Nm.

: 25

Maig 2016

apunts biogrfics

Manuel Baldrich i Tibau

Cervell i possiblement
a Vallirana, tot i que hi t
un carrer que porta el seu
nom, poques persones deuen
conixer aquest personatge, que
durant els anys 1939 a 1966
tingu un cert pes dintre la vida
cervellonina, valliranenca i
evidentment barcelonina.
En Manuel Baldrich va ser
un arquitecte, que segons els
seus coetanis, tenia audcia,
generositat i creativitat per
desenvolupar una arquitectura
moderna i atractiva.
Tot i haver nascut a Tarragona,
el dia 12 de juliol de 1911, es
pot considerar un ciutad arrelat
a Barcelona, car tots els seus
estudis els efectu en aquesta
ciutat. Lany 1935 acab la
carrera darquitectura i el 1940

Manuel Baldrich lany 1957 quan sinaugur

les Llars Mundet al Barri de Montbau al
districte barcelon dHorta-Guinard

va ingressar, per oposicions,

al Servei de la Diputaci
Provincial de Barcelona. A la
poblaci de Vallirana, lany
19391 fou nomenat arquitecte

Esglsia del Recinte Mundet, B Cultural dInters Local, projectada per Manuel Baldrich

municipal, crrec que ocup fins

lany 1966.
A Cervell, en el Ple Ordinari
de lAjuntament, celebrat el dia
18 de setembre de 1941, essent
lalcalde en Josep Estrada
Vallbona, tamb el nomenaren
arquitecte municipal i va ser
limpulsor de confeccionar el
Pla General de la poblaci. El
crrec darquitecte municipal
lostent fins lany 1966 que
s lany en el qual moria duna

mort sobtada mentre estava

dirigint unes obres a Andorra.
A la poblaci efectu algun
projecte urbanstic a cases
particulars: La casa-torre dels
Bertran i els jardins de la casa
de la senyora Ribas.
Ambds pobles, tant Cervell
com Vallirana, li deuen un cert
reconeixement, perqu amb
la seva mestria disseny uns
espais urbans que fins aleshores
no estaven contemplats en cap

Edifici de la Piscina Sant Jordi de Barcelona que fou construt entre 1961 i 1966
i projectat per Baldrich. Ledifici fou inaugurat el dia 25 de juny de 1966,
dos mesos desprs de la seva mort sobtada

sentit. Segons en Francesc Oll,

a Vallirana hi va projectar el
campanar de lesglsia i la
piscina olmpica, en aquells
moments lnica en tot lEstat2.
I mentre a Vallirana, com hem
dit, hi tenen un carrer que porta
el seu nom; a Cervell on els
pares de la seva esposa hi tenien
una finca considerable i a lestiu
hi havia fet llargues estades, no
hi ha cap rac del municipi que
recordi larquitecte Baldrich.
La finca que tenien els
pares de lesposa den Manuel
Baldrich, era la que hem conegut
sempre com a Ca nEsteve,

el propietari de la qual era en

Joaquim de Salas i Bruguera,
casat amb Teresa Trias Romeu
de Barcelona. Joaquim de Salas
heret la finca dels seus pares:
Benigno de Salas Carbajo i de
Anna Bruguera i de Vilanova. En
Baldrich contragu matrimoni
amb la pubilla de ca nEsteve,
Anna Teresa de Salas Trias,
amb la qual van tenir quatre fills
Anna Teresa, Pilar, Manuel i
Carme.
Potser per la ra de ser el
gendre dun dels propietaris
ms importants del municipi el
van fer arquitecte municipal de

La Casa-Torre que es van fer construir la famlia Bertran i que va dissenyar larquitecte
Baldrich. La construcci de lobra va anar a crrec de la familia Ejarque de Cervell

