Teoria Cinematica PDF

05
CINEMTICA DEL PUNT MATERIAL.

ELEMENTS I MAGNITUDS
DEL MOVIMENT
Estudiar el moviment s important: s el fenomen ms corrent i fcil dobservar en la natura. Tot lUnivers est en
constant moviment: els astres que es desplacen pel cel, un
nen que juga, un ocell que vola, etc. Els conceptes de vida i
moviment estan estretament units, ns al punt que considerem la capacitat que tenen per a moures per si mateixos
Unidad 05-VAL.indd 187
una de les caracterstiques ms evidents dels ssers vius.

En aquesta unitat estudiarem els elements i les magnituds
que utilitza la Cinemtica per a determinar el moviment
duna partcula. I els coneixements adquirits et permetran
analitzar els moviments ms corrents que sesdevenen en el
nostre entorn.
6/5/08 16:36:10
188
05
CINEMTICA DEL PUNT MATERIAL. ELEMENTS I MAGNITUDS DEL MOVIMENT
O Per a repassar
Moviment (4t)
El moviment s un canvi de posici respecte dun punt x que sagafa com a referncia.
Trajectria (4t)
Rep el nom de trajectria el conjunt de les posicions successives que t el mbil.
Depenent de la trajectria, els moviments poden ser rectilinis i curvilinis.
wLa velocitat mitjana s el quocient entre lespai recorregut pel mbil i el temps utilitzat per a fer-lo.
wLa velocitat instantnia s la velocitat que t el mbil en un moment donat. La
velocitat es mesura en m/s (SI) i en km/h.
Acceleraci (4t)
Lacceleraci mitjana s el quocient entre la variaci de la velocitat que ha experimentat
vt v0
un mbil i linterval de temps que ha utilitzat en aquesta variaci, a =
. Es mesura
t
en m s2.
Lacceleraci instantnia s lacceleraci que t un mbil en un moment donat.
Moviment rectilini i uniforme (4t)

Un mbil t moviment rectilini i uniforme quan es desplaa en lnia recta amb velocitat constant. Lespai recorregut sobt amb lequaci e = v t.
Moviment rectilini uniformement accelerat (4t)

Aquest moviment es dna quan el mbil es desplaa en lnia recta amb acceleraci
constant. Les equacions sn:
vt = v0 + a t, per a esbrinar la velocitat en qualsevol instant.
e = v0 t + 1/2 a t2, per a esbrinar lespai recorregut.
Caiguda lliure de cossos

Quan un cos es mou sota lacci de la gravetat es diu que t moviment de caiguda
lliure. s un cas particular del moviment rectilini i uniformement accelerat (a = g =
9,8 m s2).
Moviment circular (4t)

Un mbil t moviment circular quan la trajectria s una circumferncia. Si el fa amb
velocitat constant, el moviment rep el nom de circular uniforme. La velocitat angular
s langle recorregut en la unitat de temps. Es mesura en voltes o revolucions per minut, (rpm) i en radians per segon.
Un radian s langle en el qual larc corresponent t una longitud igual a la del radi
amb qu sha traat aquest arc. Una circumferncia (360) correspon a 2 p radians.
6/5/08 16:36:12
05
189
Qestions bsiques
1> En quin tipus de moviment la velocitat mitjana coincideix amb la velocitat instantnia?
7> Un ciclista inicia el moviment per un carrer amb una
Intenta-ho
acceleraci constant ns a arribar a una velocitat

de 36 km/h en 10 s. Quina ns lacceleraci? Quina
distncia ha recorregut en el temps indicat?
Recorda que si una magnitud s constant, tindr

sempre el mateix valor en qualsevol moment.
Intenta-ho
2> Es diu que el guepard s un animal capa

darribar a crrer a 30 m/s. Calculan la velocitat
en km/h.
Observa que el ciclista parteix del reps; aquest

fet equival a una dada numrica. Suposem que el
carrer s recte. Una vegada identicat el moviment del ciclista, utilitza les equacions corresponents.
Intenta-ho
Per a utilitzar els factors de conversi, recorda les
equivalncies: 1 km = 1 000 m; 1 h = 3 600 s
3> Quant de temps tardar el guepard a recrrer 1 km

si mant la velocitat de 30 m/s?
8> Un avi que parteix del reps accelera uniformement ns a aconseguir una velocitat denlairament
de 75 m/s en 10 s. Amb quina velocitat en km/h
senlaira lavi? Quina longitud de pista ha recorregut ns a agafar el vol?
Intenta-ho
Intenta-ho
Tingues en compte el tipus de moviment amb qu

es desplaa el guepard i utilitza lequaci corresponent.
Es tracta dun moviment rectilini amb acceleraci

constant. Utilitza els factors de conversi per al
canvi dunitats.
4> Des dun pont deixes caure un objecte i observes
9> Un disc gira a 30 rpm. Calcula aquesta velocitat en
que triga 1,5 s a arribar a laigua. Quina s laltura

del pont?
radians per segon. Calcula la freqncia i el perode daquest moviment.
Intenta-ho
Intenta-ho
Es tracta duna caiguda lliure. En aquest cas, considera positiu el valor de la gravetat.
Recorda quants radians t una circumferncia. Perode s el temps en segons que triga a fer una volta. El valor de la freqncia coincideix amb linvers
del perode.
5> Un autombil passa de 90 km/h a 115 km/h en 8 s.

Quina acceleraci t el cotxe?
Intenta-ho
Et demanen lacceleraci mitjana. Recorda que es
mesura en m s2.
10> Un ciclista recorre la pista circular de 50 m de radi dun veldrom amb una velocitat constant de
36 km/h. Quant de temps triga a fer una volta a la
pista? Quantes voltes fa en 10 minuts?
Intenta-ho
6> Un cotxe parteix del reps amb acceleraci constant d1,8 m s2. Desprs de 20 s daccelerar, quina
distncia haur recorregut el vehicle?
Intenta-ho
Encara que el moviment s circular, et demanen

lespai recorregut amb velocitat constant. Pots
calcular totes les preguntes utilitzant lequaci de
lespai en un moviment uniforme. Recorda el valor
de la longitud de la circumferncia.
Dacord amb el tipus de moviment, utilitza lequaci

corresponent.
6/5/08 16:36:14
190
05
La Cinemtica estudia el moviment sense tenir-ne en compte

les causes.
La Dinmica estudia el moviment
i nanalitza les causes.
O 5.1 Dues cincies per a estudiar

el moviment
Suposem que en un moment donat un avi sobrevola casa vostra. Si teniu curiositat
per conixer ms b aquest fenomen, podeu plantejar-vos una srie de preguntes,
com ara quant de temps tardar lavi a desaparixer per lhoritz?, quina distncia
recorrer en un minut?, va sempre a la mateixa velocitat?, etctera. Per a respondre
aquestes preguntes no necessiteu saber per qu es mou lavi. En canvi, hi ha preguntes ms complexes, com ara quina fora exerceix el motor?, quina potncia desenvolupa?, quina energia consumeix?, etc., la resposta a les quals requereix ms informaci.
Primerament heu de conixer les caracterstiques dels motors, que sn els causants
del moviment de lavi.
Com veus, hi ha dues maneres destudiar el moviment: prescindint de les causes que
loriginen, que s el que fa la Cinemtica, o tenint-les en compte, com passa amb
la Dinmica. Dedicarem una unitat a cadascuna daquestes dues cincies del moviment.
O 5.2 Qu s el moviment?
Fig. 5.1. Rotaci i translaci. Quan la
politja es mou no canvia de lloc. Per s
que ho fa la galleda quan ascendeix.
1 1
Des de ben petits tenim un concepte intutiu que ens permet armar si un cos, en un
moment donat, est en reps o en moviment. Quin criteri utilitzem per a distingir-ho?
Se sol dir que un cos es mou quan canvia de lloc. No obstant aix, aquest criteri no
s precs, perqu hi ha cossos que es mouen sense canviar de lloc. Per exemple, la
politja de la gura 5.1, quan gira al voltant del seu eix, es troba sempre en el mateix
lloc. Hem de distingir, doncs, entre dos tipus de moviment: el de translaci i el de
rotaci.
Un cos t moviment de translaci quan tot el cos, agafat en el seu

conjunt com un sol punt, canvia de lloc o de posici.
&KF
Fig. 5.2. Rotaci. En un moviment

de rotaci, els punts del slid que
gira canvien de lloc descrivint
circumferncies.
En canvi, en el moviment de rotaci sn els diferents punts P1, P2... del cos els que
canvien de lloc (g. 5.2), per no ho fa el cos en conjunt. Un punt noms pot tenir
moviment de translaci.
En general, quan un cos gira al voltant dun eix x es mou, per no es

desplaa. Aquest moviment rep el nom de moviment de rotaci.
Per tant, si considerem que el cos que es mou s un punt, el criteri que vam donar
s correcte. En aquest curs noms tractarem el moviment de translaci. Per aix
estudiem la Cinemtica del punt material. Ms endavant explicarem qu sentn per
punt material.
"
Fig. 5.3. Translaci. Lautombil es mou

perqu sallunya del semfor.
Si dun autombil (g. 5.3) noms tenim en compte el moviment de translaci,

lestem considerant com un punt que canvia de posici respecte dun semfor, per
exemple. Si aquesta posici no varia, direm que est en reps respecte del semfor.
6/5/08 16:37:09
05
191
No has doblidar que

La localitzaci dun punt en lespai respecte dun altre punt que agafem com a
referncia rep el nom de posici.
Moviment dun punt s un canvi de posici respecte dun altre punt que sagafa com
a referncia.
Reps i moviment sn dos termes relatius, ja que depenen de lobjecte de referncia
(un fanal est en reps respecte del carrer, per est en moviment si agafem el Sol
com a referncia).
Moviment absolut s aquell en el qual el punt de referncia es considera x respecte
del punt que es mou.
Moviment relatiu s aquell en el qual el punt canvia de posici respecte dun altre
que tamb es mou.
A C T I V I TAT S
1> Indica quines armacions sn correctes. El movi-
3> Assenyala les afirmacions correctes. El moviment
ment s:
a) Un canvi de lloc.
b) Un canvi de lloc si el cos que es mou s un punt
material.
c) Un desplaament.
d) Un canvi de posici.
dun cotxe que es desplaa per una carretera s

respecte duna gasolinera:
a) Rotaci
c) Absolut
b) Translaci
d) Relatiu
4> Indica si el cotxe de lactivitat anterior, respecte
2> Escriu tres exemples de moviments absoluts i tres

de moviments relatius.
dun cami al qual vol avanar, t moviment absolut o relatiu.
O 5.3 Elements fonamentals

del moviment
En tot moviment cal distingir tres elements bsics: lobjecte que es mou, el sistema de
referncia que sutilitza i la trajectria seguida pel mbil.
Lobjecte que es mou: un punt material

Per a conixer el moviment que realment t un cos cal conixer el de tots els seus punts.
Un autombil que es desplaa per una carretera, a ms dexperimentar un moviment de
translaci, t altres moviments: el de balanceig en agafar un revolt, el de capcineig en
un canvi de rasant, etc., i el moviment particular dels diversos components: el volant,
les rodes, els pistons, etctera.
No ens interessa considerar aquests moviments, per la qual cosa prescindirem de tots
els components del cotxe i de les dimensions que t, i el tractarem com si fos un punt
material.
Un model s una idealitzaci mental o grfica que permet simplificar

lestudi dun fenomen. Encara que
s un producte de la imaginaci,
el model t un gran avantatge: s
prou senzill per a analitzar lefecte
de les lleis fonamentals de la Fsica
en el seu comportament.
Perqu un model acompleixi b la
seva missi cal que sigui senzill,
que concordi amb els fets experimentals i que sigui extrapolable;
s a dir, que permeti aplicar les
conclusions a altres fenmens fins
a formular noves lleis.
Com que en la natura no existeix un mbil amb massa i sense dimensions, s a dir, en
realitat, una idealitzaci o un model ideal de lexistncia, els cientcs sovint empren
models fsics per a simplicar lestudi de la natura.
Hi ha molts objectes que en moures es comporten com a punts materials. Tot depn del
sistema de referncia escollit. Per exemple, un autombil no es comporta com un punt
per a qui el condueix; no obstant aix, s que ho fa respecte de lagent de trnsit que
sobrevola la carretera amb helicpter.
Anomenem punt material un cos

les dimensions del qual no es tenen
en compte.
6/5/08 16:37:11
192
05
En resum:
Partcula material o punt material s un terme relatiu que depn de les dimensions
que intervenen en cada problema concret.
Un cos, independentment de la grandria, es considera un punt si les dimensions sn
negligibles, en comparaci de la distncia que hi ha des daquest cos al punt de referncia o en comparaci de la trajectria. Aix, un vaixell es pot considerar un punt
respecte de la costa. Un cotxe es pot considerar un punt respecte de la longitud de la
carretera. La Terra en el moviment de translaci es pot considerar un punt.
El sistema de referncia
Per a determinar la posici dun punt en qualsevol instant cal xar un altre punt en
lespai com a referncia. El punt de referncia escollit sagafa com a origen O de tres
eixos cartesians (g. 5.4), que constitueixen un sistema de referncia cartesi. Aix, la
posici del punt P estar determinada per les coordenades x, y i z daquest punt.
No has doblidar que:
Fig. 5.4. Sistema cartesi de referncia.
Aquest sistema est format per un
punt de lespai i tres eixos cartesians
concurrents en aquest punt.
El punt O de referncia pot ser qualsevol objecte, real o imaginari, que est en reps
relatiu respecte del punt P.
Un sistema de referncia s inercial quan el punt O est en reps o es mou amb una
velocitat constant.
La Terra es pot considerar un sistema de referncia inercial, encara que realment no ho
s, ja que t moviment de rotaci sobre si mateixa. No obstant aix, aquest moviment
ens passa inadvertit.
A C TIVITATS
5> Indica si s fals o vertader:

a) Es pot estudiar el moviment prescindint del sistema de referncia.
b) El moviment s un canvi de lloc.
c) Un punt noms pot tenir moviment de translaci.
d) La Terra es pot considerar un punt material quan
es mou al voltant del Sol.
a) T moviment relatiu respecte de laigua i de la

riba.
b) T moviment absolut respecte de la riba i relatiu respecte de laigua.
c) La barca noms t moviment absolut.
7> Per a determinar la posici dun punt sobre un pla,

quants eixos cartesians fan falta?
6> Observa la barca de la figura 5.5 i indica quina s

lafirmaci correcta:
8> Per a determinar la posici dun vaixell a loce,

quantes coordenades necessites? Quin nom reben?
9> Un cotxe es mou des dun semfor i va per un carrer recte. Quantes coordenades necessites per a
determinar la posici de lautombil respecte del
semfor?
Fig. 5.5. El moviment relatiu de la barca depn del
punt de referncia.
10> A ms del punt material, quins altres models utilitzats per la Fsica o la Qumica coneixes?
6/5/08 16:39:01
05
193
Trajectria
Fixat en el punt P (x, y, z) de la g. 5.6. Aquest punt estar en reps respecte del punt O
si les coordenades continuen constants amb el temps, i estar en moviment quan almenys una coordenada vari respecte daquest punt.
Quan el punt P es mou, les coordenades van agafant diferents valors. El conjunt de
punts corresponents a aquests valors formen una lnia que rep el nom de trajectria.
Trajectria s el lloc geomtric de les posicions successives que agafa un

punt mbil en lespai.
Fig. 5.6. Coordenades dun punt en

lespai. Si aquest punt es mou, les
coordenades varien, i donen lloc a una
lnia anomenada trajectria.
E X E M P LE 1
Un punt es mou en el pla Oxy segons les equacions:
x = t 1; y = 2 t
a) Quin signicat tenen aquestes equacions?
b) Dibuixa la trajectria daquest punt.
Soluci
a) En moures el punt en un pla, la seva posici est determinada, a cada moment, per dues coordenades (x, y). Les equacions donades indiquen com varia
aquesta posici amb el temps. Per tant, les diverses posicions que agafa el
punt en el transcurs del temps sobtenen donant valors a t en aquestes equacions.
http://teleformacion.edu.
aytolacoruna.es/FISICA/
document/applets/Hwang/
ntnujava/vector/vector_s.htm
Es tracta duna simulaci applet
per a sumar vectors en dues i tres
dimensions.
b) Les posicions (1, 0), (0, 2), (1, 4), (2, 6) sn punts de la lnia que forma la
trajectria (g. 5.7). Es tracta duna recta.
Fig. 5.7. Trajectria rectilnia del punt descrit en lexemple 1.
Les magnituds sn les variables

que intervenen en un fenomen o
les caracterstiques dun cos que
es poden mesurar. Les magnituds
fsiques poden ser escalars o vectorials.
6/5/08 16:39:17
194
05
O 5.4 Magnituds del moviment

