PALAU DE CARLES V (Granada)

Títol: palau de Carles V

Arquitecte: Pedro Machuca
Cronologia: 1527-1568
Estil: renaixentista
Materials: marbre i pedra
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Mides: 63 m x 17 m
Localització: Alhambra (Granada)

El palau és quadrat, amb una façana principal de 63 metres d’amplada per 17

metres d’altura. Destaca el seu pati circular en el centre, únic en el seu estil i
l’obra més destacada del Renaixement a Espanya. Només estan decorades les
façanes sud i oest en la seva totalitat. La nord i l’est, sols en part, a causa que
l’edifici s’uneix a l’Alhambra.

Història
El palau de Carles V a Granada és una construcció renaixentista situada en el turó
de l’Alhambra. Des de 1958, és la seu del Museu de Belles Arts de Granada.

El va manar construir el rei Carles I (emperador del Sacre Imperi Romà Germànic
amb el nom de Carles V) a partir del seu casament amb Isabel de Portugal,
celebrada a Sevilla, el 1526. Després de les noces, la parella va viure alguns mesos
a l’Alhambra, quedant-ne profundament impressionats, i deixaren encarregada la
construcció d’un nou palau, en consonància amb el seu rang d’emperadors, amb la
intenció d’establir la seva residència a l’Alhambra granadina. El projecte fou
assignat a Pedro Machuca, figura extraordinària que la Història no ha estat capaç
d’explicar amb exactitud. En una Espanya on l’estil imperant era el plateresc, i que
no s’havia desferrat, encara, totalmente del gòtic, Machuca construí un palau que
es correspon estilísticament amb un Renaixement tardà, únic exemplar en tot el
país.

Descripció i característiques

La planta del palau la conforma un quadrat de 63 metres de costat amb un pati

circular inscrit en el seu interior. Aquesta disposició de jugar amb les formes
geomètriques més perfectes (el quadrat i el cercle) no tenia precedents i situà la
construcció en el que es considera l’avantguarda artística del moment. L’edifici
consta de dos nivells: el pis de sota, és d’ordre toscà completament encoixinat, i en
les pilastres del qual s’inserten grans anelles de bronze decorades. El pis superior
és d’ordre jònic i les seves pilastres alternades amb obertures allindades
proveïdes de frontó. Les dues façanes principals ostenten sengles portades de
pedra de Sierra Elvira. El pati circular també mostra dos pisos. L’inferior està
presidit per una columnata dòrica de pedra pudinga amb un entaulament molt
canònic, format per tríglifs i mètopes amb motius de garlandes i bucranis. El pis
superior el forma una columnata jònica, més lleugera, amb entaulament llis.
Aquesta estructura general del pati mostra un clar coneixement de l’arquitectura
imperial romana, i s’enquadraria en el més pur Renaixement si no fos per la seva
disposició corba, que provoca en l’espectador un cert desconcert quan s’introdueix
per les seves façanes principals, i supedita els espais interiors i escalinates a la
idea original. Més endavant, Miquel Àngel i Palladio construiran edificis amb
solucions anàlogues, sota el nom de Manierisme.
Sigmificació

L’edifici s’implantà en el cor de l’Alhambra musulmana, en un extrem del Patio

de los Arrayanes i per a la seva su construcció varen haver d’esbucar un
pavelló oposat a la torre de Comares. Aquest fet, que ha estat objecte de
crítica i polèmica, s’ha d’entendre en el context de la seva època: aquest
palau no significà tant la destrucció de part de l’Alhambra com la garantia de
supervivència de la resta. En uns temps en què el més habitual era la
destrucció total de palaus i esglésies dels pobles sotmesos, la sensibilitat
dels reis cristians davant bellesa inqüestionable de l’Alhambra supusà la
necessitat de gaudir-la des de dintre i, per tant, de conservar-la.