EL LLIBRE DEL TAO

(antologia)

I
El Tao que pot sser expressat no s el Tao absolut.
Els Noms que poden sser dits no sn els Noms absoluts.
El Sense Nom s lorigen del Cel i la Terra.
LAnomenat s la Mare de totes les coses.
Aix, el qui sallibera de la passi veu el Secret de la Vida.
El qui contempla la vida amb passi en veu els resultats manifestos.
El Secret i les seves manifestacions sn de la mateixa naturalesa.
Reben diferents noms quan es fan manifestos.
Ambds poden sser anomenats el Misteri Csmic.
El Misteri dels misteris s la Porta del Secret de tota vida.

II
Quan tots els homes reconeixen el bell com a tal,
sorgeix el reconeixement del lleig.
Quan tots els homes reconeixen el bo com a tal,
sorgeix el reconeixement del dolent.
Aix, lsser i el no-sser sengendren mtuament;
el difcil i el fcil es completen mtuament;
el llarg i el curt contrasten entre ells;
lalt i el baix sn lun en la mesura de laltre;
el to i la veu sharmonitzen mtuament;
davant i darrere sacompanyen mtuament.
Per aix,
el Savi condueix els seus afers sense actuar,
predica lensenyament sense parlar.
Totes les coses es manifesten, ell no les rebutja.
Els dna vida, per no se napodera.
Actua, per no sapropia.
Acompleix la seva tasca, per no satribueix cap mrit.
I precisament perqu no satribueix cap mrit,
el mrit no li pot sser arrabassat.

V
La Natura no s sentimental,
tracta totes les coses com si fossin gossos de palla.
El Savi no s sentimental,
tracta els homes com si fossin gossos de palla.

Lunivers s com una manxa:

s buit, per s inesgotable.
Com ms sel fa treballar, ms produeix.
Lexcs de paraules esgota la intel.ligncia.
s millor aferrar-se a lessencial.

X
Pots mantenir units el cos i lesperit
sense que es dissocin?
Pots controlar la teva fora vital i aconseguir la flexibilitat
dun nad?
Pots netejar i purificar la teva visi interior
esforant-te per arribar a la perfecci?
Pots estimar el poble i governar el reialme
practicant la no-acci?
Pots obrir i tancar les Portes del Cel
fent el paper de la Femella?
Pots comprendre totes les coses
sense fer servir la ment?
Engendrar, alimentar,
engendrar sense apropiar-se,
actuar sense prendre possessi,
sser guia dels homes sense exercir la cominaci:
aquesta s la Virtut amagada.

XIII
El favor i la desgrcia ens sobresalten;
all que estimem i all que temem s dins nostre.
Qu vol dir: El favor i la desgrcia ens sobresalten?
Els qui reben un favor de dalt
se sobresalten quan el reben,
i tamb quan el perden.
Qu vol dir: All que estimem i all que temem s dins nostre?
Tenim por perqu tenim un jo.
Si no considerem aquest jo com a tal,
de qu podem tenir por?
Per tant, a qui aprecia el mn com a si mateix
se li pot lliurar el govern del mn;
i a qui estima el mn com a si mateix
se li pot confiar el mn.

XVIII
Quan el gran Tao va sser abandonat,

sorgiren les doctrines de lamor i la justcia.

Quan aparegueren els coneixements i lenginy,
els segu una gran hipocresia.
Quan els sis parentius deixaren de viure en pau,
sexal lamor patern i la pietat filial.
Quan un pas caigu en el caos i el desgovern,
aparegueren els ministres lleials.

XIX
Desterreu la saviesa, abandoneu els coneixements,
i el poble sen beneficiar cent vegades ms.
Desterreu lamor, abandoneu la justcia,
i el poble tornar a estimar els seus.
Desterreu lastcia, abandoneu la utilitat,
i els lladres i els bandits desapareixeran.
Aquestes tres normes sn insuficients;
la gent necessita all en qu pot confiar:
revela el teu jo simple i natural,
abraa la teva Naturalesa Original,
controla el teu egoisme,
restringeix els teus desigs.