Ja saps que hi ha certes caracterstiques dels cossos i dels fenmens naturals, anomenades magnituds, que es poden mesurar o avaluar a cada moment. Per a entendre
el moviment s important conixer les magnituds que utilitza la Cinemtica en el seu
desenvolupament. A ms del temps, sn les segents: posici, desplaament, espai
recorregut, velocitat i acceleraci. Lespai recorregut s una magnitud escalar, mentre
que les altres sn magnituds vectorials.
Fig. 5.8. Vector de posici. La posici

dun punt P queda denida pel vector
que uneix el punt O amb el punt P.
Fig. 5.9. Un vector es pot expressar

com el producte del seu mdul per
un vector unitari que t la mateixa
direcci i sentit.
Posici
Ja hem dit que la posici dun punt P s la seva localitzaci en lespai. Hi ha dues maneres de localitzar un punt en lespai:~n
mitjanant tres coordenades cartesianes P (x, y, z) i
n
mitjanant un vector r , o tamb OP , que uneix lorigen del sistema de referncia amb
el punt P i que rep el nom de vector de posici. Lorigen daquest vector s sempre en
lorigen de coordenades i el seu extrem coincideix a cada instant amb la posici del punt
mbil (g. 5.8). Les dues formes estan relacionades. Per a entendre la relaci que hi ha
entre les coordenades x, y, z dun punt i el seu vector de posici, has de recordar unes
quantes nocions de clcul vectorial.
Unes quantes nocions de clcul vectorial

n
Fig. 5.10. Representaci dels vectors

unitaris segons els eixos cartesians.
Un vector u es diu que s unitari quan el seu mdul val 1: |u | = 1. Suposem que
n
el vector a de la gura 5.9 t cinc unitats de longitud. Per tant, el mdul s cinc
n
vegades ms gran que el mdul del vector unitari u . Dacord amb aix, es pot escriure:
n
n
|a | = 5 |u | = 5. En general, un vector qualsevol es pot expressar segons un vector
n
n n
n
unitari amb la mateixa direcci i sentit mitjanant el producte v = |v | u , en qu |v | s
n
n
el mdul o longitud del vector v i u el vector unitari amb la mateixa direcci i sentit
n
que v .
n
n
n
Si anomenem u x, u y i u z els vectors unitaris que tenen la mateixa direcci i sentit que
els semieixos cartesians (g. 5.10), podrem expressar el vector de posici dun punt en
funci daquests vectors.
n
n
La suma de dos vectors v 1 i v 2 sobt de la diagonal del parallelogram construt sobre
aquests vectors, agafant-los com a costats que parteixen del mateix vrtex (g. 5.11):
n n
n
n
s = v 1 + v 2. La posici del punt P (x, y) de la gura 5.12 s determinada pel vector r .
Fig. 5.11. Suma de vectors. Saplica la regla del parallelogram.

v
n
Fig. 5.12. El vector r en funci dels

~~ ~~ n
~n
~n
vectors OA, OB r = OA + OB
El vector r s la diagonal del parallelogram OAPBO. Per tant, es compleix que:

~n
~n
~n n
~n n
n
n
n
r = OA + OB = |OA | u x + |OB | u y = x u x + y u y
~n
~n
ja que |OA | = x, |OB | = y.
Aplicant el teorema de Pitgores, podem calcular el mdul dun vector si coneixem x i
n
n
y, ja que |r |2 = x2 + y2 n |r |= x2 + y2.
6/5/08 16:40:25
05
195
En lespai, el vector de posici del punt P (x, y, z) s r = x u x + y u y + z u z.

Quan el punt P es mou, el vector de posici variar amb el temps, fet que es pot
expressar de la manera segent:
n
r (t) = x (t) u x + y (t) u y + z (t) u z
El vector s un segment que est

orientat:
Aquesta expressi rep el nom de posici instantnia. Donant valors a t sobtenen les
diverses posicions de la partcula mbil en un interval de temps.
T un punt dorigen, O, i un extrem,
P, que
~n determina el sentit del vector OP . La direcci dun vector s
determinada per la recta sobre la
qual es recolza.
E X E M P LE 2
El moviment duna partcula sobt de les equacions x = 4 t, y = 2 t 2,
on x i y es mesuren en metres i t, en segons. Calcula:
El mdul s un nombre real positiu

que indica la longitud del vector
i que determina el valor de la magnitud associada. Una magnitud
vectorial es representa algebraicament amb una
fletxa sobre el
n
valor que t, v , o b sescriu en
negreta, v. En aquest llibre hem
optat per la primera frmula, ja
que considerem que s ms fcil
de reconixer.
a) La posici de la partcula en qualsevol instant.

b) La posici en els instants t = 0, t = 2.
c) On s la partcula al cap de 5 segons?
d) A quina distncia de lorigen del sistema de referncia es troba la partcula
en aquest instant?
Soluci
a) La posici
de nla partcula
enn qualsevol instant
s determinada pel vector de
n
n
n
posici: r = x u x + y u y = 4 t u x + (2 t 2) u y.
b) En lexpressi anterior substitum els valors del temps que ens indiquen:
Per a t = 0
Per a t = 2
n
0
n
2
r = (4 0) u x + (2 0 2) u y = 2 u y
n
r = 8 ux + 2 uy
En els instants t = 0 i t = 2 s, la partcula es troba en els punts P0 (0, 2), P2 (8, 2).
n
c) Al cap de 5 s la partcula estar en la posici r5 = 20 ux + 8 uy, s a dir, en el

punt (20, 8).
n
d) La distncia en qesti ve donada pel mdul del vector r5:

|r5| = x2 + y2 = 202 + 82 = 21,5 m
n
A C T I V I TAT S
11> Escriu els vectors de posici corresponents als

punts segents respecte de lorigen.
a) P1 (2, 3, 5)
b) P2 (1, 0, 6)
c) P3 (0, 0, 2)
a) Completa la segent taula de valors:
t
x
y
z
12> Un punt mbil es desplaa per lespai dacord amb les

equacions segents expressades en el SI:
x = t + 2; y = 4 t 2; z = t2
b) Esbrina la posici del punt mbil per a t = 15 s.

c) Escriu el vector corresponent a aquesta posici.
6/5/08 16:40:32
~n
196
05
Desplaament
Si en un moment donat un mbil es toba en la posici P0 (x0, y0, z0) i al cap dun temps la
seva posici s P1 (x1, y1, z1), direm que el mbil sha desplaat des del punt P0 ns al punt
P1n. Aquest desplaament es deneix amb un vector, anomenat vector desplaament,
Dr, que t les caracterstiques segents:
T lorigen en~el~n punt de partida o posici inicial i lextrem en el punt darribada o
posici nal, P 0 P1 (g. 5.13).
El desplaament entre dues posicions s sempre el mateix, independentment de la
trajectria que uneix aquestes posicions (g. 5.14).
Fig. 5.13. Vector desplaament. Uneix la

posici inicial i la nal del mbil.
Fig. 5.15. Vector desplaament.

Sobt restant els vectors de posici
corresponents del punt darribada i del
punt de partida.
Fig. 5.14. Diferents trajectries per a un

mateix desplaament.
El vector desplaament sobt restant del vector de posici nal el vector de posici
inicial (g. 5.15):
n n
n
Dr = r1 r0
Per tant, si
n
n
n
n
n
n
n
n
r0 = x0 u x + y0 u y + z0 uz
r1 = x1 u x + y1 u y + z1 uz
el vector desplaament ser:
n
n
n
n
n
n
n
Dr = (x1 x0) u x + ( y1 y0) uy + (z1 z0) u z = Dx u x + Dy u y + Dz u z
en qu Dx = x1 x0; Dy = y1 y0; Dz = z1 z0.
Aix vol dir que el desplaament total equival a la suma de desplaaments parcials al
llarg dels eixos cartesians.
E X E M P LE 3
Un autombil es mou en lnia recta per una carretera. A les nou del mat s
al punt quilomtric 40 i al cap de mitja hora s al punt quilomtric 100.
Calcula el desplaament que ha experimentat el cotxe en el temps
indicat.
Fig. 5.16. Representaci del moviment

de lautombil de lexemple 3.
Soluci
Si el cotxe es mou en lnia recta, podem agafar com a sistema de referncia el
punt quilomtric 0 i la direcci de la ncarretera
com a eix cartesi Ox. Per tant,
n
el vector de posici en aquest cas s: r = x ux.
En mitja hora, el cotxe sha desplaat des del punt P0 (40 km, 0) ns al punt
P1 (100 km, 0) (g. 5.16).
Per tant, el desplaament s:
n
n n
n
n
Dr = r1 r0 = (x1 x0) u x = 60 u x km
El cotxe sha desplaat 60 km des de lorigen.
6/5/08 16:44:04
05
197
EX EM P L E 4
Una partcula material es mou per lespai de manera que la seva posici en qualsevol instant sobt a
partir de les equacions x = t2; y = t 2, expressades
en el SI. Calcula:
a) On s la partcula en els instants t = 0 s, t = 1 s,
t = 2 s.
b) El desplaament en linterval de temps comprs
entre zero i dos segons.
alsninstants
donats
agafa els valors r0 = 2 u y; r1 = u x
n
n
u y; r2 = 4 u x.
s a dir, es troba en els punts (0, 2), (1, 1) i (4, 0),
respectivament.
b) Per a esbrinar eln desplaament
nhinha prou de resn
n
n
n
tar els vectorsn r2 i nr0 : Drn = r2 r0 = (4 0) u x +
+ (0 (2)) u y = 4 u x + 2 u y
Soluci
a) La posici de la partcula
en qualsevol
momentnsexpressa
n
n
mitjanant el vector r = (t2) u x + (t 2) u y, que per
A C T I V I TAT S
13> En Carles surt de casa a comprar el diari en un
14> Un ciclista es desplaa en lnia recta 750 m. Si la
quiosc situat a 120 m de distncia i desprs torna

a casa. Quina afirmaci s la correcta?
seva posici final s a 1 250 m del punt de referncia, el ciclista va iniciar el recorregut des duna
posici situada a:
a) 750 m del punt de referncia. b) 1 250 m del
punt de referncia. c) 500 m del punt de referncia.
d) No es pot saber la posici de partida.
Tria la resposta correcta.
a) En Carles sha desplaat 120 m.

b) En Carles sha desplaat 240 m.
c) En Carles no sha desplaat.
d) En Carles ha recorregut 240 m.
Espai recorregut
No has de confondre espai recorregut amb desplaament. Espai recorregut s la longitud
de trajectria que ha seguit el mbil. s una magnitud escalar que coincideix amb el mdul
del desplaament, noms si el moviment s rectilini i si no canvia de sentit. Si llancem una
pilota cap amunt, lespai recorregut coincideix amb el desplaament mentre la pilota puja;
per quan comena el descens, el desplaament disminueix, i quan la pilota arriba al punt
de partida, el desplaament s nul. En canvi, lespai recorregut s igual al doble de laltura
aconseguida.
E X E M P LE 5
Una persona surt a passejar. Recorre 2 km cap al nord, desprs es dirigeix cap a
lest i en recorre 1, i nalment, es dirigeix cap al sud i en recorre 4. Calcula:
a) Quin espai ha recorregut?
b) Quant val el desplaament?
Soluci
a) En la g. 5.17 hi ha representats els diferents desplaaments. Lespai total
recorregut sn 7 km.
b) El desplaament s un vector amb sentit sud-est, i val:
~~
n
n
|P 0 P1| = |Dr | = (4 2)2 + 12 = 5 = 2,24 km
Fig. 5.17. Desplaament

total.
~~
n
Correspon al vector P0 P1.
6/5/08 16:44:08
05
198
A C TIVITATS
15> Una vegada iniciat el moviment, lespai recorregut

pot ser zero? Pot ser zero el desplaament? Esmenta un exemple en qu lespai recorregut i el desplaament tenen el mateix valor.
16> Un ciclista recorre una pista circular de 20 m de
b) Quan s al punt B.
c) Quan s a C.
d) Quan ha fet una
volta completa.
radi partint del punt O en el sentit que indica la

etxa de la g. 5.18.
Calcula lespai recorregut i el desplaament:
a) Quan el ciclista s al punt A.
Fig. 5.18
Velocitat
http://newton.cnice.mec.
es/4eso/trayectoria/trayec0.htm
En aquesta pgina sofereix una
explicaci amb simulacions interactives de la diferncia entre
desplaament i trajectria (espai
recorregut).
Per a determinar el moviment duna partcula cal conixer com varia la posici daquesta
partcula en el transcurs del temps. La variaci de la posici, lhem anomenada desplaament. Per a relacionar el desplaament que ha experimentat un mbil amb el temps
transcorregut introdum una magnitud molt important en Cinemtica: la velocitat. Podem distingir entre velocitat mitjana i velocitat instantnia.
Velocitat mitjana
La velocitat mitjana es deneix com el desplaament que experimenta
el punt mbil en la unitat de temps. s un vector que resulta de dividir el
desplaament produt entre linterval de temps utilitzat i que t la mateixa direcci i sentit que el vector desplaament, ja que el temps s una
magnitud escalar positiva.
n
n
v = Dr
Dt
E X E M P LE 6
n
Si r (t) representa la posici del

n
punt mbil en linstant t i r
(t + Dt) representa la posici al
cap dun interval de temps Dt, la
velocitat mitjana tamb sobt:
n
n
v = Dr = r (t + Dt) r (t)
Dt
Dt
Una aranya es mou sobre el vidre duna nestra seguint una trajectria
denida per x = t2 i y = t + 2 en el SI. Calcula:
a) El vector de posici de laranya en qualsevol instant.
b) El desplaament en linterval de temps comprs entre t = 1 s i t = 3 s.
c) La velocitat mitjana amb qu sha desplaat laranya durant aquest temps.
Soluci
n
n
n
n
n
a) El vector de posici ve donat per r = x ux + y uy = t2 ux + (t + 2) uy
b) Esbrinem les posicions corresponents als instants que sindiquen:
n
n
n
n
n
Per a t = 3 s;
r3 = 9 ux + 5 uy
Per a t = 1 s;
r1 = ux + 3 uy
n
El desplaament s: Dr = r3 r1 = (9 1) ux + (5 3) uy = 8 ux + 2 uy
n
c) La velocitat mitjana sobt de: v =
Dr
8 ux + 2 uy
n
n
=
= 4 ux + uy m/s
Dt
2
6/5/08 16:44:12
05
199
EX EM P L E 7
Una partcula es mou al llarg de leix Ox segons lequaci x = t2 + 2. Calculan la velocitat mitjana.
Soluci
n
En aquest cas, el vector de posici s r (x, 0) i no sespecica linterval de temps. Per aix esbrinarem la velocitat
mitjana utilitzant lexpressi:
n
[(t + Dt)2 + 2 (t2 + 2)] t2 + 2 t Dt + (Dt)2 + 2 t2 2

