Programa D'estudi Eficaç PDF

Recursos per al professorat
PRIMRIA
PROGRAMA
DESTUDI EFICA
Manual per
al professorat
Reflexions, estratgies
i activitats per treballar
les tcniques destudi, la
preparaci davaluacions
i la presentaci de treballs
Grup Promotor
Santillana
168467 _ 0001-0088.indd
23/1/09
10:52:58
Programa dEstudi Efica s una obra collectiva

concebuda, dissenyada i creada al Departament
de Primria de Grup Promotor / Santillana,
sota la direcci dEnric Juan redal, Jos Toms Henao
i m. ngels andrs casamiquela.
En la realitzaci han intervingut:
Text
Rosa Isabel Garcia de Blas
Correcci
Maria Carb Ayra
Edici
Mar Garcia
Pere Maci
Disseny grfic i maquetaci
Paco Snchez, Josep Andrs i Track 20
2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

C/ Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica)
08005 Barcelona
Imprs per
CP: 168467
Dipsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la

propietat intellectual correspon a Grup Promotor / Santillana. Als
usuaris legtims noms els est perms fer-ne fotocpies per fer-les
servir com amaterial daula. Est prohibida qualsevol utilitzaci fora
dels usos permesos, especialment si t finalitat comercial.
168467 _ 0001-0088.indd 2
30/1/09 12:57:50
Sumari
1. Tcniques destudi
.............................................................
Tcniques per seleccionar la informaci

Subratllar .............................................................................. 7
1. En qu consisteix subratllar.
53
1. En qu consisteix repassar procediments.

2. Per a qu repassem procediments.
3. Estratgies: rellegir i explicar el procediment.
5. Detectar errors en el procediment.
3. Estratgies: subratllar paraules clau.

4. Estratgies: subratllar parts del text.
.........................................
.............................................
4. Estratgies: inventar altres prctiques similars.
2. Per a qu subratllem.
Inferir les idees principals
Repassar procediments
Reflexionar sobre el propi aprenentatge ............. 59

12
1. En qu consisteix inferir.
1. En qu consisteix reflexionar.
2. Per a qu reflexionem sobre laprenentatge.
3. Estratgies: detectar les prpies dificultats.
2. Per a qu inferim.
4. Estratgies: reconixer el que sha aprs.
3. Estratgies: detectar idees abans de llegir.
Tcniques per sintetitzar la informaci

Resumir .............................................................................. 14
1. En qu consisteix resumir.
Activitats de prctica
.........................................................
3. Presentaci de treballs
.................................................
71
.........................................................
73
2. Per a qu resumim.
Buscar informaci
3. Estratgies: buscar les idees principals.
1. En qu consisteix buscar informaci.
4. Estratgies: redactar el resum.
2. Per a qu busquem informaci.
5. Adquirir lhbit de resumir.
3. Estratgies: triar bones fonts
Organitzar grficament la informaci:

esquemes i taules ........................................................ 20
63
dinformaci.
4. Estratgies: seleccionar i organitzar
la informaci.
1. En qu consisteix organitzar grficament

la informaci.
Elaborar treballs escrits
2. Per a qu elaborem esquemes i taules.
.............................................
79
1. En qu consisteix un treball monogrfic.
3. Estratgies: elaborar esquemes.
2. Per a qu sencarreguen treballs escrits.
4. Estratgies: elaborar taules.
3. Estratgies: confeccionar el gui.
Activitats de prctica .......................................................... 27
4. Estratgies: elaborar un esborrany.

5. Estratgies: redactar el treball final.
2. Preparaci davaluacions
Repassar continguts
.............................................
43
....................................................
45
Presentar exposicions orals....................................... 83

1. En qu consisteix una exposici oral.
1. En qu consisteix repassar continguts.
2. Per a qu sencarreguen exposicions orals.
2. Per a qu repassem continguts.
3. Estratgies: treure partit del gui
3. Estratgies: rellegir.
de treball.
4. Estratgies: reelaborar la informaci fonamental.
4. Estratgies: assajar lexposici.
5. Estratgies: memoritzar.
5. Estratgies: presentar lexposici.
168467 _ 0001-0088.indd
23/1/09
10:52:58
168467 _ 0001-0088.indd
23/1/09
10:52:58
1
Tcniques
destudi
168467 _ 0001-0088.indd
23/1/09
10:52:58
168467 _ 0001-0088.indd
23/1/09
10:52:58
Tcniques destudi
Subratllar
Subratllar desenvolupa:
Latenci.
La concentraci.
La capacitat
danlisi.
1. En qu consisteix subratllar
Subratllar implica detectar all que resulta important dins dun text. Per ens importa
sempre el mateix?
Depenent de quins objectius perseguim, podem realitzar diferents tipus de subratllat.
s possible que noms pretenguem localitzar unes dades en el text; potser hi busquem la idea essencial i les idees secundries que cont, o pot ser que vulguem examinar-lo de manera detallada.
Segons lobjectiu que ens plantegem, resultar pertinent subratllar ms o menys
quantitat de text.
2. Per a qu subratllem
Subratllem paraules clau per generar marcadors mentals.
Aquest tipus de subratllat s til especialment per aprendre conceptes i per explicar-ne desprs el significat.
En la digesti participen diverses parts de
laparell digestiu:
A la boca, els aliments sesmicolen
amb les dents i es mesclen amb la saliva, produda per les glndules salivals.
Aix es forma el bol alimentari.
boca
Digesti
Aprofiteu aquest tipus

de subratllat per elaborar
esquemes.
dents
glndules salivals
bol alimentari
Subratllem parts del text per identificar-ne les idees principals.

Aquest tipus de subratllat s til per estudiar un tema i desprs desenvolupar-lo.
El material necessari
Un llibre en qu no
importi marcar
(o una fotocpia).
Un llapis i un esborrador,
per poder rectificar.
En la digesti participen diverses parts de

laparell digestiu:
A la boca, els aliments sesmicolen
amb les dents i es mesclen amb la saliva, produda per les glndules salivals.
Aix es forma el bol alimentari.
Aprofiteu aquest tipus

de subratllat per redactar
resums.
168467 _ 0001-0088.indd
23/1/09
10:52:59
3. Estratgies: subratllar paraules clau

A mesura que subratlla paraules clau, lalumnat va distingint els termes importants
dels que no ho sn. s a dir, van identificant els conceptes fonamentals que es troben
en el text.
Les primeres vegades que lalumnat duu a terme exercicis de subratllat necessita
ajuda. s molt freqent que tendeixin a subratllar massa text i tamb que els desconcerti distingir si cal subratllar paraules allades o cal subratllar parts senceres del text.
Feu les primeres activitats de manera molt dirigida; aix els tranquillitzar. Incorporeu exercicis de subratllat com a prctica habitual i observareu que lalumnat va
guanyant gradualment en destresa.
Quan sha de subratllar?
La primera vegada que es llegeix el text.
NO
La segona vegada que es llegeix el text, quan sen comprn el contingut.
Els volcans
La lava ascendeix per un
conducte, la xemeneia volcnica, i surt a lexterior
per un orifici, el crter. A
ms de lava, els volcans
expulsen gasos i fragments
de roca. Tots aquests materials es van acumulant
al voltant del crter i donen origen al con volcnic.
Pregunta
de comprovaci:
Quines parts t
un volc?
Com es pot saber si shan subratllat les paraules clau dun text?
El que se subratlla ha de tenir unitat de sentit. Per s possible que a lalumnat
daquest nivell encara li costi entendre aquest concepte. Per aix, resulta prctic
demanar-los que subratllin les paraules que responen a preguntes com aquestes:
Quines sn les fases de la Lluna?
Amb quines unitats mesurem el temps?
Quines caracterstiques tenen els marsupials?
i que comprovin desprs que es contesten amb els termes subratllats.
Observeu que aquesta mateixa pregunta de comprovaci s la que prviament motiva lactivitat de subratllat. Per exemple:
Subratlla les fases de la Lluna.
Subratlla les unitats de mesura de temps.
Subratlla les caracterstiques dels marsupials.
I finalment, observeu tamb que aquesta pregunta comprn la informaci del tema:
Resposta:
La xemeneia volcnica.
El crter.
El con volcnic.
Fases de la Lluna.
Unitats de mesura de temps.
Caracterstiques dels marsupials.
168467 _ 0001-0088.indd
23/1/09
10:52:59
Tcniques destudi
A lhora de corregir
Digueu en veu alta
qu subratllareu, perqu
ells puguin comparar-ho
amb el que han fet.
Indiqueu-los qu han
de rectificar, per
intenteu que esborrin
i que corregeixin noms
all que realment resulti
pertinent.
Noms se subratllen substantius, adjectius i verbs?

Els termes que se solen subratllar amb ms freqncia sn paraules amb una forta
crrega semntica: substantius, adjectius i verbs, que proporcionen lesquelet informatiu dun text.
Per en determinats casos, pot ser necessari subratllar adverbis que sn imprescindibles per indicar circumstncies rellevants. Per exemple:
Titanic [...] un viatge [...] noms
En alguns textos, pot ser convenient subratllar nexes lgics per enllaar les diferents idees:
pluges abundants [...] En canvi [...] cabal escs
Llits secs [...] perqu [...] pluges estacionals
I en textos seqencials, pot ser inevitable destacar els marcadors temporals:

hivern [...] sembra
estiu [...] sega
En primer lloc [...] llaurar. Desprs [...] formar solcs
Es poden afegir paraules?

A vegades, s fcil que a lalumnat li costi trobar sentit a les paraules subratllades
dun text, ja que, totes soles, poden resultar inconnexes.
En aquests casos, suggeriu-los que amb el mateix llapis amb qu estan treballant
escriguin sobre el text el terme que doni significat al que han subratllat. s important que aix no dificulti desprs la lectura del que sha subratllat.
Al fructfer inventor Thomas Alva Edison

va inventar
li devem la invenci
del fongraf el 1877.
168467 _ 0001-0088.indd
23/1/09
10:52:59
Bones idees
per subratllar idees
1. Llegeix dues vegades
el text abans de
comenar loperaci
de subratllat.
2. Primer de tot, troba
la idea principal
del text.
3. Ja la tens? Doncs
remarca-la b;
que es noti que
s ms important
que les altres.
4. Cada vegada que
subratllis una idea del
text, torna-la a llegir
i assegurat que no
hi ha res que hi sobri.
Si cal, esborra part
del que has subratllat.
A classe
Eviteu qualificar els
exercicis de subratllat.
El subratllat no s un
fi per si mateix.
El veritable inters
daprendre a subratllar
s desenvolupar la
capacitat danlisi
de la informaci.
4. Estratgies: subratllar parts del text

Quan subratlla parts del text, lalumnat identifica les idees que cont, i aix significa
que va comprenent la informaci que dna el document.
Per subratllar paraules clau no es posen en joc exactament els mateixos processos
mentals que per subratllar parts del text. La primera tcnica es correspon amb un
nivell ms superficial de comprensi, mentre que la segona requereix un esfor cognitiu ms gran.
Dit duna altra manera: s possible subratllar correctament paraules clau del text i no
comprendre el que sest llegint; en canvi, s prcticament impossible subratllar
correctament parts del text si no es comprn el que sest llegint.
Deixant de banda el fet que en cap cas no s desitjable plantejar-se una tcnica
danlisi sense que hi hagi una veritable comprensi del text, aquesta diferncia
entre subratllar paraules clau i subratllar parts del text mereix una reflexi pedaggica que pot ser-vos dutilitat en les vostres classes.
Hi ha mecanismes merament perceptius que permeten a lalumnat identificar les
paraules clau, abans fins i tot que nhagi interioritzat cap. Per exemple:
La situaci daprenentatge. Com que lalumnat s conscient del fet que es tracta
dun text instructiu, es predisposa a localitzar-hi termes difcils, paraules desconegudes o vocables precisos que identifica com a paraules del llibre. Aborda la tasca
sabent que tots aquests termes acabaran subratllats.
El context. Quan t el text a les mans, es fa una idea de lrea i del tema de qu
tracta. La mateixa pgina li proporciona molta informaci: ttols i subttols; fotografies i dibuixos; termes en negreta o en cursiva... Aquests elements li recorden les
paraules relacionades amb aquest context; tant les que configuren el seu vocabulari actiu com les que conserva latents en el seu vocabulari passiu. Aix, es predisposa a reconixer paraules clau que tinguin relaci amb el tema.
El carcter allat de les paraules clau. El cervell les percep com a illes enmig dun
mar de paraules. En part, s una identificaci intutiva per contrast, semblant a la
distinci fons/figura.
No obstant aix, lalumnat no disposa daquest tipus dajudes quan ha de subratllar idees. Les idees es troben en el text, teixides en forma de xarxes, prximes
entre si i dependents les unes de les altres. Per aix, li caldr molta prctica i
bons consells.
10
168467 _ 0001-0088.indd
10
23/1/09
10:52:59
Tcniques destudi
Com es pot trobar la idea principal dun text?

Hi ha dues estructures textuals bsiques:
Text analtic. Exposici al principi de la idea principal i, a continuaci, desenvolupament de les idees secundries.
Text sinttic. Exposici inicial de les dades, o les idees secundries, o els arguments (en funci de lassumpte), i acabament amb la idea principal com a conclusi, tancament.
El fet ms freqent, sobretot en textos escolars, s que la idea principal es trobi en
el primer pargraf del text. A vegades, hi ha un primer pargraf que serveix dintroducci o b que serveix de marc de referncia abans dentrar de ple en el contingut;
nhi ha prou de continuar llegint el text per saber de seguida gaireb amb seguretat quina ns la idea principal.
Ttol, tema o idea principal?
Aclariu els dubtes ms freqents de lalumnat. Per exemple:
Subratllo el ttol del text? Solament si el ttol expressa el tema del text.
Com s quin s el tema dun text? El tema s all de qu tracta el text. s una expressi breu que cont un substantiu, generalment un nic sintagma.
s el mateix el tema que la idea principal? No. El tema sexpressa amb un sintagma; la idea s una oraci. Per exemple:
Tema: Els vaixells de vela.
Idea principal: Els vaixells de vela sn ms insegurs per viatjar.
Com em puc recordar de quins sn el tema i la idea principal dun text? Resulta til
reenquadrar el tema per distingir-lo de tot el que estigui subratllat. Tamb es pot
destacar la idea principal dun text subratllant-la amb un color diferent de la resta.
Conv fer acotacions mentre se subratlla?
En els manuals de tcniques destudi sol suggerir-se que quan se subratlli un text
sanoti al marge de la pgina a qu es refereix el que sha subratllat.
Aquest sistema t lavantatge que lalumnat estructura i jerarquitza les idees al mateix temps. Linconvenient s que afegeix complexitat al procs, ja que ha de determinar un tema o un subtema per cada idea que troba en el text.
La convenincia o no de sumar les dues tcniques dependr de les destreses de
lalumnat i del vostre criteri docent. Amb alumnes daquest nivell conv que us encarregueu de prendre aquesta decisi; ells adoptaran el mtode que els oferiu com
a model.
11
168467 _ 0001-0088.indd
11
23/1/09
10:52:59
Inferir les idees principals

Inferir implica:
Observar.
Comprendre.
Interpretar.
Conjecturar.
1. En qu consisteix inferir
Inferir s extreure una conseqncia o una conclusi a partir de dades, dinformacions o dindicis. Quan ens aproximem a una font dinformaci, resulta molt til posar
en marxa processos dinferncia.
En el terreny de la lgica, no hi ha una identificaci total entre inferir i deduir. A la
deducci se li atorga un carcter exacte: duna premissa o de la conjunci de diverses premisses sobt una conclusi inequvoca.
Per sovint ens acostem al coneixement sense disposar daquestes conclusions inequvoques. Quan no disposem de premisses exactes, quan ens falten dades o
quan encara no hem analitzat prou la informaci, no podem deduir en sentit estricte,
per s que podem inferir. Una inferncia s aquella conclusi que alg pot extreure
dacord amb el que coneix.
2. Per a qu inferim
En la construcci dels aprenentatges, la inferncia es converteix en un procediment
molt efica, amb mltiples possibilitats estratgiques:
Exemples dinferncies que realitza un alumne

en situacions daprenentatge matemtic
Inferim per anticipar-nos
a un procs de comprensi
Davant dun dibuix que representa 1/4 de pasts i un altre que en representa 1/8, lalumne
comprn amb facilitat que la fracci 1/4 s ms gran que la fracci 1/8.
Inferim per completar

un tot
Si la classe dura una hora i han passat quaranta minuts, lalumne calcula que li queda
menys temps del que ja ha transcorregut.
Lestimaci, el clcul per aproximaci i larrodoniment es basen en aquest mecanisme.
Inferim per extreure

conclusions
En observar una grfica de lnies amb la compra setmanal de dues famlies, lalumne sap
quina correspon a una famlia dun pas desenvolupat i quina representa una famlia
dun pas menys desenvolupat.
Inferim per determinar

conseqncies
Davant del problema La Ldia i els seus germans entren en una sabateria i tots en surten
amb sabates noves. Quantes sabates deuen haver comprat: 2, 4 o 8?, lalumne
determinar que 8, ja que sap que almenys eren tres persones.
3. Estratgies: detectar idees abans de llegir

En els textos sinclouen diferents elements que prevenen el lector perqu comenci
de seguida a esbrinar quines en sn les idees principals, abans fins i tot de fer-ne
una lectura a fons. Alguns daquests elements sn tan evidents que lalumnat no t
cap dificultat per identificar-los. Per exemple:
12
168467 _ 0001-0088.indd
12
23/1/09
10:52:59
Tcniques destudi
Ttol principal
LA GEOSFERA
Definici
La geosfera s la part slida de la Terra. Part de la geosfera s a sota dels oceans, formant els fons marins, i part emergeix i forma els continents i les illes.
Ttol
LES PARTS DE LA GEOSFERA

Lescora s la capa ms externa de la geosfera. Est composta per materials
slids i s ms gruixuda en els continents que a sota dels oceans.
El mantell s la capa intermdia de la geosfera. La seva temperatura s ms
elevada que la de lescora. En algunes zones del mantell es troben roques foses, que reben el nom de magma.
El nucli s la capa ms interna de la geosfera. Es compon de ferro i altres metalls. T una temperatura molt elevada. Es divideix en dues parts: el nucli extern i el nucli intern.
Paraules en negreta
Enumeraci
LES ROQUES I ELS MINERALS

Les roques sn els materials naturals que formen lescora terrestre. Les roques
estan formades per diversos components, que sobserven com uns grans de
diverses mides i colors. Aquests components sn els minerals.
Subttol
Marques grfiques
Tipus de roques
Hi ha tres grups de roques segons lorigen, s a dir, segons com es van formar:
Les roques sedimentries es formen a partir de materials procedents daltres roques o dssers vius. El carb, el guix o el gres sn roques sedimentries.
Les roques gnies soriginen per la solidificaci del magma. El granit i el basalt
sn roques gnies.
Les roques metamrfiques soriginen quan sescalfen o es comprimeixen altres roques. El marbre i la pissarra sn roques metamrfiques.
Classificaci
s convenient que plantegeu laproximaci en tres fases successives i feu que

lalumnat efectu inferncies a partir dels indicis.
Fases
Qu esbrino?
1r Llegir el ttol principal,

els ttols i els subttols
del text.
El text tracta de la geosfera.

