AUSIS MARCH: BIOGRAFIA

Ausis March era fill del poeta Pere March i dElionor de Ripoll. Va tenir una germana
gran, Peirona, que era sordmuda, i tenia germanastres, fills de Pere March d un
matrimoni anterior. Els estudiosos de la literatura marchiana discuteixen si va nixer
lany 1397 o lany 1400, a la ciutat valenciana de Gandia. En tot cas, situem el seu
naixement als darrers anys del segle XIV o tot just comenant el segle XV.
El pare dAusis tenia gaireb 60 anys quan va nixer el futur poeta i va morir quan el
jove March noms tenia 13 anys. Amb aquesta edat va convertir-se en hereu dels bns
de la famlia.
Ausis va rebre la formaci tpica dun jove cavaller valenci de lpoca: formaci
militar i una mplia educaci. La famlia March estava estretament relacionada amb la
famlia reial i Ausis formava part del grup de patges dAlfons, duc de Gandia, el futur
rei Alfons el Magnnim.
Amb poc ms de 20 anys, Ausis posa a prova la seva formaci militar i participa en
lexpedici que la Corona prepara per la Mediterrnia. Lany 1420 lexrcit reial fa cap
a lilla de Sardenya, on havia esclatat una revolta. El conflicte es va solucionar per la
via diplomtica i no calgu arribar a lenfrontament militar, per aix Ausis March i els
altres cavallers que formaven part de lexpedici feien vida cortesana: balls, festejos a
les dames i, sobretot, la caa, que era el millor entrenament per als cavallers en temps
de pau. En aquest temps va compartir hores de companyonia amb altres poetes com
Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.
Desprs de lestada a Sardenya, lexpedici reial va posar rumb a Crsega. Malgrat que
van conquerir algunes ciutats, com Calvi, lajut dels genovesos als naturals de lilla va
fer que la conquesta total fos impossible. Desprs daix, el rei va donar perms per
tornar a casa als qui ho desitgessin. La resta, continuava cap a Siclia i desprs, cap a
Npols. Des de Siclia, Ausis March fou un dels que decid retornar a la seva terra.
Ausis March torna a Gandia amb 25 anys, forjat ja com a cavaller i soldat i pren
possessi de lherncia del seu pare. Per poc desprs torna a embarcar-se per
participar en una expedici militar a Tunsia, en concret a lilla de Gerba, per acabar
amb els assentaments de pirates que atacaven sistemticament la costa mediterrnia.
Ausis March torna a Gandia un any desprs i el rei premia la seva participaci en les
expedicions abans esmentades nomenant-lo falconer reial i confirmant els seus drets
com a senyor sobre les viles de Beniarj, Pardines i Vermissa. Ausis es dedica a una
vida ociosa i plaent, amb lnica obligaci densinistrar els falcons que desprs eren
enviats al rei per caar. Tamb tenia la responsabilitat de triar bons gossos i cavalls per
al monarca. Per cap al 1429, no se sap exactament per qu, abandona el crrec i torna
a la casa familiar, ja que la seva mare, Elionor, estava a punt de morir.

A partir de 1430, ja sigui des de les seves possessions a Gandia o a Beniarj, Ausis
March, que ha passa dels 30 anys, es dedica a administrar els seus bns i terres i a
treuren profit. Ausis es va comportar com un veritable senyor, va tractar els seus
vassalls amb fermesa i va enriquir-se grcies al profit que treia de les seves terres. Era
ambicis, arrauxat i emprenedor: per exemple, va introduir el conreu de la canya de
sucre en el territori i va construir un assut per canalitzar les aiges del regadiu.
Ausis March es casa dues vegades, amb Isabel Martorell i amb Joana Escorna, per no
va tenir fills legtims. Si, en canvi, en va tenir de bastards. El primer, Francesc, va
nixer quan Ausis era molt jove, en una poca anterior al seu primer matrimoni.
Sembla que la seva vida amorosa era molt activa i que mantenia relacions amb
diferents dones. La reina Maria el va amonestar diverses vegades per la seva vida de
disbauxa i per haver perjudicat una noia molt jove, una tal Isabel (1427), episodi fosc
en la vida dAusis March.
Lany 1437 es va casar amb Isabel Martorell, germana de lautor del Tirant Lo Blanc
Joanot Martorell, que pertanyia a la petita noblesa de Gandia. No van tenir fills, per el
matrimoni s que va servir perqu Ausis augments la seva riquesa, grcies al
considerable dot que Isabel aport al matrimoni. Isabel moria dos anys desprs del
casament.
Lany 1443 es casava amb Joana Escorna, membre duna famlia valenciana dantic
llinatge. Joana moria 11 anys desprs i com que tampoc no van tenir fills, Ausis va
quedar com a hereu universal de tots els bns que Joana havia aportat al matrimoni.
Ja entrat a la maduresa i sense fills legtimis, Ausis March passa els darrers anys de la
seva vida a Valncia envoltat de familiars i servents i tenint cura del seu patrimoni.
Quan va sentir que la mort sacostava va nomenar hereu dels seus bns Jofre de Blanes,
nebot de la seva segona esposa i va deixar quantitats de diners a tots els seus fills
illegtims, excepte al primer, Francesc, que probablement ja era mort. Ausis March va
morir el 3 de mar de 1459.