|Dr | |r (t + Dt) r (t)|
|v | =
=
= 2 t + Dt
=
=
Dt
Dt
Dt
Dt
n
Observa que el resultat s indeterminat, ja que depn de dues variables: linstant t i linterval de temps Dt. Si linterval de temps
es fa innitament pen
tit (Dt n 0), la velocitat mitjana agafa el valor |v | = 2 t i noms depn de
linstant que es considera. Per aix rep el nom de velocitat instantnia. I se sol denir com el n
valor que agafa la velocitat mitjana quan linterval de temps tendeix a
n
Dr
0: v i = lim
Aquest lmit es coneix en Matemtiques com la derivada del vector de
Dtn0 Dt
posici respecte del temps.
Velocitat instantnia
En general, la velocitat mitjana

depn de linstant inicial i de
linterval de temps considerats.
Si aquests valors estan determinats, la velocitat mitjana agafa un
valor concret, tal com hem vist en
lexemple 6. Per si linstant inicial i linterval de temps no estan
definits, la velocitat mitjana s
indeterminada, tal com succeeix
en lexemple 7.
En la resoluci de lexemple anterior sha vist que la velocitat mitjana, en general, s

indeterminada. A ms, ens dna poca informaci del moviment que es produeix. Noms
relaciona el desplaament total produt amb linterval de temps utilitzat. No ens diu res
sobre la trajectria que ha seguit la partcula, ni si ha mantingut la mateixa velocitat
durant tot linterval de temps.
Per exemple, si un cotxe ha trigat 5 hores a desplaar-se de Madrid a Valncia, a 350 km
de distncia, direm que ha fet el recorregut amb una velocitat mitjana de 70 km/h. Per
aquesta dada no ens respon preguntes com ara: ha estat aquesta la velocitat real del
cotxe?, ha fet el recorregut mantenint sempre la mateixa velocitat?, per quina carretera
ha anat?, quina velocitat tenia el cotxe quan va passar pel punt quilomtric 100?, i
quan faltaven vint minuts per arribar a Valncia?
La veritable velocitat del cotxe s la que marca el velocmetre en linstant en qu sobserva
(g. 5.19). El velocmetre mesura el mdul de la velocitat instantnia.
Velocitat instantnia s la que t una partcula en un instant determinat o en un punt concret de la trajectria.
Fig. 5.19. Velocmetre. Instrument

que mesura el mdul de la velocitat
instantnia del vehicle.
La velocitat instantnia s un vector el mdul del qual rep el nom de rapidesa i

representa lespai recorregut en la unitat de temps, la direcci del qual s tangent a la
trajectria i el sentit coincideix amb el sentit del moviment.
A C T I V I TAT S
17> La rapidesa dun mbil es mesura en m/s en el SI,
18> Si la velocitat del so per laire s de 340 m/s, quina
i en la prctica, en km/h. Expressa en m/s la rapidesa amb qu es mou un cotxe que va a 144 km/h.
s la velocitat dun avi en km/h quan trenca la

barrera del so?
6/5/08 16:44:28
200
05
Acceleraci
La velocitat s una magnitud

vectorial. Per tant, hi ha acceleraci sempre que la velocitat varia
en qualsevol dels seus elements:
mdul, direcci o sentit.
Quan un autombil es deplaa, no sempre ho fa amb la mateixa velocitat. Si un cotxe,

per exemple, augmenta de velocitat, diem que accelera. Si lincrement de velocitat es
produeix en menys temps, intutivament diem que el cotxe t ms acceleraci. Per tant,
lacceleraci relaciona la velocitat amb el temps.
Acceleraci, en general, s la variaci de la velocitat amb el temps.

Mitjanant uns quants exemples, veurem quan t acceleraci un moviment:
1. Es llana una pilota a 10 m/s contra la paret dun front. La pilota rebota i surt a
10 m/s en la mateixa direcci. La velocitat s la mateixa abans i desprs del rebot? No, la pilota es mou amb la mateixa rapidesa abans i desprs del rebot, per
no amb la mateixa velocitat. Hi ha acceleraci perqu la velocitat ha canviat de
sentit.
2. Un cotxe es mou per una pista recta. En un moment donat, el velocmetre marca
90 km/h i en un instant posterior 100 km/h. Hi ha acceleraci perqu ha canviat el
mdul de la velocitat. El cotxe no es mou amb la mateixa rapidesa.
3. El cotxe anterior agafa un revolt amb una rapidesa constant de 45 km/h. Hi ha acceleraci perqu la direcci de la velocitat canvia contnuament.
A C TIVITATS
19> Esmenta algun exemple en qu la velocitat dun
20> En el moviment dun pndol, quins elements de la
vehicle canvia de mdul i de direcci.
velocitat es modiquen?
Acceleraci mitjana i acceleraci

Per a determinar el moviment duna partcula no nhi ha prou de saber que la velocitat
varia. Cal saber com es produeix aquesta variaci en el transcurs del temps. Per aix,
sintrodueixen els conceptes dacceleraci mitjana i acceleraci instantnia.
Lacceleraci mitjana es deneix com el vector que resulta de dividir la

variaci de la velocitat que sha produt en un interval de temps entre el
valor daquest interval:
n
a=
El mdul de lacceleraci es mesura en m/s2.
n
Dv
v v
= 2 1
Dt
Dt
Si la pilota de lexemple esmentat ads ha estat en contacte amb el front durant una
dcima de segon, ha experimentat una acceleraci mitjana:
n
1
n
2
v = +10 ux m/s
a=
n
2
v = 10 ux m/s
n
v v1
(10 ux) (10 ux)
=
= 200 ux m/s2
Dt
0,1 s
6/5/08 16:44:31
05
201
Lacceleraci instantnia s el valor lmit que agafa lacceleraci mitjana quan linterval de temps s extremament petit.
n
n
a = lim Dv
i
Dtn0
Dt
Aquest lmit rep el nom de derivada del vector velocitat respecte del
temps.
Fig. 5.20. Direcci de la velocitat
instantnia.
Components intrnsecs de lacceleraci

Sabem que la velocitat instantnia s tangent a la trajectria (g. 5.20). Per tant, en
cada punt sen coneix b la direcci. Per, quina s la direcci de lacceleraci instantnia? s tamb tangent a la trajectria?
n
En la gura 5.21 sha obtingut grcament el vector Dv . Sobserva que aquest vector no
s tangent a la trajectria. La seva direcci s variable.
Per independentment
de la direcci, sempre
es pot descompondre en dos vectors: lun
n
n
en la direcci de v1 i laltre perpendicular a v1 (g. 5.22).
Si escollim el nsistema de referncia format per un puntn de la trajectria i dos vectors
unitaris, lun t amb la direcci de la tangent i laltre n amb la direcci de la normal
(perpendicular) a la tangent en aquest punt, hem denit un sistema de referncia lligat
a la prpia trajectria i que rep el nom de sistema de referncia intrnsec a la trajectria (g. 5.23).
n
Fig. 5.21. La variaci de la velocitat

sobt grcament unint els extrems
n n
de les velocitats v1 i v2.
A partir daquest sistema de referncia, podem escriure: Dv = Dvt + Dvn. Per tant,
lacceleraci s:
n
n
n
n
n
n
n n
n n
Dv
Dvt
Dvn
=
+
= at + an = |at| t + |an|n
a=
Dt
Dt
Dt
Lacceleraci es pot descompondre en dues, luna en la direccinde la tangent (acceleraci tangencial) i laltra en la direcci de la normal (acceleraci normal) en cada punt
de la trajectria. Aquestes acceleracions reben el nom de components intrnseques de
lacceleraci.
Fig. 5.22. Descomposici de la variaci

de la velocitat.
P
u
m
d
q
tr
d
Lacceleraci tangencial sobt de la variaci de la rapidesa o mdul de

la velocitat.
Lacceleraci normal s la que porovoca el canvi de direcci de la velocitat
v2
, en qu v s la
i rep el nom dacceleraci centrpeta. El seu mdul val
R
rapidesa i R el radi de la corba.
Per a restar dos vectors, sen trasllada un damunt la seva parallela, de manera que els
orgens de tots dos coincideixin. El vector diferncia s el que uneix lextrem del vector
n
n
subtrahend, v1, amb el vector minuend, v2.
13> Lautombil anterior agafa un revolt de manera que,

al principi, el velocmetre marca 90 km/h, i al final,
30 km/h.
a) T acceleraci tangencial el cotxe? Per qu?
b) T acceleraci normal? Per qu?
Fig. 5.23. Sistema de referncia

intrnsec a la trajectria.
A C T I V I TAT S
c) Quin tipus dacceleraci hauria tingut el cotxe

si durant tot el revolt shagus desplaat a
30 km/h?
d) Quant val lacceleraci mitjana?
6/5/08 16:44:38
05
202
O 5.5 Classicaci dels moviments

ms rellevants
Els moviments que tenen lloc en el nostre entorn es poden classicar atenent dos criteris principals: la trajectria (g. 5.24) i lacceleraci (g. 5.25).
Segons la trajectria, els moviments poden ser rectilinis i curvilinis. Un exemple senzill de moviments curvilinis s el moviment circular.
Dacord amb lacceleraci, els moviments poden ser uniformes i accelerats. Dels ltims,
els que tindrem ms en compte en aquest primer curs de Batxillerat sn els anomenats
uniformement accelerats.
Moviments
SEGONS LA TRAJECTRIA
Rectilinis
Moviments
Circulars
SEGONS LACCELERACI
Parablics
Acceleraci constant
Acceleraci variable
Curvilinis
Ellptics
Moviments
uniformes
Altres
Fig. 5.24. Classicaci dels moviments segons la seva trajectria.
Moviments uniformement
accelerats
Fig. 5.25. Classicaci dels moviments segons la seva acceleraci.
O 5.6 Moviments rectilinis

Els moviments rectilinis es caracteritzen perqu la seva trajectria s una
lnia recta. Per tant, la direcci de la velocitat es mant constant.
W
La caiguda lliure dun cos, la propagaci del so, el desplaament dun avi per una
pista abans denlairar-se dun aerdrom, etc., sn exemples de moviments rectilinis.
Lestudi daquests moviments s senzill si utilitzem un sistema de referncia adequat:
situem lorigen O del sistema sobre la trajectria i, a ms, fem que aquesta coincideixi
amb un dels eixos cartesians (g. 5.26).
Fig. 5.26. Moviment rectilini.

En aquests moviments, es pot agafar
la trajectria com a eix de referncia.
Amb aquest sistema de referncia, totes les magnituds del moviment tenen la mateixa
direcci de leix escollit i, per tant, una sola component:
n
Vector de posici r (x, 0, 0)
|r | = x
n
Vector desplaament Dr (D x, 0, 0)
n
Vector velocitat v (vx, 0, 0)

n
Vector acceleraci a (ax, 0, 0)
|Dr | = D x
n
|v | = vx = v
n
|a | = ax = a
De tot aix, se nextreuen les conclusions segents:

1 Y
El mdul daquests vectors coincideix amb el valor de lnica component. El sentit,

lexpressarem mitjanant un signe (+, ) segons el sentit del moviment.
n
Fig. 5.27. Vector de posici dun punt P.

Aquest vector t una sola component.
Per exemple: en comptes de r utilitzarem (+x) o (x), en comptes de v utilitzarem (+v)

o (v), etc., dacord amb el criteri de signes que et donarem. En la g. 5.27 es posa de
manifest lnica component que t el vector de posici.
6/5/08 16:44:59
05
203
En general, en els moviments rectilinis, el mdul del desplaament coincideix amb

lespai recorregut, si no sinverteix el sentit del moviment (g. 5.29).
Criteri de signes per a les equacions
del moviment rectilini

Recorda que la posici, la velocitat i lacceleraci sn magnituds vectorials la direcci
de les quals coincideix amb la trajectria, i el sentit s determinat pels signes + i . Per
a esbrinar quin signe tenen en cada problema concret utilitzarem el criteri segent:
Per a la posici. El signe de la posici coincideix amb el signe dels semieixos cartesians, com es dedueix de la g. 5.28.
Per a la velocitat. La velocitat s positiva quan el mbil es desplaa en el sentit del
semieix Ox o del semieix Oy (cap a la dreta o cap amunt), i s negativa si es desplaa
en sentit contrari (cap a lesquerra o cap avall).
Per a lacceleraci. Una acceleraci s positiva si el sentit coincideix amb el de la
velocitat positiva i s negativa si el sentit s contrari a aquesta velocitat.
a)
b)
Moviment horitzontal
Fig. 5.29. Mdul del desplaament. En

el moviment rectilini, el mdul del
desplaament gaireb sempre coincideix
amb lespai recorregut, x1 x0 = s.
c)
Moviment vertical
Fig. 5.28. Criteri de signes: a) per a la posici en moviment horitzontal; b) per a la posici en
moviment vertical; c) per a la velocitat.
ACT I VI TAT S
22> Escriu el signe corresponent a la posici i a la velocitat en els casos

segents:
a) La partcula de la gura s al punt P1, a 20 m del punt O que sagafa
com a referncia.
b) La partcula s en P2, a 10 m del punt O.
c) El cotxe de la g. 5.26 sallunya del punt O amb una rapidesa de
20 m/s.
d) Aquest cotxe retrocedeix a 2 m/s.
6/5/08 16:45:05
204
05
Cinemtica del moviment rectilini
i uniforme (MRU)
En lMRU, normalment, lespai
recorregut coincideix amb el desplaament. Per tant, lequaci
xt = x0 + v t tamb es pot escriure:
s = xt x0 = v t
que rep el nom dequaci horria
del moviment rectilini i uniforme.
Un mbil t MRU quan es desplaa en lnia recta i sense acceleraci, s

a dir, mantenint la velocitat constant. En aquest moviment, la velocitat
mitjana coincideix amb la velocitat instantnia.
Equaci de lMRU
Es tracta dobtenir una expressi matemtica que permeti esbrinar en qualsevol moment
la posici dun mbil si en coneixem la posici inicial i la velocitat. Fixat en el sistema
de referncia (g. 5.30): la posici del punt mbil P1, en qualsevol instant, s donada
per la distncia x que hi ha entre aquest punt i lorigen de coordenades.
Fig. 5.30. Posici de partida o posici

inicial. s la distncia x0 (per a t = 0).
Suposem que inicialment, quan comencem a cronometrar linterval de temps transcorregut, el mbil s al punt P0, la posici del qual s donada per x0, posici inicial. Si aquest
punt es desplaa al llarg de leix Ox amb una velocitat v, al cap dun temps t la posici
del mbil ser xt. El desplaament haur estat Dx = xt x0.
xt x0
, es dedueix
De la denici de velocitat mitjana, v =
t
xt = x0 + v t
que s lequaci de lMRU, en qu:
xt s la posici en qualsevol instant t;
x0 s la posici inicial, per a t = 0;
v s la velocitat constant del moviment, i
t s el temps transcorregut.
Diagrames del moviment rectilini i uniforme

Les grques susen per a determinar la relaci que hi ha entre dues magnituds. Si
parlem de moviment, els diagrames sn representacions grques, en funci del temps,
de les magnituds posici, velocitat i acceleraci.
Fig. 5.31. Diagrama x-t de lMRU.
LMRU t dos diagrames, x-t i v-t, ja que no t acceleraci.