Hi ha una introducci i potser explica qu s la geosfera. Desprs, hi ha dos apartats:
lun sobre les parts de la geosfera i laltre que fa referncia a les roques i els minerals;
en aquest ltim sinclouen els tipus de roques.
2n Donar una ullada al primer

pargraf, els mots
en negreta i les marques.
s probable que el primer pargraf del text i de cada apartat en continguin una idea principal.
Les paraules en negreta sn conceptes clau.
Cal interpretar qualsevol marca grfica.
3r Identificar les definicions,

les enumeracions
i les classificacions.
Les definicions de conceptes shi mostren amb construccions com: X s...,

Anomenem X.
Les enumeracions expressen ordenadament les parts dun conjunt.
Les classificacions shi anuncien amb paraules com hi ha X grups de..., que acaben amb (:).
13
168467 _ 0001-0088.indd
13
23/1/09
10:53:00
Resumir
Resumir permet:
Comprendre
en profunditat.
Reflexionar sobre
el que sha llegit.
Assimilar la informaci.
1. En qu consisteix resumir
Resumir consisteix a reduir la informaci a lessencial i redactar-la. Pel cam, es rebutja del text el que s superflu, el que s anecdtic, els exemples, els aclariments...
No s possible traduir a xifres quan un text est prou resumit. En els manuals a ls
se sol dir que un bon resum ha darreplegar entorn dun trenta per cent de la massa
total del text original, per les mesures importen poc en un nivell inicial com s aquest
de lalumnat de Primria.
En el resum, a diferncia del subratllat, lalumnat ha de processar i reelaborar la informaci.
2. Per a qu resumim
Resumim per comprendre, per, daltra banda, per resumir s imprescindible haver comprs prviament.
Aix, doncs, amb el resum les capacitats de comprensi i de sntesi es retroalimenten.
Els processos formen un bucle que resulta molt efica en qualsevol situaci daprenentatge:
comprendre
per
per
resumir
Resumim per analitzar la informaci. Per aix, sovint el resum va en combinaci

amb altres tcniques de sntesi:
Pot ser el pas segent

al subratllat.
Resum
s lantesala
de lesquema.
Resumim per estudiar i preparar ms fcilment un tema. Amb lajuda del resum,
lalumnat supera les primeres fases de lestudi:
ha llegit
ha comprs
ha seleccionat
ha reelaborat
A partir daqu, a lalumnat noms li queda fixar la informaci i dur-ne a terme els repassos pertinents.
14
168467 _ 0001-0088.indd
14
23/1/09
10:53:00
Tcniques destudi
3. Estratgies: buscar les idees principals

Expliqueu
Que en els llibres de text
que fan servir a classe,
gaireb sempre hi
trobaran una idea
per cada pargraf.
Abans de resumir cal trobar el tema i les idees principals.

Independentment del procediment triat, la primera fase dun resum s la detecci
del tema i de les idees principals.
Qu faig?
Qu aconsegueixo?
Una primera lectura global.
Entenc de qu tracta el text.
Una lectura profunda.
Reconec les idees principals del text.
Nova lectura profunda pargraf a pargraf.
Comprenc les idees del text i les relaciono,

aix que ja puc comenar a resumir-lo.
Com es poden buscar les idees principals?

Es pot subratllar el text i copiar-ne les idees en un esborrany o passar directament
de la lectura profunda a la formulaci de les idees principals.
Doca a oca
Per jugar al joc de loca cal disposar dun
tauler especial. El tauler del joc de loca
representa un recorregut de 63 caselles.
Per jugar-hi cal tenir un dau i una fitxa de
color diferent per a cada un dels jugadors.
Subratllar les idees o copiar-les
Per jugar al joc de loca cal disposar dun

tauler especial. El tauler del joc de loca
representa un recorregut de 63 caselles.
Per jugar-hi cal tenir un dau i una fitxa de
color diferent per a cada un dels jugadors.
Formular les idees directament

Tema: El joc de loca.
Idees principals:
El tauler representa un recorregut de 63
caselles.
Shi juga amb un dau i una fitxa de color diferent per a cada jugador.
15
168467 _ 0001-0088.indd
15
23/1/09
10:53:00
4. Estratgies: redactar el resum

En resumir a classe
Fomenteu la collaboraci
entre els nens i nenes
per resoldre parts
concretes del resum,
per animeu-los
a no copiar els uns
dels altres.
Quan es resumeix cal expressar-se amb molta claredat i amb precisi. Conv redactar amb senzillesa, evitar les oracions llargues o excessivament complexes i mantenir lordre sintctic de subjecte-predicat.
Redacci poc recomanable
Redacci recomanable
En un segon, un so recorre 340

metres.
El so recorre 340 metres

per segon.
Els moviments ssmics que soriginen

al mar es diuen terratrmols submarins.
Un terratrmol submar s un moviment

ssmic que t lloc al mar.
He de copiar les mateixes paraules del text?

Sn possibles diverses respostes:
No, no he de copiar el mateix que diu el text. Un resum s un text propi. Com ms
personalitzat sigui el llenguatge, ms seguretat tindr dhaver comprs el text.
S, s que puc copiar el mateix que diu el text quan prviament nhe subratllat les
idees principals. En aquest cas, copiar el que sha subratllat pot servir de resum
o, almenys, per a alguns fragments del resum.
S, s que he de copiar aquelles paraules i aquelles expressions que estiguin
relacionades amb el tema. Un resum ha de recollir tot aquell vocabulari que calgui
aprendre.
Per a lalumnat de Primria encara resulta molt difcil trobar el punt mitj just entre
el resum copiat i el resum personalitzat.
s convenient copiar els resums dun company?
La resposta s no:
No, perqu lesfor de compressi i de reelaboraci no s transferible duna persona a una altra: Jo he comprs el que he llegit i ara redacto el que he comprs.
No, perqu suposa abordar el procs daprehensi duna forma incompleta; sense
haver passat pels estadis inicials: Si em prestes el teu resum, em resultar tan
estrany com el text inicial.
No, perqu lordenaci de les idees i lexposici discursiva s molt subjectiva: La
teva manera dordenar les idees i de redactar no ha de coincidir necessriament
amb la meva.
16
168467 _ 0001-0088.indd
16
23/1/09
10:53:00
Tcniques destudi
Quan est ben fet un resum?

Un resum s correcte si shi reconeixen les condicions segents:
Recull totes les idees importants del text.
Est redactat de manera clara i coherent.
Cont el vocabulari propi del tema.
Aqu teniu tres exemples de resums correctes, que es diferencien tant en lordenaci com en la redacci:
Text
Quan les aus migratries viatgen, ho fan,
en la majoria dels casos, en bandades.
No es tracta dun capritx, sin que hi ha
una explicaci cientfica: volen agrupades
i aix trenquen la resistncia al vent i, per
tant, estalvien energia.
Identificaci didees
Vocabulari
Aus migratries.
Bandada.
Resistncia al vent.
Estalviar energia.
Quan les aus migratries viatgen, ho fan,

en la majoria dels casos, en bandades.
No es tracta dun capritx, sin que hi ha
una explicaci cientfica: volen agrupades
i aix trenquen la resistncia al vent i, per
tant, estalvien energia.
Resum I
Les aus migratries viatgen en bandades. Aix trenquen la resistncia al vent i estalvien
energia.
Resum II
Moltes aus, quan emigren, volen en bandades. Estalvien energia perqu trenquen la resistncia
al vent.
Resum III
Les aus migratries volen juntes (en bandades) per trencar la resistncia al vent. Aix estalvien
energia.
17
168467 _ 0001-0088.indd
17
23/1/09
10:53:00
5. Adquirir lhbit de resumir

Presteu-los ajuda
El ms difcil per a
un alumne inexpert
s redactar el primer
pargraf.
A resumir saprn fent molts resums.

Resulta prctic triar una rea i comenar plantejant resums noms per als textos
daquesta rea. Aix es garanteix una certa homogenetat en els textos que, unida a
les rutines estratgiques que cada docent apliqui, proporcionaran una metodologia
segura a lalumnat. Lrea de Coneixement del medi s probablement la que ofereix
ms oportunitats per plantejar activitats de resum.
Les primeres vegades, conv seguir un procediment molt dirigit per dur a terme amb
el grup de classe:
1. Lectura del text sencer una vegada (lectura silenciosa individual).
2. Formulaci de la pregunta: de qu tracta el text? (tria de la millor resposta).
3. Lectura detinguda dun pargraf (lectura oral collectiva).
4. Resum oral en una oraci.
5. Cada alumne copia el mateix resum del text en el quadern.
Progressivament, podeu cedir part del vostre paper a lalumnat:
1. Un alumne llegeix en veu alta el pargraf i els altres en segueixen la lectura.
2. Diversos alumnes diuen el que han ents de la lectura, encara que sigui de manera incompleta. Ajudeu-los a completar-ne el resum i matisar-ne alguns detalls.
3. Comenceu a formular la idea i demaneu-los ajuda per acabar-la.
4. Cada alumne copia el mateix resum del text en el quadern.
Desprs duns quants mesos de prctica, ser possible arribar a una frmula una
mica ms autnoma, per igualment sistemtica:
1. Un alumne llegeix en veu alta el pargraf i els altres en segueixen la lectura.
2. Diversos alumnes fan un resum oral del que han ents, encara que sigui incomplet,
i els ajudeu a completar-lo i a matisar-ne alguns detalls.
3. Demaneu a un alumne que formuli el seu resum. Demaneu a uns altres alumnes
tamb el seu resum.
4. Cada alumne o alumna redacta el seu propi resum en el quadern.
Per adquirir la tcnica del resum, cal fer-ne cada vegada de ms llargs i difcils, per
no conv deslligar-sen gaire aviat. Noms mantenint un mtode dirigit, collectiu i de
rutina constant podreu garantir que resumeixin cada vegada ms b.
Estratgies + Hbit = Adquisici de la tcnica
18
168467 _ 0001-0088.indd
18
23/1/09
10:53:00
Tcniques destudi
Tingueu en compte
Habituant-los a resumir,
els esteu preparant per
aprendre a agafar apunts
en un futur.
Resumeixen els vostres alumnes gaire sovint?

Si en teniu oportunitat plantegeu tasques de resum a lalumnat; daquesta manera
guanyaran competncies de comunicaci. Els resums sn excellents per:
Millorar lexpressi escrita.
Resumir els incita a redactar amb claredat, a ser concisos i a utilitzar un vocabulari precs.
Millorar lexpressi oral.
Com que est obligat a reelaborar la informaci, lalumnat s capa dexplicar
oralment el que ha resumit, de maneres diferents; el seu discurs oral resultar
ms coherent i fluid.
Millorar la comprensi.
Lalumnat automatitza la lectura profunda dels textos informatius i shabitua a
preguntar-se pel veritable sentit del que llegeix.
Els resums serveixen per estudiar?
Alguns docents aconsellen estudiar a partir del resum, perqu cont un discurs personalitzat. Lestudiant quan resumeix un tema se separa del llenguatge de lautor i
fa seu el contingut del text; per tant, ja ha iniciat la interioritzaci dels conceptes.
Quan estudia i repassa amb el resum davant, podr variar la manera dexplicar-se,
per mantindr constant lordre i la jerarquia dels continguts que ha decidit triar
quan ha redactat el resum.
En canvi, altres desaconsellen ls del resum per estudiar. Assenyalen que com que
es tracta duna sntesi discursiva s a dir, totalment condensada i ja redactada,
lestudiant tendir a memoritzar-la sense cap flexibilitat (enfront de lesquema, que
s que lobliga a construir un discurs mentre va memoritzant i que, per tant, facilita
un veritable estudi de la matria). Per aix, sn partidaris que, encara que selaborin
esquemes i resums, lestudi es basi en el text ntegre original.
Com en tot, sempre s possible adoptar una postura intermdia, que aprofiti les
aportacions dels uns i dels altres. Per exemple:
Abans destudiar un tema, elaboran resums.
Memoritza la informaci tal com et recomana el docent.
Una vegada que has memoritzat el tema, aprofita els resums per repassar-lo.
19
168467 _ 0001-0088.indd
19
23/1/09
10:53:00
Organitzar grficament la informaci:

esquemes i taules
Organitzar grficament
la informaci requereix:
Sintetitzar.
Ordenar.
Classificar.
Jerarquitzar.
1. En qu consisteix organitzar grficament la informaci

Organitzar grficament la informaci significa representar els continguts fonamentals
dun text i mostrar les relacions que mantenen.
s una tcnica de sntesi que redueix el text a la mnima expressi. Les relacions
lgiques prescindeixen de les paraules i queden simplificades a marcadors grfics i
a codis espacials.
Altres tcniques
relacionades sn:
Lectura global.
Subratllat.
Acotacions al marge.
Representar la informaci en un grfic exigeix un grau dabstracci ms gran que el

mer subratllat o que el resum. Daqu ve que per a lalumnat del tercer cicle de Primria encara resulti un exercici difcil (tingueu en compte que amb prou feines estan
comenant a desenvolupar el pensament formal).
No obstant aix, s el moment idoni per proporcionar-los estratgies i ajudar-los a
adquirir bons hbits.
Comenar amb exercicis senzills i practicar amb assidutat els permetr afrontar
lestudi amb una actitud ms activa.
2. Per a qu elaborem esquemes i taules

Elaborem esquemes i taules per plasmar-hi la informaci de manera immediata,
duna sola ullada. Per a aix, la informaci ha de quedar reduda al ms important,
al que s estrictament essencial i, a ms, ha de mostrar-se ordenada de manera
lgica en lespai.
EL TEMA
ELS CONCEPTES PRINCIPALS
ELS CONCEPTES SECUNDARIS
LES DADES
Proposeu elaborar esquemes:

Per
Per
Per
Per
El material necessari
Paper en brut,
per esbossar-hi
un primer esborrany.
Llapis de diversos colors.
Regle.
comprendre exhaustivament un text.

exemple, les informacions teriques de lrea de Llengua.
memoritzar informaci complexa.
exemple, com a gui dun tema de Coneixement del medi.
Proposeu elaborar taules:

Per
Per
Per
Per
comparar dues realitats o ms.

exemple, animals ovpars i animals vivpars.
establir classificacions.
exemple, les figures poligonals.
20
168467 _ 0001-0088.indd
20
23/1/09
10:53:01
Tcniques destudi
3. Estratgies: elaborar esquemes

Encara que s possible assenyalar criteris per elaborar esquemes, la veritable clau
est a adquirir un mtode propi al llarg de la vida destudiant.
El primer pas s determinar el tema. Ajudeu-los a preguntar-se sobre el tema del
text: de qu parla el text?; de qu tracta?
La resposta ha de ser un sintagma nominal: parla de les papallones, tracta dels
superherois de les pellcules, tracta dels tipus de rodes de bicicleta...
En la representaci grfica, el tema es converteix en el ttol de lesquema.
En horitzontal
Lalumnat
es desanima
Si desprs dhaver
dibuixat una clau,
no els cap dins
del contingut.
Esquema polivalent i senzill daprendre.

Molt recomanable per a textos descriptius, per a enumeracions i per a classificacions.
Permet aprofitar b tota lamplada del paper.
Permet que unes parts tinguin ms desenvolupament que altres.
El traat de les claus requereix una certa percia.
.............
.............
.............
..........
..........
..............
..............
..........
.............
.............
..............
..............
....................
En vertical
Per calcular b
lespai
Recomaneu-los que
en el segon nivell
de lesquema escriguin
el text de lesquerra,
desprs el de la dreta
i, finalment,
el del centre.
Esquema molt visual, per amb limitacions de desenvolupament.

