La Notaría 2015, Vol. 3 en Catalán

Nmero 3 | 2015
Revista del Collegi de Notaris de Catalunya
Fundada el 1858
Nova Jornada de lAcadmia

Notarial Europea i del Notariat
internacional a Barcelona
Hem de guanyar en eficcia, en temps de resposta,
i tamb en la qualitat dels serveis que prestem
Entrevista a Carlos Lesmes Serrano
PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM I DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
El principi general del Dret catal

s fer un vot de confiana als ciutadans
Entrevista a Llus Puig i Ferriol
PREMI PUIG SALELLAS 2015
Potenciar la funci i el Collegi a tots els nivells

ha estat i s la mxima prioritat
Entrevista a Joan Carles Oll i Favar
DEG DEL COLLEGI DE NOTARIS DE CATALUNYA
TRIBUNA
PRCTICA
DOCTRINA
Ernesto Tarragn Albella
Lactuaci notarial amb relaci

a la coordinaci grfica
i a la concordana
entre Registre de la Propietat,
Cadastre i realitat fsica
El procs de formaci del sensum i la seva manifestaci

La reserva vidual en Dret Internacional Privat
Laudes zombis: la necessria unificaci dels criteris
sobre reconeixement i execuci de laudes arbitrals
anullats a la seu de larbitratge
Configuraci tcnica de les parelles de fet tot esperant
una legislaci nacional en la matria
Juan Bols Alfonso

Joan Pic i Junoy
Jos Alberto Marn Snchez
Antonio Longo Martnez
Informe sobre el monitori extrajudicial
Director:
ngel Serrano de Nicols
Sotsdirector:
Guzmn Clavel Jord
Consell de redacci:
Jos Javier Cuevas Castao (Vida
corporativa), Vctor Esquirol Jimnez
(Jurisprudncia/Resolucions),
ElisabethGarca Cueto (Internacional),
Antonio ngel Longo Martnez
(Prctica), Javier Martnez Lehmann
(Jurisprudncia)
Consell editorial:
Esther Arroyo Amayuelas
(U. de Barcelona), Luis Humberto
Clavera Goslbez (U. de Sevilla),
Andrs Domnguez Luelmo
(U. de Valladolid), Joan Egea Fernndez
(U. Pompeu Fabra), Ignacio Farrando
Miguel (U. Pompeu Fabra), Jacinto Gil
Rodrguez (U. del Pas Vasco),
Jos Luis Linares Pineda (U. de Girona),
Sergio Llebara Samper (Esade-URL),
Juan Jos Marn Lpez (U. Castilla
-La Mancha), Jos Mara Miquel
Gonzlez (U. Autnoma de Madrid),
Susana Navas Navarro (U. Autnoma
de Barcelona), Pablo Salvador Coderch
(U. Pompeu Fabra), Antoni Vaquer
Aloy (U. de Lleida), Rafael Verdera Server
(U. de Valencia), Francisco Vicent Chuli
(U. de Valencia), Roberto Folla Camps
(Notario - RALJC), Jos Antonio Garca
Vila (Notario), Ildefonso Snchez Prat
(Notario), Josep M Valls Xufr (Notario),
M Angels Vallv Ribera (Notario)
Coordinaci:
Sandra Purroy Corbella
Disseny, preimpressi i impressi
perWolters Kluwer Espaa, SA
ISSN: 2172-3028
D.L.: M-15125-2012
Tots els drets reservats
Les opinions expressades pels nostres
collaboradors en aquestes pgines sn
de la seva exclusiva responsabilitat i no
coincideixen necessriament amb la lnia
editorial de LA NOTARIA
2010 Illustre Collegi de Notaris
deCatalunya
Notariado 4 - 08001 Barcelona
Edici online disponible www.colnotcat.es
lanotaria@catalunya.notariado.org
LA NOTARIA |
Inajornable regulaci de lexecuci

del prstec hipotecari i, de passada,
tota la seva ntegra regulaci, fins i
tot els interessos negatius
Cert s que durant decennis, fins i tot ms duna centria, les aiges van baixar
absolutament encalmades, els prstecs hipotecaris sautoritzaven fins i tot en escassos folis i sinscrivien sense cap problema, i, quan no hi havia cap ms remei,
sexecutaven en un procediment sumari que no vol dir mancat de garanties per
al deutor, que fins a temps recents no va ser consumidor; tot plegat era transcendental en lactivitat creditcia hipotecria, ja que no conv oblidar que si de ben poc
serveix una hipoteca sense inscriure, encara de menys serveix una hipoteca que no
es pot executar de forma previsible. Es presta per tal de fomentar la riquesa, per,
bviament, tamb per poder recuperar all prestat amb els seus fruits o interessos remuneratoris, i vet aqu avui el gravssim problema de la hipoteca: la fase
de seguretat est plenament garantida, per la de realitzaci de valor ha fracassat
estrepitosament i, encara pitjor, les reformes han estat fins i tot blasmades pel TJUE.
Les coses sn com sn, no com ens agradaria descriure-les.
La imperiosa transposici de la Directiva 2014/17/UE haur de fer una clara dissecci de les diferents fases i la consegent legislaci aplicable per les quals
passa un prstec hipotecari des que sen demana informaci o sen fa publicitat
fins que, arribat el cas, es va a judici per reclamar el deute amb els seus interessos o
per donar-li soluci extrajudicial, que haur de ser la via preferent. Aix, fins i tot al
web del Banc dEspanya es diu que: La Directiva inclou una referncia a la daci en
pagament, que obliga els Estats a no limitar la llibertat de les parts per acordar que la
transferncia de la garantia al prestamista sigui suficient per reemborsar el prstec. A
ms, simposa als Estats ladopci de mesures de protecci al consumidor quan, un cop
finalitzat el procediment dexecuci, el deute no quedi saldat. No s la fase de reclamaci del deute lnica rellevant, ja que en aquesta tamb incideix la informaci que es
dons ab initio. Nhi ha prou a pensar en la clusula terra, o en la recent manifestaci
que el prstec hipotecari s oners. Caldria preguntar-se si pagant interessos amb
diferents tipus al llarg de la seva extensa durada pot ser una altra cosa; aix s,
sense oblidar que els fruits naturals com els civils no sempre i cada any es recollecten, cf. STS de 22 doctubre de 1993, juntament amb el fet que la compensaci
s automtica, i, anant ms enll, la mateixa frustraci de la fi del contracte no pot
ser la mateixa soluci per a linters fix que per al variable, ni deixar-se de calcular
els interessos perqu resultin negatius en una determinada fase, que no al llarg de
tota la seva durada.
| 3/2015
3/2015
Editorial
Dins de la variada legislaci que conflueix en lactivitat creditcia hipotecria, caldr
distingir la merament sectorial o bancria, inclosos els ndexs de referncia; la civil
de la nullitat sanci a la nullitat remei, o nullitat protectora dels consumidors; la
de protecci dels consumidors falta clarament una llista de clusules negres per a
lactuaci creditcia hipotecria, la resta sn vans intents daconseguir limpossible;
del mercat hipotecari la taxaci, sense girs copernicans per, arran de laugment del
que ha dextingir lentitat creditora, aconseguir, per mitj de la possibilitat de rebaixar-la al 75 %, que tot continu igual; nhi ha prou a calcular el 70 % del 75; aix s, en
executar-se, hauria de ser tan propera com fos possible a la subhasta; hipotecria
qu sinscriu (clusules essencials i tamb condicions generals), qu es garanteix,
quan prescriu, etc.; processal el control dabusivitat s indefugible, i una fase
contradictria breu, tamb; no importen les causes, sin el temps per a loposici a
lexecuci; caldr mirar qu sest fent a Europa, on tamb hi ha activitat creditcia i no
sest permanentment amb qestions prejudicials davant del TJUE, juntament amb
certes innovacions, com ara el pacte comissori a Frana, i fins i tot tributria tant
en constituir-se com en novar-se o en adjudicar-se. Per, sens dubte, amb dos clars
pilars, com sn que la protecci del consumidor no admet subterfugis la reiterada
actuaci del TJUE aix ens ho recorda, i, per la seva reiteraci, cal dir-ho, clarament ens
fa pujar els colors a la cara i, per descomptat, que de laltra part o creditor hipotecari la fase de realitzaci de valor ha de ser previsible i, bviament, que el qui presta
ha dobtenir els seus fruits s a dir, interessos remuneratoris, la qual cosa no es
contradiu amb la nullitat de les clusules abusives, ni necessriament amb els interessos negatius del tipus de referncia, en una concreta fase potser caldria preveure
que lentitat creditora obtingui, al llarg de la vida del prstec, una rendibilitat mnima.
Del que sha dit resulta que s imperis transposar la Directiva 2014/17/UE i, per
tant, reformar la legislaci sectorial o bancria de formalitzaci de loperaci aquesta legislaci sectorial ni pot suplir la dels consumidors, ni s el lloc per regular lactuaci notarial, que t la seva prpia i especfica; la informaci, que, quan deriva en una
cursa sobre el paper a veure qui informa de ms, esdev sobreinformaci, que s un altre perill que corre el consumidor, i que, en si, tamb s incompliment; la FIPER, FIPRE,
oferta vinculant i torna a transcriure a lescriptura pblica i en extracte al Registre de la
Propietat fins i tot literalment, les clusules de venciment anticipat; per cert, condicions generals, de les quals en realitat nicament se nexecuta una, que s la dimpagament, encara sense resoldre la problemtica de les tres quotes impagades i no prevista
en les anteriors a la Llei 1/2013. Es fa, doncs, necessari distingir el que s principal el
prstec del que s accessori la hipoteca, el que sn les clusules essencials del
que sn condicions generals com a tal, no negociables, ats que deixen de ser-ho
automticament, tot i que s rebutjables, per hauran de ser palmries i fins a quin
punt shan de copiar, transcriure, si necessriament ja shan hagut de facilitar en la
fase de negociaci prvia. I, finalment, lexecuci i el necessari control dabusivitat,
indefugible, tot i que aix exigeixi i exigir preveure una nova regulaci processal. El problema potser rau s un pssim exemple pretendre que lart. 129 LH sigui
un fidel transsumpte del judicial per en via extrajudicial a no voler ser innovadors.
Lart. 131 LH va complir amb escreix la seva funci; no la compleix lactual regulaci
processal, i, per descomptat, hi ha altres frmules, com sn ara el pacte comissori en
veritat, marci i el pacte que no dret real danticresi. El que no es pot s seguir a
lespera, dia s, dia tamb, dels pronunciaments del TJUE, del nostre TS i amb seriosos
dubtes sobre les qestions essencials, encara avui la retroactivitat conv no oblidar
que la nullitat consumidorista no s exactament la nullitat sanci del CC, o qu
sentn per integraci del contracte quan les seves clusules shan declarat abusives.
ngel Serrano de Nicols
Director
Doctor en Dret
Notari de Barcelona
LA NOTARIA |
| 3/2015
Sumar
Editorial
Inajornable regulaci de lexecuci del prstec hipotecari i, de passada, tota la seva ntegra regulaci,
fins i tot els interessos negatius
ngel Serrano de Nicols ..........................................................................................................................................................
Tribuna
Nova sessi de la Comissi dAfers Europeus a Barcelona

Ernesto Tarragn Albella...........................................................................................................................................................
Homenatge a lExcm. Sr. Jos Flix Belloch Julbe
Juan Bols Alfonso......................................................................................................................................................................
El Notari i la nova Llei de la Jurisdicci Voluntria
Joan Pic i Junoy .........................................................................................................................................................................
La Cort Arbitral de Catalunya: promoure i gestionar larbitratge amb vocaci integradora
Jos Alberto Marn Snchez .....................................................................................................................................................
Reforma de les lleis Hipotecria i del Cadastre: la representaci grfica de la finca com a element de
seguretat jurdica
Antonio Longo Martnez ...........................................................................................................................................................
Entrevistes
Hem de guanyar en eficcia, en temps de resposta, i tamb en la qualitat dels serveis que prestem
Carlos Lesmes Serrano ...............................................................................................................................................................
El principi general del Dret catal s fer un vot de confiana als ciutadans
Llus Puig i Ferriol.........................................................................................................................................................................
Potenciar la funci i el Collegi a tots els nivells ha estat i s la mxima prioritat
Joan Carles Oll i Favar ...........................................................................................................................................................
10
19
23
26
34
40
46
Doctrina
Jos Luis del Moral Barilari .......................................................................................................................................................
Antonio Ripoll Soler ....................................................................................................................................................................
Laudes zombis: la necessria unificaci dels criteris sobre reconeixement i execuci de laudes arbitrals
anullats a la seu de larbitratge
Jos Ignacio Garca Cueto, Felipe Nazar Pagani, Juan Manuel Soriano Llobera i Jaume Roig Hernando ........
Configuraci tcnica de les parelles de fet tot esperant una legislaci nacional en la matria
Gabriel de Reina Tartire ...........................................................................................................................................................
58
72
80
88
Prctica
Lactuaci notarial amb relaci a la coordinaci grfica i a la concordana entre Registre de la Propietat,
Cadastre i realitat fsica
Vctor Esquirol Jimnez..............................................................................................................................................................
Javier Mic Giner .........................................................................................................................................................................
94
100
Internacional
Recensi bibliogrfica..............................................................................................................................................................
104
Sentncies
Sentncies del Tribunal Suprem
Redacci Wolters Kluwer ...........................................................................................................................................................
Sentncies del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
LA NOTARIA |
| 3/2015
106
113
Resolucions
Resolucions de la Direcci General dels Registres i del Notariat en recursos contra qualificacions mercantils i de la propietat
Fernando Agustn Bonaga .......................................................................................................................................................
Resolucions de la Direcci General de Dret i Entitats Jurdiques de la Generalitat
117
145
Vida Corporativa
Notcies corporatives i del mn del Dret ..........................................................................................................................
150
LA NOTARIA |
| 3/2015
Ernesto Tarragn Albella
Vicepresident de la CAE
Notari de Castell de la Plana
Amb la normalitat de qui arriba a casa,

es van reunir a Barcelona, a finals de novembre de 2015, els notaris delegats de
vint-i-nou pasos europeus, per celebrar
una nova sessi de la Comissi dAfers
Europeus (CAE) de la Uni Internacio
nal del Notariat (UINL). El Collegi de
Notaris de Catalunya, en la seva con
dici de seu semipermanent, va acollir
per tercer any consecutiu aquesta co
missi per tractar els temes dactualitat
notarial.
Amb un programa de treball feixuc, es
va tenir loportunitat de conixer les no
vetats legislatives que hi ha hagut des de
lltima sessi, que va tenir lloc labril de
2015, a la Repblica de San Marino; com
provar les tendncies de cada Notariat, i
quins problemes els urgeixen en lexer
cici de la seva funci. En aquestes troba-
LA NOTARIA |
3/2015
| 3/2015
des, es posa de relleu la importncia de

la dimensi poltica que t la CAE, que
no s noms una comissi tcnica destudis notarials, sin que, en concrrer pasos
que no formen part de la Comunitat Europea (com, per exemple, Sussa), no formen
part del CNUE, i s en seu de la UINL on es
coneixen les realitats notarials, siden
tifiquen els punts en com, es valoren
les divergncies, es formen aliances i
dissenyen estratgies.
En aquesta ocasi, ens va acompanyar el President de la UINL, el Notari de
Dakar (Senegal) Daniel-Sdar Senghor, el
qual va informar de les novetats al si de
la UINL i de les reformes estatutries que
es pretenen fer en aquest important any
electoral, ja que al Congrs Internacio
nal de Pars (octubre de 2016) selegir
un nou President i crrecs directius de
Tribun
Nova sessi de la Comissi dAfers Europeus

a Barcelona
la Uni. Als notaris europeus presents a

Barcelona, sels va donar la primcia de la
presentaci de la candidatura espanyo
la, que, amb un equip capitanejat pel
Notari de Barcelona Jos Marqueo de
Lamo, creu trobar-se en condicions dassumir la responsabilitat de la direcci i
coordinar lesfor de tots els notariats per
aconseguir lobjectiu com dun Notariat
fort i respectat a tot el mn.
Des de lltima Presidncia espanyola, el 1977, el Notariat espanyol ha col
laborat en totes aquelles tasques cor
poratives que sens han encomanat, i
ha estat constant el treball dels nostres
consellers generals, dels nostres delegats
en les diferents comissions continentals i
intercontinentals, ponents en congressos
i trobades notarials. La feina ben feta de
consellers com Tito Sim, Juan Francis-
Tribuna
atractiu turstic sn els que reben ms
visites destrangers. Ser estranger no
ha de suposar cap minva en els drets
del ciutad o dificultar el seu exercici;
per, a la prctica, els ciutadans segueixen trobant nombrosos obstacles
en la seva vida quotidiana en exercir
aquests drets.
Una de les dificultats est en lobligaci que hi ha per als ciutadans
estrangers de presentar documents
que aportin la prova requerida per
gaudir dun dret o quedar subjecte a
una obligaci. El Notariat, en la seva
vocaci de servei social, ha daportar
solucions als problemes jurdics quotidians, i daix tracta el present estudi en curs.
co Delgado de Miguel o Rafael GmezFerrer, sempre en la nostra memria, i de

tants altres afortunadament encara entre
nosaltres, ha estat un exemple per a tots.
experimental en curs sen va informar en

la nostra reuni; no en va, els qui estem
al capdavant daquest projecte som delegats a la CAE.
Lactivitat internacional s molt

intensa, en un mn globalitzat i amb
permanents tensions entre blocs. Nhi
ha prou per demostrar-ho les reunions
de la Task Force Civil Law-Common Law,
que busquen punts de trobada amb el
mn jurdic anglosax, o trobades amb
tcnics topgrafs escandinaus, dels quals
sen va donar compte en la nostra sessi
de la CAE.
Estar pendents de la realitat nota

rial i realitzar estudis que puguin ser
tils als notariats europeus i, en defi
nitiva, a les societats a les quals servei
xen s la ra de ser de la CAE; per aix,
lanlisi dels estudis en curs s una de les
raons per les quals ens reunim. En aquesta ocasi, es va presentar linforme final i
la sntesi del treball sobre levoluci del
Dret de Famlia, magistralment coordinat per la Notria de Xixona Mara de los
Reyes Snchez Moreno, que va exposar
les noves tendncies en matria dunions
i parelles de fet, filiaci, matrimoni i divorci. Cal destacar laugment de la llibertat
de pacte i latribuci de competncies
notarials en aquesta matria. Aquest
treball important b mereix la mxima
difusi.
Si el Notari s, per essncia, un

Jurista prctic destinat a aportar
seguretat en els negocis jurdics, la
seguretat formal s essencial en la
nostra missi. Amb aquesta finalitat
es va iniciar el projecte de segell
notarial de seguretat (SNS)
Si el Notari s, per essncia, un Ju
rista prctic destinat a aportar segure
tat en els negocis jurdics, la seguretat
formal s essencial en la nostra missi.
Amb aquesta finalitat es va iniciar el
projecte de segell notarial de segure
tat (SNS), els detalls del qual es poden
consultar al web de la UINL (http://www.
uinl.org/8/sello-notarial-de-seguridad) i
dels avenos del qual en la segona fase
Altres estudis en curs es refereixen als

temes segents:
Lactivitat notarial en relaci amb
el ciutad estranger. Segons fonts
de la Comunitat Europea, ms de
dotze milions de persones estudien,
treballen o viuen en un Estat Membre
del qual no sn nacionals, per la mobilitat no es limita a ciutadans europeus, sin que tamb s molt intensa
referida a altres nacionals extracomunitaris; en especial, els pasos amb
La collaboraci entre notaris.

Aquest estudi tracta el tema des de diferents punts de vista: la collaboraci
prpiament dita entre dos o ms
notaris en un mateix afer, del qual el
projecte EUFIDES ns un exemple:
les regles de la legtima competncia
entre notaris, i la collaboraci amb altres professionals, com ara advocats,
economistes, enginyers o tcnics topgrafs, que ofereixen diverses solucions dactuar interprofessionalment.
La responsabilitat civil professio
nal. Es pretn realitzar un panorama
dels diferents escenaris de responsabilitat professional europea, les seves
formes de cobertura i labast de les
assegurances.
Un tema clssic s el treball sobre
lharmonitzaci dels conceptes certificaci, legalitzaci i autenticaci en els
diferents notariats europeus.
Lacte ms important de la reuni va

ser la celebraci duna nova sessi
de lAcadmia Notarial Europea,
en qu es va posar de manifest la
importncia de protegir els ms
dbils i la transcendent funci que al
Notariat li correspon respecte daix
Per, sens dubte, lacte ms important de la nostra reuni va ser la celebraci duna nova sessi de lAcadmia
Notarial Europea, lobertura de la qual
LA NOTARIA |
| 3/2015
Nova sessi de la Comissi dAfers Europeus a Barcelona
va ser presidida pel Notari honorari francs Pierre Becqu, President de la CAE; el
Deg del Collegi de Notaris de Catalunya,
Joan Carles Oll Favar; el President de la
UINL, Daniel-Sdar Senghor, i el President
del Tribunal Suprem i del Consell General
del Poder Judicial, Carlos Lesmes Serrano.
Tots ells, en les seves paraules, van posar
de manifest la importncia de protegir els
ms dbils i la transcendent funci que al
Notariat li correspon respecte daix.
Sota la coordinaci del Notari de Reus
Pedro Carrin, es va tractar el tema de la
Protecci de les persones vulnerables
i, com s tradicional a lAcadmica, es va
comptar amb ponents que van presentar
diferents punts de vista sobre un tema
dinters actual. En aquesta ocasi, el punt
de vista doctrinal va ser a crrec de Carlos
Martnez de Aguirre Aldaz, Catedrtic de
Dret Civil de la Universitat de Saragossa; el
punt de vista tcnic mdic va ser a crrec
de Jordi Medallo Muiz, Doctor Forense i
Director de lInstitut de Medicina Legal i
Cincies Forenses de Catalunya; el punt
de vista notarial el va exposar Almudena
Castro-Girona Martnez, Notria de Castellbisbal i Directora de la Fundaci Aequitas del Consell General del Notariat, i,
per acabar, el punt de vista judicial el va
presentar Maria Eugnia Alegret Burgus,
Magistrada i antiga Presidenta del Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya.
La intervenci de ponents tan illustres va donar lloc a una animada par-
LA NOTARIA |
| 3/2015
ticipaci en el debat dels mateixos delegats de la CAE i del pblic en general.

Els qui vam assistir a la reuni no podem deixar de reconixer, un cop ms, la
dedicaci i la bona acollida del Collegi
de Notaris de Catalunya i, en nom de tots

els delegats de la CAE, des daqu vull expressar al Deg i a tots els components
daquest Collegi el nostre profund agrament per la seva hospitalitat.

Text ntegre de la intervenci de Juan Bols Alfonso, notari de Madrid,
en lacte dhomenatge que va tenir lloc al Collegi de Notaris de Catalunya
el 14 doctubre de 2015
Juan Bols Alfonso

Notari de Madrid
I.
INTRODUCCI
Honorable Conseller dInterior de la

Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Jan
Guasch, Excellentssimes i Illustrssimes
Autoritats, Illustrssims Srs. Deg i Vicedeg del Collegi de Notaris de Catalunya,
senyores i senyors, benvolguts amics i
companys:
Les meves primeres paraules han
de ser dagrament a la Junta Directiva
del Collegi de Notaris de Catalunya i al
seu Deg, per la invitaci a participar en
aquest acte dhomenatge a Jos Flix
Belloch, invitaci que vaig acceptar amb
gust, si b he de confessar que, en un
10
primer moment, vaig dubtar, perqu em

preguntava si tenia sentit venir a Barcelona a glossar la figura de Jos Flix, ja
que s evident que els notaris daquest
Collegi, en el qual en Jos Flix va exercir durant trenta anys i del qual va ser el
Deg durant sis anys, el van conixer tant
o ms que jo.
Per aviat vaig dissipar els meus dubtes, ja que les raons per acceptar la invitaci eren clares i diverses:
1. En primer lloc, per la importncia que
el Collegi de Notaris de Catalunya
bressol de grans notaris i el de major dimensi del pas t i ha tingut
sempre per a limpuls i el desenvolupament de la instituci notarial.

2. En segon lloc, perqu aquest va ser el
meu Collegi dingrs al Notariat, en el
qual vaig prendre possessi de la meva primera Notaria de Gandesa, de la
m de Ramon Faus Esteve, i ja sabeu
que la primera Notaria i tot el que la
recorda es porta sempre al cor.
3. I, en tercer lloc, i per sobre de tota
la resta de raons, sc aqu perqu
aquesta s una oportunitat que sem
brinda de satisfer un deute pendent,
un deute de gratitud, ja que tinc un
deute amb Jos Flix, el qual, durant
LA NOTARIA |
3/2015
| 3/2015
els durs anys en els quals vam tenir la

responsabilitat compartida amb la
resta de degans de traar la poltica del Notariat del segle XXI, va ser
un company de viatge insubstituble pel seu talent i empenta, qualitats que van ser indispensables per a
limpuls de les reformes que havem
demprendre i que no sempre serien
ben enteses per alguns companys.
Segons les dades del llibre Els degans, de Laure Pagarolas i Llusa Cases,
Jos Flix va nixer a Valncia, el 22 de
setembre de 1945, al si duna famlia
rellevant de juristes i poltics dorigen
valenci, per amb fortes vinculacions a
Arag i Catalunya:
Sem brinda loportunitat de satisfer

un deute de gratitud amb Jos
Flix, el qual va ser un company de
viatge insubstituble pel seu talent i
empenta, qualitats que van resultar
indispensables per a limpuls de les
reformes que havem demprendre
De tendncia democristiana liberal,

va ser Vicepresident de lAssociaci
Catlica Nacional de Propagandistes
i membre fundador del grup Tcito.
En efecte, tots els que vam acceptar

lany 1999 la responsabilitat dadaptar el
Notariat al segle XXI rem conscients que
shavia dadoptar una postura progres
sista de reformes i canvis per modernitzar
la instituci i potenciar el valor del nostre
sistema de seguretat jurdica preventiva.
La dificultat daquesta tasca exigia la
unitat de tots els degans i un reparti
ment raonable de papers entre el President i el Vicepresident, com va ocrrer,
ja que he de reconixer que, com a President, sempre vaig comptar amb el recolzament de Jos Flix, ja que, com em
deia, podem discrepar en assumptes
tangencials, per coincidim plenament
en lessencial.
Aquest acte s, doncs, una magnfi
ca ocasi per manifestar pblicament
el meu reconeixement i gratitud a Jos
Flix Belloch Julbe.
II.
RESSENYA BIOGRFICA
Jos Flix ha estat, sens dubte, un

Notari de prestigi reconegut i un bon
Jurista, collaborador amb la Universitat i
Publicista, per la nota que marca la diferncia entre la seva figura i la daltres
grans notaris s la gran vocaci per la
poltica corporativa.
I aix va ser quelcom natural, si tenim
en compte els seus antecedents familiars.
LA NOTARIA |
| 3/2015
El seu pare, Jos Mara Belloch Puig,

Jutge de professi, aviat va destacar
per una vocaci poltica al servei de la
transici democrtica.
Es va afiliar al partit Uni Democrtica

de Catalunya (UDC) dAntn Cae
llas i va passar desprs a la Unin de
Centro Democrtico (UCD) dAdolfo
Surez, essent Governador Civil de
Huelva, lany 1976; de Guipscoa, el
1977, i, finalment, de Barcelona, entre
els anys 1977 i 1980.
La seva mare, Marita Julbe Climent,
va pertnyer al cos tcnic de funcionaris de lAdministraci Civil, i va ocupar,
entre altres crrecs, el de responsable
de la Delegaci Provincial del Ministeri
dInformaci i Turisme a Barcelona.
La famlia Julbe t una tradici

jurdica que procedeix de diversos
segles enrere, i hi trobem magistrats,
registradors de la propietat i notaris.
Amb aquest ambient familiar, no
sorprn la trajectria professional de
Jos Flix
La famlia Julbe t una tradici jurdica que procedeix de diversos segles enrere, i hi trobem magistrats, com Santiago
Mara Julbe (ja el 1867); registradors de la
propietat, com Flix Julbe Munn, i notaris, com Santiago Julbe Climent.
El matrimoni Jos Mara i Marita va tenir tres fills: Jos Flix, Santiago, escriptor
i periodista, i Juan Alberto, Jutge amb una
trajectria professional i poltica brillant. Va
ser fundador de lAssociaci de Jutges per
la Democrcia; Magistrat, del 1981 al 1990,
i President de la Secci Segona de lAudin
cia Provincial de Biscaia; Vocal del Consell
General del Poder Judicial; Ministre de

Justcia (1993-1994); Ministre de Justcia
i Interior (1994-1996); Diputat al Congrs
per Saragossa; Senador, Alcalde daquesta
ciutat i avui, des del 16 dabril de 2015, Jutge
de lAudincia Provincial de Saragossa.
Amb aquest ambient familiar, no sorprn la trajectria professional de Jos Flix:
1. Va estudiar el batxillerat al seu estimat Terol: primer, als Hermanos de
las Escuelas Cristianas de La Salle i,
desprs, a lInstituto de Segunda Enseanza.
2. Va cursar els estudis de Dret a la Universitat de Saragossa, i es va llicenciar
amb premi extraordinari.
3. Va aprovar les oposicions dingrs al
Notariat abans de complir els 26 anys,
en les proves celebrades en aquest
mateix Collegi Notarial, i va prendre
possessi de la seva primera Notaria
de Calaf lany 1971.
4. Per oposici restringida, el 22 de
mar de 1974, va ser nomenat Notari
de Ronda, on va romandre durant
deu anys.
Durant aquesta etapa, el seu tarann polticament inquiet el va portar
a participar en la constituci de la
primera Associaci de Forces De
mocrtiques de la ciutat de Ronda,
i, a ms, pel seu arrelament, va ser
designat membre del Consell dad
ministraci del Monte de Piedad y
Caja de Ahorros de Ronda.
Precisament el meu primer coneixement personal de Jos Flix va tenir lloc en lpoca de Ronda, ja que,
11
Tribuna
De lideari de Foro Notarial, interessa
destacar, entre daltres, els segents objectius, que conserven la vigncia:
Primer objectiu: donar a conixer
millor la funci notarial i, en especial, lassessorament imparcial, gratut
i compensador dels desequilibris dinformaci jurdica de les parts, exercit
en rgim de lliure competncia.
LAsociacin Foro Notarial entenia,

ja el 1994, que era necessria
la renovaci del marc normatiu
contingut en la venerable Llei del
Notariat de 1862 mitjanant una
nova Llei Orgnica del Notariat o, si
es prefereix, una Llei de Seguretat
Preventiva
essent jo Notari dAntequera, vaig
coincidir amb Jos Flix en algunes
tertlies notarials en les quals destacava pel seu talent, empenta i com a
polemista doratria brillant que no
deixava ning indiferent.
5. Lany 1984 va ser nomenat Notari
de BarcelonaHorta i, finalment, el
1987, va prendre possessi de la seva
Notaria de Barcelona al capdavant de
la qual ha roms fins a la mort.
s a dir que, com ja vaig dir, Jos Flix
ha pertangut a aquest Collegi de Notaris
de Catalunya durant trenta anys, a banda
del perode a Calaf, i nha estat el Deg
en dos mandats consecutius: 1999-2001
i 2002-2004.
Durant els sis anys de Deg, Jos
Flix i la seva Junta Directiva van desenvolupar una intensa activitat renovant
lorganigrama del Collegi i millorant-ne
leficcia.
Per, en rigor, no em correspon a mi
parlar-vos de lactivitat collegial durant
els dos mandats de Jos Flix, tema que
la majoria de vosaltres heu viscut de primera m.
El que minteressa destacar aqu i ara
s la labor que va portar a terme Jos
Flix en relaci amb la poltica corpo
rativa nacional, com a Vicepresident
del Consell General del Notariat, du
rant sis anys, des del 1999 fins al 2004.
12
III.
JOS FLIX BELLOCH I LA VI

CEPRESIDNCIA DEL CONSELL
GENERAL
Per comprendre laportaci de Jos

Flix a la poltica del Consell General del
Notariat, cal partir duna dada evident.
El pensament poltic de Jos Flix
Belloch est recollit a lideari de lAso
ciacin Foro Notarial, i aquest ideari s
lequipatge amb el qual Jos Flix va
accedir al Consell i que, en part, va ser
compartit pels degans.
Per aix, sentn millor la coherncia
de la seva labor poltica si diferenciem
tres etapes:
1. Des de la fundaci de lAsociacin Foro Notarial fins a linici del seu mandat
com a Vicepresident del Consell.
2. En segon lloc, els sis anys de la Vicepresidncia.
3. I el perode final, des de gener de
2005 fins a la seva mort.
A)
EL PRIMER PERODE: 1994-1999
LAsociacin Foro Notarial fou constituda el 19 de febrer de 1994.

Jos Flix, autntic lder, promotor,
fundador i nima de lAssociaci, va ocupar una de les vocalies.
Respecte daquest ltim, el 1997, Jos

Flix escrivia el segent:
Els defensors del fet que el Notari
no ha dexercir la seva professi en
rgim de lliure competncia sn vctimes desquemes mentals periclitats per certament comprensibles.
No obstant aix, vivim en un mn
que no concep leficincia al marge de la competncia, i considera
que labsncia daquesta perjudica
sempre el consumidor o lusuari de
serveis.
La competncia existeix per fi
avui, almenys fins a cert punt. Lintent dofegar-la a travs de mecanismes corporativistes desincentivadors del treball (Mutualitat, Fons de
Compensaci, etc.) no t futur.
Les limitacions a la lliure competncia noms sn admissibles en la
mesura que tinguin una base legal,
i avui, lany 1997, noms la tenen el
rgim daccs a la funci, la competncia territorial i laranzel.
Segon objectiu: Aconseguir que
la intervenci notarial equivalgui
a la mxima seguretat possible
en temes com la realitat del ttol del
transmissor, labsncia de crregues
i la immediata inscripci del ttol als
registres, advocant, en aquest sentit,
per reconduir la funci qualificado
LA NOTARIA |
| 3/2015
ra a lextensi amb la qual va ser concebuda en la primera Llei Hipotecria.

Tercer objectiu: reformar els aran
zels de conformitat amb criteris de
racionalitat i economia, posant fre a
les tendncies ultraliberalitzadores,
que destruirien el sistema, ja que acabarien amb la imparcialitat del Notari
i introduirien, en benefici exclusiu
dintermediaris i grans operadors, tota mena de corrupteles.
Per, sense cap mena de dubte, i
sobre totes les coses, lAsociacin
Foro Notarial entenia, ja el 1994,
que era necessria la renovaci del
marc normatiu contingut a la vene
rable Llei del Notariat de 1862 mit
janant una nova Llei Orgnica del
Notariat o, si es prefereix, una Llei
de Seguretat Preventiva.
Aquest ideari va estar present en lactivitat portada a terme per Foro Notarial al llarg dels anys successius i va ser
completat el 1998, com no podia ser
duna altra manera, amb laposta decidida a favor de la plena incorporaci
al Notariat de les noves tecnologies.
Al respecte, el 1998, Jos Flix escrivia
el segent:
En la mesura que siguem tils a la
societat i demostrem que som un cos
modern amb capacitat dadaptaci,
la nova legislaci ens tindr en compte. En un altre cas, restarem relegats
a un gueto jurdic amb funcions cada
cop ms limitades i insignificants. No
hem de canviar la nostra tasca en el
fons, per s en la forma. No tindrem
al client al davant, sin un correu
electrnic i/o a un altre Notari online
que s que t al client al davant.
B)
EL PERODE DE LA VICEPRESIDNCIA DEL CONSELL GENERAL DEL

NOTARIAT ESPANYOL
La incorporaci de Jos Flix al Consell General del Notariat li va donar una

magnfica oportunitat per impulsar la poltica notarial dacord, fins on era possible,
amb lideari del Foro Notarial.
Per raons fcilment comprensibles,
lactivitat del Foro Notarial no va hivernar, sin que va quedar en un segon ter-
LA NOTARIA |
| 3/2015
me en el de lhonesta collaboraci,
per a no obstaculitzar la labor del Consell
General i del seu Vicepresident.
El Consell General, amb la Vicepresidncia de Jos Flix i la Presidncia de qui us
parla, es va constituir el gener de 1999.
No s el moment ni el lloc per fer un
reps de tota lactivitat desplegada pel
Consell en aquells anys, per la qual cosa
em centrar en els temes ms rellevants
en els quals la participaci de Jos Flix i
de la Junta Directiva del Collegi de Catalunya va tenir una gran importncia.
A la presa de possessi com a Vicepresident, Jos Flix va insistir en tres punts:
1. La necessitat de donar a conixer millor la nostra funci.
2. La necessitat de perfeccionar el sistema evitant duplicitats amb els registradors, sempre en harmonia amb ells.
3. La necessitat duna Llei de Seguretat
Jurdica Preventiva.
Aquests, entre altres punts, van ocu
par bsicament la feina del Consell. Aix:
1. La necessitat de donar a conixer
millor el valor de la nostra funci
era evident, com ho demostra el fet
que, transcorreguts noms tres mesos des de la constituci del Consell,
vam rebre un primer toc datenci,
tan greu com inesperat, com va ser la
rebaixa dels aranzels en un 25%, portada a terme pel Govern el 16 dabril
de 1999, sense justificaci tcnica ni
memria econmica.
Aquest fet, com va advertir Jos Flix,
va posar de manifest la necessitat urgent de millorar la comunicaci amb
la societat i, especialment, les relacions amb el Ministeri dEconomia, per
fer-nos escoltar i per posar en valor la
nostra funci.
I el cert s que, grcies a la nova poltica de relacions institucionals, ja no
ens va agafar de sorpresa el Reial De
cretLlei 23 de juny de 2000, de me
sures urgents dintensificaci de la
competncia en mercats de bns i
serveis, que va introduir diverses mesures liberalitzadores, entre daltres,
la possibilitat daplicar descomptes
en laranzel notarial.
El Consell va poder presentar diversos informes previs, ats que la primera intenci del Govern era establir
aranzels lliures de mxim, duna banda, per assimilaci amb el tradicional
aranzel dels corredors de comer i, de
laltra, perqu la sentncia del cas Model del Tribunal de Justcia de la Uni
Europea shavia manifestat en contra
duns aranzels sense sostre.
Com explicar posteriorment, lany
2001, Jos Flix en linforme sobre Notariado y competencia, que va remetre
a tots els seus collegiats i als degans,
la soluci dadmetre rebaixes i, fins i
tot, laranzel lliure a partir de certa xifra
podia no agradar als notaris, per el
Consell estava en lobligaci de mantenir el sistema daranzel fix, fins i tot
amb descomptes, si aix comportava
el rebuig de laranzel lliure de mxims.
En un altre ordre de coses, per remar
car el valor econmic i social del No
tariat i la seva presncia a la societat,
el Consell va organitzar el Foro Nota
riado 2000, que va tenir tres seus: Se
villa sobre la persona, els seus drets
i la seva protecci, Madrid sobre
leconomia i el Notariat i Barcelona
sobre les tecnologies modernes.
Al frum o simposi de Barcelona,
celebrat els dies 26 i 27 doctubre
de 2000, sota la Presidncia de Jos
Flix, es van tractar aspectes legals i
tcnics de la signatura electrnica i es
13
Tribuna
va presentar el projecte e-Not@rio,
netament catal per lorigen, sobre el
qual tornar a parlar.
Al frum o simpsium de Barcelona,

celebrat els dies 26 i 27 doctubre
de 2000, sota la Presidncia de Jos
Flix, es van tractar aspectes legals i
tcnics de la signatura electrnica i
es va presentar el projecte e-Not@rio
2. Respecte de la necessitat de perfec
cionar el sistema evitant duplicitats
amb els registradors, sempre en
harmonia amb ells.
El Consell, com es va acordar en la
primera sessi de gener de 1999,
era partidari del dileg i duna feina
en com amb els registradors, respecte dels quals Jos Flix acostumava a
dir: Els vull tant com a mi, per no
ms.
Per no va ser fcil mantenir una relaci cordial, ja que Antonio Pau, Degpresident del Collegi de Registradors
dEspanya, de manera inesperada, va
fer unes declaracions al diari Expansin, el 21 de mar de 2000, en les
quals proposava, entre altres coses,
reciclar els notaris com a gestors i que
les rectificacions de les escriptures les
fessin els registradors.
A ms, el 17 de juliol de 2000, a la
pgina 8 de lABC, van aparixer unes
declaracions del mateix Antonio Pau,
en relaci amb les mesures liberalitzadores esmentades del 23 de juny de
2000, en les quals es llegia el segent:
Es parla del fet que pot haver-hi
duplicitat entre la funci notarial i la
registral, per estan perfectament
delimitades. El Notari fa documents
i el Registrador controla la legalitat
daquests documents, si estan adaptats al Dret. Pot haver-hi duplicitat entre la intervenci de lAdvocat i del Notari, ja que el document est elaborat
per lAdvocat, per la llei obliga a
acudir al Notari i fer un document
pblic. Shauria de deixar llibertat al
ciutad per acudir al Notari quan ho
consideri necessari, i aix s que seria
una mesura liberalitzadora.
14
El Consell no va rebre cap explicaci

dunes declaracions tan sorprenents i
inoportunes.
Jos Flix, que en la sessi del Consell
del 8 dabril de 2000 havia manifestat el seu recolzament incondicional i
la seva identificaci absoluta i plena
amb la poltica del Consell i del seu
President, a linforme del 17 dabril
de 2001, va escriure el segent:
El problema, aqu i ara, sense
perjudici daltres qestions de prioritat substancial, s el de les relacions
entre ttol i inscripci.
Per als registradors, el Notari ha de
limitar-se a datar, identificar i apreciar
la capacitat. La signatura electrnica
datar i identificar, per la qual cosa el
Notari sobra en els camps en els quals
interv el Registrador.
La lluita pel control de la legalitat
s la lluita per la supervivncia. Qui
no ho entengui aix, viu en la inpia.
I el cert s que la coincidncia de plantejaments de Jos Flix i dels degans
en aquest tema tant delicat era total, i
es resumeix aix:
El control de legalitat lefectua el
Notari en el moment de la contractaci, en el moment de la veritat,
quan es lliura el preu i sadquireix
la propietat, i s aquest el moment
en el qual les parts han de gaudir
de seguretat jurdica.
La qualificaci posterior del Registrador est dirigida a comprovar la
regularitat del document i la seva
harmonia amb els assentaments
del Registre.
Per aix, els negocis immobiliaris
neixen i es desenvolupen al marge del Registre. No ss propie
tari per estar inscrit, sin que
sest inscrit per ser propietari.
Dit duna altra manera, el Registre
funciona grcies a linput de qualitat que li proporcionen els documents administratius, judicials i notarials, per no els documents privats.
A partir de la Llei 24/2001, en vigor
des de l1 de gener de 2002, amb el
canvi de la cpula registral, les relacions entre les cpules dels dos col-
lectius es van tensar encara ms, i

aquest ambient tens va donar lloc,
desgraciadament, a desacords constants entre uns i altres, enfrontaments
gens desitjables i que noms es podien superar amb el dileg.
Jos Flix i la resta de degans rem
partidaris de la reflexi i del debat, en
el qual santeposessin els interessos
generals de la societat als corporatius, assumint qualsevol crtica, per
depurar el funcionament del sistema
eliminant-ne les imperfeccions.
Per aquest debat no va ser possible,
ja que el Notariat va marcar unes lni
es vermelles que no es podien traspassar, com:
El valor superior del document notarial davant el document privat, ja
sigui en suport paper o electrnic.
El rebuig absolut de lafirmaci
que el Notari no s imparcial, per la
qual cosa no pot controlar la legalitat, restant reduda la seva funci
a la dun mer testimoni legitimador
de signatures, en contra del que
declara el nostre Tribunal Consti
tucional en Sentncia 207/99.
La soluci al problema va quedar pendent i noms es trobar amb grans
dosis de dileg i sensatesa.
3. Sense cap mena de dubte, la unifi
caci de la fe pblica extrajudicial
va ser un dels temes estrella del Consell, impulsat per Jos Flix i la seva
Junta Directiva.
A partir del gener de 1999, el Govern va
fer els passos necessaris per fer veure
als dos collectius que estaven condemnats a entendres, com ho demostrava
el fet que el Ministeri dEconomia recolzava la reforma de lart. 318 LEC, que
equiparava la plissa intervinguda per
Corredor de Comer a lescriptura notarial a lefecte de prova en el procs.
El 30 de juny de 1999, Jos Flix,
plenament recolzat pel Consell, va
encarregar a un grup de tres notaris
(Francisco Consegal, Jos Luis Gmez
i Jos Marqueo) i tres corredors de
comer (Juan Ramn Ortega, Fernando Bautista i Rafael Bonardell) la preparaci dunes bases per a la possible
fusi dels dos cossos de fedataris.
LA NOTARIA |
| 3/2015
Lencrrec es va concloure a primers

doctubre i el text va rebre el vistiplau
de Mara ngeles Vallv i de Jos
Flix Belloch, vicepresidents dels
respectius consells.
A Adolfo Pries i a qui us parla, els va
restar la tasca de convncer els consells respectius i el Govern de la convenincia i loportunitat de la unificaci, com a suma de competncies per
a aconseguir ms eficcia al sector.
El Consell General del Notariat va
aprovar la fusi en la sessi del 6 de
novembre de 1999, a lHotel Finis
terre de la Corunya, un dia desprs
que el Consell dels Corredors hagus
aprovat per unanimitat el projecte de
fusi.
I, com ja sabeu, desprs de la introducci duna esmena al Senat, el procs va culminar en virtut de la dispo
sici addicional vintiquatrena de
la Llei 55/1999, de 29 de desembre,
de mesures fiscals, administratives
i de lordre social (lanomenada Llei
dAcompanyament dels Pressupostos
per a lany 2000).
El Reial Decret de 22 de setembre de
2000 la va fer efectiva des de l1 doctubre de 2000.
4. En relaci amb la reforma de la mu
tualitat.
El Consell va heretar un tema molt delicat i difcil, que havia donat als notaris, en general, i a Jos Flix i Foro
Notarial, en particular, molts maldecaps, i al qual des dun principi Jos
Flix va dedicar especial atenci com
a Vicepresident de la Junta de Patro
nat.
El 1999 existia un projecte de reforma
que tractava de superar les crtiques
al sistema de la mutualitat.
A lespera de laprovaci, que mai es
va produir!, calia reduir amb urgncia les aportacions, superant qualsevol idea penalitzadora de la feina. A
aquest efecte, es va dictar lOrdre de
5 doctubre de 1999, per la qual es van
canviar els criteris daportaci per establir frmules ms igualitries.
A ms, era imprescindible aclarir la
dedubilitat dall pagat el 1999
LA NOTARIA |
| 3/2015
i que el Govern recolzs ladap

taci de la mutualitat a la legalitat
vigent.
Respecte del primer, la Direcci Ge
neral de Tributs, el 24 de mar de
2000, va resoldre de manera positiva
la consulta sobre la dedubilitat de les
aportacions.
Respecte del segon, el Govern va
estar dacord a introduir la qesti
a la Llei dAcompanyament, per
facilitar als notaris laccs al Rgim
dAutnoms de la Seguretat Social,
que requeria la cobertura legal imprescindible.
El Reial Decret 1505/2003, de 18 de
desembre, va establir la inclusi al RETA dels notaris actius i jubilats, posant
fi, en all essencial, a un assumpte
tant delicat, amb gran satisfacci per
part de Jos Flix i la resta de membres de la Junta de Patronat.
5. Les noves tecnologies.
Una altra matria en la qual lempenta
de Jos Flix i de la seva Junta Directiva va resultar decisiva va ser la relativa a laposta decidida del Consell
per la incorporaci al Notariat de les
noves tecnologies.
Jos Flix, des del primer moment,
va recolzar fermament un projecte
global per introduir en la prctica notarial la utilitzaci de les noves tecno-
logies i els sistemes de comunicaci

telemtica ms moderns.
No s casualitat que la primera realitat
en aquesta matria fos la creaci de
lesmentada plataforma de comunicaci segura e-Not@rio, a iniciativa del
Collegi de Catalunya, per a la signatura doperacions creditcies, i que, com
vaig dir, va ser presentada al Simposi
de Barcelona, loctubre de 2000.
El Reial Decret 1505/2003, de 18 de

desembre, va establir la inclusi al
RETA dels notaris actius i jubilats,
posant fi, en all essencial, a un
assumpte tant delicat, amb gran
satisfacci per part de Jos Flix i
la resta de membres de la Junta de
Patronat
La segona realitat, i important, va ser
limpuls a la reforma del marc normatiu portada a terme amb la Llei
24/2001, amb el reconeixement del
document pblic electrnic.
Sense oblidar, per descomptat:
El recolzament a lactivitat de FESTE.
La creaci de la signatura electrnica avanada dels notaris per a
la remissi de documents a altres
funcionaris o tercers identificats.
15
Tribuna
No obstant aix, com deia Jos Flix,
es va aconseguir una minireforma del
sistema grcies a laprovaci de la
tants cops esmentada Llei 24/2001,
de 27 de desembre, de mesures
fiscals, administratives i de lordre
social, que va entrar en vigor l1 de
gener 2002 i va incorporar novetats
importants, unes que afectaven el
Notariat, en particular, i daltres que
afectaven el sistema de seguretat jurdica preventiva, en general:
La signatura de convenis per a

la gesti global dimpostos per
internet, a travs de lesmentada
plataforma e-Not@rio, incloent la
signatura de convenis amb ajuntaments, comunitats autnomes i
amb el Cadastre.
La creaci, el 29 de juny de 2002,
de lINTI (Instituto Notarial para las
Tecnologas de la Informacin, SL).
La signatura, el 2002, del conveni
amb la Fbrica Nacional de Moneda
y Timbre, responsable de la signatura electrnica notarial, doncs es va
considerar convenient que la signatura electrnica dels notaris estigus avalada tcnicament per lEstat, a
travs del Ministeri dEconomia.
La creaci, el febrer de 2003, de
lndex informtic notarial.
Laprovaci, l1 dabril de 2003, de
la Llei de la Nova Empresa, com a
primer avan significatiu en la constituci telemtica de societats.
I, sobretot, la constituci del Consell com a entitat de certificaci, a
lempara de la Llei 59/2003, de 19
de desembre, de signatura electrnica, creant ANCERT (lAgncia
Notarial de Certificaci).
Tota aquesta feina va ser possible
grcies a la collaboraci de molts
companys i, molt especialment, a
lempenta de Jos Flix Belloch i de la
seva Junta Directiva.
16
Entre les primeres, destacaven,

com he dit, lactualitzaci, a la fi,
del rgim de Seguretat Social dels
notaris (art. 41), a ms de la reforma de lart. 10 de la Llei del Notariat, per evitar la previsible denncia de la Comissi Europea, com
aix va ocrrer desprs respecte
de la resta de notariats europeus,
que exigien la nacionalitat per a
laccs al ttol de Notari.
6. Finalment, pel que fa a lelaboraci

duna Llei de Seguretat Preventiva,
tema, sens dubte, prioritari en el pen
sament de Jos Flix, es pot destacar
que, ja el 1999, Jos Flix va impulsar
la creaci dun grup de treball per a lelaboraci de materials per a un esborrany
dAvantprojecte de Llei General de Seguretat Jurdica Preventiva.
Entre les segones, va destacar,

sens dubte, el Captol XI (arts. 96
a 115), relatiu a lAcci adminis
trativa en matria de seguretat
jurdica preventiva.
Aquest grup de notaris de Barcelona

va comptar amb la important collaboraci del despatx de Pablo Salvador Coderch.
Aquesta Llei, a banda de modificacions importants en el rgim de la qualificaci registral:
El juliol de lany 2000 es va presentar

lestudi, que comprenia 167 pgines i
responia a diverses idees clau, la majoria
de les quals recordaven lideari de Foro
Notarial, com per exemple, entre daltres:
1. Va regular laccs electrnic als llibres del registre (art. 96).

2. Va reconixer el valor del judici
notarial de suficincia dels poders
de representaci (art. 98).
1. La delimitaci de lmbit de la
qualificaci registral.
3. Va regular la utilitzaci de la signatura electrnica en lmbit notarial

i registral (art. 110).
2. La informatitzaci total dels registres i la completa coordinaci

entre el Registre de la Propietat i
el Cadastre.
4. Va introduir en la Llei del Notariat

lart. 17 bis (art. 115), de manera
que, per primer cop, un text legal
reconeixia explcitament la presumpci de veracitat i integritat
del document pblic notarial, sigui quin sigui el suport.
3. La creaci dun cos nic que englobs la fe pblica notarial i la

registral, mantenint la dualitat
de funcions.
4. Lestabliment dels criteris bsics
sobre el sistema de retribuci.
La proposta de Jos Flix per a lelaboraci duna Llei de Seguretat Jurdica Preventiva, secundada pel Consell i
recollida a les conclusions del VI Congrs Notarial, no va trobar el recolzament necessari als ambients poltics.
C)
EL PERODE FINAL
I arribem aix al perode final.
El segon i ltim mandat de la Vicepresidncia de Jos Flix Belloch va finalitzar el desembre de 2004.
LA NOTARIA |
| 3/2015
I, en honor a la veritat, cal dir que, en

lltim tram daquest segon mandat, saprecia en Jos Flix cert desencantament.
En efecte, la feina realitzada en el primer mandat, sobretot, amb laprovaci de
la Llei 24/2001, va fer concebre grans esperances amb vista a lenfortiment del nostre
sistema de seguretat jurdica preventiva.
Tots espervem ms. Confivem en
laplicaci de la Llei 24/2001, que, en certa
manera, havia suposat un petit pas en els
objectius de la desitjada Llei de Seguretat
Jurdica Preventiva.
El desembre de 2003 es va publicar

un nou nmero de la revista de Foro
Notarial, en el qual Jos Flix va fer
una amarga autocrtica dels triomfs
del Consell General del Notariat
Per les nostres esperances es van
veure frustrades, ja que el desenvolupament de la Llei dAcompanyament no va
seguir el ritme esperat, potser perqu va
suscitar recels, ja que no va gaudir del
favor dels parlamentaris, que es consideraven obviats, ni dels jutges, que no van
acceptar de bon grat que la Llei dels Pressupostos reguls temes jurdics.
Per aix, sentn que, el desembre de
2003, es publiqus un nou nmero de la
revista de Foro Notarial, en el qual Jos
Flix va fer una amarga autocrtica dels
xits del Consell General del Notariat.
Jos Flix concretava els resultats
del treball del Consell en els temes ja comentats, als quals, al meu parer, es podria
afegir lart. 3.6 de la Llei 59/2003, de 19
de desembre, de signatura electrnica,
que va sancionar la distinci entre suport i
contingut, resolent la discussi de la hipottica equiparaci entre document pblic i
document informtic.
Per aix, Jos Flix considerava que
la poltica del Consell mereixia una valoraci positiva, si b lamentava que el
Consell no hagus pogut portar a terme
la totalitat de lambiciosa poltica reformista de Foro Notarial, fet que ell mateix
justificava reconeixent que difcilment
hagus pogut seguir endavant en una
conjuntura poltica i corporativa no re
ceptiva a canvis.
LA NOTARIA |
| 3/2015
El Notariat shavia mogut en la bona direcci, el ms raonable era pensar que els
anys 2000 i successius serien, seguint la lgica de les coses, els anys dels desenvolupaments reglamentaris i de la posada en marxa
de les importants reformes introdudes.
Per no va ser aix.
Per aix, lany 2003, Jos Flix escrivia el segent:
En la situaci actual, no s possible sentir una altra cosa que un
abandonament desolador. Sha
abandonat la reforma les lnies de la
qual va marcar la Llei 24/2001 i els
pocs desenvolupaments que simpulsen es dirigeixen a deixar-la sense
contingut. En el mateix oblit es troba
la Llei de Seguretat Jurdica Preventiva. Res se sap de la ineludible reforma aranzelria que faci coincidir
el cost de tots els documents al seu
valor real i eviti, almenys en part, la
tendncia acaparadora i de falsa especialitzaci per mitjans no sempre
confessables... Segueix pendent la
soluci als problemes informtics i
vivim en una foscor absoluta sobre
els lmits de la qualificaci, especialment en matria de poders, sense
que ning expliqui com la Direcci
General no posa ordre en una matria sobre la qual ja shan pronunciat els tribunals de Justcia. En fi, no
aconseguim explicar la importncia
i el valor de linstrument pblic...
No sha fet res en relaci amb punts
importantssims de la reforma, com
el de les comunicacions telemtiques
amb els registres i lobtenci dinformaci pel mateix mitj. Els registradors,
amb lempara de la Direcci General,
mostren una resistncia permanent als
avenos en aquesta lnia...
Jos Flix, desprs del fructfer pas

per la Vicepresidncia del Consell
General del Notariat, fidel a les seves
conviccions poltiques, va seguir
lluitant, fins a lltim moment, per
la modernitzaci del Notariat i del
sistema de Justcia preventiva
Certament, hi ha desencs en aquestes paraules, per, aix no obstant, Jo
s Flix, desprs del fructfer pas per la

Vicepresidncia del Consell General del
Notariat, fidel a les seves conviccions poltiques, va seguir lluitant, fins a lltim moment, per la modernitzaci del Notariat i
del sistema de Justcia preventiva.
Amb coherncia amb el que sha exposat, crec que no exagero si dic que el
testament poltic de Jos Flix es cont a
larticle que es va publicar a la revista El Notario del Siglo XXI, el 9 de febrer de 2006,
sobre El sistema pblico extrajudicial de
seguridad jurdica preventiva.
En aquest Article, partint de la importncia de la seguretat jurdica, Jos Flix,
fidel al seu pensament poltic, planteja un
cop ms la necessitat duna Llei de Re
forma del sistema, ats que, al seu parer:
El sistema actual, organitzat a
principis de la segona meitat del
segle XIX com a complement i eina
indispensable per a la plena operativitat de la legislaci desamortitzadora, ha anat funcionat amb un
grau doperativitat i eficincia notables, i amb un nivell de fallades mnim quantitativament i qualitativa,
grcies a una continuada poltica de
retocs parcials, instrumentats a travs de normes jurdiques del rang i la
intenci ms variats, no sempre respectuoses, per cert, amb un principi
bsic de la seguretat jurdica: el del
respecte la jerarquia normativa.
Per no som al segle XIX, sin a
principis del segle XXI. El sistema no
pot ni eixamplar-se ni estirar-se ms
sense passar per un debat social i
parlamentari que desemboqui en
una Llei per a reformar-lo, encaminada a optimitzar-ne leficcia mitjanant la cobertura de les mancances, leliminaci de les disfuncions,
la posada al dia dels instruments
tcnics, la racionalitzaci dels costos
i la revisi de lEstatut personal dels
funcionaris que la serveixen.
I Jos Flix, desprs daquestes paraules, fa un pas ms i indica les di
rectrius al voltant de les quals hauria
darticularse la reforma del sistema,
assenyalant un total de divuit directrius,
entre les quals podem destacar les segents, algunes ja esmentades:
1. La regulaci de les classes i els requisits dels documents pblics notarials,
17
Tribuna
destacant que la seva essncia consisteix en la incorporaci dun consentiment adequat a la legalitat i informat.
2. La definici de la qualificaci registral
com un acte administratiu que noms
t per objecte acordar la prctica,
suspensi o denegaci dun assentament, atribuint noms als tribunals
la decisi sobre la validesa o nullitat
dels ttols i dels actes i contractes que
solemnitzin.
3. La regulaci dels diversos mitjans
daccs al contingut dels arxius
notarials i registrals, introduint els
mitjans telemtics; la regulaci de
linstrument pblic electrnic, i la
informatitzaci dels protocols i dels
llibres dels registres de la propietat i
mercantils.
4. La nova regulaci de les juntes de de
gans dels collegis notarials i dels collegis de registradors de la propietat i
mercantils, que respondran a lestructura autonmica i estaran integrades
per tots els degans respectius i, a ms,
per sengles comissions executives
elegides en llista tancada, per sufragi
universal, directe i secret de tots els
notaris i registradors de lEstat.
5. La creaci del Consell General dels
Registradors i del Notariat, integrat
per les comissions executives de les
juntes dels collegis autonmics i que
ser presidit, alternativament, pel President de cada comissi.
6. La creaci de lEscola Registral i del
Notariat.
7. La reestructuraci dels aranzels notarials i registrals, posant fi a lheteroge-
18
netat i la dispersi normativa, i introduint, com a principis rectors, els de

cost, proporcionalitat, transparncia i
verificabilitat.
Aquesta Llei es dictaria en lmbit de
les competncies exclusives que confereixen a lEstat els nm. 8 i 18 de lart. 149
de la Constituci, deixant fora de perill les
normes dictades en execuci o desenvolupament de les competncies que, en
relaci amb els serveis pblics notarial i
registral, hagin assumit les comunitats
autnomes en els Estatuts respectius.
I Jos Flix acabava, el 2006, amb
aquestes paraules:
No cal dir que poc o res ser possible sense un impuls poltic decidit
per part del Govern, que s a qui incumbeix definir els interessos generals i articular els instruments capaos de servir-los.
En resum, tampoc crec exagerar si dic
que Jos Flix, al marge de la seva condici de Notari de prestigi, de la seva collaboraci com a Jurista en diferents mbits universitaris, de la seva condici de
brillant conferenciant i dels seus escrits
jurdics, ha estat, per damunt de tot, un
visionari de la poltica corporativa.
I per aix el trobem a faltar, ja que les
coses no es fan soles: sempre fan falta
lders que impulsin les imprescindibles
reformes institucionals imposades per
les circumstncies jurdiques, socials,
econmiques i poltiques, en constant
evoluci a favor del desenvolupament i
del progrs social, ats que el segle XXI
ens enfronta a reptes importants, a noves
realitats fortament impulsades pel neoli
beralisme, i sens presenta com el segle
de la globalitzaci, del mercat i de la

lliure competncia i, per descomptat,
de les comunicacions i transaccions
electrniques.
I, com deia Jos Flix:
Cal modernitzar-se per crixer i
potenciar la funci notarial, adaptant-la a les noves exigncies de la
societat i del mercat, de manera que
lactivitat notarial segueixi tenint un
valor afegit important.
Els notaris vam tenir la sort de

comptar amb Jos Flix, que
va ser un revulsiu per superar
posicions conservadores i animarnos a portar a terme les reformes
necessries per a la modernitzaci i
la democratitzaci de la professi
Per tot aix, si els canvis institucionals

i les mesures progressistes necessiten
sempre lders, podem dir que els notaris
vam tenir la sort de comptar amb Jos
Flix, el qual, amb el seu talent i empenta
i la seva forta personalitat, va ser un revulsiu per superar posicions conservadores i
animar-nos a portar a terme les reformes
necessries per a la modernitzaci i la democratitzaci de la professi.
Acabo com he comenat: va ser un
honor compartir amb Jos Flix la tasca
de modernitzar tot el possible la instituci notarial, i serveixi aquest acte per manifestar pblicament a la seva famlia i
a Marita el meu reconeixement, la meva
gratitud i el meu afecte.
LA NOTARIA |
| 3/2015
Joan Pic i Junoy
Catedrtic de Dret Processal a la URV

Codirector de Jurisdicci voluntria. Aspectes processals, notarials, registrals, mercantils i
martims (Ed. Bosch, Barcelona, 2016)
I.
INTRODUCCI: MAI NO S
TARD, SI LA DITA S BONA. EL
NOU MARC NORMATIU
La Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la

jurisdicci voluntria (LJV), va satisfer
el comproms del legislador contingut
en la disposici final divuitena de la Llei
1/2000 de procedir com ms aviat millor
a aprovar una nova llei en aquesta matria. I, en la seva disposici final onzena, va
procedir a modificar diversos articles de
la Llei de 28 de maig de 1862, del Notariat
(LN). De la mateixa manera, els art. 501 a
524 de la Llei 14/2014, de 24 de juliol, de
navegaci martima (LNM), han atorgat la
competncia exclusiva als notaris per als
denominats expedients martims de jurisdicci voluntria.
Aquesta atribuci de competn
cies als notaris, tal com indicar tot se-
LA NOTARIA |
3/2015
| 3/2015
guit, planteja alguns problemes que

intentar resoldre. No obstant aix,
amb carcter previ, vull destacar la svia
decisi dhaverse desjudicialitzat una
gran part de la tradicional matria de
la jurisdicci voluntria.
II.
LA DESJUDICIALITZACI DE
LA JURISDICCI VOLUNTRIA:
SVIA DECISI
Com s ben sabut, un dels objectius

confessats del legislador va ser desjudi
cialitzar els expedients de jurisdicci
voluntria, i atribuir-ne el coneixement
no noms als jutges, sin tamb als notaris, entre altres professionals del Dret.
I, per aix, utilitza una argumentaci
qudruple: a) lexperincia daltres pasos; b) loptimitzaci dels recursos pblics disponibles; c) laprofitament de la
sobrada capacitat per actuar, amb plena

efectivitat i sense minves de garanties,
daquests professionals del Dret, i d) que
els jutges puguin centrar els seus esforos
en el compliment de la missi essencial que
la Constituci els encomana, com a titulars
exclusius de la potestat jurisdiccional. I
el cert s que aquesta desjudicialitzaci
arriba en un bon moment, si prenem en
consideraci lincrement dexpedients de
jurisdicci voluntria que sest produint
any rere any; aix, si atenem a la Memria
del Consell General del Poder Judicial de
2015, respecte de lany anterior, aquests
afers han tingut un augment del 3,8%, i ja
sacosten als 60.000 expedients.
Un dels fets no confessats pel legislador de lenorme retard en laprovaci
de la LJV va ser la pressi dels lobbies per
atribuir-se en exclusiva el mxim dexpedi-
19
Tribuna
s obvi, aix no passa amb la soluci
notarial, ja que linteressat pot buscar
el seu Notari de confiana (dins dels
que tinguin competncia, segons lexpedient notarial concret).
Un dels objectius del legislador va

ser desjudicialitzar els expedients de
jurisdicci voluntria, i atribuir-ne
el coneixement no noms als
jutges, sin tamb als notaris, per
aix sutilitza una argumentaci
qudruple
ents possible. Excusatio non petita, accusatio manifesta: s tan clar que aquest era un
tema que preocupava al legislador, el qual,
en el Prembul de la Llei, li dedica quatre
dels tretze apartats (del V al VIII). Desprs
de diverses picabaralles entre els collectius professionals implicats, el primer
en guanyar la partida va ser el dels notaris:
lesmentada Llei 14/2014, de 24 de juliol,
els va atribuir tots sense cap exclusi
els expedients de jurisdicci voluntria
(cinc) en matria de Dret Martim (vid. art.
501). I, a partir daqu, comena la distri
buci de competncies, que, ats el mateix Prembul de la LJV, es deu a un do
ble criteri: a) els expedients que afecten
linters pblic o lestat civil de les persones,
els que necessiten una activitat especfica de
tutela de normes substantives, els que poden
deparar actes de disposici o de reconeixement, creaci o extinci de drets subjectius
o quan estiguin en joc els drets de menors o
persones amb capacitat modificada judicialment satribueixen als jutges i lletrats judicials, i b) la resta, atesa la proximitat material o per garantir una resposta ms rpida al
ciutad, sha atribut als notaris i registradors. En la majoria dels casos, aix no es
fa en rgim dexclusivitat, per tant, ens
podem trobar amb expedients que noms
es poden tramitar davant del Notari (aix,
per exemple, la declaraci dhereus abintestat, la delimitaci de finques inscrites o
tots els que fan referncia al comer martim) i molts altres casos en rgim dalternativitat entre el Notari i el Lletrat Judicial
(aix, per exemple, la renncia o prrroga
del crrec de marmessor, la separaci o di-
20
vorci de mutu acord sense fills menors no

emancipats o amb la capacitat modificada
judicialment, o el nomenament de prits
en contractes dassegurances); el Notari i
el Jutge (aquest s el cas de la reclamaci
de deutes dineraris no contradits, denominat procs monitori en lmbit judicial), i el
Notari i qualsevol dels professionals que
tamb tenen competncia en lmbit de
la jurisdicci voluntria (aqu ens trobem,
per exemple, amb els actes de conciliaci).
En conseqncia, com es pot comprovar,
lalternativitat de professionals no afec
ta el binomi NotariRegistrador.
III.
ALGUNES CLAUS PER A

LELECCI
Lalternativitat que provoca la desjudicialitzaci de la jurisdicci voluntria

planteja el dubte de quan acudir a la
via notarial o a la judicial. Per resoldrel,
haurem danalitzar les particularitats que
ofereixi el cas concret davant del qual ens
trobem, per tant, no es poden formular
solucions maximalistes. No obstant aix,
s que s possible exposar algunes regles
generals que ens poden ajudar en la recerca de lelecci correcta, a saber:
a) Rapidesa: s evident que lexpedi
ent notarial ofereix una rapidesa de
tramitaci infinitament superior a
la via judicial. s desesperant veure
com passen els dies esperant la notificaci del torn de repartiment de la petici concreta (o demanda) que inicia
qualsevol procediment judicial. Com
b) Costos: molts expedients judicials

de jurisdicci voluntria exigei
xen la intervenci de lAdvocat i el
Procurador (almenys, aquesta s la
regla general prevista a lart. 3.2 LJV),
mentre que en els notaris aix no s
necessari. No obstant aix, aquests ltims generen els corresponents aranzels notarials, per la qual cosa haurem
datenir-nos al cas concret per veure
quina via s ms econmica utilitzar.
c) Eficcia. En aquest punt, desitjo analitzar tres idees que incideixen en
leficcia de lexpedient, a saber: la
coercibilitat, els recursos i les mesures
cautelars. Respecte de la coercibili
tat, s cert que les reclamacions o els
expedients judicials, psicolgicament,
poden causar ms efecte en la persona receptora de lescrit inicial, ja que
tot all relacionat amb els tribunals
sol estar envoltat t duna aurola de
temor que els ciutadans volen evitar.
En aquest sentit, la via judicial po
dria ser ms efica. Amb referncia
als recursos, els expedients judici
als (en sentit ampli, tant els tramitats
pel Lletrat Judicial com pel mateix
Jutge, de primera instncia o mercantil) preveuen diversos recursos:
en primer lloc, el de reposici contra
qualsevol resoluci interlocutria (art.
20.1 LJV); en segon lloc, si la resoluci final de lexpedient s del Lletrat
Judicial, contra aquesta s procedent
recurs de revisi davant del Jutge (art.
20.2.I in fine LJV), i, en tercer lloc, el
dapellaci, sempre contra la resoluci definitiva del Jutge (art. 20.2.I ab
initio LJV) tot i que s cert que no t
LA NOTARIA |
| 3/2015
efecte suspensiu (art. 20.2.II LEC). Per

contra, en els expedients notarials
no es preveu tot aquest sistema de
recursos, per tant, si desitja acabar
se lexpedient com ms aviat millor,
la via notarial sembla ms efica. I,
en tercer lloc, en matria de mesu
res cautelars, si sadmeten en lmbit
judicial (com algun autor sost: cf.
PREZ DAUD, Medidas cautelares
en jurisdiccin voluntaria, en lobra
ressenyada al final daquest article,
pg. 143-151), s obvi que shaur de
valorar la necessitat de la seva peti
ci i, en conseqncia, optar per la
via judicial, si simpedeix als notaris
la seva adopci i execuci degut al
carcter coercitiu daquestes.
s evident que lexpedient notarial

ofereix una rapidesa de tramitaci
infinitament superior a la via judicial.
Quant a labaratiment dels costos,
caldr atenir-se al cas concret
Al marge daquestes regles generals,
com he indicat, haurem datenirnos al
cas concret per elegir, dentre les di
ferents alternatives que ens ofereix la
nova regulaci, quina s la millor: aix,
per exemple, en el cas de reclamacions dinerries lquides, determinades, venudes
i exigibles, de ms de 6.000 euros, entre
empresaris o professionals, lopci entre
el procs monitori (art. 812 a 818 LEC) i la
reclamaci notarial de deutes dineraris no
contradits (arts. 70 i 71 LN) es pot decantar
per aquesta ltima via, si el peticionari pretn limitar-se a conixer anticipadament
els motius concrets doposici del deutor,
ja que, en aquest cas, no se li obliga la seva
posterior reclamaci judicial, ja que la legislaci notarial a diferncia de la processal
(art. 818.2 LEC) no estableix cap vincle
entre la primera reclamaci i el declaratiu
posterior, s a dir, davant de loposici al
requeriment de pagament, no imposa al
peticionari lobligaci dinterposar la demanda judicial (art. 71.2 LN), deixant-lo lliure perqu actu com consideri convenient.
Daquesta manera, tindr temps per, en
vista dels motius confessats doposici del
deutor, preparar en deguda forma la seva
demanda si aix ho considera oport
o no fer-ho, sense la sanci de la condemna en costes que s que estableix lart.
818.2.II LEC per al procs monitori. (Per a
LA NOTARIA |
| 3/2015
altres motius favorables a lexpedient notarial em remeto a les reflexions de SNCHEZ

GARCA, La alternatividad en la Ley de la
Jurisdiccin Voluntaria, a lobra ressenyada al final daquest article, pg. 28.)
IV. ALGUNS PROBLEMES PRCTICS

DE LA DESJUDICIALITZACI
1. La possible falta de sintonia entre la
LJV i la normativa civil autonmica
El repartiment de competncies es
mentat era totalment lgic i necessari
(FERNNDEZ DE BUJN i RAMOS MNDEZ),
si b pot comportar desajustos de di
fcil o complexa soluci, ats que el
legislador no ha pres en consideraci
lexistncia de drets civils territorials, que
preveuen expedients de jurisdicci vo
luntria i atribueixen el seu coneixement
amb exclusivitat a un altre operador ju
rdic diferent del previst a la LJV. Un bon
exemple es dna en matria dacceptaci o
repudiaci de lherncia: el nou art. 1005 del
Codi Civil (CC) modificat per lapt. 79 de la
disposici final primera de la LJV estableix
que: Qualsevol interessat que acrediti el seu
inters en qu lhereu accepti o repudi lherncia podr acudir al Notari per tal que aquest
comuniqui al denominat que t un termini de
trenta dies naturals per acceptar purament o
simplement, o a benefici dinventari, o repudiar
lherncia. El Notari li indicar, a ms, que si no
manifests la seva voluntat en aquest termini,
sentendr acceptada lherncia purament i
simplement. No obstant aix, lart. 461-12
del Codi Civil de Catalunya, lart. 33 de la Llei
de Successions aragonesa i la Llei 315 de la
Compilaci del Dret Civil Foral de Navarra
estableixen que la interpellaci, necessriament, sha de sollicitar al Jutge. Davant
daquesta realitat normativa, a Catalunya,
Arag i Navarra, el Jutge podr negar-se a
tramitar la interrogatio in iure? Ser vlida
lefectuada pel Notari o no t competncia
en aquest mbit territorial, en atribuir-se-li
expressament al Jutge? Tenen tots dos competncia? Etctera. Com podem comprovar,
en aquest punt, seria convenient una har
monitzaci de regulacions. Mentrestant,
el cert s que hi ha arguments de pes per
sostenir totes dues posicions. A favor de la
competncia del Notari, se sol destacar:
a) La derogaci tcita de la normativa autonmica en aplicaci del punt quart
de la disposici derogatria nica de la
LJV en relaci amb lart. 2.2 CC.
b) Que la disposici addicional primera

de la LJV estableix que les referncies
realitzades en aquesta Llei al Codi Civil o
a la legislaci civil shauran dentendre
realitzades tamb a les lleis civils forals
o especials all on existeixin, el que indueix a pensar en la prevalena del CC.
c) Que en les normes civils autonmiques sha produt una extralimitaci
de competncies del legislador autonmic, ja que procedeix a regular
una matria no prpia de la qesti
substantiva de fons que se sotmet a
jurisdicci voluntria.
I, a favor de la competncia del Jutge,
sol afirmar-se:
a) Que, en tractar-se duna matria ja prevista a les normes civils autonmiques,
i dins del seu mbit de competncies,
el legislador estatal sha extralimitat en
la seva atribuci al Notari en el CC.
b) Que aquesta competncia no est
atribuda ni previst el seu procediment corresponent en la LN, quan
aix es podia haver realitzat perfectament en la reforma de la LN mitjanant la mateixa LJV en la seva disposici final onzena.
En aquesta dialctica argumental, a
les primeres resolucions judicials de qu
tinc coneixement, sest imposant la primera soluci, s a dir, la favorable a atribuir la competncia al Notari per tramitar
lexpedient de la interrogatio in iure. Aix,
21
Tribuna
a tall dexemple, la Interlocutria nm.
437/2015, de 10 de desembre de 2015,
del Jutjat de Primera Instncia nm. 27
de Barcelona, apreciant dofici la seva falta de competncia objectiva, va ordenar
larxiu de lexpedient de jurisdicci voluntria presentat davant dell, justificant-se,
en el seu raonament jurdic nic, en el
primer dels arguments que he indicat a
favor de la competncia del Notari. Per,
en tot cas, el que s que est fora de qualsevol dubte s que la soluci de fons a la
interrogatio in iure ha de ser la prevista
a la legislaci civil autonmica (que, curiosament, en aquest mbit, a Catalunya
s radicalment diferent de la prevista al
Codi Civil, s a dir, la repudiaci de lherncia).
2. El problema de laplicaci supletria

de la LJV en els expedients notarials
La LJV s daplicaci supletria als
expedients tramitats pels notaris? En la
meva modesta opini, crec que la LJV,
com a regla general, no s daplicaci
supletria als expedients tramitats pel
Notari, bsicament, per tres motius:
a) En primer lloc, perqu el legislador
expressament ha volgut en dues
ocasions, a lart. 1 LJV destacar que
aquesta llei noms s aplicable als expedients tramitats davant dels rgans
jurisdiccionals.
b) En segon lloc, perqu el legislador, quan
ha volgut preveure aquesta aplicaci
analgica, expressament aix ho ha fet.
I aix ho trobem a lart. 6.1.II LJV, respecte del necessari arxiu de lexpedient
tramitat posteriorment a un altre amb
idntic objecte efecte de la litispendncia, i a lart. 19.3.II LJV, amb referncia a leficcia de cosa jutjada material
dall resolt pel Notari en un expedient
en relaci amb un altre tramitat posteriorment amb idntic objecte efecte
negatiu de la cosa jutjada material o
connex a aquell efecte positiu de la
cosa jutjada material.
c) En tercer lloc, perqu el legislador sha
limitat a preveure el carcter supletori de la LEC respecte de tot aquell no
regulat a la LJV (art. 8 LJV), i no ha volgut preveure, al seu torn, el carcter
supletori de la LJV a altres expedients
de similar naturalesa, com s que ho
va fer, per exemple, respecte de laplicaci supletria de la LEC als proces-
22
sos penals, contenciosos administratius, laborals i militars (art. 4 LEC).
En la meva modesta opini, crec que

la Llei de la Jurisdicci Voluntria,
com a regla general, no s
daplicaci supletria als expedients
tramitats pel Notari
No obstant aix, com a excepci a
aquesta regla general, trobem supsits
en qu s seria possible laplicaci suple
tria de la LJV als expedients tramitats
pel Notari ms enll dels casos en qu,
com he indicat, aquesta aplicaci analgica est expressament prevista a la LJV. Estic
pensant en aquells expedients no previstos a la legislaci notarial en qu satribueix
competncia als notaris com succeeix,
per exemple, amb el de la interrogatio in
iure; en aquest cas les normes generals
de tramitaci dels expedients previstos a la
LJV (als seus art. 1 a 22) servirien de guia, en
la mesura del possible, per a la tramitaci
notarial daquests expedients.
V.
INICI I FINAL DE LEXPEDIENT
1.
Inici i desenvolupament de lexpedient
La disciplina de cada un dels expe

dients de jurisdicci voluntria, de con
formitat amb el que sestableix a lart. 3
del Reglament Notarial, exigeix instn
cia o sollicitud de linteressat, per tant,
en cap cas els notaris no poden actuar
dofici. A partir daqu, en cada cas concret, el Notari haur de seguir la tramitaci prevista a la legislaci notarial. Per el
que vull destacar aqu s el respecte total
que ha de tenir el Notari a les garanties
constitucionals de defensa i contradic
ci de tots els interessats en lexpedi
ent concret que estigui tramitant. I no
pot ser daltra manera, ja que el Tribunal
Constitucional ha indicat que, en la jurisdicci voluntria, sempre shan de respectar les garanties constitucionals del procs:
aix, a tall dexemple, per la seva claredat
expositiva, destaco la STC 61/2010, de 18
doctubre, en el fonament jurdic de la qual
afirma: A aquestes consideracions no obsta
el fet que es tracti dun expedient de jurisdicci voluntria, procediment en qu tamb
shan de respectar les garanties processals
constitucionals [...] no sestima determinant

que (e)l procediment seguit pels Tribunals
per resoldre [...] sigui singular o especialitzat,
en relaci amb altres procediments establerts a les lleis processals comunes, ni fins
i tot quan es desenvolupi conforme a regles
que no tenen el rigor i el formalisme propis
daquests procediments comuns. El que s
determinant s precisar si, en el procediment
objecte de la demanda dempara, shan respectat les garanties processals bsiques que
protegeix la Constituci en el seu art. 24 (STC
298/1993, de 18 doctubre, FJ 6). De fet, sn
nombrosos els casos en qu aquest Tribunal
Constitucional ha estimat lempara malgrat produir-se la suposada lesi del dret [el
daudincia i contradicci] en expedients de
jurisdicci voluntria, tant en aquells en qu
es debatien drets relatius a menors (adopci,
acolliment) o personals (internament), com
en altres en qu es dilucidaven interessos estrictament econmics (STC 113/1988, sobre
expedient per a lexamen de la comptabilitat de societat annima dels aleshores art.
41 del Codi de Comer i 2109 LEC de 1881).
2.
Final de lexpedient
La conclusi de lexpedient, segons

lart. 49 LN, introdut mitjanant la disposici final onzena de la LJV, en els expedients especials regulats al Ttol VII, es dur
a terme autoritzant actes o escriptures
pbliques: el Notari ha destendre i autoritzar un acta quan lexpedient tingui per
objecte la constataci o verificaci dun
fet, la percepci daquest, i tamb els seus
judicis o qualificacions, o b autoritzar
una escriptura pblica, si lobjecte de lexpedient s la declaraci de voluntat de
qui linsti o la realitzaci dun acte jurdic
que impliqui prestaci de consentiment.
VI.
PER SABERNE MS
Per a un major coneixement de tots

els expedients atributs als notaris, em
remeto als excellents treballs publicats
a Jurisdicci voluntria. Aspectes processals, notarials, registrals i martims (Ed.
Bosch, Barcelona, 2016) dels notaris ANDJAR HURTADO, FUENTES MARTNEZ,
FUGARDO ESTIVILL, GARRIDO MELERO,
GARRIDO PALMA, MARTNEZ DE SALINAS
ALONSO i ROSELL CARRIN, amb ms
de tres-cents formularis notarials elaborats per FERRER RUIZ i HERVS DAZ.
LA NOTARIA |
| 3/2015
La Cort Arbitral de Catalunya: promoure i gestionar

larbitratge amb vocaci integradora
Jos Alberto Marn Snchez
President de la Cort Arbitral de Catalunya

Vicedeg del Collegi de Notaris de Catalunya
La Cort Arbitral de Catalunya ha nascut

amb una vocaci integradora en tots els
sentits de la paraula i, a ms, ha nascut per
ser una eina no noms jurdica, sin tam
b de desenvolupament econmic.
Partim duna xifra: 40.000 milions
deuros. Aquesta s la xifra, calculada a la
baixa, que correspon als recursos econ
mics bloquejats als jutjats de Catalu
nya. Una altra dada: el pressupost de Catalunya s de 32.000 milions. Imaginem el
que podria suposar per a leconomia catalana una injecci de noms, per exemple, una quarta part daquest import, si es
pogus alliberar. I aquest alliberament,
o almenys evitar que aquesta xifra re
tinguda augmenti, s responsabilitat
de tots, no noms de lAdministraci.
I ho s especialment de les institucions
que, duna manera o altra, gestionem in-
LA NOTARIA |
3/2015
| 3/2015
teressos generals: collegis professionals,

cmeres de comer, universitats...
I com podem fer-ho? Molt senzill: po
tenciant els sistemes alternatius de re
soluci de conflictes, entre els quals es
troba larbitratge.
Com tots sabem, el concepte Administraci (amb A majscula) de Justcia,
com a funci pblica que ha de resoldre
els conflictes en execuci del principi de
tutela judicial, ha estat superat per un
nou concepte: sistema de Justcia.
Sistema de Justcia vol significar que
la tasca dadministrar justcia i resol
dre conflictes no noms correspon al
Poder Judicial, sin que incumbeix o
pot incumbir a moltes altres persones
i institucions que no formen part de les-
tructura orgnica de lEstat, que no integren cap poder de lEstat, per que poden desenvolupar una inestimable labor
en aquest mbit.
Un laude arbitral ferm, dictat per
una persona que est mancada de la
condici de funcionari, t la mateixa
fora legal que una sentncia dictada per lorganisme ms alt de la Justcia
funcionarial, per exemple, el Tribunal Suprem o el Tribunal Superior de Justcia de
Catalunya.
Les institucions que estem representades a la Cort Arbitral de Catalunya
(Consell General de Cmeres de Comer
de Catalunya, Deganat Autonmic del
Collegi de Registradors de la Propietat i
Mercantils i Collegi de Notaris de Catalunya) tenim una responsabilitat social, en
23
Tribuna
Flexibilitat processal: les parts poden elegir lliurement el nombre drbitres, la seu de larbitratge, lidioma
de larbitratge, la nacionalitat dels
rbitres i el Dret a aplicar per a la resoluci del conflicte.
Privacitat processal: el procs s
confidencial (no hi ha audincies
pbliques) i noms les parts reben la
comunicaci del laude. Com s sabut,
el benefici reputacional s crtic, en el
comer internacional i local.
Especialitzaci i neutralitat dels
rbitres: els rbitres designats per la
Cort Arbitral de Catalunya seran grans
especialistes en les matries objecte
dels litigis.
aquest sentit. Podem hem de con

tribuir en la descrrega dels rgans ju
risdiccionals assumint el nostre paper
en el sistema de Justcia, i, alhora,
ajudarem a fer que lactivitat econ
mica creixi no noms per aquest alliberament de recursos econmics retinguts,
sin tamb per moltes altres sinrgies i
avantatges que es deriven de larbitratge.
Per sistema de Justcia sentn

que la tasca dadministrar justcia
i resoldre conflictes no noms
correspon al Poder Judicial, sin
que pot incumbir moltes altres
persones i institucions que, sense
formar part de lestructura orgnica
de lEstat, poden desenvolupar una
inestimable labor en aquest mbit
Els exemples daquests avantatges
podrien ser molts. Posem en relleu els
ms importants:
Rapidesa processal: el procediment
arbitral s gil i no hi ha apellacions
que allarguin el procs. El Tribunal Arbitral disposa dun termini mxim de
sis mesos per dictar laude. Daltra banda, en no existir prcticament recursos,
no hi ha demores per aquesta ra.
Cost previsible: des de linici del procs arbitral se sap exactament qu
costar.
24
Executabilitat: els laudes arbitrals

posseeixen el mateix valor que les
sentncies declaratives dels tribunals
nacionals.
Possible continutat de les relaci
ons comercials: no ha de veures com
una relaci traumtica, sin com una
eina de resoluci de conflictes.
I aquesta Cort Arbitral presenta avantatges addicionals:
Un mbit dactuaci extens ge
ogrficament, ja que pretn tenir
seus a tota Catalunya, a travs de la
collaboraci o la integraci daltres
institucions.
Lespecialitzaci de la Cort en mat
ria de contractaci pblica, per a la
qual cosa es comptar amb els millors
especialistes en la matria. En aquest
sentit, es pot destacar lacord del Go
vern de la Generalitat de sotmetre
a arbitratge davant daquesta Cort
els contractes pblics en els quals
intervingui aquesta administraci.
Les seves facultats consisteixen, entre

daltres, a:
a) Decidir sobre ladmissi o inadmissi
dassumptes i la supervisi del nomenament drbitre.
b) Encarregar-se de la gesti administrativa de larbitratge, donant recolzament
al desenvolupament de larbitratge
fins a lemissi del laude arbitral.
Aquesta ser la pedra angular de la
instituci, de la qual dependr que es
generi quelcom fonamental per a lxit
duna Cort Arbitral: la CONFIANA. I, per
obtenir confiana, cal destillar trans
parncia per tots els porus i comptar
en aquest rgan, la Comissi Arbitral,
amb persones de prestigi professional
i social extraordinaris, que exerceixin la
seva funci amb honestedat i imparcialitat i que, a ms, tinguin lexcellncia professional que exigeix aquesta aspiraci.
Les institucions que estem

representades a la Cort Arbitral
de Catalunya podem hem de
contribuir en la descrrega dels
rgans jurisdiccionals assumint
el nostre paper en el sistema de
Justcia, i, alhora, ajudarem a fer
que lactivitat econmica creixi
I aquesta honestedat i imparcialitat
shan de reflectir en la selecci dels rbi
tres, que han de reunir aquestes caracterstiques i, a ms, complir un codi tic extra
ordinriament exigent, que eviti qualsevol
mnima ombra de dubte, per petita que sigui, en lexercici de la seva funci.
Per tot aix, conv fer una triple crida:
I sempre amb dos principis irrenunciables: imparcialitat absoluta dinsti

tuci i rbitres i mxima qualitat i
excellncia drbitres i resolucions.
En primer lloc, a les empreses, peti

tes, mitjanes i grans, perqu aprofitin els avantatges de larbitratge i
daquesta instituci.
Tamb s important aturar-se en un

punt vital per al futur de la instituci, i no
s cap altre que la selecci dels rbitres i
el control de qualitat dels arbitratges. Per
a aix, es preveu als estatuts lexistncia
duna Comissi Arbitral, formada per
professionals de prestigi reconegut i que
reuneixin la condici dun mnim de deu
anys dantiguitat en el respectiu mbit professional de procedncia.
En segon lloc, als advocats, part fonamental en el funcionament daquest

sistema de Justcia, la missi del
qual, al meu parer, no s intentar
guanyar plets, sin, en una visi moderna de la professi, gestionar els
interessos dels seus clients, un concepte molt ms ampli i que hauria de
fer reflexionar al Lletrat en cada cas,
considerant si amb larbitratge es po-
LA NOTARIA |
| 3/2015
La Cort Arbitral de Catalunya: promoure i gestionar larbitratge amb vocaci integradora
den gestionar millor aquests interessos que amb el plet, i, si s aix, que
acudeixin a aquesta Cort Arbitral.
Aquesta Cort pretn que Catalunya

tingui una instituci arbitral forta i
prestigiosa, que permeti a tot tipus
dempreses, siguin locals o foranes,
resoldre de manera gil i eficient els
seus conflictes
I, en tercer lloc, el ms important avui:
a totes les institucions abans esmen
tades (les institucions ja existents
dedicades exclusivament a larbi
tratge institucional, les cmeres
de comer, les entitats dedicades
exclusivament a larbitratge amb
carcter especfic, el Consolat del
Mar, collegis dadvocats, altres
collegis professionals, associaci
ons empresarials, universitats p
bliques o privades, entitats o as
sociacions sotmeses a Dret Pblic
i persones fsiques o jurdiques de
prestigi professional reconegut),
perqu sintegrin en aquesta Cort. Els
estatuts de la nostra associaci preveuen la incorporaci successiva de
nous associats amb el carcter de fundadors en els quatre mesos segents
a la constituci. s a dir, estem enca
ra en procs de formaci i esperem
la incorporaci dun gran nombre
daquestes institucions per fer gran
i important aquesta Cort Arbitral.
LA NOTARIA |
| 3/2015
Tamb preveuen els estatuts, per

facilitar la integraci de les entitats
arbitrals preexistents a les diferents
comarques de Catalunya, lexistncia
de comissions arbitrals territorials,
per descentralitzar ladministra
ci darbitratges, fet que permetr
aprofitar estructures actualment existents de tribunals locals que estiguin
en funcionament.
Una altra possibilitat dintegraci efectiva pot tenir lloc a travs duna altra
previsi estatutria: les comissions ar
bitrals especialitzades, en les quals es
podrien integrar organismes arbitrals
ja existents de carcter tcnic.
En definitiva, aquesta Cort pretn

que Catalunya tingui una instituci ar
bitral forta i prestigiosa, que permeti a
tot tipus dempreses, siguin locals o fo
ranes, resoldre de manera gil i eficient
els seus conflictes, fent que el conflicte no
suposi un punt final en les seves relacions,
sin que, com ocorre en el trfic mercantil
internacional, serveixi dinstrument per a
la conservaci i, fins i tot, la millora de les
relacions comercials. La desconfiana de
moltes empreses estrangeres cap als tribunals de Justcia locals probablement
injustificada implica, en molts casos, un
augment de preus per cobrir aquesta prima de risc implcita. Un tribunal arbitral
confiable podria evitar aquest increment
de costos.
25
Reforma de les lleis Hipotecria i del Cadastre: la

representaci grfica de la finca com a element de
seguretat jurdica
Antonio Longo Martnez

Notari de Barcelona
Dins de les nombroses novetats legislatives que el Butllet Oficial de lEstat

ens ha portat aquest any 2015, una de
les de major inters per a lactivitat notarial s la Llei 13/2015, de 24 de juny,
de reforma de les lleis Hipotecria i del
Cadastre. En el successivament reiterat
propsit daconseguir la coordinaci
de la informaci existent al Cadastre i
al Registre de la Propietat, el legislador
ha fet un pas de gran rellevncia, assentant principis, aclarint normes anteriors
i posant les bases per al que pot arribar
a ser un important enfortiment de la seguretat jurdica en lmbit immobiliari.
La reforma, que t un abast ampli i en
26
la qual destaca el paper atribut al Notari en molts dels seus mbits, presenta
com un dels elements principals una
nova regulaci de laccs al Registre de
la Propietat de la representaci grfica
de la finca i dels efectes daquest accs,
sobretot quan es produeix la pretesa coordinaci. Aix, el nou art. 10.5 de la Llei
Hipotecria (LH) ens diu que assolida la
coordinaci grfica amb el Cadastre i inscrita la representaci grfica de la finca
al Registre, es presumir, de conformitat
amb all que es disposa a larticle 38, que
la finca objecte dels drets inscrits t la ubicaci i delimitaci geogrfica expressades
a la representaci grfica cadastral que

ha restat incorporada al foli real.
La presumpci iuris tantum

continguda a lart. 38 LH arribar ara,
a ms de a la titularitat i el contingut
del dret inscrit, a les dades fsiques
ressenyades de la finca, s a dir, a
lobjecte de tal dret
La importncia de la norma s evident,
ats que el que determina s una extensi del principi de legitimaci registral,
LA NOTARIA |
3/2015
| 3/2015
Reforma de les lleis Hipotecria i del Cadastre: la representaci grfica
de manera que la presumpci iuris tantum continguda a lart. 38 LH esmentat,

segons el qual a tots els efectes legals es
presumir que els drets reals inscrits al Registre existeixen i pertanyen al seu titular de
la manera determinada per lassentament
respectiu, arribar ara, a ms de a la titularitat i el contingut del dret inscrit, a les
dades fsiques ressenyades de la finca, s a
dir, a lobjecte de tal dret(1). Podem dir que
el legislador efectua aqu una interpretaci
autntica de lart. 38, establint com a requisits perqu el seu contingut sestengui
a aquestes dades fsiques qesti sobre
la qual la norma guarda silenci la necessitat de coordinaci dels mateixos amb el
Cadastre i la inscripci registral de la representaci grfica, i confirmant que, malgrat
les diverses opinions doctrinals i, fins i tot,
jurisprudencials al respecte, noms ara, i
un cop complerts aquests requisits, es pot
predicar aquesta extensi.
Que la regulaci, de moment, i com
diem, noms permeti posar les bases de
lobjectiu assenyalat deriva, duna banda,
del fet que aquesta s complexa, confusa,
dinterpretaci difcil i, probablement
malgrat la desmesurada extensi de molts
dels seus articles, necessitada dun desenvolupament reglamentari que resolgui
qestions que, administrativament, no
sempre poden aclarir-se. I, de laltra, del fet
que, tot i que el Prembul de la llei proclama linters que les dues institucions, Cadastre i Registre de la Propietat, tenen en
la coordinaci de la respectiva informaci,
la constncia registral de la representaci
grfica de la finca, requisit perqu aquesta
coordinaci comporti els efectes legitimadors que comentem, no es preveu com a
obligatria art. 9.b, primer pargraf,
excepte en supsits molt concrets: sempre
que simmatriculi una finca o es realitzin
operacions de parcellaci, reparcellaci,
concentraci parcellria, segregaci, divisi, agrupaci o agregaci, expropiaci
forosa o atermenament que determinin
una reordenaci dels terrenys(2). Aix s,
el mateix art. 9.b, en el segon pargraf,
admet la incorporaci de la representaci grfica amb carcter potestatiu, al
moment de formalitzar-se qualsevol acte
inscriptible o com a operaci registral especfica, i el procediment concret es regula
al nou art. 199 LH(3). Es diria que el legislador, conscient de les dificultats, confia en
el fet que la coordinaci es produeixi amb
carcter progressiu, i lestimula mitjanant
lesmentada extensi del principi de legiti-
LA NOTARIA |
| 3/2015
FITXA TCNICA
Resum: Dins de les nombroses novetats legislatives que el Butllet Oficial de lEstat ha portat aquest
any 2015, una de les de major inters per a lactivitat notarial s la Llei 13/2015, de 24 de juny, de
reforma de les lleis Hipotecria i del Cadastre. En el successivament reiterat propsit daconseguir la
coordinaci de la informaci existent al Cadastre i al Registre de la Propietat, el legislador ha fet un
pas de gran rellevncia, assentant principis, aclarint normes anteriors i posant les bases per al que
pot arribar a ser un important enfortiment de la seguretat jurdica en lmbit immobiliari. La reforma, que t un abast ampli i en la qual destaca el paper atribut al Notari en molts dels seus mbits,
presenta com un dels elements principals una nova regulaci de laccs al Registre de la Propietat
de la representaci grfica de la finca i dels efectes daquest accs, sobretot quan es produeix la
coordinaci pretesa.
Paraules clau: Dret Immobiliari, hipoteca, cadastre, seguretat jurdica, Notari.
Abstract: Out of all the various legislative innovations to be found in the Boletn Oficial del Estado
[Ocial State Gazette] in 2015, one of the most interesting for notarial activities is Law 13/2015 of
24 June, on the reform of the Mortgages and Cadastre laws. The legislative ideal of achieving the coordination of the information held at the Cadastre and the Property Registry has been continuously
restated, but now the legislator has taken a very significant step by defining principles, clarifying
previous rules, and establishing the basis for what could become an important reinforcement of
legal certainty in the field of land law. The reform, which has a broad scope and which highlights
the role of Notaries Public in many areas, has as one of its core elements a new way of regulating
access by the graphic representation of the property to the Property Registry and the eects of the
said access, especially where the intended co-ordination takes place.
Keywords: Land Law, mortgage, cadastre, legal certainty, Notary Public.
maci registral i introduint aquesta possibilitat de la inscripci potestativa.

