PROJECTE FINAL DE CARRERA

PLANTA DE PRODUCCI
DE CARBARYL

Elena Badia Elias

Regina Carrin Montesinos
Raquel Font Rodriguez
Ivn Martnez Monge
Carles Puigdellvol Ayala

7. Medi Ambient

NDEX
7.

MEDI AMBIENT ................................................................................................................. 4

7.1

INTRODUCCI............................................................................................................ 4

7.2

LEGISLACI ................................................................................................................ 5

7.2.1

Legislaci sobre les emissions gasoses................................................................ 5

7.2.2

Legislaci sobre les emissions lquides................................................................ 5

7.2.3

Legislaci sobre les emissions slides ................................................................. 6

7.2.4

Legislaci sobre les emissions lumniques .......................................................... 7

7.2.5

Legislaci sobre les emissions sonores ............................................................... 7

7.3

TIPUS DEFLUENTS ..................................................................................................... 8

7.3.1
7.3.1.1

Sistemes de venteig ..................................................................................... 10

7.3.1.2

Inertitzaci dels equips................................................................................. 19

7.3.2

Efluents lquids................................................................................................. 19

7.3.2.1

Purgues de procs ........................................................................................ 21

7.3.2.2

Aiges d serveis............................................................................................ 21

7.3.2.3

Aiges de pluja i dincendis .......................................................................... 24

7.3.2.4

Aiges residuals de neteja de gasos.............................................................. 25

7.3.2.5

Olis lubricants .............................................................................................. 25

7.3.2.6

Residus de laboratori ................................................................................... 26

7.3.3

7.4

Efluents gasosos................................................................................................. 8

Efluents slids .................................................................................................. 26

7.3.3.1

Residus slids de tipus industrial .................................................................. 26

7.3.3.2

Residus slids de tipus urb ......................................................................... 26

ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL ............................................................................... 28

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

7. MEDI AMBIENT
7.1 INTRODUCCI
El creixent deteriorament del medi ambient mundial, com a conseqncia dels actuals
patrons insostenibles de consum i producci, ha estat reconegut per les Nacions
Unides com una de les principals preocupacions de la societat actual.
A mida que la poblaci comena a crixer i augmentar la seva tecnologia, limpacte
sobre el medi ambient comena a ser major i ms nociu. El moment on el medi
ambient va comenar a patir un canvi radical va ser a partir de la revoluci industrial,
propiciat majorment per lexplotaci dels recursos minerals i fssils, i destruint
lequilibri del sistema ambiental i la qualitat de vida de molts essers vius.
La contaminaci ambiental esta definida com la presencia de agents qumics, fsics i
biolgics en lambient que poden tenir efectes nocius sobre la seguretat i la salut dels
essers vius o perjudicials per la vida animal o vegetal i que pot tenir diversos orgens,
sent uns dels ms importants els de origen industrial.
Abans no havia cap possibilitat de controlar les emissions, ja siguin gasoses, slides o
lquides, degut a que la societat no es volia fer responsable de la generaci dels seus
mateixos residus, per des de finals del segle XX , la societat va comenar a prendre
conscincia de que la indstria s una de les principals fonts de deteriorament de
l'entorn. La societat actual l'est cada vegada ms conscienciada i sensibilitzada pel
tema mediambiental. L'enduriment de les legislacions sobre aix ha provocat una
major preocupaci per part de les empreses que han fer un gran esfor per disminuir
els seus efectes sobre el medi ambient i mantenir-se dins d'aquesta normativa. Aquest
fet ha provocat el desenvolupament de mesures que redueixen drsticament la
contaminaci i tamb la recuperaci de subproductes, aigua i energia .
Lobjectiu de REIRC Enginyers, davant la contaminaci ambiental, consisteix
principalment en prevenir la formaci de contaminants, en segon lloc recircular les
corrents on hi ha subproductes que poden ser reutilitzats i en tercer lloc, si no s

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

possible prevenir o recircular, tractar els contaminants per que la seva emissi no
tingui cap impacte en el medi ambient.
Al llarg d'aquest captol s'analitzaran els residus i emissions que es generen en una
planta de producci de Carbaryl i s'estudiaran les mesures pertinents per reduir-les.

7.2 LEGISLACI
7.2.1 Legislaci sobre les emissions gasoses
A continuaci es presenten els documents que estableixen les doctrines
mediambientals referides a les emissions gasoses:

REAL DECRETO 117/2003, de 31 de enero, sobre limitacin de emisiones de

compuestos orgnicos voltiles debidas al uso de disolventes en determinadas
actividades.

REGLAMENTO EUROPEO CE1272/2008, sobre clasificacin, etiquetado y envasado

de sustancias y mezclas.

DECRETO FORAL 6/2002, DE 14 DE ENERO, por el que se establecen las condiciones

aplicables a la implantacin y funcionamiento de las actividades susceptibles de
emitir contaminantes a la atmsfera.

7.2.2 Legislaci sobre les emissions lquides

A continuaci es presenten els documents que estableixen les doctrines
mediambientals referides a les emissions lquides:

Ley 5/1981, de 4 de Junio, de Evacuacin y Tratamiento de Aguas Residuales; cuya

correccin de errores fue publicado en el BOE nm. 255, de 24 de octubre de 2002.

Orden de 2 de Diciembre de 1982, sobre tabla de coeficientes especficos de

contaminacin para la estimacin a cmputo de las cantidades vertidas a los
medios naturales.

Orden de 19 de febrero de 1987, por la que se establecen las normes

complementarias en materia de Autorizaciones de Vertido de Aguas Residuales
(DOGC 16.03.87).
5

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Ley 5/1991, de 4 de junio, sobre desarrollo legislativo en materia de Evacuacin y

Tratamiento de Aguas Residuales (DOGC 08.06.81).

Decreto 83/1996, de 5 de marzo, por el que se establecen Medidas de

Regularizacin de Vertidos de las Aguas Residuales (DOGC 11.03.96).

Ley 10/2000, de 7 de julio, de Ordenacin del Transporte en Aguas Martimas y

Continentales (DOGC 24.07.00).