Recomanable si noms fan falta termes independents o expressions succintes.
Resulta ms clar si semmarquen tots els textos.
Als principiants els s difcil distribuir els espais de cada lnia horitzontal.
A partir del segon nivell, no admet gaires subdivisions de cada apartat.
......................
......................
......................
......................
......................
......................
21
168467 _ 0001-0088.indd
21
23/1/09
10:53:01
Subratllar abans de fer lesquema?

Alguns docents consideren necessari subratllar les idees fonamentals dun text
abans desquematitzar-ne la informaci. Daquesta manera, intenten que lalumnat
parcelli en dos els processos de sntesi: identificaci i representaci.
Lectura
Llegir minuciosament el text
Subratllat
Reconeixement de la informaci
Esquema
Ideaci de la representaci grfica
Text subratllat
Esquema
Hi ha diferents tipus dangles, dacord amb el que

mesuren.
Si un angle mesura menys de 90, sanomena angle
agut.
Langle recte s aquell que mesura 90. Els dos costats de langle recte sn perpendiculars.
Tipus
dangles
Agut: < 90.

Recte: = 90.
Obts: > 90.
Pla = 180.
Un angle s obts si mesura ms de 90.

Langle pla mesura 180, s a dir, que els seus dos
costats es troben en la mateixa recta.
En aquesta mateixa lnia, es pot afegir un pas intermedi al procs: quan, desprs de
reconixer una idea i de subratllar-la, sescriu al marge esquerre del text una acotaci sobre el contingut del que sha subratllat, que pot referir-se a la idea central, a
una idea secundria o b a la categoria a qu pertany la informaci.
Lectura
Llegir minuciosament
el text
Subratllat
Reconixer la informaci
que cont
Acotaci al marge
Analitzar-ne el contingut
Esquema
Idear-ne la representaci
grfica
Text subratllat
Angles
Hi ha diferents tipus dangles, dacord amb el que

mesuren.
Agut
Si un angle mesura menys de 90, sanomena angle

agut.
Recte
Langle recte s aquell que mesura 90. Els dos costats de langle recte sn perpendiculars.
Obts
Pla
Un angle s obts si mesura ms de 90.
Esquema
Tipus
dangles
Agut: < 90.

Recte: = 90.
Obts: > 90.
Pla = 180.
Langle pla mesura 180, s a dir, que els seus dos

costats es troben en la mateixa recta.
22
168467 _ 0001-0088.indd
22
23/1/09
10:53:01
Tcniques destudi
Es pot fer un esquema sense subratllar?

La resposta s s. Hi ha docents que prefereixen ensinistrar lalumnat des del principi en lesquematitzaci, fent que passi directament de la lectura comprensiva a la
representaci grfica.
Lectura comprensiva
Lectura minuciosa del text
Identificaci de la informaci
Anlisi de la informaci
Comprensi
Reflexi
Esquema
Ideaci de la
representaci grfica
Aquest model t una orientaci ms intutiva i pot semblar ms difcil densenyar

perqu s menys pautat. Tamb s cert que produeix una sensaci inicial dinseguretat en lalumnat. No obstant aix, s un procediment ms directe i, per tant, permet un aprenentatge per immersi: lalumne o alumna no necessita ser conscient
de tot el procs pel qual passa la seva ment; simplement, adquireix unes rutines i
es deixa portar. Amb un entrenament sistemtic basat en textos molt senzills, sarriba, gaireb sense adonar-sen, a ladquisici de la tcnica.
Optar per aquest model no significa deixar de banda les tcniques destudi. Siguin
combinades o per separat, el subratllat, lacotaci, lesquema, les taules i el resum
sn tcniques bsiques de sntesi dinformaci que tot estudiant ha darribar a dominar.
Com es passa directament de la lectura a lesquema?
Si opteu pel sistema directe del text a lesquema, heu de tenir en consideraci que el
ms important s la constncia. Necessitareu fer molts esquemes senzills amb
lalumnat directament a la pissarra. Aprofiteu textos que ja hagin treballat; aix, no
necessitareu invertir gaire temps en les fases de comprensi inicial.
Busqueu les vostres prpies formulacions i repetiu-les sempre en el mateix ordre i
amb les mateixes paraules, per transmetrels una rutina de treball. Aqu en teniu
una proposta:
1. Dibuixeu a la pissarra una caixa rectangular. Pregunteu pel tema: de qu tracta el
text? Escriviu el tema del text dins de la caixa.
2. Pregunteu per la forma de lesquema: quantes parts tindr lesquema? Traceu, a
la caixa, tantes lnies com parts hgiu decidit que tingui.
3. Pregunteu pel contingut: qu explica en cada part?; o b, de qu ens parla en
cada part? Escriviu algun terme bsic dels continguts en cada lnia.
1.
2.
3.
Es pot donar la forma que es prefereixi a aquest esquelet: esquema de claus, esquema de fletxes, fins i tot, forma de taula.
23
168467 _ 0001-0088.indd
23
23/1/09
10:53:02
4. Estratgies: elaborar taules

Aprendre a elaborar
taules
Una taula s un esquema en qu sestableixen dues lnies de lectura: desquerra a

dreta i de dalt a baix. Vegem-ne un exemple:
Ser ms senzill com

ms habituats estiguin
a completar taules
i a llegir les dades que
contenen.
Celebracions escolars
Primer trimestre
Dins de
lescola
Festa de la fruita
Festival de Nadal
Fora de
lescola
Recollida de fulles
Segon trimestre
Dia de la Pau
Tercer trimestre
Setmana
de la primavera
Festa de Sant Joan
Senderisme
Si llegim la taula desquerra a dreta, sabrem quines celebracions escolars se celebraran en el primer trimestre, en el segon i en el tercer, tant dins de lescola com
fora.
Si llegim la taula de dalt a baix, sabrem quines celebracions escolars se celebraran dins de lescola i fora de lescola, en cada un dels tres trimestres.
Des dels primers nivells escolars, els nens i nenes completen taules, de manera
que s un recurs que els resulta familiar. No obstant aix, confeccionar una taula
per representar-hi grficament el contingut dun text s una tasca complexa que els
exigeix un visi global de la informaci.
Quan cal comenar una taula?
Hi ha dos requisits mnims en qu pot pressuposar-se lacord de tots els docents,
sigui quin sigui el mtode que utilitzen per ensenyar a lalumnat a elaborar taules i
esquemes.
Abans de comenar, s imprescindible:
Haver dut a terme una lectura global del text.
Haver-ne identificat ja el tema:
El text parla de
El text explica les fases de
El text compara
24
168467 _ 0001-0088.indd
24
23/1/09
10:53:02
Tcniques destudi
A lhora de corregir
Una vegada que un
esquema o un quadre
estan fets, s molt difcil
corregir-los sense fer-ne
malb la presentaci.
Animeu lalumnat: no es
tracta de repetir la tasca,
sin de passar en net
el treball.
Quan estan ben fets un esquema o una taula?

Un esquema o una taula sn correctes quan compleixen dues condicions:
1a Contenen tota la informaci imprescindible (fins al nivell que hgim determinat).
2a Lorganitzaci dels elements en lespai s correcta.
Una vegada garantides aquestes dues premisses, la resta ha de ser avaluat amb
flexibilitat, permetent la iniciativa de lalumne, acceptant altres interpretacions o
formes diferents de plasmar raonablement la informaci en la taula o esquema.
En aquest nivell de Primria, s acceptable que les idees no estiguin sintetitzades al
mxim. s natural que als nens i nenes els costi prescindir de la sintaxi oracional.
Finalment, sha de tenir en consideraci la dificultat que comporta el dibuix de la taula per si mateix: determinar les files i les columnes de qu ha de constar, distribuir-hi
les celles de les capaleres, calcular lespai que ha de tenir perqu hi cpiguen totes les caselles i perqu hi cpiga tota la informaci, etc. Sempre s recomanable
que utilitzin regles i que els primers treballs els facin en paper quadriculat.
Est malament si ho faig duna altra manera?
En el camp de les tcniques destudi, poques vegades hi ha solucions niques.
Aquesta circumstncia intranquillitza, moltes vegades, tant docents com alumnes.
La tria dun tipus desquema o de taula depn de mltiples factors:
Com s la informaci. Si la informaci es compon de termes allats, amb poc text,
tindrem ms llibertat delecci; per si ha de contenir molt text o cal redactar-ne
algunes parts, les possibilitats es redueixen i s millor que les parts dun mateix
nivell vagin disposades les unes a sota de les altres.
La capacitat logicoespacial de lalumne. Els nens i nenes que tenen desenvolupada la capacitat de representaci espacial de seguida es mostraran independents
per triar un tipus desquema; no obstant aix, a altres els anir millor aprendre un
model polivalent (per exemple, lesquema de claus) i aplicar-lo repetidament per a
qualsevol tipus de text, fins que se sentin ms segurs.
Permeteu que lalumnat vagi decidint quin recurs li s ms til per organitzar els
seus esquemes. Fins i tot, si disposeu de temps, proposeu-los que provin amb diverses formes i comenteu collectivament els avantatges que els ofereixen els diferents models en cada cas.
25
168467 _ 0001-0088.indd
25
23/1/09
10:53:02
Van guanyant els meus alumnes en destresa?

Porteu a terme una prova amb els nens i nenes, una vegada que ja hagin fet alguns
esquemes amb la vostra ajuda. Llegiu-los aquest text breu i demaneu-los que, de
manera individual i espontnia, traslladin la informaci a un esquema.
Entre els personatges ms importants

del final de ledat mitjana destaquen els
segents:
Alfons X el Savi. Fou un rei de Castella.
Sel coneix com el Savi per la seva dedicaci a la cultura. Va escriure diversos llibres en castell i en gallec.
Ausis Marc s el poeta ms important de la nostra literatura. La seva
poesia, escrita en valenci, va ser molt
imitada i va influir notablement en
obres de poetes posteriors.
Boabdil. Era lltim rei de Granada.
Aquest seria el mxim dinformaci que hauria de contenir:
Personatges de ledat mitjana

Alfons X el Savi.
Rei de Castella.
Va escriure diversos llibres en castell i en gallec.
Ausis Marc.
Poeta valenci.
La seva poesia va ser molt imitada
i va influir en poetes posteriors.
Boabdil.
ltim rei de Granada.
Per les representacions possibles sn mltiples. Totes seran correctes si a partir

del ttol tenen tres elements, i si de cada un daquests elements es deriven les informacions pertinents.
26
168467 _ 0001-0088.indd
26
23/1/09
10:53:02
activitats de prctica
SubRaTllaR
Recorda que el subratllat serveix per destacar elements importants del text; per tant, si en
passes per alt, perdrs informaci; i si en subratlles massa, ser com no haver-ne destacat cap.
1. Llegeix aquests consells i copia el que et sembli ms encertat.
Subratllem noms el ms important del text.
Subratllem tant text com sigui possible.
2. Observa i marca lopci correcta.
Aix no!
Les ciutats romanes tenien com a model Roma, la capital
de limperi. Constaven de dos carrers principals i en
lencreuament dambds es trobava el frum, que era
una mplia plaa on se celebraven els grans esdeveniments de la ciutat. Les ciutats es comunicaven entre si
mitjanant llargs camins de pedra, que sanomenaven
calades.
Aix no!
Les ciutats romanes tenien com a model Roma, la capital
de limperi. Constaven de dos carrers principals i en
calades.
Per qu no est ben fet aquest

exercici de subratllat?
Perqu sha subratllat
prcticament tot el text.
Perqu se nhan quedat per
subratllar parts importants.
Per qu no est ben fet aquest

exercici de subratllat?
Perqu sha subratllat
prcticament tot el text.
Perqu se nhan quedat per
subratllar parts importants.
3. Observa la forma correcta de subratllar les idees dun text. Llegeix la part subratllada del text
i copia-la sobre les ratlles del costat en forma de resum.
Aix s!
Les ciutats romanes tenien com a model Roma, la capital de limperi. Constaven de dos carrers principals i en
calades.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
27
168467 _ 0001-0088.indd
27
23/1/09
10:53:02
SubRaTllaR
La primera vegada que llegeixis un text, intenta esbrinar de qu tracta. Aquesta acci
sanomena buscar el tema del text.
1. Llegeix una primera vegada el text i esbrina de qu tracta.
Pedra sobre pedra

Els arquitectes actuals continuen admirant, desprs de dos
mil anys, els grans edificis pblics de lantiga Roma. Cada
un daquests edificis tenia una finalitat diferent.
Construen temples en llocs elevats, generalment als afores,
per al culte religis. I com que veneraven molts dus, miresis cap a on miressis sempre tenies un temple a la vista.
Ja al centre de la ciutat, construen altres grans edificis, dedicats a la diversi. Els ciutadans ms cultes podien anar al
teatre, en els quals es representaven obres compostes pels
grans poetes. Si buscaven ms acci, disposaven dels amfiteatres, on el pblic assistia amb passi a les lluites entre
gladiadors. I si els agradava la sang, els quedava el circ, on
tenien lloc carreres frentiques de cavalls que feien passar
una bona estona a rics i pobres, grans i menuts.
I, finalment, les termes, uns acollidors edificis especialment
preparats per als banys, on els clients podien no noms rentar-se, sin tamb passar una tarda agradable conversant i
relaxant-se de piscina en piscina.
Tema del text:
2. Torna a llegir el text i subratllan les idees ms importants.
28
168467 _ 0001-0088.indd
28
23/1/09
10:53:02
SubRaTllaR
En cada pargraf, busca una idea. Els autors de textos gaireb sempre inclouen
una idea en cada pargraf.
1. Busca en cada text el tema i subratllan les idees importants.
TEXT 1
TEXT 2
Els prefixos sn partcules que safegeixen al

principi dalgunes paraules per formar-ne unes
altres de noves. Aix, la paraula superheroi
sha format anteposant el prefix super- a la
paraula heroi.
Un dels elements que fan que els poemes

sonin b s la rima. La rima s la coincidncia de sons que tenen dues o ms paraules a
partir de la vocal tnica.
Els prefixos aporten algun tret de significat a

la paraula a qu santeposen. Per exemple:
ante- afegeix el seu significat danterior,
abans de a la paraula sala quan junts formen
el terme antesala.
Tema del text:
Hi ha rima consonant quan coincideixen les

vocals i les consonants a partir de la vocal tnica. s la rima que percebem ms fcilment.
La rima tamb pot ser assonant. Hi ha rima
assonant quan, a partir de la vocal tnica, noms coincideixen les vocals.
Tema del text:
2. Busca el tema daquest text. Subratllan la idea principal i subratlla les paraules clau
que completen la idea.
El conreu de la planta del caf exigeix moltes

atencions. Al principi cal criar-la en viver, perqu s molt delicada. Cal proporcionar-li ombra constant. Necessita un clima clid, sense
grans diferncies de temperatura. Requereix
pluges fines i, sobretot, un sl ric en nutrients.
Tema del text:
29
168467 _ 0001-0088.indd
29
23/1/09
10:53:02
SubRaTllaR
Busca el tema del text la primera vegada que el llegeixis.
1. Relaciona cada text amb el seu tema.
Els polgons es classifiquen,
en primer lloc, entre
polgons regulars
i polgons irregulars.
Els triangles, quadrilters,

pentgons, hexgons, etc.,
sn tipus de polgons
regulars.
Permetre
Polgons irregulars
Polgons
Polgons regulars
s important destacar que

els polgons irregulars tenen
els costats diferents.
El permetre dun polgon

s la suma de les longituds
dels costats.
Recorda que subratlles per destacar paraules.

2. Reenquadra el tema i subratlla les paraules clau daquest text. Desprs, respon copiant les
paraules que has subratllat.
De qu tracta el text? Escriu-ne el tema.
Els quadrilters es classifiquen en tres
grups, segons el seu nombre de costats
parallels. Aix, podem trobar els parallelograms, que tenen els costats parallels
dos a dos; si noms tenen dos costats
parallels reben el nom de trapezis; i, finalment, els trapezoides, que sn aquells que
no tenen costats parallels.
Quin tipus de quadrilters hi ha?
Recorda que subratlles per destacar informacions.

3. Reenquadra el tema i subratlla les idees principals daquest text. Desprs, respon copiant
les paraules que has subratllat.
Per reconixer els polgons regulars cal observar amb atenci la forma que tenen.
Duna banda, has de saber que tenen tots
els costats iguals, s a dir, que cada un
dels seus costats t la mateixa mesura.
Laltra caracterstica fonamental s que tenen tots els angles iguals.
Quines dues caracterstiques tenen els polgons regulars?
30
168467 _ 0001-0088.indd
30
23/1/09
10:53:02
SubRaTllaR
En cada pargraf, busca una idea.
1. El text segent tracta dels viatges en les naus antigues. Subratllan les idees ms importants.
Bon viatge! O potser no?

