FITOB - Llibre Complet FITOB 2016 DARP Red

SRIE MANUALS TCNICS
Curs de nivell bsic de manipulador i

aplicador de productes fitosanitaris
INNOVACI
al sector agroalimentari
Curs de nivell bsic de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris
Curs de nivell bsic

de manipulador i aplicador
de productes fitosanitaris
Copyright daquesta edici: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca i

Alimentaci.
Primera edici: Abril 2015
Disseny grfic i maquetaci: Equip de producci de materials del Servei de Formaci Agrria
Impressi:
Diposit legal:
ISBN:
Est prohibida la reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, sense la prvia
autoritzaci de leditor.
CRDITS
La idea original i el disseny daquest curs, per impartir-lo a distncia, s el del grup de Formaci a Distncia
(FAD) del Servei de Formaci Agrria del Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci (DARP).
Direcci tcnica
Xavier Subirs Serra
Servei de Sanitat Vegetal (DARP)
Autoria dels continguts
Una part important del curs ha estat el resultat duna adaptaci i actualitzaci dels continguts dels manuals del
curs de nivell bsic i qualificat de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris editats pel DARP a lany
2008 i 2009 respectivament. En canvi, els temes 7, 8, i 9 i una part del tema 10 sn originals. En aquesta feina
dadaptaci i autoria han participat:
Marisa Bonmat Guidonet. Servei de Prevenci de Riscos Laborals (DARP)
Alba Fillat Morata. Centre de Mecanitzaci Agrria (DARP)
Ariadna Gin Blasco. Departament dEnginyeria Agroalimentria i Biotecnologia (Universitat Politcnica de
Catalunya)
Jess M. Martn Ganado. Servei de Formaci Agrria (DARP)
Xavier Subirs Serra.Servei de Sanitat Vegetal (DARP)
Edici i maquetaci
ITACA, Innovative Training Academy SAS
Coordinaci
Jess M. Martn Ganado. Servei de Formaci Agrria (DARP)
Suport
Gabriel Esquius Fuentes. Servei de Formaci Agrria (DARP)
Revisi
Montse Bellet Reig. Servei de Formaci Agrria (DARP)
Les fotografies i altres imatges han estat aportades per:
Manel Hernndez, Alba Fillat, Ariadna Gin, Ferran Camp, Jess M. Martn, Gabriel Esquius, Marisa Bonmat,
Pilar Berenguer, Joana Calaf, Rafael Campillo, Vctor Sarto, Joan Reyes, Francesc Solanelles, Felip Grcia, ngel
Bustos, Ramon Tor, Rafael Campillo, Escola Agrria Mas Bov, Escola Agrria de Vallfogona de Balaguer,
Servei de Sanitat Vegetal (DARP), Centre de Mecanitzaci Agrria (DARP), Departament dEmpresa i Ocupaci,
Projecte Toops- Life, Universitat de Castilla-La Mancha, Junta de Andalusia, Sigfito, AEPLA, Hardi, Ministerio del
Interior (Direccin general de la Guardia Civil), Departament dEnsenyament (www.edu365.cat), Catleg Micron,
Catleg Albuz i Catleg DG Teejet.
NDEX GENERAL
MDUL 1 : ENEMICS DELS CULTIUS I MTODES DE CONTROL

TEMA 1: Plagues, malalties i males herbes
TEMA 2: Mtodes de control de plagues, malalties i males herbes
7
25
MDUL 2: TRACTAMENTS, MTODES I EQUIPS DAPLICACI

TEMA 3: Tractaments i mtodes daplicaci de productes
fitosanitaris
TEMA 4 : Equips daplicaci: descripci i funcionament
43
67
TEMA 5: Neteja, manteniment i inspecci peridica dels equips

daplicaci de productes fitosanitaris
87
MDUL 3: PRODUCTES FITOSANITARIS

TEMA 6: Productes fitosanitaris: classificaci, descripci,
etiquetatge i fitxes de seguretat
TEMA 7: Productes fitosanitaris illegals: identificaci i riscos
101
139
MDUL 4: RISCOS I MESURES DE PREVENCI EN LAPLICACI I

MANIPULACI DE PRODUCTES FITOSANITARIS PER AL MEDI
AMBIENT
TEMA 8: s de productes fitosanitaris i medi ambient: riscos i
bones prctiques
157
MDUL 5: RISCOS I MESURES DE PREVENCI EN LAPLICACI I

MANIPULACI DE PRODUCTES FITOSANITARIS PER A LES PERSONES
TEMA 9: Relaci treball-salut: normativa sobre prevenci
de riscos laborals
181
TEMA 10: Perillositat dels productes fitosanitaris per a la salut

de les persones
TEMA 11: Mesures per reduir els riscos sobre la salut
207
235
TEMA 12: Transport, emmagatzematge, manipulaci dels

productes fitosanitaris
257
SOLUCIONS A LES AUTOAVALUACIONS
275
GLOSSARI
301
ANNEX: DISPOSICIONS LEGALS
307
ANNEX: OBLIGACIONS PRINCIPALS DE LES PERSONES

RELACIONADES AMB LAPLICACI I MANIPULACI DE
PRODUCTES FITOSANITARIS
RECURSOS
315
323
Bibliografia
325
Webgrafia
326
MDUL 1: Enemics dels cultius i mtodes de control
OBJECTIUS
INTRODUCCI 10
1. PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES
11
2. AGENTS CAUSANTS DE DANYS PARASITARIS
12
2.1. Parsits animals
12
2.1.1. Insectes
12
2.1.2. cars
14
2.1.3. Nematodes
14
2.1.4. Molluscs, miripodes i vertebrats
15
2.2. Parsits que causen malalties
16
2.2.1 Fongs
16
2.2.2. Bacteris
17
2.2.3. Fitoplasmes
17
2.2.4. Virus
18
3. LES ALTERACIONS NO PARASITRIES
19
4. LES MALES HERBES
20
RECORDA 21
AUTOAVALUACI 22
OBJECTIUS
Conixer les caracterstiques biolgiques dels agents externs que poden ocasionar
danys als cultius.
Distingir els agents causants dels danys a les plantes segons la seva naturalesa.
Identificar visualment els smptomes ms important provocats en les plantes pels
agents que originen els danys.
Identificar les males herbes que ataquen als conreus.
INTRODUCCI
La protecci dels cultius dels agents causants de plagues i malalties s una prctica necessria en el mn de lagricultura.
Lobjectiu fonamental daquest curs s facilitar els coneixements i criteris suficients per poder combatre adequadament els agents nocius dels vegetals i, especialment, conixer la
forma dutilitzar els productes fitosanitaris, sense posar en perill la vostra salut, la daltres
persones, i observant el mxim respecte pel medi ambient.
Abans de comenar amb el contingut especfic del curs, s bo que tinguis clar quins tipus
dagents externs poden ocasionar danys als cultius i, alhora, quines sn algunes de les
seves caracterstiques distintives, per tal de poder elegir el producte fitosanitari ms idoni
per a combatrels.
10
Servei de Formaci Agrria
1. PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES
Els cultius poden estar afectats per dos tipus de danys segons lorigen:
Parasitari: produts per organismes vius.
No parasitari de naturalesa fsica, mecnica o qumica: accidents meteorolgics, excs
o carncia de nutrients, contaminaci, falta de prctiques culturals o la seva realitzaci
incorrecta.
Els danys ocasionats tenen la denominaci de plaga quan estan causats per un grup
danimals que es menja part de la planta (fruits, fulles, tiges, etc.), i que ocasiona prdues
econmiques, danys esttics, etc.
En canvi, els danys ocasionats tenen la denominaci de malaltia quan es produeixen alteracions, tant en la morfologia com en la fisiologia de la planta, com a conseqncia de
qualsevol agent parasitari.
Els causants de les plagues sn els insectes, els cars, els nematodes, els molluscs,
els miripodes i alguns vertebrats.
Els causants de les malalties sn els fongs, els bacteris, els fitoplasmes i els virus.
Les males herbes sn altres agents externs que poden produir danys als cultius, tant de
tipus directe: reducci de la collita (viuen dels mateixos recursos que el cultiu), com danys
de tipus indirecte: disminuci de la qualitat, augment dels costos del cultiu, etc. En alguns
casos, tamb les males herbes sn portadores dagents transmissors de malalties.
11
2. AGENTS CAUSANTS DE DANYS PARASITARIS
Els agents que causen danys dorigen parasitari sn organismes vius.

Es classifiquen en:
Parsits animals o plagues: insectes, cars, nematodes, molluscs, miripodes i vertebrats.
Parsits que causen malalties: fongs, bacteris, fitoplasmes i virus.
2.1. PARSITS ANIMALS

2.1.1. Insectes
Els insectes sn animals invertebrats, del grup dels artrpodes, que es caracteritzen per
tenir un cos dividit en tres parts: cap, trax i abdomen. Al cap hi tenen un parell dantenes,
un parell dulls i laparell bucal, que pot ser: mastegador, xuclador, picador-xuclador o llepador.
Pug
(Myzus persicae).

Font: Joana Calaf.
12
Falses erugues del roser (Arge sp.).

Font: Pilar Berenguer.
A ms, presenten tres parells de potes en posici ventral. El seu grau de desenvolupament
i forma depn del tipus de locomoci (caminar, saltar, etc.).
En estat adult tenen dos parells dales; hi ha insectes, per, que noms en tenen un parell
o no en tenen cap, b per ser de carcter primitiu, b perqu les han perdudes per la mateixa evoluci.
El seu cos s tou i est recobert per una substncia dura, la quitina. El seu color tamb s
molt variat: del blanc al negre, passant pel groc, el vermell i el verd.
Hi ha mascles i femelles i el tipus de reproducci s sexual. Tot i que hi ha alguns casos de
partenognesi, generalment sn ovpars.
Els insectes sn els causants de la major part de les plagues. Tenen un gran poder de multiplicaci, una gran facilitat per a dispersar-se i sn molt verstils.
Alguns dels ms coneguts, i que sn causants de moltes plagues, sn els que podeu veure
en aquestes fotografies.
Els smptomes que provoquen en la planta sn molts variats:
Fulles menjades.
Fulles enrotllades.
Planta amb debilitament general.
Coll de la plntula menjat.
Tiges i fruits foradats.
Fruits deformats, etc.
Danys produts per una eruga

(Carpocapsa: Cydia pomonella).
Font: SSV.
Escarabat de la patata
(Leptinotarsa decemlineata).
Foto: Rafael Campillo.
Eruga (Paysandisia archon).

Foto: Vctor Sarto.
13
No tots els insectes sn perjudicials per a les plantes, sin que tamb nhi ha daltres que
sn beneficiosos, com ara els depredadors i parasitoides dorganismes plaga i els pollinitzadors, entre altres.
2.1.2. cars
Els cars sn animals invertebrats que pertanyen al grup
dels artrpodes i a la classe dels arcnids. El seu cos
est dividit en dues parts: cefalotrax i abdomen. No tenen ales ni antenes, i el nombre de potes que presenten
s variable: en estat larvari en tenen tres parells i en estat
adult, quatre.
El seu aparell bucal t unes pinces anomenades quelcers que tallen lepidermis de les fulles i xuclen la saba
de les plantes.
cars (Panonychus ulmi).

Font: SSV.
Els cars es reprodueixen per via sexual o per partenognesi.

Els smptomes que apareixen en els conreus afectats
per cars sn els segents:
Prdua de color i caiguda de les fulles.
Debilitament de la planta.
Prdua de la qualitat dels fruits.
Fulles doblegades, etc.
Badoc de lavellaner
(Phytoptus avellanae).
Font: SSV.
2.1.3. Nematodes
Els nematodes sn organismes vius molt petits que no podrs veure a simple vista. El seu
cos s allargat i ms o menys transparent. Solen viure en la terra i salimenten darrels o
tiges subterrnies.
Ocasionen deformacions a les arrels de les plantes, tot provocant una disminuci en el
creixement de la planta i, a vegades, tamb produeixen un color groc a les fulles.
14
Nematode (Meloidogyne spp.). Font: SSV.
Danys produts en arrel pel nematode

Meloidogyne. Font: SSV.
2.1.4. Molluscs, miripodes i vertebrats

Aquests tipus danimals poden, en algunes ocasions, provocar danys greus als cultius.
Els smptomes sn:
Fulles menjades.
Colls de plantes rosegats.
Tiges i fruits rosegats.
Entre els molluscs, destaquen els caragols i les bavoses. Entre els miripodes ms coneguts estan el
centpeus i el milpeus.
Tamb alguns vertebrats com ara les aus, els ratolins, les rates, els talps, i els senglars ocasionen
danys als cultius.
Caragols (Helix spp.) atacant una carxofera.

Font: SSV.
15
2.2. PARSITS QUE CAUSEN MALALTIES

2.2.1 Fongs
Els fongs sn organismes que tenen un cos
vegetatiu format per un conjunt de filaments
ramificats que sanomenen hifes. No realitzen la fotosntesi, per aix necessiten parasitar altres plantes, viure com a saprfits
(salimenten de matria orgnica morta) o en
simbiosi amb altres organismes.
Mldiu de la vinya (Plasmopara Vitcola). Font: SSV.
Podridura grisa (Botrytis cinerea).Font: SSV.
Odi (Sphaerotheca pannosa). Font: SSV.
La reproducci pot fer-se mitjanant espores, que sn produdes per hifes especialitzades.
Els fongs fitoparsits poden afectar qualsevol part de les plantes, produint:
Taques a les fulles i tiges.
Necrosi.
Podridures toves.
Defoliacions.
Marciment general de la planta.
Podridura del coll darrel i de les arrels.
16
Debilitament general de la planta per escanyament dels vasos conductors de saba.

Prdua de la capacitat fotosinttica de la planta, etc.
El desenvolupament dels fongs pot produir-se a linterior dels teixits de les plantes o al seu
exterior (sobre la fulla, la tija, etc.).
En el primer cas parlem de fongs endoparsits, com s el mldiu (que provoca taques groguenques a les fulles, que posteriorment sassequen).
Els fongs que es desenvolupen a lexterior dels teixits sn fongs ectoparsits. Un exemple
ns la cendrosa que pot afectar molts cultius, recobrint les fulles i zones afectades amb
un polsim blanquins.
2.2.2. Bacteris
Els bacteris sn microorganismes unicellulars que
es troben en qualsevol tipus de matria orgnica. No
tenen clorofilla i, per tant, tamb necessiten daltres
plantes per a viure.
Els bacteris no sn capaos de perforar lepidermis
de les plantes i, per tant, necessiten una via dentrada
(per exemple, una ferida o una obertura natural) per
penetrar en els teixits dels vegetals. s per aix, precisament, que noms podran causar danys si troben
aquesta via dentrada.
Foc bacteri (Erwinia amylovora). Font: SPV.
Els smptomes tpics de les bacteriosi, que sn les malalties produdes per bacteris, apareixen en forma de taques olioses, dinfeccions vasculars o de tumors, que sn conseqncia del desenvolupament desordenat dels teixits.
2.2.3. Fitoplasmes
Els fitoplasmes sn microorganismes semblants als bacteris, per sense paret cellular.
Ocasionen greus malalties a diverses espcies vegetals de les quals sn parsits intracel
lulars, localitzant-se, principalment en els tubs cribrosos de la saba elaborada, que constitueix un medi de cultiu per a la multiplicaci daquests parsits.
17
No existeixen tractaments efectius contra els fitoplasmes i necessiten dun vector per a
transmetres.
Flavescncia daurada sobre varietat

blanca de ram. Font: Joan Reyes (SSV).
Scaphoideus titanus (vector

de la flavescncia daurada).
Font: Joan Reyes (SSV).
Flavescncia daurada sobre varietat

negra de ram. Font: Joan Reyes (SSV).
2.2.4. Virus
Els virus sn organismes microscpics destructura molt senzilla que necessiten viure en
linterior de la planta per a multiplicar-se. Sn tamb parsits obligats.
Contra els virus no es pot aplicar un tractament qumic, ja que, per a multiplicar-se, modifiquen la producci normal de protenes en la planta, substituint-les per les que ells necessiten. El producte qumic tamb afectaria, doncs, les cllules de la planta infectada.
No poden penetrar per si mateixos en les plantes;
per tant, necessiten un agent que els hi porti (vectors). La transmissi pot ser per contacte, per insectes, per nematodes, per fongs, etc.
Els smptomes caracterstics de les virosis, que sn
les malalties produdes per virus, sn les deformacions en tots o en alguns dels rgans de la planta:
Caragolament de les fulles.
Color groc.
Nanisme.
Destrucci dels teixits (necrosi).
18
Sharka produda pel Plum pox virus (PPV).

Font: SSV.
3. LES ALTERACIONS NO PARASITRIES
Es consideren alteracions no parasitries aquelles afeccions que es presenten en els vegetals i en les que no interv un agent parasitari exterior viu. No sempre es fcil identificar
quina ha estat la causa del problema.
Podem classificar les alteracions no parasitries en les segents:
Accidents climtics: gelades, pedregades, temperatures extremes, vent...
Alteracions fisiolgiques: salinitat, sequera, excs daigua...
Carncies minerals: sn causades per deficincies de determinats elements nutritius;
les ms habituals sn les carncies de ferro, nitrogen, fsfor, potassi, magnesi, bor,
cal i mangans.
Danys mecnics: el pas de la maquinria, ls de tutors... poden causar fregaments o
trencaments de part dels vegetals.
Fitotoxicitats: causades per lefecte txic dun producte qumic sobre els vegetals;
acostumen a donar-se per una mala praxis en laplicaci dels productes fitosanitaris, ja
sigui per un excs de dosi, un moment daplicaci mal escollit o altres circumstncies.
Presseguers amb gel. Font: TV3.
19
4. LES MALES HERBES
Una mala herba s una planta que, en un lloc i moment determinat, interfereix amb els
interessos de lagricultor i que, a ms a ms, t una gran capacitat dadaptaci al sistema
de cultiu emprat.
Aquesta capacitat dadaptaci a les tcniques de cultiu que utilitza lagricultor s la principal caracterstica que tenen aquestes plantes; per aix se sincronitzen molt b amb el
cicles dels conreus, aprofitant lespai que aquests deixen lliures, aix com tamb els recursos de qu disposen.
Altres caracterstiques de les males herbes:
Elevada fertilitat, amb producci de gran nombre de llavors o propguls per a reproduir-se.
Gran capacitat de germinaci i de sobreviure en condicions adverses.
Gran habilitat per competir en la consecuci de recursos, com ara aigua, llum o nutrients.
Gran facilitat dacomodaci al medi, la qual cosa fa que sadaptin b a situacions
destrs.
Les males herbes les podem agrupar de la segent manera:
Plantes de fulla ampla: les dicotilednies (blets, malva, rosella, herbianes, corretjola,
trvol, pa i vi, etc.).
Plantes de fulla estreta: les monocotilednies (gramnies: margall, cugula, panissola,
cua de rata, canyota, canya, gram, gram daigua, etc.).
Altres plantes no incloses en els grups anteriors: jona, alls bords, cua de cavall, etc.
Plantes que parasiten altres plantes: cabell dngel o cuscuta, frare, vesc, etc.
Bromus catharticus (Blat de formiga, blat del

diable, civada de ratol).Font: Pilar Berenguer.
20
Blet (Amaranthus retroflexus). Font: Pilar Berenguer.
RECORDA
21
AUTOAVALUACI
Marca amb una X la casella correcta.

1. Tots els insectes tenen un aparell bucal mastegador:
Vertader.
Fals.
2. Els cars tenen un parell dales:
Vertader.
Fals.
3. Els danys a les plantes poden ser causats per:
Insectes i molluscs.
Plagues, malalties i causes no parasitries.
Animals invertebrats i vertebrats.
4. Els fitoplasmes i virus es poden tractar amb:
Fungicides.
Antibitics.
No hi ha tractament.
5. Els nematodes:
Sn vertebrats que acostumen a mesurar ms de 10 cm i tenen unes dents
molt esmolades.
Sn organismes molt petits que salimenten exclusivament de fulles.
Solen viure al terra alimentant-se de les parts subterrnies de les plantes.
6. Una carncia mineral est causada per:
Una deficincia nutritiva.
Un insecte.
Un nematode.
7. Els odis o cendroses sn:
Bacteris causants de malalties que afecten el coll de les plantes.
Fongs causants de malalties que afecten les parts aries de les plantes.
Organismes que provoquen malalties als feixos vasculars de les plantes.
22
8. Les gramnies sn plantes de:

Fulla ample.
Fulla estreta.
Fulla llarga.
9. Els talps, conills, ratolins i senglars:
Poden causar nombrosos danys als cultius i poden ser considerats com a
plagues.
Mai seran considerats com a plagues, ja que son mamfers i no insectes o
cars.
Noms els ratolins poden ser considerats plaga, ja que sn ms petits.
10. Els fongs endoparsits:
Sn aquells que es desenvolupen a lexterior dels teixits de les plantes.
Sn aquells que es desenvolupen tan a lexterior com a linterior dels teixits
de les plantes.
Sn aquells que es desenvolupen a linterior dels teixits de les plantes.
23
TEMA 2: Mtodes de control de plagues,

malalties i males herbes
OBJECTIUS
27
INTRODUCCI
28
1. EVOLUCI DELS MTODES DE LLUITA O CONTROL
29
1.1. Mtodes de lluita qumica
29
1.1.1. Lluita qumica sistemtica
29
1.1.2. Lluita qumica aconsellada
30
1.1.3. Lluita qumica dirigida
31
1.2. Mtode de lluita biolgica
32
1.3. Mtode de lluita integrada
33
1.4. Mtode de lluita ecolgica
35
1.5. Mtodes alternatius de lluita
36
1.5.1. Mtodes culturals
36
1.5.2. Mtodes biolgics
36
1.5.3. Mtodes gentics
37
1.5.4. Mtodes biotcnics
37
1.5.5. Mtodes autocides
37
1.5.6. Mtodes legislatius
37
1.5.7. Mtodes predictius
38
RECORDA 39
AUTOAVALUACI 40
OBJECTIUS
Conixer els sistemes de control de plagues utilitzats al llarg dels anys i la seva evoluci.
Conixer les tcniques de control per a la protecci vegetal basades en el maneig dels
factors ambientals i dels enemics naturals.
27
INTRODUCCI
A hores dara, tot i que els mtodes de lluita

qumica sn els ms utilitzats en la protecci
dels vegetals, conv tenir present que una
excessiva i, a vegades, incorrecta aplicaci
dels productes utilitzats en aquests mtodes, constitueix una de les causes principals
de contaminaci del medi ambient i daparici de problemes de fitotoxicitat i de resistncia en els organismes fitopatgens.
Aix, juntament amb el seu alt cost i una demanda social cada vegada major de productes sans i naturals, ha propiciat el desenvolupament de noves tcniques basades en el
maneig de factors ambientals i en laprofitament dels enemics naturals (fauna auxiliar).
Tractament aeri. Font: G. Galimany.
28
En aquest tema tinformars daquests mtodes.
1. EVOLUCI DELS MTODES DE LLUITA O CONTROL
Segons els mitjans disponibles en cada poca, i amb lobjectiu dobtenir collites abundants
i de qualitat, el control de plagues i malalties dels cultius ha evolucionat al llarg del temps.
A continuaci, es descriuen els sistemes de control de plagues ms utilitzats i es veu com el
respecte pel medi ambient es comena a tenir en compte a mitjans dels anys 60. s en aquells
anys quan sorgeixen les primeres veus en contra de determinats productes fitosanitaris que
adverteixen que poden representar un risc per a la salut de les persones i per al medi ambient.
Aplicaci fitosanitria manual. Font: Francesc Camps.
Aplicaci fitosanitria automatitzada. Font: A. Bustos.
1.1. MTODES DE LLUITA QUMICA

1.1.1. Lluita qumica sistemtica
La lluita qumica sistemtica consisteix en
laplicaci de productes fitosanitaris seguint un calendari fix establert amb anterioritat; s a dir, sestableix una poltica de
tractaments sistemtics (no sempre justificats) i amb productes poc selectius.
Aquests mtodes es van utilitzar des de
lany 1940 fins a les dcades 60 i 70, quan
van comenar a crear-se les Estacions
dAvisos Fitosanitaris.
Aplicaci de productes fitosanitaris en conreus baixos,

amb polvoritzador de barres. Font: ECA Vallfogona
de Balaguer.
29
Avantatges
Mant les plantacions lliures de problemes.
La seva aplicaci s fcil per a lagricultor.
Inconvenients
Aparici posterior de resistncies de les plagues i malalties als productes.
Eliminaci dels enemics naturals de determinats insectes i cars, els quals shan convertit, posteriorment, en plagues difcils de controlar.
Increment dels costos de producci (augment dels tractaments).
Increment dels residus de productes fitosanitaris.
Major possibilitat de contaminaci.
Alt risc per a laplicador.
1.1.2. Lluita qumica aconsellada
Com a conseqncia dels efectes negatius que ocasionava la lluita qumica indiscriminada, i amb lobjectiu de racionalitzar el nombre de tractaments, es cre, lany 1963, la primera Estaci dAvisos Agrcola dEspanya a Lleida. Posteriorment, a lany 1973, es crearen
Estacions dAvisos a nivell provincial.
Actualment, Catalunya disposa de set Estacions dAvisos:
Vilafranca del Peneds: Vinya i fruiters.
Tarragona: Avellaner, vinya, fruiters, olivera i hortcoles.
Tortosa: Hortcoles, arrs i ctrics.
Mra la Nova: Fruiters, ametllers i olivera.
Lleida: Fruiters, cereals i alfals.
La Tallada dEmpord: Fruiters.
Castell dEmpries: Vinya, olivera i cereals.
Cadascuna t un contestador telefnic automtic que informa puntualment.
Mapa destacions davisos a Catalunya.