Decreto Legislativo 3/2003, de 4 de noviembre, por el que se aprueba el texto

refundido de la legislacin en materia de Aguas de Catalua (DOGC 21.11.03)

Orden MAH/122/2004, de 13 de abril, por la que se aprueban los Modelos de

Declaracin de Vertidos (DOGC 27.04.04).

Decreto 130/2003 de 13 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento de los

servicios pblicos de saneamiento.

7.2.3 Legislaci sobre les emissions slides

A continuaci es presenten els documents que estableixen les doctrines
mediambientals referides a les emissions slides:

Decreto Legislativo 2/1991, de 26 de Septiembre de 1991, por el que se aprueba el

Texto Refundido de la Legislacin Vigente en materia de Residuos Industriales
(DOGC 27.09.91).

Decreto 80/2002, de 19 de febrero, regulador de las condiciones para la

Incineracin de los Residuos (DOGC 13.03.02).

Decreto 220/2001, de 1 de agosto, de Gestin de las Deyecciones Ganaderas

(DOGC 07.08.01).

Decreto 161/2001, de 12 de junio, de modificacin del Decreto 201/1994, de 26 de

julio, regulador de los Escombros y otros Residuos de la Construccin (DOGC
21.06.01).

Decreto 217/1999, de 27 de julio, sobre la Gestin de los Vehculos Fuera de Uso

(DOGC 04.08.99).

Decreto 93/1999, de 6 de abril, sobre Procedimientos de Gestin de Residuos

(DOGC 12.04.99).

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

7.2.4 Legislaci sobre les emissions lumniques

A continuaci es presenten els documents que estableixen les doctrines
mediambientals referides a les emissions lumniques:

Catalua: Ley 6/2001, de 31 de mayo, de ordenacin ambiental del alumbrado para

la proteccin del medio nocturno.

7.2.5 Legislaci sobre les emissions sonores

A continuaci es presenten els documents que estableixen les doctrines
mediambientals referides a les emissions sonores:

Directiva 2002/49/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, sobre evaluacin y

gestin del ruido ambiental.

Ley 37/2003, Ley del Ruido.

Real Decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de

noviembre.

Real Decreto 286/2006, de 10 de marzo, sobre la proteccin de la salud y la

seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposicin al
ruido.

Real Decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003,

de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificacin acstica, objetivos de
calidad y emisiones acsticas.

Llei 3/1998 de la intervenci integral de l'Administraci ambiental .

Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de

desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenci integral de
l'administraci ambiental, i s'adapten els seus annexos.

Ley 16/2002, de 28 de junio de proteccin contra la contaminacin acstica

Llei de protecci contra la contaminaci acstica.

Ordenana municipal tipus, reguladora del soroll i les vibracions.

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

7.3 TIPUS DEFLUENTS

7.3.1 Efluents gasosos
La primera referencia escrita sobre la contaminaci atmosfrica data de lany 61 a.c. i
les primeres normatives sobre contaminaci atmosfrica son de lany 1273. La capa de
la terra on es fa lestudi de la contaminaci atmosfrica s la troposfera, que es troba a
uns 10-16 Km de distncia i que te una composici de laire dacord als segents
percentatges: 78% N2, 21% O2,1% Ar i 0,03% CO2.
No va ser fins al segle XX que es fa el primer anlisi qualitatiu a laire, lo que va
desencadenar dos fets importants:

En lambient cientfic sinvestiguen els defectes de la contaminaci sobre la salut.

Sestableixen plans de depuraci i es comena a legislar.

El cicle de la contaminaci atmosfrica pot simplificar-se com:

TRANSPORT
IMMISSI

EMISSI
TRANSFORMACI

Un contaminant s el nom que rep tota substancia, o forma de energia aliena a la

composici de la atmosfera que passa a ella i roman all durant un temps. En aquesta
categoria tamb sinclouen totes aquelles substancies que conformen latmosfera per
que es presenten en concentracions superiors a les naturals.
La classificaci dels contaminants es fa segons:

El seu origen:
Contaminants primaris, que semeten directament a latmosfera.
Contaminants secundaris, que es formen a latmosfera per diferents reaccions.

La seva composici qumica:

Partcules, que segons la mida son:
-

Sedimentables >30m

En suspensi >30m
8

7. Medi Ambient

Respirables <10m

Fums <1m

REIRC Enginyers

Contaminants orgnics, que contenen carboni i hidrogen

Contaminants inorgnics, que contenen CO, CO2, carbonats, SOx, NOx, O3, HF,
HCl.
En REIRC Enginyers degut a la recirculaci que es fa, per aprofitar i reutilitzar les
corrents, no hi ha emissions gasoses continues a latmosfera, per si que hi ha dos
tipus de residus gasosos que provenen de:

El sistema de venteig dels reactors i de les columnes

La inertitzaci dels equips

Els criteris de selecci per als tractaments de les diferents corrents es far dacord al
seu cabal, la seva composici i els seus compostos, tal com es mostra a la figura
7.3.1.1, a ms a ms, shan tingut en compte els documents BREF (Best available
techniques Reference) que son els documents que recullen les millores tcniques
disponibles (MTD) dels diferents sectors industrials i que son dmbit europeu:

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Figura 7.3.1.1 Selecci de tcniques per a la reducci demissions de gasos residuals en relaci amb el
contaminant a eliminar

7.3.1.1 Sistemes de venteig

Tanc de fosg
El fosg, COCl2 s el resultat duna reacci exotrmica entre el monxid de carb i el
clor. Com a mesura de precauci el fosg s emmagatzemat en dos tancs, de Hastelloy
B-2 a pressi, que treballen a la meitat de la seva capacitat, lo que permet la
transferncia del fosg per a qualsevol dels tancs en cas de fuites en algun dels tancs o
en els sistemes de canonades.
El fosg pot tenir diferents reaccions a la natura:
10

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Quan sallibera fosg lquid, aquest es transforma rpidament en gas, degradant-se

en la atmosfera quan reacciona amb altres substancies que es troben a laire
mitjanant processos molt lents.

El fosg en contacte amb laigua pateix una descomposici lenta, formant cid
clorhdric i dixid de carb.

El fosg no sol adherir-se al terra, sin que roman molt proper a la mateixa degut a
que es ms dens que laire. Una part petita sevapora amb laire i laltra baixa a les
aiges subterrnies i les contamina.

