Histria dEspanya

Mariola Mir Snchez

4.2 El sexenni democrtic: intent dampliar el liberalisme i instaurar un sistema democrtic (18681874).
4.2.1 Causes I triomf de la Revoluci: La gloriosa
4.2.2 Govern provisional (1868-1871)
4.2.3 Monarquia de Amadeu de Savoia (1871-1873)
4.2.4 I Repblica (1873-1874)
4.2.5 Liquidaci del sexenni
(nucli temtic)
La construcci de lestat liberal (1833-1868) es va vore limitat pel carcter moderat del sistema
isabel que deixava fora les altres opcions poltiques, aix va conduir a la crisis del moderantisme (18631868) que junt a la crisis econmica del 1866 va conduir a una crisis poltica, on la oposici als
moderats (progressistes, demcrates i uni liberal) van fer el Pacte dOstende (1866) amb lobjectiu de
desmantellar el sistema isabel.
El Pacte seria recolzat en la Revoluci de 1868, la gloriosa, que inicia el sexenni democrtic(186874) amb lobjectiu dampliar el liberalisme e instaurar una democrcia. Aquesta revoluci va aconseguir
destronar a Isabel i instaurar un sistema democrtic, iniciat per un govern provisional (1868-71),
continuat per la Monarquia democrtica de Amadeu de Saboia (1871-73) i desprs per la I Repblica
(1873-1874). Per el sexenni no va aconseguir estabilitzar el sistema poltic perqu va tindre que fer
front a:
- Conflictes poltics interns: alament dels Carlistes i el dels republicans federals(cantonalisme).
- Conflictes politics externs: la Guerra de Cuba iniciada en 1868 i que es va estendre fins 1878.
- Reivindicacions socials amb linici del moviment obrer.
Tot a faria que el sexenni fracassar i que rere el colp militar de Martinez Campos al 1874 es
produiria la fi de la experincia democrtica i el retorn des borbons amb Alfons XII (fill dIsabel II),
iniciant-se la Restauraci borbnica(1874- 1923).

Histria dEspanya

Mariola Mir Snchez

4.2.1 Causes I triomf de la Revoluci: La gloriosa

Els lmits del sistema moderat dIsabel van dur a una crisis poltica ja que en el sistema isabel sols
tenien cabuda els moderats ms conservadors, aquest fet se li va afegir la crisis econmica donada en
1866 fent que Isabel deixar de tindre suport de la burgesia financera i industrial. Mentre que loposici
als moderats impossibilitada daccedir al poder pels mecanismes constitucionals havia realitzat el Pacte
dOstende (16 dagost 1866, Blgica) iniciat per progressistes i demcrates i als que se lis uniria en
1867 els unionistes(una volta va morir ODonell i el nou lder va ser Serrano). Aquest era un pacte
antiisabeli per acabar amb el predomini dels moderats, que pretenia establir un nou govern que fora
elegit per unes noves corts amb sufragi universal i on es decidiria el tipus de govern: monarquia o
repblica.
Per el fi del moderantisme i el destronament dIsabel vindria una mica ms tarda amb els fets de
la Revoluci de 1868, la Gloriosa. Aquesta es va iniciar amb un colp destat el 19 de setembre de
1868 quan es van sublevar a Cadis lesquadra del general Topete, dirigida pels general progressista
Prim(exiliat a Londres) i el general Unionista Serrano (desterrat a Canries), fent un manifest (Visca
Espanya amb Honra) en el qual criticaven el govern moderat i centralista i proclamaven un canvi amb:
una sobirania nacional, lexpulsi de la reina Isabel II, i lestabliment dun govern provisional que
sencarregar