Font: RuralCat.
30
A ms, tamb es disposa de tres Subestacions:

Alella: Vinya.
Pla de Bages: Vinya.
Calonge: Vinya.
Tant la realitzaci dun tractament com lelecci del moment daplicaci ms adient es decideix a partir de les recomanacions, a nivell de zona, dels tcnics especialistes daquestes estacions, basades en el control i el seguiment rigors de les plagues, en levoluci
fenolgica de les plantes i en les dades meteorolgiques.
Avantatges
Reducci del nombre de tractaments.
Utilitzaci dels productes ms adequats a cada moment.
Reducci de la contaminaci ambiental.
Inconvenients
Les recomanacions es realitzen a nivell de zones bastant extenses i no sempre resulten eficaces en totes les explotacions.
Continuen apareixent resistncies.
1.1.3. Lluita qumica dirigida
La lluita qumica dirigida consisteix a determinar la necessitat
real dintervenci, el moment adequat i el producte fitosanitari
ms efectiu. Sintrodueix el concepte de llindar de tolerncia.
Lactuaci de lagricultor es recolza en els consells dels tcnics especialistes. Es creen, a Catalunya, les Agrupacions
de Defensa Vegetal o ADV, i les ATRIAS (Agrupaciones de
Tratamiento Integrado en Agricultura), a la resta de lEstat
espanyol.
Avantatges
s de productes fitosanitaris ms selectius per als agents
nocius i, per tant, de menor impacte sobre altres organismes.
Control de la distribuci amb

paper hidrosensible. Font: CMA.
31
Utilitzaci de productes fitosanitaris amb menor impacte ecolgic i de baixa toxicitat

per a laplicador.
Reducci del nombre de tractaments.
Reducci del cost econmic.
Assessorament de tcnics a nivell de parcella.
Inconvenients
Major temps de dedicaci per part de lagricultor i del tcnic especialista.
Dificultat destablir llindars de tolerncia adequats a cada situaci.
1.2. MTODE DE LLUITA BIOLGICA

LOrganitzaci Internacional per a la Lluita Biolgica (OILB) defineix el control biolgic com
La utilitzaci dorganismes vius o dels seus productes, per impedir o reduir les prdues
o els danys ocasionats pels organismes nocius.
Control biolgic amb artrpodes:
Aquest mtode es basa en ls dinsectes o cars
que salimentin o parasitin organismes plaga, s a
dir, en ls dels que sanomenen enemics naturals.
Es pot fer mitjanant la conservaci i promoci
dels enemics naturals presents en lhabitat o mitjanant la introducci denemics naturals procedents de la cria en captivitat.
En el cas de la introducci denemics naturals hi
ha dues estratgies possibles a seguir:
Marieta (Decemlineata septempunctata)

depredadora de pugons. Font: SSV.
Inoculativa: es fa una alliberaci denemics naturals perqu es reprodueixin en el camp

i els seus descendents controlin la plaga.
Inundativa: els enemics naturals sapliquen de forma massiva per controlar la plaga de
forma immediata, com un producte fitosanitari.
32
Control biolgic amb microorganismes:

El control biolgic mitjanant microorganismes es basa en ls de preparats a
base de microorganismes entomopatgens (fongs, virus, nematodes i bacteris),
que sapliquen de forma molt similar als
productes fitosanitaris dorigen qumic, i
sn capaos de produir malalties en els
organismes plaga a qui van destinats i eliminar-los.
Avantatges
Bioinsecticida-acaricida a base del bacteri Streptomyces.

Font: DARP.
Redueix la toxicitat i els residus per productes fitosanitaris.

Redueix els efectes fitotxics dels productes fitosanitaris.
Evita la resistncia als productes fitosanitaris.
Elimina o escura molt el termini de seguretat.
Pot ser permanent.
s positiu per al consumidor, laplicador, el manipulador i el fabricant.
Major respecte pel medi ambient.
El consumidor no trobar residus que no siguin naturals.
Inconvenients
Determinades plagues i/o nivells de plagues sn difcils, o prcticament impossibles
de controlar.
Es mantenen poblacions del fitfag.
La seva eficcia depn de criteris econmics.
Exigeix la integraci daltres plagues del cultiu.
La investigaci s complexa i de resultats no garantits.
1.3. MTODE DE LLUITA INTEGRADA

El 1966, Smith i Reynolds defineixen la lluita integrada com la integraci compatible de
tots els mitjans i les tcniques de control adequades per mantenir els parsits per sota
del nivell en qu causarien danys econmics.
33
Segons la FAO (Roma 1968), el control integrat es defineix com un

sistema de regulaci de poblacions dels diferents agents nocius,
tenint en compte el seu medi ambient particular i la dinmica de les
poblacions de les espcies considerades, i utilitzant totes les tcniques i mtodes apropiats de forma compatible, a fi de mantenir
les poblacions daquests agents nocius a uns nivells que no causin
danys econmics.
Principis generals
Logo de Producci
integrada a Catalunya.
Font: DARP.
Les bases de la lluita integrada sn:

La utilitzaci de tots els mitjans alternatius disponibles, i si cal, de forma racional,
tamb productes fitosanitaris.
Lluita integrada = mitjans alternatius + productes fitosanitaris
La protecci integrada forma part dun sistema de producci agrcola i/o alimentari
inspirat en una millor utilitzaci dels recursos i dels mecanismes de producci naturals.
La protecci integrada facilita el desenvolupament a mig termini duna agricultura ms
sostenible, introduint-hi mtodes agronmics (treballs culturals, fertilitzaci, reg, lluita
biolgica o qumica), no de forma sistemtica, sin en funci duna avaluaci tcnica
prvia i dun diagnstic que determini la idonetat o no de la tcnica o tractament a
aplicar.
La compatibilitat de la protecci del medi ambient amb les exigncies de la societat i
de la productivitat agrcola.
El control de lluita integrada tracta, per tant, de minimitzar els efectes negatius dels
productes fitosanitaris, millorant i protegint, aix, el medi ambient i la salut humana.
Avantatges
Aplicaci de processos productius ms respectuosos amb el medi ambient.
Reducci del nombre de tractaments qumics i dels nivells de residus.
Augment de les garanties sanitries per als consumidors i per als aplicadors.
Millor coneixement, per part de lagricultor, de la situaci fitopatolgica dels seus conreus.
34
Inconvenients
Necessitat dun major grau de preparaci tcnica de lagricultor.
Major dedicaci a lobservaci peridica de les parcelles.
Increment de les despeses (serveis tcnics i hores de lagricultor).
Obligatorietat
Dacord amb la Directiva europea 2009/128/CE per la que sestableix el marc de lactuaci
comunitria per aconseguir un s sostenible dels productes fitosanitaris:
La gesti integrada esdev el mtode de control obligatori per a tots els aplicadors a
partir de l1 de gener de 2014.
Per tant, els professionals han de considerar tots els mtodes de protecci de les plantes per eradicar les plagues, malalties i males herbes, donant prioritat a aquells que
pertorbin menys els ecosistemes agrcoles i fomentar els mecanismes naturals de gesti
de plagues.
Producci integrada. Font: DARP.
1.4. MTODE DE LLUITA ECOLGICA

En agricultura ecolgica, per al control de plagues, malalties i males herbes, no es poden fer servir els productes fitosanitaris de sntesi ni els organismes modificats genticament (transgnics).
La prevenci de danys causats per plagues, malalties i males herbes es basar fonamentalment en ls de mtodes alternatius, com ara:
La protecci denemics naturals.
Lelecci despcies i varietats.
La rotaci de cultius.
Les tcniques de cultiu.
Els processos trmics.
35
En cas que shagi constatat lexistncia duna amenaa per a una collita, noms es podran
utilitzar productes fitosanitaris que hagin estat autoritzats per a la seva utilitzaci en la producci ecolgica de conformitat amb larticle 16 del Reglament (CE) 834/2007 del Consell
sobre producci i etiquetatge dels productes ecolgics.
1.5. MTODES ALTERNATIUS DE LLUITA

Els mtodes alternatius de lluita permeten, en alguns casos, evitar ls de productes qumics i en altres disminuir el nombre daquests.
Els podem resumir en els segents:
1.5.1. Mtodes culturals
Sn mtodes destinats a laplicaci de les bones
prctiques culturals com, per exemple:
Eliminaci de restes vegetals del cultiu anterior.
Rotaci de conreus.
Installacions de reg eficients.
Aportacions equilibrades dadob.
Utilitzaci dencoixinats amb plstics.
Desinfecci dels sls mitjanant laplicaci de calor.
Utilitzaci de vapor daigua.
Solaritzaci (aprofitament de lenergia solar), etc.
Solaritzaci duna parcella hortcola.

Font: SSV.
1.5.2. Mtodes biolgics

Aquests mtodes, com sha dit abans, consisteixen
en la utilitzaci de depredadors i/o de parasitoides
naturals per combatre els organismes nocius. En
el cas que no existeixin poblacions suficients per
controlar la plaga, es poden realitzar introduccions
daquests organismes, en nombre suficient i les vegades que siguin necessries.
Com a exemples interessants, podem citar el parasitoide Encarsia formosa, per controlar la mosca
blanca i el depredador Coccinella septempunctata
(marieta), per controlar el pug.
36
Marietes. Font: Joana Calaf.
1.5.3. Mtodes gentics

Els mtodes gentics estan basats en la resistncia/es de les plantes cultivades als patgens o parsits animals.
1.5.4. Mtodes biotcnics
Els mtodes biotcnics es basen a interferir el sistema de comunicaci entre les espcies:
Utilitzaci de trampes engomades de colors diferents (cromotrpiques), per controlar poblacions dinsectes.
Utilitzaci de la tcnica de confusi sexual amb
feromones.
s datraients alimentaris, per fer captura massiva amb trampes.
Trampa amb feromones.

Font: Manel Hernndez (DARP).
1.5.5. Mtodes autocides

Aquests mtodes estan basats en lesterilitzaci i posterior alliberaci a la natura dingents
quantitats dindividus.
1.5.6. Mtodes legislatius
Aquests mtodes contemplen, entre altres, la utilitzaci de material vegetal que compleixi
la normativa vigent (passaport fitosanitari, mesures de quarantena, certificacions de material vegetal, etc.).
Passaport fitosanitari. Font: Francesc Miret.
37
1.5.7. Mtodes predictius

Sn mtodes fonamentats en els parmetres climtics que condicionen el desenvolupament biolgic dels parsits, parmetres fenolgics i s datraients de feromona sexual
(monitoreig), etc.
Trampa amb feromones. Font: Francesc Miret.
38
RECORDA
Ls racional dels productes fitosanitaris i la seva aplicaci correcta contribueixen, sens

dubte, a la protecci i millora del medi ambient.
Els mtodes de control de plagues i malalties ms utilitzats per lagricultor durant els ltims anys sn els segents:
Mtode de lluita qumica.
Mtode de lluita biolgica.
Mtode de lluita integrada.
Actualment, es tendeix a una agricultura que utilitzi el mtode de lluita integrada, que es
basa en la utilitzaci de tots els mitjans alternatius disponibles i, si cal, de forma racional,
tamb productes fitosanitaris.
Els mtodes alternatius de lluita sn els segents:
Mtodes culturals.
Mtodes de lluita biolgica.
Mtodes gentics.
Mtodes biotcnics.
Mtodes autocides.
Mtodes legislatius.
Mtodes predictius.
39
AUTOAVALUACI

1. Quina s, avui dia, una de les fonts de contaminaci del medi ambient?
Els productes fitosanitaris.
Els envasos de fruita.
Les bones prctiques agrcoles.
2. Els millors mtodes per controlar els problemes fitosanitaris sn:
Els mtodes de lluita qumica.
Els mtodes de lluita biolgica.
La combinaci dels diferents mtodes disponibles, tenint en compte la
protecci del medi ambient i la salut humana.
3. El calendari fix i preestablert de tractaments sutilitza en la:
Lluita qumica aconsellada.
Lluita qumica indiscriminada.
Lluita integrada.
4. Quin s linconvenient ms important del mtode de lluita qumica indiscriminada?
Laparici de residus de plaguicides i el risc per als aplicadors.
La desaparici de les plagues.
La dificultat de laplicaci.
5. Quina daquestes afirmacions s incorrecta?
La lluita qumica s lnica alternativa de control contra plagues i malalties.
La protecci integrada t cura de loptimitzaci de tots els factors de control.
La protecci integrada pretn limitar ls de productes fitosanitaris.
6. Llindar de tolerncia s:
El nivell datac duna plaga o malaltia a partir del qual cal intervenir.
El nivell datac duna plaga o malaltia a partir del qual una planta pot morir.
La concentraci mxima dun fitosanitari que pot tolerar una plaga sense morir.
7. El control qumic:
s el mtode de control fitosanitari ms efica, i sha dutilitzar sempre.
Shauria de fer servir com a ltim recurs un cop esgotats els mtodes
alternatius de lluita.
Est prohibit en la lluita integrada de plagues.
40
8. La rotaci de cultius s un mtode de lluita:

Qumic.
Biolgic.
Cultural.
9. Les feromones sexuals es poden utilitzar per:
Seguiment, confusi sexual i captura massiva dinsectes.
Noms per insectes de lordre dels lepidpters.
Evitar els danys a la fauna i a la flora.
10. La gesti integrada de plagues es obligatria:
Per a tots els usuaris de productes fitosanitaris.
Per a tots els aplicadors de productes fitosanitaris ds reservat a
professionals.
Per a tots els aplicadors de productes fitosanitaris de categoria txic o
superior.
41
MDUL 2: Tractaments, mtodes i equips daplicaci
TEMA 3: Tractaments i mtodes daplicaci de

productes fitosanitaris
OBJECTIUS 45
INTRODUCCI 46
1. OBJECTIUS I QESTIONS PRVIES DUN TRACTAMENT FITOSANITARI 47
2. FASES DUN TRACTAMENT FITOSANITARI
48
3. LA REALITZACI DELS TRACTAMENTS FITOSANITARIS 50

3.1. Factors previs a laplicaci
50
3.2. Factors modificables i no modificables
51
4. MTODES DAPLICACI DE PRODUCTES FITOSANITARIS

4.1. Aplicaci per dispersi aria
52
53
4.1.1. Aplicaci de productes fitosanitaris en estat lquid
54
4.1.2. Aplicaci de productes fitosanitaris en estat slid
60
4.1.3. Aplicaci de productes fitosanitaris en estat gass
62
4.2. Aplicaci directa
62
RECORDA 64
AUTOAVALUACI 65
TEMA 3: Tractaments i mtodes daplicaci de productes fitosanitaris
OBJECTIUS
Ser conscient que una prctica fitosanitria correcta ajuda a conservar el medi ambient.
Diferenciar cadascuna de les fases que intervenen en la realitzaci dun tractament
fitosanitari.
Conixer els factors que condicionen la realitzaci dels tractaments fitosanitaris i que
en determinen la seva eficcia i la seva eficincia.
Conixer els diferents mtodes daplicaci de productes fitosanitaris.
Adquirir els criteris suficients per poder realitzar correctament un tractament fitosanitari.
45
INTRODUCCI
Identificar correctament lagent que origina danys en un cultiu i escollir el producte adequat per a combatrel sn factors molt importants que, en gran mesura, condicionen lxit
o el fracs dun tractament. No obstant aix, un control eficient daquests factors no garanteix totalment uns bons resultats. Existeixen altres factors que cal tenir en compte,
com ara la utilitzaci dequips de tractament adients, adaptats al cultiu i en bon estat de
funcionament, que sn determinants per assolir leficcia dun tractament.
En aquest tema sexposen els principals continguts relacionats amb els factors que condicionen un tractament, les fases i actuacions que intervenen en la seva realitzaci i els
mtodes daplicaci.
Cami polvoritzador. Font: Francesc Solanellas.
46
1. OBJECTIUS I QESTIONS PRVIES DUN TRACTAMENT FITOSANITARI
La realitzaci de qualsevol tractament fitosanitari ha destar justificada per la necessitat de

controlar un agent nociu causant de danys al conreu.
Els principals objectius de qualsevol tractament amb productes fitosanitaris sn:
Protegir els cultius dels agents nocius que causen els danys.
Minimitzar els riscos que els tractaments poden causar a les persones, la fauna, el
medi ambient i els productes agraris.
Optimitzar la rendibilitat del tractament (per exemple, disminuir les despeses innecessries a causa de previsions errnies).
Lxit o el fracs duna aplicaci de productes fitosanitaris ve determinat per respondre
adequadament a cadascuna de les qestions prvies a laplicaci fsica del producte fitosanitari:
Detectar els danys.
Identificar els agents nocius.
Prendre la decisi de tractar o de no tractar.
Elegir el producte ms idoni.
Elegir el mtode de control.
Elegir el moment daplicaci.
Realitzar laplicaci.
Una aplicaci incorrecta pot reduir leficcia dun bon producte, a ms a ms de minvar
la rendibilitat del tractament i augmentar, sense necessitat, els problemes de residus de
productes fitosanitaris sobre la planta i la collita.
47
2. FASES DUN TRACTAMENT FITOSANITARI
Una vegada presa la decisi de realitzar el tractament i escollida la forma daplicaci, es

procedir a la seva realitzaci.
Les fases que intervenen en la realitzaci dun tractament sn:
Preparaci: s una fase molt important en la qual sestableixen les condicions de treball ms adients (dosi, velocitat, broquets, pressi, etc.) i es regula la mquina perqu
sigui efectiva en el moment de laplicaci. Lxit o el fracs del tractament depn, en
bona mesura, daquesta fase.
Dosificaci: s el clcul de la quantitat de producte necessari per unitat de cultiu. La
dosificaci es pot expressar de dues maneres:
En quantitat de producte o brou per unitat de superfcie (litres de producte
comercial per hectrea de cultiu). Aquesta forma s ms adient per tractar superfcies, per exemple cultius herbacis extensius, gespes, etc.
En quantitat de brou per volum de vegetaci que sha de tractar (litres per m3 de
copa darbre). Aquesta forma s ms adient quan el cultiu que cal tractar t tres
dimensions, per exemple arbres ornamentals o fruiters. A la prctica, aquesta
forma de dosificaci encara no figura a les etiquetes dels productes fitosanitaris.
Barreja: aquesta fase consisteix en la preparaci del brou dins del dipsit de lequip
de tractament. Aquesta operaci es dna
per finalitzada una vegada aconseguit un
producte homogeni. s important realitzar
aquesta operaci en un lloc pla i sense obstacles per tal devitar vessaments.
Aplicaci: aquesta fase consisteix en la
distribuci del producte fitosanitari per la
parcella. Durant la seva execuci shan de
Preparaci de la barreja mitjanant un dipsit per
tenir en compte les condicions meteorolincorporar el producte. Font: Hardi.
giques i sha de controlar que els parmetres de treball dels equips daplicaci (velocitat i pressi) no es modifiquin durant el
tractament.
Un aspecte clau en la fase daplicaci s la distribuci, que s el repartiment de la
dosi de producte sobre el cultiu. Sha de controlar que lequip daplicaci subministri,
per a cada tram de cultiu, una porci de dosi proporcional a la quantitat de cultiu que
cal tractar.
48
La falta de temps s un problema habitual en la realitzaci de les aplicacions. No obstant

aix, cal dedicar el temps suficient per a la correcta realitzaci de cadascuna de les quatre
fases o operacions del tractament: preparaci, dosificaci, barreja i aplicaci.
En general, lobjectiu principal de laplicaci dun producte fitosanitari s dipositar la mateixa quantitat de producte sobre les zones tractades, i a ms a ms, que sigui la mnima
quantitat necessria.
s molt important que el tractament fitosanitari sigui eficient i a la vegada efica. Per
realitzar un bon tractament s necessari controlar que la dosificaci, la distribuci i la
deposici del producte es realitzin correctament.
Banc de distribuci horitzontal. Font: Centre de

Mecanitzaci Agrria (CMA).
Deposici de gotes en fulla. Font: Ferran Camp.
49
3. LA REALITZACI DELS TRACTAMENTS FITOSANITARIS
3.1. FACTORS PREVIS A LAPLICACI

a) Identificaci del problema
En primer lloc, has didentificar el problema: sn les males herbes?; es tracta dun fong?;
dun insecte?; duna virosi?...
Una vegada identificat el problema, caldr mirar quina s la manera ms adient de lluitar
contra la plaga o malaltia: mesures culturals, control biolgic, feromones o tractament
qumic.
b) Elecci del producte fitosanitari
A lhora descollir el producte fitosanitari, haurem de tenir en compte:
El tipus de plaga.
Lestat de lagent causant.
La seva manera dactuar: necessitat dacci preventiva o acci curativa.
Lestadi fenolgic del conreu.
Els possibles riscos que es poden derivar per a la salut, tant per a laplicador com
per al consumidor.
Els aspectes ecolgics: haurem descollir els productes ms respectuosos amb la
fauna silvestre i auxiliar, i amb el medi ambient.
El cost econmic: shaur de triar el ms barat a igual eficcia.
Evidentment, ha de ser un producte registrat i autoritzat per a aquesta aplicaci en concret, respectant en tot moment les indicacions de letiqueta, com ara la dosi, els terminis
de seguretat, etc.
c) Elecci de la tcnica daplicaci del producte fitosanitari
Escollir una o altra tcnica daplicaci dependr:
Del tipus de parsit i de la fauna auxiliar.
Del cultiu o espai que hem de protegir.
De les condicions climtiques.
De linters i la preocupaci pel respecte al medi ambient.
50
d) Elecci del moment oport per fer el tractament

En el cas doptar per un tractament qumic, sha descollir el moment oport de la realitzaci del tractament. Per aix s important:
Saber a partir de quin nivell dafectaci s necessari tractar.
Conixer la biologia del parsit que shagi de controlar. Per exemple, en els insectes,
la larva recent nascuda s molt sensible.
Conixer on es localitza el parsit en la planta i quins sn els smptomes que provoca.
Existeixen molts factors que condicionen la realitzaci dun tractament amb productes
fitosanitaris. El coneixement daquests factors s fonamental per garantir lefectivitat del
tractament, encara que alguns dells no es puguin modificar en el moment de laplicaci.
3.2. FACTORS MODIFICABLES I NO MODIFICABLES

Factors que no es poden modificar:
Els derivats del propi cultiu (estat fenolgic de la planta i hbits de vegetaci).
Els derivats de lagent nociu (tipus de patogen i danys produts al conreu).
Els derivats de lambient (condicions meteorolgiques que es donen en el moment
del tractament).
Factors que s es poden modificar:
Les condicions del cultiu (marc de plantaci, poda, etc.).
Lequip de tractament.
La velocitat de lequip de tractament.
El tipus de broquets.
Lordre dels broquets.
La pressi de treball.
Per tal daconseguir un bon resultat en laplicaci, s important disposar dun cultiu
en condicions idnies, conixer les condicions adequades per realitzar el tractament i
disposar duns equips de tractament adaptats al cultiu i en perfecte estat dutilitzaci.
51
4. MTODES DAPLICACI DE PRODUCTES FITOSANITARIS
Sentn per aplicaci de productes fitosanitaris lacci de posar en contacte aquests

productes amb la plaga, malaltia o mala herba que sha de controlar.
Aquesta acci es pot realitzar utilitzant diferents mtodes daplicaci, que es poden classificar en dos grans grups:
Mtodes daplicaci per dispersi aria.
Mtodes daplicaci per aplicaci directa.
Mtodes daplicaci.
52
4.1. APLICACI PER DISPERSI ARIA

Mitjanant aquest mtode, el producte fitosanitari recorre, a travs de laire, la distncia
que separa lequip de tractament del dest desitjat. El punt dbil daquest tipus daplicaci
es troba durant aquest recorregut, ja que per causes mecniques i/o meteorolgiques es
poden originar prdues de producte a latmosfera o al terra.
Sentn per deriva la quantitat de producte fitosanitari que s arrossegada fora de la
zona de tractament per efecte dels corrents daire durant el procs daplicaci.
Esquema daplicaci per dispersi aria. Font: Ferran Camp.
Les aplicacions per dispersi aria sutilitzen per aplicar preparats de diferent naturalesa,
principalment lquids i slids, tot i que en alguns casos tamb poden ser gasosos. En funci del tipus de formulat, shauran dutilitzar uns determinats equips:
Polvoritzadors: sn equips per tractar amb productes en estat lquid. Existeix una
gran varietat dequips polvoritzadors:

Hidrulics.
Hidropneumtics.
Pneumtics.
Centrfugs.
Termonebulitzadors.
Aquests equips, per la seva importncia en els tractaments agrcoles, es tractaran

amb ms detall al tema segent.
53
Empolsadors: sn equips per tractar amb productes en estat slid.