Antigament, els viatges amb vaixell resultaven molt durs. No tenien res a veure amb
els dara. Els preparatius comenaven mesos abans de fer-se a la mar, quan els mariners reparaven el vaixell. Per exemple, tapaven amb fusta i brea els forats que pogus
tenir el buc; tamb cosien les veles que estaven esquinades i netejaven a fons la
bodega, per eliminar-ne insectes i rosegadors.
Just abans de salpar, carregaven els queviures a la nau, que incloen animals vius perqu desprs els anaven matant i cuinant a poc a poc. Era una manera de disposar
sempre de carn fresca. Tamb hi carregaven barrils daigua i de vi.
Un dels animals preferits per als viatges llargs era el porc. Els navegants sabien aprofitar fins a lltim trosset del pobre porc. Per descomptat, sen menjaven la carn, i la
sang, una vegada quallada, tamb es convertia en un plat exquisit. En reservaven
part de la pell per reparar veles; el greix servia tant per encendre el foc de la cuina
com per greixar les corrioles; els ossos llargs, una vegada secs, podien servir com a
ferramentes, i fins i tot els ossets de la columna vertebral eren utilitzats per jugar al
joc de losset.
Durant les travessies llargues, els mariners senfrontaven amb mltiples perills. Per
comenar, estaven exposats a les tempestats en alta mar i a la falta de vent. A vegades emmalaltien descorbut per no menjar fruites i verdures fresques, i aix provocava
que els caiguessin les dents i, fins i tot, que morissin. Per probablement el que ms
por els feia era la fam i la set, perqu si el viatge era massa llarg i no podien fer escala en algun port, tenien la mort assegurada.
2. Respon el que has aprs.

Qu feien els mariners abans de partir?
Quina era la darrera tasca abans de salpar?
Quines parts del porc aprofitaven els navegants?
Amb quins perills senfrontaven els navegants?
31
168467 _ 0001-0088.indd
31
23/1/09
10:53:02
buSCaR leS IDeeS pRInCIpalS

Quan resumeixis, descobreix el tema i localitza les definicions.
1. Llegeix el text i completa les activitats.
Els tubercles sn tiges subterrnies engruixides que emmagatzemen moltes substncies
nutritives. A partir daquests, es poden formar
noves plantes. La patata ns un exemple.
Quin s el tema del text? Marca la resposta correcta.

Els tubercles.
Les patates.
Encercla, en el text, la primera vegada que surt el tema.

Qu sn els tubercles? Subratllan la definici. Desprs, copia-la o resumeix-la amb paraules teves.
2. Llegeix el text i completa les activitats.

El primer pas de la reproducci s la pollinitzaci. La
pollinitzaci s el transport dels grans de pollen des dels
estams fins al gineceu. Generalment la pollinitzaci t lloc entre flors que pertanyen a plantes separades.
Quin s el tema del text? Marca la resposta correcta.

La reproducci.
La pollinitzaci.
Encercla, en el text, la primera vegada que surt el tema.

En qu consisteix la pollinitzaci? Subratllan la definici. Desprs, copia-la o resumeix-la
amb paraules teves.
32
168467 _ 0001-0088.indd
32
23/1/09
10:53:02
buSCaR leS IDeeS pRInCIpalS

Si el tema consta de diversos subtemes, buscan les definicions en el text.
1. Llegeix. Desprs, completa les activitats.
Els principals fenmens atmosfrics sn les precipitacions i el vent.

Les precipitacions sn les diverses formes en qu laigua cau de latmosfera a la superfcie terrestre. Pot ser
en forma de pluja, de neu o de grans.
El vent s el moviment de laire duns punts de la Terra a
uns altres. En alguns llocs, els vents tenen noms propis;
per exemple, en les zones de costa els vents que bufen
del mar a la terra durant el dia i de la terra al mar durant
la nit reben el nom de brises.
Escriu el tema del text i els dos subtemes.
Copia o resumeix les dues definicions que cont el text.
33
168467 _ 0001-0088.indd
33
23/1/09
10:53:02
ReDaCTaR el ReSum
Si resumeixes a partir dun esquema, relaciona les idees que hi incloguis.
1. Observa lesquema.
Intensitat de la qualitat que expressa ladjectiu
GRAUS
DE
LADJECTIU
Tres graus
Grau positiu
No indica la intensitat de ladjectiu

gos simptic
Grau comparatiu
Compara un adjectiu amb altres

Inferioritat: menys simptic que
Igualtat: tan simptic com
Superioritat: ms simptic que
Grau superlatiu
La major intensitat possible

simpatiqussim
Ara, completa el resum amb la informaci de lesquema.

Graus de l
Els graus de ladjectiu indiquen la
Podem expressar un mateix adjectiu en tres
El grau positiu
Per exemple,
El grau
Per exemple,
El grau
Per exemple,
34
168467 _ 0001-0088.indd
34
23/1/09
10:53:02
ReDaCTaR el ReSum
1. Redacta un resum a partir de lesquema segent.
Grups de paraules ordenades que serveixen per expressar una idea
S
Sentit complet
Va caure un llamp
Va caure un
NO
Entonaci independent
Amb una pausa.

Amb un signe de puntuaci.
Oracions
Contenen un verb
Ens veiem dem.
Frases
No contenen verb
Fins dem!
Condicions
LENUNCIAT
Classes
35
168467 _ 0001-0088.indd
35
23/1/09
10:53:02
elabORaR eSquemeS
El tema del text es converteix en el ttol de lesquema.
Al Regne Unit no mesuren les longituds en metres o quilmetres, com fem nosaltres. Les
unitats de longitud que empren al Regne Unit, diferents de les nostres, sn les segents,
ordenades de ms petita a ms gran: polzada, peu, iarda i milla.
El peu i la polzada van sorgir arran de fer servir com a unitats de mesura parts del cos
hum. Susen per mesurar longituds petites. Una polzada equival a 2,54 cm i un peu a
30,48 cm.
Per mesurar longituds ms grans, les unitats ms utilitzades sn la iarda i la milla. La iarda s lleugerament ms petita que un metre i la milla equival a prop de dos quilmetres.
De qu tracta el text? Completa el tema.

.............................. de longitud al ..............................
Copia el tema del text com a ttol de lesquema segent i completan les dades.
........................................
........................................
........................................
........................................
Amb la mateixa informaci del text, completa aquest altre esquema.
<
<
<
<
Observa amb molta atenci la forma daquest esquema i completal amb el ttol i les dades
corresponents.
..................................
..................................
..................................
......... cm
..................................
......... cm
..................................
prop de ...................
..................................
prop de ...................
36
168467 _ 0001-0088.indd
36
23/1/09
10:53:03
elabORaR eSquemeS
La forma de lesquema depn de la informaci del text.
Lequip necessari per sortir a observar aus al camp no ha de pesar gaire perqu aix fa
menys agradable lactivitat. s imprescindible portar uns prismtics per observar les aus
sense necessitat d'acostar-nos-hi gaire. Ens caldr un quadern per apuntar-hi el que vegem. Conv que hi afegim uns llapis de colors per fer dibuixos rpids de les aus que
aconseguim veure. No hem de tocar excrements o restes danimals amb les mans; s
millor que portem uns guants. Si disposem duna lupa podrem observar els detalls de tot
el que trobem. I, finalment, no ens pot faltar un metre per mesurar les plomes que pugui
haver-hi a terra i tamb per mesurar les petjades que trobem sobre el fang.
Un esquema daquest text tindr tants apartats com objectes calgui dur a una observaci daus.
Quants apartats ha de tenir lesquema? Encercla.
4
Marca amb una X la forma que tindria un esquema del text anterior.
.....................
.....................
.....................
.....................
......................
.....................
.....................
.....................
.....................
......................
.....................
.....................
.....................
.....................
2. En el quadern, elabora un esquema del text que has llegit i inclou-hi el tema, els objectes
que calen per observar aus i per a qu es fan servir cada un daquests objectes.
37
168467 _ 0001-0088.indd
37
23/1/09
10:53:03
elabORaR eSquemeS
La forma de lesquema depn de la informaci del text.
1. Relaciona cada text amb la forma desquema ms apropiada.
.................................
Els textos literaris poden estar escrits en

prosa o en vers. Els textos escrits en vers
es diuen poemes.
..................................
.................................
.................................
.................................
Els substantius sn paraules que anomenen

persones, animals, objectes, idees i sentiments. Els substantius poden ser comuns i
propis. Al seu torn, els substantius comuns
poden ser concrets o abstractes.
Una sllaba s un grup de sons que es

pronuncien junts en un cop de veu. Segons
el nombre de sllabes que tenen, les paraules poden ser monosllabes, bisllabes, trisllabes i polisllabes.
.....................
........................
.....................
...................
............
...................
...................
......................
...................
2. Completa cada un dels esquemes anteriors amb la informaci del text corresponent.
No oblidis escriure-hi el tema del text.
3. En el quadern, elabora un esquema amb la informaci del text segent.
No oblidis escriure-hi el tema del text.
Els adjectius tenen gnere: poden estar en mascul o en femen; per
exemple, bell s mascul i bella s femen. Els adjectius tamb tenen
nombre: estan en singular o en plural; per exemple, simptica est en
singular i simptiques est en plural. I per ltim, els adjectius tenen
grau: grau positiu, grau comparatiu i grau superlatiu; per exemple, amable est en grau positiu, tan amable com est en grau comparatiu, i
amabilssim est en grau superlatiu.
38
168467 _ 0001-0088.indd
38
23/1/09
10:53:03
elabORaR TauleS
En la taula, cal decidir quantes columnes i files fan falta.
1. Llegeix i respon.
Fa uns quants segles, els mars estaven dominats pels pirates. Alguns daquests assaltadors de vaixells van arribar a
fer-se molt famosos per les seves malifetes.
El pirata Barba-rossa navegava en una galera. La galera s
una embarcaci llarga i estreta, que disposava de veles i
tamb de dues fileres de rems.
Tots els vaixells de lpoca temien trobar-se en el mar el
bergant de Barbanegra, un vaixell petit, per molt manejable. El seu pal major, amb la bandera del sinistre capit, es
podia veure des de molta distncia.
Anne Bony va ser una de les poques dones pirates que han
existit. Navegava en una balandra. Les seves cinc veles
aconseguien que el vaixell assols gran velocitat quan bufava el vent.
De qu tracta el text? Escriu-ne

el tema.
Quants pirates sesmenten

en el text? Encercla.
2
Qu sen diu, de cada un dells?

Marca.
Com es deia.
De quin pas era.
Per probablement el ms cruel de tots els pirates va ser el

senyor Cheng. Assaltava les seves vctimes en un junc, que
s un vaixell lleuger i rpid que portava les veles tesades
amb canyes de bamb.
Amb quin vaixell navegava.

Com era el seu vaixell.
2. Escriu cada rtol on correspongui. Desprs, completa la taula amb les informacions que cont
el text.
Senyor Cheng
Anne Bony
PIRATES FAMOSOS
CARACTERSTIQUES
Barba-rossa
VAIXELL
NOM
Barbanegra
39
168467 _ 0001-0088.indd
39
23/1/09
10:53:03
elabORaR TauleS
En la taula, cal decidir quantes columnes i files fan falta.
1. Llegeix.
El joc dels escacs es compon dun tauler i 32 peces en total, dividides en dos bndols: 16
peces blanques i 16 peces negres. El jugador que tria les peces blanques disposa dun rei,
una dama, dues torres, dos alfils, dos cavalls i vuit peons. El jugador que juga amb les
peces negres disposa del mateix nombre de peces de cada tipus.
Tria la taula ms adequada per a la representaci de les peces del joc descacs
i completa-la amb les dades.
PECES DELS ESCACS
Blanques
Negres
PECES DELS ESCACS
Blanques
Negres
2. Llegeix i completa la taula ms adequada amb la informaci del text segent.

Sabem que els escacs antics eren diferents dels escacs moderns. En els escacs antics jugaven quatre jugadors i cada un daquests jugadors disposava dunes deu peces, mentre que
en lactualitat hi juguen dos jugadors amb 16 peces cada un. A ms, en lantiguitat shi jugava amb daus, mentre que ara noms sutilitza un rellotge que marca els temps.
ELS ESCACS
ELS ESCACS
40
168467 _ 0001-0088.indd
40
23/1/09
10:53:03
elabORaR TauleS
1. Llegeix i elabora una taula amb la informaci del text segent.
Els tipus de canvis de la matria

La matria sofreix canvis contnuament. Hi ha dos tipus de canvis:
canvis fsics i canvis qumics.
Alguns exemples de canvis fsics sn els segents: el moviment,
la dilataci, la contracci, la fragmentaci i els canvis destat.
Hi ha multitud de canvis qumics. Loxidaci, la combusti i la putrefacci en sn alguns exemples.
Tema del text:
2. En el quadern, elabora una taula amb la informaci del text segent.
Les capes de latmosfera

Latmosfera t un gruix de centenars de quilmetres; no obstant
aix, la vida noms es desenvolupa en la capa ms baixa de latmosfera, anomenada troposfera. La troposfera arriba fins als 14 km
daltitud, si fa no fa. Cont gaireb tot el vapor daigua.
Per damunt daquesta capa hi ha lestratosfera, una capa que arriba fins a uns 30 km. Cont una proporci elevada doz.
41
168467 _ 0001-0088.indd
41
23/1/09
10:53:04
168467 _ 0001-0088.indd
42
23/1/09
10:53:04
2
preparaci
davaluacions
168467 _ 0001-0088.indd
43
23/1/09
10:53:04
168467 _ 0001-0088.indd
44
23/1/09
10:53:04
Repassar continguts
Abans de repassar:
Llegir minuciosament.
Comprendre.
Organitzar les idees.
Interioritzar-les.
1. En qu consisteix repassar continguts

Repassar continguts consisteix a tornar a la informaci que prviament sha processat, s a dir, una vegada que sha comprs i que sha assimilat.
Tant els manuals de tcniques destudi com els docents i els mateixos alumnes utilitzen el terme reps amb dos sentits. Les referncies dels nens i nenes resulten
aclaridores:
Reps = ltima fase de lestudi.
Ja ho s i ara ho repassar unes quantes vegades per tenir ms seguretat.
Reps = Cada bucle de la memoritzaci.
Ho he repassat una vegada mirant el llibre, desprs una altra amb el meu resum.
Ja gaireb ho he aprs. Ara ho repassar en veu alta, amb lesquema davant per
no perdrem. I desprs tho explico a tu, a veure si ho s, dacord?
2. Per a qu repassem continguts

El reps pot obeir a necessitats diferents i, per tant, els fins pels quals es repassa
tamb sn diferents. Aqu teniu dues perspectives diferents per abordar els repassos.
1. Lestudiant es planteja qu ha de fer amb els continguts que repassar:
Repassa per aconseguir una visi global del tema que sha treballat a classe: Hem
acabat el tema del substantiu i he de reunir tota la informaci que he recollit.
Repassa per memoritzar un tema complet: He daprendre el tema 5: El sistema
solar.
Repassa per memoritzar continguts complexos que exigeixen exactitud: He
daprendre les escales dunitats de longitud, massa i capacitat.
2. Lestudiant es planteja com demostrar que domina aquests continguts:
Repassa per preparar una prova escrita.
Repassa per preparar una exposici oral.
Repassa per preparar una posada en com.
Preparar material
Suggeriu a lalumnat
que, per repassar,
tingui a m paper
i llapis.
45
168467 _ 0001-0088.indd
45
23/1/09
10:53:04
3. Estratgies: rellegir
Davant de qualsevol tasca destudi i per a la preparaci duna prova, s indispensable
rellegir els temes i els apunts.
Lalumnat de Primria pot aprendre a repassar a partir dun model sistemtic, que
han de practicar en activitats de grup-classe. La manera ms senzilla diniciar-hi
els alumnes s incorporar-lo a la metodologia de lrea de Coneixement del medi;
una vegada refermat el mtode, pot fer-se extensible a qualsevol altra rea destudi.
Mtode per rellegir el tema en el llibre de text o els apunts

1r Rellegir una vegada, tot seguit, el tema. (Llegir)
Lectura silenciosa.
Serveix per recordar la idea global del tema: de qu tracta, quines parts t.
2n Rellegir de nou apartat a apartat. (Llegir + fixar)
Lectura oral.
Serveix per enunciar el ttol de lapartat i fixar els continguts concrets daquesta part. s
fonamental que lalumnat associ amb cada ttol el contingut precs.
3r Rellegir i arrossegar. (Llegir + fixar + relacionar)
Lectura oral comentada.
En acabar de rellegir cada apartat, cal mirar enrere per saber quin lloc ocupa aquest apartat
en la totalitat del tema i relacionar-lo amb el que ja sha vist.
Serveix per connectar cada informaci en un tot.
Com a mtode de reps, cal aplicar-lo quan ja sha treballat el tema i, per tant, els
nens i nenes ja shan acostat anteriorment a la informaci i ja han dut a terme les
activitats.
Un truc
Si habitualment
comenceu la unitat
llegint amb lalumnat
la informaci del llibre,
aquest mtode us ser
igualment til en aquest
procs inicial. Tant si
soleu demanar-los
que resumeixin el tema
com si no, aquesta rutina
els en facilitar
la comprensi
i lassimilaci.
La primera relectura s individual i silenciosa, per les altres dues sn necessriament orals i collectives. s important que reproduu en veu alta aquest procs mental que sorigina quan un lector intenta fixar una informaci i relacionar-la amb les
altres que cont el text. Per la mateixa ra, les intervencions de lalumnat enriqueixen
lexperincia dels companys.
46
168467 _ 0001-0088.indd
46
23/1/09
10:53:04
Cal rellegir-ho tot?

