Installacions Electriques Domestiques

B
2
c
lo
05
Installacions elctriques
domstiques
Pots descriure com s la installaci elctrica de casa teva?

Saps com es connecta a la xarxa de distribuci de la companyia subministradora?
Saps qu s la domtica?
5. Installacions elctriques domstiques

5.1 Installacions elctriques

Lelectricitat s lenergia ms utilitzada per satisfer les necessitats
energtiques dels habitatges, els edicis i les indstries, perqu
s molt fcil dusar i proporciona rendiments elevats.
Per tamb comporta perills greus, com ara incendis i electrocucions, si les installacions no reuneixen les condicions de
seguretat adequades; molts incendis tenen lorigen en curtcircuits elctrics.
Fig. 5.1. Els avantatges de lenergia elctrica lhan convertit en la ms utilitzada

en la vida quotidiana.
La complexitat de les installacions ha motivat lelaboraci

dun seguit de normes dobligat compliment a de garantir
la seguretat de les persones, del seus bns i el bon funcionament de la installaci. Aquestes normes estan recollides en
el Reglament Electrotcnic de Baixa Tensi (REBT) i en les
seves Instruccions Tcniques Complementries (ITC- BT).
Reglament Electrotcnic de Baixa Tensi

El REBT estableix les condicions tcniques i les garanties que han de reunir les installacions
elctriques connectades a un subministrament de baixa tensi amb la nalitat de:
j Preservar la seguretat de les persones i els bns.
j Assegurar el normal funcionament de dites installacions i prevenir les pertorbacions
que puguin causar en altres installacions i serveis.

j Contribuir a la abilitat tcnica i a lecincia econmica de les installacions.
En el REBT sindiquen les normes bsiques de carcter ms general que han de satisfer les
installacions. Les ITC-BT desenvolupen el REBT, donant les normes especques per a cada
tipus dinstallaci, adaptant-se a les millores tecnolgiques, quant a materials i equips, que
es vagin produint.
Sentn per installaci elctrica de baixa tensi, el conjunt daparells i circuits associats amb lobjectiu de produir, convertir, transformar, transmetre,
distribuir o utilitzar lenergia elctrica amb tensions nominals U 1 000 V en
CA i U 1 500 V en CC.
Les installacions elctriques per a baixa tensi es poden classicar en:
j Installacions denllumenats exteriors. Es destinen a lenllumenat despais pblics
o privats, com: autopistes, carreteres, carrers, places, jardins, etc.

j Installacions domstiques. Es destinen a lenllumenat de linterior dels edicis
utilitzats com a habitatges.

j Installacions industrials. Es destinen a edicis o locals dedicats a la fabricaci o
manipulaci de productes (per aix, estan subjectes a les condicions de cada producte
fabricat o del procs a realitzar).
148

j Installacions en locals de pblica concurrncia. Sn les destinades a activitats i
edicis als quals t accs el pblic general, per exemple, teatres, hotels, restaurants,
locals comercials, hospitals, collegis, estadis esportius, etc.
Les installacions elctriques estan formades per la installaci denlla i la installaci interior.
La installaci denlla uneix la installaci interior de labonat amb lembrancament o
presa general de la xarxa de distribuci pblica.
Lembrancament o presa general. s la installaci compresa entre la xarxa de distribuci
i la caixa general de protecci. En el sentit ms ampli sentn com el punt de lliurament
denergia elctrica per part de la companyia subministradora a ledici receptor.
Activitats
1>
Quins sn els principals perills de les installacions

elctriques?
2>
Explica les finalitats del REBT.
3>
Quina s la funci de les ITC-BT?
4>
Qu s lembrancament de la installaci elctrica

dun habitatge?
La installaci denlla
La installaci denlla s formada per la caixa general de protecci, la lnia general
dalimentaci, la centralitzaci de comptadors i la lnia de derivaci individual.
Caixa de comandament
i protecci de la
instal.llaci interior
Derivacions individuals
Elements de
protecci
i connexi
Xarxa de terres
Comptadors
N
Fusibles
Lnia general
dalimentaci
Born de connexi a terra
Caixa general de protecci
Embancament
Xarxa de distribuci
Fig. 5.2. Installaci denlla amb centralitzaci de comptadors.
149

j Caixa general de protecci. s la caixa que allotja els elements de protecci, fusibles,
de la lnia general dalimentaci. Es colloca a lexterior de ledici.

j Lnia general dalimentaci. Uneix la caixa general de protecci amb la centralitzaci
de comptadors de ledici.
j Centralitzaci de comptadors. s el conjunt de comptadors, juntament amb els ele-
ments de protecci i connexi de les derivacions individuals, installats en mduls

allants prefabricats, alimentats per una lnia general dalimentaci.
Els comptadors sn els aparells destinats a mesurar lenergia elctrica consumida per labonat.
Sacostuma a installar en un recinte adequat per a lefecte, situat a la planta baixa o

al primer soterrani de ledici. En aquest recinte hi ha el born de connexi a terra que
uneix la presa de terra amb els conductors de protecci de cada derivaci individual. La
presa de terra est en contacte amb el terreny del subsl de ledici. Aquests elements
constitueixen una part fonamental del circuit de protecci contra contactes indirectes i
descrregues dorigen atmosfric que podrien afectar la installaci.
En les centralitzacions per edicis destinats a habitatges, normalment, es preveu la
installaci dun comptador monofsic per habitatge, en canvi en les destinades a locals
comercials o industrials, amb subministraments superiors als 15 kW, sha de preveure la
installaci dun comptador trifsic denergia activa i un denergia reactiva per a cada
abonat.
La derivaci individual. s la lnia elctrica que uneix lequip de comptatge amb els
aparells del quadre de comandament i protecci de la installaci interior. Les destinades
a habitatges estan formades per una lnia monofsica amb 3 conductors (fase, neutre i
protecci), i les destinades a locals industrials o comercials, normalment, estan formades
per una lnia trifsica amb 5 conductors (3 fases, neutre i protecci).
En els subministraments a un sol abonat, com ara habitatges unifamiliars, edicis pblics
o destinats a una indstria especca, no hi ha la lnia general dalimentaci. En aquest cas
la caixa general de protecci enllaa directament amb lequip de comptatge.
Activitats
5>
Quina s la funci duna installaci denlla? Indica

les seves parts.
6>
Quina s la funci de la presa de terra?
La installaci interior
La installaci interior est formada pel quadre de comandament i protecci, pels circuits
dalimentaci dels receptors de labonat, i pel circuit de connexi a terra. En funci del
tipus de subministrament podem parlar dinstallacions domstiques, industrials, i de locals
de pblica concurrncia.
150