Fumigadors: sn equips per tractar amb productes en estat gass.
4.1.1. Aplicaci de productes fitosanitaris en estat lquid
Quan el preparat fitosanitari s un lquid, el primer que cal fer s fraccionar el brou en gotes.
Els polvoritzadors trenquen el brou, generant una poblaci de gotes de mida variable.
Aquesta fragmentaci permetr repartir, de forma correcta i ms fcil, el producte per totes les zones que cal tractar.
Les gotes sn el medi de transport que utilitza el producte per desplaar-se. Aquestes han
de complir dues finalitats:
Dotar de massa i protecci la matria activa del producte fitosanitari, facilitant, per
una banda, el desplaament fins a lobjectiu i, per altra, disminuint el risc de prdua
del producte cap a latmosfera.
Aportar la tensi superficial necessria per tal que la gota amb la matria activa pugui
adherir-se a lobjectiu.
Sentn per tensi superficial la capacitat que tenen les molcules de mantenir-se enganxades unes amb les altres com a conseqncia de la seva prpia crrega elctrica.
s la responsable de la forma esfrica de les gotes.
Els principals sistemes per generar gotes sn:
Polvoritzaci hidrulica i hidropneumtica.
Polvoritzaci pneumtica.
Polvoritzaci centrfuga.
Polvoritzaci trmica.
Caracterstiques de les gotes
Per tal dassegurar lxit en un tractament, s necessari dotar les gotes de laplicaci
dunes caracterstiques molt concretes. Aquestes han de ser de mida homognia, ni massa grans, ni massa petites.
Un sistema de polvoritzaci que assoleixi major igualtat entre les gotes evitar que moltes
poques gotes grans senduguin la major quantitat de producte, o que moltes petites es
perdin per evaporaci.
54
La qualitat duna bona polvoritzaci, doncs, ve determinada, entre altres factors, per dos
aspectes clau:
a) La mida mitjana de les poblacions de gotes.
b) La uniformitat de les poblacions de gotes.
a) La mida mitjana de les poblacions de gotes
Les poblacions de gotes, habitualment, venen caracteritzades per un valor de dimetre de
gota anomenat Dimetre de la Mediana Volumtrica (VMD). El VMD indica que la meitat
del volum polvoritzat est contingut en gotes de dimetre inferior a aquest i, laltra meitat,
en gotes de dimetre superior. La unitat utilitzada per definir el dimetre de les gotes s el
micrmetre (m).
1.000 micres (m) = 1 mm
La mida mitjana ideal de les poblacions de gotes no s sempre la mateixa i depn de lobjectiu que shagi de cobrir i de les condicions meteorolgiques que es donin en el moment
de laplicaci.
La major part de les aplicacions es realitzen amb gotes de mida mitjana de 100 a 250 m
de dimetre, encara que es poden trobar aplicacions amb gotes des dels 10 m fins als
450 m.
s molt important aconseguir una mida que sadapti
a lobjectiu que cal tractar i a les condicions ambientals del moment en qu es faci el tractament, procurant
sempre que les prdues del producte siguin mnimes.
Quant ms petita sigui la mida de les gotes, major ser
la superfcie coberta, per sha de tenir en compte que
les gotes ms petites sn les que tenen ms risc devaporar-se o de ser arrossegades pel vent (deriva) durant
laplicaci.
Les gotes de mida ms gran no tenen aquests problemes, per mol sovint provoquen degoteigs i prdues de
productes al sl.
Recobriment foliar en funci de la

mida de les gotes. Font: Universidad de
Castilla-La Mancha. () = dimetre.
55
La utilitzaci de gotes amb dimetre molt petit t una srie dinconvenients, com per exemple:
Sn molt sensibles a levaporaci.
Tenen una velocitat de caiguda molt baixa. Aquest fet pot produir problemes de deriva
i danyar els cultius vens o contaminar zones sensibles.
Sha de tenir en compte que, en reduir el dimetre de les gotes, sincrementa el risc de
prdues per deriva i evaporaci.
De manera orientativa, les mides recomanables per als diferents productes sn:
Fungicides: entre 100 i 200 m.
Insecticides i acaricides: entre 150 i 250 m.
Herbicides: entre 200 i 400 m.
b) La uniformitat de les gotes
Els tractaments amb productes fitosanitaris lquids es realitzen mitjanant laplicaci de
grans poblacions de gotes de diferents mides. Tan important com la mida mitjana de les
poblacions de les gotes s que aquestes siguin uniformes.
Cal remarcar que, en les ltimes dcades, el disseny dels broquets ha millorat notablement, permetent disposar de polvoritzacions ms uniformes. Aix ha condut, en general,
a reduir les quantitats de brou utilitzades.
Tipus de polvoritzaci
Polvoritzaci hidrulica i hidropneumtica
La polvoritzaci hidrulica s el tipus de polvoritzaci
ms utilitzada en les aplicacions de productes fitosanitaris. Sutilitza en tots els tipus de cultius, espais verds,
jardins i masses forestals.
Per a la formaci de gotes s necessari un circuit hidrulic que reuneixi els dos elements segents:
Una bomba encarregada de subministrar
pressi al preparat fitosanitari.
Un orifici de sortida de petit calibre, anomenat broquet.
56
Polvoritzaci hidrulica.
Font: Ferran Camp.
En passar el lquid a pressi pels broquets, aquest es transforma en gotes, la mida de les
quals dependr de la pressi del sistema, del tipus de broquet i de la mida del forat. A ms
pressi i menys dimetre, les gotes seran ms petites. Un broquet desgastat o obturat pot
generar fcilment prdues del 20 al 100% del producte que es polvoritza.
Els equips ms utilitzats per a aquest tipus de polvoritzaci sn:
Els polvoritzadors de barres.
Les pistoles de polvoritzaci.
Les motxilles de polvoritzaci.
Polvoritzador hidrulic amb barra de distribuci.

Font: Alba Fillat.
Polvoritzador hidropneumtic (atomitzador).

Font: Alba Fillat.
Sovint, per tal darribar a tota la vegetaci i aconseguir una millora en la penetraci del
producte, cal afegir-hi un corrent daire produt per un ventilador. En aquest cas es parla de
polvoritzaci hidrulica assistida per aire o polvoritzaci hidropneumtica.
El flux daire utilitzat haur de posseir certa velocitat i turbulncia. Velocitats daire elevades facilitaran la penetraci, per tamb poden fer incrementar les prdues per deriva. La
polvoritzaci hidropneumtica s la ms utilitzada per al control en objectius voluminosos
com ara cultius fruiters, arbres de parcs i jardins o masses forestals.
La polvoritzaci assistida per aire s la base dels aparells coneguts com atomitzadors.
57
Polvoritzaci pneumtica
La polvoritzaci pneumtica s un tipus de polvoritzaci menys comuna que lanterior
tot i que sutilitza de forma rellevant en algun cultiu com ara la vinya. Es caracteritza per
produir gotes fines o molt fines.
Per poder formar les gotes, sha de disposar de dos circuits:
Un circuit hidrulic per on circula el preparat fitosanitari.
Un circuit pneumtic per on circula un corrent daire a gran velocitat (propera
als 200 km/h).
Al posar-se en contacte laire i el lquid, el corrent daire fracciona el lquid de la superfcie
duns difusors en gotes de petit dimetre. Aquests difusors tenen la funci dincrementar
la zona de contacte entre el lquid i laire.
Font: CMA.
M dun polvoritzador pneumtic.

Font: Francesc Solanelles.
Els equips que basen el seu funcionament en aquest mtode sn els anomenats nebulitzadors. Aquests no disposen de broquets i acostumen a formar polvoritzacions molt
uniformes amb mida mitjana de gota entre 80 i 120 m de dimetre.
Aquest sistema ofereix garanties en cultius com la vinya, per no es recomana per a tractaments en cultius voluminosos.
58
Els nebulitzadors permeten, en alguns casos, reduir els volums, per presenten major risc
de deriva i evaporaci. Sn ms sensibles a les condicions atmosfriques desfavorables.
Polvoritzaci centrfuga
Aquest tipus de polvoritzaci s utilitzat en alguns equips porttils adreats al tractament
de jardins, tot i que tamb s present en mquines de gran capacitat i equips de tractaments aeris. Laparell utilitzat s el polvoritzador centrfug.
Per a la formaci de les gotes sn necessaris, al menys, dos elements:
Un disc rotatori: la fora centrfuga causada pel gir del disc desplaa el lquid
cap a les vores, provocant la seva fragmentaci en petites gotes.
La mida mitjana de les gotes daquests equips s molt variable, oscillant entre 50 i 300 m
de dimetre. Les gotes seran ms petites i sensibles a la deriva a mesura que la velocitat
del disc sigui ms gran.
Polvoritzaci centrfuga. Font: CMA.
Polvoritzaci centrfuga assistida per aire.

Font: Alba Fillat.
La mateixa energia del disc que forma les gotes sencarrega de propulsar-les cap a lobjectiu. Quan aquesta energia s insuficient es requereix un corrent daire generat per un
ventilador. Es parla, aleshores, de polvoritzaci centrfuga assistida per aire.
59
Polvoritzaci trmica
Aquest sistema de polvoritzaci, tamb denominat termonebulitzaci, s propi dels tractaments en cultius protegits i, en alguns aspectes, presenta similituds amb la polvoritzaci
pneumtica.
Els equips de tractament per a aquest tipus de polvoritzaci disposen de dos circuits:
Un circuit trmic per on circulen gasos calents a gran velocitat.
La formaci de les gotes es produeix en posar en contacte el preparat amb els gasos calents.
La velocitat i la temperatura dels gasos provoquen el trencament del lquid en gotes molt
fines de 10 a 20 m de dimetre mig, que sevaporen i, quan surten a lexterior, es condensen en forma de boira que es diposita sobre els vegetals. Aquesta tcnica s adient per
tractar cultius protegits, per inefica per a cultius a cel obert.
La reduda mida de les gotes i lelevada concentraci del preparat fan que la polvoritzaci trmica sigui una tcnica especialment perillosa. Cal tenir present que les mucoses
humanes no presenten cap barrera davant la inhibici del preparat, per tant, caldr anar
adequadament protegit amb els EPI especfics.
4.1.2. Aplicaci de productes fitosanitaris en estat slid
Els tipus de preparats fitosanitaris slids es classifiquen, segons la mida de les seves partcules, en:
a) Preparats granulats i microgranulats.
b) Preparats en pols.
Dimetres de les partcules dels preparats fitosanitaris slids.
60
Els equips de tractaments utilitzats per aplicar productes fitosanitaris en estat slid disposen dun dipsit on el producte fitosanitari, un cop dosificat, es transporta fins a la planta
mitjanant un corrent daire generat per un ventilador. El producte fitosanitari es dirigeix i
sespargeix sobre el cultiu a travs duns deflectors.
Deflectors a la sortida.
Font: Marisan.
Deflectors a lentrada de laire.

Font: Ferran Camp.
a) Aplicaci de preparats granulats i microgranulats

Es tracta daplicacions de partcules slides
de dimetres ms grans, la majoria delles
formulades per ser incorporades a certa profunditat sota terra. La seva aplicaci es realitza, habitualment, mitjanant adobadores que
localitzen el producte en profunditat, sembradores, etc. Quan la distribuci del granulat o microgranulat es fa sobre la superfcie
del terra, la seva aplicaci es realitza habitualment per dispersi aria mitjanant adobadores centrfugues o empolsadors.
Empolsador. Font: Ferran Camp.
Encara que aquest tipus daplicacions no
presenten prcticament problemes de deriva,
shan de tenir presents la forma, la mida i el pes de les partcules per establir les amplades
de treball que permetran aconseguir distribucions uniformes.
61
b) Aplicaci de preparats en pols

Els equips per empolsar distribueixen sobre la superfcie del terra els formulats slids de
mida ms petita, en forma de pols. En general, aquests tipus daplicacions sn poc eficients, ja que soriginen prdues del producte que poden oscillar entre el 75 i el 95%. Els
principals inconvenients daquest mtode daplicaci de productes fitosanitaris sn:
Poca adherncia dels productes a la planta.
Poca homogenetat en la distribuci.
s necessari molt volum de producte per a la mateixa quantitat de matria activa.
Problemes en lemmagatzematge (elevada higroscopicitat).
Enduriment de la pols amb la humitat.
Tractament incontrolat en dies de vent, amb la consegent invasi del producte en
llocs propers.
Elevat grau de dificultat en la regulaci dels equips de tractament.
El gran nombre dinconvenients que presenta aquest tipus de tractament ha provocat que
el mercat ofereixi pocs productes especfics per ser utilitzats amb aquests tipus daplicaci. El ms com s el sofre, per aplicacions en vinya.
4.1.3. Aplicaci de productes fitosanitaris en estat gass
Els tractaments amb productes fitosanitaris en estat gass o generadors de gasos sanomenen fumigacions. Aquests tipus daplicacions estan adreats a desinfectar espais tancats com cambres, magatzems o camions i a la desinfecci de sls. Sn operacions considerades dalt risc per a la salut de les persones i sempre han de ser realitzades per
empreses autoritzades i personal amb la titulaci adequada.
4.2. APLICACI DIRECTA

Mitjanant aquest mtode daplicaci, lequip de tractament posa directament en contacte el producte fitosanitari amb lobjectiu que cal tractar.
En general, noms es realitzen tractaments daplicaci directa en alguns casos especfics
i puntuals. Les diferents modalitats daquests tipus de tractaments sn:
Per contacte o pintat: Tcnica que es realitza amb aplicaci del producte fitosanitari
amb un equip especfic de volum ultra baix (Ultra Low Volume) sobre la superfcie que
cal tractar, o utilitzant un pinzell impregnat amb el preparat fitosanitari.
62
Injecci en laigua de reg: tcnica que

es realitza mitjanant la incorporaci del
producte al circuit de reg.
Injecci en el sl: tcnica que es realitza
mitjanant el subministrament del preparat fitosanitari lquid o en forma de vapor
al terra, per mitj dinjectors.
Endoterpia: tcnica que es realitza injectant el producte directament al tronc
de larbre. Es distribueix a travs del sistema vascular del vegetal. La resposta a
Aplicaci directa per contacte. Font: CMA.
aquest tipus de tractament est en funci del grau de permeabilitat del sistema vascular del vegetal.
Aplicaci de microgrnuls: tcnica que consisteix a distribuir el formulat microgranulat sota el terra a certa profunditat.
A la taula segent es recullen els avantatges i els inconvenients dels dos mtodes daplicaci de tractaments fitosanitaris descrits en aquest tema: el mtode per dispersi aria i
el mtode daplicaci directa.
Avantatges
Inconvenients
Tractaments daplicaci
per dispersi aria
- Sn fcilment mecanitzables.
- Presenten una elevada capacitat
de treball.
- Ocasionen costos de m dobra
moderats o baixos.
- Permeten distribucions
uniformes del producte.
- Sn generadors de prdues per

deriva.
- Sn molt sensibles a les
condicions atmosfriques (vent,
temperatura i humitat relativa).
- Presenten un cert grau de
dificultat a lhora de realitzar
tractaments localitzats.
- Sn complexes i, per tant,
requereixen personal
experimentat.
Tractaments daplicaci
directa
- Generen poques prdues de

producte fora de lrea de
tractament.
- Sn poc sensibles a les
condicions atmosfriques.
- Permeten realitzar aplicacions
localitzades.
- La seva mecanitzaci s complexa.

- Tenen baixa capacitat de treball.
- Presenten costos de m dobra
entre moderats i alts.
- Sn difcils dassolir distribucions
uniformes.
- Poden fer dagent vector de
proliferaci de malalties.
63
RECORDA
Sha de tenir molta cura en qualsevol de les fases que intervenen en la realitzaci dun
tractament fitosanitari: preparaci, dosificaci, barreja i aplicaci.
Per aconseguir una correcta aplicaci s necessari que lequip de tractament realitzi una
bona dosificaci, distribuci i deposici.
s important conixer tots els condicionants que intervenen en la realitzaci dun tractament, alguns dels quals es poden modificar i daltres no.
Existeixen dos mtodes daplicaci de tractaments fitosanitaris: aplicaci per dispersi
aria i aplicaci directa:
Laplicaci per dispersi aria consisteix en la distribuci del producte a travs de
laire.
La dispersi aria es pot realitzar amb preparats slids (empolsar), lquids (polvoritzar)
i gasosos (fumigar).
La polvoritzaci pot ser:
Hidrulica: les gotes es formen per la pressi del lquid.
Pneumtica: les gotes es formen a causa de la velocitat de laire.
Centrfuga: les gotes es formen a causa de la fora centrfuga que provoca un
disc rotatori.
Trmica: les gotes es formen a causa de la circulaci de gasos calents i a gran
velocitat.
Laplicaci directa consisteix a distribuir el producte directament sobre lobjectiu.
Aquesta distribuci directa es pot fer:

64
Per contacte.
Per injecci a laigua de reg.
Per injecci al sl.
Per aplicaci de microgrnuls.
Per endoterpia.
AUTOAVALUACI

1. Un dels principals objectius de qualsevol tractament amb productes fitosanitaris
hauria de ser:
Protegir els conreus dels agents nocius que causen els danys tenint en
compte la contaminaci de loperari i del medi ambient.
Protegir els conreus en el menor espai de temps possible.
Optimitzar la rendibilitat del tractament encara que aquest suposi un risc vers
les persones, la fauna, el medi ambient i lagricultura.
2. En un tractament de productes fitosanitaris, els factors o condicionants que es poden modificar sn:
Els derivats de lagent nociu (tipus de patogen i danys produts per aquest al
conreu).
Els derivats dels equips de tractament.
3. Els tractaments aeris:
Sn els tractaments que presenten un risc ms redut de contaminaci per
deriva.
Sn els tractaments que presenten un risc ms elevat de contaminaci per
deriva.
Sn els tractaments que no causen contaminaci per deriva.
4. Les aplicacions de productes fitosanitaris per polvoritzaci es caracteritzen per:
Distribuir preparats lquids.
Distribuir preparats slids.
Distribuir preparats gasosos.
5. En una aplicaci, les principals formes de generar gotes sn per:
Polvoritzaci hidrulica i fumigaci.
Fumigaci i tractaments amb motxilla.
Polvoritzaci hidrulica, pneumtica i trmica.
6. La formaci de les gotes en la polvoritzaci centrfuga es produeix:
Per lacci dels broquets.
Per lacci del disc rotatori.
Per lacci dun corrent daire.
65
7. La formaci de les gotes en la polvoritzaci pneumtica es produeix:

8. Un dels segents mtodes de polvoritzaci s especialment perills per a la salut
humana:
9. Un dels principals inconvenients de laplicaci de preparats en pols s:
Lenduriment de la pols amb la humitat.
Lalta adherncia del producte a la planta.
El baix volum de producte utilitzat per quantitat de matria activa.
10. s un mtode daplicaci directa dun tractament:
La polvoritzaci centrfuga.
La fumigaci.
Lendoterpia.
66
TEMA 4: Equips daplicaci: descripci i

funcionament
OBJECTIUS 69
INTRODUCCI 70
1. CLASSIFICACI DELS EQUIPS PER A LA PROTECCI DELS CULTIUS 71
1.1. Polvoritzadors
1.1.1. Principals components dels polvoritzadors
71
72
1.2. Empolsadors
75
1.3. Fumigadors
76
2. BROQUETS PER A TRACTAMENTS FITOSANITARIS
77
2.1. Funci dels broquets
77
2.2. Tipus de broquets i criteris per a la seva elecci
77
3. REGULACI DE LA MAQUINRIA DE TRACTAMENTS
80
3.1. Determinaci del volum de brou necessari per

a realitzar laplicaci
80
3.2. Determinaci de la velocitat de tractament
81
3.3. Regulaci del cabal distribut pels broquets
81
RECORDA 84
AUTOAVALUACI 85
TEMA 4: Equips daplicaci: descripci i funcionament
OBJECTIUS
Conixer els tipus dequips que sutilitzen per a laplicaci de productes fitosanitaris.
Saber escollir els equips ms adients segons el tipus de tractament que cal realitzar.
Valorar la importncia dels broquets de polvoritzaci en laplicaci de productes fitosanitaris.
Saber escollir els broquets adequats al tipus daplicaci que cal efectuar.
Conixer els passos que cal seguir per regular un equip daplicaci de productes fitosanitaris.
69
INTRODUCCI
Desprs descollir el producte fitosanitari ms idoni i determinar el millor moment per realitzar el tractament, arriba lhora daplicar-lo. Podem caure en lerror de considerar laplicaci com un pur trmit, per una mala aplicaci pot reduir leficcia dun bon producte i
lefecte que se nobtindria dun ptim moment daplicaci. Tamb pot minvar la rendibilitat
del tractament i augmentar, sense necessitat, els residus de fitosanitaris sobre la planta.
Una bona aplicaci tracta de distribuir el producte de la manera ms eficient i efica, amb
el mnim cost i el mxim efecte possible. Aquest repartiment cal que sigui com ms uniforme millor i sadapti a la distribuci de lagent nociu que hem de controlar en la planta.
Per realitzar correctament lesmentat repartiment, cal que coneguis els diferents tipus
dequips daplicaci disponibles, per escollir el que millor sadapti a cada tractament. Tamb s imprescindible saber-los ajustar i regular correctament. Un bon equip pot realitzar
una mala distribuci del producte si no es fa prou b lajustament i el manteniment.
Polvoritzador per a vinya. Font: Francesc Solanellas.
70
1. CLASSIFICACI DELS EQUIPS PER A LA PROTECCI DELS CULTIUS
Els equips de tractaments fitosanitaris, segons apliquin lquids, slids o gasos, es classifiquen en:
Polvoritzadors: equips per a laplicaci de productes en estat lquid.
Empolsadors: equips per a tractar amb productes en estat slid.
Fumigadors: equips per a tractar amb productes en estat gass.
1.1. POLVORITZADORS
Els polvoritzadors sn els equips que apliquen els productes barrejats amb aigua, en forma de brou. Daquesta manera es poden aplicar tant els productes amb presentaci comercial lquida com els de presentaci comercial slida.
Tots els polvoritzadors tenen en com que, per facilitar el repartiment correcte del brou, el
trenquen en multitud de gotes, de mida variable. Aquest trencament sanomena, precisament, polvoritzaci.
Si tenim en compte com originen la polvoritzaci i com transporten les gotes de brou fins
a lobjectiu que hem de protegir, podrem classificar els polvoritzadors en:
Polvoritzadors hidrulics: lacci conjunta
de la pressi aplicada al brou i dun estretament sobtat en les conduccions de sortida
de lequip genera la polvoritzaci.
Les gotes arriben a lobjectiu per la seva
prpia inrcia i pes.
Polvoritzador hidrulic. Font: Alba Fillat.
Els equips ms comuns, que utilitzen aquest sistema, sn els polvoritzadors de barres,
les pistoles de polvoritzaci i les motxilles de polvoritzaci.
Polvoritzadors hidropneumtics: la polvoritzaci t el mateix origen que en el cas
anterior, per les gotes formades es transporten a travs dun corrent daire originat
pel mateix equip daplicaci.
Els equips que utilitzen aquest sistema es
coneixen tamb com a atomitzadors.
Polvoritzador hidropneumtic. Foto: CMA.
71
Polvoritzadors pneumtics: la polvoritzaci no est provocada per la pressi del

brou, sin pel xoc sobtat entre un raig prim
de brou i un corrent daire a alta velocitat.
Les gotes resultants es transporten cap a
lobjectiu, aprofitant el mateix corrent daire
que les ha originades.
Als equips que utilitzen aquest sistema sels
anomena tamb nebulitzadors.
Polvoritzador pneumtic. Font: CMA.
Polvoritzadors centrfugs: la polvoritzaci es produeix mitjanant un disc que gira a

altes revolucions. La disposici dun petit raig de producte sobre el disc giratori provoca la divisi del lquid en diversos fils, que es van estrenyent mentre fan el recorregut, tot desplaant-se, per la fora centrfuga, del centre cap a la perifria del disc, on
sacaben trencant en gotes.
Polvoritzador centrfug assistit per aire.

Font: CMA.
1.1.1. Principals components dels polvoritzadors

Cada equip daplicaci de productes fitosanitaris est format per un conjunt delements
comuns, ms o menys complexos, i per alguns daltres que sn propis dun determinat tipus de polvoritzador. En sn exemples, la barra dels polvoritzadors hidrulics, el ventilador
dels polvoritzadors hidropneumtics o els difusors dels polvoritzadors pneumtics.
72
A continuaci veurem els elements comuns que formen part dun equip daplicaci de
tractaments i daltres despecfics:
Dipsit
El dipsit cont la preparaci fitosanitria que sha de distribuir durant laplicaci.
Els tipus de dipsits ms utilitzats sn els fabricats amb polietil o amb polister i
fibra de vidre.
Els dipsits han de tenir:
La boca dompliment ampla i amb un filtre tipus cistella per tal de retenir les
impureses ms grans (fulles, palla...).
La tapa de tancament amb una vlvula per evitar que es faci el buit dintre.
Lindicador de nivell, que senyala el volum de lquid del dipsit, precs i ben visible.
Un sistema de buidat prctic i que permeti el buidat complet del dipsit.
Un sistema dagitaci hidrulic i/o mecnic per assegurar que la preparaci
fitosanitria sigui homognia durant tota laplicaci.
Bomba
La bomba s el mecanisme encarregat de proporcionar pressi al lquid.
La bomba ha de donar cabal suficient per aplicar les quantitats de brou desitjades i, a
ms, garantir lagitaci hidrulica.
Filtres
Els filtres sencarreguen que laigua emprada en la polvoritzaci estigui lliure dimpureses i aix eviten obturacions en els sistema hidrulic.
Els equips van provets dels tres filtres segents que estan situats:
A la boca dompliment, tipus cistella.
Entre el dipsit i la bomba.
Entre la bomba i els broquets.
73
Sistema de regulaci de cabal

El sistema de regulaci del cabal s lencarregat de regular el cabal de lquid i mantenir constant el volum desitjat per unitat de superfcie.
Hi ha diferents sistemes:
Sistema de pressi constant o de cabal constant (CC).
Sistema de cabal proporcional al rgim del motor (CPM).
Sistema de cabal proporcional a lavanament (CPA).
Manmetre
El manmetre indica la pressi a la qual treballa lequip.
El manmetre s imprescindible per a la correcta regulaci de lequip.
Sistema de distribuci
El sistema de distribuci s el conjunt de conduccions, aixetes i vlvules de la mquina.
Altres sistemes complementaris
Es poden considerar com a altres sistemes complementaris els sistemes de neteja
interior, lincorporador de productes, els marcadors de passades, de deriva, etc.
Barra de polvoritzaci
La barra de polvoritzaci s lestructura on van muntats els broquets i que serveix de
suport a les conduccions.
Broquets
La funci dels broquets s fraccionar la vena lquida, impulsada a pressi per la bomba, en gotes petites i homognies.
Els broquets sn elements essencials en la polvoritzaci i s per aix que els tractarem en un apartat posterior daquest mateix tema, ms exhaustivament.
74
Ventilador
El ventilador proporciona el flux daire necessari per assegurar el transport de les
gotes fins a la vegetaci en el cas dels polvoritzadors hidropneumtics i pneumtics.
Hi ha dos tipus de ventiladors, els ventiladors helicodals o de flux axial i els ventiladors centrfugs o de flux radial.
Difusor
El difusor s lelement que provoca la formaci de les gotes en els polvoritzadors
pneumtics o nebulitzadors.
Els difusors, normalment, van agrupats en el que es coneix com a mans.
1.2. EMPOLSADORS
Els empolsadors sn els equips que apliquen els productes en forma slida, normalment
barrejats amb matries inertes slides (talc o caol).
Empolsador. Font: Francesc Camps.
75
1.3. FUMIGADORS
Els fumigadors sn els equips que apliquen els productes fitosanitaris en estat gass.
Consten dun recipient estanc per encabir el producte gass. En alguns casos, i quan es
tracta duna aplicaci al sl, disposen dun sistema incorporador o segellador.
Seguidament, exposem els diferents tipus dequips per a cada tractament, tenint en compte la tecnologia dels equips que sha utilitzat fins ara i lexperincia ds. Tanmateix, les
futures innovacions tecnolgiques en aquest camp demanaran actualitzar aquestes recomanacions.
El polvoritzador hidrulic: equip que est ben adaptat al tractament de sl nu, sl
enherbat o de cultius herbacis, aix com tamb per a aplicacions localitzades.
El polvoritzador hidropneumtic i el pneumtic: sn els millors equips per al tractament de cultius arboris ja que, grcies a lassistncia de laire, es facilita la penetraci
del producte i una bona distribuci en alada.
Lempolsador: s un equip interessant per a tractaments especfics on no cal utilitzar
laigua com a transport del producte fitosanitari.
El fumigador: s un equip ideal per a la desinfecci del sl i de recintes tancats.
76
2. BROQUETS PER A TRACTAMENTS FITOSANITARIS
Com ja sha dit, els broquets sn claus per fer una correcta aplicaci de productes fitosanitaris. Cada tractament requereix el broquet adequat.
2.1. FUNCI DELS BROQUETS