destablir

lordre,

de

regenerar

la

poltica

del

pas

ampliant

les

llibertats

(expressi,associaci i reuni) i que convocar unes Corts Constituents per Sufragi Universal. Aquest
pronunciament va trobar el recolzament de la poblaci gaditana i aviat s va estendre des de Andalusia
a les regions mediterrnies i dac a tot el pas, aquest recolzament popular a traves de les juntes
revolucionaries va fer que es convertir en una revoluci. Les juntes restabliren la Milicia Nacional
(denominats ara Voluntaris de la llibertat) i comenaren a fer proclames que demanaven un canvi
poltic i reformes socials: una nova desamortitzaci que repartir les terres entre els agricultors, labolici
dels impostos de consum i de les quintes. El triomf de la Revoluci es donaria el 28 de setembre de
1868 quan les tropes fidels a Isabel II sn derrotades a Alcolea (Crdova), provocant la dimissi del
govern moderat i lexili dIsabel II el 29 de setembre de 1868 a Frana.
Durant la Revoluci shavia donat una dualitat de poders per una banda els militars i per altra les
juntes revolucionaries que assumiren la direcci de la revolta popular recolzant el pronunciament militar.
Per quan els generals van vore el triomf de la revoluci van establir un Govern provisional amb els
signants del Pacte dOstende, s a dir, dirigit per Prim (progressista) i Serrano (Unionista) i recolzat pels
demcrates (que no van formar part del govern). Aquest nou govern sense consultar a les juntes va
ordenar el fi de la revoluci dissolent les juntes i desarmant la Milcia Nacional. Els militars havien
aconseguit el seu objectiu dacabar amb el sistema parlamentari que impedia laccs al poder als
progressistes i ara emprendrien el segon objectiu dimplantar mesures durgncia que resolgueren la
situaci econmica (sobretot de les empreses ferroviries).

Histria dEspanya

Mariola Mir Snchez

4.2.2 Govern provisional (1868-1871)

Aix comenaria la llavor del Govern Provisional presidit per Serrano i com a Ministre de guerra
Prim. El govern va iniciar algunes reformes a la vegada que es convocaven eleccions a Corts
Constituents.
Les reformes de caire poltic, amb diversos decrets, van anar encaminades a acontentar les
demandes de la poblaci: llibertat dimpremta, dret de reuni i associaci, sufragi universal, reforma de
lensenyament, democratitzaci dels ajuntaments i les diputacions, emancipaci dels fills dels esclaus
de les colnies, supressi del ordes religioses (jesutes), desamortitzaci de bens eclesistics..
-

Les reformes per millorar la situaci econmica, dutes a cap pel ministre dHisenda Figuerola,

tenien lobjectiu de defendre el lliurecanvisme (liberalitzaci econmica) obrint el mercat espanyol al

capital estranger, per aix faria la Llei de bases aranzelries de 1869 , que liberalitzava les intercanvis
amb lexterior.. Per el problema ms greu era solucionar el deute pblic sanejant hisenda i
subvencionar les companyies ferroviries per a que sortiren de la crisis, per aix s va establir la Llei de
mines (1871) amb la que s pretenia obtindr recursos de la venda o concessi del patrimoni de les
mines (desamortitzaci del subsl) i que afavoria la inversi de capital estranger. Per tant una poltica
econmica en benefici de la burgesia nacional i els inversors estrangers, encara que als industrials
cotoners catalans i els cerealistes de linterior no lis va agradar aquesta nova poltica lliurecanvista que
deixava desprotegit el seu monopoli sobre el mercat espanyol. Altres mesures dutes a cap van ser:
-

Fixar la pesseta com unitat monetria, unificant i racionalitzant el sistema monetari.

Va suprimir la contribuci de consum i va introduir una contribuci personal que gravava tots els

ciutadans de manera directa per segons la seua renda. Per la realitat va ser que el impost de consum
es restablir en 1870.
A ms diniciar les reformes a mitjans de gener es convocaven les eleccions a Corts Constituents
(inaugurant-les l11 de febrer de 1869) per sufragi universal mascul, per primera vegada a Espanya, on
els resultats van donar lloc al segent panorama poltic:
Els partits triomfants van ser els de la coalici del govern provisional: unionistes, progressistes i
demcrates monrquics. Els quals defensaven una monarquia democrtica. Recolzats per la burgesia
industrial i financera, les classes mitjanes urbanes, part de lexrcit, intellectuals i professions liberals.
Van hi haver tres minories importants:

A la dreta (monrquics):
o

Els Carlistes, que acceptaven per primera volta el joc parlamentari defensant el
catolicisme i la monarquia tradicional.

Els moderats i el nucli Canovista (Isabelins), fidels a Isabel reclamaven el seu retorn.
Recolzats per la burgesia agrria latifundista.

