Professional Documents
Culture Documents
El Franquisme (1939 - 1959)
El Franquisme (1939 - 1959)
Introducci:
La definici ms acceptada del franquisme es la que el reconeix com una
dictadura autoritria per l'acumulaci de poder en un lder. A ms tenia trets
de carcter totalitari, per la voluntat de lEstat de controlar totes les esferes
de la vida social. Era, per tant, semblant al feixisme itali i altres estats
totalitaris (lalemanya nazi, la Rssia de Stalin) pel fet dimposar un partit
nic, prohibir qualsevol instrument doposici com els partits o sindicats i
controlar la premsa i lopini dels ciutadans. Tenia notables diferncies amb
el feixisme o el nazisme, en resultar ms personalista (la ideologia difusa es
compensava per l'autoritat del lder), permetre una gran influncia de
l'esglsia catlica el feixisme era, en part, anticlerical- i tindre un carcter
ms tradicional, el far legtim la violncia.
Quan sinstaura a Catalunya, s presenta com un rgim profundament
anticatal, ja que anulla les institucions dautogovern i reprimeix qualsevol
manifestaci didentitat nacional catalana. El franquisme es divideix en dues
etapes: del 1939 al 1959 on intenta establir un estat totalitari i portar el pas
a lautarquia econmica, per cap a la meitat de la dcada del 1950 hi ha
un fracs en la poltica econmica amb una liberalitzaci de leconomia i
una atenuaci dels drets.
Del 1959 al 1975 es produeix un creixement econmic intens i els principis
antidemocrtics continuaran sense ser alterats. El franquisme no sinstaura com una
dictadura militar provisional sin com un rgim totalitari darrel feixista com un pas
entremig per establir un nou govern. s un rgim dictatorial (concepci unitarista i
centralista) i totalitari, en contra dels nacionalismes perifrics, ultranacionalista,
ultracatlic, antiliberal, anticomunista, antidemocrtic, antiseparatista i defensor del
capitalisme i la burgesia. Controlava totalment els mitjans de comunicaci i brutal
repressi de loposici de manera planificada.
1.Totalitarisme: partit nic (FET + JONS), es defineixen els trets feixistes (caudillo, es
clausura el parlament, etc.). Es crea un nic sindicat destudiants SEU (sindicat
espanyol duniversitaris).
2. Cabdillisme: Cap destat, cap de lexrcit (generalssim), cap de govern, cap del
partit nic.
3. Unitarista i centralista: En contra dels nacionalismes perifrics, antiseparatista,
espanyolitzaci de tots els espanyols i ultranacionalista.
4. Control dels mitjans de comunicaci: (NODOS), censura.
5. Repressi a tota ideologia contrria al rgim, repressi a tot dissident (antisistema).
6. Anticomunista: Quan comena la guerra freda es posiciona en el bloc del
capitalisme (EUA) i en contra de la URSS.
Suport social:
Rebr suport per part de les elits econmiques i socials que volen recuperar el poder
econmic, social i poltic: grans terratinents i empresaris, gran burgesia en general,
mitjans i petits propietaris agrcoles, noblesa i esglsia.
Hi haur qui es mantindr en desafecci, s a dir, neutrals al rgim com les classes
mitjanes que es mostren passives i apoltiques.
Per ltim, trobem els dissidents, s a dir, els que soposen al rgim com els sector
populars que senten que sn els perdedors de la guerra i tenen por de criticar la
poltica (recolzen al rgim per por).
Catalunya franquista:
La Catalunya franquista estava integrada per industrials, propietaris agraris, grans
comerciants i financers. La militncia catalana de la Falange estava formada per
escassos falangistes, membres de grups dextrema dreta de lpoca republicana, part
dels carlins i molts excombatents franquistes. El personal poltic amb crrecs de
responsabilitat, gesti i representaci eren persones fidels al `regim i designades des
del poder. Tant sols els va oferir llocs secundaris en ladministraci local. Les principals
autoritats eren provinents de fora de Catalunya.
Instruments de la repressi:
Institucionalitzaci de la repressi, es creen lleis i organismes com la llei de
responsabilitat poltiques al 1939 per abolir totes les institucions poltiques que havien
collaborat amb la Repblica i la llei de repressi del comunisme i la maoneria al 1940
on sexpedienta als acusats de defensar idees contrries a la religi, la ptria i les
seves institucions fonamentals. Lexrcit es fa encarregar dexecutar la repressi
(tribunals militars que jutjaven les causes en consells de guerra) fins que al 1963 es
crea el tribunal dordre pblic (TOP) per a lexecuci dels delictes poltics. Es calcula
entre 150.000 persones executades per raons poltiques i 50.000 durant la postguerra.
Pel que fa a la gran quantitat d empresonats hi va haver tants que els van enviar a
batallons de treballadors i fins i tot van habilitar camps de concentraci. Al 1940 hi
havia 280.000 presos, dels quals 23.300 eren dones.