EL FRANQUISME (1939-1959)

Introducci:
La definici ms acceptada del franquisme es la que el reconeix com una
dictadura autoritria per l'acumulaci de poder en un lder. A ms tenia trets
de carcter totalitari, per la voluntat de lEstat de controlar totes les esferes
de la vida social. Era, per tant, semblant al feixisme itali i altres estats
totalitaris (lalemanya nazi, la Rssia de Stalin) pel fet dimposar un partit
nic, prohibir qualsevol instrument doposici com els partits o sindicats i
controlar la premsa i lopini dels ciutadans. Tenia notables diferncies amb
el feixisme o el nazisme, en resultar ms personalista (la ideologia difusa es
compensava per l'autoritat del lder), permetre una gran influncia de
l'esglsia catlica el feixisme era, en part, anticlerical- i tindre un carcter
ms tradicional, el far legtim la violncia.
Quan sinstaura a Catalunya, s presenta com un rgim profundament
anticatal, ja que anulla les institucions dautogovern i reprimeix qualsevol
manifestaci didentitat nacional catalana. El franquisme es divideix en dues
etapes: del 1939 al 1959 on intenta establir un estat totalitari i portar el pas
a lautarquia econmica, per cap a la meitat de la dcada del 1950 hi ha
un fracs en la poltica econmica amb una liberalitzaci de leconomia i
una atenuaci dels drets.
Del 1959 al 1975 es produeix un creixement econmic intens i els principis
antidemocrtics continuaran sense ser alterats. El franquisme no sinstaura com una
dictadura militar provisional sin com un rgim totalitari darrel feixista com un pas
entremig per establir un nou govern. s un rgim dictatorial (concepci unitarista i
centralista) i totalitari, en contra dels nacionalismes perifrics, ultranacionalista,
ultracatlic, antiliberal, anticomunista, antidemocrtic, antiseparatista i defensor del
capitalisme i la burgesia. Controlava totalment els mitjans de comunicaci i brutal
repressi de loposici de manera planificada.
1.Totalitarisme: partit nic (FET + JONS), es defineixen els trets feixistes (caudillo, es
clausura el parlament, etc.). Es crea un nic sindicat destudiants SEU (sindicat
espanyol duniversitaris).
2. Cabdillisme: Cap destat, cap de lexrcit (generalssim), cap de govern, cap del
partit nic.
3. Unitarista i centralista: En contra dels nacionalismes perifrics, antiseparatista,
espanyolitzaci de tots els espanyols i ultranacionalista.
4. Control dels mitjans de comunicaci: (NODOS), censura.
5. Repressi a tota ideologia contrria al rgim, repressi a tot dissident (antisistema).
6. Anticomunista: Quan comena la guerra freda es posiciona en el bloc del
capitalisme (EUA) i en contra de la URSS.

Pilars del rgim:

Tamb anomenades famlies del rgim, es divideixen en tres tipus dautoritats: la civil,
la militar i la eclesistica. Un dels motius que expliquen la durada del rgim va ser
lhabilitat del dictador per repartir els ministeris entre les diferents famlies del rgim
segons i convingui:
-Lesglsia: Legitimar el rgim (ressentiment), la perssecussi que va tebir ara es
vista com una venjana. A canvi dimpartir una educaci religiosa, ser reconegut com
estat confessional i finanar la religi de manera pblica. El nacionalcatolicisme
(control de la religi, leducaci, la ideologia i la censura) ser recolzat per la moral
catlica i la tica cristiana, que controlar la moral i la tica de la poblaci (com s una
dona moralment correcta, aparici de lOpus Dei -grup ultracatlic-, etc.).
-Lexrcit: Ser fidel al cabdillo menys tot i que hi haur alguns militars que intentaran
restaurar la monarquia.
-Falange: Principal grup poltic, controlant el partit nic i els sindicats verticals. Passar
dels seus ideals a una obedincia cega al dictadora, incorporant als carlins ms
tradicionalistes dins la FET y de les JONS.
-Monrquics: Van ser els ms importants des dun primer moment per aniran perdent
fora i acceptant la decisi de que Espanya sigui una monarquia liderada per Joan
Carles (nomenat per Franco) i no pel seu pare Joan.
Bsicament van coexistir diferents grups dinfluncia que formaven part de lanomenat
movimiento nacional que van tenir representaci en els governs del dictador. Els
primers en formar-ne part van ser els falangistes, carlins,ultracatlics i monrquics que
van donar suport a la rebelli militar del 36.Durant la primera etapa tamb pren
protagonisme el nacionalsindicalisme i cap a la segona etapa augmenta la seva
presncia en el govern el nacionalcatolicisme.