Les emissions de fosg es divideixen en tres categories:

Emissions de procs: totes les emissions daquest procs inclouen fosg, clorur
dhidrogen, amines, isocianats i COV, per lo que seguiran el segent sistema de
control mediambiental [Locating and estimating air emissions from sources of
phosgene, 1985].

HCl, COV,
COCl2

COV,
COCl2

RENTADOR
AMB AIGUA

PRIMER
RENTADOR
CAUSTIC

GAS DE
ESCAPE

INCINERACI

SOLUCI
CAUSTICA

AIGA
RECUPERACI
HCl

SEGON
RENTADOR
CAUSTIC

SOLUCI
CAUSTICA
SOSA
GASTADA

AIRE

SOSA
GASTADA

Figura 7.3.1.1.1 Esquema tractament de fosg, HCl i COV

En primer lloc sutilitzar un rentador que utilitza aigua com a soluci

absorbent per eliminar i recuperar el clorur dhidrogen.
En segon lloc, sutilitza un rentador custic per eliminar els compostos orgnics
voltils i el COCl2 que no ha reaccionat al rentador daigua. Sescull aquesta
opci perqu el fosg es completament destrut per lhidrxid sodi aquos, tal
com es mostra a la segent reacci:
11

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

2 + 4 2 + 2 3 + 22
La concentraci dhidrxid sdic te que estar entre un 3 i un 8 % en pes i, a ms
a ms, el clorur de sodi amb el carbonat de sodi formats no haurien de
precipitar i obstruir el rentador. Aquest requisits es compleixin si es reemplaa
contnuament la soluci en el rentador de gasos amb una soluci de sosa
custica. El disseny del rentador, per tant, ha de poder adaptar-se a qualsevol
cabal de fosg.
La concentraci demissi (mitja horria) associada amb aquesta tcnica es <
0,5 mg/m3 de fosg [Documento de Referencia de Mejores Tcnicas
Disponibles en la Industria Qumica Orgnica de Gran Volumen de Produccin
(LVOC), 2003], tenint en compte que la concentraci mxima demissi de
fosg a latmosfera ser 1 mg/m3 per cada 10 g/h
En tercer lloc sutilitza un incinerador per els compostos orgnics voltils
(tolu).
En quart lloc, sutilitza un segon rentador custic per al tractament de la
incineradora per eliminar els residus descapament de la combusti
dhidrocarburs clorats.

Emissions fugitives: degut a que el fosg es molt txic, aquesta empresa pren les
segents mesures de seguretat per reduir al mxim aquestes emissions i que la
seva emissi a latmosfera sigui insignificant.
Aquestes mesures inclouen:
Juntes de canonades de soldadura i control de qualitat de totes les soldadures.
Tancar el reactor i el condensador a una pressi negativa de construcci i
ventilar la fuita cap al rentador custic.
L's de materials de construcci especials per a totes les canonades i vlvules
de substncies perilloses o corrosives .

12

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Tancar els acoblaments en totes les bombes que manegen fosg. L's de segells
mecnics especials sobre altres bombes (juntes duals amb fluids de barrera) i
mostreig dels sistemes de purga.
Seguiment individual i installaci d'alarmes d'alliberament de fosg.
Establir procediments i formaci per a la rpida resposta a les fuites de fosg i
comunicats.

Emissions que es produeixen durant errors en el procs: algunes emissions de

fosg son resultat dalteracions en el procs, un exemple potser lapertura
inesperada duna vlvula pel mal funcionament duna bomba, per lo que aquestes
emissions son insignificants sempre que hi hagi un control adequat, com es el
nostre cas.

Tanc de monometilamina
La monometilamina (CH3NH2) es un compost orgnic, amina simple, derivat del
amonac. A pesar de pertnyer a la famlia de les amines es considerada una base dbil
i el seu s en la qumica orgnica es un fenomen generalitzat. En el nostre cas
reacciona amb el fosg per formar isocianat de metil.
Per saber el cabal i la concentraci aproximada de la MMA que es desplaada cada
vegada que somplen els tancs, es realitzen uns clculs aproximats, utilitzant les
segents equacions .
Els camions, que en aquest cas son 3, arriben a la planta cada 4 dies i tenen una
capacitat de 30 m3 per cami, amb un cabal de descrrega de 30 m3/h.
En primer lloc es calcula el temps de carrega del tanc de MMA, utilitzant lequaci
7.3.1.3.1
=

Equaci 7.3.1.3.1

40 3
1

=
,

1 30 3

13

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Aquest temps es multiplicar pel numero de tancs, que en aquest cas es igual a 3, per
lo que el temps de descrrega de la MMA ser igual a 3,9 h.
Tenint en compte que cada 4 dies haur un volum de MMA casi igual que el volum dels
dos tancs, es pot calcular la massa de MMA emesa cada 4 dies utilitzant la llei dels
gasos ideals.

Equaci 7.3.1.3.2

On:
n= numero de mols
P= pressi (1 atm)
V= volum dels dos tancs (80 m3)
R= constant dels gasos ideals (0,082 m3atm/Kmol)
T= temperatura (298 K)
Una vegada calculat el numero de moles, 3,27, amb el pes molecular es calculen els Kg
en massa equivalents de la MMA que ser igual 0,102, i tenint en compte que el cami
carrega durant 3,9 h sobt el cabal de venteig de MMA cada 4 dies, el qual ser igual a
0,0262 Kg/h. Amb el cabal calculat es pot conixer la concentraci mitjanant la
segent equaci:
=

Equaci7.3.1. 3.3

103
0,102 1
80

= ,

Amb aquestes dades i desprs dhaver consultat les millores tcniques disponibles, per
al sector qumic, en relaci a les emissions de gasos residuals, REIRC Enginyers sha
decantat per fer el tractament dels gasos implementant un sistema dabsorci de
MMA, per en aquest cas sutilitzar una soluci cida com a soluci absorbent.
14

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

MMA

RENTADOR CID

SOLUCI
CIDA

CID
GASTAT

Figura 7.3.1.1.2 Esquema tractament de MMA

Tanc de tolu
El tolu pertany a la famlia dels COV, compostos orgnics voltils, aquests compostos
tenen una elevada persistncia en el ambient i una elevada volatilitat, una gran
capacitat per viatjar distancies llargues i, a ms a ms, una gran facilitat per
transformar-se en altres compostos ms txics.
Els tractaments ms adients per tractar aquests tipus de contaminants son: combusti
trmica, combusti cataltica, adsorci, absorci i tractament biolgic.
En aquest cas, i tenint en compte que el tractament daquest compost es far de
manera puntual, REIRC Enginyers sha decantat per fer el mateix tractament que
lespecificat a la figura 7.3.1.1.1.
Columna de destillaci CD-301
La columna de destillaci CD-301 serveix per separar el HCl gas de la corrent lquida
que cont tolu, fosg MCC i una petita part de HCl.