XX
Elimineu la instrucci i sacabaran les preocupacions.
Quina diferncia hi ha entre ah i oh?
Quina diferncia hi ha entre b i mal?
No es pot deixar de tmer all que els homes temen,
per, que lluny que est lalba del desvetllament!
Tothom salegra,
com si mengs les ofrenes sacrificials,
com si pugs a la terrassa en primavera.
Noms jo estic en calma, com qui no t res a fer,
com el nad que encara no sap somriure,
desaferrat, com qui no t casa.
La gent del mn viu en labundncia,
per jo sc com un abandonat,
el meu cor s com el dun foll,
s confs i nebuls.
Els homes vulgars saben, brillen;
noms jo semblo curt i atordit.
Els homes vulgars sn llestos i estan segurs dells mateixos;
noms jo estic abatut.
Sc ser com el mar,
sc mbil com el vent.

Tothom t un objectiu;
noms jo semblo tossut i rude.
Sc diferent dels altres
perqu aprecio la Mare que em nodreix.

XXXI
Les bones armes sn instruments nefastos,
odiats pels homes.
Per aix lhome del Tao les evita.
En la vida quaotidiana, el cavaller considera lesquerra com el lloc dhonor,
mentre que, en temps de guerra, ho s la dreta.
Puix que les armes sn instruments del mal,
no sn adequades per al cavaller.
Quan ls de les armes s inevitable,
s millor romandre en calma.
Ni tan sols en la victria hi ha bellesa,
i qui la troba bella
s alg que gaudeix de la matana.
El qui gaudeix de la matana
no prevaldr en el mn.
Per a les coses de bon auguri, hom prefereix el costat esquerre.
Per a les coses de mal auguri, hom prefereix el costat dret.
El lloctinent es col.loca a lesquerra,
el general es col.loca a la dreta.
Aix vol dir que la guerra s considerada com un funeral.
Cal plorar amb gran tristesa les grans matances.
Una victria sha de celebrar amb el ritu funerari.

XXXII
El Tao s etern i no t nom.
Encara que en la seva Simplicitat primordial s petit,
ning no pot utilitzar-lo.
Si els reis i els barons shi adherissin,
el mn sencer sels sotmetria espontniament.
El Cel i la Terra sunirien
i deixarien caure una dola rosada.
El poble, sense necessitat dordres,
viuria en harmonia.
Quan la Simplicitat primordial es diversific,
aparegueren els noms.
Puix que hi hagu noms,
era convenient de saber on aturar-se per reposar.
El qui sap on aturar-se per reposar
sap evitar el perill.
El Tao s en el mn

com el gran riu o el mar on van a parar tots els rierols.

XXXIII
El
El
El
El
El
El
El
El

qui
qui
qui
qui
qui
qui
qui
qui

coneix els homes s intel.ligent.

es coneix a si mateix s savi.
ven els altres s vigors.
es ven a si mateix s veritablement fort.
sacontenta amb el que t s ric.
persevera s home de voluntat.
no perd el seu Centre resisteix.
mor i no pereix t llarga vida.

XXXVIII
Lhome de virtut superior no pensa en la seva virtut,
per aix s virtus.
Lhome de virtut inferior saferra a la virtut,
per aix no t virtut.
Lhome de virtut superior mai no actua,
i mai no obeeix a motius personals.
Lhome de virtut inferior actua,
per obeeix a motius personals.
Lhome de bondat superior actua,
per ho fa sense motius personals.
Lhome de justcia superior actua,
i ho fa perseguint una finalitat.
Per quan lhome de cortesia superior actua i no troba resposta,
sarromanga per tal de forar-la.
Per aix,
quan es perd el Tao, sorgeix la doctrina de la bondat;
quan es perd la bondat, sorgeix la doctrina de la justcia;
quan es perd la justcia, sorgeix el ritual.
Ara b, el ritual no s ms que lescora de la lleialtat i la fe,
i s el comenament del caos.
La prescincia tan sols s la flor del Tao
i lorigen de la insensatesa.
Per aix lhome noble viu en el que s slid
i no en el dilut.
Viu en el fruit
i no en la flor.
Per aix rebutja aix i agafa all.