La vida s somni

Lola March Vicente

2n Bat. Escola Pia Nostra Senyora

Per qu els somnis? Introducci al meu treball

El mot onric, provinent del mot grec neiros, (somni),

s la paraula que designa tot all que fa referncia als somnis.
La recerca de les relacions entre les diferents concepcions de
all que anomenem somni s leix principal daquest treball.
La diversitat en la informaci que tenim sobre aquest terme es
el que mha motivat a escollir aquesta qesti en concret, i la
poca rellevncia que els atorguem als somnis.
Durant la histria de la humanitat lhome ha volgut donar un
significat, un perqu, a aquest fenomen. Antigament, degut a la
manca de tecnologia i coneixements cientfics, les concepcions
sobre aquest terme eren ms aviat precries, per, tot i ser aix,
algunes idees coincideixen amb les actuals per part daltres
cultures, o de la mateixa. Avui dia tampoc sabem gaire sobre el
cervell hum, noms tenim petites espurnes dinformaci sobre
el funcionament daquest rgan. No tenim una teoria exacte
sobre el perqu darrere els somnis, per aix diferents disciplines
que treballen sobre el mn onric varien en la seva opini sobre
aquest fet.
El perqu daquest fenomen, la seva relaci amb la mateixa
realitat, els diferents significats que poden comportar i com ens
poden afectar a la nostra vida diria sn les principals qestions
que em plantejo entorn als somnis. Tamb son fonamentals les
bases en les quals es recolzen les disciplines que estudien el
mn onric, ja que difereixen segons la cultura, lpoca i la
religi. El meu objectiu s realitzar una recerca exhaustiva
darrere daquestes disciplines en referncia als somnis, exposarles i comparar-les. La flexibilitat que em proporciona el fet que
no coneguem amb certesa la realitat del nostre cervell permet
acceptar ms duna teoria i divagar sobre la validesa
daquestes.
El meu treball es concentrar en una srie de punts
despaitemps que han donat gran rellevncia als somnis com
ara el mn clssic occidental, el mn egipci, el mn medieval, el
mn oriental de l hinduisme i el budisme, el mn del
psicoanlisi modern i el mn de la parapsicologia de base
occidental. Citar les seves disciplines corresponents i les
hiptesis daquelles persones, o divinitats en alguns casos, per
tal de poder relacionar-les entre s i comparar-les, aconseguint
una guia evolutiva dall que seria el pensament hum entorn
un dels fenmens ms comuns i misteriosos que formen part de
lsser hum.
La meva elecci del treball de recerca va fortament relacionada
amb all que visc jo intensament cada dia: els somnis. Des que
era petita, mhe recordat gaireb sempre amb molta precisi
dels meus somnis, i aquests mhan despertat curiositat. He

aprs a prendre consciencia de quan em trobo en un somni i

quan no, i de controlar-los molts cops. Tamb els escric molt
freqentment i els intento relacionar entre s.
Mhan arribat a afectar molt a la meva vida diria. La por a la
intensitat dels meus malsons ha arribat a causar-me insomni en
la infantesa, i aquests malsons han repercutit molt en la filera de
somnis que els han precedit en lactualitat.
Degut a la proximitat i la quotidianitat daquest fet en referncia
a la meva persona, i la curiositat que em desperta tot all
relacionat amb el funcionament del cervell hum i aquelles
disciplines arcaiques i/o no convencionals que han estudiat o
han parlat del funcionament daquest, he decidit centrar el meu
treball en aquest mn onric.

ndex
1. Introducci: Breu historia dels somnis
Bloc 1: Les antigues civilitzacions:
1. Lantiga Grcia: Mite i filosofa
2. Mesopotmia, Assria i Egipte: Orient mitj
2.1. El llibre dels somnis
3. Lorient lluny: Budisme i tradicions orientals
3.1. En el budisme
3.2. El ioga dels somnis
4. El Talmud, la Cabal i la Bblia
4.1. Lislam
Bloc 2: Entre lEdat Mitjana i lEdat Moderna
0. Introducci
1. Descartes i Leibniz
Bloc 3: Les bases de la terpia i linterpretaci dels somnis a
lactualitat: Freud i Jung
1. Sigmund Freud
1.1. Freud i la descoberta de linconscient
1.2. La interpretaci de somnis
2. Carl Gustav Jung
-El inconscient i el conscient
-Els arquetips
-Els smbols

3. Comparaci Freud Jung

3.1. Lanlisi dels somnis
3.2. La finalitat i funci dels somnis
4. Altres psicologies derivades: La psicologa Gestalt
- Qu s la Gestalt
- Els somnis en la Gestalt
5. Entrevistes
Bloc 4: La fisiologa dels somnis
- Qu passa mentre somniem
- Les fases del somni
- Somnis lcids
Bloc 5:
1. Conclusions finals
2. Bibliografia

1. Introducci: Breu historia dels somnis

Des de l'antiguitat ms remota l'sser hum ha sentit una
fascinaci pels somnis. L'inters per aquests fenmens naturals
ha condut a civilitzacions i pobles primitius en totes les
poques, a atribuir-li als processos onrics un pensament mgic.
En estudiar la histria de diverses cultures i religions
comparades, podem conjeturar, que el significat dels somnis, no
difereix molt sobre la interpretaci dels sentiments o emocions
subjacents.

Els reis i poderosos del mn antic consultaven als seus somnis

abans de prendre qualsevol decisi important. Per tant, va
haver-hi en la majoria dels pobles, interprets que eren sacerdots
o sacerdotesses. Donada la important funci que exercien,
comptaven
amb
el
respecte
i
admiraci
de
tots.
Lamentablement, el Concili de Trento va prohibir al segle VI. dC
totes les creences relacionades amb l'onric, per jutjar-les com a
pecaminoses. Aix, durant diversos segles el mn jueu cristi va
quedar privat d'expressar lliurement les opinions respecte a les
seves imatges nocturnes, l excepci van ser els relatats pels
sants i mrtirs.

Com se sap, a l'inici del segle XX Sigmund Freud, mdic

psiquiatre radicat a Viena, va provocar una veritable revoluci
en la societat, en publicar la seva obra La Interpretaci dels
Somnis. La teoria que els somnis s'originaven en el
subconscient, va anar un escndol per a la comunitat cientfica i
els europeus en general. Freud, va anar un pioner en la nostra
histria, en dedicar-li esfor a les seves recerques cientfiques
sobre els somnis. Els seus detractors li retreuen l'mfasi donada
als problemes sexuals. No obstant aix, cal situar-se en el
context de l'era victoriana, on va existir una accentuada
repressi sexual. De totes maneres, Freud, va contribuir -ens
agradi o no- ser un innovador, en postular la seva tesi, a escala
massiva.

Desprs de Freud, li segueix en importncia Carl Gustav Jung,

deixeble de Freud, que en discrepar del seu mestre, funda el seu
propi corrent psicolgic denominada psicologia analtica. Entre
les seves teories ms importants estan les dels arquetips i de
l'inconscient collectiu.

Posteriorment, apareixen en la segona meitat del segle XX,

cientfics de diversos mbits del coneixement, que s'interessen
pels somnis i realitzen estudis en universitats nord-americanes.
En l'actualitat existeixen nombrosos investigadors onrics,per
tant, resulta difcil nomenar-los a tots. No obstant aix, entre
alguns dels ms destacats podem esmentar a William Dement,
Rosalind Cartwright i Calvin Hall. No podem deixar de citar al
psiquiatre Montag Ullman, creador d'un mtode molt senzill i
eficient per treballar els somnis en grup. En aquesta
metodologia,el professor Ullman, posa l'accent que la privadesa
de l'individu sigui protegida.

En recerques sobre l'origen dels malsons el cientfic, ms

destacat, s el mdic psiquiatre Ernest Hartmann. La seva
aportaci, sobre estudis rellevants sobre la fisiologia del somni,
conjuga interessants llibres sobre els malsons i els somnis. No
obstant aix, la complexitat dels temes, el mestre aconsegueix
amb un estil am, instruir i entretenir al lector.
El somni s un perode natural que tots necessitem desprs de
certes hores de viglia. Aqu hi ha un consens general, en
considerar el somni com una etapa de reps necessria perqu
puguem funcionar satisfactriament.

Els ssers humans somiem tres a quatre vegades totes les nits.
Tamb s'ha constatat que somien els mamfers i certes aus. A
mitjan segle passat,en una universitat d'Estat Units, es va
descobrir dins d'un grup de voluntaris, durant alguns perodes
del dormir, moviments rpids en els seus ulls. En ser despertats,
ells van relatar escenes de somnis molt intensament viscuts.

A aquesta rellevant troballa se li va cridar somni REM, que s

l'etapa, on apareixen els somnis. D'altra banda, l'enfocament de
diversos corrents psicolgics ha aportat, nombroses recerques
sobre els diferents tipus de somnis.
Hi ha treballs cientfics respecte a les segents categories de
somnis: lcids, la diferncia entre els somnis de les dones i
homes, de les dones embarassades, els somnis i la mort, els
somnis en la tercera edat, els somnis en la menopausa, els
somnis en els adolescents, i somnis ertics. Aix mateix, la
biologia i l'antropologia tenen un punt de vista propi.
Naturalment, que els esments anteriorment citats sn solament
algunes de les ms rellevants. Els somnis i els fenmens
paranormals tamb han estat estudiats en laboratori. A ms, la
majoria de les grans religions i cultures tamb han collaborat
amb altres interpretacions.

L'important s que avui els somnis sn estudiats dins de

diverses disciplines i cada vegada ms aquest moviment de
treballar els somnis est en augment. A tot el mn sorgeixen
grups i tallers de somnis. No obstant aix, cadasc segueixi una
orientaci prpia, l'essncia de conixer-se a si mateix a travs
d'aquest cam s vlida.
Gaireb mai els somnis segueixen les lleis de la ra i la lgica.
Veiem a persones mortes, com si estiguessin vives, trobem
soluci a problemes, de vegades ens adverteixen sobre mals
que ens afligeixen. En unes altres, tenim trobades molt grates
amb desconeguts. Quan passem per situacions conflictives,
se'ns presenten monstres aterridors. Tamb si estem amb
alguna manca en la vida desperta, llavors els somnis compleixen
la funci de portar-nos, en imatges el que tant anhelem
somiem. Igual que en els mites, llegendes i contes de fades,el
llenguatge en qual s'expressen, s el dels smbols i les
metfores.

Els somnis sn lart de fer poesia involuntariament1

1

Jean Paul Richter (1763- 1825)

Fa algunes dcades l'inters per conixer el significat dels

somnis ha anat augmentat. Els somnis estan recuperant la
importncia que sempre van tenir. Actualment, a tot el mn hi
ha milers de persones interessades a conixer el significat
d'aquestes imatges amb les quals convivim totes les nits, ens a
acordem d'elles, o no. Antigament el propsit, era gaireb
sempre, consultar-los com a un oracle per conixer la destinaci.
Avui dia s un altre, el de conixer-se a si mateix, a travs de
terpies, psicoanlisis o assistint a un grup de somnis.

Bloc 1: Les antigues civilitzacions

1. Lantiga Grcia: Mite i filosofia
Els grecs van adoptar les creences dels egipcis tant sobre la
dicotomia2 dels somnis: bons i dolents, com sobre la incubaci
dels somnis. Els grecs, no obstant aix, tenien rituals pre-somni
2

Divisi dun concepte en dues parts aparentment oposades, que sexclouen o salternen.

10

molt especfics per dur a terme amb la finalitat de purificar-se.

Dos dies abans dentrar en el santuari santuari dApollo a
Delfos sabstenien de tenir relacions sexuals, no menjaven
carn, peix o aus, i bevien noms aigua. A ms es feia un sacrifici
animal al du a qui volien invocar a travs dun somni. Llavors, i
noms llavors, el somiador entrava en el santuari i es ficava al
llit a dormir en la pell dun animal sacrificat, sovint prop de
lesttua de la detat.
Hi ha una llegenda grega que insisteix que el du Hipnos va
portar el somni als mortals tocant-los amb la seva vareta mgica
o ventant-los amb les seves ales. Morfeu, fill dHipnos va enviar
el somnis als mortals. Morfeu, el du del somni, tamb enviava
advertiments i profecies als quals dormien en els santuaris i
temples.
En la mitologia grega, Hipnos (en grec Hypnos, somni)
era la personificaci del somni. La seva mare era Nix, la nit, que
ho va tenir sense intervenci masculina, encara que en alguna
altra tradici el seu pare va ser rebo. Era germ bess (o
germanastre) de Tnatos, la mort no violenta, ja que el estat de
somni i la mort sn molt propers. El seu equivalent rom era
Somnus.
El seu palau era una cova fosca on el sol mai brillava. A la seva
entrada creixien roselles i altres plantes hipntiques3. Segons
algunes fonts, vivia juntament amb Tnatos en un palau
subterrani proper al de Nix. Segons unes altres, ho feia en una
cova sota una illa grega, a travs de la qual flua Lete, el riu de
l'oblit.
Amb Pastea va tenir mil fills, els Oniros. Els tres ms importants
apareixien en els somnis dels reis: Morfeu, Fobetor (por, malson)
i Fantaso (elements de la naturalesa, inanimats). Segons un altre
mite, Morfeu s'ocupava del contingut animat dels somnis dels
ssers humans, mentre que els altres dos Oniros eren
responsables dels animals i els objectes inanimats en els somnis

Dioses y hroes de la antigua Grcia, Robert Graves, 1968 (edici .pdf)

11

En la mitologia grega, Morfeu (en grec antic

, de morph, forma) s el
du dels somnis. Segons certes teologies
antigues, s el principal dels Oniros, els mil
fills engendrats per Hipnos (el Somni) i Nix (la
Nit, la seva mare), o per Hipnos amb Pastea.
Era germanastre de Tnatos (la Mort). Era
representat amb ales que batia rpida i
silenciosament, permetent-li anar volant
veloment a qualsevol rac de la Terra.
Morfeu s'encarregava d'induir els somnis d'els
qui dormien i d'adoptar una aparena
humana per aparixer en ells, especialment
la dels sers estimats (d'aqu el seu nom),
permetent als mortals fugir per un moment de les maquinacions
de dus. Va ser fulminat per Zeus per haver revelat secrets als
mortals a travs dels seus somnis.
No obstant aix, lantic filsof grec, Aristtil, tenia una
comprensi diferent dels somnis. Ell creia que els somnis de
malalties, per exemple, podrien ser causats simplement pel
reconeixement inconscient del somiador dels smptomes en el
cos. Tamb pensava que el somni podria actuar inconscientment
per provocar lesdeveniment somiat, s a dir, que si una persona
ha somiat alguna cosa, pot provocar que el somni es pugui
complir simplement per insistir que aquest es compleixi.
Aristtil: Sobre el somni i la viglia
En Sobre el somni i la viglia, el primer dels seus tres tractats
sobre el somni, Aristtil es centra en la consideraci del somni
en la seva relaci amb la viglia, en la dilucidaci de la funci i la
utilitat del somni i en l'anlisi de la seva naturalesa. Convindr
assenyalar que Aristtil s'apressa a distingir entre el somni -el
dormir- i el que en la versi castellana s'ha tradut per "somni",
aix s, l'elaboraci onrica prpiament aquesta.

12

Viglia i somni formarien un parell complementari, com a

moviment i quietud: ats que no s possible un moviment o una
acci constants i ininterromputs, s necessari, com veiem que
ocorre, que deixin lloc al reps o la inacci per poder ser
represos ms tard. La ra de ser del somni seria, doncs, la
d'interrompre els processos de la viglia a fi de que l'individu,
home o animal, pugui reposar forces i tornar a l'estat de viglia.
Mentre que la suspensi daquest estat, el somni, consisteix en
una interrupci de la sensibilitat, per no en un bloqueig de
cada sentit particular, sin de la facultat per la qual ens
advertim que estem sentint amb aquest o aquell sentit, s a dir,
el sentit o sensibilitat comuna, la seu de la qual s el cor. s a
dir, nosaltres, mitjnant els sentits externs, segons Aristtil, no
percebiem res perqu erem reposant i sense mourens ni res,
per en canvi al nostre cap es reproduen sensacins, dins el
somni, sense estmuls externs i noms amb estmuls interns, la
qual cosa facilitara comprendre que Aristtil digus que si
somniavem tenir una malaltia all era una senyal que ens
donava el propi cos, per que amb tots els estmuls externs som
incapaos de sentir-ho.

Els somnis -objecte d'estudi del

segon tractat, Sobre els somnisconstituirien aix mateix una
afecci del sentit com segons
Aristtil, ni els sentits perceben
veritablement ni hi ha conscincia
d'estar percebent, malgrat la qual
cosa sembla, quan somiem, que
efectivament hi ha percepci
sensorial i l'enganyosa creena que s'est percebent alguna
cosa.

La facultat sensitiva es revela, referent a aix, emparentada

amb la imaginativa, en tant que ambdues tenen la capacitat de
produir imatges i, ms en general, "representacions" sensorials

13

(representaci perqu la sensaci no s produda per cap

estmul extern aparentment). L'origen d'aquestes imatges
caldria buscar-ho, segons el filsof, en els efectes residuals de
les percepcions, capaces d'actuar molt desprs de produir-se
aquestes, mentre l'individu dorm i no es produeixen noves (i, en
conseqncia, ms poderoses) percepcions. Com el propi
Aristtil afirma, "el somni s la imatge que procedeix del
moviment de les sensacions quan un est en somni, mentre que
prpiament dormit".
diria que, motivats per les sensacions residuals, els somnis se li
apareixen ms com a mers residus en si mateixos que com a
elaboraci del somni, no es pregunta la seva utilitat.

En el tercer i ltim dels tractats que ens ocupen, Sobre

lendevinaci pel somni, Aristtil aborda una qesti
estretament vinculada amb la religi, a saber si als somnis se'ls
pot atribuir facultats proftiques o endevinatries i si tals
facultats sn d'origen div. La seva resposta s decididament
negativa en tots dos casos: lloc que tamb els animals somien,
resultaria absurd atribuir als somnis la capacitat de predir el
futur; quant a la inspiraci divina dels somnis, el fet que sovint
siguin les persones ms insensates la ms proclius a somiar
prou per descartar-la, doncs no sembla lgic pensar que els dus
farien dipositaris dels seus designis als ms necis.

Els somnis podrien definir-se com a causes o senyals, o b com

a coincidncies. Serien senyals en la mesura en qu reflectissin
processos (en particular, d'origen endogen) que tenen lloc
mentre un individu dorm; causes, mentre que, decidit un
individu a dur a terme determinada acci, el somni podria
anticipar-se a la seva realitzaci. Per en general, els somnis
serien pures i simples coincidncies: que el representat en un
somni pogus produir-se efectivament noms caldria deduir que
es tracta d'un cas de casualitat. En el millor dels casos, el valor
cognoscitiu d'un somni residiria ms aviat en la capacitat per
interpretar-ho que un individu pogus manifestar, s a dir, la
capacitat per entendre que un somni representa "alguna cosa" i

14

qu s aquest alguna cosa que representa, i no per predir, a

partir del somni, un succs futur: "El jutge ms hbil dels somnis
s el que pot observar la semblances [] Dic "semblances"
perqu les imatges dels somnis succeeix que sn semblants als
reflexos en l'aigua [] Hbil per jutjar les reflexions seria el que
pogus percebre rpidament i veure en el seu conjunt en
l'esbocinat i dislocat de les imatges el que s d'un home, d'un
cavall o de qualsevol altra cosa. De manera semblant, en el cas
que ens ocupa, el que pogus percebre qu pot ser un somni
determinat".4
En quant a la visi del somni, Aristtil imagina solament una
comparaci amb els miralls seguint al seu mestre, que segons
els comentaristes en aquesta poca eren de metall molt polit. I
per aix, ho assembla a aquests artefactes explicant l'efecte
dels rajos de llum i la reflexi que segueixen les lleis precises de
l'ptica.

Per a Aristtil, el somni amb imatges no pertany a l'opini ni a la

intelligncia; i tampoc procedeixen de la sensibilitat. No obstant
aix, per a aquest autor, sensibilitat i imaginaci comparteixen
les seves propietats en el somni i dna l'exemple dels projectils
que segueixen el moviment per l'impuls del motor que els
origina, s a dir que les sensacions de viglia persisteixen en
nosaltres durant el dia fins al moment del somni.

Amb certa ironia diu Aristtil que si els somnis anessin divins, els
animals podrien tenir accs a aquests, i que si vinguessin dels
dus, els hi donarien als homes savis i no a les persones sense
coneixement, com ha vist que succeeix. D'altra banda,
considera que dels somnis es poden inferir els estats de salut i
aquest treball fan els endevins, relacionant imatges amb
malalties i prescripcions, la qual cosa fa a l'exercici de l'oracle,
que les seves clniques eren populars, com la dAsclepi.5

4
5

Sobre los sueos, Aristtil (format pdf)

Du de la medicina en la mitologia grega

15

Alludeix a les coincidncies els compliments de somnis, doncs

hi ha gran nombre que no es compleixen mai. Desprs als
temperaments malenconiosos que tenen la sensibilitat excitada i
que tendeixen a exagerar i adornar els successos. Quan si els
somnis tenen algun sentit, comenta que mereixen alguna
atenci, ja que l'experincia ho indica de vegades. Si hi ha
somnis que es verifiquen, sn els amics els qui coneixen al
somiador els que valoren aquestes interpretacions, doncs
pensen uns en els altres. Tot all que es freqenta, sol conixerse millor. Aix explica Aristtil la seva negaci a acceptar la
endevinaci pels somnis, tot s fortut i casual per a ell.

2. Mesopotamia, Assria i Egipte: Orient Mitj

Existeixen proves documentals que en Sumer6, bressol de la
civilitzaci no semtica7 que va poblar Mesopotmia en el tercer i
quart millennis anteriors a nostra era, els reis de Lagash
prestaven especial atenci als seus somnis i acudien als temples
6

La civilitzaci sumria est considerada com la primera i ms antiga civilitzaci del

mn. Van habitar les plancies alluvials dels rius ufrates i Tigris a Mesopotmia
7
El terme 'semita' (de l'hebreu bblic "Shem", en carcters hebreus: , tradut com
a "nom", i en carcters rabs: )es refereix a aquelles persones que posseeixen
un llegat biolgic i cultural semtic i prov de la mitologia bblica en la qual un dels
fills de No es deia Sem.

