DESCARTES I ROUSSEAU: LA QESTI DEL MTODE

Es tracta aqu de distingir entre el mtode cartesi i el que proposa

Rousseau en Professi de fe. El mtode establert per Descartes s un
conjunt de regles, quatre en concret: evidncia, anlisi, sntesi i enumeraci,
que l'autor considera que serveixen per a resoldre amb certesa les
qestions fonamentals de la metafsica, s a dir, l'existncia de Du,
l'nima,
aix com la del mn extern. Aquest mtode s d'inspiraci
matemtica i Descartes pensava que proporcionava claredat i distinci
sobre totes aquestes qestions. De fet, es tractava d'exportar l'evidncia
que presideix els raonaments de la geometria al terreny de la filosofia, el
que Descartes deia matemtica universal o mathesis universalis. Cal dir
tamb que els problemes relatius a la moral i els dogmes de la religi
revelada quedaven fora de l'mbit de qestions que el mtode podia
abordar. s a dir, ens pretenia donar resposta, per mitj del mateix, a les
qestions ms apressants de l'ontologia i l'epistemologia: qu s el que hi
ha i com puc demostrar amb certesa absoluta la seva existncia.
Per contra, Rousseau proposa un mtode que, a diferncia del cartesi, es
redueix a l'aplicaci sistemtica d'una sola regla fcil, segons la qual puc
afirmar com a veritable, sense por d'equivocar-me, tot all que sento com a
tal en la sinceritat de el meu cor. s a dir, la llum interior o sentiment intern
s infallible en relaci amb tot all que trobo problemtic. Per la diferncia
fonamental entre els dos mtodes no s quantitativa, quatre regles contra
noms una, sin qualitativa, ja que mentre que el mtode cartesi es bolca
en la resoluci de qestions teriques, deixant de banda tant la moral com
els dogmes fonamentals de la revelaci, en el cas de Rousseau passa
exactament el contrari, ats que la seva regla fcil serveix fonamentalment
per a resoldre conflictes morals o, si es vol, existencials, de manera que la
seva orientaci prctica el situa en les antpodes de cartesianisme.