Els broquets sn els ltims elements de lequip per on passa el brou abans de dirigir-se a
la zona que hem de cobrir amb el producte fitosanitari.
La missi principal dels broquets s provocar directament la polvoritzaci del brou.
En alguns casos, produeixen un cert nombre de petits raigs per repartir millor el brou, com
en el cas daplicaci dadobs lquids.
La polvoritzaci produda pels broquets permetr distribuir de manera uniforme una quantitat relativament petita de producte fitosanitari juntament amb una quantitat controlada
daigua, per cobrir una superfcie ms o menys gran. Sense la tcnica de la polvoritzaci
i levoluci tecnolgica recent dels broquets, fer aix seria realment difcil i demanaria,
segurament, volums de brou molt ms alts, amb una eficcia de control inferior i unes prdues ms grans de producte.
2.2. TIPUS DE BROQUETS I CRITERIS PER A LA SEVA ELECCI

Els broquets de polvoritzaci normalment utilitzats per a la protecci fitosanitria sn:
Broquets de turbulncia o de raig cnic.
Broquets de ventall.
Broquets de mirall o deflectors.
Broquets de mltiples raigs.
a) Broquets de turbulncia o de raig cnic
En els broquets de turbulncia o de raig cnic, la polvoritzaci est provocada per una
gran turbulncia que t lloc a la part final, just abans de la sortida de les gotes, que fa possible aconseguir mides de gota ms petites que en els altres tipus de broquets que veurem
aqu. s la millor opci per a fer tractaments amb mides de gota per sota de 350 micres
(insecticides i fungicides).
77
Per al seu correcte funcionament, s necessria una pressi de treball

superior a la daltres broquets, essent, tamb, el risc dobturacions internes ms alt, a causa dels passos ms estrets dels seus components
interns. s el broquet ms utilitzat en polvoritzadors hidropneumtics
per tractar arbres fruiters. Les pressions normals de treball oscillen de
6 a 16 bars.
Broquet cnic. Font:

Catleg Albuz.
b) Broquets de ventall
Els broquets de ventall sn broquets que no tenen elements especials en el seu interior,
noms un estretament sobtat de la conducci, just abans de la sortida. Lorifici de sortida
t, normalment, una forma allargada o ellptica. Conjuntament amb les dues prolongacions del broquet, que presenten una forma de galtes, fan que el raig produt sigui relativament pla i en forma de ventall ms o menys obert. Sacostuma emprar els broquets de
ventall de 110, separats entre si 50 cm.
Per aconseguir un tractament uniforme, cal que la barra estigui a 50-60
cm de lobjectiu del tractament. Aquests broquets sn adequats per a
tractaments herbicides amb barres de polvoritzaci, i poden treballar
a pressions entre 15 i 5 bars.
Els broquets de ventall tenen una mplia llista de variants especials:
doble ventall, broquet terminal amb ventall asimtric, ventall uniforme, etc., per adequar-se a les diferents situacions de tractament.
Broquet de ventall.
Font: Catleg Albuz.
c) Broquets de mirall o deflectors

El broquet de mirall o deflector no polvoritza el brou en el seu interior, sin just desprs de sortir-ne expellit per lorifici destinat a
tal fi. En aquest moment, el raig de brou topa bruscament contra
la superfcie llisa formada pel mateix cos del broquet. El resultat
del xoc s, normalment, un ventall amb un repartiment bastant
uniforme del brou, pla i duns 140 dapertura. Aquesta amplada
propicia que sigui un broquet vlid, tant per a tractaments a prop
de lobjectiu com per a polvoritzacions amb un sol broquet (motxilles polvoritzadores). La mida de la gota s gran, de 800 a 1000
micres, suficient per a tractaments herbicides de preemergncia
i aportacions dadobs lquids. Les pressions normals de treball
oscillen d1 a 3 bars.
78
Broquet de mirall.
Font: Catleg Albuz.
d) Broquets de mltiples raigs

Del broquet de mltiples raigs surten tres o ms raigs prims de
brou que ajuden a fer un repartiment ms uniforme que el que en
resultaria amb raigs de ms cabal. Sn interessants, nicament,
en la distribuci dadob en forma lquida, per aconseguir que el
sl rebi una aplicaci rpida i ms uniforme.
Cal destacar lexistncia duns broquets anomenats broquets de
baixa deriva que produeixen gotes ms grans, per a un mateix
cabal daplicaci, que els broquets de ventall o cnics convencionals, reduint aix el risc de prdues de producte per deriva.
Broquet de tres raigs.

Font: Catleg Albuz.
79
3. REGULACI DE LA MAQUINRIA DE TRACTAMENTS
La regulaci de lequip daplicaci s un pas imprescindible per tal que laplicaci fitosanitria sigui efica amb el mnim de prdues possibles. Per fer una regulaci correcta, cal
seguir els segents passos:
3.1.DETERMINACI DEL VOLUM DE BROU NECESSARI PER REALITZAR LAPLICACI

Per determinar el volum de brou, shan de tenir en compte els aspectes segents:
Dimensi de la planta: en el cas daplicacions en cultius arboris, shan dutilitzar volums/ha de brou dentre 600 i 1.000 l/ha. Ara b, el volum ser menor per als casos
darbres petits en plantacions intensives i en formes planes. En canvi, el volum shaur
daugmentar per als arbres a tot vent amb marcs de plantaci ms amples.
En casos especials, amb arbres amb una densa i mplia capada (els ctrics, per
exemple), es poden superar els 1.000 l/ha. Tamb hi ha casos com el de la vinya, en
qu podem baixar dels 600 l/ha, a causa del seu volum redut de vegetaci.
En el cas dels cultius herbacis, saconsella aplicar entre 150 i 400 l/ha, segons com
siguin dptimes, les condicions de tractament.
Condicions meteorolgiques dominants: en condicions meteorolgiques adverses,
com ara temperatura superior a 25, humitat relativa per sota del 70% o velocitat del
vent de ms de 3 m/s, es recomana utilitzar volums daplicaci ms elevats.
En localitzacions dificultoses dels problemes fitosanitaris a controlar, com ara les
parts altes dels arbres, linterior darbres dampla capada, etc., s millor utilitzar volums per hectrea superiors.
Arbres en forma globosa i fullatge dens. Font: CMA.
80
Arbres en forma plana i estreta. Font: CMA.
3.2 DETERMINACI DE LA VELOCITAT DE TRACTAMENT

La velocitat davanament dels equips daplicaci de productes fitosanitaris s un dels
parmetres de treball ms importants per tal daconseguir repartir el volum per hectrea
desitjat.
La velocitat escollida ha de permetre:
Una aplicaci segura per a loperari.
Una eficcia suficient en el rendiment operatiu de laplicaci.
Una distribuci correcta del producte.
En el cas daplicacions en cultius arboris,
les velocitats varien entre els 4 i els 6 km/h.
Escollir entre la velocitat ms rpida o la ms
lenta depn de la mida dels arbres i sha de
tenir en compte el cabal del ventilador disponible. Aix, en arbres ms petits es pot anar
ms rpid.
En el cas daplicacions al sl o a conreus
herbacis, com que no existeix lobstacle de
Comprovaci de la velocitat davanament de lequip
les plantes arbries, les velocitats poden ser
daplicaci. Font: Alba Fillat.
ms altes; les irregularitats i pendents del
terreny sn els factors que cal tenir ms en
compte a lhora de decidir la velocitat davanament. Si lequip utilitzat s el polvoritzador
amb barres horitzontals, la possibilitat desmorteir loscillaci dels braos s fora important per poder anar ms rpid en el tractament. Les velocitats ms normals oscillen entre
els 6 i els 12 km/h. Amb equips especials i en superfcies no gaire irregulars, es poden
superar aquestes velocitats.
3.3. REGULACI DEL CABAL DISTRIBUT PELS BROQUETS

Per calcular el cabal total de brou que sha de distribuir pels broquets (Q), haurem de tenir
en compte:
El volum de brou (V).
La velocitat davanament de lequip (v).
Lamplada de tractament (a).
81
I ho farem dacord amb la segent expressi:

V (l/ha) x v (km/h) x a (m)
Q (l/min) =
600
La frmula mostra la quantitat de cabal que cal aplicar. Tanmateix, per assolir-lo, s necessari tenir presents els broquets i, per aix, cal decidir:
El tipus i mida de broquet que sha de dur muntat a la mquina.
Els broquets que han de funcionar en laplicaci i els que no.
La pressi de treball amb qu han de treballar.
Per a laplicaci de productes fitosanitaris al sl o a cultius herbacis, el conjunt de broquets
que treballen alhora acostumen a ser tots iguals, ja que la superfcie que sha de protegir
s relativament homognia; altrament, acostumen a ser de diferents tipus quan es tracta
daplicacions en cultius arboris, per assolir aix la correcta cobertura dun volum de fullatge
no necessriament uniforme en les seves diferents parts. Per tant, una correcta adaptaci
de la distribuci del producte dependr duna correcta configuraci dels broquets.
Un cop hem determinat el cabal de brou total, hem de repartir-lo entre els broquets que
han de funcionar en laplicaci.
Necessitarem les taules de cabal/pressi del model de broquet que portem installat a
lequip (el fabricant o comercial del lequip ens les ha de facilitar). En aquestes taules trobarem, per al model de broquet que duem, quina s la pressi necessria perqu doni el
cabal unitari calculat; aix sabrem la pressi que hem de fixar en el manmetre lequip.
En el cas de la barra de polvoritzaci per a conreus herbacis (broquets iguals):
Cal dividir el cabal total entre els broquets que funcionaran. Daquesta manera obtindrem
el cabal per broquet.
Si utilitzem broquets de ventall, s necessari superposar els ventalls perqu el repartiment sigui uniforme. El superposat correcte dels ventalls depn de lalada de la barra
portabroquets; per aix, un aspecte important de la regulaci correcta dels polvoritzadors
hidrulics de barres horitzontals s disposar els braos a lalada adequada, que est
condicionada, a la vegada, per la distncia entre broquets a la barra, normalment 50 cm, i
per langle del ventall que produeix el broquet, entre 80 i 110. Lalada ptima de la barra
oscilla entre 50 i 70 cm.
82
En el cas dels polvoritzadors per a fruiters:

Els broquets en larc de distribuci poden ser tots iguals o diferents per adaptar-se a la
vegetaci. En aquest cas, cal determinar la proporci de brou que han de distribuir els
diferents tipus de broquets situats sobre lequip daplicaci, ja que es relaciona amb la
proporci de volum darbre que hem de cobrir, a diferents alades, durant laplicaci.
Per exemple, en plantacions intensives de fruiters amb marcs de plantaci estrets, saconsella que els broquets que hagin de cobrir la meitat superior dels arbres reparteixin un 60%
del volum total que cal distribuir, mentre que els encarregats de la meitat inferior, el 40%
restant.
En el cas de plantacions amb arbres de marcs ms amples i formacions en vas, la proporci hauria de ser del 70% a la meitat superior i del 30% a la inferior. En lolivera, formada
amb sistema clssic, les proporcions podrien ser del 50% a dalt i a baix.
83
RECORDA
Respecte a lequip, i per a una correcta aplicaci dels productes fitosanitaris, s molt
important:
Escollir ladequat.
Tenir-lo a punt.
Fer-hi una correcta regulaci.
Tipus dequip
Polvoritzador hidrulic
Polvoritzador hidropneumtic
Polvoritzador pneumtic
Polvoritzador centrfug
Empolsador
Fumigador
Tipus de broquet
Broquet de turbulncia o cnic

Broquet de ventall
Broquet de mirall o deflector
Broquet de tres raigs
ESCOLLIR LEQUIP
ADEQUAT
Manteniment de campanya
Manmetres
Broquets
Bomba
Dipsit
Filtres
Conduccions
Ventilador
Preparaci per emmagatzemar-lo
Previsi de gelades
Protecci de parts mbils
Resguard de components
Determinar el volum/ha
que cal aplicar
Dimensi de la planta
Condicions meteorolgiques
Localitzacions dificultoses de la plaga
Determinar la velocitat
davanament
Capacitat del ventilador

Mida dels arbres
Irregularitats i obstacles del terreny
Limitacions de velocitats
Determinar el cabal dels

broquets
Configuraci de broquets
Pressi de treball per obtenir el cabal calculat
TENIR-LO A PUNT
FER-HI UNA
CORRECTA REGULACI
84
AUTOAVALUACI
Digueu si les afirmacions segents sn vertaderes o falses (V/F).

1. Laplicaci de productes fitosanitaris es pot realitzar amb qualsevol tipus dequip de
tractaments.
V
F
2. Els polvoritzadors apliquen els productes en forma de pols.
V
F
3. En els polvoritzadors hidrulics les gotes arriben a lobjectiu per la seva prpia inrcia i pes.
V
F
4. Latomitzador s el polvoritzador hidropneumtic.
V
F
5. La boca dompliment del dipsit de latomitzador ha de ser estreta per evitar vessaments del producte fitosanitari.
V
F
6. Els fumigadors sn els equips que apliquen els productes fitosanitaris en forma slida.
V
F
7. Els broquets de turbulncia sn ideals per controlar fongs i insectes, ja que fan les
gotes ms fines que els de ventall.
V
F
8. Quan apliquem productes fitosanitaris en arbres fruiters, sempre utilitzarem 1.000 l/
ha de brou.
V
F
85
9. En tractaments herbicides en cereals, podrem utilitzar 150 l/ha de brou si ho permet

el producte i lobjectiu que cal controlar.
V
F
10. Els polvoritzadors hidrulics sutilitzen normalment per tractar la capada darbres
fruiters.
V
F
11. En el cas daplicacions en cultius arboris, les velocitats de tractament varien entre
els 4 i els 6 km/h.
V
F
12. Per calcular el cabal total de brou que cal distribuir pels broquets, haurem de tenir
en compte la capacitat del dipsit i lalada i lamplada del tractament.
V
F
86
TEMA 5: Neteja, manteniment i inspecci peridica

dels equips daplicaci de productes
fitosanitaris
OBJECTIUS 89
INTRODUCCI 90
1. MANTENIMENT I CONSERVACI DE LA MAQUINRIA
DE TRACTAMENTS
91
1.1. Manmetres
91
1.2. Broquets
91
1.3. Bomba de lequip
92
1.4. Dipsit
93
1.5. Mnegues i conduccions de lequip
93
1.6. Filtres
94
1.7. Ventilador
94
1.8. Barra de polvoritzaci
95
1.9. Sistema de distribuci i regulaci
95
1.10. Empolsadors
96
1.11. Preparaci per a lemmagatzematge perllongat

entre campanyes
96
2. INSPECCI OBLIGATRIA DELS EQUIPS DE TRACTAMENT
97
RECORDA 98
AUTOAVALUACI 99
TEMA 5: Neteja, manteniment i inspecci peridica dels equips daplicaci de productes fitosanitaris
OBJECTIUS
Conixer el manteniment bsic dels principals components dun equip daplicacions

fitosanitries.
Valorar la influncia que t un bon manteniment i una bona conservaci dels equips
per al seu correcte funcionament i per a la seva durabilitat.
89
INTRODUCCI
Realitzar un correcte manteniment de la maquinria de tractament allargar la seva vida

til i permetr la realitzaci de tractaments ms eficients i eficaos. Aquests fets repercutiran en un estalvi econmic, tant pel que fa al millor control de les plagues i malalties com
pel que fa al nombre de tractaments realitzats per campanya, a ms dajudar a reduir els
riscos per al consumidor i per al medi ambient.
Comprovaci de la pressi dels broquets. Font: ngel Bustos.
90
1. MANTENIMENT I CONSERVACI DE LA MAQUINRIA DE TRACTAMENTS
Per mantenir en bon estat lequip de polvoritzaci

i aconseguir el millor resultat amb una correcta
regulaci, s necessari comprovar peridicament
lestat general de la mquina.
Cal realitzar una revisi anual o b cada 150 hores de feina (en el cas dels equips que superen
aquesta xifra en una campanya). Per fer-la, cal
supervisar els mecanismes que a continuaci es
detallen.
Polvoritzador hidropneumtic. Font: CMA.
1.1. MANMETRES
Laplicaci del cabal correcte que es calcula en la regulaci de lequip depn, en gran part, del bon funcionament de lindicador de la pressi: el manmetre.
Per fer la seva comprovaci, cal desmuntar-lo i revisar-lo amb un equip contrastador de manmetres,
que podem trobar a les ADV o en tallers especialitzats. Els manmetres perden precisi fcilment i no
s senzill desbrinar, a simple vista, si estan en bones
condicions o no. Si la desviaci de lectura s superior al 10%, s millor canviar-lo per un de nou.
Manmetre. Font: Alba Fillat.
1.2. BROQUETS
s molt important verificar el cabal dels broquets amb certa freqncia. Cal substituir els
broquets que donin un cabal excessiu i netejar a fons els que no donin prou cabal, sempre
que no sigui a causa dun defecte del broquet que, en aquest cas, caldr substituir.
El cabal del broquet no ha de variar ms del 10% respecte al seu cabal nominal en el cas
dels polvoritzadors hidrulics i ms del 15% en el cas dels polvoritzadors hidropneumtics. Si no es coneix el cabal nominal, el seu cabal no ha de superar el 10% respecte al
cabal mig dels broquets del mateix calibre.
Quan sinstalla un broquet nou, cal comprovar que tingui unes prestacions idntiques al
que hem substitut. En els polvoritzadors hidrulics els broquets han de ser idntics en tota
la barra de distribuci.
91
Per fer una neteja a fons dels broquets, es desmuntaran i

es deixaran reposar dins dun recipient amb un producte
netejador adient (com veurem, ms endavant, a lapartat
de neteja del dipsit). Desprs, es traur la brutcia enrgicament amb un raspall especial per netejar broquets
o amb aire o aigua a pressi, per tal de no ratllar-los ni
danyar les seves parts.
Conjunt de broquets de ventall.
Font: Alba Fillat.
1.3. BOMBA DE LEQUIP

La bomba de lequip s lencarregada dimpulsar el brou i donar la pressi de funcionament. Per al seu manteniment, seguint les instruccions del manual del fabricant, s necessari un correcte greixatge i lubricaci. Cal comprovar els nivells doli del crter, i afegir-nhi,
si s necessari, i el greixatge dels eixos de transmissi amb la junta cardan i de les altres
articulacions que tinguin punts de greixatge.
Bomba. Font: Francesc Solanelles.
92
1.4. DIPSIT
La neteja del dipsit, tant de linterior com de lexterior, sha de fer cada vegada desprs dutilitzar
lequip. Els equips ms actuals faciliten la neteja
interior, ja que la normativa obliga els fabricants
a incorporar un sistema de rentat intern (tant del
dipsit com de les conduccions) amb laigua neta
que es troba en un dipsit a part. Si la neteja es fa
de manera freqent, sevita que es dipositin productes en zones difcilment accessibles.
La neteja s ms efica si es fa funcionar lequip
amb aigua i additius adients al tipus de producte
fitosanitari que sacaba daplicar:
Dipsit. Font: Alba Fillat.
Per a productes fitosanitaris oliosos, cal utilitzar aigua i detergent, i aclarir noms
amb aigua.
Per a herbicides hormonals, cal utilitzar una soluci amoniacal al 20% i aclarir diversos cops amb aigua.
Per a residus de coure, sha dutilitzar una dissoluci de vinagre (1 litre de vinagre per
100 litres daigua), que sha de deixar reposar 2 hores i aclarir desprs amb aigua.
1.5. MNEGUES I CONDUCCIONS DE LEQUIP

Cal observar amb atenci les possibles fuites de
brou que es puguin produir, especialment en les
connexions i els enllaos de lequip. Cal revisar, tamb, lestat de la superfcie exterior de les
conduccions, a fi de trobar possibles esquerdes,
porus o cops que puguin originar fuites futures.
Tamb cal evitar les obturacions interiors o les
reduccions de secci en les conduccions per deposicions, vigilant les prdues de pressi que es
puguin produir entre la zona de bombeig i control
de lequip i la zona de distribuci del brou, que s
on es troben els broquets.
Conduccions de lequip. Font: Alba Fillat.
93
1.6. FILTRES
Els filtres shan de netejar regularment. Tamb shan devitar els problemes dun muntatge incorrecte quan els tornem a collocar a la mquina. Molts cartutxos dels filtres porten
juntes de goma que sha de procurar no perdre mentre es netegen.
Filtre. Font: Alba Fillat.
1.7. VENTILADOR
El manteniment del ventilador, en el cas dels equips que lincorporen, comporta la neteja
de la carcassa, els leps i les reixes de protecci. Cal comprovar tamb el nivell doli, el
greixatge del multiplicador i verificar el correcte funcionament del canvi de marxes.
Ventilador. Font: Ferran Camp.
94
1.8. BARRA DE POLVORITZACI

La barra de polvoritzaci ha destar en bon
estat i ser estable en totes les direccions.
Shan de revisar els sistemes de fixaci i regulaci dalades i els dispositius damortiment
de sotracs imprevistos i de compensaci de la
inclinaci, que han de funcionar correctament.
En cas que la barra disposi dextrems retrctils
shaur de comprovar que aquests, en ser accionats, retornin a la seva posici inicial.
Barra de polvoritzaci. Font: Felip Grcia.
En general, caldr mantenir engreixades les parts mbils i les articulacions.
1.9. SISTEMA DE DISTRIBUCI I REGULACI

Cal controlar el bon accionament del sistema de distribuci i regulaci i, assegurar lapertura i tancament dels sectors i de tots els broquets simultniament. s necessari, tamb,
verificar labsncia de fuites.
Sistema de distribuci. Font: Alba Fillat.
95
1.10 EMPOLSADORS
En el cas dels empolsadors el manteniment s mnim, per cal mantenir les parts mbils
engreixades i les corretges tenses. Si el producte passa a travs de la turbina, aquesta
shaur de netejar desprs de cada s per evitar que sencrosti.
Empolsador. Font: Ferran Camp.
1.11. PREPARACI PER A LEMMAGATZEMATGE PERLLONGAT ENTRE CAMPANYES

En el cas que lequip hagi de passar un llarg perode
sense ser utilitzat, caldr actuar de la segent manera abans de guardar-lo:
Netejar linterior i lexterior de la mquina, procedint com hem indicat anteriorment.
Desmuntar tots els filtres i netejar-los.
Desmuntar tots els broquets, els difusors i els
dispositius antidegoteig, i netejar-los amb un
raspall tou.
Posar greix i lubricant a les parts mbils i articulaNeteja dun broquet. Font: Felip Grcia.
cions (bomba, transmissions, canvi del ventilador).
Netejar b els leps i la carcassa del ventilador.
En previsi de gelades, cal buidar tot el circuit daigua, especialment la bomba.
Descomprimir la molla del regulador de pressi.
Desinflar els pneumtics i deixar la mquina calada en un lloc cobert.
Destensar corretges.
96
2. INSPECCI OBLIGATRIA DELS EQUIPS DE TRACTAMENT
La inspecci dels equips daplicaci de productes

fitosanitaris est regulada pel Reial Decret (RD)
1702/2011, de 18 de novembre, i dacord amb
lestablert a larticle 8 i lannex II de la Directiva
2009/128/CE, de 21 doctubre, per la qual sestableix un marc dactuaci comunitari per aconseguir un s sostenible dels productes fitosanitaris.
Tots els equips daplicaci de productes fitosanitaris, llevat del polvoritzadors de motxilla o els polvoritzadors darrossegament manual de menys de
Unitat mbil dinspecci del CMA.
100 litres de capacitat, hauran destar inscrits en el
Font: ngel Bustos.
Registre Oficial de Maquinria Agrcola (ROMA)
i hauran de passar una inspecci abans del 26 de novembre de 2016, en una Estaci
dInspecci Tcnica dEquips dAplicaci de Fitosanitaris (ITEAF) autoritzada i dacord al
Programa dinspeccions establert per lrgan competent autonmic.
Fins a lany 2020, les inspeccions es faran cada 5 anys, a excepci de les empreses de
serveis que les faran cada 3 anys. A partir del 2020, aquestes inspeccions shauran de
realitzar cada 3 anys.
97
RECORDA
Per allargar la vida til dels equips daplicaci de productes fitosanitaris, aix com per assegurar el correcte funcionament del mateixos, s imprescindible realitzar peridicament
un manteniment i supervisi dels diferents elements que el composen, especialment de:
Manmetres.
Broquets.
Bomba.
Dipsit.
Mnegues.
Conduccions.
Filtres.
Ventiladors i turbines.
A ms, shan de substituir i/o reparar els elements que presentin defectes i mantenir lequip
daplicaci adequadament net.
Tots els equips daplicaci de productes fitosanitaris, llevat dalgunes excepcions, hauran
destar inscrits en el Registre Oficial de Maquinria Agrcola i hauran de passar una inspecci abans del 26 de novembre de 2016, en una Estaci dInspecci Tcnica dEquips
dAplicaci de Fitosanitaris.
98
AUTOAVALUACI
Digues si les afirmacions segents sn vertaderes o falses (V/F).