Lestmul, no obstant aix, s relatiu,
perqu les dificultats no sn noms les
que en aquest mbit pot comportar la
implantaci dun nou sistema de gesti
del Registre de la Propietat parcialment
digital, com veurem, sin les que, com
diem, presenta la mateixa regulaci, en
la qual no es delimiten amb la claredat
convenient requisits substantius i procedimentals, resultant de les diferents
remissions que es produeixen entre els
nous arts. 9, 10 i 199 LH un esquema no
fcilment visualitzable. I aquesta percepci no acaba de dissipar-se desprs de la
publicaci de les resolucions dictades per
a aquesta implantaci per les direccions
generals del Cadastre i dels Registres i del
Notariat: Resoluci de 26 doctubre de
2015 de la Direcci General del Cadastre,
per la qual es regulen els requisits tcnics
per donar compliment a les obligacions de
subministrament dinformaci pels notaris
establertes al Text Refs de la Llei del Cadastre Immobiliari (TRLCI); Resoluci de 29
doctubre conjunta de la Direcci General
dels Registres i del Notariat i de la Direcci
General del Cadastre, per la qual es regulen els requisits tcnics per a lintercanvi
dinformaci entre el Cadastre i els regis-
tres de la propietat, i Resoluci-Circular

dirigida als registradors de la propietat
per la Direcci General dels Registres i del
Notariat del 3 de novembre de 2015.
Algunes coses, per, s que queden
clares. En primer lloc, la necessitat de familiaritzar-se amb conceptes poc utilitzats
fins ara en el llenguatge jurdic no especialitzat, com georeferenciaci o coordinades
UTM. Que la representaci grfica que pot
inscriures al Registre o incorporar-se al
Cadastre, tot i que la llei utilitza els termes
inscripci i incorporaci indistintament
hagi de ser georeferenciada significa que
no ha de limitar-se a reproduir en un simple plnol la forma i els lmits de la finca,
sin que ha dubicar-la de manera indubtable a la superfcie terrestre, assignant-li
unes coordinades procedents duna base
de referncia coneguda. El nivell de precisi assolit dependr, en gran mesura, per
tant, de la font dinformaci geogrfica
utilitzada, dels anomenats punts de control: mapes temtics, cartografia oficial,
punts de GPS, etc.
I, en segon lloc, resta confirmat que la
font dinformaci per la qual el legislador
ha pres definitivament partit s la cartografia cadastral. Aix, lart. 10.1 LH assenyala
que: La base de representaci grfica de les
27
Tribuna
finques registrals ser la cartografia cadastral, que estar a disposici dels registradors
de la propietat(4). En sintonia amb aix, les
anomenades bases grfiques existents actualment als registres de la propietat les
fonts dinformaci dels quals no sn exclusivament cadastrals passen a ser considerades com a element merament auxiliar,
resolent-se els dubtes que hi havia sobre el
seu valor i efectes a partir del redactat anterior de lart. 9.1 LH(5), tamb entre el cos
de registradors, com va posar de manifest
el debat suscitat a lAssemblea que van celebrar a Saragossa el 2013.
Podrem dir que el missatge que el legislador trasllada s que, havent de ser el
Cadastre un reflex fidel de la realitat fsica
i reforant-se a aquest fi els procediments dactualitzaci de la informaci que
hi obra, perqu el Registre de la Propietat pugui acreditar ser-ho al seu torn, la
seva informaci haur de basar-se en la
cadastral i estar coordinada grficament
amb aquesta; sense perjudici, com veurem,
que, en ocasions, la primera constataci de
qualsevol alteraci de la realitat fsica pugui
ser registral i no cadastral. De manera que,
ms enll de lindubtable inters que pot
tenir el possible coneixement de la situaci georeferenciada de la finca registral i la
concordana entre les realitats jurdiques
registral i extraregistral, el veritablement
rellevant s el salt de qualitat que implica
que la representaci grfica inscrita i,
amb ella, la descripci literria registral
es correspongui amb la realitat fsica, per
tal de permetre donar a la inscripci regis-
28
tral un valor de garantia del fet que la finca

que s objecte del dret inscrit t aquestes
caracterstiques fsiques.
No estenent-se, en conseqncia, la
presumpci que es regula a supsits anteriors dincorporaci de representacions
grfiques al Registre(6), disposa lltim
pargraf de lart. 9.b LH que els registradors de la propietat no expediran ms
publicitat grfica que la que resulti de la
representaci grfica cadastral desprs
ens referirem a una excepci temporal en
relaci amb les representacions grfiques
alternatives, sense que pugui ser objecte de publicitat la informaci grfica
continguda en laplicaci informtica a
la qual es refereix el mateix art. 9 com a
element auxiliar de qualificaci(7).
Per a la incorporaci de la
representaci grfica de la finca
al foli real, haur daportar-sen la
certificaci cadastral descriptiva
i grfica. La llei tamb admet,
per, que el que es presenti
sigui una representaci grfica
georeferenciada alternativa
I sobre aquestes premisses, el nm. 2
del mateix art. 10 assenyala, com tamb
fa lart. 9.b, que per a la incorporaci de la
representaci grfica de la finca al foli real,
haur daportar-se, juntament amb el ttol
inscriptible, la certificaci cadastral des-
criptiva i grfica de la finca. No obstant

aix, ats que la finca pot no haver estat
incorporada encara al Cadastre, o linteressat pot considerar errnia la representaci
resultant de la cartografia cadastral, la llei
admet, en una srie de supsits que esmenta lart. 10.3, que el que es presenti al
Registre sigui una representaci grfica
georeferenciada alternativa, en uns casos, acompanyant la certificaci cadastral,
com ocorre en alguns dels procediments
de concordana entre el Registre de la
Propietat i la realitat extraregistral que
regula el Ttol VI (arts. 198 i seg.), i en altres, en substituci de la mateixa, com en
els supsits de parcellaci, reparcellaci,
segregaci, divisi, agrupaci, agregaci
o atermenament judicial que determinin
una reordenaci dels terreny (s a dir,
quan es tracti doperacions que, a partir
de finques ja inscrites per a les immatriculacions, noms sadmet la certificaci
cadastral; arts. 203 i 205 LH, donin lloc a
una o diverses finques registrals noves, per
la qual cosa aquestes encara tenen correspondncia a la cartografia cadastral).
Ara b, els nics supsits en qu la llei
preveu la constncia de la representaci
grfica georeferenciada en la inscripci registral de la finca sn els que esmenta lart.
9.b LH i que assenyalvem ms amunt. Per
tant, fora dels casos de constncia obligatria que assenyala aquest article, laportaci
de la representaci grfica, cadastral o alternativa, prevista en els procediments del
Ttol VI de la LH no sembla que vagi a donar
lloc, per si mateixa, a la coordinaci que es
regula als arts. 9 i 10, ni en conseqncia
a laplicaci de les regles i els efectes que
aquests estableixen, en particular, lextensi del principi de legitimaci registral. Seria el cas dels expedients de rectificaci de
descripci, superfcie o lmits de lart. 201.1,
o de represa del tracte successiu interromput de lart. 207. No obstant aix, el promotor de qualsevol daquests procediments
sempre estar legitimat per instar alhora,
dacord amb el que autoritza el propi art.
9.b, la inscripci de la representaci grfica
amb carcter potestatiu la qual cosa s
previsible, amb major lgica, que es faci en
el procediment de rectificaci de descripci, superfcie o lmits de lart. 201.1, cas
en el qual el supsit s conduiria a laplicaci de la normativa que estudiem. Circumstncia que, daltra banda, pot donar lloc a
confusi pel que fa a les respectives competncies de Notari i Registrador, i amb vista
als requisits a complir, amb una possible
LA NOTARIA |
| 3/2015
duplicitat de trmits entre el procediment

especfic en qesti i el de constncia potestativa de lart. 199(8).
Quelcom similar pel que fa a la limitaci defectes de la constncia registral
de la representaci grfica podria dir-se
del supsit constitut pels elements dun
edifici en rgim de propietat horitzontal,
en relaci amb el qual la llei no cont
cap referncia expressa.(9) La ResoluciCircular de 3 de novembre de 2015 abans
esmentada assenyala, per, al nm. 2 de
lapt. 8, que podr fer-se constar en el foli
real de cada element dun rgim de propietat horitzontal la respectiva representaci
grfica presa del projecte incorporat al llibre
de ledifici. A lefecte, el Registrador extraur del projecte el plnol en planta de cada
element i, amb assignaci del codi de finca
registral corresponent, signar electrnicament larxiu al qual es refereix lapartat
tercer daquesta Resoluci-Circular, el Codi
Segur de Verificaci (CSV) del qual es far
constar al foli real. Es tracta, per tant, dun
plnol, no duna representaci georeferenciada, i que, a ms, no t equivalent al
Cadastre on a lelement duna divisi
horitzontal se li assigna una referncia
cadastral, per no una representaci grfica, per la qual cosa no pot produir-se
la coordinaci prevista a la llei. Daix sha
de deduir que, sense perjudici dels saludables efectes identificatius que pugui tenir,
laccs daquesta forma de representaci
grfica tampoc resta subjecte als requisits
ni provoca els efectes que estudiem.
Presentada la representaci grfica
cadastral o alternativa, el Registrador haur didentificar-la en els termes
previstos a lart. 9.b, pargrafs cinqu i sis per remissi al mateix, 199.1, per a la
certificaci cadastral, i 199.2, segon pargraf, per a la representaci alternativa,
i a lart. 10.2. Aix suposa, en sntesi, confirmar la correspondncia amb la descripci literria de la finca, valorant a lefecte
la falta de coincidncia, si ms no parcial,
amb una altra representaci grfica prviament incorporada, o possible invasi del
domini pblic (art. 9.b, pargraf cinqu).
Per a la qual cosa, i en els supsits de falta
o insuficincia dels documents subministrats, podr servir-se daltres representacions grfiques disponibles.
En el procediment dincorporaci
potestativa de lart. 199, sexigeix, a ms
daquesta identificaci o confirmaci per
LA NOTARIA |
| 3/2015
part del Registrador de la correspondncia de la representaci grfica amb la

descripci literria de la finca, la notificaci als titulars registrals del domini si
no haguessin iniciat aquests el procediment, aix com als de les finques registrals limtrofes afectades. I quan, a ms de
la certificaci cadastral, el titular hagus
aportat una representaci grfica georeferenciada alternativa, per entendre que
la descripci cadastral no es correspon
amb la realitat fsica de la finca, caldr
notificar-ho tamb als titulars cadastrals
limtrofs afectats.
Conseqncia daquests requeriments s que no ser possible la inscripci-incorporaci de la representaci grfica quan la correspondncia no hagus
quedat acreditada segons el parer del
Registrador (art. 10.2)(10), o quan, havent-se notificat al titular registral, aquest
manifests la seva oposici (art. 199.1, pargraf quart, i, per remissi al mateix, art.
199.2).
Els problemes prctics ms

importants es plantejaran, almenys
en una primera etapa, quan
sutilitzi una representaci grfica
georeferenciada alternativa, atesa la
novetat que la mateixa implica
Els problemes prctics ms importants
es plantejaran, almenys en una primera
etapa, quan sutilitzi una representaci
grfica georeferenciada alternativa, atesa
la novetat que la mateixa implica. La llei
exigeix que aquesta representaci grfica
compleixi els requisits que imposa lart.
9.b, pargraf quart, amb vista, fonamentalment, a respectar els lmits perimetrals
que resultin de la cartografia cadastral, aix
com els de tipus tcnic que en permetin la
incorporaci al Cadastre. Aquests requisits
sexpliciten en les resolucions de 26 i 29
doctubre abans esmentades, en les quals
sinclou, daltra banda, una referncia al
sistema de validaci cadastral que permeti comprovar-ne el compliment. Aquesta
comprovaci acreditar que la informaci
compleix els requisits establerts a larticle
14.a) o lapartat 2 de larticle 18 del TRLCI, per
als diferents supsits de comunicaci o rectificaci, respectivament, que permeti la correcci de la informaci grfica defectuosa
o incompleta (Resoluci de 26 doctubre,

nm. 5 de lapt. 8) i que la representaci
grfica georeferenciada remesa compleix
els requisits establerts al pargraf quart de
larticle 9.b) de la LH (resoluci conjunta,
nm. 2 de lapt. 4t).
Encara que el contingut del respectiu
apt. 7 de cada Resoluci s idntic pel
que fa a aquests requisits i especificacions, la Resoluci de 26 doctubre com
no pot ser daltra manera, en haver estat
dictada per la Direcci General del Cadastre noms fa referncia als efectes
daquesta comprovaci amb vista al compliment dels requisits dinformaci que ha
de remetre el Notari al Cadastre, mentre
que la resoluci conjunta es refereix a
aquests efectes amb vista a la inscripci
de la representaci grfica al Registre de
la Propietat. En qualsevol cas, lestudi de
les dues resolucions planteja alguns dubtes, que noms es resolen parcialment si
atenem a all assenyalat posteriorment a
la Resoluci-Circular del 3 de novembre
de 2015 de la Direcci General dels Registres i del Notariat, dirigida als registradors.
Aquests dubtes fan referncia, fonamentalment, a la circumstncia que, segons
les resolucions de 26 i de 29 doctubre,
la representaci grfica hagi de constar
en un fitxer GML. Aix, en relaci amb
la informaci que el Notari ha de remetre al Cadastre objecte de la Resoluci
de 26 doctubre, no suposa altra cosa
que la determinaci de la forma de donar compliment a una obligaci prevista
legalment. No obstant aix, pel que fa a
la inscripci al Registre, resultaria una autntica novetat que la representaci grfica, aportada i aprovada expressament
pel propietari de la finca fet que, daltra
banda, resultar sempre de latorgament
i de la presentaci del document notarial, hagi de constar necessriament en
un fitxer informtic signat electrnicament, si escau, pel tcnic que lhagi elaborat, i autenticat amb signatura electrnica
o per altres mitjans fefaents pel propietari(11).
Aquestes dubtes semblen resoldres,
no obstant aix, atenent a all que sindica a la Resoluci-Circular de 3 de novembre, de la qual resulta una esquematitzaci ms raonable del procediment
dinscripci. De conformitat amb lapt. 3r
daquesta Resoluci, no s necessari que
la representaci grfica aportada consti
al fitxer GML esmentat, sin que pot pre-
29
Tribuna
sentar-se amb el ttol inscriptible directament la certificaci cadastral descriptiva

i grfica o la representaci alternativa,
amb la validaci tcnica cadastral prvia.
De manera que, plantejant-nos el que es
pot preveure com a iter cronolgic de
latorgament i inscripci dun document
notarial que contingui una representaci
grfica(12), diferenciarem:
Si es tracta duna certificaci cadas
tral descriptiva i grfica, nhi ha prou
de cerciorar-se que sigui efectivament
georeferenciada, s a dir, que inclogui
els vrtex georeferenciats de la finca.
Si es tracta duna representaci geo
referenciada alternativa:
1. Linteressat aportar al Notari un
certificat tcnic que contingui
aquesta representaci. Tingueu
en compte en aquest punt que,
com fiem notar en nota ut supra,
de conformitat amb lart. 199, es
permet instar el procediment que
aquest regula no noms al propietari, sin tamb al titular de qualsevol dret real sobre la finca. Les resolucions de 26 i 29 doctubre, per,
al respectiu apt. 7, assenyalen que
la representaci grfica alternativa
ha dhaver estat aprovada expressament pel propietari de la finca.
Resta el dubte de si en aquestes
resolucions sha oms la referncia
30
al titular de qualsevol altre dret real

per oblit o voluntriament, per entendre que noms el propietari de
la finca pot utilitzar la representaci
grfica alternativa, havent dutilitzar forosament el titular dun altre
dret real la certificaci cadastral
descriptiva i grfica, fet que limitaria la utilitat del procediment per al
mateix al supsit que la representaci grfica daquesta certificaci
cadastral es correspongus efectivament amb la realitat fsica.
propi fitxer electrnic en format

GML, amb el CSV corresponent.
Aquest fitxer semmagatzemar
als servidors locals del Registre i
tamb es remetr, juntament amb
el CSV, al portal corresponent del
Collegi de Registradors. El Registrador deixar constncia de tot
aix, i del CSV generat, a lacta
dinscripci, per tal de relacionar
la nova descripci de la finca amb
la representaci grfica incorporada al fitxer electrnic arxivat.
La Resoluci-Circular de 3 de novembre no resol aquesta qesti,

ja que lnic que exigeix per iniciar
el procediment de lart. 199 s que
consti la sollicitud del presentador o interessat, sense indicar la
naturalesa del dret daquest.
A partir daqu, si el que saporta s

una certificaci cadastral, ens diuen
els arts. 10.2 i 199.1 LH que, incorporada
aquesta al foli real, es far constar expressament en lassentament que la finca ha
quedat coordinada grficament amb el
Cadastre, notificant-li-ho i traslladant-li el
codi registral nic de la finca(13).
2. Si el certificat ressenya loport

Codi Segur de Verificaci (CSV)
que confirma la validaci pel Cadastre, el Notari en deixar constncia a lescriptura.
3. Si, per contra, el certificat tcnic i,
amb aquest, la representaci grfica no ha estat validat pel Cadastre, el Notari haur de demanar que
li sigui rems el fitxer GML per fer ell
mateix la validaci dacord amb el
procediment habilitat a lefecte, incorporant a lescriptura el CSV que
sobtingui o, en cas que encara no
estigui operativa aquesta opci, el
justificant de validaci.
4. El Notari, a sollicitud de linteressat, expedir la corresponent cpia autoritzada, electrnica o en
paper, que es presentar al Registre de la Propietat.
5. Arribat el moment dinscriure la
representaci grfica en qesti,
i encara que, segons all previst
a la resoluci conjunta, el Registrador hauria dexigir que aquesta
es contingui al fitxer informtic
que shi preveu, atenent a all que
sexposa amb molta ms claredat
a la Resoluci-Circular de 3 de novembre, el Registrador obtindr la
representaci grfica entenem
que far una nova validaci, li
afegir la identificaci de lassentament de presentaci i el codi
de finca registral i generar el seu
Si el certificat ressenya loport

Codi Segur de Verificaci (CSV) que
confirma la validaci pel Cadastre,
el Notari en deixar constncia a
lescriptura
No obstant aix, quan el que sha
aportat s una representaci grfica al
ternativa, no nhi ha prou dinscriure-la al
Registre per entendre produda la coordinaci, la qual requereix la validaci ltima
daquesta representaci per part del Cadastre i lemissi per part daquest organisme duna representaci grfica cadastral actualitzada. Aix, segons els arts. 10.3 i
199.2, el Registrador comunicar al Cadastre la circumstncia dhaver practicat la
inscripci; el Cadastre incorporar, alhora,
i si escau, la rectificaci que correspongui
dacord amb el que es regula a la nova
redacci de lapt. 3r de lart. 18 TRLCI i,
practicada lalteraci, ho comunicar al Registrador. I s llavors quan el Registrador
ha de fer constar la circumstncia de la
coordinaci i incorporar al foli real la nova
representaci grfica cadastral de la finca.
De la regulaci exposada en resulta, per
tant, que els efectes que aquesta atribueix
a la coordinaci singularment, lextensi
del principi de legitimaci registral de lart.
38 LH que preveu el nou art. 10.5 resten
en suspens, quan el que sinscriu s una
representaci grfica alternativa, fins al
LA NOTARIA |
| 3/2015
moment en qu el Cadastre lha validada i

remesa al Registre i estigui inscrita la
nova representaci grfica cadastral de la
finca... que entenem que no ser altra cosa que una reproducci de la que el Registrador li hagi rems amb la comunicaci
dhaver practicat la inscripci, de la mateixa
manera que aquesta, alhora, ser una reproducci de la que aparegui ja validada
cadastralment al document notarial.
Tot el qual dna lloc a una situaci
una mica estranya i delicada. Sostenintse el sistema en la regla general de lart.
10.1 LH, ja sha vist que la coordinaci i
els efectes registrals que comentem resten supeditats al fet que all que consti
al Registre sigui la nova representaci
grfica cadastral de la finca. Per crida
poderosament latenci que laplicabilitat dun principi registral resti subjecta
a una mena de fiscalitzaci pel Cadastre,
sobretot, quan el cert s que, si sha seguit la tramitaci prevista, la coordinaci
pot considerar-se un resultat segur des
del moment en el qual tant el Notari com
el Registrador aquest, en tot cas hauran tramitat la validaci pertinent de la
representaci grfica alternativa dacord
amb el previst a les resolucions de 26 i de
29 doctubre i en la Resoluci-Circular de
3 de novembre. Validaci de la qual el Cadastre, a ms, haur dhaver rems informe en cada cas en el termini de 24 hores.
Per acabar danalitzar la situaci, cal
atendre, daltra banda, a dues normes:
la de lart. 9.b LH, pargraf set, segons
la qual un cop inscrita la representaci
grfica georeferenciada de la finca, la seva
cabuda ser la resultant daquesta representaci, i es rectificar, si fora precs, la que
prviament consts en la descripci literria, i la del segon pargraf de lart. 10.5
LH, que assenyala que aquesta presumpci en referncia a lextensi del principi legitimador de lart. 38 igualment
regir quan shagus incorporat al foli real
una representaci grfica alternativa, en
els supsits en els quals aquesta representaci hagi estat validada prviament per
una autoritat pblica, i hagin transcorregut
sis mesos des de la comunicaci de la inscripci corresponent al Cadastre sense que
aquest hagi comunicat al Registre que existeixin impediments a la validaci tcnica.
De la primera daquestes normes sembla resultar-ne que, sense necessitat que
shagi produt la coordinaci, la inscrip-
LA NOTARIA |
| 3/2015
ci de la representaci grfica dna lloc

a una particular forma de rectificaci de
la cabuda inscrita, de la qual afegeix
haur de notificar-se als titulars de drets
inscrits, llevat que del ttol presentat o dels
trmits de larticle 199 ja en consts la notificaci. Per si la representaci grfica
inscrita s alternativa o no cadastral,
cal entendre que aquesta rectificaci no
va lligada encara als efectes legitimadors
previstos a lart. 10.5, fins que es produeixi, si escau , la coordinaci amb el Cadastre. Perqu s es donessin aquests efectes,
haurien de complir-se els requisits del supsit al qual es refereix lart. 10.5, segon
pargraf. Per quin s realment aquest
supsit i quines sn les conseqncies
del compliment dels seus requisits?
Si la representaci grfica inscrita

s alternativa o no cadastral, cal
entendre que aquesta rectificaci
no va lligada encara als efectes
legitimadors previstos a lart. 10.5,
fins que es produeixi, si escau, la
coordinaci amb el Cadastre
Quan lart. 10.5, segon pargraf, parla duna representaci grfica alternativa validada prviament per una autoritat
pblica, a quina autoritat pblica es
refereix? Probablement, a aquella que,
si escau, hagus tramitat lexpedient administratiu o judicial del qual forma part
la representaci grfica alternativa, en
els casos de constncia obligatria de la
mateixa als quals es refereixen el primer
pargraf de lart. 9.b i lart. 10.3.b: concentraci parcellria, reparcellaci administrativa, expropiaci forosa, atermenament... Per estarem tamb davant del
supsit de la norma quan el Notari i/o el
Registrador han fet la validaci cadastral
a la qual es refereixen les resolucions de
26 i de 29 doctubre i la Resoluci-Circular de 3 de novembre? Sigui com sigui,
no s una qesti menor la qualificaci
del supsit, un cop que es consideren
complerts els dos requisits previstos a la
norma: validaci per autoritat pblica i
transcurs del termini de sis mesos des de
la comunicaci de la inscripci corresponent al Cadastre. Es tractar dun autntic
supsit de coordinaci per silenci positiu, cas en el qual caldria entendre que
el Registrador ha de reflectir-ho al foli real
i la publicitat que expedeixi, o duna extensi dels efectes de la legitimaci que

es produeix al marge de lautntica coordinaci? Qu reflectiria, en aquest cas,
la publicitat registral, atenent al fet que a
lart. 10.4 LH es disposa ara que en tota
forma de publicitat registral haur dexpressar-se, a ms de la referncia cadastral
que correspongui a la finca, si est o no
coordinada grficament amb el Cadastre
a una data determinada?(14). I, pel que fa
a la concreta publicitat registral de la representaci grfica, en quins termes ser
possible, tenint en compte que, segons
lart. 9.b, ltim pargraf, i 199.2, aquesta
pot ser objecte de publicitat registral, per, mentre no hagi quedat constncia de
la coordinaci, aquesta publicitat haur
de reflectir el fet de no haver estat validada la representaci grfica pel Cadastre?
Seguiria fent-se constar aquesta circumstncia amb el que comporta de crida
datenci al sollicitant quan se sap que
shan complert els requisits del segon pargraf de lart. 10.5?(15)
Fora daix, shan alat ja veus crtiques que assenyalen que els tan pregonats objectius de coordinaci resulten
contradictoris amb la possibilitat que el
TRLCI segueix reconeixent, segons la qual,
un cop assolida aquesta coordinaci, es
produeixin supsits de descoordinaci
sobrevinguda amb origen al Cadastre. Es
tracta, duna banda, daquelles rectificacions dofici de la informaci continguda al
Cadastre, que regula ara lart. 18.4 TRLCI
abans, art. 18.3 i que poden comportar correccions de superfcie o canvis en
la cartografia, tot aix amb la finalitat de
mantenir ladequada concordana entre el
Cadastre i la realitat immobiliria; daltra
banda, de la nova norma continguda a
lapt. 3r de lart. 11 TRLCI, segons la qual
en cas de finques que hagin estat objecte de
coordinaci conforme a la legislaci hipotecria, es tindr en compte, als efectes del
Cadastre, la descripci grfica coordinada,
llevat que la data del document pel qual
es produeix la incorporaci al Cadastre
sigui posterior a la de la coordinaci.
Aquesta circumstncia es fonamenta
en el fet que, mentre que la incorporaci
de les parcelles i les seves modificacions
al Cadastre s obligatria (art. 11.1 TRLCI),
la inscripci al Registre de la Propietat s
voluntria. Per tampoc es poden negar
els riscos que per a la seguretat jurdica
comportaria que el Registre de la Propi-
31
Tribuna
etat estigus publicant una situaci de

coordinaci, a la qual la llei atribueix els
importantssims efectes legitimadors que
hem anat examinant, si aquests poguessin considerar-se desvirtuats per una descoordinaci sobrevinguda de la qual no
es deixs constncia registral. Per tot aix
s raonable entendre encara que pugui
suposar una certa esquerda en lesquema
legal dissenyat, del qual la coordinaci
entre Registre i Cadastre es constitueix
pedra angular que aquests efectes
es consideraran subsistents, malgrat la
descoordinaci de facto, mentre registralment segueixi constant la situaci de
coordinaci.
(1) Malgrat la referncia que fa lart. 10.5 a
la ubicaci i delimitaci geogrfica de la
finca, cal entendre que la presumpci
arribar tamb a la superfcie, ats que,
segons lart. 9.b LH, pargraf set, haur
restat ja recollida a la descripci registral
desprs de la incorporaci de la representaci grfica, i que, de fet, la finalitat
del procediment de lart. 199, segons el
pargraf primer, s precisament completar la descripci literria de la mateixa
[finca] acreditant-ne la ubicaci i delimitaci grfica i, a travs daix, els lmits i la
superfcie.
(2) A aquests dos supsits cal afegir el previst
a lart. 202, pargraf segon, que obliga a
la constncia, en les escriptures dobra
nova, de la delimitaci geogrfica de la
superfcie ocupada per les construccions
o installacions que es declarin a linterior
de la finca. La Resoluci-Circular de 3 de
32
novembre de 2015 de la Direcci General dels Registres i del Notariat, a lapt.

8, entn extensible aquesta obligaci
a la constncia prvia o simultnia en la
inscripci de la delimitaci geogrfica i
la llista de coordenades de la finca en la
qual subiqui.
(3) En relaci amb aquest procediment, cal
assenyalar una particularitat important,
i s pot ser instat pel titular registral del
domini o de qualsevol dret real sobre finca inscrita: la llei entn que no noms el
propietari, sin tamb els titulars de drets
reals, han de considerar-se legitimats per
instar el reflex registral de la representaci grfica; no obstant aix, i com veurem, la resoluci conjunta de les direccions generals del Cadastre i dels Registres
i del Notariat a la qual farem referncia
desprs sembla introduir un mats important.
(4) Aquest article sembla dir el mateix que
des de fa vint-i-cinc anys diu lart. 398.b
RH, introdut per RD 430/1990, de 30
mar, segons el qual: Els registres de la
propietat utilitzaran com a base grfica
per a la identificaci de les finques la cartografia cadastral oficial del Centre de Gesti
Cadastral i Cooperaci Tributria en suport
paper o digitalitzat. El redactat de lactual art. 10 LH s, en canvi, ms contundent,
ats que no s el mateix que sutilitzi la
cartografia cadastral per a la identificaci de les finques circumstncia que
no impedeix que sutilitzin, a ms, altres
fonts, com de fet la prpia normativa ha
anat reconeixent durant un temps i
que aquesta cartografia sigui per si
mateixa la base de representaci grfica i no un mer instrument didentificaci
de les finques.
(5) Disposava la regla 1a de lart. 9 LH: Podr completar-se la identificaci de la finca
mitjanant la incorporaci al ttol inscriptible duna base grfica o mitjanant la seva
definici topogrfica de conformitat amb
un sistema de coordinades geogrfiques
referit a les xarxes nacionals geodsiques i
danivellament en projecte expedit per tcnic competent.
La base grfica cadastral o urbanstica i
el plnol topogrfic, si sutilitzessin, hauran dacompanyar-se al ttol en exemplar
duplicat. Un dels exemplars sarxivar al
Registre, sense perjudici de la seva incorporaci a suports informtics. De larxivament del duplicat es prendr nota al marge
de lassentament corresponent a loperaci
practicada i, en lexemplar arxivat, el Registrador far constar referncia suficient a la
finca corresponent. Podr obtenir-se larxivament de la base grfica com a operaci
registral especfica mitjanant acta nota-
rial autoritzada a requeriment del titular

registral en la qual es descrigui la finca i
sincorpori la base grfica.
Els registradors disposaran daplicacions
informtiques per al tractament de bases
grfiques que en permetin la coordinaci
amb les finques registrals i la incorporaci
a aquestes de la qualificaci urbanstica,
mediambiental o administrativa corresponent.
Aquesta norma va rebre la seva redacci
de la Llei 24/2001, de 27 de desembre,
dictada uns mesos desprs que la STS
(Sala 3a) de 31 de gener de 2001 anulls la reforma que sobre aquesta matria
havia operat el RD 1867/1998, de 4 de
setembre, a lart. 51 RH. Aquest article,
vigent, per tant, durant ms de dos anys,
ja feia referncia a laplicaci informtica
per al tractament de bases grfiques en
els mateixos termes que desprs es van
recollir a lart. 9 LH, per, juntament amb
admetre la utilitzaci, als efectes identificadors previstos en aquesta regla, de
molts altres instruments a ms de la base grfica cadastral com lacta notarial
datermenament, i tamb una srie de
plnols expedits dacord amb la normativa especial urbanstica, de concentraci
parcellria, de forests, costes i, fins i tot,
els de taxaci emesa dacord amb la normativa reguladora del mercat hipotecari, contenia la norma segent: Un cop
aportat al Registre la base grfica, el plnol
o lacta notarial relacionats, bastar que
els atorgants manifestin que la descripci
no ha variat. A efectes i davant de qui
bastar? En bona lgica, als esmentats
didentificaci de la finca i davant dels
atorgants tamb esmentats. Poc ms podia disposar un Reglament.
I no sembla, llegint la redacci amb la
qual va quedar lart. 9, regla 1a, de la llei,
quan es va traslladar al mateix la regulaci reglamentria anullada pel Tribunal
Suprem, que la pretensi del legislador
ans ms enll de reconixer aquesta
possibilitat daccs al Registre de les bases grfiques, voluntriament i per via
darxivament i nota marginal, com a mer
complement de la identificaci de la finca, afegint, addicionalment, lobligaci
de disposar de laplicaci informtica necessria per permetre la coordinaci amb
la finca registral.
(6) De manera expressa ho assenyala la disposici final 4a de la llei respecte dels
casos de comprovaci o validaci que
hagus practicat el Registrador dacord
amb el segon incs de la regla 1a de lapt.
5 de lart. 53 de la Llei 13/1996. Es tracta
de la possibilitat avui desapareguda
per derogaci de lesmentada norma en
LA NOTARIA |
| 3/2015
virtut de la disposici derogatria continguda a la prpia Llei 13/2015 de

fer constar la referncia cadastral de la
finca, com a operaci registral especfica, mitjanant aportaci de certificaci
cadastral, encara que exists una diferncia de superfcie inferior al 10% de la
reflectida al Registre o diferncies en
el nom o nmero del carrer, sempre
que shagus justificat degudament la
identitat. Encara que shagus produt aquesta identificaci, i malgrat que
leventual modificaci descriptiva hagus tingut com a base una certificaci
cadastral, ens diu la llei que aquesta no
resta emparada per lextensi del principi de legitimaci que sestableix, extensi que es condiciona, si de cas, a la
coordinaci que la llei ara regula.
Aquesta ltima qesti ha estat durament criticada en leditorial de la revista Registradores de Espaa, nm. 72,
dabril-juny de 2015, que alludeix a una
possible infracci dels principis de tutela judicial efectiva en estar els assentaments registrals sota la salvaguarda
dels tribunals i de proscripci de la
retroactivitat de les normes no favorables. Assumir aquestes argumentacions
requeriria, per, admetre que el principi
de legitimaci de lart. 38 LH sestenia
ja abans daquesta reforma a les
dades fsiques de la finca reflectides en
el foli registral, una premissa que, com
leditorial reconeix, no sembla compartir
el legislador.
(7) No obstant el que aix es disposa, la Resoluci-Circular de 3 de novembre s autoritza fent constar el seu arxivament
registral anterior a l1 de novembre de
2015 la publicitat dels recintes geogrfics corresponents a les representacions
grfiques de les finques aportades en
els casos dimmatriculaci, expropiaci,
reparcellaci, concentraci parcellria
i altres supsits en els quals aquestes
haguessin estat aportades dacord amb
la corresponent normativa sectorial. Insistint, alhora, en la impossibilitat de publicitat de qualsevol altra representaci
grfica obrant en aquesta aplicaci informtica, en virtut de simples validacions o
identificacions geogrfiques dofici, i en el
valor merament auxiliar de les mateixes.
(8) Cal dir, per, que no sembla ser aquesta
la interpretaci que fa la Direcci General dels Registres i del Notariat a la Resoluci de 17 de novembre de 2015. El Centre Directiu assimila els procediments
dels arts. 201.1 i 199 LH perqu lun i
laltre, diu, persegueixen i potencialment
permeten inscriure rectificacions descriptives de qualsevol naturalesa [...] i, a ms,
LA NOTARIA |
| 3/2015
obtenir la inscripci de la representaci geogrfica de la finca. Ambds

procediments, especialment qualificats, s
que inclouen entre els trmits una srie de
garanties de tutela efectiva dels interessos
de tercers afectats [...] i s precisament per
virtut de la seva major complexitat de tramitaci i majors garanties per a limtrofs i
tercers en general que el seu mbit daplicaci i efectes sn justificadament molt
ms amplis.
Aquesta interpretaci, no hi ha dubte,
t lavantatge devitar aquests dubtes
competencials i duplicitat de trmits que
comentvem, per no sembla ajustar-se
a la previsi legal que la inscripci de la
representaci grfica es practiqui sense
sollicitud expressa de qui insta el procediment, fora daquells supsits en qu es
considera obligatria. Ho s en el cas de
la immatriculaci, el procediment de la
qual regula lart. 203, per no en el de la
rectificaci de lart. 201.1, per ms que
aquest remeti prcticament a la totalitat
dels trmits de lart. 203. Una altra cosa s
que linteressat insti aquesta inscripci de
la representaci grfica, cosa que, com diem, podria preveures com a lgica.
(9) Que lart. 199.1, en referir-se a les notificacions que ha defectuar el Registrador,
assenyali que no ser necessria la notificaci als titulars de les finques limtrofes quan es tracti de pisos, locals o altres
elements situats en finques dividides en
rgim de propietat horitzontal sembla
fer referncia a les finques limtrofes que
tinguin aquesta consideraci. Seria un
aclariment probablement innecessari, aix s de la regla immediatament
precedent, segons la qual: Quan les finques limtrofes estiguin dividides en rgim
de propietat horitzontal, la notificaci es
realitzar al representant de la comunitat
de propietaris.
(10) En aquest cas, quan all aportat hagus
estat una certificaci cadastral, afegeix
lart. 10.2 que el Registrador haur de
donar trasllat daquesta circumstncia
de la falta dincorporaci al Cadastre per mitjans telemtics, motivant,
a travs dun informe, les causes que
hagin impedit la coordinaci, a lefecte
que, si escau, el Cadastre inco el procediment oport.
(11) El que no sembla possible en qualsevol
cas s que la representaci grfica, amb
independncia del format en qu es presenti, sigui inscriptible per si mateixa.
Duna banda, la llei assenyala als arts. 9.b,
pargraf tercer, i 10.2, que aquesta haur
daportar-se amb el ttol inscriptible. Daltra banda, no pot entendres que un fitxer
informtic signat electrnicament passi
(12)
(13)
(14)
(15)
de ser un document privat, sense que la

mera validaci pel Cadastre li confereixi
la condici de document autntic expedit
pel Govern o els seus agents, als efectes
del previst a lart. 3 LH.
Atenem en aquest punt a la Nota aclaridora a la Llei 13/2015, remesa pel Consell General del Notariat el dia 22 de desembre de 2015.
El codi registral nic al qual es refereix
lart. 9.a LH s aproximadament lactual
IDUFIR (Identificador nic de Finca Registral) que el programa corresponent
dels registradors assignava a cada finca, a manera de DNI, en el moment de
practicar un assentament, aix com en
expedir qualsevol tipus de publicitat
registral.
Aquest Codi Registral nic, o CRU, sincorporar a partir dara, necessriament,
al foli real de cada finca, i es traslladar
tamb al Cadastre quan shagi produt
la coordinaci basada en una certificaci
cadastral, segons estableix lart. 10.
De fet, la pretensi s que es converteixi, poc a poc, en el nou element didentificaci de la finca registral, fins al punt
que, dacord amb la Resoluci-Circular
dirigida als registradors de la propietat
per la Direcci General dels Registres i
del Notariat el 3 de novembre de 2015,
a les noves finques registrals resultants, per exemple, dimmatriculaci,
divisi o segregaci noms sels assignar el CRU, i no el nmero de finca o subfinca particular dins de cada
registre, terme municipal i secci que
procedia dacord amb la normativa reglamentria anterior.
Per cert, encara que lart. 199.1 LH, en
regular el procediment de coordinaci,
insisteix a lltim pargraf en aquesta
qesti, ordenant que la situaci de coordinaci que shagus assolit es reflecteixi en la publicitat formal de la finca, la
norma de lart. 10.4 no distingeix entre
finques en relaci amb les quals shagi
instat o no algun procediment. Aix porta a entendre que la circumstncia de
la coordinaci o no coordinaci sempre
haur de constar a la publicitat registral
de la finca, en concordana amb linters lgic de qui la sollicita per conixer
labast del principi de legitimaci respecte de la mateixa.
s clar que encara es pot filar ms prim:
pot saber-se realment que shan complert
aquests requisits quan la norma parla de
sis mesos des de la comunicaci al Cadastre sense que aquest hagi comunicat al
Registre no sense que aquest hagi rebut comunicaci del fet que existeixin
impediments a la validaci tcnica?
33
Entrevistes
Hem de guanyar en eficcia, en temps de

resposta, i tamb en la qualitat dels serveis que
prestem
Carlos Lesmes Serrano
President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial
AUTORA: Sandra Purroy
FOTOGRAFIES: Pablo Moreno Arriero
Carlos Lesmes Serrano (Madrid, 1958) va ingressar per oposici a les carreres judicial i fiscal el 1984.
En una primera etapa, va exercir com a Fiscal a lAudincia Provincial dAlacant (1984-1993), al Tribunal
Superior de Justcia de Madrid (1985-1992) i davant del Tribunal Constitucional (1992-1993). El 1993
va reingressar en la carrera judicial, desprs de superar les oposicions de Magistrat especialista de
lordre jurisdiccional contencis administratiu. Va ser Magistrat daquesta Sala del Tribunal Superior
de Justcia de la Comunitat Valenciana. Posteriorment, va estar en situaci de serveis especials i va
exercir com a Director General dObjecci de Conscincia (1996-2000) i com a Director General de
Relacions amb lAdministraci de Justcia (2000-2004). Va tornar el 2005 a la seva plaa a la Secci
Vuitena de la Sala Contenciosa Administrativa de lAudincia Nacional, any en qu va ser nomenat
President daquesta Sala, crrec que va exercir fins a lany 2010. Va presidir en funcions lAudincia
Nacional des del setembre de 2008 fins a labril de 2009. El mar de 2010, el Ple del Consell General
del Poder Judicial el va designar Magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem.
Autor de diverses obres, tamb ha participat com a ponent en nombrosos cursos i seminaris. Est en
possessi de la Gran Creu de San Raimundo de Peafort i de la Medalla dOr concedida per la Lliga
Espanyola pro Drets Humans per la seva tasca en pro de lobjecci de conscincia.
Des del 9 de desembre de 2013 s el President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder
Judicial.
34
LA NOTARIA |
| 3/2015
P:
La seva trajectria professional

sinicia com a Fiscal i, posterior
ment, ingressa en la carrera judicial
a la qual tamb va opositar com
a Magistrat especialista de lordre ju
risdiccional contencis administratiu.
El canvi dexercir com a Fiscal a ferho
com a Jutge s fruit de latzar, la voca
ci o loportunitat?
R:
s fruit de la vocaci. Desprs

duns primers anys dexercici en
la carrera fiscal, vaig considerar esgotat
aquest cicle personal i professional i vaig
valorar que el ms satisfactori per a mi
era continuar lexercici professional de la
carrera judicial com a Magistrat en lordre
jurisdiccional contencis administratiu.
Sempre vaig tenir vocaci judicial. Considero molt grats els anys en qu vaig exercir com a Fiscal, anys en qu vaig aprendre
molt i, al mateix temps, crec que no em vaig
confondre. Em sento molt satisfet dhaver
reingressat en la carrera judicial.
P:
La seva trajectria tamb inclou un

parntesi en situaci de serveis es
pecials i en lexercici de crrecs vinculats
al Ministeri de Justcia, fins que el 2005
torna a la Sala Contenciosa Administra
tiva de lAudincia Nacional. Com valora
la seva sortida i el seu posterior reingrs
a la carrera judicial?
R:
i quins sn els principals reptes pen

dents?
R:
Ostento una doble Presidncia: la

Presidncia del Tribunal Suprem i la
Presidncia del Consell General del Poder
Judicial. Des de la perspectiva del Tribunal
Suprem, he de dir que, des de linici, em vaig
comprometre a posar en marxa determinades iniciatives i moltes daquestes shan dut
a terme. Per exemple, em vaig comprometre a millorar la manera de treballar al Tribunal Suprem i ja tenim el Promptuari dEstil
per als magistrats, per millorar el llenguatge
utilitzat; sha realitzat, per primer cop en la
histria, una inspecci de lAlt Tribunal per
conixer quines carncies tenim a cada una
de les sales i poder procedir a la seva correcci, i he promogut com a President la reforma del recurs de cassaci en lmbit civil,
penal i contencis administratiu per donar
en el futur una nova orientaci al Tribunal
Suprem, de manera que aquest pugui complir la seva funci principal dins del sistema
jurdic espanyol.
En el Consell General del Poder Judicial, des de la meva arribada, em vaig comprometre amb la transparncia i lausteritat i tamb vaig adoptar iniciatives. Per
exemple, el bon ordre en el compliment
dels serveis de la casa, que avui crec que
actua amb una eficcia extraordinria en
relaci amb ladministraci daquells afers
que li corresponen; la implantaci duna
austeritat en el desenvolupament per

part dels vocals i de mi mateix, reduint
extraordinriament despeses protocollries i de viatges, i la implantaci de la
transparncia com a actitud en la nostra
manera de fer, tant els nomenaments
com en la nostra activitat. Aquesta transparncia s la que ara estem treballant,
ampliant, en lmbit dels tribunals superiors de justcia. Ja nhi ha sis que compten un Portal de Transparncia, i abans de
lestiu, el tindran tots.
En la principal responsabilitat del
Consell General del Poder Judicial, en els
nomenaments de magistrats del Tribunal
Suprem i presidents de tribunals superiors de justcia i de les audincies provincials i sales, hem treballat molt, i seguim
fent-ho, per imposar com a criteri rector
daquests nomenaments el mrit i la capacitat, i no altres criteris que han de ser
aliens, com els associatius, poltics o de
qualsevol altra naturalesa. Crec que sha
aconseguit en gran mesura. Estic molt
satisfet amb els nomenaments efectuats
pel Ple del Consell. Crec que de tots sen
pot destacar la seva excepcional qualitat
professional.
En aquest moment, en el Tribunal Suprem, el repte s la implantaci del nou
model de cassaci que entrar en vigor al
llarg daquest any i lobertura del Tribunal
Suprem a altres tribunals internacionals
Vaig exercir com a Magistrat del

contencis administratiu abans
de prestar serveis al Ministeri de Justcia
com a Director General. Desprs, el 2004,
em vaig incorporar com a Magistrat de
la Sala Contenciosa Administrativa de
lAudincia Nacional. Els meus anys de
servei a lAdministraci van ser molt enriquidors per al meu exercici professional com a Magistrat del contencis. Crec
que conixer lAdministraci per dins, la
seva manera de prendre decisions i les
responsabilitats que assumeixen davant
dels reptes que es presenten enriqueix
enormement un Jutge administratiu.
P:
s designat Magistrat de la Sala

Tercera del Tribunal Suprem el
2010 i, tres anys desprs, passa a ocu
par el crrec que actualment osten
ta. Ara sacaben de complir dos anys
des del seu nomenament. Quins sn
els principals objectius aconseguits
LA NOTARIA |
| 3/2015
35
Entrevistes
i a la societat. En el Consell General del
Poder Judicial, hem dabordar el disseny
de la carrera judicial del futur, dins de les
responsabilitats que li competeixen a lrgan de govern de jutges i magistrats.
En el Tribunal Suprem, el repte

s la implantaci del nou model
de cassaci que entrar en vigor
al llarg daquest any i lobertura a
altres tribunals internacionals i a la
societat
P:
El juliol de 2014 va presentar el

seu Portal de Transparncia
abans incls de lentrada en vigor de la
Llei 19/2013, de transparncia, accs a
la informaci i bon govern, des del
qual qualsevol ciutad pot accedir a les
activitats del Consell, lexecuci pres
supostria, els contractes i les subven
cions o retribucions, per posar alguns
exemples. Creu que la transparncia s
la clau per aconseguir la confiana dels
ciutadans?
R:
Crec fermament en la transparncia.

Daqu que en el Consell General del
Poder Judicial, sense que constitus encara
una obligaci legal per a la instituci, implantssim el model de transparncia establert a la llei. Ens vam avanar ms de sis
mesos a aquesta llei. Aquesta aposta per la
transparncia no va ser, per tant, fruit dun

deure legal, sin el meu comproms personal i dels vocals del Consell precisament
per guanyar la confiana dels ciutadans i
dels jutges en aquesta instituci. Hem estat i som un referent en lmbit de les institucions de lEstat.
P:
En aquest mbit, el Consell Ge

neral del Poder Judicial comp
ta amb un conveni de collaboraci
amb Transparncia Internacional a
Espanya. Quins sn els primers fruits
daquest acord?
R:
Ladopci de determinats compromisos i obligacions que no estan a la

llei i que hem assumit de manera voluntria. En primer lloc, el desenvolupament del
Portal de Transparncia, en qu es dna
una informaci exhaustiva de tota lactivitat
del Consell i a la qual pot accedir-hi qualsevol ciutad. A ms, el conveni ens ha dut a
assumir altres compromisos, com la publicaci de la situaci patrimonial dels vocals
de la Comissi Permanent, que pren decisions de naturalesa econmica, per tal que el
puguin examinar els mateixos ciutadans, i
per descomptat, els jutges. En tercer lloc, la
vocaci que aquest model de transparncia
sestengui a tots els rgans de govern judicial, comenant pels tribunals superiors de
justcia i, finalment, al llarg dels anys, a tota
lAdministraci de Justcia.
P:
Malgrat els esforos realitzats,

segons un estudi publicat re
centment per Amnistia Internacional,
Espanya s un dels cinc pasos que
han experimentat en els darrers qua
tre anys un major descens en la seva
posici en lndex de Percepci de la
Corrupci 2015, situantse en el lloc
36 dun total de 168. A qu atribueix
aquest descens?
R:
Als nombrosos casos de corrupci

que han aparegut en el nostre pas i que estan sent objecte dinvestigaci
pels tribunals en els darrers anys. La vocaci daquest Consell de collaborar en
la lluita contra aquesta lacra sha posat de
manifest en la creaci de la Unitat de Suport per a Causes per Corrupci, la UACC,
per agilitzar la resposta judicial davant
daquest tipus de delictes. s una unitat
de carcter tcnic, al servei dels jutges
i magistrats, que avalua els problemes
existents en els rgans judicials que porten procediments per corrupci i proposa
adoptar mesures de refor de personal i
material per solucionar-los. La UACC actua sempre a petici del titular del Jutjat,
sense envair de cap manera les seves comeses jurisdiccionals.
P:
En el marc de lactual crisi so

cioeconmica, que tamb impli
ca una crisi global de confiana en les
institucions, creu que aquesta ha afec
tat el nivell de confiana dels ciutadans
en la Justcia? Com es pot combatre?
R:
s cert que la percepci de corrupci sha incrementat en els darrers

anys per raons objectives, ja que han
aparegut nombrosos casos de corrupci.
Crec que lAdministraci de Justcia espanyola est a lalada exigida pels ciutadans per abordar aquest repte immens.
Els jutges espanyols estan desenvolupant
la seva funci amb absoluta independncia i, moltes vegades, malgrat la carncia
de mitjans, estan sent eficaos en la lluita
contra la corrupci.
P:
En aquest sentit, sorgeix letern

tema de la separaci de poders
i la independncia judicial. Creu que
lactual sistema judicial s prou clar en
aquest mbit?
R:
El sistema judicial espanyol s independent daltres poders pblics.
36
LA NOTARIA |
| 3/2015
I em remeto a les proves evidents... Fixis

en els nombrosos casos de corrupci que
estan sent enjudiciats i que afecten tots
els partits poltics.
P:
Entre les ltimes reformes legis

latives que afecten lorganitzaci
i el funcionament del Consell, es va
produir la reforma de la Llei Orgnica
4/2013, de 28 de juny, de reforma del
Consell General del Poder Judicial,
que va suposar un canvi en el sistema
delecci dels seus membres. Com va
lora aquesta reforma?
R:
La reforma de la Llei Orgnica

4/2013 pretn, entre altres coses,
que el Consell General del Poder Judicial guanyi eficcia en la gesti daquells
afers que t encomanats. En aquest punt,
el Consell General del Poder Judicial ha
complert amb lobjectiu legal: ha guanyat
clarament en eficcia. Avui es resolen els
afers amb una extraordinria celeritat
precisament per la concentraci de competncies que sha fet a la Comissi Permanent, que, per ra de la seva dimensi,
s molt ms operativa que quan aquests
afers havien de ser examinats i resolts pel
Ple. No hem doblidar que la Llei Orgnica
4/2013 reserva al Ple els afers de ms rellevncia. Quan a la designaci dels vocals
del Consell General del Poder Judicial, el
sistema no difereix en all substancial del
que hi havia anteriorment. Es tracta duna
designaci parlamentria a proposta dels
mateixos jutges.
El principal problema de la Justcia

s dorganitzaci: la funcional, la dels
diferents serveis que integren els
tribunals i la territorial
P:
Quin creu que s el principal pro

blema de la Justcia a Espanya?
Un excs de judicialitzaci? Falta de
recursos humans, tcnics i econmics?
Lorganitzaci?
R:
A parer meu, el principal problema de la Justcia s dorganitzaci.

s un problema difcil de resoldre pels
mltiples centres de decisi que hi ha:
Ministeri de Justcia, comunitats autnomes, Consell General del Poder Judicial...
LA NOTARIA |
| 3/2015
Aix dificulta extraordinriament poder

actuar de manera decidida en els grans
problemes que afligeixen la nostra Administraci de Justcia. I, quan parlo de lorganitzaci, em refereixo a lorganitzaci
funcional derivada de les mateixes lleis
processals, a lorganitzaci dels diferents
serveis que integren els tribunals i a lorganitzaci territorial de la nostra Justcia,
excessivament fragmentada.
P:
Quant a lorganitzaci, conside

ra necessria una reforma inte
gral de lAdministraci de Justcia? La
nova oficina judicial est donant els
seus fruits?
R:
La nova oficina judicial no est

donant tots els fruits que podria
donar i, a ms, est sent especialment
difcil la seva implantaci, perqu no sha
acomodat lorganitzaci territorial i funcional de lAdministraci de Justcia a lesperit que va inspirar la reforma legal de la
nova oficina judicial.
La reforma parteix duna concentraci
de serveis que hauria de dur a terme una
concentraci drgans judicials. Sha mantingut la dispersi i fragmentaci drgans
judicials, i aquesta situaci s la que dificulta, a parer meu, de manera molt especial, el desenvolupament de la nova oficina
judicial i que es facin realitat moltes de les
virtuts que aquest disseny preveu.
P:
Tamb lactual context so

cioeconmic ha incrementat no
tablement els afers, especialment en
lmbit civil. Quines mesures ha esta
blert el Consell General del Poder Judi
cial i quines estan previstes o shaurien
de dur a terme en un futur prxim per
afrontar aquest increment?
R:
La recent reforma de la Llei Orgnica del Poder Judicial introdueix

criteris de flexibilitat en lorganitzaci
judicial, la responsabilitat de la qual correspon al Consell General del Poder Judicial. Crec que hem dabordar aquestes
situacions innovadores dincrement de
la crrega de treball introduint criteris de
flexibilitat. Tot i aix, crec que cal una reforma legal que doni lloc a la creaci dels
anomenats tribunals dinstncia. Ja han
existit diversos projectes normatius que
no shan pogut concretar en la seva aprovaci, tant en aquesta ltima legislatura
com en lanterior. Crec que s una aposta
imprescindible per al futur.
P:
En aquest sentit, els mtodes

de resoluci alternativa de con
flictes, com larbitratge i la mediaci,
apareixen com a possibles vies alter
natives per donar soluci a limmens
nombre dafers que es judicialitzen.
Qu sest fent des del Consell Gene
37
Entrevistes
Notariat contribueix amb la seva actuaci
de proporcionar seguretat i certesa en les
relacions jurdiques i, per tant, si compleix
la seva funci, impedeix en el futur lexistncia de conflictes i plets que resoldr la
Judicatura. Lactivitat del Notari, de la que
tantes vegades es diu que s preventiva,
compleix una funci de realitzaci del
Dret sense conflicte que s complementada, lgicament, per lacci els jutges,
quan inevitablement sorgeix el conflicte.
ral del Poder Judicial per potenciar

aquests mtodes alternatius?
R:
Aquest Consell General del Poder

Judicial, des que va iniciar el seu
cam, ha fet una aposta clara per la mediaci. Es va constituir un grup permanent
de treball, i ha promogut la realitzaci,
ara ja fa prcticament un any, de convenis
amb totes les administracions amb competncia en la matria, les comunitats
autnomes i el Ministeri de Justcia, per
fomentar la mediaci intrajudicial.
Som conscients que, sense la collaboraci dels jutges, s impossible que
sestengui la mediaci com a frmula
alternativa de resoluci de conflictes.
Estem en un procs de conscienciaci
dels mateixos jutges i dinformaci a tots
els ciutadans perqu acudeixin, sempre
que sigui possible, a aquest mecanisme
alternatiu de resoluci de conflictes. Entenem que t una capacitat pacificadora
molt superior a la de les resolucions dictades en virtut de limperi que satorga
als jutges a travs dinterlocutries o de
sentncies. Un acord obtingut mitjanant
mediaci sempre s ms satisfactori que
el que deriva de la decisi establerta en
una sentncia, que determina el venciment duna de les parts sobre laltra.
P:
La reforma del recurs de cassaci

en lordre contencis adminis
tratiu, aprovada el darrer mes de juliol
38
i que entrar en vigor el juliol de 2016,

suposar una descrrega de lmbit
judicial?
R:
La finalitat de la reforma del recurs

de cassaci en lmbit contencis
administratiu no s descarregar el nombre
dafers de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, sin que la Sala Tercera es pugui pronunciar sobre mltiples afers i matries que
avui no arriben a la cassaci. Aix permetr
que el Tribunal Suprem compleixi amb la
seva funci unificadora de la interpretaci
de lordenament jurdic i, en definitiva, de
la consagraci del principi constitucional
de seguretat jurdica en tots els mbits, i
no noms en aquells, molt limitats avui dia,
que accedeixen a la cassaci.
Jutges i notaris es complementen en

les seves respectives funcions
P:
Des del 2014, existeix un conve

ni marc de collaboraci entre
el Consell General del Poder Judicial
i el Consell General del Notariat que
intensifica la collaboraci en lmbit
de la jurisdicci voluntria, formaci i
noves tecnologies. Qu pot aportar la
Judicatura al Notariat? I viceversa?
R:
La Judicatura i el Notariat es complementen en les seves funcions. El
Per tant, des de la perspectiva de lEstat de Dret de la realitzaci de lordenament jurdic, jutges i notaris es complementen en les seves respectives funcions.
Nosaltres tenim una excellent relaci
amb al Notariat. Hem impulsat la realitzaci de cursos de formaci conjunta de
jutges i de notaris perqu creiem que els
notaris han de conixer b la realitat judicial i els problemes de lAdministraci
de Justcia i els jutges, al seu torn, han de
conixer b la realitat notarial i les potencialitats que aquest mn t per a lAdministraci de Justcia.
Hi ha moltes funcions que

tradicionalment shan atribut als
jutges, que no impliquen lexercici
de la potestat jurisdiccional i poden
ser assumides perfectament pels
notaris
P:
Com valora les noves competn

cies atorgades a diversos opera
dors jurdics, entre els quals, els nota
ris, establertes a la Llei de Jurisdicci
Voluntria?
R:
Em semblen molt b, perqu crec

que els notaris tenen una altssima
qualificaci professional i hi ha moltes funcions que tradicionalment shan atribut
als jutges i que no impliquen lexercici de
la potestat jurisdiccional, per tant, poden
ser assumides perfectament pels notaris.
P:
En lmbit civil, el Tribunal Su

prem ha fixat doctrina sobre el
control dabusivitat de les clusules
abusives, lanullaci de clusules sl
declarades abusives o el carcter abusiu
de determinats interessos de demora, a
instncies del Tribunal de Justcia de la
LA NOTARIA |
| 3/2015
Uni Europea. Considera que el nostre

ordenament jurdic no ha protegit prou
el ciutad en aquest sentit?
R:
Lenjudiciament de determinades
clusules com les clusules abusives s conseqncia duna nova realitat
social a la qual els jutges shan datenir.
El Codi Civil ens diu que les normes shan
dinterpretar, shan de realitzar sempre
conforme a la realitat social en qu han
de ser aplicades. I la realitat social espanyola ha canviat a conseqncia de la crisi iniciada el 2007-2008, de manera que
els jutges shan limitat a complir amb
aquest mandat interpretatiu.
En la mateixa mesura que la jurisprudncia ha avanat en aquesta direcci,
tamb ho ha fet la mateixa legislaci.
El legislador tamb ha estat sensible a
aquesta nova realitat social.
P:
Qu aporta la figura del Notari

en lmbit de la protecci al ciu
tad? I, en un sentit ms ampli, en el
marc jurdic?
R:
El Notari aporta confiana i seguretat. Confiana perqu, normalment,

els ciutadans no sn professionals en Dret
i el Notari els aporta confiana en les seves
recomanacions i seguretat jurdica en assessorar-los.
P:
R:
Com valora el nivell de seguretat

jurdica preventiva del nostre pas?
Crec que tenim un Notariat que

compleix amb les expectatives que
els ciutadans tenen dipositades en ell i
que genera aquesta confiana i aquesta
seguretat a les quals mhe referit abans.
LA NOTARIA |
| 3/2015
P:
dans?
Considera que la Judicatura res

pon a les expectatives dels ciuta
R:
Els ciutadans sn molt exigents en

relaci amb la Judicatura i respecte
als plets, on sempre hi ha conflictes dinteressos que entren en contradicci. La
satisfacci mai no pot ser plena, perqu
sempre hi haur qui estigui insatisfet amb
la resposta donada pels tribunals. En tot
plet hi ha un guanyador, per tamb hi
ha un perdedor i, per tant, des del punt
de vista de la percepci general, aconseguir una unanimitat de reconeixement s
un desidertum impossible. No obstant
aix, crec que els jutges, en els darrers
anys, shan anat guanyant la confiana
dels ciutadans per la seva manera dactuar professional, independent i sensible a
les demandes socials.
P:
R:
En qu ha de millorar per ser la

Justcia ideal del segle XXI?
La Justcia, com a servei o com a

funci de lEstat, no est en una situaci ptima, i encara que aquesta situaci ptima sigui impossible dassolir, estem sens dubte en condicions de millorar.
Tenim uns jutges independents i que actuen amb una gran professionalitat, per
hem de guanyar en eficcia, en temps,
en promptitud de resposta, i tamb en la
qualitat dels serveis que prestem.
El Consell General del Poder Judicial
no ho pot fer sol. Necessitem altres administracions amb competncies en la matria, com el Ministeri de Justcia i les comunitats autnomes. Si treballem junts,
ser possible.
39
El principi general del Dret catal s fer un vot

de confiana als ciutadans
Llus Puig i Ferriol
Premi Puig Salellas 2015
FOTOGRAFIES: Montserrat Fontich
Llus Puig i Ferriol (Begur, 1932) es doctor en Dret el 1963 i ha estat Catedrtic de Dret Civil a la
Universitat Autnoma de Barcelona des del 1982, actualment emrit, i Magistrat tant del Tribunal
Superior de la Mitra dAndorra com del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya.
Fou Secretari General del Segon Congrs Jurdic Catal (1971), Vocal de la Comissi Jurdica
Assessora de la Generalitat, Director del seminari de la Ctedra Duran i Bas de Dret Civil catal
i director del centre a Barcelona de lInstitut dEstudis Andorrans, entre daltres. s acadmic
de nmero de lAcadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya. Ha publicat una extensa
obra bibliogrfica, entre la qual destaca El heredero fiduciario (1965), El Derecho Civil cataln en la
jurisprudencia. Aos 1890-1904 (1974) i, en collaboraci amb Encarna Roca i Tras, Fundamentos
de Derecho Civil de Catalua (en quatre volums, 1979-1982). El 2003 va rebre el Premi Justcia de
Catalunya i el 2005, la Creu de Sant Jordi.
Lany 2015 va ser guardonat amb el Premi Puig Salellas, el mxim guard que lliura anualment el
Collegi de Notaris de Catalunya.
40
LA NOTARIA |
| 3/2015
Llus Puig i Ferriol
P:
En la seva dilatada trajectria,

dedicada molt especialment al
Dret Civil de Catalunya, qu destaca
ria de levoluci daquest Dret en tots
aquests anys?
R:
He tingut la sort de viure una

poca transcendental per al Dret
Civil catal, en qu ha passat de ser un
Dret prcticament desconegut, tret dels
especialistes, a ser un Dret que t una
aplicaci general a la nostra comunitat
autnoma. Evidentment, hi han influt
un seguit daspectes molt heterogenis:
en primer lloc, el fet que a la Universitat
es comencs a explicar i a exigir una certa completesa del Dret Civil catal, que
abans era una matria prcticament marginal dins lassignatura de Dret Civil. Un
fet molt important va ser que es publiqus lAvantprojecte de Compilaci del Dret
Civil de Catalunya lany 1956, en qu va
tenir una intervenci destacadssima el
Collegi de Notaris, essencialment, Josep
M. Roca-Sastre, sens dubte, el millor Jurista catal i possiblement tamb el millor
Jurista espanyol del segle XX. Va ser un
text duna gran categoria jurdica. Aquest
Avantprojecte, posteriorment, va ser molt
retallat, atesa la situaci poltica del moment de la Compilaci, per va oferir als
operadors del Dret un text de fcil consulta i de fcil interpretaci, que va determinar fonamentalment que el Dret Civil
catal es difongus entre tots els operadors jurdics. Per tant, he tingut la sort
de viure aquesta poca de transici dun
Dret prcticament desconegut i noms
en mans despecialistes molt comptats,
sobretot dins lmbit notarial, a un Dret
Civil que es posa a labast de tots els operadors jurdics i, per tant, que ofereix la
possibilitat que pugui ser conegut i aplicat amb la freqncia que s desitjable.
La Compilaci va oferir als operadors

del Dret un text de fcil consulta i de
fcil interpretaci, que va determinar
que el Dret Civil catal es difongus
entre tots els operadors jurdics
P:
Vost va ser Secretari General

del Segon Congrs Jurdic Cata
LA NOTARIA |
| 3/2015
l, lany 1971. Qu destacaria especial

ment daquell Congrs?
R:
El Congrs tamb va ajudar a posar

el Dret Civil catal a labast de tots
els operadors jurdics. Va ser un Congrs
catal en el ms ampli sentit de la paraula, ja que vam celebrar reunions no noms
a Barcelona, sin tamb a altres capitals
catalanes, com Vic, Manresa o, fins i tot,
al Principat dAndorra. A ms, va comptar
amb un gran nombre de participants. Tot
el mn jurdic catal es va sentir cridat a
participar en aquest fet transcendental i
es van discutir diverses ponncies, algunes
fins i tot amb un cert apassionament, que
van tocar problemes de transcendncia social. Es tractava de posar el Dret Civil catal
a labast de tots els ciutadans, que fossin
conscients que aqu hi havia un Dret no
noms per als especialistes, sin aplicable a
tots els moments de la vida dels ciutadans,
den que neixen fins a la seva mort. Es va
parlar del catal, de matria de successions, del Dret de Famlia, de Dret Patrimonial... Va ser un gran encert promoure aquest
Congrs, que va marcar una fita important
en el desenvolupament i, sobretot, en el
coneixement del Dret Civil catal.
P:
Durant molts anys, ha estat vin

culat a Andorra. On i quan neix
aquesta vinculaci?
R:
La meva vinculaci sinicia lany

1974. Aleshores, al Principat dAndorra, en matria civil, hi havia diversos
jutjats de primera instncia, un Tribunal
dApellaci i lopci dun recurs extraordinari, que restava en mans dels coprnceps, perqu llavors no hi havia divisi
de poders. Podies posar un recurs en el
qual el recurrent podia optar pel Tribunal
francs, que era format per magistrats de
Perpiny que tenien un cert coneixement
de la Catalunya Nord. En aquell moment,
el coprncep episcopal, Monsenyor Mart
Alanis, va pensar que tenia loportunitat
de crear un Tribunal parallel, el Tribunal
de Justcia del Principat dAndorra, amb
format episcopal, al costat del francs.
Daquesta manera, qui volia recrrer en
darrera instncia podia optar entre el
Tribunal de Perpiny i el Tribunal de la
Mitra, que era del qual jo formava part.
Vam comenar lany 1974, presidit pel qui
aleshores era el President de la Direcci
Provincial de Barcelona, Carlos Rubiols
Taverner, i amb una molt destacada par-
ticipaci de Ramon Faus i Esteve, Notari

mtic de Catalunya; Llus Figa Faura, gran
coneixedor del Dret Civil catal; Octavi
Salt; lAdvocat Josep Pint, i jo mateix,
que era el ms jove daquest Tribunal.
P:
R:
Sen va desvincular quan va des

aparixer el Tribunal de la Mitra?
Aquest Tribunal va durar des del

1974 fins que es va promulgar la
Constituci andorrana, lany 1993, que fixava la divisi de poders i, per tant, determinava que shavia de crear un Tribunal
andorr, el que seria el Tribunal Superior
de Justcia del Principat dAndorra. Fins al
moment hi havia el Tribunal francs, que
era el de Perpiny, i nosaltres, que rem
espanyols. Durant tot aquest temps, vaig
estar vinculat a Andorra. Llavors em van
proposar si volia seguir formant part
daquest Tribunal, que estaria format
per espanyols i per francesos, en aquest
equilibri que sempre tenen al Principat
dAndorra. Tenia un molt bon record de
la meva participaci en el Tribunal de la
Mitra i vaig continuar formant part de la
Sala Civil del Tribunal Superior de Justcia
del Principat dAndorra. Em van nomenar
41
Entrevistes
juntament amb el senyor Vilamer, que era
el President del Tribunal de Perpiny en
aquell moment, i el senyor Joan Puigserras, que era Magistrat de lAudincia de
Barcelona. Vam ser els tres primers magistrats del Tribunal Superior de Justcia
dAndorra, del qual vaig formar part fins
a lany 2002, en qu vaig fer 70 anys i em
vaig jubilar, desprs de gaireb 30 anys
fent de Magistrat a Andorra, entre el Tribunal de la Mitra i el Tribunal Superior de
Justcia, que ha continuat funcionant. Va
ser una experincia molt interessant, perqu Andorra s un pas on saplica el Dret
catal, en aquest cas, el Dret tradicional,
i per a mi tenir loportunitat daplicar el
Dret catal al Principat dAndorra, un Dret
al qual havia dedicat anys destudi, va ser
una experincia molt agradable.
El nou Codi Civil de Catalunya

suposa establir per a tots els
catalans un Dret Civil fidel a les seves
tradicions
P:
A Catalunya, en els darrers anys,

des del 2002, sha treballat en una
nova codificaci del Codi Civil. Quina
valoraci en fa, daquest nou Codi?
R:
Ho valoro molt positivament. Ara

noms queda completar el Llibre
VI, que s el que comporta una mica ms
de complicaci, per sest treballant per-
qu quedi complet, amb tots els llibres

que es va preveure inicialment que havia
de constar aquest Codi Civil. Fa 100 anys
que es discuteix si s oport o no codificar el Dret Civil. Sha imposat el sistema
de les compilacions prcticament a tot
Europa, menys als pasos de la nostra rea
cultural i jurdica. Crec que shavia daprofitar loportunitat de crear un Codi Civil de
Catalunya, sobretot a partir del fet que la
Constituci separa aquelles matries en
les quals est unificat el Dret Civil espanyol aquelles en qu nicament lEstat
pot legislar i aquelles comunitats autnomes amb Dret Civil propi, entre elles,
Catalunya, que gaudeixen duna mplia
autonomia per regular les matries respecte a les quals no est unificat el Dret
Civil. No cal dir que Catalunya potser s
la comunitat autnoma que havia legislat ms en matria de Dret Civil, sobretot
arran de la Constituci, que ja permetia
actualitzar la Compilaci. Crec que va ser
un encert del Conseller de Justcia de llavors, Agust Bassols, el fet de promoure
i codificar el Dret Civil catal, tot el Dret
que shavia daplegar, donar-li una sistemtica i una interrelaci i anar publicant
els llibres. Ara ja shan publicat cinc dels
sis llibres del Codi Civil de Catalunya, i aix suposa establir per a tots els catalans
un Dret Civil fidel a les seves tradicions.
No es tractava dimplantar res, per la
tradici del segle XX al segle XXI canvia;
calia introduir tots els canvis socials, religiosos, morals, jurdics, etc. I aprofitar
aquesta oportunitat per extreure dall
tradicional aquelles institucions que encara es podien considerar vigents i, des

duna altra perspectiva, prou important
i significativa, pensar que legislem per a
la comunitat, per als catalans dels segles
XX i XXI. s molt fcil entendre que molts
principis sn ben diferents dels que eren
tradicionals, per tamb nhi havia de tradicionals que es podien considerar aprofitables, i calia adaptar-los a les caracterstiques jurdiques, familiars i socials de
la societat catalana del segle XXI. Aquest
punt crec que s un dels aspectes ms
importants que el nostre Estatut dAutonomia ha aportat a Catalunya, que ha
perms que, en matria jurdica, sobretot pel que fa al Dret Civil, hgim fet un
pas importantssim. Va ser precisament
en el Congrs jurdic catal que el seu
President va qualificar com a Congrs
de la gran esperana quan vam pensar a tenir un Codi Civil que fins llavors
semblava que potser no assolirem mai.
Afortunadament, lhem anat assolint i ara
ja estem a la recta final daquest procs,
que crec que ser beneficis i positiu per
a tots els ciutadans i per a Catalunya, per
descomptat.
Ha estat un encert promoure i

codificar el Dret Civil catal donant-li
una sistemtica i una interrelaci
entre els diferents llibres
P:
R:
Creu que el Dret avana al ma

teix ritme que la societat?
S, hi ha els lmits imposats per

la Constituci, per sha avanat
molt. Ja deia abans que la meva generaci ha tingut loportunitat de viure canvis
molt importants, de lEspanya de desprs
de la Guerra Civil a lEspanya del segle
XXI, tant pel que fa a Catalunya com a Espanya. La societat ha canviat molt en aspectes jurdics, morals, religiosos, socials,
etc., i, per a b o per a mal, el Dret Civil t
com a funci adequar-se a la societat: no
podem fer invents. La societat vol divorci? Doncs divorci. Vol tractar de la filiaci?
Doncs shaur de regular aquest aspecte.
Daqu ve aquesta codificaci, que sha
produt en uns moments en qu a Espanya passem de ser una societat amb els
principis que regien el Rgim franquista a
42
LA NOTARIA |
| 3/2015
Llus Puig i Ferriol
ser una societat amb la Constituci, amb

un ampli marge de llibertat, i que imposa
regular moltes coses tradicionals dacord
amb els principis tradicionals, que no
recorden els principis actuals, i daltres
nous. Per exemple, tant a Catalunya com
a Espanya, regia el principi de discriminaci de filiacions, fills legtims i fills no
legtims discriminats. La Constituci imposava lequiparaci: lhan fet altres drets
civils espanyols i, a Catalunya, tamb calia
fer aquest pas. Calia que es tingus conscincia que es legislava per a la societat
actual agafant del Dret tradicional el que
encara es considerava aprofitable per
adaptar-ho als nostres temps.
P:
En lmbit del Dret Civil, Cata

lunya sempre ha estat moderna
i avanada. Quina creu que s la clau
perqu aix sigui aix?
R:
S, perqu tenem un avantatge,

que s que el nostre Dret reconeixia un ampli marge a lautonomia
privada. s a dir, el Dret intervenia amb
un carcter purament subsidiari; el principi general del Dret catal s, podrem
dir, fer un vot de confiana als ciutadans:
vosaltres reguleu les vostres relacions de
la forma que cregueu convenient. No,
evidentment, amb una llibertat absoluta,
perqu podria ser el caos, per observant
aquests principis fonamentals, aquests
mnims imperatius, es tractava de donar
un marge de confiana als ciutadans, dirlos: Vosaltres adapteu les vostres necessitats familiars, successries, patrimonials, amb els vostres desitjos i les vostres
convenincies. I aix va permetre que el
Dret Civil catal, a mesura que avanaven
i evolucionaven la societat i leconomia,
fcilment shi pogus anar adaptant. Perqu aquest principi de llibertat donava
un marge dautonomia perqu la gent
adeqs la seva necessitat a les particularitats de cada nucli familiar o social. I
aquest crec que s un dels factors fonamentals que va permetre que el Dret Civil
ans avanant sense sotracs, duna forma
gaireb natural, adaptant-se a la societat
a lempara daquest ampli marge de llibertat que el Dret tradicional sempre havia conferit als catalans, de regular com
ho consideressin ms convenient, sempre amb uns lmits determinats.
LA NOTARIA |
| 3/2015
P:
Civil?
Com valora el paper del Nota

riat en la construcci del Dret
R:
Jo distingiria dues fases: abans de

la Compilaci, no ens enganyem,
els qui van mantenir el Dret Civil catal
van ser fonamentalment els notaris. Els
notaris, a travs de les escriptures pbliques, que documentaven els testaments,
els inventaris, els captols matrimonials,
etc., eren les persones que el vivien. En
canvi, dadvocats experts en Dret catal
nhi havia pocs. Aqu sha de reconixer
la gran tasca que va fer un bon sector del
Notariat de conservar aquests costums en
els captols matrimonials, els testaments,
els contractes de venda a carta de grcia,
tpics de Catalunya, etc., que eren desconeguts per la majoria dels ciutadans, que
noms coneixien aquelles famlies que
els utilitzaven i tenien un mbit daplicaci ms aviat limitat. A mesura que la
societat es transforma, i aqu arribem a la
Compilaci i al que s ara el Codi Civil de
Catalunya, el Dret Civil catal t aquesta
expansi que li permet la Constituci i,
en lloc de regular noms aquestes figures tradicionals, crea institucions noves.
En aquesta fase, en sentit quantitatiu,
no qualitatiu, el Notariat ha perdut protagonisme, perqu el comparteix amb la
Universitat, collegis dadvocats, registradors, etc., s a dir, amb tots els operadors
jurdics, tot i reconixer lampli espai que
ocupen els notaris, amb qestions de carcter exclusiu com ara testaments, captols matrimonials, etc. Per ara s tot el
mn jurdic catal qui t a les seves mans
la possibilitat de donar aquesta empenta
perqu aquest Dret Civil catal sigui cada
vegada ms conegut, mentre que abans,
per raons purament histriques o accidentals, a Catalunya van ser un grup de
notaris els qui van conservar aquest dret
tradicional que ha servit de base del que
avui s el Codi Civil de Catalunya. Per
sempre s bo recordar aquest paper fonamental que van tenir els notaris en la
conservaci del Dret Civil catal, tot i que
ara la seva actualitzaci i evoluci ja s
tasca de tots els organismes jurdics catalans, partits poltics, Generalitat i lactual
Conseller de Justcia, que sempre ha mostrat un gran inters perqu aquest Codi
Civil catal sigui una realitat, com ja ho s
gaireb, a falta del Llibre VI.
P:
Vost ha estat molts anys Cate

drtic de Dret Civil, ara emrit, a
la Universitat Autnoma de Barcelona.
Qu creu que aporta la Universitat al
mn jurdic?
R:
Aqu tamb distingiria el perode

anterior a la Compilaci i el perode
actual. Jo vaig acabar la carrera de Dret,
lany 1956, a la Universitat de Barcelona,
lnica que hi havia aleshores. Tenem
quatre cursos de Dret Civil i estudivem
amb el Codi Civil espanyol. Del Dret Civil
catal noms hi havia unes referncies de
quatre lnies. Per dir-ho clarament, sortem
de la Facultat de Dret tenint noci que
existia un Dret Civil catal, per no lhavem estudiat mai. Era un Dret que quedava
en mans, fonamentalment, dels notaris, en
la seva aplicaci prctica. A partir del curs
1956-1957, es va crear a la Universitat de
Barcelona la Ctedra de Dret Civil Catal,
promoguda pel Professor de Dret Civil i
Catedrtic Francisco Fernndez de Villavicencio, i all diversos acabats de llicenciar
que sentem admiraci pel Dret Civil catal
ens vam incoar en aquesta Ctedra i vam
comenar a redactar tesis doctorals de
Dret Civil catal un fenomen aleshores
prcticament desconegut, a fer estudis
sobre el nostre Dret. Tamb vam fer les
publicacions de la Ctedra Duran i Bas,
43
Entrevistes
que van donar a tots els ciutadans, i a tots

els operadors jurdics, coneixements del
Dret Civil catal. I tamb es van fer els comentaris de la Compilaci que, en aquells
moments, van suposar posar el Dret catal
a labast dels operadors jurdics: advocats,
notaris, magistrats, jutges. Fins aleshores,
la Universitat havia estat al marge del Dret
Civil catal i, en aquests moments, tamb
en tots els congressos catalans ja es va
voler comptar amb la Universitat. Per aix
crec que va ser fonamental la creaci de la
Ctedra Duran i Bas, que, juntament amb
el suport que va suposar la Compilaci,
que era un text legal que es podia consultar fcilment i estudiar dacord amb els
criteris amb qu sestudia el Dret Civil en
qualsevol pas europeu, va propiciar que el
Dret Civil catal no solament sigui avui dia
estudiat a la Universitat, sin que tamb
estigui present a totes les oposicions, que
el coneguin notaris, registradors, advocats,
magistrats, etc., que sigui un Dret a labast
de tothom. Tot aix, evidentment, ha contribut a la seva difusi i a fer que avui dia
ja no sigui un Dret despecialistes, sin que
tots els juristes que serveixen a Catalunya
han de conixer el Dret Civil catal, de la
mateixa manera que coneixen el Codi Civil
espanyol, perqu s aplicable a Catalunya,
ja que la Constituci, en matria de Dret
Civil, fixa les matries que ha de legislar
lEstat, per, pel que fa a la resta, Catalunya
sha preocupat domplir el buit que deixa
la normativa constitucional perqu puguin
legislar les comunitats autnomes. Catalunya ha aprofitat fins a les ltimes conse-
44
qncies la llibertat que dna i que ens

portar daqu a poc temps a qu, al costat
del Codi Civil espanyol, el ms extens sigui
el Codi Civil de Catalunya.
P:
Tamb ha estat Magistrat del Tri

bunal Superior de Justcia de Ca
talunya. Quina visi en t, de lactual
Magistratura?
R:
Va ser una satisfacci poder formar

part de la primera Sala Civil i Penal
del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya. En aquell moment, el Parlament de
Catalunya podia nomenar dos magistrats
i un dells vaig ser jo. Vaig tenir loportunitat, ats que havia dedicat una bona part
de la meva vida a lestudi del Dret Civil catal, daplicar-lo en els recursos de cassaci que es presentessin davant del nostre
Tribunal, un Tribunal del qual conservo un
record inesborrable. El primer President va
ser Jos Antonio Somalo i hi havia grans
magistrats i professionals dun gran categoria, com Luis M. Daz Valcrcel, Jess
Corbal i Joaquim Badia. Vaig tenir loportunitat de poder aplicar el Dret Civil catal
en matria judicial en el recurs de cassaci,
que s lltim recurs que dna la paraula
definitiva en els litigis al Dret Civil catal,
i aix va suposar completar, en certa mesura, la meva formaci jurdica en matria
de Dret Civil catal. A la Universitat, fiem
les classes i publicvem llibres, i al Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya, vaig tenir loportunitat daplicar el Dret Civil catal, amb les controvrsies que soriginaven
i, en ltim grau, amb el recurs de cassaci.

