Download as docx, pdf, or txt
Download as docx, pdf, or txt
You are on page 1of 14

Fsica i Qumica

3 ESO

FSICA I QUMICA
TEMA 1: La cincia: la mesura de la matria
1. Les propietats de la matria
Tot el que ens envolta i podem percebre amb els sentits est
format de matria. La matria s tot all que t massa i
ocupa un espai, s a dir, t un volum.
Propietats de la matria:
- Generals: comunes a tota la matria. No serveixen per
diferenciar unes substncies daltres.
- Especfiques o caracterstiques: les propietats que ens
permeten distingir unes substncies de les altres (color,
densitat, duresa, solubilitat, etc.)

2. La mesura
2.1 Magnitud i unitat
Magnituds fsiques: totes les propietats que podem mesurar,
es a dir, quantificar, sanomenen magnituds. Per mesurar una
magnitud hem de triar una unitat adequada.
Exemple: Longitud de la classe = 15
Magnit

Quantit

Magnituds fonamentals: es determinen mitjanant una


mesura directa (longitud, massa, temps, etc.).
Magnituds derivades: sexpressen mitjanant la combinaci
matemtica de les magnituds fonamentals (velocitat, densitat,
superfcie, volum...).

2.2 Sistema Internacional dunitats


Sistema internacional: per poder comparar el que mesurem,
s important utilitzar les mateixes unitats. El sistema
internacional (SI) assigna a cada magnitud fonamental una
unitat de mesura:
Magnit Longit
ud
ud

Massa

Tem
ps

Temperat
ura

Quantit
at de
substn
cia

Intensi
tat de
corrent

Intensi
tat
llumino
sa

Fsica i Qumica

Unitat

metre

Smbol

quilogra Sego
m
n
Kg
S

3 ESO

Kelvin

Mol

Ampere

Candela

Mol

Cd

2.3 Canvi dunitats i factors de conversi


Factor de conversi: fracci amb diferents unitats en el
numerador i en el denominador, per que sn equivalents.
Exemple 1: La pellcula ha durat 2 hores. Expressa ho
en s.
2 h

3600 s
=7200 s
1h

Exemple 2: La velocitat dun cotxe s 90 km/h. Expressa


ho en m/s.
90

km 1 03 m 1 h
m

=25
h 1 km 3600 s
s

2.4 Transformaci dunitats


Longitud
La longitud s la distncia que hi ha entre dos punts. s una
magnitud fonamental que es mesura en metres (m).

Massa
La massa s la quantitat de matria que t un cos. s una
magnitud fonamental i es mesura en quilograms (Kg).
Linstrument que sutilitza per mesurar la massa es la balana.

Superfcie

Fsica i Qumica

3 ESO

La superfcie s la magnitud que expressa lextensi dun cos


en dues dimensions, el llarg i lample. s una magnitud derivada
de la longitud i es mesura en metres quadrats (m2).

Volum
El volum s una magnitud que mesura lespai que ocupa un
cos. s una magnitud derivada de la longitud que es mesura en
metres cbics (m3).
Quant volem expressar el volum dun lquid lidentifiquem amb
la capacitat del recipient que el cont. La unitat de capacitat s
el litre (L). Una capacitat d1 litre equival a un volum d1 dm3.
1l =1d m3

Temps
El temps mesura el transcurs dels esdeveniments. La seva
unitat de
mesura s el
segon (s).

3. Normes de seguretat al laboratori


1
2
3
Normes de
seguretat
al
laboratori

Observa on estan les sortides i els equips


demergncia.
Utilitza guants i ulleres de seguretat quan siguin
necessaris.
Fes noms els experiments que tindiqui el
professor/a.

Fsica i Qumica

4
5
6
7
8
9
1
0
1
1
1
2

3 ESO

Ordena la taula: deixa els llibres i la roba al lloc


adequat.
No corris ni juguis.
No mengis, ni beguis ni masteguis xiclet.
Rentat b les mans quan surtis del laboratori.
Els productes de laboratori no shan de tocar,
olorar ni tastar.
No agafis productes desconeguts.
Maneja els aparells elctrics amb seguretat i
amb les mans eixugades.
Utilitza material net per agafar un producte dun
flasc.
Deixa sempre el material net i ordenat i els
productes al seu lloc.

FSICA I QUMICA
TEMA 1: La cincia: la mesura de la matria
Propieta
ts

Matria s tot all que t massa i ocupa un volum.


