta ocasió tenim una societat en la qual els
bombers, en compte de dedicar-se a apagar incendis, es dediquen a cremar llibres.
Els llibres estan prohibits i en quant algú descobreix una biblioteca denuncia al seu
propietari, que serà detingut, i la biblioteca és immediatament destruïda. Un altre
cop tenim un personatge protagonista que a poc a poc va adonant-se del poc sentit
que té tot plegat, passant-se a la resistència.