16

a la recerca d'interpretaci. El poble sumeri acceptava l'origen

div dels somnis i existia una casta sacerdotal, els ensi,
especialitzada en la interpretaci onrica. Aquesta interpretaci
es feia sovint a partir daquells somnis dorigen incubatori. La
incubaci d'un somni era una prctica molt comuna en
l'antiguitat per atreure cap als humans l'ajuda dels dus en la
soluci dels seus problemes. Incloa tot un ritu de purificaci en
el temple de la detat corresponent i, desprs de dormir all, el
demandant esperava rebre un somni que li proporcions la
soluci del seu problema. Va ser present a moltes altres cultures
com la budista, la grega, etc. A Sumer, es practicava ja alguna
forma d'incubaci de somnis que consistia a acudir a pernoctar
en determinats temples amb l'objecte de rebre, a travs d'ells,
directives per a la vida del consultant.
Per als sumeris, els somnis tenien una estreta relaci amb la
mort. Com qualsevol experincia nocturna, les experincies
onriques es situaven sota el influx del dimoni. El somni tenia
una doble influncia per als sumeris: duna banda del Sol, que
durant la nit realitza el seu viatge subterrani, encarregat de
portar nimes a laltre mon i per una altra banda la de la lluna,
de la qual ns el seu missatger.
En les civilitzacions posteriors que van poblar Mesopotmia, com
van ser, la arcdia, l'assria i la babilnica, les arts de la mgia,
la profecia, lendevinaci, i la interpretaci dels somnis estaven
mpliament desenvolupades. Els somnis eren considerats com a
revelacions de la voluntat divina o demonaca. Existien uns
sacerdots, denominats shabru, dedicats a la interpretaci dels
somnis i tamb es practicava la incubaci, amb la variant que
eren els propis sacerdots o altres persones en les quals
l'interessat delegava el poder, els que rebien el somni.
En el fams Poema de Gilgamesh, els passatges del qual daten
de 4000 a. C., apareixen reflectits dos somnis proftics que
constitueixen una de les referncies histriques ms antigues
que es coneixen fins al moment. De la mateixa manera, en
temps no tan remots, s'explica que trobant-se Alejandro Magne
en Babilnia, va emmalaltir i va enviar als seus generals al
temple de Marduk perqu rebessin en somni el tractament que
pogus guarir la seva malaltia.

17

En aquesta epopeia, el gran clssic de Mesopotmia, moltes

accions importants apareixen anticipades en els somnis dels
personatges. Aix, Gilgamesh8, rei de la ciutat-estat de Uruk, t
dos presagis simblics de la seva trobada amb el salvatge
Eabani, qui en principi era el seu rival per va acabar convertintse en un bon amic. El primer senyal apareix quan Gilgamesh veu
un raig caient sobre la Terra i desprs un destral de coure,
smbols que segons la interpretaci de la seva mare, la deessa
Ninsun, representen a un home de gran fortalesa al que acabar
prenent afecte. Posteriorment, un altre somni li adverteix del
perill que representa Khumbaba, el monstre del bosc, mentre
que Eabani intueix que va a contreure una malaltia mortal i l'hi
comunica al seu company amb aquestes paraules: <>. La visi
de Eabani s una de les primeres premonicions de mort
conservades, amb una nota de fatalisme que es repeteix en la
cultura mesopotmica.
Igual que a Egipte, els habitants de les provncies
mesopotmiques eren politeistes i el nombre de dus als quals
es rendia culte oscillava entre els tres mil i quatre mil. Algunes
de les divinitats ms importants representaven forces
elementals, com Enlil, du del vent i les tempestes, o Enki, du
de les aiges.
Existien diversos canals a travs dels quals els mesopotmics
podien comunicar-se amb els seus dus, Les ciutats-estat van
construir habitades per als dus en forma de ziggurat
(Construcci d'origen sumeri i assiri que consisteix en una torre
piramidal i escalonada de base quadrada i amb terrassa, murs
inclinats i suportats per contraforts revestits de ma cuit, que
culmina en un santuari o temple en el cim, al que s'accedeix a
travs d'una srie de rampes). En la part ms alta d'aquests
edificis se situaven els temples, on al seu torn es guardaven les
esttues dels dus. Aquestes, recobertes de vestidures, eren
complimentades contnuament i alimentades diriament amb
delicioses viandes que els fidels deixaven en qualitat d'ofrena.
Noms els sacerdots podien accedir a aquestes imatges.
En la literatura mesopotmica les premonicions indudes pel
somni van tenir gran importncia. Algunes de les imatges ms
poderoses dels seus mites es desenvolupen en una atmosfera
gaireb onrica, com el vol de Etana, el pastor-rei deficat, a
lloms d'un guila a la recerca de l'herba del rejoveneixement.
8

L'Epopeia de Guilgamesh o Poema de Guilgamesh s un poema pic sumeri que

descriu les aventures del rei mtic Guilgameix d'Uruk. El seu origen es remunta a fa
uns 4.700 anys, pel que s considerat com el ms antic del mn. Va ser escrit amb
escriptura cuneforme en tauletes d'argila, fet que n'afavor la conservaci

18

Ms directament, una versi del mite del du Dumuzi,

condemnat, com Persfone en la mitologia grega, a passar sis
mesos de l'any en un mn subterrani, explica com aquest somia
la seva prpia destinaci, perseguit pels dimonis de la mort
coneguts com *gallas. Ats que ha tingut aquesta premonici,
empra tot el seu enginy per escapar, per no pot. La moral
d'aquesta histria s que la mort visita a tots, amb
independncia del que es faci per impedir-ho.
Un dels textos ms antics que es conserven cont 1.363 lnies
d'escriptura cuneforme escrites en dos tubs de trenta
centmetres de llarg. El text descriu com el rei de la ciutat-estat
de Lagash va emprendre la restauraci dels temples de la ciutat
de Girsu perqu alg l'hi va demanar en somni. Segons la
inscripci Gudea, que va governar Lagash sobre l'any 2140 a. de
C., estava dormint quan Ningirsu, du de la ciutat, es va
presentar davant ell i li va dir: El du li va oferir fins i tot un
plnol del temple que desitjava. 9
A Mesopotmia tamb, els babilonis dividien els somnis del dia a
dia en bons enviats pels dus, i dolents enviats pels
dimonis. Fins i tot tenien una deessa de l'els somnis: Mamu. Els
sacerdots de la deessa intentaven complaure-la i resaven per
convncer-la perqu evits que els mals somnis es complissin.

2.1. El llibre dels somnis

Com ho testifiquen els famosos somnis del fara recollits en la
Bblia i interpretats per Jos, tamb en l'antic Egipte els somnis
eren un element important en el conjunt de creences. En els
Ensenyaments per Merikare, obra datada cap a 2100 a. C.,
l'autor sost que els somnis sn enviats pels dus per conixer
el futur. Per a travs dels somnis es rebia tamb valuosa
informaci sobre el tractament de les malalties, advertiments
sobre possibles perills i consells o respostes a les preguntes del
somiador. Encara es conserva el que podem considerar el primer
tractat sobre els somnis de la histria, doncs en el valus Papir
Chester Beatty III, que data de 1350 a. C., encara que
probablement sigui una recopilaci de textos ms antics,
s'inclou una llarga srie de somnis, fins a 108, amb les seves
respectives interpretacions. De l'anlisi del text es desprn que
el mtode interpretatiu dels antics egipcis era molt mecnic, s
a dir, a cada imatge onrica corresponia un determinat significat;
9

Extret de lEpopeia de Gilgamesh, citat a Dreams and history: The interpretation of dreams from
ancient Greece to modern Psychoanalysis Daniel Pick, Lyndal Roper , Ed. Routledge, 2004.

19

no obstant aix, tal clau interpretativa podia estar basada en un

joc de paraules o en una inversi del sentit.
El papir fou donat al Museu Britnic de Londres per Alfred
Chester Beatty al segle passat (catleg BM EA 10683) i editat
per Alan H. Gardiner. Pertany a una collecci denominada papirs
mdics i va ser trobat en 1928 per l'equip de Bernard Bruyre
juntament amb uns altres en la tomba nmero 1165 de Deir el
Medina, un rac d'Egipte fundat fa 3500 anys. No obstant aix,
el papir del que parlo pertany a una distasta posterior a aquesta
fundaci, la dinastia XIX, famosa sobretot per la grandesa del
gran fara Ramss II. El nom d'aquest pergam s papir Chester
Beatty III, conegut comunament com el Llibre dels Somnis, i va
pertnyer en l'poca ramssida a l'escriba Qenherjepshef
(Qeniherkhepshef), entre uns altres, qui va arribar a viure
setanta anys naixent sota el regnat de Ramss II i morint
prcticament recentment entrat el regnat de Siptah. El papir va
anar heretant-se en la famlia.
10

El que es conserva avui no s ms que un fragment d'uns

trenta-cinc centmetres d'alt, per la seva escriptura hiertica s
totalment llegible. Es tracta d'una compilaci de somnis
acompanyats del seu corresponent significat, incloent si l'auguri
s bo o dolent. El text est escrit en tinta negra, per la paraula
"dolent" dels auguris s'escriu en tinta vermella, recordant l's
omins d'aquest color de tinta en l'Antic Egipte. Les columnes
van encapalades pel text "Si un home es veu a si mateix en un
somni", i ho segueix el llistat de somnis, seguits aquests per les
seves interpretacions i organitzats, primer per bons auguris i
desprs per dolents.
Es tracta dun pergam on l'escriba Pentaur narra la victria de
Ramss II a Kadesh. En la seva part posterior es llisten 108
somnis que van ser interpretats per l'autor. En una columna
apareixen les visions i, en una altra, la seva possible explicaci:
en tinta negra si augura un bon futur o en vermella si s un
vaticini negatiu. Si algun d'aquests auguris s nefast, el
somiador pot evitar que es facin realitat si en despertar menja
pa fresc i herbes macerades en cervesa, recitant: Venen cap a
mi, mare Isis. Percebo el que est lluny de la meva ciutat?. 11

10

Extret de How dreams reflect place and location (Georg von Gaal: Polylogika Mulatss az lomrol
s Alvsrol (1821), ber dem Schlat (1823) de Vilmos Voigt.
(http://www.eki.ee/km/place/pdf/kp5_04_voigt.pdf)
11
Traducci del paper Chester Beatty trobada al llibre Dreams and history de Daniel Pick citat
anteriorment

20

Interpretacions segons el papir Chester Beatty III

- Les dents cauen: qui tingui aquest somni morir

- Estar mort: s bon auguri perqu s signe de llarga vida
- Recollir dtils: gran notcia perqu els dus li lliuraran aliments
- Enterrar a un anci: s bon presagi perqu simbolitza
prosperitat
- Mostrar les natges: qui tingui aquest somni quedar orfe
- Reflectir-se en un mirall: mal senyal perqu tindr una nova
esposa
- Copular amb un porc: el somiador ser despullat de les seves
possessions
- Beure cervesa: malament pressentiment perqu arribaran
sofriments
- Menjar cocodrils: es tracta d'un bon futur, arribar a ser
funcionari
- Veure una serp: una disputa pendent ser arreglada aviat

La literatura, a travs de l'arqueologia, s la que ms informaci

ens ha aportat sobre els somnis. Mostra el seu encara vigent
carcter proftic oniromncia, realment una mnima part del
veritable abast de l'onric. Com a eina literria, els somnis han

21

servit d'argument o justificaci en diverses obres. Comptem

amb episodis onrics en el popular Conte de Sinuh, adaptat a la
literatura actual pel finlands Mika Waltari, o el relat del
Camperol eloqent i els Ensenyaments de Ptahhotep. Molt
atractiu resulta l's dels somnis per evocar l'efmer de la vida
terrenal mitjanant personatges que narren des de linframn la
seva existncia entre els vius. Ens trobem davant un dels
primers testimoniatges del fams tpic la vida s somni o fins
i tot un antecedent del memento mori, sense oblidar el goig i
percepci positiva dels egipcis per la vida.
Aix mateix, els somnis van arribar a servir com a instrument
poltic. Els monarques es feien retratar interactuant amb detats
en somni per legitimar la seva autoritat com a nics ssers
capaos de tractar amb dus. El cas ms clebre potser sigui el
de Tutmosis IV (1400-1390 a. C.), narrat en el Deixant del Somni.
Aquest recurrent tipus de somnis en qu el du vaticina el
provenir del fara, ho aconsella o protegeix i ho ajuda en les
seves campanyes han estat objecte d'estudis que ofereixen
diverses interpretacions sempre a favor de reforar l'autoritat
real. Resulta sorprenent que mentre les obres literries
evidenciaven el seu carcter fictici, les oficials, emprant
recursos similars, pretenien justificar fets reals.
Per la seva banda, els malsons, com tot el pernicis,
s'associaven a Seth, detat que afavoria la penetraci de
dimonis i enemics nocturns. No obstant aix, per al seu estudi
no es disposa d'ampli registre arqueolgic ni fonts escrites.
Existeix un important nombre d'encanteris, frmules com els
textos de *execracin, tamb amb finalitats poltiques i amulets
per repellir els malsons plasmats amb certa reticncia sobre
materials peribles. I s que no era recomanable *verbalizar
aquests mals, doncs la paraula oral o escrita els atorgava
l'existncia i perpetutat entre els vius. Les narracions de bons
somnis, en canvi, es tallaven sobre material resistent per durar
eternament.
Contra aquests malsons s'executaven purificacions amb
substncies aromtiques, s'encenia foc per allunyar la foscor o
es recorria directament a detats. Si ben els egipcis no
comptaven amb un du del somni prpiament, malgrat el vast

22

pante egipci, podien encomanar-se, per exemple, al molt

popular i peculiar du Bes.12

3. LOrient lluny: Budisme. Tradicions orientals.

3.1. En el budisme
Quan els budistes somiaven, aquests tractaven els somnis de
diverses maneres. Certs tipus de somnis ocorrien tan
freqentment que eren llistats pels savis com a categories
diferents per a lanlisi de somnis. Veure els somnis com un smil
12

Era el deu egipci de tot all que s bo. Protegia les llars i els nens de tot mal.

23

del buit, sunyata, la ltima naturalesa de tot all que existeix.,

veure els somnis com a visions dall que vindr (podria estar
connectat amb el mn dels deus) o com a missatges o llions
dels dues, esperits o bodhisattva.13
A lantic orient, els somnis i lespiritualitat sempre han anat de
la m. De fet, lintroducci al budisme a la Xina arrib en un
somni que va tenir lemperador Ming, de la dinastia Han, lany
61. dC. Lhistoria diu que lemperador somi en una imatge
daurada que salava a laire, per sobre del seu palau, el qual
fou interpretat per lemperador com lesttua de Buda. Com a
resultat daquest somni, lemperador envia una missi a lIndia
per a conseguir mestres i escriptures budistes.
3.2. El Ioga dels somnis
Dzogchen s un antic ensenyament espiritual desenvolupat en
el Tibet dins de la tradici budista tibetana. No pertany a una
escola o sistema religis. Ms aviat, s el coneixement que
mestres tibetans han transms sense estar limitat pel
sectarisme. La paraula 'Dzogchen', que significa " la perfecci
total", en realitat es refereix a la veritable naturalesa inherent
de tots els ssers, el seu estat primordial, que est lliure de
totes les limitacions i condicionaments. La transmissi del
mestre d'aquest estat del coneixement es troba en el cor mateix
dels ensenyaments Dzogchen.

Els ensenyaments Dzogchen es divideixen en tres sries:

Semd, Longd i Mennagd. Les tres sries sn tres maneres de
presentar
l'ensenyament,
cadascuna
amb
els
seus
corresponents mtodes de prctica. L'objectiu de les tres, no
obstant aix, s portar al practicant a la realitzaci.

En el Semd, la " srie de la ment", el practicant s introdut a la

naturalesa de la ment amb la finalitat de tenir una experincia
real de la mateixa. Longd significa la "srie de l'espai": en
aquest cas, l'espai es refereix a la dimensi primordial del nores, que serveix com a base per a la manifestaci de la claredat
del practicant, i per al desenvolupament de la seva comprensi.
Mennagd, la srie essencial de "instruccions secretes" o
13

Terme propi del budisme que fa referncie a aquell que est illuminat, s a dir, que es trobava en el
cam de/cap a Buda de manera significativa.

24

Upadesha, comprn ensenyaments especials i mtodes basats

en les experincies dels mestres, amb l'objectiu d'ajudar al
progrs del practicant fins a completar la realitzaci.
Una de les prctiques que ms destacaven en referncia al
Dzogchen era el ioga dels somnis, del qual hi ha un llibre.
En aquest credo els somnis sn considerats una altra realitat tan
vlida com la viglia i a travs d'ensenyaments i prctiques
l'adepte haur d'anar seguint ensenyaments terics i exercicis
per aprendre a reconixer i dominar aquesta altra realitat.

En l'estat de viglia com en els somnis, caldr seguir un llarg

cam d'aprenentatge per alliberar-se del sofriment o samsara.
El sofriment pot ser en la vida desperta o en els somnis. El ioga
dels somnis creu que es pot viure en illusi com en una etapa
de somni i illusi constantment o b es pot despertar, a la
realitat.
El ioga dels somnis ensenya a travs de les seves prctiques a
mantenir-se despert durant el temps que s'est somiant, i fer en
el somni, la qual cosa ens agradaria fer en la viglia, i aix porta
viure i estimar la vida ms intensament.

D'altra banda, com el budisme, creu en la reencarnaci, postula

que a ms de xontrolar els somnis amb la voluntat o amb la
conscincia, la persona s'est preparant per a l'alliberament,
quan arribi a el bard, estadi intermedi entre la mort del cos
fsic i la propera reencarnaci. Per als budistes, la majoria de les
persones, vivim en samsara o sofriments de tota ndole. De
vegades pensem que alguna cosa ens fa falta per ser felios,
potser una casa nova, una altra parella, tenir ms diners, ser
ms alt, ms baix, viure, a un altre pas, ciutat, barri i un ampli
etctera d'anhels incomplets. No obstant aix, com tot aix s
considerat un producte de la nostra ment es pot modificar,
segons el budisme tibet estem immersos i guiats per el
karma, aix significa la llei de causa i efecte. O b, la nostra
accions, el nostre comportament en alguna etapa de la nostra
vida tindr una conseqncia, l'avui, aqu i ara en la nostra vida.

25

El karma podr ser negatiu o positiu. Per exemple, si alg ens ha

ferit, en comptes de pensar a venjar-nos d'aquesta persona,
sentim compassi, transformem el karma negatiu en positiu. El
budisme tibet, t classificats tres tipus de somnis; somnis
ordinaris, somnis de claredat i somnis de llum clara. En els dos
primers, la persona podr estar lcida. El significat d'un somni
quan s desamsara, va a dependre de la seva interpretaci.

En els somnis de claredat, hi ha ms conscincia del que s'est

somiant i tots els detalls sn recordats amb ms nitidesa. Els
somnis de claredat sn considerats ms autntics que els
somnis samsarics, serien l'equivalent als somnis simblics en
psicologia. Aix mateix en els somnis de llum clara no existeix
una definici del contingut del somni mateix, ni tampoc un jo o
ego en contrapunt amb el contingut. No obstant aix en estar
somiant en aquest estat de llum clara, no existeixen conflictes ni
problemes.

El ioga dels somnis en el budisme tibet suggereix entre

innombrables ensenyaments, suggereix la prctica diria de la
meditaci. Amb la meditaci es calma la ment i s'arriba a
obtenir un estat de quietud i benestar fsic. s important
esmentar, que encara en l'actualitat, els metges tibetans
utilitzen els somnis, com un mtode
de diagnstic per a malalties.

Tenzin Wangyal Rimpoch, monge

budista del Dzogchen, escriv un
llibre sobre el ioga dels somnis on
recull alguna informaci sobre el seu
origen i interpretaci:
Imagina't per exemple una dona que
tingui por de la gent de manera habitual.
Aquesta dona t un somni. En el somni,
ella es troba en un restaurant on hi ha uns
individus que comencen a perseguir-la. Ella

26
es fica en el cotxe i es va, per aquests subjectes es munten en un altre
cotxe i la segueixen per l'autopista. En un moment determinat s'adona que
es tracta d'un somni, s a dir, que t un somni lcid. Llavors, pot canviar el
contingut del somni i somiar que pot volar i que aconsegueix fugir sana i
estlvia, deixant enrere als seus perseguidors, que s'han quedat embussats
en el trnsit dens de l'autopista. Llavors se sent alleujada.

Quan un somni es fa lcid, tot canvia. En l'exemple de la dona que pot volar
i fugir aquest acte de volar permet que es reprogrami l'experincia. I
aquesta reprogramaci afecta a la vida real. A partir de llavors aquesta
dona tindr menys por d'experincies similars.
Els somnis lcids sn capaos d'alliberar les petjades krmiques. s com
passar de la foscor a la llum. El que pot canviar-se en un somni lcid porta
amb si un canvi positiu. Les petjades krmiques s'esborren o es recalifiquen
i aix comencen a perdre la influncia negativa que exerceixen.
Al final del dia es produeix una acumulaci de forces, de les restes de les
impressions i experincies que s'han tingut durant tot el dia. L'energia
d'aquestes restes s la font d'on emanen els somnis. Per exemple, si has
estat trist al mat i desprs va desaparixer aquesta tristesa encara queda
una mica de l'energia de la tristesa que pot transformar-se en un somni a la
nit segent. Algunes vegades abans d'anar-te a dormir pots fer-la
desaparixer o donar-li un altre nom o esborrar-la,
com hem dit abans, i llavors no podr originar un somni. Si pots realment
esborrar-la del tot no tindrs cap somni igual.
Un somni pot expressar el nostre temor, el nostre desig, la nostra tristesa o
el nostre goig. Si tractes d'entendre un dels teus somnis descobrirs que les
teves necessitats profundes (que potser desconeixies) han exercit un paper
important en la seva creaci. D'alguna manera el somni exposa i revela
alguns dels teus desitjos i afanys ms amagats. Per aix, els somnis sn de
gran ajuda en el procs de conixer-se i descobrir-se a un mateix.
De forma semblant, en la vida dirna normal, el sentit del que s real ve
tamb condicionat per les nostres necessitats mentals. El que un percep i
concep com a real, all al que es diu "realitat" s el producte final d'un
procs semblat de reedici i de creaci. El mn que la nostra ment
construeix es troba determinat, en gran manera, per l'estat emocional que
preval en nosaltres en un moment donat. Per exemple, una mateixa realitat
pot aparixer-nos sota aparences diferents depenent de si estem tristes o
contents, ja que la ment construeix mons diferents en ambdues
circumstncies. Tant en la viglia com en els somnis la ment s el gran
dissenyador, el gran productor. I per aix, tots dos productes, el somni i la
realitat, comparteixen les mateixes caracterstiques i la mateixa falta de
consistncia, o de "realitat" si es prefereix cridar-ho aix.

27
El sentit del jo, de l'ego, tamb s una projecci de les nostres necessitats.
Necessito ser "el teu marit" , necessito ser "el president" , etc... Un
s'identifica amb un determinat paper en funci de les seves necessitats. I
d'altra banda les necessitats provenen de la por, de la falta
d'autoconeixement i de autorealitzaci.