Installacions domstiques
El quadre de comandament i protecci allotja els principals elements de seguretat, protecci
i maniobra de la installaci interior. Sinstalla tant a prop com sigui possible de lentrada del
habitatge i est format per un interruptor de control de potncia mxima, un interruptor general
automtic, un interruptor diferencial i diversos petits interruptors automtics. En alguns casos
concrets tamb hi pot anar installat un dispositiu de protecci contra sobretensions.
Fig. 5.3. Quadre de comandament i protecci dun habitatge.
Interruptor de control de potncia mxima (ICPM). s un interruptor magnetotrmic

(protecci contra sobrecrregues i curtcircuits) que t la funci devitar que la potncia
subministrada per la companyia superi la potncia contractada per lusuari.
Interruptor general automtic (IGA). s linterruptor general de la installaci interior. Es
pot accionar manualment i disposa de protecci contra sobrecrregues i curtcircuits.
Interruptor diferencial (ID) dalta sensibilitat (Is 30 mA, valor del corrent derivat a terra
a partir del qual desconnecta la installaci). s laparell encarregat de protegir les persones
de contactes directes i indirectes. La seva funci s detectar els corrents de fuita; tamb
constitueix una protecci molt eca contra incendis en limitar a potncies molt baixes les
fuites denergia elctrica per defecte dallament. Sha dinstallar, almenys, un ID per a cada
cinc circuits dalimentaci.
Petits interruptors automtics (PIA). Sn interruptors magnetotrmics que protegeixen de
sobrecrregues i curtcircuits a cadascun dels circuits de la installaci interior.
Dispositiu de protecci contra sobretensions (DPS). Tamb anomenat descarregador, s un
dispositiu que en detectar una sobretensi perillosa per a la installaci la desvia directament
cap el terra de la installaci a travs dels conductors de protecci.
Born de terra. s el punt de connexi de la xarxa de protecci interior (conductors amb
allament verd-groc), que uneix les carcasses metlliques dels receptors, a travs del
conductor de protecci de la derivaci individual amb la presa de terra de ledici. Tamb
serveix per vericar lallament respecte de terra, dels diferents conductors actius. Est situat
a linterior del quadre de comandament i protecci.
Fig. 5.4. Descarregador de sobretensions.
151

Els circuits dalimentaci

Cada circuit interior t lorigen en un PIA i est format per dos conductors, normalment
fase i neutre. Els diferents circuits, juntament amb el de connexi a terra, dintre dun tub
de protecci encastat a la paret i a travs de les caixes de derivaci, es van distribuint per
tot lhabitatge, a dalimentar, a travs dels diferents aparells de comandament i connexi,
els receptors installats a cada habitaci.
El nombre de circuits mnims a installar ve determinat pel REBT, en funci de la superfcie
de lhabitatge i de la potncia que es contracti, que determina el grau delectricaci de
lhabitatge.
Lactual REBT, vigent des de setembre de 2003, determina dos nivells o graus delectricaci
per als habitatges:
Derivaci individual
ICPM
40A
Quadre de comandament
i protecci
Presa de terra
Electricaci elevada. Disposa de ms de cinc circuits

que permeten el funcionament simultani duna potncia
total no inferior a 9 200 W a 230 V.
IGA
40A
ID
40A
30 mA
PIA
10A
PIA
16A
PIA
25A
ID
40A
30 mA
PIA
16A
Electricaci bsica. Disposa dun mnim de cinc circuits, per a la utilitzaci dels aparells ds com (enllumenat, frigorc, rentadora, rentavaixelles, termosif, cuina i forn elctric). Permet el funcionament simultani duna potncia total no inferior a
5 750 W a 230 V.
PIA
16A
PIA
16A
PIA
16A
Seran delectricaci elevada els habitatges de ms de

160 m2 de superfcie til, i els que disposin de sistema de
calefacci elctric o de condicionament daire. La potncia a contractar per lusuari dependr de la utilitzaci que
faci de la installaci elctrica.
El circuit de connexi a terra
Assecadora
Rentavaixelles
Rentadora
Endolls
Bany i cuina
Cuina i forn
Preses
generals
Enllumenat
s el circuit de la installaci elctrica que t la funci de

protegir les persones dels contactes directes amb lelectricitat, i ho fa derivant cap a terra les fuites de corrent
que es produeixin a les masses metlliques a travs dels
conductors de protecci (amb recobriment verd-groc); per
aix es connecten a les preses de terra dels endolls i dels
receptors que en tinguin, ja que aquests conductors estan
enllaats amb la presa de terra general de ledici a travs
Fig. 5.5. Esquema unilar dun quadre de comandament i protecci de la installaci del born de protecci de la caixa general de protecci i del
interior dun habitatge amb grau delectricaci elevada.
conductor de protecci de la installaci denlla.
La comprovaci de la bona qualitat de la xarxa de connexi a terra s molt important, perqu si aquesta es troba en males condicions, en comptes de protegir, pot convertir-se en un
perill.
Installacions industrials
Sn installacions ms complexes que les dels habitatges, per les caracterstiques prpies de
cada procs productiu a qu estan destinades: la varietat de receptors pel que fa a potncies
i consums (monofsics o trifsics), la varietat de dependncies (ocines, tallers) i dambients
de treball (locals amb risc dincendi i explosi, locals humits), etc.
152