A lesquerra els republicans, els quals van sorgir com a partit rere una escissi del Partit
Democrtic desprs de la revoluci de 1868 ja que defensaven com forma de govern la
Repblica. Dins dells hi havia dos formes de vore la Repblica des de el punt de vista unitari

Histria dEspanya

Mariola Mir Snchez

(Castelar) o els federalistes( Pi i Margall, que foren la majoria en les votacions ), aquests
ltims entenien lEstat a travs duna mena de pactes entre els diferents pobles o regions
histric-culturals. Els Republicans federals tamb defensaven: el lacisme de lestat, la no
intervenci de lexrcit en poltica, lampliaci dels drets democrtics i la regulaci per part de
lEstat de les condicions laborals. Estaven recolzats per la petita burgesia, les classes
populars urbanes i part del moviment obrer i camperol(influncia sobretot en Andalussia i el
Llevant; i alguns grups en Galcia, Extremadura i Castella i Lle)
Per altra banda fora del sistema parlamentari desprs del triomf de la Revoluci van arribar a
Espanya les idees de lAssociaci Internacional dObrers iniciant-se un moviment obrer amb les
tendncies anarquistes i marxistes.
Una volta formades les Corts al febrer s va reunir una comissi encarregada de redactar una nova
Constituci que seria promulgada el 6 de juny de 1869. Aquesta era la primera dideari liberal
democrtic, i es fonamentava en:
- El principi de Sobirania Nacional
- Una ampla declaraci de drets: llibertat de pensament i expressi; inviolabilitat de correu; llibertat de
cultes; dret de reuni i associaci; llibertat densenyament; igualtat per obtenir ocupaci pblica; sufragi
universal directe mascul (majors de 25 anys)
- La forma de govern era la Monarquia
- Lelecci dels ajuntaments i diputacions es faria de forma democrtica.
- La divisi de poders seria:
El poder executiu seria el rei que perdia el poder legislatiu, per tant el rei

no podia vetar les lleis sols sancionar-les i promulgar-les. Per tant els poders del rei quedaven limitats
respecte les constitucions anteriors.
El poder legislatiu estava en mans de les Corts bicamerals elegides per

sufragi universal. Les dos cambres eren: el Senat (elegibles entre les persones ms de 40 anys i que
hagueren gaudit dalgun crrec poltic, militar o eclesistic) i el Congrs dels Diputats tenia el control del
govern, la iniciativa legislativa i era qui aprovava les lleis.
El poder Judicial es va democratitzar amb la instituci del jurat i el

o
sistema doposicions
-

En laspecte religis si que hi havia llibertat de cultes per lEstat estava obligat a

mantindr el culte catlic.

-

Les provncies dultramar Cuba i Puerto Rico gaudirien dels mateixos drets que els

peninsulars i als de Filipines se lis faria una llei especial.

Aquesta Constituci seria la primera democrtica dEspanya per no acontentava a tots els
espanyols: els republicans veien frustrades les seves aspiracions; els sectors anticlericals no estaven
dacord en el tracte privilegiat que se li donava a la religi catlica; i el moviment obrer demandava un
canvi econmic que els beneficiar.

Histria dEspanya

Mariola Mir Snchez

Una volta proclamada la Constituci es va establir una regncia, com a regent

el general

Serrano i Prim com cap de govern, mentre elegien un nou rei que no fora borb. Aix Prim com cap de
govern senfronta als primers problemes que seran un continu durant el sexenni:
1.

Lesclat de la guerra de Cuba al 1868 (crit insurreccional de Yara) amb la insurrecci

encapalada per Carlos Manuel Cspedes que amb el Manifest el crit de yara (10 de octubre de
1868) demandaven que les reformes de la Constituci sexpandiren a lilla i volen la emancipaci
dEspanya com a Provncia i no com a Colnia (la insurrecci comptava amb el recolzament dEEUU
que volien comerciar lliurement amb lilla). A Espanya aquesta insurrecci va comptar amb el
recolzament popular que demandava lexpansi a lilla de les reformes poltiques i la supressi de
lesclavitud per va xocar amb loposici de la burgesia financera i industrial, la noblesa terratinent i els
hisendats espanyols a Cuba, fent que lenteniment per la via pacifica fora impossible i que la guerra
durar 10 anys.
2.

El carlisme va iniciar el sexenni entrant al joc parlamentari com a fora poltica per

sense renunciar a les aspiracions del tron al seu pretendent Carles VII.
3.

El moviment Republic Federalista volia una Repblica federalista i va iniciar les

primeres revoltes federalistes al 1868-1869 (Cadis, Mlaga, Sevilla, Badajoz..). Per dins de les
prpies files republicanes hi havien discrepncies de com aconseguir-ho i es van dividir en:
o Els Benvols: partidaris de canviar les coses per la via parlamentaria, es a dir, de dalt a baix (des
del govern) (Pi i Margall).
o Els intransigents(Jos Mara Orense) de les organitzacions republicanes de provncies que creien
que els canvis devien de vindr des de baix, per tant creien en la insurrecci popular com mtode per
proclamar la Repblica federal i per aix van comenar a firmar pactes regionals dassociaci (18 de
maig 1869 en Tortosa entre les provncies de la antiga corona dArag; li seguiren una a Cordov,
Valladolid, ...) i van dur a cap varies insurreccions.
4.