15

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Es en aquesta columna on, apart de sortir per caps HCl en forma de gas pur, el HCl surt
en forma de venteig, aquests gasos senviaran junts a dos columnes de bombolleig que
treballaran en discontinu, tal com es mostra a la figura 7.1.1.1.3:

HCl que no
reacciona
HCl que no
reacciona

AIGUA

1 COLUMNA
DE
BOMBOLLEIG

AIGUA

HCl 37 %

2 COLUMNA
DE
BOMBOLLEIG

HCl 37 %

HCl
pur

Figura 7.3.1.1.3 Esquema tractament de HCl pur

En primer lloc la corrent que surt per caps de la columna CD-301 juntament
amb el HCl que surt en forma de venteig, senvien a una columna de
bombolleig, la qual est plena daigua, on el gas entra per sota en forma de
bombolles, forant aix que aquest sigui absorbit pel aigua i poder obtenir HCl
dilut al 37%. El temps de residencia del HCl estar en funci del cabal de HCl a
tractar per lo que una vegada passades aquestes hores es tanca lentrada del
gas.

En segon lloc, i una vegada hem obtingut el HCl dilut al 37%, el HCl pur senvia
a una segona columna de bombolleig juntament amb el HCl que no ha
reaccionat a la primera columna. Aquesta segona columna operar de la
mateixa manera que lanterior.

Aquest HCl dilut en aigua al 37% semmagatzema per a la seva posterior venda
en la borsa de subproductes de Catalunya.

16

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Columna de destillaci CD-302

La columna de destillaci CD-302 serveix per recuperar el fosg, amb una petita part
de HCl, de la corrent lquida que cont MCC i tolu. Els gasos de venteig daquesta
columna doncs, porten HCl i fosg per lo que aquest gasos seran tractats de la mateixa
manera que lespecificat a la figura 7.3.1.1.1.
Reactor de pirlisis (R-401)
En aquest reactor de pirlisi succeeix la conversi del MCC en MIC i HCl, generant una
mescla de gasos de pirlisi on el MIC i el HCl es troben en major proporci que el tolu
i el MCC. Per aquest cas sha decidit utilitzar un sistema de control mediambiental tal
com es mostra a la segent figura.
MIC + HCl
+
TOLU + MCC

PRIMER
RENTADOR
CAUSTIC

SOLUCI
CAUSTICA

SOSA
GASTADA

GAS DE
ESCAPE

SEGON
RENTADOR
CAUSTIC

INCINERACI

AIRE

SOLUCI
CAUSTICA

SOSA
GASTADA

Figura 7.3.1.1.4 Esquema de tractament dels gasos provinents del reactor R-401

Columna de destillaci (CD-401)

Els gasos residuals que surten de aquesta columna estan composats en la seva totalitat
per MIC, el qual es un gas molt ms dens que laire i molt reactiu amb aigua, cids
(com l'HCl present en el procs), bases, amines i les seves sals, a ms de molt txic per
les persones provocant danys greus quan s'inhala.
REIRC Enginyers ha optat per incorporar un sistema de neutralitzaci de MIC, tal com
es mostra a la figura 7.3.1.1.5, capa deliminar la quantitat mxima de substncia que
pot existir en el procs en un moment de temps determinat.

17

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

MIC

MIC EN CAS DE SOBREPRESSI

MIC QUE NO HA
REACCIONAT

TORRE
DABSORCI

SOLUCI
CAUSTICA

TORRE
DE CREMAT

TORRE
DE VENTEIG

SOSA
GASTADA

Figura 7.3.1.1.5 Esquema neutralitzaci de MIC

En primer lloc aquest sistema constar duna torre dabsorci amb una soluci
aquosa de sosa com a soluci absorbent, sutilitza aquesta soluci degut a que
el MIC reacciona amb la sosa molt rpidament, descomposant-se en CO2 i
compostos durea.

En segon lloc vindria una torre de cremat que serviria per eliminar
completament el gas que sortiria de la torre dabsorci.

Tamb sha pensat en la implantaci duna torre de venteig, aquesta torre

sutilitzaria en cas de que hi hagus una sobrepressi dins de la torre dabsorci
i per evitar que lexcs de gas surti de manera descontrolada a latmosfera.

Reactor cataltic (R-501()

En aquest reactor cataltic es dona lloc la formaci de Carbaryl a partir de la reacci de
MIC amb naftol dilut en tolu, per lo que els gasos residuals que surten estan
conformats per tolu. Aquests gasos de venteig suniran als gasos de venteig del tanc
de tolu i es tractaran de la mateixa manera que a la figura 7.3. 1.1.1.
Columna de destillaci (CD-601)
Aquesta columna de destillaci es la primera part de la purificaci del nostre
producte, Carbaryl, i serveix per separar la petita part de MIC que no reacciona al
reactor R-501. Els gasos de venteig daquesta columna estan conformats per MIC i

18

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

suniran als gasos de venteig de la columna CD-401 per al seu posterior tractament tal
com es mostra a la figura 7.3.1.1.5.
7.3.1.2 Inertitzaci dels equips
Molts productes requereixen ser emmagatzemats en atmosferes inerts degut a que el
seu contacte amb oxigen o vapor daigua poden no nomes contaminar-les sin a ms a
ms tornar-los perillosos.
Per linertitzaci dels equips sutilitza nitrogen, el qual sutilitza tamb abans de la
posada en marxa de la planta per inertitzar els equips.
Per al cas del nitrogen no hi ha lmit demissi a latmosfera i a ms a ms les
condicions en les que es expulsat es troben dins de les reglamentaries.