1. Per netejar deposicions de productes cprics en els equips, el mtode ms efica
consisteix a utilitzar aigua i sab.
V
F
2. Si un broquet nou no dna el cabal previst, cal comprovar el funcionament del manmetre.
V
F
3. No s necessari rentar la mquina desprs de cada tractament.
V
F
4. En finalitzar la campanya s necessari realitzar una neteja ms curosa/intensa.
V
F
5. El manmetre s un aparell que serveix per mesurar la capacitat del dipsit.
V
F
6. s molt important verificar el cabal dels broquets amb certa freqncia.
V
F
7. Si el manmetre i les conduccions funcionen correctament i un broquet en un polvoritzador hidrulic dona un cabal superior al 10% del nominal, sha de substituir per un
de nou.
V
F
8. Els equips daplicaci de tractaments de productes fitosanitaris hauran dhaver passat una inspecci abans del 26 de novembre de 2016.
V
F
99
MDUL 3: Productes fitosanitaris
TEMA 6: Productes fitosanitaris: classificaci,

descripci, etiquetatge i fitxes
de seguretat
OBJECTIUS 103
INTRODUCCI 104
1. DEFINICI DE PRODUCTE FITOSANITARI
105
2. COMPOSICI DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
106
3. EXPRESSI DE LA CONCENTRACI O RIQUESA DE MATRIA

ACTIVA EN ELS FORMULATS
109
4. TIPUS I CLASSES DE FORMULACIONS DELS PRODUCTES

FITOSANITARIS 110
4.1. Formulacions en forma slida
110
4.2. Formulacions en forma lquida
112
4.3. Altres formulacions
114
5. CLASSIFICACI DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
115
5.1. Segons lmbit daplicaci
115
5.2. Segons lagent sobre el qual actuen
115
5.2.1. Segons el seu comportament en la planta
117
5.2.2. Segons la seva especificitat
117
5.2.3. Segons el mode dactuar contra les plagues
118
5.2.4. Segons el temps dactuaci del producte
118
5.3. Segons el grup qumic a qu pertanyen
118
5.3.1. Classificaci dels insecticides segons el

grup qumic a qu pertanyen
118
5.3.2. Classificaci dels fungicides segons el

grup qumic a qu pertanyen
120
5.4. Classificaci dels herbicides
121
5.4.1. Segons el moment daplicaci
121
5.4.2. Segons la finalitat per a la qual sutilitzen
122
5.4.3. Segons la forma dactuaci sobre les males herbes 122

5.4.4. Segons lestadi de desenvolupament de la mala herba 122
6. CONCEPTE DETIQUETA
123
6.1. rees bsiques de letiqueta
123
6.1.1. rea de registre
123
6.1.2. rea dinformaci de risc
124
6.1.3. rea dutilitzaci
126
6.2. Frases R i S
127
6.3. Indicacions de perill
128
7. FITXA DE DADES DE SEGURETAT
132
RECORDA 133
AUTOAVALAUCI 136
TEMA 6: Productes fitosanitaris: classificaci, descripci, etiquetatge fitxes de seguretat
OBJECTIUS
Conixer els diferents tipus de productes fitosanitaris, aix com les seves caracterstiques.
Diferenciar els possibles usos dels productes fitosanitaris.
Adquirir criteris per saber triar el producte fitosanitari ms idoni, considerant la seva efectivitat, el respecte al medi ambient i els possibles riscos per a la salut de les persones.
Saber interpretar totes les indicacions especificades a letiqueta dun producte fitosanitari.
Ser conscients de la importncia que t la informaci que figura a letiqueta, per tal de
complir aspectes referents a la normativa vigent.
Ser conscients de la importncia que t la lectura de letiqueta per al seguiment de
totes i cadascuna de les recomanacions i instruccions que hi sn escrites.
103
INTRODUCCI
El conreu de la terra, per tal dobtenir aliments, ha estat una activitat constant de la humanitat, tot i que contnuament els cultius pateixen els atacs dels seus competidors naturals.
s per aix que, al llarg de la seva histria, les persones relacionades amb la producci
agrcola han anat dissenyant estratgies per combatre les plagues i malalties que afectaven els seus conreus.
Els egipcis, a lany 2500 aC, ja parlen de pestes (plagues dinsectes). Els romans, a lany
100 aC, ja utilitzaven extractes vegetals per al control dels insectes. De llavors en, hi
ha hagut moltes referncies pel que fa al descobriment i a la utilitzaci de determinades
substncies en la lluita contra plagues i malalties. Per fou a partir de lany 1939, amb el
descobriment de les propietats insecticides del DDT, quan sinici ls dels productes fitosanitaris moderns.
Avui dia, la prctica de lagricultura intensiva ha provocat un augment molt important en
ls de productes fitosanitaris qumics contra plagues, malalties i males herbes.
Conixer els diferents tipus de productes existents actualment en el mercat i les seves caracterstiques s fonamental perqu puguis triar el producte ms adequat en cada circumstncia, tot i tenint en compte el cultiu, el seu estat de desenvolupament i el tipus i lestat del
cicle biolgic de lorganisme nociu que has de combatre.
Una lectura acurada de letiqueta s la mesura preventiva inicial i la ms fonamental de totes les que has de tenir en compte a lhora dutilitzar un producte fitosanitari. Lobservaci
de les instruccions i recomanacions que hi trobars far possible una prctica fitosanitria
correcta.
Letiqueta et proporcionar:
Una informaci especfica que et facilitar la utilitzaci del producte.
Unes normes que haurs de complir obligatriament.
Unes instruccions i recomanacions que tajudaran a evitar els danys que aquests productes poden produir a la salut de les persones, a la fauna i la flora, i al medi ambient
en general.
104
1. DEFINICI DE PRODUCTE FITOSANITARI
Segons la Llei 43/2002 de Sanitat vegetal, els productes fitosanitaris es defineixen com les
substncies actives i els preparats que contenen una o ms substncies actives presentades en la forma en la qual sofereixen per a la seva distribuci als usuaris i destinades a:
Protegir els vegetals o productes vegetals contra les plagues, i/o evitar lacci daquestes.
Millorar la conservaci dels productes vegetals.
Destruir els vegetals indesitjables o les parts dels vegetals.
Influir en el procs vital dels vegetals de forma diferent a com actuen els nutrients.
105
2. COMPOSICI DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
Per tal que siguin manipulables i aplicables, els productes fitosanitaris es comercialitzen
en forma de preparats o formulats per a la seva utilitzaci.
Els components tpics dun preparat o formulaci sn:
Producte tcnic
Ingredient inert
Adjuvant
Altres components de les formulacions
Producte tcnic
Un producte tcnic s un producte obtingut mitjanant un procs de sntesi qumica, o b
un producte natural que cont, en una concentraci alta, la substncia activa juntament
amb petites quantitats dimpureses prpies del procs de sntesi.
La matria o substncia activa s la que t acci sobre al plaga o malaltia o mala
herba que es vol combatre.
La matria o substncia activa pot ser un producte orgnic o inorgnic, natural o sinttic o
b biolgic que exerceix la seva acci sobre lagent nociu que volem controlar.
En les etiquetes dels envasos dels formulats s obligatori indicar la quantitat de matria
activa que hi ha. Normalment, sexpressa en percentatges; per exemple: Glifosat 36% p/v
(pes/volum).
Per anomenar el producte tcnic s habitual recrrer al nom com, si b en algunes ocasions tamb es recorre al nom qumic de la matria activa.
El nom qumic s el que correspon al de la nomenclatura qumica de cada producte,
segons la seva frmula. Per exemple: 2,2,2-tricloro-1,1-bis (4-clorofenil) etanol.
El nom com s el que sutilitza per anomenar el producte de forma simplificada i per
raons prctiques. Aquest saccepta universalment, per pot tenir algunes petites variacions segons els idiomes. Per exemple: el nom com que correspon al nom qumic
citat anteriorment s el dicofol.
Ingredient inert
Lingredient inert s aquell component de la formulaci que serveix com a medi de
diluci del producte tcnic i dels altres components de la formulaci.
106
El seu objectiu s facilitar la formulaci i la posterior dosificaci i aplicaci del producte.

No t cap tipus dacci davant la plaga o malaltia que hem de combatre.
En el cas de les formulacions slides, els inerts ms emprats solen ser productes inorgnics: talc, caol, silicats sinttics, sepiolita, etc. Aquests productes, en ocasions, tenen una
gran capacitat dabsorci.
En el cas de formulacions lquides, els inerts solen ser dissolvents orgnics (xil, ciclohexanona, etc.) en els quals tant el producte tcnic com la resta de components de la formulaci es dissolen amb facilitat.
Adjuvants
Sentn per adjuvant qualsevol component de la formulaci que no sigui ni el producte tcnic ni linert i que modifica positivament alguna de les seves caracterstiques o propietats.
Hi ha diferents tipus de productes adjuvants que poden formar part duna formulaci. Alguns daquests adjuvants sn estrictament necessaris; seria el cas dels emulsionants o
tensioactius, sense els quals no seria possible, per exemple, preparar els brous daplicaci
de les formulacions dels tipus concentrats emulsionables.
Entre daltres, podem citar els segents adjuvants:
Tensioactius: aquests productes permeten la barreja de productes insolubles (per exemple, oli, dissolvents orgnics, etc.) amb aigua.
Estabilitzants: sn productes que eviten la degradaci de la matria activa en front a lacci de la llum, la
temperatura i altres factors del medi ambient.
Dispersants o agents de suspensi: sn productes
que fan que quan es barregen productes slids amb
Composici dun producte fitosanitari.
aigua es formi una dispersi. Actuen reduint la veFont: Junta de Andaluca.
locitat de caiguda de les partcules slides al fons
(afavoreixen la suspensibilitat).
Sinrgics: sn productes que tenen com a finalitat potenciar lacci de la matria
activa, de manera que, amb una dosi de matria activa ms baixa, es pot aconseguir
la mateixa eficcia. Exemple de producte sinrgic seria el butxid de piperonil en les
formulacions de piretrines.
107
Altres components de les formulacions

A ms a ms dels components esmentats, als formulats de productes fitosanitaris, safegeixen en ocasions altres productes o additius. Aquests productes no tenen activitat plaguicida ni cap funci lligada a la matria activa. Sn productes que milloren algun aspecte
de la formulaci, o b tenen una funci merament cosmtica. Entre aquests tipus de productes, podem citar els segents:
Adherents: augmenten ladherncia de les gotes i afavoreixen, per tant, que no caiguin i restin ms temps sobre les fulles o superfcies on sha fet el tractament.
Antiapelmaants: tenen com a missi evitar que el formulat tendeixi a formar grumolls
o ataquinar-se.
Fludificants: safegeixen a la formulaci amb la finalitat que els formulats slids tinguin laparena de slids fluids.
Emtics: tenen com a missi provocar el vmit, en cas dingesti dun formulat.
Tamb safegeixen productes per donar als formulats un determinat color i, en ocasions,
mala olor, per tal devitar confusions i possibles accidents.
Efecte del mullant sobre la capacitat de cobriment

i absorci de lherbicida: a) Via cutcula. b) Via estoma. Esquerra sense mullant; dreta amb mullant.
Font: DARP.
108
3. EXPRESSI DE LA CONCENTRACI O RIQUESA DE MATRIA ACTIVA

EN ELS FORMULATS
La riquesa o concentraci de la matria o substncia activa apareix a letiqueta dels envasos. En el cas dels formulats slids, sexpressa en tant per cent (% p/p) pes/pes. En el
cas de les formulacions lquides, pot expressar-se en tant per cent (% p/v) pes/volum, o
en grams per litre.
Lexpressi % p/p (tant per cent pes/pes): indica el pes de la matria activa en grams
per cada 100 grams de formulat. Per exemple: Teflutrin 1,5% p/p vol dir que hi ha 1,5
grams de la matria activa Teflutrin per cada 100 grams de formulat.
Lexpressi % p/v (tant per cent pes/volum): indica el pes de la matria activa en
grams per cada 100 millilitres de formulat. Per exemple: Malation 30% p/v vol dir que
hi ha 30 grams de la matria activa Malation en 100 millilitres de formulat.
Lexpressi gr/l (grams/litre): indica el pes de la matria activa en grams per cada litre
de formulat. Per exemple: Dimetoat 400 g/l vol dir que hi ha 400 grams de la matria
activa Dimetoat en 1 litre de formulat.
Composici dun producte fitosanitari. Font: Jess M. Martn.
109
4. TIPUS I CLASSES DE FORMULACIONS DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
Els productes fitosanitaris es poden formular o presentar en el mercat de formes molt diverses. A la legislaci espanyola es descriuen unes 60 formulacions diferents, de les quals noms
unes poques tenen importncia des del punt de vista de la seva presncia als comeros.
En aquesta taula trobars els diferents tipus de formulaci o presentaci, aix com la relaci dels productes ms usuals.
POLS MULLABLE (WP)*
POLS PER EMPOLSAR (DP)
FORMA SLIDA
POLS SOLUBLE (SP)

GRNULS DISPERSABLES (WG)
ESQUERS GRANULATS (GB)
CONCENTRAT EMULSIONABLE (EC)
FORMA LQUIDA
CONCENTRAT SOLUBLE (SL)

SUSPENSI CONCENTRADA (SC)
AEROSOLS (AE)
ALTRES
TABLETES FUMGENES (FT)

* Codis o lletres adoptats per la majoria dels pasos
4.1. FORMULACIONS EN FORMA SLIDA

a) Pols mullable (WP)
Formulaci en forma de pols fina que est preparada per
aplicar-la en forma de dispersi desprs de barrejar-la amb
aigua.
La pols mullable s, generalment, la formulaci slida ms emprada. El contingut en matria activa en aquesta formulaci
varia molt, per oscilla entre el 20 i el 80%. Moltes vegades, el
producte tcnic s poc soluble en aigua, ra per la qual aquesta formulaci porta, entre altres components, els anomenats
agents de suspensi que ajuden que, un cop preparat el brou
daplicaci, la matria activa es mantingui en suspensi i laplicaci sigui homognia, afavorint daquesta manera leficcia
dels tractaments.
110
Presentaci slida en forma de pols mullable dun producte fitosanitari.

Font: Jess M. Martn.
b) Pols per empolsar (DP)

Formulaci en forma de pols preparada per fluir lliurement i, per tant, per ser aplicada
directament sense diluci, tal qual es presenta. El contingut en matria activa en aquesta
formulaci sol ser baix, generalment menys del 10%. El producte fitosanitari saplica directament sobre les plantes. No necessita aigua per a la seva aplicaci. La matria activa es
troba barrejada dins dun slid inert en forma de pols (talc, argila, etc.).
c) Pols soluble (SP)
Formulaci en forma de pols fina preparada per ser aplicada de manera que la matria activa, desprs de barrejar-la amb aigua, es dissolgui totalment, per que pot contenir algun
component inert insoluble en aigua. El contingut en matria activa en aquesta formulaci
varia molt, entre el 20 i el 80%.
d) Grnuls dispersables (WG)
Formulaci en forma de grnuls preparats per aplicar-los en forma duna dispersi desprs
de barrejar-los amb aigua.
Aquesta formulaci t molta importncia, donada la seguretat en la seva manipulaci. El
contingut en matria activa varia molt, per sol estar comprs entre el 20 i el 80%.
Presentaci slida en forma de grnuls dispersables

dun producte fitosanitari. Font: Jess M. Martn.
111
e) Esquers granulats (GB) o en bloc (BB)

Sn presentacions, en forma de grnuls o en blocs, que sapliquen directament al terra
o a les plantes. En alguns casos, contenen algun atraient, per tal que siguin ingerits per
lespcie a combatre.
4.2. FORMULACIONS EN FORMA LQUIDA

a) Concentrat emulsionable (EC)
Formulaci lquida i homognia preparada per aplicar-la en
forma demulsi, desprs de barrejar-la amb aigua.
El concentrat emulsionable s la formulaci lquida ms
emprada. El contingut en matria activa oscilla entre el
10 i el 80%. En aquesta formulaci, tant el producte tcnic
com els dissolvents (inerts) solen ser poc solubles en aigua,
ra per la qual aquesta formulaci incorpora, entre altres
components, emulsionants o tensioactius, que ajuden al fet
que, un cop preparat el brou, aquest es mantingui en forma
demulsi estable i laplicaci sigui homognia, afavorint,
daquesta manera, leficcia dels tractaments.
Com que en aquesta formulaci intervenen dissolvents orgnics inflamables, shaur de tenir molt en compte aquest
aspecte.
Presentaci lquida en forma de
concentrat emulsionable dun producte fitosanitari. Font: DARP.
b) Concentrat soluble (SL)

Formulaci lquida i homognia preparada per aplicar-la en forma duna vertadera dissoluci de la matria activa, desprs de diluir-la amb aigua.
El contingut en matria activa sol estar comprs entre el 10 i el 80%. En aquesta formulaci, tant el producte tcnic com els dissolvents (inerts) sn solubles en aigua. Inicialment,
tenen una pobra resistncia a la pluja (rentats). Per tal de millorar-ne lacci, aquests
productes acostumen a portar adjuvants com els tensioactius (milloren la mullabilitat de
112
les fulles), els adherents (eviten el rentat de la pluja) i els colorants (eviten la confusi amb
lquids ds domstic).
c) Suspensi concentrada (SC)
Formulaci lquida i homognia en forma de suspensi estable de la matria activa preparada per aplicar-la mitjanant diluci en aigua.
Aquesta formulaci t molta importncia, donada la seguretat en la seva manipulaci. El
contingut en matria activa varia molt, per sol estar comprs entre el 20 i el 70%.
Foto 5: Presentaci lquida en forma de suspensi

concentrada dun producte fitosanitari.
Font: Jess M. Martn.
113
4.3. ALTRES FORMULACIONS

A ms a ms de les formulacions esmentades anteriorment, nexisteixen daltres com ara
els aerosols (AE), les tabletes fumgenes (FT), les cintes, etc., que tenen poca aplicaci en
agricultura.
Presentaci en forma de nebulitzador dun producte fitosanitari. Font: Jess M. Martn.
114
5. CLASSIFICACI DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
5.1. SEGONS LMBIT DAPLICACI

Els productes fitosanitaris, segons la Reglamentaci tecnicosanitria que regula la seva
producci, comercialitzaci i utilitzaci des de lany 1983, i atenent-nos al seu mbit daplicaci, es classifiquen en:
Plaguicides ds fitosanitari: els utilitzats en lmbit de la sanitat vegetal (plagues, i
malalties, males herbes i fitoreguladors).
Plaguicides ds ramader: els utilitzats en lentorn dels animals o en les activitats estretament relacionades amb la seva explotaci.
Plaguicides per a s en la indstria alimentria: els utilitzats en els tractaments externs de transformats de vegetals, de productes dorigen animal i dels seus envasos,
com tamb els destinats al tractament de locals, installacions o maquinria relacionats amb la indstria alimentria.
Plaguicides ds ambiental: els productes destinats a operacions de desinfecci, desinsectaci i desratitzaci en locals pblics o privats, establiments fixes o mbils,
mitjans de transport i les seves installacions.
Plaguicides per a s en higiene personal: aquells preparats tils per a laplicaci directa sobre lsser hum.
Plaguicides per a s no professional: qualsevol dels definits anteriorment, i autoritzats expressament, per tal que puguin ser aplicats en locals habitats per persones no
especialment qualificades.
Actualment els plaguicides ds no fitosanitari estan considerats per les actuals normatives europees i estatals com a biocides.
5.2. SEGONS LAGENT SOBRE EL QUAL ACTUEN

Insecticides: actuen contra els insectes. Segons la fase o estadi de desenvolupament
de linsecte, es classifiquen en: adulticides, larvicides i ovicides.
Adulticides: actuen sobre insectes adults.
Larvicides: noms actuen sobre els estats larvaris dels insectes.
Ovicides: la seva acci s sobre els ous dels insectes.
Acaricides: actuen contra els cars. Els acaricides tamb poden ser adulticides, larvicides i ovicides.
Fungicides o anticriptogmics: el seu objectiu s lluitar contra els fongs.
Nematicides: sutilitzen per lluitar contra els nematodes.
Bactericides: actuen contra els bacteris.
Mollusquicides: productes utilitzats per lluitar contra caragols i llimacs.
115
Rodenticides: productes destinats a lluitar contra ratolins, talps, etc.

Desinfectants del sl: productes que sapliquen al sl i es vaporitzen, creant una
atmosfera txica que permet el control dels agents que viuen soterrats, causants de
moltes plagues i malalties.
Herbicides: sutilitzen per lluitar contra aquelles plantes que no sn desitjades (normalment anomenades males herbes: blets, cugula, panissola, etc.) dins dun determinat conreu.
La majoria daquests productes fitosanitaris tenen una srie de caracterstiques que permeten establir les subclassificacions que es descriuen a continuaci (els herbicides tenen
una subclassificaci especfica).
Insecticida. Font: Jess M. Martn.
116
5.2.1. Segons el seu comportament en la planta

Lacci del producte fitosanitari sobre la planta pot ser:
Sistmica: el producte penetra dins la planta i sincorpora a la saba, distribuint-se
arreu, fins i tot, a les zones que estan en ple creixement.
Penetrant: el producte actua noms en la zona on ha penetrat, sense incorporar-se a
la saba. Aquests productes tenen, entre daltres, lavantatge que, igual que els sistmics, en cas de pluja no es renten.
De contacte o superfcie: un cop aplicat, el producte fitosanitari resta sobre la superfcie de la planta. T linconvenient que en cas de pluja es renta.
a) Comportament a la planta dun producte sistmic que sha aplicat a la fulla;

b) Comportament a la planta dun producte sistmic que sha aplicat al terra;
c) Comportament a la planta dun producte penetrant; d) Comportament a la
planta dun producte que actua per contacte. Font: DARP.
5.2.2. Segons la seva especificitat

Aquesta classificaci fa referncia al nombre dagents nocius diferents que pot controlar
un determinat producte:
Productes dample espectre o polivalents: actuen sobre diferents plagues o malalties
alhora.
Productes especfics: noms actuen sobre un tipus de plaga o de malaltia.
Actualment, es tendeix a utilitzar productes cada cop ms especfics, poc contaminants,
amb menys risc per a les persones i respectuosos amb el medi ambient.
117
5.2.3. Segons el mode dactuar contra les plagues

(Referit noms a insecticides i acaricides)
Productes fitosanitaris que actuen per contacte: quan el producte ha de tocar la
plaga.
Productes fitosanitaris que actuen per ingesti: quan el producte ha de ser ingerit
per la plaga.
Productes fitosanitaris que actuen per inhalaci: quan el producte ha de ser inhalat
a travs de laparell respiratori de la plaga.
Productes mixtos: quan el producte fitosanitari actua per ms dun mitj, ja sigui per
ingesti, per contacte i/o per inhalaci.
5.2.4. Segons el temps dactuaci del producte
(Referit noms a insecticides)
Productes defecte xoc o dacci de xoc: fa referncia a lefectivitat immediata del
producte fitosanitari sobre la plaga.
Productes defecte residual o dacci residual: fa referncia al temps que, una vegada realitzat el tractament, el producte fitosanitari segueix sent efectiu contra una
determinada plaga, malaltia o mala herba.
5.3. SEGONS EL GRUP QUMIC A QU PERTANYEN

La capacitat de qualsevol producte per penetrar en un organisme i actuar est directament
relacionada amb les seves caracterstiques fisicoqumiques.
s fcilment imaginable que, com a conseqncia de lelevat nombre de productes fitosanitaris destructura qumica molt diferent, resulta interminable classificar tots els productes
fitosanitaris.
5.3.1. Classificaci dels insecticides segons el grup qumic a qu pertanyen
Insecticides dorigen vegetal: uns dels ms importants sn les piretrines naturals, que sn
productes fitosanitaris obtinguts a partir de la flor seca i molturada del crisantem. Actuen
per contacte, provocant parlisi.
Agents biolgics: sn insecticides dorigen biolgic. Poden ser microorganismes o toxines
produdes per microorganismes.
118
Feromones: sn substncies que, alliberades al medi, actuen provocant en els individus

de la seva mateixa espcie un determinat comportament o una reacci especfica. Si b
les feromones no es poden considerar com a productes fitosanitaris, quan sutilitzen en la
lluita directa contra plagues, es poden considerar com a tals.
Hi ha diferents tipus de feromones: datracci sexual, dagregaci, dalarma, traadores, etc.
En la lluita contra les plagues sutilitzen principalment les feromones basades en latracci
sexual. Segons les estratgies ds que sutilitzin, poden servir per avisar de la presncia
duna plaga o per mostrar la seva intensitat i la seva extensi (monitoring), aix com per
capturar insectes mitjanant trampes (trampeig massiu) o per a la confusi sexual.
Olis minerals: sn productes que sobtenen de la destillaci del petroli. Actuen per asfxia.
Compostos dorigen mineral: sn productes inorgnics, que actuen per ingesti i/o per
contacte.
Organoclorats: sn productes de sntesi i actuen per contacte i/o ingesti. No tenen carcter sistmic. Algunes de les seves caracterstiques generals sn la persistncia i lacumulaci. Aquests tipus de productes sn molt txics i estan prohibits en la majoria de
pasos.
Organofosforats: sn productes de sntesi, neurotxics. Nhi ha de sistmics i de contacte. Acostumen a actuar per contacte i/o ingesti. Es diferencien pel grau de persistncia.
Carbamats: sn productes de sntesi. Nhi ha un ampli ventall, segons es caracteritzin per
tenir una bona persistncia, una bona acci de xoc o ser dampli espectre o especfics.
Piretroides: es tracta de productes de sntesi amb activitat insecticida. Sn semblants a
les piretrines per ms efectius i amb ms persistncia. Actuen per contacte i ingesti. Sn
poc fotoestables.
Benzoil-urees: actuen com a inhibidors de la sntesi de quitina, element fonamental de
lexosquelet dels insectes.
Azines: sn reguladors del creixement, que interfereixen en el desenvolupament larvari.
Altres: substncies que actuen interferint la metamorfosi dels insectes.
119
5.3.2. Classificaci dels fungicides segons el grup qumic a qu pertanyen

Lobjectiu daquests productes s lluitar contra les malalties dels vegetals provocades pels fongs.
Els fungicides, atenent lestadi en qu es troba el fong i la seva forma dactuar, poden
classificar-se en:
Preventius: impedeixen el desenvolupament de les espores. El tractament cal fer-lo
abans de produir-se la infecci. Actuen principalment per contacte.
Curatius: en aquest cas, els productes sn bsicament penetrants o sistmics i, per
tant, controlen o aturen el desenvolupament del fong.
Els fungicides preventius, segons el grup a qu pertanyen, es classifiquen en:
Compostos cprics: sn polivalents i amb una bona persistncia. Ajuden a la prevenci
de latac de fongs que es desenvolupen principalment dins de les fulles, com s el cas
dels mldius.
Sofre: la seva acci principal s controlar els fongs desenvolupats a la superfcie de les
fulles, com, per exemple, els fongs causants de la cendrosa. Tamb presenta una certa
capacitat per controlar cars.
Ditiocarbamats: sn productes orgnics i polivalents que actuen contra fongs com el
motejat i la monlia.
Derivats tioimdics: sn productes orgnics dampli espectre. Actuen contra fongs
com arrufats i monlies.
Cendrosa en el ram. Font: SSV.
120
Els fungicides curatius, segons el grup qumic a qu pertanyen, es classifiquen en:

Benzimidazoles: sn productes orgnics i sistmics, amb bona acci contra les podridures per
fongs com la monlia i el motejat.
Derivats de la pirimidina: sn productes orgnics
i sistmics, amb bona acci contra les cendroses.
Derivats triazlics: productes orgnics i sistmics,
amb una gran polivalncia. Actuen, entre daltres malalties fngiques, sobre els diferents tipus de cendroses.
Carboximides: sn productes orgnics. Poden actuar de forma preventiva i curativa. Especialment
indicats en la lluita contra podridures.
Podridura en tomquet (Botritis cynerea).