La conflictivitat social en un principi dirigida pels republicans van propiciar:

Revoltes Urbanes foren motivades per loposici a restablir l impost de consum, demandaven
baixada dels preus (blat)i soposaven a la convocatria de quintes per a la guerra de Cuba.

Revoltes Camperoles (1867-68, Andalusia i Extremadura) que demandaven un millor

repartiment de les terres, reclamant les terres comunals usurpades per propietaris acomodats.

Aquesta conflictivitat social en un principi va ser dirigida pels republicans per el fracs de les
seves insurreccions (27 de setembre el comit republic de Barcelona va cridar a la revoluci
estenent-se per Catalunya, Arag, i el Llevant), i el desencant de les classes populars que veien
que la via parlamentaria no feia cas a les seves aspiracions, va fer que es decantaren per
posicions ms radicals i apoltiques ( el internacionalisme) centrant la seua demanda en millorar
de les condicions laborals i salarials . Aix el moviment obrer va anar configurant-se amb la
introducci de les tendncies internacionalistes: anarquistes i marxistes. Al 1868 shavien introdut
les idees Anarquistes de lAssociaci Internacional de Treballadors

amb la visita del itali

Histria dEspanya

Mariola Mir Snchez

Giuseppe Fanelli que va influir sobretot en Catalunya i Andalusia, creant al 1870 la Federaci
Regional Espanyola. Les idees marxistes vindrien impulsades per Paul Lafargue al 1871 en la
seua visita a Madrid.
Prim al mateix temps que feia front als problemes que senfrontava el pas devia mantindr la
coalici governamental (Progressistes, unionistes i demcrates) i buscar un nou rei. Lelecci del rei van
hi haver varies opinions (Duc Montpensier els unionistes, el pretendent carli, Espartero...) per la ms
viable va ser la dAmadeu de Savoia (fill de Victor Manuel II, artfex de la unificaci Italiana) que era
recolzat pels progressistes i a ms era catlic, aix que les Corts el van elegir en novembre de 1870 com
a rei dEspanya.
4.2.3 Monarquia de Amadeu de Savoia (1871-1873)
Aix el 30 de desembre de 1870 arribava a Espanya el nou rei; Amadeu de Savoia, i era proclamat
a Madrid el 2 de gener de 1871. El nou rei comptava en poc suport, ja que la seua votaci havia sigut
recolzada per progressistes i unionistes per tenia la oposici de:
-

Part de lexrcit que no estaven vinculats als progressistes ni als unionistes.

Els republicans que no volien una monarquia.

Els catlics que estaven en contra de larticle de la constituci que donava la llibertat de

cultes i a ms veien a Amadeu com contrari al Papa ja que son pare, Victor Manuel II, era lartfex de la
unificaci Italiana que havia entrat en conflicte amb el poder del Papa.
-

Els moderats que continuaven fidels als Borbons i que rere labdicaci dIsabel II en el

seu fill Alfons al 1870 es convertiria en el partit alfons encapalat per Cnovas del Castillo. Aquests
deien que els borbons eren la garantia de lordre i la estabilitat social, cosa que va fer que poc a poc
tingueren ms recolzaments de unionistes, progressistes, catlics i burgesos.
A aquest poc recolzament s sumava que pocs dies abans darribar, el 27 de desembre, Prim el seu
mxim suport havia estat assassinat (crim per resoldre es va acusar al federalista Pal y Angulo, per
es sospita de Serrano i tamb del duc Montpensier per no ser elegit rei). I amb La seva mort es
descomponia la coalici monrquic democrtica (Unionistes- progressistes i demcrates) donant pas a
una gran inestabilitat en el govern(en dos anys hi hagueren 3 eleccions i 6 governs diferents) i la divisi
de la coalici :
-

Els unionistes saproximaren cada vegada ms al suport dAlfons de Borb.

Els progressistes es dividiren en :

o

Els constitucionalistes liderats per Sagasta que defensaren una

poltica conservadora allunyant-se dels demcrates.

o

El Partit Radical liderat per Ruiz Zorrilla que saproximaren a les

tendncies demcrates i republicanes demandant lampliaci de reformes democrtiques: supressi de

les quintes, labolici de lesclavitud a Cuba i la separaci de lesglsia i lestat.

