ELS COMPLEMENTS VERBALS

C. DIRECTE
El complement directe (CD) s un sintagma nominal o una oraci subordinada
substantiva, que completaran el sentit del verb.
En catal no porta preposici, tret d'aquests casos:
Obligatriament:

Davant del segon terme d'un CD recproc

Se saludaren l'un a l'altre

Quan el CD s un pronom personal tnic (altrament dit fort)

T'estimo a tu

Quan hi ha dislocaci del CD al comenament o al final de l'oraci (en

aquest cas ha de ser reprs per un pronom a la seua posici normal)
A en Joan, no l'he vist.

Opcionalment:

Davant els indefinits tothom, tots, ning, el relatiu el qual (i variants) i

el relatiu o interrogatiu qui, per evitar possibles ambigitats
Ha vist tothom (subj. o CD) Ha vist a tothom (CD)

En altres casos d'ambigitat

T'estime com en Joan T'estime com a en Joan

C. INDIRECTE
El complement indirecte consta d'un sintagma nominal (nom, frase o pronom)
introdut sempre per la preposici "a" o "per a":

Escric a la Maria

Normalment va precedit d'un complement directe, o acusatiu:

Enviar l'informe a alg

He donat el currculum a la secretria

C. CIRCUMSTANCIAL

El complement circumstancial (CC) expressa matisos i circumstncies de l'acci del

verb i t una mplia llibertat d'emplaament dins l'oraci. El complement
circumstancial s, per definici, un complement no argumental, s a dir, no exigit pel
verb i, per tant, prescindible.
Alguns CC, com els de lloc, temps, mode, quantitat, sn els adverbis del mateix
nom o hi equivalen; d'altres, com els d'instrument, companyia, causa, condici,
finalitat, conseqncia, indiquen factors diversos de l'acci.

C. RGIM VERBAL
El complement de

rgim

verbal (CRV),

tamb

conegut

en

altres teories

gramaticals com a suplement, s un complement verbal argumental (s a dir, que la

seva presncia o absncia dependr de l'estructura argumental del verb) que es
caracteritza per presentar la forma d'un sintagma preposicional la preposicidel qual
vindr determinada pel verb, esdevenint invariable, en principi, o per una clusula
subordinada substantiva encapalada per la conjunci que.

C. PREDICATIU
El complement predicatiu s un complement propi de la sintaxi tradicional. T les
segents caracterstiques:

Exerceix sempre una doble funci: una de complement verbal de manera i una
altra d'atributiva referida al subjecte o al complement directe. s, doncs, un
complement de doble atribuci.
S'adjunta a un verb predicatiu en funci atributiva (no copulatiu)

ATRIBUT
L'atribut s una funci tradicional de la sintaxi. s un sintagma que acompanya els
verbs copulatius (ser, estar, semblar, parixer) i que es refereix al subjecte de la frase.

Complement
CD
CI

CC
CRV
ATR
C. PRED.

Pronom

Descripci

1- Substitueix els complements directes en negreta pel pronom feble corresponent i

reescriu loraci.
a) Hem comprat un parell denciams.
b) Doblegar els papers per la meitat.
c) Ja buscarem desprs la capsa de sabates.
d) Vam haver dencendre tres llumins.
e) Un tren pot amagar un altre tren.
f) Ignorava quina seria la seva sort.
g) Comprava el nou disc del grup Sopa de Cabra.
h) Dissenyar naus espacials.
i) Tots esperem que no vingui a la festa.
j) Canta ms canons.
2- Substitueix els complements indirectes en negreta pel pronom feble corresponent i
reescriu loraci.
a) Porta la beguda als estudiants.
b) Encara escrius notes a les noies?
c) Soluciona aquesta situaci a la teva cosina!
d) Ofereixes ajuda als assassins?
e) Has dut el que et vaig demanar a les nenes?
f) Vas lliurar les cartes als destinataris?
g) Ensenya el que portes a la m al director.
h) Ofereix uns bombons a la Marta!
i) Retorna els papers a les noies.
j)

Si us plau, no diguis als pares la veritat.