Daquesta manera, vaig poder cultivar el
Dret Civil catal en el terreny dogmtic
i de la investigaci, duna banda, i en el
terreny de la prctica, en els recursos de
cassaci que es presentaven davant del
nostre Tribunal, de laltra. Ara el Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya continua exercint les seves tasques i funcions,
i ho fa duna manera molt ms assdua, ja
que el Dret Civil catal s molt ms ampli
que en aquells temps, en qu hi havia la
Compilaci del 1960 i poca cosa ms. Ara,
evidentment, el Codi Civil de Catalunya
regula moltes ms matries abocades a la
Sala Civil, i per a mi s una satisfacci haver tingut loportunitat de donar-li aquella
primera empenta al Tribunal Superior de
Justcia de Catalunya, que ja tenia un precedent realment important en el Tribunal
de Cassaci de Catalunya, que va funcionar a lpoca de la Generalitat republicana i en el qual va tenir una actuaci molt
destacada Ramon M. Roca Sastre, que va
ser un dels magistrats daquell Tribunal de
Cassaci malauradament desaparegut al
final de la Guerra Civil de 1936-1939.
Els ciutadans han de desitjar i exigir

que sels donin els mitjans per
resoldre les seves controvrsies amb
les mnimes despeses i la mxima
celeritat possibles
P:
Creu que el futur passa per des

judicialitzar molts dels assump
tes que ara acaben als tribunals?
R:
Aix ho podem enfocar des de

dos punts de vista: des del punt
de vista judicial i des del dels ciutadans.
Jo no crec que hi hagi cap ciutad que
pateixi per gust. Se sol dir: Pleitos tengas y los ganes. A ning li agrada anar
a cultures judicials, perqu sn desagradables de per si, comporten despeses i
temps, i els jutjats van sobrecarregats i
es resol amb retard. Tot el que sigui fer
possible desjudicialitzar determinats
afers crec que ha de ser ben vist per la
societat. A ms, ens trobem amb qu
molts jutjats estan infradotats i, per ms
que shi dediquin, molts acumulen un
retard. Per aix, el fet de buscar sistemes
alternatius, com la mediaci o larbitrat-
LA NOTARIA |
| 3/2015
Llus Puig i Ferriol
ge, s positiu per a la societat, perqu no

crec que a cap ciutad li faci illusi plantejar un plet; ho fa en darrera instncia,
i ms tenint en compte que molts organismes jurisdiccionals estan infradotats.
Al final, es tracta de ser un servei pblic i
destar al servei dels ciutadans. I els ciutadans han de desitjar i exigir que sels
donin els mitjans per resoldre les seves
controvrsies amb les mnimes despeses
i la mxima celeritat possibles. Per aix
est en mans dels poltics i sn ells els
qui ho han de resoldre. En definitiva, tot
el que sigui millorar la situaci dels ciutadans en aquests aspectes conflictius
ha de ser vist positivament.
Els notaris sn els dipositaris de les

institucions tradicionals del Dret Civil
de Catalunya, i les seves escriptures
han contribut de forma notable a
adaptar-lo a mesura que la societat
catalana va avanant
P:
Les seves obres sobre Dret Civil

catal sn un autntic referent
per als juristes. Quina destacaria espe
cialment?
R:
Potser la tesi doctoral, pel fet que

em va merixer una especial dedicaci i va ser el primer treball que vaig fer.
Versava sobre lhereu fiduciari, una figura
dels fidecomisos familiars catalans. A partir daqu, ja em vaig sentir legitimat i amb
nim per seguir, desprs que la tesi tingus una acollida favorable i, fins i tot, la
publiqus la Ctedra Duran i Bas de Dret
Civil catal, essent la primera publicaci
que va editar. Desprs, vaig treballar amb
altres companys i vam procurar fer un recull de tota la jurisprudncia sobre Dret
Civil catal al Tribunal Suprem, des del
1860 fins als temps actuals. La vam recollir i es va publicar en uns volums que encara es poden trobar. Aleshores vaig voler
dedicar-me a la Universitat: primer, vaig
fer oposicions al crrec de Professor adjunt, i desprs, com a Catedrtic de Dret
Civil a la Universitat Autnoma de Barcelona. En aquell moment, juntament amb
Encarna Roca i Tras, que actualment s al
Tribunal Constitucional, ens vam decidir a
publicar els Fundamentos del Derecho Civil
de Catalua, que eren sis volums, tot i que
LA NOTARIA |
| 3/2015
desprs sen va fer una edici reduda,

perqu servs com a manual universitari
per a lestudi daquesta assignatura a la
carrera, i s quan el pla destudis introdueix el Dret Civil catal. Actualment est
en curs de publicaci la sisena edici. s
a dir, la meva activitat en lmbit de les
publicacions sha centrat, fonamentalment, en el Dret Civil catal per tal domplir aquest buit. En el moment en qu s
conegut, saplica quotidianament i sha
destudiar a la Universitat, hem procurat
doferir a tots els operadors jurdics els
mitjans perqu el poguessin conixer en
lmbit doctrinal i recollir-ne la jurisprudncia, perqu s la que ajuda a lhora de
resoldre els recursos que es presenten en
matria de Dret Civil catal. Ha estat una
vida dedicada al Dret Civil catal.
P:
Ha rebut diversos reconeixe

ments pblics en els darrers
anys, entre ells, el Premi Puig Salellas
lany passat. Com valora el fet de ser
mereixedor daquest premi?
R:
El sol fet de veure les personalitats

que han rebut aquest premi, tots
juristes de primera categoria, mel fa valorar molt positivament. La creaci del
premi em sembla un encert per part del
Collegi de Notaris de Catalunya, a la vegada que s un just homenatge a Josep
M. Puig Salellas, una persona realment
compromesa amb Catalunya, tant jurdicament com en molts altres aspectes. Un
premi que porta el seu nom ja demostra
la seva importncia i el fet que s un premi molt valorat. Que jo formi part de les
personalitats que lhan rebut, daquest
grup de notables juristes, per a mi s un
motiu de gran satisfacci.
P:
Com valora el nivell de seguretat

jurdica del nostre pas? Quin ha
de ser el paper del Notari en el present
i en el futur?
R:
Crec que el paper dels notaris ha

de ser el que han tingut sempre:
sn els dipositaris de les institucions
tradicionals del Dret Civil de Catalunya,
i les seves escriptures han contribut de
forma notable a adaptar-lo a mesura
que la societat catalana va avanant.
Evidentment, no sn iguals els captols
matrimonials del segle XVII que els que
es puguin fer al segle XXI. En aquest
punt, la tasca dels notaris sempre ha es-
tat molt positiva, i confiar-los fins i tot

ara la intervenci en altres aspectes a
travs de la Llei de Jurisdicci Voluntria s positiu, especialment, pensant en
els ciutadans, que el que volen s seguretat, les mnimes despeses possibles i
rapidesa. Si amb aquesta desjudicialitzaci hi ha resultats positius, val la pena
propiciar-la, perqu, en definitiva, les
institucions sn un servei pblic i tots
estem al servei dels ciutadans. Per tant,
es tracta que els ciutadans puguin tenir
satisfetes les seves necessitats de la forma ms adient, independentment que
sigui un Jutge o un Notari qui les resolgui. Crec que el Notariat catal est perfectament preparat per seguir avanant
en aquesta lnia, com ho prova el prestigi que sempre ha tingut el Notariat a
Catalunya. Aqu hi ha una especial devoci pel Notari, el Notari s una autoritat,
com explica en Josep Pla en un dels seus
llibres. Diu: Vosts qu fan? El que diu
el Notari. I el que diu el Notari no es discuteix. Crec que aquest mite del Notari
de qu parla en Josep Pla continua plenament vigent en la Catalunya actual:
la confiana actual en els notaris com a
dipositaris de la fe pblica.
Cal que la Justcia sigui un poder

independent, per tal que els
ciutadans estiguin convenuts que
realment hi ha una separaci de
poders al nostre pas
P:
R:
Finalment, com hauria de ser la

Justcia del segle XXI?
Cal que la Justcia es guanyi la confiana dels ciutadans, i aquesta s

una funci que correspon fonamentalment als poltics. Quina confiana els pot
merixer lAdministraci de Justcia? El
ciutad valora com saplica i que es faci
amb celeritat. Cal que hi hagi conscincia
que saplica amb rectitud, sense interferncies ni recomanacions. Cal que la Justcia sigui un poder independent, potenciar la independncia del Poder Judicial,
per tal que els ciutadans estiguin convenuts que realment hi ha una separaci de
poders al nostre pas.
45
Potenciar la funci i el Collegi a tots els nivells

ha estat i s la mxima prioritat
Joan Carles Oll i Favar
Deg del Collegi de Notaris de Catalunya
FOTOGRAFIES: Montserrat Fontich
Joan Carles Oll i Favar (Ulldecona, 1959) es va llicenciar en Dret i Filologia Hispnica per la
Universitat Central de Barcelona. Va fer oposicions a notaries i la seva primera destinaci va ser
Trrega, i posteriorment Figueres i Badalona. Des del 1997, s Notari de Barcelona. El novembre
de 2008, va ser elegit Deg del Collegi de Notaris de Catalunya, crrec per al qual va ser reelegit
el 2012.
Presideix la Fundaci dels Notaris de Catalunya, s el Director de la Comissi de Codificaci,
membre fundador de la Cort Arbitral de Catalunya i Vicepresident de lAssociaci Intercollegial
de Collegis Professionals de Catalunya, entre daltres. Tamb ha estat Vicepresident del Consell
General del Notariat (2011-2014) i President del Grup de Treball en lmbit Jurdic de la Generalitat
de Catalunya, a ms dhaver collaborat amb la Universitat i amb diverses fundacions dmbit
cultural.
46
LA NOTARIA |
| 3/2015
P:
s el moment de fer balan de

la gesti portada a terme. Quins
sn els principals objectius assolits en
els darrers anys?
R:
En aquests darrers anys, hem portat a terme una intensa activitat

collegial emmarcada en diversos eixos,
tots amb una idea de fons molt clara de
potenciar i impulsar les activitats del Collegi, tant cap a dins, de cara al collegiat,
com cap a fora, davant la comunitat jurdica i la societat catalana en general.
Una de les lnies de treball clau ha estat
limpuls de les activitats culturals, en qu
hem fet conferncies amb destacades
personalitats de lmbit jurdic, com ara
Francisco Marn Castn, President de la
Sala Primera del Tribunal Suprem, i daltres de lmbit acadmic, com ara Ramon
Tamames, per posar noms dos exemples. A ms, hem fet jornades sobre les
principals novetats legislatives, com sn
la Llei de Jurisdicci Voluntria, la reforma de la Llei Hipotecria i del Cadastre,
de Dret Mercantil i de Dret Civil, per parlar noms de les ms recents. En aquesta
mateixa secci cultural, hem mirat que el
Collegi fos encara ms til per al Notari i,
daquesta forma, hem renovat la Intranet
o hem ofert cursos de mediaci o didiomes, per exemple.
Volem potenciar i impulsar les

activitats del Collegi tant cap a dins
com cap a fora
Quant a la collaboraci amb la Generalitat, hem signat diversos convenis que
reforcen la figura del Notari en mbits
diversos: en matria de mediaci, darxius, de liquidaci telemtica dimpostos
i dinteroperativitat amb el Departament
de Justcia. Tamb hem participat directament en algunes iniciatives legislatives
en qu la funci notarial ha sortit potenciada: la reforma de la Llei de Consum del
2014 o el Decret Llei 3/2015, que crea el
registre de parelles estables. Daltra banda, hem potenciat el vessant de funcionari pblic del Notari i de protecci social del consumidor, de forma que hem
limitat les signatures fora dels despatxos
i hem reforat les mesures de control notarial en els prstecs de la Llei 2/2009, i
aix sha acordat homologar un seguit de
LA NOTARIA |
| 3/2015
pautes dactuaci notarial per unificar la

praxi notarial.
Tamb voldria destacar el refor de la
presncia del Collegi en lmbit del Notariat estatal. Una mostra evident daix ha
estat la celebraci de la darrera oposici
al nostre Collegi quinze anys desprs de
lltima vegada o, en lmbit internacional, el fet que des del 2013 siguem seu
semipermanent de la Comissi dAfers
Europeus de la Uni Internacional del
Notariat, aix com seu tamb de lAcadmia Notarial Europea. Finalment, hem
volgut consolidar els trets caracterstics
de la gesti daquesta Junta Directiva: la
transparncia, en potenciar la informaci
amb la celebraci de juntes informatives, ledici dun butllet, la renovaci de
La Notaria, amb reunions peridiques als
districtes o retransmissions online dels
actes culturals; el foment de la participaci amb les Jornades de Sant Benet o
lenquesta collegial, i lausteritat.
Hem volgut consolidar els trets

caracterstics de la gesti daquesta
Junta Directiva: la transparncia,
el foment de la participaci i
lausteritat
P:
I quins projectes destacaria des

de la perspectiva del Notariat en
general?
R:
En aquest cas, tamb hi ha hagut

diverses lnies de treball, amb una
voluntat molt clara de defensar i potenciar la funci fent els canvis i les adaptacions necessries per encarar els reptes
que planteja la societat actual. He de dir,
amb tota modstia per amb un cert orgull, que diversos daquests eixos foren
impulsats des del Consell General del Notariat arran dels canvis que hi va haver a
la Comissi Permanent lany 2011, en qu
el Collegi va assumir la Vicepresidncia.
Tamb lany 2014, en un ple monogrfic,
vaig presentar un Pla Estratgic per al
perode 2015-2016 que crec que ha estat
til.
La defensa i la potenciaci de la funci sempre han estat lobjectiu principal:
hem aconseguit neutralitzar lassignaci
als registradors del Registre Civil, fet que
sha produt per diverses circumstncies, per en el qual ha estat determinant

la posici de rebuig ferm que des del
principi havem defensat alguns i que, finalment, va ser executada pels representants legals del Consell. La nostra primera
opci sempre s el dileg i lentesa, per,
de vegades, cal defensar enrgicament,
fins i tot aferrissadament, la funci. Tamb shan tirat endavant la Llei dArrendaments, la Llei de Cooperaci Jurdica
Internacional, la Llei del Cadastre i la Llei
Hipotecria; en totes, tot i que millorables, la funci notarial i el document pblic notarial surten reforats.
Hem donat un fort impuls a tot lapartat tecnolgic de la professi, amb nous
projectes dutilitat per al dia a dia a les
notaries, com ara lAplicaci de Gesti
Notarial un projecte estratgic de llarg
recorregut, vella aspiraci de la professi, linforme dactivitat del difunt, el
portal dapoderaments per a procuradors
i el servei de certificats de comunitat dels
administradors de finques, entre daltres,
aix com nombrosos projectes que hi ha
en marxa. Som conscients que, per fer
possibles aquests projectes, es demana
sovint un esfor addicional als companys
i als seus empleats. Recentment, hem fet
al Collegi uns cursos formatius en aquestes noves aplicacions, tant per als notaris
com per als seus oficials. Els anirem repetint. Penso que les noves tecnologies
simposen vertiginosament en el si de la
nostra societat, i el Notariat, que ha estat
pioner i des de fa ms de quinze anys
est a lavantguarda i hi continua estant
en aquest camp, no pot retrocedir, sin,
al contrari, ha de seguir avanant amb
fora, generant com fins ara slids i innovadors projectes que, sobretot, siguin
tils a la societat i als mateixos notaris.
Estic plenament convenut que el potent
projecte tecnolgic del Notariat s una de
les millors garanties de futur de la nostra
professi.
Daltra banda, en els darrers anys, la
revisi de la demarcaci ha estat una de
les nostres prioritats i, certament, un dels
grans xits daquest mandat. Altres eixos
de treball han estat potenciar la resoluci
alternativa de conflictes, com ara la mediaci, larbitratge o la conciliaci, i hem
desenvolupat un paper determinant en
latribuci de noves funcions, ms recentment, amb la Llei de Jurisdicci Voluntria. Tamb hem potenciat lestructura
47
Entrevistes
del Consell General del Notariat amb la
creaci de les seccions de Disciplina i de
Consumidors, que han fet una gran feina:
un nou Codi deontolgic, una proposta
de modificaci normativa disciplinria,
la creaci de lrgan de Control de Clusules Abusives i el refor del control de
transparncia. A tot aix, cal sumar-hi les
campanyes professionalitzades de defensa i divulgaci de la professi notarial, coordinades des de la Vicepresidncia que
vaig ocupar en aquells anys.
P:
R:
Quins sn els principals reptes

actualment oberts?
El Notariat ha destar atent als canvis socials en un moment complex

polticament, socialment i econmicament. Una altra gran prioritat per a nosaltres s la protecci del consumidor, de
forma que hem de reforar cada cop ms
les garanties que el Notari ofereix al ciutad i, com a complement daquest mateix
mbit, hem de refermar-nos ms i ms en
els valors tics i morals de la professi i,
per tant, en els aspectes deontolgics i
disciplinaris i en la seva rigorosa exigncia. A grans trets, seguirem prioritzant, pel
que fa al Collegi, limpuls de les activitats
collegials i la collaboraci amb lAdministraci catalana i, pel que fa al Consell
General del Notariat, limpuls sostingut
de poltiques de defensa i potenciaci de
la professi a tots els nivells, alhora que
refermarem la gran aposta tecnolgica
del Notariat.
P:
Fa un temps, declarava que el

ms prioritari era garantir la sos
tenibilitat econmica de les notaries,
molt afectades per la crisi. Lany 2015,
el nombre dactes notarials per prime
ra vegada en els darrers anys torna a
augmentar concretament, un 3,4 %
a Catalunya respecte a lany ante
rior. Podem parlar dinici de sortida de
la crisi?
R:
S que s cert que hi ha un repunt

de lactivitat, per encara lleu.
Tant de bo es consolidi una nova etapa
de creixement, per crec que encara hi ha
moltes incerteses. Una de les grans prioritats de la meva Junta Directiva ha estat
mirar de garantir la sostenibilitat econmica de les notaries. Una de les primeres
obligacions dels que ostentem crrecs de
responsabilitat corporativa s encarar els
48
problemes reals de la professi, els que

afecten en el dia a dia dels despatxos, i
aquest nha estat un dels principals. Vam
iniciar el primer mandat a final del 2008
i han estat anys durs. Ho he dit i ho reitero: aquests anys hi ha hagut notaries
amb prdues i gaireb totes han passat
dificultats. Ara la situaci comena a millorar, per encara hi ha companys que
sho estan passant malament. Ho tinc
molt present.
Per aix hem posat en marxa moltes
iniciatives en aquest sentit: poltiques
dausteritat, cercar latribuci de noves
competncies en el camp de la soluci
alternativa de conflictes o la revisi de la
demarcaci, que esmentava abans, han
estat tils. Tamb hem treballat per canviar la tendncia en matria aranzelria,
tot i que aqu no ens nhem pogut sortir
del tot.
El Notariat ha fet els deures, en tot
cas: penso que ens hem sabut adaptar a
una situaci de crisi i als canvis que aix
ha comportat. El ms important s que la
professi estigui sempre preparada per
a lefica prestaci del servei pblic i per
continuar sent til a la societat.
P:
Feia esment del fet que una de

les qestions que es mantenen
sobre la taula s la revisi dels aran
zels. Creu que hi ha la possibilitat, a
curt o mitj termini, que es revisin?
R:
La revisi de laranzel s la gran assignatura pendent, podem dir-ho

amb claredat. No ha estat possible. Les
causes sn diverses. Certament, s una
mesura impopular perqu la defensin els
partits poltics i els poders pblics. A linici de la legislatura del Partit Popular, va
semblar una possibilitat real, per, finalment, lopci es va esvair. Amb tot, vull
dir, amb honestedat, que el problema s
tamb intern, de manca de consens en el
si de la professi. Una part de la professi, que tamb est reflectida en el mateix Consell General del Notariat, t por:
creu que plantejar una revisi de laranzel
pot ser contraproduent i sens pot girar
en contra. Aquesta tesi, en aquest llarg
perode de crisi, ha sostingut que no era
el moment; que, amb els greus problemes que patia la societat espanyola, els
notaris no podem plantejar una pujada
de laranzel, encara que fos estrictament
justa. El problema s que ara, quan estem

sortint de mica en mica de la crisi, aquests
mateixos companys tamb sostenen que
no conv plantejar-ho, que segueix essent molt perills. s un punt de vista que
respecto, i que fins i tot comprenc; que,
evidentment, assumeixo, si s majoritari,
per que no comparteixo. Seguint aquest
plantejament, quan ser el moment idoni? Quan arribi una situaci de clar creixement, de bonana econmica? No ho
sembla, ats que aleshores es podr argir, i potser amb ra, que als notaris els
van b les coses i no t sentit revisar-los
laranzel. Ras i curt: amb aquest plantejament, no obtindrem mai quelcom que
s just, aix s, que desprs de vint-i-set
anys sens revisi laranzel.
La realitat s que la situaci s bastant insostenible i no es pot ajornar gaire
ms. El nostre aranzel data del 1989. En
tot aquest temps ha estat objecte de mltiples rebaixes, mai ha estat actualitzat i
molts documents ja estan clarament per
sota del seu cost o, ms ben dit, tenen un
preu irrisori en cap cas equiparable a la
remuneraci de cap altre professional jurdic. Aquest fet, a ms de les dificultats
econmiques per sostenir els despatxos,
ja est provocant disfuncions en el servei
pblic, com ara lexistncia de vacants recurrents a les grans ciutats, ja que aquestes notaries requereixen una infraestructura que les fa deficitries durant molt
temps per a un Notari que shi estableix
de nou. Tamb molts notaris, en especial,
els ms joves, legtimament, per reduir
despeses i preservar una remuneraci
digna, estan sostenint loficina amb molt
pocs empleats, la qual cosa inevitablement est debilitant lestructura de loficina pblica notarial i acabar afectant, per
no dir que ja pot estar afectant, la qualitat
del servei pblic notarial.
s just que, desprs de vint-i-set

anys, sens revisi laranzel
P:
R:
Tot i aix, la gran majoria consi

dera que s un tema prioritari...
Estic convenut que la gran majoria pensa que aquesta situaci no

es pot perllongar gaire ms. La situaci
dels documents sense quantia s penosa
LA NOTARIA |
| 3/2015
i, en tot aquest temps, no hi ha hagut ni

una sola actualitzaci. Quan tindrem la
valentia de plantejar a lAdministraci la
imperiosa necessitat dactualitzar laranzel? Daqu a deu, vint o trenta anys? Mai?
Els companys que representaven la professi lany 1989 van saber plantejar-ho
amb nitidesa i lleialtat al Govern del moment, i aquest va comprendre i va acceptar la justcia de la demanda. I un exemple
ms recent: pocs eren els que creien que
lAdministraci aprovaria una demarcaci
que nosaltres havem plantejat i que entenem justa, la qual proposava reduir ni
ms ni menys que 339 places en el conjunt dEspanya. Molts companys creien
que aix no seria possible, per alguns
sempre vam creure que era una demanda
justa, necessria i, per tant, perfectament
assolible. Als resultats em remeto.
En fi, vull posar en relleu que tamb
shan obtingut resultats en aquest mbit.
Una part dels objectius s que sha assolit:
en aquests darrers quatre anys, ha deixat
dhaver-hi rebaixes aranzelries, la reiteraci de les quals en etapes anteriors era
molt injusta. Ja era hora. I tamb hem recuperat com a documents de quantia les
cancellacions i semblava impossible,
les novacions i les subrogacions, en virtut
del Reial Decret Llei 18/2012. Ara el que
cal s que, davant la nova etapa poltica
que senceta, amb prudncia i sentit de
loportunitat pel que fa al moment certament, no ser el mateix amb un Govern
que amb un altre i la manera de gestionar-ho, la professi tanqui files entorn de
la necessria revisi de laranzel. No podem ajornar-ho ms. Hem de creure en
la nostra professi, en els beneficis que
produeix a la societat i en la necessitat de
remunerar-la adequadament, tamb en
benefici de linters general.
La revisi de la demarcaci ha estat

un xit histric: s la primera vegada
a la histria del Notariat que es fa
una revisi noms per amortitzar
places
P:
Pel que fa a la recent aprovaci

de la revisi de la demarcaci
LA NOTARIA |
| 3/2015
notarial, com la valora i quin paper hi

ha desenvolupat el Collegi?
R:
coordinada per les dues administracions i

a satisfacci de tothom. Aqu tamb vam
intervenir en el seu moment des de la
Junta Directiva perqu sassols aquesta
encertada soluci.
La revisi de la demarcaci ha estat un xit histric: shan amortitzat 339 places en el conjunt dEspanya i
66 a Catalunya. s la primera vegada a la
histria del Notariat que es fa una revisi
noms per amortitzar places i, a sobre,
per amortitzar-ne un nombre tan important. Cal dir que aquesta demarcaci era
molt necessria per a la professi i per
a la societat, ats que millorar el servei
pblic, en facilitar larrelament del Notari
i evitar la rotaci.
R:
Permetim que digui amb orgull que

el Collegi de Catalunya ha estat clau en
laprovaci de la demarcaci per al conjunt de lEstat. Laposta ferma del Consell
General del Notariat i el treball de la seva
Comissi de Demarcaci han estat importants, per limpuls decidit i el comproms
ferm de la Junta Directiva del Collegi de
Catalunya, i una certa cintura per part
nostra en la conciliaci dels punts de vista del Ministeri de Justcia i la Generalitat,
crec sincerament que han estat decisius
en laprovaci de la demarcaci. Lxit,
a ms, ve acompanyat del fet que la demarcaci sha fet de manera consensuada
i coordinada entre la Conselleria de Justcia i el Ministeri de Justcia, la qual cosa
ens omple de satisfacci a tota la Junta
Directiva. El mateix cal dir dels concursos
que fa anys que es convoquen de manera
Des de Catalunya, vam ser pioners a

impulsar aquesta matria. Sota limpuls
del Centre dEstudis de la Generalitat, es
va aprovar, lany 2009, amb el consens de
tots els operadors, un valus document
de desjudicialitzaci que ja situava en
leix de la jurisdicci voluntria la figura
del Notari. Era, a ms, un text molt ambicis, que anava ms enll de la majoria
P:
Un altre dels temes en els quals

el Collegi ha liderat limpuls
en lmbit nacional ha estat la Llei de
Jurisdicci Voluntria. Qu suposa
aquesta llei per a la professi?
s un altre dels xits destacats
daquest mandat. Aqu sn molts
els que han batallat, des del Consell General del Notariat i des del conjunt de
la professi. S que s cert, per, que al
Collegi hem tingut com un dels grans
objectius daquests darrers anys laprovaci daquesta llei. Estic convenut que
els notaris podem fer ja estem fent
una gran aportaci a la societat en aquest
camp. La nostra forma de fer pot ser
dajut per assolir lobjectiu duna justcia
ms moderna, gil, accessible i efica.
49
Entrevistes
de la doctrina i proposava latribuci als
notaris de competncies en matrimonis,
separacions i divorcis, fet que no estava
previst en el fracassat Projecte de Llei
2006-2007. Aquest document va ser tingut molt en compte des del Consell General del Notariat en les converses que
ms endavant es mantindrien amb el Ministeri de Justcia.
Tamb cal recordar que, de la mateixa
manera que la demarcaci i altres temes,
va ser la Comissi Permanent del Consell
General del Notariat que es va constituir
el 2011, la que la va fixar com a prioritat i
la va impulsar per primer cop.
Finalment, vull destacar en aquest
captol la molt bona feina dels notaris integrants de lequip de treball del nostre
Collegi que, a petici de la Junta Directiva i sota la coordinaci de Javier Martnez Lehmann, van elaborar uns complets
formularis sobre aquestes noves matries
que han estat una excellent aportaci al
conjunt del Notariat.
P:
Com sha tradut la histrica

aportaci del Notariat catal al
Dret Civil en lelaboraci del nou Codi
que sest tancant?
R:
La implicaci del Notariat a Catalunya amb el Dret Civil catal

s constant al llarg de la histria i ve de
molt lluny. En determinats moments de
la histria de Catalunya, el Dret Civil propi es mantingu grcies al fet que a les
notaries es va seguir aplicant i estudiant.
Ms recentment, la participaci dels notaris catalans fou decisiva en laprovaci
de la Compilaci del 1960, amb la brillant
generaci dels Roca Sastre, Faus, Porcioles i Figa. De la transici en, juntament
amb altres juristes del mn acadmic i
professional, aquesta participaci ha estat tamb important en el procs delaboraci del Dret Civil catal, que senceta a
la dcada dels vuitanta i continua fins a
lactualitat. Aquests darrers anys, aquesta participaci sha mantingut i fins i tot
sha incrementat davant el repte de completar el Codi Civil de Catalunya, amb el
llibre dobligacions i contractes. Jo mateix
he assumit la responsabilitat de la direcci de la Comissi de Codificaci. Per
sn fora companys els que dediquen els
seus esforos a les tasques de codificaci.
50
Una altra contribuci del Collegi al

Dret Civil catal i al Codi Civil de Catalunya s una collecci de monografies
elaborades ntegrament per notaris del
Collegi, sota la direcci del Notari de
Tarragona Martn Garrido Melero, i amb
les quals, en els propers anys, volem anar
cobrint totes les institucions del Dret Civil
catal.
La designaci del Collegi com a seu

de la Comissi dAfers Europeus de
la Uni Internacional del Notariat
situa el Collegi de Notaris de
Catalunya en el mapa notarial
europeu
P:
Des de la perspectiva interna

cional, cal destacar la designaci
del Collegi com a seu de la Comissi
dAfers Europeus de la Uni Interna
cional del Notariat. Qu suposa per al
Collegi aquesta designaci?
R:
s una elecci molt important,

que situa Barcelona i el Collegi de
Notaris de Catalunya en el mapa notarial europeu, al costat de Roma, seu de la
Uni Internacional del Notariat (UINL),
i Brusselles, seu de la CNUE. s un reconeixement al prestigi del conjunt del Notariat espanyol i catal i a la seva llarga i
prestigiosa trajectria internacional. La
designaci implica que cada any, normalment al mes de novembre, se celebra una reuni plenria de la Comissi
dAfers Europeus (CAE) de dos dies de
durada, amb presncia dels delegats dels
notariats de tots els pasos europeus amb
Notariat continental o llat, que sn la immensa majoria, on es debat i es treuen
conclusions sobre les matries de ms
inters i actualitat notarial, com pot ser el
Reglament de Successions o les diverses
directives en matria de consumidors. s
el ms semblant que tenim a un congrs
notarial europeu.
Per cert, hem aprofitat lavinentesa
daquesta designaci per actualitzar i
millorar les installacions de la nostra seu:
al sal dactes, shi ha situat una estana
elevada i vidrada per a la traducci simultnia de les sessions, i tamb sha ubicat
una tauleta de treball desplegable a la
part posterior de les butaques.
P:
R:
I tamb s seu de lAcadmia No

tarial Europea...
S, lAcadmia, tradicionalment, ha
tingut com a finalitat primordial el
suport i la formaci dels joves notariats de
pasos que sincorporen a la UINL, i des de
Barcelona estem impulsant noves activitats i nous continguts de caire acadmic.
En el si de les jornades anuals de la CAE,
des de fa dos anys, estem celebrant una
jornada sobre un tema monogrfic, amb
especialistes pluridisciplinaris. Aquest
darrer any, la matria de les ponncies va
versar sobre la protecci de les persones
vulnerables, ponncies que seran objecte duna publicaci posterior. Sn moltes
les iniciatives que es poden impulsar des
daquests organismes notarials europeus,
siguin publicacions, jornades o actes amb
altres institucions europees. Des del Collegi de Notaris de Catalunya, ajudem i
ajudarem en el que calgui.
P:
Daltra banda, quins sn

els principals projectes que
shan treballat en collaboraci amb
lAdministraci de Justcia catalana?
R:
Des del Collegi, estem molt satisfets de la cooperaci institucional

amb la Generalitat i el Departament de
Justcia, que sha mantingut amb els governs de signe poltic divers dels darrers
anys i que sha concretat en diferents
projectes que considerem tils per a la
societat. He de dir que, en els pocs mesos
que fa que sn en el crrec, tant el nou
Conseller de Justcia, Carles Mund, com
el nou Director General de Dret i Entitats
Jurdiques, Xavier Bernad, han mostrat
inters i voluntat de continutat amb les
poltiques de la Conselleria de treball
consensuat amb el Collegi de Notaris i
de suport a la professi notarial.
Alguns exemples dels nombrosos
projectes de collaboraci daquests
darrers anys han estat la signatura, lany
passat, amb la Conselleria de Cultura,
dun conveni per dipositar els arxius intermedis entre 25 i 100 anys als arxius comarcals, la qual cosa evitar que
els ciutadans i notaris de les comarques o
districtes shagin de desplaar a la seu de
Barcelona o que pateixin retards, o tamb
la nostra participaci en lelaboraci de la
Llei 20/2014, de modificaci de la Llei de
Consum de Catalunya, que valorem po-
LA NOTARIA |
| 3/2015
sitivament, ja que fa un pas endavant en

la protecci del consumidor i atribueix al
Notari el control jurdic daquestes garanties. Tamb hem signat un conveni amb
la Conselleria de Justcia i els bisbats de
Catalunya en virtut del qual sha protocollitzat notarialment i gratuta la totalitat
dels testaments davant rector ms de
30.000 que hi havia atorgats a Catalunya fins aquell moment. Cal recordar
que el Llibre IV de Successions de 2008
va derogar aquesta histrica modalitat
testamentria, per que, en virtut duna
disposici transitria, es donava un termini per a la seva protocollitzaci.
Els avenos en lmbit telemtic

donen una gran centralitat a loficina
notarial
P:
R:
Pel que fa a la tecnologia, quins

sn els principals avenos?
En aquest mbit, ens sentim especialment satisfets. Els avenos que

hem fet plegats amb lAgncia Tributria
de Catalunya en la liquidaci telemtica
dimpostos han estat espectaculars. Des
de fa anys, ja es liquida limpost de transmissions patrimonials i actes jurdics documentats i, des de fa uns mesos, tamb
es pot liquidar telemticament limpost
de donacions, i ara mateix estem en proves pilot amb limpost de successions,
que esperem que funcioni amb regularitat aquest mateix any.
tures daquestes persones jurdiques. Ara

tenim previst seguir avanant en el mateix sentit amb el Registre de Cooperatives i Societats Annimes Laborals, del Departament dEmpresa i Ocupaci. Un altre
projecte que tenim en marxa deriva del
Decret Llei 3/2015, que preveu la creaci
dun registre nic de parelles estables a la
Generalitat, en el qual sinscriuran les que
es constitueixen davant Notari. Estem
parlant amb la Conselleria de Justcia per
veure el grau de participaci del Collegi
de Notaris en la gesti daquest registre,
que sha previst que es gestioni de manera gaireb ntegrament telemtica.
He de dir que totes aquestes iniciatives
sn possibles perqu el Notariat espanyol
t un apartat tecnolgic molt avanat, a
la ms estricta avantguarda, que ens permet fer cada any, noms a Catalunya, ms
d1.650.000 gestions telemtiques amb
lAdministraci, els jutjats, les oficines liquidadores i entre notaries. Tenim una
xarxa electrnica nica integrada, que
uneix les gaireb 3.000 notaries de lEstat i
les 491 de Catalunya i que ens permet donar tots aquests serveis a la societat.
P:
En quin punt es troben les rela

cions amb el Consell General del
Notariat?
R:
El debat intern, viu i intens, amb la

consegent contraposici didees i
propostes, s bo i sa per a la vida de les
institucions. Situacions ms complicades,
amb divisions internes, de mica en mica

es van superant. La qesti de fons s
que hi ha dues visions: una de molt presidencialista, de caire vertical, i una altra,
que comparteixo, ms horitzontal, la qual
entn que el Consell est integrat per tots
els collegis, en igualtat, i que all que
cal s cercar amplis consensos a travs
del dileg. La primera visi ja sha vist
aquest mandat divideix, genera confrontaci amb els degans o collegis que
no la comparteixen. Hem dunir, integrar,
sumar tothom o a la gran majoria en un
projecte com.
Daltra banda, tenim una bona relaci
personal i institucional amb la resta dels
collegis. Loctubre de 2015 es va celebrar
una sessi del Consell General del Notariat a la seu del nostre Collegi, en un clima
de bona sintonia i companyonia entre tots
els degans. I, a labril, se celebren tamb al
Collegi les tradicionals jornades per als
nous notaris de la darrera oposici de Barcelona, amb la presncia, com a ponents,
de diversos degans i nombrosos notaris
de la majoria dels collegis. El Collegi de
Catalunya sempre ha estat i segueix sent
un punt de trobada per al conjunt del Notariat.
P:
R:
I com valora les iniciatives legis

latives dels darrers anys?
Des dun punt de vista legislatiu,

ara hi ha un cert estancament per
lallargament dels trmits per a la forma-
Tot aix representa una petita revoluci, est en perfecta sintonia amb el nou
concepte de lAdministraci electrnica
i permet fer telemticament, des de la
mateixa Notaria, amb menys costos de
temps i de diners per al ciutad, tots els
trmits posteriors a la signatura de lescriptura, des de la liquidaci dimpostos
fins a la inscripci als registres, sense
bellugar ni un paper. Tamb li dna, certament, una gran centralitat a loficina
notarial.
Aix mateix, hem executat un projecte
amb la Conselleria de Justcia que permet
consultar telemticament, des de les notaries, el contingut del Registre de Fundacions i Associacions, aix com comunicar
telemticament les cpies de les escrip-
LA NOTARIA |
| 3/2015
51
Entrevistes
ci del nou Govern. Penso que el balan
global daquests quatre anys de govern
del Partit Popular ha de ser finalment
positiu per al Notariat: a ms dels xits ja
esmentats de la Llei de Jurisdicci Voluntria i la demarcaci, en general, el document pblic i la funci notarial han sortit
reforats a totes les noves lleis daquesta
legislatura com la Llei de Cooperaci
Jurdica Internacional, la Llei dArrendaments o la Llei de Reforma de la Llei del
Cadastre i de la Llei Hipotecria, llevat
dalguns preceptes puntuals, desafortunats i mal gestionats, en alguns casos,
que caldr reconduir en el futur.
P:
Quina opini t daquesta refor

ma de la Llei Hipotecria i del
Cadastre i de les altres reformes en
matria hipotecria?
R:
La Llei 13/2015, de reforma de

la Llei Hipotecria i de la Llei del
Cadastre, em mereix una valoraci ambivalent: duna banda, s una llei esperada i valuosa, ja que fa un pas endavant
en la coordinaci Cadastre-Registre,
histrica assignatura pendent, i li dna,
com calia esperar, un paper central a la
figura del Notari i al document pblic
pel que fa a la correcci de les discrepncies en la descripci fsica de les
finques. Per, daltra banda, es queda
a mitges, perqu no resol totalment el
problema i, sobretot, introdueix alguns
procediments, com ara la constncia de

les coordenades de georeferenciaci o
la nova regulaci de lexpedient de domini, massa complicats i difcils de complir a la prctica.
tariat, estem proposant solucions tant per

a la millor protecci del consumidor com,
en general, per a la millora daquesta legislaci, que s un dels pilars del nostre
sistema jurdic i econmic.
Daltra banda, pel que fa a la legislaci de la normativa en matria financera

i dels consumidors, el legislador espanyol, esperonat sobretot per la Uni
Europea i pel Tribunal de Justcia de la
Uni Europea, ha aprovat diverses mesures en la direcci correcta. Aix, tenim
la Llei 1/2013, de mesures per reforar la
protecci dels deutors hipotecaris, reestructuraci de deute i lloguer social, i,
sobretot, la Llei 25/2015, coneguda com
a llei de segona oportunitat. Amb tot, s
una legislaci que se segueix quedant
curta, al meu parer, ja que es fixen molts
requisits per gaudir dels beneficis que
estableixen aquestes lleis, amb la qual
cosa sn molts els deutors insolvents
que en queden fora. I ja he esmentat
abans la valoraci positiva que faig de la
reforma del 2014 de la Llei de Consum
catalana.
P:
Cal esperar una reforma global i definitiva en la matria, en la lnia dels pasos
ms avanats del nostre entorn europeu,
que doni una soluci estable i definitiva
a aquest contencis, que fa massa temps
que dura. La contractaci i titulaci hipotecria necessita la mxima seguretat
jurdica i mnimes incerteses. Des del No-
El control de les clusules abusi

ves ha estat una de les reivindi
cacions daquesta Junta Directiva...
R:
S, deixim dir-li que es tracta duna

qesti greu, com ja he comentat
en alguna altra ocasi, i els notaris ens
trobem una mica entre lespasa i la paret: duna banda, la societat ens demana,
lgicament, una posici activa en el rebuig daquestes clusules als contractes
hipotecaris i, de laltra, el legislador no es
decideix a donar-nos el control de legalitat efectiu sobre aquesta matria, que
seria la millor soluci al problema legal
que hi ha plantejat. Ho expressar amb
un raonament molt senzill i clar, una mica obvi, si es vol, per irrebatible: si no hi
ha clusules abusives a les hipoteques,
sha acabat el problema. La millor soluci
jurdica sempre s la preventiva. Nosaltres hem estudiat altres opcions per tal
de desllorigar aquest problema nuclear,
per la millor soluci s la legal. Lactual
Govern sha comproms pblicament en
alguna ocasi a aprovar una modificaci
legal que doni als notaris les eines jurdiques i legals que ara no tenim. Prestaria
un servei excellent a linters general, si
ho deixs resolt abans de finalitzar la seva
gesti.
P:
R:
Quines sn les assignatures pen

dents, en lmbit legislatiu?
Resten diverses assignatures pendents que shauran de plantejar

al nou Govern, com ara lallargament de
ledat de jubilaci o la millora de laranzel,
laccs directe dels notaris als llibres dels
registres reiteradament ajornat i incomplert i limprescindible reconeixement legal del control de legalitat notarial, que t un dels seus vessants destacats
en la matria ja esmentada del control de
les clusules abusives. A ms, ja s lhora
dabordar la reforma del Reglament Notarial, que va quedar desvirtuat arran de la
Sentncia del Tribunal Suprem del 2008,
modificaci en la qual sha de fer front a
la demandada reforma de lorganitzaci
corporativa, amb la cerca de solucions
dampli consens i que respectin lactual
52
LA NOTARIA |
| 3/2015
paper dels collegis en el Consell General

del Notariat, una qesti bsica per a nosaltres.
P:
R:
Quina s la relaci amb el Minis

teri de Justcia?
Com deia, les relacions des del

Consell General del Notariat han
estat bones. El Notariat tamb ha donat
suport a determinades iniciatives del Ministeri de caire social, com les jures de
nacionalitat o la tramitaci de ladquisici de nacionalitat dels jueus dorigen
sefardita. Des del Collegi de Notaris de
Catalunya, aix mateix, hem tingut una
relaci preferent amb el Ministeri de Justcia. Lactual Ministre de Justcia, Rafael
Catal, va visitar el Collegi el passat mes
de juliol de 2015, i lhem acompanyat en
altres visites que ha fet a Barcelona. El
contacte ha estat permanent i molt fluid,
tant amb ell com amb el Director General
dels Registres i del Notariat, Javier Gmez
Glligo, la qual cosa, per exemple, va fer
possible laprovaci de la demarcaci i la
celebraci de les oposicions al Collegi.
Sha corregit bona part de les poltiques
de letapa del Ministre Ruiz-Gallardn i el
seu Director General, Joaqun Rodrguez,
que sovint van generar una forta contestaci des del Collegi i des del Notariat en
general. Daltra banda, vull destacar que,
en el seu dia, el Collegi i jo, personalment, vam tenir tamb una bona relaci
amb el Ministre del PSOE, Jos Caamao,
i la seva Directora General dels Registres i
del Notariat, Mara ngeles Alcal.
El Notariat necessita generar

consensos i teixir aliances amb la
resta dels operadors i les institucions
jurdiques
De fet, des de la Junta Directiva, hem
mantingut en tot moment el principi que
els responsables corporatius hem de collaborar institucionalment amb lAdministraci, sigui del signe que sigui, tant
amb la central com amb lautonmica,
amb criteris de neutralitat ideolgica i de
defensa dels legtims interessos de la professi i de linters general dels ciutadans.
LA NOTARIA |
| 3/2015
P:
R:
Quina ha de ser la relaci amb la

resta dels operadors jurdics?
El Notariat, per poder progressar i

reeixir en les seves iniciatives, necessita generar consensos i teixir aliances
amb la resta dels operadors i les institucions jurdiques. Per posar un exemple
del que sha de mirar devitar, podem esmentar el Projecte de Llei de Jurisdicci
Voluntria del PSOE de 2006-2007, que va
generar el rebuig de diversos collectius
pel que fa a les competncies notarials.
Estic convenut que era un bon text per
al Notariat, per no ens en vam sortir.
El text va naufragar per diverses causes,
entre les quals va pesar especialment la
controvrsia i les disputes entre els operadors, fet que a mi que aleshores no
tenia responsabilitats corporatives em
va fer reflexionar molt.
Des que som a la Junta Directiva,
aquesta ha estat una lnia nuclear de la
nostra gesti: impulsar projectes conjunts amb el mn de la Universitat, la
Judicatura i els collegis professionals.
Els exemples sn molts. Amb el Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya, amb
carcter normalment bianual, celebrem
jornades mixtes de jutges i notaris; tamb el Consell General del Notariat, darrerament, ho est fent amb el Consell General del Poder Judicial, unes jornades que
vaig dirigir lany 2015. Amb ESADE i les
conselleries dEnsenyament i de Justcia,
hem impulsat el Premi Dialoga, per fomentar entre els escolars la mediaci i els
valors del dileg i el pacte per solucionar
els conflictes. Recentment, amb el Consell
de Cambres de Catalunya i el Deganat
Autonmic dels Registradors, hem creat
la Cort Arbitral de Catalunya, la Presidncia de la qual ostenta en aquest moment
el Vicedeg del Collegi, Jos Alberto Marn. Alhora, des de fa ms de vint-i-cinc
anys, ostentem la Vicepresidncia del
Tribunal Arbitral de Barcelona, que lidera
el Collegi dAdvocats de Barcelona. Durant aquest mandat, el Collegi ha entrat
a formar part del Patronat de la Fundaci
Roca Sastre, amb la qual estem impulsant
diverses activitats culturals conjuntes.
Daltra banda, des de la Vicepresidncia
del Consell General del Notariat, vaig
impulsar, lany 2013, un acord amb el
Collegi Nacional de Secretaris Judicials
ara Lletrats de lAdministraci de Justcia respecte de laleshores Projecte de
Llei de Jurisdicci Voluntria. Tamb sn
nombroses les jornades jurdiques conjuntes o de collaboraci recproca amb

les universitats catalanes. Tot plegat possiblement tamb ha tingut alguna cosa a
veure amb el consens i la nulla oposici
entre els operadors que ha generat la Llei
de Jurisdicci Voluntria del 2015. No tinc
cap dubte que aquesta s la manera correcta de fer les coses.
La funci notarial t una dimensi

social que ara s necessari potenciar
i situar en primer terme
P:
Cada vegada pren ms fora la im

portncia del paper en la protec
ci del consumidor. Com sha reforat
aquesta funci?
R:
Tenim una especial sensibilitat envers la protecci del consumidor.

s una gran prioritat per a nosaltres en
el present i ho ser cada cop ms en els
propers anys. La funci notarial t una
dimensi social en els seus fonaments
que sempre ha estat molt present, per
que hem de potenciar i situar en primer
terme. El Notari ha de garantir el consentiment informat i assessorar de forma
reequilibradora les parts, la qual cosa es
tradueix a vetllar per una especial protecci de la part ms feble del contracte,
que, evidentment, s el consumidor que
contracta amb els poderosos agents econmics.
Pel que fa al Collegi, recentment
hem aprovat, en la lnia daltres collegis,
un acord de prohibici general de signar
fora del despatx notarial, amb determinades excepcions, que pretn precisament reforar i destacar el carcter de
funcionari pblic i la independncia i la
imparcialitat del Notari. Un altre acord
de la Junta Directiva, tamb denguany i
en el mateix sentit, ha estat lestabliment
dunes garanties reforades per a lautoritzaci dels prstecs de la Llei 2/2009 i
altres figures semblants, que estan generant determinades patologies en el trfic
i provoquen sovint indefensi en persones especialment vulnerables. Tots dos
acords shan pres desprs dhaver recollit
lopini dels companys mitjanant una
enquesta. Tamb he parlat abans de la
nova Llei de Consum catalana, en lelabo-
53
Entrevistes
raci de la qual, inicialment, va participar
el Collegi, que incrementa el rol del Notari en el control de la legalitat en garantia
del consumidor.
P:
R:
I qu sha fet des del Consell Ge

neral del Notariat?
Pel que fa al Consell, cal destacar la

bona feina que estan fent la Comissi de Consumidors i lrgan de Control
de Clusules Abusives, que forma part de
la seva estructura, impulsat lany 2011 des
de la Vicepresidncia del Consell General
del Notariat que jo ocupava en aquell
moment. De manera sorprenent, abans
no existia aquesta Comissi, aix com la
de Disciplina i Deontologia. Daltra banda, tant des dels collegis com des del
Consell, sempre que sha hagut dinterpretar la norma hipotecria, ho hem fet
en benefici del consumidor. Aix, quan hi
va haver dubtes entorn del valor mnim
dadjudicaci en el procediment extrajudicial, des dels rgans corporatius vam
resoldre que els lmits mnims havien de
ser els mateixos del procediment judicial.
El mateix cal dir pel que fa a la resposta
immediata que es va donar arran de la
Sentncia del Tribunal de Justcia de la
Uni Europea de 14 de mar de 2013,
que permet als deutors suspendre el procediment dexecuci extrajudicial simplement acreditant ladmissi judicial de la
demanda que allega el carcter abusiu
dalguna clusula del contracte hipote-
54
cari. Aquestes mesures, ms endavant,

van ser incorporades pel legislador a les
ulteriors reformes legals.
Tamb vull posar en relleu una altra
mesura endegada recentment pel Consell, en la qual el Collegi de Catalunya ha
tingut un protagonisme especial: la millora de les condicions del conveni entre el
Consell i el BBVA pel que fa a latorgament
de les escriptures dhipoteca. Desprs de
la prvia denncia del conveni que era
rebutjat per la gran majoria de la professi i la consegent pressi sobre lentitat financera, sha aconseguit que se suprimeixi la llista tancada que tenia aquesta
entitat i que el sistema sobri a tothom. Els
companys em diuen que aquesta millora
ja sest aplicant i que molts notaris que
no podien signar amb aquesta entitat ara
ja ho estan fent. Resten encara alguns aspectes per solucionar, per entenc que el
Consell ha fet una bona gesti. El notaris
del Collegi han de saber que, durant dos
anys, he estat posant aquest tema reiteradament sobre la taula del Ple del Consell.
P:
R:
Qu ha aprs el Notariat de la
crisi?
El Notari ha sofert la crisi com la

resta de la societat. He de dir que
hem fet un gran esfor per mantenir o reduir el mnim possible les plantilles. Sc
dels que pensen que de les dificultats
sempre saprn alguna cosa, encara que,
ms que aprendre de la crisi, crec que la
crisi ha servit perqu el Notariat fes els

deures i sadapts als canvis i demandes
de la societat, com sempre ha sabut fer
la nostra professi al llarg de la histria.
Shan pres determinades iniciatives, com
he comentat, per al reforament de la
protecci del consumidor o en lassumpci de noves competncies que, duna
manera ms o menys directa, es poden
considerar conseqncia de la crisi, per
que sn iniciatives que han vingut per
quedar-se i sn prioritats notarials indefugibles per a les properes dcades.
P:
Enguany sha celebrat, per pri

mera vegada en els darrers 15
anys, loposici a Catalunya. Com va
lora aquest fet?
R:
El valoro dins de la ms absoluta

normalitat. Les oposicions al ttol
de Notari se celebren amb carcter ms o
menys rotatori entre els collegis. Les darreres que shavien celebrat a Barcelona
dataven de quinze anys enrere, del 20002001. Per tant, ara era el moment que es
tornessin a celebrar al nostre Collegi. En
nom de la Junta Directiva i del Collegi,
ho vaig demanar en el seu moment, i he
de dir que el suport va ser total i unnime per part de la resta dels degans, del
Consell General del Notariat, del Ministeri
i de la Direcci General dels Registres i del
Notariat. Ho agram molt.
El desenvolupament de les oposicions ha estat bo en tots els sentits: en
latenci a lopositor i a les seves famlies;
en lexemplaritat en lexercici de les seves funcions dels dos tribunals i els seus
membres, i en lagilitat amb qu han realitzat la seva tasca. Cal tenir en compte
que les oposicions van comenar el mar
de 2015 i han acabat a principi de febrer
de 2016. Menys dun any, tal com sens
havia demanat des del Ministeri de Justcia, ja que, si les oposicions es perllonguen massa, aix s perjudicial per als
opositors, sobretot per als suspesos, ats
que comporta un lapse de temps massa
gran entre oposici i oposici. Des daqu,
vull felicitar els dos presidents dels tribunals i la resta dels seus membres, notaris i
altres juristes, pel sacrifici, la dedicaci i el
comproms que hi han esmerat. Loposici s molt important per a la professi,
perqu garanteix la continutat de la funci i la renovaci generacional.
LA NOTARIA |
| 3/2015
P:
R:
Recentment shan aprovat can

vis en el temari de loposici...
S, impulsat pels rgans corporatius, conjuntament amb la Direcci General dels Registres i del Notariat, el
nou programa doposicions unifica prcticament el temari de notaries i registres,
la qual cosa crec que s molt positiva tant
per a les dues professions com per als
opositors, que veuen com sincrementen
les seves opcions. Aix ltim s molt important, ats que, actualment, la mitjana
danys dels opositors per superar la prova ha augmentat massa, ra per la qual,
des del Consell, estem estudiant frmules
que, sense prdua de rigor i dexigncia
de coneixements jurdics, puguin reduir
aquest necessari per excessiu, avui dia,
termini de preparaci.
P:
Enguany, 10 dels 90 nous notaris

surten de lAcadmia de Prepa
radors de Catalunya...
R:
S, sha de destacar la gran feina

que fan les acadmies de preparadors dels diferents collegis i els companys que hi participen de manera desinteressada, que fan possible, any rere
any, la incorporaci de nous notaris a la
professi. s una tasca importantssima.
Enguany, els bons resultats obtinguts per
lAcadmia de Preparadors de Catalunya,
amb ms del deu per cent del total dels
aprovats i superant resultats doposicions anteriors, avalen la bona feina que
est fent lequip actual, dirigit per Albert
Domingo Castell i Javier Martnez Lehmann. Hem de seguir avanant i ser capaos datreure un nombre encara superior
dels joves talents sorgits de les universitats catalanes.
P:
El Collegi aposta pels mtodes

alternatius de resoluci de con
flictes, com larbitratge i la mediaci?
R:
Sens dubte. s una altra de les nostres prioritats. Hi apostem, sobretot, perqu la societat demana aquestes
solucions, ats que els tribunals de justcia estan collapsats, i perqu els ciutadans volen una justcia ms gil, efica,
propera i accessible. El Notariat s un
referent de present i de futur en aquest
nou vessant de la justcia del segle XXI. Si
els notaris no ocupem aquest espai, que
ens ha estat assignat naturalment, altres
LA NOTARIA |
| 3/2015
operadors ho faran. Hem hagut de vncer les resistncies dalguns sectors de la

professi que, des dun mal ents essencialisme, es resistien a fer aquest pas. He
de dir que ara ja la immensa majoria de
la professi ha rebut favorablement les
noves atribucions. No es tracta de deixar
de fer el que el Notari tradicionalment ha
fet, sin denriquir la funci amb noves
competncies en mbits on, per cert, el
Notari histricament ja hi havia estat present. No hi ha cap dubte que tot plegat
refora la funci.
s important destacar que, quan vam
comenar la gesti de lactual Junta Directiva, a final del 2008, tot aquest marc
legislatiu que ara fa possible lactuaci
del Notari en aquests nous mbits aleshores no existia en absolut; sha construt nou de trinca. Cal recordar que s
la reforma del 2011 de la Llei de lArbitratge la que va possibilitar que el Notari, juntament amb altres juristes, pogus
ser rbitre de Dret, ja que, fins aleshores,
noms ho podien ser els advocats en
exercici. Per cert, lesmena que va fer
possible aquesta modificaci legislativa
va ser impulsada des de Catalunya, en
concret, des del Tribunal Arbitral de Barcelona i des del nostre Collegi, a travs
dels partits catalans a les Corts. Desprs,
la Llei de Mediaci del 2012 va fer possible que els notaris, juntament amb altres
professionals, poguessin fer de mediadors. I, finalment, arriba lesmentada Llei
de Jurisdicci Voluntria del 2015, que
fa una nombrosa i important atribuci

de competncies als notaris i a altres
funcionaris en aquest mbit, entre les
quals es troba tamb la conciliaci.
P:
R:
Quines accions sestan portant a

terme en aquest mbit?
Larbitratge, la mediaci, la conciliaci i la jurisdicci voluntria conformen un cos complet i molt ampli per
al Notariat en el camp de la soluci alternativa de conflictes, que ha estat possible
per la iniciativa i el suport tant de lAdministraci com dels rgans corporatius del
Notariat en aquesta etapa.
Pel que fa al Collegi, ja he esmentat
abans les principals iniciatives que sestan endegant per impulsar aquests nous
mbits competencials: la creaci de la
Cort Arbitral de Catalunya, del Tribunal
Arbitral de Barcelona, del Premi Dialoga...
Un dels grans projectes del Collegi per a
aquest any ser la posada en marxa de la
nova Fundaci Mediaci Notarial, per fomentar la mediaci entre els notaris i en
el si de la comunitat jurdica catalana en
general. s un projecte que ens fa molta
illusi i en el qual tenim posades fora
expectatives.
P:
Les activitats de formaci i cul

turals shan potenciat notable
55
Entrevistes
ment en els darrers anys. Quin valor
afegit creu que aporten als notaris?
R:
Els donem un valor estratgic.

Duna banda, per facilitar la formaci continuada dels notaris, s imprescindible organitzar jornades, seminaris,
ponncies sobre les principals novetats
legislatives... En els darrers mesos, lactivitat ha estat gaireb frentica, coincidint amb el final de legislatura: jornades
sobre jurisdicci voluntria, la reforma de
la Llei Hipotecria i del Cadastre, la reforma mercantil, les novetats del Codi Civil
de Catalunya, sessions informatives dAncert, de lOCP, etc.
Alhora, la Comissi dActivitats Culturals i Formatives del Collegi, que ha estat
creada durant aquest mandat, est organitzant, com deia abans, cursos didiomes
i cicles de conferncies de caire jurdic i
econmic de gran inters. Per exemple,
el Rector de la Universitat de Navarra ha
vingut a impartir una conferncia sobre el
futur de la Universitat a Espanya, i tamb
han conferenciat sobre temes de la seva
competncia els ambaixadors dAlemanya a Espanya i viceversa i el President
del Centre dInvestigacions Cientfiques
espanyol, entre molts daltres. Es tracta
dincrementar els serveis que presta el
Collegi als notaris de cara a la seva formaci continuada, entesa en un sentit
modern i ampli.
Lactivitat cultural t, per a nosaltres,
una altra finalitat tamb molt important,
dobertura del Collegi al conjunt de la
comunitat jurdica. La majoria de les sessions culturals estan obertes a tots els
juristes i hi assisteixen, a banda de notaris, bsicament advocats, jutges i professors universitaris. A ms, molts dels
ponents provenen del mn acadmic,
judicial i professional. En definitiva, es
tracta dampliar el grau de collaboraci
i la interrelaci amb la Universitat, la Judicatura i els collegis professionals. Aix,
com deia abans, s positiu per al mn jurdic en general ja que, des del Collegi,
fem aportacions significatives a lestudi i
a la divulgaci del nostre Dret i s bo
tamb per al Notariat, ats que generem
sinergies positives i complicitats amb la
resta de la comunitat jurdica i, en definitiva, el Notariat guanya visibilitat i centralitat corporativa i institucional.
56
P:
Tamb shan celebrat, per pri

mera vegada, les Jornades de
Sant Benet. Quin s lobjectiu principal
daquestes jornades?
sensibilitat, inters i un cert neguit dels

companys pel que fa a determinades
qestions.
R:
P:
En aquest cas, lobjectiu s doble:

duna banda, recuperar el precedent histric que havien estat les Jornades de Poblet, un referent de les generacions que ens van precedir, les quals
havien funcionat molt b i shavien ests
a altres collegis, la qual cosa fomentava
la companyonia i la solidaritat entre els
companys i incidia en aspectes com ara
ltica i la deontologia. I, daltra banda, es
tracta de fomentar la participaci i el debat entre els companys sobre els aspectes que considerem ms importants del
present i del futur de la professi, i fer-ho
amb un format ms espontani, ms desenfadat, que no de classe magistral o de
jornada acadmica, sota la direcci dun
comit organitzador integrat gaireb en
la seva totalitat per companys no membres de la Junta Directiva i encarregat
de triar les ponncies i els ponents. Crec
que va ser un xit de participaci i vam
extreure conclusions importants de les
aportacions dels companys. Ara la idea
s repetir-les peridicament, amb carcter bianual.
P:
Abans esmentava que shan pres

decisions arran duna enquesta
collegial per recollir lopini dels no
taris al voltant de determinats aspec
tes importants per a la professi. Com
la valora?
R:
La valoraci s molt positiva, ja

que hem volgut, en la lnia de les
Jornades de Sant Benet, fomentar entre
els companys la participaci i conixer
a fons la seva opini sobre els temes de
mxima actualitat corporativa. En aquest
cas, es tocaven temes de lmbit deontolgic, disciplinari, amb relaci a les
entitats financeres... amb un nou format
de participaci dels companys, perqu
tenim un gran inters a conixer la seva
opini. s la primera enquesta que sha
fet daquesta envergadura, i un 45 % dels
notaris que exercien en aquell moment
a Catalunya van donar-hi resposta. Per
tant, les respostes compten amb un alt
grau de representativitat. Hem tingut
molt en compte la informaci obtinguda
i, recentment, tal com comentava abans,
hem pres decisions arran de lespecial
Enguany sha arribat a la setena

edici del Premi Puig Salellas. Es
pot dir que ja s un referent en lmbit
jurdic?
R:
S, ja sha consolidat com el gran

premi de referncia de lmbit jurdic catal, juntament amb les Medalles
dHonor de la Justcia de la Generalitat
de Catalunya. La finalitat del guard s,
duna banda, conservar i mantenir la memria dun Jurista insigne com va ser Josep Maria Puig Salellas, que fou Deg del
Collegi, Notari exemplar i un Jurista en el
sentit ms ampli, reconegut per tota la
societat catalana. I, daltra banda, ajudar
a lestudi, la investigaci i la divulgaci
del nostre Dret, i reconixer la trajectria
exemplar dels estudiosos daquest Dret,
posant-los en relleu i fent-los valer davant
de les institucions i la societat catalanes.
Aix ho hem fet amb Juan Vallet de Goytisolo, Josep Joan Pint, Encarna Roca,
Robert Follia, Ferran Badosa i Llus Puig i
Ferriol. A ms de lliurar-los el premi i la
medalla del Collegi, es publica un llibre
que recull els seus articles o publicacions
ms destacats. I el premi encara respon
a una tercera finalitat, una lnia de fons
ja esmentada, que s la voluntat del Collegi dobrir-se al conjunt del mn jurdic
catal i participar en activitats del mn
acadmic i professional.
La nostra voluntat s donar un

impuls i posar lArxiu Histric de
Protocols de Barcelona a labast de la
societat
P:
LArxiu Histric de Protocols s

un dels arxius notarials ms im
portants del mn. Quins sn els princi
pals projectes al respecte?
R:
LArxiu Histric de Protocols de

Barcelona s considerat, juntament
amb el de Gnova, com el ms important
del mn, i la nostra voluntat ha estat i s
donar-li un important impuls i posar-lo a
labast de la societat, i divulgar-ne els continguts tant en lmbit catal com en les-
LA NOTARIA |
| 3/2015
tatal i leuropeu. En els darrers anys, ja hem

finalitzat tota la fase inicial de digitalitzaci
dels gaireb 3.500 protocols ms antics.
Shan digitalitzat 750.000 imatges des de
lany 1299 fins a lany 1510. I 900 daquests
protocols ja sn consultables actualment
online, amb aquesta voluntat de posar-los
a labast de tothom. Tamb hem fet una
exposici virtual, hem acollit la reuni de
la Secci dArxius Notarials del Consell Internacional dels Arxius i hem digitalitzat
la revista Estudis Histrics i Documents dels
Arxius de Protocols per poder-la allotjar al
portal RACO, que difon les revistes cientfiques, culturals i erudites catalanes. Tamb
hem signat un important conveni amb el
Departament de Cultura, com comentava
abans, perqu els protocols intermedis
entre 25 i 100 anys i els de les notaries amortitzades en la darrera revisi de
la demarcaci es puguin conservar en els
arxius comarcals, tot i que correspondr
exclusivament als notaris arxivers del districte respectiu lautoritzaci i lexpedici
de cpies. I continuem posant en marxa
nous projectes, perqu estem convenuts
que tenim una autntica joia notarial, fruit
de la nostra implicaci histrica en la preservaci dels protocols i de la nostra histria, i volem donar-la a conixer.
Tenim una Fundaci molt

activa, amb projectes concrets i
collaboracions amb les entitats
socials ms importants i de
referncia de Catalunya
P:
Pel que fa a la Fundaci dels No

taris de Catalunya, ja consolida
da, quins sn els principals projectes
realitzats i en marxa?
R:
La Fundaci ha viscut un canvi important en els darrers anys.

Aquesta Junta Directiva va modificar els
Estatuts per tal de potenciar el vessant social del Notariat, la qual cosa, des daquell
moment, ha passat a centrar-ne lactivitat. Per tant, amb la fixaci dunes finalitats socials clares i centrades, sobretot,
en lassessorament jurdic a les persones i
collectius ms vulnerables, i dirigida per
Roco Maestre, hem establert convenis
de collaboraci amb entitats socials de
LA NOTARIA |
| 3/2015
referncia i de gran prestigi, per endegar projectes concrets que reporten un

important benefici social als collectius
als quals es dirigeixen. Entre ells, convenis amb lObra Social la Caixa, amb qui
portem a terme una important campanya
dassessorament informatiu a tots els seus
centres darreu de Catalunya, en qu han
collaborat i continuaran fent-ho un
nombre important de companys. Tamb
tenim un conveni amb Critas pel qual
financem el menjador integral de Ciutat
Vella, que serveix cent sopars diaris a persones sense recursos. I collaborem amb
la Fundaci Pasqual Maragall i amb la
Fundaci Alzheimer Catalunya, amb els
Amics de la Gent Gran o amb el Banc dels
Aliments, entre daltres. Pel que fa a lAcadmia dOpositors de Catalunya, la Fundaci atorga diverses beques cada any a
estudiants que les solliciten i compleixen
els requisits establerts. En definitiva, actualment tenim una Fundaci molt activa,
amb projectes concrets i collaboracions
amb algunes de les entitats socials ms
importants i de referncia de Catalunya.
Queda projecte, no sha acabat
P:
Molta feina feta i segur que

molta per fer. Quin missatge
enviaria en aquests moments als no

taris?
R:
Penso que hem fet molta feina,

en aquests darrers quatre anys, i
que hem assolit bona part dels objectius
que ens vam fixar, si b segur que tot no
ho haurem encertat. Per queda projecte, no sha acabat. El nostre projecte no
sesgota amb la Junta Directiva. Hi ha
molts companys que el comparteixen
i tenim encara molt cam per recrrer.
Resten coses que han quedat per fer i
objectius nous per seguir reforant i potenciant la professi i el Collegi a tots els
nivells, que ha estat i s la nostra mxima
prioritat. Sc moderadament i prudentment optimista, tot i la situaci complexa i difcil, socialment i polticament, en
qu ens trobem. Per les coses shan de
fer b. Crec que un canvi dorientaci en
els objectius i en les prioritats, fins i tot
en la manera de fer les coses, podria ser
molt perjudicial. Ara s lhora dencetar
la renovaci del projecte i dels equips
per garantir el relleu de cara al futur. Alhora, per un sentit de la responsabilitat, i
sempre que els companys aix ho entenguessin, lespecial dificultat i les incgnites del context potser podrien reclamar
donar continutat, amb pols ferm, a les
grans lnies de la poltica corporativa
dels darrers anys.
57
Doctrin

Jos Luis del Moral Barilari
Advocat i Doctor en Dret
SUMARI
I.
II.
III.
IV.
I.
LA SENSACI
LA MANIFESTACI DEL SENSUM
BREU INTRODUCCI A LA VOLUNTAT I A LANIMUS
BIBLIOGRAFIA
LA SENSACI
A lantiga Roma es coneixia com a

sensaci o sensatio(1) el procs de formaci del sensum. Noms si a aquest sensum
se li donava carcter instrumental (v. gr.
per a ladopci dun acord), es parlava a
ms a ms de sentimentum.
Aquest terme, en les seves diferents
variacions (senso, consens, dissensi, sentiment, etc.), ha patit, al llarg dels segles, un
desplaament romntic molt important,
ja que actualment sutilitza, quasi exclusivament, per fer referncia a all que es
percep pels sentits, sense sotmetres a
cap anlisi reflexiva.
No obstant aix, aquest procs de formaci del sentiment o sensatio ha consis-
58
tit sempre (almenys en el pla jurdic) en

una barreja fisicoqumica molt ms complexa, que comprn no noms el que s
impulsiu, sin tamb el que s reflexiu,
procs que analitzarem detalladament en
aquest article, perqu noms aix sacabar dentendre correctament.
sevol operador jurdic (entre els quals, notaris) que, amb diferents finalitats, hagi dinterpretar el que sha posat de manifest per
les parts que han intervingut davant dell en
un acte amb transcendncia jurdica.
Un procs, aquest de la sensaci o sensatio, que, evidentment, no noms interessa als qui han denjudiciar all manifestat
per les parts dun procs, sin tamb a qual-
1.
Comencem per les seves fases.
Fases
La sensaci est composta per les fases segents:
LA NOTARIA |
| 3/2015
A) La gnosi(2): del protoindoeuropeu (dara

endavant, PIE) *gno- (identificar), i que,
quan s instrumental, es denomina
gnocimiento (coneixement), a travs del
qual sidentifica all vist amb alguna cosa prvia. El prefix co- s indicatiu dun
gnocimiento mutu, per tant, no t cap
sentit parlar en aquests termes quan
falta la mutualitat. En cas que no sigui
aix, aquest ltim es denominaria co-cognocimiento (co-co-coneixement). Passa
el mateix amb els termes contradicci
(la suma duna dicci i de la seva dicci
contrria: moment en qu es produeix
la contradicci) i contraprestaci (la suma duna prestaci i de la seva prestaci
contrria: moment en qu es produeix
una contraprestaci, que seran diverses,
si es tracta de prestacions in faciendo).
B) La informaci. Es planteja la qesti
de si la gnosi, perqu pugui formar
una sensaci, requereix la informaci
suficient per fer-ho. Aquesta qesti
sest plantejant de manera especialment recurrent en matria mdica,
a travs del que es coneix imprpiament com a consentiment informat(3).
C) La impulsi. Un moment en qu un
factor extern (un gelat o unes verdures) influeix en lhome, originant limpuls del seu cor i provocant el fet de
voler(4) (gelat) o el no voler (verdures).
D) La reflexi. Un moment posterior en
qu aquest voler o no voler es dirigeix
a la ment, que utilitza fins a cinc eines
de processament:
La conscincia: del llat con-scientia, i aquest, al seu torn, del PIE
*sker 2- (dividir), perqu s linstrument que serveix per saber si
una cosa s bona o dolenta.
El discerniment: del PIE -ker (tallar), per tallar all conegut i poder separar aix els pros dels contres. Aquest discerniment no t
edat fixa i varia en funci del que
ser objecte de discerniment.
El pensament: del llat pessare
(pesar all separat i els pros i els
contres).
El raonament: del llat ratio, del
verb reor (calcular, estimar), que
dna lloc a termes com ratificaci(5), en el sentit que alguna cosa
es detalla o es desglossa, i que d-
LA NOTARIA |
| 3/2015
FITXA TCNICA
Resum: A lantiga Roma es coneixia com a sensaci o sensatio el procs de formaci del sensum.
Noms si a aquest sensum se li donava carcter instrumental (per exemple, per a ladopci dun
acord), salludia a ms a sentimentum. Aquest procs de formaci del sentiment o sensatio ha consistit sempre (almenys en el pla jurdic) en una barreja complexa que comprn tant el que s impulsiu com el que s reflexiu, procs que analitzarem detalladament en aquest article, ja que s un
procs que no noms interessa als qui han denjudiciar all manifestat per les parts dun procs,
sin tamb a qualsevol operador jurdic (entre els quals, notaris) que, amb diferents finalitats, hagi
dinterpretar el que sha posat de manifest per les parts que han intervingut davant dell en un acte
amb transcendncia jurdica.
Paraules clau: Sensum, procs de formaci del sensum.
Abstract: In ancient Rome, the sensum training process was known as a sensation or sensatio.
It was only by giving this sensum an instrumental nature (such as the adoption of an agreement), that sentimentum was also alluded to. This process of training feelings or sensatio has
always consisted (at least in the legal field) of a complex mix that makes up both the impulsive
and the reflexive, a process that we are going to analyse in this article in great detail, since it
is a process that not only concerns whose who have to prosecute what is stated by the parties
in a procedure, but also any legal operator (notaries, among others) who, for different reasons,
must interpret what has been declared by the parties appearing before them in an event with
legal implications.
Keywords: Sensum, sensum training process.
na lloc a paraules com ratificaci,

que consisteix, precisament, en
lacte de ponderar i detallar lopini dun prit que ha ems prviament un informe. Hi ha tres tipus
de raonament(6): deductiu, inductiu i dialctic.
ltim no s sin el resultat de la trobada de dos sentiments, de la mateixa

manera que la contradicci s la suma
de dues diccions contrries o una contraprestaci, la de dues prestacions
contrries.
De consentiment, nhi haur sempre
que hi hagi potencialitat per fer-ho (v.
gr. no en tindran els que ja sn morts
o els que es troben en qualsevol grau
o estat dinconscincia).
E) La decisi. A continuaci, la persona

decideix el que no far (decidir ve del
llat de-cadere, separar i caure), de manera que la decisi no s el que es fa
finalment, sin precisament el que no.
El consentiment, per, ser efica en

funci de cada acte a realitzar i de
la capacitat que en cada cas exigeixi
lordenament jurdic, en funci dels
diferents graus de discerniment pels
quals passa lhome.
F) El senso. I, finalment, desprs de decidir,

sent el que far (del PIE *sent-, dirigirse, com el sentit de les agulles del rellotge o fer un canvi de sentit, del qual
sorgeixen paraules com ara sentncia).
Per, cal recordar que en aquest sentiment(7) conflueix tant el que s impulsat
com el que s reflexionat.
El consentiment ser efica en

funci de cada acte a realitzar i de
la capacitat que en cada cas exigeixi
lordenament jurdic, en funci dels
diferents graus de discerniment pels
quals passa lhome
Parlo noms de sentiment i no de consentiment perqu, un cop ms, aquest
Ja en lactuaci, aquest sentiment es

transformar en manifestaci de sentiment i, si sencreua i con-corda (cumcordis) amb una altra, es convertir en
manifestaci de consentiment.
2.
Problemtica
Un cop hem vist el que s el sentiment, analitzar els problemes fonamentals que aquest planteja:
Inexistncia. Un acte que requereixi
consentiment es considerar inexistent, tant si aquest sentiment existeix
59
Doctrina
errant), sense que ho siguin la resta
de conceptes descrits a lart. 1265 CC,
que no sn ms que co-accions que el
provoquen. Cal recordar la famosa dita
coactus voluit, sed tamen voluit(8). En
itali, volle perch costretto, ma volle.
Formes. Lerror es pot produir per:
a) Equivocaci o aequi-vocus, que no s
ms que una forma derror produda,
i. e., quan sutilitzen paraules polismiques com ara banc (v. gr. quedem
al banc, i un va a la sucursal i laltre, al
banc del parc). Per aix, utilitzar contnuament, com es fa ara, la paraula
equivocaci per a supsits que, en la
majoria dels casos, sn simples errors,
s una ms de les mltiples perversions lingstiques actuals.
o no: a) falta la manifestaci externa
daquest (v. gr. no hi ha signatura en
el document), o b) durant la mateixa
manifestaci ja es pot comprovar externament que est sent coaccionada.
Reserva mental. T lloc quan: a) se
sent una cosa, b) sen manifesta una
altra, c) sense coacci d) ni inexistncia. En aquest cas, pateix de la mateixa ineficcia que els vicis.
Vicis: del llat vitium (que era el nom que
sels donava a les anomalies que apareixien en lanimal de sacrifici) i del PIE
-vi* (separar, dualitat). T lloc quan: a)
hi ha manifestaci existent; b) aquesta
manifestaci es va produir sotmesa a
una coacci; c) aquesta coacci ha estat exterioritzada i feta pblica durant el
moment de la seva manifestaci.
Noms s vici lerror (del PIE *er-, moure, que dna lloc a paraules com ara
b) I el lapsus linguae, que es diferencia de

la reserva mental per la inconscincia
amb qu es produeix.
Tipus derror. Pot ser: 1) sense coacci, o 2) amb co-acci. Sn co-accions la
violncia (o vis), la intimidaci (o metus) i
lengany(9) (no el dol, que no s civil, sin
un tipus dintenci penal).
Requisits de lerror. Autors com Dez-Picazo(10) o el Tribunal Suprem des de
la STS de 21 doctubre de 1932 defensen
que, per apreciar el que denominen error
invalidant, aquest ha de ser substancial(11)
i excusable, tot ponderant els interessos
en joc.
En aquest sentit, afirma que: No existeix cap ra de fons per sobreprotegir el
contractant equivocat. [...] La soluci contrria no atn a dictats de jurisprudncia
dinteressos o de jurisprudncia teleolgica
i es mou exclusivament des de postulats de

carcter dogmtic i logicojurdic.
Estic en desacord amb aquest autor
i amb la lnia de pensament. Igual com
passa amb la dissoluci (en qu es confonen els requisits de dissoldre amb els
dexigncia de danys i perjudicis), en lerror es barregen, a parer meu, dos plans
absolutament diferents:
Lexistncia de lerror: que s apreciable ad nutum (al marge de qualsevol
retret), sempre que sen acrediti lexistncia per part de qui lafirma.
I la possibilitat que, si aquest error es
produeix per culpa de lerrans, sigui
aquest ltim el qui hagi dindemnitzar danys i perjudicis a qui no va errar. Per, per descomptat, sense que
aix entorpeixi la possibilitat de dissoldre lacord, a diferncia de si hi ha
inducci, en qu, a ms de dissoluci
i possible reprotxabilitat penal, ser
procedent danys i perjudicis a favor
de lerrans.
Ineficcia. Lexistncia dun error pot,
per tant, produir la dissoluci ad nutum
del nexe acordatiu, sense que tingui cap
importncia el fet que aquest sigui substancial o no, ja que aquesta s una qesti que haur de valorar lerrans, i sense
que, a parer meu, criteris economicistes
com la ponderaci dels interessos en joc
tinguin cap paper en dilucidar aquesta
qesti.
Encara s ms greu el que succeeix
en seu penal, en la jurisdicci de la qual
sabsol cada dia tot tipus de mags, quiromntics o curanderos, i serveix de bon
exemple la STS (Sala 2a) de 2 de febrer de
2007, en qu el Ponent Sr. Martn Palln va
absoldre una curandera que va arrunar
una famlia, per entendre que les seves
vctimes (destudis superiors) ja estaven
incomprensiblement errades, en portar
el seu pare, malalt terminal de cncer, a
veure si aconseguien curar-lo.
En qualsevol cas, aquesta dissoluci
per error, en els termes que va assenyalar,
ha de donar lloc a la devoluci ex nunc,
ms indemnitzaci de danys i perjudicis,
si hi ha culpa de lerrans. bviament, sempre que existeixin i es demostrin.
3.
60
Projeccions
LA NOTARIA |
| 3/2015
Durant la sensaci, es projecten dues

forces mentals fins al futur, a saber:
3.1.
La intenci
Al si de la sensaci, sorigina en lhome una intenci, del llat intentio(12), compost per in- (interior), -ten (estirar, controlar) i -tio (indicatiu de moviment). A
ligual de la proposici que veurem desprs, la intenci sempre s individual i no
es pot atribuir a ficcions no humanes (v.
gr. la persona jurdica, ja que, en aquest
cas, les intencions sn predicables de cada un dels seus socis individuals), i aix
a diferncia de lanimus, que, per contra,
tal com veurem, pot ser collectiu. Quan
aquesta intenci sexternalitza i es dirigeix a un altre, es denomina prae-tensi,
terme que sutilitza sobretot en lmbit
processal.
El dol(13) s una intenci (la intenci
dolosa) formada durant la sensaci (no
una actuaci instrumental com s lengany, en execuci daquesta intenci) i
es dirigeix cap a un resultat, no cap a una
conseqncia (com la proposici).
s un tipus de retret, conjuntament
amb la negligncia, i s penal (no civil).
Per aix, ni s una coacci de sentir (engany: 1269), ni un mal grau de compliment(14) (1106). Tampoc no t res a veure
amb el frau(15), que s objectiu, com espero demostrar en altres ocasions.
Ni existeix el dol civil, ni el dol incidental, ni el dol bo (exageraci de les qualitats o defectes de les coses o persones,
normalment per facilitar la comercialitzaci dun producte).
Ni existeix el dol civil, ni el dol

incidental, ni el dol bo (exageraci
de les qualitats o defectes de les
coses o persones, normalment per
facilitar la comercialitzaci dun
producte)
3.2.
La proposici
1) La proposici:(16) es genera, igual que

la intenci, en la sensaci.
LA NOTARIA |
| 3/2015
2) s subjectiva (igual que la intenci), a

diferncia de lanimus objectiu.
3) Per, a diferncia de la intenci, que
simplement busca el resultat (com, per
exemple, intenci de guany, terme que
ve del gtic ganan, que significa cobejar i que va donar lloc a paraules com
guanyat que, en origen, significava
tamb guany), la proposici busca
ms enll, en concret, la conseqncia:
v. gr. propositio lucrandi.
4) Es diferencia la proposici del propsit
en qu aquest ltim s el resultat que
un es fa des del sensum, per un cop
ja obtingut (lucre, venjana), i que, a
diferncia de la proposici, noms tindr lloc com a conseqncia que els
guanys siguin superiors a les prdues o
que el resultat sigui semblant a lofensa que lofs va rebre en el passat.
La intenci compleix en Dret Penal un
paper, evidentment, transcendental.
Aix:
a) Un delicte mai no pot ser de resultat, ja que el mateix terme delicte
(delictus, participi del verb de-linquere, no abandonar, arrel tamb
present a re-linquere, abandonar
amb insistncia) ja significa el no
abandonament, precisament, duna
intenci, ra per la qual a Roma
no existia la temptativa de delicte
(ja que significaria temptativa de
temptativa). Qualsevol delicte s la
temptativa dun... crim (terme que
no denota de cap manera la presncia de sang, i bona prova daix s
el fet que la LEC saplica a tot tipus
de delinqents). Cap, absolutament
cap conducta delictiva mereix un
retret moral diferent en funci que
es produeixi o no un resultat. Aquest
resultat no t res a veure amb la pena, la qual cosa no vol dir que no tingui transcendncia jurdica, ja que
afecta al deute civil ex delito (que no
responsabilitat civil) que el delicte
amb resultat pot generar, a diferncia del delicte frustrat.
b) No sn delicte ni lestat de necessitat, ni la legtima defensa (no
com actualment, que es consideren delictes amb eximent). I aix
perqu, encara que existeix en
tots dos casos intenci dolosa, la
proposici s benigna (salvar-se).
c) La proposici pot servir per agreujar la pena dun tipus bsic (aix
succeeix en la xenofbia), per
no per configurar-lo. Resulta difcil de creure que una altra simple
proposici del delinqent (subjugar el seu cnjuge, termes tots dos
que comparteixen larrel iugum o
uni) hagi servit per configurar
un tipus penal base de violncia
contra la dona (amb els seus corresponents jutjats especialitzats),
i s que, per aquest criteri, podria
haver-hi tants delictes i jutjats
com proposicions humanes. No
estava gaire fi el TC quan, en Ple,
va dictar la STC 95/2008, de 24 de
juliol (BOE nm. 200, de 19 dagost
de 2008), dictaminant la constitucionalitat daquesta tipificaci.
d) El mateix seria predicable al delicte de terrorisme, que no s ms
que un homicidi amb agreujant
de terrorisme (perqu el fet de
provocar terror, ms enll del simple homicidi, s la proposici).
La correcta comprensi de la intenci i la proposici ens porta
a entendre tamb que no hi pot
haver, com passava a Roma, un
delicte dimprudncia (ja que ning pot abandonar el que no ha
intentat aconseguir). I aix tret
que, en no concrrer en el seu
autor aquesta intenci dolosa,
concorre tanmateix amb aquesta
imprudncia una proposici maligna. Vegem alguns dels supsits
de delicte, distingint-los segons si
tenen intenci dolosa o no. Aix:
Amb dol:
Una persona colloca una bomba i mata diverses persones:

hi ha delicte, perqu es forma
amb intenci de matar; hi ha
conscincia, coneixement i
proposici maligna (terrorisme). Si hi ha morts, concorrer
responsabilitat patrimonial civil
ex delito per tots aquests.
Una persona pretn lesionar i

acaba matant (praeter-intenci): hi ha intenci de lesionar,
conscincia i coneixement i
proposici maligna; en aquest
cas, noms hi ha hagut delicte
61
Doctrina
de lesions i hi ha dhaver responsabilitat patrimonial civil
per homicidi ex art. 1092.
Una persona pretn matar i

acaba lesionant: hi ha intenci
de matar, conscincia i coneixement i proposici maligna;
hi haur delicte dhomicidi i
shauria de respondre civilment per lesions ex delito.
Sense dol:
62
Suposat cas del Madrid Arena:

no hi ha intenci dolosa del
seu autor, hi ha conscincia i
gnociment de conseqncia
possible i hi ha proposici maligna (lucre) si hi ha gnosi i
proposici maligna, encara
que no hi hagi intenci, hi
ha delicte. Serien proposicions malignes: urbanitzar all
incendiat, vendre all robat,
subjugar el cnjuge, provocar
terror amb les morts, etc.
Conductor homicida: no hi
ha intenci dolosa, hi ha
conscincia i gnociment de
conseqncia possible i hi ha
proposici maligna (fer-ho
per jugar amb el risc, diversi
aposta, etc.) en haver-hi,
per tant, conscincia i coneixement ms proposici maligna, encara que no hi hagi
intenci, hi ha delicte.
Conductor que no arriba a
lavi: s a dir, una persona
que es dirigeix a un aeroport
disposada a saltar-se semfors a fi darribar a temps
dagafar el vol i pel cam mata
una persona no hi ha intenci dolosa, hi ha conscincia i
gnociment de conseqncia
possible, hi ha proposici
benigna; ha de ser un supsit de negligncia civil, que
hauria dimplicar la retirada
del perms de per vida, fer
que aboni una indemnitzaci
durant un llargussim perode
de temps... tot menys ficar-lo
a la pres. Perqu no es pot
netejar alg que ja est net, i
el negligent, fins i tot el molt
imprudent, no s dolent.
Una qesti diferent s que,

si a la sentncia se li prohibeix
tornar a agafar un cotxe o se
li impedeix beure alcohol i no
obeeix aquesta ordre, aleshores s que cometr un delicte,
per perqu, en aquest cas, el
que passaria seria un delicte
de desobedincia.
El cas del conductor del tren

Altadis: s a dir, el conductor
va fer descarrilar un tren ple
de passatgers per no advertir els senyals de reducci
de velocitat perqu estava
parlant pel mbil. En aquest
cas, no hi ha intenci, hi ha
conscincia i coneixement (17)
de conseqncia possible i hi
ha proposici benigna (mantenir una conversa); el mateix
que en el supsit anterior. s
a dir, retirada del perms, el
conductor o la seva empresa
hauria dabonar una indemnitzaci tan alta com resulti el
dany produt i, el proper cop,
delicte de desobedincia.
La manifestaci del sensum, com a

fenomen impulsiu-reflexiu, pot ser
expressa (explcita i implcita), tcita
i presumpta. s important conixer
davant de quin tipus de manifestaci
del sensum ens trobem
Com ja hem vist, el resultat (del
llat re-saltare), per molt greu
que pugui arribar a ser (mort,
parlisi, etc.), s indiferent a la
configuraci del delicte. Tot, a
ms, dependr del valor que
es doni a aquests fets. Si el
suficient per desitjar que un
home negligent vagi a la pres
pel que ha fet o que rescabali
el dany produt durant tota la
seva vida assumint amb resignaci el que ha succet.
Val a dir que un home bo t
un marge de seguretat o maniobra fins a convertir-se en
dolent. No obstant aix, un
home bo pot convertir-se en
un home bo i imprudent en
el proper semfor que agafi,
amb el resultat ms incalculable que es pugui imaginar.
Creuem els dits, doncs, tots
els homes bons.
II.
LA MANIFESTACI DEL SENSUM
1.
Tipus de manifestaci
Tota manifestaci(18) del sensum, com

a fenomen impulsiu-reflexiu que hem
vist, pot ser:
1.1. Expressa (participi del verb exprimire, prmer cap enfora).
Se sol confondre:
Amb lespecfica (*spek-, mirar: per a
una cosa que est a la vista). I aix no
passa noms en el llenguatge vulgar
(per exemple, quan es diuen frases
com la tanca va ser collocada expressament per a locasi), sin tamb de
cap a cap de tot el Codi Civil, un cos
de normes amb un teric llenguatge
tecnicojurdic. Aix succeeix, i. e., quan
lart. 289 diu: La curatela dels incapacitats tindr per objecte lassistncia del curador per a aquells actes que
expressament imposi la sentncia que
lhagi establerta. Per encara sn ms
greus els nombrosos casos en qu la
LSC genera aquesta confusi (art. 11
bis, 13.1, 16, 23, 42, 46, 56, 60, 67, 80,
86, 107, 109, 123, 124, 128, 146, 168,
174, 190, 192, 219, 229, 249 bis, 253,
260, 287, 293, 301, 311, 314, 315, 318,
324, 331, 339, 357, 360.1, 396, 407,
440, 506, 511, 517, 520, 529 i 540).
Amb la provada. Com veurem en parlar del valor de la manifestaci (en qu
veurem lexemple sagnant de lart.
1827), una cosa s que el legislador
estigui interessat a establir la necessitat que alguna cosa quedi provada
(deure de provar) i una altra de molt
diferent, que aquesta prova noms es
pugui fer de forma expressa (forma
de provar). Aix succeeix en molts articles, com el 825, que estableix que
no es reputa millora en la donaci si
no ha declarat el donant de manera
expressa la seva voluntat de millorar,
o el 781, quan diu que, perqu siguin
vlids els nomenaments a la subs-
LA NOTARIA |
| 3/2015
tituci fidecomissria, hauran de ser

expressos.
Dins de lexpressa i en relaci de gnere a espcie, concorren dos subtipus
de manifestaci:
A) Explcita(19): pot ser directa o indirecta (perfrasi o circumloqui), o a travs
dironia o v. I pot tenir lloc oralment, per escrit o per signes (aixecament duna m en una subhasta). s,
en qualsevol cas, aquella que es produeix en la cara externa de la manifestaci. I parlo de cara externa perqu els
romans imaginaven una manifestaci
com si es tracts dun plcitus (plec,
plica, etc.), s a dir, dun full nic que
presentava una cara externa i, com
veurem, una cara interna.
s bastant freqent confondre all
exprs i all explcit, i no conv oblidar que s tan exprs all explcit com
all implcit.
B) I, dins de lexpressa, tamb pot ser implcita(20): s aquella que es basa en/
extreu duna altra explcita (necessita
duna explcita per operar), noms que
s la primera la que vertaderament li
interessa extreure a lexegeta. s aquella que est a la cara interna del mateix
plcitus. s com si lexplcita i la implcita sentrecreuessin (com si els dits de
diferents mans sentrellacessin).
Existeixen diferents tipus dimplicitud, a saber:
B.1) Per incompatibilitat necessria:
a) Per oclusi incompatible (ja
sigui per inclusi o exclusi):
per aplicaci de la mxima incluius unius, excluius alterius. En
aquest cas, perqu operi correctament aquesta mxima, hi ha
dhaver un nmero tancat dalternatives; b) per opci: 890.1,
1131 [quant a les diferncies
entre opci, elecci i selecci,
vid. nota(21)]; c) per premissa necessria: 999, 1000, 1311; d) per
contingut: 2.2, 1204.
B.2) Per compatibilitat necessria:
a) Per comprensi: v. gr. per aplicaci de la mxima ad maiorem minus(22): 1531, o v. gr. si es
manifesta lacceptaci dunes
millores, aix implica laccepta-
LA NOTARIA |
| 3/2015
ci de les obres inicials abans de

millorar(23); b) per analogia: en els
termes ms anlegs i conformes
ex art. 798.
deute econmic s nic, i

el deutor no pot imposar
selecci, per el dador pot
acceptar la selecci.
Mereix una especial atenci la

incompatibilitat, sobretot per les
conseqncies que comporta a
lhora de formular v. gr. les ptites
de moltes demandes i les sentncies dels jutjats i tribunals. Aix:
La manifestaci implcita, en qualsevol cas, sha dexterioritzar: a) sense forma: oralment(25), o b) amb forma: escrita,
per signes, per actes.
No hauria de ser possible

acumulaci, quan safirma
que un concepte reclamat
s indegut, en aquest cas
aquesta allegaci s incompatible amb qualsevol
altra (dir que s excessiu,
que est prescrit, etc.).
Per contra, s que s possible, acumulaci (per compatibilitat) en la resta de
supsits, per sota de les formes segents:
Supletorietat: quan es demana alguna cosa a falta de
lanterior. Se sol confondre
amb la substituci efectiva.
Exemple daquesta confusi sn les substitucions
hereditries dels art. 774 i
seg., que no constitueixen
prpiament supsits de
substituci, sin de suplncia hereditria. La diferncia
est en qu la substituci
es produeix durant la instituci i la suplncia, en cas
que aquesta tingui lloc. El
parang amb el suplent i el
substitut en qualsevol tipus
de joc o esport s palmari.
Subsidiarietat (del llat sub-,
per sota, i sedere, seure, descansar en, recolzar-se en),
ra per la qual la major part
de les ptites instrumentades actualment com a
subsidiries sn, en realitat,
supletries(24). La subsidiarietat, per descomptat, no
necessita explicitar-se (no
fa falta dir-li a un Jutge que,
si no ens ho estima tot, que
almenys ens en doni part).
Alternativitat (1131): hi ha
dhaver elecci, perqu el
En relaci amb aquests ltims (i. e., els

que es fan per actes posteriors, ja siguin
silenciosos o no), sn actes expressosimplcits i no tcits els segents:
869.2. Revocaci implcita del llegat:
a) la que es fa transformant la cosa llegada de manera que no conservi ni la
forma ni la denominaci que tenia, o
b) alienant per qualsevol ttol o causa la cosa llegada o part daquesta.
999. Acceptaci tcita (en realitat, implcita) dherncia s la que es fa per
mitj dactes que suposen necessriament la voluntat dacceptar o que
no es tindria dret a executar sense la
qualitat dhereu.
1000. Lacceptaci implcita dherncia que es fa a travs de la venda de
drets hereditaris.
1110. Condonaci implcita, si hi ha
recepci de principal sense reserva
dinteressos i semet un rebut ltim
sense reserva danteriors.
1710. Hi ha acceptaci implcita del
mandatari quan aix es dedueix dactes posteriors.
1735. Hi ha revocaci implcita quan
es produeix el nomenament dun nou
mandatari per a un mateix negoci per
al qual abans hi havia alg ja nomenat.
1311. Aquest precepte mereix un
comentari especial. Aquesta afirma
que: La confirmaci pot fer-se expressament o tcitament. Sentendr que
hi ha confirmaci tcita quan, amb
coneixement de la causa de nullitat i
havent cessat aquesta, el que tingus
dret a invocar-la executi un acte que
impliqui necessriament la voluntat de
renunciar-hi.
Aquest article dna compte del caos
que, tant a nivell legislatiu com jurisprudencial i doctrinal, existeix a lhora de
diferenciar el que s implcit del que s
63
Doctrina
Sn mltiples les seves manifestacions en el Codi Civil. Vegeu els art. 10.1,
117, 123, 156, 1187, 1210.2n, 1311,
1322, 1566, 1567, 1656.10, 1697.2n,
1702, 1710, 1727, 1935, 1937, 1948.
Analitzem-ne els ms significatius.
1566. Hi ha, efectivament, tcita reconducci, si larrendatari continua
gaudint de la cosa arrendada durant
un temps amb aquiescncia de larrendador.
Noms pot haver-hi silenci. Qualsevol altra acci, incloent-hi un signe, el
converteix en exprs-explcit. I lautor
ha destar present per poder dir que
silencia, ja que, si aquest signe ja no s
aparent, el converteix en presumpte.
tcit. El silenci s una omissi, mentre que
realitzar un acte contrari a un altre danterior, encara que sigui en silenci, s una
acci nova.
Bona prova daix s que, en el mateix
article, sens parla de tcita i del fet que
alguna cosa implica. Aix dna mostra
de lestat en qu es troba la cincia actualment. Dna compte de les meves afirmacions una recent RDGRN la referncia
de la qual poso en nota(26).
Aquest article dna compte del

caos que, tant a nivell legislatiu com
jurisprudencial i doctrinal, existeix
a lhora de diferenciar el que s
implcit del que s tcit. El silenci s
una omissi, mentre que realitzar
un acte contrari a un altre danterior,
encara que sigui en silenci, s una
acci nova
1.2. Tcita. La manifestaci tcita del
sensum o senso es basa en la idea que:
Qui tacet, consentire videtur (Bonifaci
VIII, Liber Sextus 5.12.43), s a dir: Qui calla, atorga. Vegem-ne els seus requisits
per separat:
Qui siluit
Aquesta manifestaci requereix que
no desenvolupi cap conducta diferent
de la de no parlar (ni oral, ni escrita, ni
per signes, ni per actes).
64
Cuum loqui debuit

El principal problema que planteja
aquesta manifestaci s saber quines
sn les situacions que generen precisament aquest deure de parlar.
A parer meu, no hi ha deure de

contestar a all que se li reclama a
una persona en fase extrajudicial,
per, si es contesta, s com si ho
hagus fet en la judicial i es pot
fer valer perfectament aquesta
declaraci en el judici
A parer meu, no hi ha deure de contestar a all que se li reclama a una
persona en fase extrajudicial, per, si
es contesta, s com si ho hagus fet
en la judicial i es pot fer valer perfectament aquesta declaraci en el judici.
Si, a ms, aquesta declaraci extrajudicial s incompatible amb qualsevol
altra cosa (es contesta que s indeguda), no sha de poder allegar desprs,
ja en fase judicial, el que s incompatible amb aquella (que s excessiva).
Pel que fa a la fase judicial:
Hi hauria dhaver sempre el deure
de comparixer i contestar a una demanda: la rebellia no s tant a una
demanda com a un Jutge i al sistema.
Hi ha deure de contestar a ladministrador i, si se li contesta a favor seu en
via administrativa, quan ell mateix ja
ha interposat recurs, cal abonar-li les

costes.
Tot ciutad t el deure de declarar,
sense cap distinci, quan s cridat per
un Jutge. Per tant, ja sigui per fer-ho
en contra dun altre o en contra dun
mateix. s capa de no fer-ho, per no
ser lliure, si no ho fa.
Que les constitucions dels pasos ms
civilitzats del mn diguin el contrari
no canvia de cap manera el que sha
dit. Una cosa s que un ciutad pugui
exigir que es declari la ineficcia duna
declaraci feta sota tortura (art. 15 CE)
i una altra molt diferent que, respectant-li la seva capacitat de no declarar,
no se li apliquin conseqncies negatives per no fer-ho, per seguir considerant que el seu deure s fer-ho. El
contrari s, a parer meu, un sofisma
de proporcions inigualables.
El demandat, per tant, noms t potestat per instar una acci a fi de deixar sense efecte la declaraci que se
li hagi obtingut mitjanant coacci,
per de cap manera sota ladvertncia
duna conseqncia legal.
I, per descomptat, com que un Jutjat s
un lloc seris, evidentment no hi hauria dhaver la possibilitat de contestar
nicament a les preguntes de lAdvocat propi, ni tampoc a contestar noms
algunes preguntes i daltres, no, etc. Almenys... sense conseqncies.
Passa el mateix amb el deure de sotmetres a proves, perqu noms hi ha
possibilitat dinstar acci per exigir
que aquesta prova no sobtingui mitjanant coacci, per no sota advertncia duna conseqncia legal. Per
aix, no pot haver-hi cap negativa a
una prova de paternitat sense conseqncies. A parer meu, s absolutament necessari que qui reclami
aquesta paternitat no pugui presentar un principi de prova, ja que, per
dissuadir de tal conducta, ja hi ha les
costes processals i els possibles danys
a reclamar. Per descomptat, el mateix
seria predicable respecte de les proves dalcoholmia.
Et potuit
Al fet de poder declarar shi refereix,
entre daltres, lart. 1311, quan estableix que la confirmaci t lloc sem-
LA NOTARIA |
| 3/2015
pre que havent cessat aquesta, s a

dir la co-acci que va provocar el vici.
bviament, no es pot construir una
manifestaci tcita contra una persona que, per circumstncies alienes a la
seva voluntat no ha parlat.
Consentire videtur
La conseqncia de guardar silenci
quan sha de parlar no pot ser altra que
el reconeixement dall afirmat contra
el que calla. Aix no significa: a) ni la
mera construcci duna presumpci,
b) ni una inversi del deure de provar,
c) sin un reconeixement que ha de
conduir a la condemna, d) tret que la
resta de proves lexculpin, e) i no al revs, s a dir, que no linculpin.
Deixar aquest punt a la lliure valoraci
del Jutge s discrecional (no arbitrari)
i, a la prctica, es tradueix en qu mai
no t conseqncies. A ms, aix suposa amagar a una part del seu accs
a un mitj de prova (la qual cosa tamb recull la CE) i de la seva possibilitat
dobtenir la condemna de laltre sobre
la base duna sola prova, perqu s
lnica que t o lnica que vol utilitzar. I, en ltim terme, una eliminaci
sistemtica i estratgica dun mitj de
prova al qual sha de tenir accs.
Quant a les particularitats del silenci
administratiu i tributari, ens remetem
a la nota segent(27).
1.3. Presumpta. La manifestaci presumpta s aquella que a) es basa en un indici previ, que, en terminologia del Codi,
es troba o apareix, b) que ha estat realitzat per una persona que ja no estigui
present ni realitza una altra manifestaci
diferent per poder aclarir-la, c) que permet a un Jutge obtenir, per equivalncia,
la mateixa convicci que les altres manifestacions, per sense que aquestes hagin tingut lloc, d) i que sassumeix provisionalment durant el judici, a lespera que
el perjudicat per aquesta demostri alguna
cosa diferent, e) declarant-se, en cas contrari, all manifestat com a presumpte.
Hi ha dhaver un element indiciari previ(28) i admetre sempre prova que la desacrediti(29), ja que, si no, estarem davant
dun simple pressupsit.
Sn exemples de sentir presumpte els
segents:
LA NOTARIA |
| 3/2015
amb unes conseqncies surrealistes.