Diagrama x-t. Es tracta de representar grcament lequaci del moviment agafant la
posici instantnia com a funci i el temps com a variable independent: xt = x0 + vt. La
lnia obtinguda s una recta lordenada en lorigen de la qual s la posici inicial i el
pendent s la velocitat (g. 5.31).
Diagrama v-t. s la representaci grca de la funci v = f (t). Es tracta duna recta
parallela a leix del temps (g. 5.32). Lrea continguda davall de la lnia de la
velocitat representa el desplaament: Dx = base altura = t v = v t.
ACT I VI TAT S
Fig. 5.32. Diagrama v-t de lMRU.
Lrea del recinte en color representa
el desplaament.
23> Un cotxe passa per un punt A situat a 20 km del punt de referncia. A

quin punt ser al cap de mitja hora, si es desplaa amb una velocitat
mitjana de 100 km/h?
6/5/08 16:45:09
05
205
E X E M P LE 8
El moviment duna partcula es descriu mitjanant el diagrama x-t de la
g. 5.33. Calcula:
a) La velocitat mitjana durant els dos primers segons.
b) La velocitat mitjana en linterval de 0 a 5 s.
c) El desplaament total que ha experimentat la partcula.
d) Descriu el moviment de la partcula.
Soluci
a) Dacord amb la g. 5.33, per a t0 = 0, la partcula est en la posici x0 = 2 m, i
en linstant t1 = 2 s, en la posici x2 = 4 m.
Dx
x1 x0
4m2m
=
= 1 m/s
=
Per tant, la velocitat mitjana s: v =
Dt
t1 t0
2s
b) En linstant t5 = 5 s, la partcula est en la posici x5 = 0. Per tant, en linterval
de temps t5 t0 = 5 s la velocitat mitjana ha estat:
v=
x5 x0
02m
=
= 0,4 m/s
t5 t0
5s
c) Recorda que el desplaament sobt de la diferncia entre les posicions nal i

inicial: x5 x0 = 0 2 m = 2 m.
d) Segons la g. 5.33, la partcula inicia el moviment des dun punt situat a 2 m
del sistema de referncia. Est en moviment durant 1 s ns a arribar a un punt
situat a 4 m del sistema de referncia; en aquest punt roman aturada durant
2 s ms. Al cap daquest temps, la partcula es mou en sentit contrari i es
dirigeix cap al punt de referncia, on arriba en linstant t = 5 s.
Fig. 5.33. Moviment de la partcula

de lexemple 8.
A C T I V I TAT S
24> A partir del diagrama de la g. 5.34, indica quines
25> El moviment rectilini duna partcula es descriu en
armacions sn falses:
el diagrama x-t de la g. 5.35.
Fig. 5.34
Fig. 5.35
a) En el tram OA la velocitat ha estat 0,8 m/s.

b) En el tram AB la velocitat s 4/5 m/s.
c) En el tram BC la velocitat s 2 m/s.
d) En el tram AB el mbil est aturat.
a) Qu representa el valor x = 5 m?
b) Qu signica el tram horitzontal?
c) Quina velocitat t la partcula en els intervals
de t = 0 a t = 2 s i de t = 2 s a t = 4 s?
d) Quina distncia recorre la partcula en 4 s?
6/5/08 16:45:15
206
05
Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA)

s un moviment rectilini que es fa amb acceleraci constant. Per tant,
lacceleraci mitjana i lacceleraci instantnia hi coincideixen.
Equacions de lMRUA
P0 (x0)
P1 (x1)
v0
vt
Fig. 5.36. Acceleraci mitjana. Entre les

posicions P0 i P1 lacceleraci s constant.
Suposem que en la posici P1 de la g. 5.36, una partcula t una velocitat instantnia

v0 i en un altre punt P1 de la trajectria la velocitat s vt. Si ha utilitzat un temps t per
a desplaar-se des de P0 ns a P1, lacceleraci mitjana de la partcula haur estat:
vt v0
m/s2
a=
t
Aquesta s la velocitat en qualsevol instant, si es coneix lacceleraci:
vt = v0 + a t
(1)
La velocitat mitjana aritmtica de la partcula entre les posicions P0 i P1 sobt de:

v0 + vt v0 + (v0 + a t)
1
=
v=
= v0 +
at
2
2
2
Sense consideracions vectorials, i com que la velocitat mitjana s constant en linterval,
podem aplicar lequaci de lMRU per a esbrinar la posici instantnia:
xt = x0 + v t = x0 + v0 +
1
a t t n xt = x0 + v0 t + 1 a t2
2
2
(2)
En resum, si sabem lacceleraci constant amb qu es mou una partcula, podem

esbrinar la velocitat que t en qualsevol instant utilitzant lequaci 1. A ms, mitjanant
lequaci 2 tamb en podem esbrinar la posici. Si eliminem el temps entre les dues
equacions anteriors sobt una tercera equaci molt til que permet calcular la velocitat
en qualsevol posici, si no coneixem el valor del temps:
vt2 v02 = 2 a (xt x0)
(3)
EXEMP LE 9
Un autombil parteix duna gasolinera on estava en situaci de reps. Desprs de recrrer 200 m agafa una
velocitat de 108 km/h. Calcula:
a) El valor de lacceleraci, que es considera constant.
b) El temps que ha trigat a assolir la velocitat indicada.
Soluci
Prenem la gasolinera com a sistema de referncia. Comencem a comptar el temps quan el cotxe parteix de la gasolinera.
Posici nal xt = 200 m
Posici inicial x0 = 0
Velocitat al nal dels 200 m, vt = 108 km/h = 30 m/s
Velocitat inicial v0 = 0
a) Dacord amb aquestes dades, lacceleraci sobt a partir de lequaci: v2t v 02 = 2 a (xt x0).
(30 m/s)2 0 900 m2/s2
v2t v02
= 2,25 m/s2
=
a=
=
400 m
2 (x1 x0) 2 (200 m 0)
vt v0 30 m/s 0
=
b) Allem el temps transcorregut en lequaci: vt = v0 + a t; t =
= 13,3 s
2,25 m/s2
a
6/5/08 16:45:19
05
207
EX EM P L E 1 0
Un cotxe, en passar per un punt A duna carretera, es desplaa a 120 km/h, i en fer-ho per un altre punt B de la
mateixa carretera, la velocitat s de 90 km/h. Si ha trigat 5 s a desplaar-se des de A ns a B, calcula:
a) El valor de lacceleraci, que es considera constant.
b) La distncia entre A i B.
c) A quina distncia de A saturar lautombil?
Soluci
Prenem el punt A com a sistema de referncia. Comencem a cronometrar quan el cotxe passa per aquest punt. Dacord
amb aix, coneixes:
La posici inicial x0 = 0.
La velocitat inicial v0 = 120 km/h = 33,3 m/s.
El temps transcorregut t = 5 s.
La velocitat en el punt B: vt = 90 km/h = 25 m/s.
a) Lacceleraci sobt a partir de lequaci vt = v0 + a t
vt v0 25 m/s 33,3 m/s
=
= 1,7 m/s2
a=
t
5s
b) La distncia entre A i B ve donada per la posici del cotxe al cap de 5 s:
1
1
a t2 = 33,3 m/s 5 s +
(1,7 m/s2) (5 s)2 = 145,3 m
xt = x0 + v0 t +
2
2
c) El cotxe saturar quan la velocitat sigui zero, i aix ocorre en una posici xt que sobt allant de
en qu vt = 0
v 2t v 02 = 2 a (xt x0)
2
2
v t v0
0 (33,3 m/s)2
=
= 326 m; x = x0 + 326 m = 0 + 326 m = 326 m
xt x0 =
2a
2 (1,7 m/s2)
Diagrames de lMRUA
Diagrama a-t. s la representaci grca de la funci a = f (t). Com que lacceleraci s
constant, la grca s una recta parallela a leix dels temps (g. 5.37). Lrea continguda
sota lacceleraci representa lincrement de la velocitat: Dv = base altura = t a = a t.
Diagrama v-t. s la representaci de la funci v = f (t) = v0 + a t. s una recta lordenada en
lorigen de la qual s la velocitat inicial i el pendent representa lacceleraci (g. 5.38).
Aqu lrea s el vector desplaament:
1
1
Dx = rectangle + triangle = v0 t +
(vt v0) t = v0 t +
a t2
2
2
1 2
Diagrama x-t. s la representaci de la funci xt = x0 + v0 t +
at . Es tracta duna
2
parbola.
El diagrama x-t dun moviment no

representa la trajectria, solament
indica com varia la posici del mbil
amb el temps.
x (m)
Fig. 5.37. Diagrama a-t de lMRUA. Lrea

de color representa lincrement de v.
Fig. 5.38. Diagrama v-t de lMRUA. Lrea

en color representa el desplaament.
t (s)
6/5/08 16:45:25
208
05
A C TIVITATS
a) Durant tot el recorregut ha tingut un MRUA.
b) Lacceleraci mitjana s 4 m/s2.
c) La velocitat mxima s 72 km/h.
d) La distncia recorreguda els deu primers segons
s de 100 m.
e) En linterval de 0 a 5 s el cos est parat.
f) En linterval de 10 s a 15 s el cos es mou sense
acceleraci.
26> Un cos que es mou en lnia recta t una velocitat

que varia amb el temps, segons el diagrama de la
gura 5.39. Indica quines de les armacions segents sn correctes:
27> Un vehicle es mou sobre una pista rectilnia durant

5 s amb acceleraci constant. Segueix amb velocitat constant durant 15 s i desprs frena de manera
constant fins a parar, cosa que aconsegueix en 20 s.
Dibuixa els diagrames a-t i v-t daquest moviment.
Fig. 5.39
O 5.7 La caiguda lliure: un moviment

rectilini uniformement accelerat
Criteri de signes per a la caiguda

lliure
La posici s positiva si el mbil
est per damunt del nivell Ox.
La velocitat s positiva si el
cos puja i s negativa si el cos
baixa.
Lacceleraci de la gravetat s
sempre negativa.
El 2 dagost de 1971, quan lastronauta David Scott era a la superfcie de la Lluna, va

deixar caure simultniament un martell de geleg i una ploma de falc i va observar que
els dos cossos tocaven simultniament la superfcie lunar. Havia comprovat a la Lluna
la hiptesi de Galileu: En absncia de fricci amb laire, tots els cossos cauen cap a la
Terra amb la mateixa acceleraci.
El moviment dun cos per lacci de la gravetat, que supera la resistncia

de laire, rep el nom de caiguda lliure.
En la caiguda lliure no importa el moviment inicial del cos. Tots els objectes que es
llancen cap amunt o cap avall, i els que es deixen caure a partir del reps, cauen
lliurement. Un cop es troben en caiguda lliure, tots els cossos estan sotmesos a
lacceleraci de la gravetat. A prop de la Terra aquesta acceleraci s prcticament
constant.
La caiguda lliure s un moviment rectilini i uniformement accelerat.

Si prenem com a punt de referncia un punt O de la trajectria vertical i com a eix Oy
aquesta trajectria (g. 5.40), les equacions que deneixen aquest moviment sn:
Fig. 5.40. Sistema de referncia per

a un moviment en caiguda lliure.
1
at
2
Velocitat mitjana
v = v0 +
Velocitat instantnia
vt = v0 + a t
Posici instantnia
yt = y0 + v0 t +
v2t v20 = 2 a (yt y0)

1
a t2
2
yt = y0 +
1
(v0 + vt) t
2
On a = g = 9,8 m/s2.
6/5/08 16:45:29
05
209
EX EM P L E 1 1
Deixes caure una pilota des de la terrassa dun edici de 20 m dalria.
a) Quant de temps triga a arribar a terra?
b) Amb quina velocitat arriba a terra?
Soluci
Prenem un punt del terra que sigui a la vertical de caiguda de la pilota com a sistema de referncia. Per tant, la posici
inicial del cos s 20 m. Si la pilota es deixa caure, vol dir que inicia la caiguda partint del reps (v0 = 0) i amb una
acceleraci constant.
a) La pilota arribar a terra quan la posici nal ser zero. Per tant, el temps transcorregut sobt resolent lequaci:
0 = y0 + v0 t +
don es dedueix que t =
20 m
4,9 m/s2
1
a t2
2
0 = 20 m +
1
(9,8 m/s2) t2
2
= 2 s.
b) La velocitat amb qu arriba al carrer s:

vt = v0 + a t = 0 + (9,8 m/s2) 2 s = 19,6 m/s
El signe menys indica el sentit descendent.
EX EM P L E 1 2
Es deixa caure un objecte des duna alada de 80 m. Dos segons ms tard sen llana un altre des del terra cap
amunt a la mateixa vertical amb una velocitat de 20 m/s. A quina altura sencreuen?
Soluci
Prenem el terra com a referncia.
Dades
Primer objecte
Segon objecte
Posici inicial (y0)

Velocitat inicial (v0)
Acceleraci (a)
Temps transcorregut (t0)
y0 = 80 m
v0 = 0 m/s
a = 9,8 m/s2
t1 = t s
y0 = 0 m
v0 = 20 m/s
a = 9,8 m/s2
t2 = (t 2) s
Els dos objectes sencreuaran quan estiguin a la mateixa alada. s a dir, a la mateixa posici:
1
y = y0 + v0 t + a t2
2
Objecte 1: y = 80 m 0,5 9,8 m/s2 t2
Objecte 2: y = 20 m/s (t 2 s) 0,5 9,8 m/s2 (t 2 s)2
Com que la posici dels dos objectes s comuna, la podem eliminar igualant les dues equacions:
80 m 4,9 m/s2 t2 = 20 m/s (t 2 s) 4,9 m/s2 (t 2 s)2
don sobt que sencreuen al cap de 3,5 s des que va sortir el primer.
Substitum aquest valor en lequaci del primer objecte:
y = 80 m 4,9 m/s2 t2 = 80 m 4,9 m/s2 (3,5 s)2 = 20 m
Aix doncs, sencreuaran a 20 m del terra.
6/5/08 16:45:31
05
210
A C TIVITATS
28> En la figura 5.41 es representa el diagrama v-t del

moviment dun objecte llanat verticalment cap
amunt des del terra.
Prenent per a la gravetat el valor 10 m/s2, indica

quines armacions sn falses:
a) Lacceleraci canvia de sentit al cap de 2 s.
b) La velocitat canvia de sentit al cap de 2 s.
c) Laltura mxima saconsegueix al cap de 2 s.
d) Lobjecte al cap de 3 s s a 10 m del terra.
e) Laltura mxima aconseguida va ser de 20 m.
Fig. 5.41
f) Al cap de 4 s arriba al terra.
O 5.8 Moviment circular. Magnituds

angulars
El moviment circular es caracteritza perqu la seva trajectria s una circumferncia. Si
agafem el centre de la circumferncia com a punt de referncia, el vector de posici de
la partcula gira i ncanvia cada instant de direcci (g. 5.42), encara que el seu mdul
roman constant: |r | = R.
Fig. 5.42. Moviment circular. Aquest moviment ve donat per un vector de posici
giratori. Langle w girat est relacionat
amb lespai recorregut s.
Fig. 5.43. Radian. Si s = R, langle w

mesura un radian.
Si la partcula inicia el moviment des dun punt P1 de la trajectria i desprs dun

s recorregut per la partcula li correspon un
temps t la partcula s al punt P2, anlespai
n
angle w comprs entre els vectors r1 i r2 (g. 5.42).
Si la longitud de larc s s igual al radi de la circumferncia, llavors langle subtendit w es diu que mesura un radian (rad) (g. 5.43). Dacord amb aix, el valor
dun angle en radians sobt dividint larc entre el radi de la circumferncia corresponent:
s
w (rad) = n s = w R
R
La velocitat angular v s deneix com langle girat pel vector de posici

en la unitat de temps:
v= w
t
Es mesura en rad/s, encara que a la prctica tamb sutilitzen les revolucions per minut
(rpm).
1 rev 1 min 2 p rad p
=
rad/s
1 rev
30
min
60 s
w
s
De les igualtats v = i v = i de s = w R sobt la important relaci:
t
t
Entre les dues unitats hi ha la relaci: 1 rpm =
A una circumferncia completa

(360) li correspon un angle de:
w=
s
2pR
=
= 2 p radians
R
R
v=vR
En el moviment circular es distingeixen dues velocitats: la velocitat v, que rep el nom
de velocitat lineal i s tangent a la trajectria, i la velocitat angular v.
6/5/08 16:45:45
05
211
Moviment circular uniforme

Aquest moviment es caracteritza perqu la circumferncia es recorre sempre amb la
mateixa rapidesa; s a dir, el mdul de la velocitat lineal s constant, i sempre s
tangent a la trajectria (g. 5.44).
Si la partcula inicia el moviment des dun punt A de la trajectria (g. 5.45), lespai
recorregut al cap dun temps t ser:
s=vt
o b
w = v t
si volem esbrinar langle descrit corresponent a lespai s.
El mdul de la velocitat sobt de lexpressi anterior:
2pR
s
=
v=
T
t
on T representa el temps que es triga a fer una volta i rep el nom de perode.
Fig. 5.44. Velocitat tangencial. Vt s

tangent a la trajectria en qualsevol
punt.
Sanomena freqncia, f, el nombre de voltes fetes en un segon.