Suport social:
Rebr suport per part de les elits econmiques i socials que volen recuperar el poder
econmic, social i poltic: grans terratinents i empresaris, gran burgesia en general,
mitjans i petits propietaris agrcoles, noblesa i esglsia.
Hi haur qui es mantindr en desafecci, s a dir, neutrals al rgim com les classes
mitjanes que es mostren passives i apoltiques.
Per ltim, trobem els dissidents, s a dir, els que soposen al rgim com els sector
populars que senten que sn els perdedors de la guerra i tenen por de criticar la
poltica (recolzen al rgim per por).

Catalunya franquista:
La Catalunya franquista estava integrada per industrials, propietaris agraris, grans
comerciants i financers. La militncia catalana de la Falange estava formada per
escassos falangistes, membres de grups dextrema dreta de lpoca republicana, part
dels carlins i molts excombatents franquistes. El personal poltic amb crrecs de
responsabilitat, gesti i representaci eren persones fidels al `regim i designades des
del poder. Tant sols els va oferir llocs secundaris en ladministraci local. Les principals
autoritats eren provinents de fora de Catalunya.

Instruments de la repressi:
Institucionalitzaci de la repressi, es creen lleis i organismes com la llei de
responsabilitat poltiques al 1939 per abolir totes les institucions poltiques que havien
collaborat amb la Repblica i la llei de repressi del comunisme i la maoneria al 1940
on sexpedienta als acusats de defensar idees contrries a la religi, la ptria i les
seves institucions fonamentals. Lexrcit es fa encarregar dexecutar la repressi
(tribunals militars que jutjaven les causes en consells de guerra) fins que al 1963 es
crea el tribunal dordre pblic (TOP) per a lexecuci dels delictes poltics. Es calcula
entre 150.000 persones executades per raons poltiques i 50.000 durant la postguerra.
Pel que fa a la gran quantitat d empresonats hi va haver tants que els van enviar a
batallons de treballadors i fins i tot van habilitar camps de concentraci. Al 1940 hi
havia 280.000 presos, dels quals 23.300 eren dones.

Poltica franquista envers Catalunya:

La victria va tenir caracterstiques molt particulars a Catalunya, el Pas Basc i Galcia
per posar fi al separatisme catal. Al 1938 Franco va signar un decret que abolia
lEstatut de Catalunya i posava fi a lautogovern (forjar una nova Catalunya espanyola),
lintent desborrar la identitat catalana va ser conegut com genocidi cultural.

Segona guerra mundial i hegemonia del nacionalisme:

Al comenament de la segona guerra mundial el franquisme va donar supor a les
potncies de leix, ja que lhavien ajudat durant la Guerra Civil. Per cap a l 1939-40,
Franco va declarar la neutralitat dEspanya. La FET y de las JONS va assolir un paper
hegemnic en el nou estat nacionalsindicalista i a ms. Ramon Serrano (el
cuadsimo) va tenir un paper predominant en les relacions amb Alemanya i altres
potncies feixistes. La victria alemanya sobre Frana als anys 40 va donar el pas de
la neutralitat a la no-belligerncia, es va donar suport diplomtic i econmic a les
potncies de lEix. Franco Sentrevista amb Hitler i Mussolini als anys 40-41 per
negociar lentrada dEspanya a la guerra al costat de les potncies de leix. Franco
tenia lobjectiu dampliar les colnies africanes, recuperar Gibraltar i compensacions
econmiques, Espanya no entrar a la guerra perqu no li donaran tot el que demana
Franco, per si que collaborar enviant material estratgic, aprovisionaments i cap al
1941 es crea la unitat de voluntaris com ara la Divisin Azul que va ser enviada a la
URSS a combatre. Al 1943 la guerra estava sent perduda per les potncies feixistes, el
govern britnic i nord-americ van pressionar a Franco per a que es retirs totalment,
es produeix un retorn a la neutralitat amb la retirada i dissoluci de la Divisin Azul.
Finalment amb la derrota alemanya al 1945 el franquisme es distncia del feixisme
presentant-se coma catlic, conservador i anticomunista (es produeix una marginaci
de la Falange dels llocs ms importants del rgim).
Del 1945 al 1947 es produeixen els anys de boicot internacional, degut a la segona
guerra mundial es va produir un rebuig i allament internacionals cap al franquisme.