En general, han de complir uns requisits molt

ms estrictes, ateses les condicions severes de
funcionament i el requeriment duna abilitat
(seguretat de funcionament) ms gran.
La installaci s ms seccionada, per tal
devitar la interrupci del subministrament
denergia elctrica si es produeix qualsevol
anomalia. Normalment sinstalla un quadre
general de protecci, distribuci i maniobra del qual parteixen diferents lnies trifsiques i monofsiques, protegides per interruptors diferencials i magnetotrmics. Cada lnia
alimenta un subquadre del qual parteixen
noves lnies, degudament protegides, que alimenten directament un receptor o el quadre
de maniobra i comandament duna mquina
determinada.
La complexitat de les installacions requereix
una coordinaci dels diferents elements de
protecci, de manera que qualsevol anomalia
afecti la mnima part de la installaci (protecci selectiva).
Les lnies estan formades per conductors canalitzats en tubs, allats rgids o metllics,
o amb safates metlliques. De vegades sn
subterrnies, distribuint-se per una canalitzaci dobra feta en el terra del recinte. Tamb
sutilitzen canalitzacions prefabricades, amb
conductors formats per platines de coure nu,
sobretot en els casos de lnies de molta potncia.
Fig. 5.6. Quadre general duna installaci industrialdun local de pblica concurrncia.
Installacions en locals de pblica concurrncia

La installaci elctrica dels locals de pblica concurrncia es caracteritza per disposar duna
installaci denllumenat demergncia que, en cas de fallida en el subministrament per
part de la companyia subministradora, garanteixi levacuaci del local amb seguretat (enllumenat de seguretat) o, en els locals en qu es requereixi, permeti continuar lactivitat
normal (enllumenat de reemplaament).
Activitats
7>
Qu s la installaci interior dun habitatge? Explica

les seves parts.
8>
Anomena les caracterstiques generals de les

installacions elctriques industrials.
9>
10>
Explica la funci dels diferents elements del quadre

de comandament i protecci de la installaci interior dun habitatge.
Qu indica el grau delectrificaci dun habitatge?
153

5.2 Aparells de comandament. Circuits daplicaci
5.2 Aparells de comandament.

Circuits daplicaci
Els aparells de comandament sn operadors elctrics que tenen la funci de governar o
controlar els circuits. Els ms utilitzats a les installacions interiors sn els interruptors, els
polsadors, els commutadors i els creuaments.
Interruptor
Interruptors
Per controlar el funcionament dels circuits des dun nic punt de comandament se solen
emprar interruptors.
Fig. 5.7. Esquema i smbol dun interruptor.
Linterruptor s un aparell que t la funci dobrir i tancar un circuit, i de

deixar-lo en qualsevol dels dos estats ns que saccioni un altre cop.
Funcionament
Linterruptor t dos terminals o borns de connexi i dues posicions estables. En la posici
considerada de reps, anomenada 0 o OFF, linterruptor es troba en circuit obert, per
tant, no deixa passar el corrent elctric.
En la posici de treball, anomenada 1 o ON, linterruptor es troba en circuit tancat, s
a dir, deixa passar el corrent.
OFF
ON
En els esquemes elctrics, els interruptors i els polsadors sempre es

representen en la posici de reps.
Fig. 5.8. Esquema dun circuit amb linterruptor en reps (OFF) i en posici de treball (ON).
Aplicacions
Els interruptors es fan servir per al comandament de molts aparells ds com en els habitatges,
com el televisor i lequip de msica, entre altres, i, en general, tots els circuits de lmpades
que saccionen des dun sol punt.
154

Polsadors
Polsador NO
Els polsadors fan la mateixa funci que un interruptor, tancar i obrir un

circuit, per noms executen la seva funci mentre estan accionats (estat
de treball) i tornen automticament a lestat inicial quan cessa lacci (estat de reps).
Funcionament
El polsador disposa tamb de dos borns de connexi i un mecanisme daccionament amb una
molla de recuperaci, que, si es deixa daccionar, el retorna a la posici inicial o de reps. Hi
ha dos tipus bsics: polsadors NO i polsadors NT.
El polsador NO (normalment obert) mant el circuit obert en estat de reps i noms el tanca
quan premem el polsador.
Fig. 5.9. Esquemes i smbols dels polsadors

NO i NT.
Fig. 5.10. Esquema del circuit de funcionament duna font amb un polsador NO.
El polsador NT (normalment tancat) mant el circuit tancat en estat de reps i lobre, de

manera que interromp el pas del corrent, quan premem el polsador.
Fig. 5.11. Esquema dun circuit amb un polsador NT.
Aplicacions
Els polsadors NO sutilitzen en el comandament de circuits amb aparells acstics, com timbres
i brunzidors, i en el control de petits electrodomstics accionats amb motors: molinets de
caf, batedores, etc.
155

Una aplicaci tpica dels polsadors NT s el control de les lmpades que sencenen en
obrir una porta, com la de la nevera o la del cotxe.
Commutadors
Commutador
Segurament, el llum de la teva habitaci es pot encendre i apagar des del costat de la porta i
potser des del costat del llit. Per comandar aquests circuits sempren els commutadors.
El commutador s un aparell de comandament que t tres borns de connexi:

una entrada i dues sortides. Permet tancar o obrir un circuit elctric des de dos
punts diferents.
Funcionament
Fig. 5.12. Esquema i smbol dun commutador.
El commutador t tres borns de connexi: el dentrada (a) s el born com, ja que s nic
per a les dues sortides (b, c) o borns commutats.
En la posici 0, el born com est connectat a una de les dues sortides (per exemple, la b); en la
posici 1, desconnecta la sortida b i connecta la c. Aquest fet de desconnectar una sortida per
connectar laltra sanomena commutar les sortides, per aix laparell sanomena commutador.
b
Entrada a
Sortida
c
Sortida Entrada a
Fig. 5.13. Esquema del funcionament dun commutador.
Aplicacions
Amb lacci combinada de dos commutadors, connectats com mostren els esquemes segents,
se soluciona laccionament duna lmpada des de dos punts diferents. Aquest circuit s molt
utilitzat en les installacions denllumenat, com ara encendre i apagar un llum des de dos
punts duna habitaci.
Fig. 5.14. Seqncia desquemes dun circuit per encendre i apagar una bombeta des de dos punts diferents.
156