7.3.2 Efluents lquids

Les descrregues a laigua son uns dels principals impactes mediambientals causats per
les emissions dinstallacions qumiques.
A la nostra planta les principals fonts defluents lquids residuals son:

Purgues del procs, aquests efluents estan composats en la seva majoria per
compostos inorgnics amb o sense crrega orgnica significativa.

Rentat de gasos, aquests efluents estan composats en la seva majoria per sals i
solucions alcalines.

Aiges de serveis, aquests efluents estan composats en la seva majoria per:

condicionament de aiges de serveis, sagnats de sistemes dalimentaci daigua de
calderes, purgues de circuits de refrigeraci.

Aiges de pluja i aiges dincendis.

Residus dolis lubricants.

Residus de laboratoris.

El seu principal impacte es caracteritza per:

Carrega hidrulica.
19

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Contingut de substancies contaminants (expressades com carrega o concentraci).

Efecte o potencial perills sobre el cos aqutic receptor, expressat com parmetre
indirecte o suma de valors.

Efecte sobre els organismes del cos aqutic receptor, expressat com dades de
toxicitat.

En REIRC Enginyers creiem que laigua es un recurs cada vegada mes valus i un
sistema adequat de recollida daiges residuals t un paper essencial en la reducci i
tractament efectiu daiges residuals. Aix, lobjectiu daquesta empresa es aconseguir
el reciclatge o la recuperaci de laigua i millorar la qualitat de descrrega, conduint les
corrents de aiges residuals al seu dispositiu de tractament apropiat i evitar la mescla
de les aiges residuals contaminades de les no contaminades.
Aix les millores tcniques disponibles que seguirem seran:

Separar laigua de procs de laigua de pluja i altres emissions daigua sense

contaminar. Aix minimitza la quantitat daigua que requereix tractament i la
carrega hidrulica enviada a les installacions de tractament.

Separar les aiges de procs segons la seva carrega contaminant: orgnica,

inorgnica, inorgnica amb o sense carrega orgnica significativa, o contaminaci
insignificant, assegurant que les installacions on seran enviades aquestes aiges
nomes rebr els contaminants que pot tractar.

Installar teulades sobre zones de possible contaminaci mitjanant, per exemple,

abocaments o fuites quan sigui viable. Evita que l'aigua de pluja caigui sobre
aquestes zones i es barregi amb contaminants, el que augmentaria la quantitat
d'aigua residual que requereix tractament.

Installar desguassos separats per zones amb risc de contaminaci, incls un

embornal per recollir les prdues de fuites o abocaments, com per exemple:
Desaiges de aiges pluvials
Desaiges daiges de refrigeraci
Desaiges daigua residual adequada per descarrega directa sense tractament
Desaiges daigua residual sanitria

20

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Desaiges daiges residuals de procs, segons el seu origen

Desaiges separats per aigua residual orgnica i inorgnica sense carrega
orgnica rellevant, evitant amb aix la diluci de ambdues parts.

Evitar la descrrega d'aigua de pluja contaminada per prdues de productes.

L'aigua de pluja capturada separadament s'emet desprs d'una monitoritzaci
adequada i es descarrega, segons els resultats, directament al sistema de desgus
d'aigua sense contaminar o installacions de tractament apropiades.

Installar capacitat de retenci per a casos de possibles errors i per l'aigua contra
incendis.

7.3.2.1 Purgues de procs

Les purgues de procs estan composades en la seva majoria per compostos inorgnics
amb crrega orgnica, com es el cas del tolu. Aquests efluents no es tractaran in situ,
sin que es recolliran de forma separada dels altres efluents lquids, tal com sha
esmentat abans, i senviaran a un gestor especialitzat, en aquest cas a lempresa
Befesa Gestin de Residuos Industriales, S.L.
7.3.2.2 Aiges d serveis
En aquest cas shan pres les mesures corresponents per poder reutilitzar i recircular
aquestes aiges. Amb aix present s'ha fet una distinci entre:

Aiges residuals que s'originen directament de la producci (ex. condicionament

de aiges de serveis, sagnats de sistemes dalimentaci daigua de calderes,
purgues de circuits de refrigeraci, filtrats, etc).

Aiges residuals que s'originen de la neteja d'equips (ex. durant manteniment,

esbandida de embussos o d'aglomerats de producte, neteja d'equips d's mltiple
degut a canvis de campanya o de producte).

Els passos de tractament especfics per eliminar els compostos que interfereixen
poden millorar l'eficcia d'una operaci de recirculaci. Aix, per exemple, la
sedimentaci o la filtraci de corrents d'aigua de procs pot permetre la reutilitzaci
de l'aigua, per exemple com a aigua crua o per subministrament d'aigua, i aix s
21

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

possible quan els components com a subproductes o sals no afectin negativament la

qualitat de les produccions corrent a baix.
La reutilitzaci de l' aigua de rentat, esbandida i neteja d'equip, t, a ms de la
reducci de la crrega d'aiges residuals, l'avantatge de recuperaci de producte i
augment del rendiment de producci, sempre que l'aigua es recirculi al mateix procs
de producci.
REIRC Enginyers sha decantat per fer aquests dos tractaments per aquest tipus
daiges:
Sedimentaci
La sedimentaci implica la separaci de partcules en suspensi i del material flotant
mitjanant sedimentaci per gravetat. Els slids sedimentats es separen desprs en
forma de fang del fons, mentre que el material flotant s separat per desescumat de la
superfcie de l'aigua. Quan les partcules no poden separar-se per mitjans gravitatoris
simples (ex. sn molt petites, la seva densitat s massa propera a la de l'aigua o
formen colloides) s'agreguen compostos qumics especials per fer que els slids
sedimentin (ex. sulfat dalumini, sulfat frric, clorur frric, cal, etc), aquests compostos
causen la desestabilitzaci de les partcules collodals i de mida petita en suspensi
(ex. ferro, metalls pesats, colorants, etc) i emulsions que atrapen slids
(coagulaci/floculaci).
En REIRC Enginyers utilitzarem un tanc de sedimentaci circular, tal com es mostra a la
figura 7.3.2.2.1, equipat amb un raspall de una mida que permeti proporcionar un
temps de residencia de entre 1,5 i 2,5 hores.