Histria dEspanya

Mariola Mir Snchez

Aix que Amadeu amb aquest poc suport va intentar instaurar un rgim democrtic per al mateix
temps devia fer front a les dificultats que ja shavien presentat en el govern provisional:
1. La guerra amb Cuba iniciada en 1868 i que no finalitzaria fins 1878 (la guerra dels deu anys).
2. Els Carlistes com hem vist una part dells va optar per la via parlamentaria definint-se com els
neocatlics (Candido Nozedal), defenent lultracatolicisme i oposant-se a la monarquia dAmadeu per
un altra part va continuar amb la insurrecci armada. Aix siniciaria una nou alament carl (2 guerra
carlina 1872-76i tercer alament) al 1872 que reclamava el tron per al seu nou pretendent Carles VII. Els
insurrectes van dominar administrativament en el Pas Basc i Navarra estenent la seua influncia a
zones de Catalunya, provocant en el govern d Amadeu una gran inestabilitat.
3. Els Republicans federals tenien com objectiu establir una Repblica federal i fer millores socials.
Aix que les dos tendncies republicanes que ja hem vist ho van intentar de la segent manera:

Els benvols o la via parlamentaria a traves de maniobres propagandstiques en contra de la

Monarquia.

Els intransigents o la via de la insurrecci armada continuaren en varis alaments federalistes

recolzats pels sectors populars influenciats per les idees internacionalistes que demandaven un
canvi en el sistema social.

4. La conflictivitat social va continuar amb les revoltes urbanes(1868-78, motins populars motivats
per al carestia de vida, limpost de consum i la incorporaci a quintes per la guerra de Cuba). A ms de
les revoltes el moviment obrer ja estava organitzat amb la Introducci al 1870 de lAssociaci
Internacional de Treballadors a Espanya creant la federaci Regional Espanyola., amb lo qual els obrers
sallunyen dels partits poltics (apoltics) i com a mtode de protesta utilitzen la vaga. Al 1872 es va
expulsar de la FRE al grup madrileny de tendncies marxistes i per aix es va fundar la Nueva
Federacin Madrilea de tendncia Marxista.
Front a aquesta situaci doposici i conflictivitat en el pas Amadeu renuncia al tron el 10 de febrer
de 1873(discurs de renncia 11 de febrer de 1873) deixant constncia que Espanya era un pas
ingovernable per que a banda dels problemes estaven en guerra civil entre ells. Aix que les Corts el 11
de febrer per majoria de vots es va vore condicionada a proclamar la I Repblica Espanyola.
4.2.4 I Repblica (1873-1874)
El 11 de febrer de 1873 es votava a les Corts com a forma de govern la Repblica la qual va eixir
endavant recolzada pels Monrquics radicals(Partit Radical) amb lobjectiu de mantindr lideari
democrtic i una minoria dels Republicans federals de Pi i Margall (recordar els seus ideals: pactes
entre les regions, lacisme de lestat, ampliaci drets democrtics, intervenci de lestat en les
condicions laborals). Per naixia sense un suport real sin donada per les circumstancies, es a dir, els
monrquics que van defendre la monarquia liberal volien mantindre lideal democrtic i altres

Histria dEspanya

Mariola Mir Snchez

monrquics conservadors van vore que aquesta era la millor soluci mentre organitzaven el retorn dels
borb.
Els governs de la Repblica van vore de forma diferent aquest sistema de govern:
-

Una Repblica unitria amb Estanislao Figueras

Una Repblica Federal inaugurada amb Pi i Margall que va acabar convertint-se en una

Repblica on el ms important era instaurar lordre, amb Salmeron i Castelar.

