RECULL D'ENDEVINALLES.

Porto un vel sobre d'un altre

de seda de la ms fina;
qui em vol descobrir ho paga
plorant a llgrima viva.

La ceba

De la terra sc vingut
vaig vestit verd o vermell
de la gent sc ben volgut
i se'm mengen fins la pell

El pebrot

Tinc cavalls per no se'm veuen

corro molt i corro poc
per si no em donem beguda
no arribo pas enlloc.

L'automvil

Dues germanetes,
sn molt igualetes,
i quan sn velletes
obren les boquetes.

Les sabates.

Tinc cor i no sc persona

porto bata i no sc dona
i l'home, per ser elegant
em porta sempre al davant.

La corbata.

El sol s qui em dna vida

i ell qui em sol acabar
i encara que d'aigua eixida
a l'aire torno a parar.

El nvol.

Verd com el julivert,

groc com el safr.

fa ones i no s el mar.

El blat.

Sc alta i no geganta.
Sc baixa per a un gegant.
Tinc arbres i plantes
i mai no em mouran.

La muntanya.

Sc tota jo morenor,
dola com les confitures,
i em veurs moltes vegades
pel nas de les criatures.

La xocolata.

Neix a l'hort,
creix a l'hort,
i se'l meja
el nostre porc.

El nap.

Passo la vida fent voltes,

caminant a poc a poc,
per per ms que camino
sempre estic al mateix lloc.

Ells i elles barrejats

estan a dintre tancats,
el que hi arriba a entrar
el fan anar d'aqu enll

RECULL D'ENDEVINALLES.

i a mossegades l'acaben de destrossar.

Les dents i els queixals.

Qui s el que es lleva

ms de mat del mn
i de vespre
s el primer que s'adorm.

El sol.

Tinc la panxa molt grossa

i la boca molt ampla,
tinc dues orelles
i per all m'agafen.

L'olla.

Un arbre amb dotze branques,

cada branca un niu compn,
cada niu t set ocells
i cada ocell el seu nom.

L'any.

Tant serveixo per menjar,

com serveixo per tocar,
com per cridar el vigilant,
com per aplaudir un cantant.

Les mans.

Blanca sc de naixement,
vaig vestida amb llacets verds,
quan em tallen a trossets,
faig plorar tota la gent.

La ceba.

Va sempre de viatge
sense maleta ni bast,
hi ha dies que sembla un formatge
i altres una tallada de mel.

Plana com la m,
blanca com la neu,
parla sense boca
i camina sense peus.

Tu en portes, te'l toques,

te'l saps arreglar,
per encara que ho vulguis
no els podr comptar.

Verd em vaig criar,

ros em van tallar,
desprs em van moldre
i tu em vas menjar.

No sc cargol ni bolet
i l'aigua em fa sortir,
quan plou, tot m'estarrufo
i quan fa sol estic pansit.

Tinc la panxa buida,

me la lliguem amb cordes

La lluna.

RECULL D'ENDEVINALLES.

i em poso a cantar
si alg me les toca.

La guitarra.

Sc petita i revinguda,
al mn vinc per ballar,
per ballar han de lligar-me
i aprendre b de llanar.

La baldufa.

Porto cinc habitacions,

per cada una un llogater,
i a l'hivern, quan fred sol fer,
tots hi estan ben calentons.

Els guants.

Tinc braos sense sser persona,

tinc coll, ms no cap ni ulls;
no tinc mans, per si punys
i estic segura que tu em portes
i et toco sense fer-te mal.

La camisa.

Si em vols cercar un moment

veurs que la lluna en t,
tota moneda tamb,
i la persona igualment.
Vaig darrera la creu
i aix que ciri no sc.

T dents, per no mossega,

malgrat la casa guardar;
d'un ull est pendent sempre,
i als amos no sol deixar.

La cara.

Sc blanc i sc negre,
de taques vaig ple,
amb mi, molts hi juguen;
msic sc tamb,
i un do tinc amb mi
que no te'l dir.

Tinc ttol i no sc noble,

tinc marges i no sc riu,
sc molt blanc i sc molt negre,
amb mi es plora i amb mi es riu.

El llibre.

Sempre quietes,
sempre inquietes;
dormint de dia,
i de nit despertes.

Les estrelles.

Jo no sc serventa
ni em guanyo cap sou,
per les dones a casa seva
em fan treballar
i al fi m'arreconen
i ...... fins l'endem.

Si no ho dius tot de seguida

passars per ser mussol;
digues-me qu s all que hi ha
sempre dessota del sol..........

RECULL D'ENDEVINALLES.

Cerca'm pels arbres

i pels arbrets,
per dintre els llibres
i els ganivets.

La e.

Sc negre i tamb sc blanc,

ning a mi em pot agafar,
s'ofega qui entre mi es fica,
rumia una mica
i em podrs endevinar.

Duc bigoti com els gats,

com el gat em cobreix pell,
com el gat s de miular....
Per qui sc endevinar
no es necessita cervell.

La gata.

Una dama recatada,

que viu sempre mullada
en una cova tancada;
sols quan vol parlar
es veu bellugar
alguna vegada.

La llengua.

Tinc fulles i no sc arbre;

tinc punts i mitja no sc;
ensenyo sense ser mestre;
sense ser ganivet, tinc llom;
m'obro i tanco sense ser porta....
No saps qui sc?.

El libre.

Tinc molts rius, mars i muntanyes,

tinc molts pobles i ciutats,
ferrocarrils, carreteres,
i aix i tot estic penjat.

Quina cosa teniu

que entra en el riu
i no es mulla?
No s sol, ni lluna
ni cosa alguna.