Propietats:
Generals: Comunes a tota la matria:
- Massa, Volum.
Especfiques: diferents dunes substncies a altres
(densitat, solubilitat...)
Magnituds independents entre si, que combinades
expressen les magnituds derivades. Entre les magnituds
fonamentals destaquen:
Magnitu Longitud: distncia entre dos punts. SI: metre (m).
Massa: quantitat de matria dun cos. SI: quilogram
ds
fonamen
(kg).
tals
Temperatura: indica lestat trmic dun cos. SI:
Kelvin (k)
Temps: mesura el transcurs dels esdeveniments. SI:
segon (s)
Magnitu Sn les que sexpressen mitjanant la combinaci
ds
matemtica de magnituds fonamentals. Entre aquestes
derivade destaquen:

Fsica i Qumica

3 ESO

Superfcie: Extensi dun cos en dues dimensions. SI:


metre quadrat (m2).
Volum: Espai que ocupa un cos. SI: metre cbic (m3).

La matria

Factors
de
conversi

Factor de conversi: fracci amb diferents unitats en


el numerador i en el denominador, per que sn
equivalents.

Transformaci dunitats:

Longitud:

Fsica i Qumica

Superfcie

3 ESO

Massa
Volum
Temps


TEMA 13: La diversitat de la matria.
1. Els estats de la matria

Les diferents formes en qu es pot presentar la matria:

Es
ta
t
fs
ic
S
li
d
L
q
ui
d

G
as

Forma

Forma
prpia

No t
forma
prpia

No t
forma
prpia

Volu
m

Teoria cintica

Volum

fix

Partcules fortament unides i molt juntes.


Noms poden vibrar

Partcules menys unides y menys


ordenades.
Poden desplaar-se, i per tant, canviar de
forma i fluir
Partcules no unides.
Poden moures lliurement i ocupar tot
lespai possible

Volum

fix

No t
volum
fix

2. Els canvis destat


Si la
temperatura canvia, una substncia pot
passar dun estat a un altre, i aleshores
deim que hi ha hagut un canvi
destat.
o La temperatura
debullici i de fusi
sn propietats
especfiques de la
matria i permeten
identificar-la.

3. Les mescles
Mescla homognia: aspecte uniforme. Sanomenen
dissolucions, formades per:
Dissolvent: component majoritari.
Solut: component minoritari.
Mescla heterognia: aspecte no uniforme, amb parts
distingibles.

Filtraci

Mtodes de separaci de mescles


Decantaci
Separaci

Destilla

Separar un slid
(no soluble) dun
lquid.
El filtre permet el
pas del lquid i
ret el slid.

Separar lquids de
diferent densitats.
Lembut de
decantaci regula
aquesta
separaci.

magntica
Separar partcules
magntiques de
partcules no
magntiques.
Limant atreu les
partcules
magntiques

ci
Separar els
components
de
determinade
s
dissolucions.

4. Les substncies pures. Composts i elements

Les substncies pures tenen una propietats especfiques que


les diferencien daltres.

Les substncies pures compostes o composts qumics es


poden descompondre en daltres de ms senzilles. Aigua (H2O)
= Oxigen + Hidrogen.

Els elements qumics son les substncies ms senzilles. No es


poden descompondre.

5. Materials sinttics

Els materials sinttics no es troben a la naturalesa. Sobtenen


per transformacions qumiques a partir de materials naturals.
Exemples: vidre, fibra ptica, fibra de vidre...

El plstic sobt a partir del petroli.

6. Els residus i el reciclatge

El mtode de <<les tres erres>>

Reduir el consum.
Reutilitzar els productes que puguin tenir un nou
s.
Reciclar els residus.

Es considera residu qualsevol substncia o objecte del qual es


vol desprendre o te lobligaci de desprendre-sen el seu
possedor.

TEMA 13: La diversitat de la matria.

Est
ats

Asp
ect

La matria es pot trobar en tres estats:


Slid: forma i mida fixes
Lquid: forma variable i mida fixa. Pot fluir
Gas: forma i mida variables. Pot fluir
Hi pot haver passos dun estat a un altre, variant les
condicions, principalment la temperatura.

La teoria cintica explica les caracterstiques i les


propietats de cada estat, aix com els canvis entre els uns i
els altres, mitjanant un model de partcules en moviment.
Segons laspecte extern, podem classificar la matria en:
Heterognia: aspecte NO uniforme. Hi podem distingir

parts.
Homognia: aspecte uniforme. No hi distingim parts.
- La major part de la matria que ens envolta est formada per
la mescla de diverses substncies.
- Els components duna mescla es poden separar per diferents
mtodes, entre els quals hi ha:
Filtraci
Decantaci
Me
Destillaci
scl
Les
dissolucions
son mescles homognies de dues o ms
es
substncies. Estan formades per:
Dissolvent: Component que es troba en major
proporci.
Solut: Component que es troba en menor
proporci.
Tenen propietats especfiques que les identifiquen. Poden
Sub
ser de dos tipus:
st
Composts: es poden descompondre en altres substncies
nci
es
ms senzilles, per mtodes qumics.
pur
Elements: No es poden descompondre en altres ms
es
senzilles.