Fins que lalumnat no hagi adquirit la suficient autonomia, responeu-los sempre a
aquesta pregunta. Abans de plantejar-se qu rellegir, han de saber en quin moment
daprenentatge es troben i amb quina finalitat sestan plantejant la relectura. Per
exemple:
Del tema La prehistria, heu de repassar els apartats que es refereixen a
lartesania i a lart, perqu dem veurem un documental i aix sabrem de qu
tracta.
Eviteu, tant com pugueu, experincies descoratjadores com rellegir-se el tema sencer
quan nhi ha prou de rellegir-ne una part. La relectura completa dun tema t utilitat
per estudiar, per tancar la unitat o per preparar una prova o una exposici. Recordeu
que la clau perqu un estudiant acabi adquirint un mtode destudi propi s que comprovi que aconsegueix millors resultats amb menys esfor.
Serveix de res rellegir els ttols?
Un llibre de text recull la informaci ordenadament i organitzadament i, a ms, gaireb tots els professors inviten lalumnat a fer resums en qu se sintetitza la informaci i sen depura lorganitzaci. Aix, doncs, en el resum dun tema, els ttols i els
subttols enuncien els continguts sobre els quals versa la informaci, per categories. Per aix, repassar els ttols:
Permet formar-se una idea completa del tema.
Permet comprendre en quantes parts es divideix el tema i de qu tracta cada
una.
Quan lalumnat prepara una prova en qu ha de desenvolupar continguts, resulta
especialment apropiat:
Rellegir tots els ttols del tema, com si es tracts dun esquema.
Rellegir el ttol de cada apartat i repassar en veu alta el que cont.
Fins i tot en alguns temes de Matemtiques, en qu la informaci que cal aprendre
s molt concreta, s til rellegir els ttols que hi ha. Per exemple, quan es repassa
el tema rea de figures planes, lalumnat pot revisar les pgines del llibre aix:
Llegir cada ttol dapartat
I aix li permet evocar...
Qu s lrea duna figura?
Que s la superfcie que ocupa una figura plana.
Unitats de superfcie
Que les unitats sn el centmetre quadrat, el decmetre quadrat i el metre quadrat.

I que van de 100 en 100.
rea del rectangle

i del quadrat
Que s igual a la base per laltura.

Que s costat per costat.
rea del triangle
Que s igual a la base per laltura, dividit entre dos.
47
168467 _ 0001-0088.indd
47
23/1/09
10:53:04
4. Estratgies: reelaborar la informaci fonamental

Repassar s un recurs per reelaborar la informaci. Reelaborar la informaci s el
mtode ms efica de reps. I ambds, reps i reelaboraci, sn fases ineludibles
de lestudi.
No es tracta dun joc de paraules, sin dun de tants processos de retroalimentaci
que es donen en el camp de laprenentatge significatiu. El reps s un instrument
molt potent que proporciona una rendibilitat intellectual alta.
Algunes estratgies concretes per reelaborar la informaci fonamental dun tema
sn les segents:
Fer una llista de preguntes possibles, fins i tot encara que algunes sencavalquin
amb altres. Aix obliga lalumnat a plantejar-se la informaci des de diferents perspectives.
Preguntar dubtes a classe. Els nens i nenes que pregunten dubtes solen tenir
una major predisposici a reflexionar sobre el contingut de la informaci i sobre
els seus propis processos de comprensi. En el mateix sentit, lalumnat amb
poca disposici estratgica t dificultats per plantejar dubtes, perqu no sap
concretar-los.
Aclarir els dubtes de companys. Els problemes entre iguals sn beneficiosos tant
per a lalumne que t algun dubte com per al company que lajuda a aclarir-lo.
Explicar el mateix duna altra manera. Com ms difcil sigui la informaci, ms til
resultar aquesta estratgia de parlar amb si mateix. La clau est a plantejar-se
que un ha dexplicar all a alg que no ho coneix o que no ho entn.
Repetir esquemes i dibuixos mentre sexpliquen en veu alta les idees que representen.
Repassar fent gargots amb paper i llapis. Suposa anar reproduint el discurs amb la
informaci, mentre es busca el suport desbossos que recorden dibuixos o grfics,
de traos que representen esquemes, de lescriptura rpida de noms difcils, etc.
Servir-se dun gui que contingui noms els ttols i subttols del tema. Serveix quan
lalumnat sexplica a si mateix la informaci, generalment de manera oral. Conv
no utilitzar aquesta estratgia fins que no shagi memoritzat prou la informaci, ja
que el gui no cont la informaci prpiament dita.
Servir-se dun esquema el ms concs possible. Serveix per construir un discurs
personalitzat, per mantenint una organitzaci fixa i assegurant totes les informacions fonamentals. Potencia que lalumnat incorpori al discurs gran quantitat de
connectors lgics, perqu aquest prengui forma.
48
168467 _ 0001-0088.indd
48
23/1/09
10:53:05
A classe
Doneu molta importncia
al fet que les tasques
quedin totalment
corregides. Aix, no
noms saclareixen
dubtes i es resolen
errors, sin
que els treballs serveixen
desprs com a referent
per als repassos.
s convenient repassar els exercicis resolts?

En lrea de Coneixement del medi, resulta til repassar els exercicis fets a classe i
a casa, perqu plantegen qestions que ajuden lalumnat a reelaborar la informaci.
Lajuden a distanciar-se de la literalitat del llibre o dels apunts, i el posen en disposici daplicar el que ha aprs.
En lrea de Matemtiques, la forma ms efica de reps s tornar a resoldre els
mateixos exercicis que shan fet a classe. Perqu lalumnat pugui repassar tot sol,
s imprescindible que tingui els exercicis ben resolts en el quadern.
En lrea de Llengua, rellegir els exercicis de vocabulari i els de gramtica pot ser de
gran utilitat. El millor s llegir lenunciat dels exercicis tapant-ne la soluci i respondre de forma oral.
s convenient repassar les illustracions del llibre?
Aconselleu als nens i nenes que durant els repassos revisin les fotografies i els grfics que hi ha en el llibre de text. Es poden servir de les imatges per repetir la informaci en un ordre diferent del que t el resum. A ms, si retenen la imatge, lassociaran amb les idees que acompanya i aix reforar la memoritzaci de la
informaci.
Per exemple, a Coneixement del medi molts continguts histrics es poden basar sobre imatges: les grans obres arquitectniques dels romans; una catedral medieval; el
quadre Els afusellaments del 3 de maig, de Goya, per situar els fets de 1808; una fotografia del Congrs dels Diputats per marcar el comenament de la democrcia;
etc.
Per qu repassar en veu alta?
Repassar en veu alta obliga lestudiant a reelaborar la informaci: busca diverses
formes dexpressar la informaci fonamental i necessita anar establint relacions lgiques que connecten unes idees amb les altres.
Si la seva manera natural de memoritzar s repassar una vegada i una altra el text
original en silenci, convindr aconsellar-li que faci almenys un parell de repassos en
veu alta, perqu, si no, corre el risc de memoritzar literalment la informaci.
49
168467 _ 0001-0088.indd
49
23/1/09
10:53:05
Qu tenen en com el resum i els apunts?

Tant el resum com la presa dapunts constitueixen mtodes de reelaboraci de la
informaci que comparteixen les caracterstiques segents:
Registren la informaci important del text i el discurs de referncia.
Presenten la informaci ordenada, organitzada i jerarquitzada.
Recullen el vocabulari especfic i, al mateix temps, el discurs hi est prou personalitzat.
El que sacaba de dir justifica que tant el resum com els apunts siguin considerats
amb unanimitat dues tcniques fonamentals en els diferents processos de comprensi sigui quina sigui lextensi que vulgui donar-se a aquest concepte.
No obstant aix, no hi ha unanimitat respecte de si sn suficients per a lestudi
prpiament dit (memoritzaci): els seus detractors hi alleguen en contra que sn
reelaboracions restringides, que han deixat en el cam exemples, matisos i detalls
rellevants de la informaci i que, per tant, condueixen lestudiant a una memoritzaci ms literal de la que faria amb el mateix llibre de text.
Es repassa igual en totes les rees?
Independentment del fet que es facin proves davaluaci o no, els estudiants necessiten tancar cicles i repassar. El reps de continguts t un esquema com en totes
les rees:
Quins temes hem vist?
Qu cont cada tema?
Ho s?
Plantejament dels repassos en lrea de Llengua

Relectura dels temes en el llibre, prestant atenci especial a les parts dinformaci.
Confecci per escrit duna llista dels continguts. Si sn unes quantes unitats, conv que siguin ordenats per disciplines. Per exemple, reps de:
Gramtica: Els temps verbals.
Vocabulari: Paraules simples i compostes.
Ortografia: Paraules amb final.
Reps del que sha destudiar, s a dir, els continguts, tant amb el llibre com amb
els resums i esquemes. Ho s explicar amb les meves prpies paraules? S les
definicions i les normes?
Revisi de les activitats escrites que shan fet. Nova realitzaci oral de les activitats de vocabulari i invenci doracions amb les paraules i expressions. Elaboraci
de llistes de paraules que segueixin les regles dortografia.
50
168467 _ 0001-0088.indd
50
23/1/09
10:53:05
Plantejament dels repassos en lrea de Matemtiques

Relectura dels temes en el llibre, prestant atenci especial als ttols i a les parts
dinformaci.
Relectura, apartat per apartat, de la informaci. Relectura oral del ttol i explicaci
de la informaci amb paraules prpies.
Revisi dels exercicis corregits i distinci de quins tipus dexercicis hi ha hagut.
Repetici dalguns de cada tipus, tapant-ne la soluci i desprs comprovant-ho.
Revisi dels problemes. Nova resoluci de tants com sigui possible.
Plantejament dels repassos en lrea de Llengua estrangera
Relectura dels temes en el llibre i els apunts del quadern.
Confecci duna llista amb els continguts treballats:
Vocabulari: la cuina; el carrer; els nombres.
Gramtica: els verbs.
Reps de la llista de vocabulari: ocultaci de la paraula i escriptura daquesta en
paper en brut, tan rpidament com sigui possible; descobriment i comprovaci; repetici de loperaci amb tota la llista diverses vegades. Repetici oral del mateix.
Amb el llibre obert, conversa: al fil dels ttols, aprofitament de les illustracions per
al reps de les construccions apreses, per a la descripci del que shi veu, per a
la improvisaci de dilegs figurats entre diversos personatges...
Plantejament dels repassos en lrea de Coneixement del medi
Relectura de cada tema en el llibre amb els resums i apunts al costat.
Si no shan fet anteriorment, confecci desquemes. Explicaci oral duna visi
general del tema i quines parts cont.
Reps una vegada del tema responent a preguntes curtes (noms, fets, caracterstiques...).
Reps una altra vegada responent a preguntes llargues de desenvolupament.
5. Estratgies: memoritzar
Rellegir, reelaborar la informaci i memoritzar no sn fases allades durant lestudi;
es tracta ms aviat de processos circulars interconnectats: des de la primera lectura, ja sinicia el procs de memoritzaci.
Perqu lempremta de la memria sigui duradora, han dexistir per fora temps
daprehensi, temps de fixaci i temps de refor. I per sobre de diferncies individuals, aquests temps han de ser complementats amb intervals dinterrupci; per
exemple, entre un reps i el segent, o entre lltim reps i el moment en qu cal demostrar el que sha aprs. Sn condicions necessries perqu la informaci sassenti,
es con-solidi.
51
168467 _ 0001-0088.indd
51
23/1/09
10:53:05
Fomenteu
lautoestima
No deixeu espai per a
manifestacions fatalistes
del tipus Jo tinc molt
mala memria. La
memria cal exercitar-la.
Doncs b, si en el procs de memoritzaci la gesti del temps resulta fonamental,

caldr capacitar lalumnat per prendre el control del seu temps, i res de millor que
explicar-li-ho des duna perspectiva que li resulti til.
s de tot el temps necessari per comprendre. No s temps perdut, perqu una vegada que he comprs la informaci, tardar menys a aprendre-la. No saprn el
que no es comprn: es pot memoritzar de manera literal, per no serveix de res i
sesborra fcilment de la memria.
Una estratgia destudiant efica: latenci a les explicacions a classe i la formulaci de preguntes referents a qualsevol dubte li estalvia temps i problemes quan
desprs sigui tot sol davant del llibre.
Reserva de temps per sintetitzar i organitzar la informaci. Encara que no mho
demanin com a exercici obligatori, faig subratllats, resums, taules i esquemes;
aix masseguro que comprenc b tot i, gaireb sense adonar-men, comeno a
aprendre-ho.
Una estratgia destudiant efica: fer els resums i els esquemes sempre de la mateixa manera (mateix paper, mateixos colors, ttols i subttols sempre iguals) li estalvia temps doblement: la rutina el portar a ser cada vegada ms rpid i el fet de
sintetitzar far que comenci lestudi prpiament dit amb la informaci ja assimilada.
Tria del moment adequat destudi. Si dic que estudiar, s que dedicar tota la
meva atenci a aix. El cansament i les distraccions condueixen a malbaratar temps
i esfor.
Una estratgia destudiant efica: la tria autnoma de quan memoritzar i ser rigors; els pares i els professors imposen condicions als que no obtenen bons resultats, per deixen marge dautonomia als que es mostren metdics.
Establiment dun pla de repassos. Gaireb sempre estudio perqu a classe em
marquen una meta (per exemple, que tinc una prova escrita dimarts), de manera
que puc assenyalar en el calendari quants dies abans he de comenar a repassar
la matria. Com millor shagin cobert les fases de comprensi i sntesi, ms
eficaos seran els repassos.
Una estratgia destudiant efica: la realitzaci de molts repassos i que cada un
sigui tan breu com sigui possible. Per cal no perdre de vista lobjectiu: saber-ho
tot i saber-ho molt b.
52
168467 _ 0001-0088.indd
52
23/1/09
10:53:05
Repassar procediments
Repassar
procediments
garanteix:
Comprendre el que
sest fent.
Establir rutines
dautocontrol.
Verbalitzar processos
mentals.
Prendre conscincia
dels processos
daprenentatge.
1. En qu consisteix repassar procediments

Lalt contingut procedimental de lrea de Matemtiques justifica dedicar un apartat
especfic per reflexionar sobre les estratgies i les tcniques que sn prpies
daquesta rea. No obstant aix, alguns dels suggeriments que sinclouen aqu sn
igualment vlids en altres rees daprenentatge.
Lalumnat amb poques habilitats estratgiques no repassa un procediment de manera espontnia. s important prendre conscincia daquest fet per planificar les
iniciatives didctiques que semprenguin.
Si un procediment t xit, el nen o nena no es plantejar si ho ha fet b o malament. En t prou amb el resultat.
Si un procediment fracassa, el nen o nena el repetir mecnicament; i si continua
fracassant, potser desistir, potser provar un altre procediment i..., torna a comenar.
Per tant, lacci docent ha de dirigir-se a inculcar en lalumnat hbits de reflexi i
actituds dinters pel treball ben fet, perqu prengui conscincia dels processos
daprenentatge de qu sn protagonistes.
2. Per a qu repassem procediments

Lobjectiu ltim de repassar procediments s tenir la certesa que una tasca est
ben feta. En el terreny prctic, aix es tradueix en una doble seguretat:
Estar segurs que no shan coms errors.
Estar segurs que sha fet servir el millor procediment possible.
Per a qu repassem
els procediments
Exemples de situacions matemtiques

en qu lalumnat repassa procediments
Per comprovar resultats
No dna per acabada una divisi fins que fa la prova de loperaci (quocient 3 divisor 1 residu).
Per detectar errors

en el resultat
A classe, durant la correcci duna srie de percentatges, veu que t malament un clcul.
En lloc de limitar-se a copiar el resultat correcte, el recalcula sobre la marxa i lanota b.
Per detectar errors

en el procs
A la seva companya li surt un resultat diferent en el problema i compara els passos

que han seguit lun i laltra.
Per millorar procediments
Per calcular 2/3 de 150 abans efectuava totes les operacions (150 : 3 i 50 3 2).
Quan ha automatitzat el procediment de clcul, el fa mentalment i nanota el resultat.
53
168467 _ 0001-0088.indd 53
30/1/09 12:57:59
3. Estratgies: rellegir i explicar el procediment

Eviteu temors
Els nens i nenes
daquest nivell se senten
encara molt insegurs
quan sels presenta una
dificultat en les tasques
individuals. Intenteu
que no consultin ells
sols el llibre de text.
s recomanable
que els acompanyeu
en la consulta, per no
per explicar-los res,
sin per ajudar-los
a rellegir la informaci
i interpretar-la.
Els nens i nenes dltim cicle de Primria han destar habituats a fer servir
autnomament el llibre de text com a font dinformaci, fins i tot en Matemtiques.
Conv que es llegeixin a classe, i tamb individualment, tots els ttols (perqu prenguin conscincia de quin tema estan treballant) i totes les informacions, tant les referides a conceptes com les que descriuen procediments.
En el mateix sentit, val la pena treure partit de totes les propostes del llibre de text
en qu hi hagi indicacions grfiques directes.
Quan ja el treball de la unitat didctica est iniciat i lalumnat emprn les activitats
collectives o individuals, s interessant que el llibre es converteixi en un veritable
recurs de consulta.
Busco en el llibre on sexplica el procediment
Rellegeixo les fases del procediment
Explico el procediment
Exemple dun procediment explicat verbalment