El perode i la freqncia sn inversos: T f = 1.
Recorda, no obstant aix, que aquest moviment t acceleraci normal o centrpeta,
perqu la velocitat varia cada instant, i canvia de direcci.
Lacceleraci centrpeta ve donada per:
an =
v2
R
Fig. 5.45. En un moviment circular, la

longitud s de larc descrit representa
lespai recorregut.
Sense lacceleraci centrpeta, una partcula no podria descriure una trajectria circular.
Si en un moment donat lacceleraci centrpeta es redueix a zero, la partcula es mour
en lnia recta, seguint la direcci de la tangent.
E X E M P LE 1 3
Calcula la velocitat amb qu es desplaa un autombil sabent que les
rodes tenen un dimetre de 80 cm i giren a 500 rpm.
Soluci
En primer lloc expressem la velocitat de les rodes en rad/s:
rev
1 min 2 p rad
= 52,4 rad/s
500 rpm = 500

1 rev
min
60 s
La rapidesa de les rodes coincideix amb la rapidesa del cotxe:
v = v R = 52,4 rad/s 0,4 m/rad = 21 m/s = 76 km/h
El moviment circular uniforme no

t acceleraci tangencial, per s
acceleraci normal.
A C T I V I TAT S
29> Calcula lacceleraci centrpeta dun objecte que es
Calcula:
mou sobre una circumferncia de 10 m de radi a

90 km/h.
30> Lliguem una pedra a una corda d1 m de longitud
i la fem girar descrivint circumferncies amb una
freqncia de cinc voltes per segon.
a) La velocitat angular en rpm.
b) La rapidesa, en km/h, amb qu gira la pedra.

c) Lacceleraci centrpeta a qu est sotms el
cos.
6/5/08 16:45:49
05
212
Moviment circular uniformement accelerat

Si la velocitat angular instantnia canvia des dun valor v0 ns a vf en linterval de
temps Dt, la partcula que descriu la circumferncia t acceleraci angular.
Lacceleraci angular mitjana es deneix com el quocient entre la variaci de la velocitat angular i el temps transcorregut. Es mesura en rad/s2.
a=
vt v 0
t
Daquesta expressi sobt el valor de la velocitat angular per a qualsevol instant t:

vt = v0 + a t
El moviment circular uniformement accelerat t at = a R i

2
an =
v
.
R
Lacceleraci normal no s constant

perqu varia v sense variar R.
(1)
La velocitat angular mitjana entre dos instants t0 i t tamb es pot expressar com una
mitjana aritmtica:
v0 + vt v0 + (v0 + at)
1
=
= v0 +
v=
at
2
2
2
Tenint en compte que aquest valor mitj s constant en linterval de temps indicat,
podem aplicar lequaci del moviment circular uniforme per a esbrinar el desplaament
angular:
1
(2)
w= v t = v0 + a t t n w = v0 t + 1 a t2
2
2
Si coneixes lacceleraci angular amb qu es mou una partcula, pots esbrinar la

velocitat angular que t en qualsevol instant utilitzant lequaci 1.
A ms, mitjanant lequaci 2 pots esbrinar tamb langle girat.
Si elimines el temps entre les dues equacions anteriors, obtens una tercera equaci
que permet calcular la velocitat en funci de langle girat:
v2t v20 = 2 a w
(3)
Si no coneixes lacceleraci, pots aplicar lequaci segent, que sobt a partir de la

velocitat mitjana:
w = 1/2 (v0 + vt) t
(4)
Observa la semblana que hi ha entre les equacions del moviment rectilini i del moviment
circular, que es mostra en la taula 5.1.
A les frmules, com a unitats del

radi, has de posar m/rad, tot i
que el rad no t sentit fsic en si
mateix.
Al cap i a la fi, el radi representa
els metres que t un radian.
Moviment rectilini
Moviment circular
v = v0 + a t
1
a t2
x = x0 + v0 t +
2
v2 v20 = 2 a (x x0)
1
(v0 + vt) t
x = x0 +
2
vf = v0 + a t
1
a t2
w = v0 t +
2
v2t v20 = 2 a w
1
(v0 + vt) t
w=
2
Taula 5.1. Comparaci entre moviment rectilini i moviment circular.
6/5/08 16:45:51
05
213
EX EM P L E 1 4
Una partcula descriu una circumferncia de 5 m de radi amb una velocitat constant de 2 m/s. En un moment
donat frena amb una acceleraci constant de 0,5 m/s2 ns a parar-se. Calcula:
a) La velocitat angular en rpm de la partcula abans de comenar a frenar.
b) Lacceleraci de la partcula abans de comenar a frenar.
c) Lacceleraci 2 s desprs de comenar a frenar.
d) Lacceleraci angular mentre frena.
e) El temps que triga a parar.
f) El nombre de voltes que fa des que comena a frenar ns que para.
Soluci
a) La velocitat angular sobt de la relaci v = v R.
v=
v
2 m/s
0,4 rad/s 60 s/min
=
= 0,4 rad/s =
= 4 rpm
R 5 m/rad
2 p rad/rev
b) Abans de comenar a frenar, el mdul de la velocitat s constant. Per tant, lnica acceleraci que t s lacceleraci
normal:
v2
4 m2/s2
=
= 0,8 m/s2
an =
R
5 m/rad
c) En aquest instant tamb t acceleraci tangencial: at = 0,5 m/s2.
an =
v2 (v0 + a t )2 (2 m/s 0,5 m/s2 2 s)2

=
=
= 0,2 m/s2
R
R
5 m/rad
Per tant, lacceleraci de la partcula s:

a = a2t + a2n = (0,5 m/s2)2 + (0,2 m/s2)2 = 0,54 m/s2
d) Lacceleraci angular es pot obtenir de la relaci:
at = a R n a =
at
0,5 m/s2
=
= 0,1 rad/s2
R
5 m/rad
e) De lequaci v = v0 + a t allem el temps:

t=
vt v0 0 2 m/s
=4s
=
a
0,5 m/s2
Comprova que el resultat s igual utilitzant t =
vt v0
a
f) Nombre de voltes:
n=
s
v0 t + 1/2 a t2 2 m/s 4 s 1/2 0,5 m/s2 16 s2
=
= 0,13 voltes
=
2pR
31,4 m/volta
2pR
o b,
n=
w
v0 t + 1/2 a t2 0,4 rad/s 4 s 1/2 0,1 rad/s2 16 s2
=
=
=
2p
2p
6,28 rad/volta
=
1,6 rad 0,8 rad

= 0,13 voltes
6,28 rad/volta
6/5/08 16:45:53
214
05
O 5.9 Composici de moviments

Observa la g. 5.46; shi representa una pilota que llisca per una taula.
Qu ocorre amb el moviment daquesta pilota quan arriba a la vora A de la taula? Per
qu pren una trajectria parablica?
Fig. 5.46. Superposici de moviments. La
trajectria parablica de la pilota s el
resultat de dos moviments independents:
un dhoritzontal uniforme i un altre de
vertical uniformement accelerat.
Aquestes preguntes les va respondre Galileu el 1633 amb les paraules segents: [...]
aleshores la partcula que es mou, que imaginem pesant, en sobrepassar la vora del pla,
a ms del seu perpetu moviment uniforme previ, adquireix una propensi cap avall a
causa del seu pes mateix; de manera que el moviment resultant, que anomenar projecci, s compost dun que s uniforme i horitzontal i dun altre que s vertical i accelerat
naturalment.
Dacord amb les idees de Galileu, un moviment parablic s el resultat de compondre dos
moviments rectilinis perpendiculars entre si: un duniforme i un altre duniformement
accelerat.
Mentre la pilota est en contacte amb la taula noms hi ha un moviment, que s uniforme perqu suposem que no hi interv cap tipus de fricci; per quan la pilota abandona
la taula comena a actuar la gravetat i origina un moviment de caiguda lliure.
La fora vertical de la gravetat no inueix en el moviment horitzontal; de la mateixa
manera, lexistncia del moviment horitzontal no canvia lefecte de la fora gravitatria
sobre el moviment vertical. En altres paraules, els moviments horitzontal i vertical sn
independents.
La independncia daquests moviments es posa de manifest en la g. 5.47. Hi apareixen
les diferents posicions de dues pilotes de golf.
La bola 1 sha deixat caure lliurement, sense cap tipus de velocitat inicial. La bola 2 sha
llanat horitzontalment en el mateix instant que es deixa caure la bola 1. Observem que
les dues cauen amb la mateixa acceleraci i arriben al terra al mateix temps.
Fig. 5.47. Exposici mltiple de dues

pilotes de golf. Una cau lliurement
partint del reps i laltra ha estat
llanada horitzontalment. Les lnies
horitzontals estan separades 15 cm
entre si i els intervals entre cada dues
exposicions sn d1/30 s.
La pilota 2 cau verticalment amb una acceleraci constant, encara que simultniament t un altre moviment horitzontal. Per tant, la fora gravitatria produeix la
mateixa acceleraci vertical independentment que el cos tingui moviment horitzontal o no.
Principi de superposici
A ms del moviment parablic, hi ha altres exemples de composici de moviments. Tots
els casos es resolen aplicant el mtode segent, que rep el nom de principi de superposici i que diu:
Compondre dos moviments equival

a sumar-ne les magnituds homlogues:
n
r = r1 + r2
Si una partcula s sotmesa simultniament a diversos moviments elementals independents, el moviment resultant sobt sumant vectorialment
aquests moviments parcials.
v = v1 + v 2
n
a = a1 + a 2
Com se sumen vectorialment dos moviments? Senzillament, sumant separadament les

posicions, els desplaaments, les velocitats, etctera.
6/5/08 16:46:12
05
215
E X E M P LE 1 5
Un barquer vol travessar un riu de 120 m damplria; per a aconseguir-ho
remar en sentit perpendicular al corrent. Si la velocitat que assoleix la
barca s de 2 m/s respecte al corrent i laigua del riu descendeix a 1 m/s, el
barquer vol saber:
a) Quants moviments t la barca? Sn independents o no?
b) Amb quina velocitat es mou la barca respecte de la riba del riu?
c) Quant de temps trigar a travessar el riu? Necessitaria el mateix temps si
laigua estigus en reps?
d) En quin punt de la riba oposada desembarcar?
e) Haur recorregut 120 m quan la barca haur creuat el riu?
Soluci
Escollim el sistema de referncia en el punt O de sortida de la barca, de manera que leix
Ox s la direcci del corrent i leix Oy, la direcci perpendicular a aquest (g. 5.48).
a) La barca s sotmesa
a dos moviments rectilinis i uniformes:
el moviment
n
n
produt pels rems v 1 i el darrossegament a causa de laigua v 2 (g. 5.48). Tots
dos sn perpendiculars entre si i independents: la barca seria arrossegada amb
la mateixa velocitat si el barquer deixs de remar i el barquer impulsaria la
barca amb la mateixa velocitat encara que no hi hagus corrent.
El moviment global de la barca s la suma dels moviments esmentats, les
equacions dels quals sn:
Moviment segons leix Ox: x = vx t, en qu vx = 1 m/s.
Moviment segons leix Oy: y = vy t, en qu vy = 2 m/s.
b) La velocitat real de la barca s la suma de la velocitat relativa respecte de laigua
ms la velocitat a qu s arrossegada pel corrent (g. 5.48):
n n
n
v = v1 + v2
n
n
Dacord amb el sistema de referncia escollit, es compleix que v 1 (0, vy) i v 2
n
n
n
n
n
(vx, 0). Per tant, la velocitat resultant s: v = |vx| u x + |vy| u y = u x + 2 u y m/s,
el mdul de la qual s:
v = v2x + v2y = 5 m2/s2 = 2,24 m/s
Fig. 5.48. Figura corresponent a

lexemple 15.
El mdul del vector v es representa de dues maneres:

n
|v | i v
Per tant, la barca avanar amb una rapidesa de 2,24 m/s.

c) El temps que trigar a travessar el riu noms depn de lamplria daquest i de
la velocitat vy. La barca arribar a laltra riba quan y = 120 m.
y
120 m
=
t=
= 60 s
vy
2 m/s
d) Mentre la barca recorre els 120 m, s arrossegada per laigua amb una velocitat
vx = 1 m/s. Per tant, la distncia a qu s arrossegada pel corrent ser:
x = vx t = 1 m/s 60 s = 60 m
El barquer desembarcar en un punt situat a 60 m aigua avall del punt P de
referncia (g. 5.49).
e) El desplaament real de la barca s igual a la suma dels desplaaments segons
els eixos x i y, dacord amb el principi de superposici:
n
Dr = 60 u x + 120 uy m
el mdul del qual val ]Dr ] = 602 + 1202 = 134,2 m, que s la distncia real
recorreguda per la barca ns a arribar a la riba oposada.
n

lexemple 15.
6/5/08 16:46:19
216
05
E X E M P LE 1 6
Quan llancem un objecte, la fora
de llanament es conserva o roman
en el projectil, i actua contnuament.
Aix s fals
La fora que exerceix la m s una
fora de contacte; per tant, cessa
quan desapareix el contacte entre
el projectil i la m.
El correcte seria
El temps que ha durat el contacte origina un impuls (I = Ft), que
produeix una quantitat de moviment o moment lineal p = m v, que
s que queda emmagatzemada al
cos, i que tendeix a conservar-se
de manera que, si no hi hagus
cap tipus dobstacle o fricci, la
velocitat horitzontal seria constant
indefinidament.
Una partcula s sotmesa a dos moviments denits per les equacions segents
expressades en el SI:
x=4t
y = 2 t2 1
a) Classica els moviments de la partcula.
b) On s la partcula i quina velocitat t en linstant t = 2 s?
c) Dibuixa-la.
Soluci
a) Es tracta de dos moviments independents.
Lequaci del primer s del tipus x = x0 + v t. Per tant, es tracta dun moviment
rectilini i uniforme la posici inicial del qual s zero i la velocitat constant
val 4 m/s.
Lequaci del segon s del tipus y = y0 + v0 t + 1/2 a t2. Es tracta dun moviment
rectilini uniformement accelerat, en qu y0 = 1 m; v0 = 0; a = 4 m/s2.
b) Dacord amb les equacions donades, la partcula t dues velocitats: vx = 4 m/s; vy =
v0 + a t = 4 t m/s.
El moviment resultant sobt aplicant el principi de superposici.
n
Posici: r = x ux + y uy = (4 t) ux + (2 t2 1) uy m.
Aquesta expressi et permet calcular la posici de la partcula en qualsevol
instant. Per a t = 2 s, la partcula s al punt P2 (8, 7).
Velocitat en qualsevol instant:
n
v = v1 + v2 = 4 ux + (4 t) uy m/s
n
que per a t = 2 s pren el valor v = 4 ux + 8 uy m/s. El seu mdul val v = 8,9 m/s.
c) Per a dibuixar la trajectria obtenim les diferents posicions que va prenent
la partcula en el transcurs del temps: per a t = 0 s, t = 1 s, t = 2 s, t = 3 s,
etctera.
Les posicions obtingudes sn: P0 (0, 1), P1 (4, 1), P2 (8, 7), P3 (12, 17),
etctera.
Fig. 5.50. Trajectria del moviment
descrit en lexemple 16.
Si unim aquests punts obtenim la trajectria. Es tracta dun moviment parablic