Quan hi ha una experincia profunda de meditaci no hi ha sensaci alguna

de manca i l'ego desapareix, es dissol. Llavors no hi ha jo. No hi ha
necessitats.
En el cas de l'ego la diferncia entre viglia i somni s deguda a un suport
diferent en tots dos casos. En la viglia l'ego t una base molt ms slida
que durant el somni. Aquesta base inclou tots els senyals entrants dels
rgans dels sentits, com sn les percepcions relacionades amb la casa, el
treball, la famlia, els amics, etc. Totes aquestes percepcions funcionen com
un suport fsic per a la construcci de l'ego. En canvi, en el somni falten
aquestes dimensions fsiques i la ment ha de recrrer a els records, que sn
molt ms subtils i constitueixen un material menys slid que les
percepcions del mn fsic. 14

En una entrevista vaig llegir que preguntaren al monge budista i

doctor Nida Chenagtsan sobre els somnis lcids. Li van
preguntar si en el somni lcid es podia sortir del cos original i
viatjar entre les dimensions, i ell va respondre: La qesti s
ms complicada. En els meus somnis tinc experincies de tornar
enrere milions d'anys. Per tant, s possible burlar el temps. No
obstant aix, en la tradici tibetana no parlem de sortir del cos
perqu considerem que els universos o les dimensions infinites
formen part de nosaltres mateixos, de la nostra prpia ment. En
altres paraules, simplement es tracta de veure'ns a nosaltres
mateixos des d'una perspectiva diferent. De fet, la nostra prpia
dimensi s aquesta dimensi infinita. Em va cridar latenci ja
que aixo ja ho havia llegit en una revista de divulgaci cientfica,
el fet que les diferents dimensions es trobin dins nostre i faig el
petit incs encara que no sigui la part comparativa del treball.

Aquest pensament no s'allunya massa del que postula la

moderna fsica quntica, la cincia que estudia el comportament
14

El yoga de los sueos: un manual prctico para realizarnos mientras dormimos Tenzin Wangyal
Rnpoche, Ed. Bodhi

28

i propietats de les partcules subatmiques. Segons la base

fonamental de la mateixa, la matria estaria constituda, en
ltima instncia, per una espcie de cordes vibrants es
tracta d'un senzill smil per albirar una realitat fart complexa
que estarien connectades amb altres dimensions espaitemporals. Cadascun d'aquests cordills, igual que la corda d'una
guitarra, pot vibrar de formes infinites, generant tamb infinits
tons. En realitat, aix s precisament el que estarien captant
nostres ms moderns aparells de laboratori: els diferents tons
d'aquests cordills vibrants, que interpretarem errniament com
a diferents partcules subatmiques. Per tant, no existirien tals
partcules. Per hi ha ms, doncs l'anterior tamb suposaria que
absolutament tota la matria inclosos nosaltres mateixos
estaria constantment connectada amb aquestes altres
dimensions. Potser, noms potser, certes tcniques meditatives i
introspectives, entre les quals es trobarien els somnis lcids,
podrien constituir la porta d'accs a aquestes dimensions
segons el ioga dels somnis.
Per aix, s curis el terme dimensions al llarg de la religi
budista sigui utilitzat ja que ms tard, amb laparici de la fsica
quntica, fou demostrat que aquestes dimensions existien, si
ms no es referien a conceptes semblants.

4.

El Talmud, el Cabal i la Bblia.

29

La importncia que les grans religions li han assignat als somnis,

est documentada en cadascuna d'elles amb innombrables
exemples.
En el Talmud, llibre sagrat dels jueus, que es relaciona amb la
part religiosa (ortodoxa) del judaisme, els somnis eren usats
com a mtode endevinatori i proftic. Alguna cosa similar
s'explica en la Cbala, llibre que compta amb 5.000 anys
d'antiguitat, anterior al Talmud i que en hebreu significa rebre.
La Cabal no fa referncia a Du parlant en la viglia a travs
dels somnis, sin a missatges de la Llum. Cal destacar que aix
com hi ha missatges positius, poden haver-hi tamb missatges
negatius en els somnis.
L'instrument mes important en la Cbala s el Zohar el llibre
del resplendor i literalment d'acord al Zohar, la Cbala
considera el mn fsic una illusi i una residncia de tipus
temporal, per la qual cosa els somnis i els estats de somnis
sn igual d'importants que els nostres estats conscients. Ara b,
el Zohar destaca la importncia de la interpretaci del somni,
fins i tot en la Cbala es creu que la interpretaci s mes
important que el somni mateix, per la qual cosa existeixen una
srie de condicions per a l'adequada interpretaci del somni.
L'absncia de somnis per ms d'una setmana s pels Cabalistes
un indici que la persona es troba en un estat de marcat
egoisme.

En la Bblia des del Gnesi fins al Nou Testament es troben 1.800

referncies a somnis i visions. En l'Antic Testament, est el
somni de Jaco, que sembls ser una profecia per al poble jueu. El
somni diu el segent: Jaco es va dirigir a Faran i va dormir all,

30

perqu ja el sol s'havia posat i va somiar. I heus aqu una escala

que estava recolzada en terra, i el seu cap tocava el cel: i heus
aqu ngels de Du que pujaven i descendien d'ella. I Jehov va
parlar i va dir en el somni; la terra en qu ests ficat al llit te la
donar a tu i a la teva sement. I ser la teva sement com la pols
de la terra, i t'estendrs a l'occident i a l'orient, i totes les
famlies de la terra seran benedes en tu i en la teva sement. I
va despertar Jaco del seu somni i va dir: Certament Jehov est
en aquest lloc, i jo no ho sabia. (Gnesi 28-10-16).

En el Nou Testament la base mateixa de la cristiandat, est

relatada aix: I el naixement de Jesucrist va dir aix: Que sent
Mara la seva mare muller de Jos, abans que s'ajuntessin, es va
trobar haver concebut de l'Esperit Sant i pensant Jos en aix,
heus aqu l'ngel del Senyor li apareix en somni, dient: Jos: no
temes de rebre a Mara la teva dona, perqu el que en ella s
engendrat de l'Esperit Sant s. I tindr un fill, i li cridars Jess
perqu ell salvar al seu poble dels seus pecats. I despertant
Jos del seu somni, va fer com l'ngel del senyor li havia manat i
va rebre a la seva dona. (Sant Mateu 18-24).

Un altre somni important dins d'aquest mateix perode s el citat

a continuaci: Durant la visita dels Reis Mags, quan aquests
van veure al nen amb la seva mare Mara, ho van adorar li van
oferir or, encens, i mirra. I sent avisats per una revelaci en
somni que no tornessin pel mateix cam, van tornar per un altre.
Quan els Reis Mags van partir, heus aqu l'ngel del Senyor
apareix en somni a Jos dient: Aixeca't i presa al nen i a la seva
mare, i fuig a Egipte, i queda't all fins que jo t'ho digui: perqu
ha d'esdevenir, que Herodes buscar al nen per matar-ho. I Jos
despertant del seu somni, va prendre al nen i a la seva mare, i
es va anar a Egipte. Herodes llavors es va enutjar molt i va
enviar a matar tots els nens que vivien en Beln i que tenien fins
a dos anys.

En morir Herodes, heus aqu l'ngel del Senyor apareix en somni

a Jos a Egipte i dient: Aixeca't i presa al nen i a la seva mare i

31

vs-te a terra d'Israel, que morts estan els que procuraven la

mort del nen.

Llavors Jos es va aixecar i va prendre al nen i a la seva mare i

es va venir a terra d'Israel. En un altre somni Jos va ser
aconsellat a radicar-se a Nazaret, perqu es compls el que va
ser anunciat, que el nen havia de ser anomenat Natzar. (Sant
Mateu).

4.1. LIslam

Als pasos musulmans va ser l'Alcor que va difondre la

oniromncia. Era una creena que s'unia a les profecies del
Talmud i a les antigues tradicions gregues. A ms va ser l'nic
oracle acceptat per aquest credo religis.
Mahoma i els seus deixebles asseveren que els somnis proftics
sn una revelaci directa de l'Arcngel Gabriel o d'All. Du s
qui envia els somnis, aquest transmet el seu coneixement a
Adn, aquest a Seth que al seu torn ho lliura a No.
La cultura rab va arribar a la seva mxima esplendor entre els
segles VIII i XIII. Els interpretis de somnis tenien la mateixa
categoria que els profetes. Hi havia milers d'ells i el ms
conegut fins als nostres dies va ser Ibn Sirin (mort en 728.dc,
autor de" Livre de Reves Recueilles" 15, (" Llibre de Somnis
Compilats"). Aix mateix, la fe que es tenia en el missatge que
portaven els somnis va fer considerar a loniromncia com una
cincia natural. Per als adeptes d'aquest art-cincia , existia un
ngel del somni anomenat "Sadiqun" i que una detat maligna
15

La primera traducci es troba en francs

32

"Far", enviava somnis dolents. La creena era que el somni

provenia de dues fonts; per ngels o per Satans.
En l'Islam se li atribua una importncia als somnis d'acord a
l'hora en qu sorgien. D'aquesta manera, el creient d'aquesta
doctrina rebia en somni ordenis superiors que ho obligaven a
actuar d'acord a la seva fe. Els somnis eren considerats com una
pauta per seguir en la vida quotidiana, doncs portaven dins de s
un missatge sagrat. Mahoma explica que els somnis ms
importants vnen a l'alba.

La rellevncia atribuda als somnis queda establerta en la

sentncia dictada per Mahoma, abans de morir: "Entre totes les
profecies solament els somnis perduraran".

Bloc 2: Entre lEdat Mitjana i lEdat moderna:

LEdat Mitjana i inicis del Barroc
0. Introducci
Cal mencionar un grup de pensadors, fins un personatge
llegendari, que van fer allusi al mn dels somnis. Malgrat ser
una poca on la religi va tenyir la majoria de corrents
filosfiques i all relacionat amb la recerca cientfica de temes
relacionats amb la filosofia o el cosmos van ser censurats, va ser
una poca tamb de grans descobriments a Europa. Em
centrar bsicament en Europa.
Agust dHipona (354-430 dC) fou un personatge fonamental per
al desenvolupament del cristianisme a lpoca Medieval. Per a
ell, tenen una gran importncia els somnis dels mrtirs
mencionats a la Bblia i dels heretges. Els somnis, en el seu cas,

33

juguen un paper fonamental en la seva conversi, que succe

arrel dun somni de la seva mare. Molt important fou la creena
de certs personatges com ell en que molts somnis podien
procedir del diable, els quals shavien de rebutjar totalment,
mentre que daltres eren una barreja entre el b i el mal, ja que
els humans estaven formats per aquests dos factors i alguns
somnis podien resultar ambigus. Segons Agust, noms els sants
(sancti viri) sabien reconixer aquells somnis procedents dun
esperit bo (s a dir, enviats per Du), daquells que no eren
ms que una illusi (procedents del diable).16
Isidor de Sevilla (primer ter del segle IV) tingu una concepci
semblant. Diu que sha de ser extremadament prudent amb els
somnis, sha de desconfiar dells, encara que siguin veritables.
Menciona els somnis en el llibre III de la seva obra Sententiae,
anomenat De tentamentis somniorum (Sobre la temptaci dels
somnis). Relaciona els somnis luxuriosos freqents i en somni
lleuger amb el pecat sobre pensar en certs temes en la vida
desperta.
Sobre els segles XIV i XV satribu molts cops els somnis al mn
dels astres, com vren fer Pascual el Rom (Liber thesauri
occulti) i Guillem dArag (De pronosticatione sompniorum).

1. Descartes i Leibniz
A continuaci citar una part de lAntologia de Leibniz (16461716, Alemanya) :
Si s'examina b la qesti l'nica cosa certa s
que nosaltres percebem, i que percebem
coherentment i que en percebre observem certa
regla. Percebre coherentment significa que es
percep de manera tal que es pot donar ra de tot
i que tot es pot predir. L'existncia consisteix en
16

La ciudad de Dios Agust dHipona, Google Books

34
aix: si no percebssim observant certes lleis, doncs, tot seria com un somni.
No afirmo que molts perceben el mateix, sin que perceben coses que els altres
perceben concordantment (consententia). I diversos esperits es perceben a si
mateixos i perceben els seus propis efectes i operacions. D'aqu se segueix que
una mateixa causa s la que provoca les percepcions dels altres i les nostres.
No obstant aix, no s precisament necessari que, o nosaltres actuem sobre el
contingut d'aquelles percepcions o b que el contingut d'aquelles percepcions
actu sobre nosaltres. L'nica cosa necessria s que percebem coses
concordes (conformia), a causa d'una mateixa ra i origen.
A ms, no s necessari que el somni es diferenci intrnsecament de la viglia en
cert grau de realitat sin noms en la forma o ordre de les percepcions
(sensionum). D'aqu es desprn que la qesti no consisteix a investigar el
motiu pel qual existeixen alguns cossos fora de nosaltres, si l'espai s alguna
cosa i altres coses semblants, problemes que sorgeixen quan no s'expliquen
suficientment els termes, tret que sostinguem que cos s qualsevol cosa que
pot percebre's coherentment i espai s all que fa que nombroses percepcions
tinguin simultniament mtua cohesi. Per exemple, si arribo a un lloc
determinat a travs d'un cam molt llarg, i seguint un altre, arribo a un segon
lloc, i mitjanant un tercer, a un tercer lloc i de nou d'un d'aquests llocs a un
altre, llavors d'aqu dedueixo en quin temps arribar des d'un dels llocs restants
a un altre dels restants, segons la unitat d'espai que hem suposat. Per tant, la
idea d'espai resideix, com es reconeix, en all per mitj de la qual cosa separem
el lloc, o per aix cridar-ho Mn dels somnis, del nostre mn. No obstant aix,
no veig per qu aix s aix. D'aqu se segueix que no hi ha alguna cosa diferent
de la percepci i de la causa d'aquesta percepci i d'aquesta coherncia. A ms,
d'aqu se segueix que poden existir altres infinits espais i Mons completament
diferents de manera que entre ells i els nostres no hi hagi distancia alguna, si
en veritat existeixen alguns esperits (ments) als quals se'ls apareguin altres
coses en res coherents amb les nostres. Com el Mn i espai dels somnis difereix
del nostre, en ell podrien existir altres lleis del moviment. De tot aix resulta
evident que les coses materials estan tan lluny de ser ms reals que les altres
que, al revs, sempre pot posar-se en dubte l'existncia d'elles, o ms aviat que
l'existncia d'elles no difereix materialment en gens, o sigui en si mateixa, de
l'existncia dels somnis, encara que per cert difereixen en bellesa. Quan ens
despertem dels somnis trobem ms coherncia en la conducta dels cossos,
per, no obstant aix, no la trobem tamb en la conducta dels esperits, o sigui,
la repblica millor, i pot succeir que quan despertem tamb del somni d'aquesta
vida, passem a un mn ms perfecte. Encara que tamb pot succeir que
dormim repetidament per perodes, o sigui, que tornem a aquesta vida o a una
altra semblant a ella. Tot el que investigui si pot existir un altre mn, un altre
espai, noms investiga si existeixen altres esperits que no es comuniquen amb
els nostres. D'aix es pot entendre fcilment que no s necessari que no pugui
provar-se amb certesa l'eternitat del Mn a partir d'all que percebem, encara
que sigui necessari sempre, en efecte, un esperit i no pugui entendre's de quina
manera un esperit comena i acaba, la qual cosa, en canvi, pot entendre's
respecte de les coses corpries, s a dir, que aquest mn, aix s, percepcions
coherents d'aquesta manera, ha comenat alguna vegada.

35

Leibniz relaciona el mn dels somnis amb la percepci. La

percepci s la manera en la que el cervell dun organisme
interpreta
aquells
estmuls
sensorials que rep. En aquest
text, el que fa Leibniz es
plantejar-se la diferncia del
somni amb la viglia, com fa
Descartes que explicar a
continuaci,
derivant
a
la
dificultat
que
tenim
per
comprendre
i
diferenciar
aquests dos mons. Ell tamb
creur en les idees innates i,
aix, tindr a veure amb la
verificaci de una realitat o somni.
Descartes (1596 Frana 1650 Sucia), per la seva banda, si
que va a ocupar-se oberta i tcnicament de la qesti onrica,
sobretot dins de les seves disquisicions epistemolgiques,
abocades en Discurs del mtode i en Meditacions
metafsiques. En aquesta ltima obra podem llegir passatges
com aquests:

Veig tan clarament que no hi ha indicis certs per distingir el somni de la

viglia que em quedo atnit, i s tal la meva estranyesa, que gaireb s
bastant a persuadir-me que estic dormint

La nostra memria no pot mai enllaar i ajuntar els somnis uns amb uns
altres i amb el curs de la vida, com sol ajuntar les coses que ens succeeixen
estant desperts

Quan percebo coses, coneixent distintament el lloc d'on vnen, el lloc on

estan i el temps en qu m'apareixen, podent a ms enllaar sense
interrupci el sentiment que d'elles tinc amb la restant marxa de la meva
vida, posseeixo la completa seguretat que les percebo despert i no dormit

Com veiem, s preocupaci de Descartes trobar una manera de

distingir realitat onrica de sensorial, dins de la seva cerca dels
fonaments d'un coneixement fidedigne. Troba en la
discontinutat del gui onric, en la seva fracturada relaci de
successos, i en l'aparici i desaparici de motius segons, una

36

lgica sui generis per diferenciar un estat de conscincia de

l'altre. s a dir: Descartes adjudica al somni una absurditat, un
desconcert, que en viglia ell no pateix.
En el Nou tractat sobre l'enteniment hum de Leibniz, que
contrasta amb la teoria de Descartes, es diu que els somnis on
es revelen solucions a problemes llarg temps buscades, o els
somnis premonitoris, dificulten despatxar el coneixement onric
com alguna cosa ximple i desarticulat. Cal dir que Descartes
havia d'ocupar-se escrupolosament d'aquesta distinci perqu
ell mateix gaudia d'una poderosa activitat onrica. La seva
prpia biografia li dna la ra a Leibniz, ja que la seva obra
magna, Discurs del mtode, neix d'un dia de febril incubaci
(10 de novembre de 1619) que dna lloc en la nit a tres somnis
decisius:
Es veu a si mateix caminant cap a l'esglsia de la seva antiga escola, el Collegi de
la Flche. El vent li impedeix avanar a causa de la seva intensitat i ho arrossega
contra la paret del temple. Al pati del mateix, alg conegut li convida a menjar un
mel madur. De(scartes desperta i es dorm de nou, interpretant el somni com un
advertiment cap a errors passats. Per a nosaltres el tema del vent i l'Esglsia es
tracta d'un estira i arronsa entre la ra i la fe, sent Descartes alhora l'ltim dels
escolstics i el primer dels racionalistes. La maduresa del mel ens avisa que un
contingut inconscient, les seves noves idees filosfiques, est llest per ser
conscienciat.
Li desperta el soroll d'un tro que omple l'habitaci d'espurnes, i descobreix que es
tracta tamb d'un somni. Ho interpreta com una epifania de l'esperit de la veritat.
Representa una mena dilluminaci.
Descartes es troba davant d'un diccionari i un llibre de poemes. Aconsegueix veure
un vers de Ausoni17: Quin ser el cam que seguir en la meva vida? De sobte, un
desconegut entra a la cambra i li ofereix un llibre obert amb dues paraules: S i NO.
Per a ell, el diccionari s com una enciclopdia: un compendi de sabers. La uni de
tots dos llibres s para Descartes, aix mateix, la uni de totes les cincies i
coneixements. Per nosaltres creiem veure una mica ms: en el vers de Ausoni est
l'anunci d'un moment decisiu en el desenvolupament de la seva prpia personalitat
i de la seva destinaci, una qesti que commou a la seva nima tota i que millor
expressa la intutiva poesia que la pura ra. D'altra banda, en la paradigmtica
disjuntiva (s/no) ell pensa en l'adquisici d'un mtode per distingir la veritat de la
falsedat; nosaltres acceptem aquesta interpretaci, per abundem dient que aquest
smbol, en si, representa aquest pilar de la filosofia que significa la dialctica,
subratllant la filosofia com a alma mater (literalment, nima mare), llar i destinaci,
de Descartes. A partir de la qual cosa apreciem smbols de tensi entre el fred
pensament discursiu (diccionari) i el clid pensament intutiu (poesia), totes les
oposicions al final resumides en la pugna primordial: s/no.
17

Dcim Mxim Ausoni, poeta rom nascut el 310 dC i, tamb, cnsol de Roma lany
379.

37

Tot aix conflueix cap a la paradoxa, on la fricci antinmica18 es

torna matriu creadora d'una possible sntesi, ms enll
d'aquesta ra que noms s capa de pensar en termes
excloents. Molt possiblement, aquesta sntesi reconciliadora i
reveladora s el que vol anunciar el smbol del tro del segon
somni.
Al final d'aquestes experincies en Neuburg19 promet peregrinar
en agrament, la qual cosa compleix en 1623, quan en un viatge
a Itlia aprofita per anar des de Vencia a Loreto.
En la seva obra citada (Nou tractat sobre lenteniment hum)
Leibniz reflexiona en un lloc sobre els continguts del somni
d'aquesta manera:
Pot succeir que els records d'antigues impressions perdurin vius, sense que ens
acordem d'elles. Crec que en els somnis tots els pensaments tornen en aquesta
forma.

El filsof postula amb aix l'estrat subliminal de l'inconscient.

Per, com diem, ell mateix planteja parallelament el
reconeixement d'aquells continguts en els somnis que poden ser
bastant misteriosos i xocants, aparentment inversemblants. A
travs de la qualitat premonitria dels somnis tracta d'explicarse el fenomen conegut com dj vu:
Men recordo d'haver conegut a cert individu, doncs sento que la seva imatge, com
la seva veu, no s nova per a mi; i aquest doble indici s per a mi major garantia
que un solament, per no podria recordar d'on li he vist. No obstant, aix succeeix,
encara que rares vegades, que veiem a una persona en somni abans de veure-la en
carn i os []; per l'atzar pot produir aquest efecte, perqu s bastant rar que aix
succeeixi, a ms de que les imatges dels somnis, per ser una mica fosques, poden
ser relacionades amb ms llibertat

Ms tard es descobrir que el cervell hum s incapa de crear

cares. Les cares que apareixen ja les hem vist, per no queden
registrades ms que al nostre inconscient. Les podrem haver
vist pel carrer, a la televisi on sigui.
Quan es tracta de profecies prefereix adscriure-les a
l'excepcional estat d'xtasi mstic i no al mer somni o visi
ordinaris:

18
19

Contradicci (entre dues lleis o principis fonamentals)

Localitat de Baviera, Alemanya.

38
[Els xtasis] van acompanyats algunes vegades de visions; per les hi ha tamb
sense xtasi i la visi no sembla ser una altra cosa que un somni que passa per
sensaci, com si ens ensenys la veritat dels objectes. I quan aquestes visions sn
divines hi ha veritat en elles efectivament, la qual cosa es pot conixer, per
exemple, quan contenen profecies particularitzades que els esdeveniments
justifiquen.

Com podem observar, Leibniz s partidari de la relaci de Du

amb tot all que podem pensar, com ara Descartes.

Bloc 2 : Les bases de la terpia

interpretaci de somnis en lactualitat.
1. Sigmund Freud: Psicoanlisi,
interpretaci de somnis.

la

inconscient i

1.1. Freud i la descoberta de linconscient

Linconscient, com a concepte, no havia sigut emprat ni creat
fins laparici de Sigmund Freud 20. Hem vist com anteriorment
shavia parlat dun altre mn dins de la nostra ment, una

20

Neurleg dorigen austrac, nascut el 1956 a la Repblica Txeca i mort el 1939 al

Regne Unit.