LA FRACCI DUN NOMBRE
Calculem 3/4 de 28
1r Dividim el nombre entre el denominador.
28 : 4 = 7
2n Multipliquem el quocient obtingut pel numerador.
7 3 = 21
Per tant, 3/4 de 28 = 21
Com es pot treure partit daquesta proposta:

1. Demaneu-li que llegeixi el ttol del procediment i que esmenti qu sap ja sobre
fraccions (la representaci, la suma...).
2. Que llegeixi lenunciat del procediment. Qu deu voler dir aix de 3/4 dun nombre?
Que sadoni del fet que s que sap calcular 1/2 dun nombre (la meitat). I 1/3?
3. Pot representar 1/2 de 28 en forma de grfic sectorial? I 1/3? Que el dibuixi a la
pissarra.
4. Que llegeixi un per un els passos que cal seguir per fer-ho.
5. Que expliqui el procediment amb les seves paraules i servint-se de dibuixos.
54
168467 _ 0001-0088.indd
54
23/1/09
10:53:05
A continuaci tenim un exemple similar dun llibre de Llengua, en el programa dexpressi

escrita:
EL CARTELL
El cartell s un missatge amb qu es pretn fer arribar una informaci a un bon nombre de persones. A vegades, el cartell tamb intenta convncer-nos dalguna cosa.
A. Planificaci. Decideix quina informaci inclours en el teu cartell i fes-ne un esbs.
B. Redacci. Confecciona el cartell tenint en compte que pots jugar amb la mida de les lletres i que hi
has de disposar el text de forma que destaquis all que sigui ms important.
C. Correcci. Revisa el teu cartell i assegurat que no cont faltes, que no has oblidat res i que t
un aspecte net i atractiu.
Exemple dun procediment explicat grficament

CLCUL: DIVIDIR UN NOMBRE NATURAL ENTRE 100 I ENTRE 1.000
3.000: 100 = 30
104.000 : 1.000 = 104
400 : 100
700 : 100
1.200 : 100
5.900 : 100
60.800 : 100
6.000 : 1.000
8.000 : 1.000
52.000 : 1.000
70.000 : 1.000
345.000 : 1.000
Com treure partit daquesta proposta:

Demaneu-li que llegeixi el ttol i lenunciat del procediment i que observi les capaleres.
Que expliqui de qu tracta lexercici. Qu cal fer. Com diu que cal fer-ho.
Que, seguint lexemple proposat, digui els resultats corresponents.
Que expliqui amb paraules prpies com es divideix un nombre entre 100. I entre 1.000.
Estratgies didctiques:
No estalvieu esfor a lalumnat, ni en la interpretaci de la proposta ni en lexplicaci del
procediment.
Fingiu amb humor que no lenteneu, fins que no sexpliqui amb suficient claredat.
Aqu tenim un exemple similar dun llibre de Coneixement del medi:
DIBUIX DUNA PLANTA
1r
2n
Traceu la lnia de sl i dibuixeu

la lnia general de la planta
3r
Dibuixeu-ne les arrels
Dibuixeu-ne la tija i les branques
4t
Dibuixeu-ne les fulles i flors
Pinteu la planta
55
168467 _ 0001-0088.indd
55
23/1/09
10:53:05
4. Estratgies: inventar altres prctiques similars

La repetici dun procediment garanteix que lalumnat arribi a executar-lo correctament, per el que s desitjable s que vagi ms enll: que linterioritzi, que sigui
capa de discernir quan ha daplicar-lo perqu la situaci s semblant i quan no. Per
a aquest fi s especialment til la invenci de prctiques semblants.
Els recursos didctics que un docent posa en mans de lalumnat responen, sovint, a
una gradaci. Per exemple:
1. Sexerciten en la suma de fraccions, amb repetici dexercicis similars.
2. Senfronten amb problemes de sumes de fraccions, en situacions versemblants.
En cada un daquests moments, els nens i nenes aprenen i practiquen procediments concrets. Per quedant-nos en aquest nivell s molt possible que lalumnat el
registri com un aprenentatge matemtic sense ms, sense connexi amb la resta
de la seva realitat cognitiva.
En canvi, si assduament els proposem que inventin prctiques semblants, el procs daprenentatge es completa.
Recurs didctic
Procediments en qu sexercita lalumnat
Repetir molts exercicis

de suma de fraccions
Sumar fraccions.
Memoritzar i executar la mecnica del procediment.
Resoldre molts problemes

que exigeixen sumes
de fraccions
Plantejar el problema.
Transcriure en termes matemtics la situaci real.
Inventar altres problemes

que exigeixin sumes
de fraccions
Reconixer els elements que defineixen la situaci.
Solucionar el problema.
Identificar quin model correspon i aplicar-lo.
Sumar fraccions.
Establir equivalncies en la vida real.

Generalitzar el procediment.
Plantejar problemes de fraccions.
Solucionar problemes de fraccions.
Sumar fraccions.
56
168467 _ 0001-0088.indd
56
23/1/09
10:53:05
Dit duna altra manera, si habituem lalumnat a inventar altres prctiques on reproduir un mateix procediment, augmentar les seves competncies de forma slida.
Quan repeteix molts exercicis

de suma de fraccions
Automatitza la suma de fraccions.
Quan resol molts problemes que

exigeixen sumes de fraccions
Quan inventa altres problemes que

exigeixen sumes de fraccions
Reconeix el concepte de fracci

en la vida real.
Raona com es resol el problema
matemtic.
Suma fraccions.
Incorpora el concepte de fracci

a la seva experincia real
i a la seva experincia cognitiva.
Reconeix el concepte.
Raona la resoluci.
Suma fraccions.
Exemples de propostes per inventar prctiques

En lrea de Matemtiques:
Mesura langle proposat, indica de quin tipus s i dibuixa dos angles ms del mateix tipus.
En una piscifactoria hi ha 12
estanys que contenen 90
truites i 110 salmons cada
un. Formula tu una pregunta
de problema de suma i multiplicaci.
Inventa un problema de suma

i de divisi a partir de la
illustraci.
En lrea de Coneixement del medi:

Copia lesquema de laparell respiratori i indica el nom de cada rgan.
Desprs, posat dacord amb el teu
company o companya per treballar
de la mateixa manera un altre dels
aparells que hem estudiat.
57
168467 _ 0001-0088.indd
57
23/1/09
10:53:06
5. Detectar errors en el procediment

Els alumnes de Primria requereixen ajuda per distingir si un error en el resultat s
degut a un error de procediment. Per exemple, en un exercici de potncies que est
mal resolt, pot haver-hi un error de clcul o un error de procediment:
9 elevat a 3 = 273
9 3 9 = 81
81 3 9 = 279
9 elevat a 3 = 27
9 3 3 = 27
Sha equivocat en multiplicar 81 3 9
Ha cregut que elevar 9 al

cub s multiplicar 9 3 3
El procediment
s correcte
El procediment
s incorrecte
Exemples de rutines per repassar procediments

Si els alumnes shabituen des de petits a establir rutines de comprovaci, assumiran de manera natural la responsabilitat sobre la qualitat dels seus aprenentatges.
Conv que siguin rutines molt senzilles i polivalents:
Quan escric alguna cosa la rellegeixo.
Comprovo que mhe expressat amb claredat.
Reviso si hi ha faltes dortografia.
Reviso que tot est correcte, en especial, si copio una informaci o un enunciat
dexercici.
Quan efectuo una operaci matemtica, la repasso.
Aplico les proves corresponents a la resta o la divisi quan en faig.
Si he resolt un exercici, en rellegeixo lenunciat.
He fet el que sem demanava? Sabia com es fa o ho he consultat?
He expressat el resultat com sem demana?
Si he resolt un problema, el repasso.
Rellegeixo el problema: Nhe anotat b les dades?
Rellegeixo la pregunta final de lenunciat: Qu sem demanava? Quins passos he
fet per resoldre-la? La resposta correspon a la pregunta?
Repasso les operacions per assegurar-me que he fet b els clculs.
Si mequivoco diverses vegades en el mateix tipus dexercici, consulto.
Reviso en el llibre o en els resums com es feia.
Explico al professor el meu dubte, perqu majudi.
Potser el meu professor em recomanar que consulti altres companys.
58
168467 _ 0001-0088.indd
58
23/1/09
10:53:06
Ref lexionar sobre el propi aprenentatge

Reflexionar
proporciona:
Aprenentatge actiu.
Motivaci intrnseca.
Autonomia.
Autoconeixement.
Autoestima.
1. En qu consisteix reflexionar
En laprenentatge, com si dun viatge llarg es tracts, conv aturar-se de tant en tant
i consultar el mapa: don venim, on ens trobem, cap a on ens dirigim.
Ni els nens ni els adolescents no senten la necessitat espontnia de reflexionar
sobre els aprenentatges aconseguits. No obstant aix, s inqestionable que els
xits els produeixen una satisfacci ntima que els fa sentir-se a gust amb si mateixos i que els anima a emprendre noves metes. Per tant, val la pena mostrar-los
el que van aprenent, perqu se sentin gratificats i perqu donin sentit a la seva
vida escolar.
s en mans dels adults conrear i estimular les actituds reflexives i proporcionarlos mecanismes dautoavaluaci, perqu la retroalimentaci redundi en el propi benefici.
2. Per a qu reflexionem sobre laprenentatge

La reflexi sobre les adquisicions aconseguides admet orientacions diferents en
cada moment del procs daprenentatge:
Abans dacabar una unitat didctica.

Abans duna prova davaluaci.
Desprs duna prova davaluaci.
Reflexionem per detectar

les prpies dificultats.
En tancar una unitat didctica.

Desprs duna prova davaluaci.
En tancar un bloc de temes.
En acabar un trimestre o un curs.
Reflexionem per reconixer

el que hem aprs.
La realitat
s interpretable
Una dificultat no
s un obstacle
insalvable; una dificultat
s simplement
un objectiu que encara
no sha assolit.
59
168467 _ 0001-0088.indd
59
23/1/09
10:53:06
3. Estratgies: detectar les prpies dificultats

A classe
Reforceu positivament
aquells estudiants que
sn capaos didentificar
les seves dificultats.
Aquests estudiants
disposen dun recurs
estratgic de qu poden
extreure una alta
rendibilitat.
Amb ajuda, un alumne o alumna de qualsevol edat pot identificar all que encara no
li surt, all en qu sequivoca, all que no li resulta fcil de fer...
Qualsevol instrument s vlid, perqu limportant s que lalumnat:
Prengui conscincia que encara no t laprenentatge assolit.
Se situ en el punt de partida per aclarir la qesti: sol o amb ajuda.
Com aprofita el docent la reflexi?
Quan un alumne o alumna reflexiona per detectar les seves prpies dificultats:
s possible corregir errors de contingut i de procediment.
s possible emprendre tasques de refor o de recuperaci.
Per a qu es corregeix a classe?
Les correccions collectives poden convertir-se en reexplicacions, per amb lavantatge que es produeixen quan lalumnat ja sha encarat amb la dificultat: comprova
que ha coms un error, no ha sabut com fer un procediment, ha ents malament
una explicaci, etc. A ms donen loportunitat de constatar diverses solucions possibles per a una mateixa qesti. Alguns suggeriments per fer de la correcci una
situaci daprenentatge multidireccional (amb si mateix, entre iguals, professoralumne) sn:
No s un examen
Intenteu no convertir
cada correcci en una
prova davaluaci.
Si lalumnat t por
dequivocar-se en les
tasques diries,
recorrer a lengany
o a la cpia.
Garantiu un ambient de seguretat i de confiana. Una correcci mai no hauria de

convertir-se en una ocasi perqu un alumne o alumna se senti en evidncia, ni
per part dels companys ni per part del docent.
Durant la correcci, estimuleu lalumnat a dir en veu alta en qu shan confs.
Limportant de la correcci no s quants errors i quants encerts t un estudiant,
sin distingir entre errors sense transcendncia i dificultats que cal abordar i
solucionar.
Realitzeu la correcci quan el treball estigui fet. s contrari al sentit com corregir
el que no sha fet; un exercici que sha deixat en blanc s una oportunitat perduda, i no es recupera copiant un resultat.
Convenceu lalumnat perqu completi sempre els exercicis, fins i tot aquells que no
comprenen o que no saben resoldre. A ells, de segur que els sembla una contradicci, per expliqueu-los que les seves ments comprenen ms b una explicaci si
abans han topat amb la dificultat; que sesforcin per plantejar-se una estratgia i
que apostin per una soluci, encara que desprs resulti que no s la correcta.
Assegureu-vos que pregunten dubtes. Ensenyeu-los a no corregir un exercici fins
que no hagin comprs on estava lerror.
60
168467 _ 0001-0088.indd
60
23/1/09
10:53:06
Per qu cal comentar un examen corregit?

Una prova oral i una prova escrita no han de ser necessriament el final dun procs:
poden convertir-se en un instrument de detecci de dificultats, que permeti prendre
mesures.
El ms recomanable s que, una vegada que lalumne o alumna ha dut a terme una
prova, la rebi ja corregida com ms aviat millor i habiliteu un temps per comentar els
resultats del control i totes les correccions que hi pugueu haver marcat. Ser ms enriquidor si sobre la conversa a tots, perqu la majoria dels comentaris que hi sorgeixin seran dutilitat tamb a altres companys. Alguns suggeriments didctics sn els
segents:
Ajudeu-los a diferenciar entre dificultats de contingut i dificultats de procediment.
Passeu revista a estratgies bsiques:
Has llegit al principi totes les preguntes de la prova per fer-ten una idea general?
Has escollit primer les que et semblaven ms senzilles?
Has rellegit cada resposta abans de passar a la segent?
Has repassat tot el control abans de lliurar-lo?
Interesseu-vos per la gesti del temps:
Has tingut temps de fer-ho tot amb tranquillitat?
Has mirat el rellotge per calcular el temps que et quedava?
Si thas encallat en una pregunta, qu has fet?
Exigiu una anlisi dels resultats:
Tesperaves aquest resultat?
Qu pots millorar?
Qu necessites millorar?
De qu serveix revisar un quadern?
Si de manera peridica reviseu els quaderns dels vostres alumnes, aquests sestaran beneficiant per partida doble:
Duna banda, se senten incorporats a una rutina de control que els aporta seguretat:
ells sn constants fent les seves tasques escrites i el seu professor sinteressa per
aix i els ho reconeix en cada revisi. Es veuen gratificats per ser responsables.
Daltra banda, les anotacions que queden desprs de cada revisi els fan adonarse de dificultats que ells mateixos no haurien detectat:
Alguns exercicis de verbs estan malament; repasseu-los.
Per qu no marques el que corregeixes a classe? Jo necessito saber si tequivoques.
Alerta, que a vegades no corregeixes b els exercicis.
Tingues ms cura de la presentaci del treball, etc.
61
168467 _ 0001-0088.indd
61
23/1/09
10:53:06
4. Estratgies: reconixer el que sha aprs

Quan un alumne o alumna satura a reflexionar per reconixer el que ha aprs:
Recapitula els aprenentatges per donar-los sentit.
Pren conscincia dels avanos.
Constata lxit de les seves estratgies personals i fins i tot es planteja millores.
Qu mesuren les qualificacions acadmiques?
En un informe davaluaci es reflecteixen els resultats del rendiment escolar. Acceptant, com no pot ser duna altra manera, els requeriments que les instncies educatives legislen sobre avaluaci, la veritat s que la interpretaci varia segons la perspectiva que sadopti.
Per als docents, guiats per la normativa legal, aquests resultats provenen de la
conjunci dobjectius assolits (conceptuals, procedimentals i actitudinals) ms
competncies, tot aix filtrat pels criteris datenci a la diversitat.
La seva capacitat professional els permet distingir entre resultats puntuals i referncies globals davaluaci.
Per als pares, aquests resultats sn la suma de les capacitats del seu fill ms
lesfor que aquest ha fet.
A partir de les qualificacions manifesten actituds daprovaci, de desaprovaci o
dindiferncia; projecten una imatge de refor positiu o de determinisme fatalista;
transmeten una anlisi realista de la situaci o emmascaren la realitat; etc.
Per a lalumne, les qualificacions es converteixen en la imatge que projecten de si
mateixos i sn, alhora, el reflex que la realitat els torna.
Poden utilitzar-se com un instrument molt potent de reflexi entre adult i estudiant.
Per aix, sigui quin sigui el corrent pedaggic a qu sadscrigui un docent, i sigui
quina sigui la concepci que la famlia tingui del fet pedaggic, la veritat s que per
al veritable protagonista de laprenentatge s a dir, per a lalumne les qualificacions acadmiques haurien de funcionar com un recurs ms per reconixer el que va
aprenent i per reflexionar sobre les seves actituds i els seus hbits.
62
168467 _ 0001-0088.indd
62
23/1/09
10:53:06
activitats de prctica
ReCOnIxeR el que eS RepaSSa
Quan acabis una unitat, repassa el que has aprs.
1. Com es titula la secci de reps del teu llibre? Escriu.
En el llibre de Llengua
En el llibre de Matemtiques
En el llibre de Coneixement del medi
2. Escriu el nom de tres temes que haurs de repassar en acabar la unitat 5 de cada rea.
En Llengua
En Matemtiques
En Coneixement del medi
3. Quan acabis la unitat en Llengua, en Coneixement del medi i en Matemtiques, completa aquesta
taula de reps.
El que he estudiat
El que he aprs a fer
En Llengua
En Matemtiques
En Coneixement del medi
63
168467 _ 0001-0088.indd
63
23/1/09
10:53:06
RepaSSaR amb el llIbRe

Per estudiar, repassa diverses vegades les informacions en el llibre.
1. Consulta lltima unitat de Matemtiques que hagis treballat completa i escriu
una pregunta que serveixi de ttol per a cada requadre informatiu que hi trobis.
Ara, marca amb X les preguntes a qu puguis respondre sense consultar el llibre.
2. Obre el llibre per la primera pgina de la unitat i respon a cada pregunta que has escrit.
Pots servir-te duna ullada rpida a la informaci.
3. Respon de nou a cada pregunta sense consultar el llibre.