Aix, si el delicte dapropiaci indeguda
no existeix quan sha donat consentiment per a aix, difcilment es podria
dir que falta perqu no ha adoptat la
forma pactada per les parts. I no es podr dir que hi ha consentiments penals
i civils (igual que sha dit que hi ha dols
penals o civils), ja que el consentiment
s el consentiment, i all penal no deriva dun de diferent, sin de la intenci
amb qu es dna.
542. El manteniment dun signe aparent de servitud entre dues parts dun b
immoble venut.
742. La revocaci presumpta del testament tancat que apareix estripat al
domicili del testador.
1189. La condonaci presumpta, si el
document privat justificatiu de deute es
troba a casa del deutor. Segons el TS,
seria tcita.
1191. La remissi presumpta de la
garantia pignorativa, si la cosa pignorada
que tenia el creditor es troba de nou en
poder del deutor. Igualment, segons el
TS, seria tcita.
2.
El valor de la manifestaci sempre

s nic. No s diferent el sentir pel
fet que es manifesti expressament,
tcitament o presumptament. Aix,
el que s presumpte (el ms difcil
de provar) t idntica categoria, un
cop acreditat, que el que s exprs
explcit (incls si est en escriptura
pblica i inscrit al Registre)
Carcter de la manifestaci
Vistos els tipus de manifestaci,

aquesta presenta els carcters segents:
s individual, no social: no hi ha un senso collectiu, sin la suma de sensos individuals, ni dintencions i proposicions;
per aix les societats no es fan proposicions, ni de lucre (que s una proposici
i no un nim), ni absolutament de res.
I no s legal: no hi ha una manifestaci
legal, ni explcita, ni tcita, ni presumpta (com es diu de la potestat de lart.
1124). La llei s un pressupsit a la voluntat, no una forma de manifestar-se.
Passa el mateix amb la revocaci legal
de testament ex art. 739 i similars.
Per descomptat, les parts no poden
pactar ex art. 1255 que el senso realment existent noms produeixi efectes si es produeix duna determinada
manera. Si i. e. un agent pacta amb
un subagent que li comunicar la dissoluci mitjanant carta certificada
amb acusament de recepci i, posteriorment, quan arriba el moment, li
comunica per simple e-mail, que laltre, encara que no admet les raons esplaiades, lest donant per comunicat,
atempta contra el sentit com entendre que aquesta notificaci no ha estat
realitzada. Amb aquest mateix criteri,
es podrien haver exigit dues notificacions i no haver-nhi prou amb una, o
exigir-se carta certificada per correu i
fer-se per via notarial i no tenir efecte.
Lhome pot sentir o no, per no pot determinar com sent o no. Si fos aix, podria passar que lafer es torns penal,
3.
Valor de la manifestaci
El valor de la manifestaci sempre s

nic. No s diferent el sentir pel fet que
es manifesti expressament, tcitament o
presumptament. Aix, el que s presumpte (el ms difcil de provar) t idntica
categoria, un cop acreditat, que el que s
exprs explcit (incls si est en escriptura
pblica i inscrit al Registre). No es pot exigir una determinada forma ni per pacte,
ni per llei!, per tal que aquest mateix sensum produeixi efecte (ja que, en aquest
cas, el legislador hauria entrat en contradicci amb els seus propis principis).
Quan i. e. lart. 1827 exigeix que la fiana
sigui expressa, no est volent dir realment
que hagi destar necessriament basada en
una manifestaci daquesta manera, sin
que no es pressuposa el consentiment, i ha
de ser provat. Es confon, a parer meu, per
una evident falta de tecnicitat, sentiment
presumpte (prova presumpta) i presumpci
de sentiment (fet presumpte). I ni tan sols seria correcte del tot, perqu es presumeix el
sentiment (ja que no hi ha un fet indiciari),
sin que aquest no es pressuposa.
Es tracta, en definitiva, que lexistncia de fiana sigui provada per aquell que
lallega. Si redactem de nou el precepte,
aquest vindria a dir: La fiana no se pres-
65
Doctrina
suposa, ha de ser provada. Per fer aquest
viatge, no shaurien de necessitar tantes
alforges.
Tampoc no t cap sentit que sadmeti, com fa el legislador de vegades, noms
alguna o algunes de les diverses combinacions de manifestaci del sentir. Per exemple, hi ha alguna ra per la qual lart. 123 diu
que el reconeixement dun fill major dedat
noms produir efectes si ho consent expressament o tcitament? I si hi ha indicis
que demostren que ho va consentir i es pot
construir una presumpci sobre aquesta
base? I el mateix passa quan els pares poden exercir la ptria potestat: per qu lart.
156 preveu la possibilitat que actun amb
els seus respectius consentiments expressos o tcits i no els presumptes?
Una cosa s que el legislador estableixi el deure de provar en qui afirmi lexistncia dun reconeixement de filiaci o
del consentiment de laltre cnjuge per a
lexercici de la ptria potestat (ja que, sense aquest deure, li correspondria a laltra
part), i una altra de molt diferent, que el
perjudicat, un cop t clar que li correspon
aquest deure, pugui articular-lo per qualsevol dels mitjans arbitrats en Dret.
El sentiment presumpte tampoc no es
podr connectar amb cap falta de claredat
(art. 346, 347, 675, 749, 779, 897, 1153, 1462,
1478), o dunivocitat (82), o de dubte (1117),
o expressions semblants. Un sentiment
presumpte, simplement, t ms dificultats
de prova, per, un cop provat, no denota
menys claredat, univocitat o dubte en els
plantejaments del seu emissor, sin noms
que, per les raons que siguin, ha deixat una
constncia diferent daquesta.
III.
1.
BREU INTRODUCCI A LA VO
LUNTAT I A LANIMUS
Voluntat
El terme voluntat ve del PIE *wol-, que

dna lloc a paraules com volta o voltejar,
la qual cosa indica la seva condici de
mera fora fsica.
La voluntat s lexecuci del senso,
una fora de la fase dactuaci (ja no de
la sensaci) que parteix daquest sentir
(ja que, si no, s involuntari), per que s
diferent daquest i que desapareix tamb
en aquesta fase final, instants abans de la
seva producci (la voluntat no penetra
mai en el resultat).
66
La voluntat, per tant, no s el sentir o

senso, sin la fora que el mou, incloent-hi ja
la seva manifestaci. Es colloca entre all dit
i all fet i, com sacostuma a dir, entre totes
dues coses, de vegades, hi ha un bon tros.
De la seva execuci sen pot encarregar la mateixa persona que ha sentit
o daltres, com a hereus, marmessors o
comptadors-partidors (ltima voluntat),
o representants legals o voluntaris.
Aix doncs, la voluntat no t res a veure: a) ni amb la intenci subjectiva; b) ni
amb la capacitat desfor o amb lesfor
mateix, ja que sn pressupsit o instrument daquest; c) ni amb la seva lliure realitzaci, ja que, si un fet s involuntari, s
per alguna cosa tan senzilla com que sha
realitzat sense un senso prviament format. Res a veure amb si est impedit o no,
i encara menys amb totes a la vegada!, tal
com succeeix a lart. 897 CCArg., quan,
en un desconcert inigualable, afirma: Els
fets es jutgen voluntaris, si sn executats
amb discerniment, intenci i llibertat.
Lanimus s el que identifica

objectivament lactuaci. A lhome li
costa distingir entre els adjectius que
es prediquen dell i els que es poden
predicar de la seva actuaci sense
consideraci a ell. Una persona pot
ser dolenta i realitzar un acte bo, i
viceversa
2.
Animus
Lanimus s el que identifica objectivament lactuaci. A lhome li costa

distingir entre els adjectius que es prediquen dell i els que es poden predicar de
la seva actuaci sense consideraci a ell.
Una persona pot ser dolenta i realitzar un
acte bo, i viceversa(30).
Aquests animus poden ser dordre
molt diferent. Aix:
a) Una ganivetada prop del cor s mortal (animus necandi) i en una cama no
ho s (animus laedendi).
b) Un aband(31) o derrelictio en un lloc
que manifesti normalment la idea
dabandonar (contenidor descombraries) t un animus derrelinquendi.
c) Com veurem, un desplaament dun

b t un animus trasferendi en larrendament i, per contra, tradendi en la
compravenda.
d) Com tamb veurem, un non dominus
(quan est usucapint) t un animus
possidendi, mentre que un verus dominus t un animus dominandi.
e) Un arrendament t un animus locandi,
mentre que una compra t un animus
vendendi.
f) Un dipsit t un animus depositandi i
no prestandi, ra per la qual qualsevol
disposici sobre aquest pot ser considerada com un delicte dusurpaci.
Vegeu el contingut de lafer sobre la
utilitzaci dels dipsits dels aparells
de Canal+ que he deixat referenciat
en nota(32).
g) Una daci t un animus solvendi,
mentre que una compravenda t un
animus vendendi. En contra, les SSTS
de 7 de desembre de 1983, de 26 de
maig de 1988 (RJ 1988/4343) i de 23
de febrer de 2007 (RJ 2007/1475), que
pensen que, si all donat en solutio t
vicis, se li ha daplicar la normativa del
sanejament, en comptes de, com considero ms adequat, la potestat del
creditor dinstar el renaixement total
o parcial del deute.
h) Una donaci (de cosa) t un animus
donandi objectiu, a ms duna intenci piadosa i una propositio beneficiandi. Aquest animus est present, a
ms, en les seves diferents formes:
Un perd (de crdit), noms que la
seva proposici s liberandi.
Una condonaci (que, com veurem, no s res ms que un perd
consensuat).
Una remissi (re-mittere, tornar a
enviar, retornar), que, com veurem, no s ms que el que actualment sentn per condonaci presumpta: 1188, 1189, 1191 (a ms
de la recollida daquesta figura als
art. 1143 i 1146).
No passa el mateix amb la quitana, que, per contra, no t animus
donandi, perqu lnic que fa s
ajornar la satisfacci dun crdit
sine die, fins que el deutor vingui a
LA NOTARIA |
| 3/2015
millor fortuna (vid. antic art. 1920

CC(33)), a diferncia de lespera que
fixa la seva data, i, a ms, tindria
una intenci de finanar i una proposici de cobrament.
La distinci de lanimus com un component objectiu de lactuaci esdev, per
tant, vital. I no noms per tot aix exposat
(la seva diferenciaci amb altres acords
afins), sin perqu s el que permet diferenciar un tipus dacords daltres amb els
quals s que es pot barrejar (v. gr. leasing)
o no barrejar.
Adquireix particular importncia la
figura de lanimus en matria de tinena,
fins al punt que el que exposar tot seguit
b podria ser (i, de fet, pretenc que aix
sigui) objecte duna publicaci separada.
Tinena s un terme que prov del llat tenere, i aquest, al seu torn, del PIE -ten*
(estirar, controlar), i significa, per tant,
el pressupsit duna actuaci (tentio) de
controlar una cosa. La tinena no necessita contacte, per est basada en aquest,
ja que s potncia de contacte, ra per la
qual, com veurem, no s possible la tinena dun valor immaterial.
Aquesta tinena (que, com ja vaig dir,
noms es produeix en el continent, ja que
a lilla noms hi ha contacte) t lloc sempre amb un determinat animus, el qual
ser possidendi* en el non dominus(34) i
dominandi en el vertader propietari. El
terme possessi (acabat en -si), com si
fos indicatiu dactuaci, s propi del Dret
rom tard, perqu aquest fenomen no
s una actuaci(35), sin un animus que
lacompanya (lanimus possid-endi).
Lactuaci no s, per tant, la possessi, sin la tentio (actuaci de la tinena
o tenentia), i el seu animus s possidendi
(del llat po-sedere, en qu po- deriva del
grec , apo-, que significa separadament, no amagadament, i sedere en referncia a asseures per esperar a que es
produeixi... la usucapi o captura per ls).
La possessi, per tant, ni s un corpus
conjunt amb un animus, com deia Savigny(36) (perqu el corpus s la tinena),
ni encara menys noms un corpus, com
defensava Ihering(37), sin noms un animus que acompanya lactuaci o corpus
de la tinena. Cada un daquests existeix
per separat i cap sespiritualitza o materialitza(38).
LA NOTARIA |
| 3/2015
Quant a all que pot ser objecte de

tinena, poden ser-ho les coses (cotxe) i
els valors dineraris (diners); no aix els no
dineraris (usdefruit), en qu la tinena es
produeix directament sobre la cosa. Per
aix: a) un bitllet s tenible, per no usucapible; b) un usdefruit de cosa (incloses
les accions) s no tenible i no usucapible;
c) un usdefruit de patent s no tenible i
no usucapible, perqu noms es predica
la tentio dall que s contactable (real).
ficiendi, per obtenir el seu propsit final:

el profit o provectus.
Si una persona es creu propietria

duna cosa i la tinena es
desenvolupa durant ms de 30 anys,
podr adquirir per usucapi, perqu,
al marge que la seva intenci sigui
la mateixa que la dun propietari,
lactuaci realitzada s la prpia dun
non dominus, la qual cosa demostra
encara ms si s possible que
lactuaci es mou per parmetres
diferents de la intenci del seu actor
A tall de corollari, distingim la figura

de lanimus, de la intenci i proposici
[les figures, cal recordar, sagrupen per
lletres; per exemple, el tenidor t animus
possidendi (a), intenci capciosa (a) i proposici adquirendi (a)].
Si una persona es creu propietria

duna cosa i la tinena es desenvolupa
durant ms de 30 anys, podr adquirir per
usucapi, perqu, al marge que la seva
intenci sigui la mateixa que la dun propietari, lactuaci realitzada s la prpia
dun non dominus, la qual cosa demostra
encara ms si s possible que lactuaci
es mou per parmetres diferents de la intenci del seu actor.
Animus: a) possidendi, b) dominandi, c)

donandi, d) condonandi, e) laedendi, f)
iocandi, g) affectio societatis (affectio:
compost dad- i -facere: fer cap a, en
el sentit de fer coses en com(40)).
Intenci i proposici:
Encara que la histria demostra lantiguitat daquesta confusi, el cert s que

el propietari no posseeix(39), sin que t
amb nim de mantenir el seu domini,
que no s el mateix que la intenci, que
en el tenidor s capciosa, mentre que en
el propietari s profitosa; ni tampoc amb
la proposici, que en el tenidor s adquirendi, mentre que en el propietari s pro-
Intenci: a) capciosa (usu-capciosa),

b) profitosa, c) piadosa, d) dolosa, e)
jocosa, f) individual(41) de cada soci de
guany.
Proposici: a) adquirendi, b) proficiendi, c) beneficiandi, d) liberandi, e) vindicandi (venjana(42)), f) lucrandi(43), g)
individual de cada soci de lucre.
67
Doctrina
Com ja hem vist, la intenci o intentio
s lucrandi. Quan ja sha obtingut, passa a
denominar-se propsit de lucre.
Intenci de lucre que difcilment podem tenir els que ens dediquem a la investigaci cientfica, ja que, per als que
estimen la cincia i la recerca de la Veritat,
els diners i el reconeixement no poden
ser, com ja va advertir Pitgores(44), ms
que simples conseqncies.
IV.
BIBLIOGRAFIA
DEZ-PICAZO, L., Fundamentos del Derecho Civil Patrimonial, t. I: Introduccin.

Teora del contrato, Ed. Civitas, Madrid,
1996, pg. 176 i seg.
HERNNDEZ GIL, A., La posesin, Ed.
Civitas, Madrid, 1980.
IHERING, C. R. von, Teora de la posesin: El fundamento de la proteccin posesoria, Ed. Reus, Madrid, 2004.
MOZOS, J. L. de los, Tutela interdictal
de la posesin, Ed. Revista de Derecho Privado, Madrid, 1962.
Notas para una reconstruccin
del concepto de animus posesorio en el
Derecho moderno, a Revista General de
Legislacin y Jurisprudencia, vol. CCXIX,
1965, pg. 271 i seg.
PUIG PEA, F., Declaracin de voluntad, a Nueva Enciclopedia Jurdica, t. VI,
Ed. Seix, Barcelona, 1954, pg. 283.
ROCA SASTRE, L.; PUIG BRUTAU, J.,
Funcin de la voluntad en la creacin
del negocio jurdico, a Estudios de Derecho Privado, t. I, Ed. Revista de Derecho
Privado, Barcelona, 1948.
SAVIGNY, F. K. von, Tratado de la posesin segn los principios del Derecho romano, Ed. Imp. de la Sociedad Literaria y
Tipogrfica, Madrid, 1845.
(1) Omnis sensatio pure inteiisivum, iiullo vero pacto extensivum quantum est, Annales Academiae Lugduno-Batavae.
(2) La cincia que tracta el coneixement s
lepistemologia, neologisme introdut per
James F. Ferrier el segle XIX, del grec episteme-logos (estudi del coneixement), i
aquest, al seu torn, depi- (sobre) -stasthai (estacionar-se, parar-se).
68
(3) Consentiment informat: en contra de les

posicions doctrinals i jurisprudencials
avui imperants, la configuraci i els requisits del consentiment informat exigit
sobretot en matria mdica no mereixen,
a parer meu, fonament jurdic. I aix per
les raons segents:
No hi ha deure dinformar el pacient, i
encara menys sincorre en negligncia per
no fer-ho, i encara menys dordre objectiu;
castigar una falta dinformaci sense un
resultat danys s, a ms, ridcul.
No hi ha dret del pacient a ser informat: encarregar significa con-fiar, i confiar
s no necessitar informaci, tret que el
professional consideri necessari demanar-nos-la; si no hi confiem o deixem de
confiar-hi, ens en busquem un altre.
Si hi ha una mala lex artis, se li podr
reclamar, i podr haver-hi una mala praxis si hi ha una determinada informaci
que sens hauria dhaver demanat (s
vost allrgic a la penicillina o a algun
medicament?), per, de nou, sempre que
la seva falta hagi produt un resultat danys.
Si hi ha una ra religiosa per no fer alguna cosa, s el pacient qui ho haur dadvertir (per exemple, ser testimoni de Jehov i no admetre transfusions de sang).
El fet que loperaci sigui de cirurgia
esttica no dna dret a ms informaci,
ja que suposaria que la informaci per a
cirurgia no esttica pot ser menor. Exigir a un professional que doni tanta informaci com per desanimar el seu client
potencial, amb aquest mateix criteri, per
molt clar que un Lletrat veis un afer, tal
com estan les coses als jutjats i tribunals,
lhauria de desanimar en lexercici de
qualsevol tipus dacci.
Participar en un experiment no s el
mateix que sotmetres a un tractament (i
el Codi de Nuremberg de 1947 va nixer
per evitar excessos en els primers, no en
els segons).
No hi ha possibilitat de rebuig a la
continuaci del tractament (a diferncia
de lexperiment) si hi ha perill de mort.
Lhome t el deure legal i moral devitar el potencial sucidi dun altre; aquesta
situaci no pot ser tipificada com un delicte de coaccions. El pacient pot escollir
on morir, per quan la seva mort ja sigui
inevitable. Lhome no li pot exigir a lhome que repugni la seva conscincia, ni
que sigui indiferent davant de la seva
mort (semblana).
Si el pacient insisteix, haur de sollicitar lauxili judicial.
El 1935 Maran escrivia: Algunes nits,
en acabar la meva feina, he pensat el qu
hagus passat si a tots els malalts que
(4)
(5)
(6)
(7)
(8)
(9)
(10)
(11)
(12)
(13)
havien desfilat per la clnica els hagus

dit rigorosament la veritat. No es necessitaria ms per compondre la pea ms
esborronadora del gran guinyol. El Metge, doncs diguem-ne heroicament,
ha de mentir. I no noms per caritat, sin
per servei a la salut. Quantes vegades una
inexactitud, deliberadament imbuda en
la ment del malalt, el beneficia ms que
totes les drogues de la farmacopea! [...]
Com no ha de mentir, aleshores, el Metge? Un pecat ple de disculpes magnfiques s, per tant, aquest de mentir al
malalt que ho necessita. I, de vegades, el
pecat es converteix en prestaci (G. Maran, Vocacin y tica [Vocaci i tica],
Ed. Espasa-Calpe, Madrid, 1976, pg. 71).
Querer, del PIE *kerd- (cor).
Ratificaci, del llat ratus facere, del verb
reor (calcular, estimar).
Qui rationem in omnibus quaerunt rationem subvertunt (Coke, 2 Rep. 75 a) (Els
qui busquen la ra en tot subverteixen la
ra).
Ex scientia praesumitur consensus (El
consentiment es presumeix del coneixement).
Coactus volui (Paulo, D.4.2.21.5) (Coaccionant vaig voler): 673, 1265, 1267,
1268. Nulla voluntas errantis est (Pomponi, D.39.3.20) (s nulla la voluntat de
qui erra): 1265, 1266, 1109, 1110; Code
Civile des franais, i par. 119 BGB. Nullus est consensus errantis (Pomponi,
D.39.3.20) (s nulla la voluntat de qui erra
). Nemo errans rem suam amittit (Ulpi,
41.1.35) (Ning pot perdre la seva propietat per error): 1265, 1266, 1109; Code
Civile des franais; par. 119.1 BGB, i 1478
Cdex.
Del llat in-gannire (grunyit, xerrameca)
i la seva forma ms antiga deceptio (de-,
no, privaci, i ceptio, rebre).
L. DEZ-PICAZO, Fundamentos del Derecho
Civil Patrimonial, t. I: Introduccin. Teora
del contrato, Ed. Civitas, Madrid, 1996,
pg. 176 i seg.
Nulla est venditio, quotiens in materia
erratur (Ulpi, D.18.1.9.2) (La venda s
nulla sempre que hi hagi error en la substncia): 1265, 1266.
La intenci es pot entendre en funci de
circumstncies: Quando verba sunt per se
iniuriosa, animus iniuriandi praesumitur
(Quan les paraules sn injurioses per se,
es presumeix la intenci dinjuriar): STS de
8 de maig de 1991 (RJ 1991/3605). Res
ipsa loquitur (Cicer, Pro Milone 20.53 i
34.64) (Els fets parlen per si sols).
Dolo facit, qui petit quod redditurus
est (Paulo, D.44.4.8pr = 50.17.173.3)
(Actua amb dol qui demana all que s
procedent restituir). Dolum auctoris bo-
LA NOTARIA |
| 3/2015
na fide emptori non nocere, certi iuris est

(CJ 4.48.3, del 223) (s de dret cert que el
dol del vencedor no perjudica el comprador
de bona fe): 1451. Dolum non praesumi
(Azn, Brocardica, rbrica VI, f. 15) (El dol
no es presumeix): 434. Alienus dolus nocere alteri non debet (Neraci D.44.4.11pr)
(El dol dun no ha de perjudicar un altre).
Dolum proprium allegare quis non debet
(Azn, Brocardica, rbrica VI, f. 18) (Ning
no ha dallegar el seu propi dol). Dolus a
fraude diert velut genus a specie (Deci,
regula 73.2, pg. 258) (El dol es diferencia
del frau com el gnere de lespcie). Dolus dolo compensatur (Azn, Brocardica,
rbrica VI, f. 18) (El dol propi es compensa
amb dol ali): 1270. Dolus omnimodo
puniatur (Neraci, D.44.4.11.1) (El dol sha
de castigar en tot cas): 673, 674, 1102,
1265, 1817.
(14) Sobre aquesta qesti, vid. De acordibus:
El espritu de los acuerdos, tesi doctoral,
UCV, Valncia, 2015, en qu va defensar
el carcter objectiu de la bona fe, com
a grau elevat dexecuci dall pactat,
per que, per constituir incompliment,
permet la dissoluci del nexe amb
menys danys que en cas de mala fe, ex
art. 1107 CC.
(15) Frau, del PIE fra (fractura, frgil, sufragar).
Concepte: la ruptura objectiva dexpectatives de cobrament dun haver. En les XII
taules, queda clar el seu significat com un
mer perjudici; noms desprs va passar
a ser una intenci conjuntament amb el
dol, del qual, com s lgic, no se sap diferenciar. Fraus omnia corrompit no significa que el dol ho corromp tot, sin que
el frau duna llei imperativa fa ineficaces
totes les seves conseqncies: 6.3.
Tipus:
De lleis: 6.4, 12.4, 247 LEC (en realitat sn
evasions, no fraus).
Dhavers: 1) ocupaci (613: els coloms
atrets per [engany]); 2) donaci (643:
en no haver-hi estipulaci respecte a la
soluci de prestacions, noms en respondr el donatari quan shagi fet en
frau [perjudici] dels creditors. Es presumir sempre feta la donaci en frau
[perjudici] dels creditors quan, en fer-la,
no shagi reservat el donant prou bns
per solucionar les prestacions anteriors
a aquesta); 3) testament (673: ser nul el
testament atorgat amb violncia, dol o
frau [engany]; 674: el que amb dol, frau
[engany] o violncia impeds que una
persona...; 756.5, indignitat: el qui enganyi; 1083: igual que lart. 403.2, dient
frau o perjudici!); 4) prestaci (1111:
impugnar actes fraudulents; 1291.3: rescissi; 1297: es presumen formalitzats
en frau [perjudici] de creditors actes gra-
LA NOTARIA |
| 3/2015
(16)
(17)
(18)
(19)
(20)
(21)
(22)
(23)
ciosos o mutus amb deure de retenir); 5)

1862, frau en la promesa de constituir
penyora o hipoteca.
Del llat pro (davant) possitio (posici): el
pensament de posar-se un objectiu per
davant.
Qui occasionam praestat, damnum fecisse videtur (Paulo, D.9.2.30.3) (Qui propicia locasi apta s considerat causant del
dany; per exemple, qui crema rostolls en
un dia de vent).
Manifestaci: de manus (m) i festus
(dret: com a dreat).
Del llat ex (extern) plicitus (plec).
Del llat im (interno) plicitus (plec). Els
romans visualitzaven el sentir com una
fulla que es doblava i donava lloc a diferents cares, una dexterna i una altra
dinterna. La fulla era nica, per la seva
manifestaci podia fer-se de manera ms
externa o ms interna.
Elecci ve del llat ex legere (escollir des
de o entre). Hi ha elecci quan, entre A
i B, selegeix A, B, les dues o cap; selecci,
quan es pot elegir una mica dA i una mica de B, i opci (del llat ob-, per, i aquest,
del PIE *op-2, escollir), quan A i B sn incompatibles entre si. Una opci clssica
s la prevista a lart. 1124, si b en reiterades ocasions mhe pronunciat a favor de
la seva configuraci com una selecci a
instncies del creditor.
In toto partem non est dubium contineri
(Bonifaci VIII, Liber Sextus 5.12.80) (No
hi ha dubte que la part es cont en el tot).
Pluralis elocutio duorum numero contenta est (Ulpi, D.22.5.12) (La locuci
plural cont el que s dual). Plus semper
in se continet, quod est minus (Bonifaci
VIII, Liber Sextus 5.12.35) (Sempre el ms
cont el menys). Sub generali continetur
speciale (Azn, Brocardica, rbrica L, f.
116) (El que s especial es cont en el que
s general).
Us poso com a exemple el segent, sobre
un supsit en qu vaig portar la defensa
dun constructor en un procediment en
segona instncia:
Dos germans sn cotitulars dun solar sobre el que projecten construir un
edifici.
Pacten amb un constructor un contracte de permuta de solar per obra i
estableixen en document privat que el
constructor per construir necessita el
consentiment exprs dels dos germans.
Els dos germans li donen verbalment i
el constructor comena a construir.
Quan la construcci est avanada,
un dels germans amenaa el constructor de paralitzar lobra, si no li millora
substancialment la proporci dobra a
entregar, aprofitant-se que el construc-
(24)
(25)
(26)
(27)
tor, segons creia ell, no havia obtingut

dell el tipus de consentiment que exigia
el contracte.
No obstant aix, durant el procediment judicial, sarriba a demostrar i a
reconixer per part del germ dissident
que, davant de testimonis, li havia dit
al constructor que volia fer uns arranjaments o variacions sobre all projectat
(collocaci de banys, algunes qualitats
diferents, etc.).
Malgrat el reconeixement, aquest germ dissident seguia mantenint que no
concorria el requisit de forma de consentiment lliurement pactat (art. 1255 CC) i
que aquest pacte tenia fora vinculant
per a les parts (art. 1091 CC).
El Jutjat de Primera Instncia li va donar la ra al germ dissident i lAudincia
Provincial va revocar ntegrament la sentncia, donant-li la ra al constructor, per
entendre que havia concorregut un consentiment exprs, implcit verbal, degudament acreditat.
Aquesta idea de subsidiarietat s la que
est present en la figura de subsidi per
desocupaci recollit al Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual
saprova el Text Refs de la Llei General de la Seguretat Social. Es tracta que
la persona que el percebi es recolzi en
aquest mnim manteniment per poder
obtenir una nova feina que el faci innecessari.
La paraula no s una forma, ja que forma
ve del llat firmus, i s el que s fixa per
la seva fermesa. Com deia Cicer: Verba
volant, scripta manent.
RDGRN de 28 doctubre de 2014, contra
la negativa dun Registrador a inscriure una clusula en qu sindica que: Es
respectaran els acords tcits, o sigui, que
estan implcits en els fets.
Silenci administratiu i tributari: la normativa avui existent en aquesta matria
est integrada per les segents disposicions:
Lart. 42 de la Llei 30/92, que estableix
la prestaci de contestar-los tots (apt.
3r, en tres mesos, com a regla general),
tant els de motivaci obligatria com
els que no.
I lart. 54 de la Llei 30/92: la prestaci de
motivar-ne alguns.
Al seu torn, lart. 43.1 de la Llei 30/92 estableix el silenci positiu general i definitiu
tret de disposici legal.
Tamb lart 43.1.II de la Llei 30/92 fixa el
silenci negatiu especial en concessi de
drets sobre domini pblic o servei pblic
i tret dimpugnaci dactes o disposicions
per presumpci de legalitat.
69
Doctrina
I lart. 43.3.a) Silenci positiu: resoluci obligatria posterior positiva.
I el 43.3.b) Silenci negatiu: resoluci obligatria posterior lliure (positiva o negativa).
I si, en lendemig, lrgan judicial ha dictat
una resoluci diferent? Ens diu la llei que
prevaldr la jurisdicci. I si s positiva,
igual que la jurisdiccional, influir en la
condemna en costes? Ens diu que no! I si
s la mateixa en substncia per no del
tot igual? No ens diu res. I si s la mateixa per amb diferent motivaci? Aquests
sn els riscos de no considerar sempre el
silenci com a positiu. Em sembla molt b
que lAdministraci estableixi un criteri
diferent, per, aleshores, que satengui a
les conseqncies dhaver provocat que
ladministrat acudeixi a la Justcia i se li
doni la ra.
Art. 44, silenci en procediments iniciats
dofici:
1. Reconeixement i constituci de drets
i situacions jurdiques individualitzades
podran entendre desestimades les seves pretensions. Aix s com si diguessin:
No tinc temps per dir-li que es desestimen,
em limito a dir-li que la pot donar per desestimada per saber a qu atenir-se i poder
acudir a lAdministraci de Justcia. Si
lexpedient en qu se li pot reconixer a
un ciutad un dret ha estat iniciat dofici,
lAdministraci diu amb el seu silenci que
no. Si linicia el ciutad, lAdministraci
diu que s. On s la diferncia?
2. En els actes sancionadors o dintervenci, parla de caducitat. Aquesta excepci s tan mplia que, a la prctica, la
declaraci de silencia positiu general es
converteix en una utopia! Els actes que
limitin drets subjectius i propsits legtims, resolguin recursos o es dictin en
lexercici de tipus de potestat discrecionals i els que hagin de ser-ho en virtut
duna disposici legal o reglamentria.
En determinats casos, el silenci sentn
com a negatiu. Tot i aix, en aquests casos, t la prestaci de contestar, perqu
com que t la prestaci de motivar, no
pot fer-ho sense contestar. Si hi ha una
prestaci de contestar-los tots, vol dir
que hi ha debuit et potuit. Aleshores,
per qu no un consentire videtur sempre? Per qu si ha de contestar, se li deixa que contesti ms tard i, mentrestant,
es considera que ha dit que no? I per qu
aix no influeix en les costes? s semblant al que passa amb la ignominiosa
rebellia processal.
La Llei 4/1999, de 13 de gener, que modifica la Llei 30/92, generalitza el silenci
positiu, tret de disposici legal.
70
El silenci administratiu no s un acte presumpte, sin tcit (era incorrecte parlar

de certificat dacte presumpte). A ms, es
tractaria dun acte exprs per dir que no
presumptament! I lAdministraci estava
obligada a donar-tel!
El silenci ha passat a ser positiu perqu
lAdministraci estava collapsada, la UE
va pressionar perqu ho fixs amb carcter positiu (vid. la Directiva de la CEE i la
resta de pasos de la UE) i, forada a ferho, li ha servit per des-collapsar una mica
el sistema.
(28) Quan safirma que sha de presumir la
innocncia duna persona (art. 24 CE), o
que els cnjuges viuen junts (art. 69 CC),
o que totes les obres, sembres i plantacions es presumeixen fetes pel propietari i a
costa seva, mentre que no es demostri el
contrari (art. 359 CC), no estem parlant
de vertaderes presumpcions, sin de
pressupsits. La diferncia consisteix en
qu tota presumpci es basa en indicis
reals que un sser real (entor) deixa com
a rastre de la seva actuaci (v. gr. quan
la roba dels dos cnjuges segueixi als armaris de lhabitatge conjugal). Per contra,
el pressupsit es basa en simples hbits
predicables de tota la collectivitat o entia. Per aix, quan es parla dinnocncia (inoc-entia, de la entia), el que sest fent
simplement s que en la collectivitat dels
ciutadans no hi ha, en principi, persones
que realitzin actes danyosos, res ms.
Passa el mateix quan es parla de conviventia, que s la situaci destar convivint
en qu sentn que es troben, en principi,
tots els cnjuges abans de qualsevol procs de separaci o divorci, etc. I s simplement aquest hbit, enquadrable en lantehiptesi i predicable de tots els ssers (i
no un indici real en la dimensi de la tesi
i aplicable a un sol sser) el que permet al
legislador crear un punt darrencada que
fa que, en lordre processal, el qui vulgui
afirmar la situaci excepcional contrria
a aquest hbit (v. gr. nocencia, que s el
vertader terme oposat a la innocncia
o desvivncia) tingui el deure, en el desenvolupament dun judici real i concret
contra una persona, de demostrar la seva
excepcionalitat. El pressupsit, per tant,
no t res a veure amb la presumpci, perqu:
El pressupsit es basa en hbits de la
entia i es limita a marcar el punt de partida en la futura fixaci dels deures de
prova de les parts en un possible procs
real.
La presumpci opera en la tesi (realitat) dins dun procs especfic.
El pressupsit, repeteixo, no canviar
mai, ni es podr demostrar el contrari
a all que shi afirma, perqu si en un

procs es demostra que, excepcionalment, uns determinats cnjuges no
estaven vivint junts abans de tramitar
la seva separaci o divorci, no per aix
quedar afectada una simple regla genrica, que est pensada per a tota una
entia (en aquest cas, la de tots els cnjuges) i per a tots els processos en general. Per canviar aquesta base, caldria
canviar tot lhbit i shauria dacollir, en
sentit oposat, com un nou pressupsit
de la llei.
Una presumpci no s, en absolut, un
instrument de prova, ni construda, ni indiciria, ni indirecta. Es tracta dun equivalent de prova i, per tant, una no prova,
amb efectes similars a aquesta, pel fet
que permet construir la convicci del Jutge de cara a dictar sentncia.
La presumpci s un mecanisme legal
que permet donar per complert un deure de provar sense estar, precisament,
complert. Al Jutge no li serveix donar
per demostrar un fet, sin s per formar
la seva convicci sobre els fets que no
han pogut ser demostrats mitjanant
prova.
(29) La presumpci sempre admet prova en
contrari. El terme presumpci prov del
llat prae-assumere, que significa preassumir, s a dir, anar assumint una cosa
a lespera del que vingui desprs. La presumpci admet sempre, per tant, i per la
seva prpia essncia, prova en contrari,
ja que, si no fos aix, no seria una praeassumptio. Les presumpcions inventades
iuris et de iure (incls el mateix terme s
inventat) no sn aix, sin:
Pressupsits: aix succeeix, per exemple,
en el nou supsit 5 de lart. 55 ET, quan
estableix la nullitat de lacomiadament
de treballadores embarassades, [...] tret
que [...] es declari la procedncia de lacomiadament per motius no relacionats
amb lembars o amb lexercici del dret
als permisos i excedncia assenyalats.
No est indicant la impossibilitat de lempresari dacreditar lexistncia dun motiu
no discriminatori, sin lestabliment en
contra seva del deure de demostrar-ho,
tenint en compte que el legislador ha
observat la major habitualitat daquest
motiu que el dun altre com a factor generador daquest tipus dacomiadament.
Presumpcions iuris tantum amb prova
practicable en un altre judici: en els sis
supsits previstos al nou art. 164.2 LC,
simposa necessriament en determinats casos la qualificaci del concurs
com a culps. Aquest precepte, igual
que el segent art. 165, estableix idntiques presumpcions iuris tantum. La dife-
LA NOTARIA |
| 3/2015
rncia consisteix en qu, mentre que en

els supsits del 164 es poden plantejar
en el mateix procediment, en el segent
es difereix dun acte processal diferent
(un procs independent). Per aquesta
ra, lart. 163 precedent estableix que:
La qualificaci no vincular els jutges i
tribunals de lordre jurisdiccional penal
que, si escau, entenguin dactuacions del
deutor que poguessin ser constitutives de
delicte. Una presumpci seria iuris et de
iure si no hi hagus possibilitat de prova contra aquesta, no si aquesta noms
pot tenir lloc al si dun mateix procediment.
(30) Cal recordar la famosa frase de Forrest
Gump a la pellcula del mateix nom dirigida per Robert Zemeckis: Ximple s
qui diu ximpleries, i cal observar com
diu ximpleries en plural, ja que ni el ms
savi sescapa de dir-ne, almenys, una...
al dia.
(31) Terme que prov del francs laissez
labandon, perqu els afores de la ciutat o banlieue era el lloc en qu els actes
formals de desistiment sobre bns tenien
lloc.
(32) Vegeu en aquest sentit la posici defensada pels professors ALBALADEJO i
DEZ-PICAZO a lhora de qualificar la naturalesa jurdica de la traditio realitzada
pels usuaris a Canal+, en garantia de la
devoluci inclume dels sintonitzadors
digitals com una simple tradici amb
carcter translatiu, per tal que larrendador fes amb aquestes quantitats el
que considers convenient. Per contra,
considerem que la seva naturalesa s la
dun dipsit ms. Per aix, no poden ser
objecte de disposici. Vergonyosament,
es va imposar ms tard per via legal la
prohibici de disposici, exigint lingrs
en un compte a part o en el mateix de
larrendador, per aix no s realment
important. Si es contrav aquest animus i es disposa de les quantitats dipositades, aquesta contravenci pot ser
perfectament constitutiva dun delicte
dapropiaci indeguda. Perqu aquests
dipsits es fan per no ser tocats (no per
maquillar comptabilitats i balanos i per
desaparixer, desprs, en un concurs de
creditors). Sn quantitats dipositades
per aquest acord, serveixen a aquest
acord i es retenen o es retornen en funci daquest acord. Per aix, ens resulta
estrany que es processs el Magistrat J.
Gmez de Liao per prevaricaci sobre
la base del mal ents duna disquisici
civil (nim) tan simple com aquesta, que
els tribunals penals no podien oblidar,
tenint en compte el mandat legal de
lart. 4.3 CC.
LA NOTARIA |
| 3/2015
(33) Art. 1920 derogat: En no haver-hi pacte

exprs en contrari entre deutor i creditors,
aquests conservaran el seu dret, un cop
acabat el concurs, per cobrar, dels bns que
el deutor pugui adquirir ulteriorment, la
part de crdit no realitzada.
(34) Ni existeix el causant (agent), ni el possedor (tenidor).
(35) A. HERNNDEZ GIL, La posesin, Ed. Civitas, Madrid, 1980.
(36) F. K. von SAVIGNY, Tratado de la posesin
segn los principios del Derecho romano,
Ed. Imp. de la Sociedad Literaria y Tipogrfica, Madrid, 1845.
(37) C. R. von IHERING, Teora de la posesin:
El fundamento de la proteccin posesoria,
Ed. Reus, Madrid, 2004.
(38) J. L. de los MOZOS, Tutela interdictal de la
posesin, Ed. Revista de Derecho Privado,
Madrid, 1962; d., Notas para una reconstruccin del concepto de animus posesorio en el Derecho moderno, a Revista General de Legislacin y Jurisprudencia, vol.
CCXIX, 1965, pg. 271 i seg.
(39) Quod meo nomine possideo, possum et alieno nomine possidere (Cels, D.44.2.18pr)
(El que posseeixo en nom meu tamb ho
puc posseir en nom ali). Possessio plurimum facti habet (Papini, D.4.6.19) (La
possessi t moltssim de fet): 605 CC,
5 LH; en contrari, 724 CCCh. Possessor
malae fidei nullo tempore non praescribit
(Bonifaci VIII, Liber Sextus 5.12.2) (El possedor de mala fe no guanya prescripci en
cap temps): 1940, 937.2 BGB, 2269 Code
Civil des franais, 1469. Possessores sunt
potiores, licet nullum ius habeant (Ulpi,
D.7.6.5pr) (Els possedors sn preferits encara que no tinguin cap dret): 441. Possessori non incumbit neccessitas probandi
(CJ 4.19.2) (No incumbeix al possedor
la necessitat de demostrar): 448, 464.
Possidet, cuius nomine possidetur (Cels
D.44.2.18pr) (Posseeix aquell en nom del
qual es posseeix). Is, qui precario habet,
etiam possidet (Ulpi, D.43.26.4.1) (El
precarista tamb posseeix).
(40) El terme aectio s, aix doncs, objectiu, no
subjectiu. Passa el mateix amb la aectio
maritalis, que tenia el mateix sentit de fer
coses en com i que, en subjectivitzar-se,
va donar lloc al fet que el Papa Alexandre
(1.159-1.181) ordens retirar aquesta expressi del llenguatge teolgic jurdic de
la Jurisprudncia Rotal de la Santa Seu,
com a conseqncia de les dificultats
que creava la seva interpretaci entre els
jutges eclesistics. La caterva dinterpretacions subjectives de la aectio societatis
ha estat illimitada: intenci dassociar-se,
esperit de fraternitat, voluntat duni, collaboraci activa, intenci destar en el que
s bo i en el que s dolent...
(41) La intenci i la proposici es formen sempre durant el pensament (sensaci) de

lhome i, ontolgicament, noms pot ser
individual. Atribuir a una ficci fenmens
semblants s una mostra ms de lenteniment incorrecte del que s una equivalncia jurdica.
(42) Nemo invitus obligatur (Azn, Brocardica, rbrica LXVI, f. 146) (Ning s obligat
contra la seva voluntat) (tret de culpa extraacordativa: 1089, 1.092 i 1.902 i quasi
acords). Volenti non fit iniuria (Deci, consilium 604, nm. 1, pg. 631) (No es fa injustcia al qui la consent): 145, 213.3, 130.4
CP; autocontractaci, 1732. Voluntas morte extinguitur (Alciato, Commentaria, c.
544, nm. 15) (La voluntat sextingeix amb
la mort). Invito nemini bonorum possessio adquiritur (Ulpi, D.37.1.3.3) (Ning
no adquireix la possessi dels bns contra la
seva voluntat). Posterior voluntas potior
haberi debet (Gayo, D.35.1.90) (Ha de ser
preferent lltima voluntat): 739, 1204.
(43) Lucre, del llat lucrum, i aquest, al seu torn,
de larrel *lau- (guany), de la qual tamb
surten altres paraules com guard o, en
germnic, lauman.
(44) La invenci del terme filosofia se sol atribuir al pensador i matemtic grec Pitgores de Samos, tot i que no es conserva
cap escrit seu que ho confirmi. Segons la
tradici, cap a lany 530 aC, el tir Lle va
tractar de savi () a Pitgores, el qual
va respondre que ell no era un savi, sin
alg que aspirava a ser savi, que estimava
la saviesa, un -: Admirat Lle
de la novetat de lhome, li va preguntar a
Pitgores qui eren, doncs, els filsofs i quina
diferncia hi havia entre ells i els altres, i Pitgores va respondre que li semblaven dues coses semblants la vida de lhome i la fira
dels jocs que se celebrava amb tota pompa
davant del concurs de tot Grcia, ja que,
igual que all, uns aspiraven amb la destresa dels seus cossos la glria i nom que
dna una corona, i altres eren atrets pel
lucre i el desig de comprar i vendre. Per hi
havia una classe, i precisament la formada
en ms proporci dhomes lliures, que no
buscaven els aplaudiments ni el lucre, sin
que hi acudien per veure i observaven amb
afany el que es feia i de quina manera es
feia; tamb nosaltres, com per concorre a
una fira des duna ciutat, aix haurem marxat per a aquesta vida des duna altra vida i
naturalesa: els uns per servir a la glria, els
altres als diners, havent-hi uns quants que,
menyspreant tota la resta, consideraven
amb afany la naturalesa de les coses, els
quals es denominaven delerosos de saviesa, s a dir, filsofs (Cicer, Cuestiones
Tusculanas, [Qestions Tusculanes] llibre
V, cap. 7 a 11).
71

A propsit de la RDGRN de 13 dagost de 2014
Antonio Ripoll Soler
Notari dAlacant
SUMARI
I.
II.
III.
IV.
V.
I.
PLANTEJAMENT
EL SUPSIT DE LA RESOLUCI
DECONSTRUCCI DE LA RESOLUCI
CONSIDERACIONS FINALS
BIBLIOGRAFIA
PLANTEJAMENT
En el present estudi es pretn realitzar

una anlisi crtica de la Resoluci de la Direcci General dels Registres i del Notariat (dara endavant, RDGRN) de 13 dagost
de 2014(1). El supsit de fet, savana ara,
versa sobre leficcia de la reserva vidual
de lart. 968 del Codi Civil (dara endavant,
CC) en una successi amb element internacional. El Centre Directiu, en el cas que
analitza, es debat entre inaplicar la reserva, sobre la base del principi de llibertat
de disposar mortis causa en el Dret angls, o reconixer leficcia de la reserva,
en el cas que la successi del reservista es
regeixi per la llei espanyola, de conformitat amb la norma de conflicte aplicable.
72
La reserva hereditria, instituci molt

arrelada en els diferents drets civils que coexisteixen a Espanya, suposa una font de problemes, i no noms en els casos, com el de
la RDGRN, en qu coneix de la successi una
autoritat espanyola, sin tamb en aquells
altres en qu shi aproximi una autoritat de
pas que desconegui aquesta instituci.
circumstncies legalment determinades

reverteixin a la famlia a la qual pertanyia
el qui va disposar daquests a favor de
persona casada per segona vegada. Es
tracta devitar, per tant, que, amb el nou
matrimoni, es perjudiquin les expectatives econmiques dels descendents del
primer matrimoni.
Aquesta figura mira de garantir que

determinats bns en qu concorren unes
El supsit de fet daquesta Resoluci

planteja un elenc de qestions de gran in-
LA NOTARIA |
| 3/2015
ters que entren de ple en la disciplina del

Dret Internacional Privat. Unitat o escissi
successria, entrada en vigor del Reglament Europeu de Successions(2), elecci de
llei aplicable a la successi, etc., sn temes
que, amb ms o menys encert, han estat
tinguts en compte i estan presents en tot
cas per a lautor daquesta. Per, sens dubte, nhi ha un despecial rellevncia que
la Resoluci que es comenta no sembla
abordar adequadament, ja que es fa una
aplicaci imprecisa de la qualificaci dels
fets i de la localitzaci de la matria sobre
la qual actua la norma de conflicte, cosa
que determina, a parer meu, que no sapliqui aquesta norma correctament.
Aquesta figura mira de garantir que

determinats bns en qu concorren
unes determinades circumstncies
reverteixin a la famlia a la qual
pertanyia el qui va disposar
daquests a favor de persona casada
per segona vegada
Lestudi de la Resoluci seria incomplet si no se nans ms enll de comentar
la soluci apuntada ad casum. Per aquest
motiu ens plantejarem especialment, a
ms, el supsit de fet, que pot donar-se
en la realitat, com a conseqncia del Reglament Europeu de Successions, en haver-se produt el canvi de la llei aplicable
entre la defunci del causant de la reserva i el reservista, com a conseqncia de
la seva plena vigncia des del 17 dagost
de 2015.
II.
EL SUPSIT DE LA RESOLUCI
La RDGRN de 13 dagost de 2014(3)

centra els fets objecte del recurs tal com
es relacionen tot seguit:
El senyor G. C. R., de nacionalitat
britnica i resident a Espanya, mor a
Cadis lany 2013, sota testament obert
atorgat davant de Notari espanyol. En
aquest va instituir hereva de tots els
bns, drets i accions que el testador
possea a Espanya a la seva esposa, la
senyora C. L. R., i, en cas que aquesta
premors, als seus fills, G. i P. R., tinguts
de npcies anteriorment contretes amb
la senyora D. K. R., per parts iguals entre
ells. A ms, va manifestar que aquesta
LA NOTARIA |
| 3/2015
FITXA TCNICA
Resum: En el present treball, es pretn determinar la llei aplicable, quan es tracti duna successi
internacional, a aquelles institucions, com la reserva vidual, que miren de garantir la transmissi hereditria dels bns prenent en consideraci la seva procedncia familiar. El punt de partida es troba
en el supsit de la RDGRN de 13 dagost de 2014, si b sanalitzen qestions com ara la qualificaci
del supsit de fet i saborda la soluci tant des de la perspectiva de la normativa del Dret Internacional Privat espanyol com del Reglament (UE) 650/2012.
Paraules clau: Successions internacionals, llei aplicable, reserva vidual, Reglament (UE)
650/2012.
Abstract: In the present paper trying to determine the applicable law, when an international succession is concerned, to those institutions, as the vidual reserves, which seek to ensure the inheritance of property, taking into consideration the family origin thereof. The point of departure is in
the course of the RDGRN of August 13, 2014. While issues such as the qualification of the factual
situation is analyzed and the solution is approached from the perspective of the rules of Spanish
private international law as R (EU) 650/2012.
Keywords: International successions, applicable law, legitimacy, Regulation no 650/2012.
disposici era factible conforme a la seva llei nacional.

El patrimoni relicte a Espanya consisteix en un immoble, residncia habitual del testador i la seva esposa, com
tamb dun vehicle autombil. Limmoble li pertanyia al causant quant a una
meitat indivisa per compra i quant a la
meitat restant, per herncia de la seva
anterior esposa. El Registrador suspn
la inscripci per entendre que, essent la
llei aplicable a la successi la legislaci
espanyola, conforme a les normes de
conflicte del Codi Civil, shan de respectar els drets dels fills tinguts en el primer
matrimoni, mitjanant la reserva de
larticle 968 del Codi Civil(4).
La recurrent basa el seu recurs en una
suposada professio iuris del testador angls
a favor de la llei anglesa, que permet les
atribucions contingudes en el testament i
dna un ampli marge al causant, en aquest
punt. Incls arriba a invocar el Reglament
Europeu de Successions i, concretament,
la seva disposici transitria, continguda a
lart. 83, per defensar la validesa i aplicaci
duna elecci de lex successionis realitzada i
continguda en un testament anterior al 17
dagost de 2015(5).
La Direcci General acaba estimant el
recurs, no sense abans declarar, com era
de totes passades evident, que el Reglament, per la data en qu sesdev lbit,
no s aplicable. Fonamenta la seva soluci en el principi dunitat i universalitat
de la successi contingut, entre altres, a
les sentncies del Tribunal Suprem de 15

de novembre de 1996(6), de 21 de maig de
1999(7) i de 23 de setembre de 2002(8).
La Direcci General, en el seu fonament de Dret nm. 6, basant-se en dues
resolucions, la de 14 dabril de 1969(9) i la
de 19 de maig de 2012(10), afirma que: Els
drets del reservatari procedeixen, per tant,
no duna disposici del primer causant o del
reservista, sin dun nomenament legal. El
que implica que aquest nomenament noms ser efectiu quan estigui previst a la lex
successionis aplicable in cassum.
En tot supsit amb elements

internacionals, la primera operaci
s la qualificaci del supsit de fet.
Noms aix es podr escollir la norma
de conflicte correcta, subsumint
els fets de la relaci juridicoprivada
internacional que hi ha en aquesta,
i podent determinar aix la llei
aplicable
Aquesta afirmaci, per molt emparada
que pretengui estar en les dues resolucions que sesmenten, en la realitat suposa
un salt al buit. s molt assertiu dir que el
fonament o els drets del reservatari no
procedeixen ni del primer cnjuge mort,
ni del cnjuge bnube, sin que procedeixen de la llei. Per no es pot obviar, com
succeeix amb elements internacionals,
73
Doctrina
x es deu a una incorrecta delimitaci del
supsit de fet i a una mala tcnica qualificadora. Conv posar de manifest que les
conseqncies jurdiques sn aleatries, i
que s indiferent i casual el resultat obtingut ad casum, ja que la tcnica argumental no era adequada.
Per aix, en aquest apartat, sanalitzar
lelement personal de la norma de conflicte en la reserva; la qualificaci del supsit de fet, i les conseqncies jurdiques
daplicar la norma de conflicte assenyalada
pel procs de qualificaci dels fets.
1.
que, de conformitat amb lart. 12 CC, la

primera operaci que sha de realitzar s
la qualificaci del supsit de fet: noms
aix es podr escollir la norma de conflicte
correcta, subsumint els fets de la relaci
juridicoprivada internacional que hi ha en
aquest, i podent determinar aix la llei aplicable. Quan, un cop qualificat el supsit,
estiguem davant duna successi hereditria, com sembla, en aquest cas, la norma
de conflicte corresponent assenyalar la
lex successionis. A ms a ms, encara que
shagi donat per vlid el plantejament de
la Direcci General, es fa imprescindible
vincular aquest nomenament a la successi dun causant concret. El Centre Directiu lliga a la defunci del segon causant les
conseqncies jurdiques de les normes
aplicades, sense donar el ms mnim fonament, ni argumentaci, ni deixar entreveure cap explicaci respecte daix. Per
aquest motiu, des dun punt de vista de
lgica argumentativa, la Resoluci mereix
una crtica desfavorable.
Cal destacar, arribats en aquest punt,
que el supsit de fet que relata la Direcci
General en la Resoluci objecte danlisi
es redacta de manera incompleta. Segons
sembla, intum que la primera esposa
morta tamb era anglesa. No obstant aix, res no saclareix. La Direcci General,
en la seva argumentaci, cridant latenci
sobre les sentncies del Tribunal Suprem
anteriorment esmentades, sembla voler
assimilar la reserva a una mena de successi legitimria que, en honor del principi
dunitat de la successi que regeix en el
nostre Dret, enerva el reenviament previst
a favor de la llei espanyola respecte dels
immobles situats en el nostre pas, sobre
74
la base dun sistema escissionista com

langls. Cal preguntar-se si per al Centre
Directiu hagus estat possible la mateixa
soluci, si lesposa primerament morta
hagus estat espanyola subjecta a Dret
com.
III.
DECONSTRUCCI DE LA RESO
LUCI
Sutilitza deliberadament el deconstruir

mentre que aqu es pretn desfer analticament els elements que constitueixen
lestructura conceptual de la Resoluci.
Com es veur, el resultat final al qual
aquesta anlisi pretn arribar coincideix
amb el que ofereix la Direcci General. Per
tant, ni per a la decisi de la Resoluci, ni
per a la que aquest comentari subscriu, s
procedent en el cas objecte de debat laplicaci de la reserva vidual. No obstant aix,
liter argumentatiu que ens porta a idntica conclusi s ben diferent. Daquesta
manera, es pretn que la selecci de la
norma de conflicte i la lgica argumental
siguin coincidents, a fi que no es produeixin resultats aleatoris com a conseqncia
daplicar el discurs que va guiar al Centre
Directiu per resoldre el cas concret.
De la lectura detinguda de la Resoluci es poden ressaltar diversos punts
essencials. Comet petici de principi, i
daix en resulta que dna per fet, sense argumentar, tant que els fets pivoten
nicament i exclusivament entorn de la
persona del cnjuge bnube com que la
norma de conflicte que s procedent aplicar s la relativa a les successions. Tot ai-
Lelement personal de la norma de

conflicte en la reserva
El primer que crida latenci, com sha

indicat anteriorment, s que lautor de la
Resoluci es limiti a dir que: Els drets del
reservatari procedeixen, per tant, no duna
disposici del primer causant o del reservista, sin dun nomenament legal. El que implica que aquest nomenament noms ser
efectiu quan estigui previst a la lex successionis aplicable in cassum.
En efecte, si tenim en compte les possibles normes de conflicte aplicables per
resoldre el tema, que seran posades de
manifest en el segent apartat, totes estan
construdes amb relaci a una persona.
Aix, per exemple, lart. 9.8 CC parla de llei
nacional del causant; lart. 10.7 CC(11) es refereix a llei nacional del donant, i, per acabar, lart. 21 RES, que ja vam dir que no s
aplicable per fonamentar la Resoluci, en
haver esdevingut el supsit de fet abans
del 17 dagost de 2015, alludeix, respectivament, a llei de lEstat en qu el causant
tingus la seva residncia habitual en el moment de la defunci, sense perjudici dels
casos en qu el causant mantenia un vincle
ms estret amb un Estat diferent, succeint el
mateix en el cas de lart. 22 RES, que sexpressa en els termes que qualsevol persona podr designar la llei de lEstat del qual en
posseeixi la nacionalitat [...](12).
Dels preceptes esmentats, resulta
evident que la norma de conflicte t,
en aquests casos, un element subjectiu
que, en ltima instncia, es concreta en
el disposador, b com a causant de la
successi mortis causa, b com a donant,
si sarribs a subsumir el supsit dins de
lmbit de les donacions. Per tot aix,
resulta impertinent obviar a aquestes
persones i centrar el tema, sense ms ni
LA NOTARIA |
| 3/2015
ms, en la grandiloqent expressi que

estem davant dun nomenament legal.
Aquesta tcnica pot ser til per dilucidar
la naturalesa jurdica de la reserva des
de lestricta rbita del Dret Civil intern i
contraposar-la a altres figures; no obstant
aix, es manifesta insuficient i incorrecta
per elegir la norma de conflicte aplicable
al supsit concret. Aquesta insuficincia
pot ser greu, si lautoritat que coneix de la
successi amb element internacional s
espanyola, i temerria, per la menor proximitat a la instituci, si larriba a conixer
una autoritat estrangera. En cas que es
mantingui aquesta forma dargumentar,
s fcil vaticinar que els resultats, quan
els operadors jurdics apliquem el Reglament Europeu de Successions ja en vigor,
seran francament aleatoris.
Sorprn que la Direcci General no

shagi plantejat el paper que est
cridat a jugar el primer causant,
el cnjuge, en aquest cas, que va
premorir, i del qual procedien els
bns, per resoldre el cas objecte
destudi
A la vista de les anteriors consideracions, sorprn que la Direcci General no
shagi plantejat el paper que est cridat
a jugar el primer causant, el cnjuge, en
aquest cas, que va premorir, i del qual
procedien els bns, per resoldre el cas
objecte destudi. Per contra, se centra en
el cnjuge bnube i simplement es limita
a determinar la llei successria aplicable
a aquest ltim; tasca, daltra banda, gens
complicada. Aix determina que les conseqncies jurdiques que ens presenti
siguin necessriament esbiaixades.
Si prenem en consideraci els art. 968
i seg. CC, partint de la base de laplicaci
del Dret com espanyol, al marge de a
qui sest heretant en acabar el procs,
darrere daquests hi ha unes caracterstiques essencials i delimitadores sobre les
quals incidirem en parlar de la qualificaci dels fets a lepgraf segent.
Per tant, s molt important dilucidar
si el pes de la transmissi, en la qual shi
entreveu un litigi potencial, descansa
en el primer o en el segon causant de la
transmissi, i, un cop feta aquesta con-
LA NOTARIA |
| 3/2015
creci, respecte daquest caldr decidir si

realment s matria successria, per concretar desprs el Dret aplicable.
2.
La qualificaci del supsit de fet
Un cop detectat lelement internacional i fixats tots els elements personals del
supsit de fet, la Direcci General hauria
dhaver comenat qualificant el supsit
de fet de la Resoluci a fi de determinar
la lex successionis. La soluci final pot ser
que sigui la mateixa. No obstant aix, la
falta de qualificaci fa que la fonamentaci de la Resoluci descansi en unes
afirmacions que, probablement, suposin
un escull per resoldre adequadament supsits futurs.
Qualificar(13), com sabem, en Dret Internacional Privat, s subsumir la relaci
privada internacional en el supsit de
fet de la norma de conflicte. En Dret Internacional Privat, en entrar en joc ordenaments de diferents pasos, no sempre
una mateixa denominaci implica que estiguem davant dinstitucions idntiques o
amb els mateixos efectes. En moltes ocasions, i malgrat aquesta aparent igualtat
sobre la base didntica nomenclatura,
els efectes i la naturalesa seran diversos.
Per aix, cal realitzar una tasca prvia a
fi de determinar la norma de conflicte
aplicable i, finalment, resoldre quina s la
llei cridada a regular una situaci jurdica
amb element internacional(14).
Actualment, el Dret Internacional Privat de la Uni Europea es basa en conceptes autnoms exclusius i, en general,
ms amplis i de lmits ms generosos,
que permetin acollir els diferents supsits que la riquesa jurdica de diferents
pasos cridats a convergir ens pugui oferir. Al mateix temps, resulta molt important analitzar, en cas que ens trobssim
davant duna instituci desconeguda,
la funci que compleix a lordenament
jurdic en qesti: aix, ser possible incardinar el supsit de fet en una o altra
norma de conflicte.
Per acabar, no hem de perdre de vista
lenfocament normatiu en els reglaments
de la Uni Europea, com s el cas, per
exemple, del Reglament Europeu de Successions, que adopta una tcnica exemplificativa en virtut de la qual es delimita
lmbit material daquests i es defineixen
conceptes.
Com diem, la Direcci General,
per, se centra especialment en qestions relatives a la naturalesa jurdica
de la reserva vidual, fet que ha estat
debatut per la nostra doctrina interna
civilista des de diferents punts de vista, adoptant diferents solucions, per
que, actualment, en casos com aquest,
sha dabordar obligatriament des de
lptica del Dret Internacional Privat,
per baixar, finalment, als efectes que
produeix la instituci en el pla del Dret
material intern, ja que no hem doblidar
que ens trobem davant dun supsit
amb element destrangeria.
Com sha dit, sha de prendre en consideraci el primer causant, aquell del
qual procedien els bns potencialment
reservables. Daquesta manera, globalitzant el supsit, es podr descobrir linte-
75
Doctrina
en lmbit de les successions, la qual cosa
sembla el ms plausible.
La segona opci ens dirigeix a lmbit de la norma de conflicte pensada
per determinar la lex successionis. Largument ms contundent ens el brinden
els art. 23.2.h i 23.2.i RES, que ubiquen en
lmbit de la llei successria: h) la part
de lliure disposici, les legtimes i les altres
restriccions a la llibertat de disposici mortis causa, com tamb les reclamacions que
persones properes al causant puguin tenir
contra lherncia o els hereus; i) lobligaci
de reintegrar o computar les donacions o
liberalitats, avanaments o llegats a fi de
determinar les quotes successries dels diferents beneficiaris. Sembla evident que,
duna manera o altra, perfilats en el rgim
pel Reglament Europeu de Successions,
els efectes de la reserva sn subsumibles
en aquestes dues lletres.
rs que es pretn protegir i la funci que
est cridada a complir la reserva vidual
regulada al Codi Civil espanyol.
Centrant el supsit, lautor de la Resoluci hauria dhaver-se plantejat si la instituci voreja cap a la normativa de la donaci,
com un efecte daquesta, o per contra, si
lmbit de la reserva s, com sembla, netament successori. La qesti no s anodina i
presenta conseqncies importants.
En efecte, prenent tamb en consideraci a la persona de la qual procedeixen
els bns, ja sigui el cnjuge primerament
mort, b els seus parents en consideraci
a aquest(15), sens planteja un ampli ventall de possibilitats que shaurien dhaver
tingut en compte a lhora dabordar la resoluci del cas objecte de debat. Mirem
de veure tot seguit quins sn.
Una primera opci consistiria a qualificar el supsit com a subsumible dins
de la norma de conflicte que regula les
donacions. Si els bns es van adquirir pel
cnjuge bnube per ttol de donaci, es
podria considerar que els efectes de la
reserva derivarien del contracte de donaci i, per tant, aplicar-los la norma de
conflicte corresponent a aquestes. Apropar el supsit de fet generador de la reserva a lmbit de la donaci planteja la
problemtica prvia de dilucidar el tipus
de donaci de qu es tracti, ja que, com
sabem, ser en principi el Reglament
Roma I el que resultaria aplicable(16), tret
que, dacord amb el que es disposa a lart.
76
1.2n daquest Reglament, no fos aplicable per tractar-se de donacions que porten causa duna relaci jurdica de Dret de
Famlia, relativa al rgim matrimonial o a
les successions. Si no fos aplicable el Reglament Roma I, podria ser-ho la norma
de lart. 10.7 CC, sempre sota la premissa
dallunyar el supsit de lmbit successori
i apropar-lo al de les donacions, si aix results de loperaci de qualificaci.
Es planteja lescull de justificar el

tracte diferent al qual se sotmetria
la reserva vidual en funci que
el ttol datribuci al bnube fos
una successi o una donaci, i
es plantejaria la problemtica de
determinar la naturalesa de la
donaci i si queda dins o fora de
lmbit de Roma I
Si b pot ser que existeixin a favor
daquesta opci diferents arguments, la
realitat s que es planteja lescull de justificar el tracte diferent al qual se sotmetria la reserva vidual en funci que el ttol
datribuci al bnube fos una successi o
una donaci, i es plantejaria, a ms, en
aquest ltim cas, la problemtica de determinar la naturalesa de la donaci i si
queda dins o fora de lmbit de Roma I.
I tot aix sense perjudici dels arguments
que existeixen per incardinar la reserva
Si aix que sha dit anteriorment s

cert, sha de tenir en compte que el supsit de fet de la RDGRN que serveix de
pretext a aquest comentari, en el temps,
es localitza abans de lentrada en vigor
del Reglament Europeu de Successions.
No falten, a ms, diversos arguments anteriors al mateix Reglament per arribar a
la conclusi que aqu es defensa.
Prenent en consideraci la normativa
interna espanyola, a saber, els art. 968 i seg.
CC, al marge de a qui sest heretant en acabar el procs, darrere daquests hi ha unes
caracterstiques essencials i delimitadores.
La primera que cal destacar s la naturalesa
successria de la norma. En efecte, sistemticament, sincardina en el Ttol III del Llibre
III del Codi Civil espanyol, destinat a regular les successions. Daltra banda, els seus
efectes es desencadenen concorrent determinades circumstncies(17), sobrevenint
determinades limitacions dispositives(18)
que culminen en una adquisici gratuta
a favor dels fills o descendents del primer
matrimoni(19) per causa de mort.
Com a segona caracterstica, darrere
de la instituci de la reserva sembla que hi
ha la idea que la riquesa reverteixi en lestirp de la unitat familiar a la qual pertanyia
el cnjuge primerament mort. Sembla
que al nostre Dret material li repulsa que
es produeixi el buidatge patrimonial de la
riquesa duna famlia a favor duna segona
famlia ms propera a lafecte del cnjuge
bnube, al final dels seus dies, per aliena
a la procedncia dels bns. La valoraci
LA NOTARIA |
| 3/2015
daquesta posici excedeix daquest comentari, per s indubtable que, en el rgim legal, resplendeix aquest axioma.
Per acabar, es podria assenyalar una
aspiraci a la unitat jurdica de la successi, principi que sha tingut en compte en
aplicar el nostre sistema conflictual intern i que tamb resplendeix en el Reglament Europeu de Successions. Per aplicar
aquest principi, es fa imprescindible apropar el supsit a lmbit dels conflictes de
lleis en matria hereditria(20).
3. Les conseqncies de la qualificaci

Un cop qualificat el supsit de fet dins
de lmbit successori, arribats a aquest
punt, es fa imprescindible replantejar-se
de quina successi es tracta i qui s el
causant la lex successionis del qual escau
determinar.
Tant abans com desprs del Reglament Europeu de Successions, est clar
que la successi mortis causa fa referncia a la transmissi patrimonial que es
produeix com a conseqncia de la mort
duna persona, i que s indiferent que
lordenaci de la transmissi es produeixi
per la voluntat de la persona, plasmada
en testament o contracte successori, o
per disposici de la llei.
Aix anterior ve reforat en el Reglament (UE) 650/2012, que, adoptant la
tcnica de les definicions preliminars per
acotar lmbit daplicaci, a lart. 3, estableix: 1. Als efectes del present Reglament,
sentendr per: a) successi: la successi
per causa de mort, abastant qualsevol forma de transmissi mortis causa de bns,
drets i obligacions, tant si deriva dun acte
voluntari en virtut duna disposici mortis
causa o duna successi ab intestato [...].
Si acceptem com a vlida la funci
que hem predicat anteriorment de la
reserva vidual, no sembla que leficcia
daquesta hagi de quedar fora del control
de la bateria de normes que tutelaven
aquell de qui procedien els bns. s obvi
que algun paper dimportncia ha de jugar el cnjuge primerament mort.
Lafirmaci anterior, si no sacaba
dentendre sota el rgim anterior al Reglament Europeu de Successions(21), s
que cobra fora amb el sistema daquest
LA NOTARIA |
| 3/2015
Reglament, basat en lelecci de la llei

aplicable a la successi. Lautonomia de
la voluntat es constitueix com a pea clau
del sistema successori de la Uni Europea(22). Permet al disposador elegir com
a llei aplicable a la successi la corresponent a la de qualsevol de les nacionalitats
que tingui en el moment de lelecci o en
el moment de la mort. s el que la doctrina coneix com a professio iuris i el que
consagra lart. 22 RES, que permet, aix,
desplaar la llei de la residncia habitual
del causant en el moment de la mort com
a llei rectora de la successi.
Aix, si considerem que estem parlant
de la successi del cnjuge bnube, ell
mateix, per la seva sola voluntat, podria
desplaar la instituci de la reserva. En
efecte, en el cas de la Resoluci, si els fets
haguessin esdevingut sota limperi del
Reglament Europeu de Successions, el
cnjuge que va contraure segon matrimoni hauria vist com, en funci que hagus optat o no per la llei anglesa, shauria desplaat lobligaci de transmetre el
patrimoni als fills del primer matrimoni
o no; aix ltim, segons el que es preveu al Codi Civil, com a llei aplicable a la
successi del cnjuge bnube resident a
Espanya, a falta doptio legis. No sembla
massa lgica aquesta conseqncia ni
respectuosa amb els interessos que sembla tutelar, a parer nostre, la instituci de
la reserva hereditria.
Davant daix, hem de tenir en compte que els descendents del primer matrimoni tenen unes expectatives des del
moment en qu es produeix la repetici
de npcies. No obstant aix, si adoptssim lptica del cnjuge bnube, fins a la
seva mort, no se sabria la llei aplicable a
la seva successi. I aix s incompatible
amb el rgim del nostre Dret material intern, el qual permetr als eventuals reservataris exigir les mesures tutives que per
a aquests est pensant tant el Codi Civil
espanyol(23) com la legislaci hipotecria.
Si no se sap la llei aplicable a aquests bns
fins a la mort del cnjuge bnube, tota
aquesta normativa no tindr sentit.
No sembla que sigui aix el que sha
de tutelar. La funci cridada a complir
la instituci que estudiem es protegeix,
si ens colloquem en lptica del primer
causant, daquell del qual procedien els
bns. En canvi, les seves expectatives es
frustren. Per aix, s ell el qui decideix,
amb el nou Reglament, la llei aplicable a

la seva successi, si concorre el supsit de
fet de la norma que permet lelecci de
la llei successria. En funci de la llei elegida, la reserva ser tinguda en consideraci o no. I tot aix amb independncia
de la lex successionnis del segon causant.
La soluci que es proposa no noms
s vlida en el cas de la Resoluci, sin
que tamb ho s, amb ms fonament,
en el sistema del Reglament Europeu
de Successions, on els preceptes posats
de relleu al llarg de lexposici posen de
manifest la naturalesa successria del
supsit de fet de la reserva hereditria,
almenys tal com est regulada en el Codi
Civil espanyol.
Delimitant temporalment el supsit
de fet, ser la mort del cnjuge primerament mort el que determini la lex successionis aplicable a la persona de qui primerament procedien els bns. Que aix es
resolgui sobre la base de lart. 9.8 CC o a
partir dels preceptes del Reglament Europeu de Successions vindr determinat pel
fet que aquest primer transmitent mors
abans o a partir del 17 dagost de 2015.
Per aix, lart. 9.8 CC seguir desplegant
els seus efectes ms enll del 17 dagost
de 2015, per determinar lexistncia o no
de reserva en aquells supsits en qu el
primer disposador dels bns va morir
abans daquesta data. En cas de mort
anterior, ser indiferent que la mort del
cnjuge bnube sigui sota limperi del
Reglament Europeu de Successions, com
tamb ser indiferent la llei aplicable a la
seva successi. Aix ltim sembla haver
estat obviat per la Direcci General en la
Resoluci que ha suscitat aquest comentari.
IV.
CONSIDERACIONS FINALS
Els nous temps imposen reformular la

manera en qu els operadors jurdics ens
apropem a la resoluci de problemes. En
una poca en qu es causen a lany ms
de 450.000 successions transfrontereres,
el punt de vista del Jurista ha dadoptar el
prisma del Dret Internacional Privat.
Els notaris estem cridats a desenvolupar un paper primordial en lengranatge dun renovat Dret Successori, en qu,
juntament amb les institucions clssiques
del Dret material intern, coexisteixen les
solucions que brinda el nou Dret Interna-
77
Doctrina
cional Privat de la Uni Europea, en qu
el Reglament (UE) 650/2012 resplendeix
com un autntic gresol que permet donar
una resposta, dacord amb les necessitats
de la Uni, a all que els seus ciutadans
demanen. Per, des de la perspectiva del
nostre sistema de seguretat jurdica preventiva intern, si notaris, registradors i la
mateixa Direcci General dels Registres
i del Notariat no estan a lalada de les
circumstncies, una aplicaci anodina i
errtica de la nova normativa pot generar problemes ms grossos que els que es
pretenen solucionar.
Els notaris estem cridats a

desenvolupar un paper primordial
en lengranatge dun renovat Dret
Successori, en qu, juntament amb
les institucions clssiques del Dret
material intern, coexisteixen les
solucions que brinda el nou Dret
Internacional Privat de la Uni
Europea
Al mateix temps, cal reformular els
conceptes del Dret de Successions, especialment si es t en compte que el Reglament (UE) 650/2012 pretn una aplicaci
uniforme a tota lEuropa de la Uni.
Lexistncia dinstitucions com la reserva, que no sn conegudes en tots els drets
materials interns, obliga a analitzar la funci que estan cridades a complir a lordenament dorigen de cara a la qualificaci.
La tasca qualificadora es presenta
com a primordial a lhora daplicar les
normes de Dret Internacional Privat. Cal
abandonar posicions reduccionistes que
noms tinguin en consideraci el Dret
material intern i endinsar-se en les tcniques modernes del Dret Internacional
Privat a fi que la soluci no tregui coherncia al sistema.
En el cas concret de la reserva hereditria, tenint en compte aix anterior, la
qualificaci internacional de la instituci
porta a emmarcar-la en lmbit de la llei
successria, per a la qual cosa s convenient, tal com sha exposat, dissociar-la
duna eventual aplicaci del rgim internacional de la donaci. Una qualificaci
adequada fixa el carcter successori de la
78
instituci, tant sota el rgim de la nostra

norma de conflicte interna, que queda
noms per solucionar situacions transitries, com per al rgim legal vigent que
sestableix amb el Reglament Europeu de
Successions. Per la qualificaci no s suficient, si no se centra el supsit de fet i
es determina el causant respecte del qual
sha de determinar la llei successria.
Considerar que la llei que determina
que sigui aplicable o no la reserva s la llei
que regeixi la successi del cnjuge bnube fa intils totes les prevencions legals
per al temps que transcorre entre la mort
del primer disposador i el del cnjuge bnube. Aquest cnjuge, que va contraure
segon matrimoni, podria fcilment burlar
les prevencions legals i la voluntat del primer transmitent dels bns mitjanant la
figura de la professio iuris, o b canviant
de manera adequada la seva ltima residncia. Lespecificitat de la reserva determina que sigui difcil trobar-la de manera
homognia en ordenaments diferents.
Per tot aix, cal concloure que sha de
tutelar la posici del primer transmitent
dels bns i focalitzar en aquest el supsit,
a fi devitar els efectes duna optio legis realitzada amb lnic propsit de defraudar
les expectatives dels reservataris.
El supsit de la reserva s un b diferent i allunyat del debat sobre les legtimes(24) i de lenfocament adoptat respecte a aquestes en el Reglament Europeu
de Successions. En el cas de les legtimes,
qualsevol que sigui el seu fonament i la
seva justificaci, i amb independncia de
com es jutgi la soluci del Reglament Europeu de Successions, es coarta la lliure
disposici dels bns duna persona. En el
cas de la reserva, tot i que per al bnube
pugui suposar un lmit a la facultat de
disposici, respecte del primer disposador dels bns s una autntica expressi
de realitzaci de la seva voluntat i del fet
que la seva successi sigui tractada duna
manera global i unitria, i, precisament, el
principi dunitat s el que inspira el Reglament Europeu de Successions.
V.
BIBLIOGRAFIA
LVAREZ GONZLEZ, S., Adjudicacin de la herencia de nacionalidad

britnica. Reenvo, a Anuario Espaol de
Derecho Internacional Privado, vol. XIV-XV,
2014/2015, pg. 1233 i seg.
BONOMI, A.; WAUTELET, P. [et al.], El

Derecho Europeo de Sucesiones: Comentario al Reglamento (UE) n. 650/2012, de
4 de julio de 2012, Ed. Thomson ReutersAranzadi, Cizur Menor, 2015.
CALVO CARAVACA, A. L.; CARRASCOSA GONZLEZ, J., Derecho Internacional
Privado, 15a edici, Ed. Comares, Granada, 2014.
DIAGO DIAGO, M. P., El matrimonio
y su crisis ante los nuevos retos de la autonoma de la voluntad conflictual, a
Revista Espaola de Derecho Internacional
Privado, vol. LXXVI/2, 2014, pg. 49-79.
El islam en Europa y los conflictos
ocultos en el mbito familiar, a REEI, vol.
2/2015, pg. 1-29. [Disponible a http://
www.reei.org]
FERNNDEZ ROZAS J. C.; SNCHEZ
LORENZO, S., Derecho Internacional Privado, 8a edici, Ed. Civitas-Thomson Reuters, Cizur Menor, 2015.
YBARRA BORES, A., La sucesin mortis causa de ciudadanos ingleses residentes en Espaa: problemas y nuevas
perspectivas, a Cuadernos de Derecho
Transnacional, vol. 7, nm. 1, mar 2015,
pg. 226-254.
(1) BOE de 6 doctubre de 2014.
(2) Reglament (UE) 650/2012 del Parlament
Europeu i del Consell, relatiu a la competncia, la llei aplicable, el reconeixement
i lexecuci de les resolucions, a lacceptaci i lexecuci dels documents pblics
en matria de successions mortis causa i a
la creaci dun certificat successori europeu (DOUE L 201, de 27 de juliol de 2012).
(3) Per a una anlisi, des duna perspectiva
formal i argumentativa, daquesta Resoluci, vegeu A. YBARRA BORES, La
sucesin mortis causa de ciudadanos ingleses residentes en Espaa: problemas y
nuevas perspectivas, a Cuadernos de Derecho Transnacional, vol. 7, nm. 1, mar
2015, pg. 226-254.
Tamb pot ser dinters el comentari de S.
LVAREZ GONZLEZ, Adjudicacin de la
herencia de nacionalidad britnica. Reenvo, a Anuario Espaol de Derecho Internacional Privado, vol. XIV-XV, 2014/2015.
Lautor critica durament la Resoluci i
posa de manifest els excessos argumentatius que, a parer seu, shi produeixen. Al
mateix temps, es planteja la soluci del
cas concret, si la Direcci General lha-
LA NOTARIA |
| 3/2015
(4)
(5)
(6)
(7)
(8)
(9)
(10)
(11)
(12)
(13)
gus hagut de resoldre aplicant el Reglament (UE) 650/2012.

No obstant aix, en cap dels dos comentaris que sacaben desmentar es reflexiona sobre la funci de la instituci de la
reserva hereditria, la qual, a parer meu,
dalguna manera ha dincidir a lhora
dabordar la soluci dels antecedents
plantejats.
Segons sembla, la qualificaci del Registrador, ja que no es trasllada altra
fonamentaci als fets transcrits pel
Centre Directiu, implicava aplicar automticament la reserva vidual en tot cas,
sense prendre en consideraci el possible element internacional que aflorava
en el cas concret i que donaria lloc a la
consegent aplicaci de la norma de
conflicte.
La data de 17 dagost de 2015, tal com
va quedar referit, s el moment en qu
comena a desplegar els seus efectes el
Reglament Europeu de Successions, conforme al que es disposa al seu art. 83.1.
LA LEY, 104/1997.
LA LEY, 9035/1999.
LA LEY, 7785/2002.
BOE de 6 de maig de 1969.
BOE de 21 de juny de 2012.
No es porta ara a collaci la possible aplicaci del Reglament Roma I o, si escau,
la seva exclusi, en funci de leventual
tipus de donaci de qu es tracts. Sobre aquest problema sincidir posteriorment, en parlar de la qualificaci.
Com sabem, els art. 21 i 22 RES construeixen el sistema successori de Dret Internacional Privat, en all pertinent a la
llei aplicable a la successi, fixant com
a lex successionis lelegida pel disposador mitjanant professio iuris, a favor de
qualsevol de les seves lleis nacionals, ja
sigui en el moment de lelecci, o b en el
moment de la defunci. I, a falta delecci
de llei, hi ha la de la residncia habitual
del causant en el moment de la defunci,
si b la llei de la residncia habitual podr ser enervada en cas que de totes les
circumstncies en resulti que el causant
mantenia uns vincles manifestament
ms estrets amb un Estat diferent.
Es pot trobar una panormica sobre las
tesi de la qualificaci a A. L. CALVO CARAVACA i J. CARRASCOSA GONZLEZ,
Derecho Internacional Privado, vol. I, 15a
edici, Ed. Comares, Granada, 2014, pg.
LA NOTARIA |
| 3/2015
(14)
(15)
(16)
(17)
(18)
(19)
(20)
(21)
(22)
406 i seg. Des dun pla ms general, J. C.

Fernndez Rozas i S. Snchez Lorenzo,
Derecho Internacional Privado, 8a edici,
Ed. Civitas-Thomson Reuters, Cizur Menor, 2015, pg. 134-137.
Resulta convenient apuntar que, en el
mateix Reglament (UE) 650/2012, qestions que poden enllaar la donaci amb la
successi, com pot ser la collaci, cauen
dins de lmbit de la lex successionis, la
qual cosa s lgica. Aix ho subratllen A.
BONOMI i P. WAUTELET et al., El Derecho
Europeo de Sucesiones: Comentario al Reglamento (UE) n. 650/2012, de 4 de julio de
2012, Ed. Thomson Reuters-Aranzadi, Cizur Menor, 2015, pg. 79 i seg., 313 i seg.,
317 i seg.
Cf. art. 968 CC, tenint tamb en compte
a lart. 969 CC els parents del cnjuge
primerament mort en els casos de bns
rebuts daquests per ttol lucratiu en consideraci a aquest cnjuge.
Sobre lmbit daplicaci del Reglament
Roma I a les donacions, es pot veure A.
L. CALVO CARAVACA i J. CARRASCOSA
GONZLEZ, op. cit., vol. II, pg. 936 i
seg., com tamb J. C. Fernndez Rozas
i S. Snchez Lorenzo, Derecho Internacional Privado, 8a edici, Ed. CivitasThomson Reuters, Cizur Menor, 2015,
pg. 576 i seg.
Circumstncies que la RDGRN de 19 de
maig de 2012 concreta en dos fets: La
celebraci de noves npcies o lexistncia
dun fill extramatrimonial del reservista i la
mort daquest existint un o diversos reservataris.
Arg. art. 977 i 978 CC.
Arg. art. 968, 972 i 973 CC.
Aquest principi lapunten en lmbit del
Reglament de Successions, amb relaci a
la mortis causa, J. C. Fernndez Rozas i S.
Snchez Lorenzo, op. cit., pg. 576.
Sobre el concepte de successi per causa
de mort en el Reglament (UE) 650/2012,
es pot veure A. BONOMI i P. WAUTELET et
al., op. cit., pg. 58 i seg.
La permeabilitat del sistema conflictual
europeu a lautonomia de la voluntat s
un tema que avana inexorablement no
noms en lmbit successori, sin tamb en el matrimonial, com reivindica i
apunta, portant-lo a les seves mximes
conseqncies, M. P. DIAGO DIAGO, El
matrimonio y su crisis ante los nuevos
retos de la autonoma de la voluntad
conflictual, a Revista Espaola de Derecho Internacional Privado, vol. LXXVI/2,

2014, pg. 49-79. La mateixa autora
aborda una nova tipologia de conflictes
des de la perspectiva de lautonomia de
la voluntat, una construcci que invita a
la reflexi: M. P. DIAGO DIAGO, El islam
en Europa y los conflictos ocultos en
el mbito familiar, a REEI, vol. 2/2015,
pg. 1-29.
(23) Aix, per exemple, i sense nim exhaustiu, els art. 970 i 971 CC socupen de lextinci de la reserva abans de la mort del
cnjuge bnube; els art. 974, 975 i 966
CC, dels efectes de lalienaci de bns
abans i desprs de repetir npcies, i els
art. 977 i 978 CC es destinen a determinar les obligacions del bnube en repetir
npcies, amb especial rellevncia de la
constituci dhipoteca en garantia de
la restituci de bns reservables, en els
termes que es regulen a la Llei i el Reglament hipotecaris.
(24) Cal destacar que la reserva analitzada en
aquest comentari no t res a veure amb
les reserves hereditries prpies daltres
ordenaments jurdics en qu, amb aquesta expressi, salludeix a una instituci de
caracterstiques i funci similars a les legtimes que coexisteixen en els diferents
drets civils espanyols.
79
Laudes zombis: la necessria unificaci dels criteris sobre

reconeixement i execuci de laudes arbitrals anullats a la
seu de larbitratge
Jos Ignacio Garca Cueto
Advocat
Felipe Nazar Pagani
Advocat
Juan Manuel Soriano Llobera
Doctor en Dret i Economia
Jaume Roig Hernando
Doctor en Economia(1)
SUMARI
I.
II.
III.
IV.
V.
I.
INTRODUCCI
LA CONVENCI DE NOVA YORK I
LA CONVENCI DE PANAM TENEN UN CARCTER PERMISSIU
IMPORTNCIA DE LA SEU DE
LARBITRATGE?
ANLISI JURISPRUDENCIAL
CONCLUSIONS
INTRODUCCI
A Yukos Capital SARL c. OJSC Rosneft Oil

Company [2014] EWHC 2188 (Comm.) (3 de
juliol de 2014) (Yukos), el Tribunal Suprem
de Justcia (Divisi Tribunal de la Reina) dAnglaterra i Galles va analitzar les dues qestions preliminars segents en el context de la
gaireb interminable disputa existent entre
Yukos Capital SARL i OJSC Rosneft Oil Co.:
i) Si sota la Common Law un tribunal estaria impedit de reconixer i executar un
laude anullat a la seu de larbitratge.
80
ii) Si sota la llei russa i/o la llei anglesa

un tribunal t la facultat de reconixer i decretar el pagament dinteressos emanats dun laude sense que
aquests hagin estat establerts expressament en la decisi arbitral(2).
El primer interrogant presenta la
qesti relativa al reconeixement i lexe-
cuci de laudes arbitrals anullats al pas

de la seu, objecte del present treball.
A Yukos, Yukos Capital va sollicitar el
reconeixement i lexecuci de quatre laudes dictats per tribunals amb seu a Moscou, que van ser anullats posteriorment
pel Tribunal dArbitratge de la seu (Moscow Arbitrazh Court). La requeridora va fo-
LA NOTARIA |
| 3/2015
Laudes zombis: la necessria unificaci dels criteris sobre reconeixement
namentar la seva sollicitud en la Convenci de Nova York sobre el Reconeixement

i lExecuci de Sentncies Estrangeres de
1958 (Convenci de Nova York o CNY).
Al seu torn, Rosneft va basar la seva
defensa en el principi ex nihilo nil fit
(res prov del no-res). Rosneft va argumentar que la llei anglesa no reconeix
el concepte de procediments arbitrals
flotant al firmament transnacional, sense
connexi amb una jurisdicci domstica(3),
i que, en vista de la seva anullaci per tribunals russos, els laudes sn ara inexistents dacord amb la llei russa (aplicable a
lespcie), igual que s inexistent qualsevol obligaci dexecutar-los.
El Tribunal Suprem de Justcia va resoldre que un tribunal, coneixent del reconeixement i lexecuci dun laude anullat, no
hauria destar obligat a reconixer la decisi
danullaci dun tribunal estranger, i podr
considerar si aquest ltim ha ofs principis
bsics dhonestedat, justcia natural i concepcions domstiques dordre pblic(4). Considerant aix, el Tribunal va resoldre que no
existeix un principi dex nihilo nil fit que
preclogui el reconeixement i lexecuci de
laudes anullat, i que, en general, un tribunal
angls tindr jurisdicci per ordenar el reconeixement i lexecuci dun laude, malgrat
la seva anullaci per un tribunal estranger(5).
Les ltimes decisions suposen un

distanciament del Regne Unit i Estats
Units de la que ha estat la tendncia
majoritria fins ara: que un laude
anullat a la seu de larbitratge no
ser susceptible de reconeixement i
execuci en una altra jurisdicci
No hi ha una posici consolidada pel
que fa a lexecutivitat dun laude que ha
estat anullat a la seu arbitral. Yukos no s
lnica decisi en aquest sentit dictada en
una jurisdicci de Common Law.
Recentment, el Tribunal del Districte
Sud de Nova York va confirmar un laude
anullat a la seu a Corporacin Mexicana
de Mantenimiento Integral, S. de R. L. de C.
V., c. Pemex Exploracin y Produccin, 10
Civ. 206 (AKH) (Commisa). A Commisa, la
part requeridora va sollicitar el reconeixement i lexecuci dun laude CCI per un
valor aproximat de 400 milions de dlars.
LA NOTARIA |
| 3/2015
FITXA TCNICA
Resum: s pretensi daquest treball analitzar la qesti relativa al reconeixement i lexecuci de
laudes arbitrals anullats al pas de la seu de larbitratge. Les ltimes decisions suposen un distanciament del Regne Unit i Estats Units de la que ha estat la tendncia majoritria fins ara: que un
laude anullat a la seu de larbitratge no ser susceptible de reconeixement i execuci en una altra
jurisdicci.
Paraules clau: Arbitratge, laude arbitral, reconeixement i execuci de laudes.
Abstract: The purpose of this work is to examine the matter relating to the recognition and enforcement of arbitral awards that have been cancelled in the country where the arbitration was
held. Recent decisions have seen the United Kingdom and United States distance themselves from
what had hitherto been a majority trend: that an award cancelled in the country where the arbitration was held cannot be recognized and enforced in another jurisdiction.
Keywords: Arbitration, arbitral award, recognition and enforcement of awards.
El Tribunal de Nova York va estimar que la

decisi danullaci del laude pel Tribunal
dApellacions de Mxic va violar nocions
bsiques de Justcia(6).
Les decisions esmentades suposen un
distanciament del Regne Unit i Estats Units
de la que ha estat la tendncia majoritria
fins ara: que un laude anullat a la seu de
larbitratge no ser susceptible de reconeixement i execuci en una altra jurisdicci.
Molts autors han tractat la temtica
posicionant-se en un sentit o altre. Arran
daquestes noves decisions, els autors han
ideat aquest treball amb la finalitat de resumir el posicionament que diverses jurisdiccions han tingut quan sels ha presentat una
sollicitud de reconeixement i execuci dun
laude que havia estat anullat prviament a
la seu de larbitratge. Per aix, el seu objectiu
no s aprofundir en la discussi existent.
II.
LA CONVENCI DE NOVA YO
RK I LA CONVENCI DE PANA
M TENEN UN CARCTER PER
MISSIU
La CNY, feta a Nova York el 10 de juny

de 1958, s el conveni internacional de
referncia en matria de reconeixement
i execuci de laudes arbitrals.
Fins ara, sn 153 els estats contractants de la CNY(7), fet que la converteix en
un dels instruments internacionals ms
exitosos en existncia i en un dels pilars
del trnsit lliure de laudes arbitrals.
El Tribunal Suprem dels Estats Units
va afirmar que:
[L]a meta de la Convenci [de Nova

York], i el propsit principal subjacent
a la seva adopci i implementaci per
part dels Estats Units, va ser fomentar
el reconeixement i lexecuci dacords
darbitratge comercial en contractes,
com tamb unificar els estndards pels
quals els acords darbitratge sn observats i els laudes arbitrals reconeguts als
pasos signataris(8).
La CNY imposa obligacions als jutges
del lloc dexecuci del laude (jurisdiccions secundries), per no sobre els tribunals de la seu de larbitratge (jurisdicci
principal)(9).
Al seu art. V, la CNY estableix les causes taxades per oposar-se a una sollicitud
de reconeixement i execuci dun laude
estranger. Lart. V(1) CNY confereix discrecionalitat als tribunals de les jurisdiccions
secundries per reconixer i executar un
laude anullat al pas de la seu. En aquest
sentit, la norma esmentada disposa:
Noms es podr denegar el reconeixement i lexecuci de la sentncia
a instncia de la part contra la qual s
invocada, si aquesta part prova davant
lautoritat competent del pas en el qual
es demana el reconeixement i lexecuci:
e) Que la sentncia encara no s obligatria per a les parts o ha estat anullada o
suspesa per una autoritat competent del
pas en el qual, o segons la llei del qual,
ha estat dictada aquesta sentncia.
La CNY utilitza la veu podr en quatre
de les cinc versions autntiques del text:
mandar, angls, rus i espanyol. Lnica versi que cont una redacci diferent s la
81
Doctrina
entre la seu de larbitratge i el procs arbitral.
Una de les qestions ms controvertides sobre la matria s la referida al rol de
la seu arbitral. En aquest sentit, existeixen
dues posicions diametralment oposades (14).
La primera: la selecci duna seu arbitral s lequivalent a la selecci dun frum
domstic. Per aix, la selecci va de la m
de la llei del lloc en el qual governa lacord
darbitratge, ja sigui directament o designant la llei aplicable; la composici del tribunal; el procediment, i la forma del laude.
El Tribunal de la seu de larbitratge t un
rol de supervisi. Aquesta perspectiva s
predominant a Anglaterra, per exemple.
francesa, que estableix que els laudes ne

seront refuses, s a dir, que no seran rebutjats. En qualsevol cas, sha dit que per a un
lector francs no s impossible veure larticle
V(1) com a permissiu, on el noms serveix el
propsit de limitar les possibles causes per denegar el reconeixement [del laude](10).
La inclusi de la paraula podr a lart.
V(1) CNY no va ser accidental, com confirmen els travaux prparatoires, on es
constata la proposta dinclusi de la paraula shall (haur de), que ni tan sols es va
arribar a discutir(11).
Lanlisi que sacaba defectuar respecte de ls de la paraula podr a la CNY
tamb s vlid per a lart. 5 de la Convenci de Panam, que disposa:
Noms es podr denegar el reconeixement i lexecuci de la sentncia,
a sollicitud de la part contra la qual s
invocada, si aquesta prova davant lautoritat competent de lEstat en el qual es
demana el reconeixement i lexecuci
(mfasi agregat)(12).
Rellevant tamb per a la matria, lart.
VII CNY cont una clusula de la llei ms favorable, que estableix que les disposicions
de la convenci [no] privaran cap de les
parts interessades de qualsevol dret que pogus fer valer una sentncia arbitral en la forma i la mesura admeses per la legislaci o els
tractats del pas on aquesta sentncia sinvoqui. El llenguatge clar de larticle transcrit
confirma que la CNY constitueix un estndard mnim, dit duna altra manera, un terra
i no un sostre, respecte del reconeixement i
lexecuci de laudes arbitrals.
82
En resum, la CNY parteix de tres principis rectors: (i) el de presumpci de validesa i executorietat dun laude arbitral,
plasmat a lart. III del mateix, que obliga
els estats que en sn part a reconixer i
executar els laudes coberts per la CNY; (ii)
el principi dexcepcionalitat: la denegaci
del reconeixement i lexecuci dun laude
ha de ser excepcional, i (iii) el principi de
favorabilitat, en virtut del qual la CNY no
s aplicable quan hi hagi una norma ms
favorable(13).
Sembla raonable afirmar que tant la

CNY com la Convenci de Panam
sn permissives perqu deixen la
decisi sobre el reconeixement
i lexecuci dun laude anullat
a la jurisdicci primria a la
discrecionalitat dels tribunals de les
jurisdiccions secundries
Segona concepci: els laudes estan

deslocalitzats. La deslocalitzaci del laude permet a cada Estat acceptar o no la
validesa dun laude al seu territori(15). Aix
basat en el fet que la seu de larbitratge s
elegida principalment per motius de convenincia i, per tant, el tribunal arbitral no
t connexi amb els tribunals de la seu.
Els rbitres deriven les seves facultats de
lacord arbitral i no de lEstat en el qual
t seu larbitratge. Per aix, lEstat en el
qual se sollicita el reconeixement i lexecuci pot no tenir en consideraci la nullitat decretada a la seu de larbitratge(16).
Aquesta perspectiva s predominant a
Frana, per exemple.
La posici que sadopti en aquest punt
s rellevant per al tema que ens convoca.
En relaci amb la primera posici, assumir que el laude arbitral rep la seva fora vinculant a partir de la connexi amb
un Estat; si va ser anullat pels tribunals
daquest Estat, en principi, no seria susceptible de reconeixement i execuci, ja
que s un laude inexistent.
Per aix, sembla raonable afirmar que

tant la CNY com la Convenci de Panam
sn permissives perqu deixen la decisi
sobre el reconeixement i lexecuci dun
laude anullat a la jurisdicci primria a la
discrecionalitat dels tribunals de les jurisdiccions secundries.
Pel que fa a la segona posici, si els

rbitres no tenen un frum (s a dir,
larbitratge s deslocalitzat), la possible
declaraci de nullitat dun laude pels tribunals de la seu no tindria cap efecte respecte de la sollicitud de reconeixement i
execuci del laude als tribunals del pas
dexecuci.
III.
Ats que, segons es veur, la gran

majoria de les jurisdiccions dna consideraci als tribunals de la seu arbitral, la
premissa relativa a la importncia de la
selecci de la seu segueix essent verita-
IMPORTNCIA DE LA SEU DE
LARBITRATGE?
La importncia de la seu de larbitratge dependr de com sentn la relaci
LA NOTARIA |
| 3/2015
ble i hauria de donar-se prioritat a jurisdiccions en les quals sigui previsible que
el sistema judicial donar valor al carcter
final dun laude. Tamb ser rellevant, en
una segona etapa, la selecci del frum
de compliment, i es donar prioritat, si s
possible, a Frana, Pasos Baixos i, potser
ara tamb, al Regne Unit i els Estats Units.
IV.
1.
ANLISI JURISPRUDENCIAL
Estats Units (Nova York i Districte
de Colmbia)
Els tribunals dels Estats Units han

tingut una postura canviant al llarg del
temps, en funci del tribunal davant el
qual sha presentat el reconeixement i
lexecuci del laude anullat. En un inici,
alguns tribunals semblaven favorables
a lexecuci dun laude arbitral, malgrat
haver estat anullat. Posteriorment, per,
altres tribunals han dictat resolucions en
ambds sentits. Per aix, no hi ha un criteri daproximaci uniforme en aquesta
jurisdicci.
(i) Commisa. Commisa s la filial mexicana duna empresa americana que, lany
1997, va celebrar un contracte amb Pemex Exploracin y Produccin (PEP) per
a la construcci de dues plataformes de
gas natural lluny de la costa. El contracte
estava sotms a la llei mexicana i les parts
van pactar que qualsevol possible disputa seria resolta mitjanant arbitratge amb
seu a la Ciutat de Mxic. En el moment de
celebrar el contracte, PEP estava facultada per convenir arbitratge.
A finals del 2004, Commisa va iniciar
un arbitratge contra PEP invocant incompliments contractuals. PEP, al seu torn, va
informar Commisa que havia iniciat un
procediment administratiu davant els tribunals mexicans per obtenir la rescissi
del contracte. PEP va obtenir pronunciaments favorables dels tribunals domstics mentre larbitratge encara es trobava
pendent, de manera que no van abordar
el punt de larbitrabilitat de la disputa.
Valent-se daquestes decisions, PEP va
oposar lexcepci de res judicata per impedir que el tribunal arbitral conegus
els mrits del cas, excepci que va ser
rebutjada. Ms tard, lany 2007, Mxic va
passar legislaci establint que la rescissi
administrativa de contractes no podia ser
objecte darbitratge.
LA NOTARIA |
| 3/2015
El 2009, la majoria del tribunal arbitral

va decidir a favor de Commisa, que va
buscar obtenir la confirmaci del laude
davant del Tribunal del Districte Sud de
Nova York. La confirmaci va ser conferida el 2010. Gaireb en parallel, PEP va
obtenir la declaraci danullaci del laude el 2011, fonamentada en consideracions dordre pblic relatives a la inarbitrabilitat de la disputa.
El Tribunal dApellacions del Segon
Circuit va anullar la decisi del Tribunal
del Districte Sud i li va remetre novament
el cas, aquest cop per decidir si el laude
podia ser confirmat desprs de lanullaci al pas de la seu.
El Tribunal del Districte Sud de Nova