39

espcie daproximaci a aquest, per la paraula i el concepte

eren encara desconeguts.
La historiografia experta ha demostrat que Freud no va ser el
primer pensador que va descobrir l'inconscient o va inventar la
paraula per definir-ho. No obstant aix, va ser ell qui va acabar
per convertir-ho en el concepte principal de la seva doctrina,
assignant-li una significaci molt diferent de la qual li atribuen
els seus predecessors. En efecte, per Sigmund Freud
l'inconscient ja no s una "supraconciencia" o un "subconscient",
situat sobre o ms enll de la conscincia; s converteix
realment en una instncia a la qual la conscincia no te accs,
per que es li revela en el somni, els lapsus, els acudits, els jocs
de paraules, els actes fallits, etctera. L'inconscient segons
Freud te la particularitat de ser alhora intern al subjecte (i a la
seva conscincia) i exterior a tota forma de domini pel
pensament conscient.
Freud va elaborar una concepci indita de l'inconscient. Va
realitzar en primer lloc una sntesi dels ensenyaments de Jean
Martin Charcot21, Hippolyte Bernheim22 i Josef Breuer23, que el va
portar cap a la psicoanlisi.
En 1893, en la seva "Comunicaci preliminar" represa en 1895
com a obertura dels Estudis sobre la histria, Freud i Breuer es
van referir a la "dissociaci" de la conscincia: "A estudiar
detingudament aquests fenmens [els fenmens histrics], ens
hem persuadit cada vegada ms que la dissociaci del
conscient, denominada doble conscincia en els observacions
clssiques, existeix rudimentriament en totes els histries. La
tendncia a aquesta dissociaci, i en conseqncia a l'aparici
d'estats de conscincia anormals que nosaltres reunim sota el
nom d'estats hipnoides, seria un fenomen fonamental en
aquesta neurosi." Encara que ms tard, en 1905, Freud va
rebutjar la idea d'estat hipnoide, que va atribuir a Breuer.
La seva aparici explcita data de la famosa carta a Wilhelm
Fliess24 del 6 de desembre de 1896, en la qual s refereix per
primera vegada a l'aparell psquic, formulant ja all que s
convertiria en els primers tpics principals del psicoanlisi: el
conscient, el preconscient i linconscient.
21

1826-1893, neurleg francs i professor danatomia coetani a Sigmund Freud.

Expert en neurosi i en les malalties corresponents al cervell, va inspirar a Freud en
la teoria del psicoanlisi.
22
1840-1919, neurleg i fsic francs coetani a Sigmund Freud.
23
1842-1925, fisileg i psicleg austrac. El seu mtode catrtic ideat per a les
psicopatologies de la histria va ser un precursor del psicoanlisi de Freud.
24
1858-1928, psicleg i bileg alemany,

40

La idea de l'inconscient i el seu nom van reaparixer diverses

vegades en aquesta correspondncia al llarg dels anys segents.
En 1898, en una carta del 10 de mar, Freud situa el naixement
de l'inconscient entre el primer i tercer any d'edat, perode en el
qual "es forma l'etiologia de totes les psiconeurosis". En una
carta del 7 de juliol dna una definici divertida de
l'inconscient-, en parlar del progrs de la seva obra La
interpretaci dels somnis25, escriu: "El meu treball m'ha estat
dictat enterament per l'inconscient." Molt ms triga en
desenvolupar en el Jo i lAix, aspectes del
segon tpic.
"L'observaci de la vida normal de viglia" semblava validar
aquesta concepci clssica de l'inconscient. Per "l'anlisi de les
formacions psicopatolgiques de la vida quotidiana i del somni"
havia fet aparixer a l'inconscient com "una funci de dos
sistemes molt diferents". D'ara endavant, al costat del conscient
calia concebre dos tipus d'inconscient, tots dos inconscients en
el sentit descriptiu, per molt diferents quant a la seva dinmica
i en els seus continguts: els de l'inconscient prpiament dit no
podien arribar mai a la conscincia, mentre que els continguts
de l'altre, denominat per tal ra preconscient, aconseguien la
conscincia en certes condicions, sobretot desprs de passar el
control d'una forma de censura. Per aix, Sigmund Freud es va
considerar el lautor de la tercera gran humiliaci de la
humanitat: la primera fou Gallileu i la descoberta de que
nosaltres no erem el centre de lunivers, la segona fou Darwin
amb la seva teria que afirmava que nosaltres no erem la
culminaci de lsser i la tercera fou, finalment, Freud, afirmant
que ni nosaltres podem controlar la nostra prpia ment, la qual
cosa explicaria gran part de la inversemblana dels somnis.
Sovint es compara a l'inconscient amb els forats negres perqu
no se sap que es pot trobar dins d'ells .Aquesta noci
d'inconscient des de la psicoanlisi adquireix un significat precs
que es diferencia del subconscient i de no conscient. Bsicament
la diferncia entre aquests termes s que en el subconscient o
en el no conscient els contingus d'aquests poden ser portats a la
conscincia rpidament per la voluntat del subjecte o per altres
mecanismes on la conscincia recupera el contingut. En la teoria
freudiana l'inconscient s l'ocult, l'un altre de la conscincia i al
seu torn la "veritable realitat" del psquic, es troba relacionat
funcionalment amb les nocions de repressi i resistncia. El
problema s definir quins sn els seus continguts. Davant aix el
propi Freud ha donat algunes respostes: en un primer moment
25

Die Traumdeutung, 1899, Sigmund Freud

41

ho va definir com all reprimit, el 1915 en el seu text

"L'inconscient " va sostenir que els seus continguts sn
"representants de la pulsi". El concepte de pulsi reemplaa a
la clssica idea d'instint, sent aquesta una noci lmit entre el
somtic i el psquic. Aquests continguts es troben en forma de
"fantasies", "textos imaginaris", als quals es lliga la pulsi i
poden identificar-se com a veritables posades en escena del
"desig".
Els continguts de l'inconscient tracten d'accedir a la conscincia
per ho fan a travs de les anomenades "transformacions de
comproms", s a dir que apareixen de forma disfressades a
travs dels somnis, lapsus, actes fallits, etc. Els somnis sn uns
dels principals objectes d'estudi de la
psicoanlisi,
sn
missatges
subliminals de linconscient,. Els
lapsus i els actes fallits sn accions
que ocorren en la vida quotidiana (per
exemple errors en escriure o en
parlar), aquests fets sn irrupcions
illgiques dins de la racionalitat
quotidiana, s a dir sn del mateix
ordre de l'inconscient i es prenen com
el seu reflex, igual que els somnis al
que es denomina el regne de
l'irracional. Quan un diu una paraula
en comptes duna altra (lapsus), la
psicologia afirma que s el que
realment es volia dir, els lapsus estarien parlant llavors d'un
conflicte intern. s per aix que els somnis i l'associaci lliure (el
primer que ve a la ment, en una successi aparentment casual),
sn l'eix de l'anlisi teraputica.
Alguns actes de la vida quotidiana demostren clarament la
presncia del "un altre jo (per exemple, si estem a casa i surt el
nostre fill cridant d'uns dels racons donant un crit per espantarnos, immediatament donarem un salt i ens allunyarem, i desprs
d'uns segons ens adonarem que no es tracta de cap amenaa
per a la nostra integritat). La primera reacci s un reflex
gaireb automtic com si l'inconscient s'hagus avanat a la
conscincia prenent la iniciativa dels nostres actes. Per tant, la
informaci que no penetra directament al conscient es veu
disfressada en somnis, segons Freud.
1.2. La teoria de la interpretaci dels somnis

42

En la seva obra ms coneguda, La Interpretaci dels Somnis,

Freud utilitza els seus propis somnis com a exemples per
demostrar la seva teoria sobre la psicologia dels somnis. Freud
distingeix entre el contingut del somni "manifest" o el somni
experimentat al nivell de la superfcie, i els "pensaments de
somni latents", no conscients que s'expressen a travs del
llenguatge especial dels somnis.
Freud mant que tots els somnis representen la realitzaci d'un
desig per part del somiador, fins i tot els somnis de tipus
malson. Hi ha somnis negatius de desitjos, on el que apareix s
l'incompliment d'un desig. Per a aix es donen diverses
explicacions, entre les quals est la satisfacci d'una tendncia
masoquista. No obstant aix segueix en peu la conclusi general
de Freud: els somnis sn realitzacions disfressades de desitjos
reprimits. Segons la seva teoria, la "censura" dels somnis
produeix una distorsi del seu contingut. Aix que el que pot
semblar ser un conjunt d'imatges somiades sense sentit pot, a
travs de l'anlisi i del mtode "desxifrador", ser demostrat ser
un conjunt d'idees coherents. Freud proposa que el valor de
l'anlisi dels somnis
radica en la revelaci de l'activitat
subconscient de la ment. La teoria d'interpretaci dels somnis
de Freud representa les primeres teories d'est en relaci amb la
naturalesa de la psicologia de somnis inconscients prpiament
dites, la importncia de les experincies de la infncia, el
llenguatge "jeroglific" dels somnis i el mtode que ell anomena
"psicoanlisi"
Freud considera que tot somni s interpretable, s a dir, pot
trobar-se el seu sentit. La labor d'interpretar no recau sobretot
en el somni com a conjunt sin sobre les seves parts
components basant-se en una espcie de llibre dels somnis, on
cada cosa somiada significa una altra cosa, sense considerar la
peculiaritat de cada subjecte. Primer es descompon el relat en
parts, i recentment al final sorgeix la interpretaci final o global,
en la qual se'ns revela el somni com una realitzaci de desitjos.
El somni no s merament activitat somtica: s un fenomen
psquic de realitzaci de desitjos, i per tant ha de ser incls en el
conjunt dels actes comprensibles (no incomprensibles) de la
nostra vida desperta, constituint el resultat d'una activitat
intellectual altament complicada.
Des de la seva joventut, Freud havia tingut atracci pels seus
propis somnis; una dels seus costums era anotar la majoria dels
seus somnis personals. El problema dels somnis se li va
plantejar quan treballava amb la curaci de les neurosis

43

mitjanant el mtode de l'associaci lliure, on els demanava als

malalts que expressessin lliurement el contingut dels seus actes
mentals. Aquests li explicaven els seus somnis amb bastant
freqncia en el curs d'aquestes associacions. D'aquesta
manera, Freud es va trobar amb el material dels seus propis
somnis i el dels seus pacients neurtics. Al principi escrivia els
seus somnis i els hi enviava al seu amic Fliess interessat en la
psicoanlisi. En aquesta poca, Freud, tnia inters a demostrar
al mn cientfic que els somnis tenien sentit, que era una
formaci de l'inconscient i que tenen a veure amb el desig.
El mtode de l'associaci lliure portava implcit que el pacient
parls dels seus somnis, anotant Freud el cam que li indicaven
les associacions. El somni va prendre gradualment la mateixa
importncia que els smptomes neurtics en ser tamb una
formaci de l'inconscient. A partir del contingut manifest del
somni (l'inicialment recordat, el relat del propi somni), els
pacients associaven el material que al principi ignoraven (el
contingut latent inconscient) i que a poc a poc s'anava fent ms
important en estar relacionat, amb l'inconscient, passant (el
contingut manifest) a ser solament una faana aparent. Amb
aquest procediment, Freud descobreix i inventa el que va
anomenar "via rgia de la psicoanlisi", ja que portava al desig
inconscient latent al somni o realitzaci d'aquest desig.
Les restes dirnes de les experincies tingudes pel subjecte en
el dia abans de dormir servirien de material per a la construcci
inconscient del somni. No obstant aix, el contingut manifest
arriba a la nostra conscincia de manera deformada i
disfressada; est censurat, de manera que es presenta com una
manifestaci disfressada d'un desig inconscient. El mecanisme
anterior ocorre pel conflicte entre el desig inconscient que
impulsa i demanda per ser reconegut pel subjecte, i una
instncia repressora, al servei de la norma interioritzada, que
imposa el seu desig de callar. El desig apareix disfressat en
l'aspecte manifest del somni, en all somiat, procs denominat
'deformaci onrica'. Freud es pregunta perqu ha d'haver-hi una
deformaci, ja que podria haver ocorregut que el somni
expresss el desig en forma directa, sense deformaci. Aquesta
deformaci s intencional i es deu a la censura que el subjecte
exerceix contra la lliure expressi de desitjos, ja que els troba
censurables per algun motiu.
Mitjanant certs mecanismes, com el desplaament, el desig
inconscient pasa a ser representat de manera successiva en
diferents imatges del somni, a ms de poder-se condensat

44

ajuntant o unint diverses imatges, sent d'aquesta manera

ocultat a la conscincia. D'un altre banda, el mtode
d'interpretaci dels somnis defuig la interpretaci universal dels
smbols, ja que cada somni remet als significats personals
inconscients d'un desig; desig que solament pot desxifrar el
propi subjecte amb l'ajuda del desplegament de la seva cadena
associativa des del seu contingut manifest al seu contingut
latent i inconscient. No obstant aix, Freud va arribar a admetre
que en determinats casos es podia utilitzar el desxiframent
universal dels smbols, per nicament com a mtode secundari
a l'associaci lliure.
Encara que Freud, inicialment, i encara avui dia molts
psicoanalistes s'oposen a la interpretaci universal d'una
correspondncia automtica entre els smbols del contingut
manifest del somni i el seu significat latent; ell mateix va arribar
a admetre tal correspondncia en determinats casos, per
sempre combinant-la i postergant-la al mtode de l'associaci
lliure. La influncia de les recerques antropolgiques, i potser la
prpia influncia dels seus deixebles inicials (com ara Jung, del
qual en parlar desprs) el van portar a aquesta soluci de
comproms. Avui dia molts psicoanalistes que segueixen a Freud
i les seves teories totalment, rebutgen aquesta actitud
freudiana, i neguen el paper dels smbols universals en
determinats casos.
De fet, Freud, va arribar a la conclusi que en determinats casos
hi ha somnis prototips que poden interpretar-se per la seva
correspondncia simblica; per solament quan el subjecte del
somni s incapa d'associar lliurement sobre el contingut del
mateix. s a dir el simbolisme apareix com un mtode auxiliar a
l'associaci lliure, quan aquesta es veu dificultada.
En aquesta lnia, Freud proposa una srie de correspondncia de
smbols i rgans sexuals; com per exemple els objectes del
contingut manifest allargats, que perforen o que s'eleven i els
rgans sexuals masculins o l'activitat sexual masculina; o la
relaci entre els objectes amb cavitat i sortints amb els rgans
sexuals femenins.
Aspectes problemtics de la teoria psicoanaltica dels somnis i
resposta de Freud a aquests problemes:

45

Un dels punts que Freud va sostenir de manera ms persistent,

malgrat les nombroses crtiques, s que els somnis sn
realitzacions de desitjos.
Per una banda,
respecte els problemes dels somnis
desagradables, els malsons, etc; que semblen contradir la
realitzaci d'un desig, Freud argumenta que a nivell manifest
presenten aquests trets angoixants, per que tenint en compte
que no cal confondre-ho amb el contingut latent del desig
inconscient, aquests han sofert aquestes transformacions. s a
dir, el desig s all, per degut a una srie de factors (com ara
la por) el contingut pateix unes transformacions. Quan el
subjecte ha experimentat un intens desig latent que ha estat
censurat pels mecanismes de treball del somni, i no ha estat
suficient, a la seva repressi o transformaci s'han afegit una
forta ansietat que reflecteix d'una banda la fora del desig i per
un altre la de la censura, que pot arribar a despertar la persona
com a reacci defensiva.
Els somnis, igual que els smptomes, sn formacions de
comproms. El jo en percebre el perill del desig de l'aix
inconscient, respon amb angoixa, i aquesta angoixa serveix com
a senyal per mobilitzar els recursos defensius, que poden arribar
a despertar al subjecte bruscament.
Un altre problema important sn els casos de somnis de
compulsi a la repetici, com els quals s'observen desprs de
successos trgics i traumtics com ara accidents, neurosis de
guerres i altres traumes. Aquests somnis presenten una nit rere
altre fragments angoixants de l'experincia traumtica.
Per primera vegada, Freud, al 1920, va arribar a admetre una
excepci a la realitzaci de desitjos, i introdueix el principi de
compulsi a la repetici. Cal tenir en compte que Freud, va anar
modificant la seva teoria progressivament al llarg del temps. Ell,
no obstant aix, considera aquest cas com una excepci a la
qual tracta de treure importncia. De fet, posteriorment va
proposar que els somnis ms que una realitzaci de desitjos sn
un intent de realitzaci de desitjos. Els malsons de les neurosis
de guerra per tant eren fallides en el intent de satisfer el desig
de controlar la realitat summament desagradable.
En la seva obra de 1920, Ms enll del principi de plaure, Freud
introdueix una reformulaci cabdal de la seva teoria pulsional 26.
Sent la pulsi, com la defin Freud, un concepte limtrof entre el psquic i
l'orgnic -s a dir un fenomen biolgic amb una representaci psquica- es pot
26

46

En aquest moment concep les pulsions inconscients en una

classificaci en dues classes: les pulsions anabliques (incloses
la sexual i la de lautoconservaci) i les catabliques (pulsions
de mort o destructives contra un mateix o els altres). Malgrat
aix, no va introduir aquesta dicotomia en la seva teoria dels
somnis; sin que es va limitar a abandonar el significat
consensuat de desig. El desig seria l'expressi de la pulsi
anablica o catablica, de plaure o de destrucci-agressi. s a
dir, el desig no es relaciona directament amb lobtenci de plaer
amb all que ens sol portar plaer, sin en la realitzacio (o la
intenci de realitzaci) dexpressar la pulsi inicial.

Exemples dinterpretaci de somnis segons Freud27:

1.- "Comenarem per un somni que es compon tan sols de dues
breus imatges: El seu oncle fuma un cigarret a pesar que era
dissabte--- Una dona li besa i li acaricia com si fos fill seu.
A propsit de la primera imatge, el subjecte que s jueu, ens
comunica que el seu oncle, home piads, no ha coms mai, ni
s, en general capa de cometre el pecat de fumar en dissabte.
La dona que figura en la segona imatge li suggereix
exclusivament el record de la seva mare.
Existeix per descomptat, una relaci entre aquestes dues
imatges o idees, per a primera vista no sospitem quin pot ser.
Com el subjecte exclou en absolut la realitat de l'acte del seu
oncle, ens inclinem a reunir les dues imatges per una relaci de
dependncia temporal: En el cas que el meu oncle, tan piads,
es decids a fumar un cigarret en dissabte, podria jo deixar-me
acariciar per la meva mare. Aix significa que les carcies entre
mare i fill constitueixen alguna cosa tan poc perms com per a
un jueu el fumar en dissabte. Ja us he dit i sens dubte ho
recordareu que en l'elaboraci del somni totes les relacions
entre les idees onriques queden suprimides, sent aquestes
conixer en la conducta manifesta del subjecte, sin a travs dels seus equivalents
psquics: els desitjos, tendncies, excitacions, representacions i fantasies. Segons
Freud, les pulsions sn larrel de qualsevol acci i comportament hum. D'aquesta
manera, deformat, transformat, arriba a la conscincia i incita al Jo a actuar al mn
exterior, aconseguint aix la satisfacci que busca. Els pacients, segons Freud, al no
recordar els successos reprimits, els repeteixen en la seva vida quotidiana, causantse a si mateixos molt dolor. A aquesta conducta, que constitueix un dels principals
fenmens clnics que fonamenten la seva teoria, la crida compulsi a la repetici i
assegura que no est regida pel principi de plaure.
27
La interpretacin de los sueos 2, Sigmund Freud (1895-1899), Ed. El libro de bolsillo (edici del
2011)

47

redudes a l'estat de matria primera i trobant-se a crrec de la

interpretaci les relacions desaparegudes."
2.-"Desprs de les meves publicacions sobre els somnis he
arribat a ser, fins a cert punt, un consultor oficial sobretot el
relatiu al fenomen onric, i he rebut, des de fa molts anys,
cartes de les ms diverses procedncies, en les quals se'm
comuniquen somnis o se'm demana opini sobre ells.
Naturalment, agraeixo que se m'envin materials suficients per
fer possible la interpretaci o que se'm proposin pel subjecte de
la mateixa. A aquesta categoria pertany el somni segent, que
m'ha estat comunicat en 1910 per un estudiant de medicina. Ho
cito aqu per demostrar-vos com s de difcil, en general,
comprendre un somni mentre el subjecte del mateix no ens
proporciona totes les informacions necessries. Al mateix temps,
vaig a evitar-vos incrrer en un greu error, doncs sospito que us
trobeu inclinats a considerar com la interpretaci ideal dels
somnis aquella que es base en la dels smbols i a collocar en
segon pla la tcnica fundada en les associacions del subjecte.
13 de Juliol de 1910: A prop ja del mat somio el segent: Descendeixo amb
bicicleta pels carrers de Tubinga i un basset negre (raa de gos) es precipita
desprs de mi i em mossega en el tal. Baixo de la bicicleta una mica ms
lluny, i asseient-me en una graderia comenp a defensar-me del furis
animal, que es nega a deixar anar la seva presa. Ni les mossegades ni
l'escena que li segueix em fan experimentar cap sensaci desagradable.
Enfront de mi es troben assegudes dues senyores grans que em miren amb
aire burleta. En arribar el somni a aquest punt em desperto, i com ja m'he
ha succet ms d'una vegada, al mateix moment de passar del somni a
l'estat de viglia, tot el meu somni se m'apareix amb perfecta claredat.