Torna a repassar totes les preguntes i les respostes, fins que siguis capa de respondre a totes
sense mirar cap vegada el llibre.
64
168467 _ 0001-0088.indd
64
23/1/09
10:53:06
RepaSSaR amb elS ReSumS

Desprs de memoritzar, repassa amb lajuda dels teus resums.
1. Consulta la unitat de Llengua que treballis i resumeix els tres primers requadres informatius que hi
trobis.
Ttol:
Ttol:
Ttol:
2. Repeteix en veu alta cada una de les informacions.

No intentis repetir exactament les mateixes paraules.
3. Sense mirar els resums, explica en veu alta a un altre company o companya cada informaci
amb exemples afegits.
Demana-li que et digui si entn b el que li expliques.
65
168467 _ 0001-0088.indd
65
23/1/09
10:53:06
RepaSSaR amb elS eSquemeS

Desprs de memoritzar, repassa amb lajuda dels teus resums.
1. Consulta la unitat de Coneixement del medi que treballis i elabora aqu un esquema de lapartat
que tindiqui el mestre.
2. Explica en veu alta el teu esquema.

3. Tapa lesquema anterior i torna a escriure el ttol i els apartats que cont.
Destapa lesquema i comprova si et recordes de tot.
66
168467 _ 0001-0088.indd
66
23/1/09
10:53:07
RepaSSaR amb leS TauleS

Abans duna prova, repassa amb lajuda de les teves taules.
1. Consulta la unitat de Matemtiques que treballis i elabora aqu una taula de lapartat que tindiqui
el mestre.
2. Mantingues la taula davant teu i explica en veu alta tota la informaci en forma de discurs.
3. Tapa la taula i tracta de tornar a fer-la de la mateixa manera.
Destapa la taula i comprova si et recordes de tot.
67
168467 _ 0001-0088.indd
67
23/1/09
10:53:08
ReCOnIxeR el que SHa apRS I IDenTIFICaR leS DIFICulTaTS

En acabar una unitat, reflexiona sobre els coneixements adquirits.
1. Llegeix la revisi de Matemtiques que ha fet un company o companya.
HE ACABAT LA UNITAT 9
OPERACIONS AMB DECIMALS
Reviso, pgina a pgina,
i rellegeixo els ttols que hi ha
En aquest apartat
he aprs a...
S explicar-ho
He resolt
Exercicis
Problemes
Suma de nombres decimals
Sumar decimals.
Resta de nombres decimals
Restar decimals.
Multiplicaci dun decimal

per un de natural
Multiplicar un nombre decimal

per un de natural.
Regular
Divisi per la unitat seguida de

zeros
Dividir entre 10, 100, 1.000.
Grfics lineals
Representar dades en grfics

lineals.
Respon.
Com es titula la unitat que ha estudiat?
Quants apartats tenia?
De quina part no ha fet problemes?
De quina part ha fet noms problemes?
Digues en veu alta el que ha aprs.
Marca amb vermell el que encara no domina.
2. Completa la taula segent quan acabis la prxima unitat de Matemtiques.
UNITAT
Els ttols
He aprs a...
S explicar-ho
He resolt
Exercicis
Problemes
68
168467 _ 0001-0088.indd
68
23/1/09
10:53:08
ReCOnIxeR el que SHa apRS I IDenTIFICaR leS DIFICulTaTS

En acabar un bloc de temes, reflexiona sobre els coneixements adquirits.
1. Llegeix aquesta revisi de Coneixement del medi.
HE ACABAT LA PART DELS ANIMALS
UNITAT 3. ELS ANIMALS INVERTEBRATS
Reviso i rellegeixo els ttols
de la unitat
En aquest apartat he aprs...
S explicar-ho
Els animals invertebrats
Com sn.
Com viuen.
Els grups dinvertebrats.
B
B
B
Els artrpodes
Com sn.
Els grups: insectes, arcnids, crustacis i miripodes.
B
B
Els molluscs
Com sn.
Els grups: gasterpodes, bivalves i cefalpodes.
B
R
Completar una fitxa
A fer una fitxa amb les dades dun animal.
S fer-ho
UNITAT 4. ELS ANIMALS VERTEBRATS

Reviso i rellegeixo els ttols
de la unitat
En aquest apartat he aprs...
S explicar-ho
Els peixos i els amfibis
Com sn els peixos.

Els grups de peixos: cartilaginosos i ossis.
Com sn els amfibis.
Els grups damfibis: sense cua, amb cua.
B
B
B
B
Els rptils i les aus
Com sn els rptils.

Els grups de rptils: serps, llangardaixos, cocodrils i tortugues.
Com sn les aus.
R
R
R
Els mamfers
Les caracterstiques.
Com sn els marsupials.
Com sn els primats.
Altres grups de mamfers: remugadors, carnvors, ratpenats,
cetacis, rosegadors i insectvors.
B
B
B
B
Elaborar un diagrama
A fer un diagrama per identificar vertebrats.
S fer-ho
Marca amb vermell les parts que no sap gaire b.

2. En el quadern, fes la teva prpia revisi quan acabis un bloc de temes.
69
168467 _ 0001-0088.indd
69
23/1/09
10:53:08
168467 _ 0001-0088.indd
70
23/1/09
10:53:08
3
presentaci
de treballs
168467 _ 0001-0088.indd
71
23/1/09
10:53:08
168467 _ 0001-0088.indd
72
23/1/09
10:53:08
presentaci de treballs
buscar informaci
1. En qu consisteix buscar informaci
Buscar informaci s una tasca planificada que va encaminada a un fi.
Abans de comenar a buscar informaci, cal:
1r Saber b qu es busca.
2n Sospesar quina s la font ms idnia.
3r Aplicar lestratgia ms efica.
Qu busco?
On ho buscar?
Com ho buscar?
2. Per a qu busquem informaci

Lalumnat busca informacions puntuals per:
Resoldre activitats concretes que els han encarregat.
Resoldre dubtes i adquirir coneixements pel fet que es preguntin, sigui de forma
espontnia o per encrrec.
A ms, en el tercer cicle de Primria, lalumnat sinicia en la recerca dinformaci
sobre un tema monogrfic per:
Preparar i elaborar un treball escrit.
Preparar i presentar una exposici oral.
3. Estratgies: triar bones fonts dinformaci

Els alumnes de Primria encara no disposen de capacitat plena per distingir entre
informaci i opini. Tampoc no poden discernir de manera autnoma les informacions veraces i contrastades de les que no ho sn.
Per triar correctament les fonts dinformaci, cal tenir en compte tres variables:
Informaci
Opini i interpretaci
Veracitat
Imprecisi, intenci tendenciosa o recreaci subjectiva
Realitat
Ficci
En un llibre de text trobem la informaci ben diferenciada de tot el que no

ho s.
En un documental televisiu, sobretot si

est avalat per una firma de prestigi,
solem trobar veracitat.
En una novella trobem ficci, encara

que pot ser una ficci versemblant.
73
168467 _ 0001-0088.indd
73
23/1/09
10:53:09
Totes les fonts sn fiables?

Cada vegada que els nens i nenes hagin de fer un treball monogrfic s recomanable que duguin a terme una sessi collectiva per determinar quines fonts dinformaci sn les ms adequades.
Algunes fonts dinformaci ofereixen, a priori, un alt grau de fiabilitat respecte dels
seus continguts:
A la televisi
No tot hi s real,
ni tot cert.
Llibres i enciclopdies, amb el suport del nom dels autors i lempresa que els
edita.
CD i altres publicacions digitals, editades per empreses de prestigi reconegut.
Documentals de televisi.
Revistes especialitzades.
Fullets divulgatius editats per entitats reconegudes i administracions pbliques.
Pgines web avalades per institucions educatives de prestigi.
Entrevistes en directe o gravades, amb experts, autors, investigadors, personalitats...
La utilitzaci daltres fonts dinformaci requereix lajuda dun adult que orienti els
menors i els aconselli si resulten pertinents per al tipus dinformaci que busquen:
Premsa escrita i premsa digital.
Programes informatius de rdio i televisi.
Programes de televisi que ofereixen entrevistes, tertlies i comentaris de notcies.
Pgines web, blocs, gestors de continguts.
I finalment hi ha alguns formats que conv posar en dubte abans de deixar que els
nens i nenes daquest nivell els utilitzin com a fonts dinformaci:
A Internet
Hi podem trobar
informacions que no
estan contrastades
i que no sabem qui
les ha publicades.
Les fotocpies que manquen didentificaci de la font.

Les pgines web, els blocs i els gestors de continguts que no estiguin prou identificats.
Els llocs web on els usuaris sn qui aboquen espontniament la informaci.
Els programes de televisi de qualsevol tipus, que els pares o docents considerin
tendenciosos, inapropiats per la seva edat o poc edificants.
74
168467 _ 0001-0088.indd
74
23/1/09
10:53:09
Es pot obtenir informaci duna pellcula?

Una pellcula de ficci pot convertir-se en una bona font dinformaci per treballar
aspectes com els que senumeren a continuaci:
Lambientaci duna poca i un lloc: forma de vida, roba, cultura, costums, tecnologia...
Els fets histrics rellevants, almenys en les seves grans lnies: qu va ocrrer,
quan i on.
La biografia de grans personatges histrics: qui era, qu va fer, com va viure.
Lobra de grans artistes, sigui quina sigui la seva disciplina: pintura, dansa, msica, literatura...
Les grans obres de la literatura. Lalumnat pot submergir-se en la histria duna
gran novella tot i que no tinguin nivell suficient per afrontar-ne la lectura directa.
Les figures i les histries de les diferents cultures mitolgiques: familiaritzar-se
amb els grans personatges de la mitologia grega, de la mitologia llatina o de la
mitologia dels pobles del nord dEuropa.
Informacions cientfiques, avanos tecnolgics, fenmens de la natura, etc.
Els continguts geogrfics: on estan situats aquests llocs, don a on viatgen els
protagonistes...
La descripci de situacions econmiques i socials.
El plantejament de problemes collectius, per promoure la reflexi tica: desigualtats, injustcies, conflictes bllics, problemes ecolgics...
No obstant aix, abans dutilitzar una pellcula com a recurs didctic conv assegurar-se del rigor dels seus continguts.
Qu aporten les informacions grfiques?
Encara que en lactualitat imperen els formats dinformaci visual, continua sent
necessari recrrer al llenguatge verbal per processar tant lobservaci com lanlisi
daquesta informaci visual.
Quan en una mateixa font hi ha informaci escrita i visual, s molt recomanable aturar-se a reflexionar sobre aquesta ltima: analitzar quina informaci aporta i verbalitzar-la.
Veurem ara alguns exemples quotidians amb qu sencaren els nens i nenes de
Primria quan tenen davant seu un llibre de text o un llibre informatiu general, i quin
aprofitament en poden fer.
75
168467 _ 0001-0088.indd
75
23/1/09
10:53:09
Durant la lectura
a classe
Insistiu perqu
lalumnat observi
detingudament
les imatges i les
comenti. Daquesta
manera sacostumen
a verbalitzar les
observacions directes.
Una illustraci en un text literari.

s possible que reflecteixi lambient de la histria quan en el relat no es diu
explcitament, potser perqu s un fragment duna obra ms llarga: on i quan t lloc
la histria.
Un retrat en un tema sobre poltica.
s molt probable que sigui una de les personalitats que protagonitza el que shi explica. Per exemple, qui s el president del govern.
Un quadre o una fotografia al costat dun text dhistria.
Potser reflecteix una situaci concreta o potser s una escena costumista. Per exemple, nens treballant a les mines durant la Revoluci Industrial.
Un edifici o un objecte.
Pot tractar-se dun element molt significatiu duna civilitzaci, que ajuda a fixar la
informaci. Per exemple, una pirmide o un sarcfag de lantic Egipte.
Una grfica en una informaci matemtica.
Potser s una informaci autnoma, junt amb el text que hi ha al peu. Per exemple,
la pluja que ha caigut en una regi durant un any.
Un dibuix esquemtic al costat dun text sobre plantes.
Per dur a terme un treball monogrfic, cal organitzar la informaci de qu es disposa
i, per a aix, s imprescindible elaborar-ne un gui.
Per on es comena a consultar?
En un llibre
En un cercador dInternet
En una pgina web
En una enciclopdia digital
Repassant tot lndex del llibre. Cal consultar-ne noms les pgines oportunes.
Teclejant el tema o alguna paraula clau. Cal triar les propostes oportunes
i rebutjar les no pertinents.
Clicant sobre les opcions de la pgina dinici. Cal endinsar-se en els mens
successius.
Teclejant el tema o alguna paraula clau. Cal seguir els enllaos que vagin
apareixent en la pantalla.
76
168467 _ 0001-0088.indd
76
23/1/09
10:53:09
4. Estratgies: seleccionar i organitzar la informaci

Tranquillitzeu
lalumnat
La dificultat de seleccionar la informaci est a vncer el dubte i decidir quines informacions interessen i quines cal rebutjar.
Suggeriu que trin

noms dues o tres fonts
dinformaci (per mai
noms una). Fins i tot
aix, la tasca
els requerir un esfor
considerable.
De tota la informaci que he trobat...
Quina escullo?
De quina em desfaig?
Perqu lalumnat pugui dur a terme aquesta selecci, pot necessitar sobretot en els
primers treballs una sessi collectiva en qu rebi ajuda. Plantegeu les grans preguntes que permeten centrar el tema:
Suggeriments per ajudar lalumnat
Exemple de com aniran delimitant la informaci
Sobre quin tema heu buscat

informaci?
Sobre ssers monstruosos.
Aquesta s la proposta de treball

que deuen haver rebut.
En quants llocs heu trobat

informaci?
En el llibre Monstres i bruixes, en

lenciclopdia Mons i cultures, en la
Viquipdia...
Jo tinc una pellcula sobre els homes
llop...
Jo tinc un llibre de dracs...
Anoteu-los tots a la pissarra.
En qu us heu decidit centrar?
Jo far el treball sobre monstres

marins.
Jo en dur a terme un sobre els
homes llop.
Jo portar a terme el treball referent
a monstres a Roma i Grcia.
Digueu a cada alumne i alumna

que anoti el ttol del seu treball:
Els monstres marins; Els homes llop
En quins llocs heu trobat informaci

sobre aquest tema concret?
En la Viquipdia i en el llibre En el
fons del mar.
En el llibre Misteris de lhome llop...
Que cada nen i nena anoti noms

les fonts que li serviran per al seu
treball.
77
168467 _ 0001-0088.indd
77
23/1/09
10:53:09
Com sorganitza la informaci?

Per dur a terme un treball monogrfic cal organitzar la informaci de qu es disposa
i, per a aix, s imprescindible elaborar un gui:
Delimita el contingut del treball
El gui
Ajuda a seleccionar.
Marca les parts que compondran el treball

Construeix lesquelet del treball
Ajuda a ordenar.
Ajuda a organitzar.
Quan selabora el gui?

Quan es t experincia a fer treballs, s possible elaborar el primer gui tan bon
punt es coneix el tema, per per a alumnes que sinicien resulta convenient establir
el procs segent:
Rebre lencrrec
Seleccionar les fonts
dinformaci
Elaborar un gui
Seleccionar la
informaci
Perfeccionar el gui
1r Mencarreguen un treball.
2n Miro on puc trobar informaci i trio les dues
o tres fonts que em semblen ms bones.
3r Escric el ttol dels apartats que tindr el meu treball.
I tamb penso si algun daquests apartats tindr
subapartats.
4t Busco i anoto la informaci concreta, dacord amb el gui.
5 Si sobre la marxa veig que em falten apartats en el gui
o que s millor ordenar-los duna altra manera, vaig
canviant-lo.
Com saprn a fer un gui?