Entre el 46 i el 49 les Nacions Unides van condemnar el rgim de Franco, el govern de

Frana va tancar la frontera amb Espanya. Al 1946 es va fer una Assemblea General
de les Nacions Unides per recomanar la retirada dels ambaixadors, Franco ho va
veure com una maniobra per desprestigiar Espanya, a ms, la segona guerra mundial
va presentar un cost econmic i poltic molt gran per Espanya que a ms va ser
exclosa del ajut nord-americ del Pla Marshall (1947) i de la aliana defensiva
occidental (Organitzaci del Tractat de latlntic Nord OTAN-) al 1949.
Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme (1947-1953): A partir
del 1947 es configuren dos blocs antagnics la URSS i els EUA, aquest fet ms linici
de la Guerra Freda va alterar la situaci internacional. Durant aquest periode
lacceptaci internacional del rgim va anar obrint-se cam. A lany 1947, EUA es va
negar a imposar ms sancions a Espanya i demana la ONU que no ratifique la
condemna anterior. Per al 1950 es va revocar lacord dels ambaixador i al 1951
Franco remodela el govern amb lobjectiu dapropar-se a les potncies occidentals i
aconseguir xits en poltica exterior.
A partir daquest moment, sinicia una nota etapa amb predomini del
nacionalcatolicisme on hi ha ms pes als catlics, simpulsen figures no tan
compromeses amb lautoritarisme i apareix un militar que va tenir un paper important
en la continutat del rgim: Lus Carrero Blanco.
Al 1953, Franco va obtenir el reconeixement internacional amb un acord amb els EUA i
el concordat amb la Santa Seu. Acord amb els EUA: aspectes de carcter defensiu i
econmic, ajuda mtua en cas de conflicte, possibilitat dels americans per establir i
utilitzar un seguit dinstallacions militars. Tot aix a canvi de rebre material bllic les
modernitzar les forces armades i ajuda econmica i tcnica a ms, aquest acord va
servir per regularitzar les relacions diplomtiques i comercials amb els pasos del bloc
occidental. Fins i tot el Vatic va demanar per donar-li lacceptaci, el restabliment de
la confessionalitat de lestat a Espanya i un estatuts de privilegi a lesglsia.
Del 53 al 59 es van produir els primers intents dobertura del rgim, cap als anys 50
ladmissi dEspanya en el context internacional va donar un respir al franquisme. Hi
havia una situaci econmica molt difcil, ja que la rpoducci augmentava molt
lentament, el nivell de vida era inferior, es van produir els primers descontentament per
lencariment dels productes bsics i la fam tot i que va rebre ajuts nord-americans, no
va aconseguir salvar la situaci . Cal als 56-58 es produeixen les primeres protestes
obreres i moviments a les universitats per a un canvi profund del rgim, ja que calia
procedir a la liberalitzaci de leconomia i la seva obertura a lexterior. Tots aquests fets
van pressionar a Franco per procedir a un canvi de govern i al 1957, Franco va apartar
als falangistes promovent els sector catlics (remodelaci de lexecutiu) (entren els
tecncrates procedents de lOpus Dei), aquesta nova generaci de poltics
protagonitzar la segent etapa del franquisme caracteritzada per un intens
creixement econmic.