Cervell, per tant se li encarreg

la tasca
de confeccionar el
Pla General dUrbanisme de
leixampla de Cervell. A
Barcelona va executar diverses
obres dimportncia per a la
Diputaci, entre les quals cal
destacar la construcci de les
Llars Mundet (1957) i la piscina
de Sant Jordi de Barcelona
(1966) que no va poder veure
inaugurada perqu va morir
pocs dies abans. Tamb va ser
un conferenciant important.
El dia 29 dabril de 1966, el

mateix mes de la seva mort, la

Diputaci de Barcelona li atorg
a ttol pstum la medalla de la
Provncia en la categoria de
plata.
Malgrat la seva mort
prematura (tenia 54 anys quan
va morir) dins del camp de
larquitectura havia redactat
plnols de diverses ciutats;
havia publicats treballs en diaris
i en revistes de lpoca, com per
exemple la revista San Jorge3,
Destino i en les publicacions
del Collegi dArquitectes

de Barcelona. Tenia diversos

treballs entre ells: Presente
y futuro de Terrassa; La
Maresma y su Ordenacin
Urbana; La Ciudad Comarca;
La comarca del Garraf; El
futuro urbanstico de Igualada;
La visin Urbanstica de Vic;
La Ordenacin de Granollers,
etctera.
Tanmateix, per, no hem de
passar per alt que lany 1940,
una de les primeres obres que
va dissenyar i executar va
ser el monument als caiguts
en el foss de Santa Elena
de Montjuc. Un monument
allegric a la causa franquista
que va realitz conjuntament
amb Josep Soteras, Joaquim
Ros i de Rams, Manuel de
Sol-Morales i Josep Mas a
ms dels germans escultors
Miquel i Lluci Osl i Senz
de Medrano. Cal recordar que
ell estava casat amb una filla
dun militar dofici, que a ledat
de 48 anys, ja tenia el grau de
comandant de lexrcit espanyol
i que durant la guerra civil va
servir al bndol franquista.
La seva famlia simpatitzava
obertament amb els estament
de poder de lpoca, envoltats

de les ms altes autoritats

poltiques i eclesistiques. El
dia 10 doctubre de 1963, quan
es cas la seva filla primognita,
Anna Teresa Baldrich de Salas
amb en Pau Fornt Brunet,
va ser tot un ress social a la
ciutat de Barcelona, car els
testimonis de la boda van ser
el Marqus de Castell-Florite,
president de la Diputaci i
lAlcalde Barcelona, Josep
Maria de Porcioles, assistits
per un seguit de damiselles i
personatges de lalta aristocrcia
barcelonina. Per tant, doncs, no
ens ha destranyar que tingus
predilecci per als monuments
de simbologia feixistoide.
No obstant aix, cal tenir
present el seu talent com
arquitecte i la tasc de projectes
urbanstics que elabor entre
els anys 1950 i 1965. La
seva empenta creadora deix
una petjada que va servir
per fomentar linters per a
qestions vitals respecte la
construcci urbanstica en un
sentit ms humanitzat i ms
integrador per al conjunt de la
societat i en equilibri amb la
natura.

Lnia troncal dels De Sala-Baldrich

Mariano de Salas y Azara = Casilda Carbajo
San Juan de Puerto Rico
(mort a Barcelona 1883)

Anton Bruguera i Mart = De Vilanova

Anna Bruguera de Vilanova = Benigno de Salas Carbajo

(N. 1839 - M. 1919)

Benigno Ramon Antonio Benigno Merc

(M.1870?)

(M.1871?) (M.1873) (M.1882)

(M.1885)

Joaqun de Salas Bruguera = Anna Teresa Trias Romeu

(N. 1881 - M.1976)

(M.1964)

Manuel Baldrich Tibau = Anna Teresa de Salas Trias

(N. 1911 - M.1966)

Maria Glria de Salas Trias

Anna Teresa Pilar Manuel

Carme

Notes
1. Vallirana. Persones i carrers. Francesc Oll Dorca
2. La Vallirana del segle XX Imatges i Memria, 2007
3. La revista San Jorge era una publicaci de la Diputaci Provincial de Barcelona
que sort publicada el mes de gener de 1951, en commemoraci als 12 anys del que
ells van titular La Liberacin de Barcelona. A la pgina 5 hi ha una foto de Franco i
un fragment del seu discurs pronunciat lany 1949 en el Palau de la Diputaci. A partir
de la pgina 51 hi ha 10 planes dun treball den Baldrich titulat: la Comarca, unidad
urbanstica.

Josep i Gemma