ELS ESTATS LMIT DE LES ESTRUCTURES

ACCIONS
Podem classificar les accions sobre les estructures segons la seva variaci en el temps:
-

Permanents (G): pes propi de lestructura, pes daltres elements constructius de ledifici.
Variables (Q): vent, neu, sobrecrrega ds.
Accidentals (A): sisme, impacte de vehicles

ESTATS LMIT
Tota estructura sha de dissenyar de manera que no es superin els ESTATS LMIT:
-

ESTATS LMIT LTIMS (E.L.U.): trencament o inestabilitat de lestructura o algunes de les seves parts.
ESTATS LMIT DE SERVEI (E.L.S.): deformaci, vibraci o fissuraci excessives de lestructura o dalgunes de les seves
parts.

En el clcul destructures actual saplica el mtode dels Estats Lmit, en qu es separen les incerteses associades a les
caracterstiques reals dels materials, de les incerteses relatives a les accions sobre lestructura, qualitat de lexecuci, fiabilitat del
model de clcul, etc.
Daquesta manera, es treballa amb 2 tipus de coeficients al mateix temps:
-

Coeficients de seguretat (de majoraci, multipliquen) de les accions.

Coeficients de seguretat (de minoraci, divideixen) de la resistncia dels materials.

Tot aix est desenvolupat amb detall al Codi Tcnic de lEdificaci (CTE-DB-SE) i en altres normatives.

SITUACIONS DE PROJECTE
La normativa estableix les segents situacions de projecte:
-

Situacions persistents: condicions ds normal de lestructura.

Situacions transitries: les que es produeixen durant la construcci o reparaci de lestructura.
Situacions extraordinries: condicions causades per accions accidentals (sisme, explosi, impacte, incendi)

COEFICIENTS DE SEGURETAT PER ALS MATERIALS

Els coeficients de seguretat per a la resistncia dels materials sn indicats per la normativa corresponent al clcul de cada material.
Per a clculs dE.L.U. els coeficients sn 1. Amb ells es minoren (divideixen) les resistncies caracterstiques dels materials,
obtenint-se les seves resistncies de clcul.
Per a clculs dE.L.S. els coeficients es prenen = 1.

COEFICIENTS DE SEGURETAT PER A LES ACCIONS

La normativa estableix uns coeficients de majoraci (multipliquen) de les accions caracterstiques, tal com es resumeix tot seguit.
Clculs d E.L.U.:

Clculs d E.L.S.:

A banda dels coeficents de majoraci de les accions, la normativa tamb estableix uns coeficients de simultanetat per a tenir en
compte la probabilitat docurrncia de vries accions variables dorigen diferent al mateix temps:

COMBINACI DACCIONS EN E.L.U.

En situaci persistent o transitria, es combinen les accions de la manera segent:

(La normativa tamb dna la combinaci daccions en situaci extraordinria).

COMBINACI DACCIONS EN E.L.S.

Per a les comprovacions en E.L.S., la normativa estableix 3 combinacions diferents:

Combinaci poc probable o caracterstica:

Combinaci freqent:

Combinaci quasi-permanent:

Laplicaci duna o altra combinaci, depn de la comprovaci dE.L.S. que es vulgui fer.

COMPROVACIONS DE.L.S.
Fletxa delements horitzontals
-

Aparincia de lobra:
o Lmit de fletxa: L/300
o Combinaci que saplica: quasi-permanent

Confort dels usuaris:

o Lmit de fletxa: L/350
o Combinaci que saplica: poc probable o caracterstica

Integritat delements constructius:

o Lmit de fletxa: L/500 a L/300
o Combinaci que saplica: poc probable o caracterstica

Desplaaments laterals. Vibracions

La normativa tamb estableix limitacions a la deformaci horitzontal de lestructura (especialment important en edificis alts):

Igualment fixa valors lmit de les freqncies prpies de vibraci per elements horitzontals. Aix s especialment rellevant en
gimnassos, sales de festa o ball, etc.

ACCIONS SOBRE LES ESTRUCTURES

A lestat espanyol el clcul daccions sobre les estructures es fa segons el document normatiu CTE-DB-SE-AE. El CTE-DB-SEAE saplica noms a edificis. Per elements singulars, cal consultar normativa ms completa (Eurocdigo 1).
Totes les dades daccions sobre les estructures estan donades en valor caracterstic, que s el principal valor representatiu duna
acci.

ACCIONS PERMANENTS
Sn el pes propi dels elements estructurals i daltres elements constructius no estructurals (paviments, fusteria, parets...). Tamb
sinclou lempenta del terreny contra murs de contenci.

La normativa indica els pesos especfics (kN/m3) dels materials constructius. P.ex.:
Formig armat: 25
Vidre: 25
Acer: 78,5

Obra de ma masss: 18
Obra de ma perforat: 15
Obra de ma buit: 12

Obra de pedra: 24 a 30
Fusta: 5 a 8

Tamb es donen pesos per unitat de superfcie delements constructius usuals:

Per tenir en compte la repercussi del pes de les parets interiors lleugeres (envans, en castell tabiques), es pot usar una crrega
superficial uniforme equivalent aplicada sobre el forjat que les suporta (aprox. 1 kN/m2).
9

SOBRECRREGA DS
s el pes de les persones, mobiliari, material emmagatzemat... en condicions
normals ds de ledifici.

www.idh-design.co.uk/blog/what-is-live-load

10

VENT
El clcul de lacci del vent sobre els edificis s complex. El CTE-DB-SE-AE tracta els casos ms simples, que es presenten
resumidament a continuaci.

Acci general del vent

11

Coeficient dexposici
Aquest coeficient depn de les turbulncies originades per la topografia de lentorn, i de lalada del punt considerat (alada respecte
al terreny). Per alades no superiors a 30 m, es pot usar la segent taula:

Coeficients elics en edificis de pisos

12

Si la coberta s plana, lacci sobre ella s generalment de succi: per tant actua del costat de la seguretat i a efectes de clcul es
pot menystenir (en edificis de pisos, habitualment la coberta s un forjat molt ms pesat que la succi del vent).

Coeficients elics en edificis difans

En el cas dedificis difans, duna sola planta, com s el cas dhangars, naus industrials, etc. el tractament que en fa la norma s
ms complicat:

13

14

Lannex D-3 del CTE-DB-SE-AE dna els valors dels coeficients elics per a la pressi exterior per a les cobertes i paraments
verticals (parets) per a diverses geometries: parets verticals, cobertes planes, inclinades, en dent de serra, etc.
A mode dexemple:

15

16

NEU

ACCIONS TRMIQUES
El CTE-DB-SE-AE permet no haver de considerar les accions trmiques sobre lestructura si es disposen junts de dilataci a
distncies no majors de 40 m. En cas contrari, caldria fer un clcul considerant les variacions de temperatura sobre lestructura.

17

ACCIONS ACCIDENTALS
Dacord a CTE-DB-SE-AE:

18