3- Ara fes la combinaci pronominal de les oracions anteriors tot pronominalitzant el

CD i el CI.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)

h)
i)
j)
4- Substitueix els complements de rgim verbal en negreta pel pronom feble
corresponent i reescriu loraci.
a) No pots negar-te a parlar del tema.
b) Ens abstenim de donar lopini.
c) Lluito pel que crec important a la vida.
d) No et riguis de mi.
e) No confiaven en la teva explicaci.
f) Al cole us burlveu sempre del Jan.
g) Heu renunciat a guanyar la lliga?
h) A la tele mai parlen de moda.
i) Ja ens hem acostumat al fred i no ens afecta.
j) Aquesta nit he somiat amb el viatge a Londres.
5- Substitueix els atributs en negreta pel pronom feble corresponent i reescriu
loraci.
a) Era el professor nou?
b) El meu pare s metge.
c) El meva mare s meravellosa.
d) Els meus avis sn de Mlaga.
e) No ets gens simptica quan pales amb Marta.
f) Aquell noi est boig.
g) Aquests pastissos sn bonssims.
h) Ets escriptor?
i) Aquella dna s la mestressa.
j) A primera vista sembles antiptic.
6- Substitueix els complements circumstancials i els complements predicatius en negreta pel pronom
feble corresponent i reescriu loraci. Especifica al costat quin tipus de complement s.

a) La nena es va tornar pllida.

b) Vaig fer la coca dola.
c) El consideren un bon advocat.
d) Ja thas fet soci del club?
e) Em dic Jlia.

f) Escriu perfectament.
g) Passarem per la frontera.
h) Anirem amb avi.
i) Els paquets han arribat aquesta tarda.
j) Dem ja anir a classe.
7- Identifica els complements en negreta.
a) Ara mateix telefonar als avis.
b) Testimo a tu.
c) Has comprat el que the encarregat?
d) Avui et veig content.
e) s molt delicat en tot el que fa.
f) Treu larrs del foc.
g) Accedirs al crrec?
h) Vas a Mallorca?
i) Ens han ofert un obsequi.
8- Ompliu els espais buits amb els pronoms febles que correspongui:
a) El secretari va llegir l'acta als assistents a la reuni i tot seguit .............. va fer
signar.
b) Quan els clients li demanin tot el que t al magatzem, llavors s quan ............. ha
de servir.
c) Els representants no tenen prou targetes de visita; haurem d'imprimir- ..............
ms.
d) Vaig arribar al poble a les set en punt de la tarda, i a les vuit ja .............. tornava.
e) Vols dir que m'acostumar a aquest ritme de treball? I tant, que .................
acostumars.
f) Si busques b la documentaci d'aquest expedient en els calaixos de l'armari, segur
que ................ trobars.
g) Aquest medicament s un bon reforant. Preneu- .............. cada dia i millorareu
rpidament.
h) Si no t'agraden les postres que t'ha servit el cambrer, torna..............
i) Els sindicats han demanat diverses millores salarials, per la patronal no ................
concedida cap.
j) Estan esperant aquests papers des d'ahir. Porta............ de seguida que puguis.
k) Aquell nen necessitava moltes vitamines. ............. havies de donar sovint.

l) Sempre fan el que volen. ............ he retret ms d'una vegada.

m) No treguis la safata del forn. Deixa............ una estona ms.
n) Tan bon punt arribin de l'hort, ja ............. tindr el dinar fet.
o) Com que la meva filla porta els cabells massa llargs, la perruquera .............. tallar.

-Substituci simple
Quan has fet aix?
Demostra que has encertat.
Vam escoltar atentament el que ens van explicar
Ell deu saber on han anat a parar els papers ms comprometedors.
Est malalt des d'ahir.
Els coberts semblaven d'argent, per no eren d'argent.
Aquestes flors tamb sn per al mejador.
Ets msic? _S, sc msic.
Ja sn tres? -S, ja sn tres i aviat seran quatre.
Sembla la secretria, per no s la secretria.
Envie un telegrama a ell.
Vull enviar a elles una carta mnimament digna.
He deixat al Carles i a la Marta una nota al frigorfic.
Agafa uns quants retalls.
Tens poca disposici per a comenar la faena.
Arribaran persones que t'usurparan els drets.
Passen cotxes sense pausa.
T'has fet afiliat d'aquest sindicat.
Tamb es diu Carles. En la seua famlia falta una miqueta d'imaginaci.
Que desgraciat que s! > Que___s, de desgraciat!
Es burlen d'ell.
S'han oblidat que havien de venir.

