Aprendre cincia

des del nixer

Montserrat Pedreira
Sabadell, 1 dabril de 2016

Aprendre cincia a 0-3?

Dels mites de la cincia a la cincia de la quotidianitat

Des de les primeres edats s possible construir maneres

de mirar els fenmens del mn natural que poden anar
evolucionant cap a maneres de mirar ms properes a les
de la cincia. (Pujol, 2003)

La cincia de la quotidianitat
Cincia en lobservaci del formiguer del pati que
provoca un formiguejar incessant de preguntes, en les
llavors que dormitegen ensorrades a lespera dun
ambient propici, en una petita esgarrinxada que fa sorgir
linters per com sho deu fer la pell per tancar la ferida,
en el misteri del cam que fa lentrep de lesmorzar per
dins el nostre cos, en la transformaci de leruga en
papallona, en restes i rastres que ens expliquen histries
que no hem vist per podem imaginar, en aliments que
es panseixen, sassequen, es podreixen o es floreixen i es
converteixen en una nova manifestaci de vida, ...
(Pedreira, 2005).

Aprendre cincia a 0-3

La primera cosa que hemos descubierto en el campo de la neurociencia es que los nios
tienen muchas ms facultades cognitivas de las que cree. Por ejemplo, tienen nociones
muy sofisticadas casi desde el da que nacen: de matemticas, del espacio y tiempo,
sociales, morales... El problema es que no pueden comunicarlas. Por eso luego no tienen
que aprender tantas cosas sino saber cmo expresar ese conocimiento. (Sigman, 2016)

No es que los nios sean cientficos pequeos sino que los cientficos son nios
grandes puesto que para el progreso cientfico emplean procesos cognitivos que se
observan por primera vez en nios muy pequeos. (Gopnik & Meltzoff, 1999)

Aprendre, una necessitat instintiva

natural de lsser hum
Informvoros, seres
que conocen,
voraces devoradores
de informacin.
(Pylyshyn, 1988)

Los principales
instintos u
motivaciones incluyen
el hambre, la sed, la
curiosidad y la
exploracin, el juego y
el sexo.
(Damasio, 2005)

Aprendre cincia investigant

Enfocaments basat en la indagaci:
preguntar qestions
planificar i conduir investigacions utilitzant
apropiadament eines i tcniques per recollir
dades
pensar crticament i de manera lgica sobre
relacions entre evidncia i explicacions
construir i analitzar explicacions alternatives i
comunicar arguments cientfics
(National Academy of Sciences, 1996).

Aprendre cincia investigant

De la indagaci a la prctica cientfica (Osborne, 2014)

(Simarro, Couso i Pint, 2013)

Aprendre cincia investigant a 0-3

Explicitaci
Habilitats cognitives: posar nom, ordenar,
comparar, classificar, quantificar...

Habilitats de comunicaci: explicar, donar

raons, converses, representacions,...

Evoluci
Sorgiment de curiositat
Contrast didees: amb la

Experincia
Aproximaci sensorial
Accions exploratries

s dinstruments

realitat, amb experts, entre

companys, consulta
dinformaci...

Paper de ladult

Experincia
Aproximaci sensorial
Accions exploratries
s dinstruments

Experincia
Aproximaci sensorial

Accions exploratries
s dinstruments

Com ballen els lquids, 2a Fira dexperimentaci 2012

Matins
dexperimentaci
2014

Experincia
s dinstruments

Niu de cincia
Museu Blau

Fira dexperimentaci 2014

Lab 0_6
UManresa

Lab 0_6
UManresa

Experincia
s dinstruments
Niu de cincia, Museu Blau
Museu de Cincies Naturals de Barcelona

Aprendre cincia investigant a 0-3

Explicitaci
Habilitats cognitives: posar nom, ordenar,
comparar, classificar, quantificar...
Habilitats de comunicaci: explicar, donat
raons, converses, representacions,...
Lab 0_6
Classificaci de llavors
Niu de cincia
febrer de 2014

El nen del xandall vermell passa pedres

dun contenidor a laltre. Quan agafa
amb una ma la Posidnia es gira a
ladulta i li diu:
Nen: mira, esto no.
Adulta: Aquest on va?
Saixeca i la porta a la taula de les
curiositats. (Al final, trobarem la pilota
encaixada en el niu com si fos un ou).

Explicitaci
Habilitats cognitives: posar nom, ordenar,
comparar, classificar, quantificar...

Habilitats de comunicaci: explicar,

argumentar, converses, representacions,...

La lliure
elecci com a
promotora
de processos
comunicatius

EBM Reixics
Canet de Fals

Laula com a
espai de comunicaci

Evoluci
Sorgiment de curiositat
Contrast didees: amb la realitat,
amb experts, entre companys,
consulta dinformaci...
Paper de ladult

Provocar,
crear conflicte,
fer-se preguntes

EBM El Pit Roig,

Sant Pere de Vilamajor
Guix dinfantil, 55, maig-juny 2010

Evoluci
Sorgiment de curiositat
Contrast didees: amb la
realitat, amb experts, entre
companys, consulta
dinformaci...