Un commutador fa la funci dun interruptor si noms emprem el born com i una sortida
qualsevol.
Fig. 5.15. Esquema del funcionament dun commutador

com a interruptor.
Fig. 5.16. Esquema de circuits commutats.
Els commutadors tamb es fan servir en lanomenada commutaci de dos circuits. Amb laccionament del commutador es tria el circuit pel qual circula el corrent i, per tant, el receptor
que funcionar. Es diu llavors que els circuits estan commutats, perqu no poden funcionar
alhora: o b funciona lun, o b laltre.
Commutador dencreuament o creuament

Commutador
Quan es vol controlar el funcionament duna lmpada des de tres o ms punts de comandament,
sha de combinar lacci de dos commutadors amb la dun o ms commutadors dencreuament
respectivament.
dencreuament
El commutador dencreuament s un dispositiu que t quatre borns de

connexi, dues entrades i dues sortides, i dues posicions de funcionament,
que permeten invertir la connexi de les entrades amb la de les sortides.
Funcionament
La connexi de les entrades (a, b) amb les sortides (c, d) es realitza de la manera segent:
j Posici 0: lentrada a est en contacte amb la sortida c, i lentrada b amb la sortida d.
j Posici 1: lentrada a est en contacte amb la sortida d, i lentrada b amb la sortida c;
Fig. 5.17. Esquema i smbol dun commutador

dencreuament.
s a dir, sencreuen les entrades i les sortides.
c
a
Entrades
b
Sortides
d
c
a
Entrades
Sortides
d
Fig. 5.18. Esquema del funcionament dun commutador dencreuament.
157

Aplicacions
El commutador dencreuament es fa servir, sobretot, en els circuits denllumenat que shan de comandar per ms de dos punts, com ara una habitaci doble, on cal activar i desactivar la lmpada
central des de lentrada i des dels dos costats del llit. Per accionar una lmpada des de tres punts,
necessitem dos commutadors i un dencreuament enmig seu. Com ms commutadors dencreuament
es connectin enmig dels commutadors, ms punts tindrem per encendre i apagar la lmpada.
+
Fig. 5.19. Esquema de laccionament duna bombeta des de tres punts.
Altres dispositius
Hi ha daltres mecanismes elctrics amb ms prestacions que linterruptor, el polsador o els
commutadors, que sutilitzen en les installacions elctriques dels edicis i els habitatges.
Els ms caracterstics sn: el teleruptor, lautomtic descala i el porter elctric.
Teleruptor
A
El teleruptor s un dispositiu que fa la funci dun interruptor accionat a

distncia. Consta dun electroimant i un o diversos contactes.
A
Fig. 5.20. Esquema del funcionament dun
teleruptor.
El seu funcionament s senzill: en rebre un impuls elctric la bobina de lelectroimant, el

contacte canvia de posici, si est obert es tanca i si est tancat sobre, i no torna a canviar
de posici ns que la bobina no rep un nou impuls elctric. s un mecanisme amb un funcionament semblant al de laccionament dun bolgraf amb crrega retrctil.
Amb el teleruptor es pot controlar el funcionament dun circuit denllumenat des de punts
diferents. Per exemple, per controlar un circuit des de sis punts diferents, es necessita 1 teleruptor i 6 polsadors i la installaci s ms econmica i fcil de realitzar que si sutilitzen
2 commutadors i 4 commutadors dencreuament.
L
N
S1
S2
S3
A1 Teleruptor
A2
Fig. 5.21. Installaci amb teleruptor.
158
E1
E2

En el mercat hi ha teleruptors que a ms a ms dencendre o apagar el llum poden fer la

funci de regular la seva intensitat grcies a un petit circuit electrnic que porten integrat.
Aix permet adaptar la intensitat lluminosa als requeriments de cada ambient i de cada moment o a les preferncies de lusuari. Amb una pulsaci breu dels polsadors, laparell actua
com a teleruptor, s a dir, encn o apaga el llum, per amb pulsacions llargues es modica la
intensitat de la llum, ns arribar al valor mxim o al mnim.
Automtic descala o minuter
Lautomtic descala s un mecanisme elctric que permet regular el temps

dencesa (temporitzar) duna installaci denllumenat. Est format per un
electroimant i un contacte temporitzat a la desconnexi (el contacte continua
tancat, durant un temps prexat per lusuari, en deixar de passar corrent per
la bobina de lelectroimant).
Fig. 5.22. Teleruptor regulador dintensitat

lluminosa.
La seva aplicaci ms com, daqu el seu nom, s lenllumenat descales als edicis dhabitatges. En aquest cas sactiva per mitj dels polsadors situats a lentrada i en els diferents
replans de lescala. Quan sacciona un polsador sactiva lautomtic i sencn lenllumenat, que
desprs dun temps prexat sapaga automticament.
K1
A1
A2
1
S2
S1
S3
S4
N
E1
E2
E3
E4
Fig. 5.23. Automtic descala.
L
Fig. 5.24. Esquema duna installaci denllumenat amb automtic descala.
Al mercat, hi ha molts models dautomtics descala; en funci de com sobt la temporitzaci, sn: trmics, electrnics, pneumtics, amb mecanisme de rellotgeria, etc.
A1
A2
Fig. 5.25. Smbol dun automtic descala.
Porter elctric
El porter elctric s una installaci que permet obrir la porta daccs a

ledici des de linterior de cada habitatge.
159

5.3 Introducci a la domtica
N
P1
Pis 1 B
1
P3
P2
Pis 2 B2
El porter elctric est format per uns polsadors, P1 i P2, situats a la part exterior
de la porta dentrada de ledici, cada un
dels quals acciona un brunzidor, B1 o B2,
situat a linterior de cada habitatge, des
don amb un polsador, P3 o P4, sactiva la
bobina del pany elctric que permet obrir
la porta daccs a ledici.
Actualment, la majoria de porters elctrics porten un equip de comunicaci
dudio (porter electrnic) o dudio i
vdeo (videoporter) que permeten la comunicaci entre la porta dentrada i linterior de cada pis.
P4
Bobina pany
Fig. 5.26. Esquema de la installaci dun porter elctric en un edici.
Activitats
11>
Quina diferncia hi ha entre un interruptor i un polsador? I entre un polsador NO i un NT?
12>
Quina s la principal diferncia entre el commutador

i el commutador dencreuament?
13>
Dibuixa lesquema elctric dun circuit que controli el funcionament duna lmpada des de tres punts diferents.
14>
Dibuixa lesquema del circuit daccionament de la

lmpada de la nevera, que en obrir la porta sencn i
en tancar-la sapaga.
15>
Explica la funci dun automtic descala.
16>
Quina s la principal diferncia entre un teleruptor i

un automtic descala?