Els smbols ens prestarien aqu molt escs auxili. Per el

subjecte ens comunica el segent: Des de fa algun temps estic
enamorat d'una noia que no conec sin per haver-la trobat
sovint al carrer, encara que no he tingut mai ocasi d'aproximarme a ella. M'hagus satisfet granment que aquesta ocasi
m'hagus estat proporcionada pel basset, doncs tinc gran afecte
als animals i crec haver endevinat el mateix sentiment en la
noia
Afegeix desprs que aquest afecte als animals li ha portat a
intervenir diverses vegades, causant la sorpresa dels
transents, per separar a gossos que es barallaven, i ens diu
tamb que la noia de la qual s'havia enamorat anava sempre
acompanyada per un gos com el del seu somni. Per el
contingut manifest d'aquest ltim desapareix la jove i noms
queda el gos associat a la seva aparici. s possible que les

48

senyores que en el somni es burlen del subjecte constitueixin

una substituci de la noia, per les informacions del subjecte no
sn suficients per aclarir aquest punt. El fet de veure's en el
somni muntat amb bicicleta constitueix la reproducci directa de
la situaci recordada, doncs en la realitat les vegades que havia
trobat en el seu cam a la jove del basset anava ell amb
bicicleta."
3.- "Ja diverses vegades hem intentat abordar aquells somnis
sobris i trivials que no contenen gens absurd o estrany, per que
ens fa preguntar-nos per que ra somiem coses tan indiferents.
Vaig a citar-vos un nou exemple d'aquest gnere: tres somnis
enllaats uns amb uns altres i somiats per una noia en una
mateixa nit:
a) Travessa el sal de casa seva i es dna amb el cap contra
l'aranya (la lmpada) que penja del sostre, fent-se sang. Cap
record ni reminiscncia dalgun succs real semblant sorgeix a
propsit d'aquest somni en la imaginaci de la subjecte, i les
indicacions que aquesta ens proporciona versen sobre temes
molt diferents. No sabeu--ens diu--com se m'est caient el pl
en aquests dies. La meva mare em va dir ahir que si continuava
aix, el meu cap em quedaria aviat tan calb com un culet. El cap
apareix, doncs, aqu com un smbol de la part oposada del cos, i
sent tamb evident la significaci simblica de l'aranya, ats
que tots els objectes allargats sn smbols de l'rgan sexual
mascul, haurem de deduir que es tracta d'una hemorrgia en la
part inferior del tronc a conseqncia d'una ferida causada pel
penis. Aquesta circumstncia podria interpretar-se en diversos
sentits, per les restants informacions de la subjecte ens mostra
que el contingut latent del seu
Aquesta circumstncia podria interpretar-se en diversos sentits,
per les restants informacions de la subjecte ens mostra que el
contingut latent del seu somni s la creena, molt generalitzada
en les noies encara no arribades a la pubertat, que les regles
sn provocades per les relacions sexuals amb l'home.
b) Veu en la vinya una fossa profunda que sap prov d'haver
arrencat un arbre. A aquest propsit observa el subjecte que li
faltava l'arbre. Vol dir amb aix que no ho va veure en el seu
somni, per aquesta manera d'expressar-se s idntica la que
serviria per manifestar una diferent idea que la interpretaci
simblica ens revela amb tota certitud. El somni, es refereix en
efecte, a una altra teoria sexual infantil, segons la qual les nenes
posseeixen en principi els mateixos rgans sexuals que els nens,
perdent-los desprs per castraci (arrencament de l'arbre)

49

c) Es troba davant el calaix del seu escriptori el contingut del

qual li s tan familiar que nota de seguida la menor intervenci
d'una m aliena. El calaix d'escriptori, s com tot calaix, caixa o
arca, la representaci simblica de l'rgan sexual femen. La
subjecte sap que les petjades de les relacions sexuals (segons la
seva creena tamb en els tocaments) sn fcilment
recognoscibles, creena que li ha procurat grans preocupacions.
Al meu judici el ms important d'aquests tres somnis sn els
coneixements sexuals de la subjecte, la qual recorda l'poca de
les seves reflexions infantils sobre els misteris de la vida
sexual."
Per acabar, es molt important la segent observaci de Freud en
aquesta mateixa obra:
"T, sens dubte, sentit dir que, segons la psicoanlisi tots els
somnis tenen una significaci sexual, per ara podreu observar
per vosaltres mateixos fins a quin punt aquest judici s
equivocat.
Coneixeu ja somnis que sn realitzacions de desitjos, uns altres
en els quals es tracta de la satisfacci de les necessitats ms
fonamentals, com el gana la set i l'nsia de llibertat i, finalment,
els que hem denominat somnis de comoditat i d'impacincia, i
uns altres purament avariciosos o egoistes. El que s s
indiscutible i heu de tenir sempre present com un dels resultats
de la recerca psicoanaltica s que els somnis que semblen
considerablement deformats sn en
la seva majoria---encara que tampoc sempre---l'expressi de
desitjos sexuals."
Com es pot observar, Freud relacion gran part de lactivitat de
la ment humana amb la sexualitat.

50

2. Carl Gustav Jung

C.G. Jung (Kesswill, 1875 - Kssnacht, 1961) Psicleg i psiquiatre
sus. Va estudiar medicina a Basilea, i va iniciar la seva activitat
a principis del segle XX, en la clnica de psiquiatria de la
Universitat de Zurich, de la qual va anar desprs metge director.
Malgrat no descartar totalment el model freudi, Carl Jung creia
que la definici dels somnis com a representacions de desitjos
incomplits era una mica simplista i ingnua. Jung estava
convenut que l'mbit del significat dels somnis era ms ampli,
reflectint millor la riquesa i la complexitat de l'inconscient
personal i collectiu. Jung opinava que la psique (ment) s un
organisme d'autorregulaci en el qual les actituds conscients
sn propenses a ser compensades per l'inconscient (dins del
somni) pels seus oposats.
Jung va suggerir que els somnis revelaven tant l'inconscient
personal com el collectiu i que els somnis servien per
compensar les parts de la psique no suficientment
desenvolupades en la vida de viglia. No obstant aix, recerques
posteriors revelen que els trets exhibits de les persones mentre
estan despertes s'expressen tamb en els somnis.
Jung creia que els arquetips, com el animus, anima, ombra i uns
altres es manifestaven en els somnis com a smbols o figures.
Podien adoptar la forma d'un anci, una jove soltera o una
aranya geganta, segons el cas. Cadascun representa una actitud
inconscient que s'oculta en la ment conscient. Encara que en
una part global de la psique del somiador, aquestes
manifestacions sn en gran manera autnomes i percebudes pel
somiador com a personatges externs. Juntament amb els
arquetips que es manifesten a travs d'aquests smbols,
serveixen per augmentar la conscincia de les actituds
inconscients, la integraci de parts aparentment dispars de la
psique i contribueixen a l'important procs d'acte-comprensi
holstica.
Consciencia Inconsciencia des de la perspectiva de Jung

51

Explicar la relaci dels continguts conscients i inconscients en la

dinmica psquica no s gens fcil, els autors han plantejat
diferents models referents a aix. El Dr. Freud com a precursor
en aquest camp, va plantejar en la seva teoria de la repressi,
que els continguts psquics incompatibles al jo, a causa del seu
contingut emocional, eren reprimits i enviats a l'inconscient. Aix
com esdeveniments traumtics, existeixen emocions vetades
per la cultura que igualment sn reprimides cap al mateix lloc
apartat de la psique. Usualment la repressi s un mecanisme
que s'inicia en la infncia primerenca de l'individu, sota les
condicions morals del seu entorn, i continuen la resta de la seva
vida. La teoria de la repressi de Freud, convertia a l'inconscient
en el reducte del material que una vegada va ser conscient,
per que per la seva crrega afectiva s'havia convertit en
inconscient. Posteriorment, el Dr. Jung en la seva obra, va
plantejar que els continguts psquics, no solament eren reprimits
des d'a dalt, si no que tenien llibertat de disminuir el seu nivell
d'intensitat i passar per si mateixos a l'inconscient. A aquest
mecanisme el Dr. Jung ho va denominar supressi. Per aquesta
ra va denominar als complexos afectius com a autnoms. Ell no
estava d'acord que l'inconscient era solament el reducte de la
conscincia, afirmava que tenia vida prpia, la capacitat de
creaci de smbols i imatges de forma autnoma i la possibilitat
d'acte curaci.
En el inconscient personal solen donar-se grups de continguts
que s'uneixen fins a formar una espcie d'aglomeraci. A
aquests conjunts de material inconscients Jung els va denominar
"complexos".
Una de les eines teraputiques que Jung emprava s el test
d'associaci de paraules. En aquest test, el terapeuta selecciona
una srie de paraules que va llegint d'una per vegada al pacient
demanant-li a aquest que respongui amb la primera paraula que
li venja a la ment.
Jung va observar que de vegades la persona trigava molta
estona abans de respondre. Quan li preguntava per qu trigava
tant a contestar, la persona no podia explicar-ho. Jung va
conclur que espera era causada per una emoci inconsciente
que va inhibir la resposta. En explorar ms a fons aquest
assumpte, va trobar que altres paraules que es relacionaven
amb aquella que havia provocat una espera tamb produen
moments de reacci lenta. Llavors va raonar que havien d'haverhi grups associats de sentiments, pensaments i records
(complexos) en el inconscient. Qualsevol paraula que tocava

52

aquest complex causava una resposta que trigava.

Jung va arribar a concloure que els complexos sn com petites
personalitats disgregades dins de la personalitat total. Al
principi, Jung, sota la influncia de Freud, creia que els
complexos havien d'originar-se en experincies traumtiques de
la primera infncia. Amb el temps, va arribar a la conclusi que
aquests complexos s'originaven en una instncia molt ms
profunda i universal a la qual va denominar "inconscient
collectiu".
Els complexos afectius, aix com tenen la llibertat de disminuir el
seu nivell d'intensitat i passar a l'inconscient (deslligant-se del
jo), tamb tenien l'autonomia d'elevar-la, fent-se conscients o
pertorbant a l'individu des de l'inconscient. L'efecte negatiu d'un
complex normalment es manifesta a travs de la dissociaci
d'alguna de les funcions psquiques (sentiment, pensament,
intuci i sensaci) (Darryl Sharp 28, 1991). L'autonomia i llibertat
dels complexos en la teoria junguiana queden segellats amb
l'afirmaci del seu autor quan diu "avui dia, tots saben que les
persones tenen complexos. El que no es sap, malgrat que
tericament s molt ms important, s que els complexos poden
tenir-nos a nosaltres" ("Consideracions Generals sobre la Teoria
dels Complexos", 1934). El Dr. Freud opinava que la via rgia
d'accs a l'inconscient eren els somnis, mentre que Jung va
afirmar que l'era el complex, ja que aquests eren els
"arquitectes dels somni". No obstant aix sostenia que aquesta
via, tampoc era molt "real" ja que el cam indicat pel complex
era tortus a causa del contingut afectiu del mateix.
El material psquic est compost per imatges, sentiments,
desitjos,
passions,
emocions,
intucions,
percepcions,
pensaments racionals i irracionals, anlisis, conclusions, estats
d'nim, preocupacions i esperances. Gran part d'aquest material
pertany al regne de l'inconscient. Una de les raons de
l'enfosquiment d'aquest contingut s la falta d'atenci, per
hem de recordar que els elements psquics tenen vida prpia. En
l'inconscient no solament es troben elements del passat. La
capacitat de creaci de nous smbols, imatges i idees que mai
van ser conscients per que formen part integral del creixement
de tot sser hum tamb s all. De fet l'inconscient s la ms
gran reserva de la imaginaci i all es troba la capacitat de la
creaci i la genialitat.
28

Analista jungui, public el Jung Lexicon el 1991, compendi de teories i definicions de conceptes
junguians, el qual he utilizat per a dur a terme la recerca sobre C.G. Jung.

53

Recordem que tota idea, sentiment o percepci mant una

relaci amb la seva dimensi psquica, que varia d'intensitat i
significat emocional en cada individu. Tota la nostra personalitat
influeix en la textura amb qu manegem la informaci que ens
envolta. Sn aquests maticas personals, l'ingredient utilitzat per
l'analista per penetrar en el llenguatge del somni. Aix explica
que durant l'activitat onrica els objectes i situaci de la
quotidianitat adquireixin una importncia emotiva sorprenent
pel somiador. Els nostres murs racionals han bloquejat el
contacte primordial de les nostres emocions, per tant la
intensitat psquica que revesteixen les imatges onriques,
obliguen a posar la nostra atenci sobre elles.
Jung insisteix que, aix com l'evoluci t una important
incidncia en el cos, tamb la t sobre el psique. La ment est
lligada al passat, no solament al passat de la infncia sin
tamb al passat de l'espcie.
El inconsciente collectiu s una porci del psique que no depn
de l'experincia personal i el seu contingut s un dipsit de
predisposicions i potencialitats per experimentar i respondre al
mn de les mateixa manera que ho feien els avantpassats de
l'espcie.
Aquestes predisposicions que heret l'sser hum s'expressaran
i desenvoluparan de diferents maneres segons el context i les
experincies que li toqui viure a cada individu.
Els smbols
C. G. Jung, en la seva obra "L'Home i els seus Smbols.
Acostament de l'Inconscient" (1946), va expressar que smbol s
"un terme, un nom o una imatge que pot ser conegut en la vida
diria encara que posseeixi connotacions especfiques a ms del
seu significat corrent i obvi". Quan la ment conscient intenta
apropar-se al smbol, es troba en un terreny que va ms enll
dels lmits de la ra i la lgica. Presenta una dimensi
inconscient, vaga, oculta, seductora, atemorizant, que no est
definida o explicada totalment i que representa una mica ms
del seu significat immediat. Per molt esfor que el conscient
realitzi, s'adonar que no pot explicar o definir l'amplitud
desconeguda del smbol. La psiquiatra Magaly Villalobos, en la
seva obra "Apunts" (2006), completa aquesta visi exposant que
"Un smbol sempre pressuposa que l'expressi triada s la millor
descripci possible o formulaci d'un fet relativament

54

desconegut, que se sap que existeix, o que s postulat com a

existent. s una realitat dinmica carregada de valors
emocionals".
Jung afirmava que "tota expressi psicolgica s un smbol si
assumim que estableix o significa una mica ms que ella
mateixa, la qual cosa escapa al nostre coneixement actual" (C.
G. Jung, 1994). Una imatge o paraula s simblica quan el seu
significat va mes all de l'enteniment hum, no es pot definir o
comprendre. Els smbols sn una expressi d'alguna cosa
essencialment desconegut.
Desprs de ser captats, les dades
sensorials,
es
converteixen
en
successos i fenmens psquics, la
naturalesa final dels quals no podem
conixer, per la qual cosa cada
experincia o objecte cont un
nombre indefinit de dimensions
desconegudes.
D'altra
banda,
existeixen altres successos que per la
seva intensitat han estat absorbits
subliminalment, s a dir, shan
mantingut sota el llindar de la
conscincia. Una via perqu aquests
esdeveniments arribin al llindar de la
conscincia s a travs dels somnis,
on l'aspecte inconscient de tal fenomen ens seria revelat,
apareixent com una imatge simblica.
Els arquetips
Els continguts del inconscient collectiu es denominen
"arquetips". Al llarg de la seva obra, Jung va descrivint
nombrosos arquetips, assenyalant que existeixen tants com a
experincies tpiques en la vida: Du, el dimoni, l'anci savi,
l'heroi, la mare terra, etc.
Les formes arquetpiques no sn, precisament, models esttics.
Sn factors dinmics que es manifesten en impulsos, tan
espontniament com els instints.29
Els arquetips sn universals. Tot sser hum hereta les mateixes
imatges arquetpiques bsiques. Les diferncies culturals i
29

Els complexes i linconscient, 1946, C. G. Jung (Ed. Alianza)

55

individuals determinaran la forma en qu aquests arquetips es

manifestin.
El concepte d'arquetip comena a rondar la ment de Jung a
partir de l'anlisi dels somnis. Jung va trobar amb freqncia en
els somnis, la presncia d'elements que no podien derivar-se de
l'experincia personal del subjecte. Freud ja havia usat
l'expressi romanents arcaics per referir-se a certes
expressions mentals l'origen de les quals semblava venir de
molt ms all de la histria personal. Aix com el cos hum
representa tot un museu d'rgans, cadascun amb una llarga
histria d'evoluci desprs de si, igualment s de suposar que la
ment estigui organitzada en forma anloga. 30
Hi ha quatre arquetips fonamentals per a la psicologia analtica:
el personatge, l'nima/nimus, l'ombra i el jo.

- El personatge
Etimolgicament, la paraula personatge remet a les mscares
usades pels actors en l'antiga Grcia. En la psicologia analtica
aquest arquetip compleix una funci similar a la de la mscara
d'un actor, permetent-nos representar un paper. El personatge
s la cara que exhibim pblicament, amb el propsit
d'exterioritzar una imatge favorable. L'objectiu del personatge
s l'acceptaci social. El personatge constitueix el suport de la
vida social.
Una persona pot utilitzar diferents mscares en diferents
contextos. Una mscara per al treball, una altra per al tracte
amb familiars, una altra en el context d'un grup d'amics. El rol
del personatge pot ser profits o nociu per a la persona. Pot
permetre obtenir beneficis materials que poden ser canalitzats
desprs per portar una vida privada ms satisfactria. Per
tamb pot esdevenir que la persona es fusioni massa amb el
personatge. En aquest cas, l'ego pot veure's portat a identificarse exclusivament amb el personatge, i altres facetes de la
personalitat seran deixades de costat. A la identificaci
exclusiva de l'ego amb un personatge Jung la denomina
inflaci.
A aix es troben exposats, per exemple, els poltics amb els seus
assessors d'imatge que els aconsellen i entrenen per lluir, dir i
30

Apropament a linconscient, 1946, C. G. Jung

56

fer el convenient per ser acceptats i votats. Els assessors

d'imatge no sn una altra cosa que entrenadors de l'arquetip
del personatge. Si els assessorats no practiquen una bona
introspecci poden acabar identificats amb el personatge. Els
casos de personatge inflat solen mostrar persones amb cert
xit social que en algun moment comencen a tenir sensaci de
sense sentit en la seva vida. En l'anlisi solen percatarse de
certa hipocresia en les seves relacions i interessos sumada a
una intensa sensaci d'incomoditat. L'objectiu del tractament
gravita en deflacionar al personatge procurant que s'expressin
els altres aspectes de la personalitat.

- L'Anima i el Animus
Per Jung, el personatge conforma la cara exterior de la psiquis 31,
ats que s el rostre que es mostra al mn. A la cara interior del
psiquisme la designa sota els termes nima (en l'home) i
nimus (en la dona). L'nima representa el costat femen de la
psiquis de l'home; i el nimus s la part masculina de la psiquis
femenina.
L'home ha desenvolupat el seu arquetip nima per la contnua
exposici a les dones durant moltes generacions, i la dona ha
desenvolupat el seu arquetip nimus per la seva exposici als
homes. A travs de la vida i la interacci un amb un altre durant
generacions, cada sexe ha adquirit caracterstiques del sexe
oposat que faciliten les respostes adequades i la comprensi del
sexe oposat.32 Es dedueix d'aix la importncia d'aquests
arquetips en les relacions amb el sexe oposat.
Cada home porta dins del seu psiquis una estampa de totes les
impressions produdes per la dona a travs dels segles. El
mateix succeeix amb les dones i el nimus. Aquesta estampa,
imatge o rastre s inconscient, i tendeix a ser projectada cap a
la persona estimada. L'nima en l'home i el nimus en la dona
s una de les principals causes de l'atracci apassionada o del
rebuig exaltat. Aquesta imatge apareix molt sovint als somnis, ja
que aquests sn una expressi del inconscient.
La cultura occidental t molts antecedents en relaci a
menysprear el
sexe femen en els homes i els aspectes
masculins en la dona. Ja des de la infncia s'estila burlar i cohibir
31
32

psique
Apropament a linconscient, 1946, C. G. Jung

57

amb (com ara marimachos) als nens i nenes que exterioritzen

caracterstiques del sexe oposat. Aix sol conduir al fet que el
personatge adquireixi prioritat i sufoqui a l'nima o nimus.
Aquest desequilibri podria ocasionar una rebelli de l'nima o
nimus, en aquest cas estarem enfront d'una reacci
comunament avaluada com a excessiva. Lluny de voler esgotar
l'explicaci de l'homosexualitat i el transvestisme, Jung
considera que una identificaci de l'home amb la seva nima
pot tenir significativa incidncia en alguns casos.

- L'ombra
Hem esmentat que l'nima i el nimus manegen les relacions
entre els sexes projectant-se cap al sexe oposat. Ara b, Jung
postula la presncia d'un altre arquetip al gnere propi del
subjecte i que condiciona les relacions de la persona amb els
subjectes del mateix sexe. Es tracta de l'ombra, un dels
arquetips junguians que ms acceptaci ha tingut en altres
escoles psicolgiques. Es tracta d'un arquetip on es troben
elements de la naturalesa animal primitiva de l'home.
En integrar-se a la cultura, l'sser hum s civilitzat; aix implica
moderar i refrenar els impulsos animals. En aquest procs de
civilitzaci, que guarda molta relaci amb el desenvolupament
de l'arquetip del personatge, l'individu es deslliga de la seva
saviesa instintiva.
Aquests continguts censurats, en deure la seva energia a
profundes arrels evolutives, no es dobleguen fcilment;
s'aixopluguen en el inconscient on romanen en estat latent.
Les persones tendeixen a projectar les embranzides de la seva
ombra en unes altres del mateix sexe generant hostilitat i rebuig
entre persones del mateix gnere. Quan una persona manifesta
una exagerada aversi cap a una altra persona del propi sexe,
Jung sospita que la persona veu en l'altre a la seva prpia ombra
expulsada de si.
La impugnaci de l'ombra empobreix la personalitat. La
naturalesa animal de l'home no s necessriament alguna cosa
dolenta. En certes ocasions, per exemple, quan hem de decidir i
actuar veloment davant una situaci de perill, l'ego sol quedar
aclaparat davant la commoci sobtada i depenem de les nostres
predisposicions animals. Si es permet la integraci de l'ombra en

58

la personalitat de l'individu podria aconseguir-se que la mateixa

enriqueixi i complementi a les altres facetes del subjecte.

- El Jo
El jo s l'arquetip organitzador de la personalitat. s l'arquetip
de la unificaci que procura atreure i harmonitzar als altres
arquetips, conferint a la personalitat un sentit d'unitat. Quan una
persona diu que es troba en harmonia amb si mateixa, en cas
que aquesta sensaci sigui veritable, l'arquetip del jo est
efectuant correctament la seva tasca.
Per Jung aquesta tasca no s'aconsegueix des de la ignorncia
sin des del coneixement de un mateix. La persona que no es
coneix acaba projectant els elements reprimits del seu
inconscient sobre els altres.
s essencial no confondre el jo amb l'ego. L'arquetip del jo s un
principi unificador, una espcie de guia interior. L'ego, en canvi,
es veu afectat per les demandes socials i els impulsos del
inconscient, entre l'nima o el nimus i el personatge.

3. Comparaci: Jung i Freud

3. 1. Lanlisi dels somnis
Segons el Dr. Jung un dels majors merits del Dr. Freud va ser
haver observat que sense la collaboraci del somiador no es
podria realitzar cap interpretaci, ja que el relat del somni no
presenta un sol sentit sin molts. Cada imatge del somni ofereix
una relaci directa amb la vida del somiador, per tant, est s
l'nic que pot oferir el rastre dels elements indispensables per
realitzar l'anlisi. Precisament s l'ajuda del somiador la que
permet reduir la multiplicitat de significats que presenten les
imatges onriques portant-les a la seva essncia. Aquesta
experincia va portar al Jung a la conclusi que l'anlisi d'un
somni s una vivncia que solament per a dues persones,
somiador i analista.