Paper de ladult

El safareig
https://www.facebook.com/carmecols

Niu de Cincia
Museu Blau

Evoluci
Sorgiment de curiositat
Contrast didees: amb la realitat,
amb experts, entre companys,
consulta dinformaci...

Paper de ladult
Niu de Cincia
Museu Blau

Preparaci de les propostes amb intencionalitat.

Manteniment dun clima confortable i segur, lliure d'estrs.
Donar valor al fer dels infants amb la presncia.
Intentar entendre per a valorar la convenincia dintervenir.
Intervenir, no interferir (Goldschmied, 1998)

La cincia des de luniformitat

Aules que viuen el temps escolar lligat a la reproducci de tasques homognies en
fitxes o llibres de text.

Explicitaci
Habilitats cognitives: posar nom, ordenar,
comparar, classificar, quantificar...

Habilitats de comunicaci: explicar,

Evoluci

argumentar, converses, representacions,...

Experincia

Experimentaci, intervenci
en la realitat

Aproximaci sensorial

Contrast didees amb experts

o entre companys

Accions exploratries

Consulta de llibres

s dinstruments

(Tonucci, 1995)

La cincia des de la lliure elecci

Aules que viuen el temps o part del temps escolar en lliure elecci amb propostes
diverses de lmbit de la cincia.

Explicitaci
Habilitats cognitives: posar nom, ordenar,
comparar, classificar, quantificar...

Habilitats de comunicaci: explicar,

Evoluci

argumentar, converses, representacions,...

Experincia

Experimentaci, intervenci
en la realitat

Aproximaci sensorial

Contrast didees amb experts

o entre companys

Accions exploratries

Consulta de llibres

s dinstruments

La cincia des de la lliure elecci

Compensar estones
de lliure accs amb
estones conjuntes
en qu compartim,
posem paraules, ...

EBM Reixics
Canet de Fals

Propostes
Amb una intencionalitat clara i ben definida
daprenentatge per alhora prou obertes com per
permetre que passin coses no previstes.
Han de tenir sentit pels infants sense la presncia de
ladult. Partim de la idea de nens i nenes potents
amb capacitat per a actuar sobre el mn amb la
intenci de comprendrel, per tamb que una
intervenci acurada dels adults potencia i promou
aprenentatge de qualitat.

Pels infants s un joc, els adults controlem

el valor del que proposem.

Propostes de cincia a laula

Propostes de cincia a laula

Propostes de cincia a laula

Espais de cincia fora de laula

Niu de cincia

Lab 0_6

Espai per a infants de fins a 6 anys obert a grups escolars i

famlies amb propostes daccs lliure centrades en lmbit de
la cincia.
Espai de suport a la formaci inicial i permanent dels
mestres deducaci infantil.
Espai per a la recerca i la investigaci.

Sense presses
Establir relacions entre idees diferents no
s una tasca fcil. s desconcertant, i
aquest desconcert, requereix temps. Tots
necessitem temps per a la nostra confusi
si volem construir lamplitud i profunditat
que
donen
significat
al
nostre
coneixement (Duckworth, 1987).

https://www.facebook.com/umanresalab06
http://www.umanresa.cat/ca/lab06
Fira dexperimentaci 7 de maig de 2016
http://blocs.umanresa.cat/educaciofub/

Referncies bibliogrfiques
Damasio, A. R. (2005). En busca de Spinoza: neurobiologa de la emocin y los
sentimientos. (J. Ros, Trad.). Barcelona: Crtica.
Duckworth, E. (1987). Cmo tener ideas maravillosas: y otros ensayos sobre cmo
ensear y aprender. Madrid: Visor: Centro de Publicaciones del MEC.
Gopnik, A., & Meltzoff, A. N. (1999). Palabras, pensamientos y teoras. Madrid: Visor
National Academy of Sciences. (1996). National Science Education Standards (p. 272).
Washington, D.C.
Osborne, J. (2014). Teaching Scientific Practices: Meeting the Challenge of Change.
Journal of Science Teacher Education, 25(2), 177-196.
Pedreira, M. (2005). La cincia de la quotidianitat. Guix, (313), 13-17.
Pujol, R. M. (2003). Didctica de las ciencias en la educacin primaria. Madrid: Sintesis.

Pylyshyn, Z. W. (1988). Computacin y conocimiento: hacia una fundamentacin de la

ciencia cognitiva. Madrid: Editorial Debate.
Simarro, C., Couso, D., i Pint, R. (2013). Indagaci basada en la modelitzaci: Un marc
per al treball prctic. Cincies, 25, 35-43.

Sigman, M. (2016) La vida secreta de la mente. Buenos Aires: Lumen

Tonucci, F. (1995) El nio y la ciencia. En Con ojos de maestro, Gladys Kochen (trad.),
Buenos Aires, Troquel (Serie Flacso accin), pp. 85-107.