El criteri poc clar de la Repblica que s volia instaurar, el poc recolzament, els problemes que
devia fer front i lenduriment del seu govern van fer que aquesta caiguer sense haver aconseguit suplir
les aspiracions populars.
Repblica unitria (govern provisional de febrer a juny de 1873 )
El primer govern provisional es donaria amb Estanislao Figueras (febrer 1873)fent una coalici
dels Republicans Federals i el Partit Radical, en que les condicions serien:
- El Partit Radical (progressistes de Zorrilla) sols acceptaria una Repblica Unitria assentada en
els principis democrtics de la Constituci de 1869.
- Els Republicans Federals van renunciar a la proclamaci immediata de la Repblica Federal i
van proposar que aquesta decisi es fera per votaci en les corts constituents, es a dir, decidir entre
Repblica unitria o federal.
Aix s va formar un govern consensuat acceptant la Constituci de 1869, de la qual tan sols es
van eliminar els articles referents a la monarquia. Les primeres mesures serien abolir lesclavitud a
Puerto Rico i la supressi de les quintes. Per el govern no deixava de tindre dificultats en un moment
que es mantenien la guerra carlista i la insurrecci cubana. A ms continuaven els problemes per:
- La manca de cohesi entre les files republicanes amb les revoltes del republicans que optaven per la
via insurreccional.
- Les classes populars esperaven de la Repblica que solucionaria els seus problemes
immediatament, per aix la conflictivitat al carrer va continuar donant-se:
o

Les

revoltes

populars

traves

de

les

juntes

revolucionaries

demandaven la instauraci immediata de la Repblica federal la qual devia: abolir les quintes, limpost
de consum, el repartiment de terres i la implantaci de lensenyament obligatori.
o

El moviment obrer centrat en les propostes a Catalunya, on la Societat

Obrera Catalana esperava que la Repblica fera

reformes laborals: reducci de jornada laboral,

increment dels salaris, higiene i protecci al treball infantil.

Aquesta situaci va fer vore als radicals que si es donaven les eleccions perdrien la sua posici en
el govern a favor dels republicans federals per aix van intentar endarrerir les eleccions allegant que es
calmes lagitaci social mentre preparaven un colp destat recolzat per Serrano i els unionistes
programat per al 23 dabril, el qual va fracassar.
El 10 de maig s convocaven les eleccions a Corts Constituents, en les quals van eixir per majoria
els Republicans Federals i com a minories eixirien votats: els radicals, els Constitucionals, els alfonsins i

Histria dEspanya

Mariola Mir Snchez

els unitaris. L1 de juny es declarava un nou rgim: La Repblica Federal, encara que el resultat era
una victria enganyosa per que va hi haver una abstenci del 60%.
Repblica Federal (juny de 1873-gener de 1874)
Shavia aconseguit la instauraci de la Repblica Federal per la via parlamentaria (des de dalt),
que va posar com a cap de govern a Pi i Margall (juny i juliol) el teric del federalisme que intentaria
posar en prctica el seu ideal de pactes federals i de collaboraci amb els obrers.
La primera actuaci del govern va ser crear una comissi encapalada per Castelar i la dreta
republicana encarregats de redactar el projecte de Constituci Federalista. La Constituci e 1873, que
no va arribar a promulgar-se mai per lesclat del cantonalisme, defenia:
- Per primera volta una forma de govern que no era centralista sin una Repblica Federal on Espanya
quedava organitzada en 17 estats incloent Cuba i Puerto Rico i cinc territoris (Filipines i les illes i
possessions africanes). El poder quedava distribut en tres nivells: els municipis, els estats regionals i
lEstat Federal; cada estat regional tindria la seua autonomia poltica, econmica i administrativa, les
quals haurien delaborar constitucions compatibles amb la de lEstat Federal.
- Sobirania popular i sufragi universal mascul
- Amplia declaraci de drets(= Constituci 1869)
- La separaci de lesglsia i lestat, prohibint subvencionar qualsevol culte.
- Matrimoni Civil
- La separaci de poders distribuda en:
El president Repblica amb un poder de relaci per tal de mantindr

o
lequilibri entre els estats.

El poder executiu exercit pel president del govern.

El poder legislatiu en les Corts Bicamerals on el Congrs tenia plens poders legislatius i el Senat

seria lrgan representatiu dels Estats (exercint el control de la constitucionalitat de les lleis).
El poder judicial instauraria tribunals amb jurats.

Per la Repblica Federal no podria dur endavant aquest projecte perqu tenia que fer front a les dues
guerres que continuaven: la Guerra de Cuba i el Carlisme.
o La insurrecci cubana va intentar solucionar-se des de la Repblica amb la Constituci la qual
la considerava com un estat ms de la Repblica Federal, per la Constituci no va arriba a ser
promulgada i a ms les autoritats cubanes eren monrquiques i actuaven al marge del govern de
la Repblica.
o Els Carlistes continuaven la guerra civil durant tota la Repblica amb lintent de controlar
Catalunya (on el cap de lexrcit era Alfons el germ de Carles), mentre la zona vasco-navarra la
tenien dominada menys les capitals i van poder formar

una certa estructura destat(els

ajuntaments i les diputacions sorganitzaren sota principis forals i van impulsar la llengua prpia i