59

Basant-se en aquesta noci, Jung va practicar un procediment

que va anomenar "examen de context" que consistia a rastrejar
a travs de les associacions del somiador quin mats emotiu
tenia cada detall manifestat en el somni. Normalment aquesta
tcnica no ofereix un drama totalment comprensible sin
importants pistes de diverses possibilitats. L'examen de context
sol ser un treball senzill que presenta una importncia
preparatria. Elaborar aquest material i oferir la final
interpretaci del somni requereix una "preparaci psicolgica,
capacitat de combinaci, intuci, coneixement del mn i de
l'sser hum i sobretot saviesa especifica que depn tant d'un
ampli coneixement com de certa inteligence du coeur"33. Segons
l'autor tots aquests requisits sn necessaris per al delicat art del
diagnstic mdic i afirma que no es necessita un sis sentit per
a aquesta tasca. s necessari rebutjar les explicacions
estereotipades i concentrar-se en la interpretaci particular,
conclosa a travs de l'examen de context. Aix s'aconsegueix
confessant la prpia ignorncia davant cada somni i renunciant
a les idees preconcebudes.
Les arrels dels somnis aprofundeixen en el rerefons inconscient,
per la tant el somni ofereix la major font del material empric per
a l'estudi de la psique.
Hem de tenir en compte que l'objectiu d'aquesta rememoraci
s aproximar-nos a conixer per que el somni va portar a una o
a una altra persona, perqu va triar tal o com escenari, d'on ve
aquesta o una altra situaci i quin significat t pel somiador
aquesta o aquella conversa. Per tant desprs que el material
associatiu s recollectat, est ha de ser sotms a una selecci i
elaboraci, que el seu objectiu s la reconstrucci "histrica" o
"cientfica" d'aquest material. Aquest procediment anomenat
"mtode comparatiu", depn en gran part de l'experincia,
propsit i destresa de l'analista.
Les conclusions obtingudes de l'anlisi d'un somni dependran en
gran manera de l'enfocament amb que es treballi el material
onric, aquest enfocament contempla sotmetre el somni a una
visi causalista o finalista. Quan s'examinen les associacions
generades pel somni a una recerca causal noms s possible
analitzar l'origen passat del mateix, per no permet aconseguir
l'objectiu intrnsec de la manifestaci onrica, s a dir podem dir
que dall va venir el somni, per si l'objectiu de l'anlisi s la
curaci del pacient aquesta conclusi s, en definitiva,
insuficient. Jung aclareix que no posa en dubte les causes que
generen el somni, ja que les associacions originries sn les
33

De l'Essncia dels Somni, C.G. Jung, 1945/1948

60

mateixes, simplement va mes all preguntant-se "perqu

serveix aquest somni? o "quin resultat persegueix? L'autor
allega que la visi finalista pot ser aplicada a qualsevol
fenomen psquic o inclusivament fsic.
Segons la visi del Dr. Freud, les imatges onriques es presenten
de forma simblica, ja que existeix una instncia psquica
anomenada "censura", que matisa totes aquelles emocions,
idees o sentiments que sn incompatibles a la conscincia
moral, producte de l'educaci cultural rebuda per un individu al
llarg de la seva vida. Per tant aquests desitjos no poden
aconseguir a la conscincia sense ser disfressats 34. Aix vol dir
que un smbol ser analitzat de forma completament diferent si
s sotms a un examen causalista o finalista. La teoria del Dr.
Freud, cimentada en la visi causal, planteja l'existncia de "un
anhel, d'un desig reprimit que s'expressa en el somni", anhel
que segons altres autors s senzill, encara que pot prendre
mltiples formes. Per aquesta ra, per a la teoria freudiana
existeixen un gran quantitat de smbols que signifiquen
exactament el mateix, en arribar al punt que l'escola ortodoxa
afirma la popular frase que tots els objectes allargats o en punta
sn smbols fllics, i tots els objectes arrodonits o buits sn
smbols femenins.
Per a la visi finalista, l'anlisi s totalment diferent, cada smbol
presenta el seu propi valor i significat. En primera instncia, en
oferir una imatge o un altre, el material associatiu ser diferent i
per tant es contemplar la situaci conscient de forma diferent.
s precisament en aquesta diversitat que resideix la riquesa de
les imatges onriques, riquesa que va portar a Jung a plantejar
un mtode d'amplificaci d'aquests continguts, en lloc a la
manera reductiva original de la psicoanlisi, s a dir a la
interpretaci fixa dels mateixos. Per a aquesta concepci cap
smbol presenta una interpretaci esttica, ja que cada imatge
cont un valor intrnsec que la porta a ser exposada en el somni.
Per a aquest enfocament la funci del smbol no s matisar o
amagar, sin ensenyar. Si no hi ha altre remei, la visi finalista
contempla l'educaci del pacient perqu transiti una vida ms
completa. En la prctica s de vital importncia tenir clara
ambdues visions, ja que l'aplicaci d'una o una altra alternativa
portar a l'anlisi per camins diferents. Pel seu lloc aix convida
a destriar com s la visi ms apropiada. Per a alguns autors
l'objectiu de la psicoterpia s l'educaci del pacient per a la
seva reinserci en la societat d'una forma ms saludable,
34

Punts de Vista Generals Sobre la Psicologia del Somni, Sigmund Freud, 1916/1948

61

reflexionant i incorporant a la seva vida postures que abans no

prenia en consideraci. La via ms expedita per a aquesta
integraci s la comunicaci natural oferta pel somni, que busca
la "plenitud i autonomia" de la personalitat de cada individu.

3.2. La finalitat i funci dels somnis

Sobre la teoria dels somnis suggereix Freud que aquests sn
substitutius de sries de pensaments revestits d'afecte i, a pesar
que no es conegui el procs que els fa sorgir, s injust
considerar-los un fenomen purament fsic, exempt d'importncia
psquica (ms tard ser descobert com els somnis sn el resultat
de unes descrregues elctriques que es produeixen de manera
natural al nostre cervell i que ens ajuden a guardar informaci, i
sn necessries per al benestar i al descans de lindividu). A
ms ell ha observat dues coses: que el contingut del somni s
molt ms breu que aquells pensaments que substitueix i que
l'estmul provocador del somni s un nimi succs del dia
anterior.
Davant el somni distingeix entre el contingut manifest, aix s el
somni tal com apareix, i el contingut latent, que s el material
trobat en l'anlisi. A aquesta primera divisi li succeeix una
segona: l'elaboraci del somni, s a dir el procs que ha
transformat el contingut latent en manifest i el motiu que ha fet
necessria aquesta traducci. En el treball del somni prenen part
els segents processos psquics:

Primer procs. La dramatitzaci, el somni s una idea

posada en imatges. Classifica els somnis en tres
categories:

1.- Els que posseeixen un sentit i sn comprensibles, sovint sn

breus i no desperten la nostra atenci per mancar d'elements
que puguin causar-nos estranyesa.
2.- Els que ens causen estranyesa, encara que tenen coherncia
i posseeixen un sentit.
3.- Els incoherents, embullats i mancats de sentit.
La gran majoria dels somnis pertanyen a la segona i tercera

62

categoria, i en ells la diferncia entre el contingut manifest i

latent s evident. A ms Freud planteja la hiptesi que entre el
carcter incomprensible i confs del somni i la dificultat de
comunicar les idees del mateix existeix una ntima i regular
connexi.
Els somnis dels nens sn una altra cosa, estan caracteritzats per
ser realitzacions de desitjos no complerts en la vida real. En ells
no hi ha contradicci entre el contingut latent i manifest, no
existint per tant elaboraci. La imatge del somni s acceptada
com a veritable perqu el nen no posseeix la facultat de distingir
entre fantasia, allucinaci i realitat. En canvi, l'adult ja sap
establir aquesta diferenciaci. Els somnis infantils, que no sn
habituals en una persona adulta, es poden resumir per una frase
optativa (com ara, tant de bo hagus passat!) que expressa el
desig de la persona que alguna cosa hagus passat -o no.
Tamb en els somnis confusos dels adults es poden presentar
alguns fragments com a realitzacions de desitjos, encara que
estan tan lligats amb la resta del material que resulten
incomprensibles. Freud arriba a afirmar el segent: Els somnis
presenten en la seva majoria, el ms estrany i indiferent
material, i gens hi ha en el seu contingut manifest que
pugui considerar-se com la realitzaci d'un desig.
Segon procs. Posada en imatges del desig, la
condensaci.
En una representaci nica hi ha representades diverses
cadenes associatives, diu Freud, i no podem dubtar que
l'elaboraci del somni ha dut a terme una gran comprensi o
condensaci. No es troba llavors un sol element del contingut
del somni del qual no parteixin els fils d'associaci en dos o ms
elements, i tamb, que generalment s'hagi representada una
sola idea per ms d'un element.

Tercer procs. El desplaament. La disparitat entre el

contingut del somni i les idees del mateix no s nicament
a causa dels efectes de la condensaci i la dramatitzaci.
Freud diu: Durant l'elaboraci del somni passa la
intensitat psquica des de les idees i representacions, a les
quals pertany justificadament, a unes altres que, al meu
judici, no tenen dret algun a tal accentuaci i continua:
Constitueix tan sols un efecte del procs de desplaament
el fet que en lloc de la impressi justificadament
estimulant o el material de justificat inters, sigui
l'indiferent el que arribi a fer-se admetre amb el contingut

63

del somni.35 All que en el somni es presentava com a

contingut essencial ha de relacionar-se, desprs de
l'anlisi, amb un paper secundari entre les idees del
somni. El somni no actua mai amb res que no sigui digne
d'ocupar tamb el nostre pensament despert. Els somnis
ms plens de sentit sn els que contenen realitzacions de
desitjos. En aquests no t lloc el menor desplaament.
Quant als mitjans de representaci del somni, les idees que es
presenten es mostren simblicament per mitj de comparacions
i metfores, un llenguatge potic i ric en imatges. No s
nicament producte del desplaament el fet que no es
reconeguin les idees del somni. Aquestes han d'adaptar-se a
aquest mitj d'expressi. En paraules de Freud, el somni no t
per qu renunciar necessriament a les relacions lgiques entre
les idees latents, per contra, les substitueix per carcters
formals que li sn propis. Tot aquest material t el seu origen en
successos, impressions que amb freqncia daten de la infncia
i que han estat percebudes pel subjecte com a imatges visuals.
Tamb destaca Freud que les idees contradictries sn
representades preferentment en el somni per un mateix i nic
element. El no no sembla existir en el que concerneix al
somni.
A ms de la condensaci, el desplaament i la dramatitzaci hi
ha un quart procs, l'elaboraci secundria, que actua sobre el
contingut del somni ja format i ordena els components. El somni
rep aix una primera aparena, que no cobreix el seu contingut, i
sofreix al mateix temps una primera interpretaci provisional.
Aquests quatre processos no constitueixen en absolut una
elaboraci creadora, matisa Freud. La seva funci s la
d'adaptar un material ja existent a aquesta forma de
representaci.
Les idees, per tant, existien en la seva vida psquica i posseen
una certa intensitat o energia, per es trobaven en una peculiar
situaci psicolgica per la qual no podien fer-se conscients. Ha
d'admetre una relaci causal entre la foscor del contingut del
somni i l'estat de repressi. El somni ha de ser fosc per no
revelar idees latents prohibides. L'elaboraci del somni est al
servei de l'ocultaci, declara diu Freud.
Com explicar la repressi? En el nostre aparell psquic, diu Freud,
hi ha dues instncies. A la frontera entre ambdues es troba la
35

La interpretacin de los sueos 2, Sigmund Freud (1895-1899), Ed. El libro de bolsillo (edici del
2011)

64

censura, que no deixa passar sin all que li agrada, detenint tot
la resta. All rebutjat per la censura es troba llavors en estat de
repressi. Sota determinades condicions, una de les quals s el
dormir, es transforma la relaci de les forces entre ambdues
instncies, de tal manera que all reprimit no pot ja ser reprimit
per complet, ens diu Freud, per la censura no cessa mai, noms
es relaxa.
Dels somnis hem esbrinat:
1.- Que aquells que sn comprensibles i amb sentit sn
realitzacions de desitjos.
2.- Que en els foscos i embullats el desig sorgeix de les idees
latents per la representaci s irrecognoscible. El desig ha
sucumbit a la repressi i s estrany a la conscincia o est lligat
a les idees reprimides. Sn realitzacions de desitjos reprimits.
3.- Que aquells que, si b representen un desig reprimit, ho fan
sense disfressa algun o amb una disfressa insuficient. Aquests
solen acompanyar-se d'angoixa, que acaba per interrompre'ls,
sent l'angoixa un substitutiu de la deformaci.
Hi ha somnis de contingut pens (de tristesa) que no produeixen
sensaci desagradable. En aquests casos es tracta de
realitzacions ben disfressades de desitjos reprimits. Els
somnis sn protectors del dormir. Si el somni s l'exposici d'un
desig realitzat i atribum la seva foscor a les transformacions
imposades per la censura al material reprimit, no ens ser molt
difcil deduir la funci del somni, protegir el dormir. Declara
Freud que no hi ha objecci possible contra aquesta hiptesi. No
obstant aix, hi ha casos extrems com en els somnis d'angoixa i
malson en els quals canvia la seva funci de protegir el reps
per la d'interrompre a temps el somni. Per concloure Freud
exposa que si acceptem la seva hiptesi de l'existncia de la
censura no ha d'estranyar que la majoria dels somnis dels adults
es revelin com a depenents de desitjos ertics.
Des d'un punt de vista psicolgic, el somni t una gran
importncia. Per Freud, com hem dit anteriorment, el somni era
el "guardi del dormir". Es referia concretament a una de les
funcions del somiar, quan produa imatges que integraven els
estmuls externs (sorolls, sensacions...) i interns (sigueu, gana,
calor...) dins d'una narraci onrica per afavorir que el subjecte
segueixi dormint en comptes de despertar i trencar la
continutat d'aquest importantssim procs neuropsicolgic que

65

s el somiar -per exemple, en somiar que prenem aigua fins a

sadollar-nos, quan dormits vam sentir set.
Anant ms enll de Freud, Jung considerava que en els
somnis la funci de custodiar el dormir fisiolgic estava
subordinada a la finalitat de la compensaci intrapsquica: el
somnis "protegeixen el dormir quan s possible, s a dir,
obligats per la necessitat i automticament sota la influncia
d'aquest estat; per tamb saben interrompre-ho quan la seva
funci ho requereix, aix s, quan els seus continguts
compensadors tenen una intensitat suficient per suspendre el
curs del dormir. Un element compensador s particularment
intens quan t una importncia vital per a l'orientaci de la
conscincia" 36
En efecte, per Jung el somni t com a funci principal mantenir
l'equilibri i l'autoregulaci psquica. El sentit ms important del
somni radica que a travs d'ell es duu a terme a l'interior del
subjecte, com en un laboratori alqumic, fonamentals processos
que tendeixen a la compensaci, la integraci i la sanaci
interior. Mitjanant la seva funci compensadora, els somnis
procuren restablir l'equilibri psquic, prenent el inconscient,
mitjanant els seus productes onrics, els somnis, postures
oposades a la unilateralitat de la conscincia -per exemple, no
seria estrany que una persona massa puritana somis amb tot
all que rebutja i condemna, fins i tot podria somiar-se
executant-ho-. I s que "la compensaci representa una
adequada autoregulaci de l'organisme psquic" 37.
Per en la compensaci, sent la principal de les funcions, no
s'esgoten les funcions psquiques del somni. Jung tamb
distingeix funcions no-compensatries i els seus consegents
tipus de somni:

36
37

Funci prospectiva: somnis d'assajos de decisi; la ment

s'anticipa imaginriament a una situaci important que
requereix del subjecte una decisi o determinaci, a fi
d'assajar la millor solucin.

Funci reductiva: somnis de reducci; el contingut dels

mateixos t a veure amb material *inconciente reprimit o
ignorat pel somiador.

Energtica psquica y esencia del sueo, C.G. Jung, 1954, Paids, Buenos Aires.
Energtica psquica y esencia del sueo, C.G. Jung, 1954, Paids, Buenos Aires

66

Funci reactiva: somnis reactius o traumtics; somnis que

solen repetir esdeveniments altament angoixants, a fi de
desensibilitzar gradualment el subjecte respecte de
l'impacte
emocional
que
va
provocar
aquest
esdeveniment, fins que pugui acceptar-ho sense veure's
sobrepassat o desbordat per la intensitat afectiva del
mateix,

Fenomen teleptic: somnis teleptics o d'anticipaci en el

temps i espai d'esdeveniments; no sn comuns, per hi ha
subjectes
particularment
receptius
d'aquest
tipus
d'informaci expressada en somni.

Per una altra banda, Freud pensa que alguns somnis

expressen allegricament els desitjos sexuals, per Jung
pensa que poden contenir un missatge diferent. Jung considera
que existeixen molts smbols sexuals; i el fet que una persona
tri un smbol i no un altre, ha de tenir tamb un profund
significat.
Per aquesta ra, decideix posar mfasi en el contingut total del
somni, o sigui a la seva descripci ntegra, encara que al
somiador li resulti per altra repulsiva o falsa. Totes les coses que
ens ocorren romanen en l'inconscient encara que les oblidem
conscientment. Jung ens explica el cas d'una pacient que va ser
internada en la clnica en complet estat d'estupor. L'endem,
quan va recobrar la conscincia, sabia qui era per no sabia com
havia arribat fins a all. No obstant aix, en estat de hipnosis, va
recordar tots els detalls del que li havia passat, la seva entrada
a la clnica, l'hora que registrava el rellotge de l'entrada, i qui
l'havia adms. O sigui que la seva memria era perfecta sota
hipnosis. Jung descobreix que l'inconscient no solament cont
experincies del passat sin que tamb cont grmens de
futures idees creatives i pensaments nous que abans no van ser
conscients. Considera que sorgeixen de les profunditats de la
ment i formen part important de la psique. Aix es pot observar
en la vida quotidiana on els problemes es poden resoldre
algunes vegades de la forma ms sorprenent i tamb en la
histria de la cincia.
Les recerques de Jung sobre els somnis ho van convncer que
les associacions i imatges que apareixen en ells sn part de
l'inconscient (collectiu) i no romanents arcaics (Com diu
Freud) d'etapes primerenques del desenvolupament individual,
que es poden observar en qualsevol persona, independentment

67

de la seva cultura, educaci, intelligncia o aptituds personals.

Aquestes associacions histriques representen la connexi entre
el mn conscient i el mn de l'instint. La funci dels somnis en
general s tractar de recuperar l'equilibri psicolgic, compensant
les deficincies de la personalitat i advertint dels riscos de la
vida present. Els somnis per tant poden anunciar-nos
esdeveniments que encara no han ocorregut per que poden
arribar a ocrrer. Per no es tracta de precognici ni de cap
miracle, sin del veritable coneixement del que ens pot passar
si continuem cometent errors o sotmetent-nos a riscos,
informaci que en la vida conscient no registrem.
Els somnis s'originen en la nostra prpia naturalesa ms que
humana que est representada ms en la saviesa de la
mitologia i les llegendes que en la conscincia de l'home
modern, que ha perdut els seus instints. Aquest instint s el que
exerceix un rol vital en la funci compensadora dels somnis.
Com ms connectats estiguin el conscient i l'inconscient major
ser la salut psquica. Els smbols dels somnis sn els missatges
de la nostra part de la ment instintiva a la nostra part de la ment
racional.

4. Altres
Gestalt.

escolesi

derivacions:

La

psicologia

Qu s la gestalt?
Gestalt s un substantiu de la llengua alemanya (pel que
sempre ha d'escriure's en majscula) que, encara que ha estat
tradut com a forma o configuraci, sol utilitzar-se sense
traducci ja que no compta amb un equivalent exacte en
l'idioma espanyol.
La psicologia de la Gestalt s un moviment de la psicologia que
va sorgir al comenament del segle XX a Alemanya. Aquesta
escola sost que la ment s'encarrega de configurar, mitjanant
diversos
principis,
tots
aquells
elements que es passen a formar part
d'ella grcies a l'acci de la percepci
o al patrimoni de la memria. Per a la
psicologia de la Gestalt, el tot mai s
igual a la suma de les seves diverses

68

parts, sin que s alguna cosa diferent.

Entre les principals lleis anunciades per la doctrina Gestalt, es
troben la llei de la semblana (que postula que la ment
s'encarrega de realitzar agrupacions d'elements segons la seva
similitud), la llei de la pregnancia (l'experincia resultant de la
percepci sempre tendeix a adquirir la forma de major
simplicitat), la llei de la proximitat (la reuni d'elements es
concreta segons la distncia) i la llei del tancament (quan falta
algun element, la ment s'encarrega d'afegir-ho para, d'aquesta
forma, aconseguir obtenir una figura completa).
No obstant aix, tamb cal deixar clar que al costat d'aquests
principis existeixen altres tals com el de simetra, que estableix
que les imatges que estan dotades amb aquest senyal
d'identitat es contemplen com a idntiques en la distncia, o el
dexperincia, que s el que determina que el nostre sistema
nervis es va formant en funci del mn exterior que ens
envolta, es deixa influir pel mateix. A ms de tot aix tamb cal
ressaltar el fet que l'anomenada psicologia Gestalt que estem
analitzant t com a antecedent a la filosofia alemanya que es va
desenvolupar durant el segle XIX. Aix suposa que estigui
influda per autors de gran importncia com pot ser Immanuel
Kant38 que va escriure una srie de teories que giraven entorn a
la imaginaci, els estmuls i el pensament. Un altre dels autors
que ms ha influt en aquesta psicologia ha estat Edmund
Husserl39 que va fer un pas ms enll en unir el que s la prpia
experincia amb la fenomenologia40.
s important distingir entre la psicologia de la Gestalt i la terpia
Gestalt, que forma part de la psicologia humanista i es
caracteritza per la seva intenci d'afavorir el creixement del
potencial dels ssers humans. El que fa aquesta ltima s ajudar
a intentar superar tots els smptomes negatius que posseeixi el
pacient, l'alliberar-se de tot el conjunt de bloquejos que tingui en
la seva vida perqu d'aquesta manera pugui ser l'individu ms
lliure, pugui crixer i pugui autorrealitzar-se, basant-se en la
psicologa Gestalt.
Els somnis en la Gestalt

38

Immanuel Kant (1724-1804) fou un important filsof prussi considerat la figuracentral de la filosofia
moderna.
39
40

Edmund Husserl (1859-1938) filsof alemany dorigen jueu , cap de lescola fenomenolgica.
Forma de filosofa que estudia el mn respecte la seva manifestaci.

69

Els somnis ocupen un lloc especial en la terpia Gestalt per la

immediatesa amb que poden ser viscuts i experimentats pel
somiant. Perls diu Els somnis sn en realitat el gran cam que
porta a la integraci. Els somnis sn clarament el nostre
producte ms espontani41
En aquest context, el somni es constitueix en una oportunitat
nica per al treball cap a la integraci de la persona, ja que es
troben all articulats, en forma espontnia, conflictes i respostes,
les maneres de defensar-se, all temut i evitat i la potncia per
donar noves resolucions. El somni, com una totalitat que
expressa el somiant, possibilita la integraci dall no reconegut
com a propi. Aquesta alienaci no fa una altra cosa que
empobrir, dificultar el desenvolupament del potencial vital amb
qu ens entenem. En l'enfocament gestltic els somnis sn vists
com a projeccions de la personalitat del somiant; sn parts de la
seva experincia que es troben no assimilades i que es
manifesten en les imatges onriques com a missatges
existencials. Tots els elements del somni, com aquells que
representin a altres persones, es vinculen amb la nostra
experincia; han de ser vists com alguna cosa prpia, com a
expressions prpies, que ens pertanyen.
En relaci amb els principis i regles de la Gestalt en el treball de
somnis, el terapeuta no fa interpretacions sobre ell, sin que
facilita que la persona endevini del seu significat. Dit d'una altra
forma, la persona que somia s l'nica autoritzada per saber,
per si mateixa, qu signifiquen els seus somnis.
Els somnis, igual que tota experincia, han de ser experimentats
en lloc d'explicats. Per la seva prpia naturalesa els somnis sn
evitacions del contacte amb el que ens ocorre. En experimentarse els somnis, utilitzant les diverses tcniques gestltiques, el
rol passiu que juguen canvia de gir, i es converteixen en alguna
cosa que fem, podent assumir la nostra responsabilitat per
ells.
Les tcniques utilitzades sn les mateixes que s'usen
comunament en la terpia grupal o individual: portar el somni al
present i a l'aqu; narrar-ho en primera persona. El subjecte ha
de ser cada cosa que figura en el seu somni (role-playing). Si
somia amb un bosc fosc, doncs ell mateix ha de ser el bosc, la
seva foscor, els arbres, els animals que cont, la terra, el cel que
ho cobreix, els nvols, etc, sentir-se com a tals, representar-los,
de tal manera que en actuar-los, com en un psicodrama
41

Sueos y Existencia. Frederick S. Perls (1974). Santiago de chile: Cuatro vientos.