York va considerar tant la Convenci
de Panam com la CNY, i en va
destacar la similitud. En particular,
el tribunal es va centrar en ls de la
paraula podr en ambds instruments,
i va destacar la discrecionalitat de qu
gaudeix per decidir sobre lexecuci
dun laude anullat
El Tribunal del Districte Sud de Nova
York va considerar tant la Convenci de
Panam com la CNY, i en va destacar la
similitud. En particular, el tribunal es va
centrar en ls de la paraula podr en ambds instruments, i va destacar la discrecionalitat de qu gaudeix per decidir sobre
lexecuci dun laude anullat. En lanlisi,
el tribunal es va centrar en tres casos:
a) Chromalloy Aeroservices, 939 F. Supp.
907 (DDC 1996). El Tribunal del Districte de Colmbia va confirmar un laude
arbitral anullat a Egipte bastant-se en
el fet que lacord darbitratge impedia
a les parts apellar davant els tribunals
egipcis i, per tant, el reconeixement de
la decisi danullaci del tribunal egipci seria contrari a la poltica afavorint
un laude final i vinculant en disputes
comercials, existent als Estats Units.
b) Baker Marine (Nig.) Ltd. c. Chevron (Nig.)
Ltd., 191 F.3d 194 (2d Cir. 1999). Aquestes decisions tenen origen en dos arbitratge amb seu a Lagos, Nigria. El
contracte i la clusula arbitral estaven
subjectes a la llei nigeriana. La disputa
es refereix a lincompliment dun contracte de prestaci de serveis. Els dos

laudes dictats van ser anullats pels
tribunals nigerians. Baker Marine va
sollicitar-ne el reconeixement a Nova
York, que va ser denegat pel tribunal
de districte en un laude confirmat pel
Segon Circuit. El tribunal va rebutjar
laplicaci de la FAA, ja que les parts
havien pactat com a llei aplicable la llei
de Nigria, recordant que [e]l propsit primordial de la FAA [Federal Arbitration Act] s assegurar que els acords
privats per arbitrar siguin executats
dacord amb els seus termes. Respecte del terme podr, el tribunal va fer
present que la part requeridora no va
argumentar que la decisi danullaci
fos contrria a la llei nigeriana o alguna
una altra ra per la qual aquesta decisi no hauria de ser considerada.
c) TermoRio SAESP c. Electranta SP, 487 F.
3d 928 (DC Cir. 2007). En aquest cas, resolt pel mateix tribunal que va conixer
Chromalloy, el circuit del Districte de
Colmbia va denegar lexecuci dun
laude anullat a la seu (Colmbia), ats
que res indicava que la decisi judicial
estrangera estigus viciada [tainted].
El tribunal va reconixer que un laude
anullat no s executable, a no ser que
aquesta anullaci sigui repugnant a
nocions fonamentals del que s decent
als Estats Units, essent aquest el punt
fonamental de la decisi.
A Commisa, el Tribunal del Districte
Sud de Nova York va reafirmar lexistncia
de discrecionalitat, per destacant que
aquesta t un mbit restringit. Seguint
Baker Marine i TermoRio (especialment
aquesta ltima), va establir que lestndard per executar un laude anullat s que
la decisi danullaci ha de ser repugnant
a nocions fonamentals del que s decent
als Estats Units o haver violat nocions bsiques de Justcia, estndard que el tribunal
va estimar satisfet amb laplicaci retroactiva de legislaci prohibint a PEP convenir
arbitratge, la qual cosa li estava permesa
quan es va celebrar lacord darbitratge.
(ii) Karaha Bodas Co. c. Pertamina (2003).
Aquesta decisi t origen en un arbitratge amb seu a Ginebra, Confederaci Sussa, entre una societat del
Regne Unit i una companyia estatal
dIndonsia. Un tribunal a Sussa va
denegar la sollicitud danullaci
83
Doctrina
Sussa s un laude internacional, que no es
troba integrat en el sistema legal daquest
pas, per la qual cosa es mant existent fins
i tot si s anullat, de manera que el seu reconeixement a Frana no s contrari a lordre
pblic internacional(22).
El principi Hilmarton tamb va ser seguit pel Tribunal dApellacions de Pars
a Chromalloy Aeroservices c. la Repblica
rab dEgipte (1996), on, juntament amb
reiterar la internacionalitat dun laude arbitral i la falta de connexi jurdica amb
la seu, va establir que un laude anullat
pot ser reconegut a Frana sempre que
compleixi amb els estndards francesos
perqu en procedeixi el reconeixement.
presentada per la part demandada,

anullaci que s va ser declarada per
un tribunal a Indonsia, i es va prohibir, a ms, lexecuci del laude. Karaha Bodas va sollicitar el reconeixement i lexecuci del laude als Estats
Units, que va ser atorgat pel Tribunal
dApellacions del Cinqu Districte,
fonamentada en les raons segents:
a) que lart. V(1)(e) CNY li atorga una
mplia discrecionalitat, i b) que la CNY
sembla acceptar el forum shopping.
2.
Regne Unit
Els tribunals del Regne Unit semblen

favorables a permetre el reconeixement i
lexecuci de laudes anullats a la seu de
larbitratge.
Els fets subjacents i el raonament del
tribunal britnic a Yukos han estat desenvolupats prviament en aquest treball(17).
Una decisi judicial de data de 19 de
febrer de 2015 va reviure la discussi al
Regne Unit. A Malicorp, un tribunal comercial va deixar sense efecte una ordre dexecuci dictada ex parte per un Jutge, sota la
condici que la part demandada (Egipte)
tingus loportunitat de buscar lanullaci
daquesta ordre amb posterioritat.
En la seva decisi, el tribunal comercial consigna que ls de la veu podr a
la secci 103(2) de la Llei anglesa dArbitratge (equivalent a lart. V CNY) confereix
discreci a un tribunal per decidir sobre
lexecuci dun laude anullat per una autoritat competent(18).
84
En relaci amb el precedent establert

per Yukos, el tribunal comercial va declarar
que la decisi danullaci del laude dictada per un tribunal del Caire hauria de ser
respectar, llevat que ofengui principis bsics dhonestedat, justcia natural i concepcions domstiques dordre pblic(19).
El destacable de la decisi dictada a
Malicorp s que, si b el laude prviament
anullat no va ser executat al Regne Unit,
tant la facultat dun tribunal per fer-ho
com lestndard establert a Yukos van ser
reconeguts i confirmats expressament.
3.
Frana
Els tribunals francesos semblen favorables a permetre el reconeixement i

lexecuci de laudes anullats a la seu de
larbitratge.
En efecte, la promulgaci del Nou Codi de Procediment Civil francs (NCPC) va
portar un canvi de posicionament a lhora
dabordar el reconeixement i lexecuci de
laudes anullats (20). La totalitat de les decisions judicials dictades pels tribunals francesos amb posterioritat al NCPC shan basat
en el denominat principi Hilmarton. A Hilmarton es va establir que un laude anullat
a la seu encara pot ser reconegut i executat pels tribunals francesos(21). I no noms
aix: els tribunals francesos van anar ms
lluny, en establir que un segon laude dictat en el mateix cas postanullaci del laude original no podia ser executat, ats que
el primer laude anullat havia produt res
judicata. El Tribunal Suprem va exposar en
aquest punt que el [primer] laude dictat a
Casos anteriors a lestabliment del

principi Hilmarton confirmen la posici
proarbitratge de la Judicatura francesa
des del dictat del NCPC, cos legal que ha
estat considerat una llei ms favorable, en
termes de lart. VII CNY.
A Frana, el Tribunal de la Gran

Instncia va establir que lanullaci
a Rssia no era suficient per denegar
el reconeixement del laude a Frana,
afegint que el laude era vlid i va
ser obtingut de conformitat amb els
acords contractuals de les parts, de
manera que havia de ser reconegut i
executat
Per exemple, a Pabalk Ticaret Ltd. Sirketi c. Norsolor SA (1984), on el laude dictat
en un arbitratge amb seu a Viena va ser
parcialment anullat pels tribunals austracs, malgrat el qual el Tribunal de Cassaci francs va decretar-ne el reconeixement i lexecuci, en aplicaci de lart. VII
CNY, estimant que lart. 1502 NCPC constitua una llei ms favorable respecte de
lart. V CNY(23). La mateixa interpretaci va
sostenir-se a Polish Ocean Lines c. Jolasry
(1993), on els tribunals francesos van desestimar la decisi danullaci i una ordre
de no execuci dictades pels tribunals de
Polnia, seu de larbitratge.
La importncia del NCPC i el fet que
aquest reculli els principis fonamentals
de la Llei dArbitratge francesa van ser
confirmats a International Bechtel Co. Ltd.
c. el Departament dAviaci Civil del Govern
LA NOTARIA |
| 3/2015
de Dubai (2004), on el Tribunal dApellacions de Pars va declarar que un dels

objectius del NCPC va ser leliminaci
dobstacles per a lefectivitat dels laudes
internacionals, afegint que una decisi
danullaci pels tribunals dels Emirats
rabs Units no tenia efecte vinculant sobre els tribunals de Frana.
La decisi ms recent dictada a la jurisdicci francesa va ser la dictada pel Tribunal de la Gran Instncia a Nikolay Maximov
c. Novolipetsky Steel Mill (2012), en la qual
el senyor Maximov va buscar el reconeixement i lexecuci a Frana dun laude per
300 milions de dlars americans dictat a
favor seu per un tribunal arbitral amb seu
a Moscou, que va ser anullat pels tribunals
locals. El Tribunal de la Gran Instncia va
establir que lanullaci a Rssia no era suficient per denegar el reconeixement del
laude a Frana, afegint que el laude era vlid i va ser obtingut de conformitat amb els
acords contractuals de les parts, de manera que havia de ser reconegut i executat.
4.
Pasos Baixos
Els tribunals dels Pasos Baixos tenen

una aproximaci a la matria semblant als
tribunals francesos, i semblen favorables
a permetre el reconeixement i lexecuci
de laudes anullats a la seu de larbitratge.
A Yukos Capital SARL c. OJSC Rosneft
Oil Co. (2009), Yukos Capital va sollicitar
el reconeixement i lexecuci als Pasos
Baixos de quatre laudes arbitrals prviament anullats a Rssia, seu de larbitratge. Concedint la sollicitud, el Tribunal
dApellacions dmsterdam va esgrimir
les raons segents: (i) que, dacord amb
la CNY, els tribunals dels Pasos Baixos no
estaven obligats a reconixer les resolucions danullaci dictades pels tribunals de
Rssia, i (ii) que era altament probable que
les resolucions judicials russes anullant els
laudes arbitrals fossin el resultat duna justcia que podia ser qualificada com a parcial i dependent, clarament influenciada per
la campanya orquestrada per la Federaci
Russa en contra del reclamant.
No obstant aix, hi ha diferncies entre els Pasos Baixos i Frana. A Nikolay
Maximov c. Novolipetsky Steel Mill (2012),
el Tribunal dApellacions dmsterdam,
matisant la resoluci de Yukos c. Rosneft,
va denegar el reconeixement i lexecuci
del laude arbitral en aplicaci de lart. V
LA NOTARIA |
| 3/2015
CNY, sostenint que el reconeixement i

lexecuci dun laude anullat havia de
ser rebutjat, llevat que fos el resultat dun
judici injust i parcial.
5.
Federaci Russa
Els tribunals russos semblen contraris a

permetre el reconeixement i lexecuci de
laudes arbitrals anullats a la seu de larbitratge, per ser contrari a lordre pblic rus.
La decisi dels tribunals russos a Ciments
Franais c. Sibirskiy Cement va generar la sensaci que Rssia estava adoptant una teoria
deslocalitzada de larbitratge, semblant a la
francesa. Aix perqu el Tribunal dArbitratge de Kemerovo va accedir a atorgar reconeixement i execuci a un laude anullat pels
tribunals de la seu, Turquia.
Un any ms tard, per, el Tribunal
Suprem dArbitratge va acollir el recurs
dapellaci interposat en contra de la decisi de primera instncia i va denegar el
reconeixement del laude fonamentat en
el fet que el reconeixement dun laude
estranger anullat pels tribunals nacionals
seria contrari a lordre pblic nacional rus.
6.
Repblica de Xile
Els tribunals xilens semblen ser contraris a permetre el reconeixement i lexecuci de laudes arbitrals anullats a la seu
de larbitratge.
En la decisi a EDFI Internacional SA c.
Endesa Internacional SA and YPF SA (2011),
el Tribunal Suprem xil va sostenir que un
laude anullat al pas de la seu no s susceptible de reconeixement i execuci a Xile. El
laude lexecuci del qual es pretenia va ser
dictat a Argentina, seu arbitral, i les dues
parts, en el procs, van sollicitar-ne lanullaci davant el Tribunal dApellacions de
Buenos Aires, que, per tant, el va declarar
nul. LEDFI va buscar executar el laude a
Frana, Estats Units (Delaware) i Xile.
El Tribunal Suprem xil va considerar
que, havent-se provat la causal danullaci del laude, existia una causal suficient
per denegar el reconeixement i lexecuci
del laude, per faltar el requisit defectivitat establert a lart. 246 del Codi de Procediment Civil (norma que estableix que
requereix un doble exequtur, en els
termes segents: Lautenticitat i efectivitat dun laude haur de ser provada per un
tribunal superior de la seu de larbitratge).
La decisi en qesti no va considerar

la naturalesa permissiva (podr) de la CNY
i de la Convenci de Panam, i sembla haver assumit que, ms que un exercici de
discrecionalitat, estava en la necessitat
(haur de) de rebutjar el reconeixement
i lexecuci dun laude anullat. Comentari apart mereix el fet que el tribunal hagi
fonamentat la seva decisi, almenys en
part, en el requeriment de doble exequtur, ats que s clar que la CNY va derogar
qualsevol vestigi daquest requisit(24).
7.
Regne de Blgica
Els tribunals belgues semblen ser favorables a permetre el reconeixement i

lexecuci de laudes arbitrals anullats en
la seu de larbitratge.
En la seva decisi a Sonatrach c. Ford,
Bacon and Davis Inc. (1988), el Tribunal
dApellacions de Blgica va desestimar
la sollicitud dapellaci contra la decisi
dictada pel Jutge de Primera Instncia
datorgar reconeixement i execuci a un
laude amb seu a Algria i anullat pels Tribunals dApellacions dAlgria (25).
El Jutjat de Primera Instncia havia
denegat loposici a la sollicitud de negar reconeixement i execuci al laude
anullat bastant-se en el fet que la part
opositora no havia esgrimit cap causal
vlida, sota lart. 1723 del Codi Processal
belga. Aquest cos legal no contemplava
com a causa doposici al reconeixement
i lexecuci que el laude hagus estat
85
Doctrina
laude. Duna banda, a Frana, lelecci de
la seu no t ms efectes que la cerca de
convenincia. Daltra banda, aquesta vinculaci s molt ms forta al Regne Unit.
La resposta sobre la possibilitat

de reconeixement i execuci dun
laude anullat a la seu dependr de
diversos factors. El principal ser
laproximaci que els tribunals
daquesta jurisdicci realitzin a la
vinculaci de la seu de larbitratge
amb el sistema estatal de la seu de
larbitratge
anullat pels tribunals de la seu de larbitratge. A ms, i en haver estat sollicitada

lexecuci sobre la base de la CNY, el Jutjat de Primera Instncia va recalcar que
Algria no shavia adherit a aquest tractat
internacional ni en el moment en qu es
va dictar el laude, ni quan va ser anullat.
8.
ustria
Els tribunals austracs semblen ser favorables a permetre el reconeixement i

lexecuci de laudes arbitrals anullats en
la seu de larbitratge.
En la decisi a Kajo-Erzeugnisse Essenzen
GmbH c. DO Zdravilisce Radenska (1999), el
Tribunal Suprem dustria va estimar una
sollicitud de reconeixement i execuci
dun laude anullat a la seu de larbitratge
(Eslovnia). El Tribunal Suprem dEslovnia
havia anullat el laude basant-se en el fet
que era contrari al seu ordre pblic.
El Tribunal Suprem austrac, en estimar la sollicitud de reconeixement i execuci, va esgrimir que el motiu pel qual
shavia anullat el laude (ser contrari a lordre pblic de la seu de larbitratge) no era
una causal doposici al reconeixement i
lexecuci del laude sota el Dret austrac
ni sota el Dret de la Uni Europea(26).
9.
Regne dEspanya
A Espanya, la jurisprudncia no sha

pronunciat encara sobre aquesta qesti.
86
Lnic cas que els autors han identificat va ser resolt pel Jutjat de Primera Instncia de Rub (2007).
En la decisi, el Jutjat de Primera Instncia de Rub va estimar el reconeixement i lexecuci dun laude amb seu de
larbitratge a Frana, malgrat que havia
estat interposat un recurs danullaci a la
seu de larbitratge(27).
V.
CONCLUSIONS
Lobtenci dun laude arbitral favorable pot representar la victria en una batalla, per no necessriament el final de
la guerra. En la gran majoria dels casos,
el compliment per les parts s voluntari.
No obstant aix, hi ha casos clebres que
reten compte de la quantitat dobstacle
que una part vencedora en la disputa pot
veures exposada a sortejar abans de rebre all a qu el laude arbitral va determinar que est facultada. Lanullaci del
laude i les preguntes consegents relatives a la seva execuci sn dos daquests
obstacles.
La resposta sobre la possibilitat de reconeixement i execuci dun laude anullat a la seu dependr de diversos factors.
El principal ser laproximaci que els tribunals daquesta jurisdicci realitzin a la
vinculaci de la seu de larbitratge amb el
sistema estatal de la seu de larbitratge.
Com hem exposat, laproximaci varia
en funci de la jurisdicci en la qual sollicitem el reconeixement i lexecuci del
No obstant aix, decisions com Yukos,

al Regne Unit, o Commisa, als Estats Units,
plantegen linterrogant sobre si lassumpci duna posici respecte de la localitzaci o la deslocalitzaci de larbitratge s
realment determinant per decidir sobre
el reconeixement dun laude anullat, o
si, per contra, lmfasi ha de posar-se en
consideracions que la comunitat internacional ha identificat com a principis bsics
dhonestedat, justcia natural i concepcions
domstiques dordre pblic o, simplement,
com a nocions bsiques de justcia.
Els instruments que regulen el trnsit
lliure de laudes internacionals permeten,
certament, lexercici de discrecionalitat
per part dels tribunals del lloc dexecuci. Aquestes podran (o no) denegar el
reconeixement i lexecuci dun laude
anullat. Som lluny, per, de poder dir que
totes les jurisdiccions secundries estaran
disposades a efectuar la seva prpia anlisi sobre ladequaci de decisions danullaci a les jurisdiccions primries.
Lexercici de discrecionalitat s
consistent amb larquitectura
del sistema de compliment
internacional. No obstant aix,
es pot argir que aquest genera
incertesa i incita el forum shopping
Lexercici de discrecionalitat s consistent amb larquitectura del sistema de compliment internacional. No obstant aix, es
pot argir que aquest genera incertesa i
incita el forum shopping(28), i llavors es plan-
LA NOTARIA |
| 3/2015
teja la pregunta respecte de quins sn els

valors que han de prevaler: certesa i respecte per les jurisdiccions locals o un possible
major grau dincertesa, amb un consegent
major grau de revisi de possibles abusos
que siguin contraris als que avui sn percebuts com a estndards mnims de Justcia
per la comunitat internacional.
Segons lopini dels autors, buscar
unificar posicions respecte de la (des)localitzaci de larbitratge no noms sembla
una tasca titnica, sin tamb ineficient.
En canvi, lestabliment de principis bsics de justcia i procs degut sembla no
noms ms assolible, sin tamb ms desitjable. En aquest sentit, ms enll de la
posici que es tingui sobre la relaci entre
un procediment arbitral i la seu, pocs podran discutir que el reconeixement dun
laude anullat per raons que repugnin les
nocions ms bsiques de justcia i procs
degut hauria destar disponible per a la
part agreujada. El segent grau de desenvolupament haur de ser, per tant, dotar
dun contingut ms precs les nocions de
principis bsics dhonestedat, justcia natural i concepcions domstiques dordre pblic, nocions bsiques de Justcia o altres
formulacions en el mateix sentit.
(1) Jos Ignacio Garca Cueto s Advocat a Clifford Chance US LLP, rea dArbitratge Internacional. Adms com a Advocat al Regne
dEspanya i a Nova York. Mster en Dret per
la Universitat de Georgetown, certificat en
Arbitratge Internacional i Resoluci de Disputes. Les visions expressades en aquest
Article sn les de lautor, exclusivament, i
no necessriament representen les visions
de tercers o de Cliord Chance US LLP.
Felipe Nazar s un Advocat especialitzat
en resoluci de disputes internacionals.
Adms a Nova York i Xile. Mster en Dret
per la Universitat de Nova York.
El Dr. Juan Manuel Soriano Llobera s
doctor en Dret i doctor en Economia i s
membre del Department of Management,
Universitat Politcnica de Catalunya.
(2) El Dr. Jaume Roig Hernando s doctor en
Economia i forma part del Research and
Development Centre for Companies Improvement and Innovation (CERpIE), Universitat Politcnica de Catalunya. (2)
Yukos, 8 (The parties then agreed on the
trial of further preliminary issues: (a) whether the ex nihilo nil fit principle precluded
the enforcement of the Awards in the light
of the Set-aside Decisions, and (b) the availability of an award of interest under Russian and/or English law).
LA NOTARIA |
| 3/2015
(3) Ibd., 10 (English law does not recognize

the concept of arbitral procedures floating
in the transnational firmament, unconnected with any municipal system of law).
(4) Ibd., 20. Tant la facultat dun tribunal per
reconixer un laude anullat com, tamb, lestndard establert a Yukos van ser
recollits en una sentncia recent dictada
a Malicorp Ltd. c. Government of the Arab
Republic of Egypt & Ors [2015] EWHC 361
(Comm.) (19 de febrer de 2015) (Malicorp).
(5) Ibd., 22. Respecte del reclam per interessos, el tribunal va determinar que els
interessos provinents dels laudes anteriors a latorgament dun exequtur no
podien ser pagats, mentre que les quantitats reclamades davant dels tribunals
anglesos s que donarien lloc al pagament dinteressos. Ibd., 81.
(6) Commisa, pg. 2 (I hold, for the reasons
discussed below, that the Eleventh Collegiate Court decision violated basic notions of
justice in that it applied a law that was not in
existence at the time of the parties contract
was formed and left COMMISA without an
apparent ability to litigate its claims).
(7) Vegeu http://www.uncitral.org/uncitral/
en/uncitral_texts/arbitration/NYConvention_status.html.
(8) Scherk c. Alberto-Culver Co., 417 US 506,
520 n. 15 (1974) (The goal of the Convention, and the principal purpose underlying
American adoption and implementation of
it, was to encourage the recognition and enforcement of commercial arbitration agreements in international contracts and to
unify the standards by which agreements to
arbitrate are observed and arbitral awards
are enforced in the signatory countries).
(9) Jan Paulsson, Laudos anulados en el
lugar del arbitraje, a La ejecucin de las
sentencias arbitrales en virtud de la Convencin de Nueva York: Experiencia y perspectivas, Ed. Naciones Unidas, Nova York,
1999, pg. 25.
(10) Emmanuel Gaillard, The enforcement of
awards set aside in the country of origin,
27 (Gaillard).
(11) The history of the ICSID Convention: Documents concerning the origin and formulation of the Convention on the Settlement
of Investment Disputes between states and
nationals of other states (1970).
(12) La Convenci de Panam gaudeix de
preferncia sobre la CNY entre els seus
Estats Membres. Als Estats Units, la Federal Arbitration Act disposa, a la secci 305, que en els casos en qu els dos
instruments sn aplicables, [s]i una
majoria de les parts de lacord darbitratge sn ciutadans dun Estat o Estats que
han ratificat la Convenci Interamericana
i sn Membres de lOrganitzaci dEstats
Americans, la Convenci Interamericana
haur de ser aplicada.
(13) Fernando Mantilla-Serrano, Int. Law: Rev.

Colomb. Derecho Int. Ildi. Bogot (Colmbia), nm. 15: 15-40, jul.-des. 2009.
(14) Gaillard, pg. 17.
(15) Jorge Luis Collantes Gonzlez, Diccionario de Derecho, ejecucin de laudo nulo,
582-585.
(16) Jorge Luis Collantes Gonzlez, Diccionario de Derecho, ejecucin de laudo nulo,
582-585.
(17) Vegeu 1 a 3, supra.
(18) Malicorp, 21.
(19) Ibd., 22.
(20) Cfr. M. Clair c. MM Berardi Ganier i Pavec
(1980). Aquesta decisi t origen en un
arbitratge amb seu a Ginebra. La disputa es va referir a la valoraci de les
accions duna societat. El laude dictat
va ser anullat pel Tribunal de Justcia
de Ginebra, malgrat el qual sen va sollicitar lexecuci a Frana. El Tribunal
dApellacions de Pars va denegar el
reconeixement i lexecuci del laude arbitral fonamentada en una interpretaci
exegtica de la versi en francs de lart.
V(1)(e) CNY, entenent que aquest constitua una norma imperativa.
(21) Vegeu Hilmarton Ltd. c. Omnium de Traitement et de Valorisation (1994).
(22) YB Comm. Arb., vol. XX (1995), pg. 663.
(23) Lart. 1502 NCPC no contempla com
a motiu per recrrer un laude arbitral
lanullaci o la suspensi del mateix al
lloc dorigen. Per aix, segons va interpretar el Tribunal de Cassaci, no es pot
denegar lexecuci a Frana dun laude
estranger basant-se en aquest motiu.
(24) Vegeu: ICCAs guide to the interpretation of
the 1958 New York Convention, pg. 101;
Felipe Nazar, Enforcement in Chile of international awards vacated in the seat of the
arbitration [en lnia], disponible a <http://
www.camsantiago.cl/articulos_online/
Dec.%20Enforcement%20awards%20vacated%20%28Chile%29%20.pdf>.
(25) Hamid G. Gharavi, The international effectiveness of the annulment of an arbitral
award, Ed. Kluwer Law International, la
Haia, 2002.
(26) A plain reading of Art. IX shows that the
setting aside of an arbitral award for violation of the public policy of the Contracting
State where it was rendered does not appear
among the grounds exhaustively listed in Art.
IX(1) of the European Convention as justifying
a refusal of recognition or enforcement of an
arbitral award. Vegeu Oberster Gerichtshof,
20 October 1993 and 23 February 1998, XXIVa YB Comm. Arb. 919 (1999).
(27) Interlocutria dictada pel Jutjat de Primera Instncia de Rub d11 de juny de
2007.
(28) Determinar si el forum shopping s efectivament prejudicial i si hauria de ser evitat
excedeix els objectius daquest treball.
87
Configuraci tcnica de les parelles de fet tot esperant

una legislaci nacional en la matria
Gabriel de Reina Tartire
Doctor en Dret
SUMARI
I.
II.
III.
IV.
I.
TIPOLOGIA
CAUSA, VOLUNTAT I COMPROMS: LA NATURALESA DE LES
PARELLES DE FET DES DE LA
TEORIA DEL NEGOCI JURDIC
CARCTERS DE LES PARELLES
DE FET COM A REALITAT SOCIAL
LES DENOMINADES SITUACIONS
NO JURIDIFICABLES
TIPOLOGIA
Desprs de la impugnaci general i

motivada que de la normativa autonmica
sorgeix de les SSTC 81/2013, d11 dabril, i
93/2013, de 23 dabril, en la delimitaci de
tan elstic objecte de distinci, la primera
distinci que va comenar a seguir-se justament pel Constitucional sobre pensions
de viudetat per acabar sent incorporada
el que sn les coses en les diferents
exposicions de motius de les diferents lleis
autonmiques sobre parelles de fet sha de
fer entre aquelles parelles que, si existeixen
com a tal, s per prpia voluntat o perqu
hi ha impossibilitat de contraure matrimo-
88
ni; s a dir, quan encara no shavia aprovat

la reforma introductria del divorci o, ja
molt ms recentment, el matrimoni entre
persones del mateix sexe. La primera llei
autonmica, la 10/1998 catalana, arribava a
distingir en la seva regulaci dos captols en
funci de lorientaci sexual dels membres
de la parella, justament per la impossibilitat
comentada per als homosexuals.
Davant daquesta primera distinci,

avui no superada del tot, com podrem
anar veient en alguns aspectes concrets,
hi ha qui sha fixat, incloent-hi dalguna
manera la distinci anterior, per ms
des dun punt de vista sociolgic, en fins
a cinc situacions variades de cohabitaci, terme material de contingut ja
suficientment ampli(1): En primer lloc, la
LA NOTARIA |
| 3/2015
Configuraci tcnica de les parelles de fet tot esperant una legislaci
cohabitaci com a situaci provisional i

sense perspectiva de futur; en segon lloc,
la cohabitaci com a preludi del matrimoni; en tercer terme, la cohabitaci com a
alternativa al matrimoni; en quart lloc, la
cohabitaci formalitzada davant la impossibilitat daccedir al matrimoni i, en cinqu
i ltim lloc, la cohabitaci com a matrimoni
do-it-yourself.
1. La primera situaci, la parella de present o cohabitaci com una mera situaci conjuntural, es tractaria duna
forma de vida associada a la moderna
tolerncia en la vida social i afectiva,
que no implicaria projecte de vida en
com i que s relativament freqent
entre els adults ms joves. Per la seva
condici de falta destabilitat i projecci cap al futur, no es justificaria
la seva consideraci com a modalitat
familiar emparada pel Dret.
2. En el supsit de la cohabitaci com a
preludi del matrimoni, la parella suposa una situaci igualment provisional en qu els seus membres viuen junts
sense formalitats, per amb la perspectiva, ms o menys clara o explcita, del
matrimoni.
3. En el cas de la cohabitaci com a alternativa al matrimoni, aqu es t un
projecte de vida en com, amb o sense
fills, a la manera del matrimoni sense
papers, en la convicci que el carcter
institucional del comproms formal que
suposa el matrimoni els produeix rebuig i fins i tot aversi, ja sigui per raons
ideolgiques, o b per motius purament
estratgics.
4. Per la seva banda, en el supsit de la
parella que vol formalitzar la seva relaci
per que veu vetat el seu accs al matrimoni, es troben bsicament les parelles
homosexuals registrades en tots aquells
ordenaments, majoritaris en el nostre
entorn no jurdic, que han regulat lestatus dels homosexuals a la manera dun
quasi-marriage o dun semi-marriage.
5. Finalment, ens trobem amb la parella de fet ms estranya de totes: la
daquells que es creuen casats sense
estar-ho, sobretot, per confiar en haver complert determinades formalitats sense que aquestes es trobin
reconegudes vlidament a aquest
efecte. En el nostre mbit, s el cas
dels qui shan vinculat pel ritual gita-
LA NOTARIA |
| 3/2015
FITXA TCNICA
Resum: Com laigua que sescorre pels nostres dits intentant contenir-la en va, per a la convulsa
legislatura que acaba de comenar es planteja la necessitat de regular en all mnim, en all imprescindible, per no desnaturalitzar el seu ser i contingut, les parelles de fet (el que altres prefereixen
denominar unions lliures, que no serien, per tant, tan lliures). La recent jurisprudncia constitucional
es mou en aquesta direcci, en la direcci marcada per una mena de principi de mnima intervenci, la qual cosa sembla un excellent punt de partida. Dit aix, el legislador haur destar atent a tot
el que sexpressa en aquest treball, ja que tot aix fa a lessncia del fenomen.
Paraules clau: Unions extramatrimonials, parelles formalitzades davant Notari o Registre, Dret de
Famlia, legislaci de les comunitats autnomes, jurisprudncia constitucional.
Abstract: Like water drains through our fingers in our vain attempt to contain it, for the tumultuous
newly begun parliamentary term, the need is being considered to regulate de facto couples (which
others prefer to call free unions, which would not be so free) as little as possible, down to the essential, to not pervert its existence and content. Recent constitutional case law moves in this direction,
in the direction laid out by a kind of principle of minimal intervention, which seems like an excellent
starting point. Having said this, the legislator must always pay attention to how it is expressed in
this task, since this all forms the essence of the phenomenon.
Keywords: Non-marital unions, couples made ocial before a Notary or Registry, Family Law, legislation of autonomous communities, constitutional case law.
no, supsit no adms als efectes civils

per la STC 69/2007, de 16 dabril, i al
qual, per tant, caldria aplicar el rgim
del matrimoni nul.
Des dun punt de vista normatiu, la distinci s, tanmateix, molt menys equvoca. Consisteix bsicament a confrontar,
duna banda, les parelles de fet ben reconegudes a la legislaci estatal amb els
requisits generals dextinci o equiparaci
amb qu cada norma puntual socupa
daquestes, per als seus nics efectes,
ben formalitzades registralment o notarialment segons els criteris als quals es
refereix la legislaci autonmica mentre no comptem amb una llei sistemtica
nacional en la matria a les parelles de
fet; de laltra, les que no entrarien en el
seu mbit daplicaci, per no existir bsicament, en aquest segon cas, la voluntat
dassumpci dels seus integrants, i aix
ltim en virtut de la correcci general que
per a la normativa autonmica emana de
la STC 93/2013, de 23 dabril. Cal tenir en
compte que es mant a la legislaci autonmica un concepte de parella principalment formalitzat almenys en escriptura
pblica o de qualsevol altra forma fefaent
aix, apud acta davant el Registre autonmic creat per a aquestes finalitats,
en qu lexigncia majoritria, sobretot a
la legislaci de les comunitats autnomes
sense Dret Civil propi, s que sacrediti
pels interessats la convivncia durant un
mnim de temps, xifrat ms comunament
en un any, demostratiu destabilitat de la
parella interessada; en tot cas, el termini

sexceptua si la parella t descendncia en
com o quan en tingui.
Hi ha qui, en aquesta mateixa direcci,
distingeix entre parelles tpiques davant de
parelles atpiques(2), o un concepte restringit de parella de fet davant dun altre ms
ampli o ms lliure(3). Qualsevol dels tres s
vlid, mentre doni una idea ajustada del
panorama normatiu que ens toca.
Podem diferenciar entre parelles de

fet regulades, tipificades pel joc de
la seva formalitzaci, daquelles que
no shan sotms a cap formalisme.
Daquesta manera, les primeres
constituirien un nou negoci jurdic
representatiu duna nova forma de
matrimoni
II.
CAUSA, VOLUNTAT I COMPRO

MS: LA NATURALESA DE LES
PARELLES DE FET DES DE LA
TEORIA DEL NEGOCI JURDIC
La distinci fonamental que sha especificat entre parelles de fet regulades,

tipificades pel joc de la seva formalitzaci, daquelles que no shan sotms a cap
formalisme s el punt de partida perqu
BERCOVITZ socupi de les primeres com
89
Doctrina
ms comproms en els membres de
la parella de fet davant dels cnjuges,
derivada de la major facilitat de ruptura
o resoluci de convivncia. A ms, en els
casos en qu aquesta diferncia pugui
existir, no se li pot atribuir una rellevncia suficient per establir una distinci
qualitativa entre les causes dun i altre
negoci jurdic.
a constitutives dun nou negoci jurdic

representatiu duna nova forma de matrimoni. A parer seu, estarem, davant duna
conducta jurdicament rellevant, quant a
expressi de la voluntat de dos subjectes
(declaracions de voluntat), a la qual s procedent atribuir aquests efectes jurdics, semblants als derivats del matrimoni(4)
I, aprofundint en la qualificaci, afirma (el destacat pertany a lautor):
En efecte, resulta que la causa de
negoci jurdic semblant s exactament
la mateixa que la del matrimoni. Es
tracta datribuir eficcia a la voluntat
de conviure de dues persones, basada en latracci i lafecte recproc que
senten entre si. Es tracta de la mateixa
atracci i el mateix afecte que existeix
normalment entre els cnjuges, i que
constitueix precisament la causa del
matrimoni, s a dir, del negoci jurdic
matrimonial. Tant s aix que, llevat
de tres casos [amb citaci de les lleis
basca, madrilenya i valenciana], totes
les lleis autonmiques es refereixen expressament a la convivncia marital
i a la relaci dafectivitat anloga a
la conjugal a lhora de definir la parella o uni de fet que han de reconixer
i regular. s important destacar que la
causa del negoci jurdic corresponent a
la parella o uni de fet no est noms en
la voluntat i la finalitat de convivncia,
sin en aquesta voluntat i finalitat de
convivncia com a forma de satisfer de
la manera ms adequada aquesta afec-
90
tivitat (i atracci) prpia dels cnjuges

entre si, s a dir, prpia del matrimoni.
Aprofundint en aquesta identitat
de causa, ni tan sols t fonament lintent dassenyalar una diferncia de naturalesa entre tots dos negocis jurdics
(matrimoni i parella de fet) que consisteix en la diferent durada a la qual
les parts es volen comprometre en un
i altre cas. I s que, en un sistema matrimonial amb divorci, no s correcte
mantenir que la voluntat matrimonial
dels cnjuges sigui de per tota la vida.
El divorci converteix el matrimoni en un
negoci jurdic de durada indefinida, que
deixa destar vigent a partir del moment
en qu un o tots dos cnjuges, seguint
les vies legals establertes, procedeixen a
resoldrel amb eficcia ex nunc, posant
terme aix a la seva vigncia.
Aquesta voluntat de durada indefinida tamb s normalment prpia
dels membres duna parella de fet. A
ms, qui vulgui argumentar a partir
dels casos en qu aquesta voluntat de
durada indefinida no existeixi, es trobar parlant de parelles de fet excloses
en la majoria de les lleis autonmiques
del seu mbit daplicaci, ja que quasi
totes copiant en aix larticle 45 del
Codi Civil prohibeixen el pacte pel
qual els membres de la parella sotmetin a condici o a terme la durada de
la seva convivncia. Tampoc no es pot
deduir amb carcter general una voluntat de ms durada ni tan sols de
Matrimoni i uni o parella de fet

sn, doncs, relacions que deriven de
negocis jurdics que tenen la mateixa
naturalesa. Per si aix suscits algun
dubte, les lleis autonmiques sobre parelles de fet han copiat els articles 46 i
47 del Codi Civil a lhora destablir els requisits subjectius daquestes, introduint
certament variants en algun cas, com
sn la dacceptar que siguin membres
de la parella els separats judicialment
(dun matrimoni), o exigir que tinguin
la majoria dedat, o acceptar que els
membres de la parella siguin parents
collaterals per consanguinitat de tercer
grau. Quant a la prohibici de contraure matrimoni per als que estan lligats
amb vincle matrimonial (art. 46.2n CC),
es converteix en prohibici de les parelles de fet (del seu reconeixement) per
als qui estiguin emparellats de fet amb
una altra persona i no hagin dissolt prviament aquesta situaci...(5)
Segons el Tribunal Constitucional,
als efectes de lexcepci competencial
estatal sobre les formes de matrimoni
davant de la competncia de les comunitats amb Dret Civil propi, les parelles
de fet no podien en absolut considerarse matrimoni. Aleshores, aquesta seria
la primera correcci general al plantejament de BERCOVITZ.
La legitimaci de les parelles de

fet, tal com es trobarien regulades,
constituiria, sens dubte, lexpressi
dun negoci de voluntat, amb causa,
per, diferent de la del matrimoni
Per lautor encerta a integrar, des de la
regulaci formalitzadora de les lleis autonmiques, el debat sobre la naturalesa jurdica
de les parelles de fet en la teoria tradicional
del negoci jurdic. La legitimaci de les parelles de fet, tal com es trobarien regulades,
constituiria, sens dubte, lexpressi dun ne-
LA NOTARIA |
| 3/2015
goci de voluntat, amb causa, per, diferent

de la del matrimoni. Si matrimoni i parella
de fet difereixen en el seu contingut, que s
una cosa que en els seus arguments nega
BERCOVITZ al capdavall, la causa es vincular amb ell de manera que la voluntat expressada es vincular, al seu torn, amb un
contingut diferent.
Es podria dir el mateix de la parelles
de fet no formalitzades? El problema,
aqu, se centraria en la manifestaci de
voluntat. Si, com veurem tot seguit, la
conducta centrada en la convivncia
entre els membres de la parella ha de
ser indefectiblement estable, contnua,
perqu ens plantegem lexistncia duna
parella de fet, sestaria reflectint amb una
caracterstica tan elemental el comproms, la voluntat conjunta de mantenir una
comunitat de vida, de contingut diferent
del matrimoni, per basada, com aquest,
en una voluntat, diferent respecte del
seu objecte, contingut, per, constitutiva
dun cert comproms. No es tractaria dun
simple fet jurdic, per ms que continuat, ni sestaria davant duna relaci en
contra de ladjectiu amb qu la qualifiquem fctica, com succeeix, per exemple, amb les anomenades societats de fet.
A parer meu, i sempre dins de la teoria
general sobre el negoci jurdic, les parelles de fet se sotmeten a un comproms
que t una causa prpia ancorada en el
principi dautonomia privada, i que presenta com a essencial particularitat la
forma implcita en qu es constitueix el
vincle derivat(6). En les parelles de fet, la
voluntat es fixa en una modalitat de convivncia els motius de la qual seran els del
cas, per amb una causa nica connectada
amb un contingut diferent de lestablert per
al matrimoni. Que el legislador autonmic
hagi pres ms o menys com a model el
matrimoni s qesti de poltica legislativa, ja corregida, com hem tingut loportunitat de veure, per la doctrina constitucional, sobre la base, entre altres, del
principi dautonomia de voluntat i citaci
expressa de larticle 1255 CC.
III. CARCTERS DE LES PARELLES

DE FET COM A REALITAT SOCIAL
Dit aix anterior, en un intent de deixar enrere el clssic parallelisme amb el
matrimoni, la contingncia de la legislaci autonmica, un cop matisada pel Tri-
LA NOTARIA |
| 3/2015
bunal Constitucional a les seves sentncies de 2013, ens obliga a centrar-nos en els
carcters de la parella de fet natural, de la
parella de fet no formalitzada.
Que el legislador, territorial o estatal aquest, en un futur ms o menys
immediat, socupi de dotar-la de contingut sense perjudicar lextens mbit
dautoregulaci que emana com a principi justament de les sentncies del Constitucional s una cosa, per una altra s
el que els pressupsits establerts en cada
llei facin a linstitut. Si aix s aix, es justifica ms que mai oferir els carcters de les
parelles de fet com a realitat social incontenible, ms que en aspectes molt bsics,
pel legislador, i sempre per evitar abusos
i desproporcions. La resta ser un exercici afegit, del qual, pel que sha dit, no
men ocupar ms que incidentalment,
si resulta dinters en el cas; exercici de
pura intelligncia positiva circumscrita,
almenys en el moment descriure aquestes lnies, respecte de cada una de les comunitats amb legislaci particular en la
matria i sense perjudici duna ms correcta interpretaci dins dels lmits emanats de la doctrina del Constitucional. I s
que, si la correcci que shi fa parteix de
drets fonamentals com ara els de llibertat,
intimitat i lliure desenvolupament de la
personalitat, est clar que ni la llei estatal
que pogus dictar-se podr anar contra la
realitat mnima del fenomen, acreditada
precisament pels carcters segents:
A.
Informalitat
De la natural informalitat de les parelles de fet no sen pot concloure que la

seva constituci operi per fora del Dret.
Sn plenes relacions jurdiques, relacions
que ha de reconixer en els seus problemes
duna manera o duna altra el Dret, encara
que sigui pels rgans judicials, sense que
el llast de la seva comparaci amb el matrimoni formal i encara menys amb les
parelles de fet formalitzades, de les quals se
nocupa la legislaci autonmica els pugui negar la seva vital condici constitutiva
a travs duna voluntat que s que es manifesta, per per facta concludentia.
En efecte, labsncia de tot formalisme
no implica, com posa de manifest OCALLAGHAN, que no tinguin o no hagin de
tenir tractament, ja que lordenament no
desconeix ni pot desconixer certs efectes jurdics que s que estan previstos: Es
tracta de preveure certes conseqncies i

regular-les jurdicament, en atenci a o per
evitar perjudicis de la persona que pugui resultar desfavorida o perjudicada per aquell
fet jurdic(7).
B.
Estabilitat o continutat de voluntat en la convivncia
La convivncia ha de ser estable, la

millor manera dexpressar la voluntat
dacreditar el comproms de vida que batega en la parella de fet per ser considerada com a tal.
No hi hauria estabilitat ni, per tant,
relaci jurdica digna de protecci en
les relacions merament sexuals, en les
relacions fugaces o que es constitueixen
espontniament, sense ms vocaci de
permanncia ni comproms, una cosa aix ltima que haur dimpedir la prova o
acreditaci del vincle.
Si el que compta s la voluntat, el
comproms en un objecte diferent, el de
lexclusiva i permanent convivncia, sobra exigir prova a les parts, com hauria
fet amb savi criteri certa jurisprudncia
anterior a la deriva legislativa autonmica en la matria(8), i ser qesti de prova
la seva acreditaci pels diferents mitjans
admesos en Dret, sense que un determinat lapsus sigui determinant, com s que
sembla que ho ser la convivncia amb
descendncia en com, aix ltim, ex article 39 CE.
En aquest mateix sentit, GOYENA COPELLO refereix que el transcurs del temps
no s suficient [ni necessari, afegeixo], perqu ser difcil determinar quan ha de ser el
convenient o ladequat, per, suposant que
la llei nestableixi un que consideri apropiat,
aix tampoc no seria suficient, ja que ser
difcil desconixer efectes duna uni quan li
falti un dia per complir el termini previst. I si
la justcia imposs en aquest supsit el reconeixement, fins i tot amb el termini complert,
quines raons hi hauria per desconixer-lo si
faltessin dos dies? I per qu no tres?(9)
Dit aix, en tot cas sha de tenir en
compte que, per molt contnua que sigui la voluntat manifestada a travs de la
convivncia, aquesta voluntat requereix
en cada un dels integrants de les parelles el suficient discerniment, la suficient
capacitat dobrar. La majoria dedat o,
si ms no, la condici demancipat ser
91
Doctrina
les parelles de fet, sense perjudici de certa
tendncia a reconixer en aquest just mbit
la poligmia com a opci, atesa la forta empremta migratria. Es pot parlar, aix doncs,
per exemple, dunions extramatrimonials
polgames en el supsit de diversos matrimonis intraconfessionals celebrats entre
un home i diverses dones, com passa entre
musulmans. Els matrimonis successius al
que sha celebrat en primer lloc es podrien salvar per la via del seu reconeixement
com a parelles de fet. Aix s, el component
intersexual, en els termes explicats, seria ineludible, mentre que la convivncia shauria de desenvolupar en un mateix domicili,
ms enll de certes situacions habituals,
motivades per raons laborals o similars, que
obliguen a mantenir diverses residncies(12).
D.
pressupsit inexcusable per quedar vinculat en parella.
C.
Comunitat intersexual de vida
Els integrants duna parella de fet

constitueixen un entramat de solidaritat
afectiva, una autntica comunitat de vida
deslligada avui, tal com succeeix amb el
matrimoni, duna finalitat procreadora.
Els integrants duna parella de

fet constitueixen un entramat de
solidaritat afectiva, una autntica
comunitat de vida deslligada avui,
tal com succeeix amb el matrimoni,
duna finalitat procreadora
Sha de preferir la noci dafecte, ja que,
curiosament, el sexe ha deixat dinformar,
en el pla jurdic, la regulaci del matrimoni, amb la reforma de 2005 per la qual es
va permetre el matrimoni homosexual.
Curiosa paradoxa. I s que labast de la
reforma s tal, que ja no existeix cap referncia al tema si no s ms que implcitament en all que es tracta de fidelitat (art.
68). El Dret empra amb amplitud el terme
afectivitat en diferents llocs, per res ms,
per la qual cosa res no exigeix que si dues
persones sestimen, convinguin no tenir
relacions sexuals, incls des dun principi, i
constitueixin parella de fet. Lordre pblic
92
ha deixat de ficar-se al llit dels particulars, sembla concloures a dia davui.

Per distingir aquestes relacions destima, afecte mutu i fidelitat personal, podrem encunyar el concepte intersexualitat, per res ms, noci en qu entraria
qualsevol tipus de parella de fet, independentment de la seva orientaci sexual, que s al cap i a la fi el que es vol dir.
Lexigncia de relacions sexuals, aix, tal com sona, no es podria considerar
com en altres temps conditio sine qua non
per a la validesa de la uni. Nhi hauria
prou amb els termes emprats ms amunt
per diferenciar la realitat conformada per
la parella de fet daltres realitats, com poden ser les mantingudes entre estudiants,
germans, amics o les denominades relacions convivencials dajuda mtua(10).
Notorietat: residncia en un mateix domicili
Abans es parlava de possessi destat.

Avui, el tecnicisme, mai gaire ben ents, s
innecessari, ja que la parella de fet ha passat
a entendres com una relaci pblica, i notria des duna perspectiva social, que no es
pot entendre sense que els seus membres
comparteixin, com s apropiat, residncia.
Cal referir-se a la cohabitaci dun individu
amb un altre en un mateix entorn, amb les
conseqncies de qualsevol ordre que aix
implica i mantenint un comportament en
les seves relacions personals dindubtable
ordre afectiu familiar.
IV.
LES DENOMINADES SITUACIONS NO JURIDIFICABLES
Serien possibles, per tant, les denominades unions extramatrimonials blanques. En aquest punt, encara des duna
perspectiva massa aferrada a la regulaci
matrimonial, sost AGERO DE JUAN que
el component sexual no s un element configurador de les unions extramatrimonials, i
assenyalar, en primer lloc, perqu la consumaci del matrimoni ja no s un requisit per
a la seva perfecci, i, en segon lloc, perqu
s molt difcil de demostrar, ja que aquesta
prova pot quedar afectada pel Dret Constitucional a la intimitat personal(11).
Amb clara influncia dels impediments que per a la formalitzaci de les

parelles de fet incorporen les lleis autonmiques, la doctrina refereix tota una srie
de situacions denominades no juridificables(13). Pretn designar-se aix un conjunt
de casos que no noms queden exclosos
de les lleis de parelles, sin que tampoc
no formen part del concepte de convivncia matrimonial anterior a aquestes lleis.
Es tracta de situacions que no integren la
realitat familiar preexistent, dacord amb la
nostra noci daquesta, que no noms s jurdica, sin fonamental i cultural. El problema, semfatitza, s fins a quin punt aquesta
noci arrelada en la conscincia social i cultural permet apellar lordre pblic per evitar
la producci defectes jurdics(14).
En aquest ordre de coses, la monogmia sapuntaria com a nota ordinria de
Aquest s el punt. No s possible, un

cop adms el matrimoni entre persones
LA NOTARIA |
| 3/2015
del mateix sexe, parella per a la protecci

de la qual van nixer molt especialment
les lleis autonmiques, allegar un ordre
pblic dordre natural. El problema se
centra avui en les unions poligmiques
o polindriques, la tendncia de les
quals, per influx de lesdevenir migratori,
convergeix en una certa admissi: la collisi duna parella de fet amb integrants
casats o prviament establerts mitjanant
la deguda formalitzaci amb una tercera
persona i les relacions incestuoses.
No considero que lordenament hagi

de donar lesquena a les parelles de
fet que compleixin amb els quatre
requisits funcionals descrits. Un cop
constituda la comunitat de vida en
aquests termes, el Dret est cridat a
resoldre els conflictes que se suscitin
sense partir duna radical prohibici
del fenomen concret implicat
Doncs b, en el concepte ms natural
que no de Dret natural per no complicar, ms ampli que es mant en aquest
treball, no considero que lordenament
hagi de donar lesquena a les parelles de
fet que compleixen amb els quatre requisits funcionals prviament descrits. Un
cop constituda la comunitat de vida en
aquests termes, el Dret est cridat a resoldre els conflictes que se suscitin sense partir duna radical prohibici del fenomen
concret implicat. Fins i tot en el cas de les
aberrants relacions incestuoses haur de
proveir, almenys, un rgim de filiaci per
a les criatures que poguessin nixer dun
vincle tan desgraciat, encara que igualment s molt cert que ens trobem en la
marginalitat social, ats el favorable desenvolupament formatiu de la nostra poblaci en les ltimes dcades, i aquests fills
no solen ser prole de relacions estables i
encara menys notries, sin de la continutat en labs sexual pel progenitor.
En conclusi, si el que es vol s no promoure aquestes unions, aix s una cosa,
per una altra de ben diferent s que el Dret
hagi de tancar els ulls davant la realitat
que es presenti, per ms lesiva que sigui jutjada per lintrpret. No estaria de ms mirar
el canvi produt a la nostra societat respecte
de lhomosexualitat, proscrita en el nostre
ordenament durant segles.
LA NOTARIA |
| 3/2015
(2)
(3)
(4)
(5)
(6)
M. P. GARCA RUBIO, Las parejas de

hecho en el Derecho Civil gallego o cmo
la correccin poltica da palos de ciego,
a Dereito, vol. 16, nm. 1, 2007, pg. 189
i 190; M. P. GARCA RUBIO, Las uniones
de hecho, a L. Dez-Picazo Gimnez (coord.), Derecho de Familia, Ed. Civitas, Madrid, pg. 1480 i 1481.
s lopci mantinguda per E. GARCA-POSADA GMEZ (El concepto de convivencia no matrimonial en Derecho espaol,
a Anuario de Derecho Civil, nm. 3, 2003,
pg. 391 i 392), per a qui, llegint a contrari els preceptes que a cada regulaci o
projecte della defineixen la parella casada que refereixen, es dedueix un primer
grup de supsits exclosos sota el pargraf de parelles atpiques que proposa. Es
tracta daquestes parelles que no compleixen cap daquests requisits necessaris per constituir una parella no casada
legal, per que s sn parelles no casades
en sentit tradicional, segons el concepte
no institucional inferible de la situaci anterior a les regulacions orgniques.
Vid. S. ESPADA MALLORQUN, Los derechos sucesorios de las parejas de hecho,
Ed. Thomson-Civitas, Madrid, 2007, cap.
II, passim.
R. BERCOVITZ RODRGUEZ-CANO, La
competencia para legislar sobre parejas
de hecho, a Derecho Privado y Constitucin, nm. 17, 2003, pg. 80.
R. BERCOVITZ RODRGUEZ-CANO, La
competencia para legislar sobre parejas
de hecho, a Derecho Privado y Constitucin, nm. 17, 2003, pg. 80 a 82. MARTNEZ DE AGUIRRE, en una influent obra
anterior, ja havia dit que lessencial en el
matrimoni hauria passat a limitar-se a la
convivncia i a lafectivitat, dues qualitats que conformen el ser de les unions
no matrimonials: Es tractaria de la mateixa realitat, formalitzada (matrimoni) o
no (unions no matrimonials), i, per tant, el
tractament jurdic ha de ser el mateix (C.
MARTNEZ DE AGUIRRE Y ALDAZ, Diagnstico sobre el Derecho de Familia: Anlisis sobre el sentido y los contrasentidos de
las transformaciones contemporneas
del Derecho de Familia, Ed. Rialp, Madrid,
1996, pg. 65 i 66). Des daquesta perspectiva, estarem davant de dues formes
dorganitzaci de les relacions interpersonals idntiques en all substantiu, sense
que socialment i jurdicament interesss
una ms que laltra (J. NAVA RODRGUEZ,
Legislacin estatal de los pases miembros de la Unin Europea, a Cuadernos
Doctorales, vol. 22, 2005, pg. 25).
Sobre aquest tema relatiu a la declaraci
de voluntat, vid. per tots F. DE CASTRO Y
(7)
(8)
(9)
(10)
(11)
(12)
(13)
(14)
BRAVO, El negocio jurdico, Ed. Civitas, Madrid, 1985, 65 i seg.

X. OCALLAGHAN MUOZ, Consecuencias jurdicas de las uniones de hecho, a
Cuadernos de Derecho Judicial, Ed. CGPJ,
Madrid, 1998, pg. 50.
Aix, per exemple, la STS de 18 de maig
de 1992 es refereix a la permanncia
temporal consolidada al llarg dels anys, i
la STS de 24 de desembre de 1994, a una
convivncia diria, estable i duradora.
La jurisprudncia no legisla, per tant, no
exigia un termini en concret, com s que
ho fan avui la majoria de lleis autonmiques, que admeten fins a separacions
ocasionals.
H. R. GOYENA COPELLO, La familia no
matrimonial, comunicaci al Congreso
Hispanoamericano de Derecho de Familia, celebrat a Cceres el 1987.
Dues o ms persones que conviuen en un
mateix habitatge habitual [sense constituir matrimoni ni parella estable] i que
comparteixen, sense contraprestaci i amb
voluntat de permanncia i dajuda mtua,
les despeses comunes o la feina domstica,
o totes dues coses, constitueixen una relaci de convivncia dajuda mtua, que es
regeix pels acords que hagin estipulat o, si
no nhi ha, pel que sha establert al present
Ttol (art. 240-1 CCCat).
A. AGERO DE JUAN, El fenmeno social y jurdico de las uniones de hecho,
a R. Herrera Campos (coord.), Uniones de
hecho, Ed. Publicaciones de la Academia
Granadina del Notariado, Granada, 1996,
pg. 15 a 17. Si anem a ms, opina que
una convivncia more uxorio es defineix
per la aectio maritalis, que, independentment de la relaci carnal, es manifesta en una comunitat completa de vida, de
companyia, de posada en com de bns
materials, fcil didentificar sense necessitat de constatar les relacions sexuals de
la parella, amb la qual cosa lexistncia
daquestes relacions shaur de presumir,
per ms que no siguin determinants. En
lactual estat de coses, resulta una exageraci predicar lafecte de la parella de
fet de marital, tot i que, sens dubte, sentreveu en totes aquestes expressions del
legislador, sobretot lestatal, que empra
per equipar estatuts.
Vid. M. ALENDA SALINAS, Poligamia musulmana y unin de hecho, a J. M. Martinell i M. T. Areces Piol (coord.), Uniones
de hecho, Ed. Universitat de Lleida, Lleida,
1997, pg. 95 i seg.
Cf. GARCA-POSADA GMEZ, ob. cit.,
pg. 1195; Espada Mallorqun, ob. cit.,
pg. 206.
GARCA-POSADA GMEZ, ibdem.
93
Prctic
Lactuaci notarial amb relaci a la coordinaci grfica i a

la concordana entre Registre de la Propietat, Cadastre i
realitat fsica
Vctor Esquirol Jimnez
Notari del Masnou
SUMARI
I.
II.
I.
INTRODUCCI
ACTUACI DEL NOTARI AMB
OCASI DE LAUTORITZACI
DE NEGOCIS JURDICS QUE
TENEN PER OBJECTE BNS
IMMOBLES
INTRODUCCI
Les presents notes tenen per objecte

concretar a la prctica lactuaci dels notaris i la constncia documental daquesta
actuaci amb relaci a la pretensi legal
de coordinaci grfica i concordana entre el Registre de la Propietat, el Cadastre
immobiliari i la realitat fsica de les finques
que constitueixin lobjecte de les escriptures que autoritzem. Aquests procediments
shan vist notablement afectats per la Llei
13/2015, de 24 de juny, de reforma de la
Llei Hipotecria i del TR de la Llei del Cadastre (LC, en endavant), que, amb relaci
a la descripci de les finques, pretn coordinar Registre i Cadastre i concordar-los
tots dos amb la realitat fsica. Ja ens vam
referir a aquesta reforma en les jornades
celebrades els dies 3 i 4 de novembre de
2015, en una ponncia que est disponible en la Intranet del Collegi de Notaris
94
de Catalunya, que aquestes notes complementaran en certa manera.
Per coordinaci grfica entenem la

coincidncia entre les descripcions
que de la finca figurin tant al
Registre de la Propietat com al
Cadastre, i no noms pel que fa a
la representaci grfica o plnol,
sin tamb amb relaci a la seva
descripci literria
Haurem de comenar per distingir entre els conceptes de coordinaci grfica i
de concordana. Quan la LH i la LC parlen
de coordinaci grfica, sestan referint a la
finalitat principal perseguida per la llei que
coincideixin les descripcions que figuren
en ambds organismes no noms pel que
fa a la representaci grfica (plnol) de la
finca, sin tamb amb relaci a la descripci literria de la mateixa, que, al meu parer,
s requisit imprescindible per aconseguir
la coordinaci grfica (ja que difcilment es
podr parlar de coordinaci grfica si, per
exemple, les superfcies de la finca registral
i de la parcella cadastral no coincideixen).
La coordinaci grfica saconsegueix pel
procediment de lart. 199 LH i es porta a
terme mitjanant la inscripci de la certificaci cadastral descriptiva i grfica i, si

aquesta no coincideix amb la real, de la representaci georeferenciada (alternativa),
obtinguda pel mateix interessat (la qual cosa, prvia validaci, donar lloc a una nova
certificaci cadastral descriptiva i grfica,
que tamb sinscriur).
s important destacar tamb que tant
la coordinaci com la concordana sn
potestatives per a linteressat i shan de
LA NOTARIA |
| 3/2015
Lactuaci notarial amb relaci a la coordinaci grfica i a la concordana
dur a terme a sollicitud daquest. No obstant aix, al Notari li correspon plantejar

la qesti, en estar obligat a sollicitar
als interessats si la finca cadastral concorda amb la real (art. 18.2 LC). Tot i que
aquesta obligaci es limita a les parcelles
cadastrals, s evident que tota la reforma
operada concedeix al Notari un important paper en la coordinaci cadastral,
que hem dassumir. Daltra banda, no
s qesti aliena a lactuaci notarial la
determinaci ms exacta possible de
lobjecte cert del contracte, que exigeix
amb carcter general lart. 1261, 2n CC.
Per aix, crec que el Notari, en tot cas,
hauria dinformar els atorgants, en primer
lloc, de les discrepncies advertides entre
Registre i Cadastre o, si escau, de la plena
concordana, i, en segon lloc, dels procediments disponibles per aconseguir
tant la concordana com la coordinaci
grfica. A partir daqu, la llei no exigeix
al Notari que els porti a terme si no s
a instncies de linteressat. Li correspon
en tot cas a aquest valorar si vol iniciar o
no, sospesant els avantatges que aix li
pot reportar (fonamentalment, una major
seguretat jurdica a causa de lextensi
del principi de legitimaci registral a la
descripci de la finca, dacord amb lart.
10.5 LH), amb els possibles inconvenients
(bsicament, lincrement de cost i la notificaci als propietaris confrontants).
II.
ACTUACI DEL NOTARI AMB

OCASI DE LAUTORITZACI
DE NEGOCIS JURDICS QUE TE
NEN PER OBJECTE BNS IMMO
BLES
Lactuaci del Notari shauria diniciar,

per exigncia de lart. 18.2.a LC, amb la sollicitud als atorgants que manifestin si la
descripci que cont la certificaci cadastral es correspon amb la realitat fsica de la
finca, amb ocasi de lautoritzaci dun fet,
acte o negoci. Aquesta enumeraci s una
mica excessiva, ja que els notaris no autoritzem fets ni actes, sin negocis jurdics,
entenent per tals els formats per una o diverses declaracions de voluntat que reuneixen els requisits necessaris per produir
efectes jurdics. Dic que lactuaci shauria
diniciar amb la sollicitud als atorgants
perqu per fer-ho caldr fer una comprovaci prvia: que la certificaci cadastral
s la de la finca en qesti, informaci
que el Notari no pot suposar, ja que no
coneix la finca, sin que lha de sollicitar
LA NOTARIA |
| 3/2015
FITXA TCNICA
Resum: Les presents notes tenen per objecte concretar a la prctica lactuaci dels notaris i la constncia documental daquesta actuaci amb relaci a la pretensi legal de coordinaci grfica i concordana entre el Registre de la Propietat, el Cadastre immobiliari i la realitat fsica de les finques
que constitueixen lobjecte de les escriptures que autoritzen els notaris. Aquests procediments
shan vist notablement afectats per la Llei 13/2015, de 24 de juny, de reforma de la Llei Hipotecria
i del TR de la Llei del Cadastre.
Paraules clau: Dret Immobiliari, Registre de la Propietat, Cadastre, notaris.
Abstract: These notes have the aim of specifying in practice the role of notaries public and the
documentary record of the said role with regard to the legal objective of graphic co-ordination and
correlation between the Property Registry, Cadastre, and the physical reality of the properties that
are the subject-matter of the deeds that notaries public authorize. These procedures have been
noticeably aected by Law 13/2015 of 24 June on the reform of the Mortgage Law and the Revised
Text of the Cadastre Law.
Keywords: Land Law, Property Registry, Cadastre, notaries public.
prviament als interessats (i, si aquests ho

desconeixen i no hi ha altres mitjans per
comprovar-ho, com la coincidncia de la
referncia cadastral amb la del Registre o
la del rebut de lIBI, simplement shauria
de fer constar aquesta circumstncia en
lescriptura i tancar aqu la qesti).
Arribats a aquest punt, farem constar dues manifestacions dels atorgants:
1) que la finca que figura en la certificaci cadastral s la mateixa o es correspon amb la que s objecte de lescriptura, i 2) sobre si la descripci segons el
Cadastre concorda o no amb la realitat
fsica. A ms, el Notari comprovar si
les dues descripcions (la cadastral i la
fsica segons els interessats) concorden
amb la registral. De tot aix, es poden
seguir nombroses variables, que podem agrupar inicialment en dues: que
els atorgants manifesten que coneixen
o que desconeixen la descripci fsica.
En aquest segon cas, sha de fer constar
aquesta circumstncia en lescriptura i el
Notari es limitar a informar-los de lexistncia dun procediment per dur a terme,
si escau, la concordana i la coordinaci
grfica. Si els atorgants manifesten que
coneixen la descripci real de la finca,
les possibilitats sn: 1) que concordin les
tres descripcions, o 2) que la cadastral
o la registral o ambdues no coincideixin amb la real. I, dins daquesta segona
variable, poden no coincidir la ubicaci,
la qualificaci urbanstica, la superfcie
construda, la superfcie del solar, els lmits, etc. En aquestes notes, ens limitarem a intentar la concordana, quan aix
sigui possible, amb relaci a superfcie i
lmits, ja que la de la resta dels elements

descriptius est pendent de regulaci
reglamentria (art. 201.2 LH).
Per seguir endavant, hem de distingir entre si la finca forma part dun immoble en rgim de propietat horitzontal
o no.
1.
Finques que formen part dun immoble en rgim de propietat horitzontal
En cas de discrepncia entre la descripci registral i la real o la cadastral, el

marge dactuaci ser diferent en funci
de si la finca forma part o no dun immoble constitut en rgim de propietat
horitzontal, ja que, en el primer cas, la
modificaci de la seva descripci registral
implica la modificaci del ttol constitutiu de la propietat horitzontal, de manera
que qualsevol actuaci quedar postergada al compliment daquest requisit i
lactuaci del Notari es limitar a informar
de la discordana i dels requisits per obtenir la concordana. A ms, en la certificaci cadastral no apareixen els lmits de
lelement privatiu, de manera que prcticament lnic que es pot comprovar s
la concordana de la superfcie, ja que la
concordana de la resta dels elements
descriptius (situaci, qualificaci urbanstica, etc.) est pendent de regulaci
reglamentria. De fet, lart. 18.2 LC, quan
disposa que el Notari solliciti dels atorgants que li manifestin si la descripci cadastral es correspon amb la realitat fsica
de limmoble, el limita a les discrepn-
95
Prctica
cies relatives a la configuraci o superfcie de la parcella (encapalament del
precepte), terme que lart. 6.1 equipara
al de porci de sl duna mateixa naturalesa, enclavada en un terme municipal
i tancada per una lnia poligonal que delimita, a aquest efecte [cadastral], lmbit
espacial del dret de propietat. Aix exclou
clarament les finques integrants duna
propietat horitzontal del procediment
desmena de discrepncies de lart. 18.2,
per no del procediment de lart. 18.1,
que siniciar quan lAdministraci tingui
coneixement, per qualsevol mitj, de la
manca de concordana entre la descripci
cadastral dels bns immobles i la realitat
immobiliria (ja no es parla, doncs, de
parcelles, sin de bns immobles, i, entre
aquests, a efecte cadastral, sinclouen els
elements privatius en rgim de propietat
horitzontal segons lart. 6.2.a).
El Notari no t cap mena dobligaci

de notificar les discrepncies
advertides a la superfcie (ni en
cap altre element descriptiu) entre
Cadastre i realitat, quan es tracti
de finques en rgim de propietat
horitzontal
Aix, doncs, el Notari no t cap mena
dobligaci de notificar les discrepncies
advertides a la superfcie (ni en cap altre
element descriptiu) entre Cadastre i realitat, quan es tracti de finques en rgim
de propietat horitzontal. No obstant aix,
hi ha casos en qu als atorgants els pot
interessar esmenar la superfcie cadastral,
per exemple, si aquesta s fora superior
a la real (per pagar menys IBI), i per fer-ho
el Notari els pot oferir el servei de notificar al Cadastre la discrepncia advertida
al lefecte de lart. 18.1 LC, acompanyant,
si s possible, un plnol elaborat per un
tcnic. Ignoro si el Cadastre el considerar suficient per realitzar la rectificaci,
per, segons aquest precepte, hauria de
realitzar les comprovacions necessries i
adoptar i notificar als interessats la seva
resoluci al respecte.
Finalment, entenc que tampoc no es
pot pretendre la coordinaci grfica de la
finca integrant duna propietat horitzontal, sin la de tot limmoble. Per tot aix,
considero que els procediments per a la
96
concordana i coordinaci de Registre de

la Propietat i Cadastre no estan previstos
per a les finques que formen part dun immoble en rgim de propietat horitzontal.
De totes maneres, per si els interessa als
atorgants o per determinar lobjecte del
contracte, he confeccionat uns exemples
dexponents sobre la informaci cadastral
especial per a aquestes finques en rgim
de propietat horitzontal, amb tres opcions
(a incloure, si es considera convenient, a
continuaci de la descripci de la finca,
abans del ttol i de les dades dinscripci):
(Opci A. Si concorden les superfcies)
INFORMACI CADASTRAL. Manifesten els senyors compareixents que la finca
descrita es correspon amb la que figura
en la certificaci cadastral descriptiva i
grfica que he obtingut telemticament i
que protocollitzo, de la qual resulta que la
referncia cadastral de la finca descrita s
la segent: $. Comprovo que la superfcie
de la finca segons el Cadastre concorda
amb la que resulta de la descripci literria
que he transcrit, que s la que figura en el
ttol i en la nota informativa del Registre
de la Propietat.
(Opci B. Si NO coincideixen les superfcies,
per els atorgants no desitgen rectificar-les)
descrita es correspon amb la que figura en
la certificaci cadastral descriptiva i grfica que he obtingut telemticament i que
protocollitzo, de la qual resulta que la referncia cadastral de la finca descrita s la segent: $. Comprovo que la superfcie de la
finca segons el Cadastre no coincideix amb
la de la descripci literria que he transcrit,
que s la que figura en el ttol i en la nota
informativa del Registre de la Propietat, de
la qual cosa adverteixo els atorgants, que
manifesten $ (optar entre: 1) que la real s la
primera; 2) que la real s la segona; 3) que
desconeixen quina s la real) i que no desitgen de moment iniciar cap procediment
per obtenir la concordana.
(Opci C. Si NO coincideixen les superfcies
i els atorgants desitgen rectificar la cadastral)
protocollitzo, de la qual resulta que la refe-
rncia cadastral de la finca descrita s la segent: $. Comprovo que la superfcie de la

finca segons el Cadastre no coincideix amb
la de la descripci literria que he transcrit,
manifesten que la real s aquesta ltima ($
si s el cas, que acrediten mitjanant plnol
que em lliuren i protocollitzo), per la qual
cosa em requereixen perqu solliciti de la
Direcci General del Cadastre la rectificaci de la superfcie. (Posteriorment, el Notari
hauria de deixar constncia de la remissi al
Cadastre per nota o diligncia.)
2.
Finques que no formen part dun

immoble en rgim de propietat
horitzontal
Fins aqu, la part senzilla. La veritable

concordana de superfcie i lmits, que s
la que es pretn quan lobjecte de lescriptura s una parcella cadastral, s a dir, un
terreny (edificat o no), t unes quantes variables ms, com veurem, sense la pretensi desgotar totes les possibilitats de fet.
Intentar sistematitzar-ho sobre la base
de tres opcions principals: A) Existncia de
plena concordana. B) Discordana desconeixent les dades reals. C) Discordana
coneixent les dades reals. En aquest darrer supsit, pot succeir: a) que les dades
reals siguin les cadastrals, de manera que
es podr rectificar el Registre dacord amb
els procediments de lart. 201 LH; b) que
ho siguin les registrals, de manera que es
podr rectificar el Cadastre dacord amb el
procediment de lart. 18 LC; c) que no ho
siguin ni les unes ni les altres, havent de
seguir dos procediments. No hi ha veritable
modificaci de la superfcie registral (sin
simple rectificaci, si sem permet la precisi), si la diferncia entre la superfcie real i
la registral s inferior al 10 % daquesta, de
manera que es pot rectificar directament
dacord amb lart. 201.2 i 201.3 LH, amb
les prevencions que estableixen aquests
preceptes. Com que la superfcie cadastral
no inclou decimals, sha dentendre que
hi ha concordana tot i que no reculli els
decimals de la descripci registral, si els
nmeros enters coincideixen. Finalment,
entenc que no hi ha veritable rectificaci
de lmits (sin simple actualitzaci) quan
se substitueixen les referncies als propietaris confrontants per la de la situaci de
les finques confrontants segons Cadastre;
aquest, per, s un criteri purament perso-
LA NOTARIA |
| 3/2015
nal i desconec quin grau dacceptaci tindr pels registradors, si b considero que
seria convenient una certa flexibilitat per
la seva part en aquest punt.
Vegem, doncs, algunes de les opcions
possibles:
(Opci A. Si concorden les superfcies i
els lmits del Registre amb els del Cadastre)
(Subopci A1. Si de la nota del Registre
NO consta la coordinaci grfica amb el
Cadastre)
protocollitzo, de la qual resulta que la referncia cadastral de la finca descrita s la
segent: $. Comprovo que la descripci de
la finca segons el Cadastre concorda amb
la descripci literria que he transcrit, que
s la que figura en el ttol i en la nota informativa del Registre de la Propietat. Manifesten els atorgants que aquesta descripci
concorda amb la real, per la qual cosa, no
constant segons la publicitat registral la
coordinaci grfica entre el Cadastre i el
Registre de la Propietat, els informo del
procediment per obtenir-la, i solliciten al
Registrador de la Propietat que ho porti a
terme (o b $ per no solliciten al Registrador de la Propietat que ho porti a terme).
Entenc que no hi ha veritable

rectificaci de lmits, sin simple
actualitzaci, quan se substitueixen
les referncies als propietaris
confrontants per la de la situaci
de les finques confrontants segons
Cadastre
(Subopci A2. Si de la nota del Registre
consta la coordinaci grfica amb el Cadastre)
grfica que he obtingut telemticament
i que protocollitzo, de la qual resulta que
la referncia cadastral de la finca descrita
s la segent: $. Comprovo que la descripci literria de la finca segons el Cadastre
LA NOTARIA |
| 3/2015
concorda amb la descripci literria que

he transcrit, que s la que figura en el ttol
i en la nota informativa del Registre de la
Propietat. Manifesten els atorgants que
aquesta descripci concorda amb la real i
comprovo que, segons la nota informativa, es dna la coordinaci grfica entre el
Cadastre i el Registre de la Propietat.
(Opci B. Si NO concorden les superfcies o els lmits i els atorgants desconeixen
els reals)
(Subopci B1. Si no concorda la superfcie)
de la finca segons el Cadastre no concorda
amb la descripci literria que he transcrit,
informativa del Registre de la Propietat,
de la qual cosa adverteixo els atorgants,
que manifesten que desconeixen quina
s la real, de manera que no es pot iniciar
en aquest acte el procediment per obtenir
la concordana, sobre el qual els informo.
(Subopci B2. Si no concorden els lmits)

la segent: $. Comprovo que els lmits de
la finca segons el Cadastre no concorden
amb els de la descripci literria que he
transcrit, que s la que figura en el ttol i
en la nota informativa del Registre de la
Propietat, de la qual cosa adverteixo els
atorgants, que manifesten que desconeixen quins sn els lmits reals, de manera
que no es pot iniciar en aquest acte el
procediment per obtenir la concordana,
sobre el qual els informo.
(Subopci B3. Si no concorden ni la superfcie ni els lmits)
la segent: $. Comprovo que la superfcie i
els lmits de la finca segons el Cadastre no
concorden amb els de la descripci literria que he transcrit, que s la que figura en
el ttol i en la nota informativa del Registre
de la Propietat, de la qual cosa adverteixo
els atorgants, que manifesten que desconeixen quins sn la superfcie i els lmits
reals, de manera que no es pot iniciar en
aquest acte el procediment per obtenir la
concordana, sobre el qual els informo.
97
Prctica
(Opci C. Si NO coincideixen les superfcies o els lmits i es coneixen els reals)
(Subopci C1. Si NO coincideixen les
superfcies)
(Subopci C1.1. Si la superfcie cadastral
s la real i la registral no i la diferncia de
superfcie s inferior al 10 % de la registral)
manifesten que la real s la cadastral. Essent la diferncia de superfcie inferior al
deu per cent de la que figura en la descripci registral, rectifiquen aquesta per la cadastral en la forma que sha fet constar en la
descripci transcrita, sobre la base del que
disposa lart. 201.3 de la Llei Hipotecria.
(Subopci C1.2. Si la descripci cadastral
s la real i la registral no i la diferncia de
superfcie s superior al 10 % de la registral)

que manifesten que la real s la cadastral.
Per tant, els informo del procediment de
lart. 201.1 de la Llei Hipotecria per obtenir la concordana amb el Registre de
la Propietat, $ optar entre: 1) que seguiran
mitjanant escriptura a continuaci, o 2)
manifesten els atorgants que no desitgen
iniciar aquest procediment en aquest acte.
protocollitzo.) Per tant, els informo del

procediment de lart. 18.2.c del TR de la
Llei del Cadastre per obtenir la concordana del Cadastre amb la realitat fsica,
$ optar entre: 1) que seguiran mitjanant
escriptura a continuaci, o 2) manifesten els atorgants que no desitgen iniciar
aquest procediment en aquest acte, per la
qual cosa, en compliment de lart. 18.2.d
del TR de la Llei del Cadastre, comunicar
la discordana entre la superfcie cadastral
i la de la realitat fsica a la Direcci General
del Cadastre.
(Subopci C1.3. Si la superfcie registral

s la real i la cadastral no)

descrita es correspon amb la que resulta
de la certificaci cadastral descriptiva i
manifesten que cap s la real. ($ Si escau: la
qual acrediten mitjanant plnol que em
lliuren i protocollitzo.) Essent la diferncia
entre la superfcie real i la que figura en
la descripci registral inferior al cinc per
cent, rectifiquen aquesta en la forma que
sha fet constar en la descripci transcrita,
sobre la base del que disposa lart. 201.3
de la Llei Hipotecria. En compliment de
lart. 18.2.d del TR de la Llei del Cadastre,
comunicar a la Direcci General del Cadastre la discordana apreciada.

que manifesten que la superfcie real s
la registral transcrita. ($ Si escau: que acrediten mitjanant plnol que em lliuren i
(Subopci C1.4. Si ni la superfcie cadastral ni la registral concorden amb la real i la

diferncia entre la superfcie real i la registral
s inferior al 5 % daquesta)
(Subopci C1.5. Si ni la superfcie cadastral ni la registral concorden amb la real i la

diferncia de superfcie real s superior al 5
% de la registral)
INFORMACI CADASTRAL. Manifesten els senyors compareixents que la
finca descrita es correspon amb la que
figura en la certificaci cadastral descriptiva i grfica que he obtingut telemticament i que protocollitzo, de la qual
resulta que la referncia cadastral de la
finca descrita s la segent: $. Comprovo que la superfcie de la finca segons el
Cadastre no concorda amb la descripci
literria que he transcrit, que s la que fi-
98
LA NOTARIA |
| 3/2015
gura en el ttol i en la nota informativa del

Registre de la Propietat, de la qual cosa
adverteixo els atorgants, que manifesten
que cap s la real, essent aquesta la que
manifesten en la descripci transcrita. ($
Si escau: que acrediten mitjanant plnol que em lliuren i protocollitzo.) Per
tant, els informo dels procediments per
obtenir la concordana del Cadastre i del
Registre de la Propietat amb la realitat
fsica, $ optar entre: 1) que seguiran mitjanant escriptura a continuaci, o 2) que,
segons diuen, no volen iniciar en aquest
acte, per la qual cosa, en compliment de
lart. 18.2.d del TR de la Llei del Cadastre,
comunicar la discordana entre la superfcie cadastral i la de la realitat fsica a
la Direcci General del Cadastre.
(Subopci C2. Si els lmits NO concorden)
(Subopci C2.1. Si les superfcies concorden i els lmits cadastrals NO concorden
amb els registrals per no hi ha realment
rectificaci, sin actualitzaci)
de la finca segons el Cadastre concorda
i manifesten els atorgants que aquesta
superfcie s la real. Aix mateix, manifesten que els lmits reals de la finca sn els
cadastrals, que figuren a continuaci de
la descripci transcrita, i que aquests l-
LA NOTARIA |
| 3/2015
mits no suposen una rectificaci dels que

figuren en la descripci registral, sin una
actualitzaci dels mateixos.
(Subopci C2.2. Si les superfcies NO
concorden i els lmits cadastrals NO concorden amb els registrals i aix suposa una
rectificaci, a afegir a la subopci B1 o C1
a C5 que correspongui)
Aix mateix, manifesten que els lmits
reals de la finca sn els cadastrals, que
figuren a continuaci de la descripci
transcrita. Pel fet de suposar aquesta modificaci una rectificaci de la descripci
registral, els informo del procediment per
obtenir la concordana amb el Registre de
la Propietat, ($ optar entre: 1) que seguiran mitjanant escriptura a continuaci, o
2) que, segons diuen, no volen iniciar en
aquest acte.
Si, en qualsevol dels casos en qu aix

s possible, els atorgants opten per obtenir la concordana, sha de seguir el procediment de lart. 201.1 LH, si la descripci
registral no s la correcta; el de lart. 18.2.b
LC, si la descripci incorrecta s la cadastral,
o tots dos, si cap de les dues descripcions
no coincideix amb la realitat. Un cop obtinguda la concordana, el Notari hauria
de proposar la coordinaci grfica dacord
amb el procediment de lart. 199 LH.
En qualsevol cas en qu se solliciti una
modificaci de la descripci registral a la
mateixa escriptura en la qual sautoritzi el
negoci jurdic, shauria dassegurar abans
de res la seva inscripci, de manera que
seria convenient sollicitar del Registrador
a la mateixa escriptura la inscripci parcial
de la mateixa, en cas que no consideri inscribible la modificaci sollicitada.
99

Javier Mic Giner
Notari de Sabadell
SUMARI
I.
II.
INTRODUCCI
MBIT, EN ESPECIAL, EXCLUSIONS
NOTARI COMPETENT. ADMISSI
DE LEXHORT NOTARIAL
SUPSITS EN QU LEXPEDIENT
OCASIONARIA COST SENSE
OBTENIR RESULTAT
COSTOS
III.
IV.
V.
I.
INTRODUCCI
El CONCEPTE monitori extrajudicial s

lexpressi colloquial que ha calat en la
prctica jurdica per referir-se a lexpedient de reclamaci de deutes dineraris no
contradits.
LOBJECTE daquest informe s analitzar, de la manera ms breu possible i en el
llenguatge ms proper a qualsevol lector
no Jurista, linters real de la implantaci
daquesta opci en una empresa, en especial, una entitat financera, com a mitj
per obtenir ttol executiu de determinades
operacions que, en el seu origen, no es van
formalitzar en escriptura o plissa o que,
havent-ho fet, no compleixen els requisits del ttol executiu. El ttol executiu t
100
lavantatge, en teoria, de permetre accedir

a processos sumaris.
La REGULACI LEGAL s continguda

als art. 70 i 71 LN.
El MARC GENERAL daquest informe

rau en lexistncia duna multiplicitat de
noves funcions assignades als notaris, per la virtualitat prctica de les quals per
generar un canvi de paradigma collideix,
o b amb les exigncies de la normativa,
o b amb labsncia de processos definits,
o b amb un volum suficient que en justifiqui la implantaci.
Els FACTORS CRTICS que poden determinar el fracs des de la perspectiva de

lempresa o entitat financera i que sanalitzen sn els segents:
1. mbit, en especial, exclusions.
2. Notari competent. Admissi de lexhort notarial.
LA NOTARIA |
| 3/2015
3. Supsits en qu lexpedient ocasionar cost sense obtenir resultat.