(g. 5.50).
A C TIVITATS
31> Calcula la velocitat de la barca de lexemple 15 en el

cas que el barquer:
a) Remi en el sentit del corrent.
b) Remi contra corrent.
32> Representa grficament la trajectria del moviment

definit per:
x = 2 + t2
y = 1 + 2 t
6/5/08 16:46:22
05
217
O 5.10 Moviment de projectils

Lsser hum, des de sempre, ha llanat objectes amb la nalitat de fer blanc en algun
punt determinat, ja sigui per motius bllics, cinegtics, esportius, etctera.
La balstica s la cincia que estudia el conjunt de tcniques i coneixements terics orientats a augmentar la precisi del tir dun projectil.
Rep el nom de projectil qualsevol cos que, una vegada disparat (o projectat, com deia Galileu), es mou per lacci de la gravetat, en caiguda
lliure (g. 5.51).
Un projectil es pot llanar de tres maneres:
Verticalment: s el cas de la caiguda lliure, que ja hem vist.
Horitzontalment: tir horitzontal.
Formant un angle amb lhoritz: tir oblic.
Fig. 5.51. Fletxa llanada per un arquer. Es

tracta dun exemple de projectil que es mou
per lacci de la gravetat.
Tir horitzontal
Suposem que es llana horitzontalment un objecte des del punt A amb una velocitat vx.
Si la fricci amb laire s menyspreable, lobjecte conservar aquesta mateixa velocitat, si
no topa amb cap altre objecte. Simultniament, la velocitat vertical descendent augmenta
amb el temps a causa de la caiguda lliure.
Dacord amb el sistema de referncia indicat en la g. 5.52, les equacions que deneixen
aquests moviments sn:
Moviment horitzontal uniforme:
Velocitat en qualsevol instant: vx = v0
Posici en qualsevol instant: x = vx t
Moviment vertical de caiguda lliure:
Velocitat en qualsevol instant: vy = g t
1
Posici en qualsevol instant y = y0 g t2
2
Fig. 5.52. Tir horitzontal. Aquest tipus

de llanament presenta dos moviments
independents i perpendiculars entre si.
EX EM P L E 1 7
Una font t la canella a una distncia vertical del terra de 70 cm. El raig daigua toca a terra a 1 m del peu de
la vertical. Amb quina velocitat surt el lquid? (g. 5.53).
Soluci
Laigua, un cop abandona la canella, descriu una parbola. Aix vol dir que el lquid t dos moviments: 1) horitzontal
uniforme produt per la pressi de laigua, i 2) vertical de caiguda lliure, les equacions del qual sn:
en qu v s la velocitat de sortida
x=vt
1
2
y = y0 g t en qu y0 = 0,70 m
2
Z
Quan laigua arriba al terra, y = 0, la posici x = 1 m
1m=vt
0 m = 0,70 m 4,9 m/s2 t2
0
Y
Aquest sistema dequacions et permet calcular la velocitat v a qu surt laigua
i el temps que triga a caure a terra. Don v = 2,65 m/s.
Fig. 5.53
6/5/08 16:46:53
218
05
Tir oblic
Si volem que el projectil arribi a ms distncia, el llanarem lleugerament cap amunt. En
efecte, si la velocitat t un component inicial cap amunt, trigar ms temps a caure a
terra i, per tant, tindr ms temps per a desplaar-se horitzontalment.
El tir oblic t lloc quan la velocitat inicial de llanament forma un angle a amb lhoritz.
Aquest angle rep el nom dangle de tir o angle delevaci (g. 5.54).
Fig. 5.54. Tir oblic. s el llanament dun

objecte la velocitat inicial del qual forma
un angle a amb lhoritzontal.
Per a estudiar el moviment parablic prenem el punt de llanament com a origen

dels eixos cartesians: com a eix Ox, lhoritzontal (el terra); com a eix Oy, la vertical
(g. 5.54).
Segons aquest sistema de referncia, la velocitat inicial t ara dos components:
v0x = v0 cos a
v0y = v0 sin a
i els dos moviments independents estan denits per les equacions:

Moviment horitzontal uniforme:
Labast mxim per a una velocitat
de llanament determinada sesdev
quan langle delevaci val 45. A
ms, excepte per a 45, s possible aconseguir el mateix abast per
a dos valors complementaris de
langle delevaci, com ara 75 i
15 (fig. 5.55).
Per a un mateix abast, langle ms
gran ens permet superar una altura
ms gran (si hi hagus obstacles
intermedis), mentre que el ms
petit ens permet assolir lobjectiu
en menys temps.
Velocitat: vx = v0 cos a
Posici: x = (v0 cos a) t
Moviment vertical de caiguda lliure:
Velocitat: vy = v0 sin a g t
Posici: y = y0 + (v0 sin a) t 1/2 g t2
Aquestes equacions, entre altres coses, et permeten calcular:
1. Laltura mxima que assoleix el projectil. El projectil s al punt ms alt de la seva
trajectria quan la velocitat vertical s zero. Per a calcular laltura mxima alles el
temps en lequaci:
0 = v0 sin a g t, i el substitueixes en lequaci de la posici vertical.
2. Abast mxim. Rep el nom dabast mxim la distncia horitzontal des del punt de
partida ns al punt en qu el projectil torna a assolir laltura inicial. s a dir, quan es
compleix y = y0. En la g. 5.54 labast mxim ve donat per D.
Per a esbrinar labast mxim alles el temps en lequaci 0 = (v0 sin a) t 1/2 g t2 i el
substitueixes en lequaci de la posici horitzontal.
3. Temps de vol. s el temps durant el qual el projectil s en laire. Quan aquest toca el
terra es compleix y = 0 en lequaci de la posici vertical.
4. Equaci de la trajectria. Sobt eliminant el temps t entre les equacions que
determinen les posicions horitzontal i vertical.
Fig. 5.55. Per a angles delevaci

complementaris labast s el mateix.
5. Angle que descriu la trajectria del projectil en qualsevol instant. Langle en qu

es troba el projectil respecte de lhoritzontal sobt de:
vy
tg a =
vx
A C TIVITATS
33> Quins dels objectes segents tindran una trajectria parablica aproximada?
a) Una pilota llanada en una direcci arbitrria.
b) Un avi a reacci.
c) Un paquet que cau des de lavi anterior.

d) Un coet que surt de la plataforma de llanament.
e) La llum que es desprn del sostre dun vag de
lAVE quan aquest es mou a 200 km/h.
6/5/08 16:46:56
05
219
E X E M P LE 1 8
Un jugador de golf llana una pilota des del terra amb un angle de 60
respecte de lhoritz i amb una velocitat de 60,0 m/s. Calcula:
a) La velocitat de la pilota en el punt ms alt de la trajectria.
b) Laltura mxima aconseguida.
Els vectors que defineixen el

moviment parablic dun projectil
tenen dos components:
Acceleraci: ax = 0, ay = g
Velocitat: vx = v0 cos a,
c) Labast mxim.
vy = v0 sin a g t
Posici: x = (v0 cos a) t,
Soluci
y = (v0 sin a) t
a) Es tracta dun tir oblic amb un angle delevaci de 60. El moviment parablic de la pilota, en tot el seu recorregut, ve denit per les equacions:
vx = v0 cos a
1
vy = v0 sin a + g t
y = y0 + (v0 sin a) t + g t2
Moviment vertical:
2
Prenem el punt de llanament com a origen del sistema cartesi de referncia.
En aquest cas, per tant, es compleix que x0 = 0, y0 = 0 (g. 5.56). Quan la
pilota s al punt ms alt, la velocitat vy = 0. En aquest punt noms t velocitat
horitzontal, que s constant, i val:
Moviment horitzontal:
1
g t2
2
x = x0 + (v0 cos a) t
vx = v0 cos a = 60,0 m/s cos 60 = 30,0 m/s

b) El temps que triga a arribar al punt ms alt sobt de

vy = v0 sin a + g t, quan vy = 0
t=
vy v0 sin a 0 60,0 m/s sin 60

= 5,3 s
=
g
9,8 m/s2
Laltura mxima sobt substituint el temps anterior en lequaci que ens dna
la posici vertical en qualsevol instant:

lexemple 18.
y = (v0 sin a) t + 1/2 g t2 =

= 60,0 m/s sin 60 5,3 s 1/2 9,8 m/s2 (5,3 s)2 = 138 m
c) Labast mxim es produeix quan la pilota torna a terra. s a dir, quan y = 0.
El temps que triga a tornar a terra sobt de lequaci
1
y = (v0 sin a) t + g t2, i y = 0
2
t=
2 v0 sin a
2 60,0 m/s sin 60
=
= 10,6 s
g
9,8 m/s2
Observa que aquest temps s el doble del temps transcorregut ns a assolir

laltura mxima. La pilota triga el mateix temps a pujar que a baixar.
Labast mxim sobt substituint el temps calculat abans en lequaci del
desplaament horitzontal:
x = (v0 cos a) t = 60,0 m/s cos 30 10,6 s = 318 m
6/5/08 16:47:02
220
05
EXEMP LE 1 9
Un bomber vol apagar el foc duna casa. Per a aix
haur dintroduir aigua per una nestra situada a
10 m daltura. Si subjecta la mnega a 1 m del terra
i lapunta amb un angle de 60 cap a la faana,
que dista 15 m, amb quina velocitat ha de sortir
laigua? Quant temps triga laigua a arribar a la
nestra?
Laigua entrar per la nestra quan x = 15 m,

y = 10 m.
Soluci
Si alles el temps en la primera:
Substitum aquests valors en les equacions anteriors:

15 m = (v0 cos 60) t
10 m = 1 m + (v0 sin 60) t 4,9 m/s2 t2
Prenem O (g. 5.57) com a punt de referncia. Per tant,

x0 = 0, y0 = 1 m.
Les equacions que deneixen el moviment parablic de
laigua sn:
x = x0 + (v0 cos a) t
1
y = y0 + (v0 sin a) t + g t2
2
t=
15 m
,
v0 cos 60
i el substitueixes en la segona equaci, obtindrs el

valor de la velocitat: v0 = 16 m/s.
El temps transcorregut s:
t=
15 m
15 m
=
= 1,9 s
v0 cos 60 16 m/s 0,5
0
Y
Fig. 5.57
ACT I VI TAT S
34> Des del cim duna torre de 50 m es deixa caure un objecte; en el mateix
moment es dispara contra aquest objecte una bala a 200 m/s des dun
punt del terra situat a 100 m de la base de la torre. Far blanc la bala?
En cas darmativa, en quin punt?
6/5/08 16:47:29
05
221
Cincia, tecnologia i societat

Velocitat i seguretat viria
Els pasos desenvolupats tenen a la carretera una de les
causes principals de defunci. Aix es deu a les altes
velocitats a qu poden arribar els vehicles moderns. Com
intenten resoldre la Cincia i la Tecnologia aquest greu
problema que afecta la nostra societat? Entre altres coses, millorant constantment el sistema de frenada i utilitzant el coix de seguretat.
Histria i eccia del sistema de frens
La histria dels frens est estretament relacionada amb la
histria de la velocitat. En els vehicles de tracci animal,
la frenada era molt simple: saplicava un pat de fusta
damunt la llanta metllica duna de les rodes. Amb aix
nhi havia prou per a aturar un vehicle que no superava
els 25 km/h.
Al nal del segle XIX, amb laparici dels pneumtics, els
autombils van comenar a assolir velocitats ms altes; a
partir de 1899 es travessava ja la barrera dels 100 km/h.
Aquests vehicles usaven frens de tambor que friccionaven sobre les cadenes de transmissi. En desaparixer
la transmissi per cadena, cap al 1907, les superfcies de
fricci passen a ser dues sabates articulades.
Lany 1909 neix el ferodo, una guarnici composta duna
capa damiant amb l de llaut entrecreuat i impregnat
de resina. Shavia descobert el material ms adequat per
als frens, per faltava un sistema de comandament ecient. El 1922, M. Loughead utilitza per primera vegada
un comandament hidrulic. Aquest sistema sestendr a
poc a poc, ns al punt que lany 1950 gaireb tots els
vehicles el tenen installat.
Per, com que les velocitats cada vegada sn ms altes,
sorgeix un problema nou: laugment de la quantitat de
calor per dissipar en la frenada. La soluci a aquest problema la va aportar un Jaguar equipat amb frens de disc,
guanyador de les 24 hores de Le Mans de 1953. Actualment, els fabricants de cotxes dalta cilindrada estan molt
sensibilitzats amb la seguretat viria. Per aix, als frens
de disc safegeixen sistemes basats en lelectrnica que
permeten evitar el blocatge de les rodes: sn els frens
ABS.
Un bon fre ha de retenir i parar un vehicle en un temps
i una distncia mnims, conservant la trajectria del vehicle i amb el menor esfor possible per part del conductor. Que aix saconsegueixi o no depn de tres factors:
lautombil, o factor mecnic, la carretera, o factor fsic,
i el conductor, o factor hum.
Factor mecnic. Es tracta de crear una fora que soposi
a lavan del vehicle. Com? Utilitzant la fricci entre un
element x del xasss i un element de la roda en moviment

(sabates-tambor, pastilles-disc). Aquesta fora de fregament disminueix la velocitat.
Factor fsic. Un factor fonamental de la frenada s
ladherncia de les rodes al paviment. Si saplica la frenada molt bruscament a la roda, es bloca i es desplaa sense
girar. El vehicle continua avanant. Aleshores es diu que la
roda no t adherncia o que el vehicle derrapa.
Ladherncia del vehicle depn del pes, de les caracterstiques i lestat dels pneumtics i de la naturalesa i lestat
de la carretera. Una bona adherncia permet transmetre
ms fora de la roda a la calada. Si ladherncia s gran, la
distncia de frenada ser ms curta. Per si ladherncia s
petita, b sigui per la presncia de gel o perqu les rodes
es bloquegen, poden sorgir situacions compromeses:
Si fem una frenada brusca, el vehicle tendeix a encreuar-se. Aquest fenomen es produeix per la diferncia
dadherncia abans i desprs del bloqueig.
Amb les rodes bloquejades, el vehicle continua la seva
trajectria i gira sobre si mateix.
Si es desbloquegen les rodes, el vehicle pren una trajectria diferent de la primera.
Si les rodes davanteres es bloquegen, la direcci resta
inoperant.
Factor hum. Un factor fonamental en la frenada dun autombil s el temps de reex del conductor. Sanomena aix
el temps de reacci que transcorre entre linstant en qu
apareix la causa de la frenada (percepeci de lobstacle) i
linstant en qu el conductor interv activament (comena
la frenada). Aquest temps, variable segons els individus i
segons el seu estat general, s de mitjana de 0,75 s. Si la
velocitat del vehicle s molt alta, aquest pot recrrer durant
el temps de reex una distncia no prevista pel conductor, i
es produeix aix la collisi.
En la taula adjunta es mostra la distncia de parada en
funci de la velocitat durant el temps de reex sobre un
terra sec i amb una desceleraci de 5 m/s2.
Velocitat
(km/h)
Distncia recorreguda
en el temps
de reex (m)
Distncia total
perqu el vehicle
saturi (m)
50
70
90
110
120
130
150
170
10,3
14,6
18,7
23
25
27,1
31,3
35,4
29,5
52,4
81,2
116,3
136
157,5
214
258,4
6/5/08 16:47:30
222
05
Cincia, tecnologia i societat