22

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Figura 7.3.2.2.1 Tanc de sedimentaci

Com a part de lequip sinstallar un equip de coagulaci/floculaci, per lo que s

necessari que hi hagi una mescla rpida, ra per la qual es dosificaran els coagulants a
traves de punts dinjecci mltiples.
A ms a ms sagregar una cmera de mescla de lmines que produeixin la mescla
hidrulica amb el lquid a mesura que flueix a traves de lequip. el reciclatge parcial del
flcul de tornada al floculador pot produir una millor estructura del flcul i una ptima
explotaci del floculant.
Per una operaci optima de sedimentaci sinstallar, corrent a dalt, una etapa de
separaci doli o de descomposici demulsions amb el fi deliminar les substncies que
puguin interferir.
Filtraci
Com a tractament final, les aiges passaran per una etapa de filtraci per separar els
slids de les aiges mitjanant un component pors.
Sutilitzar un filtre de sorra multimdia amb flux descendent, que consisteix en un llit
filtrant de grnul mitj i que treballar en semi continu fins que el contingut de slids
comenci a augmentar, tal com es mostra a la figura 7.3.2.2.2. Aquests filtres funcionen
per la fora de la gravetat.

23

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Figura 7.3.2.2.2 Filtre de sorra multimdia convencional amb flux descendent

Les avantatges daquests dos processos son:

Simplicitat dinstallaci, evitant aix errors.

Elevada eficcia de separaci.

Els contaminants que no son slids en suspensi poden eliminar-se en certes

circumstncies, com els olis.

7.3.2.3 Aiges de pluja i dincendis

Un punt essencial de les activitats industrials s la prevenci d'efluents incontrolats del
complex. Amb aquesta finalitat, el sistema de desgus d'un complex industrial pot
dividir-se en una part de superfcies de producci, com per exemple:

Superfcies de la planta de producci sense teulada

Zones de tancs d'emmagatzematge

teulades exposats a la caiguda d'efluents

i una part de superfcies de trnsit normal, com:

Calades interiors del complex

Zona d'administraci

Superfcies amb teulada sense contaminar

24

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Zones d'aparcament.

Les aiges de pluja de zones de producci i aigua contra incendis es recullen en

embornals in situ, tal com sha esmentat abans, per permetre la seva inspecci per
desprs prendre la decisi de si cal descarregar directament en les aiges receptores o
en una installaci de tractament de residus.
El sistema de desgus de les zones de trnsit normal estar connectat a installacions
addicionals de descrrega previstes, per exemple, per:

Eliminar el esbandida dels contaminants caiguts acumulats durant perodes secs .

Evitar la descrrega accidental d'abocaments accidentals en calades o zones

d'aparcament.

Aquestes installacions solen incloure un compartiment de primera esbandida i

retenci d'aigua de pluja, per absorbir l'efluent que es produeix a conseqncia de la
primera pluja desprs d'un perode relativament sec, i compartiments addicionals per
pluges subsegents.
7.3.2.4 Aiges residuals de neteja de gasos
Les aiges residuals de neteja de gasos estan conformades en la seva majoria per sals,
solucions alcalines i solucions bsiques, aquestes aiges senviaran a lempresa
Ecolgica Ibrica y Mediterranea, S.A., que es una empresa encarregada de gestionar
aquest tipus de residus.
7.3.2.5 Olis lubricants
A la planta de REIRC Enginyers, apart del us de olis lubricants per a maquinaria,
sutilitza oli, therminol 55, per escalfar fluids de procs en els diferents bescanviadors
de calors disposats per tota la planta.
Aquests olis tenen un temps de vida determinat per lo que els residus dels olis
lubricants, utilitzats per engreixar les maquinaries i per escalfar els fluids de procs, es

25

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

recolliran en contenidors especials i senviaran a lempresa Catalana de Tractament

dOlis Residuals, S.A. (CATOR).
7.3.2.6 Residus de laboratori
Els residus de laboratori estan composats per les mostres extretes dels diferents punts
de mostreig del procs, aquests mostreigs es faran com a mesura per al control de
qualitat per a verificar que tot funciona de manera correcta. REIRC Enginyers tamb
consta duna secci de I+D que tamb genera residus lquids. Els laboratoris estaran
provets de bidons per els diferents tipus de residus depenent de la seva naturalesa,
els quals seran recollits i gestionats per lempresa Femarec.

7.3.3 Efluents slids

A la planta de producci de Carbaryl es generen dos tipus de residus, els generats
durant loperaci productiva de la planta i els que es produeixen per lactivitat dels
treballadors, ja sigui en oficines, menjadors, manteniments de la planta, rees socials,
etc.
7.3.3.1 Residus slids de tipus industrial
Catalitzador
En REIRC Enginyers sutilitza com a catalitzador per als reactors R-501 i R-502, la resina
Amberlyst A21, una resina aninica de base feble desenvolupada per eliminar
materials cids de solvents orgnics, eliminar fenol de benz i inhibidors de monmers.
Aquestes resines es regeneraran in situ per tenen un temps de vida determinat, per
lo qual, una vegada shagi esgotat la seva eficincia, aquest residu ser recollit per
lempresa A3 Aprofitament Assessorament Ambiental, S.L.
7.3.3.2 Residus slids de tipus urb
En aquest tipus de residus es poden distingir els assimilables a urbans i els perillosos.
Residus assimilables a urbans
En tota lempresa, la prpia activitat dels treballadors ve associada amb una generaci
de residus important.
26

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

En la cuina i zones de menjador es generaran residus corresponents a matria

orgnica, plstics i vidre, els quals seran enviats a contenidors especials per desprs fer
una recollida selectiva.
En les oficines i zones de treball es generaran residus de cartr, paper i vidre. Els
residus de paper son generats majorment en les oficines per lo que hi haur un
contenidor habilitat per a la seva recollida. El cartr prov especialment de caixes, per
lo que es disposaran contenidors adequats per a la seva recollida en punts estratgics
de la planta. El vidre que prov denvasos tamb tindr un contenidor especfic.
La distribuci dels contenidors en quan al color ser la segent:

Matria orgnica, contenidor marro

Paper i cartr, contenidor blau

Vidre, contenidor verd

Plstic, contenidor groc

Residus perillosos
Els residus considerats perillosos provenen de les tintes dimpressi i els fluorescents.
Aquests residus es depositaran en contenidors especials habilitats per a tal efecte.
Aix doncs, sestima que peridicament una empresa externa accedeixi al recinte i es
porti els residus generats. Lempresa escollida es Femarec, la qual est homologada
per la Agencia Catalana de Residus, com a Transportistes i Gestors de Residus.