Font: SSV.
5.4. CLASSIFICACI DELS HERBICIDES

Actualment existeix una gran varietat i tipus dherbicides i, per tant, podrem fer una classificaci molt exhaustiva daquests productes. Tot i que no s lobjectiu del tema ni del
curs conixer tota la tipologia, s que has de saber les caracterstiques dels herbicides ms
usuals.
5.4.1. Segons el moment daplicaci
Fa referncia al moment defectuar laplicaci i a lestat de desenvolupament del cultiu.
De presembra: laplicaci dherbicida es fa abans de sembrar el cultiu (desprs de
realitzar les feines preparatries de sl). En cas de trasplantament, aquesta aplicaci
sanomena de preplantaci. Normalment, lherbicida sincorpora a la terra utilitzant
mitjans mecnics o a travs del reg.
De preemergncia: lherbicida saplica en el perode de temps que va des de la sembra del cultiu a lemergncia del cultiu.
De postemergncia: laplicaci de lherbicida es realitza sobre el cultiu ja emergit.
121
5.4.2. Segons la finalitat per a la qual sutilitzen

Quan apliquem un herbicida, la resposta de les espcies vegetals pot ser diferent. Segons
aquesta resposta, podem classificar els herbicides en:
Selectius: quan inhibeixen el desenvolupament dunes espcies vegetals en concret i
no tenen cap tipus dacci sobre altres.
Totals: quan destrueixen totes les espcies presents.
5.4.3. Segons la forma dactuaci sobre les males herbes
Residuals: sn herbicides que sapliquen generalment al sl, restant-hi el temps suficient per evitar la germinaci de les llavors de les males herbes.
Foliars o de contacte: sn herbicides que destrueixen la part aria de la planta sobre
la qual sapliquen.
Sistmics: sn herbicides (generalment tamb daplicaci foliar) que penetren dins de
la planta, repartint-se per tota ella, ja que es disseminen amb la saba.
5.4.4. Segons lestadi de desenvolupament de la mala herba
Preemergncia: herbicides aplicats abans del naixement de les males herbes.
Postemergncia: herbicides aplicats amb presncia de les males herbes.
Tractament de postemergncia en cereal. Font: Projecte TOPPS-Life.
122
6. CONCEPTE DETIQUETA
Sanomena etiqueta a qualsevol inscripci, impresa o grfica, escrita sobre el producte

fitosanitari (o b gravada o adherida al seu recipient immediat i/o al paquet o embolcall
exterior de lenvs), on hi consta la informaci amb qu es va registrar el producte.
Letiqueta s, doncs, el document on hi figura la informaci i les instruccions adequades per poder utilitzar el producte fitosanitari amb seguretat i eficcia.
Letiqueta, prviament a la comercialitzaci del producte, sha de presentar al Ministerio de
Agricultura, Alimentacin y Medio Ambiente (MAGRAMA) per a la seva aprovaci.
La informaci que figura a letiqueta est avalada per lAdministraci, ja que quan es registra un producte al Registre oficial de productes i material fitosanitari, el fabricant hi aporta
totes les dades necessries per a la seva autoritzaci.
Les etiquetes dels envasos i dels embalatges dels productes fitosanitaris han destar escrites de forma clara, llegible i indeleble, i en la llengua oficial de lEstat.
6.1. REES BSIQUES DE LETIQUETA

6.1.1. rea de registre
Lrea de registre s la part de letiqueta que permet la identificaci de les caracterstiques
tcniques i legals del producte, substncia o preparat. En ella ha de constar-hi:
El nom comercial o denominaci del producte.
El tipus dacci del producte fitosanitari (contra insectes, contra fongs, etc.).
El tipus de formulaci (forma de presentaci del producte).
El nmero dinscripci en el registre oficial corresponent.
El nom, adrea i nmero dinscripci del titular de la inscripci i, si qui el comercialitza s diferent a qui ho va registrar, tamb el nom i adrea del responsable de la seva
comercialitzaci.
El nom com i els continguts especfics dels ingredients actius, s a dir, la concentraci de cada substncia activa:
En cas de slids, aerosols, lquids voltils o lquids viscosos, en % p/p i g/kg.
En cas daltres lquids / preparats de gel, en % p/p i g/l.
En cas de gasos, en % v/v i % p/p.
Si s un microorganisme, sexpressar en nmero de unitats actives per volum
o pes o de qualsevol altra manera que sigui pertinent pel microorganisme, com
per exemple en unitats formadores de colnies per gram (UFC/g).
123
El nom i contingut de totes les substncies diferents dels ingredients actius, considerades com a perilloses, dacord amb el Reglament de classificaci, envasat i etiquetatge de preparats perillosos.
La quantitat neta del producte fitosanitari expressada en: g o kg en el cas dels preparats slids, g, kg, ml o l en el cas dels gasos i ml o l en el cas dels preparats lquids. Els
envasos collectius han dindicar el nombre i la classe dunitats que contenen.
El nmero de referncia i la data de fabricaci del lot. Si lestabilitat del producte s
inferior als dos anys en condicions normals demmagatzematge, tamb hi haur de
figurar el termini lmit de comercialitzaci.
Ladvertncia de llegir detingudament les instruccions de letiqueta abans dutilitzar
el producte.
Per a quins aplicadors est autoritzat: si noms per a aplicadors professionals o tamb per a no professionals o s domstic.
rea de registre dun insecticida. Font: Jess M. Martn.
6.1.2. rea dinformaci de risc

Lrea dinformaci de risc s on sinforma de la perillositat del producte, i de com actuar
davant duna intoxicaci o dun accident amb el producte fitosanitari. En ella hi ha de figurar:
Els smbols o pictogrames i indicacions de perill que corresponguin, dacord amb el
Reglament de classificaci, envasat i etiquetatge de preparats perillosos.
Les frases de risc (Frases R), que indiquen els riscos especfics de les substncies
i preparats perillosos.
Els consells de prudncia (Frases S) sobre les substncies i preparats perillosos,
que indiquen les precaucions que hem dadoptar quan sutilitzen.
124
La informaci necessria en cas daccident.

Les indicacions relatives als primers auxilis.
La frase Primers auxilis en cas dintoxicaci seguida de les indicacions relatives al
maneig de lintoxicat i a les contraindicacions.
La indicaci dels riscos especials per a les persones, els animals o el medi ambient,
i tamb les precaucions que shan dadoptar per a la seva protecci, aix com la frase: A fi devitar riscos per a les persones i el medi ambient, segueixi les instruccions
ds, en carcters que ressaltin en el text.
La frase Gesti de lenvs i les instruccions per a una gesti correcta dels envasos.
En el cas de preparats lquids, miscibles o emulsionables en aigua, indicaci dobligatorietat de la prctica del triple esbandit.
s important que all que hi ha escrit no pugui comportar cap confusi. Aix doncs,
no hi poden figurar, per exemple, les expressions: NO TXIC, NO NOCIU o POC
TXIC.
rea de riscos. Font: Jess M. Martn.
125
6.1.3. rea dutilitzaci

Lrea dutilitzaci de letiqueta aporta informaci sobre en quins cultius i contra quins
enemics est autoritzat ls del producte, aix com tamb de les condicions, les dosis i els
terminis de seguretat que shan de respectar en la seva aplicaci.
En ella hi ha de constar:
La forma dutilitzar la substncia o preparat.
Els usos per als quals est autoritzat el producte fitosanitari.
La manera de fer la preparaci i la dosificaci.
Les condicions agrcoles, fitosanitries i mediambientals especfiques en les quals
es pot utilitzar o no.
El termini de seguretat que sha de respectar per a cada s entre laplicaci del producte i la collita, o en el seu cas, fins a lentrada del bestiar en lrea tractada.
Les indicacions sobre la fitotoxicitat, la sensibilitat varietal i qualsevol altre efecte secundari desfavorable, directe o indirecte, sobre les plantes o productes dorigen vegetal.
rea dutilitzaci. Font: Jess M. Martn.
126
6.2. FRASES R I S
A letiqueta dels envasos dun producte fitosanitari hi trobars tamb informaci sobre els
riscos potencials del producte (frases R) i els consells i les recomanacions que shan de
tenir en compte (frases S).
Sn freqents, en aquestes frases, encapalaments o expressions que ja donen idea de
les accions que volen indicar. Per exemple:
R
S
Risc de...
Guardeu-lo...
Perill de...
Mantingueu-lo...
Reacciona amb...
Conserveu-lo...
Nociu, txic o molt txic per/en...
No tanqueu el...
Provoca...
No fumeu, no mengeu...
Irrita...
Eviteu-ne...
Pot causar...
Traieu-vos...
Possibilitat de...
No tireu...
Perjudica a...
Elimineu...
Quan entri en vigor el Reglament CE 1272/2008, es produiran uns canvis en les frases R i S:
Les frases R quedaran substitudes per les frases H, que indicaran la naturalesa dels
perills i el grau de perillositat de les substncies o formulats. Inclouran moltes ms frases, ms concretes, i sagruparan segons els perills fsics, perills per a la salut humana
i perills per al medi ambient.
Les frases S quedaran substitudes per consells de prudncia. Aquests sagruparan
en consells de prudncia generals, de prevenci, de resposta, demmagatzematge i
deliminaci.
127
ETIQUETA MODEL
Exemple detiqueta de producte fitosanitari. Font: SSV.
6.3. INDICACIONS DE PERILL

Segons el grau de perillositat, actualment els productes fitosanitaris es classifiquen en les
segents categories:
Molt txics (T+): poden presentar un risc extremadament elevat.
Txics (T): el risc toxicolgic s greu.
Nocius (Xn): el seu risc s limitat.
Irritants (Xi): sn productes que, per contacte directe, perllongat o repetit amb la pell
i les mucoses, poden provocar una reacci inflamatria. No cal indicar el smbol dirritant si sinclou el de corrosiu o el de txic o molt txic.
128
Corrosius (C): productes que en contacte amb teixits vius poden exercir sobre ells una
acci destructiva.
Comburents (O): substncies i preparats que, en contacte amb altres substncies,
especialment amb les inflamables, produeixen una reacci fortament exotrmica.
Extremadament inflamables (F+): substncies que sinflamen molt fcilment.
Fcilment inflamables (F): productes que, a la temperatura normal a laire lliure i sense
aportaci denergia, poden escalfar-se i, fins i tot, inflamar-se.
Explosius (E): productes que poden explotar per lefecte duna flama o que sn ms
sensibles que el dinitrobenz als xocs o a la fricci.
Perillosos per al medi ambient (N): productes que poden presentar un risc immediat
o futur sobre el medi ambient.
Hi ha altres productes perillosos que no tenen cap pictograma indicatiu, per la seva perillositat sindica mitjanant la corresponent frase de risc; entre ells tenim:
Inflamables: substncies i preparats lquids amb un punt dinflamaci ms baix.
Mutagnics: productes que poden alterar el material gentic.
Txics per a la reproducci: productes que poden alterar la capacitat reproductora, o
causar danys a la descendncia.
Carcinognics: productes susceptibles de causar cncer.
Sensibilitzants: quan els productes poden originar una reacci dhipersensibilitzaci.
Els productes que presenten un menor risc en la seva manipulaci es consideren no classificats des del punt de vista de la seva perillositat i, per tant, en letiqueta dels seus envasos no hi figura cap smbol ni pictograma. No obstant aix, en aquest cas cal tamb seguir
les instruccions ds de letiqueta.
Per indicar de forma grfica els perills de cada producte fitosanitari es fan servir pictogrames.
A partir de l1 de juny de 2015 i segons el Reglament CE 1272/2008, els actuals pictogrames (en forma de quadrat i fons ataronjat) seran substituts per pictogrames amb forma de
rombe emmarcat amb vermell i fons blanc. Els pictogrames de forma quadrada es podran
aplicar fins l1 de juny de lany 2017.
129
Taula: Pictogrames de perill actuals i nous

Classe de perills
Identificaci anterior
Txic
Inflamable
Comburent
Explosiu
Gas a pressi
Sense pictograma especfic
Corrosiu
Txic per a la
reproducci i efectes
sobre la lactncia o a
traves della
130
Identificaci posterior
Toxicitat especfica
per a determinats
rgans per una nica
exposici
Toxicitat especfica per

a determinats rgans
desprs dexposicions
repetides
Perill per aspiraci
Carcinognic
Mutagnic en cllules
Sensibilitzant
respiratori o cutani
Perill per al medi

ambient
Les indicacions de perill: E, O, F, T, Xn, Xi i C seran substitudes per les frases segents
segons la categoria del producte:
Categoria greu: Perill (Peligro)
Categoria menys greu: Atenci (Atencin)
131
7. FITXA DE DADES DE SEGURETAT
La fitxa de dades de seguretat dels productes perillosos s un document destinat als usuaris
professionals, que cont, a ms de la informaci especificada a letiqueta, altres informacions
relacionades amb la manipulaci, el transport i lemmagatzematge dels productes fitosanitaris.
Els responsables de la comercialitzaci del producte, b siguin fabricants, importadors o comercialitzadors, sn els encarregats de facilitar la fitxa de seguretat als usuaris professionals.
La fitxa de dades de seguretat ha de complir amb una srie de requisits:
1
2
3
Estar escrita en la llengua oficial de lEstat. Es pot subministrar en format paper i/o en
suport informtic.
Proporcionar-la, de forma gratuta, juntament amb el primer lliurament del producte
fitosanitari.
En el cas que hi hagi una revisi de la fitxa i es modifiquin aspectes relatius a la seguretat, a la protecci de la salut o a la del medi ambient, el responsable de la comercialitzaci del producte fitosanitari ha de lliurar a lusuari professional una nova fitxa de
dades de seguretat revisada.
No s obligatori proporcionar la fitxa de seguretat a lusuari final, sempre i quan el producte fitosanitari vagi acompanyat de la informaci suficient per prendre les mesures adients
en relaci al transport, la correcta manipulaci del producte i la protecci de la salut, la
seguretat i el medi ambient.
La fitxa de dades de seguretat ha de portar la data i ha dincloure els punts segents:
Identificaci de la substncia o mescla i de la societat o empresa.
Identificaci dels perills.
Composici/informaci sobre els components.
Primers auxilis.
Mesures de lluita contra incendis.
Mesures en cas dalliberaci accidental.
Manipulaci i emmagatzematge.
Control dexposici/protecci individual.
Propietats fsiques i qumiques.
Estabilitat i reactivitat.
Informaci toxicolgica.
Informaci ecolgica.
Consideracions sobre eliminaci.
Informaci sobre el transport.
Informaci reglamentria.
Altra informaci.
132
RECORDA
Ls dels productes fitosanitaris t com a objectiu lluitar contra les plagues, les malalties
i les males herbes que ocasionen una disminuci del rendiment i de la qualitat dun determinat cultiu.
Els productes fitosanitaris sn generalment productes qumics, amb diferents components que afavoreixen la seva acci contra les plagues i el maneig per part de laplicador.
En el mercat, els podem trobar en diferents presentacions, cadascuna delles amb unes
propietats especfiques.
Quan sha de lluitar contra una plaga, malaltia o mala herba o aplicar un fitoregulador, hem
de triar els productes per a ls concret que en volem fer dells (insecticides, acaricides,
herbicides, fungicides, etc.).
En lactualitat, hi ha productes especfics que ens obliguen a conixer el desenvolupament o lestadi pel qual passen les diferents plagues i malalties. Lelecci errnia dun
producte fitosanitari pot donar lloc a una lluita inefica i provocar, a ms, efectes negatius
en el medi ambient i la salut de les persones.
En el quadre que tens a continuaci podrs veure, duna manera rpida i esquemtica, les
classificacions i subclassificacions dels productes fitosanitaris.
133
Classificaci dels productes fitosanitaris segons lmbit, lagent i el grup qumic.

Font: DARP.
134
Abans dutilitzar un producte fitosanitari, s fonamental llegir atentament les indicacions

de letiqueta.
A letiqueta trobars tots els smbols i indicacions dels perills que poden comportar la utilitzaci i/o manipulaci dun determinat producte, com tamb les recomanacions i consells
de prudncia.
El compliment i seguiment de les normes i recomanacions de letiqueta tajudaran a evitar
les conseqncies negatives que pot tenir un determinat producte per a la teva salut i la
daltres persones, i per a minimitzar els efectes negatius sobre el medi ambient.
Letiqueta sestructura en tres rees dinformaci bsica:
rea de registre
rea dinformaci de risc
rea dutilitzaci
Les frases R que apareixen en letiqueta fan referncia als riscos especfics de les substncies perilloses.
Les frases S que apareixen a letiqueta fan referncia als consells de prudncia referents
a les esmentades substncies.
Els pictogrames que apareixen a letiqueta informen visualment dun determinat perill.
Actualment, i fins l1/6/2017, els pictogrames tenen forma rectangular i fons taronja; posteriorment a aquesta data, la forma dels pictogrames ser de rombe i fons blanc.
Els productes fitosanitaris, segons la seva perillositat, es classifiquen en:
- Molt txics
- Txics
- Nocius
- Corrosius
- Irritants
- Comburents
- Extremadament inflamables
- Fcilment inflamables
- Inflamables
- Explosius
- Mutagnics
- Carcinognics
- Txics per a la reproducci
- Sensibilitzants
- Perillosos per al medi ambient
La fitxa de dades de seguretat cont, a ms de la informaci especificada en la etiqueta,

altres informacions relacionades amb la manipulaci, el transport i lemmagatzematge
dels productes fitosanitaris.
135
AUTOAVALAUCI
De les tres opcions, marca la resposta correcta.

1. Quina part dun producte fitosanitari s la realment efectiva contra una plaga o malaltia?
Els adjuvants.
La matria activa.
Els inerts.
2. Un producte fitosanitari presentat en forma de concentrat emulsionable:
s un lquid en forma demulsi.
No es pot barrejar amb aigua.
s una preparaci molt poc emprada.
3. Letiqueta dun producte fitosanitari, que indica la riquesa de la matria activa en
ppm (parts per mili), ens informa dels:
Grams de matria activa en 1 quilo de producte.
Milligrams de matria activa en 1 quilo de producte.
Centmetres cbics de matria activa en 1 litre de producte.
4. Els productes que sutilitzen contra els fongs sanomenen tamb:
Anticriptogmics.
Biolgics.
Polivalents.
5. Com sanomena un producte fitosanitari que penetra i sincorpora al corrent de la
saba?
Polivalent.
Penetrant.
Sistmic.
6. Els productes fitosanitaris especfics sn aquells que noms actuen contra:
Un tipus de plaga o malaltia.
Diferents plagues o malalties alhora.
Una sola plaga, per shan de barrejar amb altres tipus de productes.
136
7. Si saplica un producte fitosanitari, i en un curt perode de temps provoca una gran

mortaldat, podem dir que tenim un producte:
Persistent.
Penetrant.
Amb bona acci de xoc.
8. Una de les principals funcions dels fungicides preventius s:
Evitar la germinaci de les espores.
Curar les plantes.
Controlar els cars.
9. Un herbicida de preemergncia (del cultiu) sha dutilitzar:
Quan el cultiu ja ha sortit, per no hi ha presncia de males herbes.
Quan el cultiu sha sembrat, per no ha sortit.
Quan el cultiu ja sha trasplantat.
10. Un herbicida selectiu del cultiu de lenciam s aquell que:
Sha daplicar abans de plantar lenciam.
Es pot aplicar quan lenciam ja est plantat.
Respecta totes les plantes menys lenciam.
11. En lrea anomenada de registre trobem informaci de:
La classificaci toxicolgica del producte.
El nom comercial i la composici del producte fitosanitari, i el tipus dacci.
Els usos per als quals est autoritzat.
12. La informaci sobre la toxicitat per als humans dun producte la trobarem en letiqueta:
En lrea dinformaci de risc, indicada de forma escrita i acompanyada per
un pictograma.
En lrea dutilitzaci.
En lrea dinformaci de risc, noms indicada grficament.
13. Els pictogrames o smbols que indiquen la toxicitat dun producte per a les persones sn:
Qualsevol dels dibuixos que fan referncia al mal que pot ocasionar.
Els establerts al Reglament de classificaci, envasat i etiquetatge de preparats
perillosos.
Els que serveixen per classificar els productes en insecticides o fungicides.
137
14. En els cas de produir-se un accident, la informaci sobre la manera dactuar amb
laccidentat la trobarem:
En lrea dinformaci de risc.
En lrea dinformaci dutilitzaci.
En lrea dinformaci de registre.
15. Les frases R o de risc indiquen:
Com utilitzar el producte duna forma correcta.
Els riscos especfics del producte.
Les recomanacions en cas daccident.
16. Les frases S o frases de seguretat poden indicar:
Com conservar els productes en uns llocs o en unes condicions determinades.
El grau de perillositat dun producte.
La data de caducitat del producte.
17. Classifica, de menys a ms perillosos, els segents tipus de productes fitosanitaris:
Txics, Nocius, Molt txics.
Nocius, Txics, Molt txics.
Molt txics, Txics, Nocius.
18. Si a lrea dutilitzaci de letiqueta dun determinat producte fitosanitari sindica
que es pot utilitzar en presseguer i cirerer, vol dir que el podem emprar en:
Ametller, perqu s de la mateixa famlia del presseguer i cirerer.
Qualsevol arbre fruiter.
Noms en els conreus que hi ha indicats en letiqueta.
19. La informaci del termini de seguretat dun producte:
s una dada que sha de respectar sempre.
s una dada orientativa.
Fa referncia al temps en qu la plaga o malaltia s ms nociva.
20. La fitxa de dades de seguretat:
Aporta informaci addicional a letiqueta.
No s obligatori proporcionar-la a lusuari final.
Totes dues respostes sn correctes.
138
TEMA 7: Productes fitosanitaris illegals:

identificaci i riscos
OBJECTIUS 141
INTRODUCCI 142
1. IDENTIFICACI DELS PRODUCTES FITOSANITARIS ILLEGALS 143
1.1. Registre oficial de productes fitosanitaris
143
1.2. Controls
145
1.3. Riscos dutilitzar productes fitosanitaris illegals 147

1.4. Altres mitjans de defensa fitosanitria (OMDF)
2. SANCIONS I INFRACCIONS
147
149
2.1. Infraccions lleus
149
2.2. Infraccions greus
149
2.3. Infraccions molt greus
150
RECORDA 151
CAS PRCTIC
152
AUTOAVALUACI 156
TEMA 7: Productes fitosanitaris illegals identificaci i riscos
OBJECTIUS
Conixer els registres associats als productes fitosanitaris.

Identificar els riscos dels productes fitosanitaris illegals.
Conixer el programa de vigilncia administrativa sobre els productes fitosanitaris
illegals.
Saber les infraccions i sancions causades per una mala prctica amb productes fitosanitaris.
141
INTRODUCCI
Els productes fitosanitaris tenen una de les legislacions ms estrictes de la Uni Europea
(UE).
Existeixen registres obligatoris de les totes les matries actives que es poden utilitzar,
dels formulats que es poden comercialitzar i de les empreses i els aplicadors que utilitzen
aquests productes.
El cost del registre dun producte fitosanitari s molt elevat, motivat per les despeses i pel
temps dinvestigaci, desenvolupament i registre. Per aquestes causes, es poden trobar
productes fitosanitaris illegals.
En aquest tema podrem identificar els riscos dels productes fitosanitaris illegals i conixer
els mtodes que t ladministraci per evitar la seva distribuci i s.
142
1. IDENTIFICACI DELS PRODUCTES FITOSANITARIS ILLEGALS
1.1. REGISTRE OFICIAL DE PRODUCTES FITOSANITARIS

Els productes fitosanitaris, per al seu registre i comercialitzaci, estan sotmesos a una
regulaci molt estricta als estats que integren la Uni Europea.
Per al seu registre, un producte fitosanitari ha de passar dues etapes:
El registre de la substncia activa (Uni Europea).
El registre del formulat (a crrec de cada Estat).
Etapes de registre dun producte fitosanitari. Font: Sigfito.
La Directiva 91/414/CEE, relativa a la comercialitzaci de productes fitosanitaris, va crear

el Registre nic Europeu de substncies actives i va unificar a nivell de la Uni Europea
els criteris per a lavaluaci dels productes fitosanitaris.
Les substncies incloses en aquest registre han estat objecte dinvestigacions amb un alt
nivell dexigncia toxicolgica i ecotoxicolgica per tal de minimitzar el seu impacte sobre
la salut humana i el medi ambient.
Lesmentada directiva ha estat derogada i actualment el Registre nic Europeu de substncies actives est regulat pel Reglament (CE) 1107/2009 de comercialitzaci de productes fitosanitaris.
Per saber si un producte fitosanitari est degudament registrat, cal consultar la base de
dades de substncies actives amb la data dinclusi i de revisi de cadascuna del Ministerio de Agricultura, Alimentacin y Medio Ambiente (MAGRAMA). Lenlla s:
Base de dades de matries actives. Ministerio de Agricultura, Alimentacin y Medio
Ambiente:
http://www.magrama.gob.es/agricultura/pags/fitos/registro/fichas/pdf/Lista_sa.pdf
143
Per consultar el registre a nivell de la Uni Europea, lenlla s:

Registre nic Europeu:
http://ec.europa.eu/sanco_pesticides/public/index.cfm?event=homepage&CFID=146
231&CFTOKEN=24687407&jsessionid=08a06e16c63da948c46c7b336b3423362b73TR
Els fabricants de productes fitosanitaris noms utilitzen substncies actives incloses en

aquesta llista per tal de poder produir el producte i posteriorment comercialitzar-lo a la
Uni Europea.
Etiqueta dun fungicida registrat. Font: Junta dAndalusia.
Dossier europeu. Font: AEPLA.
144
Un cop descoberta i registrada la substncia activa en el Registre nic Europeu, les empreses desenvolupen el formulat amb tots els ingredients. Les empreses investiguen tant
al laboratori com al camp, efectuant assajos dels productes formulats sota les condicions
agroambientals establertes per cada Estat.
La finalitat s registrar els productes en el Registre Oficial de Productes Fitosanitaris de
cadascun dels Estats membres de la Uni Europea. En el cas dEspanya, el registre depn
de la Direccin General de Sanidad de la Produccin Agraria del Ministerio de Agricultura,
Alimentacin y Medio Ambiente.
Registre oficial de Productes Fitosanitaris del Ministerio de Agricultura, Alimentacin y Medio Ambiente:
http://www.magrama.gob.es/es/agricultura/temas/sanidad-vegetal/productos-fitosanitarios/
registro/menu.asp
Tots els productors i distribudors daquests productes han destar inscrits en el Registre
Oficial de Productors i Operadors de Fitosanitaris (ROPO) que gestionen els departaments
dagricultura de les Comunitats Autnomes, per tal de garantir
que la producci i venda es realitza segons lestricta normativa
europea.
El desenvolupament dun producte fitosanitari s molt costs.
Per cada ingredient actiu que es registra, nhi ha ms de 139.000
que no superen la fase de desenvolupament. Per al desenvolupament dun producte fitosanitari es destinen, de mitjana, uns
200 milions deuros.
El procs comprn des del descobriment de la substncia activa
fins al llanament del producte al mercat i t una durada aproximada de 10 anys, durant els quals es realitzen assajos sobre limpacte
del producte sobre la salut de les persones i el medi ambient.
Grfic dels costos dun nou

fitosanitari.
Font: AEPLA.
1.2. CONTROLS
Un cop posats a la venda tots els productes fitosanitaris, les administracions autonmiques fan controls per evitar fraus. Per tal dimpedir la comercialitzaci i ls de productes
fitosanitaris illegals es realitzen controls en els establiments de venda, especialment de
les transaccions de productes fitosanitaris (registre de les compres i vendes i les aplicacions) i es prenen mostres dels vegetals tractats.
145
Els controls en els establiments de venda es basen a verificar:

La inscripci en el registre oficial (ROPO).
El registre de transaccions de productes fitosanitaris.
Les condicions demmagatzematge i els productes emmagatzemats.
La comprovaci de registre i autoritzaci dels productes pel part del MAGRAMA.
Lexistncia del tcnic responsable amb formaci habilitada (com la dels assessors en
gesti integrada).
Si el personal que manipula els productes fitosanitaris t el nivell bsic de formaci
corresponent (Carnet de manipulador i aplicador, nivell bsic).
Si el personal venedor de productes fitosanitaris t el nivell bsic de formaci corresponent (Carnet de manipulador i aplicador, nivell qualificat).
A ms, sinspeccionen les etiquetes dels productes i sen prenen mostres per a lanlisi.
El programa de vigilncia de ls dels productes fitosanitaris inclou la vigilncia a empreses de tractament i la vigilncia a les explotacions agrries.
Les inspeccions a les empreses de tractament, que seran, com a mnim, el 10% de les
empreses registrades, inclouran els aspectes segents:
Registre oficial (ROPO).
Registre de transaccions de productes fitosanitaris.
Model de contracte amb els usuaris i documents acreditatius dels productes fitosanitaris usats.
Carnet de manipulador i aplicador (si sescau).
Les aplicacions en camp (mesures de seguretat, autoritzacions de productes fitosanitaris...).
Les inspeccions a les explotacions agrries, que seran, com a mnim, l1%, amb una prvia selecci de la mostra, inclouran:
Control documental.
Quadern dexplotaci.
Document dassessorament.
Altres registres obligatoris segons lOrdre APA/326/2007.
Control daplicacions en camp (si s possible).
Anlisis de mostres de vegetals, sls i aiges (no inferior al 30% de les inspeccions).
146
1.3. RISCOS DUTILITZAR PRODUCTES FITOSANITARIS ILLEGALS

Els productes fitosanitaris illegals poden:
Contenir menor quantitat de substncia activa.
Contenir ingredients actius contaminants o de baixa qualitat.
No contenir cap substncia activa.
Contenir substncies desconegudes i impureses.
I els riscos poden ser:
Ineficcia en el control de plagues, malalties i males herbes.
Problemes de fitotoxicitat.
Collites confiscades i destrudes per part de les autoritats competents per causa dels
residus o per una contaminaci desconeguda.
Afectaci dels hbitats naturals i de la qualitat de laigua.
Afectaci de la poblaci que consumeix els productes tractats amb productes illegals.
Afectaci dels aplicadors a travs de lexposici puntual i/o contnua.
Afectaci de cultius futurs.
Efectes econmics i mala reputaci de la indstria dels productes fitosanitaris.
Falta de confiana i prdues econmiques en les produccions agrcoles.
1.4. ALTRES MITJANS DE DEFENSA FITOSANITRIA (OMDF)

Existeixen una srie de productes a base de substncies no inscrites en el Registre nic
Europeu que sanomenen altres mitjans de defensa fitosanitria (regulats en el Captol IV
de la Llei 43/2002 de Sanitat Vegetal), entre els quals sinclouen organismes i mitjans de
control biolgic, trampes de captura, difusors de feromones, etc.
Trampes de captura massiva. Font: SSV.
Difusor de feromona sexual. Font: SSV.
147
Una diferncia important respecte als productes fitosanitaris i als fertilitzants s que, fins
ara, no sha obligat a aquests productes a una avaluaci cientfica tant exigent. No obstant, existeix un sistema de control oficial basat en lobligaci del productor de realitzar
una comunicaci de comercialitzaci de lorganisme biolgic al Ministerio de Agricultura,
Alimentacin y Medio Ambiente, aix com de la resta de productes, per, en aquest cas, a
travs de les Comunitats Autnomes.
148
2. SANCIONS I INFRACCIONS
La Llei de Sanitat Vegetal 43/2002 inclou una srie de sancions per als usuaris de productes fitosanitaris si infringeixen les disposicions de la Llei.
Les infraccions relacionades amb la comercialitzaci i ls dels productes fitosanitaris estan resumides a continuaci:
2.1. INFRACCIONS LLEUS

En el cas de les infraccions lleus, limport de la sanci econmica pot oscillar des de 300
a 3.000 euros.
Les causes duna infracci lleu sn:
Incompliment dels requisits establerts per a la fabricaci o producci i comercialitzaci, inclosos lemmagatzematge, lenvasat i letiquetat, de vegetals, productes
vegetals i mitjans de defensa fitosanitria.
La producci, condicionament o comercialitzaci de vegetals, productes vegetals o
els seus transformats, quan el contingut de residus superi els lmits mxims establerts, sempre i quan els seus nivells no tinguin significaci toxicolgica.
Incompliment dels requisits establerts respecte als llibres, factures, documents
dacompanyament i ms documents exigits.
La desatenci dels requeriments fitosanitaris dels cultius, masses forestals i medi
natural.
La utilitzaci i manipulaci de mitjans de defensa fitosanitria sense observar les
condiciones ds o altres requisits exigits quan aquests no posin en perill la salut humana, la dels animals o el medi ambient.
2.2. INFRACCIONS GREUS

En aquest cas, limport de la sanci econmica pot oscillar des de 3.001 a 120.000 euros.
Les causes duna infracci greu sn:
Lexercici dactivitats de producci, fabricaci i comercialitzaci de productes fitosanitaris sense la corresponent autoritzaci administrativa.
Laportaci de documents o dades falses o inexactes, de forma que indueixin a les
Administracions pbliques a atorgar autoritzacions dactivitats, establiments o mitjans
de defensa fitosanitria sense que es reuneixin els requisits o condicions establerts.
149
La fabricaci i comercialitzaci de mitjans de defensa fitosanitria quan la naturalesa, composici o qualitat, o la dels seus envasos, difereixin significativament de les
condiciones de la seva autoritzaci.
La comercialitzaci de mitjans de defensa fitosanitria amb un etiquetat o informaci
o publicitat que pugui induir a confusi a lusuari sobre els usos i condicions per als
quals van ser autoritzats, sobre els requisits per a leliminaci denvasos o que no
permeti identificar al responsable de la seva comercialitzaci.
La producci, condicionament o comercialitzaci de vegetals, productes vegetals o
els seus transformats, que continguin residus de productes fitosanitaris en nivells
que superin els lmits mxims establerts i els seu excs tingui significaci a nivell
toxicolgic.
La manipulaci o utilitzaci de mitjans de defensa fitosanitria no autoritzats, o dels
autoritzats sense respectar els requisits establerts, incloent en el seu cas els relatius
a la gesti denvasos, quan representi un risc per la salut humana, la sanitat animal o
el medi ambient.
2.3. INFRACCIONS MOLT GREUS

En aquest cas, limport de la sanci econmica pot oscillar des de 120.001 a 3.000.000
deuros.
Les causes duna infracci molt greu sn:
Ocultaci a la Administraci dinformaci relativa a la perillositat dels productes fitosanitaris per qui els fabriquen o comercialitzen.
La fabricaci o comercialitzaci de productes fitosanitaris no autoritzats o amb etiquetat, informaci
o publicitat que oculti la seva perillositat.
La manipulaci i utilitzaci de mitjans de defensa
fitosanitria no autoritzats, o dels autoritzats sense
respectar els requisits establerts, incloent, en el seu
cas, els relatius a leliminaci dels envasos, quan representi un risc molt greu per a la salut humana, la
sanitat animal o el medi ambient.
Decoms duna partida fraudulenta de
productes fitosanitaris. Font: Gurdia
civil. Ministerio del Interior.
Per altra part, els agricultors que cobren ajuts de les administracions pbliques estan subjectes a la condicionalitat, amb la qual cosa, si es detecten irregularitats en ls dels productes fitosanitaris, com per exemple no disposar del
registre dels tractaments efectuats en les seves parcelles, perden una part dels ajuts.
150
RECORDA
El primer requisit per comercialitzar un producte fitosanitari, en lmbit de la Uni Europea,

s que la substncia o substncies actives que en formen part estiguin incloses en la llista
nica europea.
El Registre dels formulats (productes comercials) depn dels estats membres que els autoritzen, basant-se en les condicions agrcoles, fitosanitries i mediambientals.
Estan obligats a inscriures al Registre Oficial de Productors i Operadors (ROPO) de productes fitosanitaris gestionat pel Departament dAgricultura:
Els establiments de fabricaci.
Els establiments de venda i els magatzems.
Les plantes de tractament.
Les empreses de tractament amb productes fitosanitaris.
Els usuaris professionals i assessors de productes fitosanitaris.
Els productes fitosanitaris illegals poden provocar riscos a la collita, a les persones que
els manipulen, als consumidors i al medi ambient.
La Llei de Sanitat Vegetal inclou sancions als usuaris de productes fitosanitaris si infringeixen les disposicions de la llei. Aquestes sancions, poden ser lleus, greus i molt greus.
Existeixen altres mitjans de defensa fitosanitria a base de substncies no inscrites a
lesmentat Registre nic on sinclouen organismes i mitjans de control biolgic, trampes
de captura i difusors de feromones, entre altres.
151
CAS PRCTIC
Ets el cap de magatzem de productes fitosanitaris de la cooperativa del teu municipi i

vols fer un inventari dels productes fitosanitaris que tens a les prestatgeries. Amb lajuda
de les bases de dades de les substncies actives i dels formulats, esbrina si els segents
productes estan, o no, inscrits al registre oficial.
Abamectina
Bacillus subtilis
Benomil
Fenotiocarb
Folpet
Fosfamidon
Triasulfuron
El procediment que has de seguir per determinar si la matria activa abamectina est
registrada oficialment s el segent:
a. Visita la pgina web:
registro/productos/consusact.asp
b. Clica sobre Consultas por sustancia activa per desplegar la llista.
152
c. Tria la matria activa Abamectina i clica el bot Consultar situat a langle inferior dret.
d. Apareix la llista de formulacions que estan registrades per labamectina.
153
e. En aquest cas, ja sabem que la substncia activa consultada est inclosa dins del
Registre nic Europeu. A ms, si volem acotar una mica ms, podem descarregar
una fitxa de registre concreta. Si cliques sobre la formulaci que tinteressa, sobrir
una pantalla amb el nmero de registre, el nom comercial, el formulat i el titular del
producte.
f. Clica sobre el nmero de registre per baixar la fitxa detallada del producte.
Ara aplica aquest procediment per a la resta de matries actives.
Bacillus subtilis
Benomil
Fenotiocarb
Folpet
Fosfamidon
Triasulfuron
154
Una vegada hagis fet la consulta, completa aquesta taula:

Matria activa
Registrada oficialment? S/No
Abamectina
INCLOSA
Bacillus subtilis
INCLOSA
Benomil
EXCLOSA
Fenotiocarb
EXCLOSA
Folpet
INCLOSA
Fosfamidon
EXCLOSA
Triasulfuron
INCLOSA
155
AUTOAVALUACI

1. Els productes fitosanitaris sinscriuen en el:
Registre oficial de productes i material fitosanitari depenent del DARP.
Registre oficial de productes i material fitosanitari depenent del MAGRAMA.
Registre oficial de productes i material fitosanitari depenent de la UE.
2. Les matries actives es registren al:
Registre nic Europeu.
Ministerio de Agricultura, Alimentacin y Medio Ambiente.
Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci.
3. Una empresa de serveis daplicacions de productes fitosanitaris sha de donar
dalta al:
Registre destabliments i serveis plaguicides gestionat pel Departament de
Salut.
Registre destabliments i serveis plaguicides gestionat pel Departament
dAgricultura.
Registre Oficial de Productors i Operadors de Fitosanitaris gestionat pel
Departament dAgricultura.
4. Els riscos dun producte fitosanitari illegal poden ser:
Contenir menor quantitat de substncia activa o no contenir cap substncia
activa.
Contenir substncies contaminants o de baixa qualitat, desconegudes i
impureses.
Les dues respostes anteriors sn certes.
5. La utilitzaci de plaguicides no autoritzats, molt txics per a la salut humana, es
considera una infracci:
Molt greu.
Greu.
Lleu.
156
MDUL 4: Riscos i mesures de prevenci en laplicaci i

manipulaci de productes fotosanitaris per

al medi ambient
TEMA 8: s de productes fitosanitaris i medi

ambient: riscos i bones prctiques
OBJECTIUS 159
INTRODUCCI 160
1. RISCOS PER A LA FAUNA
1.1. Riscos per a la fauna silvestre
1.1.1 Zones protegides
162
162
163
1.2. Riscos per a les abelles
164
1.3. Riscos per al bestiar
165
1.4. Riscos per a la fauna til
166
2. RISCOS PER AL MEDI AMBIENT
167
2.1. Contaminaci de laire
167
2.2. Contaminaci del sl
168
2.3. Contaminaci de laigua
170
2.3.1. Protecci i mesures especials establertes

a la normativa
2.3.2. Neteja dels equips de tractament
3. RISCOS PER A LAGRICULTURA
170
172
173
3.1. Aparici de resistncies
173
3.2. Reinvasi de plagues
174
3.3. Inducci de noves plagues
174
4. FITOTOXICITAT
4.1. Fitotoxicitat produda pels herbicides
175
176
RECORDA 177
AUTOAVALUACI 178
TEMA 8: s de productes fitosanitaris i medi ambient: riscos i bones prctiques
OBJECTIUS
Ser conscient que els productes fitosanitaris poden ser nocius per al medi ambient.
Conixer les mesures per evitar, el mxim possible, les conseqncies negatives que
pot comportar ls dels productes fitosanitaris per al medi ambient.
Reconixer que els productes fitosanitaris poden tamb ser nocius si arriben al corrent
daigua i aix mateix conixer les mesures preventives per evitar la seva contaminaci.
Conixer que ls incorrecte dels productes fitosanitaris pot produir danys als conreus
que es tracten o laparici de resistncies dels organismes causants dels danys a les
plantes.
Distingir els smptomes de les fitotoxicitats en les plantes cultivades.
159
MDUL 4: Riscos i mesures de prevenci en laplicaci i manipulaci de productes fotosanitaris per al medi ambient
INTRODUCCI
A hores dara, tot i que els mtodes de lluita qumica sn els ms utilitzats en la protecci
dels vegetals, conv tenir present que una excessiva i, a vegades, incorrecta aplicaci
de productes fitosanitaris, pot provocar contaminacions del medi ambient, laparici de
problemes de fitotoxicitat i la inducci de resistncies a plagues, malalties i males herbes.
En aquest tema sinforma dels riscos de ls daquests productes amb lobjectiu de conixer
els efectes negatius que poden tenir, i de la importncia que t la seva correcta utilitzaci.
La problemtica mediambiental, derivada de ls de productes fitosanitaris en lagricultura,
s una realitat i, per tant, si volem respectar i tenir cura del medi ambient s important:
Aprendre a fer un s racional daquests productes.
Saber utilitzar-los correctament.
Conixer els mtodes i les estratgies de control de plagues i malalties que sn compatibles amb la protecci i la conservaci del medi ambient (veure Tema 2).
Treballar dacord amb el codi de bones prctiques agrries, que t en compte, entre
daltres aspectes:
El control de les conseqncies negatives de lactivitat agrria (erosi, contaminaci).
La limitaci de ls de productes fitosanitaris.
La disminuci dels fertilitzants.
La lluita contra la desertitzaci.
Laprofitament correcte de laigua.
La gesti correcta dels residus.
Lany 2003, la Uni Europea va revisar el procs dintegraci ambiental en lagricultura.
Alguns dels seus principals objectius van ser:
Vetllar pel recurs de laigua i la seva adequada gesti.
Disminuir limpacte dels productes agroqumics.
Analitzar i estudiar el correcte s del sl.
Reconixer i controlar la influncia de lactivitat agrria en el canvi climtic i la qualitat de laire.
Protegir i millorar el paisatge i la biodiversitat.
160
Sens dubte, lagricultura juga un paper molt important en la conservaci del medi ambient, ja que utilitza gran part dels recursos naturals. La utilitzaci i lexplotaci poc racional
daquests recursos pot tenir greus conseqncies, no noms per a la salut humana, sin
tamb per al sl, laigua, laire i la fauna.
Com a manipuladors i aplicadors de productes fitosanitaris podeu fer servir una srie de bones
prctiques a lhora daplicar aquests productes per evitar el deteriorament del medi ambient.
Gall salvatge. Font: Ariadna Gin.
161
1. RISCOS PER A LA FAUNA
Ls abusiu i incontrolat de productes fitosanitaris suposa un risc per al medi ambient.

Alguns dells es poden incorporar a la cadena alimentria i alterar el normal funcionament
de la fauna silvestre i de lecosistema en general.
1.1. RISCOS PER A LA FAUNA SILVESTRE
Els productes fitosanitaris representen un perill per a la fauna silvestre, especialment en
aquells conreus on es donen les condicions perqu hi hagi fauna daquest tipus com ara
els conreus extensius, els propers a espais naturals, les zones humides, els boscos, etc.
Mesures per evitar els riscos i bones prctiques per a la protecci de la fauna silvestre
A partir de la Directiva 91/414/CE, el risc per a la fauna de les noves substncies actives
sestableix mitjanant les corresponents frases de risc i/o prudncia per al medi ambient.
Actualment, quan hi ha risc per a la fauna, les etiquetes dels productes fitosanitaris incorporen el pictograma i el smbol N (perills per al medi ambient).
Figura 1: Pictograma indicatiu de

perill per al medi ambient.
Font: www.edu365.cat.
Figura 2: Nou pictograma indicatiu de perill per al medi ambient.

Font: www.edu365.cat.
Les etiquetes, tamb incorporen les segents frases de prudncia:

Durant el tractament, els rosegadors morts han de retirar-se diriament de la zona tractada.
Els esquers shan de collocar de forma que seviti el risc dingesti per altres animals.
Caldr assegurar els esquers de manera que els rosegadors no puguin emportar-sels.
Per protegir els organismes aqutics, les plantes, els artrpodes i/o els insectes no
objectiu, sha de respectar sense tractar una banda de seguretat (distncia) fins la
zona no cultivada i/o les masses daigua superficial.
Per protegir els organismes aqutics i/o les plantes no objectiu, no sha daplicar el
producte fitosanitari sobre superfcies impermeables com ara asfalt, ciment, llamborda, les vies del ferrocarril ni en altres situacions amb un elevat risc descorrentia.
162
Per protegir les aus i/o els mamfers silvestres, el producte sha dincorporar completament al sl; sha dassegurar que sincorpora al sl totalment al final del solc.
Per protegir les aus i/o els mamfers silvestres, sha de recollir tot el vessament accidental.
No aplicar durant el perode de reproducci de les aus.
1.1.1. Zones protegides
Per evitar riscos en determinades zones protegides, com les de protecci dhbitats i
espcies, les de protecci despcies aqutiques o les de protecci declarades per contribuir a garantir la biodiversitat mitjanant la conservaci dels hbitats naturals i de la
fauna i flora silvestres, cal donar prioritat en aquests zones a la utilitzaci de productes
fitosanitaris de baix risc i a les mesures de control biolgic.
Lagricultor, aix com qualsevol altra persona o entitat que requereixi un tractament amb un
producte fitosanitari per a s professional, realitzar la corresponent anotaci al quadern
dexplotaci o registre de tractaments, si la seva explotaci o mbit dactivitat est
totalment o parcialment en una zona protegida.
Shan de tenir en compte les mesures relatives a la utilitzaci de productes fitosanitaris
que estableixi lrgan competent, en el corresponent pla o instrument de gesti de la zona
protegida en qesti.
Aiguamolls. Font: DARP.
163
1.2. RISCOS PER A LES ABELLES

Les abelles sn insectes dinters agrcola, tant com a
productores de mel com per afavorir la pollinitzaci de les
flors de fruiters i altres conreus.
Les abelles es poden veure greument afectades per un
mal s dels productes fitosanitaris.
Abella aprofitant el nctar.
Font: Ramon Tor.
Mesures per evitar els riscos i bones prctiques per a la protecci de les abelles
Els productes fitosanitaris es classifiquen tamb dacord amb la perillositat que representen per a les abelles. Aquesta informaci figura en les corresponents etiquetes.
Actualment, i respecte a les abelles, les frases de prudncia que podem trobar a letiqueta segons el Reglament (UE) 547/2011 sn:
Per protegir les abelles i altres insectes pollinitzadors, no aplicar durant la floraci
dels cultius.
No utilitzar on hi hagi abelles en pecoreig actiu.
Retirar o cobrir els ruscos durant el tractament i durant o desprs del mateix.
No aplicar quan les males herbes estiguin en floraci.
Eliminar les males herbes abans de la floraci.
No aplicar abans de temps.
No obstant, encara podem trobar molts productes etiquetats segons lanterior classificaci (en dess):
Compatible amb les abelles: la seva aplicaci, a les dosis recomanades, no implica cap risc considerable per a les abelles, encara que estiguin presents durant el
tractament.
Relativament poc perills: la seva aplicaci, a les hores en qu no sn presents les
abelles, no els comporta cap risc (matinada i capvespre).
Perillositat controlable: el risc per a les abelles es pot controlar, mantenint-les dins
de les arnes, sense deixar-les sortir fins desprs d1 o 2 hores dacabar el tractament.
Molt perills: laplicaci dun producte que contingui aquesta inscripci a letiqueta
implica un greu risc per a les abelles.
164
Quan es fan tractaments fitosanitaris, s recomanable:

No efectuar-los durant lpoca de floraci. Tanmateix,
si calgus fer-los durant la floraci, shan dutilitzar els
productes menys perillosos per a les abelles i fer el tractament quan siguin menys actives: a la matinada o cap
al vespre.
No sobrepassar les dosis recomanades en les etiquetes.
Si hi ha arnes prop de la zona on es realitzar el tractament, avisar els apicultors per tal que prenguin les mesures adequades.
Abella pecorant. Font: DARP.
1.3. RISCOS PER AL BESTIAR

Alguns productes fitosanitaris poden comportar un risc per al bestiar si sapliquen en zones de pastura o en zones daccs a la mateixa.
Mesures per evitar els riscos i bones prctiques per a la protecci del bestiar
Quan un producte fitosanitari pot representar un problema per al bestiar sha
dindicar en la seva etiqueta. Tamb shi
ha dindicar el temps que ha de transcrrer, desprs de la seva aplicaci, perqu
el bestiar pugui entrar a pasturar.
A ms, de forma obligatria, sha de senyalitzar la zona on sha realitzat el
tractament, indicant el producte que
sha utilitzat i la data fins quan no pot entrar el bestiar a pasturar.
Vaques pasturant. Font: DARP.
165
1.4. RISCOS PER A LA FAUNA TIL

Als conreus, a part dels insectes i els cars, que sn plagues que es combaten amb productes fitosanitaris, tamb hi poden viure altres insectes i cars que ajuden al control
natural de les plagues i que tamb es poden afectar per lacci daquests productes.
Aquests organismes beneficiosos es classifiquen, segons la
seva forma dactuaci, en:
Parsits o parasitoides: viuen a expenses dun altre organisme durant un cert temps, fins que li provoquen la mort. Per
exemple, hi ha alguns insectes himenpters que dipositen els
ous dins dels pugons. Les larves que neixen daquests ous
viuen tamb dins dels pugons, alimentant-se dells fins que
els causen la mort.
Pupes de mosca blanca (Trialeurodes vaporariorum) una

delles, parasitada. Font: SSV.
Els depredadors sn insectes i cars que salimenten menjant ous, larves i adults daltres
insectes i cars perjudicials. Per exemple, les marietes que salimenten, entre daltres insectes, de pugons.
Mesures per evitar els riscos i bones prctiques per a la protecci de la fauna til
Per poder respectar la fauna til shan dutilitzar productes selectius, s a dir, que eliminin la plaga, per que no representin un
perill per a la fauna til.
Larva de Crisopa.
Foto: Rafael Campillo.
La toxicitat dun producte fitosanitari respecte a la fauna til no

est habitualment especificada en letiqueta; per aix sha de buscar lassessorament de tcnics qualificats o de les ADV (Agrupacions de Defensa Vegetal) que ens poden recomanar els productes
ms adequats.
Cal tenir en compte que el fet de respectar la fauna til tamb
implica triar:
el moment adient per realitzar el tractament,
la tcnica daplicaci del producte i
la dosi que cal utilitzar.
166
Larva de Coccinllid.
Font: Rafael Campillo.
2. RISCOS PER AL MEDI AMBIENT
Durant laplicaci dels fitosanitaris, una bona part del producte no incideix sobre les plagues i malalties que afecten els conreus, i va a parar a altres llocs on pot representar un
problema; s a dir, que esdevingui contaminant.
A lutilitzar productes fitosanitaris, podem contaminar laire, el sl i laigua.
Tractament herbicida a prop dun curs

daigua. Font: TOOPS-LIFE.
2.1. CONTAMINACI DE LAIRE

Els productes fitosanitaris poden romandre en suspensi en laire i ser allunyats de la zona
de tractament mitjanant el vent. La contaminaci de laire a causa daquests productes
pot afectar tant a les persones com a la fauna.
El risc de contaminaci depn de:
Les caracterstiques fisicoqumiques del producte (pols o lquid).
El tipus de tractament (mida de la gota, ULV -ultra baix volum-, tractaments aeris, etc.).
La volatilitat del producte.
Les condicions meteorolgiques.
167
Mesures per evitar els riscos i bones prctiques per a la protecci de laire
Utilitzar lequip de tractament adequat a les condicions i mida del cultiu.
No tractar si el vent s superior a 3 m/s (108 km/hora).
Utilitzar broquets antideriva quan existeixi un risc de deriva (per evitar gotes petites,
que sn arrossegades amb ms facilitat pel vent).
Ajustar el volum i la velocitat de laire del polvoritzador.
Prohibici de tractaments amb pols en zones urbanes.
Contaminaci de laire per un tractament terrestre. Font: CMA.
Contaminaci de laire per un tractament

aeri. Font: CMA.
2.2. CONTAMINACI DEL SL

En el sl hi viu una extensa varietat de microorganismes que constitueixen la microflora i
la microfauna. Aquests organismes sn els encarregats, per exemple, de transformar elements minerals i matria orgnica en compostos assimilables per a les plantes.
Els productes fitosanitaris que apliquem als conreus o directament a la terra poden afectar
negativament aquests microorganismes i, per tant, alterar lequilibri que hi ha al sl.
Mostra de sl per analitzar. Font: DARP.
168
Mesures per evitar els riscos i bones prctiques per a la protecci del sl
Evitar realitzar tractaments en dies de vent.
Ajustar la dosi i la velocitat daplicaci.
Mantenir lequip de tractament en perfectes condicions.
Eliminar els envasos (veure Tema 9) adequadament.
No aplicar ms brou del que s necessari. Est prohibit llenar les restes dels excedents dels tractaments fora de la parcella tractada. Per a la seva eliminaci caldr
diluir-los amb una quantitat daigua suficient per tal que no superi la dosi mxima admissible. Es donar sempre preferncia a leliminaci dels excedents en installacions
o dispositius preparats per eliminar o degradar residus de productes fitosanitaris.
Contaminaci del sl per abocament

accidental. Font: TOPPS-LIFE.
169
2.3. CONTAMINACI DE LAIGUA

Laigua es pot contaminar per rentat, escorriment i lixiviaci dels productes fitosanitaris que apliquem sobre el conreu. Daquesta manera, es poden contaminar aiges
superficials (rius, basses, llacs...) i aiges subterrnies (pous).
El rentat es produeix quan el producte fitosanitari aplicat damunt del conreu s arrossegat cap a la terra per efecte de laigua (pluges, regs, etc.) A partir daqu, aquest producte
pot ser arrossegat cap a aiges superficials (escorriment) o cap a aiges subterrnies
(lixiviaci).
La contaminaci es pot produir tamb per altres motius:
Vessaments accidentals a cursos daigua.
Com a conseqncia de tractaments aeris.
Tractaments en zones humides.
Pluges que poden rentar el producte i afectar els aqfers.
Rentat de zones contaminades que porten aquests productes cap als cursos daigua
i aqfers.
2.3.1. Protecci i mesures especials establertes a la normativa