70

individual on el client representa tots els rols, pugui accedir al

seu missatge, veure de quina manera s'associen amb la seva
vida, i incorporar-los al si mateix.
Totes les parts diferents del somni, s un mateix, s una
projecci d'un mateix . Es tracta que la persona s'adoni
d'aquelles parts seves que estan projectades, ja sigui en
persones, en objectes o conceptes. Ens convertim en aquesta
part fins que comencem a veure en ella una porci de nosaltres
mateixos i llavors torna a ser nostra42

42

Teora y tcnica de la psicoterapia gestltica - Joen Fagan (2008). Buenos Aires: Amorrortu

71

5. Entrevistes
Per a complementar la meva recerca sobre el mn onric i la
seva histria, he realitzat dues breus entrevistes sobre la
concepci dels somnis i el seu paper en la psicoterpia des de
dues vessants diferents de la psicologia contempornia: la
vessant del psicoanlisi relacional i la vessant de la psicologia
Gestalt. Aquestes entrevistes han estat realitzades en castell i
he respectat lidioma utilitzat pels entrevistats per a no canviar
errniament la terminologia que han emprat.

72

Entrevista a M Beln Aranda Blanco

(Psicloga Clnica Infanto-Juvenil Acreditada como especialista en

Psicoterapia en Obrir-se al mn i consulta particular)

Qu es exactamente el psicoanlisis relacional?

El psicoanlisis relacional es
una vertiente del
psicoanlisis, pero que se basa en el constructivismo, es
decir asume que cada uno construye sus significados y su
historia en un contexto y como tal el contexto tambin es
importante para el anlisis. Si bien no deja de lado el
inconsciente, no es lo principal, sino que el sujeto est
inserto en un contexto determinado, en una familia, en una
sociedad y como tal debe analizarse desde todos estos
mbitos tambin. Por otro lado tiene muy en cuenta la
relacin entre terapeuta y paciente, el terapeuta deja de
ser distante y la relacin entre ambos deja de ser
asimetra, sino que aparece una relacin ms cercana,
puesto que se asume que es el paciente el que tiene las
respuestas y hay que ayudarlo a encontrarlas.
-

Cmo ha estudiado el inconsciente en sus pacientes / al

largo de su carrera? Qu papel ha tomado en la terapia de
sus pacientes?
A ver si bien asumo que existe un inconsciente con el que
hay que trabajar, el trabajo con nios es distinto, pues en
ellos el problema es mas reciente y se encuentra en el
presente, generalmente, por lo tanto se trabaja con lo que
el nio lleva a cada sesin. Por ejemplo, si el nio llega
enojado por alguna pelea con un compaero se trabaja con
eso para trabajar por ejemplo el manejo de la ira o el
control de impulsos, segn sean los objetivos planteados
en un principio para la terapia, pero siempre a travs del
juego y de actividades ldicas y plsticas. En ese sentido,
se podra decir que se ve el inconsciente del nio a
travs de sus producciones o sus juegos, es eso lo que se
interpreta y se intenta devolver de una manera ms
elaborada para el nio para que pueda ir integrando
ciertas habilidades o estrategias de resolucin.

73

Cul es el papel de los sueos en el comportamiento y la

vida diaria de una persona?
Creo que los sueos son representaciones de fragmentos
de la vida que no han sido posibles de resolver, si bien uno
suea todos los das, no se recuerda de todos los sueos y
hay sueos que nos afectan ms que otros y que
recordamos ms que otros, son esos sueos con los que se
podra trabajar, ya que en cierta medida estn afectando e
interrumpiendo el funcionamiento normal de la persona.
Por alguna razn son ms significativos e importantes y es
eso lo que hay que averiguar con la persona, ver en qu
contexto de la vida personal aparecen, cuando lo so, si
tiene relacin con su vida actual o con alguna vivencia
presente, etc.

Qu relacin tienen
anteriormente vividas?

estos

con

las

experiencias

Como deca uno suea todos los das, el cerebro genera

estas producciones onricas, pero no necesariamente
siempre las recordamos al despertar. Creo que cuando uno
logra recordarlos y generan algo en uno, ya sea positivo o
negativo, es importante analizarlo, ya que pueden tener
relacin con aspectos pendientes en la vida actual o
pasada, con pequeos problemas que aun no hemos
podido resolver o con aspectos que necesitan de trabajo
personal.
-

Cul es la funcin de los sueos segn el psicoanlisis

relacional? Hay alguna clasificacin de sueos o smbolos
determinados?
Si bien existen diccionarios de simbologa y de sueos, yo
en lo particular creo que los sueos deben ser analizados a
partir de la persona y de su contexto, puesto que para mi
soar con elefantes puede tener un significado distinto que
para otra persona. El significado de los sueos o de las
vivencias o de los smbolos, siempre tendr relacin con la
persona que los vive, y deber analizarse desde ah, cada
sujeto interpreta de manera distinta a partir de sus propias
vivencias, historia vital, personalidad, etc., por lo tanto
tendr tantos significados como personas.

Qu opina sobre los sueos premonitorios?

74

No creo en que alguien pueda predecir lo que pueda pasar,

pero si creo que uno puede prever ciertas cosas y actuar
en funcin de eso. Existe en psicologa lo que se llama
profeca autocumplida, que es simplemente que uno prev
lo que pasara, pero a su vez acta y hace todo para que
eso pase (de manera inconsciente). Por ejemplo, yo digo:
es que todos me dejan, todos me abandonan, esto sucede
porque tengo miedo a que me abandonen. Cuando este
con alguien ya sea en pareja o amigos intentare hacer todo
lo posible para que esto no ocurra, lo que en algunas
ocasiones termina por ahogar o asfixiar a la otra persona y
termina yndose o dejndome de igual manera.
-

Cree que, sobre los sueos, ya est todo descubierto?

Hay an investigaciones desde el campo del psicoanlisis
en relacin al mundo onrico?
La verdad es que con sueos no trabajo mucho, puesto
que con nios no se trabaja mucho con eso, as que no s
si es que existen investigaciones ms actuales sobre los
sueos, me imagino que desde la neurociencia s que
pueden haber ms investigaciones actuales sobre el tema,
pero no estoy tan enterada al respecto.

Entrevista a Mauro Cabral Figueroa

(Psiclogo y musicoteraputa en Psicologa y cuerpo)

- Des de qu aspectos y escuelas has estudiado el tema de los

sueos?
Yo he estudiado los sueos principalmente desde el aspecto
humanista, y la escuela existencial. Tambin he estudiado en
parte los sueos des del abordaje freudiano, pero
principalmente me he dedicado a la Gestalt.
- Podras definirme brevemente que es la psicologa Gestalt?
En qu consiste?

75

Es un abordaje que se apoya en la epistemologa humansticaexistencial, que ve al ser humano como un ente holstico, no
separado de su cuerpo, de sus emociones, de su entorno, de su
ambiente, de su ecologa... Que ve al ser humano desde todo su
ser, sistmico, psicolgico, corporal... Se podra decir que
diferente en su forma de tratar a las personas, en su forma de
concebir el ser humano y las patologas psicolgicas, etc.
- Cmo que es diferente?
En la Gestalt s se piensa segn el concepto de inconsciente que
plantea Freud, pero la manera de tratar a la persona es distinta.
A nosotros no nos interesa tanto, no es tan fundamental el
conflicto o trauma infantil, o traumas tempranos, sino que, en
lugar de intentar hacer una regresin hacia el pasado,
intentamos hablar y tratar la vida cotidiana de la persona, como
te afecta lo que te pas en algn momento, pero desde el
presente.
- Y qu papel toman los sueos entonces en este da a da? Me
lo podras comparar con Freud y su teora?
Aquello que plantea Freud es que los sueos tienen que ver con
tus fantasas, con tu inconsciente, con aspectos que no
quedaron resueltos en el pasado o en tu da a da. El sueo para
l siempre fue la puerta de entrada al inconsciente, ya que
estos, como el inconsciente, no tienen un espacio definido ni un
tiempo definido. Pueden convivir distintas temporalidades en
estos, puedes ser nio, viejo, adolescente... como aquello que se
va registrando en tu inconsciente. Muerto, estar flotando
mientras corres... No siguen una lgica temporal. En esto la
Gestalt est de acuerdo y forma parte de sta psicologa, pero la
forma de tratar los sueos no es desde el psicoanlisis en la
Gestalt. Enfocamos mucho en el relato que est haciendo la
persona, en la imagen de ste. Y esa misma imagen nos va
mostrando distintos aspectos de la persona: cmo sta se
posiciona en la vida, como se enfrenta a sus problemas... A
partir de ah lo que interesa es la caracterizacin de los
elementos del sueo, como los describe la persona, sta se
debe posicionar cmo uno de esos elementos, con el objetivo de
descubrir el inconsciente de la persona.
- Entonces, Qu relacin diras que tienen los sueos con la
realidad? Y la repercusin que stos tienen en el da a da de la
persona?

76

Los sueos son una prolongacin de la vida cotidiana, son algo

continuo, no son tan diferentes al fin y al cabo. Aquellos
problemas que tienes en tu da a da van a aparecer en los
sueos, y si esos problemas aparecieron hace aos pero no han
sido cerrados, esos problemas pueden aparecer en los sueos
tanto como pueden aparecer caminando por la calle en la vigilia.
La Gestalt tiene que ver con la forma de percibir el mundo, y con
la circularidad de las cosas. Si en algn momento queda
guardado algo que no resolviste, debido a la circularidad de la
vida esto va a volver a aparecer, hasta que no cierres este ciclo
y continuar con tu camino. No solo te va a aparecer en los
sueos, tambin en el trabajo, en tus relaciones personales, etc.
Los sueos son algo continuo a tu vida, de hecho son parte de tu
vida tambin. Nosotros no nos fijamos tanto en el inconsciente,
sino en el aqu y el ahora del relato, como el relato de los hechos
(en este caso, de los hechos sucedidos en un sueo) y cmo te
hacen sentir ahora en el presente, cuando los explicas. No nos
interesan tanto los arquetipos que aparecen en los sueos como
piensa Jung, sino como t tratas e interpretas ese sueo.
- A los sueos le dais, entonces, la misma importancia que a
las experiencias del da a da, al ser una prolongacin de la
vida/vigilia)?
S, la importancia est ah ya que los sueos, adems, tienen
una gran ventaja. Las personas, en hablar de ellos, piensan que
son una fantasa. Se abren ms. As que, a partir de la metfora,
aparentemente irrelevante para la persona cuando lo explica, se
puede conocer mucho de dicha persona. Por ejemplo, puede
tener problemas de conexin con el mundo, y suea que est en
un lago en el cual hay un muelle pero que llega a la mitad del
lago, y no le permite llegar al otro lado. Ah hay un problema de
conexin, en la metfora del muelle, y hacindole ver a la
persona el significado de la metfora producida en su propio
sueo comprender mejor que con ejemplos de vida diaria, de
vigilia. En la psicologa Gestalt se trabaja mucho con estos
sueos debido a esta riqueza que presentan.
- Le una frase que deca que los sueos eran la poesa
involuntaria de la mente, por esto de las metforas en ellos.
Los sueos permiten darse cuenta de las cosas, ser consciente
de las cosas y responsabilizarse de ellas, mediante la
comprensin de estas metforas que genera su propio cuerpo.
- Cmo trabajaras, entonces, el sueo de un paciente?

77

Yo lo tumbara, le hara sentirse cmodo para relatar aquel

sueo con ms facilidad, le relajara. Le dira que me introdujese
el sueo y que a medida que lo explicara lo estuviera viendo,
como una pelcula. Probablemente, en algn elemento que l
me intentara describir pero no acabara de conseguirlo, y no le
prestara mucha importancia, me parara y me centrara en ese
elemento, y le pedira que se transformara en ese elemento, y
que me relatara, desde la perspectiva de ese elemento, lo que
ve. Una especie de role-playing43 o silla vaca, donde la persona
interpreta y relata y describe, desde la perspectiva de ese
elemento, el sueo. A partir de ah intentara crear una
conversacin entre la persona/paciente, el elemento y su
perspectiva y yo, para as sacar una conclusin sobre este
sueo. Generalmente es la misma persona quien saca esas
conclusiones, yo solo soy un facilitador.
- Pueden llevar los sueos a una patologa?
El sueo es vital para llevar una vida y un bienestar, si el ciclo
de sueo se ve afectado, alterado, interrumpido, el bienestar
mental de la persona tambin se ver alterado. El reposo es
necesario, soar es necesario para el humano. De hecho, una de
las primeras causas ( y a su vez, consecuencias) de la psicosis
es la falta y la alteracin del sueo. Las personas que dejan de
dormir bien o cambian su ciclo de dormir, pueden indicar algn
sntoma de trastorno de tipo psictico.
Luego existen otras perturbaciones, que tienen que ver con la
enuresis, es decir, con la miccin, que se defeca o se orina. Es
una patologa psicolgica, se puede tratar como patologa
somtica y se puede tratar con medicamentos, pero la raz est
en un trauma, o un nerviosismo o una ansiedad, as que se debe
tratar psicolgicamente.

- Finalmente, qu opina sobre los sueos premonitorios?

Aristteles, por ejemplo, deca que los sueos en los que se
mostraba alguna enfermedad fisiolgica o somtica podran
indicar que el cuerpo nos est alertando de sta?
Realmente, no hay ningn fenmeno sobrenatural o mstico
sobre los sueos, al menos no los tratamos as. Pero, en los
sueos, al no vernos afectados por estmulos externos, es
posible que podamos ser ms conscientes de las alertas que nos
43

Juego de rol

78

da el cuerpo o de las necesidades de ste. Vivimos en un mundo

lleno de estmulos constantes, una vida muy acelerada: trabajo,
dinero, transportes, ruido de la ciudad, tareas, relaciones,
televisin, anuncios, facturas Mil preocupaciones que nublan
la mente e impiden ser conscientes de aquello que nos dice el
cuerpo. Por eso, la Gestalt, en su terapia, intenta que el paciente
no se centre ni en el futuro ni en el pasado, sino en el presente.
Pretende que ste hable sobre el momento, sobre el instante en
el que se encuentra, y as ir sacando los problemas segn la
intensidad con la que estos le afectan. Los sueos podran ser
premonitorios en ste sentido, pero no por algn tipo de
fenmeno paranormal o nada parecido, sino porque pueden
alertarnos de aquello que nos preocupa o nos afecta en el
mismo instante cuando no nos vemos afectados por estmulos
externos, somos solo nosotros y nuestro sueo.
- Muchas gracias por la entrevista.

79

Bloc 4: La fisiologa dels somnis

Finalment, cal fer uns apunts bsics sobre el fenomen dels
somnis com a funci del nostre cos, ja que els avenos
tecnolgics ens han facilitat saber lorigen daquests, la qual
cosa no defineix el significat daquests i noms complementa la
recerca anterior. Hi ha dos conceptes relacionats amb la paraula
somni en lactualitat. Aquests conceptes sn el psicolgic del
somni, referit a l'activitat onrica (somiar) i el concepte
fisiolgic, referit a all que s'ha oposat a la viglia , s a dir el
dormir.
Podrem dir que els somnis sn la representaci d'una srie
d'imatges, de pensaments, sons o sensacions que succeeixen
durant el son de forma involuntria. Desprs dhaver investigat
podem afirmar que tots els mamfers somniem, per tant no s
un acte exclusiu que fem involuntriament els humans, sin que
altres animals que en molts casos conviuen amb nosaltres
tamb ho fan.
Hi ha moltes teories sobre per qu els mamfers somniem, la
ms recent i, per tant, la ltima que sha acceptat, s la teoria
que diu que els mamfers necessitem els somnis per a
sobreviure. Mentre dormim i descansem, el nostre cervell emet

80

descrregues elctriques i aix allibera tensions. Aquestes

descrregues elctriques sn els somnis.
Dit aix podem deduir que si no dormim no alliberem aquestes
descrregues elctriques i per tant estem ms cansats i tenim
un malestar extra durant la nostra vida diria. Aquestes
energies elctriques que no shan descarregat es poden eliminar
simplement descansant un nombre dhores raonable. Shan fet
estudis de privaci de somni amb subjectes voluntaris i a tots
els que han arribat a les 72 hores consecutives sense descans
els han hagut dinterrompre obligant-los a dormir. Aquestes
interrupcions dels experiments shan efectuat perqu shan
arribat a mostrar alts nivells dagressivitat i violncia de canvis
dhumor i, en certs moments, una inactivitat semblant a la dun
vegetal. Aquest estat es deu a no haver efectuat les
descrregues elctriques sobre les quals hem parlat. Una
conclusi que podem extreure fcilment de la privaci del somni
s que, com diu la llei ms actual, necessitem somniar per
sobreviure. Com que dormir sempre es produeix amb els somnis,
encara que diriament no recordem tot el que somniem, no
podem demostrar exactament que s el que realment
necessitem per sobreviure; els somnis o el son. Si no dormssim
per tingussim somnis durant el dia probablement podrem
sobreviure ja que les descrregues elctriques shaurien
efectuat per la nostra ment tindria un caos intern
incontrolable basat en desordre mental i mala sntesi de les
idees. En canvi si noms dormssim i no somissim
probablement estarem ms descansats durant el dia per al no
alliberar les tensions ens mostrarem molt violents o sense
ganes de cap activitat i aix no conduiria a una vida sana,
normal i saludable. Finalment concloent amb aquest pargraf
hem arribat a la conclusi que, com ja hem dit anteriorment,
necessitem somniar per a sobreviure.
Qu passa mentre somiem?
Durant tota la nostra vida dormim un ter del que vivim i ,
diriament, dormim vuit hores aproximadament. En tot aquest
perode de son es produeixen un seguit de canvis, en aquest
petit article explicarem quins sn aquests canvis produts
mentre dormim.

El primer canvi que patim al dormir es el somni,

comencem a somiar una hora desprs de quedar-nos
dormits.
Al dormir produm ms hormones de creixement i, al
mateix temps, secretem protenes per a regenerar les

81

cllules. La major part de les cllules que regenerem

sn epitelials, per tant la gent que dorm poc envelleix
abans ja que les cllules de la seva pell no es regeneren
amb ms freqncia.
Un altre dels canvis que patim s la prdua de pes, entre
28 i 42 grams.
Un fet molt important s que, al dormir, consolidem el
que hem aprs durant el dia: processem la informaci
apresa i eliminem la irrellevant daquesta forma ens
quedem amb el que realment ens interessa.
El fet de dormir fa que baixi la nostra temperatura
corporal.
Baixa l'activitat fisiolgica, amb aix ens referim a que es
produeix un descens de la pressi sangunia, la respiraci
i els batecs del cor. Per aquesta causa t lloc una variaci
del fluix sanguini a la part baixa de la panxa i, per aix,
algunes vegades, les noies pateixen una lleu inflamaci
del cltoris i els nois ereccions.
La nostra pressi arterial, mentre dormim s ms baixa
que durant el dia.
En alguns casos es produeixen irregularitats en la
respiraci, s a dir que la freqncia respiratria s
irregular.
Allucinacions: es produeixen allucinacions visuals i
auditives mentre et vas quedant dormit.
Els moviments oculars sn ms rpids mentre somiem,
movem els ulls com si veissim i persegussim el que
estem somiant.
Es produeix una disminuci en l'activitat de les glndules
lubricants dels ulls i gola, aix produeix un augment de
sequedat i inflamaci a la gola.
Un fet molt com a les persones s el canvi de la postura
que sadopta durant el son. Un estudi diu que es
pateixen ms de trenta canvis per nit. Sha estudiat que,
com a mitjana, canvies de posici cada catorze minuts
mentre dorms i somies.
Finalment podem dir que anem canviant els nostres
gestos facials mentre dormim segons el que somiem, i en
molts casos no podem evitar fer algun soroll i fins hi tot
parlar o dir alguna cosa. En aquest cas estarem parlant
del somnambulisme.

82

Moltes vegades mentre dormim no sabem diferenciar la lnia que

separa lestat conscient del no conscient. La tpica situaci en la
que de petits ens dormem al sof i ens llevvem al llit, i quan
els pares ens deien que ens havien aixecat la nit anterior per
portar-nos al llit, no ens en recordaven. No recordvem haver
parlat amb ells ni haver-nos aixecat, per no li donvem gaire
importncia. Aix es devia a que estvem dormits encara, i
potser fins i tot estvem somiant, per la intervenci dels
nostres pares apareixia al propi somni o era ignorada. En aquest
cas, estvem entre el somni i la realitat, al punt mig que els
separa, ja que lestat de son te diferents fases, unes menys
profundes i molt properes a la viglia i daltres molt profundes.
Les fases del somni
Trobem dos fases diferenciades, el son REM (Rapid Eye
Movement, moviment ocular rpid) i el NO-REM, que s anterior
al REM. El son NO-REM consta ell mateix de quatre fases
diferents, cada una amb unes certes caracterstiques.
En cada una daquestes fases el nostre cos va variant de
freqncia cardaca, damplitud de senyals nervioses.

Etapa

Freqncia Amplitud
(Hz)
(microVolts)

Despert 15-50

<50

Presomni

8-12

50

4-8

50-100

4-15

50-150

2-4

100-150

0.5-2

100-200

REM

15-30

<50

El nostre sistema nervis experimenta molts canvis quan estem

dormint, ja que el nostre cervell va enviant diferents senyals
elctriques que determinen la profunditat del somni i lactivitat
mental que tenim.