27

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

7.4 ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL

Una auditoria ambiental es un examen sistemtic de com una operaci de negocis
afecta al mediambient. En aquest estudi sinclouran totes les emissions a latmosfera,
la terra i laigua dels productes i els processos, i cobreix les limitacions jurdiques,
lefecte sobre la comunitat, el paisatge i lecologia. En aquest cas, quan saplica en la
etapa de disseny, se li denomina mes correctament, Avaluaci dImpacte Ambiental.
Els objectius daquesta avaluaci son:

Identificar els problemes ambientals associats amb el procs de fabricaci i el us de

productes.

Elaborar normes per les bones prctiques de treball.

Proporcionar una base per la poltica de lempresa.

Garantir el compliment de la legislaci ambiental.

Satisfer els requisits d les asseguradores.

Reduir al mnim la generaci de residus, factor econmic.

La legislaci es de nivell estatal, i ve dictada pel Reial Decret 9/2000 dAvaluaci

dImpacte Ambiental, i es la que regula quins tipus dinstallacions shan de sotmetre a
un estudi dimpacte ambiental i quines no.
La comunitat Catalana, a nivell autonmic, tamb disposa de legislacions que regulen
que empreses tenen lobligaci de fer un estudi dimpacte ambiental:

Decret 14/1988, de 7 dabril

Decret 136/199, de 8 de maig

Ordre de 2 de maig de 1998

Aquesta legislaci autonmica dicta que la nostra planta requereix duna Avaluaci
dImpacte Ambiental degut a que es troba dins del grup dinstallacions qumiques
integrades.
Aquest estudi contindr al menys les segents dades:

28

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Descripci general del projecte i exigncies previsibles en el temps, en relaci amb

la utilitzaci del sl i d'altres recursos naturals. Estimaci dels tipus i quantitats de
residus abocats i emissions de matria o energia resultants.

Una exposici de les principals alternatives estudiades i una justificaci de les

principals raons de la soluci adoptada, tenint en compte els efectes ambientals.

Avaluaci dels efectes previsibles directes o indirectes del projecte sobre la

poblaci, la flora, la fauna, el sl, l'aire, l'aigua, els factors climtics, el paisatge i els
bns materials, incls el patrimoni histric artstic i l'arqueolgic. Aix mateix,
s'atendr a la interacci entre tots aquests factors.

Mesures previstes per reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals

significatius.

Programa de vigilncia ambiental.

Resum de l'estudi i conclusions en termes fcilment comprensibles. Si s el cas,

informe sobre les dificultats informatives o tcniques trobades en l'elaboraci del
mateix.

Per a la determinaci de l'amplitud i el nivell de detall de l'estudi d'impacte ambiental ,

l'rgan ambiental ha de consultar les administracions pbliques afectades sobre el
document inicial del projecte.
El primer punt est especificat en el Captol 1 de la memria del projecte, el segon
punt ha estat tractat amb anterioritat en aquest mateix apartat sobre com tractar els
diferents efluents contaminants que genera el procs qumic a la planta. Per tant el
que es realitzar a continuaci s l'avaluaci dels efectes previsibles sobre els segents
factors:

Aiges superficials

Aiges subterrnies

Sol

Aire

Flora i fauna

Paisatge

29

7. Medi Ambient

Salut humana

Nivell sonor

Sistema soci-econmic

REIRC Enginyers

Per realitzar aquesta avaluaci es necessari construir una matriu dimpacte, que
relaciona els factors esmentat anteriorment amb les accions que causen limpacte que
es detallen a continuaci:
A. Condicionament del terreny
B. Construcci dels edificis i pavimentaci
C. Installaci dels equips
D. Impacte visual
E. Soroll
F. Contaminaci de l'aigua
G. Circulaci de vehicles
H. Creaci d'ocupaci
I. Opini pblica
J. Consum energtic
K. Modificaci de l'hbitat
L. Producci de Carbaryl
M. Producci de residus slids
N. Producci d'efluents gasosos
O. Producci d'efluents lquids
P. Prdua de llocs de treball

30

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers
Taula 7.4.1 Matriu dimpacte

Factors mediambientals
Aiges superficials
Aiges subterrnies
Sol
Aire
Flora i fauna
Paisatge
Salut humana
Nivell sonor
Sistema soci-econmic

Accions
A B C D E F G H I J K L M N O P
X
X
X

X
X

X
X

X
X

X X
X
X

X
X X X

Aquesta matriu mostra els resultats qualitatius, per lo que a continuaci es construeix
una matriu dimportncia que determina la importncia del impacte de cada element
en funci de les caracterstiques intrnseques de la nostra planta.
La importncia del impacte pot prendre valors entre 13 i 100. Segons el signe de la
naturalesa, aquests valor poden ser positius o negatius. A continuaci es mostra
lequaci per calcular aquest valor:
= (3 + 2 + + + + + + + + ) Equaci 7.4.1
On:

IMP s el valor de la importncia, aquest valor pot ser negatiu en cas que l'impacte
tingui un efecte negatiu, si el seu signe s positiu l'impacte ser beneficis. Segons
la seva importncia, els impactes seran:
IMP<25, limpacte es irrellevant o compatible
25<IMP<50, limpacte es moderat
50<IMP<75, limpacte es sever
IMP<75, limpacte es crtic