La domtica s la tecnologia que tracta de lautomatitzaci i el control de les
installacions dels habitatges, amb lobjectiu de millorar la qualitat de vida,
facilitar les tasques domstiques, augmentar la seguretat dels seus ocupants i
optimitzar ls dels recursos per millorar lecincia energtica de lhabitatge.
Elements dun sistema domtic

Els principals elements dun sistema domtic sn: els sensors, els actuadors i la unitat de
control o controlador.
Els sensors sn els elements encarregats de captar qualsevol tipus de canvi fsic en un espai
determinat, i transmetre aquesta informaci, directament o a travs del controlador, a un
dispositiu perqu faci la seva acci a la installaci.
160

Hi ha sensors que actuen directament sobre la installaci. Per exemple: en una installaci de
calefacci a gas el termstat detecta els canvis de temperatura i engega o para la caldera.
Existeixen moltes classes de sensors: de moviment, de fum, dhumitat, de gas, etc.
Els actuadors sn els dispositius que en rebre una ordre de la unitat de control, o directament
dun sensor, realitzen una acci determinada a la installaci, per exemple: encendre o apagar
una lmpada, obrir o tancar una electrovlvula, etc.
La unitat de control o controlador noms existeix en els sistemes domtics centralitzats, s la
central que gestiona el sistema domtic. A la central hi arriba la informaci que capten els sensors,
aquesta la processa i dacord amb la seva programaci envia les ordres als corresponents actuadors.
El controlador pot ser qualsevol microprocessador, des dun petit PLC a un PC personal.
Classificaci dels sistemes domtics

Les installacions domtiques poden ser: centralitzades, distribudes o mixtes.
A les installacions centralitzades tots els sensors i els actuadors estan connectats al controlador,
els sensors a les entrades i els actuadors a les sortides. Aix permet reprogramar des de la unitat
central qualsevol element del sistema, per, per altra banda, si falla lalimentaci del controlador,
tot el sistema deixa de funcionar, per la qual cosa sol disposar dun sistema dalimentaci
suplementari per alimentar el sistema en cas que falli el subministrament elctric.
Actuador
Actuador
Actuador
Controla
Sensor
Sensor
Sensor
Fig. 5.27. Esquema duna installaci domtica centralitzada.
Hi ha installacions centralitzades cablejades i inalmbriques. A les installacions cablejades

tots els sensors i detectors estan units al controlador per mitj de cables i a les installacions
inalmbriques tots els elements es comuniquen via radiofreqncia.
A les installacions distribudes no hi ha unitat de control, i normalment els elements del
sistema estan units per mitj dun tpic cablejat en bus.
Actuador
Sensor
Bus
Actuador
Sensor
Sensor
Actuador
Fig. 5.28. Esquema duna installaci domtica distribuda.
161

Les installacions mixtes sn installacions descentralitzades en qu el control del sistema

es realitza amb diversos petits controladors. Daquesta manera si una unitat de control deixa
de funcionar, no afecta la resta del sistema que continua funcionant.
Aplicacions de la domtica
Les aplicacions de la domtica sn mltiples i variades, per es poden agrupar en quatre
grans rees:
Control i gesti de lenergia. Les aplicacions estan
encaminades, principalment, a racionalitzar i a reduir
el consum denergia, amb lobjectiu de reduir la despesa energtica. Algunes de les aplicacions en aquest
camp sn:
Gesti i control informatitzat de lhabitatge
Sondes de
temperatura
ext. i int.
Sensor
dilluminaci
Detectors
dhumitat jard
Detectors de
fuites daigua
Sensors
fum i gas
Detectors
dobertura de portes
Detectors
dobertura
de finestres
Detectors
de presncia
en el jard
Detectors
de presncia
a linterior
UNITAT
CENTRAL
Control aire
condicionat
Control de
persianes
Control
electrodomstics
Simulaci
habitatge
ocupat
Enllumenat
automtic
del jard
Servei
despertador
setmanal
Reg jard i
testos
Seguretat
centralitzada
Avs telefnic
de veu
Programaci i zonicaci de la climatitzaci, en

funci de la utilitzaci o de lorientaci de les diferents estances.
Racionalitzaci de les crregues elctriques, en

funci de la potncia contractada.
Gesti de les tarifes, s a dir, el sistema prioritza

el funcionament daparells amb consums elevats en
el perode de tarifa nocturna.
Regulaci de la illuminaci en funci de la lluminositat de lambient.
Enllumenat
demergncia
Emergncia
mdica
220 V
Detector davaria
Detector
Detector
energia elctrica correspondncia trucades videfon
bstia
Avisador
acstic llumins
Automatitzaci i control. En aquesta rea les aplicacions estan dirigides a incrementar el confort a
lhabitatge, amb la simplificaci i el control automtic de les tasques ms comunes a la llar. Algunes
delles sn:
j
Vdeo i
cmeres
Monitor
TV
Enregistrador
vdeo
Connexi remota des dun altre ordinador

Ordinador
amb totes les
funcions locals
Centralitzaci de lencesa i el tancament de

lenllumenat.
j Control i gesti delements com portes, nestres,
persianes, tendals, etc.