4. Costos.
II.
MBIT, EN ESPECIAL, EXCLUSI

ONS
El problema essencial des del punt de

vista de les empreses rau en qu lart. 70.1
LN disposa que: No es podran reclamar mitjanant aquest expedient: a) Els deutes que es
fundin en un contracte entre un empresari o
professional i un consumidor o usuari. I lart.
70.2 LN, com a conseqncia, afirma que:
El Notari no acceptar la sollicitud si es tracts dalguna de les reclamacions excloses.
El marc daquest treball rau en

lexistncia duna multiplicitat
de noves funcions assignades als
notaris, per la virtualitat prctica
de les quals collideix o b amb les
exigncies de la normativa, o b
amb labsncia de processos definits,
o b amb un volum suficient que en
justifiqui la implantaci
FITXA TCNICA
Resum: s pretensi daquest treball analitzar, de manera breu i amb llenguatge proper al lector
no Jurista, linters real de la implantaci del denominat monitori en una empresa, en especial, una
entitat financera, com a mitj per obtenir ttol executiu de determinades operacions que, en el seu
origen, no es van formalitzar en escriptura o plissa o que, havent-ho fet, no compleixen els requisits del ttol executiu.
Paraules clau: Procs monitori extrajudicial, Notari.
Abstract: This essay is aimed at briefly analysing, in laymans terms for non-lawyers, the true interest of implementing a so-called order of payment at a company, in particular a financial entity, as a
means to obtain an enforcement order for certain transactions that, at the beginning, were not set
out formally in a deed or policy or which, in doing so, do not comply with the requirements of the
enforcement order.
Keywords: Out-of-court order of payment process, Notary.
Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel

qual saprova el Text Refs de la Llei General
per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementries. No hi ha
dubte que lentitat financera es qualificaria
dempresari conforme a lart. 4. El concepte
consumidor o usuari apareix a lart. 3, que
disposa: Sn consumidors o usuaris les persones fsiques que actun amb un propsit ali
a la seva activitat comercial, empresarial, ofici
o professi. Tamb sn consumidors als efectes daquesta norma les persones jurdiques
i les entitats sense personalitat jurdica que
actun sense nim de lucre en un mbit ali a
una activitat comercial o empresarial.
Des del punt de vista de lempresa o

entitat financera (fins i tot des de lptica
del servei notarial), la conclusi s nefasta:
shan excls de lexpedient precisament
tots els casos que, quantitativament o en
termes absoluts, sn ms nombrosos, i
queden condemnats a que se segueixin
tramitant per via judicial. El fet que la unanimitat de la doctrina assenyali que aquesta
restricci s absurda, lorigen de la qual s
un informe del Consell General del Poder
Judicial que no condua necessriament a
aquesta conclusi, sin a la necessitat darbitrar mesures per evitar que les clusules
abusives no tinguin control, podria haver
fet preveure un mecanisme com el de lart.
129.2.f LH (tamb en qesti) o mesures
ms imaginatives (p. ex., el Notari notifica
linici dels expedients al Jutge incls indicant les possibles clusules abusives, per
tal que, si aquest ho desitja, pugui indicar
dofici clusules abusives en un termini peremptori) o altres a determinar. No ha estat
aix i queden excloses les reclamacions a
consumidors i usuaris.
La conseqncia s que lexpedient

mai no es podr seguir contra el consumidor. Noms es podr utilitzar contra
persones jurdiques o entitats sense personalitat jurdica que actun amb nim de
lucre en lmbit de la seva activitat comercial o empresarial, la qual cosa restringeix
molt el seu mbit daplicaci.
El concepte consumidor o usuari i el

dempresari semblen remetre al Reial Decret
No podem oblidar que, per la Llei

42/2015, de 5 doctubre, se li va afegir a
LA NOTARIA |
| 3/2015
Lexpedient mai no es podr

seguir contra el consumidor.
Noms es podr utilitzar contra
persones jurdiques o entitats sense
personalitat jurdica que actun amb
nim de lucre en un mbit de la seva
activitat comercial o empresarial,
la qual cosa restringeix molt el seu
mbit daplicaci
lart. 815 (que regula el procediment monitori) lapartat 4, en qu es fa referncia a

les reclamacions de dubte fundades en un
contracte entre un empresari o professional i un consumidor o usuari, per preveure
el control dofici pel Jutge de les possibles
clusules abusives. Aquest problema no
se suscitar en els expedients dels art. 70 i
71 LN, senzillament perqu els contractes
entre empresaris i consumidors queden
exclosos del seu mbit.
La realitat s que, amb aquesta reducci, lmbit objectiu de lexpedient quedar extraordinriament redut. Per tant,
la seva aplicaci prctica ser molt menor
del que sesperava.
III.
NOTARI COMPETENT. ADMIS

SI DE LEXHORT NOTARIAL
El Notari competent ve determinat per

lart. 70.1 LN, considerant alternativament
com a tal el Notari amb residncia en el domicili del deutor consignat en el document
que acrediti el deute o el demostrat documentalment, o en la residncia habitual del
deutor o en el lloc en qu el deutor pogus
ser trobat.
En definitiva, la competncia la determina la possibilitat de localitzar el deutor.
Aquesta situaci obligaria el creditor a
desplaar els seus representants jurdics
o apoderats a totes i cada una de les notaries on poguessin existir deutors, la qual
cosa comporta un encariment de costos.
Lalternativa seria acudir a lexhort notarial i als mitjans telemtics de comunicaci entre notaris. s a dir, el creditor pot
101
Prctica
acudir a qualsevol Notari (normalment, a
aquells on tingui el seu domicili social o
la seva seu real o operativa) i requerir per
tal que, al seu torn, el Notari requers el
competent territorialment.
Shan de tenir en compte tres aspectes. En primer lloc, el primer Notari (en
lexhort notarial) no autoritza lexpedient,
sin que compleix funcions de remitent
de la documentaci, i totes les decisions
sobre admissibilitat o tramitaci corresponen al Notari que rep lexhort i que s el
competent territorialment. De cap manera
el primer Notari retalla o limita cap de les
atribucions del competent, i es limitar a
facilitar la comunicaci amb el requirent,
que vol evitar costos de desplaament. En
segon lloc, sense cap suport legal i exclusivament per interessos corporatius, no s
impensable intents de restricci daquesta
via. Aquests intents solen collidir amb la
realitat (tot Notari admet un exhort dun
altre Notari, encara que sintentin restringir sense suport legal), per no deixen de
provocar situacions incmodes. I, en tercer lloc, la intervenci dun primer Notari
per evitar els costos de desplaament fsic
no deixa de comportar un altre cost.
En definitiva, lentitat haur de comparar els costos i els avantatges de desplaament individualitzats i dacudir a un
Notari que realitzi lexhort. Ser una decisi deconomia dopci.
IV.
SUPSITS EN QU LEXPEDI
ENT OCASIONARIA COST SEN
SE OBTENIR RESULTAT
Es poden generar costos i no obtenir

cap resultat en aquests casos:
1. No admissi pel Notari competent
territorialment (vid. art. 70.2 LN).
2. Impossibilitat de localitzar el deutor en algun dels domicilis possibles
acreditats o de fer entrega del requeriment (vid. art. 70.3 LN, pargraf segon, per no oblidar lart. 70.5 LN, que
considera realitzat el requeriment de
pagament encara que es refusi lentrega; finalment, la notificaci a persones jurdiques planteja problemes
especials necessitat de decisi del
Notari sobre si el receptor de la cdula
compleix els requisits de lart. 70.5 LN,
pargraf segon, en especial, el cas
del factor notori).
102
3. Oposici del deutor. Nhi ha prou amb

qualsevol oposici del deutor perqu
lacta conclogui sense resultat (vid.
art. 71.2 LN).
La senzillesa amb qu el deutor es pot
oposar podr provocar que el creditor incorri en despeses que no reportin benefici.
V.
COSTOS
La Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la

jurisdicci voluntria, publicada al BOE
de 3 de juliol de 2015, disposava: Disposici addicional quarta. Aranzels notarials i registrals. El Govern aprovar en
el termini de tres mesos a comptar des de la
seva publicaci al Butllet Oficial de lEstat
els aranzels corresponents a la intervenci
dels notaris i registradors de la propietat i
mercantils respecte dels afers, actes, escriptures pbliques, expedients, fets i actes inscrivibles per als quals resultin competents
conforme al que es disposa en aquesta
Llei. En tot cas, laranzel dels expedients
de designaci notarial de prits prevista a
la normativa del contracte dassegurana
es percebr sense atenci a la quantia possible del negoci peritat.
Tal com sol passar, ha transcorregut
el termini previst sense que shagi dictat
cap norma.
Seria raonable preveure costos amb les
segents orientacions. Lacta sempre ser
(amb lexcepci que direm) de quantia, la
qual cosa determina laplicaci del nm. 2
dels aranzels. Per exemple, a una quantia
de fins a 6.010,12 , li corresponen 90,15
de drets; desprs sincrementa, per de
manera regressiva. A parer nostre, els casos en qu, intentada lacta, es conclogui
sense poder obtenir-se ttol executiu, es
podria defensar que sn sense quantia
(largument seria similar a lutilitzat per la
DGRN en resolucions del sistema notarial
respecte a actes de venda extrajudicial). Al
nm. 2 shi hauran de sumar els conceptes
de folis, cpies, cdula, diligncies, etc. Especialment, sha de tenir en compte que la
immensa majoria de la doctrina opta per la
notificaci presencial del Notari al deutor,
fet que determina aplicar el concepte sortida (en la poblaci, per hora, sn 18,03 ) i
els costos de locomoci (no s infreqent
que el Taxista cobri ms que el Notari per
la sortida).
Concloem aquest informe, que no

pretn ser dogmtic, sin pragmtic, remetent a la Guia del Consell General del
Notariat (en especial, a Salvador TORRES)
i als estudis de Concepcin Pilar Barrio del
Olmo, Javier Lpez Cano, Ricardo Cabanas
i Leticia Ballester. No shan tractat qestions com ara la determinaci o la liquiditat
del deute, en pressuposar que sn requisits previs que es compliran.
Les restriccions introdudes per la

mateixa norma que impedeixen
utilitzar lexpedient en els casos
en qu resulta ms necessari
condueixen a una limitaci dmbit
que generar la seva restringida
utilitzaci prctica
La CONCLUSI s similar a altres expedients. Les restriccions introdudes per
la mateixa norma que impedeixen utilitzar lexpedient en els casos en qu resulta
ms necessari condueixen a una limitaci
dmbit que generar la seva restringida
utilitzaci prctica (davant del que podria haver estat), en no poder utilitzar-se
en els casos en qu el deute correspongui a un creditor empresari davant dun
deutor consumidor o usuari. La facilitat
doposici del deutor pot ser un greu impediment. Els costos indirectes associats
a la notificaci presencial (els autors, en
discutir les possibilitats de notificaci per
mitjans postals, generalment sinclinen
per la negativa) poden ser un altwwre
factor negatiu. Davant daquests, shauran de ponderar els casos en qu s que
sobtindr el ttol executiu. Pot ser que la
mera obtenci dun o ms ttols executius
compensi els costos dels supsits en qu
no sobtinguin. Estudis posteriors haurien
dabordar lanlisi econmicofinancera
dels costos davant dels supsits en qu s
que sobtingui el ttol executiu.
Aquest s el nostre informe, que no
pretn abordar qestions de dogmtica
jurdica, sin la realitat de si els expedients seran implementats per empreses o
entitats financeres i si generaran o no un
volum apreciable doperacions per als notaris. Informe que sotmetem a qualsevol
altre que estigui millor fundat en Dret o en
experincies daplicaci prctica.
LA NOTARIA |
| 3/2015
LA NOTARIA |
| 3/2015
103
Internaciona
Recensi bibliogrfica
Per Jess Gmez Taboada
Notari de Tordera
En un arravatament jurdic inesperat, diu Josep Pla a El quadern

gris: [e]l Dret Internacional [Privat] magrada; s un reflex de la
vida mateixa, de la inextricable confusi a qu pot arribar la vida
humana en casos determinats. No crec que hi hagi cap novella
que pugui arribar a tenir una riquesa tan extraordinria.
I, per a exemple sense pari, la successi mortis causa, laboratori privilegiat de la disciplina. Aix ho prova el complet i innovador
Reglament (UE) nm. 650/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 4de juliol de 2012, relatiu a la competncia, la llei aplicable,
el reconeixement i lexecuci de les resolucions, a lacceptaci
i lexecuci dels documents pblics en matria de successions
mortis causa i a la creaci dun certificat successori europeu, que
s aplicable a les successions internacionals causades a partir del
17 dagost de 2015.
Com sinfereix del seu nom, la norma comprn els tres focus
datenci tradicionals del Dret Internacional Privat: a) la competncia judicial internacional, s a dir, quins tribunals i, si escau,
altres autoritats sn competents per resoldre o tramitar una successi transfronterera determinada; b) la llei aplicable a la successi (legtimes, reserves, herncia intestada), que ser, per regla
general, la corresponent al lloc de residncia del difunt, sense
perjudici de la facultat delecci (professio iuris) pel futur causant
de la seva llei nacional (ja sigui la del moment de lelecci o la
del moment de la mort), i, tamb, sense impedir la possibilitat
(residual) que sapliqui lanomenada llei dels vincles ms estrets, i
c) els efectes que han de produir en lestranger les resolucions i
els documents emesos per cada pas vinculat per la nova norma.
El Reglament sallunya, doncs, daltres consagrats a normes
de conflicte, com els coneguts com Brusselles (centrats en la
competncia judicial internacional) o els Roma (focalitzats en
la llei aplicable).
Per hi ha ms: el Reglament afegeix, a aquest contingut clssic de la matria, la regulaci de lanomenat certificat successori
104
El dret europeu de successions

Autors: ANDREA BONOMI,
PATRICK WAUTELET, ILARIA PRETELLI
Traductors: SANTIAGO LVAREZ GONZLEZ,
ALBERT FONT SEGURA, MARA LVAREZ TORN,
JUAN GMEZ-RIESCO, JOS MARA GMEZ-RIESCO
I MARTA REQUEJO ISIDRO
Editorial: Aranzadi
Idioma: Espanyol. 680 pgines
europeu (CSE). Es tracta duna mena de document uniforme que

inclour un o diversos elements de liter successori (testament,
pacte successori o declaraci dhereus; acceptacions i renncies;
adjudicacions i particions) i que, en no ser preceptiu, coexistir
amb la titulaci tradicional. El seu xit s una incgnita que estan
cridats a aclarir els funcionaris competents: a Espanya, dacord
amb la recent Llei de 30 de juliol, de cooperaci jurdica internacional en matria civil (la seva DF 2a modifica la DF 26a de la LEC
2000), seran els jutges i els notaris; els ltims, segurament, amb
major protagonisme, i no noms per la posici central en el Dret
de Successions, sin perqu, com subratlla Nourissat, avui el Dret
Internacional Privat s, abans que res, un Dret notarial.
A hores dara (transcorreguts ms de tres anys i mig des que
es va aprovar), sha escrit molt sobre el Reglament. Per el que
leditorial Thomson Reuters Aranzadi posa a la nostra disposici
sn paraules majors: la traducci espanyola dun dels comentaris ms lcids i extensos sobre el nou rgim: El Derecho Europeo
LA NOTARIA |
| 3/2015
Recensi bibliogrfica
de Sucesiones, els coautors del qual sn Andrea Bonomi, prolfic

Professor de Dret Internacional Privat i Dret Comparat de la Universitat de Lausana; Patrick Wautelet, Catedrtic de la mateixa
disciplina a la Universitat de Lieja, i Ilaria Pretelli, collaboradora
cientfica de lInstitut Sus de Dret Comparat, radicat a Lausana.
La traducci (fenomen poc freqent en obres daquestes caracterstiques), tamb collectiva, porta la rbrica de cinc primers
espases: el Professor Santiago lvarez Gonzlez, Catedrtic de
Dret Internacional Privat de la Universitat de Santiago de Compostela, molt centrat aquests darrers anys en matria successria,
amb aguts treballs, entre daltres, sobre ordre pblic internacional
i sobre la legtima en el Dret interregional espanyol; el Professor
Albert Font Segura, titular de la mateixa disciplina a la UPF de Barcelona i gran especialista en pactes successoris; la Professora Mara
lvarez Torn, experta en competncia judicial internacional que
actualment exerceix com a docent a la Universitat de Berln; els
germans Juan i Jos Mara Gmez-Riesco, ambds notaris de slida formaci europeista (antics alumnes del Collegi dEuropa de
Bruges i ben avesats a les batalles sobre competncies notarials en
Dret Successori a Brusselles), i Marta Requejo Isidro, investigadora
de lInstituto Max Planck de Dret Processal (situat a Luxemburg),
que ha estat la responsable doferir la versi en castell de la secci
referent als efectes transnacionals de les resolucions judicials i els
documents pblics en qestions hereditries.
Lestructura de lobra, consistent en una anlisi detinguda

del Reglament, article per article, la converteix en un
llibre de consulta gil, rpida i fcil, ms encara en anar
acompanyada de la versi digital. Amb tot, la lectura
completa s totalment recomanable
Els traductors, per, no shan limitat a bolcar en castell lobra
original (en francs), sin que lhan enriquit, completant les notes
a peu de pgina i els exemples dels autors amb comentaris relatius
a la legislaci, la jurisprudncia i la doctrina espanyoles. No oblidem, per exemple, que Espanya s lnic pas plurilegislatiu entre
els vinculats pel Reglament (tots els de la UE, excepte el Regne Unit,
Irlanda i Dinamarca): al nostre pas regeixen, a ms del Codi Civil, sis
legislacions successries diferents ms. En respectar el Reglament
les regles conflictuals internes (en el nostre cas, basades en el venatge civil: arts. 16.1 i 9.8 CC), es fa indispensable la coordinaci
dambds sistemes, linternacional i linterregional. No se sotmetr
necessriament a la mateixa llei la successi dun estranger i la dun
espanyol, encara que tots dos resideixin a Espanya: al primer, li aplicarem, recta va, la llei del lloc de residncia, i al segon, la del seu venatge civil. Un jeroglfic simple, al costat del trencaclosques que pot
provocar el joc combinat de la facultat delecci internacional de la
llei aplicable (art. 22 del Reglament) i el silenci del propi Reglament
i del Codi Civil respecte daquesta mateixa facultat en lmbit intern,
s a dir, entre les diferents lleis coexistents en un pas. No ja perqu
a lespanyol resident a Espanya se li negui la professio iuris entre les
diverses lleis que puguin afectar-lo (residncia, venatge civil), sin
perqu, tot i viure a lestranger i haver optat per la llei espanyola,
no est clar quina se li aplicar, si canvia el seu venatge civil entre
LA NOTARIA |
| 3/2015
el moment delecci i el de la mort. Sobre aquestes qestions tan

complexes tracta, tamb, el llibre que comentem.
Lestructura de lobra, consistent en una anlisi detinguda del Reglament, article per article, la converteix en un llibre de consulta gil,
rpida i fcil, ms encara en anar acompanyada de la versi digital.
Amb tot, la lectura completa s totalment recomanable. No noms
perqu el lector es formar una idea cabal de la nova norma, sin
tamb perqu actualitzar i sedimentar els conceptes bsics del
Dret Internacional Privat; com ha insistit la Professora Gonzlez Beilfuss, laplicaci daquest nou instrument normatiu exigeix una bona
formaci en les nocions clssiques de la part general de la disciplina:
qualificaci; reenviament (que es mant, malgrat les crtiques, i fins i
tot sadmet el de segon grau, remetent-nos a una tercera legislaci);
ordre pblic (que, encara que es basculi cap a leuropeu, i no noms
nacional, donar feina: Bonomi creu que un Jutge francs difcilment
admetr laplicaci al seu territori de la legtima zero vigent a Navarra);
estatut personal i estatut real, etc. A banda daix, no falten referncies al Dret Comparat material en qestions successries, sobre les
quals els autors sn optimistes: creuen que la homogenetzaci del
Dret conflictual estimular laproximaci entre els ordenaments interns substantius. Diuen, per exemple, que ladmissi dels pactes successoris en alguns pasos nempenyer el reconeixement en aquells
refractaris a la seva regulaci. Pot ser. Per a Espanya coexisteixen
legislacions successries per a tots els gustos, i la veritat s que no
shan caracteritzat per la seva porositat (amb excepcions, com s el
cas de lexportaci a Galcia de la legtima catalana).
Lobra acaba demostrant com, tot i que amb dificultats, els
principis inspiradors del Reglament bateguen al llarg de la seva
regulaci: a) el principi dunitat successria, que, aix no obstant,
pot trencar-se (com ja ho feia ex art. 9.8 CC); b) ladmissi de lesmentada professio iuris, aconsellable en els casos en els quals el
sistema de legtimes de la llei nacional del causant sigui ms permissiu que el de la llei de residncia, ja que, com reitera el Professor Fontanellas Morell, lessncia de lelecci de llei no s cap altra
que cercar la que atorga un major mbit de llibertat dispositiva; c)
el principi de conservaci del negoci jurdic en el qual el causant
hagi disposat dels seus bns (favor testamenti), i d) la quasi plena
coordinaci entre la competncia judicial i la llei aplicable.
105
Sentncie
Sentncies del Tribunal Suprem

Datades des del novembre de 2015 fins al gener de 2016
APROFITAMENT PER TORN DE BNS IMMOBLES

Aplicaci de la Llei 42/1998. La prohibici davana
ments dins del termini per desistir o resoldre el con
tracte de multipropietat afecta all abonat al transmi
tent o a un tercer designat per aquest
Tribunal Suprem, Sala 1a Sentncia nm. 627, de 20 de novembre de
2015 (Ponent: Salas Carceller, Antonio) LA LEY 177887/2015
RESUM: La prohibici davanaments mentre existeix la possibilitat de desistir del contracte o de sollicitar-ne la resoluci
per part de ladquirent afecta les quantitats entregades tant al
transmitent com a un tercer, encara que aquest ltim no aparegui esmentat expressament en la norma (art. 11).
ITER PROCESSAL: El Jutjat va desestimar la demanda de nullitat i, subsidiriament, de resoluci dun denominat contracte
dassociaci vacacional per a s dun apartament, en tots dos casos amb obligaci de retornar les quantitats satisfetes en concepte de pagaments derivats daquest contracte. LAP Las Palmas de
Gran Canaria va revocar la sentncia del Jutjat, va estimar en part
la demanda i va condemnar les demandades a retornar les quantitats abonades pels demandants dins del termini de tres mesos
de resoluci del contracte. El Tribunal Suprem desestima el recurs
de cassaci per inters cassacional interposat per les demandades.
ARRENDAMENTS URBANS
Efectes de latribuci de ls de lhabitatge familiar al
cnjuge de larrendatari en sentncia de nullitat del
matrimoni, separaci o divorci
106
Redacci Wolters Kluwer
Tribunal Suprem, Sala 1a Sentncia nm. 587, de 26 doctubre de

2015 (Ponent: Baena Ruiz, Eduardo) LA LEY 163148/2015
RESUM: Arrendament dhabitatge. Resoluci per impagament de la renda i les quantitats assimilades. Demanda dirigida
contra lexesposa de larrendatari, a la qual es va atribuir, juntament amb els fills menors del matrimoni, ls de lhabitatge en la
interlocutria de mesures provisionals. Condemna al pagament
de les quantitats assimilades per no de les rendes degudes ja
que no es va subrogar en la titularitat arrendatcia. Segons la doctrina del Tribunal Suprem, lart. 15 LAU 1994 permet que es produeixi la subrogaci, per sempre que es compleixin els requisits
establerts en el pargraf segon.
ITER PROCESSAL: Les sentncies dinstncia van estimar en
part la demanda, van declarar resolt el contracte darrendament i
van condemnar la demandada a pagar les quantitats assimilades,
i la van eximir del pagament de les rendes degudes. El Tribunal
Suprem desestima el recurs de cassaci interposat per larrendadora demandant.
Enriquiment injust de larrendatria que, fentse pas

sar per la propietria del local arrendat, el va arrendar
per una renda molt superior a la que ella abonava
Tribunal Suprem Sala 1a, Sentncia nm. 602, de 28 doctubre de
2015 (Ponent: Arroyo Fiestas, Francisco Javier) LA LEY 157014/2015
RESUM: La conducta de larrendatria no es troba emparada
en el contracte (en el qual hi constava la prohibici de cessi,
subarrendament o trasps), ni en el precepte legal, ni en cap resoluci judicial. Sobre la base daquesta conducta, larrendatria,
LA NOTARIA |
| 3/2015
XX/XXXX
que va operar al marge del contracte, va gaudir dun notable enriquiment mentre que en privar de ls del local als propietaris
va provocar en aquests un evident menyscapte patrimonial, i va
frustrar el lucre al qual legtimament podien aspirar. Condemna
a retornar la diferncia entre les rendes percebudes per la propietat i les obtingudes per larrendatria.
ITER PROCESSAL: El Jutjat de Primera Instncia va estimar la
demanda de reclamaci de la diferncia entre les rendes abonades per larrendatria (demandada) i les que va cobrar al tercer a
qui va arrendar el local. LAP Madrid va revocar la sentncia del
Jutjat i va desestimar la demanda. El Tribunal Suprem estima el
recurs de cassaci interposat pels demandants, cassa la sentncia
recorreguda i confirma la de primera instncia.
El Tribunal Suprem estableix que la taxa descombraries

t la consideraci de quantitat assimilada a la renda als
efectes de resoluci de larrendament per impagament
Tribunal Suprem, Sala 1a Sentncia nm. 749, de 30 de desembre de
2015 (Ponent: Marn Castn, Francisco) LA LEY 203078/2015
RESUM: Quan lart. 114.1a de la LAU de 1964 es refereix a limpagament de les quantitats assimilades a la renda com a causa
de resoluci del contracte est alludint a aquelles el pagament
de les quals ha dassumir larrendatari per mandat legal, emprant
una frmula oberta que ha de ser completada amb les que en
cada moment estableixi la legislaci aplicable. En aquest sentit,
el RDLeg. 2/2004, de 5 de mar, pel qual saprova el text refs de
la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, estableix als seus art. 23
i 20.4 que el subjecte passiu de la taxa per la recollida de residus
slids urbans s la persona fsica o jurdica que resulti beneficiada
pel servei referit.
ITER PROCESSAL: El Tribunal Suprem desestima el recurs de
cassaci interposat per larrendatria contra la sentncia dapellaci que, revocant la de primera instncia, va estimar la demanda de resoluci del contracte per falta de pagament de limport
de la taxa de recollida descombraries.
BANCA
Responsabilitat del banc que no va adaptar el contracte de
gesti de cartera de valors subscrit amb els seus clients a les
exigncies del contractetipus previst a la Circular 2/2000
Tribunal Suprem, Sala 1a, Sentncia nm. 520, de 6 doctubre de
2015 (Ponent: Sr. Sancho Gargallo Ignacio) LA LEY 143821/2015
RESUM: Contracte de gesti de cartera de valors. Falta dadaptaci daquest al contracte-tipus aprovat per la Circular 2/2000,
la qual cosa va impedir que queds constncia del compliment
de les garanties que sn subjacents a les exigncies de contingut
del contracte-tipus, entre les quals destaquen el perfil inversor
del client i la relaci concreta i detallada dels tipus doperacions i
categories de valors o instruments financers sobre els quals havia
de recaure la gesti. Daquesta manera, el banc, en gestionar la
cartera amb un perfil de risc agressiu (sense que consts que els
clients haguessin optat per aquesta classificaci) sense adaptar el
contracte a les exigncies que sn subjacents al contracte-tipus,
va dur a terme una actuaci incorrecta, ja que va gestionar el
patrimoni dels demandants sobre la base dunes especificacions
LA NOTARIA |
| 3/2015
i limitacions que no estaven establertes en el contracte, i va haver

dindemnitzar-los per les prdues sofertes.
pretensi subsidiria continguda en la demanda i va condemnar
el banc demandat a indemnitzar els demandants per incompliment del contracte de gesti de cartera de valors concertat entre
ells. LAP Guipscoa va revocar la sentncia del Jutjat i a desestimar la demanda. El Tribunal Suprem estima el recurs de cassaci
formulat pels demandants, cassa la sentncia dapellaci i conforma la del Jutjat.
El TS avala les demandes collectives en els casos dad

quisici de productes financers de risc comercialitzats
per entitats bancries
Tribunal Suprem, Sala 1a, Sentncia de 21 doctubre de 2015 (Ponent: Sr. Saraz Jimena, Rafael) LA LEY 146354/2015
RESUM: Adquisici de productes financers de risc comercialitzats per una entitat bancria. Acumulaci daccions formulades
per diversos clients contra el banc per incompliment de les seves
obligacions contractuals. Criteri jurisprudencial flexible respecte
del concepte jurdic dacumulaci daccions. Admissi daquesta
per raons deconomia processal i per evitar el dictat de sentncies contradictries. Concurrncia del requisit de connexitat de la
ra petitria.
ITER PROCESSAL: El Jutjat de Primera Instncia, desprs de
rebutjar lexcepci dindeguda acumulaci daccions oposada
pel banc demandat, va estimar plenament la reclamaci formulada per alguns dels clients i en part la formulada per altres,
adquirents tots aquests de productes financers complexos i de
risc. LAP Madrid va revocar la sentncia del Jutjat, va estimar
lesmentada excepci i va acordar arxivar el procs, deixant les
accions imprejutjades. El Tribunal Suprem declara que s procedent el recurs extraordinari per infracci processal interposat
pels demandants, anulla la sentncia recorreguda i reposa les
actuacions al moment anterior en qu aquesta es va dictar, a fi
que lAudincia Provincial dicti nova sentncia en qu resolgui
els recursos dapellaci formulats, un cop desestimada lexcepci dindeguda acumulaci daccions.
COMPRAVENDA
El TS fixa doctrina sobre la responsabilitat de les enti
tats de crdit que admetin ingressos dels compradors
dhabitatges sense exigir al promotor lobertura dun
compte especial garantit
Tribunal Suprem Sala 1a, Sentencia nm. 733, de 21 de desembre de
RESUM: Compravenda dhabitatge en construcci sotmesa al
rgim de la Llei 57/1968. Demanda formulada per la compradora sollicitant el desistiment del contracte per incompliment del
termini de lliurament i la devoluci de les quantitats lliurades a
compte del preu. Estimaci.
El Tribunal Suprem fixa la segent doctrina jurisprudencial:
A les compravendes dhabitatges regits per la Llei 57/1968 les
107
Sentncies
entitats de crdit que admetin ingressos dels compradors en un
compte del promotor sense exigir lobertura dun compte especial i la corresponent garantia respondran davant dels compradors
pel total de les quantitats anticipades pels compradors i ingressades al compte o als comptes que el promotor tingui oberts en
aquesta entitat.
demanda de desistiment de contracte de compravenda dhabitatge i devoluci de les quantitats lliurades a compte del preu,
i va condemnar solidriament la promotora i lentitat bancria
que li va concedir el prstec hipotecari per finanar la construcci. LAP Alacant va revocar en part la sentncia del Jutjat i va
absoldre lentitat bancria. El Tribunal Suprem estima el recurs
de cassaci per inters cassacional per la demandant, cassa la
sentncia recorreguda i confirma la de primera instncia.
COMUNITAT HEREDITRIA
El TS fixa doctrina admetent locupaci per torns de
lhabitatge com pels comuners quan no sigui possible
o aconsellable ls solidari o compartit
2015 (Ponent: Baena Ruiz, Eduardo) LA LEY 209874/2015
RESUM: Litigi entre els comuners que solliciten la regulaci
de ls de la casa familiar (b com), mitjanant la fixaci de torns
alterns i successius. El Tribunal Suprem declara com a doctrina
que laplicaci de torns docupaci amb s exclusiu per perodes successius i recurrents ser considerada com una frmula
justa i aplicable als casos de comuners dhabitatges quan no sigui
possible o aconsellable ls solidari o compartit i la comunitat o
algun comuner aix ho insti.
demanda sobre regulaci de ls de la casa familiar entre els comuners. LAP Badajoz va revocar la sentncia del Jutjat i va desestimar la demanda. El Tribunal Suprem estima en part el recurs de
cassaci interposat pels demandants, cassa la sentncia recorreguda i estima parcialment el recurs interposat per la demandada,
nicament quant a les condicions ds de la casa.
CONTRACTE DE DISTRIBUCI
No va contra els seus propis actes el contractant que
observa una conducta durant lexecuci del contracte
i una altra de diferent desprs de la resoluci daquest
per la part contrria
2015 (Ponent: Sr. Saraz Jimena, Rafael) LA LEY 143826/2015
RESUM: Resoluci per incompliment del subministrador.
Reclamaci de danys i perjudicis. Doctrina dels actes propis. No
es pot considerar que el fet que en diverses ocasions el subministrador accepts compensar el distribudor la diferncia entre
el preu de venda i el preu de compra quan tots dos acordaven
donar sortida a determinats estocs que estaven quedant obsolets, constitus una actuaci inequvoca del subministrador en el
sentit de crear una situaci jurdica en qu fos contrria a la bo-
108
na fe la negativa dindemnitzar el distribudor que va resoldre el

contracte, encara que fos amb causa justificada, per les prdues
que aquest hagus tingut en liquidar lestoc de productes que
havia adquirit durant la vigncia del contracte.
ITER PROCESSAL: Les sentncies dinstncia van estimar parcialment la demanda de reclamaci de danys i perjudicis per
incompliment de contracte de distribuci. El Tribunal Suprem
desestima els recursos extraordinari per infracci processal i de
cassaci interposats per la demandant.
CONTRACTE DE PERMUTA FINANCERA

Informaci que lempresa dinversi ha de subminis
trar al client al qual ofereix la concertaci dun contrac
te de swap
2015 (Ponent: Sr. Saraz Jimena, Rafael) LA LEY 143834/2015
RESUM: Nullitat per error en el consentiment. La falta dinformaci sobre les circumstncies determinants del risc comporta
que lerror del client sigui excusable. Lobligaci dinformaci s
una obligaci activa, no de mera disponibilitat. Determinaci de
la informaci que lempresa dinversi ha de subministrar al client al qual ofereix la concertaci dun contracte de swap. Per tal
que existeixi assessorament per part de lempresa dinversi al
seu client (i, per tant, que aquest assessorament shagi de prestar
complint les exigncies de la normativa general i sectorial) no s
necessria lexistncia dun contracte dassessorament ad hoc,
sin que nhi ha prou amb qu la iniciativa de la contractaci
del producte parteixi de lempresa dinversi, recomanant-ne al
client la contractaci.
ITER PROCESSAL: El Jutjat de Primera Instncia va desestimar
la demanda de nullitat de contracte de permuta financera per
error en el consentiment. LAP Barcelona va revocar la sentncia
del Jutjat i va estimar la demanda. El Tribunal Suprem desestima
els recursos extraordinari per infracci processal i de cassaci interposats per lentitat bancria demandada.
CONTRACTE DASSEGURANA
Interpretaci de lart. 15.2 de la Llei del Contracte dAs
segurana
Tribunal Suprem, Sala 1a, Sentncia nm. 666, de 9 de desembre
de 2015(Ponent: Sr. Sancho Gargallo, Ignacio) LA LEY 196608/2015
RESUM: Interpretaci de lart. 15.2 LCS respecte a lacci de
reclamaci de les primes impagades successives a la primera.
Termini per a lexercici de lacci.
la demanda de reclamaci de les primes impagades. LAP Biscaia
va revocar la sentncia del Jutjat i va estimar la demanda. El Tribunal Suprem estima en part el recurs de cassaci formulat per
lassegurada i redueix limport de la condemna imposada.
LA NOTARIA |
| 3/2015
DRETS A LA PROTECCI DE DADES DE CARCTER PERSONAL I A LHONOR

Vulneraci dels drets per comunicaci de dades perso
nals que pot dificultar la recerca de feina
2015 (Ponent: Saraz Jimena, Rafael) LA LEY 163161/2015
RESUM: Correspon al demandant acreditar lexistncia dindicis que generin una raonable sospita, aparena o presumpci
a favor del seu allegat, assumint la part de la crrega de provar
lexistncia de causes suficients, reals i serioses per considerar
que la seva actuaci no ha estat lesiva dels drets fonamentals
del demandant, i destruir aix la sospita o presumpci de lesi
constitucional generada pels indicis.
ITER PROCESSAL: Les sentncies dinstncia van desestimar
la demanda de vulneraci dels drets fonamentals a la protecci
de dades de carcter personal i a lhonor. El Tribunal Suprem
estima el recurs extraordinari per infracci processal interposat
pel demandant, anulla la sentncia recorreguda i, assumint la
instncia, estima en part la demanda, declara vulnerats per la
demandada els drets esmentats i el condemna a pagar una indemnitzaci inferior a la sollicitada.
El Tribunal Suprem aplica el dret a loblit en els cerca

dors dInternet per denega la modificaci de la infor
maci en les hemeroteques digitals
Tribunal Suprem, Sala 1a Sentncia nm. 545, de 15 doctubre de
2015 (Ponent: Sr. Saraz Jimena Rafael) LA LEY 139641/2015
RESUM: Intromissi illegtima. Lanomenat dret a loblit digital. Digitalitzaci de lhemeroteca dun diari sense utilitzar
codis ni instruccions que impedeixin la indexaci de les dades
personals vinculades a informacions obsoletes sobre fets pretrits que afectin la reputaci i la vida privada dels implicats
en aquestes informacions. Caducitat de lacci. Ponderaci dels
drets en conflicte. Absncia dinters pblic en la vinculaci de
la informaci a les dades personals de lafectat. Cancellaci del
tractament de les dades personals quan hagi transcorregut un
perode de temps que hagi inadequat aquest tractament. Mesures admissibles quan es consideren vulnerats els drets de la
personalitat.
ITER PROCESSAL: Les sentncies dinstncia van estimar substancialment la demanda de vulneraci dels drets a lhonor, a la
intimitat i a la protecci de dades personals. El Tribunal Suprem
estima en part el recurs de cassaci interposat per la demanda i
revoca alguns dels pronunciaments continguts en la sentncia
recorreguda.
DIVORCI
Atribuci de ls de lhabitatge familiar en els casos de
custdia compartida
LA NOTARIA |
| 3/2015
RESUM: En existir dues residncies familiars no es pot fer adscripci indefinida de lhabitatge familiar a la menor i al progenitor amb el qual convisqui. Aplicaci analgica de lart. 96.2 CC. La
mare podr romandre a lhabitatge que va ser familiar durant un
any, a fi de facilitar-li a ella i a la menor la transici a una nova residncia, i un cop aquest hagi transcorregut lhabitatge quedar
supeditat al procs de liquidaci de la societat de guanys.
ITER PROCESSAL: El Jutjat va estimar parcialment la demanda
de modificaci de mesures i va acordar lampliaci del rgim de
visites del pare i la reducci de la pensi daliments al seu crrec.
LAP Madrid va revocar en part la sentncia del Jutjat i va acordar
la procedncia de compartir la custdia per va distribuir de
forma desigual els perodes de permanncia. El Tribunal Suprem
estima el recurs de cassaci interposat pel pare i estableix el rgim de guarda i custdia compartida atribuint a la mare, durant
un any, ls del que va ser habitatge familiar.
El TS fixa doctrina relativa a labast del pacte sobre

pensi compensatria inclosa en el conveni de sepa
raci matrimonial
Tribunal Suprem, Sala 1a Sentncia nm. 678, d11 de desembre de
2015 (Ponent: Seijas Quintana, Jos Antonio) LA LEY 188257/2015
RESUM: Pensi compensatria. Demanda contenciosa instada per lobligat a abonar la pensi compensatria pactada en
conveni regulador incls en procediment anterior de separaci
consensuada. Exclusi de la situaci de convivncia more uxorio
de la beneficiria amb una altra persona com a causa dextinci.
Examen de la clusula concernida. Segons consta en el conveni,
sestableix una pensi per desequilibri durant un perode de 10
anys, i abans i desprs del conveni ja existia la situaci de convivncia de lesposa amb una altra persona, situaci perfectament
coneguda per lexmarit. Qualificaci del conveni regulador com
un negoci jurdic de famlia en qu regeix lautonomia de la voluntat dels contractants. Doctrina jurisprudencial. Determinaci
del moment per sollicitar la indemnitzaci prevista a larticle
1438 Cc. per dedicaci a la llar en el moment de lextinci del
rgim de separaci de bns.
ITER PROCESSAL: Tribunal Suprem estima parcialment el recurs de cassaci interposat contra la sentncia de lAudincia Provincial, i la deixa sense efecte nicament en all referit a lextinci
de la pensi compensatria; confirma la resoluci impugnada en
tota la resta, i fixa doctrina jurisprudencial a aquest efecte.
Consideraci de les circumstncies existents durant el

temps de convivncia com a parella de fet a lhora de
decidir sobre la pensi compensatria per la ruptura
del matrimoni
Tribunal Suprem, Sala 1a Sentncia nmero 713, de 16 de desembre
de 2015 (Ponent: Baena Ruiz, Eduardo) LA LEY 206326/2015
RESUM: Pensi compensatria. En els supsits de convivncia
more uxorio seguida de matrimoni sense soluci de continutat,
es podran tenir en compte les circumstncies existents durant
aquesta convivncia precedent per decidir sobre la pensi compensatria prevista a lart. 97 CC, conseqncia de la ruptura de
la convivncia matrimonial
109
Sentncies
ITER PROCESSAL: El Jutjat de Primera Instncia va estimar
parcialment la sentncia de divorci i va concedir a lesposa una
pensi compensatria de 3.000 euros durant un perode de 2
anys. LAP Sevilla va revocar en part la sentncia del Jutjat incrementant a 3 anys la durada de la pensi. El Tribunal Suprem
desestima el recurs de cassaci interposat pel demandant.
prem desestima els recursos extraordinari per infracci processal

i de cassaci interposats pel demandat.
PROCEDIMENT CONCURSAL
Clusules abusives en els contractes bancaris formalit

zats amb els consumidors. Control de transparncia i
control dabusivitat
Demanda formulada per ladministraci concursal

sollicitant la nullitat de ple dret i, subsidiriament,
la rescissi dun conjunt doperacions realitzades per
lentitat desprs concursada. El propsit com de de
fraudar els creditors pot fundar una acci de nullitat
contractual i no noms una acci rescissria

2015 (Ponent: Vela Torres, Pedro Jos) LA LEY 204975/2015
Tribunal Suprem Sala 1a, Sentncia nm. 575, de 3 de novembre de

RESUM: Nullitat per considerar abusives les segents clusules: clusula sl, dinteressos moratoris; de venciment anticipat;
datribuci al client de les despeses del contracte; relativa a la
destinaci professional o empresarial del b hipotecat; i relativa al servei de contractaci telefnica. Efectes de la declaraci
dabusivitat de la clusula de venciment anticipat. No es pot
considerar que el sobresement de la via executiva hipotecria
sigui en tot cas ms favorable al consumidor, ja que el pot privar duna regulaci que preveu avantatges especials, com ara els
dalliberament del b hipotecat i la rehabilitaci del contracte.
VOT PARTICULAR.
RESUM: El propsit com de defraudar els creditors pot fundar una acci de nullitat contractual i no noms una acci rescissria. En els casos de simulaci absoluta, la causa illcita pot
consistir en el propsit de defraudar els creditors mitjanant la
disminuci fictcia del patrimoni. I tamb, quan les obligacions
contretes per les parts i la voluntat de contraure-les sn reals, pot
succeir que el frau sigui el propsit perseguit per totes dues parts
i aquest propsit fraudulent, que constitueix la causa illcita invalidant del contracte, pot ser tamb el de defraudar els creditors.
PRSTEC HIPOTECARI
ITER PROCESSAL: Les sentncies dinstncia van estimar parcialment la demanda collectiva de declaraci del carcter abusiu, i en conseqncia nullitat, de determinades estipulacions de
contractes bancaris. El Tribunal Suprem desestima els recursos
extraordinaris per infracci processal i de cassaci interposats
per les entitats bancries demandades. El TS declara abusiva,
entre altres, la clusula de venciment anticipat dels prstecs del
BBVA, per raona que aix no implica en tot cas el sobresement
de lexecuci.
Reclamaci de lhipotecant no deutor limmoble del

qual va ser subhastat, contra el deutor principal. Esti
maci de la demanda en qu sexercitava lacci de re
petici del fiador, modificant la fonamentaci jurdica
de la pretensi: inexistncia dincongruncia
RESUM: Invocaci incorrecta de lacci de repetici del fiador
regulada a lart. 1838 CC. Canvi de punt de vista jurdic pel tribunal dapellaci. Inexistncia dincongruncia. Respecte dels fets
allegats en la demanda i de la pretensi formulada, ubicant-se
la fonamentaci jurdica utilitzada pel tribunal (exercici de lacci
subrogatria de lart. 1210.3r CC) en el mateix mbit normatiu
que la invocada en la demanda, sense que hagi impedit a la part
demandant formular les oportunes allegacions de defensa.
lacci de reclamaci de quantitat per va estimar lacci rescissria de compravenda dhabitatge formulat amb carcter subsidiari. LAP Girona va revocar en part la sentncia del Jutjat i va
estimar la demanda de reclamaci de quantitat. El Tribunal Su-
110
ITER PROCESSAL: El Jutjat Mercantil va desestimar lacci de

nullitat dun conjunt doperacions realitzades per lentitat concursada, per va estimar en part lacci rescissria formulada
subsidiriament. LAP Alacant va revocar la sentncia del Jutjat i,
en all substancial, va estimar la demanda de nullitat. El Tribunal
Suprem desestima els recursos extraordinaris per infracci processal i de cassaci interposats per la concursada.
Impugnaci de la llista de creditors. Possibilitat de re

conixer els crdits tant en el concurs del deutor com
en el concurs de qui, per haver assumit acumulativa
ment el deute, resulta obligat solidari
RESUM: Crdit derivat de la venda dunes accions a lentitat
concursada que posteriorment les va vendre a una altra societat,
tamb declarada en concurs, obligant-se aquesta davant daquella a pagar el preu encara no abonat als venedors (demandants).
Falta de consentiment daquests a la cessi de deute produda.
Possibilitat de reconixer el crdit tant en el concurs del deutor
originari com en el concurs de qui, per haver assumit cumulativament el deute, resulta obligat solidriament. Legitimaci de
ladministraci concursal per recrrer la sentncia que exclou
crdits de a llista de creditors.
ITER PROCESSAL: El Jutjat Mercantil va estimar la demanda
dimpugnaci de la llista de creditors i reconeixement de crdit.
LAP Alacant va revocar la sentncia de Jutjat i va estimar la demanda. El Tribunal Suprem declara que s procedent el recurs de
cassaci interposat pels demandants, cassa la sentncia recorreguda i confirma la del jutjat.
LA NOTARIA |
| 3/2015
El TS declara que els crdits derivants de contractes de

permuta financera en qu el deutor es trobi en concurs
sn crdits concursals i no contra la massa
2015 (Ponent: Vela Torres, Pedro Jos) LA LEY 178861/2015
RESUM: Impugnaci de la llista de creditors perqu es qualifiqus com a crdit contra la massa el resultant de la liquidaci
trimestral dun contracte de swap venuda abans de la declaraci
de concurs, i que tamb rebessin el mateix tractament les liquidacions posteriors. Desestimaci de la demanda. Inaplicaci del
Reial Decret Llei 5/2005. El Tribunal Suprem fixa la segent doctrina jurisprudencial: Els crdits derivats de contractes de permuta financera en qu el deutor es trobi en concurs sn crdits
concursals i no contra la massa, amb independncia que shagin
produt abans o desprs de la declaraci de concurs.
ITER PROCESSAL: El Jutjat va desestimar la demanda dimpugnaci de la llista de creditors. LAP Toledo va revocar la sentncia del Jutjat i va estimar en part la demanda. El Tribunal Suprem estima el recurs de cassaci interposat per ladministraci
concursal, cassa la sentncia recorreguda i confirma la del Jutjat.
AFINSA. Reconeixement i classificaci de crdits. Con

dici de creditors concursals dels qui van comprar els
lots de segells. Obligaci dAfinsa, al final dels termi
nis pactats, dassegurar la recompra dels segells per
un preu mnim predeterminat, ja sigui facilitantne la
venda a un tercer o b adquirintlos ella mateixa
2015 (Ponent: Sancho Gargallo, Ignacio) LA LEY 182956/2015
RESUM: Qualificaci com a crdit concursal del dret al cobrament del preu mnim convingut per la recompra. Aquest crdit
ser ordinari en aquells supsits en qu ja shagus complert el
final del contracte i es pogus fer efectiva la recompra, i contingent en aquells casos en qu el final estigus pendent de compliment.
ITER PROCESSAL: Les sentncies dinstncia van estimar parcialment la demanda formulada per Afinsa impugnant linforme
elaborat per ladministraci concursal. El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassaci interposat per Afinsa. El TS confirma la
condici de creditors concursals dels qui van comprar segells a
Afinsa.
Impugnaci de la llista de creditors. Aplicaci del privi

legi general previst a lart. 91.7 de la Llei Concursal en
cas de pluralitat de creditors instants del concurs
Tribunal Suprem, Sala 1a, Sentncia nm. 708, de 21 de desembre
de 2015 (Ponent: Sr. Sancho Gargallo, Ignacio) LA LEY 196611/2015
RESUM: Aplicaci del privilegi general previst a lart. 91.7
de la Llei Concursal en cas de pluralitat de creditors instants del
concurs. Crdits exclosos. Criteri de distribuci interna proporcional. No s obstacle per aplicar aquest criteri que els crdits dels
creditors instants provinguin dun mateix ttol, en aquest cas, un
contracte de finanament sindicat signat juntament amb altres
entitats de crdit.
LA NOTARIA |
| 3/2015
ITER PROCESSAL: Les sentncies dinstncia van estimar parcialment la demanda dimpugnaci de la llista de creditors. El
Tribunal Suprem desestima el recurs de cassaci formulat per les
entitats demandants.
RGIM DE VISITES ALS MENORS

El TS fixa doctrina sobre la suspensi del rgim de visi
tes del menor amb el progenitor condemnat pel delicte
de maltractament en lmbit domstic
RESUM: Denegaci del rgim de visites sollicitat respecte a
la seva filla menor pel pare que havia estat condemnat prviament per sengles delictes de maltractaments habituals contra la
seva exesposa i la filla gran del matrimoni. El Tribunal Suprem
estableix com a doctrina jurisprudencial que el jutge o tribunal
podr suspendre el rgim de visites del menor amb el progenitor
condemnat per delicte de maltractament amb el seu cnjuge o
parella i/o per delicte de maltractament amb el menor o amb un
altre dels fills, valorant els factors de risc existents.
ITER PROCESSAL: Les sentncies dinstncia van estimar en
part la demanda de mesures paternofilials i, entre altres mesures, van establir un rgim de visites del pare demandant i la seva
filla menor. El Tribunal Suprem estima el recurs de cassaci per
inters cassacional interposat per lexesposa i cassa parcialment
la sentncia recorreguda en el sentit de declarar que no s procedent fixar un rgim de visites del demandant amb la seva filla
menor.
RGIM ECONMIC MATRIMONIAL

Procediment adequat per a les reclamacions entre cn
juges per ra del seu rgim econmic matrimonial des
prs de la dissoluci daquest
RESUM: Procediment adequat per a les reclamacions entre
cnjuges per ra del seu rgim econmic matrimonial desprs de
la dissoluci daquest: ho s lespecial dels art. 806 a 811 LEC i no el
declaratiu corresponent a la quantia. Prioritat de lespecialitat per
ra de la matria, que no es pot eludir plantejant reclamacions allades i successives per un cnjuge contra laltre. En el cas, reclamaci de ms de 7 milions deuros per un cnjuge, per a la societat de
guanys ja dissolta per encara no liquidada, per la seva contribuci
a la revaloraci duna finca privativa de laltre. VOT PARTICULAR.
ITER PROCESSAL: El Jutjat de Primera Instncia, desprs de
rebutjar les excepcions dinadequaci del procediment i falta
de competncia objectiva, va estimar parcialment la demanda,
va declarar que la demandada devia a la societat de guanys una
quantitat determinada i la va condemnar a ingressar aquesta
quantitat a la societat de guanys. LAP Madrid va revocar la sentncia del Jutjat, va estimar lexcepci dinadequaci del procediment i va declarar la falta de competncia objectiva del Jutjat de
111
Sentncies
Primera Instncia. El Tribunal Suprem desestima el recurs extraordinari per infracci processal interposat pel demandant.
la indemnitzaci pactada. El Tribunal Suprem desestima el recurs

de cassaci interposat per la societat demandada.
ASSEGURANA DE LAUTOMBIL
SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA
Les condicions limitatives acceptades pel prenedor

sestenen a lassegurat sense que sigui necessari que
aquest shi adhereixi
Responsabilitat de ladministrador duna societat que

va traspassar la seva clientela a una altra societat del
mateix grup
Tribunal Suprem, Sala 1a, Sentncia nm. 663, de 17 de novembre de 2015 (Ponent: Sr. Arroyo Fiestas, Francisco Javier) LA LEY
177557/2015
Tribunal Suprem, Sala 1a, Sentncia nm. 695, d11 de desembre de

2015(Ponent: Saraz Jimena, Rafael) LA LEY 187848/2015
RESUM: Acci de repetici exercitada per lasseguradora contra el prenedor i contra lassegurador-conductor del vehicle. Accident ocorregut quan el conductor es trobava sota la influncia de
begudes alcohliques, supsit que est excls de cobertura en
les condicions particulars de la plissa. Absoluci del prenedor
i condemna de lassegurat. A les assegurances individuals s el
prenedor el qui ha de subscriure la plissa acceptant, si escau,
les condicions limitatives, daqu que les condicions contractuals
convingudes pel prenedor sestenguin a lassegurat que no s
necessari que shi adhereixi.
ITER PROCESSAL: Les sentncies dinstncia van estimar parcialment lacci de repetici exercitada per lasseguradora demandant, van condemnar el conductor del vehicle assegurat i
van absoldre el prenedor. El Tribunal Suprem desestima el recurs
de cassaci interposat per lassegurat.
RESUM: Responsabilitat de ladministrador duna societat filial

integrada en un grup de societats, per desviament de clientela a
una altra societat del grup. mbit del deure de lleialtat de ladministrador social. Inexistncia duna espcie dobedincia deguda
a les instruccions de la direcci del grup. Absncia davantatges
compensatoris del grup amb la societat filial. La pervivncia de la
societat filial com a lmit ltim a linters del grup. No cal que lactuaci de ladministrador hagi estat dolosa ni lallibera de responsabilitat el fet de no haver obtingut un benefici personal.
ITER PROCESSAL: El Jutjat Mercantil va desestimar lacci social
de responsabilitat dels administradors demandats. LAP Barcelona
va revocar la sentncia del Jutjat i va estimar en part la demanda, va
absoldre un dels administradors i va condemnar laltre si b va reduir
la indemnitzaci sollicitada. El Tribunal Suprem desestima el recurs
de cassaci interposat per ladministrador condemnat.
USURA
SOCIETAT ANNIMA
Pagament a ladministrador de la indemnitzaci per
acomiadament prevista en el contracte dalta direcci
que va concertar amb la societat annima unipersonal
sense reflex en els estatuts
RESUM: Retribuci de ladministrador. Reclamaci de la indemnitzaci per acomiadament prevista en el contracte dalta
direcci concertat entre ladministrador i la societat annima unipersonal sense reflex en els estatuts, havent-se transms totes les
accions a un nou soci nic desprs de la formalitzaci daquest
contracte. Estimaci de la demanda. Tot i que conforme a lart.
130 TRLSA, la retribuci dels administradors haur de ser fixada
en els estatuts, quan qui esdev nou soci nic ha conegut el rgim retributiu pactat i lha acceptat en adquirir les accions amb
una clusula que allibera el venedor del pagament de la indemnitzaci prevista com a part daquest rgim retributiu, oposar-se
al pagament daquesta indemnitzaci constitueix un abs de la
formalitat per part del soci nic que no pot ser estimat.
ITER PROCESSAL: Les sentncies dinstncia van estimar la demanda de resoluci del contracte dalta direcci i abonament de
112
Nullitat per usurari dun prstec personal revolving

concedit a un consumidor en qu es va pactar un inte
rs remuneratori del 24,6%
2015 (Ponent: Saraz Jimenez, Rafael) LA LEY 172714/2015
RESUM: Nullitat per usurari dun prstec personal revolving
concedit a un consumidor en qu es va pactar un inters remuneratori del 24,6% TAE. Inters notablement superior al normal
del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstncies del cas. Diferncia important entre la TAE fixada en loperaci
i linters mitj dels prstecs al consum en la data en qu va ser
concretat. Absncia de circumstncies jurdicament atendibles
que justifiquin un inters tan notablement elevat, sense que es
pugui considerar com a tal circumstncia el risc derivat de lalt nivell dimpagaments lligat a operacions de crdit al consum concedides duna manera gil i sense comprovar adequadament la
capacitat de pagament del prestatari.
ITER PROCESSAL: Les sentncies dinstncia van estimar la
demanda de reclamaci del saldo deutor derivat dun contracte
de crdit. El Tribunal Suprem estima el recurs de cassaci interposat pel demandat, cassa la sentncia recorreguda i desestima
la demanda.
LA NOTARIA |
| 3/2015
Sentncies del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya(*)

Notari del Masnou
INSTITUCI DHEREU SOTA CONDICI(*)

La condici imposada no s illcita, ja que no contrav
cap norma ni interfereix en els drets de la personalitat.
La manca de fixaci de termini per al seu compliment
no afecta la seva validesa
Sentncia nm. 55/2015, de 13 de juliol (Ponent: Enric Anglada i Fors)
RESUM: El testador, mort sota la vigncia del CS, va instituir
hereus els seus sis fills sota la condici que no es reclamin entre
ells [...] cap quantitat derivada de negocis jurdics en els quals hagi
intervingut el testador junt amb els seus fills. En particular, disposa
que cinc dells hauran de procedir a la cancellaci duna condici
resolutria i, en el supsit que un qualsevol no proceds a la cancellaci, institueix hereva la sisena filla. Amb posterioritat a la mort del
testador, tres dels cinc fills van complir la condici imposada pel
testador, mentre que precisament un dels dos que la van incomplir
planteja en el recurs de cassaci la illicitud daquesta condici. Els
motius que addueix sn: a) que va ser inclosa en el testament a
proposta de la sisena filla; b) que no pot imposar-se als hereus una
condici el compliment de la qual no depn nicament dells, sin
tamb de terceres persones; c) que afecta la intangibilitat de la llegtima, ats que no la salvaguarda; d) la condici sha de considerar
illcita per no haver-se fixat termini per al seu compliment.
El TSJC desestima el recurs de cassaci. Els seus arguments els
resumim per lordre de les allegacions del recurrent:
a) Han quedat acreditats en la sentncia recorreguda tant la inexistncia de maquinaci o engany en latorgament del testament com el fet que el testador estava en ple s de les seves
facultats mentals.
(*)
El text ntegre de les sentncies es pot consultar a http://www.poderjudicial.es.
LA NOTARIA |
| 3/2015
b) La condici no s illcita, ja que no contrav cap norma de

Dret Successori, ni es pot parlar de tercers estranys al testament, sin de germans tots ells i, al seu torn, fills del testador, que podia lliurement establir-la i aix ho va fer amb plena
llibertat (FD 3r, 3). La sentncia qualifica fins i tot de sofisma
largument del recurrent, ja que ell va ser un dels incomplidors que va perjudicar els seus germans. A ms, veu lexistncia duna doble condici: no reclamar-se entre ells i cancellar
la condici resolutria, cap de les quals va ser complerta pel
recurrent. El Tribunal cita dues sentncies prpies relatives a
la qualificaci duna condici com a illcita: la 17/2013, de 4
de mar, i la 80/2014, de 18 de desembre; en totes dues, el
TSJC ressenya que, segons la doctrina ms autoritzada, hi ha
dues classes de condicions illcites: les que estableixen una
coacci injustificada o interfereixen en els anomenats drets
de la personalitat (com ara la impossibilitat absoluta de contraure matrimoni o les captatries) i les que imposen actes o
omissions que sn reprovats per la llei o la moral. La sentncia estima que cap daquestes caracterstiques no es dna en
la condici examinada.
c) Tampoc no afecta la intangibilitat de la llegtima perqu no
en fa esment, ja que no s de cap manera ineludible i necessari
que consti de forma expressa que, en tot cas, el legitimari conserva el seu dret a la llegtima, si no compleix la condici que li ha
estat imposada per esdevenir hereu, ja que s un dret ope legis
(FD 3r, 4). A ms, els altres germans van percebre la llegtima
de lhereva.
d) La manca de fixaci pel testador dun termini per al compliment de la condici no afecta la seva validesa, ja que lart. 157
CS permet que el termini resulti de la naturalesa o circumstncies de la mateixa condici. El fet que lhereva hagus requerit
fefaentment els seus germans perqu procedissin a la cancellaci de la condici resolutria, la qual cosa va moure a fer-ho
a tres dells i sense que els dos restants ho fessin en un termini
raonable, s considerat suficient per complir aquest requisit.
113
Sentncies
COMENTARI: Comparteixo els arguments jurdics de la sentncia, als quals tinc poc a afegir, de la mateixa forma que a lesmentada STSJC 80/2014, tamb comentada en aquesta revista. En
aquest supsit, el fet del qual depn el compliment de la condici
no depn de la voluntat exclusiva de cada un dels hereus, per
no existeix en el Dret de Successions cap norma que ho prohibeixi. Potser pot semblar injust o fins i tot pot ser-ho, per no hi ha
cap norma que declari com a no posades les condicions injustes,
ja que no hi ha una relaci sinallagmtica entre causant i hereu,
sin una atribuci a ttol gratut, de manera que el causant pot
ser tan injust com vulgui, fins i tot no deixar res als seus fills, sense
perjudici de la llegtima. Els art. 158 i 159 CS noms declaren com
a no formulades les condicions impossibles, irrisries, perplexes o
illcites, possiblement amb la intenci desmenar un defecte en la
formaci de la voluntat del causant en les tres primeres i amb la de
no emparar fets illcits en lltima. Cap daquestes caracterstiques
no es dna en la condici examinada (el recurrent tan sols va allegar la illicitud), per la qual cosa sha de sancionar la seva validesa.
PROPIETAT HORITZONTAL
La Junta de Propietaris no pot prohibir als propietaris
de determinats elements privatius ls dalguns ele
ments comuns, encara que ls daquests no sigui ne
cessari per a ladequat aprofitament daquells
Sentncia nm. 58/2015, de 20 de juliol (Ponent: M. Eugnia Alegret
Burgus)
RESUM: La Junta de Propietaris dun edifici acorda privar els propietaris dels locals destinats a garatge de ls i gaudi de la piscina i
la zona enjardinada, per estimar que aquest s no s necessari per a
ladequat aprofitament dels locals. El TSJC confirma la sentncia de
lAudincia que va declarar la nullitat de lacord, basant-se en els arguments segents: 1) els mateixos Estatuts, que: a) declaren que la
piscina i la zona enjardinada sn elements comuns de ledifici, la qual
cosa els converteix en copropietat de totes les entitats privatives; b)
expressen que sn annexos de tots els departaments; c) no imposen
cap restricci ds; 2) del principi de seguretat jurdica, ja que els bns
sadquireixen amb la confiana que les crregues i beneficis que generin
respondran al que sha anunciat i al que preveu la llei (FD 5).
En la seva argumentaci, la sentncia distingeix entre els elements comuns per naturalesa i els elements comuns per destinaci.
Mentre que els primers sn inherents al dret singular de propietat
sobre cadascun dels elements privatius, els segons sadscriuen al servei de tots o dalguns dels elements privatius per establir-ho aix en el
ttol de constituci, per es pot variar la seva condici jurdica en no ser
essencials per a ladequat aprofitament dels elements privatius. Els elements comuns per destinaci, mentre no siguin desafectats, tenen el
mateix rgim jurdic que els elements comuns per naturalesa [...]. En el
cas que ens ocupa, el jard i la piscina, elements comuns per destinaci,
van ser configurats en el ttol constitutiu de la comunitat com a annexos
de cadascun dels departaments [...]. Les quotes de participaci com a
concreci del conjunt dels drets i deures o dels beneficis i crregues que
es deriven del rgim de comunitat es van establir nicament en funci
de la superfcie dels diferents departaments, sense que, en conseqncia, es fes una especial previsi pel que fa als locals dun s inferior dels
elements comuns en relaci amb els habitatges. Dacord amb tot aix,
sembla clar que en aquesta comunitat els departaments locals la destinaci dels quals s inicialment la de garatge, per que podria ser qualsevol altra permesa per les lleis (STSJC de 3 de juny de 2011), poden utilit-
114
zar tots els elements comuns de la finca, incloses les zones enjardinades
i la piscina, ja que, contrriament al que considera la part recurrent, s
la restricci la que sha de trobar recollida en el ttol, sense que, en conseqncia, una limitaci de les facultats dominicals pugui presumir-se
o interpretar-se, com es pretn, de manera extensiva.
COMENTARI: Considero encertada la sentncia, de la redacci
de la qual sembla deduir-se que no estem davant dun acord de
modificaci del ttol constitutiu o dels Estatuts socials, sin dun
acord que es limita a prohibir ls de determinats elements comuns
a determinats propietaris delements privatius. El recurs per part de
la comunitat es basa, segons la sentncia, en la interpretaci dels
art. 553-41 i 553-42 CCCat, ja que entn que ls de la piscina i de la
zona enjardinada no s necessari per a ladequat aprofitament dels
garatges. Dedueixo que aquesta interpretaci t la base en el tenor
literal de lart. 553-42.1, en dir que ls i gaudi dels elements comuns
sha dadequar a la destinaci que preveuen els Estatuts o la que resulti
normal i adequada a llur naturalesa, i ats que els Estatuts no preveuen res al respecte, entn que, atesa la seva naturalesa, els garatges
no necessiten fer s daquests elements comuns. No obstant aix, la
qesti que es planteja realment no s com han dusar-se adequadament els elements comuns, que s el que regula lincs transcrit,
sin qui t dret ds dels elements comuns, i aquesta qesti est resolta en el primer incs daquest precepte, en dir que ls i gaudi dels
elements comuns correspon a tots els propietaris delements privatius,
i amb aquesta frase la qesti queda resolta, en no haver-hi cap restricci al respecte en els Estatuts socials i en no fer la llei cap distinci
al respecte entre elements comuns per destinaci i per naturalesa.
De la sentncia es dedueix la doctrina de lexistncia delements comuns que ho sn per naturalesa i de ls dels quals no es pot privar
els propietaris, enfront dels elements comuns per destinaci, dels
quals s sels podria privar. No obstant aix, aquesta distinci, que,
daltra banda, tampoc no s rellevant per a la resoluci del cas, no
t suport en lart. 553 CCCat. Duna banda, lart. 553-41 sembla que
doni preferncia a la destinaci a lhora de qualificar com a tals els
elements comuns, ja que diu que ho sn els que es destinin a ls
comunitari o a facilitar ls i gaudi dels elements privatius, per la veritat s que la seva naturalesa tamb s tinguda en compte per lart.
553-42.1, de la qual cosa podria deduir-se que hi ha elements que
sn comuns per la seva prpia naturalesa. Per aquest precepte,
com he dit, no t per objecte definir quins elements sn comuns,
sin com shan dusar (de fet, digui el que digui lart. 553-41, crec que
la millor definici delements comuns s la que considera com a tals
simplement els que no sn privatius segons el ttol constitutiu). En
tot cas, lart. 553 no estableix un rgim diferent per als uns i els altres,
ni tan sols amb relaci a la possibilitat de regular-ne ls per part dels
propietaris, per la qual cosa s evident que, tant en un cas com en
laltre, sha daplicar lart. 553-25.4: lacord que limiti el seu s i gaudi
requereix el consentiment dels propietaris afectats.
PRESTACI COMPENSATRIA PER DIVORCI

Llevat de casos extraordinaris, sha de limitar al temps
que raonablement necessiti el cnjuge ms necessitat per
obtenir els recursos necessaris per al seu manteniment
Sentncia nm. 59/2015, de 23 de juliol (Ponent: Jos Francisco Valls
Gombau)
RESUM: Lactor pretn lextinci de la prestaci compensatria per divorci sobre la base que la demandada sha incorporat al
mercat laboral. Es tracta duna pensi de 450 euros que lactor ha
LA NOTARIA |
| 3/2015
prestat durant dotze anys. La demandada allega que no hi ha cap

modificaci en la seva situaci econmica, ja que els ingressos nets
que percep per la seva feina noms sn lleugerament superiors a
limport de la prestaci per desocupaci que percebia anteriorment.
El TSJC rebutja la demanda dextinci de la prestaci compensatria, per limita la seva vigncia a un any a comptar de la data
de la sentncia. En primer lloc, desestima lextinci, ja que reconeix
que la situaci econmica de la demandada no ha variat substancialment, per t en compte tamb la durada de la prestaci (dotze anys) amb relaci a la durada del matrimoni (setze anys) i que
els fills sn majors dedat i no necessiten una cura tan intensa, aix
com el carcter temporal que ha de tenir la prestaci.
Largumentaci de la sentncia es pot resumir en lextracte
segent: La finalitat actual de la pensi compensatria s la readaptaci del cnjuge creditor a la vida activa com a conseqncia de les desmillores econmiques consegents a la dissoluci del
matrimoni i a la prdua doportunitats experimentades precisament
per aquesta. Ja no es concep, doncs, com una garantia de sosteniment vital per part de lantic cnjuge, ni com un dret automtic a
una pensi econmica permanent. Per tant, es presumeix que cada
un dels cnjuges ha de ser capa de mantenir-se per si mateix i que,
desprs de la dissoluci del vincle, el menys afavorit ha dactuar de
forma proactiva per adquirir bns propis que permetin la seva digna
sustentaci sense quedar subjecte a la permanent dependncia de
laltre. En aquest sentit, la prestaci compensatria tendeix a compensar la disparitat en les condicions de vida entre tots dos, creada
desprs de la ruptura matrimonial, pel temps necessari perqu el
cnjuge que va perdre o disminuir les seves oportunitats laborals
pugui tornar a adquirir-les i restablir el desequilibri que es produeix
en relaci amb el nivell de vida de laltre i el mantingut durant el
matrimoni.
COMENTARI: Aquesta sentncia consolida la jurisprudncia
dictada per la mateixa sala en les recents STSJC 21/2015, de 9
dabril, i 46/2015, de 15 de juny, comentades en aquesta revista (La Notaria, nm. 2/2015, pg. 131), a les quals em remeto,
molt restrictives (especialment la primera) amb relaci al manteniment de la prestaci compensatria. Aquesta nova doctrina restrictiva es basa en la nova redacci que lart. 233-17.4 va
donar a la norma amb relaci al seu equivalent en el CF, lart.
86.1.d, en el sentit destablir expressament el carcter temporal
de la prestaci, llevat que concorrin circumstncies excepcionals;
abans, lart. 86.1.d CF es limitava a dir que la pensi sextingia pel
transcurs del termini pel qual es va establir, la qual cosa no implicava necessriament la seva naturalesa temporal. Aquest canvi
ha portat el TSJC a reinterpretar el fonament de la instituci, que
sarticula com una mesura transitria per atendre les necessitats
del cnjuge dependent econmicament durant el matrimoni pel
temps necessari perqu pugui adquirir la independncia econmica pels seus propis mitjans, la qual cosa lobliga a buscar-la... i
a obtenir-la, en ocasions, en condicions molt difcils (bsicament,
per la gran dificultat que pot tenir a trobar una feina una persona
davanada edat i amb una escassa o nulla experincia laboral).
COMUNITAT DE BNS
El titular minoritari duna comunitat de bns sobre un
habitatge pot ser desnonat del mateix per precari, si
aix ho sollicita el titular majoritari
LA NOTARIA |
| 3/2015
Sentncia nm. 73/2015, de 22 doctubre (Ponent: Jos Francisco

Valls Gombau)
RESUM: Una parella estable comparteix la titularitat de lhabitatge en el qual resideix, en la proporci dun 60 % i un 40 %. En
el moment de trencar-se la convivncia, la titular del 60 % deixa
lhabitatge i, posteriorment, intenta recuperar-ne ls, exercitant
una demanda de desnonament per precari contra el titular del 40
%, que lha seguit ocupant sense el consentiment daquella i sense pagar cap renda. La sentncia de primera instncia desestima
la demanda per entendre que hi ha una comunitat de bns sobre
lhabitatge i que el demandat t ttol bastant a lefecte de no ser
considerat precarista. LAudincia Provincial revoca aquesta sentncia, en entendre que el demandat no t ttol suficient i que la
demandant ostenta la majoria sobre la comunitat. El recurs de
cassaci es basa en qu lacci de desnonament per precari no
s possible entre cotitulars per indivs dun b immoble i en qu
el cotitular del b pot fer-ne s de manera que no perjudiqui els
interessos de la comunitat, ni els dels altres cotitulars, cosa que
no pot ser impedida per un acord de la majoria.
El TSJC desestima el recurs de cassaci. En primer lloc, admet
que es pugui exercir lacci de desnonament per precari entre
cotitulars, i allega que desprs de la promulgaci de la LEC 2000,
el de precari s un procs plenari, i no sumari. Per aquesta ra, es pot
debatre, amb tota lamplitud que calgui i amb plenitud de mitjans
probatoris, lexamen del ttol invocat per lactor, la cosa posseda i
la situaci jurdica del demandat (FD 3r, 2).
Pel que fa a la qesti purament civil, entn aplicable lart.
552.6 CCCat, que disposa que cada partcip podr servir-se de les
coses comunes, sempre que en disposi dacord amb la seva destinaci i de manera que no perjudiqui linters de la comunitat,
ni impedeixi als copartcips utilitzar-les segons el seu dret. Aquest
precepte es correspon amb lart. 394 CC, respecte del qual el TS
ha declarat, amb relaci a la comunitat hereditria, que procedeix
el desnonament per precari si un dels partcips utilitza la finca excloent ls dels altres; es pot concloure, en aquest mbit de la comunitat hereditria, que la Sala 1a del TS aplica el desnonament per
precari no sols a la manca de ttol legitimador, sin a la manca de
ttol suficient per a ls del dret, sempre que es reclami pel qui o els qui
ostenten la majoria dels interessos de la comunitat hereditria. En
el cas de la comunitat ordinria indivisa, entn que la seva naturalesa s diferent, ja que el seu s es caracteritza per la solidaritat la
facultat dusar la quota sestn a tota ella i no es fa per quotes, com
es desprn de lart. 552-6.1 CCCat, ja que els altres cotitulars no poden
excloure del mateix altres comuners (com tamb es dedueix de lart.
394 CC), si b, tot seguit a aquesta norma relativa a ls i gaudi de la
cosa comuna, es regula a lart. 552.7 CCCat ladministraci i el rgim
dadopci dacords. En el pargraf 2n es declara que, per a ladministraci ordinria tal com succeeix en el cas examinat dalliberament
de ls de la cosa comuna per un comuner minoritari, amb exclusi de
la resta, ser suficient un acord adoptat per la majoria de les quotes (FD 3r, 3). Amb relaci a linters de la comunitat que exigeix
lart. 552-6, lha dinterpretar la majoria de les quotes, que s la detentora daquest inters, fora del perill de mala fe o abs de dret,
que no consta justificat en el cas dels fets.
COMENTARI: Dacord amb lart. 552-6.1, tots els copropietaris
tenen dret ds del b com i cap no pot impedir als altres que el
facin servir, amb independncia de les quotes de cada un a la comunitat. El problema sorgeix quan ls no pot ser conjunt, quan no
es pot exigir als copropietaris que comparteixin ls, com succeeix
115
Sentncies
en el cas present, en qu el b com s un habitatge i hi ha hagut
un trencament de la convivncia. Considerar que linters de la
comunitat consisteix a fer que lhabitatge sigui utilitzat per un sol
dels copropietaris, encara que sigui el que tingui la quota majoritria, no em sembla dacord amb la naturalesa de la comunitat, ni tan
sols quan es tracti duna comunitat romana. Em sembla preferible,
doncs, largument, que tamb aporta la sentncia, de considerar
latribuci de ls com un acte dadministraci ordinria, que pot
ser decidit pel copropietari majoritari (art. 552-7.2) i que pot comportar la privaci de ls a laltre copropietari i latribuci daquest a
qualsevol altra persona, mitjanant preu o no, la qual cosa no perjudica linters de la comunitat, sin, si escau, el dels copropietaris,
que, per aix, tindran dret a exigir una compensaci.
ATRIBUCI DE LS DE LHABITATGE FAMILIAR PER DIVORCI

Si satribueix al cnjuge ms necessitat econmica
ment, sha de concedir pel temps que previsiblement
aquest cnjuge requereixi per poder superar aquest
estat de necessitat
Sentncia nm. 74/2015, de 22 doctubre (Ponent: M. Eugnia Alegret Burgus)
RESUM: LAudincia va dictar sentncia de divorci en la qual,
entre altres disposicions, es va fixar la gurdia i custdia compartida de les filles menors i es va atribuir a lesposa ls de lhabitatge familiar per un termini de tres anys. Es dna la circumstncia
que les dues parts havien sollicitat latribuci a lesposa de ls
de lhabitatge familiar per un termini ms gran que el concedit
per lAudincia; concretament, el marit, fins a la majoria de les
filles menors (de curta edat), i la dona, fins a la independncia
econmica daquelles. s per aix que lesposa interposa recurs
extraordinari per infracci processal i de cassaci.
El TSJC estima el recurs extraordinari per infracci processal
per incongruncia extra petita i el de cassaci, per limita ls de
lhabitatge familiar a favor de lesposa fins que la filla menor del
matrimoni arribi a la majoria dedat. Argumenta aquesta ltima
disposici en el fet que, duna banda, lart. 233-20 CCCat, vigent
des de l1 de gener de 2011, atorga, en relaci amb la regulaci
anterior, una major flexibilitzaci amb vista a latribuci de ls de
lhabitatge familiar amb el benents que, desprs del cessament de
la convivncia marital, els immobles han de tornar al rgim jurdic
ordinari, que lliga disposici de ls amb la titularitat del b, i pel
designi que els vincles econmics entre els membres del matrimoni es liquidin en el menor temps possible. Aix llevat que interessos
superiors exigeixin una altra soluci, com el dels menors dedat, o la
prolongaci temporal de la solidaritat conjugal, quan un dels cnjuges estigus necessitat duna especial protecci (FJ 4). En suport
daquest argument, cita el Prembul del Llibre II, quan afirma:
Les regles sobre latribuci de ls de lhabitatge familiar presenten novetats importants [...]. Es vol posar fre a una jurisprudncia
excessivament inclinada a dotar de carcter indefinit latribuci, en
detriment dels interessos del cnjuge titular i que ajustar latribuci de ls a les necessitats dels fills menors i a les del cnjuge
no titular durant aquest lapse de temps, llevat que sigui previsible que la necessitat daquest es perllongui desprs darribar
els fills a la majoria dedat. Aix fa inclinar el Tribunal a entendre
que latribuci de ls sha de fer pel temps en qu previsiblement
116
el beneficiari de ls pugui superar la situaci de necessitat en funci de les circumstncies del cas. Si, tot i aix, i malgrat la conducta
proactiva que s exigible al cnjuge usuari, les circumstncies no
haguessin canviat, la norma preveu que pugui sollicitar la prrroga
del termini pel qual ls va ser concedit. En el cas que ens ocupa,
la curta edat de les filles i lptima edat laboral de lesposa justifiquen, segons el parer del Tribunal, que no sigui previsible lestat
de necessitat daquesta quan les filles arribin a la majoria dedat,
sense perjudici que, arribat el cas, pugui intentar-se la prrroga
daquesta mesura, i ats que no es pot concedir menys que all
adms per la part a qui latribuci daquest s podria perjudicar.
COMENTARI: Lart. 90.2 CC disposa que, quan el divorci es formalitzi davant de Notari i aquest consideri que algun dels acords
dels cnjuges adoptats per regular els efectes de la nullitat, separaci o divorci pogus ser danys o greument perjudicial per a
un dels cnjuges o per als fills majors o menors emancipats afectats,
ho advertiran als atorgants i donaran per acabat lexpedient. Conv, doncs, tenir coneixement dels criteris utilitzats pel TSJC en
relaci amb els acords que puguin afectar laltre cnjuge, encara
ms quan lentrada en vigor del Llibre II del CCCat el 2011 ha
significat una important modificaci del rgim anterior.
En efecte, tant en matria datribuci de ls de lhabitatge familiar com en la de la prestaci compensatria, els art. 233-20.5 i
233-17.4, respectivament, han suposat una moderaci de les obligacions a crrec del cnjuge ms ben situat econmicament, amb
relaci a les disposicions del CF (art. 83 i 84). Lart. 233-20.5 disposa
que latribuci de ls de lhabitatge familiar al cnjuge ms necessitat ha de ser temporal, sense perjudici de poder-se prorrogar de
forma tamb temporal, i lart. 233-17.4, que la prestaci compensatria en forma de pensi sha datorgar per un perode limitat. En
la sentncia que comentem, que no accedeix a atribuir a lesposa
ls fins que les filles sindependitzin, i en les sentncies que estan aplicant la temporalitat de la prestaci compensatria (entre
elles, la STSJC 21/2015, de 9 dabril, comentada a La Notaria, nm.
2/2015, pg. 131 i s., i la 75/2015, comentada supra), el TSJC est
aplicant un criteri molt restrictiu en relaci amb lextensi temporal daquestes prestacions, que els notaris haurem tenir en compte a lhora de valorar si els acords adoptats pels cnjuges en els
convenis de divorci que autoritzem poden ser danyosos o greument
perjudicials per a un dells, segons les circumstncies de cada cas.
En el cas particular de latribuci de lhabitatge familiar, no
sens plantejar la qesti quan hi hagi fills menors no emancipats,
ja que els notaris no tenim competncia en aquest supsit, per
s que hi haur casos en qu el cnjuge titular cedeixi el seu s a
laltre cnjuge no per causa dels fills, sin per considerar que s
el ms necessitat. Els cnjuges tenen un ampli marge de llibertat
per acordar el que considerin convenient sobre la base del principi de lautonomia de la llibertat, per hem de tenir en compte
que la tendncia legal i jurisprudencial (recollida tamb en altres
sentncies, com en la recent STSJC 68/2015, de 5 doctubre, que
en un supsit de custdia compartida de fills menors no va acceptar que satribus a la mare un domicili que no fos el familiar) s la
de procurar que ls del domicili familiar coincideixi en la mesura
del possible amb la seva titularitat (FD 2n STSJC 68/2015) i que la
causa dun conveni regulador duna ruptura matrimonial pot no
ser ladequada per atribuir al cnjuge no titular ls del domicili
familiar per temps indefinit o per un termini molt llarg, per la qual
cosa caldr atendre les circumstncies de cada cas.
LA NOTARIA |
| 3/2015
Resolucion
Resolucions de la Direcci General dels Registres i del

Notariat en recursos contra qualificacions mercantils i de
la propietat
Publicades el Quart trimestre de 2015
Fernando Agustn Bonaga
Notari de Calatayud
ANOTACI PREVENTIVA
CADUCITAT
Resoluci de 8 de setembre de 2015 (BOE 235, 1X15:
10536), Resoluci de 17 de setembre de 2015 (BOE 241,
8X15: 10830), Resoluci de 16 doctubre de 2015 (BOE
265, 5XI15: 11958), Resoluci de 13 de novembre de
2015 (BOE 289, 3XII15: 13115) i Resoluci de 19 de no
vembre de 2015 (BOE 294, 9XII15: 13370)
La caducitat de les anotacions ordenades judicialment opera
ipso iure un cop esgotat el seu termini de vigncia (4 anys, ex
article 86 LH), encara que formalment lassentament es cancelli posteriorment, en el moment de practicar una nova inscripci o certificaci. Esgotat el termini de lanotaci, aquesta ja no
pot sser prorrogada i els assentaments posteriors en milloren
automticament el rang, sense que puguin sser cancellats en
virtut del manament de lart. 175 RH, el qual noms pot ordenar
la cancellaci dels assentaments no preferents.
En aplicaci daquesta doctrina consolidada:
A la Resoluci de 8 de setembre de 2015, presentat un decret
dadjudicaci recaigut en procediment judicial dexecuci de
ttols no judicials, s inscriptible ladjudicaci, per es denega
la cancellaci dun embargament posterior a aquell del qual
deriva lexecuci, per trobar-se lanotaci daquest caducada
en presentar-se el ttol.
LA NOTARIA |
| 3/2015
A la Resoluci de 17 de setembre de 2015, es denega la inscripci

dun decret dadjudicaci en execuci de ttols judicials, resultant
duna anotaci preventiva dembargament que est caducada en
presentar el ttol, constant la finca inscrita a favor dun tercer.
A la Resoluci de 16 doctubre de 2015, presentat un decret
dadjudicaci recaigut en procediment dexecuci, s inscriptible ladjudicaci, per es denega la cancellaci de les anotacions dembargament posteriors a aquella de la qual deriva lexecuci, per trobar-se aquesta caducada en presentar-se el ttol.
A la Resoluci de 13 de novembre de 2015, presentat un decret

dadjudicaci recaigut en procediment dexecuci, s inscriptible ladjudicaci, per es denega la cancellaci de les anotacions dembargament posteriors a aquella de la qual deriva lexecuci, per trobar-se aquesta caducada en presentar-se el ttol.
A la Resoluci de 19 de novembre de 2015, presentada una adjudicaci en procediment dexecuci administrativa, s inscriptible ladjudicaci, per es denega la cancellaci de lanotaci
dembargament posterior a aquella de la qual deriva lexecuci, per trobar-se aquesta caducada en presentar-se el ttol.
DEMBARGAMENT
Resoluci de 16 de setembre de 2015 (BOE 241, 8X
15: 10827) i Resoluci de 16 de setembre de 2015 (BOE
241, 8X15: 10828)
Deneguen la possibilitat danotar, amb el mateix rang registral que lanotaci original, lampliaci dun embargament dictat
117
Resolucions
en constrenyiment administratiu per assegurar dbits de venciment posterior i que han motivat noves providncies de constrenyiment.
La regulaci expressa dels embargaments tributaris exclou
laplicaci ni tan sols subsidiria de larticle 613 LEC, que permet a lembargador cobrar-se ntegrament amb el valor del b
treballat, ampliant lembargament amb el mateix rang, encara
que existeixin crregues intermdies. En efecte, la providncia
de constrenyiment s ttol per iniciar el procediment de constrenyiment i ha de contenir el concepte i limport del deute (articles
167 LGT i 70 del Reglament General de Recaptaci), de manera
que, per a cada actuaci dembargament, es documentar en diligncia dembargament (articles 170 LGT i 75 RGR).
La mateixa soluci s aplicable als embargaments de la Seguretat Social, com ja va establir la Resoluci de 28 de juliol de
2012, en aplicaci dels articles 84-1 i 103 del Reglament General
de Recaptaci de la Seguretat Social.
Resoluci de 16 de novembre de 2015 (BOE 294, 9XI

15: 13361)
Denega la prctica duna anotaci preventiva dembargament perqu el manament incorre en una contradicci: duna
banda, transcriu el decret dembargament afirmant que els
bns pertanyen als tres executats, mentre que a lincs final
afirma que les finques objecte danotaci sn els drets que poguessin correspondre a noms un dels executats. Certament,
pot tractar-se dun error merament mecanogrfic, per la inscripci pot determinar que sorgeixi un tercer protegit per la fe
pblica (article 34 LH).

15: 13369)
Denega la prctica duna anotaci preventiva dembargament, ordenada en procediment dexecuci de ttols judicials,
per trobar-se les finques inscrites a nom de terceres persones des
duna data anterior a la del manament.
DE PROHIBICI DE DISPOSAR
Resoluci de 28 doctubre de 2015 (BOE 280, 23XI15:
12633)
Admet la prctica duna anotaci dembargament ordenada
judicialment a instncies dun creditor particular, malgrat constar prviament inscrita una prohibici de disposar ordenada per
lAdministraci Tributria als efectes de larticle 170 LGT.
Aquest article permet limitar el poder de disposici sobre els
bns duna societat en cas dembargament de les seves participacions a qui en t el control, amb la finalitat devitar la depreciaci
de les participacions embargades per assegurar un deute tributari. La doctrina permet la inscripci dactes dispositius sobre els
bns subjectes a prohibici de disposar quan vinguin ordenats
en compliment de la responsabilitat patrimonial del titular dels
bns. El titular de lanotaci de prohibici de disposar no queda
perjudicat, de manera que, si sexecuts lembargament, lanotaci de prohibici de disposar no es cancellaria, per ser crrega
anterior.
118
ARRENDAMENTS
12637)
Es debat la inscripci duna escriptura delevaci a pblic de
contracte darrendament, la durada del qual sestableix en tres
anys, de manera que, si no hi ha preavs de denncia darrendador o arrendatari amb trenta dies dantelaci, es prorrogar per
terminis anuals. El Registrador exigeix lestabliment dun nombre
mxim de prrrogues anuals, en nom del principi despecialitat.
La Direcci, per, desestima lobstacle: el contracte no s perpetu, ja que les prrrogues no queden a la voluntat exclusiva
de larrendatari la qual cosa en suposaria la nullitat, dacord
amb la STS de 9 de setembre de 2009, sin que, per contra, sn
ambdues parts les que poden denunciar la terminaci del contracte; daltra banda, no hi ha inseguretat respecte del tercer que
consulti el Registre, ja que pot conixer els terminis i les formes
de determinaci de la durada de larrendament.
No obstant aix, la inscripci es denega per ser insuficient la
descripci de la finca: noms es descriu com a habitatge situat [...]
que pertany a lAjuntament de Teo, provncia de la Corunya, mentre que larticle 3 RD 297/1996, sobre inscripci darrendaments
urbans, exigeix una major determinaci: poblaci, carrer, nmero,
situaci dins de ledifici, superfcie, lmits, dades de Registre, etc.
Resoluci de 16 de desembre de 2015 (BOE 312, 30XII

15: 14313)
Es pretn la inscripci de larrendament dun local de negoci
destinat a oficina de farmcia, que constitueix una porci de la finca
registral general. Larticle 3 RD 297/1996, sobre inscripci darrendaments urbans, permet la inscripci darrendaments que afectin a
part duna finca, sense exigir segregaci, per sempre que sen consignin les dades identificatives, una de les quals sn els lmits. Per a la
Direcci, lexpressi dels lmits ha de referir-se a la concreta ubicaci
de les partions, s a dir, als lmits perimetrals concrets, i no als noms
dels propietaris limtrofs. Per aix, en el cas resolt, considera prou
expressats els lmits de la porci arrendada, mitjanant els plnols
de cadascuna de les tres plantes que formen el local arrendat, en els
quals sexpressen les mides de cadascun dels costats dels polgons
que formen les respectives i diferents estructures i, a ms, saclareix
que tot el local subica a la cantonada dreta de ledifici.
La inscripci se suspn, per, per falta dacreditaci de la nota
de loficina liquidadora sobre el pagament, exempci o no subjecci de limpost. La Direcci no t en compte lallegaci que es
tracta dun arrendament subjecte a IVA i no a ITP: la competncia
per apreciar la subjecci a un o altre tribut correspon a lrgan
liquidador corresponent, i, en qualsevol cas, la no subjecci a ITP
comportaria la subjecci a AJD.
CONCESSIONS ADMINISTRATIVES
12626)
Admet la cancellaci duna concessi administrativa per a
lexplotaci duna gasolinera que incorpora un dret final de reversi a favor de lEstat, sense necessitat de consentiment daquest.
LA NOTARIA |
| 3/2015
Les primitives concessions administratives atorgades per

CAMPSA han quedat extingides per la conversi a rgim dautoritzaci administrativa (disposici addicional primera de la Llei
34/1992, dordenaci del sector del petroli, i disposici addicional
segona de la Llei 34/1998, del sector dhidrocarburs), fet que suposa la substituci dun rgim de Dret Pblic per un altre de Dret
Privat en lliure concurrncia. Lextinci de la concessi implica la
del dret de reversi que hi va lligat. Certament, la regla general s
que la cancellaci dassentaments exigeix consentiment del titular
registral o resoluci judicial, per aquesta regla t com a excepci
lextinci del dret per disposici directa de la llei (article 82 LH).
Resoluci de 17 de novembre de 2015 (BOE 294, 9XII15:

13364)
Consta inscrita una concessi minera de la forma segent:
un ter, a nom dun hereu; un altre ter, a nom dun altre, i el ter
restant, a nom duna societat constituda com a collectiva i,
desprs, transformada en annima el capital de la qual ha estat aportat pels altres dos cotitulars. Ara la societat sollicita que
sinscrigui al seu nom la totalitat de la concessi, per a la qual cosa aporta certs documents administratius: documents de consolidaci i certificat de titularitat ems pel Cap de la Secci de Mines.
La Direcci ho denega. Les concessions mineres sn bns
immobles (article 334-10 CC), per la qual cosa la seva transmissi
sha de regir per les regles que en regeixen el trfic. Cal un ttol
de transmissi.
CONCURS I INSOLVNCIA
11042)
Consta anotat un embargament, a favor dun creditor ordinari, des dabans de la declaraci de concurs. Ara sen pretn la
cancellaci, ordenada pel Jutge concursal, a conseqncia duna
operaci de liquidaci. La Direcci ho suspn, perqu del manament no en resulta cap intervenci del creditor embargador, el
consentiment del qual o, almenys, notificaci, un cop aprovat
el pla de liquidaci s necessari.

11363)
Denega la inscripci de ladjudicaci directa duna finca en
execuci dun pla de liquidaci aprovat en un procs concursal,
basant-se nicament en una interlocutria per la qual el Jutge
concursal aprova aquesta adjudicaci directa i ordena la cancellaci dels embargaments i les hipoteques que pesaven sobre la
finca, desprs dhaver donat trasllat de ladjudicaci provisional
als creditors simples i privilegiats, sense oposici daquests.
Per inscriure ladjudicaci, s necessria lescriptura pblica
en la qual els titulars registrals degudament representats i ladquirent formalitzin la venda del b dacord amb la interlocutria aprovativa, complint els requisits exigits per a latorgament,
entre els quals estan el relatiu a la situaci darrendament de la
finca i la indicaci de les circumstncies personals de ladquirent.
La resta defectes de la qualificaci es desestimen. Respecte de
lobligaci de notificar al titular dels embargaments que es pretn
LA NOTARIA |
| 3/2015
cancellar, se nentn acreditat el compliment a la interlocutria.

De la mateixa manera, respecte de la cancellaci de les hipoteques, consta als documents qualificats: la identitat dels creditors
amb privilegi especial; la indicaci que sels ha verificat la notificaci, tant de la interlocutria que aprova el pla de liquidaci com de
la venda efectuada, i que sels ha donat audincia, interpretant que
aquesta comporta la notificaci de les mesures preses en relaci
amb la satisfacci del crdit amb privilegi especial.
Respecte del defecte confirmat, resulta clar el contrast amb
la Resoluci de 29 de setembre de 2015 (BOE 253, 22X15:
11363), que declara inscriptible una adjudicaci o venda directa
duna finca en execuci dun pla de liquidaci, en la interlocutria aprovativa del qual el Jutge concursal diu expressament que
adjudica la finca a ladquirent i que la interlocutria constitueix
ttol i mode als efectes de la transmissi de la propietat i ttol
inscriptible als registres pblics corresponents.
Resoluci de 5 doctubre de 2015 (BOE 259, 29X15:

11616)
Denega la inscripci al Registre de Bns Mobles dun decret
dadjudicaci dun vehicle, dictat en procediment dexecuci de
ttols judicials, per no tractar-se dun dels supsits exceptuats a
larticle 55-1 LC, i perqu, a ms, en el moment de presentar ladjudicaci, ja consta al Registre laprovaci del pla de liquidaci.
La Direcci recorda la seva doctrina consolidada. Anotada
al Registre la declaraci de concurs, no es poden anotar ms
embargaments posteriors que els acordats pel Jutge concursal
(article 24-4 LC). Ara b, larticle 55-1, permet continuar els procediments administratius dexecuci que ja tinguessin providncia de constrenyiment i les execucions laborals on ja shaguessin
embargat bns, tot aix abans de la declaraci de concurs, per
sempre que es compleixin dos requisits: primer, que els bns embargats no resultin necessaris per a la continutat de lactivitat
professional o empresarial del deutor, segons declaraci per a la
qual noms s competent el Jutge concursal, i segon, lexecuci
noms podr continuar-se fins a laprovaci del pla de liquidaci.

12624)
Suspn la prctica duna anotaci preventiva de declaraci
de concurs, respecte duna finca inscrita a nom del concursat per pertanyent a la societat de guanys, perqu no consta haver-se
notificat al cnjuge del concursat la interlocutria de declaraci
de concurs.
Lexigncia daquesta notificaci no deriva duna pretesa
analogia amb lembargament de b pertanyent a la societat de
guanys, que exigeix demanda al cnjuge no deutor o, almenys,
notificaci (article 144 RH). No existeix analogia entre lexecuci
individual i el concurs de creditors, que s un procediment dexecuci collectiva i universal.
Entre les indicacions que ha de contenir la memria adjunta a la sollicitud de concurs voluntari de deutor casat, es troba
la identitat del cnjuge, amb expressi del rgim econmic del
matrimoni, ja que, si s una societat de guanys, la massa activa
estaria formada no noms pels bns privatius del concursat, sin tamb pels pertanyents a la societat de guanys quan hagi de
119
Resolucions
respondre de les seves obligacions. El cnjuge del concursat t
dret a impugnar la inclusi de bns pertanyents a la societat de
guanys a linventari del concurs i a sollicitar la dissoluci de la societat conjugal. Lefectivitat daquests drets pressuposa conixer
la declaraci de concurs.
CONDICI
11956) i Resoluci de 16 doctubre de 2015 (BOE 265,
5XI15: 11957)
Deneguen la inscripci de sengles escriptures de compravenda, per les quals un estranger no comunitari adquireix una
finca rstica situada en zona daccs restringit a la propietat per
part destrangers. La venda se sotmet a la condici suspensiva
daportar, abans de dotze mesos, lautoritzaci militar prvia exigida pels articles 18 i 20 de la Llei 8/1975, de zones i installacions
dinters per a la defensa nacional.
El que es pacta no s una veritable condici, sin una conditio
iuris, s a dir, un fet ali o extrnsec al negoci, per que el legislador exigeix perqu tingui efecte. Dins daquest supsit, sengloben les autoritzacions exigides per la llei vinculades a leficcia
del negoci. Les parts no poden posar en condici accidental el
que la prpia llei exigeix com a requisit deficcia perqu seria
una via fcil per burlar tal exigncia.
Resoluci de 2 de desembre de 2015 (BOE 310, 28XII15:

14170)
Denega la cancellaci, pretesa en la via de larticle 82-5 LH,
duna condici resolutria derivada dun contracte qualificat de
compravenda, en el qual una particular va cedir un immoble a
una mercantil a canvi dobra futura a construir desprs denderrocar-lo, i es va pactar que la contraprestaci hauria de lliurar-se
abans del 27 de juny de 1993 i que lincompliment en termini
operaria com a condici resolutria expressa.
La naturalesa i la qualificaci dels contractes depenen intrnsecament del negoci, i no de latribuci de les parts. En aquest
cas, no hi ha veritable compravenda, sin cessi de sl per edificaci futura. Daltra banda, s doctrina consolidada equiparar
les dues figures pel que fa a la constncia registral de la condici,
per no en relaci amb la cancellaci.
Daltra banda, cal tenir en compte el diferent mbit dels articles 82-5 i 210 LH, aquest ltim vigent arran de la Llei 13/2015.
Larticle 82-5 saplica a hipoteques i condicions resolutries en
garantia de preu ajornat, i exigeix que hagi passat el termini de
prescripci assenyalat per la legislaci civil o el ms breu que
shagus pactat. Larticle 210-8 LH, al seu torn, saplica, en general, a totes les garanties reals, sempre que no consti al Registre
la data en qu va haver de produir-se el pagament, i exigeix per
a la cancellaci el transcurs de vint anys des de lltim assentament en qu consti la reclamaci de lobligaci o, si no nhi ha,
de quaranta anys des de lltim assentament relatiu a la titularitat de la garantia. El supsit resolt no t cabuda en cap dels
dos preceptes, sense perjudici dacudir als expedients generals
dalliberament de crregues i gravmens.
120

15: 14179)
Denega la inscripci duna escriptura de resoluci de compravenda amb preu ajornat garantit amb condici resolutria expressa, que es resol per desistiment mutu, en manifestar la part
cessionria que no pot pagar la quantitat pendent. A lescriptura,
se sollicita tamb la cancellaci per purga duna hipoteca posterior constituda pel cessionari a favor dHisenda, allegant que,
en haver-se pactat que el cedent retindria totes les quantitats
ja lliurades, no hi ha cap quantitat per consignar als efectes de
larticle 175-6 RH.
Per a la Direcci, essent perfecta la resoluci en lmbit obligacional existeix acord, per la qual cosa tampoc cal cap moderaci de la pena, no pot tenir un desenvolupament registral
sense el compliment dels estrictes controls establerts a favor dels
tercers amb dret inscrit o anotat. Si en la resoluci reconeguda
judicialment els tercers han dhaver tingut la possibilitat dintervenir en el procs, amb ms ra encara han dexistir aquests controls en la resoluci que descansa en un acord de voluntats entre
comprador i venedor, que aproxima aquest supsit a una resoluci convencional. No obstant aix, a sollicitud de linteressat
en la inscripci parcial, cabria la reinscripci a favor del venedor,
per amb la subsistncia de la hipoteca.
CONFLICTE DINTERESSOS
12620)
Denega la inscripci duna escriptura de donaci en la
qual els donants estan representats per la mateixa donatria;
el Notari fa judici de suficincia, per no menciona de manera
expressa que, en el poder esmentat, se salva la contraposici
dinteressos.
s doctrina consolidada que lapoderat noms pot autocontractar vlidament quan estigui autoritzat a fer-ho pel seu principal o quan, per lestructura o concreta configuraci del negoci,
quedi manifestament exclosa la collisi dinteressos que posi en
risc la imparcialitat de lautocontracte. En cas dautocontractaci, la legitimaci dapoderat no deriva noms del poder, sin
que requereix, a ms, un acte especfic dautoritzaci per part
del principal. La ressenya identificativa del document representatiu i el judici de suficincia, exigits al Notari per larticle 98 de
la Llei 24/2001, ha dincloure els dos aspectes, imprescindibles
perqu el Registrador pugui qualificar la congruncia daquest
judici amb el ttol.
DIVISI, SEGREGACI, PARCELLACI

10544)
Denega la inscripci duna escriptura en virtut de la qual es
venen, per primer cop, unes quotes indivises duna finca rstica,
constant resoluci de lAlcaldia que declara lexistncia duna
possible parcellaci illegal, en faltar llicncia urbanstica o declaraci dinnecessarietat, la qual cosa confirma el dubte raonable
formulat pel Registrador. Certament, la situaci podria ser dife-
LA NOTARIA |
| 3/2015
rent, si aquesta quota hagus estat inscrita amb anterioritat i ara

sen pretengus la transmissi, ja que, en aquest cas, saplicaria
la presumpci legal dexistncia del dret inscrit o principi de legitimaci de larticle 38 LH.
La Direcci recorda doctrina consolidada, referida fonamentalment com en aquest cas a laplicaci de larticle 66 de la
Llei dOrdenaci Urbanstica dAndalusia, que considera tamb
actes reveladors de possible parcellaci urbanstica aquells en
els quals, mitjanant la interposici de societats, divisions horitzontals o assignacions ds o quotes en proindivs dun terreny,
o duna acci o participaci social, puguin existir diversos titulars
als quals els correspon ls individualitzat duna part de terreny
equivalent.
DOCUMENTS JUDICIALS
12627)
Denega la inscripci duna interlocutria dictada en execuci
de sentncia contenciosa administrativa que anulla un instrument dequidistribuci, i la cancellaci dels assentaments registrals derivats del mateix, pels defectes segents: falta acreditar
la fermesa de la interlocutria; per a la inscripci de la sentncia
en via executiva, cal presentar manament de cancellaci; el ttol
presentat no especifica els assentaments que, en execuci de la
sentncia, han de cancellar-se, i sobretot els assentaments
afectats per lanullaci judicial no poden ser cancellats, en no
haver estat part els seus titulars en el procediment judicial, ni
constar vigent sobre ells anotaci de demanda.

12635)
Denega la inscripci duna sentncia declarativa de domini
per diversos defectes: no consta la fermesa de la sentncia; tractant-se duna finca que no consta immatriculada, la certificaci
cadastral descriptiva i grfica no s totalment coincident amb la
descripci que es considera provada a la sentncia, en relaci
amb la superfcie, i, per ltim, no consta el DNI de la persona a
favor de la qual es fa la inscripci.
La Direcci desestima el defecte restant apreciat per la qualificaci: les sentncies declaratives de domini sn ttol hbil per
a la immatriculaci de finques, sense necessitat dacudir als procediments immatriculadors especfics de la legislaci hipotecria, i no cal que sordeni expressament la inscripci, perqu s
doctrina reiterada que les sentncies fermes declaratives de la
propietat sn directament inscriptibles.

12638)
Denega la inscripci de la venda de determinades finques
duna societat concursada en fase de liquidaci, perqu no consta degudament la fermesa de la interlocutria judicial que lautoritza.
En efecte, el testimoni de la interlocutria aportada s un text
mecanografiat en el qual noms figura de forma manuscrita, a
la part superior, la constncia de la seva fermesa. Els dubtes del
LA NOTARIA |
| 3/2015
Registrador sobre la seva autenticitat sn raonables i el defecte

s fcilment esmenable mitjanant laportaci de nou testimoni.

14176)
Suspn la inscripci duna interlocutria en la qual saprova
la proposta de liquidaci de la societat de guanys, per la qual
sadjudica una finca a lexmuller, per ra de la falta de justificaci
de les dades personals domicili, document didentitat i altres
de lexmarit. Larticle 51-9a RH exigeix aquestes circumstncies,
no noms respecte de la persona a favor de la qual es practiqui
la inscripci del dret, sin tamb respecte de la titularitat de lassentament en el qual es recolza.
La Direcci, de vegades, ha relaxat aquest requisit en els procediments contenciosos, ja que la LEC no exigeix per entaular
execuci que la demanda faci referncia al document didentitat
del demandat (article 549), la qual cosa no det les actuacions
judicials. Per, en aquest cas, es tracta dun procediment de jurisdicci voluntria.
EXCS DE CABUDA
11041)
Suspn la inscripci dun excs del 63% de la cabuda inscrita, prets mitjanant expedient de domini. El primer defecte s
que no consten els lmits de la finca registral a la interlocutria
presentada. Una de les mencions obligatries de les inscripcions
sn els lmits (article 9-1 LH), per a lexpressi dels quals, tradicionalment, shan adms dues tcniques: la de lmits fixos, s a dir,
amb referncia a algun element amb existncia fsica i ubicaci
concreta carrer, cam, squia, coordinades geogrfiques, i
la de lmits personals, consistent a expressar el nom del propietari limtrof. Lalteraci dun lmit fix, per afectar a una dada
expressada amb prou precisi, suposa una alteraci substancial que provocaria dubtes sobre la identitat de la finca, mentre
que, per contra, el canvi de nom dun limtrof pot deures a una
successi de transmissions i no necessriament a una alteraci
de lmit. Larticle 51 RH actual opta clarament per la tcnica de
lmits fixos, en establir que la descripci de les finques ser preferentment perimetral, sobre la base de dades fsiques o dades
cadastrals de les finques limtrofes. En el cas que ara es debat, la
interlocutria judicial tampoc declara acreditat que la finca registral es correspongus amb la certificaci cadastral descriptiva
i grfica, la qual cosa hauria bastat per entendre complerta lexigncia legal dexpressi dels lmits.
Com a segon defecte, en tractar-se dun excs de cabuda superior en ms dun 20% a la cabuda inscrita, sexigeix que la certificaci cadastral descriptiva i grfica sigui totalment coincident
amb la descripci de la interlocutria.

11626)
Es refereix a una acta de notorietat per inscriure un excs de
cabuda, que es va iniciar com a acta de presncia i notorietat de
larticle 53-10 de la Llei 13/1996, si b va passar desprs a tra-
121
Resolucions
mitar-se pel procediment dels articles 200 i 203 LH via alternativa subsistent encara, essent, per tant, objecte daprovaci
judicial, per la qual cosa aquest supsit fa trnsit a lesfera dels
documents judicials.
La Direcci desestima dos dels defectes de la qualificaci.
Primer, considera lacta de presncia i notorietat via adequada
per a la modificaci dels lmits, ms encara si com en aquest
supsit a ms existeix aprovaci judicial i si es tracta de lmits
determinats noms pels noms dels limtrofs, menci que no gaudeix de la protecci dels articles 34 i 38 LH. Segon, tot i que s
cert que la finca s resta procedent de segregacions anteriors,
s doctrina que els dubtes del Registrador sobre la identitat de
la finca no poden impedir la immatriculaci o la constncia de
lexcs per la via de lexpedient de domini, per tractar-se dun
judici que correspon exclusivament al Jutge i els dubtes del qual
saclareixen en lmbit de la valoraci de la prova. Establert aix,
els dubtes expressats pel Registrador han destar prou fundats:
la mera anunciaci dun dels supsits de larticle 298-3 RH s insuficient perqu els dubtes del Registrador prevalguin sobre la
valoraci judicial.
La inscripci, per, se suspn per un altre defecte: ledicte inserit al ttol qualificat no resulta llegible i la seva publicaci s un
trmit essencial del procediment (article 203 LH).