Separar un slid
(no soluble) dun
lquid.
El filtre permet el
pas del lquid i
ret el slid.

Destilla
ci
Separar els
components
de
determinade
s
dissolucions.

Est
ats

Filtraci

Mtodes de separaci de mescles


Decantaci
Separaci
magntica
Separar lquids de Separar partcules
diferent densitats.
magntiques de
Lembut de
partcules no
magntiques.
decantaci regula
Limant atreu les
aquesta
separaci.
partcules
magntiques

Asp
ect
e
Me
scle

La matria es pot trobar en tres estats:


Slid
Lquid
Gas
Hi pot haver passos dun estat a un altre, variant les
condicions, principalment la temperatura.
Segons laspecte extern:
Heterognia: aspecte NO uniforme.
Homognia: aspecte uniforme.
Els components duna mescla es poden separar per
diferents mtodes:

Sub
st
nci
es
pur
es

Filtraci
Decantaci
Destillaci
Les dissolucions son mescles homognies. formades per:
Dissolvent: Component en major proporci.
Solut: Component en menor proporci.
Tenen propietats especfiques que les identifiquen. Poden
ser de dos tipus:
Composts: es poden descompondre en altres substncies
ms senzilles.
Elements: No es poden descompondre en altres ms
senzilles.

TEMA 13: La diversitat de la matria.

TEMA 14: La composici


matria.
1. La matria est formada per toms.

de la

Per diferenciar els tipus de substncies, John Dalton va


proposar la segent teoria:
Totes les substncies estan formades per toms.
Cada element qumic est format per un conjunt dtoms
iguals. toms dH
Els composts qumics estan formats per la uni de dos o ms
tipus dtoms diferents. Laigua.
toms: partcules esfriques molt petites i indivisibles que es
diferencien unes de les altres per la mida i la massa.

2. Els elements qumics.

Nombre atmic: nombre de protons del


nucli dun tom.

Smbol: cada element qumic en t un.


Solen coincidir en les primeres lletres de
lelement

Taula peridica: tots els elements es


troben ordenats en aquesta taula segons els seu nombre
atmic.
3. toms, molcules i cristalls.

toms allats: els gasos nobles son les niques substncies


simples que podem trobar, formades per toms allats.

Molcules: agrupacions dtoms:

Substncies simples: uni dtoms iguals. Loxigen (O2).


Substncies compostes: uni dtoms diferents. Laigua (H2O).
Cristalls: els toms suneixen i formen agrupacions slides.

Substncies simples: es troben en estat slid. El diamant


Substncies compostes: slides. La sal (NaCl).

4. Les substncies i les frmules.

Frmula qumica: sescriuen els smbols de tots els elements


que cont la substncia, acompanyats de subndexs, que
expressen quants dtoms hi ha de cada element.

5. Els elements en la naturalesa.

Les estrelles estan formades sobretot per Hidrogen i Heli.


Aquests sn els dos elements ms abundants a lunivers.

Hidrogen: la substncia ms lleugera. Gas format per


molcules (H2), s molt inflamable. El ms abundant a lunivers.
Combinat amb altres elements forma laigua, composts orgnics
i roques.
Heli: substncia gasosa que no es combina amb cap altre
element. NO inflamable. Gas format per toms dHe. El segon
ms abundant a lunivers.

Latmosfera terrestre est formada per una mescla de gasos,


anomenada aire. Els components principals son el Nitrogen (78%)
i lOxigen (21%)

Nitrogen: Component majoritari de latmosfera terrestre. Gas


format per molcules (N2). Al sl es troba en forma de nitrats.
Oxigen: lutilitzam els ssers vius en la respiraci. Gas format
per molcules (O2). Lelement ms abundant a la terra, i el
segon a latmosfera. Combinat amb altres elements, forma
laigua, i es troba en roques, minerals i composts orgnics

Els composts orgnics:

Carboni: la base de tots els composts orgnics que formen els


organismes, encara que no s el ms abundant en els ssers
vius. Gran capacitat per formar composts diferents: carb,
diamant, dixid de carboni, composts orgnics, etc.

Elements de lescora:

Silici: s slid i no apareix lliure en la naturalesa. Forma la


slice, component principal dels silicats.
Alumini, Ferro, Magnesi i Calci: sn metalls abundants en la
composici de minerals i roques.

Elements en laigua del mar:

Clor, magnesi, Sodi i Potassi: formen sals que estan dissoltes


a laigua de la mar.

TEMA 14: La composici de la matria.

to
ms
Sub
st
nci
es i
fr
mul
es

Ele
me
nts
en
la
nat
ural
esa

Sn les partcules ms petites dun element qumic.

You might also like