Tot just eixien de la sala de festes quan els van enxampar.

Ara vinc del poble.
Conec els avantatges de ser bilinge.
Aquesta casa tamb s plena de fantasmes.
Sofr moltssim per haver deixat el lloc de treball.
Aquest document no s'av a les condicions que havem pactat.
Jo tamb confio en la seva incapacitat.
Si vas a casa, trobars a casa ton pare.
Ja no es diverteix tant com abans amb les apostes.
Si no parles amb eloqncia, tindrs problemes.
Sempre mira de rell.
Has de crrer ms decidit.
Et dic que no venia gaire cansat.
Em va tractar com un ignorant i no li ho perdono.

-Traduu aquestes frases:

Convocaron una reunin y asistieron a la misma los responsables.
Hemos investigado cuanto nos ha sido posible, pero no sabemos nada al respecto.
Lo hemos pasado mal con este asunto y no queremos hablar ms de ello.
Al rbitro le llovieron los insultos a diestro y siniestro.
La pelcula la encontramos bastante absurda.
La atropellaron, a la pobre mujer?
Del tema no s nada, te lo aseguro.
Se la envi por correo urgente y le lleg con retraso.
Toma la caja y deja en ella el reloj.
Pensar en ello es un poco complicado.
Entradas no les quedan en el pabelln.

Le dijo a su vecino que se abstuviese de fumar en la escalera.

Ese paquete es sospechoso. Tremelo aqu.
La llevaron al hospital y la ingresaron en l.
Tienes que acordarte de ello. Quiz ser nuestra ltima posibilidad de probarlo.
Jaume est en la casa. Hay que sacarlo antes de que lo encuentre su ex-mujer.
Hay que acostumbrarse a la soledad. Acostumbrarse es la nica manera de llevarlo
con dignidad.
El edificio donde dormimos tena mucho de siniestro.

-Substituci (frases)
no te'l creguis

no te lescoltis

te'ls comprem
ara te la porten
te les canvien
si t'ho mires b
quants te'n donen?

creu-tel

menja-tel

han comprats ven

vols vendre

han presa

vaig escriure

creu

?
.

han canviades treu

posa

espatllen

vols posar

posa

han portat

beu

han pres

mireu

va perdre

han portats

fent

batre

un

menja

un

pocs
no us el mireu
us els prendran
ja us la donar
si no us en treuen
si us hi volen

els el donen
els els pots donar

no

ha tramesa enviar

.
.

perdre

han tret

anant

trametre

installeu

fiqueu

podeu perdre

expliquen

doneu

dna

expliquen

doneu

dna

.
.
.

els la tornarem
els en venien
els hi hem posat
mel tornen
me la compren
me les encarreguen
ens en compren
ens hi porten
ens el construeixen

ha presa

torneu

torna

han venut

demaneu

dna

han venut

poseu

posa

han venut

poseu

posa

ha presa

torneu

torna

expliquen

doneu

dna

han venut

poseu

posa

acompanyen

porteu

acompanya

expliquen

doneu

dna

1. Sn amb ells, i no els en poden separar; ja

han separats; separeu

2. Totes dues han caigut al rec, i no les en poden treure; ara ja

3. Si no s a la taula (el gerro), l'hi posars?; posa

han tretes.

4. Si no sn encara a la sala (els mobles), els hi entrareu?; entreu

5. Si no s al calaix (la roba), la hi posars?; posa

; entra

6. Si no sn a l'armari (les copes), les hi posars?; pensa a posar

a) Qui me'l ha pres?

b) Qui me l'ha pres?

c) Qui m'el ha pres?

a) Vigila, que t'els agafen.

b) Vigila, que te'ls agafen.

c) Vigila, que tel's agafen.

a) No me'n adono mai.

b) No m'en adono mai.

c) No me n'adono mai.

a) M'els regalareu?

b) Mel's regalareu?

c) Me'ls regalareu?

a) Se t'el enduran.

b) Se te'l enduran.

c) Se te l'enduran.

li

1. Dna
2. Escalfa

lhi

la hi

li hi

el premi.
la llet, a la nena, i dna

3. Aix que el vegi

dir aix que em dius.