11953)
Suspn la inscripci dun expedient de domini per immatricular un excs de cabuda, perqu, malgrat tractar-se dun ttol
judicial, estima fonamentats els dubtes del Registrador. La finca sobre la qual es vol declarar lexcs (parcella 87) procedeix
duna segregaci i es va inscriure i encadastrar inicialment amb
una superfcie de 1.000 metres quadrats; ara es pretn inscriure
amb 1.465 metres quadrats. Existeix una finca limtrofa (parcella 88), tamb formada per segregaci de la mateixa matriu, que
es va inscriure amb 1.092 metres quadrats, constant al Cadastre
originalment amb 1.658, que shan quedat en 1.202 desprs de
loportuna rectificaci.
No pot establir-se sens dubte que la superfcie qestionada
corresponia originalment a la parcella 87 i que lexpedient de
domini repara lerror de mesurament, de manera que amb la superfcie que ara es pretn inscriure no saltera la realitat fsica de
la finca, sin que s la superfcie que realment shauria dhaver
fet constar al seu dia. Per contra, dels antecedents registrals i cadastrals pot inferir-se que aquesta superfcie formava part de la
matriu. No nhi ha prou dhaver citat el titular de la parcella 88,
sin que tamb cal citar el titular de la resta de la finca matriu.

12621)
Denega la inscripci dun excs de cabuda que no supera
la cinquena part de la cabuda ja inscrita i est avalat per certificat tcnic, per trobar fonamentats els dubtes del Registrador
sobre la identitat de la finca: consta inscrita una parcella rstica
i ara es descriuen dues parcelles urbanes, una de les quals est
travessada per un carrer; salteren lmits fixos i linforme tcnic
no incorpora plnols. Es podran utilitzar els procediments ms
122
garantistes introduts per la Llei 13/2015: davant del Registrador

(article 199 LH) o davant de Notari (article 201 LH).

13112)
Suspn la inscripci duna interlocutria recaiguda en expedient de domini per acreditar un excs de cabuda a dos locals
integrants duna propietat horitzontal, concorrent la circumstncia que la superfcie de ledifici declarada en planta baixa s molt
inferior a la suma de les superfcies dels dos locals declarades a
la interlocutria.
Les exigncies per al registrament dexcs de cabuda sn
igualment aplicables als elements en propietat horitzontal, quan
es tracti de la rectificaci duna dada registral indubtablement
errnia, s a dir, sempre que no salteri la realitat inscrita. En cas
contrari, la rectificaci incorrer en una veritable alteraci del
ttol constitutiu de la propietat horitzontal i ja no cabr la modificaci unilateral, sin que caldr el consentiment de la resta de
copropietaris. En el cas resolt, haurien dhaver estat demandats
i no merament citats tots els comuners.

13363)
Denega la inscripci dun excs de ms del 40% de la cabuda
inscrita, concorrent a ms les circumstncies que la finca prov
duna segregaci prvia i que la cabuda de la certificaci cadastral s molt semblant a la que consta al Registre.
La Direcci aprofita per exposar els mitjans existents per registrar excessos de cabuda, desprs de la Llei 13/2015. Ja no caben ni la certificaci tcnica ni el doble ttol translatiu. Els mitjans
actuals sn exclusivament els segents:
Els que no inclouen tramitaci prvia que permeti la intervenci de limtrofs i tercers: el de les lletres a) i b) de larticle 301-3
LH, limitat al 10% o al 5% de la cabuda inscrita i que noms
permet rectificar la superfcie literria, i el procediment de
larticle 9-b LH, que permet inscriure rectificacions superficials no superiors al 10% de la cabuda inscrita i amb inscripci
simultnia de la representaci grfica.
Els que inclouen garanties prvies per a tercers (notificacions a limtrofs, edictes al BOE, alertes geogrfiques registrals,
termini dallegacions) i permeten inscriure rectificacions descriptives de qualsevol naturalesa i magnitud, aix com obtenir
la representaci geogrfica de la finca: el de larticle 199 LH,
que satribueix als registradors, i el regulat a larticle 201-1 LH
(que, alhora, remet a larticle 203).
NEGOCI FIDUCIARI
13366)
Consten inscrits uns habitatges a nom dun particular per
compra a una societat. Altres persones, que havien realitzat els
pagaments relatius a la compravenda i la subrogaci dhipoteca,
van reclamar judicialment el domini sobre aquestes finques, al-
LA NOTARIA |
| 3/2015
legant que lactual titular les va adquirir en qualitat de fiduciari

(fiducia cum amico). El Jutge de primera instncia va desestimar
la demanda, per lAudincia els dna la ra i els declara propietaris. Es debat ara la inscripci de la sentncia dapellaci.
La Direcci desestima dos defectes de la qualificaci. No cal
aportar la sentncia de primera instncia (certament, la Resoluci
de 15 de juliol de 2010 va ordenar aportar-la, per perqu la sentncia que es pretenia inscriure no contenia el pronunciament
inscriptible). De la sentncia inscriptible consta suficientment el
ttol pel qual es reconeix el domini a favor dels demandants: es
tracta doperacions de compravenda el preu de les quals va ser
pagat. El negoci fiduciari est reconegut a la jurisprudncia (STS
de 31 doctubre de 2012; Resoluci d11 de setembre de 2001).
No obstant aix, la inscripci es denega per falta dexpressi
de determinades circumstncies personals exigides pels articles
9 LH i 51 RH: estat civil dels adquirents, rgim econmic matrimonial i, si escau, nom i cognoms del cnjuge.
NMERO DIDENTIFICACI FISCAL

11950)
Es refereix a una escriptura dacceptaci dherncia atorgada
a Itlia, a linventari de la qual sinclou una finca urbana ubicada
a Espanya i a la qual no hi ha cap referncia al NIF dels hereus,
lacreditaci dels quals es requisit necessari per inscriure qualsevol adquisici dimmobles al Registre de la Propietat espanyol,
amb independncia de la nacionalitat de ladquirent. Com a document complementari, sadjunta un certificat expedit per oficina competent del NIF respectiu de tots els adquirents. La Direcci, per, exigeix latorgament duna nova escriptura que esmeni
el defecte, com resulta de larticle 254-4 LH.
Daltra banda, no es considera defecte la falta de descripci
precisa de limmoble, perqu la concisa descripci de lescriptura
es completa amb una instncia posterior on en consten la naturalesa, descripci i superfcie (article 110 RH). Certament, someten
els lmits, per tampoc el Registrador ha manifestat tenir dubtes
sobre la identitat de la finca.

11954)

15: 14310)
Suspn la inscripci duna escriptura de donaci, per falta de
constncia del NIF duna de les donatries, que noms t un any
dedat i est representada per la seva mare una altra de les
donatries i el seu pare.
Larticle 254-4 LH exigeix la constncia del NIF dels compareixents i els seus representats per inscriure totes les escriptures
amb transcendncia immobiliria o tributria. Larticle 19-3 RD
1065/2007 (Reglament de Gesti i Inspecci Tributria) estableix
que, per a la identificaci dels menors de 14 anys en les seves
relacions amb transcendncia tributria, hauran de figurar tant
les dades de la persona del menor com les del seu representant
legal.
HIPOTECA
CANCELLACI
12630)
Denega la cancellaci duna hipoteca, pretesa per caducitat
segons larticle 82-5 LH, perqu amb data de 2001 consta nota
dexpedici de certificaci de domini i crregues en procediment
dexecuci hipotecria.
Aquesta certificaci t efectes importants: no s una mera
publicitat notcia, sin una veritable notificaci formal als titulars
posteriors, requisit essencial del procediment, que interromp la
prescripci de lacci. Per no determina per si mateixa la data
en qu lobligaci ha de ser satisfeta pressupsit daplicaci
de larticle 82-5 LH, ja que no implica necessriament el venciment anticipat de totes les obligacions garantides, ni impedeix
que, havent-se produt un impagament parcial, el deutor hagi
alliberat el b pagant la quantitat pendent abans de la subhasta. Ara b, aquesta nota s que produeix lefecte dinterrompre la
prescripci de lacci hipotecria, ja que linici de lexecuci no s
altra cosa que una reclamaci del creditor. No podr cancellar-se
la hipoteca segons larticle 82-5 LH fins que transcorrin vint-i-un
anys des de la data en qu es va estendre la nota.
CONSUMIDORS
11047)
Denega la inscripci duna escriptura dadjudicaci parcial

dherncia, per la qual sadjudica lnic b descrit un immoble
ubicat a Espanya a la vdua, manifestant lnica filla del causant que ja havia rebut a Irlanda prou bns que cobreixen la seva
legtima. No noms cal acreditar el NIE de la vdua, sin tamb
el de la filla.
Denega la inscripci de la clusula dun prstec hipotecari per

la qual sestableixen uns interessos de demora fixos del 20,50%
anual a efectes obligacionals, que es limiten a un mxim del
12,955% anual a efectes hipotecaris.
Lacreditaci ve imposada pels articles 254 LH i 23 LN no noms per a actes i contractes relatius a immobles, sin tamb per
als que tinguin transcendncia tributria. En el cas resolt, la relaci jurdica amb transcendncia tributria s la successi dun
causant, en la qual intervenen com a successors tant els hereus
com els legitimaris, amb independncia que resultin o no adjudicataris dimmobles.
La Direcci resol dues qestions prvies. En primer lloc, es

considera competent per a resoldre, perqu la matria discutida
no es fonamenta exclusivament en el Dret catal, sin que versa sobre els efectes, la qualificaci i la inscripci de les clusules
abusives dels prstecs o crdits hipotecaris, qesti regulada
per normes estatals. En segon lloc, recorda remetent-se a la
Resoluci de 28 dabril de 2015 la seva doctrina sobre lmbit
LA NOTARIA |
| 3/2015
123
Resolucions
de la qualificaci registral de les clusules de venciment anticipat i altres de financeres, a les quals es refereix larticle 12-2 LH.
El Registrador podr denegar les clusules la inscripci de les
quals estigui prohibida per una norma imperativa exemple:
prohibici de disposar, ex article 27 LH, o siguin contrries a
normes imperatives o prohibitives especfiques prohibici del
pacte comissori, ex article 1859 CC; del venciment anticipat per
la declaraci de concurs, ex article 61-3 LC, o referides a principis generals de la contractaci no es pot deixar el compliment a larbitri duna de les parts, ex article 1256 CC, i tamb
les clusules purament obligacionals, per sempre que no siguin
financeres ni el seu incompliment generi venciment anticipat.
Tractant-se de prstecs als quals els sigui aplicable la normativa
de protecci dels consumidors, tamb podr rebutjar la inscripci de les clusules declarades nulles per abusives en resoluci
judicial ferma, encara que no estigui inscrita al Registre de Condicions Generals, aix com la de les clusules el carcter abusiu
de les quals pugui ser apreciat directament pel Registrador, per
estar incloses a la llista negra dels articles 85 a 90 LGDCU, o per
vulnerar una altra norma especfica sobre la matria, com larticle
114-3 LH (basant-se en la doctrina de la nullitat apud acta, ex
STS de 13 de setembre de 2013). Tamb haur de rebutjar-se la
inscripci de les hipoteques respecte de les quals no sacrediti
el compliment dels requisits dinformaci i transparncia de les
condicions financeres dels prstecs hipotecaris. Les clusules de
venciment anticipat tindran sempre transcendncia real, en la
mesura que habiliten lexercici de lacci hipotecria.
Pel que fa al fons de la qesti, la clusula debatuda no s
inscriptible perqu contrav una norma imperativa: la que limita
els interessos de demora al triple de linters legal del diner, per
no en virtut de larticle 114-3 LH, ja que la finalitat daquest prstec no s ladquisici de lhabitatge habitual, sin en virtut de
larticle 251-6-4-a del Codi de Consum de Catalunya, aplicable a
totes les operacions hipotecries, sempre que el prestatari sigui
consumidor.

11624), Resoluci de 27 doctubre de 2015 (BOE 280,
23XI15: 12629) i Resoluci de 10 de desembre de
2015 (BOE 310, 28XII15: 14180)
Denega la inscripci duna escriptura de prstec hipotecari
a inters variable, per faltar lexpressi manuscrita del prestatari
sobre el seu coneixement dels riscos derivats de la clusula segons la qual la part deutora mai es beneficiar de descensos del
tipus dinters aplicable per sota de zero, per la qual cosa en cap
cas podran meritar-se interessos al seu favor.
La jurisprudncia relaciona lexigncia de lexpressi manuscrita
prevista imperativament a larticle 6 de la Llei 1/2013 amb els criteris de transparncia i informaci contractual, per la qual cosa ha
de prevaler una interpretaci extensiva a favor del consumidor, en
coherncia amb la finalitat legal dafavorir la informaci, la comprensibilitat i la protecci dels usuaris dels serveis financers.
La Direcci desestima les dues allegacions del Notari recurrent: que leventual pagament dinteressos pel banc al prestatari
transformaria el prstec en un dipsit retribut, i que la clusula
debatuda no s una veritable clusula sl. Respecte de la primera, entn la Direcci que prstec i dipsit tenen una causa jurdica
124
diferent i, a ms, quan el dipositari t perms per servir-se dels

diners dipositats, el contracte es converteix en prstec (article
1768 CC). El rellevant s que aquest pacte de variabilitat permet
que els interessos puguin arribar a ser negatius, i, si el prestador
predisposa una clusula que ho impedeixi, la seva incorporaci
al contracte exigir, com a cnon imperatiu de transparncia,
laportaci de lexpressi manuscrita. I, en segon lloc, encara que
la clusula debatuda pogus no ser prpiament una clusula sl,
les normes sobre protecci dels consumidors conduirien a assimilar-la i, a ms, larticle 6 esmentat es refereix a totes les clusules que limitin la variabilitat del tipus dinters, entre les quals les
de sl sn noms un exemple.
Concorren tots els pressupsits daplicaci de larticle 6: sha hipotecat un habitatge; el prestador s professional i el prestatari s
persona fsica, i existeix una limitaci a la baixa de la variabilitat del
tipus dinters encara que sigui per la via de la no meritaci,
sense concrrer un lmit equivalent de variabilitat a lala.

11625) i Resoluci de 9 doctubre de 2015 (BOE 259, 29
X15: 11627)
En relaci amb una escriptura desmena i novaci de prstec
hipotecari entre persones jurdiques, denega la inscripci dels
pactes segents: el dinters de demora, per establir un diferencial que no t en compte el lmit del triple de linters legal del
diner i mantenint un tipus mxim als efectes hipotecaris que excedeix daquest lmit, i el pacte que estableix un lmit a la variaci
a la baixa dels interessos ordinaris, per sense fixar un lmit de
variaci a lala.
La Direcci es considera competent per resoldre, perqu la
matria discutida no es fonamenta exclusivament en el Dret catal, sin que versa sobre els efectes, la qualificaci i la inscripci de les clusules abusives dels prstecs o crdits hipotecaris,
qesti regulada per normes estatals. Daltra banda, considera
aplicable al supsit larticle 251-6-4 del Codi de Consum de Catalunya, que declara abusives entre daltres clusules com
les debatudes. Aquesta norma opta, doncs, per una soluci legal
diferent a la dels ordenaments estatal i comunitari, per als quals
no cap un control dabusivitat del preu o inters que formen
part de lobjecte principal del contracte, dins del qual ha dexistir
un equilibri just de les contraprestacions, sin nicament un
doble control dincorporaci i transparncia, que, per exemple,
porta no a declarar abusives les clusules sl, sin a imposar la
incorporaci al contracte duna expressi manuscrita del prestatari sobre el coneixement de les seves conseqncies financeres
(article 6 de la Llei 1/2013). En qualsevol cas, la qualificaci i el recurs governatiu no sn vies per conixer de la constitucionalitat
o legalitat de les disposicions.
A les escriptures de modificaci de prstecs o crdits hipotecaris no s necessari adaptar a les noves normes totes les clusules de loperaci inicial, sin noms les que es modifiquin. Ara
b, el que ocorre s que, en el supsit plantejat, les modificacions
afecten precisament a matries objecte de nova regulaci per la
normativa de protecci dels consumidors, com sn els lmits als
interessos de demora i a la variabilitat dels ordinaris. I, a efectes
hipotecaris, tampoc es pot mantenir un tipus dinters de demora superior al triple de linters legal del diner actual (que s el
LA NOTARIA |
| 3/2015
lmit fixat per lesmentada norma catalana per a tota la vida del
contracte). La hipoteca s accessria del crdit garantit i mai podran meritar-se interessos de demora al tipus mxim pactat.
La norma catalana s ms mplia que lestatal, perqu saplica a tots els prstecs i crdits hipotecaris, qualssevol que fossin
la seva finalitat o la naturalesa de la finca hipotecada, per tal que
el prestatari tingui la condici de consumidor. La societat del supsit s consumidora: per a larticle 111-2 del Codi de Consum de
Catalunya ho sn tant les persones fsiques com les jurdiques,
sempre que actun en un mbit ali a una activitat empresarial o
professional, i la prpia Notria autoritzant ha qualificat els prestataris persones jurdiques com a consumidores a diverses parts
de lescriptura.

12622)
Admet la inscripci dun prstec concedit a persona fsica
treballadora de lentitat prestadora, garantit amb hipoteca sobre
habitatge no habitual, en el qual es fixa un lmit determinat a
la variaci a la baixa dels interessos ordinaris (0,50%) i un altre
lmit de variaci a lala, per ja no de forma determinada, sin
per referncia a all que figuri al conveni collectiu corresponent.
Sincorpora expressi manuscrita del prestatari sobre el seu coneixement daquestes limitacions.
Amb carcter previ, la Direcci recorda la seva doctrina:
Es considera competent per resoldre, perqu la matria discutida no es fonamenta exclusivament en el Dret catal, sin
que versa sobre els efectes, la qualificaci i la inscripci de les
clusules abusives dels prstecs o crdits hipotecaris, qesti
regulada per normes estatals.
Pel que fa a lmbit de la qualificaci registral de les clusules
de venciment anticipat i altres de financeres, a les quals es refereix larticle 12-2 LH, el Registrador podr denegar aquelles
clusules: la inscripci de les quals estigui prohibida per una
norma imperativa, o siguin contrries a normes imperatives
o prohibitives especfiques, o referides a principis generals de
la contractaci, i tamb les clusules purament obligacionals,
per sempre que no siguin financeres ni el seu incompliment
generi venciment anticipat. Tractant-se de prstecs als quals
els sigui aplicable la normativa de protecci dels consumidors, tamb podr rebutjar la inscripci de les clusules declarades nulles per abusives en resoluci judicial ferma, encara
que no estigui inscrita al Registre de Condicions Generals, aix
com la de les clusules el carcter abusiu de les quals pugui
ser apreciat directament pel Registrador, per estar incloses
en la llista negra dels articles 85 a 90 LGDCU o per vulnerar una altra norma especfica sobre la matria. Tamb haur
de rebutjar-se la inscripci de les hipoteques respecte de les
quals no sacrediti el compliment dels requisits dinformaci i
transparncia de les condicions financeres dels prstecs hipotecaris. Les clusules de venciment anticipat tindran sempre
transcendncia real, en la mesura que habiliten lexercici de
lacci hipotecria.
Larticle 251-6-4 del Codi de Consum de Catalunya declara
abusives clusules com la debatuda. Aquesta norma opta,
doncs, per una soluci legal diferent a la dels ordenaments
LA NOTARIA |
| 3/2015
estatal i comunitari, per als quals no cap un control dabusivitat del preu o inters que formen part de lobjecte principal del contracte, dins del qual ha dexistir un equilibri just
de les contraprestacions, sin nicament un doble control
dincorporaci i transparncia, que, per exemple, porta no a
declarar abusives les clusules sl, sin a imposar la incorporaci al contracte duna expressi manuscrita del prestatari
sobre el coneixement de les seves conseqncies financeres
(article 6 de la Llei 1/2013). En qualsevol cas, la qualificaci i
el recurs governatiu no sn vies per conixer de la constitucionalitat o legalitat de les disposicions.
En el supsit resolt, per, la Direcci no considera aplicable
la normativa sobre consum, perqu la fixaci dun tipus mxim
mitjanant negociaci collectiva no s una condici general dels
contractes ni una clusula abusiva, sense que tampoc es pugui
entendre que lempresari ha dassumir la crrega de la prova que
una determinada clusula ha estat negociada, atesa la prpia publicitat dels convenis collectius.

13362), Resoluci de 10 de novembre de 2015 (BOE 289,
3XII15: 13108) i Resoluci de 10 de novembre de 2015
(BOE 289, 3XII15: 13107)
Es refereixen a escriptures de prstec amb hipoteca sobre finca situada a Catalunya, on sestipulen un inters de demora i una
responsabilitat hipotecria per aquest concepte que no tenen en
compte el lmit del triple de linters legal del diner.
La Direcci resol dues qestions prvies. En primer lloc, es
considera competent per a resoldre, perqu la matria discutida
no es fonamenta exclusivament en el Dret catal, sin que versa sobre els efectes, la qualificaci i la inscripci de les clusules
abusives dels prstecs o crdits hipotecaris, qesti regulada per
normes estatals. En segon lloc, recorda remetent-se a la Resoluci de 28 dabril de 2015, supra la seva doctrina sobre lmbit
de la qualificaci registral de les clusules de venciment anticipat
i altres de financeres, a les quals es refereix larticle 12-2 LH.
Daltra banda, cal tenir en compte les diferncies entre les normes estatal i catalana sobre el lmit del triple de linters legal del
diner en matria dinteressos de demora. Larticle 114-3 LH exigeix
que el prestatari sigui persona fsica i el prstec es destini a ladquisici del seu habitatge habitual, i el lmit sestableix en el triple de
linters legal del diner en el moment de la meritaci. Al seu torn, larticle 251-6-4 del Codi de Consum de Catalunya considera abusives
les clusules que incloguin un tipus dinters de demora superior a
tres cops linters legal del diner vigent en el moment de la signatura
del contracte, amb independncia de la finalitat del prstec, sempre
que el prestatari tingui la condici de consumidor.
En els casos en qu no concorren els pressupsits daplicaci de la normativa estatal es tracta de prstecs a persones
fsiques, per la finalitat dels quals no s finanar ladquisici de
lhabitatge habitual, la inscripci es denega per contradir la
norma catalana:
La Resoluci de 10 de novembre de 2015 denega la inscripci duna escriptura de prstec hipotecari sobre finca ubicada a Catalunya, on sassenyala un inters de demora fix del
125
Resolucions
20,50% anual a efectes obligacionals i, a efectes hipotecaris,
del 10,580%.
La Resoluci de 17 de novembre de 2015 denega la inscripci
duna escriptura dhipoteca sobre finca ubicada a Catalunya,
on sestipula un inters de demora superior en quatre punts
a lordinari, amb un mxim a efectes hipotecaris del 10,75%.
Quan concorren els pressupsits daplicaci de la norma estatal, saplica aquesta:
La Resoluci de 10 de novembre de 2015 (BOE 289, 3-XII-15:
13108) es refereix a una escriptura de prstec hipotecari on es
fixa un inters de demora del 10,5%, variable a lala o a la baixa
per ajustar-se al resultat de multiplicar per tres el tipus dinters
legal del diner vigent en el moment de la meritaci. En el cas
resolt, encara que la finca es troba a Catalunya, es compleixen
els pressupsits daplicaci de la norma estatal i es respecta el
lmit dinters de demora que imposa, per la qual cosa aquesta
clusula s inscriptible. No obstant aix, es denega la inscripci
de la clusula de constituci dhipoteca en la qual sassenyala, a
efectes hipotecaris, un tipus mxim de demora del 13,18%, sense cap altra excepci. En destinar-se el prstec a ladquisici de
lhabitatge habitual del prestador, aquest inters tindr un lmit
legal diferent cada any per llei, que pot ser superior o inferior a
lestablert contractualment. Cal que de la clusula en resulti inequvocament que el tipus mxim pactat noms ser aplicable si,
en el moment de la meritaci dels interessos moratoris, aquest
tipus s igual o inferior al lmit de larticle 114-3 LH.
EXECUCI
Resoluci d11 de setembre de 2015 (BOE 235, 1X15:
10545) i Resoluci de 2 doctubre de 2015 (BOE 253, 22
X15: 11371)
Denega la inscripci dun decret dadjudicaci a conseqncia
duna execuci hipotecria per falta de demanda i requeriment de
pagament al tercer possedor que va inscriure el seu dret abans de
la nota dexpedici de certificaci de domini i crregues.
El requeriment de pagament al tercer possedor s un trmit
qualificable exigit per la legislaci hipotecria (article 132-1 LH) i
processal (article 685 LEC), la manca del qual suposa la infracci
dun trmit essencial del procediment que podria causar-ne la
nullitat. No nhi ha prou amb la notificaci que sobre lexistncia del procediment li hagi realitzat el Registrador en el moment
dexpedir la certificaci (article 659 LEC), lefecte de la qual s noms avisar-lo de lexecuci i permetre-li pagar i subrogar-se, per
no substitueix trmits processals ms rigorosos.

10835)
Es pretn inscriure una adjudicaci resultant de procediment
judicial dexecuci dhipoteca. Entre la data en qu es dicta i la
data en qu es fa ferm, entra en vigor el dia 15 de maig de
2013 la Llei 1/2013, de mesures per reforar la protecci de
deutors hipotecaris, la disposici transitria quarta de la qual la
declara aplicable als processos dexecuci iniciats abans de lentrada en vigor, per nicament pel que fa a les actuacions exe-
126
cutives pendents de realitzar. La Direcci entn que lexecutat

s susceptible de ser considerat consumidor i, per tant, de patir
clusula abusiva. Exigeix, per a la inscripci, justificaci judicial de
la posada en possessi de la finca en mans de ladjudicatari abans
del 15 de maig de 2013 o, si escau, de la no formulaci satisfactria de lincident extraordinari basat en noves causes doposici
Daltra banda, havent-se produt la mort del titular registral,
tampoc shan complert les exigncies del principi de tracte successiu en relaci amb els procediments seguits contra lherncia
jacent. En el cas resolt, la crida ha estat genrica i la demanda sha
dirigit contra hereus ignorats, quan el procedent hagus estat
dirigir-la contra algun possible hereu, o b contra ladministrador
judicial. Aquesta conclusi no es veu modificada pel fet que les
persones suposadament cridades a lherncia hi hagin renunciat,
ja que, en aquest cas, seran altres els cridats.
Resoluci d1 doctubre de 2015 (BOE 253, 22X15:

11368)
Denega la inscripci dun manament dadjudicaci derivat
dun procediment judicial dexecuci directa sobre bns hipotecats, perqu, pel que fa a la notificaci i el requeriment al deutor
no hipotecant, en consta noms la prctica mitjanant edictes.
Tot i que larticle 686 LEC obliga a notificar al domicili vigent
segons el Registre, s doctrina de la Direcci que, quan no sigui
possible, ser vlid notificar al domicili real del deutor. El Tribunal
Constitucional (SSTC de 8 de setembre de 2014 i d11 de maig de
2015) considera la notificaci edictal un mecanisme excepcional
al qual no es pot acudir fins que no shagin esgotat totes les possibilitats de notificaci personal, incls lesbrinament del domicili
del requerit (aix es recull avui en la nova redacci de larticle 6863 LEC, desprs de la Llei 19/2015).
En el cas resolt, consta noms la notificaci per edictes i, per
aix, procedeix confirmar la qualificaci negativa, mentre no
sespecifiqui que la notificaci personal shauria intentat abans
al domicili del Registre i que shaurien esgotat tots els mitjans
desbrinament del domicili del deutor.

11622)
Admet la inscripci duna hipoteca unilateral a favor dHisenda, malgrat que la taxaci que sincorpora a efectes de subhasta
no est expedida per taxador homologat.
La Hisenda Pblica compta amb un procediment executiu
propi per a les hipoteques constitudes a favor seu, que s el
constrenyiment administratiu (articles 66 i 74 del Reglament General de Recaptaci), que no imposa el requisit del tipus de taxaci que exigeix el Registrador, sense que, per tant, siguin daplicaci el procediment de la LEC i el pacte de venda extrajudicial,
amb independncia que a lescriptura hagin estat previstos, fet
que no nimpediria la inscripci parcial, ja que aquesta clusula
est mancada de carcter essencial.

11952)
Denega la inscripci de ladjudicaci derivada dun procediment judicial dexecuci directa sobre bns hipotecats. El procu-
LA NOTARIA |
| 3/2015
rador de la part executant, degudament autoritzat per la Secretria Judicial, va intentar infructuosament un primer requeriment
al domicili del Registre, que va resultar ser una finca rstica on no
es va trobar ning.
Certament, tot i que larticle 686 obliga a notificar al domicili
vigent segons el Registre, s doctrina de la Direcci que, quan
no sigui possible, ser vlid notificar al domicili real del deutor.
El Tribunal Constitucional (SSTC de 8 de setembre de 2014 i d11
de maig de 2015) considera la notificaci edictal un mecanisme
excepcional al qual no es pot acudir fins que no shagin esgotat
totes les possibilitats de notificaci personal, incls lesbrinament
del domicili del requerit (aix es recull avui en la nova redacci de
larticle 686-3 LEC, desprs de la Llei 19/2015).Aplicant aquest criteri, en el supsit resolt, el Servei Com dActes de Comunicaci
i Execuci va realitzar una diligncia de requeriment a la societat
demandada, mitjanant lliurament de la documentaci a qui va
manifestar ser-ne un simple empleat. La transcendncia daquest
tipus de notificacions exigeix que, en el cas de societats mercantils, siguin portades a efecte amb els administradors, que sn els
qui exerceixen la representaci de la societat, o amb apoderat
amb facultats suficients.

12623)
Consta inscrita una hipoteca respecte de la qual es va pactar el procediment dexecuci extrajudicial dhipoteca, si b
no es va designar en lescriptura de constituci la persona
que, al seu dia, havia datorgar lescriptura de venda de la finca
en representaci de la part hipotecant. Per aix, en tramitarse desprs el procediment extrajudicial, el Registrador actual
va expedir certificaci de domini i crregues on constaven
com a crregues posteriors les anotacions dembargament A
i B, per no va practicar la nota marginal dexpedici, de
manera que, amb posterioritat a la mateixa, es va practicar un
nou embargament lletra C a favor de la Hisenda Pblica,
que, lgicament, no ha tingut coneixement que la finca est
essent objecte dexecuci.
Per aix, ara, presentada ladjudicaci derivada de lexecuci,
la Direcci admet la cancellaci de les anotacions A i B, per no
la de lanotaci C. La nota marginal dexpedici de certificaci
de domini i crregues en procediment dexecuci, si b no implica un tancament registral, s que opera com una condici resolutria, que determina la cancellaci de tots els assentaments
posteriors a la hipoteca executada. Aquest assentament excedeix
duna mera publicitat noticia, assolint el valor de notificaci formal substitutiva de notificacions individualitzades respecte de
titulars posteriors.
Resoluci d11 de novembre de 2015 (BOE 289, 3XII15:

13109)
Denega la inscripci dun decret dadjudicaci a conseqncia
duna execuci hipotecria per falta de demanda i requeriment de
pagament al tercer possedor que va inscriure el seu dret abans de
la nota dexpedici de certificaci de domini i crregues.
El requeriment de pagament al tercer possedor s un trmit
qualificable exigit per la legislaci hipotecria (article 132-1 LH) i
processal (article 685 LEC), la manca del qual suposa la infracci
LA NOTARIA |
| 3/2015
dun trmit essencial del procediment que podria causar-ne la

nullitat. No nhi ha prou amb la notificaci que sobre lexistncia del procediment li hagi realitzat el Registrador en el moment
dexpedir la certificaci (article 659 LEC), lefecte de la qual s noms avisar-lo de lexecuci i permetre-li pagar i subrogar-se, per
no substitueix trmits processals ms rigorosos.

13720)
Denega la inscripci dun decret dadjudicaci en procediment
judicial dexecuci hipotecria, per falta de concreci de la quantitat reclamada per costes, en entendre aplicable la regla segons la
qual, en cas dexecuci hipotecria dhabitatge, aquesta quantitat
no podr excedir del 5% de la total reclamada (article 575 LEC).
Aquesta regla va ser introduda per la Llei 1/2013, la disposici transitria primera de la qual en va disposar laplicabilitat a
tots els processos dexecuci hipotecria incoats quan va entrar
en vigor en els quals no shagus executat el llanament, si b
aquesta retroactivitat resta matisada per la disposici transitria
quarta, segons la qual les modificacions introdudes a la LEC seran aplicables als processos iniciats quan va entrar en vigor, per
noms respecte de les actuacions executives pendents de realitzar. De la documentaci presentada en el cas resolt, no resulta si
sha executat o no el llanament, ni si shan establert definitivament les costes dexecuci, per la qual cosa s daplicaci lefecte
retroactiu abans assenyalat.

15: 14308)
Considera inscriptible una adjudicaci resultant de lexecuci
judicial duna hipoteca, encara que el requeriment de pagament
a la mercantil deutora i hipotecant no sha realitzat al domicili
assenyalat al ttol la prpia finca hipotecada, que s un terreny
mancat de cap construcci, ni mitjanant edictes que s la
previsi estricta de larticle 686 LEC per als casos dimpossibilitat, sin al domicili social de la demandada, en una persona
que no consta que sigui un representant orgnic de la societat.
La notificaci al representant orgnic no s inexcusable, perqu
en moltes ocasions resulta impossible.
(Criteri que contrasta amb el de la Resoluci de 14 doctubre de 2015, que va denegar la inscripci en un cas semblant.
El procurador de la part executant, degudament autoritzat per
la Secretria Judicial, va intentar infructuosament un primer requeriment al domicili del Registre, que va resultar ser una finca
rstica on no es va trobar ning.Desprs, el Servei Com dActes de Comunicaci i Execuci va realitzar una diligncia de requeriment a la societat demandada, mitjanant lliurament de la
documentaci a qui va manifestar ser-ne un simple empleat. La
transcendncia daquest tipus de notificacions exigeix que, en
el cas de societats mercantils, siguin portades a efecte amb els
administradors, que sn els qui exerceixen la representaci de la
societat, o amb apoderat amb facultats suficients.)

15: 14309)
Lactor, davant de limpagament del deutor hipotecari, decideix
executar lacci personal pels trmits del procediment executiu or-
127
Resolucions
dinari i perseguir altres bns per rescabalar-se del deute. Com que
aix s insuficient, exercita lacci real contra el b hipotecat dins del
mateix procediment, a la qual cosa accedeix el Jutjat, ordenant al
Registrador lexpedici de la certificaci prevista a larticle 688 LEC.
La Direcci denega lexpedici. Instada lexecuci hipotecria
pel procediment executiu ordinari, per poder estendre aquesta
nota dexpedici, cal anotar prviament lembargament de limmoble executat (article 143 RH). Si entre la inscripci de la hipoteca i lanotaci dembargament practicada per lexercici de
lacci hipotecria ordinria existissin crregues intermdies els
titulars de les quals ignoressin que lexecuci afecta la hipoteca
preferent als seus drets, aquestes crregues no podrien cancellar-se si els titulars no haguessin intervingut en el procediment.
SUBROGACI DE CREDITOR
13721)
Denega la inscripci duna escriptura de subrogaci activa
de prstec hipotecari, operada en virtut del pagament del deute
per part duna mercantil, tercer no interessat en loperaci que
no t la condici dentitat de crdit. Sha aportat: escriptura de
subrogaci atorgada pels prestataris i la societat nova creditora;
actes que acrediten loferiment de pagament i consignaci notarial dels xecs que el representen, i la compareixena del banc
antic creditor, que accepta el pagament per no consent el canvi
de titularitat de la hipoteca.
La Direcci exigeix, a ms, el consentiment exprs de lantic
creditor, per entendre que aix ho imposen els articles 1210-2 i
1159 CC per a la subrogaci en el crdit i els seus accessoris
hipoteca per part del tercer solvens. Ats que en aquest cas
encara no ha venut el deute el pagament del qual es realitza
i, a ms, no es pot acudir al procediment de la Llei 2/1994, en
no ser el nou creditor una entitat de crdit, noms es pot acudir
al procediment general doferiment de pagament i consignaci
(articles 1176 a 1181 CC i Llei 15/2015, de jurisdicci voluntria),
degudament adaptat: si el creditor es nega sense ra a admetre
loferiment de pagament, el tercer podr obtenir la subrogaci
mitjanant la consignaci de la quantitat deguda davant de
lautoritat judicial, qui haur de notificar-la al creditor; si aquest
accepta expressament la consignaci i retira els diners, es dictar decret considerant acceptada la subrogaci; si rebutja la consignaci o no compareix, el Jutge, citades les parts, declarar si
est ben feta o no, de manera que, en cas afirmatiu, el promotor
podr demanar al Jutge que ordeni formalitzar la subrogaci.
IMMATRICULACI
10821)
Admet la immatriculaci duna finca que es descriu com a solar, tant al ttol previ dherncia com a limmatriculador daportaci a la societat de guanys, sense fer referncia a lexistncia
duna edificaci que resulta en la certificaci cadastral descriptiva
i grfica que sacompanya i que, fora daix, s totalment coincident amb el ttol. Certament, larticle 53-7 de la Llei 13/1996
exigeix, per a immatricular, una coincidncia total entre la des-
128
cripci cadastral i la del ttol, per aquesta coincidncia total ha

de referir-se noms a les dades que diferencien la finca de les
limtrofes: situaci, superfcie i lmits.
Resoluci d11 de novembre de 2015 (BOE 289, 3XII15:

13110)
Denega la inscripci duna interlocutria dictada en expedient de domini immatriculador per resultar clarament que el
carrer, el nmero de govern i la referncia cadastral ja consten
inscrits com a dades identificatives duna altra finca inscrita.
Partint del fet que el moment oport per expressar els dubtes
sobre la identitat de la finca s lexpedici de la certificaci prvia
negativa de larticle 201-2 LH, aquesta exigncia no pot portar-se
a lextrem en els casos en qu, com en el present, les circumstncies reveladores de la coincidncia entre les finques van accedir a
lhistorial de la finca prviament immatriculada amb posterioritat
a lexpedici de la certificaci negativa, sense que tampoc el Jutge hagus decretat la prctica danotaci preventiva dincoaci
de lexpedient.

13368)
Rebutja una immatriculaci mitjanant dues escriptures
atorgades consecutivament davant del mateix Notari: una, de liquidaci de societat de guanys, per la qual sadjudiquen sengles
quotes indivises de finca a la vdua i a lherncia del difunt, i una
altra, dherncia, per la qual els hereus sadjudiquen aquesta quota indivisa. Es tracta de ttols creats ad hoc, que no sn manifestaci de dues transmissions independents successives, sin duna
sola operaci en la qual la liquidaci de la societat de guanys s
pressupsit de ladjudicaci hereditria.
Encara que no s aplicable temporalment al cas, la Direcci
aprofita per interpretar les dues novetats que introdueix la Llei
13/2015 a larticle 205 LH:
En relaci amb la forma documental en qu ha dacreditar-se
ladquisici prvia de lara transmissor, ja no basta qualsevol
mitj dacreditaci fefaent (el RH ha arribat a admetre els documents privats de larticle 1227 CC), sin lespcie ms concreta del ttol pblic.
Pel que fa al moment temporal de ladquisici prvia, ha dhaver-se produt almenys un any abans de latorgament del ttol
immatriculable. Lany no ha de comptar-se necessriament
entre les dates datorgament dels dos ttols, sin entre la data
de ladquisici prvia documentada en ttol pblic i la data
datorgament del ttol posterior. Pot acreditar-se el fet i el
moment dhaver-se produt una adquisici anterior (prenent
la data provada com a inici del cmput de lany) mitjanant
ttol pblic declaratiu (no adquisitiu), com podrien ser la sentncia declarativa de domini o lacta de notorietat de larticle
209 RN, respecte de la qual ja no seria admissible la simple
declaraci de notorietat del fet que una persona s tinguda
per propietria de la finca (com deia larticle 298 RH, avui tcitament derogat), sin que ser necessari que, desprs del
requeriment exprs en aquest sentit i la prctica de les proves i diligncies pertinents, el Notari emeti formalment el seu
judici sobre lacreditaci de ladquisici prvia i la seva data,
LA NOTARIA |
| 3/2015
sempre que aquests extrems li resultin evidents per aplicaci

directa de les normes referents al cas.

14173)
Publica la Sentncia del Jutjat de Primera Instncia nm. 3
dOurense, de 30 de mar de 2015, que anulla aquesta resoluci:
Resoluci de 29 doctubre de 2014 (BOE 285, 25-XI-14: 12229). Denega una immatriculaci, pretesa per la via de larticle 205 LH, perqu
el ttol pblic es refereix exclusivament al sl que s lnic que es vol
immatricular, mentre que la certificaci cadastral descriptiva i grfica
incorpora lexistncia duna edificaci. A efectes immatriculadors, la certificaci ha de ser totalment coincident amb el ttol.
MENCI
11620)
El ttol qualificat s una escriptura dobra nova i compravenda, en lapartat de crregues de la qual es fa constar, tal com
resulta de la informaci registral incorporada, lexistncia duna
servitud perptua de pas de carro a favor duna persona determinada, la cancellaci de la qual se sollicita, segons larticle 98
LH, per considerar-la un antic dret personal, avui en dess, que
est mancat de la condici de gravamen a efectes hipotecaris.
No obstant aix, a la inscripci figura com una servitud predial constituda no a favor daquesta persona, sin a favor de la
porci de finca que t adjudicada. s un gravamen real, una servitud de pas entre dos predis, i subjecte, per tant, a les regles
generals de cancellaci (article 82 LH). El contingut del Registre
preval sobre el de la nota simple, la qual cont un error sobre la
titularitat del dret. Tampoc es tracta duna menci, perqu no
concorren les circumstncies de la seva existncia.
OBRA NOVA
Resoluci d1 de desembre de 2015 (BOE 310, 28XII15:
14168)
Admet la inscripci duna escriptura actual en la qual es declara lobra dun edifici plurifamiliar, el certificat de fi dobra del
qual no cont descripci de la mateixa i que va ser ems lany
2007 per lArquitecte autor del projecte i director de lobra. Per
esmenar aquesta omissi, saporta un altre certificat actual subscrit per un Aparellador, amb visat del seu collegi professional, on
es fa constar la mort de lArquitecte anterior i es descriu lobra de
manera coincident amb el ttol.
Lobstacle assenyalat pel Registrador s que el nou certificat
no est subscrit pel tcnic autor del projecte o director de lobra,
que sn els dos primers supsits de tcnic certificador recollits a
larticle 50 RD 1093/1997. La Direcci entn, per, que ens trobem ms aviat en el tercer supsit qualsevol altre tcnic amb
facultats prou acreditades mitjanant certificaci del seu collegi
professional i que la forma dacreditar la competncia daquest
tcnic s precisament el visat collegial.
LA NOTARIA |
| 3/2015
OPCI
15: 14314)
Admet la inscripci duna escriptura de compravenda en
exercici duna opci de compra, en la qual segons el que es
va pactar en constituir lopci loptant se subroga en el prstec hipotecari anterior, descomptant del preu limport del saldo
viu, que resulta de certificaci expedida per un representant de
lentitat de crdit.
No s necessari judici notarial de suficincia de les facultats representatives de qui certifica el saldo en nom de lentitat de crdit.
La certificaci t carcter complementari. La interpretaci contrria produiria parlisi operativa en operacions tan freqents com els
certificats de desembossament daportacions dinerries a societats.
Tampoc cal el consentiment del creditor a la subrogaci.
Aquest consentiment exprs o tcit seria necessari per
alliberar el primer deutor respecte del creditor, per no afecta
loperativa prpia de lopci, ja que no s decisiu que existeixi
subrogaci en sentit estricte o simple descompte o retenci de
la crrega hipotecria.
Per ltim, la transcendncia real de lopci significa que, una cop
exercitada, es pot sollicitar la cancellaci de les crregues posteriors, per sempre que es dipositi el preu a favor dels titulars daquestes (article 175-6 RH). Ara b, s que poden cancellar-se les crregues
posteriors sense cap consignaci quan, com en aquest cas, les quantitats descomptades siguin indubtables i no quedi sobrant.
PODER
13716) i Resoluci de 26 de novembre de 2015 (BOE 301,
17XII15: 13717)
Admet la inscripci duna escriptura de novaci de prstec hipotecari en la qual samplia el capital del prstec i es modifiquen
certes condicions del mateix, malgrat que el judici notarial de
suficincia de les facultats del representant del banc es refereix
noms a la novaci, no a lampliaci de prstec.
Lefecte merament modificatiu i no extintiu de la novaci de prstec hipotecari ha tingut un reconeixement legal exprs a la Llei 41/2007, que canvia larticle 4 de la Llei 2/1994 i
determina que les modificacions previstes en aquest article no
suposaran cap alteraci o prdua del rang de la hipoteca inscrita,
excepte quan impliquin increment de responsabilitat o termini,
per aquest increment. En qualsevol cas, lampliaci de capital del
prstec hipotecari s una de les modalitats tipificades com a novaci del mateix.

14184), Resoluci d11 de desembre de 2015 (BOE 310,
28XII15: 14183) i Resoluci d11 de desembre de 2015
(BOE 310, 28XII15: 14182)
Denega la inscripci duna escriptura delevaci a pblic de
document privat de cessi en pagament de deute, perqu el
129
Resolucions
judici notarial de suficincia de les facultats representatives de
lapoderat de lentitat cedent est formulat de manera que no
permet apreciar-ne la congruncia amb lacte atorgat. En efecte,
el Notari considera el poder suficient per atorgar aquesta escriptura, la qual no qualifica, sin que es limita a designar-la a lencapalament com delevaci a pblic de document privat.

15: 14312)
Es presenta una escriptura de compravenda dhabitatges
que incorpora judici notarial de suficincia de les facultats representatives de lapoderat de la part transmissora per, entre altres
actes, vendre certs immobles a un preu determinat. Es presenta,
junt amb aquesta escriptura, una diligncia posterior, subscrita
noms per la part venedora i per la Notria autoritzant de lescriptura la qual manifesta estendre-la als efectes de larticle
153 RN, en la qual es diu que el preu que figura a lescriptura
(114.840 ) s erroni, i que el preu que figura al poder especial
ressenyat a la intervenci, respecte de les finques venudes, s
un altre de superior (126.000 ). La Direcci denega la inscripci
de lescriptura examinada en conjunt, ats que el judici notarial
de suficincia no s congruent: la prpia Notria sen desdiu, en
manifestar a la diligncia que hi ha un error en el preu consignat
a lescriptura i els mitjans de pagament, en no coincidir amb el
poder.
PROCEDIMENT REGISTRAL
11618)
Al seu dia, es va presentar al Registre de Bns Mobles un
decret dadjudicaci dun vehicle prviament embargat en procediment dexecuci de ttols judicials. El decret va ser objecte
de qualificaci negativa, la qual va ser recorreguda davant de la
Direcci, quedant en suspens la vigncia de lassentament de
presentaci fins a la resoluci del recurs.
Ara es presenta manament judicial ordenant la cancellaci
de lanotaci de lembargament executat i de les crregues posteriors. La Direcci ho denega: vigent lassentament de presentaci del document anterior, el que procedeix s ajornar o suspendre la qualificaci dels documents presentats desprs fins que
no es despatxi aquell.

14167)
Al seu dia, es va inscriure al Registre Mercantil una sentncia
ferma que declarava la nullitat de determinats acords del Consell
dAdministraci i ordenava la cancellaci de la inscripci que els
reflectia. El recurrent allega que haurien dhaver estat cancellats
tamb altres assentaments posteriors, respecte de la cancellaci
dels quals entn emesa una qualificaci negativa presumpta,
contra la qual recorre per la via dels articles 324 i segents LH.
La Direcci desestima el recurs, per entendre que aquesta mena
de qualificaci presumpta no existeix: la qualificaci negativa,
dacord amb la seva regulaci legal, ha de ser sempre expressa,
escrita, prou motivada, tempestiva, signada pel Registrador i notificada en temps i forma.
130

14177)
Denega la inscripci de dues donacions, per falta dacreditaci
dels requisits necessaris per aixecar el tancament registral previst
als articles 254 LH i 110 LRHL, en relaci amb limpost municipal
sobre lincrement de valor dels terrenys de naturalesa urbana. En
aquest cas, lAjuntament t establert el sistema dautoliquidaci.
Efectivament, el document aportat est encapalat amb el nom de
lAjuntament i el ttol Autoliquidaci, per acaba expressant que
el pagament de limport quedar justificat amb el segell de control
mecanitzat o la signatura de lentitat bancria, per la qual cosa no
acredita el pagament de la quota tributria i, per tant, no acredita
la presentaci de lautoliquidaci als efectes de larticle 254 LH.
10832)
Es pretn inscriure una escriptura per la qual es modifica la
descripci dun conjunt immobiliari en rgim de propietat horitzontal prviament inscrit, en el sentit dincrementar lleument la
superfcie conjunta dels seus elements privatius per adequar-los
a les exigncies de la llicncia municipal de legalitzaci dels mateixos. Lescriptura s atorgada noms pel President de la comunitat de propietaris i per un Arquitecte Tcnic, que certifica que la
descripci rectificada dels habitatges coincideix amb el projecte
per al qual es va obtenir llicncia de legalitzaci.
La Direcci denega la inscripci, perqu es tracta de la modificaci del ttol constitutiu duna propietat horitzontal que, per
afectar al contingut essencial del dret de domini, requereix latorgament descriptura pblica on consentin tots els titulars registrals dels elements privatius. Laltre obstacle registral s desestimat: no procedeix exigir el compliment dels requisits duna nova
declaraci dobra assegurana decennal inclosa, perqu es
tracta simplement dajustar lobra inscrita a la realitat fsica, especificant petites diferncies emparades en una llicncia de legalitzaci dobres a la qual sadequa el projecte, segons el tcnic.

11044)
Consta inscrit, com una sola finca registral, un edifici a nom de
tres comuners. Ara es presenta protocollitzaci del quadern de partici corresponent a lherncia dun dels comuners, atorgat per la
seva vdua-usufructuria i el seu nic fill i hereu, on es descriu com
a b relicte una part de ledifici que, segons una sentncia anterior,
que sincorpora, correspon en propietat exclusiva a ambds successors. Es pretn la inscripci daquesta part com a finca independent
i amb quota a nom de la vdua i lhereu. La Direcci ho denega: s
requereix la constituci prvia del rgim de propietat horitzontal, la
qual cosa requereix consentiment unnime de tots els propietaris, o
b laude o nova resoluci judicial que aix ho constitueixi.

13713)
Consta inscrit un habitatge pertanyent a una propietat horitzontal amb una quota de l11%, a excepci dels drets de vol, en
LA NOTARIA |
| 3/2015
els quals no t cap participaci. Ara es debat la inscripci duna

escriptura de venda en la qual es recull la quota numrica, per
no lexcepci relativa al dret de vol.
La Direcci admet la inscripci. Lomissi de la circumstncia
referida, com a element descriptiu, no impedeix la identificaci
deguda de la finca. Tampoc es pot presumir que hagi existit una
modificaci no inscrita del ttol constitutiu, perqu la qualificaci registral no pot fonamentar-se en conjectures i perqu una
eventual modificaci del ttol constitutiu no s oposable a tercer
sin des de la inscripci.
RECTIFICACI I ESMENA
10823)
Consta inscrita una finca com a privativa del marit per herncia
de la mare morta el 1978. El 1996, sinscriu sobre aquesta una obra
nova finalitzada el 1980, segons certificats cadastral i tcnic. Com
no es va fer manifestaci expressa dhaver operat laccessi invertida a la redacci de larticle 1404-2 CC anterior a la reforma de
13 de maig de 1981, lobra tamb es va inscriure com a privativa.
Ara es presenta una escriptura desmena, atorgada pel marit titular
i tots els fills, com a nics hereus de la muller ja morta, en la qual es
manifesta que va haver-hi un error de concepte en la inscripci de
lobra, que realment havia operat laccessi invertida i que la finca
ha dinscriures com a pertanyent a la societat de guanys.
Com a lescriptura dobra nova no hi havia cap manifestaci
dhaver-se produt laccessi invertida, entn la Direcci que no
hi ha error de concepte, una classe derror que es basa en una
actuaci equivocada del Registrador en estendre la inscripci, i
lesmena del qual hauria requerit tamb consentiment del Registrador o resoluci judicial. Ara b, s indubtable que existeix
una inexactitud registral lesmena de la qual se sollicita amb el
consentiment unnime de tots els interessats, per la qual cosa
procedeix inscriure el ttol ara presentat, si b per la via de larticle 40-d LH i no com a error de concepte del 40-c.

11046)
Denega la prctica dun assentament de presentaci duna
instncia privada per la qual se sollicita que es deixi sense efecte
una inscripci ja practicada, per considerar-la nulla. Els assentaments ja practicats estan sota la salvaguarda dels tribunals (article 1-3 LH); la rectificaci requereix el consentiment del titular
o, si hi manca, resoluci judicial (article 40-d LH), i tampoc ens
trobem al davant dun dels supsits en els quals les lleis atorguin
eficcia registral als documents privats (article 420 RH).
RGIM ECONMIC MATRIMONIAL

10540)
Admet la inscripci de ladjudicaci a la muller, efectuada en
conveni regulador de divorci, dun habitatge que es manifesta
sser lhabitual del matrimoni i que havia estat adquirit pel marit
en estat de solter. Aquesta adjudicaci es diu feta a causa del
LA NOTARIA |
| 3/2015
desequilibri que la ruptura matrimonial provoca en la muller, en

relaci amb la posici que ocupava al matrimoni, i, a ms, tenint
en compte possibles reintegraments derivats de la societat de
guanys per inversions en bns privatius del marit.
Certament, s doctrina reiterada que el principi de legalitat
hipotecria exigeix titulaci pblica (article 3 LH), que la Direcci interpreta com el tipus de ttol executria o escriptura pblica congruent amb lacte inscriptible, i que lefectivitat del
conveni regulador s merament liquidadora del rgim econmic
conjugal, sense que pugui estendres a altres actes amb significaci negocial prpia, que requeririen escriptura pblica. Per tamb s doctrina consolidada que latribuci de ls de lhabitatge
familiar s contingut mnim del conveni regulador (article 90-c
CC), el qual s ttol hbil a aquests efectes, amb independncia
del carcter de lhabitatge.

11039)
Mitjanant conveni regulador de divorci aprovat judicialment, es va adjudicar al marit una finca rstica inscrita al seu nom
com a pertanyent a la societat de guanys. El conveni no es va
inscriure i, ara, nou anys desprs, es presenta una escriptura de
liquidaci de la societat de guanys en la qual els excnjuges acorden modificar el conveni, adjudicant la mateixa finca a la muller
i declarant un excs dadjudicaci per la meitat del seu valor, el
qual es declara percebut en metllic amb anterioritat.
La Direcci desestima lobstacle registral consistent en la impossibilitat de modificar el contingut duna sentncia mitjanant
escriptura pblica. Laprovaci judicial exigida per larticle 90 CC
per a la regulaci pactada pels cnjuges sobre les conseqncies del seu divorci no es predica de tots els acords, sin noms
daquells que afecten els fills o altres aspectes sostrets a lautonomia de voluntat, fet que no ocorre amb les previsions exclusivament patrimonials que afecten noms els cnjuges, com ocorre
en aquest supsit.
Ara b, la inscripci es denega per no constar la causa de la
transmissi. No es tracta duna rectificaci del conveni regulador
en el sentit de rectificar un error sofert en la confecci, sin davant dun nou negoci jurdic, pel qual la finca passa del patrimoni
del marit al de la muller. Els desplaaments patrimonials entre
els cnjuges sn vlids, sempre que quedin especificats tots els
elements essencials del negoci, entre daltres, la causa. Una modificaci, en si mateixa, no constitueix ttol translatiu del domini.

12631)
Denega la inscripci duna escriptura en la qual ven un estatunidenc, que manifesta estar casat, per sense indicar quin s el
seu rgim econmic matrimonial.
La Direcci reitera la seva doctrina en matria dadquisicions
per cnjuges estrangers: larticle 92 RH permet inscriure a favor
destrangers amb subjecci al seu rgim econmic matrimonial,
indicant-lo, si consta al ttol. La determinaci del rgim i lacreditaci del contingut i vigncia seran exigibles en lalienaci o
gravamen, tot i que es podran obviar, si consta el consentiment
de o la demanda a tots dos.
131
Resolucions
Daltra banda, les normes sobre acreditaci del Dret estranger no shan vist alterades desprs de la Llei 29/2015, de cooperaci jurdica internacional en matria civil. La qesti se segueix
regint per larticle 36 RH.

13711)
Admet la inscripci dun conveni regulador de divorci, pel
qual un habitatge i un garatge privatius del marit i ubicats en el
mateix edifici sn aportats a la societat de guanys, en la consegent liquidaci de la qual sadjudiquen a la muller en propietat,
tot atribuint-se el dret ds i gaudi a ella i a les filles menors sota
la seva gurdia i custdia.
Certament, el conveni regulador no s document idoni per
incorporar nous bns al patrimoni de la societat de guanys. No
obstant aix, respecte de lhabitatge familiar privatiu, s pot explicitar-se davant de lautoritat judicial la voluntat datribuir-li carcter de pertnyer a la societat de guanys abans de liquidar-la.
Latribuci de ls de lhabitatge familiar s contingut mnim del
conveni regulador (article 90-c CC), que s ttol hbil a aquests
efectes, amb independncia del carcter de lhabitatge. Aquest
mateix criteri ha daplicar-se a la plaa de garatge ubicada al mateix edifici, ats el seu carcter complementari de lhabitatge (el
Registrador noms havia denegat la inscripci relativa al garatge,
i no respecte de lhabitatge).

13711)
Tamb permet inscriure ladjudicaci a la muller en conveni
regulador dun habitatge que ha estat lhabitual del matrimoni i
que va ser adquirit pel marit abans de contraurel, si b amb la
dada afegida que els pagaments dels prstecs hipotecaris que
en finanaven ladquisici van ser realitzats de manera ntegra
durant el matrimoni i, per tant, a crrec de la societat de guanys.
Els pagaments del preu ajornat de lhabitatge familiar amb diners
de la societat de guanys determinen el naixement duna comunitat romana per quotes entre la societat de guanys i els cnjuges titulars en proporci al valor de les aportacions respectives
(articles 1354 i 1357-2 CC), de manera que aquesta situaci i la
consegent extinci de condomini, per tenir accs registral, han
de ser convingudes aix per les parts.

14172)
Denega la inscripci duna compra realitzada per un matrimoni de marit marroqu i muller estatunidenca, casat sota el
rgim legal de la seva nacionalitat.
Certament, s doctrina de la Direcci en matria dadquisici
per cnjuges estrangers, que larticle 92 RH permet inscriure a favor
dambds amb subjecci al seu rgim econmic matrimonial, indicant-lo, si consta al ttol, de manera que la determinaci daquest rgim noms ser exigible en lalienaci o gravamen, i es podr obviar,
si consta el consentiment de o la demanda a tots dos.
Aquesta regla no requereix cap altre aclariment, en cas de
tractar-se de cnjuges de la mateixa nacionalitat. Ara b, si sn
de nacionalitats diferents, cal determinar primer quina s la llei
132
aplicable al seu rgim econmic matrimonial, dacord amb els

punts de connexi de larticle 9-2 CC.
SOCIETATS MERCANTILS
ADMINISTRADORS I APODERATS SOCIALS
10822)
Admet la inscripci dacords socials documentats en acta
notarial de junta, malgrat que la convocatria de la reuni no
va ser realitzada pels dos administradors mancomunats inscrits,
sin per un administrador nic nomenat en una junta anterior
que encara no consta inscrit. De la documentaci presentada en
resulta que ladministrador convocant exercia vlidament la condici dadministrador nic, ja que, en lacta presentada a inscripci, resulta protocollitzada lacta de la junta anterior en la qual
es va nomenar ladministrador nic, protocollitzaci que t per
objecte la inscripci prvia.
La Direcci recorda la seva doctrina consolidada. El nomenament dels administradors t efectes des del moment de lacceptaci, i la inscripci al Registre Mercantil s obligatria, per no
constitutiva. El que ocorre s que, si la representaci consta inscrita, gaudeix de presumpci de validesa i exactitud. Per contra,
si el ttol no recull les dades dinscripci de la representaci, haur de ressenyar les dades i els documents que posin de manifest
la vlida designaci del representant, per haver estat nomenat
amb els requisits legals i estatutaris per lrgan social competent,
degudament convocat i vigent en el moment del nomenament.

10826)
Suspn la inscripci duna escriptura de revocaci de poders
atorgada per noms un dels administradors mancomunats, sense la concurrncia de laltre.
En general, quan hi ha ms de dos administradors conjunts,
el poder de representaci sexercir mancomunadament per almenys dos dells, en la forma determinada als estatuts (article 233
LSC). Certament, la Resoluci de 15 de mar de 2011 va admetre
la revocaci feta per un nic administrador mancomunat en el
supsit concret de poder conferit a la persona fsica representant de laltre administrador, en aplicaci de la doctrina segons
la qual, si dos administradors mancomunats donen poder noms
a un dells, per a la revocaci bastar lactuaci dun de sol. Per
aquesta doctrina no s aplicable quan lapoderat no s administrador, ni representant fsic daquest.

10829)
Denega la inscripci duna clusula estatutria que imposa
als administradors lobligaci dobtenir autoritzaci prvia de la
junta, per excedir de les seves facultats prpies o els fins socials, per constituir garanties reals o personals per a la seguretat
dobligacions de tercers. s doctrina reiterada: que per als actes
compresos en lobjecte social sn ineficaces davant de tercers
les limitacions a les facultats de representaci dels administra-
LA NOTARIA |
| 3/2015
dors, encara que estiguin inscrites, i que, respecte dels actes no

compresos en lobjecte social, la societat queda obligada tamb
davant de tercers de bona fe (article 234 LSC); que lobjecte ha
destar determinat, per que aquesta determinaci no limita la
capacitat de la societat, sin noms les facultats dels administradors; que estan inclosos dins del poder dels administradors
no noms els actes de desenvolupament i execuci de lobjecte
i els complementaris o auxiliars per a aix, sin tamb els neutres o polivalents i els aparentment no connectats amb lobjecte,
restant exclosos noms els actes que hi sn clarament contraris.
Certament, la limitaci debatuda en el supsit resolt podria
tenir una eficcia merament interna, en lmbit de lexigncia de
responsabilitat a ladministrador. Per, tot i aix, sen rebutja la
inscripci, perqu la transcendncia dels estatuts com a norma
rectora de la societat, juntament amb lexigncia de precisi i
claredat en els pronunciaments registrals, imposa leliminaci de
tota ambigitat i incertesa com a requisit dinscripci destatuts.

15: 11365)
Davant de la renncia dun membre del Consell dAdministraci duna societat limitada, denega la inscripci de lelecci dun
nou conseller pel propi Consell mitjanant el procediment de cooptaci, el qual, si b est previst als estatuts socials, la normativa
vigent (article 214 LSC) noms admet a les societats annimes.
Els estatuts sn la norma orgnica de la societat, per sempre
que no hagin quedat sense efecte a conseqncia duna ulterior
modificaci legal, que, amb carcter imperatiu, ha de prevaler.

11369)
Admet la inscripci duna escriptura daugment de capital,
malgrat que el domicili de ladministrador atorgant expressat en
la compareixena no coincideix amb el domicili de la mateixa
persona que, com a subscriptora de part de les noves accions,
sexpressa a la certificaci dacords socials incorporada.
s doctrina reiterada que no tota inexactitud o discordana
de dades en un ttol implica el rebuig de la inscripci, quan de
la lectura o el context no es pugui albergar dubte raonable de
quina sigui la dada errnia i quina la veritable. Al ttol qualificat,
la discordana de dades no s rellevant a efectes dinscripci.

12625)
Admet la inscripci duna escriptura per la qual una societat limitada, a travs del seu administrador nic, ven una finca per 40.000 ,
malgrat que no es realitza manifestaci expressa sobre el carcter no
essencial de lactiu transms, als efectes de larticle 160-f LSC.
Certament, en el supsit daquest article, ladministrador est mancat de poder de representaci, per la qual cosa no resulta
daplicaci el principi dinoposabilitat a tercers de les limitacions
voluntries imposades a aquest poder. Una qesti diferent s la
possible analogia entre el supsit de larticle 160-f i els actes de
ladministrador amb extralimitaci de lobjecte social inscrit, davant dels quals resten protegits els tercers de bona fe i sense culpa
greu (article 234-2 LSC i directives comunitries). Daltra banda, el
carcter essencial dun actiu escapa a lapreciaci de Notari i Regis-
LA NOTARIA |
| 3/2015
trador, excepte casos notoris i, a part, el joc de la presumpci legal

dexcedir limport de loperaci del 25% de lactiu social.
Podem concloure, per tant, que, tot i reconeixent que la transmissi dactius essencials excedeix de les competncies de ladministrador, mitjanant certificaci daquest o manifestaci del representant social sobre el carcter no essencial de lactiu, complir el
Notari amb el seu deure de diligncia en el control sobre adequaci
del negoci a la legalitat, per sense que aquesta manifestaci sigui
requisit imprescindible per a la inscripci, atenent al fet que el tercer
adquirent de bona fe i sense culpa greu ha de quedar tamb protegit en aquests casos (article 160-f), i tot aix sense perjudici de la
responsabilitat social de ladministrador o apoderat.

15: 12716)
Admet la inscripci duna clusula estatutria en la qual es preveu que, encara que el crrec dadministrador ser gratut, el crrec
de conseller delegat ser retribut pels conceptes que es detallen.
El Registrador fonamenta la seva negativa en lomissi de referncia estatutria a la necessria celebraci del contracte entre
el conseller delegat i la societat a la qual es refereix larticle 249-3
LSC. La Direcci entn que s en aquest contracte especfic on
haur de detallar-se la retribuci de ladministrador executiu,
dacord amb la poltica de retribuci aprovada per la junta, per
que la referncia a aquest contracte i a aquesta poltica de retribuci no ha de constar necessriament als estatuts.

15: 14307)
Admet la inscripci duna escriptura per la qual un administrador solidari duna societat limitada ven un immoble fent
constar, als efectes de larticle 160-f LSC, que no constitueix actiu
essencial de la societat i que, en qualsevol cas, el seu valor no
excedeix del 25% del valor dels actius de lltim balan.
Concorre, per, el fet que un altre administrador solidari atorga i presenta, vigent lassentament de presentaci de la venda,
dues actes de notificaci i requeriment lobjecte de les quals s
posar en coneixement de la Registradora que la finca venuda s
lnic immoble i actiu essencial de la societat venedora.
Aquestes actes no sn ttols inscriptibles, per la qual cosa no
poden ser presentades al llibre diari, ni poden ser tingudes en
compte en la qualificaci, que haur de realitzar-se nicament
pel que resulti de lescriptura presentada i dels assentaments del
Registre (article 18 LH). Fora daix, lescriptura s inscriptible,
dacord amb lactual doctrina de la Direcci, que admet la inscripci de transmissions en les quals intervenen societats, sense
necessitat de manifestaci expressa dels seus representants sobre el carcter no essencial de lactiu transms.
CAPITAL SOCIAL
10543)
Denega la inscripci duna escriptura daugment de capital,
de la qual no en resulta tal com exigeix larticle 314 LSC la
declaraci de lrgan dadministraci que la titularitat de les participacions sha fet constar al llibre-registre de socis.
133
Resolucions
11372)
Admet la inscripci dun augment de capital social, acordat
per unanimitat en junta universal celebrada el 26 de desembre
de 2014, que es realitza per compensaci de crdits, un dels quals
es declara originat dun prstec a la societat, efectuat per un dels
socis el 19 de desembre del mateix any, per a la compra dactius.
Certament, crida latenci la proximitat de les dates entre
laportaci i la conversi en capital, per aix no s ra suficient
per presumir que laportaci no s un crdit real contra la societat, sin una assumpci de capital que pretn eludir el rgim
imperatiu de les aportacions en diner. Tampoc existeix cap indici
que laugment de capital postergui el dret digualtat en lassumpci (articles 93 i 304 LSC): la junta s universal, els acords es prenen per unanimitat i els socis renuncien al seu dret dadquisici
preferent, malgrat no ser necessari tcnicament. (s doctrina de
la Direcci que aquest dret dadquisici procedeix noms en cas
daportaci dinerria i que la compensaci del crdit es considera
aportaci no dinerria.)
Resoluci de 16 de novembre de 2015 (BOE 294, 9XII

15: 13359)
Denega la inscripci duna reducci de capital duna societat
limitada, la finalitat de la qual s restablir lequilibri entre capital
i patrimoni disminut per prdues, aix com dotar la reserva legal
i constituir reserves voluntries. En lacord, adoptat per tots els
socis, consta que la societat est mancada de reserves i que el balan que li serveix de base est verificat per lauditor de comptes
de la societat, i que ha estat aprovat per la mateixa junta.
La possibilitat de reduir el capital social per constituci de reserves voluntries est expressament reconeguda a larticle 317
LSC. Daltra banda, en la reducci per devoluci daportacions, la
protecci dels creditors saconsegueix imposant una responsabilitat temporal i solidria als socis i la societat fins a limport retornat. Per tot aix, en casos com aquest, on no se li ha atribut a la
reserva voluntria carcter indisponible, la posici dels creditors
socials queda menyscabada. Noms es pot accedir a la inscripci
establint mesures tutives, com el reconeixement estatutari als
creditors dun dret doposici o la garantia que per a ells suposi
la responsabilitat dels socis, ja sigui establerta estatutriament o
assumida per aquests.
La valoraci daportacions no dinerries ha de realitzar-se pel

criteri de valor raonable. Si a conseqncia duna revisi posterior
de valoracions results un valor raonable actual inferior, caldr procedir a la rectificaci comptable i, des duna perspectiva societria,
existir una situaci irregular de falta de desembossament total del
capital social, en la qual, sense perjudici de la possibilitat de realitzar
noves aportacions i de la responsabilitat solidria per la realitat de
les aportacions (article 77 LSC), s terminantment clar que la societat
no pot rebaixar la xifra de capital social en perjudici de tercers sense
respectar els requisits legals duna reducci de capital.
COMPTES ANUALS I TANCAMENT REGISTRAL

10834)
Denega la inscripci duna escriptura de renncia dadministrador solidari, perqu la societat ha causat baixa provisional en
lndex de Societats de lAgncia Tributria. Aquesta baixa t com
a efecte el tancament del full social al Registre Mercantil (article
119-2 de la Llei de lImpost sobre Societats), excepte les excepcions al tancament previstes a larticle 96 RRM, que sn els assentaments ordenats per autoritat judicial, el dipsit de comptes
anuals i els assentaments que siguin pressupsit necessari per a
la reobertura del full, per no la renncia dadministrador.

11373)
No pot considerar-se efectuat el dipsit dels comptes anuals
quan el full registral de la societat es troba tancat per falta del
dipsit dels comptes de lexercici anterior (article 378-7 RRM).

15: 13367)
A instncies dun soci, el Registrador Mercantil va designar
auditor per verificar els comptes de lltim any (article 265-2 LSC).
La societat soposa per tenir ja auditor designat i inscrit (article
354 RRM). El Registrador accepta el motiu de loposici, revocant
i cancellant el nomenament dauditor a instncies del soci minoritari. Posteriorment, la societat revoca el nomenament dauditor
i sollicita al Registre la cancellaci del seu nomenament i el dipsit dels comptes sense auditar.
El Registrador ho denega, per entendre que no shan salvaguardat els drets del soci minoritari, per la Direcci entn que
no hi ha ja cap obstacle registral i admet el dipsit dels comptes.

15: 13710)

15: 13714)
Denega la inscripci de lesmena dun augment de capital

duna societat limitada, ja inscrit, per haver existit un error en la
valoraci donada a un immoble aportat com a contraprestaci de
laugment, de manera que laugment no va ser de 405.584,85 ,
sin de 305.584,46 .
Rebutja el dipsit de comptes anuals per falta dinforme de

verificaci de lauditor, en constar inscrita la seva exigncia a conseqncia de lexercici per un soci del dret reconegut a larticle
265-2 LSC. Mentre la inscripci de nomenament dauditor a instncia de la minoria continu vigent, es troba sota la salvaguarda
dels tribunals.
La direcci confirma la qualificaci negativa, que, en no haver-hi restituci daportacions als socis amb la responsabilitat
consegent, exigeix, en garantia dels creditors, la constituci de
la reserva prevista a larticle 141-1 LSC per la quantitat de la reducci del capital.
134

15: 13715)
Rebutja el dipsit de comptes anuals que han estat objecte de consolidaci voluntria per falta daportaci de linforme
LA NOTARIA |
| 3/2015
de lauditor. Aquest informe s obligatori per a tots els casos de

consolidaci, sense excepcions per a la voluntria (articles 279-1
LSC i 42 CCom.).

12496)
Admet el dipsit de comptes duna societat, malgrat que linforme de lauditor designat pel Registre presenta una opini desfavorable, per entendre que els comptes no expressen la imatge
fidel del patrimoni i la situaci financera de la societat auditada.
La Direcci recorda la seva doctrina: poden produir-se quatre
tipus dopinions de lauditor: favorable, favorable amb excepcions, desfavorable i denegada (article 3 de la Llei dAuditoria de
Comptes). Les dues primeres impliquen que els comptes expressen la imatge fidel del patrimoni social, per la qual cosa es poden dipositar. El cas dinforme denegat per exemple, en el cas
dexistir limitacions a linforme de lauditor no implica sempre
rebuig del dipsit. El barem que ha de servir de guia s la finalitat
de la norma, que s la protecci de linters dels socis, els tercers
o del soci minoritari.
La Direcci aplica aquest criteri al cas dinforme desfavorable. De
linforme del supsit qualificat, en resulta tamb una informaci detallada i quantificada sobre els extrems que porten a emetre aquesta
opini, de manera que denegar el dipsit suposaria no donar publicitat a una informaci rellevant per als socis i tercers.
DENOMINACI SOCIAL
15: 11043)
Denega la inscripci duna escriptura de constituci de societat limitada, que inclou a la denominaci social el terme enginyeria. La societat no inclou lenginyeria a lobjecte social, fet
que determinaria lobligaci de constituir-se com a societat professional, sin que es defineix com a mediadora i coordinadora.
La inclusi de la paraula qestionada s contrria al principi
de veracitat de la denominaci social; en concret, infringeix dues
prohibicions: la dincloure a la denominaci termes que indueixin
a error o confusi en el trfic mercantil sobre la prpia identitat,
classe o naturalesa de la societat (article 406 RRM), i la de denominacions objectives que facin referncia a una activitat no
inclosa en lobjecte social (article 402 RRM).

12744)
Denega la reserva de la denominaci EDP Espaa, SA, per
identitat amb una altra de preexistent quant a les lletres EDP,
sense que lexpressi Espaa la individualitzi adequadament.
La identitat de les denominacions socials no noms es pot
produir per absoluta coincidncia gramatical, sin tamb quan
les diferncies, per la seva escassa entitat o lambigitat dels termes que les provoquen, no desvirtun la impressi de tractar-se
de la mateixa denominaci (quasi-identitat). Aquesta qesti
eminentment fctica i la seva resoluci depenen de les circumstncies de cada cas. El seu desenvolupament normatiu es cont
a larticle 408 RRM. El fi ltim de la prohibici s identificar amb
LA NOTARIA |
| 3/2015
seguretat la societat. Larticle 408-1 RRM aprecia identitat tamb

quan susin les mateixes paraules, amb laddici o supressi dexpressions o termes genrics o accessoris, tenint-ne en compte
lefecte diferenciador i ls generalitzat, i una relaci daquests
estar a disposici del pblic als registres Central i mercantils.
Resoluci d11 de novembre de 2015 (BOE 289, 3XII

15: 13111)
Denega la reserva de la denominaci Macusa, SA, en constar
ja registrada a la secci de denominacions del Registre Mercantil
Central la denominaci Macusa, SL. La identitat entre les dues
denominacions s exacta i plena.
El fet que prviament results concedida la marca Macusa
a favor de la societat que pretn la reserva de denominaci no
atorga a la societat titular de la marca el dret dobtenir per a si la
denominaci social coincident amb el que s un simple signe distintiu de productes i serveis, desconeixent totalment les normes
de Dret Societari reguladores de la composici i la concessi de
les denominacions socials.
JUNTA DE SOCIS
10541)
Denega la inscripci duna escriptura delevaci a pblic
dacords socials, perqu, respecte dun dels socis, no sacredita el
mode en que sha realitzat la convocatria.
Existeixen mitjans pblics de convocatria, que poden ser
coneguts per tots, socis i no socis, com les publicacions en diaris i lloc web. I tamb hi ha mitjans privats, respecte dels quals,
encara que sinsereixi en lescriptura lanunci de convocatria, a
ms, cal acreditar tots els extrems necessaris perqu el Registrador pugui qualificar si ha estat rems correctament a tots els socis, excepte quan es tracti de junta universal. En el cas resolt, no
resulta de cap manera que el soci no present hagi estat convocat
en la forma estatutriament prevista, que ha de ser estrictament
observada, ats el carcter normatiu i imperatiu dels estatuts socials. Es pretn acreditar que el soci va conixer la convocatria
mitjanant una signatura amb una data i una frase dafirmaci
inserides en un document no autntic, la qual cosa s insuficient,
ms encara en un supsit com el present, on a ms resulta que
el soci absent est en trmits dincapacitaci, fet que obliga a
augmentar la necessitat de vetllar pel compliment estricte dels
requisits legals per a la seva protecci.

15: 11040)
En els estatuts inscrits duna societat annima, consta que els
anuncis de convocatria de junta general han de fer-se amb una
antelaci mnima de quinze dies. No obstant aix, ara la Direcci
rebutja la inscripci dels acords duna junta els anuncis de convocatria de la qual no han estat publicats amb lantelaci dun
mes prevista a lactual article 176 LSC.
Certament, s doctrina consolidada la que afirma el carcter
normatiu dels estatuts i la seva imperativitat. Per tamb ho s
la que afirma que, si existeix un canvi normatiu que afecti el con-
135
Resolucions
tingut dels estatuts socials, s fors entendre que la nova norma
simposa.

15: 11364)
El dret dinformaci del soci s instrumental al dret de vot,
imperatiu, irrenunciable i infringir-lo vicia la convocatria de la
junta i ninvalida els acords. Ara b, el rigor daquesta doctrina ha
de mitigar-se veient en cada cas si els drets individuals de cada
soci han estat violentats, en la lnia de larticle 204-3 LSC, que declara improcedent la impugnaci dacords socials per la infracci
de requisits merament procedimentals.
En aplicaci daquesta doctrina, la Direcci admet la inscripci duna escriptura de modificaci destatuts acordada en una
junta en els anuncis de convocatria de la qual, si b es va fer
constar el dret dels socis a obtenir de manera gratuta i immediata els documents esmentats a larticle 272 LSC i a examinar
al domicili social els documents als quals es refereix larticle 287
LSC, no es va fer referncia, per, al dret dels socis a sollicitar el
lliurament o lenviament gratut daquests documents, tal com
recull lltim article esmentat. Sentn respectat el dret dinformaci dels socis a la convocatria de la junta, sense perjudici
de la possibilitat dimpugnar judicialment lacord, ja que: el dret
dinformaci es recull a la convocatria, en els anuncis de la qual
sexpressa clarament el contingut de la modificaci i larticle al
qual es refereix; lomissi de dos dels mitjans de fer efectiu el
dret dinformaci no implica per se una privaci daquest, doncs
lanunci t carcter funcional en ser aquest dret datribuci legal
(STS del 13 de febrer de 2006), i, a ms, atesos el qurum dassistncia i la majoria per la qual es va adoptar lacord, la convocatria duna nova junta no alteraria el resultat dall acordat.
hagus, en un dels diaris de major circulaci de la provncia

del domicili social. Amb posterioritat, la Direcci va interpretar aquesta norma mitjanant la Instrucci de 18 de maig
de 2011, segons la qual, si sopta per publicar al lloc web, la
societat haur de: b determinar el lloc web als estatuts, b
comunicar-la a tots els socis, tot i que aquesta segona alternativa desprs va ser substituda per la notificaci del lloc web al
Registre Mercantil, mitjanant declaraci dels administradors,
per a la constncia mitjanant nota al marge (Instrucci de
correcci derrors de 27 de maig de 2011).
El supsit de la Resoluci de 26 de novembre es refereix a una
junta la data de convocatria de la qual s anterior a les instruccions esmentades. Per aix, sadmet el dipsit dels comptes socials de lany 2010, aprovats en junta amb convocatria publicada
al BORME i al lloc web social (dacord amb la dicci literal de larticle 173 LSC), encara que aquest lloc web no constava inscrit ni
se nhavia comunicat lexistncia al Registre Mercantil.

11951)
Amb posterioritat, la Llei 25/2011 va modificar larticle 173

LSC (en el sentit que la publicaci al diari procedeix no noms
en cas de no existir lloc web social, sin tamb quan existeixi,
tot i que amb carcter voluntari i addicional) i va introduir
tamb un nou article 11 bis LSC, segons el qual la creaci del
lloc web corporatiu requeriria acord de junta inscrit al Registre Mercantil o notificat a tots els socis. El RDL 9/2012 modifica larticle 11 bis, en el sentit que lacord de creaci del lloc
web social haur de recaure en junta en la convocatria de la
qual hagi de constar expressament com a punt de lordre del
dia i, a ms, no noms shaur dinscriure al Registre Mercantil, sin tamb publicar-se al BORME, de manera que, fins que
es publiqui, les insercions que realitzi la societat al lloc web
no produiran efectes jurdics (tamb es va establir que, llevat
disposici estatutria en contra, la modificaci, el trasllat o la
supressi del lloc web correspon a lrgan dadministraci).
Aquesta reforma va entrar en vigor el 18 de mar de 2012.
Denega la inscripci duns acords de junta cessament

de consellers, canvi de sistema dadministraci i nomenament
dadministrador nic, que consten en acta notarial, perqu en
aquesta es diu noms que els acords van ser adoptats per majoria, per sense especificar en concret quina va ser (segons exigeix
larticle 97-1-7-a RRM).
El supsit de la Resoluci de 27 de novembre es refereix a una

junta la data de convocatria de la qual s anterior a lltima
reforma esmentada. Per aix, es rebutja el dipsit dels comptes
socials de lany 2011, perqu la convocatria de la junta que les
va aprovar es va publicar al BORME i al lloc web social, per no
constava el lloc web social degudament inscrit ni publicat.
Certament, s que consten en lacta tant la llista dassistents

amb el percentatge de capital de cada soci com una relaci nominal dels socis que van votar en contra, per la qual cosa, si en
lacta shagus dit que tots els socis que no van votar en contra
ho van fer a favor, es podria conixer el percentatge de majoria
mitjanant una simple suma aritmtica. Per no s el cas i, per
tant, es desconeix si algun dels no dissidents va votar en blanc.

15: 13718) i Resoluci de 27 de novembre de 2015 (BOE
301, 17XII15: 13719)
Es refereixen a la mateixa societat annima i al mateix Registre Mercantil. La Direcci repassa levoluci en la recent regulaci
del lloc web corporatiu:
Amb efectes des del 3 de desembre de 2010, larticle 173 LSC
disposava que la junta seria convocada mitjanant anunci publicat al BORME i al lloc web de la societat o, si no nhi
136
LLIBRES SOCIALS
Resoluci de 7 de setembre de 2015 (BOE 235: 1X15:
10535)
Denega la legalitzaci dun llibre dactes duna societat, corresponents a lexercici tancat el 31 de desembre de 2014, presentat en Format electrnic al Registre el 29 dabril de 2015, perqu
de la certificaci de tancament del llibre, que sacompanya en
paper, en resulta una diligncia de tancament de 30 dabril de
2015. Aquest error de data evident impedeix laccs al Registre, el
qual no pot contenir dades contradictries que indueixin a error
als qui en consultin el contingut.
Resoluci de 8 de setembre de 2015 (BOE 235: 1X15:

10538)
Denega la legalitzaci dun llibre dactes duna societat, corresponents a lexercici tancat el 31 de desembre de 2014, per contenir
LA NOTARIA |
| 3/2015
acta de lexercici 2015. Com resulta de la regulaci legal, la legalitzaci de llibres dacta ha de ser portada a terme amb posterioritat
al tancament de lexercici i respecte daquest exercici.

10825)
Denega la legalitzaci dun llibre dacta dun Consell dAdministraci en suport paper i en blanc. Aix resulta del propi tenor
de la Llei 14/2013, vigent des del 29 de setembre del mateix any
i, per tant, plenament aplicable a exercicis comenats amb posterioritat. Certament, la Instrucci de 12 de febrer de 2015, dictada
per afavorir el trnsit al nou sistema legal, ha estat impugnada
judicialment, per els efectes de lentrada en vigor de la llei no
depenen de la Instrucci.

15: 14181)
Denega la legalitzaci dun llibre-registre de socis presentat
el setembre de 2015, sense que consti lexercici social al qual es
refereix. El llibre-Registre ha de legalitzar-se dins dels quatre mesos comptats a partir del tancament de lexercici (article 18 de la
Llei 14/2013). La Instrucci (10a) de 12 de febrer de 2015 estableix que noms ser obligatria la legalitzaci dun nou llibre en
els quatre mesos segents a la finalitzaci de lexercici en el qual
shagi produt qualsevol gravamen o alteraci en la titularitat de
les participacions o accions. Si el que es pretenia era sollicitar
una legalitzaci parcial anticipada dassentaments del llibre-registre de socis (permesa a larticle 329-2 RRM), la sollicitud hauria
dhaver-ho fet constar aix (article 330).
MODIFICACI DESTATUTS
12634)
Admet la inscripci de lacord de modificaci destatuts duna
societat annima, adoptat per unanimitat en junta universal, en
virtut del qual es prohibeix als accionistes incoar cap demanda
en contra de la societat, sense abans haver sotms la qesti a la
junta i que aquesta resolgui sobre lassumpte plantejat.
participacions en litigi no sembla obstacle insalvable per realitzar la

convocatria en la forma individual prevista als estatuts.
Com a segon defecte, cal incorporar a lescriptura linforme
dels auditors de les dues societats, la designaci de les quals havia estat sollicitada per la minoria en totes dues abans del dipsit
del projecte de fusi i de la convocatria de les juntes, encara
que el nomenament efectiu ha estat posterior. Larticle 37 LME
exigeix balan de fusi auditat, que ha dincorporar-se a lescriptura juntament amb linforme dels auditors, si escau (article 227-5
RRM), amb lnica excepci que el balan i linforme ja estiguessin integrats als comptes anuals dipositats al Registre Mercantil
(Resoluci de 21 dabril de 2014).

15: 12715)
Es refereix a una escriptura descissi parcial duna societat
annima, amb trasps del patrimoni escindit que constitueix
una unitat econmica a una societat limitada de nova creaci,
i amb reducci de capital de la societat escindida. La inscripci
sadmet, malgrat que la reducci de capital no compleix els requisits de publicaci propis de les reduccions de capital, i tamb
malgrat que el creditor que sha oposat a lescissi no ha manifestat que existeixi prou garantia o que se li hagi notificat la
constituci de fiana solidria a favor de la societat.
La redacci actual de larticle 44 LME aplicable tamb a les
escissions, segons larticle 73-1 deriva de la Llei 1/2012, dadequaci del nostre ordenament a la Directiva 2009/109/CE. Igual
que en el rgim anterior, els creditors amb dret doposici poden exercir-lo exigint la prestaci de garantia a la seva satisfacci
o de fiana solidria. La novetat legal consisteix en el fet que,
quan malgrat loposici del creditor es realitzs la modificaci
estructural sense prestaci de cap de les garanties esmentades,
es reconeix al creditor el dret de reclamar-les judicialment i de
fer constar al Registre Mercantil lexercici del seu dret doposici,
per sense que simpedeixi leficcia del negoci en cap cas.
Correspon als tribunals determinar si aquest trmit contradiu el

principi constitucional de tutela judicial efectiva, o si es tracta duna
instncia facultativa com larbitratge, la mediaci o la conciliaci
per aconseguir una avinena que evits el recurs als tribunals, els
quals serien els competents per decidir en aquest sentit, si es produs
lexercici directe duna acci obviant el trmit estatutari descrit.
Daltra banda, encara que la reducci de capital no s un

element essencial de lescissi perqu pot realitzar-se amb
crrec a reserves, s que ns un element natural. Ara b, aix
no significa que el negoci de modificaci estructural tingui una
substantivitat prpia que faci necessari el compliment addicional
dels requisits legals per a la reducci de capital com a modificaci
estatutria autnoma. La modificaci estructural ha de regir-se
pels seus requisits especfics, que atenen a la seva finalitat i als interessos afectats, ja que el contrari en desvirtuaria el rgim propi.
MODIFICACIONS ESTRUCTURALS
OBJECTE SOCIAL

12497)

12494)
Denega la inscripci duna escriptura delevaci a pblic

dacords sobre fusi de dues societats limitades.
Denega la inscripci duna escriptura de constituci duna societat limitada, en lobjecte social de la qual sinclou, entre altres
activitats, la recerca i el desenvolupament de productes derivats
del cnnabis, aix com el cultiu, la fabricaci, lemmagatzematge
i la comercialitzaci de productes estupefaents, amb ple respecte
de la legalitat vigent en cada cas.
En primer lloc, perqu la junta duna de les societats ha estat

convocada mitjanant anuncis publicats al BORME i en un diari, quan
els estatuts exigeixen que la convocatria es faci mitjanant carta
certificada o burofax. Encara que la forma utilitzada sigui la prevista
amb carcter subsidiari a larticle 173 LSC, havent-hi previsi estatutria, ha de seguir-se aquesta. El fet dexistir herncies jacents o
LA NOTARIA |
| 3/2015
Per a la Instrucci 2/2013 de la Fiscalia General de lEstat, el

cnnabis s una substncia estupefaent sotmesa a fiscalitzaci
137
Resolucions
internacional, i es requereix autoritzaci administrativa en
lactualitat, de lAgncia Espanyola de Medicaments i Productes
Sanitaris per a la intervenci de collites, lemmagatzematge i
la producci destupefaents. En conseqncia, per practicar la
inscripci sollicitada, cal acreditar lobtenci de la preceptiva
autoritzaci administrativa (article 84-1 RRM).
SUCCESSIONS
CONDICI
12636)
En els testaments respectius, el marit i la muller van realitzar
una adjudicaci a un nt determinat, amb la condici que cuids
la persona testadora i el seu cnjuge, de manera simultnia i successiva, fins a la mort de lltim dels dos. En cas dincompliment,
la quota assignada passaria a qualsevol altre nt que compls la
condici. I si cap la compls, aquesta quota es refondria en lherncia. Mitjanant sentncia de primera instncia confirmada
per lAudincia, es declara incomplida la condici pel primer nt
(certament, noms respecte dun dels causants, per aix ja suposa per si incompliment de tota la condici, que exigia copulativament la cura dambds). Ara b, en els fonaments de Dret, es
declara tamb lincompliment de la condici respecte de tots els
descendents.
En conseqncia, la Direcci admet ara la inscripci duna
escriptura de partici dherncies, en virtut de la qual la quota
llegada es refon en lherncia i es distribueix en parts iguals entre
els fills dels testadors. A lherncia consta lincompliment de tots
els descendents, per la qual cosa esdev innecessari com exigia el Registrador demandar a cadascun dels altres nts, que
ni sn titulars registrals, ni han reclamat lherncia.
DECLARACI DHEREUS
15: 13360) i Resoluci de 12 de novembre de 2015 (BOE
289, 3XII15: 13113)
Declaren inscriptibles, respectivament, una escriptura delevaci a pblic de compra atorgada pels hereus del comprador
i una escriptura dherncia, a les quals sacompanyen sengles
actes de tancament de declaraci dhereus ab intestato. No cal
aportar ni lacta inicial, ni els certificats de defunci i dltimes voluntats. Lacta de tancament aportada incorpora totes les dades
necessries per a la qualificaci i inscripci relatives a lobertura
de la successi, els particulars de la prova en la qual recolza la
declaraci, la competncia del Notari, data de naixement i mort
del causant, llei reguladora de la successi, estat civil i cnjuge,
nombre i identificaci de fills, ltim domicili del causant, amb
expressi dels parents concrets que gaudeixen de la preferncia
legal dordres i graus, amb la declaraci dhereus ab intestato especfica i nominativa, essent congruent lacta respecte del grup
de parents declarats hereus.
La Direcci recorda la seva doctrina: testament i declaraci
dhereus ab intestato sn ttols successoris, als efectes de larticle
14 LH, per la Direcci estableix un rgim deferent per fer-los
138
constar als ttols dherncia inscriptibles. Al testament, preval la

voluntat del causant, que constitueix la llei de la successi; per
aix, la seva qualificaci ha de ser integral, com la de qualsevol
altre ttol inscriptible, incloent no noms la legalitat de les formes
extrnseques, sin tamb la capacitat de latorgant i la validesa de
les seves clusules, sense que nhi hagi prou de relacionar succintament les clusules, sin que el Notari ha dafirmar lexactitud de
concepte dall relacionat, amb la constncia de no existir altres
clusules que amplin o modifiquin all inserit. No obstant aix,
en la declaraci dhereus, el rellevant s la constataci dels fets
dels quals deriva latribuci legal de drets successoris, de manera
que la constataci documental daquests particulars pot ser feta pel Notari, b mitjanant una transcripci total o parcial dels
mateixos, b mitjanant un testimoni en relaci, els quals resten
sota la fe pblica notarial, quedant satisfeta lexigncia de documentaci autntica per a la inscripci.
DESIGNACI DHEREUS
10537)
Admet la inscripci duna escriptura dherncia en la qual
consta un dels germans hereus amb un segon cognom que no
coincideix, segons el Registre Civil i el DNI, amb el consignat al
testament; aquest ltim, coincident amb el que posseeixen els
seus germans i cohereus, que s a ms el considerat com a cognom matern en ls social i familiar, segons acta de notorietat
autoritzada pel mateix Notari.
El que es pretn no s la inscripci amb el mateix cognom
que els germans, pretensi que entraria en contradicci amb el
DNI exhibit i amb larticle 51-9a RH, sin a nom dun hereu amb
els cognoms que probablement per un error antic t assignats al Registre Civil, aclarint simplement la coincidncia entre la
persona compareixent amb la instituda al testament. A aquest
efecte, sn suficients les circumstncies i proves concurrents: el
fet dsser germans de doble vincle els hereus, la raonable ignorncia del testador sobre leventual discrepncia en els seus
cognoms i lacta de notorietat.
ESTRANGERS
11949)
Suspn la inscripci duna escriptura dherncia de causant
francs mort a Espanya, oberta abans de la vigncia del Reglament
comunitari 650/2012, a la qual se li aplica la llei francesa, com a llei
personal del causant (article 9-8 CC). A ms del certificat dltimes
voluntats espanyol que saporta, cal que el Notari consulti els registres testamentaris al pas de la nacionalitat del causant i, si escau,
que saporti informaci del Registre dltimes Voluntats francs.
Respecte del causant estranger, la Resoluci de 18 de gener de
2005 sistema notarial exigeix aportar el certificat espanyol
dltimes voluntats i, a ms, considera oport i prudent gaireb
obligat, si ho exigs la lex causae aportar certificat dalgun registre equivalent del pas de la nacionalitat del causant. No tots els
pasos tenen una instituci semblant, malgrat limpuls que suposa
el Conveni de Basilea de 16 de maig de 1972, que estableix un sistema dinscripci de testaments.
LA NOTARIA |
| 3/2015
Es desestima el segon defecte de la qualificaci, pel qual

sexigia acreditar per algun dels mitjans de larticle 36 RH que el
testament atorgat a Espanya s ttol successori vlid segons la
llei francesa. La Direcci estima que, segons larticle 1 del Conveni de La Haia de 5 doctubre de 1961, sobre conflictes de lleis
en matria de forma dels testaments, la disposici testamentria
s vlida si respon entre altres supsits a la llei del pas de
latorgament, com reconeix tamb el Reglament 650/2012 (considerant 18, article 1-2-l).
LLEGATS
15: 11038)
El testador va llegar una casa en un carrer determinat dOsuna. Ara la Direcci denega la inscripci duna escriptura per la
qual el legatari sadjudica unilateralment el llegat, manifestant
que est format per dues finques registrals una casa i, laltra,
porci de solar de casa amb accs per la primera al carrer esmentat, que es descriuen detalladament amb superfcies i lmits.
Certament, no hi ha legitimaris i el testador no va instituir hereus,
ni va designar marmessor. Per tampoc resulta que hagus facultat els legataris per possessionar-se dels llegats (article 81-a
RH), ni hi ha dades que permetin concloure que tota lherncia
sha distribut en llegats. A ms, no estan identificats de manera precisa i indubtable els immobles llegats, i, en particular, el
descrit com a porci de solar. Per tot aix, cal una escriptura de
lliurament de llegat atorgada pel legatari i els hereus.
HERNCIA JACENT
11615)
Admet la prctica duna anotaci dembargament, per considerar complertes les exigncies del principi de tracte successiu
en cas dherncia jacent. Sestima acreditat, mitjanant la documentaci aportada: que el titular registral ha mort; que el deute
s seu, no dels seus hereus; que no va atorgar testament, i que el
procediment sha seguit en contra dels seus eventuals hereus (el
cnjuge i lnic fill).
Es tracta dun supsit subsumible al nombre 1r de larticle
166-1 RH: en cas de deutes del titular registral mort abans o durant el procediment, lanotaci requereix acreditar-ne noms la
mort i que sha seguit la tramitaci amb els hereus, indicant-ne
les circumstncies personals.
No ens trobem, per tant, en el cas del nmero 2n: si el procediment se segueix per deutes de lhereu cert i determinat, a ms,
shauria dacreditar la part que correspon al dret hereditari del deutor, aix com adjuntar el testament o la declaraci dhereus.