OBRA
La poesia dAusis March ha estat reconeguda dins de lmbit de la llengua catalana i
castellana i per la seva gran qualitat literria ha estat traduda a nombroses llenges.
March se separa de la tradici trobadoresca imperant fins aleshores i escriu una poesia
moderna i personal. A ms, pren la decisi descriure, per primer cop, poesia culta
en llengua catalana, poesia que fins aleshores sescrivia en occit o en llat.
Ausis March es distancia de la temtica trobadoresca, tot i que, per la forma, continua
utilitzant el vers decasllab amb cesura (4+6).
2

Tamb en les seves poesies mant ls del senhal, el pseudnim darrere del qual
amaga el nom de la dama a qui dedica el poema.
March fa un tractament nou del tema amors. Tot i que rep la influncia directa dels
poetes del Dolce Stil Nuovo, March retrata en les seves poesies unes dames ms reals, a
les quals ell voldria estimar espiritualment, per precisament perqu les percep com a
dones reals, amb virtuts i amb defectes, March sent que les ha destimar tamb amb un
amor hum, carnal, la qual cosa el turmenta constantment.
La poesia de March s una reflexi sobre els grans temes que preocupen lhome:
lamor, la mort, la passi i el desig, el pas del temps, la relaci amb Du, etc. Aquests
temes els orienta cap a la seva vida personal, amb la qual cosa ens permet conixer de
forma bastant aprofundida la psicologia i els sentiments del poeta. En totes les seves
composicions el jo potic pren protagonisme en tot moment.
Els dos grans temes, per, sn lamor i la mort. La poesia amorosa es divideix en cicles
que reben el nom del senhal que fa servir el poeta en les poesies de cada cicle.
March entenia que la poesia trobadoresca expressava uns sentiments amorosos massa
lligats a unes normes, les de lamor corts, pel que fa al contingut, i a un llenguatge
retric exquisit, per que ja en el segle XV resultava buit i distant. Per aix el poeta es
presenta com un autor orgulls de la seva poesia (Jo sc aquell que em dic Ausis Marchk)
i que vol trencar models antics: fa una poesia plenament en catal, sense
provenalismes. I fa una poesia profundament personal, exempta de ficci, en la qual
parla de les seves obsessions i angoixes personals: lamor, les relacions de lhome amb
Du, la mort... Sn problemes reals i personals, igual que les dames a les quals estima.
Ell voldria ser un Dante o un Petrarca, per les dones que estima no sn Beatrice ni
Laura, platonitzades i pures, meres idees. Sn dones de carn i ossos a les quals ell no
pot evitar estimar no noms amb la ment, sin tamb amb el cos, dones a les quals de
vegades estima o de vegades odia, amb virtuts i defectes, a les quals estima i desitja per
motius reals, no per una simple idealitzaci.
Pel que fa al tema de la mort, destaquen els set Cants de mort, escrits en memria de
Joana Escorna.
LA IDEA DE LAMOR EN LA POESIA DAUSIS MARCH
March, amb el carcter hiperblic que caracteritza la seva poesia, es presenta a ell
mateix com un mestre damor, ning estima com ell, ning coneix lamor millor que
ell. LAmor en persona li ha revelat com estimar, per la qual cosa March se situa per
sobre de la resta dels mortals com el millor dels amadors.
Per a March, lamor sovint es converteix en un problema que langoixa, ja que el poeta
distingeix entre lamor honest i espiritual i lamor sensual i carnal. March pateix
contnuament perqu se sent obligat a triar entre un daquests dos amors. March
voldria estimar de manera honesta, per se sent emps per la carn i acaba estimant de
3

manera massa sensual. March fluctua sempre entre aquests dos tipus damor, tot i que
en el poema V parla dun nou tipus, lamor profits.
El conflicte entre el que hauria de ser i el que s en la seva vida lamor i la dona s
cabdal en la seva poesia. March pren la teoria amorosa de Dante i de la filosofia
escolstica, per una cosa s la teoria i una altra, la prctica. March sangoixa davant les
seves caigudes en pecat, les seves faltes morals, daqu la desolaci que podem
observar en els seus poemes. March lluita contra aquest amor carnal, contra la luxria i
el desig. De vegades, la dama no el correspon i es mostra llunyana i freda. Daltres
vegades, el poeta vol viure un amor espiritual i en la dama troba una actitud massa
humana i terrenal, que el fa embogir.
En els seus poemes March expressa, com hem vist, dubtes i vacillacions, timidesa,
servitud respecte de la dama, fidelitat extrema, por de ser oblidat per aquella a qui
estima, la felicitat per estimar i el dolor precisament tamb per estimar, s a dir, la idea
de lamor com a font de dolor i com a font de plaer, el desig de ser ms espiritual amb
la dama i a la vegada, el desig de tenir-la per complet, la mala conscincia per no saber
estimar prou honestament, la por a la condemna divina, la solitud envers la resta dels
homes...
Tots aquests contrastos apareixen en la seva poesia expressats a partir dexemples,
comparacions, referncies literries i filosfiques, imatges bbliques, etc, la qual cosa
posa de manifest la seva extensa cultura.
PRINCIPALS INFLUNCIES EN LA POESIA DAUSIS MARCH

De la poesia trobadoresca conserva la forma externa dels poemes i ls del

senhal.