ELS CALAMARS
1. Qu sn.
2. On viuen.
3. Com viuen.
a) Qu mengen.
b) Com es relacionen.
c) Com es reprodueixen.
4. Quines llegendes se
nexpliquen.
Els estudiants, encara inexperts, necessiten ajuda per habituar-se a fer guions de
treball. Per aix:
Permeteu identificacions un poc simplistes, per eficaces:
Tema del treball
Ttol.
Gui del treball
ndex.
Apartats
Qu vull saber.
Feu servir els termes apartat (grans apartats) i subapartat (divisions dels grans
apartats).
El primer gui es fa noms amb grans apartats. Que els numerin i que els escriguin amb majscules.
Formuleu els grans apartats amb oracions interrogatives perqu semblin indicacions
de treball. Eviteu els sintagmes nominals perqu exigeixen ms abstracci.
Establiu subapartats en un segon moment i noms si sn imprescindibles. Que
els marquin amb lletres i que els escriguin amb minscules.
78
168467 _ 0001-0088.indd
78
23/1/09
10:53:09
elaborar treballs escrits

Els treballs
monogrfics
fomenten:
La curiositat
per aprendre.
Lautonomia
personal.
La recerca
de recursos.
1. En qu consisteix un treball monogrfic

En un treball monogrfic, lalumne o lalumna es documenta sobre un tema i en prepara un dossier escrit.
En la prctica diria poden plantejar-se dificultats. Alguns estudiants sn poc inclinats a propostes massa lliures i uns altres sobretot els que sn menys conscients
dels seus processos daprenentatge consideren que la valoraci dels seus treballs
monogrfics depn de la subjectivitat de lensenyant ms que del seu esfor; en els
dos casos caldr vncer resistncies.
Conv tenir en compte que, per als nens i nenes, afrontar un treball monogrfic sovint els produeix inseguretat:
perqu la tasca els resulta llarga;
perqu han de buscar informaci en un extens camp on sembla no haver-hi lmits;
perqu han de triar opcions i prendre decisions durant totes les fases del procs;
perqu, al final del cam, lliuraran un treball i sentiran que la sort ja ha estat tirada,
sense possibilitat de marxa enrere.
2. Per a qu sencarreguen treballs escrits

Els docents encarreguen a lalumnat treballs escrits perqu sexerciti en:
La planificaci de processos.
La recerca, selecci i organitzaci dinformaci.
La redacci de discursos informatius extensos.
Lalumnat ha de conixer per endavant les fases que afrontar i distribuir-les en un
calendari:
Data
dencrrec
1r Confeccionar un gui.
2n Buscar informaci i organitzar-la.
3r Elaborar un esborrany.
Cpia, resum, explicaci.
4t Redactar el treball final.
Reinterpretaci, personalitzaci.
Redacci definitiva
i de forma personalitzada.
Correcci.
Data
de lliurament
Incorporaci delements grfics.

Enquadernaci o edici.
79
168467 _ 0001-0088.indd
79
23/1/09
10:53:09
3. Estratgies: confeccionar el gui

Els nens i nenes, des dels primers nivells, poden aprendre a elaborar senzills guions
de treball.
Lelaboraci de guions pot convertir-se en una activitat fins que adquireixin la suficient
destresa.
Nhi ha prou descriure una proposta a la pissarra, per exemple El bolgraf, i a continuaci plantejar-los la pregunta segent: Qu ens agradaria saber sobre el bolgraf?.
Desprs, es poden anotar a la pissarra tots els interrogants que sorgeixin de manera
espontnia, de forma que aparegui un mosaic de punts a tractar, encara desordenats:
Qui el va inventar?
Qu s un bolgraf?
Els nostres avis utilitzaven bolgraf?
I els nostres pares?
Com ha canviat la vida des que es va inventar el bolgraf?
EL BOLGRAF
Com funciona un bolgraf?
On es va fabricar el primer bolgraf?
Com escrivia la gent abans que hi hagus bolgraf?
Des de quan existeixen bolgrafs?
Com funcionen els bolgrafs?
Arribat aquest moment, lalumnat podr amb ajuda ordenar les qestions, agrupar les que siguin afins i rebutjar aquelles que resultin repetitives. Un possible ordre
seria el segent:
El bolgraf
Qu s un bolgraf.
Com funciona un bolgraf.
Qui el va inventar, quan i on.
Com sescrivia abans del bolgraf.
Com ha canviat la vida des que es va inventar el bolgraf.
El resultat obtingut s una formulaci clara i senzilla, per tan rigorosa com ho seria
el gui que podria preparar un estudiant de secundria:
El bolgraf
Descripci.
Funcionament.
Invenci.
Antecedents.
Repercussions.
80
168467 _ 0001-0088.indd
80
23/1/09
10:53:09
4. Estratgies: elaborar un esborrany

Lalumnat elabora lesborrany amb la informaci seleccionada i organitzada, a la
qual va donant una forma prpia.
Lesborrany ha de ser un treball personal, per que satingui a informacions certes.
Aquest difcil equilibri saconsegueix recomanant algunes pautes senzilles:
Qu transmetem a lalumnat?
Com li ho expliquem?
Es resumeix la informaci massa

extensa.
Llegeixo una informaci que ocupa dues pgines i jo la resumeixo en unes

poques lnies.
Es reescriuen les informacions que no es

poden resumir.
Comprenc el que vol dir i ho redacto amb paraules meves.
S que es copien les taules, els dibuixos,

les llistes de mots, les dades concretes...
Copio una grfica o un esquema i indico don els he copiat.
S que es copia quan es vol citar

exactament el que sha trobat.
Copio un pargraf o un fragment molt breu, lescric entre cometes i indico

de qui lhe copiat.
No es copia all que desprs es

mostrar com una opini personal.
Les meves opinions i les meves conclusions sn totalment meves.
Com es pot relacionar el gui i lesborrany?

Bones prctiques
Limportant s que
el resultat sigui un treball
ben documentat,
per mai copiat.
La veritable originalitat
s en la redacci
personalitzada
i en la part dopini
personal o conclusions.
Els ttols dels apartats i dels subapartats sn els que mostren com est organitzat el
treball, i aquesta s la base del gui. El gui ens ajuda a anar construint lesborrany; i,
al seu torn, quan es redacta lesborrany del gui, s possible que sorgeixi la necessitat de modificar-lo: subdividir-ne els apartats, canviar lordre dalgunes parts, etc.
Durant tota la fase desborrany, els ttols han destar correctament indicats. Tots els
apartats duna mateixa importncia han de ser iguals. Per exemple.
1. COM LHE CONSTRUT

1.1 Els materials
1.2 Pas a pas
GUI DE TREBALL
EL MEU HIVERNACLE
2. QU HI HE CONREAT
2.1 Llavors sembrades
2.2 Diari dels conreus
3. QU HE DESCOBERT
81
168467 _ 0001-0088.indd
81
23/1/09
10:53:09
5. Estratgies: redactar el treball final

A lhora de redactar el treball final, cal tenir molt en compte els aspectes segents:
Seguir fidelment el gui.
Marcar correctament els ttols de cada apartat i cada subapartat.
Intercalar illustracions, grfics...
Expressar-se amb senzillesa i amb claredat.
Si lalumnat ha fet servir informacions no textuals, decidir qu fer amb els continguts:
Si sn grfics o dibuixos, els copiar.
Si sn imatges per incorporar al treball, les hi enganxar o les escanejar per
inserir-les-hi.
Si sn informacions redactades, les reescriur amb les seves prpies paraules.
Qu es revisa del treball abans de donar-lo per acabat?
Organitzeu amb lalumnat una sessi per revisar els treballs, abans que componguin
el dossier. Cada un tindr el propi treball davant seu.
Com li ho expliquem?
1a Revisi del meu treball: est complet?
Comprovo que cont tots els apartats i subapartats.
2a Revisi: lorganitzaci
Comprovo que cada apartat i cada subapartat estan marcats segons la seva
categoria.
3a Revisi: expressi i ortografia
Comprovo que la redacci s correcta: expressi, signes de puntuaci,

errades. I reviso que no hi ha faltes dortografia.
Una vegada ordenat
Numerar les pgines
Confeccionar lndex
Com es compon el dossier?

Tant si el treball es presenta en paper com en un suport informtic, hi ha unes constants:
Qu cont la portada
Qu recull lndex
Com hi s mostrat el discurs
La bibliografia
Ttol del treball (amb illustraci o no).

Dades de lautor o autors.
Altres dades que hagi indicat el docent.
El ttol de cada apartat i el nmero de pgina en qu comena cada un.
Es pot collocar al principi o al final del treball.
Categories dels ttols ben marcades.
Ttols i nombres de pgines dacord amb lndex.
Presentaci: netedat, marges, espais, ortografia
Citar totes les fonts utilitzades.
Situar-la al final del discurs.
82
168467 _ 0001-0088.indd
82
23/1/09
10:53:10
presentar exposicions orals

Lexposici oral
afavoreix:
Lautocontrol.
Lautoestima.
La fludesa verbal.
La memria.
1. En qu consisteix una exposici oral

Exposar un tema oralment requereix documentar-se i organitzar el discurs entorn dun
gui.
Ara b, lesfor i el treball previ queden supeditats al resultat final: lexposici davant del pblic. I en aquest moment de lexposici, els aspectes formals com la reparaci i la dicci resulten decisius. s imprescindible:
Mantenir una postura dreta, el ms natural possible.
Moure les mans amb mesura, sense exageracions.
Pronunciar correctament i vocalitzar.
Controlar el volum de veu: parlar alt, per sense cridar.
Ajustar lentonaci al discurs i mantenir el ritme adequat de locuci.
2. Per a qu sencarreguen exposicions orals

Els docents encarreguen a lalumnat exposicions orals amb diferents fins. Per
exemple:
perqu savesi a planificar treballs de certa envergadura;
perqu faci servir fonts de documentaci;
perqu apliqui aprenentatges des dun enfocament multidisciplinari;
perqu sigui capa dexposar coneixements de manera organitzada, davant un
pblic.
Igual que ocorre amb lelaboraci de treballs escrits, per preparar una exposici oral
cal que lestudiant conegui per endavant totes les fases que haur de dur a terme i
que prevegi els temps necessaris.
Data
dencrrec
1r Confeccionar un gui.
2n Buscar informaci i organitzar-la.
Completar el gui amb

resums i esquemes.
Preparar materials
que shagin de mostrar.
3r Assajar lexposici.
Data
de lliurament
Recitar diverses vegades

lexposici.
4t Exposar.
83
168467 _ 0001-0088.indd
83
23/1/09
10:53:10
3. Estratgies: treure partit del gui de treball

El gui es converteix en leix de totes les altres activitats, que sn aquestes:
Recerca dinformaci. El gui orienta la recerca i la selecci.
Lectura comprensiva. Llegir els textos informatius seleccionats i comprendrels.
Interpretaci daltres codis. Comprendre grfics, taules, imatges, seqncies visuals..., que van sorgint durant la recerca.
Resum i esquematitzaci. Resumir informacions i elaborar esquemes per completar el gui.
Redacci argumentativa. Redactar arguments, comentaris sobre les informacions
exposades i opinions personals que desprs formaran part de lexposici.
Memoritzaci. Memoritzar el gui i memoritzar les dades i les informacions pertinents, perqu durant lexposici no es depengui en excs dels papers.
Nhi ha prou amb un gui breu?
En un primer moment, per planificar lexposici nhi ha prou amb un gui bsic, com
el que emprarem per preparar un treball escrit. Per per assajar lexposici cal utilitzar tota la informaci que sexposar: en forma desquemes i resums, com a formats ms prctics.
Quan necessita ajuda lalumnat?
s raonable que lalumne o alumna necessiti lajuda dun adult en algun moment del
procs. Per exemple:
1r A lhora de confeccionar un gui.

Consultar amb el mestre si pot donar-lo per definitiu.
2n A lhora de buscar informaci i organitzar-la.
Consultar quines fonts sn fiables.
3r A lhora dassajar lexposici.
Fer un assaig davant duna altra persona.
4t A lhora dexposar.
Disposar dalg per fer servir mitjans tecnolgics.
84
168467 _ 0001-0088.indd
84
23/1/09
10:53:10
4. Estratgies: assajar lexposici

Durant els assajos
Resulta molt oport
parlar davant dun mirall;
aix es controlen ms b
la postura, els gestos
i la mirada.
Abans defectuar lexposici oral, lestudiant ha dassajar-la diverses vegades, ja

que daquesta manera aconseguir:
Dominar la informaci; aix li permetr desprs utilitzar el gui noms com a ajuda.
Flexibilitzar lexpressi i no dependre de la memria literal: si soblida dalguna
cosa o trastoca lleugerament el gui, sabr sortir del pas.
No desviar-se del tema ni dubtar: el pblic no savorrir.
s important que comprengui que durant els assajos ha datendre simultniament
tres aspectes:
Aspectes
Com ho explicarem?
El contingut
De qu parlo?
Aprenc de memria el gui.

Aprenc de memria els esquemes.
Aprenc la informaci.
Lexpressi
Com ho explico?
Repeteixo una vegada i una altra el discurs, per explicar el mateix de diferents maneres.
La postura i la veu
Com parlo?
Assajo davant dun mirall i, si puc, assajo davant duna altra persona.
Cal preparar materials?

Si sha previst presentar materials o qualsevol objecte durant lexposici, cal preparar-los i utilitzar-los durant els assajos, i molt especialment si es tracta dequips
dudio o vdeo. En els assajos, lestudiant els mostrar o els posar en funcionament, com si estigus davant del pblic; daquesta manera, evitar imprevistos que
podrien fer malb la seva exposici.
Els materials audiovisuals sn un excellent complement durant una exposici oral:
dibuixos, fotografies, murals, gravacions de so, imatges en pantalla...
85
168467 _ 0001-0088.indd
85
23/1/09
10:53:10
5. Estratgies: presentar lexposici

Quan arriba el moment de lexposici oral davant del pblic, es posa a prova la planificaci i la preparaci que hi ha hagut abans.
No tan sols el protagonista de lexposici representa un paper rellevant en lacte; el
context ha de ser ladequat i els altres participants tamb hi poden fer aportacions
personals perqu tot surti b.
Condicions fsiques
Adult responsable
Companys i companyes
Espai habilitat.
Zona ponent / zona pblic.
Ambient dacollida.
Ajuda amb aparells, instruments.
Bon acolliment.
Pblic respectus.
Com cal comenar a exposar?

s recomanable que els ponents es presentin davant dels seus companys i companyes de manera espontnia i senzilla. Lobjectiu s que els exposin el tema de qu
parlaran i, potser tamb, que donin unes rpides pinzellades sobre lordre que seguiran.
Probablement alguns alumnes ponents sestimaran ms explicar on han obtingut la
informaci, abans de comenar lexposici prpiament dita.
Daltres poden voler anticipar al pblic que al llarg de lexposici li mostrar tal o tal
altre material, o que li ensenyar com fer servir un instrument, etc.
Com cal acabar?
El final ha destar previst de manera molt especial en el gui i cal preparar-lo b durant els assajos:
Avaluaci
constructiva
Proposeu a lalumnat
que forma el pblic que
expressi el que li ha
agradat ms de
lexposici oral que
acaba descoltar.
Lltima informaci ha de tancar b el tema.

Sha de notar per lentonaci de la locuci. Sha de fer pals que sest a punt de
tancar lexposici.
Lexpressi de la cara i els gestos manuals han dindicar que sha acabat.
En les exposicions entre companys, resulta interessant obrir un torn de preguntes
dirigides al ponent; o b una ronda dopinions sobre el tema exposat.
86
168467 _ 0001-0088.indd
86
23/1/09
10:53:10
168467 _ 0001-0088.indd
87
23/1/09
10:53:10
168467 _ 0001-0088.indd
88
23/1/09
10:53:10

Programa D'estudi Eficaç PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Programa D'estudi Eficaç PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Programa D'estudi Eficaç PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Recursos per al professorat

Programa dEstudi Efica s una obra collectiva

2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la

Tcniques per seleccionar la informaci

1. En qu consisteix repassar procediments.

3. Estratgies: subratllar paraules clau.

4. Estratgies: inventar altres prctiques similars.

Inferir les idees principals

Reflexionar sobre el propi aprenentatge ............. 59

4. Estratgies: reconixer el que sha aprs.

3. Estratgies: detectar idees abans de llegir.

Tcniques per sintetitzar la informaci

3. Estratgies: buscar les idees principals.

1. En qu consisteix buscar informaci.

4. Estratgies: redactar el resum.

2. Per a qu busquem informaci.

5. Adquirir lhbit de resumir.

3. Estratgies: triar bones fonts

Organitzar grficament la informaci:

1. En qu consisteix organitzar grficament

Elaborar treballs escrits

2. Per a qu elaborem esquemes i taules.

1. En qu consisteix un treball monogrfic.

3. Estratgies: elaborar esquemes.

2. Per a qu sencarreguen treballs escrits.

4. Estratgies: elaborar taules.

3. Estratgies: confeccionar el gui.

Activitats de prctica .......................................................... 27

4. Estratgies: elaborar un esborrany.

Presentar exposicions orals....................................... 83

1. En qu consisteix repassar continguts.

2. Per a qu sencarreguen exposicions orals.

2. Per a qu repassem continguts.

3. Estratgies: treure partit del gui

4. Estratgies: reelaborar la informaci fonamental.

4. Estratgies: assajar lexposici.

5. Estratgies: presentar lexposici.

Aprofiteu aquest tipus

Subratllem parts del text per identificar-ne les idees principals.

En la digesti participen diverses parts de

Aprofiteu aquest tipus

3. Estratgies: subratllar paraules clau

Noms se subratllen substantius, adjectius i verbs?

Llits secs [...] perqu [...] pluges estacionals

I en textos seqencials, pot ser inevitable destacar els marcadors temporals:

estiu [...] sega

En primer lloc [...] llaurar. Desprs [...] formar solcs

Es poden afegir paraules?

Al fructfer inventor Thomas Alva Edison

4. Estratgies: subratllar parts del text

Com es pot trobar la idea principal dun text?

Inferir les idees principals

Exemples dinferncies que realitza un alumne

Inferim per completar

Inferim per extreure

Inferim per determinar

3. Estratgies: detectar idees abans de llegir