PERQUÈ L'ENTONIS AMB COMPASSIU AMOR

Que no sigui, però, la cançó de l'odi,

nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil·la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat.

Aquests versos d’Espriu, ens parlen del propi poema, és a dir, si mirem la
primera frase diu "que no sigui la cançó de l’odi nascuda de la humiliació".
Quan parla de “la cançó” es refereix al poema que està escrivint.
Seguidament ens parla dels seus dits, que li despengen de les paraules, és a
dir, amb els dits està escrivint unes paraules (el poema) que més tard
llegirà la gent. A continuació, passa de parlar del poema, a parlar d’ell
mateix, dient-nos que s’oblida de les hores i que la por de morir fa una
mirada a la porta del hostal, on quedava la remor de les aigües. Diu que el
criden al repòs del profund desert, però que el seu nom es salva.

[XXX]

Diversos són els homes i diverses les parles,

i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda

parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,

des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."

Aquest és un poema de la temàtica de Catalunya i el seu destí, exactament

parla de Catalunya com un amor que uneix a un munt d’homes, encara que
siguin diferents. Presenta un registre líric o elegíac, ja que expressa un
sentiment per la seva terra i motiu d’unió de molts homes.
Presenta tres estrofes irregulars, la primera de dos versos, la segona de 4
versos i la tercera amb 5 versos.