Histria dEspanya

Mariola Mir Snchez

les institucions regionals). Els carlistes no van aconseguir estendre la guerra ja que els caps
carlistes actuaven cada vegada ms pel seu compte sense un comandament que els dirigir i aix
feia que les seves actuacions contra les poblacions foren brutals (robatoris, assassinats,etc).
Encara que el conflicte carl continuaria desprs del colp destat de Pavia fins 1876 no passarien
de dominar els focus inicials i no van aconseguir expandir la guerra, per tant la pretensi de
Carles VII no tenia futur.
La conflictivitat social continuava per part de les classes populars que volien un canvi immediat de
les seves demandes (les classes urbanes labolici de les quintes i de limpost de consum; els
camperols el repartiment de les terres; i els obrers millores laborals). I poc a poc s va anar fent patent
la desillusi de les masses populars que

veien que els seus problemes no es solucionaven. El

problema que ms afectaria a la Repblica va ser les divisions entre els propis republicans ja que en
juliol de 1873 els republicans intransigents es van retirar de les corts i van decidir declarar les seves
ciutats la independncia (Cantons) on cobraven impostos i creaven milcies nacionals. Aquest era
lintent de fer els canvis ms rpidament des de baix i no des de el parlament. Aix s va iniciar el
moviment anomenat cantonalisme sent un fenomen complex que mesclava les aspiracions
autonomistes dels republicans intransigents i les aspiracions de la revoluci social inspirades en les
idees de la Associaci Internacional de Treballadors. El primer canto es va donar a Cartagena el 12 de
juliol estenent-se a Andalusia i al Llevant. Els dos casos ms rellevants van ser:
o El de Cartagena el 12 de juliol seria un moviment poltic i burges que va aconseguir mantindr fins al
12 de gener 1874, ja que dominava el control de larmament, munici i vaixells de larmada.
o El dAlcoi que comenaria com un moviment obrer es va estendre a la dimensi poltica sent durant
unes setmanes independent del control de lEstat. (Els fets de la Revoluci del Petroli del 7 juliol al 13
juliol 1873).
Pi i Margall no va poder fer front als problemes i fidel al seu ideal de pactes es va negar a utilitzar
la fora per sufocar el cantonalisme i per aix va dimitir. Pi i Margall seria substitut per Salmern
encarregat de posar ordre, es a dir, va significar un canvi conservador per a la repblica i per aix se li
coneix com la Repblica de l ordre(juliol de 1873 a gener de 1874).
Salmeron (juliol-setembre de 1873) va significar un gir conservador del rgim que posava per
davant lordre que al principi federal duent a cap una poltica repressiva:
- va reprimir les activitats de lAIT
- va recrrer a lexrcit enviant a Pava a Andalusia i a Martinez Campos en el Llevant per aturar
la insurrecci cantonalista, que ser controlada menys la zona de Cartagena que no va caure fins el 12
de gener de 1874.
Amb la preocupaci per posar lordre se li va tornar a donar importncia a lexrcit com guarnidor
de lordre social , a ms de la seva intervenci en les guerres (cubana i la carlista), situant-los com els
arbitres de la situaci poltica. Aquest fer va ser aprofitat pels militars per a que s restablir les