4. Qu he de portar

a casa seva? Porta

5. No em puc oblidar daix que mha fet. No

guardarem.

7. Ho tindrem tot preparat, per no

9. Volia que

ensenyarem fins desprs.

pengi l'abric?
cedissin el pas, per no

van voler cedir.

10. El vestit que duia avui, em sembla que ja

1. El dinar,

aquest paquet.
perdonar mai.

6. Deixi aquest paquet, si vol, i nosaltres

8. Vol que

li ho

he vist portar altres vegades.

vam menjar abans darribar a lermita.

2. No s per qu no expliqueu a la Merc tot el que vol saber. s important que

digueu avui mateix.
3. Ja nestan farts, de tants consells. No
4. Em van deixar un paraigua i ara

doneu cap ms.

torno.

5. LAndreu no acostumava a demanar diners a la seva germana. Darrerament

demana sovint i ella est amonada.
6. En Llus necessitava aquelles revistes per fer el treball de recerca. Leditorial
enviar a casa.
7. He tastar lestofat per veure com est de sal. Crec que
mica ms.

va

haurem dafegir una

8. Les nostres venes ens van deixar els esqus i encara no hem pensat a tornar

9. Si vols la seva adrea. Per qu no

demanes?

10. Aquest contracte no sha de desar en aquest arxivador. Si no

perdrem.

1. Si se't trenquen les ulleres,

treus, encara el

donarem unes de noves.

2. L'Antoni s'estimava tant aquella calaixera, que no

mn.

hauria separat per res del

3. No te'l creguis. Sempre fa comdia i s impossible de saber quan deixa de fer

4. En aquest poble ens hi trobarem d'all ms b: no crec que tinguem mai ganes de
moure

5. El grau d'ineficcia de qualsevol reuni s directament proporcional al nombre

d'individus que

participen.

6. El president va inaugurar el congrs i, en acabat, va parlar amb alguns dels que

havien de presentar

ponncies.

7. Ens aturem en aquesta gasolinera a fer benzina?

Ben pensat, aturem

8. El disbarat ja estava fet! Era intil penedir

9. Si encara no tens el catleg, no pateixis que el nostre representant

dem mateix.
10. No s qu fan perqu encara no
11. Hi ha molts bolets? Doncs no
12. Quan ja

pot dur

han vistos.
veu cap.

anava, el van cridar novament.

1. Fa estona que els truquem per telfon, per no hi ha manera que

2. Volen saber la ra d'aquesta reuni clandestina. No pateixin: ara
3. Quan vosts han dit de veure la caixa de cabals, el director del banc
ensenyat?

posin.
dir.
ha

4. Les seves cosines fa temps que van encarregar-li aquestes mostres i tot just ara els
ha dit que

enviava.

5. Quant deuen costar aquelles sabates? Quan vinguin els dependents,

preguntarem.
6. Joan, afanya't a fer el sopar als convidats i serveix
ronquen els budells
7. Aquests informes sn per als arquitectes: fes
l'Enric i el Joan els esperen amb candeletes.
8. No et pots perdre en aquell museu.
per la del davant.

de seguida, que ja els

arribar tan aviat com puguis, que

entra per la porta del darrere i

surt

9. Havien d'entrevistar l'entrenador aquell mateix mat, per no van poder posar
en contacte fins al vespre.
10. Que no dieu que la pizza era tan dolenta? Per si
deixat ni una engruna

heu menjada tota! No n'heu

11. Els seus cabells tenien un to que no podia pas ser natural: segur que
fets tenyir per un professional.

havia

12. Sou uns lladres: quan vau veure els bitllets damunt la taula, vau crrer a ficar
a la butxaca.

COMPRENSI LECTORA
-Llegeix el text i digues a quin pargraf pot correspondre cadascuna de les
afirmacions segents.

-Llegeix el text i digues quin dels tres resums seria el millor.

-Llegeix el text i digues quin dels tres resums seria el millor.

-Llegeix el text i digues si les afirmacions sn vertaderes o falses.

-Llegeix el text i digues quin dels tres resums seria el millor.

MORFOSINTAXI

ORTOGRAFIA