83

Aquesta amplitud indica lestat de concentraci, s a dir, quan

ms amplitud tenim menys clara tenim la diferncia entre el
conscient i linconscient, la ment opera de forma totalment
integrada. La freqncia indica lactivitat mental, s a dir, quan
ms alta sigui ms activitat mental estem duent a terme.
Quan estem desperts o en estat de
viglia, patim ones BETA. Aquestes es
caracteritzen per
impulsos elctrics
dalta freqncia (15-50 Hertz) per de
baixa
amplitud.
Som
totalment
conscients del que fem i el nostre cervell
treballa
i
elabora
respostes
contnuament.
Aquestes ones BETA estan presents en el
cervell durant lestat de viglia ja que hi
ha major extraversi, activitat mental i
identificaci amb aspectes externs.
L'anlisi intellectual i la percepci a
travs dels cinc sentits es realitza en el nivell beta aix com
treballs de tipus fsics o corporals. No obstant, aquestes ones
BETA esdevenen ones ALFA, de menor freqncia i ms
tranquillitat per a permetre la somnolncia.
Posteriorment, a lestat de pre-somni, la freqncia va
disminuint, ens anem relaxant, i lamplitud puja, de manera que
anem perdent la consciencia lleument.
A la primera fase del son, la qual pertany al son NO-REM, la
nostra freqncia elctrica ha baixat de manera notable i la
nostra amplitud ha pujat. Som menys conscients del mn
exterior i estem molt relaxats, la activitat mental ha disminut,
per les ones sn irregulars i rpides. Experimentem ones
THETA, de plenitud i harmonia, relaxaci.
s la fase de somnolncia, en la qual les persones encara sn
capaces de percebre la majoria dels estmuls (auditius i tctils).
El somni en fase I s poc o res reparador. El to muscular
disminueix en comparaci de l'estat de viglia, i apareixen
moviments oculars lents. Representa un 5% del temps que
dormim.
A la segona fase del son (NO-REM) s la fase del somni
lleuger. Disminueix el ritme respiratori i el ritme circulatori.
Lactivitat mental es fa ms lenta i el somni es fa menys
superficial. Seguim tenint ones THETA, de relaxaci i harmonia,
per lamplitud daquestes augmenta. Aquesta fase representa
un 40-50% de temps que dormim.
A la tercera fase i a la quarta fase entrem en el son profund.
La freqncia de les ones disminueix per la seva amplitud va
pujant notablement.

84

A la tercera fase es produeix la transici de son lleuger a son

profund, ja que salenteixen les funcions vitals (com respirar) i a
la quarta arribem totalment al son profund. En aquestes dues
fases resulta molt difcil ser despertats, ja que patim ones
DELTA, les quals sassocien amb un estat de meditaci i
dhipnosi.
En aquestes etapes arribem a un son reparador i secretem
lhormona de creixement i representen dun 18% a un 25% del
cicle de son, ms tard tornem a les primeres fases.
Finalment tenim la fase REM. A aquesta etapa tamb se la
coneix com a "paradoxal", ats que pels signes biolgics podria
semblar que estem desperts; un augment en la pressi
sangunia, augment en el pols, i a ms els nostres ulls comencen
a moure's rpidament sota les nostres parpelles.
Aquestes sensacions es deuen en part a que patim ones de 15 a
30 Hz de freqncia, per de molt poca amplitud, s a dir, patim
ones BETA. Aquestes sassocien amb un estat d'alerta mxima,
en la mateixa situaci que quan estem desperts, conduint, o
treballant, on estem en estat d'alerta, fins i tot en un estat
dansietat.
Durant l'etapa REM s quan tenim els somnis ms reals i
recordables; en experiments controlats, quan es despertaven a
les persones durant aquesta etapa, aquestes diuen haver estat
somiant i poden descriure les ocurrncies onriques amb bastant
detall. En canvi, per exemple, en despertar a un individu des de
la fase del somni profund d'ona lenta, aquest sol despertar
desorientat temporal i espacialment, sense una clara memria
del que ha passat.
Addicionalment, el nostre cos es paralitza, la qual cosa ens
explica perqu no actuem els nostres somnis; la major part dels
somnis tenen lloc en aquesta etapa. s clar que podem tenir
somnis en fases anteriors, per no es gaire com.
Desprs de passar per un cicle "REM", entrem a les etapes
descrites anteriorment, per desprs tornar a un cicle "REM",
despertar breument, i repetir tot novament. Cada vegada que
passem pel cicle REM aquest s ms extens; en les ltimes
hores de somni durant el mat, els perodes REM poden ser de
fins a 1 hora, mentre que al comenament de la nit sn no ms
d'uns pocs minuts. A ms repetim el cicle complet unes 4 o 5
vegades durant la nit. Podrem dir que la fase REM representa
entre un 20% i un 25% del temps que dormim. Finalment, les
alteracins i enfermetats del somni sanomenen parasomnies
(ex. El sonambulisme).
Els somnis lcids

85

Els somnis lcids sn aquells en els qual sabem que estem

somiant mentre els experimentem, s a dir, sabem que tot all
no s real i que estem dormits en aquell mateix moment.
Dalguna manera som conscients, i aix ens permet actuar com
vulguem en aquests somnis, de fer qualsevol cosa, ja que tenim
la confiana de que no s real i que no ens pot succeir res.
En els somnis seguim un modus operandi semblant que a la
realitat, passem per la vida sense qestionar-nos res del que
passa, de lentorn que ens envolta, amb unes reaccions ja
mecanitzades envers els esdeveniments, amb normalitat. El que
diferencia aquests modus operandi s el fet que en els somnis
ens deixem portar, no decidim cap paper ni acci, per si que
hi ha una conseqncia a totes aquestes.
Aix en canvi no passa en els somnis lcids, perqu ens
qestionem la realitat del nostre entorn i sabem que estem
somiant, i podem actuar de manera esbojarrada perqu sabem
que res ens pot afectar, que res es real, que els nostres actes
tampoc ho sn ni els dels dems.
Amb concentraci i atenci, utilitzant tcniques per a conciliar el
somni, podem arribar a la lucidesa, en aquest punt en que
despertem a dins del somni, per en el sentit de que ens diem
a nosaltres mateixos aix no s real, s un somni, i esdevenim
conscients de la vertadera realitat, de que estem somiant.

Petita histria dels somnis lcids

Des de lantiguitat, els somnis lcids shavien utilitzat amb
finalitats espirituals o esotriques, com en el cas dels monjos
tibetans que utilitzaven aquestes experincies com a mitj de
meditaci per al reconeixement de la naturalesa illusria de tots
els fenmens, per a qu les experincies que es tenen al
moment de morir no aclaparin al practicant.
Cap a finals dels anys 60, exactament lany 1968, es va publicar
el llibre Lucid dreams de Celia Green, on es parla de la
lucidesa onrica i de la validesa daquesta, s a dir, s relaciona
amb la fase REM del somni i sautentifica que no es tracta
noms duna experincia esotrica. Sutilitzen diferents
temtiques de somnis per a exemplificar els somnis lcids, com
el fals despertar que consisteix en un somni en el qual
taixeques com si estiguessis a la vida real i comences a fer les
teves coses, i de sobte te nadones de que ests somiant.

86

Simultniament tamb es va publicar un llibre sobre les OBEs

(Out of Body Experiences, experincies fora del cos) i que
consisteixen en experincies extrasensorials a les quals podem
dalguna manera imaginar-nos que sortim del nostre cos i viatjar
per la realitat, fins i tot veient el nostre cos dormit. Tractant
d'evitar la superstici que suposaven totes aquestes prctiques,
Celia Green les tracta com a veritables fenmens que poden
tractar-se cientficament. Green demostra que realment hi ha
una categoria d'experincies diferents del somni ordinari a les
quals estan associats els moviments rpids dels globus oculars
(REM).
Ms tard, Keith Hearne va utilitzar el fet que els msculs dels
ulls continuen actius durant el somni REM (a diferncia de la
resta del cos, que en condicions de somni normal queda
totalment paralitzat), per a realitzar proves amb somiadors
lcids on els hi demanaven que repliquessin un determinat patr
de moviment d'ulls durant l'experincia onrica, mentre dormien.
Posteriorment es verificava el patr amb
l'establert
anteriorment, juntament amb els altres dades biolgiques
registrades del voluntari, per aix comprovar que efectivament
es trobava somiant mentre donava els senyals.
Aquests patrons de moviment "pre-acordats" servien per a
investigar que s exactament el que succeeix en el cervell del
somiador just en el moment en qu el somni es torna "lcid". No
obstant, durant aquesta poca els resultats dels experiments no
van anar mpliament distributs ni reconeguts, per actualment
aquests patrons de moviments enregistrats sutilitzen com a
font dinvestigaci.
Als anys 80 es va establir consens cientfic sobre la validesa del
fenomen (la lucidesa en els somnis) grcies a Stephen Laberge,
de la Universitat dStanford, que va dur a terme uns
experiments sobre les somnis com a part de les dissertacions
del seu doctorat. Avui dia, Laberge segueix investigant sobre el
tema dels somnis.

La lucidesa i les seves etapes

La lucidesa s la claredat del nostre estat mental, s la
nitidesa i la distinci que tenim de lexperincia conscient.
L'nica gran diferncia entre un somni normal amb un somni
lcid s la clara percepci de que estem somiant, la qual cosa
ens dna una completa llibertat d'acci i decisi dins del somni; i
no solament aix, sin que com veurem ms endavant, en els

87

somnis lcids es produeixen una srie de fenmens que

definitivament no es presenten en els somnis normals, la qual
cosa dna bastant per especular.
Segons el grau de lucidesa i de control que tenim sobre els
somnis, podem distingir quatre etapes:
Estat pre-lcid: En aquest estat del somni sabem que
alguna cosa no va b, s a dir, que la realitat que estem
vivint no s totalment certa, per no sabem els motius.
Estem a punt dexperimentar un somni lcid per els
esdeveniments que van ocurrent al somni no ens permeten
parar-nos a pensar.
Baix nivell de lucidesa: Notem que estem somiant per
uns instants, per abans de endinsar-nos en el somni de
manera lcida ens sentim absorbits per algun fet que
passa dins del somni (exemple: de sobte et cau la casa a
sobre i reacciones), i tornem a somiar de manera normal.
Alt nivell de lucidesa: En tot moment som conscients de
que estem somiant. En aquest nivell podem, fins i tot,
interactuar amb el nostre entorn i canviar-lo mgicament
ja que la percepci de la realitat s totalment clara i sabem
que tot forma part dun somni creat per nosaltres. Som
capaos de decidir les nostres accions i arribar a fer coses
que en estat de viglia serien impossibles, com per
exemple volar.
Lucidesa total: Som conscients dabsolutament tot,
tenim un control total i els talls i buits que solen haver
en els somnis normals no es produeixen. s molt semblant
al nivell anterior amb la diferncia de que no hi ha salts
en la continutat de la consciencia. Aquest nivell est
relacionat amb la meditaci profunda i el control total de la
nostra ment, el qual diuen posseir molts mestres budistes.

Bloc 5: Conclusions finals i bibliografia

1. Conclusions finals
El meu objectiu principal del treball era fer un recull de les
diferents concepcions que hi ha hagut sobre els somnis i,
posteriorment, fer-ne una breu comparaci. Malgrat ja he estat

88

comparant
aspectes
espordicament
sobre
diferents
teories/concepcions durant el treball, em sembla, ara, difcil
reunir-les concretament i duna manera no abstracta en una
taula comparativa o en un text unificat. Els somnis shan tractat
des de molts punts de vista, per principalment des del punt de
vista filosfic i religis en lantiguitat, ms filosfic que religis
en lEdat Mitjana i molt espiritualment a lsia, juntament amb la
filosofa que comporten les seves religions i la seva mitologa. En
sorgir la psicologa com a cincia, la concepci dels somnis pren
un caire ms cientfic dalguna manera (metodlogies, teories
ms desenvolupades), per semnticament parlant, deixant de
banda laspecte fisiolgic dels somnis, encara avui en dia no hi
ha cincia certa que pugui afirmar-nos que x teoria sigui
correcta i shagi dinterpretar els somnis duna determinada
manera. De fet, comprendrels duna manera exacta i precisa
mitjanant unes pautes no s al nostre abast des del meu punt
de vista, ja que els somnis, com qualsevol altre producci de la
ment, s prpia daquesta, i cap altra ment pot aplicar unes
normes i regles al mn onric individual duna persona. s a dir,
noms la persona que els hi dedica reflexi i temps, podr, amb
lajuda duna altre persona que ofereixi un mtode de relaxaci,
concentraci en tots els detalls (com s el cas de la psicologia
Gestalt, un canalitzador), extreure una veritable interpretaci
dels somnis.
s clar que amb aix no estic negant la teoria de Freud, ni de
Jung, ni de cap personatge mencionat, sin penso que ms enll
de les pautes que ens ofereixen, s la prpia persona qui pot
oferir la interpretaci ms propera a la veritat. I estic totalment
dacord amb la connexi dels somnis amb linconscient, per
aquest inconscient, per ms que lestudiem i establim bases per
a un inconscient collectiu, s singular en cadasc de nosaltres.
Per tant, ens podem recolzar en teories com ara les dels
arquetips, ja que sn factors universals trobats a la ment
humana, per no confiar-hi cent per cent ni donar una validesa
total, o deixar-ho en all que diuen literalment els arquetips, un
cal anar ms enll.
Durant el temps, lsser hum ha sigut un sser creatiu. Ha
creat poesia, imatges, literatura, msica, etc. I, lgicament,
aquestes creacions han estat la majoria de cops lligades a una
ideologia, religi, corrent filosfica, manera de pensar. El que
vull dir amb aix s que, els somnis, com a creaci, quan encara
no hi havia cap mtode per a dedur la fisiologia daquests, han
estat tamb objecte de reflexi per a religions o les filsofies
anteriorment esmentades. Per tant, com a fet inexplicable i

89

incomprensible per a lsser hum en ledat antiga i en ledat

mitjana, aquests han anat lligats a profeces, mitologies,
religions, dus, fenmens paranormals, sobrenaturals o divins.
Aix tamb s cert en ledat mitjana o contempornia, com per
exemple la teoria de Freud i la seva relaci amb la seva manera
(ideologia) de veure els impulsos humans, les pulsions, de
manera que els somnis acaben sent relacionats amb el desig
sexual. s a dir, linterpretaci dels somnis ha anat lligada
totalment a la prpia interpretaci de la vida, viglia, que tenien
els humans en lpoca.
Inicialment, jo vaig pensar en aquesta hiptesis , perqu
labsncia davenos tecnolgics en un principi, en lantiguitat,
va classificar aquells fenmens que no sentenien (la pluja, la
mort, la fertilitat) amb mites i dus, llavors t tota la lgica del
mn que el fenmen onric fos considerat un missatge dels dus
(proftic, com ara en el llibre de Gilgamesh de les arrels de la
religi hind o els oracles a lantiga Grcia, i la personificaci,
deficaci del propi fenmen com en el cas de Morfeu a la
mitologia tamb grega).
Tamb en altres cultures, no noms a la Europea i en lpoca
contempornia, se li ha intentat donar un significat als somnis
mitjanant linterpretaci de simbols (com per exemple al paper
de Chester Beatty dorigen egipci) que apareixen en el somni
independentment del conjunt delements que aquest forma.
Sha intentat, doncs, trobar una mena de taula dequivalencies o
teoria per a poder interpretar aquestes metfores enviades pels
dus, summament importants per a la gent de lpoca antiga.
Cal remarcar limportncia que han tingut els somnis durant la
histria, que no ha sigut poca. Llibres sagrats (Gilgamesh, Cor,
Bblia, Talmud...) han sigut basats o han incorporat missatges
rebuts mitjanant els somnis (per el seu/seus corresponent
du/dus). Degut a la simulaci que suposen els somnis (de
percepcions i destmuls externs), antigament era impensable
que aquests fossin un fenmen ali als dus, i la seva poca
lgica i continutat els donava un misteri que havia de ser
interpretat. Per tant es pot confirmar que durant ledat antiga
vren ser de molta rellevncia ja que, no solament veien el mn
dels somnis com una extensi de la realitat, sin que tamb per
a ells, el regne dels somnis era un mn ms poders en molts
casos. Per exemple, en les poques grega i romana, els
intrprets de somnis acompanyaven a lders militars en la
batalla. Els somnis eren summament importants i freqentment
vists com els missatges dels dus. Els somnis eren tractats en

90

un context religis i a Egipte, els sacerdots tamb actuaven com

a intrprets de somnis. Els egipcis van registrar els seus somnis
en jeroglfics. A les persones amb somnis particulars vvids i
importants se'ls creia benedes i es consideraven especials.
Aquells que tenien el do per interpretar els somnis eren molt
sollicitats i tractats especialment. En la Bblia, hi ha prop de setcents esments de somnis, el somni apareix com una de les
formes triades per Du per transmetre la seva paraula a alguns
dels seus fills mortals. Per prendre un exemple, en el llibre del
Gnesi, se'ns explica que en fosquejar "va caure sobre Abraham
un somni profund i li va embolicar una foscor terrorfica".
Llavors, Du li comunica a Abraham el que ocorria amb els seus
descendents fins a la quarta generaci.
En resum, si mirem retrospectivament a aquestes cultures
ancestrals, les persones sempre han tingut una inclinaci a
interpretar els somnis.

A la fi del segle XVIII, els somnis havien perdut la importncia

que van tenir a travs dels segles i se'ls prenia com a producte
de l'ansietat o simple indigesti, per tant, no se'ls donava
significat algun. Cal dir que lesglsia va marcar la majoria de
fenmens que podrien ser considerats com a proftics com a
producte de bruixots i bruixes, per tant durant aquesta poca
aquest fenmen va estar reservat per a uns pocs cientfics i
filsofs que van enllaar les seves creences filosfiques amb els
somnis i el seu significat, com ara Leibniz i Descartes, els quals
van ser rellevants per a lestudi dels somnis. Per a Descartes,
per exemple, diferenciar els somnis de la realitat era una tasca
prcticament impossible, per tant els somnis van seguir sent un
fet desconcertant en molts aspectes.
Ms tard, en segle XIX, Sigmund Freud va reviure la importncia
dels somnis, el seu significat i necessitat d'interpretaci. Freud
veritablement va revolucionar l'estudi de somnis, i el va seguir
el seu deixeble Carl Gustav Jung. Les seves dues teories,
comparades anteriorment, sn actualment encara les ms
vlides i ms utilitzades com a mtodes dinterpretaci de
somnis, per sobretot sn usades per a tractar els pacients que
pateixen algn trauma o trastorn des del mn onric
(psicoterpia psicoanaltica), interpretant-lo i aix arribant a
veritats que, noms amb lajuda del propi pacient, poden sortir a
la llum. Les diferents vessants de la psicologia solen estar
dacord amb la relaci de linconscient amb els problemes de

91

caire psiquitric i a la vegada, amb la connexi de linconscient

amb els somnis, per tant psicologies com la Gestalt shan servit
de les teories de Freud i de Jung per a dur a terme la seva prpia
terpia.
Posteriorment a Freud i a Jung, sha seguit fent investigaci
sobre els somnis i com afecten a les persones, la majoria des de
la vessant ms neuropsicolgica, neurocientfica i psiquitrica.
Un dels personatges contempornis que ha fet ms de
cinquanta estudis sobre fenmens relacionats amb el son i la
seva afecci ha sigut el doctor Ernest Hartmann 44, encara viu
avui en dia. Per exemple, lestudi "Long-term drug effects on
human sleep".45 (In Sleep-Physiology, Biochemistry, Psychology,
Pharmacology, Clinical Implications, 1973) en el qual es van
estudiar els efectes de les drogues a llarg termini en el periode
de son i en els somnis dels humans o lestudi Dreaming always
makes new connections46 (Sleep Medicine Clinics 5:241-248,
2010; Dreaming, 20: 149-168, 2010) en el qual sestudi les
connexions mentals (entre les neurones, mitjanant les
dendrites) que eren formades durant el temps que estem
somiant, s a dir, com la informaci que captem dia a dia
estableix relacions i connexions amb altre informaci durant el
periode de son, enregistrant nova informaci i millorant
laprenentatge.

Aquesta recerca dinformaci mha portat a una conclusi ben

clara: dels somnis ens falta descobrir el mateix que de la prpia
ment humana, i el qu hem sapigut dels somnis sha ajustat als
nostre coneixement sobre la ment i sobre el propi sser hum,
la seva vida i el seu origen en les diferents poques de la
humanitat i de les diferents cultures al mn. Els somnis sn un
mirall de la ment. Els somnis com a eina psicoteraputica han
mostrat ser de gran ajuda degut a la seva connexi amb el
inconscient de la persona, en el qual es pot trobar la majoria de
cops larrel de molts problemes i trastorns psicolgics que
afecten a les persones. No podem viure sense somiar, i tampoc
es pot somiar sense viure, una cosa alimenta a laltra, i afecta
laltra.

44

Professor de psiquiatria a la universitat Tufts University School of Medicine i director psiquiatre del
Centre de Trastorns del somni al Newton Wellesley Hospital of Boston.
45
Els efectes de les drogues a llarg termini en el son hum
46
Somiar sempre porta a noves connexions

92

2. Bibliografia
Imatge de portada: La pesadilla de Johann Henrich Fssli
(1781)
Primer bloc: Civilitzacions antigues i budisme (ioga dels somnis)
- Dioses y hroes de la antigua Grcia, Robert Graves (1968),
format .pdf
- Illustraci pag. 5 Morfeo e Iris, leo en lienzo por PierreNarcisse Guern (1811)
- El sueo y los sueos en la filosofia prearistotlica, Angel J.
Cappeleti (fragments trobats a Google Books)
- Sobre los sueos (sobre el sueo y viglia), Aristteles,
format .pdf
- History and meaning od dreams in ancient cultures,
www.blog.snoozester.com/history-and-meaning-of-dreams-inancient-cultures (enlla)

93

- Dreams and History: The Interpretation of Dreams from

Ancient Greece to Modern Psychoanalysis , Daniel Pick i Lyndal
Roper, Routledge, 2004 (Edici Kindle, trobat a Amazon.com)
- Mesopotamian dream beliefs, www.dreamhawk.com/dreamencyclopedia/mesopotamian-dream-beliefs
- El yoga de los sueos: un manual prctico para realizarnos
mientras dormimos, Ed. Bodhi, 2005
- Jung and Junti: West and East- A buddhist approach to dreams
http://www.urbandharma.org/udharma7/dreams.html
- Illustraci pag. 19 El sueo de Jacob, Jos Ribera El
Espaoleto, 1639
- Fantaso www.wikipedia.com/wiki/Fantaso
Four
introductory
texts
on
Dzongchen
philosphy:
http://www.holybooks.com/dzogchen-four-introductory-texts-ondzogchen/ (quatre texts en format .pdf)
Segon bloc: Sigmund Freud, C.G. Jung i psicologia Gestalt
- Los complejos y el inconsciente, C.G. Jung, edici del 2013
dAlianza Editorial
- Teora y tcnica de la psicoterapia gestltica - Joen Fagan
(2008). Buenos Aires: Amorrortu (.pdf)
- Apropament a linconscient, 1946, C. G. Jung (.pdf)
- La interpretacin de los sueos, Sigmund Freud, volumen 1 y
volumen 2, edici del 2011 dAlianza Editorial
- El inconscient, Sigmund Freud, assaig trobat a internet en
format .pdf

94

- Resum sobre la teoria de Freud sobre linconscient:

http://roble.pntic.mec.es/ipet0012/web_isidro/psi_uddidacticas/in
consciente01_guion_archivos/Inconsciente01_CM.pdf
- Esquema de la fisiologa del sueo, Dr. Ricardo Velluti, format
.pdf http://www.rmu.org.uy/revista/1987v1/art5.pdf

95