10

Histria dEspanya

Mariola Mir Snchez

ordenances militars per poder imposar la disciplina a la tropa, Salmern es nega a aquestes pressions i
a firmar el afusellament per a dos soldats que shavien passat als carlistes. Per aquesta ra Salmern
dimitir ja que la seva conscincia no li permetia firmar dues penes de mort imposades per lautoritat
militar i seria substitut per Castelar(dirigent del republicanisme unitari) molt ms conservador en les
qestions socials.
Castelar (setembre1873- gener 1874- La Repblica necesita orden, autoridad y gobierno) va
donar un gir a la dreta a la Repblica sollicitant poders especials a les Corts per posar ordre en el
Cant de Cartagena i en les dos guerres. Per tant el seu govern s va caracteritzar per un govern
autoritari fora de les garanties constitucionals(les Corts estarien tancades del 2o de setembre de 1873
fins el 2 de gener 1874) governant per decret, duent a cap mesures drstiques com:
- Va retallar els drets de llibertat, sobretot el dexpressi suspenent els peridics carlistes i federals i
prohibint donar noticies sobre les guerres que no foren les oficials.
- Va reimplantar larma dartilleria per combatre el cantonalisme i les guerres.
- Donaria una major assignaci als recursos de lexrcit, accentuant la importncia dels militars en les
qestions politiques del pas.
A aquest govern autoritari van respondre els diputats fent-li a Castelar una moci de censura el 2
de gener de 1874 per qu consideraven que li estava donant molta influncia als militars. El 3 de gener
dimitia Castelar i lobjectiu de les Corts era un gir a lesquerra tornant a lideari federalista per va ser
aturat pel colp destat de Pavia que va envair el Congrs amb la Gurdia Civil i dissolgu lassemblea
per la fora posant fi a la Repblica Federal i iniciant un govern presidit per Serrano que conduiria al fi
del sexenni i a la Restauraci borbnica.
La repblica no va saber fer-se eco de les aspiracions populars (millores laborals, repartiment de
les terres, eliminaci de les quintes, etc) en el parlament en el qual progressivament es va anar
imposant les versions ms conservadores del republicanisme; i daquesta discrepncia van sorgir els
moviments insurreccionals i el cantonalisme. Aix faria que per un costat que les classes populars es
desencantaren de lideal republic que s plantejava en el parlament i que les classes propietries
espantades anaren cada vegada ms a posicions conservadores que garantiren lordre sense concedir
ni les aspiracions mnimes.
4.2.5 Liquidaci del sexenni.
El colp militar de Pavia del 4 de gener de 1874 va donar un nou govern de coalici entre unionistes
i progressistes dirigit per Serrano (gener- desembre de 1874) que seria ms b una dictadura militar
de transici que va durar un any encara que formalment continuava configurant com a Repblica.
Lobjectiu de Serrano era finalitzar els conflictes encara que no va aconseguir finalitzar en les guerres
(cubana i carlista), si que va aturar la insurrecci cantonalista de Cartagena el 12 de gener de 1874. Pel
que fa al republicanisme federal va quedar illegalitzat i el moviment obrer es va vore obligat a dissoldre
la Internacional pel context internacional i la limitaci dels drets (associaci, premsa,etc).

11

Histria dEspanya

Mariola Mir Snchez

La fi del sexenni havia anat gestant-se durant tot el perode ja que lintent de formar una
democrcia no va poder afrontar i solucionar la crisi poltica i social donada per la inestabilitat poltica,
les guerres i la conflictivitat social. Lltim govern de Serrano va servir de transici per acabar de
preparar la Restauraci borbnica preparada des de fa temps per Canovas del Castillo amb el partit
alfons. Labdicaci dIsabel II en el seu fill Alfons al 1870 van fer possible arrancar el seu pla que es
resumia en el Manifest de Sandhurst firmat l1 de desembre de 1874 on Alfons prometia un rgim
constitucional de signe conservador i catlic que garantia el funcionament del liberalisme restablint
lestabilitat poltica i lordre social, i a ms no prendria cap represlia contra els que havien tirat a sa
mare. La inestabilitat del sexenni va fer que la campanya de Canovas guanyar adeptes en els sectors
poltics i socials, per la impacincia dels militars conspiradors van forar la situaci i el 29 de desembre
de 1874 fent un pronunciament en Sagunt dirigit per Martinez Campos on s proclama a Alfons XII com
a rei dEspanya. Aquest fet va iniciar la Restauraci borbnica conservadora posant fi a letapa
democrtica del sexenni.
Walt Whitman commogut per l intent de la Primera Repblica escrivia un poema titulat Espanya
1873-74 en el que rere referir-se aquesta visi fuga de la llibertat dun pas de runes feudals i catedrals
runoses, concloa: Van els nvols a tancar-se sobre tu? !Ah! per ara que thas aparegut a nosaltres, et
coneixem. Ens has donat una prova segura, un llampurneig de tu mateixa, que esperes all com en totes parts el teu
temps. Encara que el temps daquest retorn anava a ser molt llarg, en la II Repblica (1931-39)
Els partits poltics:
- Moderats i Unionistes------------Partit Alfonsi de Canovas
- Progressistes rere la mort de Prim:
o

Constitucionalistes de Sagasta que saproximaran als unionistes i

trencaran amb els demcrates

o

Radicals de Ruiz Zorrilla que saproximar als demcrates i als

republicans.
- Neocatlics com a partit carlista
- Els Republicans Federals: benvols i els intransigents
El fracs de la Repblica vindria per la divisi entre els propis republicans, les guerres i el cansament
de les masses socials que volien una soluci rpida.

12