Fig. 5.29. Diagrama de blocs dun sistema domtic controlat per un PC.
j Control i gesti del reg.
Seguretat. Les aplicacions domtiques inclouen la protecci de les persones, dels bns i de
les installacions de lhabitatge. Algunes aplicacions sn:
j Seguretat de les persones amb la programaci dalertes mdiques, molt tils per a per-
sones grans o malalts.

j Seguretat dels bns, amb aplicacions com la gesti del control a laccs, sistemes anti-
robatori i la simulaci de presncia en lhabitatge.

j Seguretat en les installacions, amb el control i la gesti de les alarmes tcniques (fui-
tes daigua o gas, fums o foc, avaries elctriques, etc.).
162

5.4 Sistema de tarifaci de lenergia elctrica
Comunicacions. En aquesta rea les aplicacions se centren en la integraci dels diferents sistemes de comunicaci per facilitar lintercanvi dinformaci, tant entre els
usuaris com entre aquests i les installacions i els equips domstics, ja sigui des de
dintre del mateix habitatge com des de lexterior. Algunes aplicacions destacades en
aquest camp sn:
j Control exterior del sistema (telegesti).
j Comunicaci dincidncies i transmissi dalarmes.
Activitats
17>
Quins sn els objectius de la domtica?
19>
Fes una classificaci de les aplicacions domtiques.
18>
Explica la funci dels elements que formen part dun

sistema domtic.
20>
Quines sn les aplicacions de la domtica en el camp

de la seguretat?
5.4 Sistema de tarifaci

de lenergia elctrica
Lenergia elctrica interv en la majoria de processos productius de transformaci, en els dels
serveis i en els domstics. En una societat marcada per leconomia de mercat el coneixement
dels costos de qualsevol producte o servei s fonamental.
El preu de lenergia ve xat en les tarifes elctriques que estableixen la relaci tcnica i
comercial entre les companyies subministradores i els consumidors nals. Les companyies
subministradores proposen a lAdministraci central els preus de les tarifes elctriques, justicats per un estudi raonat dels diferents costos (producci, distribuci, etc.); nalment,
aquests seran aprovats pel Consell de Ministres a proposta ltima del Ministeri dIndstria i
Energia.
Les tarifes elctriques sn daplicaci general a tots els abonats, sense ms condicions que
les derivades de la tensi de subministrament (baixa o alta tensi). La contractaci duna o
altra tarifa respon sempre a la lliure elecci de lusuari; i sempre shan de complir les condicions que sespeciquen a cadascuna.
Les tarifes elctriques es classiquen segons la tensi amb qu es realitzi el subministrament, i poden ser: tarifes de baixa tensi, quan sapliquen a subministraments amb tensions
nominals no superiors als 1 000 V, i tarifes dalta tensi, que sapliquen a tots els subministraments amb tensions nominals superiors a 1 000 V.
Les tarifes elctriques consten de la tarifa bsica i dels complements de tarifa.
La tarifa bsica presenta una estructura binomial formada per dos termes: el terme de potncia (Tp) i el terme denergia (Te).
El terme de potncia depn de la potncia contractada per labonat. La unitat de
contractaci s el quilowatt (kW), i es paga una quantitat xa al mes per cada kW contractat.
163

El terme denergia representa lenergia consumida i mesurada pel comptador de labonat.

La unitat s el quilowatt per hora (kWh). s una part variable que dependr de lenergia
consumida.
Els complements de tarifa consisteixen en una srie de recrrecs o descomptes que sapliquen sobre la tarifa bsica. Els complements sn: discriminaci horria, estacionalitat i
energia reactiva.
j Complement per discriminaci horria. s un descompte que t la finalitat
dincentivar el consum quan el sistema elctric est infrautilitzat, a les hores

vall, dissabtes, diumenges, etc., reduint el preu del kWh. s necessari disposar
dun equip de comptatge que pugui discriminar les hores i els dies en qu sutilitza
lenergia.
j Complement destacionalitat. s un recrrec o bonicaci que saplica sobre el
terme denergia segons lpoca de lany en subministraments especials.

j Complement per energia reactiva. s un recrrec o bonicaci percentual que
saplica a la tarifa bsica (Tp + Te) , per compensar o per evitar el consum denergia
reactiva que pot tenir una determinada installaci elctrica de CA a causa del factor de potncia , cos w, de la crrega.
Fig. 5.30. Equip de comptatge amb comptador

denergia activa de doble tarifa, comptador
denergia reactiva i rellotge discriminador
horari.
Wr
Wr2
Wr1
Com ms inductiva s la crrega, ms gran s el desfasament entre el voltatge i la intensitat, i per tant, ms petit el cos. Aquest desfasament fa que a les installacions es
consumeixi, a ms de lenergia activa (Wa), energia reactiva (Wr).
Per aconseguir una determinada energia activa, o sigui un treball, com ms inductiu sigui
el circuit, ms energia reactiva consumeix, i ms gran ha de ser la intensitat subministrada, per tant, ms grans seran les prdues per efecte Joule a la xarxa de transport i
distribuci, ja que:
Wap2
El factor de potncia ve determinat pel tipus de receptors connectats a la xarxa que

desfasen el corrent de la crrega respecte de la tensi. La majoria de receptors sn de
tipus hmic, formats per resistncies (radiadors, lmpades incandescents, etc.) o de
tipus hmic inductiu, formats per bobines (motors, reactncies de lequip dengegada de
les lmpades de descrrega, etc.).
Energia activa: Wa = V I cos t (kWh)
Wap1
Energia reactiva: Wr = V I sin t (kVArh)

1
Wa1
Wa
Energia aparent: Wap = V I t (kVAh)
Fig. 5.31. Triangle denergies.
Wap =
cos =
+ Wr 2
Wa
=
Wap
Wa
Wa 2 + Wr 2
Aix doncs, a les companyies subministradores els interessa que el factor de potncia del
subministrament sigui el ms elevat possible i, per tant, penalitzen progressivament factors
de potncia baixos, cos < 0,9, i boniquen els alts, cos > 0,9.
164