De la filosofia escolstica pren el to i les reflexions moralitzadores i el discurs

ple de tensions, dimatges contradictries, danttesis. Destaca sobretot la tensi
entre cos i esperit.

La seva poesia cont tamb referncies a autors clssics, com Aristtil, Ovidi,
Virgili o Sneca, i a autors medievals, com Ramon Llull i Andreas Capellanus
(De amore). Pel que fa als poetes ms moderns, destaca la influncia de Dante
Alighieri, Guido Cavalcanti i Boccaccio, entre daltres.

AUSIS MARCH I EL DOLCE STIL NUOVO

Dels poetes italians del Dolce Stil Nuovo, March pren la idea que lamor honest a la
dama s una manera dapropar-se a Du. Per tant, lexperincia amorosa ha de ser
bsicament espiritual.

La donna angelicata, la dona ngel, apropa el poeta a Du per mitj de lexperincia dun
amor pur. Els stilnovisti rebutgen el desig sexual i la bellesa de la dama (que ha de ser
rossa, de pell clara i ulls blaus, galtes rosades, coll esvelt...) ha de provocar en aquells
qui la miren un sentiment amors pur, no pas desig. Lamant sha de conformar amb la
sola visi de la dama. I si la dama no dna cap senyal damor envers el seu enamorat,
aquest se sentir ferit de tal manera que pot morir damor. Si lamor s correspost, el
creuament de mirades ha de servir a lenamorat per mantenir viva la flama del seu
sentiment, ja que a travs dels ulls es veu lhonestedat del cor i dels sentiments.
Tot i que Ausis March malda per poder viure una experincia amorosa com la que
viuen els stilnovisti a les seves poesies, la realitat simposa, i lamor espiritual no s
gens fcil daconseguir: unes vegades s ell, un pecador, qui espatlla aquest amor
espiritual i honest portant-lo al terreny sexual. Daltres vegades s la mateixa dama,
menys angelical del que cantaven els poetes, el que, segons March, el fa caure en el
pecat.

ELS CICLES AMOROSOS EN LA POESIA DAUSIS MARCH

Com sha dit abans, les dones que estima March sn dones reals, de carn i ossos, dones
que veu passar pel carrer, amb les quals pot parlar, per aix li resulta difcil mantenir
aquella distncia idealitzada dels poetes del Dolce Stil Nuovo.
Les poesies amoroses de March sagrupen en quatre grups o cicles principals, segons el
senhal utilitzat per designar la dama en cada poema. Existeix un cinqu cicle, format
noms per dues poesies, que determinats autors no inclouen en el gruix de lobra
potica de March.
Plena de seny
Cicle format per 19 poemes. En aquestes composicions March busca una manera ms
madura destimar la dama, intenta trobar lequilibri entre lamor honest i lamor ms
terrenal. La dama, per, adopta un paper distant, passiu, es converteix en la belle
dame sans merci i no respon al poeta. Davant lactitud negativa de la dama, March no
renuncia a trobar aquesta situaci dequilibri, lamor profits, que entn que s lnica
manera de superar les angoixes que li provoca viure sempre entre el desig
despiritualitat i el desig sexual.
Llir entre cards
El tema recurrent daquest cicle potic s lobsessi per la mort davant lactitud de la
dama, que rebutja el poeta. March estima una dama que sembla que sanomenava
Teresa i aquesta vegada li ofereix un amor pur i espiritual. Per la dama no accepta
aquest amor i sembla que prefereix un altre home, un home pec, neci, ignorant.
Davant el rebuig de la dama, el poeta pren una actitud fins i tot violenta en alguns
poemes i la fa culpable de la seva futura mort com a mrtir damor.
5

Oh foll amor
March viu una experincia amorosa que lavergonyeix, un foll amor, un amor
deshonest, massa terrenal, dominat pel desig sexual. March demana perd a Du
perqu aquest tipus damor lallunya dEll.
Amor, amor
El cicle est format per 12 poemes. March es mostra com un home desenganyat de les
successives experincies amoroses. Ha arribat a la conclusi que lamor purament
intellectual no s suficient per viure una experincia amorosa. Enyora lpoca en qu,
tot i patir, era capa destimar desesperadament. No sadrea a una dama en concret,
sin al mateix Amor personificat.
Mon darrer b
No es pot considerar prpiament un cicle amors, ja que noms consta de 2 poemes.
March ja s un home vell i, malgrat tot, sembla haver trobat en lamor daquesta dama
el seu darrer b, un amor que li dna estabilitat emocional.