I es la intensitat de limpacte o grau de destrucci. El seu valor pot estar entre el

segent rang:
1, baix
2, mitj
4, alt
31

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

8, molt alt

EX es lextensi de limpacte o rea dinfluncia de limpacte. El seu valor pot estar

entre el segent rang:
1, puntual
2, parcial
4, extens
8, total

MO es el moment en que es manifesta limpacte. El seu valor pot estar entre el

segent rang:
1, a llarg termini
2, a mig termini
4, immediat

PE es la persistncia o permanncia de lefecte

1, fuga
2, temporal
4, permanent
1, curt termini
4, irreversible

RV es la reversibilitat
1, curt termini
2, mig termini
4, irreversible

SI es la sinergia, que fa referencia al grau de reforament de lefecte duna acci

sobre un factor degut a la presencia daltra acci
1, no sinrgic
2, sinrgic
4, molt sinrgic

AC es lacumulaci
1, simple
2, directa

EF es la relaci causa-efecte
32

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

1, indirecte
2, directe

PR es la periodicitat, es a dir, la regularitat de la manifestaci

1, irregular
2, peridic
4, continu

MC fa referencia a la recuperaci del factor per mitjans humans

1, recuperaci immediata
2, recuperaci a mig termini
4, recuperaci parcialment
8, irrecuperable

Una vegada coneguts els valors dels diferents termes de lequaci 7.4.1, es construeix
la matriu dimportncia tenint en compte el ampli coneixement del disseny i la
operaci de la planta de REIRC Enginyers.
Taula 7.4.2 Matriu dimportncia

Factors mediambientals
Aiges superficials
Aiges subterrnies
Sol
Aire
Flora i fauna
Paisatge
Salut humana
Nivell sonor
Sistema soci-econmic

Accions
N IN EX MO PE RV SI AC EF PR MC Total
-1 2 2
2
4 4 2 1 2 2
4
-31
-1 0 0
0
0 0 0 0 0 0
0
0
-1 4 4
2
2 2 4 1 2 2
4
-39
-1 8 4
4
2 2 1 1 2 2
4
-50
-1 1 1
4
4 4 1 1 2 4
2
-27
-1 2 2
1
2 1 1 1 2 1
2
-21
-1 8 4
4
4 4 4 1 2 4
8
-63
-1 4 2
1
1 1 2 1 2 1
1
-26
1 4 4
2
2 2 2 1 2 2
2
35

Tal com es pot comprovar als resultats, limpacte de la implantaci daquesta planta es
moderat en quasi tots els casos. Es en els factors mediambientals, tals com laire o la
salut humana, aquests valor augmentant fins arribar a un impacte sever. Aquests
resultats ja estaven previstos tenint en compte laccident ocorregut a Bhopal, per lo
que REIRC Enginyers es compromet a buscar sempre solucions adients per evitar en tot
lo possible aquests impactes.

33

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Una vegada avaluats els efectes de la implantaci de lactivitat industrial sobre els
factors mediambientals, es descriuen les mesures previstes per reduir, eliminar o
compensar els efectes ambientals negatius.

Aiges superficials: aquest es un factor molt important en el qual shan de prendre

mesures molt detallades per evitar crear problemes mediambientals i de salut a les
persones. Les mesures preses son les descrites a lapartat 7.3.2.

Aiges subterrnies: laigua subterrnia sol estar protegida de la contaminaci

superficial per una zona no saturada que actua com a filtre fsic, qumic i biolgic,
degut a que una vegada un contaminant assoleix la zona saturada del aqfer es
molt difcil conixer el seu comportament i es casi impossible evitar-ho. REIRC
Enginyers aplicar mtodes preventius, es molt ms efica que tractar de corregir
un error una vegada produt, per intentar reduir la perillositat i la quantitat dels
contaminants i evitar que aquest arribin als aqfers. Un mtode seria la
impermeabilitzaci artificial dels terrenys del fons i parets dels depsits on
semmagatzemen residus o productes potencialment contaminants.

Sol: aquest aspecte es impossible no alterar-lo, degut a que la planta es un element

fsic que te que ocupar un emplaament. La localitzaci de la planta s la mes
adequada per no afectar en excs lentorn.

Aire: aquest es un factor molt important en el qual shan de prendre mesures molt
detallades per evitar crear problemes mediambientals i de salut a les persones. Les
mesures preses son les descrites a lapartat 7.3.1. REIRC Enginyers es compromet a
estudiar constantment les mesures per minimitzar les emissions contaminant i a la
utilitzaci denergies renovables.

Flora i fauna: degut a que la planta est localitzada en un polgon industrial, on no

hi ha cap tipus de planta, au o animal despecial inters biolgic que la nostra
activitat pugui posar en perill, no shaur de fer cap mesura preventiva.

Paisatge: tal com sha esmentat abans, al estar la planta localitzada en un polgon
industrial i estar envoltada per altres empreses de les mateixes caracterstiques, no
shaur de fer cap mesura preventiva. Igualment es posaran zones enjardinades
per minimitzar i fer mes agradable la visi del recinte.

34

7. Medi Ambient

REIRC Enginyers

Salut humana: amb les mesures preses per als tractaments defluents gasosos i
lquids es minimitzaran els efectes sobre les persones i la salut humana

Nivell sonor: els sorolls produts per compressors, bombes i altres equips, han de
complir la legislaci sobre contaminaci acstica, degut a que aquesta sha tingut
en compte per a la seva fabricaci.
La contaminaci acstica s un problema que adquireix cada vegada ms
importncia ja que daix depn el benestar dels treballadors. Les mesures
preventives per millorar la contaminaci acstica seran: Installar vlvules amb baix
nivell de soroll, silenciadors en equips i sistemes d'absorci acstica en el cas que
hi hagus alguna canonada que fes un soroll exagerat, allament acstic d'aquelles
sales en les que tinguem compressors o altres equips i maquinria que facin molt
soroll, ls d'amortidors que minimitzen la propagaci de vibracions a travs del
mitj que el sustenta. El nivell de soroll percebut en l'exterior de les installacions
sol reduir-se amb la collocaci de bancs de terra o zones arbrades.

Sistema soci-econmic: si els punts anteriors es realitzen de manera correcta, no hi

haur cap problema ambiental ni de salut, en canvi haur una forta generaci
docupaci i per lo tant aix ser un motor econmic per la zona on esta installada
la planta, lo que provocaria que aquesta sigui acceptada per la societat.

35