Arnau Tarragona Serra

Book Review
PRAT, J. 1997. El estigma del extrao. Un ensayo antropolgico sobre las sectas
religiosas. Barcelona: Ariel.
Abans de comenar a analitzar detalladament els continguts daquest llibre, s
interessant fer una reflexi sobre que sn les sectes exactament. Les sectes podrien
considerar-se religions minoritries dins dun sistema que lluita per tenir una realitat o
religi ben unificada i les sectes serien els outsiders, els que es queden fora daquest
sistema (o b volen quedar-shi) i sofreixen, per tant, un tipus de discriminaci. Ja per
comenar, el terme secta t un significat molt negatiu tant en castell com en catal,
per, com veurem en aquest llibre, el punt de vista mpliament acceptat per la societat
shauria de matitzar.
El tema que aborda el llibre de 224 pgines del catedrtic Joan Prat ser no noms la
simple definici de qu sn les sectes, si no la realitat que han viscut i que viuen. Els
seus pros i contres. Ells i els altres. Qui els vol i que els rebutja. s un llibre molt ben
estructurat amb captols que parlen exclusivament del tema que els pertoca. Al ser un
assaig, hi han diverses referncies a daltres autors i el que sintenta, en aquest llibre, s
justament recopilar informaci, tot i que tamb hi podriem veure un cert objectiu
desmitificador per part de lautor. Hi trobarem definicions i explicacions del concepte
de secta i el context on es troba als dos primers captols, els enemics de les sectes al
captol 3, com estudiar-les al captol 4, com aconsegueixen adeptes al captol 5, un
interessant estudi de camp directe amb els Hare-Krishna i per ltim unes conclusions on
reflexiona de tot lassaig que ha fet durant el llibre. Cal afegir, tamb, que lestil en el
que est escrit el llibre el fa bastant fcil de llegir i sallunya dun manual fet
exclusivament per a professionals del gremi.
s digne desment el fet de que Joan Prat fa una crtica morda contra la societat
occidental durant bsicament tot el llibre al veure latac que aquest fa contra les sectes.
Tampoc cal confondres, per. La idea de Prat no s defensar-les, sin entendre-les, i
posar en manifest molts atacs injustificats. Per posar un exemple, resulta curis que la
societat espanyola pugui criticar sempre les minories que han aparegut quan fins i tot el
cristianisme catlic havia sigut una minoria en temps de lImperi Rom a la Pennsula

Ibrica, un cristianisme que al cap duns segles va atacar als ctars de la mateixa manera
o fins i tot de manera ms brutal amb laparici de la Inqusici. La idea de Prat s
demostrar que les opinions sobre les sectes associant-les amb el mal no tenen
fonaments lgics i intenta donar durant tot el llibre un caire proper a les sectes, de
comprensi i respecte, aix que les analitza duna forma objectiva, intentant eliminar el
contingut negatiu de la paraula secta i les imatges preconcebudes imposades per la
societat on vivim.
Unes sectes que, com veurem al llibre, sacostumen a culpar des de la societat per
tamb des de les institucions majoritries, com per exemple lEstat o lEsglsia. s
sorprenent com a la societat sembla agradar-li la idea de tenir enemics, aquells qui no
volen acceptar al 100% les normes de lhegemonia. Culpar a les sectes inclou tamb
somniar amb la seva desaparici per aix eliminar el problema i arribar a una societat
ms utpica. Al llarg del llibre per veiem que aquesta idea de culpar a les sectes no s
pas nova; durant tota la histria a lEstat li ha fet por que alg el poss en dubte i les
sectes sn un estorb per a aquesta hegemonia. Des dels punts atacants, es parla molt de
rentat de cervell per part de la secta, una de les seves caracterstiques ms temudes.
No obstant, en cap moment es parla mai dalguns rentats de cervell que lEsglsia ha fet
al llarg de la histria o fins i tot avui en dia amb segons qui.
s interessant tamb veure el punt de vista dels que formen part de la secta, el punt de
vista interior. Pel que veiem en aquest llibre, el sectari es pot afegir al moviment al tenir
crisis existencials i buscar un punt de soport per a donar sentit a la seva vida i sentir-se
ms protegit. All que s desconegut espanta i la desesperaci ajuda a buscar respostes,
encara que a molta gent no li cal arribar a aquest punt. La simple crrega existencial
afecta de maneres diferents a persones, aix tamb com ho fa el context del que sha
viscut al llarg de la vida. La secta, o el moviment conegut com a secta, per altra banda,
com a organisme que organitza, li interessa aconseguir adeptes i tamb controlar-los, per
assegurar-se el poder dins del seu propi moviment i tamb la seva supervivncia.
El treball de camp dins dels Hare-Krishna ens aporta la visi ms propera i demostrable
del que sanomena secta. No obstant, no s un treball de camp molt llarg, com abans
feien els antroplegs vivint durant llargues temporades amb les tribus que volien
investigar, si no que s bsicament un enfocament resumit de la realitat daquell
moviment en qesti. Personalment, crec que com a estudiant, el captol que parla sobre
els Hare-Krishna ens aporta coses a nivell acadmic, com a investigadors, aix tamb
com a nivell anecdtic, ja que com el llibre diu a grans trets, les sectes no sn ben

acceptades per la societat i qualsevol documental que es pugui fer, sallunyar sempre
de lobjetivisme, sobretot si el fa una cadena de televisi. El llibre tamb planteja al
lector el dubte de si realment shauria de considerar malament el que fa un convers a la
secta, quan realment no existeix una manera objectiva de jutjar-lo si ho fem sempre des
de la normalitat en la que la majoria de nosaltres vivim. Si el jutgem des dall que s
socialment acceptable per la majoria, ens trobarem amb limitacions que ens impediran
veure la secta o al convers de manera imparcial.
Daltra banda, aquest llibre mereix portar la paraula assaig al seu ttol. El llibre, com
ja sha dit a la introducci, fa mltiples referncies a diversos autors de la matria,
intentant fer un estat de la qesti el ms mpli i til possible perque el lector es faci
una idea aproximada i crtica. Al final del llibre, veiem que parla principalment de
Victor Turner, tot i que hem vist autors que lhan influit bastant durant el llibre, com
Douglas, Stark, Lofland, Gramsci... En resum, fa una bona recopilaci de lstatus quo
on es troba el tema del que es parlar i sobretot dels estudis anteriors que shavien fet
per arribar a una major comprensi sobre les sectes i la seva realitat i aix aconseguir
lobjectiu que ell es proposa i que tant critica: desmitificar el concepte de secta i
comprendrel millor.
Personalment, aquest llibre de Joan Prat mha semblat molt entretingut i til. s senzill,
relativament curt, simple i sense massa tecnicismes. A part, lexemple dels HareKrishna s bastant actual i ens permet veure una cara de la realitat que jo desconeixia.
Un llibre que parla sobre el context present i passat, i que ens mostra que les coses
sempre han seguit un patr similar. Ara b, amb el fenmen dInternet que sha
desenvolupat en els ltims deu o quinze anys, opino que la realitat de les sectes ha
canviat moltssim, al ser Internet una via de difusi difcilment censurable i on tothom
s annim, on tothom pot ser perfectament ning, i on una persona pot ser duna secta
sense haver de sortir massa de casa.