Teories sobre la caiguda lliure dels cossos
Lestudi del comportament dels cossos en caiguda lliure s
un exemple excellent de la diferncia que hi ha entre una
anlisi cientca rigorosa i un tractament fet sense tenir
en compte la realitat.
Els lsofs antics, Plat i Aristtil sobretot, van tractar
el moviment dels cossos com quelcom metafsic; aix, per
a explicar-lo van usar idees tan vagues com acci, causa
ecient, i posici natural dels cossos, etc. Tot aix
era completament intil per a Galileu, que no volia estudiar per qu ocorria el moviment, sin com ocorria.
Els conceptes despai i de temps tenien una categoria molt
secundria en el pensament aristotlic, i solament amb
Galileu prenen el carcter fonamental que han conservat
en la cincia fsica ns avui dia.
Descriurem tres maneres dentendre la caiguda dels cossos.
Plat
La caiguda i lelevaci dels cossos era explicada per aquest
lsof suposant que els cossos de naturalesa semblant
tendien a estar junts. Aix, una part de qualsevol objecte
tendia a reunir-se amb la massa principal: una pedra queia
cap a lesfera terrestre situada al centre de lUnivers; el foc
selevava per arribar a lesfera gnia, el lmit ms extern
de lUnivers.
Aristtil
Lexplicaci dAristtil s molt semblant a la teoria platnica. Suposa que els cossos estan formats per quatre
elements: terra, aire, foc i aigua. Els que estan constituts primordialment per terra i aigua tracten daconseguir
el seu estat natural de reps. Aix ocorre quan estan en
contacte amb la Terra. Per aix cauen. Els objectes que es
componen daire i foc intenten arribar al seu estat natural
de reps: el cel.
Els cossos pesants cauen ms de pressa que els lleugers.
Va ser Galileu (1564-1642) (g.5.58) qui, nalment, va obrir el

cam al desenvolupament de la veritable cincia, per mitj de
nombrosos experiments que conrmaven les seves hiptesis.
Galileu centra latenci en el moviment observat realment
en la natura.En lobra Dues cincies noves escriu: Perqu
qualsevol pot inventar un tipus de moviment i estudiar-ne
les propietats [...] Per hem decidit considerar els fenmens
dels cossos que cauen amb una acceleraci,tal com ocorre
realment en la natura. I concloa armant que havia tingut xit en fer-ho aix per lacord exacte de la denici amb
els resultats dels experiments duna bola que queia per un
pla inclinat.
Galileu deixa, aix, tota consideraci losca i se centra
en la descripci del que observa. Per a ell, la caiguda dels
cossos i el moviment ascendent dels projectils llanats cap
amunt shan dexpressar segons la mateixa llei. Loscillaci
dun pndol, sobre la qual va meditar llargament, li va mostrar que el moviment cap amunt s una rplica invertida del
moviment cap avall.
El 1604,en una carta a Paolo Sarpi,arma que la caiguda dels cossos est regida per la llei segent: Els espais
recorreguts en temps iguals sn com els nombres ab
unitate. Al cap duns anys descriu que la velocitat de caiguda creix amb el temps, i arriba a la conclusi que tots
els cossos cauen lliurement amb moviment uniformement
accelerat, i a ms, que el pes dels cossos no inueix en
lacceleraci a condici que els efectes de la fricci de laire
siguin menyspreables. Encara que els mtodes de la cincia
shan renat amb els anys, lexperiment continua sent part
essencial daquests mtodes.
Recorda que, perqu les teories cientques tinguin valor,
shan de basar en fets experimentals.
Galileu
El 1250 va comenar a sorgir la cincia tal com la coneixem actualment. Roger Bacon (1214-1294) va ser un
dels primers a armar que lexperincia (o coneixement
experimental) s necessria per a la formulaci de teories
sobre el comportament de la natura.
El 1605, Francis Bacon (1561-1626) va insistir, en contra
de les tendncies aristotliques predominants de lpoca,
que les teories shavien de fundar en fets determinats mitjanant experiments.
Fig. 5.58. Galileu Galilei.
6/5/08 16:47:44
05
223
Experincia de laboratori
Diferncia entre espai recorregut
i desplaament
Objectiu
c) Uneix, amb un regle, San Miguel amb San Francisco

Javier. Dibuixa el vector desplaament i calculan el
mdul usant lescala.
Distingir entre distncia recorreguda i desplaament mitjanant plans a escala per a calcular distncies i suma de
vectors per a calcular el desplaament.
d) Calcula el mdul de desplaament utilitzant el teorema

de Pitgores.
Material
1. La distncia recorreguda s la mateixa en els dos itineraris? Per qu?
Un llapis ben alat.

Un paper.
Un regle graduat.
Procediment
En la gura 5.59 es representa un pla parcial de la ciutat
de Pamplona. Una persona sha desplaat des de San
Miguel ns a San Francisco Javier.
a) Ha seguit litinerari segent: carrer de Francisco
Bergamn, carrer de Francisco Gorriti i carrer dOlite.
Dibuixa litinerari, i mitjanant lescala que sindica en
el mapa, calcula en metres la distncia recorreguda.
Analitza i respon
2. Qu representa en aquesta experincia la distncia

entre les dues esglsies? Aquesta distncia depn de
litinerari seguit? Per qu?
3. Quantes distncies recorregudes hi pot haver? Quants
desplaaments?
4. Compara els valors del desplaament utilitzant de primer lescala i desprs la suma de vectors.
~~
n
5. Observa la g. 5.60: El desplaament P1 P 2 coincideix

amb la suma de les distncies
a, b, c, d? Coincideix amb
n n n n
la suma dels vectors a , b , c , d ?
b) Repeteix lexperincia, per amb litinerari segent: carrer de Francisco Bergamn, carrer de Tafalla. Calcula la
distncia recorreguda.
Fig. 5.60
Fig. 5.59
6/5/08 16:47:50
224
05
Experincia de laboratori
Estudi de lMRUA
Muntatge
Objectiu
Colloca el carril tal com indica la gura 5.61 i assenyalahi posicions de 50 en 50 cm.
Estudiar el moviment uniformement accelerat utilitzant

un pla inclinat.
Procediment
a) Deixa rodar una de les boles pel carril i mesura el temps
quan passi per la primera posici assenyalada de 50 cm.
Material
Un carril dalumini duns 3 m de llargria, aproximadament.
b) Mesura el temps quatre vegades i calcula el temps mitj.
Boles dacer de massa diferent.

Un cronmetre.
c) Repeteix la mateixa operaci per a les posicions 100,

150...
Paper millimetrat.
d) Completa la taula segent:
t1
t2
t3
t21
t4
t22
t23
t24
s/t21
s/t22
s/t23
s/t24
50 cm
100 cm
150 cm
N
N
N
N
N
N
N
Fig. 5.61
Analitza i respon
4. Representa el diagrama v-t del moviment.
1. Dibuixa utilitzant paper millimetrat el diagrama s-t. Qu

representa el pendent de la corba obtinguda? Calcula
la velocitat en els punts 50, 100 i 150 cm.
5. Quant val lacceleraci?

6. Variaran els resultats si utilitzes boles de massa
diferent?
2. Dibuixa el diagrama s-t2. Quina corba sobt?

3. Hi ha alguna relaci entre el pendent de la corba anterior
i els valors s/t2 que has obtingut en la taula?
6/5/08 16:48:06
05
225
Problemes proposats
Per a refermar
1> Indica quines afirmacions sn vertaderes. La velocitat

mitjana duna partcula en un interval de temps s:
a) El quocient entre el desplaament i linterval de
temps.
b) El quocient entre lespai recorregut i linterval de
temps.
c) Igual, independentment de la trajectria.
d) Depn de la trajectria.
2> Un autombil agafa un revolt de 100 m de radi amb

una rapidesa constant de 36 km/h. Quines de les
afirmacions segents sn correctes?
a) El cotxe no t acceleraci perqu la seva velocitat s constant.
b) El cotxe t acceleraci tangencial.
c) Lacceleraci del cotxe val 1 m/s2.
6> De les armacions segents, indica quines sn falses:

a) Si la velocitat dun cos s nulla, lacceleraci
tamb ho s.
b) Si lacceleraci dun cos s nulla, la velocitat
tamb ho s.
c) La velocitat i lacceleraci sn vectors que tenen
sempre la mateixa direcci, si b el sentit pot
ser diferent.
7> Un tren va a una certa velocitat i en un moment donat es desprn un llum del sostre dun vag. Digues
com observaria aquest fenomen:
a) Un observador que va en el tren.
b) Un observador que est parat fora del tren.
8> En una de les g. 5.62 i 5.63 hi ha representat el

diagrama v-t del moviment dun objecte llanat verticalment cap amunt des del terra.
3> En un campionat desqu alp un esquiador efectua

el descens fent moltes esses, mentre que un altre
el fa en lnia recta. Assenyala les armacions falses:
a) Els dos han fet el mateix desplaament.
b) Els dos han recorregut la mateixa distncia.
c) Els dos han seguit la mateixa trajectria.
d) Han baixat amb la mateixa velocitat mitjana, si
ho han fet amb el mateix temps.
4> Un autombil agafa un revolt disminuint el mdul
Fig. 5.62
de la velocitat. Indica quines armacions sn vertaderes:

a) Noms hi ha acceleraci tangencial.
b) Noms hi ha acceleraci normal.
c) Hi ha les dues acceleracions anteriors.
d) Lacceleraci normal s constant.
5> Un company et diu: Llana una pedra verticalment cap amunt tan fort com puguis i et dir
laltura que has aconseguit utilitzant un cronmetre. Llances la pedra i el teu company observa que
la pedra triga 8 s a tornar al terra.
a) Amb quina velocitat has llanat la pedra?
Indica quines armacions sn falses:
b) Quina altura ha assolit?
a) El diagrama que representa el moviment en qesti

s B, no A.
S: v = 39 m/s; h = 78 m.
Fig. 5.63
b) Lacceleraci canvia de sentit al cap de 2 s.
6/5/08 16:48:10
226
05
Problemes proposats
c) La velocitat canvia de sentit al cap de 2 s.
d) Laltura mxima sassoleix al cap de 2 s.
e) El mbil al cap de 3 s s a 10 m daltura.
f) Laltura mxima aconseguida va ser de 20 m.
g) Al cap de 4 s arriba a terra.
Dades: g = 10 m s2.
9> Un mbil descriu una trajectria circular d1,0 m de

radi trenta vegades per minut. Calcula:
a) El perode.
b) La freqncia.
c) La velocitat angular.
d) La velocitat tangencial i lacceleraci centrpeta
daquest moviment.
S: a) 2 s; b) 0,5 voltes/s; c) 3,14 rad/s;
d) 3,14 m/s, 9,9 m/s2.
Per a repassar
a) Quant ha variat la rapidesa de la pilota?

b) Quant val el mdul de lacceleraci mitjana?
S: a) 15 m/s; b) 275 m/s2.
14> Un autombil que es mou en lnia recta accelera en

un moment donat a ra de 2 m/s2. Durant quant de
temps ha destar accelerant perqu el velocmetre
passi de 90 km/h a 120 km/h?
S: 4,2 s.
15> Un autombil, en passar per un punt A, t una

velocitat de 128 km/h, i quan passa per un altre
punt B, que dista 120 m de lanterior, la velocitat
s de 35 km/h. Calcula:
a) El valor de lacceleraci.
b) Quant de temps triga el cotxe a passar de A a B.
c) A quina distncia de A saturar lautombil.
S: a) 4,9 m/s2; b) 5,3 s; c) 129 m.
10 > Un avi sha desplaat 600 km cap al nord, 1000 km

cap al sud i 500 km cap al nord.
a) Quin ha estat el desplaament total de lavi?
b) Quina distncia ha recorregut?
c) Quina ha estat la velocitat mitjana si ha utilitzat
5 h en el recorregut?
S: a) 100 km al nord; b) 2100 km; c) 20 km/h.
11> Una persona est asseguda en un banc del parc pblic. En un moment donat decideix passejar: recorre
100 m cap a loest, satura i desprs recorre 60 m
cap a lest.
a) Quina s la posici nal de la persona respecte
del banc?
b) Quin s el desplaament?
c) Quin espai ha recorregut?
S: a) 40 m a loest del punt de partida; b) 40 m cap
a loest; c) 160 m.
12> Un ciclista accelera durant 10 s i passa de 5 m/s a

36 km/h. Calculan lacceleraci mitjana.
2
S: 0,5 m/s .
13> Una pilota de tennis arriba a un jugador amb una

rapidesa de 20 m/s. Aquest jugador colpeja la pilota
de manera que aquesta surt en la mateixa direcci,
per en sentit contrari, a 35 m/s. Si la pilota ha
estat en contacte amb la raqueta durant 0,2 s, calcula:
16> Un avi que parteix del reps accelera uniformement

ns a aconseguir una velocitat denlairament de
75 m/s en 5,0 s.
a) Amb quina velocitat en km/h senlaira lavi?
b) Amb quina velocitat en km/h senlaira lavi?
c) Quina longitud de pista ha recorregut ns a enlairar-se?
d) Quina distncia recorre en lltim segon?
S: a) 270 km/h; b) 15 m/s2; c) 188 m; d) 68 m.
17> Un ventilador gira a 360 rpm. En un moment donat es desendolla del corrent i triga 35 s a parar-se.
a) Quina acceleraci angular t?
b) Amb quina velocitat gira 15 s desprs de desendollar-lo?
c) Quantes voltes fa ns que es para?
S: a) 1,1 rad/s2; b) 22 rad/s; c) 105 voltes.
18> Una font t la canella a una distncia vertical del

terra de 0,50 m. El raig daigua, que surt horitzontalment, toca a terra a 0,80 m del peu de la vertical. Amb quina velocitat surt laigua?
S: 2,5 m/s.

armacions sn correctes:
6/5/08 16:48:11
05
227
Problemes proposats
Per a aprofundir
24> Un vehicle circula per un carrer a 50 km/h. De sobte,

A
un nen travessa corrent la calada. Si el conductor

triga 0,8 s a reaccionar i oprimir els frens:
a) Quants metres recorrer abans de comenar a
frenar?
b) Quan trepitja els frens, podr parar en 0,5 m, si suposem que lacceleraci de frenada s de 20 m/s2?
C
Fig. 5.64
S: a) 11 m; b) No.
a) En el tram AB el mbil est parat.

b) En el tram BC lacceleraci s d1 m/s2.
c) La distncia recorreguda en el tram BC s de 50 m.
d) En el tram BC el moviment es uniforme.

armacions sn falses:
26> Un cami i un autombil inicien el moviment en el
Fig. 5.65
a) En el tram OA la velocitat ha estat 0,8 m/s.

b) En el tram AB la velocitat s 0,8 m/s.
c) En el tram BC la velocitat s 2 m/s.
d) En el tram AB el mbil est parat.
21> Un avi vola horitzontalment a 900 m del terra

amb una velocitat constant de 540 km/h. A quina
distncia de la vertical sobre una clariana de la
selva ha de llanar una caixa dajuda humanitria
perqu arribi a la destinaci?
S: 2 040 m.
22> El rcord mundial de salt dalada vertical est en

2,44 m. Quina ha de ser la velocitat mnima del
saltador per a sobrepassar aquesta alada?
S: 6,92 m/s.
23> El rcord mundial de salt de llargada est en 8,95 m.