12498)
Denega la inscripci duna sentncia declarativa de domini
recaiguda en procediment contra hereus desconeguts del titular
registral, per no constar el nomenament de defensor judicial.
LA NOTARIA |
| 3/2015
s doctrina reiterada de la Direcci, en aplicaci del principi

de tracte successiu als supsits dassentaments contra lherncia
jacent, que, tractant-se de deutes del causant i essent els seus
hereus indeterminats, cal acreditar: o b el nomenament i la demanda a ladministrador judicial de lherncia jacent, o b que la
crida a hereus indeterminats no ha estat purament genrica, sin
que la demanda sha dirigit contra persones determinades com
a possibles hereus, i sempre que dels documents presentats en
resulti que el Jutge ha considerat suficient la legitimaci passiva
de lherncia jacent.
MODE
12492)
Consta inscrit el llegat dun immoble a favor duna associaci religiosa, amb la crrega que ha de ser destinat a temple
en memria del marit i fill morts de la testadora. Ara la Direcci
denega la inscripci duna escriptura per la qual lassociaci legatria: esmena la consideraci de la crrega, allegant que s una
mera menci, la cancellaci de la qual sollicita; ven limmoble,
allegant que sha fet impossible el compliment de la crrega;
aporta per a justificar-ho un informe municipal que no acte
administratiu desfavorable a la destinaci com a temple, ems
pel servei dextinci dincendis, i manifesta que els diners obtinguts amb la venda es destinaran a construir un altre temple en
memria de les mateixes persones.
El centre de gravetat en la interpretaci de testaments s la
voluntat real del testador (article 675 CC), partint de lelement
literal, per utilitzant tamb els elements dinterpretaci teleolgic i sistemtic, i admetent la prova extrnseca. Daltra banda,
el mode s aquella disposici per la qual el testador subjecta la
instituci dhereu o el llegat al compliment duna crrega, gravamen o destinaci. Es diferencia de la condici en el fet que
leficcia de la disposici s immediata: no resta subjecta al fet
que el gravamen es compleixi. Es distingeix del mer prec en el fet
que produeix acci per exigir-ne el compliment. El mode s una
obligaci personal accessria, per es diferencia de les obligacions en el fet que la responsabilitat est substituda per la nota
de revocabilitat, en cas dincompliment. El mode que imposa un
s o destinaci determinats est subjecte a un termini mxim (si
es tracta de persones fsiques, el lmit del segon grau de larticle
785-2 CC, i si sn jurdiques, el de trenta anys de larticle 515 CC):
la disposici testamentria ser vlida en all que no traspassi
aquest lmit, i el mode es considerar no posat quan el sobrepassi. En cas de dubte, la disposici haur de considerar-se mode
abans que condici (article 797-1 CC).
En el cas resolt, la voluntat del testador ha estat la de constituir un veritable mode, que, a ms, es troba inscrit i, per tant, sota
la salvaguarda dels tribunals. Si sentengus que la seva inscripci va deures a un error de concepte, lesmena requeriria acord
unnime de tots els interessats, incls el Registrador, o, si hi manca, resoluci judicial (article 217-1 LH). En qualsevol altre cas, la
cancellaci dun assentament exigeix el consentiment del titular
registral o dels seus hereus, o, si hi manca, resoluci judicial.
139
Resolucions
PARTICI
11623)
Denega la inscripci duna escriptura dherncia subjecta a
Dret gallec, perqu el sorteig per a la designaci de comptadorpartidor datiu ha estat realitzat abans dhaver transcorregut el
termini de seixanta dies hbils des del requeriment inicial al Notari, exigit imperativament per larticle 298 de la Llei 2/2006, de
Dret Civil de Galcia, atesa lexcepcionalitat de la partici majoritria. El requeriment inicial es va fer el 9 doctubre de 2014, la
notificaci a lhereu no compareixent es va fer el 16 doctubre i la
data del sorteig va ser el 10 de desembre. Es tracta dun termini
civil en el cmput del qual no sexclouen els dies inhbils.

11955)
El testador va realitzar diversos llegats dimmobles determinats a favor dalguns fills i nts; va instituir hereus per parts iguals
a quatre dels seus fills i a lestirp dun altre fill premort; a la filla
restant, la va instituir noms en la legtima estricta; va nomenar
marmessora una de les filles que tamb havia estat nomenada
hereva i legatria, i li va donar instruccions perqu es fessin lots
del mateix valor amb els mobles i se sortegessin entre els hereus,
i perqu les joies fossin exclusivament per a les filles, i va disposar
que lAdvocat de confiana de la famlia sencarregus de tota la
tramitaci legal i de la liquidaci als hereus, aix com dassessorar
a la marmessora.
Ara la Direcci denega la inscripci duna escriptura de partici atorgada noms per la marmessora i lAdvocat, sense intervenci de la resta dinteressats, com a hereus, legataris o legitimaris:
La filla atorgant noms s marmessora, ja que no podria ser
comptadora-partidora, en tractar-se duna cohereva (article
1057 CC). Entre les facultats del marmessor (articles 901 i 902)
no sinclou la de comptar i partir. Tampoc lAdvocat ha estat
designat comptador-partidor, ni el testador ha realitzat una
veritable partici, sin que sha limitat a donar meres normes
de partici. Per tant, correspon fer la partici a tots els cohereus per unanimitat (article 1058).
Daltra banda, els llegats han de ser lliurats pels hereus: ni
sha facultat la marmessora per al lliurament, ni el legatari pot
possessionar-se per si mateix, quan, com en aquest cas, hi ha
legitimaris i no se lha facultat expressament per a aix.
Al nostre Dret, la legtima s pars bonorum, i aquesta qualitat
especial de legitimari en fa imprescindible la concurrncia,
a falta de comptador-partidor, per a ladjudicaci i partici
de lherncia, ja que les operacions dinventari, apreuament,
clcul de la legtima i lliurament de llegats afecten la intangibilitat dels seus drets legitimaris.

12628)
El testador va instituir com a hereus: un fill per a una meitat
de lherncia; laltra filla per a un quart i els dos fills de la filla per
140
al quart restant. Tamb va ordenar la intervenci de dos lletrats

com a marmessors-comptadors-partidors, en cas dexistir interessats en lherncia que fossin menors.
Ara la Direcci denega la inscripci de lescriptura dadjudicaci dherncia del testador, en la qual: els nts hereus, per ser
menors, sn representats pel seu pare, marit de la filla hereva;
totes les finques sadjudiquen al fill hereu, i a la resta dhereus
inclosos els menors no sels adjudica res i sels reconeix pels
seus drets un crdit pagador en el termini de prescripci de les
obligacions.
Lajornament en el pagament del diner, sense inters ni cap
garantia, que seria vlid per a hereus majors dedat i, per tant,
capaos per renunciar a drets, no s admissible per a menors,
que, fins i tot representats, necessiten autoritzaci judicial per
a les actuacions de larticle 166 CC. A ms, en aquest cas, resulta
necessria la intervenci de marmessors-comptadors-partidors,
prevista al testament per al cas dhaver-hi interessats menors
dedat.
SUBSTITUCI FIDECOMISSRIA
15: 12717)
Es debat la inscripci duna sentncia dictada en procediment de divisi de cosa comuna, essent demandant el titular
de la meitat indivisa duna finca i havent estat demandats nicament els tres hereus fiduciaris propietaris de laltra meitat, dos
dels quals shan avingut i el tercer ha estat declara en rebellia.
La sentncia divideix la finca en dues porcions i nadjudica una a
cada part processal.
El que es discuteix s si la inscripci de la divisi requereix
tamb el consentiment dels fidecomissaris. En general, el fiduciari pot disposar dels bns fidecomesos dins dels lmits del seu
dret per exemple, dins del temps de durada del mateix, per,
per a lalienaci de la plenitud del dret sobre els bns, cal acord
de fiduciaris i fidecomissaris, perqu entre els dos reuneixen el
poder ple i definitiu (excepte el fidecoms condicional, respecte
del qual larticle 759 CC impedeix lalienaci fins a complir-se la
condici). Hi ha excepcions en les quals el fiduciari pot disposar
sense necessitat de consentiment del fidecomissari: conservaci
dels bns, pagament de crregues i deutes de lherncia i reparacions extraordinries; situacions derivades de la successi en els
drets del causant com lopci concedida per aquest, o lelevaci a pblic dactes atorgats per ell, o ordres del causant relatives a la disponibilitat dels bns (com el fidecoms de residu).
Ara b, encara que les facultats dispositives dels fiduciaris sn
limitades, atesa la seva obligaci de conservaci, el gravamen
fidecomissari sobre noms una porci de finca no pot tenir per
a tots els copropietaris la pertorbadora conseqncia contrria a larticle 400 CC dimpedir lextinci de comunitat mentre
no mitjanci el consentiment no noms dels titulars actuals, sin
tamb dels futurs, alguns dels quals s possible que encara no
hagin estat ni concebuts. Per a la Direcci, la demanda hauria
dhaver-se dirigit no noms contra els fiduciaris, sin tamb contra els fidecomissaris que estiguin determinats individualment.
Respecte dels que no ho estiguin, ser el fiduciari qui tindr les
LA NOTARIA |
| 3/2015
mateixes facultats de partici que tindria ladministrador de labsent, entre les quals hi ha la de consentir lextinci del condomini.
Daltra banda, es confirmen dos defectes ms: no consta el
transcurs dels terminis establerts a la LEC per a la rescissi de la
sentncia dictada en rebellia, i no consta tampoc la superfcie
de cada finca, que, tractant-se de finques derivades de divisi, s
requisit imprescindible.
Laltre defecte de la qualificaci es rebutja: no es pot exigir
que consti el valor de cada finca per poder qualificar la possible
existncia dun excs dadjudicaci sense causa. El Registrador
no s competent per qualificar un extrem que afecta la validesa
o fons de la resoluci judicial.
SUBSTITUCI VULGAR
15: 13114)
El testador va instituir hereus els seus tres fills, substituts
vulgarment pels seus descendents. Dos dels fills han renunciat a
lherncia de manera pura i simple. Ara la Direcci denega la inscripci duna escriptura dherncia, en virtut de la qual el tercer
fill sadjudica tots els bns com a nic hereu.
Han dintervenir els descendents dels renunciants o b acreditar la seva inexistncia. La substituci vulgar, si no expressa casos, comprn la renncia i s preferent al dret dacrixer (STS de
22 doctubre de 2004; Resoluci d11 doctubre de 2002).
TRACTE SUCCESSIU
10534)
Consten inscrites unes finques la propietat de les quals est
dividida, segons un rgim de comunitat fonamentada en el Dret
consuetudinari de Guipscoa, en accions titularitat de diversos senyors com a propietaris de determinades masies (caseras). Es
pretn la inscripci duna sentncia que declara els demandants,
com a actuals propietaris duna de les masies, propietaris tamb
duna de les accions en qu est dividida la propietat de les finques
que es diu que shi van agregar des del 1869. La Direcci denega
la inscripci, perqu els demandats no sn els titulars registrals
daquestes finques, ni sha acreditat que en siguin els causahavents. Per tal que una sentncia declarativa sigui inscriptible i vlida per reprendre el tracte, cal que hi apareguin com a demandats
els titulars registrals, els qui van adquirir daquests i tots els titulars
intermedis, fins a enllaar amb el demandant. Laltre defecte de la
qualificaci es desestima, perqu, havent-se dictat la sentncia en
rebellia, en consta acreditada no noms la fermesa, sin tamb el
transcurs del termini per al recurs daudincia al rebel.
es realitza mitjanant ladjudicaci de departaments concrets

a cada comuner. Ara b, en no sollicitar-se la inscripci a favor
dels eventuals hereus del titular registral, sin nicament la inscripci dels elements adjudicats a cada demandant, nhi haur
prou dacreditar la mort del titular i la qualitat dels hereus dels
demandats.

10824) i Resoluci de 17 de setembre de 2015 (BOE 241,
8X15: 10831)
Declarada resolta una permuta de solar per obra, en entendre
la sentncia que sha complert la condici resolutria pactada,
sordena judicialment la reinscripci a nom del cedent i la cancellaci dels assentaments posteriors al de permuta. La Direcci
denega la cancellaci daquests assentaments, perqu els seus
titulars no han intervingut en el procediment, ni tampoc constava anotada la demanda de resoluci en el moment de laparici
daquests titulars posteriors. No basta amb la mera constncia
registral de la condici, sin que la presumpci iuris tantum de
lexistncia i el contingut del dret inscrit (article 38 LH), aix com
el principi de tracte successiu (article 20 LH), imposen, per a la
cancellaci o modificaci dassentaments registrals, el consentiment voluntari o fors dels seus titulars.

10833)
Denega la inscripci duna elevaci a pblic de contracte privat darrendament datat del 1996 de dos locals comercials,
perqu, en el moment de la seva presentaci, els dos es troben
inscrits a nom de sengles titulars diferents de la mercantil arrendadora. En concret, un va tornar al titular original a conseqncia
duna sentncia que nanullava la transmissi a larrendadora, i
laltre va ser adjudicat a un tercer en un procediment dexecuci
de ttol judicial.

12495)
Suspn la prctica duna anotaci preventiva de demanda,
perqu el titular registral de la finca no s el demandat. La prpia
interlocutria reconeix que es troba pendent dinscripci lescriptura pblica dadjudicaci de lherncia de la titular registral a
favor del demandat.

12632)

10539)
Lexpedient judicial de domini per a la represa del tracte interromput s un mitj excepcional, que noms procedeix quan
hi ha veritable interrupci del tracte s a dir, quan la inscripci duna adquisici no es pot basar immediatament en el dret
del titular registral, per no procedeix quan, com en aquest
supsit, el promotor s hereu de qui va adquirir del titular registral.
Denega la inscripci dun decret dictat en procediment dextinci de condomini sobre un edifici que consta inscrit a nom de
tres persones, perqu la demanda ha estat presentada per dos
dels cotitulars contra altres persones diferents de laltre cotitular, sense que consti tampoc que en siguin els hereus. Lextinci
En relaci amb el mateix procediment, la Resoluci de 25 de

juliol de 2014 (BOE 220, 10-IX-14: 9243) va denegar al seu dia la
mera anotaci de la demanda, sobre largumentaci que no seria
procedent admetre lanotaci dincoaci per frustrar desprs les
expectatives del promotor negant la inscripci de la interlocut-
LA NOTARIA |
| 3/2015
141
Resolucions
ria. Ara, concls lexpedient, es denega la inscripci de la interlocutria recaiguda en aquest.

15: 14311)

14169)
Denega la inscripci duna interlocutria recaiguda en expedient de domini per a la represa del tracte successiu interromput,
perqu el promotor havia adquirit per compra al titular registral. s
doctrina reiterada que aquest expedient s un mitj excepcional
i que noms procedeix quan hi ha veritable interrupci del tracte
s a dir, quan la inscripci duna adquisici no es pot basar immediatament en el dret del titular registral, de manera que no hi
ha prpiament interrupci i no procedeix lexpedient entre altres
casos quan el promotor va adquirir directament del titular.
Denega la inscripci duna interlocutria dictant un expedient de domini per a la represa de tracte, fonamentalment, perqu
no consta la forma en qu han estat citats els titulars registrals
de lassentament contradictori amb antiguitat inferior a trenta
anys. Larticle 202 LH exigeix que hagin estat citats tres cops, almenys una personalment, de manera que el ttol ha dexpressar
la forma de la citaci perqu el Registrador pugui qualificar-la.
Daltra banda, sha recollit errniament el nom duna altra localitat diferent a la dubicaci de la finca, en ressenyar lAjuntament
i el Jutjat als taulers danuncis dels quals shan publicat edictes.

14171)
Admet la inscripci duna sentncia declarativa de ladquisici del domini per usucapi extraordinria. La finca es troba
inscrita a nom de dos cnjuges per a la societat conjugal. El comprador va demandar la muller, la qual li havia venut la finca. La
sentncia declara provat que, prviament a la venda, el marit va
morir i va deixar com a hereus uns germans i nebots que van
renunciar a lherncia, per la qual cosa la vdua shavia adjudicat el b com a hereva nica. La Direcci considera complerts
els requisits del tracte successiu, de manera que el Registrador
no pot qestionar el fons de la resoluci judicial en relaci amb
lemplaament del titular registral.

14174)
Publica la Sentncia del Jutjat de Primera Instncia nm. 11
de Las Palmas de Gran Canaria, de 23 de desembre de 2014, que
anulla aquesta resoluci:
Resoluci de 28 de setembre de 2011 (BOE 292, 5-XII-11: 19119),
que va denegar la inscripci duna sentncia dictada en judici declaratiu
seguit contra el titular registral i daltres, per la qual es declara la propietat duna finca a favor del demandant, la represa del tracte interromput
i la cancellaci dinscripcions contradictries, entre altres defectes, per
no haver estat demandats tots els titulars intermedis.

14175)
Denega la inscripci duna sentncia per la qual es declara
que una persona ha adquirit per prescripci extraordinria la propietat duna finca. Sn demandats els desconeguts hereus i causahavents dels cnjuges titulars, els quals han estat declarats en
rebellia processal, sense que consti el nomenament de defensor
judicial de lherncia jacent, ni que hagi intervingut algun dels
interessats en la mateixa. Per tant, no es compleixen les exigncies de la doctrina de la Direcci respecte del principi de tracte
successiu en relaci amb lherncia jacent.
142
Daltra banda, no consta la forma en qu han estat citats els

titulars registrals de lassentament contradictori amb antiguitat
inferior a trenta anys. Larticle 202 LH exigeix que hagin estat citats tres cops, almenys una personalment.
TRANSACCI
11370)
Denega la inscripci duna interlocutria judicial que homologa un acord transaccional que posa fi a una situaci de comunitat sobre una finca, per sense que en resulti clarament quin s
el negoci formalitzat, ja que, en una part, es parla de renncia
de la part demandada, mentre que, en una altra, dextinci de
comunitat.
s doctrina reiterada derivada del principi de legalitat que
lacord transaccional, encara homologat judicialment, s un document privat no apte per a la inscripci (Resoluci de 9 de juliol de
2013, Resoluci de 5 dagost de 2013, Resoluci de 25 de febrer
de 2014). A ms, en el cas resolt, el Jutge no ho considera ttol directament inscriptible i el seu contingut se separa de lextinci de
comunitat, i, per tant, de les regles de la partici de lherncia, de
manera que no hi ha ni ttol formal adequat (article 3 LH), ni mode
o lliurament possessori (articles 2 LH i 609 i 1462 CC).
A ms, resulta inacceptable lexpressi que la resoluci inscriptible s ferma a efectes registrals, ja que la fermesa s un
concepte unitari que ha de ser expressat sense ambigitats: no
cap que una resoluci recurrible sigui ferma a efectes simplement registrals. Com a ltim defecte, tampoc consta lestat civil
de ladjudicatari (menci exigida per larticle 51-9 RH, amb independncia que ladquisici tingui o no transcendncia present o
futura en leventual comunitat conjugal de ladquirent).
UNI DE FET
13365)
Admet la inscripci duna escriptura de dissoluci de comunitat i subrogaci de prstec, en la qual: els atorgants manifesten
ser vens de Valncia, estar divorciats i que van comprar lhabitatge a mitges en estat de solters; la finca sadjudica a un dels comuners, que assumeix ntegrament el deute. No cal que la comunera
no adjudicatria manifesti no tenir constituda uni de fet o que
la finca no constitueix lhabitatge habitual de la uni.
LA NOTARIA |
| 3/2015
Un comuner no t ls total i exclusiu de la cosa fet que impediria que laltre la fes servir dacord amb la seva destinaci,
i un habitatge ocupat per dos partcips no pot ser lhabitual de
la uni de fet que un dells mantingui amb una tercera persona.
URBANISME
10542)
Admet la constncia, per nota marginal, dun manament
administratiu dictat en execuci en via de constrenyiment per
impagament dun cnon municipal daprofitament urbanstic, el
qual estableix determinades condicions dafectaci i drets urbanstics en lmbit de la legislaci urbanstica valenciana. No cal
atorgar escriptura pblica, bastant laportaci de la declaraci
dinters comunitari, el decret de lAjuntament de concessi de
llicncia dobres i, sobretot, lacta de manifestacions, en la qual
els propietaris i arrendataris es comprometen a diferents obligacions de vinculaci, pagament de cnon i s. El nostre Dret
vigent preveu expressament laccs registral de certificacions
acreditatives dactes, condicions o limitacions administratives
en les quals consten en la forma exigida per la legislaci hipotecria les circumstncies relatives a les persones, els drets i les
finques a qu afecti lacord.

10820)
Presentades diverses cpies parcials duna concentraci
parcellria, la Direcci denega la inscripci de les parcelles resultants daquesta, perqu, sobre les finques en qesti, malgrat
estar situades en el permetre concentrat, shan portat a terme
diversos projectes dactuaci urbanstica que han causat els assentaments pertinents al Registre de la Propietat.
Shan superposat en el temps diferents desenvolupaments
rstic i urb contradictoris entre si, tot evidenciant-se un
problema de coordinaci que no pot resoldres mitjanant recurs. En la tramitaci dels expedients de concentraci parcellria a diferncia dels urbanstics, es realitza una comunicaci genrica al Registre, referida al permetre afectat per
sense identificaci de finques, per la qual cosa no es produeix
un tancament registral a les transmissions o modificacions a la
zona. Finalitzat el procediment, s obligatori inscriure les noves
finques sense fer referncia a les de procedncia, encara que
constessin inscrites a noms de persones diferents dels propietaris amb qui sha ents el procediment de concentraci (article
50 de la Llei de Concentraci Parcellria gallega de 1985, vigent en el moment del supsit). En aquest cas, sobre les finques
aportades a concentraci, es van practicar assentaments a conseqncia de laprovaci de diferents instruments urbanstics,
que es van notificar a lAdministraci agrria. Aquestes parcelles havien deixat de ser rstiques.

11045)
Dictada una sentncia anullativa de lacord municipal que
aprova un projecte de reparcellaci, es presenta un manament
LA NOTARIA |
| 3/2015
judicial que ordena la cancellaci de les inscripcions practicades

en virtut daquest projecte, aix com el restabliment a lestat original registral de les parcelles aportades.
La Direcci denega la cancellaci i reinscripci, bsicament,
per defectes consistents en la infracci del principi de tracte
successiu, en no haver-se demandat a tots els titulars de drets
i crregues a les finques de resultat. En concret, no han estat
demandats: el propietari duna de les finques; el titular de dues
hipoteques per trasllat de la finca dorigen i el titular duna altra
constituda amb posterioritat, i essent a ms tercers protegits
per la fe pblica registral (article 34 LH) lEstat, com a titular
duna hipoteca constituda desprs de la sentncia anullativa,
aix com el comprador duna de les finques de resultat.
Daltra banda, en relaci amb els titulars de drets i crregues
que han adquirit desprs de la inscripci del projecte de reparcellaci, cal indicar sobre quines finques dorigen han de recaure.

11366) i Resoluci d1 doctubre de 2015 (BOE 253, 22
X15: 11367)
LAjuntament de Getafe va convocar un concurs per al desenvolupament urbanstic dun sector mitjanant el sistema
dexpropiaci. A conseqncia duna modificaci posterior del
planejament que suposa per a la UTE adjudicatria lobligaci
de realitzar obres durbanitzaci no previstes inicialment, les
dues parts, per tal de restablir lequilibri de loperaci, convenen una permuta, la inscripci de la qual es debat i en virtut de
la qual: lAjuntament transmet a la UTE unes parcelles expropiades, que formen part del patrimoni municipal del sl, i, a canvi,
la UTE li transmet el sl expropiat del qual havia estat beneficiria sl ja transformat en xarxa pblica, havent dexecutar,
a ms, les obres durbanitzaci que es recullen a la modificaci
del planejament.
No planteja problemes la permuta quan sintercanvien sls,
perqu, de fet, la Llei madrilenya dAdministraci Local permet
permutar bns de patrimoni pblic del sl per terrenys destinats a infraestructures, equipaments i serveis pblics (article
178-e). No obstant aix, la Direcci confirma la qualificaci negativa, que no considera aquesta transmissi com una veritable
permuta, sin com una daci en pagament de deutes per obres
durbanitzaci, amb omissi absoluta del procediment legal
dalienaci de bns municipals. Certament, el conveni se subscriu dins dun procs urbanstic i la permuta no s conseqncia
duna alienaci de bns aliena al procs dexecuci, sin precisament duna rectificaci daquest, per aquestes consideracions no es dedueixen indubtablement dels documents aportats,
sin daltres que noms podrien ser tinguts en compte si sinsts una nova qualificaci.

11621)
Denega la constncia per nota marginal duna certificaci de
la Secretria Municipal, que testimonia un informe de lArquitecta Municipal el contingut de la qual fa referncia al volum disconforme dun edifici respecte del planejament vigent.
143
Resolucions
Entre els actes administratius de carcter urbanstic inscriptibles, hi ha, a ms de les condicions especials de les llicncies urbanstiques, qualsevol altre acte que, en desenvolupament dels
instruments urbanstics, modifiqui el domini o un altre dret real
sobre finques determinades o la descripci daquestes (article 511 LS). Excepte quan la legislaci estableixi una altra cosa, aquests
actes podran inscriures mitjanant certificaci administrativa
de lrgan urbanstic (article 52), fent-se constar mitjanant nota marginal, la qual, llevat que sestableixi una altra cosa, tindr
vigncia indefinida, per que no tindr cap altre efecte que fer
conixer la situaci urbanstica en aquest moment.
Ara b, la constncia registral duna situaci com aquesta
assimilada a la de fora dordenaci exigeix no ja la petici a
instncies del titular, sin la resoluci administrativa pertinent
recaiguda en procediment que garanteixi els drets de linteressat.
S I HABITACI
11614)
Suspn la inscripci duna escriptura dherncia quan sadjudica a una filla el dret dhabitaci de la meitat indivisa dun
habitatge.
El dret dhabitaci, fins i tot quan es tracta dun dret real, t
connotacions prpies dels personals: no es pot arrendar ni traspassar (article 525 CC), i una de les seves causes dextinci s labs
greu de lhabitaci (article 529). Per al Tribunal Suprem (STS de 4
de febrer de 1983), els carcters del dret ds que la Direcci
considera extrapolables al dhabitaci sn: dret real; ds i gaudi;
recaient sobre un immoble; limitat a les necessitats; personalssim i
intransmissible; temporal, i amb rgim jurdic especial.
No planteja cap problema adjudicar una meitat indivisa del
dret dhabitaci duna casa. Per no s possible que el dret dhabitaci recaigui sobre la meitat indivisa de la mateixa, perqu a
aquest dret s consubstancial la facultat docupar a casa aliena
les peces necessries per al titular i la seva famlia.

15: 14178)
Declara inscriptible una escriptura de prstec garantit amb
hipoteca consentida pel propietari i per la titular dun dret ds
i habitaci, sense necessitat de renncia expressa daquesta al
seu dret.
Certament, larticle 525 CC prohibeix arrendar o traspassar els
drets ds i habitaci per cap classe de ttol, i larticle 108-3 LH en
prohibeix la hipoteca. Un sector doctrinal considera que aquesta
144
prohibici s imperativa, perqu forma part del contingut essencial daquest dret. No obstant aix, la doctrina majoritria considera que s dispositiva: pot ser que el dret sigui transmissible i
hipotecable, si aix es va disposar al ttol constitutiu o si aix ho
pacten desprs les dues parts.
En el cas resolt, el ttol constitutiu no menciona expressament
la facultat de la usuria de transmetre o hipotecar el seu dret, per
la qual cosa no podr alienar-lo o hipotecar-lo per si sola. Per
aquest obstacle selimina posteriorment, en consentir la usuria
i el propietari un acte dispositiu, que s el que ha ocorregut amb
la constituci dhipoteca atorgada per tots dos.
USUCAPI
Resoluci de 3 de novembre de 2015 (BOE 281, 24XI15:
12714)
Es refereix a la inscripci duna sentncia declarativa dictada
en rebellia contra els causahavents ignorats de la titular registral una cooperativa amb nom conegut a la localitat, que la
sentncia considera actualment dissolta, en virtut de la qual es
declara adquirit el domini per usucapi a favor de lAjuntament.
La Direcci no considera conculcat el dret a la tutela judicial
efectiva de la titular registral. Aplica la seva doctrina: el procediment dusucapi extraordinria haur dentaular-se contra el
titular registral, per no ser necessari acreditar lexistncia o
validesa dels ttols dels hipottics adquirents posteriors, ja que
precisament aquesta modalitat dusucapi no requereix bona fe
ni ttol just, sin noms acreditar la possessi en concepte de
propietari, pblica, pacfica i no interrompuda. Daltra banda, la
rebellia processal dels demandats no suspn el judici, si b el
rebel t la possibilitat dimpugnar la sentncia, encara ferma; no
obstant aix, en aquest supsit, han transcorregut els terminis
previstos a larticle 524-4 LEC.
Tampoc considera que la finca estigui incorrectament identificada: la mera alteraci del nmero de policia no s suficient
per apreciar la falta didentitat, sobretot, si es t en compte que
la sentncia recull les dades registrals completes i la resta de circumstncies concorden.
La inscripci es denega, per, per falta dexpressi de la superfcie al ttol, encara que en lhistorial registral de la finca no
napareix expressi de la mida: atesa la imminent entrada en vigor de la Llei 13/2015, la Direcci remet al nou article 199 LH, sobre procediment per modificar la descripci literria de la finca,
acreditant-ne la ubicaci i delimitaci grfica i, a travs daix, els
lmits i la superfcie.
LA NOTARIA |
| 3/2015
Resolucions de la Direcci General de Dret i Entitats

Jurdiques de la Generalitat
Notari del Masnou
TESTAMENT
El testament anterior no recobra vigncia si el posteri
or esdev inefica per manca dacceptaci de lhereu i
aquell ha estat revocat expressament
Resoluci JUS/2437/2015, de 15 doctubre (DOGC de 9 de novembre
de 2015)
RESUM: El testador, mort el 2014, en el seu ltim testament
havia institut hereva la seva neboda, substituda vulgarment pels
seus descendents. En aquest testament, havia revocat expressament qualsevol disposici dltima voluntat anterior. Lhereva i
els seus dos nics fills renuncien pura i simplement a lherncia,
de manera que lhereva instituda en el testament anterior (la vdua del testador) accepta lherncia.
Presentada lescriptura en el Registre de la Propietat, la Registradora suspn la inscripci per considerar procedent lobertura
de la successi intestada, ja que entn que el testament posterior
revoca lanterior, encara que desprs aquell esdevingui inefica
per la repudiaci de lhereu.
El Notari autoritzant recorre la nota de qualificaci argumentant que, sobre base dels arts. 422-9.2, 422-6 i 422-4 CCCat, el
testament posterior noms revoca lanterior si arriba a ser efica, i que el testament inefica per manca dinstituci dhereu
val com a codicil, de manera que lhereu institut en el testament
anterior ser lencarregat de donar-li compliment. Amb relaci
a la clusula derogatria, la considera com una simple clusula destil sense transcendncia. Tamb allega que, sent la vdua
a qui correspondria heretar abintestat (el causant no va deixar
LA NOTARIA |
| 3/2015
descendents), aquest fet shauria de tenir en compte per a lacceptaci del recurs.
La DGDEJ desestima el recurs i confirma la nota de la Registradora. Al FD 1, examina leficcia revocatria dels testaments a
Catalunya, i considera que el CCCat no va modificar la regulaci
anterior en la matria (excepte pel que fa al testament merament revocatori), sin a aclarir-la, com diu el Prembul de la Llei
10/2008. Admet, per, que el CS noms exigia que el testament
posterior fos vlid i no que fos tamb efica. Per aix no implica,
per a la DG, una modificaci respecte al dret anterior (que hauria
estat clarament expressada en el text de la llei i subratllada en
el Prembul), mentre que duna lectura completa i comparada
dels arts. 130.2 CS i 422 CCCat resulta que no hi ha cap canvi
substancial entre les dues regulacions. Per tant, el simple atorgament dun testament posterior revoca de ple dret el testament
anterior, i subratlla que s de ple dret perqu la llei fa referncia
al testament, no a la instituci dhereu que cont. Ara b, per a
aix es requereix que el testament posterior sigui vlid i efica
(art. 422-9.2). Consegentment, no produeixen efectes els testaments nuls (que sn els que indica lart. 422-1.1 i 422-1.2), ni
els que esdevenen ineficaos per causa de preterici errnia, els
caducats i els destruts sense cap possibilitat de reconstrucci.
Fora daquests casos, el testament posterior revoca lanterior, encara que el posterior quedi vacant o destitut per frustraci de la delaci a favor de lhereu institut per premorincia,
renncia o indignitat, de manera que aquesta falta deficcia a
posteriori o sobrevinguda de la instituci dhereu no provoca
la reminiscncia del testament anterior. A falta daltres hereus
designats o de substitucions vulgars, frustrada la crida, caldr
145
Resolucions
obrir la successi intestada, sense perjudici que mantinguin la
seva vigncia la resta de les disposicions de lltim testament. No
s que el testament posterior revocatori es converteixi en codicil,
com safirma sovint, equiparant la manca originria dinstituci
amb la sobrevinguda, sin que la frustraci de la delaci a favor
de lhereu no t repercussi sobre la resta del contingut del testament, ni sobre la validesa dels llegats, ni, bviament, sobre la
seva eficcia derogatria (FD 2.1).
En el cas que ens ocupa, la DG entn que, encara que la revocaci es dugui a terme mitjanant una clusula destil, el seu carcter exprs s indiscutible i no pot ser discutida amb largument
que la renncia dels hereus cridats fa reviure o revifar el testament
anterior. Si els testaments shan dinterpretar dacord amb lltima
voluntat del causant, no s sostenible de cap de les maneres que, un
cop el testador ha canviat de voluntat i ha designat un hereu diferent, la renncia daquest ltim faci reviure la crida a favor daquell
primer que ell ja no volia. La instituci dhereu s una decisi que
sempre t psicolgicament un aspecte positiu (designo aquesta
persona) i un de comparatiu (la prefereixo a la que ja havia designat), i, en el cas present, sembla evident que, pels motius que sigui,
el testador, en el darrer testament, va preferir la neboda a lesposa
(FD 2.3). Encara que per manament de la llei i no per voluntat del
causant acabi heretant lesposa, no val lallegaci duna possible
drecera prctica.
COMENTARI: La qesti de leficcia revocatria del testament que esdev inefica amb carcter sobrevingut (en el cas
que ens ocupa, per renncia dels hereus cridats, per podria
passar tamb per indignitat o premorincia, per exemple) ha
estat posada en dubte per la doctrina que ha tractat aquesta
qesti desprs de la Llei 10/2008. Martn GARRIDO considera
ms oport donar-li aquesta eficcia, per reconeixent que lart.
422-9.2 no s clar, en exigir per fer-ho, en el seu primer incs, que
el testament posterior sigui vlid i efica (Dret de successions, t. 1,
Ed. Marcial Pons, Madrid, 2009, p. 289). Per la seva banda, Pedro
del POZO, Antoni VAQUER i Esteve BOSCH sinclinen per negarli eficcia revocatria amb el mateix argument, que marca una
diferncia respecte de lart. 130.2 CS, que noms exigia la validesa (Dret Civil de Catalunya. Dret de Successions, Ed. Marcial Pons,
Madrid, 2009, p. 90 i 91). Comparteix aquesta posici Sandra CAMACHO, que considera que una de les funcions del testament
merament revocatori s que el testador tingui la certesa que,
encara que es frustri la crida als hereus o substituts instituts, la
ineficcia desplega els seus efectes tot impedint el restabliment
de la situaci anterior (El testament revocatori, Ed. Marcial Pons,
Madrid, 2015, p. 169 i 225). Malgrat aix, la qesti no queda
clara, tal com admeten aquests autors, pel fet que lart. 422-9.2
continua dient que en conseqncia, no produeixen efectes revocatoris els testaments a qu es refereixen els articles 422-1 i 422-7,
sense citar els testaments amb ineficcia sobrevinguda, a la qual
cosa podrem afegir els arguments que indica la DGDEJ, cosa que
aconsellaria que el legislador aclars aquesta qesti.
No obstant aix, fins i tot els autors que neguen leficcia revocatria del testament que esdev inefica limiten aquesta negativa a la revocaci tcita i ladmeten en cas que en aquest shagi revocat lanterior de forma expressa (POZO, VAQUER i BOSCH,
op. cit., p. 91). En el present supsit de fet, shi va fer constar la
revocaci del testament anterior de forma expressa, ni que fos
146
mitjanant una clusula destil que no per aix ha de veure disminuda la seva eficcia, la qual cosa, tal com indica la DG, suposa
lexpressi per part del testador que el testament anterior ja no
reflecteix la seva voluntat, ni tan sols de forma subsidiria.
No s vlid lacord que modifica els Estatuts limitant
la destinaci dels elements privatius contra loposici
dun dels propietaris
Resoluci JUS/2438/2015, de 15 doctubre (DOGC de 9 de novembre
de 2015)
RESUM: La Junta de Propietaris, en sessi celebrada amb
anterioritat a la Llei 5/2015, va adoptar per unanimitat lacord
de modificar els Estatuts en el sentit de prohibir ls com alberg juvenil o similar en els departaments de la finca. Notificat
lacord als propietaris no assistents, un shi va oposar. La Registradora de la Propietat suspn la inscripci per considerar que
les limitacions del domini han de ser expressament consentides
per aquell a qui afecten, dacord amb els art. 541-1, 553-11.1.a,
553-11.2.a, 553-11.3, 553-25.4 i 553-40 CCCat. La Presidenta
de la comunitat recorre la nota de qualificaci i allega que de
la regulaci legal es desprn que la intenci del legislador s
que la voluntat individual no ha de prevaler sobre la general,
com ho prova la modificaci operada en aquest sentit per la
Llei 5/2015, que, al seu parer, resol els dubtes que suscitava la
interpretaci de lart. 553-25.4, en el sentit que la validesa de
lacord que limita les facultats ds i gaudi dun propietari sobre
els elements privatius dels quals s titular no exigeix ara el seu
consentiment exprs.
La DGDEJ desestima el recurs i confirma la nota de la Registradora. Es basa per fer-ho en la doctrina que ha fixat en les reiterades ocasions en qu, en els ltims anys, ha hagut de pronunciar-se sobre la qesti de la validesa dels acords de modificaci
estatutria que limiten les facultats ds i gaudi dels propietaris
sobre els elements privatius, que exigeix el consentiment exprs
dels propietaris assistents a la junta i la no-oposici dels propietaris no assistents que hagin estat degudament notificats, dacord
amb la interpretaci conjunta dels art. 553-25.4 i 553-26.2 CCCat.
Entn la DG que aquesta regulaci suposa incentivar la participaci dels propietaris en les juntes i imposa una crrega als abstencionistes, que, tot i haver estat convocats correctament, no assisteixen
a la reuni, ja que, si volen evitar que lacord limitatiu els afecti, shi
han de oposar i manifestar expressament la seva oposici (FD 2.1.).
Ara b, considera que no es poden limitar les facultats ds i gaudi
dun propietari que no noms no presta el seu consentiment a les
limitacions, sin que hi manifesta la seva oposici. Tamb estima
que leventual primacia de la voluntat general sobre la individual
no opera quan a travs daquesta voluntat general es pretn limitar les facultats ds i gaudi que corresponen a cada propietari (FD
2.3). I acaba afirmant que la Llei 5/2015 no s aplicable al cas que
ens ocupa, ja que no estava en vigor en el moment de ladopci
de lacord.
COMENTARI: Aquesta resoluci segueix la doctrina de les
RDGDEJ de 9 doctubre de 2014, de 14 doctubre de 2014, de 7
de gener de 2015 i de 14 de juliol de 2015, comentades en els
LA NOTARIA |
| 3/2015
nmeros corresponents daquesta revista. Les novetats en la present sn la invocaci per part de la comunitat de linters general
sobre el particular i del criteri de la Llei 5/2015, que ha modificat
lart. 553-25.4, en el sentit dexigir noms el consentiment dels
propietaris afectats per la limitaci quan es tracti de ls i gaudi dels elements comuns. En relaci amb la primera, s evident
que s la llei la que ha de modular en quins casos sha de donar
preferncia a linters general o al particular, i que lart. 553-25.4
CCCat opta, en aquest cas, pel segon. Quant a la segona, tamb
sha de seguir el criteri de la DG de considerar que la reforma
operada per la Llei 5/2015 no s aplicable al supsit present, per
ser posterior a la data en qu es va celebrar la junta on es va
adoptar lacord. Evita de totes totes la DG considerar qu hauria passat si no hagus estat aix, qesti espinosa com poques,
en vista de la nova redacci de lart. 553-25.4, que sembla que
permet ladopci dacords limitadors de les facultats ds i gaudi
sobre els elements privatius sense la necessitat del consentiment
exprs dels propietaris afectats, cosa que pot anar en contra de
principis elementals del dret de propietat.
TESTAMENT
El testament atorgat per un incapacitat sense la inter
venci de facultatius no compleix els requisits formals
exigibles perqu, a lefecte registral, es pugui conside
rar ttol apte de la successi
Resoluci JUS/2904/2015, de 26 de novembre (DOGC de 21 de desembre de 2015)
RESUM: La causant, morta el 2015, va atorgar testament notarial el 2013, havent estat incapacitada judicialment el 2007.
Lescriptura dacceptaci dherncia satorga sobre la base de
lesmentat testament, ja que el Notari considera que ha de prevaler el judici de capacitat del Notari autoritzant del testament,
per la Registradora de la Propietat suspn la inscripci sobre la
base que el testament podria estar viciat de nullitat per aplicaci
de lart. 421-9 CCCat, que exigeix que, si el testador est incapacitat, dos facultatius certifiquin llur capacitat i lucidesa per testar.
La incapacitaci judicial li consta a la Registradora dels mateixos
assentaments registrals.
Arguments del Notari: la Registradora no pot qualificar la
nullitat del testament, ja que no t facultats jurisdiccionals per
fer-ho; lart. 421-9 s un precepte excepcional que no modifica
la regla general, segons la qual el judici de capacitat del testador correspon al Notari, i no va dirigit a establir nous requisits
formals, que el Notari no pot controlar, ja que pot desconixer la
incapacitaci, lomissi dels quals portaria, com a conseqncia,
a la seva nullitat, sin a reforar la posici del fedatari, en cas que
conegus la incapacitaci judicial.
Arguments de la Registradora: lart. 421-9 s aplicable amb
independncia que el Notari tingui o no coneixement de la incapacitaci judicial; no es pot procedir a la inscripci, ja que el
testament podria estar viciat de nullitat; dacord amb la RDGRN
de 12 de novembre de 2011, la qualificaci del testament ha de
ser integral, no noms de la legalitat de les formes extrnseques,
sin tamb de la capacitat de latorgant i de la validesa de les
clusules testamentries.
LA NOTARIA |
| 3/2015
La DGDEJ desestima el recurs i confirma la nota de qualificaci. En primer lloc, considera que shan dintegrar els requisits
formals imposats per la legislaci notarial amb els requisits substantius del CCCat, i que, en concret, lexigncia del dictamen dels
facultatius de lart. 421-9 no s una previsi legal per reforar el
judici de capacitat del Notari, sin que s una exigncia legal necessria per donar al Notari ms elements per fer-ho en el cas duna
persona que est prviament incapacitada per sentncia judicial
(FD 2.3). Es basa per a aix en qu la presumpci iuris tantum atribuble al judici notarial de capacitat, reiterat per la jurisprudncia, noms opera si es tracta de persones ms grans de 14 anys i
no incapacitades judicialment, ja que la incapacitaci comporta
una presumpci de manca de capacitat que justifica lexigncia
de la intervenci dels dos facultatius el dictamen dels quals no
supleix el judici de capacitat que correspon al Notari, per que ha
de ser pres en consideraci per aquest a lhora de fer aquell judici. El
CCCat imposa, doncs, un requisit formal afegit perqu lincapa per
sentncia judicial pugui atorgar testament, alhora que possibilita
que ho pugui fer sense la necessitat de revisar la sentncia judicial
dincapacitaci. En definitiva, aquest article precisament fa valer
la intervenci del judici de capacitat legal que fa el Notari, sense el
qual el testament no es podria atorgar. Fins i tot podria donar-se
el supsit que el testament inclogus el dictamen dels facultatius
contrari a la capacitat de la testadora, per que el Notari considers
que s que tenia prou lucidesa per testar, supsit potser arriscat per
a la responsabilitat civil del Notari, per en el qual el testament seria
formalment vlid (FD 2.4).
Daltra banda, la DG rebutja el criteri del Notari que lart. 4219 no s aplicable si el Notari autoritzant no coneix la incapacitaci
judicial de la testadora. Malgrat admetre que no es pot exigir al
Notari que investigui cas per cas si est incapacitada, entn que li
correspon fer les indagacions que li semblin oportunes per saber si
ha estat incapacitada. Si una persona incapacitada en un moment
del tot lcid atorga testament sense el compliment dels requisits formals de larticle 421-9, el testament ser nul no tant per manca de
capacitat [...], sin per defecte de forma. Entenem que lart. 421-9
del CCCat no regula prpiament el judici de capacitat notarial, sin
que imposa i afegeix un requisit formal determinat al testament
(FD 2.5).
Finalment, en relaci amb la qesti de si la Registradora pot
apreciar la nullitat del testament, considera la DG que la declaraci de nullitat correspon a lautoritat judicial; no obstant aix, la
Registradora est obligada a qualificar el ttol de la successi, una
qualificaci que no pot equiparar-se a una declaraci de nullitat,
sin que simplement entn que, a lefecte de la inscripci, no es pot
considerar com a ttol apte per fonamentar la transmissi hereditria que ara es pretn [...], de la mateixa manera que ha de suspendre
la inscripci si no es compleix el requisit de tracte successiu, o si es
dna el cas que el testador ha disposat de bns que, en realitat, estaven subjectes a un fidecoms que consta inscrit, o si es pretengus
inscriure bns sobre la base dun testament atorgat per un causant
que abans havia convingut un heretament (FD 3.2).
COMENTARI: Malgrat compartir el sentit de la resoluci, al
meu parer, la clau de la qesti no es troba a dilucidar si estem
davant dun defecte de capacitat o de forma, per concloure que
la Registradora no pot qualificar el primer per s el segon, sin
en quina classe de defecte de capacitat pot existir. A aquest efecte, ens pot ser til la distinci entre els conceptes de capacitat
147
Resolucions
natural i capacitat legal, que no tenen per qu coincidir en una
mateixa persona. La capacitat natural s la capacitat de voler i
entendre lacte concret que satorga, i s a aquesta a la qual es
refereix el Notari quan determina que, al seu judici, el compareixent t la capacitat suficient per atorgar lacte de qu es tracti. En
canvi, la capacitat legal s la que marca la llei per a cada tipus de
negoci jurdic; en el cas del testament notarial, es refereix a ella
lart. 421-3 CCCat, en dir que poden testar totes les persones que,
dacord amb la llei, no siguin incapaces per fer-ho. I en larticle
segent, lart. 421-4, declara com a incapaos per testar els menors de 14 anys i els que no tenen capacitat natural. Potser hauria
estat tcnicament ms correcte refondre ambds preceptes i declarar que poden testar els que tenen capacitat natural per fer-ho
i sn ms grans de 14 anys. Per aquesta no s la qesti. El que
interessa ara s que una persona pot tenir la capacitat legal per
ser ms gran de 14 anys, per no tenir la capacitat natural per
no ser capa de voler i entendre, mentre que tamb s possible
el cas invers (per exemple, no tenir ledat necessria i tenir prou
enteniment, difcil, en el cas del testament, per plausible, en altres negocis jurdics que requereixen la majoria dedat). El judici
de capacitat es refereix noms a la capacitat natural i correspon
exclusivament al Notari (o al Jutge, si es qestiona el judici notarial); aix no vol dir que el Notari no hagi de qualificar tamb la
capacitat legal, per, en aquest mbit, Registrador de la Propietat tamb ha de qualificar i denegar la inscripci, si la manca de
capacitat legal li consta pel mateix document presentat o resulta
dels llibres del Registre.
La DG, en la resoluci que comentem, equipara la manca de
capacitat per edat a la causada per incapacitaci judicial, quan la
veritat s que lart. 421-4 no ho fa i lart. 421-9.2 disposa que els
incapacitats poden testar. Per, en realitat, s una imprecisi del
legislador (una ms, perqu lart. 421-7 tamb diu que el Notari
ha dapreciar la capacitat legal del testador quan, en realitat,
ha dapreciar tamb la natural, i de la comparaci de la redacci
dels apartats 1 i 2 de lart. 421-9 sembla deduir-se que el Notari
no ha dapreciar la capacitat dels incapacitats). Crec que est ms
dacord amb el criteri de la doctrina i la jurisprudncia la interpretaci de la DG, que entn que la presumpci de capacitat no
s aplicable a lincapacitat judicialment, ja que no t capacitat
legal (llevat que la sentncia dincapacitaci limiti la incapacitat,
un supsit que no preveu lart. 421-9 i s, en canvi, lart. 655 CC).
Lexcepci a aquesta norma s que lincapacitat gaudeixi de capacitat natural; en aquest cas, si aix ho aprecien el Notari i els dos
facultatius, el testament es pot atorgar (entenc que si els facultatius informen negativament sobre la capacitat natural del testador, el testament no ser vlid, com aclareix tamb lart. 655 CC).
Per tant, de lege ferenda, el CCCat hauria de culminar la millora en la redacci daquests preceptes amb relaci a la que figurava al CS, que ja va censurar la doctrina en el seu moment (vegeu
la crtica a lart. 116 CS de Xavier ROCA FERRER, Comentaris al CS,
t. I, Ed. Bosch, 1994, p. 455 i s.), i declarar que tenen capacitat
per testar els ms grans de 14 anys no incapacitats judicialment
que, a judici del Notari, tinguin la capacitat natural suficient (vegeu, aix mateix, sobre la capacitat natural per testar, el treball
de Robert FOLLIA CAMPS a La Notaria, nm. 1/2015, p. 98 i s.), i,
de passada, reformar de nou lart. 421-9, suprimint-ne lapartat 1
per innecessari i pertorbador, en possibilitar la interpretaci que,
quan el testador est incapacitat, no cal el judici de capacitat del
148
Notari, sent suficient el dels facultatius. Si nest, sha dexigir

linforme favorable dels facultatius. Si no nest i el Notari dubta
sobre la seva capacitat natural, shauria dabstenir dautoritzar el
testament, i si no dubta per entn que pot haver-hi litigi o controvrsia sobre la qesti, la prudncia ja li aconsellar obtenir
algun mitj de prova del seu judici de capacitat natural, per la
qual cosa s molt aconsellable, pel valor decisori que li donen
els tribunals, un informe o la intervenci del Metge de capalera
del testador.
En el cas particular de lincapacitat judicialment, lart. 421-9.2
pretn possibilitar que la persona incapacitada legalment per
amb capacitat natural pugui testar; amb bon criteri, ja que, en ser
el testament un acte personalssim, el tutor no el pot atorgar per
ell, i en ser mortis causa, no pot perjudicar lincapacitat. Daltra
banda, la capacitat natural necessria dependr de la complexitat del testament i de la normalitat de les seves disposicions,
per la qual cosa no sempre es requerir una gran capacitat (s
el criteri que defensa FOLLIA i que comparteixo, enfront del que
va mantenir el TSJC en una nica Sentncia, la 30/2007, de 27
de setembre, que considera que per testar es requereix un major grau de conscincia que per atorgar altres negocis jurdics).
Tamb es pot considerar la intervenci dels facultatius com un
requisit formal, similar al de la intervenci dels testimonis quan
aquesta s legalment requerida, per, al meu parer, com he dit, el
que justifica la qualificaci de la Registradora s que es troba en
lmbit dels requisits de capacitat legal i no de capacitat natural,
el judici de la qual s quedaria excls de la qualificaci registral.
EXTINCI DE PARELLA ESTABLE

El pacte sobre latribuci de lhabitatge familiar ha de
ser objecte daprovaci judicial, si hi ha un fill com
menor
CAUSA
Encara que latribuci shagi qualificat pels atorgants
com a transmissi, es tracta, per la seva causa, duna
dissoluci de comunitat
Resoluci JUS/2941/2015, de 26 de novembre (DOGC de 28 de desembre de 2015)
RESUM: Satorga el 2013 una escriptura dextinci de parella
estable posterior al cessament de la convivncia, a la qual sincorpora un conveni que cont un acord sobre el pla de parentalitat
amb relaci a una filla comuna menor dedat, en qu es conv
la guarda conjunta, i un altre relatiu als bns comuns, pel qual
un dels progenitors transmet a laltre per deu mil euros la seva
meitat indivisa de lhabitatge (se suposa que el que era domicili habitual familiar). Presentada lescriptura en el Registre de
la Propietat, el Registrador de la Propietat suspn la inscripci
per diversos motius que podem agrupar en dos: 1) per tractar-se
duna transmissi onerosa, shauria datorgar la corresponent escriptura de compravenda i acreditar-se el pagament de limpost
sobre la plusvlua o la declaraci o comunicaci corresponent;
2) els efectes de lextinci de la convivncia, si hi ha fills comuns,
necessiten aprovaci judicial. La recurrent allega: 1) que, en realitat, es tracta duna dissoluci de comunitat que porta causa de
LA NOTARIA |
| 3/2015
la ruptura de la convivncia de la parella estable, de manera que

no sha dacreditar el pagament de la plusvlua; 2) que, a lefecte
daquesta dissoluci, s irrellevant que hi hagi pactes sobre el
cessament de la convivncia, aix com lexistncia duna filla menor dedat o a qui satribueix ls de lhabitatge familiar.
La DGDEJ desestima el recurs pel segon defecte, per no pel
primer. Considera que, malgrat el nomen iuris amb el qual els interessats han designat lacte datribuci de la meitat indivisa a un
dells (transmissi), en realitat, ens trobem davant duna dissoluci de comunitat sobre una finca indivisible, amb compensaci
del valor, a lempara de lart. 552-11.6 CCCat. Entn que el factor
determinant s el context en qu sintegra el negoci jurdic, que
s el dun conveni regulador dels efectes de lextinci de la parella estable: Les persones que atorguen el document notarial sn
conscients que la causa de tots els pactes que seleven a pblics s
lextinci de la parella estable, i no la mera dissoluci de condomini
o transmissi de la propietat a canvi de preu pactat en escriptura
separada. Per aix, no podem considerar aquesta operaci com a
allada de les altres contingudes en el conveni, sin que estan ntimament lligades entre si per una nica causa, lextinci de la parella estable (FD 3.3).
Daqu ve que lacte realitzat no est subjecte a limpost sobre
lincrement de valor dels terrenys de naturalesa urbana, ja que,
segons lart. 104 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, RDLeg 2/2004, de 5 de mar, no hi estan subjectes les adjudicacions
com a conseqncia de la liquidaci de rgims matrimonials i, si
es parteix del principi general de la protecci de la famlia, sense
discriminaci entre relacions familiars derivades del matrimoni
o de la convivncia estable en parella (art. 231-1 CCCat), i de la
necessitat de laprovaci judicial del conveni dextinci de parella, com en aquesta resoluci es mant, tamb segons el que
veurem, no hi ha cap impediment per equiparar les dues situacions a lefecte de la no-subjecci a lexpressat impost. A ms, no
sha qestionat que la finca no sigui indivisible ni que la quantitat
abonada per ladjudicatria a laltre comuner superi el valor de la
seva adjudicaci a la comunitat. No hi ha, doncs, cap indici que la
dissoluci de la comunitat tingui naturalesa translativa, sin que
dels documents aportats resulta que s merament especificativa,
cosa que tamb justifica la no-subjecci a lIIVT, dacord amb el
criteri de la STSJC 443/2013, de 18 dabril, Sala Contenciosa Administrativa, i de la consulta vinculant a la Direcci General de
Tributs de 28 de juliol de 2008 (FD 3.5).
Quant al defecte relatiu a la necessitat o no daprovaci judicial del conveni pel que fa a la dissoluci de comunitat sobre
lhabitatge familiar, la DG estima que s que s exigible. En primer
lloc, entn que hi ha una equiparaci legal entre el conveni regulador de la ruptura matrimonial i el dextinci de parella estable,
sobre la base del principi general del Dret Civil catal que la famlia gaudeix de protecci jurdica sense discriminaci (art. 231-1
CCCat). Aix implica que els fills menors mereixen una protecci
similar en ambds supsits. Malgrat que de lart. 234-6.2 resulta,
en relaci amb els acords posteriors al cessament de la convivncia estable de parella, que la proposta de conveni no sha de
sotmetre a laprovaci judicial, la veritat s que lart. 234-6.3 disposa que sapliquen a aquests acords els arts. 233-3 i 233-5 i lart.
233-3.1 estableix que els pactes adoptats en conveni regulador
han de ser aprovats per autoritat judicial, llevat dels punts que
no estiguin dacord amb linters dels fills menors. A ms, lart.
LA NOTARIA |
| 3/2015
234-7 diu que sapliquen a la parella estable les mateixes disposicions sobre guarda dels fills i relacions personals que el Codi
estableix per al cas de ruptura matrimonial, i lart. 234-8 regula
latribuci o distribuci de ls de lhabitatge familiar, i disposa
que lacord assolit per les parts ha de ser aprovat per autoritat
judicial, la qual cosa es correspon amb lart. 233-20, que regula
aquesta matria en situacions de crisi matrimonial. Conclou la DG
que de tots els preceptes esmentats, es dedueix que el legislador ha
volgut equiparar la causa dels pactes de ruptura matrimonial amb
la dels pactes dextinci de parella estable, i que, en ambds casos,
el criteri orientador que regeix els pactes s linters dels fills menors
dedat (FD 1.3).
Establert aquest parallelisme, la DG entra a examinar si el
pacte concret la inscripci del qual es pretn, latribuci de la
propietat de la totalitat de lhabitatge familiar a un dels progenitors, pot perjudicar linters del menor, que s la qesti que
addueix la recurrent, que pretn la seva irrellevncia. Per a la DG,
no s una qesti irrellevant, com resulta de lart. 234-8.2, que
pressuposa la necessitat de laprovaci judicial de lacord relatiu a
latribuci o distribuci de ls de lhabitatge familiar i que permet
al Jutge atribuir-ho al membre de la parella que tingui ms necessitat, si la guarda dels fills s compartida com succeeix en aquest
cas o distribuda entre els membres de la parella. Per tant, latribuci de lhabitatge familiar a un dels membres de la parella ultrapassa les facultats de lliure disposici patrimonial i est subjecta a
laprovaci judicial que estableix lexpressat precepte 234-8.2 (FD
2.1). A ms, la qesti relativa a latribuci de lhabitatge familiar
sha de posar en relaci amb els altres pactes del conveni, ja que
el Jutge nha de fer una valoraci global.
COMENTARI: Poc he dafegir a una resoluci que em sembla
impecable. s indubtable la importncia que la protecci dels
fills menors mereix en cas de ruptura de la convivncia familiar, amb independncia de si els progenitors estan casats o no
entre si; lincomprensible s que el CCCat no ho disposi aix de
forma clara. En el cas que ens ocupa, el fet que no satribueixi ls
de lhabitatge familiar a un dels progenitors a qui sencomana
la guarda del menor pot resultar perjudicial per a aquest, per la
qual cosa sha dexigir laprovaci judicial del conveni perqu la
dissoluci de condomini pugui tenir plens efectes i inscriures en
el Registre de la Propietat.
Pel que fa a la qualificaci de lesmentat negoci jurdic com
a dissoluci de comunitat o compravenda, est clar que forma
part integrant dun negoci jurdic ms ampli, el de lextinci de
la parella estable, de manera que participa de la causa daquest.
El qui escriu aquestes lnies reconeix que, durant molt temps, ha
pensat que la teoria de la causa no tenia cap aplicaci prctica
(de fet, hi ha legislacions civils, com lalemanya i la navarresa,
que en prescindeixen totalment). No obstant aix, tal com es
pot veure en el cas present, la causa pot ser determinant per a
la qualificaci de la naturalesa dun negoci jurdic, i serveix, en el
cas present, per distingir una compravenda duna dissoluci de
comunitat; en altres casos, sha utilitzat per qualificar un negoci
jurdic com a oners o gratut, en funci de la manifestaci o no
de lanimus donandi (per exemple, en un excs dadjudicaci),
amb conseqncies fiscals importants, segons es qualifiqui duna
manera o laltra, o per desvirtuar negocis simulats, com la donaci dissimulada sota la forma de compravenda o la compravenda
amb pacte comissori.
149
Vida Corporativ
Loposici ha tingut lloc per primer

cop en els darrers quinze anys al
Collegi de Notaris de Catalunya
Finalitza loposici a Notari, que ha

tingut lloc a Catalunya
El dissabte 6 de febrer va finalitzar el quart i ltim exercici de loposici per obtenir
el ttol de Notari, oposici que ha tingut lloc per primer cop en els darrers quinze anys
al Collegi de Notaris de Catalunya. Un total de 831 opositors de tot Espanya van iniciar
les proves el darrer 20 dabril, per optar a ocupar alguna de les 100 places 90 places i
10 ms reservades per a persones amb discapacitat convocades en aquesta oposici.
El primer exercici el van superar un total de 207 opositors (24,90%), per 131 no aprovats (15,76%), 249 retirats (29,96%) i 244 no presentats (29,36%). Els aprovats van optar
al segon exercici, que va comptar amb 118 aprovats (57%), 50 no aprovats (24,15%), 36
retirats (17,39%), 1 excls i 2 no presentats. Finalment, 90 opositors han superat el tercer
i quart exercici, i ocuparan les seves places a notaries de tot Espanya en el proper concurs
que es convoqui, la data del qual encara est per determinar. Han quedat vacants les 10
places reservades a persones amb discapacitat, ja que cap dels aspirants ha superat les
proves eliminatries.
Aix doncs, els nous notaris hauran desperar uns mesos a prendre possessi de la
seva primera destinaci. Abans realitzaran un curs prctic que tindr lloc properament
al Collegi de Notaris de Catalunya.
LOPOSICI, EN XIFRES
Percentatge dxit. Han aprovat 90 dun total de 831 opositors, fet que suposa que gaireb
un 11% ha superat loposici. La majoria es presenta en ms duna ocasi.
Sexe. Dels aprovats, un 54,50% sn dones, per un 45,50% dhomes. Dels 831 inscrits a
loposici, el 61% eren dones i el 39% eren homes.
Notes. Les notes ms altes han estat: 7,45 sobre 10 (primer exercici), 7,50 sobre 10 (segon
exercici), 18,50 sobre 20 (tercer exercici).
Anys destudi. La mitjana de temps que els notaris que van aprovar lltima oposici van
tardar a preparar i aprovar loposici va ser de 5 anys.
Hores destudi. Gaireb 9 de cada 10 (87,5 %) dels aprovats a lltima oposici van dedicar,
de mitjana, 50 hores setmanals a lestudi de loposici. Es calcula un mnim de 3.000 hores
destudi per tenir opcions de superar loposici.
Precedents familiars. En el 72% dels casos, els notaris aprovats a lltima oposici no comptaven amb cap precedent familiar directe al Notariat (ni pares, ni germans).
Acadmia Notarial de Catalunya. 10 dels aprovats han preparat loposici a lAcadmia
dOpositors de Catalunya, que t la seva seu al Collegi de Notaris de Catalunya i no t cap
cost per a lopositor.
150
LA NOTARIA |
| 3/2015
Curiositats. Entre els opositors aprovats, hi ha una parella de germanes bessones, que han
preparat loposici a lAcadmia Notarial de Catalunya. A aquesta oposici shi presentaven un total de 19 parelles de germans.
ELS TRIBUNALS
Es calcula un mnim de 3.000 hores

destudi per tenir opcions a superar
loposici
Loposici, una de les ms rpides dels ltims anys, ha comptat amb dos tribunals,
encarregats davaluar els aspirants. Cada un dells ha estat presidit per un Notari i constitut per sis vocals, entre els quals, dos notaris, un Registrador de la Propietat, un Advocat
de lEstat, un Professor universitari de Dret Civil i un Magistrat.
El Tribunal nm. 1 lha presidit Josep M. Valls Xufr, Notari de Barcelona, i han format part daquest Jos Vicente Galdn Garrido, Notari dEsplugues de Llobregat; Adauca
Aparicio Sanz, Registradora de la Propietat de Badalona; Cristina Ozores Jack, Advocada
de lEstat a Barcelona; Josep Santdiumenge Farr, Professor titular de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra; Maria Eugnia Alegret Burgus, Magistrada del Tribunal Superior
de Justcia de Catalunya, i Luis Tadeo Baciero Ruiz, Notari de Manresa, el qual ha actuat
com a Secretari daquest Tribunal.
Per primer cop, loposici sha pogut

seguir minut a minut a travs del
compte de Twitter del Collegi de
Notaris de Catalunya
El Tribunal nm. 2 lha presidit Jos Vicente Torres Montero, Notari de Barcelona, i han
format part daquest Jos Manuel Snchez Tapia, Notari de Torell; Isabel Gonzlez Garca,
Registradora de la Propietat de Calafell; Jorge Snchez Vicente, Advocat de lEstat a Barcelona; Mara Esperanza Ginebra Molins, Professora titular de Dret Civil de la Universitat de Barcelona; Antonio Recio Crdova, Magistrat de lAudincia Provincial de Barcelona, i Elisabeth
Garca Cueto, Notria de Barcelona, la qual ha actuat com a Secretria daquest Tribunal.
LOPOSICI, MINUT A MINUT A TWITTER

Per primer cop, loposici sha pogut seguir minut a minut a travs del compte de
Twitter del Collegi de Notaris de Catalua, @colnotaris, i sha informat en temps real
del moment en qu cada opositor iniciava la prova, dels retirats o que abandonaven,
com tamb dels resultats al final de la jornada. La informaci tamb sha pogut seguir
mitjanant el web del Collegi, www.notarisdecatalunya.org, a travs de la secci Les
oposicions al minut.
La nova promoci de notaris, al sopar de galla
LA NOTARIA |
| 3/2015
151
Vida corporativa
La protecci de les persones vulnerables, a debat a lAcadmia Notarial Europea
El darrer 20 de novembre, lAcadmia Notarial Europea, amb seu des del
2013 al Collegi de Notaris de Catalunya,
va organitzar la Jornada Protecci de les
persones vulnerables, un acte acadmic
presidit per Carlos Lesmes, President
del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. El van acompanyar Joan Carles Oll, Deg del Collegi
de Notaris de Catalunya; Daniel-Sdar
Senghor, President de la Uni Internacional del Notariat (UINL) i mxim representant del Notariat mundial, i Pierre
Becqu, President de la Comissi dAfers
Europeus de la UINL.
Desquerra a dreta: Daniel-Sdar Senghor, President de la Uni Internacional del Notariat (UINL); Joan
Carles Oll, Deg del Collegi de Notaris de Catalunya; Carlos Lesmes, President del Tribunal Suprem i del
Consell General del Poder Judicial; Pierre Becqu, President de la Comissi dAfers Europeus de la UINL, i
Jos Alberto Marn, Vicedeg del Collegi de Notaris de Catalunya
En el transcurs de lacte, Joan Carles

Oll va destacar, davant del centenar de
notaris dEuropa assistents a la reuni,
que la protecci dels ciutadans s una
tasca fonamental per als notaris dEuropa
i del mn. El repte va prosseguir s
treballar junts per promoure canvis normatius a nivell europeu que garanteixin la protecci i la igualtat de drets.
Quant a la designaci, dos anys enrere, de Barcelona com a seu de la Comissi

dAfers Europeus de la UINL, va afirmar que la ciutat s un punt de referncia del Notariat
europeu i, per extensi, del mn jurdic, per avanar amb pas ferm a lexcellncia i en loferiment de les mximes garanties de seguretat jurdica i de protecci als ciutadans en aquest
mn globalitzat.
Carlos Lesmes: La Uni Internacional

del Notariat representa un clar
exemple de com la collaboraci s la
forma dassolir ms metes, davanar
ms i millor cap a la consecuci
dobjectius comuns i daconseguir,
amb la uni desforos en comptes de
amb la divisi, el desenvolupament
harmnic de la nostra societat
152
Joan Carles Oll tamb va assegurar que la Uni Europea ha comprs que el seu futur
es troba en lenfortiment de les relacions que estableixen entre els seus ciutadans. En referncia a la Jornada, va afirmar que la nostra funci social, la protecci al ciutad, pren
cada cop ms importncia, i encara ms a les persones vulnerables, ja que es tracta daquells
que necessiten especial protecci jurdica i social. Va finalitzar la seva intervenci recordant que des del Notariat, tenim la ferma voluntat de contribuir a lobjecte social daconseguir una Justcia ms gil i efica. La nostra aportaci s de gran ajuda per assolir aquest
objectiu, oferint sempre la mxima seguretat jurdica als ciutadans, que sn, en definitiva,
els mxims beneficiaris.
Carlos Lesmes, President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial,
va subratllar en la seva intervenci que, de la mateixa manera que el model econmic
modern i la seguretat jurdica sn inseparables, tamb ho sn la convivncia democrtica i el respecte a la llei. La garantia dobservana de la llei per part de tots, socupi
la posici que socupi, s un indicador de qualitat de la democrcia i del respecte a lEstat
de Dret [...], que s el que ha perms i permet el desenvolupament pacfic de les societats i,
per tant, linstrument de convivncia que tots, sense excepci, hem de respectar i protegir,
en benefici dels nostres conciutadans i de les generacions venidores, va afirmar Lesmes
durant la seva intervenci a la Jornada acadmica organitzada per la Comissi dAfers
Europeus de la UINL.
LA NOTARIA |
| 3/2015
El President del Poder Judicial va destacar el potencial que la funci notarial t en la

lluita contra les formes especialment greus de delinqncia internacional, com s el cas de
la criminalitat financera, que la majoria de vegades s la que nodreix de recursos els grups
organitzats, que es lucren del trfic de drogues, del trfic dssers humans o dactivitats com
el terrorisme. La complexitat de les amenaces a les quals ens enfrontem fa que sigui absolutament necessari un coneixement profund de les tcniques utilitzades per les xarxes criminals de carcter internacional, que, sens dubte, evolucionaran en el seu intent de burlar la
llei, per la qual cosa lEstat de Dret i tots els operadors jurdics han destar alerta i preparats
per donar una resposta efica, va afegir.
El President del Suprem i del Consell General del Poder Judicial va assenyalar, per
acabar, que la Uni Internacional del Notariat representa un clar exemple de com la collaboraci s la forma dassolir ms metes, davanar ms i millor cap a la consecuci dobjectius comuns i daconseguir, amb la uni desforos en comptes de amb la divisi, el desenvolupament harmnic de la nostra societat.
La Jornada va comptar amb les ponncies de Pedro Carrin, Notari de Reus i President
de la Comissi de Temes i Congressos de la UINL; Almudena Castro-Girona, Notria de
Castellbisbal i Directora de la Fundaci Aequitas del Consell General del Notariat; Jordi
Medallo, Doctor Forense i Director de lInstitut de Medicina Legal i Cincies Forenses de
Catalunya; Carlos Martnez de Aguirre, Catedrtic de Dret Civil de la Universitat de Saragossa, i Maria Eugnia Alegret, Magistrada del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya.
REUNI ANUAL DEL NOTARIAT EUROPEU

Lacte de lAcadmia Notarial Europea semmarca en la reuni anual del Notariat europeu a Barcelona, que s seu permanent de la Comissi dAfers Europeus de la UINL
des del maig de 2013.
Durant dos dies, un centenar de notaris provinents de 39 pasos dEuropa van assistir
a aquesta trobada, en la que ha estat la tercera reuni que la Comissi dAfers Europeus
celebra a Barcelona. Levoluci del Dret de Famlia, lactivitat notarial en relaci amb els
ciutadans estrangers, la collaboraci entre notaris europeus, lassegurana de responsabilitat civil i la certificaci, legalitzaci i autenticaci van ser els grans eixos de debat.
Representants de 39 pasos europeus van assistir a la reuni anual de la Comissi dAfers Europeus a Barcelona
LA NOTARIA |
| 3/2015
153
Vida corporativa
El Jurista Llus Puig i Ferriol rep el VII
Premi Puig Salellas
El darrer 2 de desembre, el Collegi
de Notaris de Catalunya va fer entrega del VII Premi Puig Salellas, que, en
aquesta ocasi, es va atorgar a Llus Puig
i Ferriol, Catedrtic de Dret Civil i Magistrat del Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya, avui jubilat. Es tracta del
mxim guard que atorga anualment
el Collegi per reconixer una persona o
instituci que, en lmbit de Catalunya,
hagi acreditat una destacada trajectria
destudi, investigaci, creaci, docncia
o aplicaci del Dret.
Llus Puig i Ferriol va rebre el VII Premi Puig Salellas
LExposici de Motius del premi va

fer menci al fet que el guard va recaure en Llus Puig i Ferriol en reconeixement a la seva llarga i brillant trajectria i,
molt en especial, per la seva extraordinria producci cientfica, que lha convertit
de manera unnimement reconeguda en
un dels ms eminents juristes catalans
contemporanis.
En un acte que va reunir prop dun
centenar de persones, entre les quals, nombroses autoritats el mn jurdic, Puig i Ferriol
va rebre el guard de mans de Jordi Cabr, Director General de Dret i Entitats Jurdiques de la Generalitat de Catalunya. Joan Carles Oll, Deg del Collegi de Notaris de
Catalunya, va destacar que s un fet molt remarcable que, en les dcades posteriors a la
Compilaci, les seves obres van ser el gran referent per al conjunt de la comunitat jurdica,
que roman com un llegat perenne dexcellncia jurdica.
En el transcurs de lacte, Encarna Roca, Magistrada del Tribunal Constitucional, va ser
lencarregada de glossar la figura de lhomenatjat, del qual va afirmar: s un savi, en el
sentit dhome prudent, ents, al qual tothom sescolta, un home digne. Aix mateix, va assegurar que s el mestre de tots els qui, en un moment determinat, ens vam dedicar al Dret
Civil catal als anys 60. De la seva biografia, en va destacar la seva trajectria cientfica
i personal, i va assegurar que el seu punt fort s la dedicaci i el mestratge en el Dret Civil
catal. Una dedicaci que ve de lluny, den de la tesi doctoral, sobre lhereu fiduciari,
una obra de referncia per als juristes. Roca tamb va destacar la seva notable producci
literria jurdica, aix com les seves intelligents aportacions en la seva tasca com a Magistrat del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, o com a Secretari del II Congrs Jurdic
Catal. Finalment, en va destacar el reconeixement fora de Catalunya, exemplificat en el
llibre dhomenatge que, el 2006, amb motiu de la seva jubilaci, van redactar catedrtics
de tot Espanya. Va finalitzar la laudatio assegurant que Llus Puig i Ferriol s un home savi
i mestre de tots.
Per la seva banda, Llus Puig i Ferriol va recordar que, quan estudiava el Dret Civil
catal, era un Dret especial que, com molts daltres, estava destinat a desaparixer en un
futur ms o menys incert. Va reconixer la importncia del Congrs Nacional de Dret
Civil de Saragossa del 1946, moment en el qual es van projectar les compilacions de
cada territori i fruit del qual es va constituir a Catalunya la comissi que lany 1955
publicaria les seves conclusions, lAvantprojecte de Compilaci de Dret Civil Especial
de Catalunya, que va comptar amb una destacada aportaci del Notariat, amb Ramon
154
LA NOTARIA |
| 3/2015
Maria Roca Sastre el millor Jurista catal del segle XX i un dels millors juristes espanyols daquell segle, Ramon Faus i Esteve, Jos Mara de Porcioles i Llus Figa i Faura. La
Compilaci va ser fonamental en el desenvolupament i la consolidaci del nostre Dret.
Tamb va voler destacar la gran contribuci a lestudi i la difusi del Dret Civil catal
de la Ctedra Duran i Bas, creada per Francisco Fernndez de Villavicencio. Va mostrar
la seva satisfacci pel fet dhaver tingut loportunitat de participar en una etapa dindubtable transcendncia en el desenvolupament del nostre Dret Civil; un Dret Civil que,
va afirmar, ha experimentat un creixement considerable, i que ha superat fins i tot les
expectatives generades en el II Congrs Jurdic Catal. Finalment, va assegurar que els
rgans legislatius catalans han comptat sempre amb la collaboraci de lAcadmia de
Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, els collegis professionals i la Universitat, a lhora
de redactar i promoure la normativa destinada a reflectir els projectes compilats, i va
concloure que els fets esdevinguts en els darrers seixanta anys han fet possible levoluci
i la consolidaci del nostre Dret Civil, de manera que puguem contemplar el futur amb
esperana i optimisme.
Joan Carles Oll va destacar el perfil del premiat, el qual ha destacat en la docncia, la
judicatura i la investigaci, i va esmentar diversos dels seus estudis, de gran profunditat i
rigor jurdic. Entre aquests, va remarcar, pel fet de ser un referent, els seus manuals Fundamentos de Derecho Civil de Catalua, escrits juntament amb Encarna Roca. Tamb va
subratllar el paper de la Compilaci com a obra de gran valor i dextraordinria qualitat
jurdica, fonamental per facilitar la tasca codificadora posterior que ha assentat les bases del
Dret catal modern. Finalment, va afirmar que Llus Puig i Ferriol ha estat un dels grans
introductors del Dret Civil catal a la Universitat, i va tancar la seva intervenci afirmant
que per la seva extraordinria trajectria, constitueix un referent indiscutible del nostre Dret
i mestre reconegut de tots els juristes catalans.
Finalment, Jordi Cabr, Director General de Dret i Entitats Jurdiques de la Generalitat
de Catalunya, va afirmar del premiat que s un bon hereu fiduciari, ents com aquell que
hereta un dret, una tradici, una realitat existent, i que transmet als altres els seus coneixements, la seva feina i la seva obra. Aix mateix, va recordar que lorigen del Dret Civil
catal es remunta a lpoca medieval, i que els primers partits poltics de lera moderna
ja en van reivindicar la recuperaci. Ara va afirmar aquest Dret s plenament vigent
i es pot desenvolupar amb llibertat, modernitat i creativitat, i va esmentar a tall dexemple la prxima culminaci del nou Codi Civil catal, que conclour amb el Llibre VI. Per
finalitzar, va afirmar: Donem fe que la nostra histria, el nostre Dret Civil, la nostra tasca
collectiva o els nostres costums sn certs. I que Llus Puig i Ferriol s un gran hereu fiduciari
del nostre Dret Civil i del nostre esperit com a poble.
A les sis edicions anteriors, els premis van recaure en: tots els que van ser consellers
de Justcia de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la seva contribuci al
procs dactualitzaci del Dret Civil catal (I edici); Juan Vallet de Goytisolo (II edici);
Jos Juan Pint Ruiz (III edici); Encarna Roca (IV edici); Robert Folla (V edici), i Ferran
Badosa (VI edici).
Llus Puig i Ferriol (Begur, 1932) s doctor en Dret i ha estat Catedrtic de Dret Civil
a la Universitat Autnoma de Barcelona on actualment s Professor emrit i Deg
de la seva Facultat de Dret. s acadmic de nmero de lAcadmia de Jurisprudncia i
Legislaci de Catalunya. Va ser Secretari General del II Congrs Jurdic Catal. Tamb ha
estat Magistrat del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, Vocal de la Comissi Jurdica Assessora de la Generalitat i Director del seminari de la Ctedra Duran i Bas de Dret
Civil catal. Aix mateix, ha estat Magistrat del Tribunal Superior de la Mitra del Principat
dAndorra, President del Tribunal Superior de Justcia del mateix pas i Director del centre
de Barcelona de lInstitut dEstudis Andorrans, entre altres crrecs. s autor duna mplia
bibliografia, com ara dEl heredero fiduciario o El albaceazgo, i coautor de Fonaments
del Dret Civil de Catalunya i Institucions del Dret Civil de Catalunya, entre altres obres.
Ha rebut destacats guardons, com el Premi Justcia de Catalunya (2003) i la Creu de Sant
Jordi (2005).
LA NOTARIA |
| 3/2015
155
Vida corporativa
Joan Carles Oll, Deg del Collegi de
Notaris de Catalunya, rep la Medalla
dHonor de la Generalitat pels serveis
a la Justcia
El darrer 21 de desembre, Joan Carles
Oll, Deg del Collegi de Notaris de Catalunya i Director de la Comissi de Codificaci de Catalunya, va rebre la Medalla
dHonor pels serveis excepcionals a la
Justcia que atorga anualment la Generalitat de Catalunya. El lliurament daquests
guardons, que va tenir lloc al Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada,
va ser a crrec del Conseller de Justcia,
Germ Gord.
El Deg del Collegi ha estat mereixedor de la Medalla dHonor en reconeixement i agrament a la seva contribuci
rellevant a la pervivncia i desenvolupament del Dret catal i, especialment, del
nostre Dret Civil, i tamb pel conjunt de
la seva valuosa trajectria en lmbit jurdic, com a Notari i membre dinstitucions
prestigioses. Aix mateix, la Resoluci
JUS/1735/2015, de 17 de juliol, que recull
la decisi del Govern de la Generalitat, fa
constar tamb que el Notariat gaudeix
dun prestigi social i un arrelament remarJoan Carles Oll va rebre la Medalla dHonor de mans del Conseller de Justcia, Germ Gord, acompanyat
per Miguel ngel Gimeno, President del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, i Jos Mara Romero
cables, que shan fet palesos de manera
de Tejada, Fiscal Superior de Catalunya
especial a Catalunya, on la societat civil t
un gran dinamisme i vitalitat. El Notariat
ha contribut de manera decisiva a la conservaci i levoluci autnoma del Dret Privat. A ms a ms, tamb fa constar que s un
Jurista de reconegut prestigi en el mn jurdic, que ha realitzat importants aportacions a la
tasca codificadora del Dret Civil catal, mitjanant la seva collaboraci en la Comissi de
Codificaci, primer, com a President de Secci i, actualment, com a Director.
Els notaris tenim una forta vocaci

de servei pblic, per garantir que els
actes i negocis jurdics dels particulars
i les empreses satorguin amb plena
confiana i seguretat jurdica, amb
rigor i duna manera gil, efica i
propera
156
Nascut a Ulldecona, es va llicenciar en Dret i en Filologia Hispnica per la Universitat

de Barcelona i exerceix de Notari des del 1985. s Deg del Collegi de Notaris de Catalunya, Director de la Comissi de Codificaci de Catalunya, Vicepresident de lAssociaci Intercollegial de Collegis Professionals de Catalunya, President de la Fundaci dels
Notaris de Catalunya i ha estat President del Grup de Treball de lmbit Jurdic de la
Generalitat, entre altres crrecs.
Un cop lliurats els guardons, Joan Carles Oll va pronunciar un discurs dagrament
en nom de tots els premiats, en qu va destacar per sobre de qualsevol cas concret, lesfor i la molt valuosa tasca de milers i milers de professionals de la Justcia a Catalunya. En
lmbit ms personal, el Deg del Collegi de Notaris va destacar que els notaris tenim
una forta vocaci de servei pblic, per garantir que els actes i negocis jurdics dels particulars
i les empreses satorguin amb plena confiana i seguretat jurdica, amb rigor i duna manera
gil, efica i propera. Tamb va voler destacar el comproms en lelaboraci del Dret
Civil catal, que s una obra collectiva, duna simbiosi quasi perfecta de la societat civil i
els poders pblics catalans.
LA NOTARIA |
| 3/2015
En el mateix acte, tamb van ser guardonats Francesc Xavier Ten, Jutge titular del
Jutjat de Pau de Calella i Vocal de lObservatori Catal de la Justcia; Maria Antnia Amig
de Palau, Secretria de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya,
crrec que ha exercit fins aquest any, i Remedios Bona i Puigvert, Magistrada del Jutjat
de Vigilncia Penitenciria nm. 4, amb seu a Barcelona.
Quant a les mencions honorfiques en matria de Justcia, el Govern de la Generalitat
va distingir lAssociaci de Dones Juristes i lAssociaci Llibertat, Democrcia i Justcia
(Associaci Drets).
Aquestes distincions van nixer lany 2003, amb el Decret 77/2003, de 18 de mar,
pel qual es regulen les distincions en matria de Justcia a Catalunya, amb la voluntat de
fomentar i reconixer les iniciatives, les actuacions, els estudis i les propostes que contribueixen a aconseguir a Catalunya una Justcia efica, gil i eficient, capa dadaptar-se
a les innovacions i les necessitats de lentorn social que lenvolten.
Jornades sobre la reforma de les

lleis Hipotecria i del Cadastre
Immobiliari
El 3 i 4 de novembre, van tenir lloc al
Collegi les Jornades sobre la reforma de
la Llei 13/2015, de 24 de juny, de reforma
hipotecria i del Cadastre immobiliari,
organitzades conjuntament amb la Fundaci Roca Sastre i coordinades per Jos
Antonio Garca Vila, Notari de Sabadell, i
Carlos Vilagrasa Alcaide, Professor titular
de Dret Civil de la Universitat de Barcelona i Patr de la Fundaci Roca Sastre.
En el transcurs de la primera jornada,
inaugurada per Jos Alberto Marn, Vicedeg del Collegi, i Carmen de Albert RocaSastre, Presidenta Executiva de la Fundaci Roca Sastre, hi van intervenir Carlos
Lasarte lvarez, Catedrtic de Dret Civil
de la UNED, el qual va exposar la qesti
de la Immatriculaci, drets inscrivibles i
dinmica de les inscripcions: el tracte successiu, i Antonio Longo Martnez, Notari
de Barcelona, que va exposar La representaci grfica georeferenciada i SupLa Jornada va ser organitzada conjuntament amb la Fundaci Roca Sastre
sits daccs de la base grfica de la finca:
documentaci, requisits dincorporaci,
procediment i efectes. A la segona jornada hi van participar Vctor Esquirol Jimnez, Notari dEl Masnou, exposant La descripci
de la finca: coordinaci entre Registre de la Propietat, Cadastre Immobiliari i realitat fsica,
i Jos Antonio Garca Vila, Notari de Sabadell, que va explicar els Efectes de la inscripci.
Valor efectiu de la inscripci en la nova legislaci hipotecria. Les conseqncies jurdiques
derivades de larticle 207 de la Llei Hipotecria. El Deg del Collegi, Joan Carles Oll, i
Carmen Burgos-Bosch Mora, Presidenta dHonor de la Fundaci Roca Sastre, van ser els
encarregats de cloure unes Jornades a les quals hi van assistir ms dun centenar de notaris,
advocats i professionals del Dret.
LA NOTARIA |
| 3/2015
157
Vida corporativa
Jornades sobre les principals
reformes del Dret Mercantil
El 10 i 11 de novembre, el Collegi
va organitzar unes Jornades sobre les
principals reformes del Dret Mercantil.
En el transcurs dels dos dies, magistrats,
catedrtics i advocats van presentar diverses ponncies que van permetre als
assistents conixer i aprofundir en les
novetats que incorpora el Dret Mercantil.
A la primera jornada, Luis Rodrguez Vega, Magistrat titular del Jutjat Mercantil
nm. 4 de Barcelona, va exposar El dret
de separaci del soci per modificaci de
lobjecte social, en qu va repassar els
antecedents, el rgim i els supsits legals, entre daltres. Daniel Vzquez Albert,
Professor titular de Dret Mercantil de la
Universitat de Barcelona, va parlar dAdministradors de fet i administrador ocult:
novetats legislatives i jurisprudencials,
fent un reps a la reforma de 2014 i els
seus antecedents; el concepte i requisits
de ladministrador de fet, i la responsabilitat societria versus la concursal.
Per la seva banda, Jos M. Fernndez
Seijo, Magistrat titular del Jutjat Mercantil
nm. 3 de Barcelona, es va centrar en la
Venda dunitats productives en el procs
concursal, en qu va exposar les novetats legislatives incorporades al Reial Decret 11/2014, de 5 de setembre, i la Llei 9/2015,
de 26 de maig, i va repassar la Llei 22/2013 i tota la legislaci referent al Dret Concursal.
Experts juristes van aprofundir en les darreres novetats en lmbit mercantil. A la imatge, el Magistrat
titular del Jutjat Mercantil nm. 3 de Barcelona, Jos M. Fernndez Seijo, i ngel Serrano, coordinador
de les Jornades
A la segona jornada, Andrs Recalde Castells, Catedrtic de Dret Mercantil de la Universitat Autnoma de Madrid, va exposar Competncies de la junta general en matria
de gesti: actes de disposici sobre actius i activitats essencials, en qu va fer un reps a
les noves competncies de la junta, als objectius de la reforma en matria de junta general, al rgim legal desprs de la reforma i a supsits de fet. Per la seva banda, Jos Ramn
Morales, Advocat de Garrigues, va parlar de La retribuci dels administradors desprs
de la reforma de la llei en matria de govern corporatiu, ponncia en qu va exposar
una visi general de la reforma sobre retribucions, va parlar dels administradors com a
tals i dels consellers amb funcions executives desprs de la reforma, com tamb de les
particularitats en societats cotitzades. Finalment, Joaquim Castaer Codina, Professor de
Dret Mercantil de la Universitat Pompeu Fabra, es va centrar en els Problemes jurdics
de la nova Llei catalana de Cooperatives, la Llei 12/2015, de 9 de juliol, tot explicant els
aspectes generals, la constituci i els registres de cooperatives, el rgim social, els rgans
socials i la dotaci i destinaci del fons de reserva obligatori.
158
LA NOTARIA |
| 3/2015
Normes per a la publicaci de treballs a LA NOTARIA
1.
CORRESPONDNCIA. Els originals es remetran, en qualsevol cas, a: lanotaria@catalunya.notariado.

org
La primer pgina ha dincloure necessriament el ttol, el nom complet de lautor, les dades de
contacte, una direcci de correu electrnic i, lliurement, altres circumstncies identificadores en un
mxim de tres mitges lnia (alineades al marge dret).
2.
3.
REMISSI i FORMAT. Cal enviar loriginal per correu electrnic i necessriament en format Word (de
forma excepcional i prvia autoritzaci, caldr enviar-lo en format convertible).
EXTENSI DELS TREBALLS: Els treballs han de ser originals, sense que shagin publicat amb anterioritat
ni en paper ni en qualsevol altre format. Lacceptaci sentendr revocada automticament si
es publiquen en lnterim, excepte de forma excepcional i prvia autoritzaci, en idiomes que
no siguin els de treball de la revista o en formats no habituals.
Els articles doctrinals han de tenir una extensi dunes 30 cares de foli (inclosos les notes, les
conclusions, la bibliografia i els annexos), en Times New Roman 12, espai senzill i amb notes a peu
de pgina en Times New Roman 10.
Els articles prctics no han de superar les 10/15 cares de foli.
Els comentaris de sentncies o resolucions, unes 5 cares de foli, sempre amb divisi en els
corresponents epgrafs i subepgrafs.
4.
ACCEPTACI. La redacci de la revista acusar recepci, mitjanant correu electrnic, dels treballs
que li arribin i els passar a informe confidencial. El resultat dels informes es comunicar als
interessats (en el termini de temps ms breu possible, dacord amb les normes habituals) i
noms podr ser un dels segents:
Lacceptaci del treball i el nmero en qu es publicar.
Lacceptaci sempre que sadapti lextensi o la presentaci del treball.
La no acceptaci del treball.
5.
6.
PUBLICACI. Sindicar el nmero de la revista on es publicaran els treballs acceptats, llevat

que, per circumstncies excepcionals, shagi de posposar. En aquest cas, es comunicar amb
lantelaci suficient.
NORMES DEDICI. Cal remetre necessriament els articles doctrinals en catal o castell (lautor ha
dacceptar la traducci a luna o altra llengua, ats el carcter bilinge de ledici de La Notaria;
en el cas daltres llenges, ser necessria una autoritzaci). A ms, els articles han de tenir
un apartat bibliogrfic, que no ser necessari en els articles prctics o en els comentaris de
sentncies o resolucions.
No pot utilitzar-se negreta (excepte en el epgrafs o subepgrafs) ni subratllat en cap cas.
Notes a peu de pgina. Les notes shan de numerar mitjanant carcters arbics, en format
superndex i ordre ascendent.
Cites. Les cites estan subjectes a les regles habituals, segons es tracti dun llibre, un article
de revista, un article en una obra collectiva, Internet o revistes electrniques. Cal indicar els
cognoms en majscules i no s necessari el nom tret que pugui haver-hi confusi. Els possibles
canvis o comentaris de la cites literals shan dindicar entre claudtors.
Tota lactualitat
del Collegi
a un sol
click
Pots consultar la revista La Notaria,

altres publicacions i tota lactualitat a
www.notarisdecatalunya.org
I tamb pots accedir a lArxiu Histric
de Protocols de Barcelona, conixer la
Fundaci dels Notaris de Catalunya,
informar-te sobre lAcadmia dOpositors
de Catalunya
Tot aix i molt ms. Aix de fcil,

aix de cmode, aix de rpid.

La Notaría 2015, Vol. 3 en Catalán

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Notaría 2015, Vol. 3 en Catalán

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Nmero 3 | 2015

Revista del Collegi de Notaris de Catalunya

Nova Jornada de lAcadmia

El principi general del Dret catal

Potenciar la funci i el Collegi a tots els nivells

Ernesto Tarragn Albella

Lactuaci notarial amb relaci

El procs de formaci del sensum i la seva manifestaci

Juan Bols Alfonso

Informe sobre el monitori extrajudicial

Inajornable regulaci de lexecuci

Nova sessi de la Comissi dAfers Europeus a Barcelona

Ernesto Tarragn Albella

Amb la normalitat de qui arriba a casa,

des, es posa de relleu la importncia de

Nova sessi de la Comissi dAfers Europeus

la Uni. Als notaris europeus presents a

co Delgado de Miguel o Rafael GmezFerrer, sempre en la nostra memria, i de

experimental en curs sen va informar en

Lactivitat internacional s molt

Estar pendents de la realitat nota

Si el Notari s, per essncia, un

Altres estudis en curs es refereixen als

La collaboraci entre notaris.

Lacte ms important de la reuni va

Nova sessi de la Comissi dAfers Europeus a Barcelona

ticipaci en el debat dels mateixos delegats de la CAE i del pblic en general.

de Notaris de Catalunya i, en nom de tots

Homenatge a lExcm. Sr. Jos Flix Belloch Julbe

Juan Bols Alfonso

Honorable Conseller dInterior de la

primer moment, vaig dubtar, perqu em

sempre per a limpuls i el desenvolupament de la instituci notarial.

Homenatge a lExcm. Sr. Jos Flix Belloch Julbe

els durs anys en els quals vam tenir la

Sem brinda loportunitat de satisfer

De tendncia democristiana liberal,

En efecte, tots els que vam acceptar

Jos Flix ha estat, sens dubte, un

El seu pare, Jos Mara Belloch Puig,

Es va afiliar al partit Uni Democrtica

La famlia Julbe t una tradici

General del Poder Judicial; Ministre de

LAsociacin Foro Notarial entenia,

JOS FLIX BELLOCH I LA VI

Per comprendre laportaci de Jos

EL PRIMER PERODE: 1994-1999

LAsociacin Foro Notarial fou constituda el 19 de febrer de 1994.

Respecte daquest ltim, el 1997, Jos

Homenatge a lExcm. Sr. Jos Flix Belloch Julbe

ra a lextensi amb la qual va ser concebuda en la primera Llei Hipotecria.

EL PERODE DE LA VICEPRESIDNCIA DEL CONSELL GENERAL DEL

La incorporaci de Jos Flix al Consell General del Notariat li va donar una

Al frum o simpsium de Barcelona,

El Consell no va rebre cap explicaci

lectius es van tensar encara ms, i

Homenatge a lExcm. Sr. Jos Flix Belloch Julbe

Lencrrec es va concloure a primers

i que el Govern recolzs ladap

logies i els sistemes de comunicaci

El Reial Decret 1505/2003, de 18 de

La signatura de convenis per a

Entre les primeres, destacaven,