Tarifes
Terme
potncia
(Tp) cntims
deuro/kW i mes
Terme
energia
(Te) cntims
deuro/kWh
27,7110
6, 2287
1.0 Potncia
fins a 770 W
Energia
reactiva
Sobre Tp + Te
Discriminaci horria
No s daplicaci
BAIXA TENSI
Tipus 0 (nocturna), amb comptador de doble tarifa:

sapli-caran directament els segents preus del terme
energia:
2.0 General,
potncia
no superior
a 15 kW
152,6588
3.0 Enllumenat pblic
8,6726
0,0000
7,6656
4.0 General
149,4345
8,7479
5.0 General de llarga

utilitzaci
238,6986
7,9941
6.0 De regs agrcoles
35,0846
8,1422
PERODE
HORES VALL
Estiu: de 0 a
8h
Hivern: de 23
a7h
H. PUNTA I
PLANES
Estiu: de 8 a 24 h
Hivern: de 7 a
23 h
TERME
ENERGIA
4,0402
8,9094
No s
daplicaci
No s daplicaci
La discriminaci horria, amb comptador de doble o
triple tarifa s obligatria per als subministres amb
potncia contractada superior a 50kW i optativa per
als restants.
Saplica el
coeficient Kr
que correspongui.
Discriminaci horria
PUNTA
TIPUS
PLANA
VALL
HORES
RECRREC O
BONIFICACI
HORES
RECRREC O
BONIFICACI
24
20%
40%
20
70%
12
100%
10
HORES
RECRREC O
BONIFICACI
8
43%
(*)
Els recrrecs o bonificacions sapliquen sobre el

consum produt durant les hores indicades i es considera el preu del kWh de la tarifa de referncia (3.0
per baixa tensi).
Els clients de les tarifes 3.0 i 4.0 i alta tensi (excepte regs agrcoles) es podran acollir a la modalitat 5 de discriminaci horria, en la qual es classifiquen els dies en categories diferents i sestableixen
perodes horaris pels dies, amb recrrecs o descomptes diferents (+300 % fins a 50 %).
() 24 hores dissabtes, diumenges i festius; 8 h la resta dels dies.
Complements per energia reactiva

Aquest recrrec o descompte saplica els termes potncia i energia de qualsevol tarifa, excepte la 1.0. A la tarifa 2.0 aquest recrrec ser daplicaci
quan tingui algun cos < 1,0 . El percentatge que cal aplicar (Kr) sobt a partir de les segents frmules, en funci del factor de potncia o cos
cos =
Wa
2
+ Wr 2
Kr (5) =
17
= 21
cos2
Wa = energia registrada pel comptador denergia activa, en kWh.

Wr =energia registrada pel comptador denergia reactiva, en kWh.
El seu valor pot variar entre un abonament del 4 % i un recrrec del +47 %.
Taula 5.1 Resum de les tarifes elctriques de baixa tensi (BT) vigents lany 2006 (continuaci).
165

5.5 Mesures ds, seguretat i conservaci
Activitats
21>
Explica en qu consisteix la tarifa bsica del sistema

de tarifaci denergia elctrica.
22>
En qu consisteix el complement de discriminaci

horria?
23>
Qu sn els complements de la tarifa bsica?
24>
A la vista del rebut de la llum de casa teva, descriu

les aracterstiques del subministrament de la tarifa
elctrica aplicada.
5.5 Mesures ds, seguretat

i conservaci
Si ens referim a les installacions ms properes, les de lhabitatge, hem de saber:
j Lusuari titular de la installaci s el responsable de ls, conservaci i manteniment, dacord
amb les condicions de seguretat requerides. En realitat, si ls s el correcte, les installacions

tenen un desgast molt petit, per la qual cosa s recomanable fer una revisi cada cinc anys.
j Els arranjaments necessaris i les revisions les ha de fer un installador autoritzat.
j Les causes ms freqents delectrocuci sn ls daparells o materials en mal estat,
defectes dallament, installacions defectuoses o actituds incorrectes. Per evitar-les al

mxim sempre cal tenir en compte les normes bsiques segents:
Tenir les installacions en les condicions de seguretat que estableix el REBT, interruptors diferencials, presa de terra, etc.
Comprovar que els interruptors diferencials siguin dalta sensibilitat (Is 30 mA), i
a ms a ms comprovar, peridicament, el seu funcionament prement el polsador de
prova que porta incorporat.
Suprimir qualsevol risc de contacte amb elements en tensi.
Evitar els empalmaments de cables. Les connexions entre conductors shan de fer dins
les caixes adients i shan dutilitzar regletes o borns de connexi.
No tocar mai aparells ni conductors elctrics amb les mans o els peus molls, o damunt
dun sl humit.
No tenir aparells elctrics en el bany a labast de la m.
Si hi ha nens petits, procurar que els endolls siguin de seguretat o collocar clavillestap de plstic.
Activitats
25>
166
Quines sn les causes ms freqents delectrocuci?
26>
Com es fa per comprovar que linterruptor diferencial

funciona correctament? A casa teva ho comproveu
peridicament?

Cincia, tecnologia i societat
Cincia, tecnologia i societat

La casa domtica
Des de fa ja alguns anys hi ha empreses que es dediquen a construir dispositius lobjectiu dels quals s activar processos
en lhabitatge des de qualsevol punt daquest.
Recentment, la tendncia s construir aparells que permetin controlar sistemes de lhabitatge, no ja des de qualsevol punt
de la casa, sin des de qualsevol punt del mn grcies a Internet, s a dir, es busca integrar els dispositius que controlen
els diferents sistemes dun habitatge (calefacci, llum, aire condicionat, televisors, cmeres, aparells de msica, aspersors
del jard, etc) amb Internet perqu el propietari de lhabitatge pugui controlar-los tot i que sigui molt lluny de casa.
Empreses com X10 (www.x10.com) o SmartLabs (www.smarthome.com) duen anys venent aparells que controlen des de
llums en un aquari ns a cmeres i televisors per tota la llar. El tret com de tots aquests dispositius s que funcionen
connectats a una estaci base. Tots responen a senyals emesos des de lestaci base que els connecten, desconnecten o
els ajusten a un percentatge determinat de corrent elctric. Lestaci base pot consistir en una consola independent o en
un programa dordinador. Una aplicaci bsica de X10 inclou tres commutadors, un comandament de control remot i un
programa informtic que permet a lusuari crear els seus programes.
Ara, el nou programa MyHouseOnLine de X10 permet controlar commutadors, sensors de moviment i cmeres a travs dInternet; i SmartLabs comercialitza programes i dispositius similars. Altres empreses com Vantage Controls, Crestron, Lutron
i AMX venen productes a intermediaris que installen i mantenen sistemes tant per a particulars com per a empreses.
Adaptat de Peter Wayner, Que la casa automatizada trabaje por nosotros, suplement de cincia i tecnologia del New
York Times, El Pas (novembre de 2006)
Fig. 5.32. Model duna casa domtica creat pel Laboratori de Models del Departament dArquitectura
de la Escuela Universitaria Politcnica del Pas Vasco.
167
Tecnologia Industrial
Bloc 2. Avaluaci
Bloc 2. Avaluaci
1>
Una lluminria decorativa est formada per 60 bombetes iguals connectades segons lesquema de la gura. Per donar sensaci de moviment, els interruptors canvien cclicament destat cada 2 s de manera
que, en tot moment, noms hi ha una la de bombetes enceses. Quan es connecta a V = 230 V consumeix
P = 360 W. Determina:
4>
Un frontal s un sistema denllumenat que es fixa al