Quina ha de ser la velocitat mnima dun saltador, la
trajectria del qual forma un angle de 45 respecte
del terra, per a sobrepassar aquesta distncia?
100 km/h veu de sobte els llums de senyalitzaci

duna tanca que s a 40 m al mig de la calada. Si triga
0,75 s a trepitjar el pedal dels frens i la desceleraci
mxima de lautombil s de 10 m/s2:
a) Sestavellar contra la tanca? Si s aix, a quina
velocitat?
b) Quina s la velocitat mxima a la qual pot circular
lautombil sense que collisioni amb la tanca?
S: a) 70 km/h; b) 78 km/h.
B
C
S: 9,37 m/s.
25> Un conductor que viatja de nit en un autombil a
mateix instant, en la mateixa direcci i sentit des

de dos semfors contigus del mateix carrer. El cami
t una acceleraci constant d1,2 m/s2, mentre que
lautombil accelera amb 2,4 m/s2. Lautombil atrapa el cami desprs que aquest ha recorregut 50 m.
a) Quant de temps triga lautombil a atrapar el
cami?
b) Quina distncia separa els dos semfors?
c) Quina velocitat t cada vehicle quan estan de
costat?
S: a) 9,1 s; b) 50 m; c) 39 km/h, 79 km/h.
27> Dos joves es mouen en la mateixa direcci i es dirigeixen lun a lencontre de laltre. Inicien el moviment al mateix temps des de les porteries dun
camp de futbol amb velocitats mitjanes respectives:
v1 = 3,5 m/s i v2 = 5,0 m/s. Sabent que lencontre
t lloc a 28 m de la posici de partida del primer,
determina:
a) El temps transcorregut ns que es troben.
b) La llargria del camp de futbol.
S: a) 8 s; b) 68 m.
28> Un tren del metro surt duna estaci A; accelera a ra de 0,5 m/s2 durant 10,0 s i desprs a
2,0 m/s2 ns que assoleix la velocitat de 54 km/h.
El tren mant la mateixa velocitat ns que sacosta
6/5/08 16:48:17
228
05
Problemes proposats
a lestaci B. En aquell moment frena uniformement ns a parar-se en 10,0 s. El temps total des
de A ns a B ha estat de 60,0 s. Quina distncia hi
ha entre les estacions A i B?
S: 675 m.
29> Des del cim duna torre daltura h es deixa caure

un objecte. A quina distncia del terra tindr una
velocitat igual a la meitat de la que t quan arriba
al terra?
S: 3/4 h.
30> Llances un cos verticalment cap amunt, de manera
S: a) 0,2 m/s2, 4 103 rad/s2; b) 2 m/s2; c) 250 m;

d) 31 s; e) 18 voltes.
35> Es dispara un projectil amb una velocitat inicial de

500 m/s i abat un objectiu situat a 1 200 m en la
mateixa horitzontal del punt de llanament. Calcula
langle delevaci.
S: 1,34 (1 20) o 88,66 (88 40).
que t una velocitat de 8,0 m/s quan ha assolit la

meitat de laltura mxima a la qual pot pujar:
36> Es llana des del terra una pilota amb un angle de
a) Amb quina velocitat sha llanat?

b) A quina altura puja?
c) Quina velocitat t al cap dun segon dhaver estat
llanat?
30 amb lhoritzontal i cau a la terrassa dun edici

situat a 30 m de distncia. Si la terrassa s a una
altura de 10 m, calcula la velocitat amb qu sha
llanat.
S: a) 11,3 m/s; b) 6,5 m; c) 1,5 m/s.
S: 29 m/s.
31> Es llana una pedra verticalment cap amunt des

dun pont situat a 35 m de laigua. Si la pedra colpeja laigua 4 s desprs de deixar-la anar, calcula:
a) La velocitat amb qu sha llanat.
b) La velocitat amb qu ha colpejat laigua.
S: a) 11 m/s; b) 28 m/s.
32> Es llana des del terra cap amunt un objecte al mateix

temps que sen deixa caure un altre des duna altura
de 45 m. Amb quina velocitat cal llanar el primer
perqu els dos arribin a terra al mateix temps?
S: 15 m/s.
33> Es deixa caure una pedra des del brocal dun pou i
triga 2,3 s a percebres el so produt en el xoc amb
laigua. Si la velocitat del so en laire s de 340 m/s,
a quina profunditat es troba laigua?
S: 24 m.
34> Un ciclista parteix del reps en un veldrom circular

de 50 m de radi, i es mou amb moviment uniformement accelerat ns que, al cap de 50 s diniciar la marxa, arriba a una velocitat de 36 km/h; des daquest
moment conserva la velocitat. Calcula:
a) Lacceleraci tangencial i lacceleraci angular
en la primera etapa del moviment.
b)Lacceleraci normal en el moment en qu arriba
als 50 s.
c) La longitud de pista recorreguda en els 50 s.

d) El temps que triga a fer una volta a la pista amb
velocitat constant.
e) El nombre de voltes que fa en 10 minuts comptats
des que sinicia el moviment.
37> Un motorista puja per una rampa de 20 i quan est

a 2 m sobre el nivell del terra vola per damunt un
riu de 10 m damplria. Amb quina velocitat ha de
volar si vol arribar a la riba sense mullar-se?
S: 10 m/s.
38> Des del cim dun penya-segat es llana horitzontalment un projectil i sobserva que triga 3 s a tocar
laigua en un punt que dista 60 m de la base del
penya-segat. Calcula:
a) Laltura que t el penya-segat.
b) Amb quina velocitat sha llanat el projectil.
c) Amb quina velocitat arriba a laigua.
n
S: a) 44 m; b) 20 m/s; c) |v | = 36 m/s.
39> Una bola que roda sobre una taula horitzontal de

0,90 m dalria cau a terra en un punt situat a
una distncia horitzontal d1,5 m de la vora de la
taula. Quina velocitat tenia la bola en el moment
dabandonar la taula?
S: 3,5 m/s.
40> Un atleta vol batre el rcord del mn de llanament

de pes, establert en 23,0 m. Sap que labast mxim
saconsegueix amb un angle de 45. Si impulsa el
pes des duna altura d1,75 m, amb quina velocitat
mnima ha de llanar?
S: 14,5 m/s.
6/5/08 16:48:18
229
Problemes de PAU resolts

1> Un terratrmol produeix ones longitudinals i transversals. En lescora terrestre, les primeres es
propaguen amb una velocitat de 8,0 km/s, mentre que les segones ho fan a 5,0 km/s; si en un
observatori ssmic els dos tipus dones es reben amb 200 s de diferncia temporal, determina la
distncia de lobservatori a lhipocentre del terratrmol.
Soluci
Com que tots dos moviments sn rectilinis uniformes, es poden descriure amb la frmula:
x = x0 + v t
Representem el moment en qu les dues ones arriben a lobservatori i considerem lhipocentre del terratrmol com a origen de coordenades, que s a d km de lhipocentre, tenim:
d (km) = 0 + 8
d (km) = 0 + v1 t (s)
km
t (s)
s
d (km) = 8
km
t (s)
s
Substituint
d (km) = 0 + v2 (t + 200 s)
d (km) = 0 + 5
km
(t + 200) s
s
d (km) = 5
km
t (s) + 1 000 km
s
Allem t en la primera i substitum en la segona:

d
s ~n
8
km d
5d
= 1 000 km 3 d = 8 000 km x = 2 670 km
s + 1 000 km d
d (km) = 5
s
8
8
t=
2> Una partcula de crrega q = 1,61019 C es mou descrivint una circumferncia amb un perode de
3,2 107 s i una velocitat de 3,8 106 m s1. Calcula el radi de la circumferncia descrita.
Soluci
Ats que es mou amb un moviment circular uniforme, es compleix que:
v=
2pR
e
, don allem R
, prenent una volta completa
v=
T
t
m
3,8 106 3,2 107 s
vT
s
= 0,19 m
R=
=
2p
2p
6/5/08 16:48:20
230
05
Conceptes bsics
Moviment. Canvi de posici respecte dun punt de referncia. Pot ser de rotaci o de translaci. Un punt
noms pot tenir moviment de translaci.
Cinemtica. Cincia que estudia el moviment prescindint de les causes que loriginen.
Dinmica. Cincia que estudia les causes del moviment.
Punt material. Cos del qual no es tenen en compte
les dimensions, o aquestes sn menyspreables comparades amb el sistema de referncia.
Sistema de referncia. Un punt en lespai i tres eixos
cartesians concurrents en aquest punt.
Sistema de referncia inercial. Quan un cos est en
reps o es mou amb velocitat constant.
Espai recorregut. Longitud de la trajectria que ha
descrit el mbil. Com el temps, s una magnitud escalar.
Trajectria. Lloc geomtric de les diferents posicions
que va prenent un punt mbil en lespai.
Vector de posici. Uneix el punt x de referncia amb
el punt que ocupa el mbil. Determina la posici del
mbil en qualsevol instant.
Vector desplaament. Uneix dos punts de la trajectria: el punt de partida amb el punt darribada.
Velocitat mitjana. Sobt dividint el desplaament
entre linterval de temps transcorregut.
Velocitat instantnia. La que t un mbil en qualsevol instant o en qualsevol punt de la trajectria.
Acceleraci mitjana. La variaci de la velocitat en la
unitat de temps.
Acceleraci instantnia. Valor lmit de lacceleraci
mitjana quan linterval de temps s molt petit.
Components intrnsecs de lacceleraci. Existeixen
lacceleraci tangencial, que provoca variacions en la
rapidesa, i lacceleraci normal o centrpeta, que causa els canvis de direcci del mbil.
Moviment rectilini uniforme (MRU). s un moviment sense acceleraci.
x = x0 + v t; v = cte; a = 0
Moviment rectilini uniformement accelerat

(MRUA). s un moviment amb at = cte i ac = 0.
1
x = x0 + v0 t + a t2; v = v0 + a t
2
1
2
2
v v0 = 2 a (x x0); x = x0 + (v + v0) t
2
Caiguda lliure. s el moviment dun cos per lacci
de la gravetat. Es tracta dun moviment vertical rectilini uniformement accelerat. Les seves equacions
sn les mateixes que les de lMRUA, amb una acceleraci sempre negativa (g = 9,8 m/s2).
Moviment circular uniforme (MCU). s un moviment en el qual at = 0, mentre que ac = cte i val
v2
= v2 R
ac =
R
w = w0 + v t; v = cte
s = wR; v = v R
Moviment circular uniformement accelerat
(MCUA). s un moviment en qu at = cte i t una ac
que s variable.
1
w = v0 t + a t2; v = v0 + a t
2
v2 v20 = 2 a w
1
w = (v + v0) t; at = a R
2
Principi de superposici. Una partcula es mou
amb un moviment que s la suma de tots els moviments elementals independents a qu est sotmesa
tant per al vector de posici com per a la velocitat
i lacceleraci.
Tir horitzontal. s un cas particular del moviment
dun cos dotat duna velocitat inicial horitzontal i
un altre moviment de caiguda lliure.
Eix Ox: x = v0 t; vx = v0
1
Eix Oy: y = y0 g t2; vy = g t
2
Tir oblic. s un cas particular del moviment dun
cos que t una velocitat inicial que forma un angle
respecte de lhoritzontal i un moviment de caiguda
lliure.
Eix Ox: vx = v0 cos a
x = (v0 cos a) t
Eix Oy: vy = v0 sin a g t
1
y = y0 + (v0 sin a) t g t2
2
6/5/08 16:48:21

Teoria Cinematica PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Teoria Cinematica PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

05

CINEMTICA DEL PUNT MATERIAL.

Unidad 05-VAL.indd 187

una de les caracterstiques ms evidents dels ssers vius.

CINEMTICA DEL PUNT MATERIAL. ELEMENTS I MAGNITUDS DEL MOVIMENT

Moviment rectilini i uniforme (4t)

Moviment rectilini uniformement accelerat (4t)

Caiguda lliure de cossos

Moviment circular (4t)

Unidad 05-VAL.indd 188

CINEMTICA DEL PUNT MATERIAL. ELEMENTS I MAGNITUDS DEL MOVIMENT

7> Un ciclista inicia el moviment per un carrer amb una

acceleraci constant ns a arribar a una velocitat

Recorda que si una magnitud s constant, tindr

2> Es diu que el guepard s un animal capa

Observa que el ciclista parteix del reps; aquest

3> Quant de temps tardar el guepard a recrrer 1 km

Tingues en compte el tipus de moviment amb qu

Es tracta dun moviment rectilini amb acceleraci

4> Des dun pont deixes caure un objecte i observes

9> Un disc gira a 30 rpm. Calcula aquesta velocitat en

que triga 1,5 s a arribar a laigua. Quina s laltura

radians per segon. Calcula la freqncia i el perode daquest moviment.

5> Un autombil passa de 90 km/h a 115 km/h en 8 s.

Encara que el moviment s circular, et demanen

Dacord amb el tipus de moviment, utilitza lequaci

Unidad 05-VAL.indd 189

CINEMTICA DEL PUNT MATERIAL. ELEMENTS I MAGNITUDS DEL MOVIMENT

La Cinemtica estudia el moviment sense tenir-ne en compte

O 5.1 Dues cincies per a estudiar

Un cos t moviment de translaci quan tot el cos, agafat en el seu

Fig. 5.2. Rotaci. En un moviment

En general, quan un cos gira al voltant dun eix x es mou, per no es

Fig. 5.3. Translaci. Lautombil es mou

Unidad 05-VAL.indd 190

Si dun autombil (g. 5.3) noms tenim en compte el moviment de translaci,

CINEMTICA DEL PUNT MATERIAL. ELEMENTS I MAGNITUDS DEL MOVIMENT

No has doblidar que

1> Indica quines armacions sn correctes. El movi-

3> Assenyala les afirmacions correctes. El moviment

dun cotxe que es desplaa per una carretera s

4> Indica si el cotxe de lactivitat anterior, respecte

2> Escriu tres exemples de moviments absoluts i tres

dun cami al qual vol avanar, t moviment absolut o relatiu.

O 5.3 Elements fonamentals

Lobjecte que es mou: un punt material

Un model s una idealitzaci mental o grfica que permet simplificar

Unidad 05-VAL.indd 191

Anomenem punt material un cos

CINEMTICA DEL PUNT MATERIAL. ELEMENTS I MAGNITUDS DEL MOVIMENT

5> Indica si s fals o vertader:

a) T moviment relatiu respecte de laigua i de la

7> Per a determinar la posici dun punt sobre un pla,

6> Observa la barca de la figura 5.5 i indica quina s

8> Per a determinar la posici dun vaixell a loce,

Unidad 05-VAL.indd 192

CINEMTICA DEL PUNT MATERIAL. ELEMENTS I MAGNITUDS DEL MOVIMENT

Trajectria s el lloc geomtric de les posicions successives que agafa un

Fig. 5.6. Coordenades dun punt en

Fig. 5.7. Trajectria rectilnia del punt descrit en lexemple 1.

Unidad 05-VAL.indd 193

Les magnituds sn les variables

CINEMTICA DEL PUNT MATERIAL. ELEMENTS I MAGNITUDS DEL MOVIMENT