cap, usualment sobre un casc, de manera que dirigeixi la llum cap on es mira.
En un frontal sutilitzen 24 leds blancs distributs en
vuit conjunts en parallel de 3 leds en srie cadascun. La caiguda de tensi de cada led s Vled = 3,6 V
quan hi passa un corrent Iled = 20 mA. Per alimentar
el frontal sutilitza una bateria de capacitat cpila = 1
800 mAh. Determina, en les condicions de funcionament indicades:
a) La potncia Pb de cada bombeta.

b) El corrent I que circula per una bombeta encesa i
la seva resistncia interna R.
c) El consum total Wtotal i per bombeta Wb si la lluminria funciona durant t = 4 hores.
a) La tensi dalimentaci U del conjunt i el corrent I

que consumeix.
b) Lenergia consumida per cada led Wled i pel conjunt
Wtotal en t = 8 h de funcionament.
c) El temps tb que dura la bateria.
1..................8
U
U = 230 V
P = 360 W
n = 20 x 3 bombetas
2>
Segons el REBT un centre densenyament est

classificat com a local de pblica concurrncia. La
installaci elctrica denllumenat daquests locals
ha de complir una srie de requisits quant a la seguretat dels usuaris:
a) Quins sn aquest requisits?
b) Fes una relaci dalmenys cinc llocs del teu centre,
on hi hagi elements especfics de la installaci
elctrica de locals de pblica concurrncia. Indica
lelement.
3>
Dibuixa un croquis del quadre de comandament i protecci de la installaci elctrica del teu habitatge
amb la situaci dels diferents elements i contesta les
segents qestions:
5>
Dibuixa lesquema elctric dun circuit que permeti

accionar una lmpada des de quatre punts diferents, utilitzant:
a) Commutadors i creuaments.
b) Un teleruptor.
a) Quins elements hi ha i amb quin ordre estan

installats?
b) Hi falta algun element? Quin?
c) Quants circuits interiors hi ha? Per qu?
169

Installacions Electriques Domestiques

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Installacions Electriques Domestiques

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B

Pots descriure com s la installaci elctrica de casa teva?

5. Installacions elctriques domstiques

5.1 Installacions elctriques

Fig. 5.1. Els avantatges de lenergia elctrica lhan convertit en la ms utilitzada

La complexitat de les installacions ha motivat lelaboraci

Reglament Electrotcnic de Baixa Tensi

que puguin causar en altres installacions i serveis.

o privats, com: autopistes, carreteres, carrers, places, jardins, etc.

utilitzats com a habitatges.

5. Installacions elctriques domstiques

j Installacions en locals de pblica concurrncia. Sn les destinades a activitats i

Quins sn els principals perills de les installacions

Explica les finalitats del REBT.

Quina s la funci de les ITC-BT?

Qu s lembrancament de la installaci elctrica

Fig. 5.2. Installaci denlla amb centralitzaci de comptadors.

5. Installacions elctriques domstiques

de la lnia general dalimentaci. Es colloca a lexterior de ledici.

ments de protecci i connexi de les derivacions individuals, installats en mduls

Sacostuma a installar en un recinte adequat per a lefecte, situat a la planta baixa o

Quina s la funci duna installaci denlla? Indica

Quina s la funci de la presa de terra?

5. Installacions elctriques domstiques

Fig. 5.3. Quadre de comandament i protecci dun habitatge.

Interruptor de control de potncia mxima (ICPM). s un interruptor magnetotrmic

Fig. 5.4. Descarregador de sobretensions.

5. Installacions elctriques domstiques

Els circuits dalimentaci

Electricaci elevada. Disposa de ms de cinc circuits

Seran delectricaci elevada els habitatges de ms de

El circuit de connexi a terra

s el circuit de la installaci elctrica que t la funci de

5. Installacions elctriques domstiques

En general, han de complir uns requisits molt

Installacions en locals de pblica concurrncia

Qu s la installaci interior dun habitatge? Explica

Anomena les caracterstiques generals de les

Explica la funci dels diferents elements del quadre

5. Installacions elctriques domstiques

5.2 Aparells de comandament.

Fig. 5.7. Esquema i smbol dun interruptor.

Linterruptor s un aparell que t la funci dobrir i tancar un circuit, i de

En els esquemes elctrics, els interruptors i els polsadors sempre es

5. Installacions elctriques domstiques

Els polsadors fan la mateixa funci que un interruptor, tancar i obrir un

Fig. 5.9. Esquemes i smbols dels polsadors

El polsador NT (normalment tancat) mant el circuit tancat en estat de reps i lobre, de

Fig. 5.11. Esquema dun circuit amb un polsador NT.

5. Installacions elctriques domstiques

El commutador s un aparell de comandament que t tres borns de connexi:

Fig. 5.13. Esquema del funcionament dun commutador.

5. Installacions elctriques domstiques

Fig. 5.15. Esquema del funcionament dun commutador

Fig. 5.16. Esquema de circuits commutats.

Commutador dencreuament o creuament

El commutador dencreuament s un dispositiu que t quatre borns de

Fig. 5.17. Esquema i smbol dun commutador

s a dir, sencreuen les entrades i les sortides.

Fig. 5.18. Esquema del funcionament dun commutador dencreuament.

5. Installacions elctriques domstiques

Fig. 5.19. Esquema de laccionament duna bombeta des de tres punts.

El teleruptor s un dispositiu que fa la funci dun interruptor accionat a

El seu funcionament s senzill: en rebre un impuls elctric la bobina de lelectroimant, el