De manera obligatria, segons el Real Decret 1311/2012, ds sostenible dels productes
fitosanitaris, shan daplicar mesures per evitar la contaminaci de les aiges a partir de
tractaments fitosanitaris.
Concretament les mesures per evitar la contaminaci de laigua sn les segents:
Quan sapliquin productes fitosanitaris es respectar una banda de seguretat mnima, pel que fa a les masses daigua superficial, de 5 metres. No queden afectats per
aquest requisit els cultius que es desenvolupen en terrenys inundats com larrs, les
squies per a reg, etc.
Evitar tot tipus de tractaments amb vents superiors a 3 metres per segon.
No omplir els dipsits dels equips daplicaci directament des dels pous o punts
demmagatzematge daigua, ni des dun llit daigua, excepte en el cas que sutilitzin
equips amb dispositius antiretorn o quan el punt de captaci estigui ms alt que la
boca dompliment.
Els punts daigua susceptibles de contaminaci pels productes fitosanitaris, com ara
els pous situats a la parcella tractada, shan de cobrir de manera que seviti la contaminaci puntual almenys durant la realitzaci dels tractaments.
170
Evitar realitzar tractaments sobre les zones que no siguin objectiu del mateix, particularment sinterrompr la polvoritzaci en els girs i, si escau, al finalitzar les fileres de cultiu.
Les operacions de regulaci i comprovaci de lequip de tractament es realitzaran
prviament a la barreja i crrega del producte fitosanitari, i almenys a 25 metres dels
punts i masses daigua susceptibles de contaminaci.
En cap cas es poden rentar els equips a distncies inferiors a 50 metres de les masses
daigua superficials ni dels pous.
Sempre que sigui possible sha devitar travessar els cursos daigua amb la maquinria de tractament carregada amb la barreja del producte fitosanitari.
Per a la incorporaci de la barreja procurar emprar dispositius que facin una incorporaci continua. En cas que la mquina de tractaments no ho tingui, caldr emplenar
el dipsit amb aigua fins a la mitat, incorporar els productes fitosanitaris i desprs
acabar demplenar el dipsit amb laigua.
No realitzar les operacions de barreja i crrega en llocs amb risc dentollament, escorrentia superficial o lixiviaci.
No realitzar la barreja o diluci prvia dels productes fitosanitaris abans de la seva
incorporaci al dipsit de la mquina de tractaments llevat que ho exigeixi la correcta
utilitzaci dels mateixos.
Per evitar la contaminaci en zones dextracci daigua per a consum hum cal:
1. El titular de lexplotaci, aix com qualsevol altra persona o empresa que requereixi tractaments amb productes fitosanitaris per a s professional, identificar
els pous i les masses daigua superficial utilitzades per extracci daigua per a
consum hum que puguin estar afectades directament pel tractament, de cara a
estar en disposici de prendre mesures per evitar la seva contaminaci per ls
de productes fitosanitaris. Si sescau far la corresponent anotaci al quadern
dexplotaci o en el registre de tractaments.
2. Es deixar, com a mnim, una distncia de 50 metres sense tractar respecte als
punts dextracci daigua per a consum hum en les masses daiges superficials, aix com en els pous usats amb aquesta finalitat.
Les frases de prudncia per evitar els riscos de contaminaci de laigua que trobarem a
letiqueta sn:
Per protegir les aiges subterrnies/els organismes aqutics, no aplicar en sls (situaci del tractament o tipus de sl).
Per protegir les aiges subterrnies/els organismes del sl, no aplicar el producte.
No contaminar laigua amb el producte ni amb lenvs. No netejar lequip daplicaci
del producte prop daiges superficials. Evitar la contaminaci a travs dels sistemes
devacuaci daiges de les explotacions o dels camins.
171
2.3.2. Neteja dels equips de tractament

Es prendran totes les mesures necessries perqu, en leliminaci de les restes de barreja que quedin en els tancs desprs de laplicaci i en la posterior neteja dels equips de
tractament, no es posi en perill la salut humana ni el medi ambient, tenint en qualsevol cas
carcter obligatori les segents prctiques:
Es prohibeix labocament de les restes de mescla excedents del tractament. La seva
eliminaci es realitzar aplicant-los en la mateixa parcella tractada prvia diluci amb
la quantitat daigua suficient perqu no sexcedeixi la dosi mxima admissible. No
obstant aix, si en t, es donar preferncia a leliminaci daquestes restes mitjanant installacions o dispositius preparats per eliminar o degradar residus de productes fitosanitaris.
En cap cas es podran rentar els equips a distncies inferiors de 50 metres de les masses daigua superficials i dels pous.
Els equips de tractament es guardaran resguardats de la pluja.
Neteja dun equip allunyat de pous i masses daigua. Font: TOPPS-LIFE.
172
3. RISCOS PER A LAGRICULTURA
Ls continuat i abusiu de productes fitosanitaris per combatre les plagues, malalties i males herbes pot causar una srie defectes negatius
per als conreus. En sn alguns:
Aparici de resistncies.
Reinvasi de plagues.
Inducci de noves plagues.
Fitotoxicitat.
Atac descarabat
de la patata.
Font: SSV.
3.1. APARICI DE RESISTNCIES

La resistncia a un producte fitosanitari es produeix quan aquest disminueix o perd la
seva eficcia contra una plaga, una malaltia o una mala herba en un determinat conreu.
Aquest fenomen s un dels ms preocupants en la lluita contra les plagues, malalties i
males herbes, ja que cal augmentar la dosi de molts productes perqu mantinguin la seva
efectivitat, alhora que sincrementa el cost econmic del tractament.
Quan es fa un s continuat del mateix producte fitosanitari safavoreix la disminuci dels individus sensibles i, alhora, lincrement
dindividus resistents a aquest producte fitosanitari. Aquest efecte, junt amb lelevada capacitat de reproducci que solen tenir
els insectes i els cars, fa que en poc temps augmenti considerablement el nombre dindividus resistents. Tamb pot succeir que
algunes plagues, malalties o males herbes es tornin immunes a
certs productes.
cars vermells (Panonynchus).

Font: SSV.
Mesures per evitar els riscos i bones prctiques per evitar laparici de resistncies
Per a no afavorir laparici de resistncies, cal seguir una srie destratgies:
No shan de realitzar tractaments fitosanitaris innecessaris.
Shan de respectar les dosis indicades en les etiquetes.
Shan dalternar productes fitosanitaris de diferent famlia qumica.
Shan de fer servir racionalment els productes fitosanitaris: realitzaci del tractament
en el moment ms sensible de la plaga, utilitzaci de productes selectius i/o menys
persistents, etc.
Si s possible, shan dadoptar altres mecanismes de lluita diferents a la qumica (varietats resistents, mesures culturals, feromones, solaritzaci, etc.).
173
Lectura de letiqueta. Font: TOPPS-LIFE.
La frase de prudncia que trobarem a letiqueta s:

Per evitar laparici de resistncies, no aplicar el producte ni cap altre que contingui
ms de X nmero daplicacions o termini.
3.2. REINVASI DE PLAGUES

La reinvasi es pot causar per un tractament fitosanitari inadequat que propici leliminaci dels parasitoides i dels depredadors duna determinada plaga. Aleshores, aquesta plaga resta
lliure del control exercit pels seus enemics naturals; per aix, i
amb lajut del seu elevat potencial reproductiu, pot tornar a envair el conreu amb ms virulncia que abans.
Atac de pug negre sobre

una escarxofera. Font: SSV.
3.3. INDUCCI DE NOVES PLAGUES

Als conreus sempre han existit certs insectes i cars que salimenten de les plantes, per
sense arribar a ser considerats una plaga pels seus baixos nivells de poblaci, a causa del
control de llurs enemics naturals, fet que afavoreix lequilibri entre ells.
Tanmateix, com a conseqncia dels tractaments fitosanitaris es pot
trencar aquest equilibri, en eliminar els enemics naturals i provocar
laparici de plagues.
Un exemple clar el tenim amb els cars que shan convertit en una important plaga: labs dels tractaments insecticides ha propiciat leliminaci dels seus depredadors naturals (principalment, cars fitosids).
174
car. Font: SSV.
4. FITOTOXICITAT
Sanomena fitotoxicitat al conjunt de danys que poden causar els productes fitosanitaris sobre els conreus.
Els tipus de danys sobre els conreus i les causes que els produeixen sn molt variats:
Taques a les fulles, als fruits, etc.
Cremades a les fulles, als fruits, etc.
Defoliacions.
Alteracions del creixement.
Mort de la planta.
Mesures per evitar els riscos i bones prctiques per evitar laparici de fitotoxicitat
Realitzar el tractament en condicions meteorolgiques adequades.
Barrejar noms productes compatibles.
No utilitzar un excs de dosi.
Utilitzar tcniques daplicaci adients.
Tenir en compte la incompatibilitat del producte amb lespcie i/o varietat.
Aplicar la dosi ajustada. Font: TOPPS-LIFE.
175
4.1. FITOTOXICITAT PRODUDA PELS HERBICIDES

Un cas a part sn les fitotoxicitats produdes pels herbicides, que poden ser causades per:
Deriva per condicions meteorolgiques, principalment pel vent. El vent pot arrossegar
els desherbants cap a conreus propers i causar algun tipus de dany.
Persistncia al sl dherbicides residuals que afectaran els conreus posteriors. La persistncia dun herbicida es refereix al temps en qu conserva la seva activitat i que pot
afectar els conreus que simplantin posteriorment al terra.
Excs de dosi. Augmentar la dosi recomanada a letiqueta pot significar que un desherbant passi a ser fitotxic per al conreu.
Aplicaci de lherbicida en conreus no autoritzats. Quan no sautoritza laplicaci dun
herbicida en un conreu, pot ser motivat perqu produeix fitotoxicitat.
Equips i/o tcnica daplicaci inadequats.
Mal estat dels equips daplicaci.
Volatilitat de lherbicida, ja que pot afectar els conreus propers, sensibles a aquest
desherbant.
Per tant, evitar aquestes prctiques evitar els riscos i laparici de fitotoxicitats causades
pels herbicides.
Revisi de lequip. Font: TOPPS-LIFE.
176
RECORDA
Ls de productes fitosanitaris representa un risc per a:

Les persones.
La fauna silvestre.
El bestiar que ha de pasturar.
Les abelles.
La fauna til.
Ls de productes fitosanitaris pot contaminar:
Laire.
El sl.
Laigua.
Ls de productes fitosanitaris pot suposar un risc continuat per als conreus:
Aparici de resistncies de les plagues, les malalties i les males herbes.
Reinvasi de plagues.
Inducci de noves plagues.
Fitotoxicitat.
Per tot aix, sha limitat ls dels productes fitosanitaris; en les etiquetes shi troba tota la
informaci que necessitem per a un correcte s daquests productes.
177
AUTOAVALUACI
Contesta vertader (V) o fals (F) a les segents afirmacions:

1. Una informaci que no apareix en letiqueta dels productes fitosanitaris s la toxicitat daquests sobre les abelles.
V
F
2. La toxicitat dels productes fitosanitaris sobre la fauna til apareix sempre indicada
en letiqueta daquests productes.
V
F
3. Per evitar la deriva dels productes fitosanitaris, shauran de realitzar tractaments
amb una velocitat del vent de 10,8 km/h.
V
F
4. Quan sapliquin productes fitosanitaris es respectar una banda de seguretat mnima, pel que fa a les masses daigua superficial, de 5 metres.
V
F
5. El brou que sobra duna aplicaci es podr abocar en una zona del camp lliure de
cultiu sense diluir.
V
F
6. Lequip daplicaci, es podr rentar a una distncia superior a 50 metres de les masses daigua superficials i dels pous.
V
F
7. Els problemes de fitotoxicitat en els conreus es poden donar per realitzar tractaments inadequats amb productes fitosanitaris.
V
F
178
8. Una plaga s resistent a un producte fitosanitari quan aquest ja no t cap efecte

sobre la plaga.
V
F
9. Una forma devitar laparici de resistncies s laplicaci de productes fitosanitaris
de la mateixa famlia qumica.
V
F
10. Una manera natural deliminar els residus dels productes fitosanitaris del sl s pel
rentat produt per la pluja.
V
F
11. La volatilitat de determinats herbicides pot causar problemes de fitotoxicitat en
conreus propers.
V
F
12. Una forma de no provocar danys a les abelles a causa dels tractaments fitosanitaris,
seria utilitzant productes compatibles amb elles.
V
F
13. Els productes fitosanitaris dampli espectre o no selectius no representen cap problema per a la fauna til.
V
F
14. Es poden contaminar les aiges amb productes fitosanitaris si plou en les hores
posteriors a la realitzaci dun tractament.
V
F
15. Augmentar la dosi recomanada en les etiquetes dels producte pot provocar laparici de resistncies.
V
F
179
MDUL 5: Riscos i mesures de prevenci en laplicaci

i manipulaci de productes fitosanitaria

per a les persones
TEMA 9: Relaci treball-salut: normativa

sobre prevenci de riscos laborals
OBJECTIUS 183
INTRODUCCI 184
1. LLEI 31/95, DE PREVENCI DE RISCOS LABORALS
185
2. EL SERVEI DE PREVENCI
186
2.1 SEGURETAT
186
2.2 HIGIENE
186
2.3 ERGONOMIA i PSICOSOCIOLOGIA
187
2.4 MEDICINA DEL TREBALL
187
3. ACCIDENT DE TREBALL I MALALTIA PROFESSIONAL 188

4. OBLIGACIONS DE LEMPRESARI EN MATRIA
DE SALUT LABORAL
190
5. OBLIGACIONS DELS/DE LES TREBALLADORS/ES EN

MATRIA DE SALUT LABORAL
.199
6. PROTOCOL DE VIGILNCIA DE LA SALUT FRONT

ELS RISCOS DEXPOSICI A FITOSANITARIS
.200
6.1 CONTINGUT
200
6.2 PERIODICITAT
201
6.3 CONDUCTA A SEGUIR DACORD AMB

LES ALTERACIONS QUE ES DETECTIN
202
RECORDA 203
AUTOAVALUACI

204
TEMA 9: Relaci treball-salut: normativa sobre prevenci de riscos laborals
OBJECTIUS
Conixer les lnies mestres i finalitats bsiques de la llei de Prevenci de Riscos Laborals vigent.
Distingir entre un accident laboral i una malaltia professional.
Ser capa didentificar els riscos derivats del maneig i aplicaci de productes fitosanitaris aix com les mesures bsiques de prevenci.
Conixer les obligacions de lempresa i del treballador en lmbit de la prevenci de
riscos laborals.
Adquirir una actitud participativa i collaboradora en laplicaci del Pla de prevenci
de lempresa des de la vessant del personal manipulador i aplicador de productes
fitosanitaris.
Ser conscient de la convenincia dacceptar les entrevistes/els exmens inicials i
peridics de salut per assolir una Vigilncia de lestat de salut i efectuar una millor
prevenci.
Considerar que, en el cas dhaver estat exposat/da a un o diversos productes de manera accidental, b de manera puntual o b continuada, la Vigilncia de la Salut s
necessria per a la realitzaci dun diagnstic preco, en cas de que el contacte hagi
representat un perjudici per a la salut.
Adquirir conscincia de qu representa perdre la salut en motiu del treball amb productes fitosanitaris.
Campanya de sensiblitzaci.
Font: DE0. Generalitat de Catalunya.
183
MDUL 5: Riscos i mesures de prevenci en laplicaci i manipulaci de productes fitosanitaria per a les persones
INTRODUCCI
En aquest tema es tractar, de forma molt general, la normativa de prevenci dels riscos
laborals que afecta a tots els treballadors/es i empreses, ja que es convenient que aquests
collectius coneguin i apliquin aquesta legislaci laboral que els afecta directament, sense
perdre de vista que lobjectiu final s evitar els accidents i les malalties professionals, que
sn conseqncia duna prevenci poc efica i per tant objecte dinvestigaci i anlisi.
Repassarem els objectius principals de la Llei 31/95, de Prevenci de Riscos Laborals i tamb
les diferents disciplines professionals que, de forma conjunta, tenen la missi didentificar,
avaluar, prevenir i controlar els riscos laborals.
Les obligacions empresarials en matria de salut laboral sn nombroses, des de lorganitzaci mitjanant el Pla de prevenci a la coordinaci empresarial, passant per la protecci
dels menors i de les dones embarassades.
Tamb els treballadors tenen obligacions en matria preventiva, com ara vetllar per la seva
prpia seguretat i salut en el treball, dacord amb les seves possibilitats i mitjanant el
compliment de les mesures de prevenci adoptades per lempresa, i per part daquelles
altres persones que puguin estar afectades a causa dels seus actes i omissions a propsit
de les instruccions de lempresari.
Des de lany 1999 existeix el Protocol de vigilncia mdica especfica per als treballadors i
treballadores exposats i exposades a productes fitosanitaris. En aquest tema el descriurem
i comprendrem la necessitat defectuar una vigilncia de la salut especfica per fer un millor
control i seguiment de les mesures preventives front al risc de contacte amb productes fitosanitaris.
Risc dexplosi del diposit

dun polvoritzador amb un
producte fitosanitari.
Font: DE0. Generalitat
de Catalunya.
184
1. LLEI 31/95, DE PREVENCI DE RISCOS LABORALS
Dacord amb larticle 40.2 de la Constituci Espanyola, els poders pblics tenen encomanat vetllar per la seguretat i la higiene en el treball
i han de desenvolupar una poltica de protecci de la salut dels treballadors mitjanant la prevenci dels riscs derivats del seu treball.
Arran de la necessitat de la transposici de la Directiva 89/391/
CEE del Consell, de 12 de juny de 1989, relativa a laplicaci de
mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut dels
treballadors en el treball es va desenvolupar i es va aprovar la Llei
31/95 de Prevenci de Riscos Laborals per harmonitzar la poltica
espanyola amb la llavors naixent poltica comunitria en aquesta
matria, preocupada, cada vegada en major mesura, per lestudi i
tractament de la prevenci dels riscs derivats del treball.
Accident per esquitxada

dun lquid corrosiu.
Font: DEO. Generalitat de
Catalunya.
Llei de Prevenci de Riscos Laborals

La Llei t per objecte establir un nivell adequat de protecci de la salut dels treballadors/
es davant els riscs derivats de les condicions del treball en el marc duna poltica de prevenci dels riscs laborals.
La finalitat bsica de la Llei s promoure la seguretat i la salut dels treballadors/es mitjanant laplicaci de mesures i el desenvolupament de les activitats necessries per a la
prevenci de riscs derivats del treball. Per a tal fi, fixa les actuacions a desenvolupar per
les Administracions pbliques, pels empresaris, els/les treballadors/es i les organitzacions
patronals i sindicals que els representen respectivament.
Des de la Llei 31/95 de Prevenci de Riscos Laborals, els treballadors i les treballadores
tenen dret al treball i alhora fer-ho en unes condicions de treball dignes i a una protecci
de la salut mitjanant la promoci i foment de la integraci de les actuacions preventives
en el conjunt de les activitats de les empreses i en tots els seus nivells jerrquics.
El responsable de la prevenci davant de la llei s sempre lempresari que haur dadoptar
una organitzaci de la prevenci, prpia o aliena, dacord de la grandria de lempresa. El
que pot ser ali s lassessorament tcnic per mai lexecuci de mesures ni de lorganitzaci interna, que seguir sent responsabilitat de lempresari.
Per tal de dur a terme lactivitat preventiva, el Reglament dels Serveis de Prevenci (RD
39/97) determina quins sn els especialistes que hauran de donar suport a les empreses
en matria preventiva i que tot seguit expliquem.
185
2. EL SERVEI DE PREVENCI
Lavaluaci dels riscos i el desenvolupament de lactivitat preventiva corresponen realitzarles tenint en compte les especialitats i disciplines preventives:
Medicina del treball,
Seguretat en el treball,
Higiene industrial, i
Ergonomia i psicosociologia aplicada.
Els professionals daquestes quatre disciplines, que han de treballar de manera coordinada i sempre respectant la confidencialitat de les dades mdiques, conformen el Servei de
Prevenci.
2.1 SEGURETAT
La Seguretat en el treball s el conjunt de tcniques i procediments qu tenen com objectiu eliminar, disminuir o controlar els
accidents de treball. Socupa de que les installacions, les mquines, els equips i, en general, que els productes siguin segurs i
fiables per les funcions a les que sn destinats.
s la disciplina que tracta de prevenir els accidents relacionats
bsicament amb lestructura dels edificis, les installacions, la
maquinria, les eines de treball i les situacions demergncia.
Seguretat. Font: Canal Salut.

Generalitat de Catalunya.
2.2 HIGIENE
La Higiene Industrial s la tcnica preventiva orientada a lestudi del medi ambient del treball per tal devitar malalties professionals.
Higiene. Font: DEO.

186
s la disciplina que tracta de prevenir les malalties professionals relacionades bsicament amb lexposici a contaminants
ambientals com els agents qumics, agents fsics i els agents
biolgics.
2.3 ERGONOMIA I PSICOSOCIOLOGIA

Lergonomia s la cincia aplicada de carcter multidisciplinari que t com a finalitat
ladequaci dels productes, sistemes i entorns artificials a les caracterstiques, limitacions
i necessitats dels usuaris, per optimitzar la seva eficcia, seguretat i confort.
Ergonomia. Font: Universitat Balear.
Laplicaci dels principis ergonmics tracta dadequar i adaptar els sistemes de treball a
les capacitats de les persones que els utilitzen evitant laparici dalteracions en la salut,
tant fsica com mental i social.
s la disciplina que tracta de prevenir les malalties musculoesqueltiques relacionades
amb el treball adaptant lentorn de treball, el mobiliari, les eines, els comandaments, etc.
La psicosociologia s la disciplina que tracta devitar les malalties o trastorns mentals en
relaci amb el treball, avaluant la crrega mental, la satisfacci laboral, la motivaci, les
relacions personals, etc.
2.4 MEDICINA DEL TREBALL
s lespecialitat de la Medicina qu socupa dels treballadors i treballadores tenint en compte el medi laboral i lactivitat qu desenvolupa efectuant la vigilncia de la salut.
La vigilncia de la salut es far mitjanant protocols especfics o altres mitjans existents front als factors de risc als que
estigui exposat el collectiu de treballadors.
Medicina del treball. Font: DEO.
187
3. ACCIDENT DE TREBALL I MALALTIA PROFESSIONAL
Accident de treball o accident laboral s tot succs hagut no desitjat que produeix
lesions corporals a la persona que treballa i com a conseqncia del treball que realitza, amb independncia de la seva gravetat.
Els accidents laborals poden ser:
En el lloc de treball
En lloc diferent del lloc de treball
En desplaament
In itnere
Els accidents en el lloc de treball sn aquells que es produeixen en el
centre de treball habitual. Per exemple: una caiguda en el magatzem
del material de treball.
En lloc diferent del lloc de treball sn aquells que es produeixen en
un espai diferent al centre de treball habitual on sest treballant. Per
exemple: un tall amb unes tisores de podar a un jard pblic on estem
treballant una o diverses jornades.
En desplaament sn aquells que tenen lloc en el desplaament i durant
lhorari laboral. Per exemple: anant del centre de treball a un camp de golf
que hem de tractar. Pot ser en vehicle privat, de lempresa, pblic o caminant.
Accident del treball per

atrapament en la presa de fora del tractor.
Font: DEO.
Els accidents in itnere sn aquells que es produeixen en el trajecte habitual del domicili
habitual al treball o del treball al domicili habitual, sempre que es vagi directament i en el
temps necessari per efectuar el trajecte. Per exemple: una torada de peu anant caminant
del treball al domicili.
188
Malaltia professional o malaltia ocupacional s aquella que es produeix a conseqncia de lexposici a condicions de treball susceptibles de produir malaltia o condicions ambientals nocives.
Les malalties professionals tenen un inici lent; no tenen una aparici sobtada o violenta, es
mantenen ocultes durant temps; habitualment sn previsibles, ats que es coneixen les
condicions desfavorables que poden originar la major part de les malalties professionals, i
es poden controlar mitjanant reconeixements i anlisis mdiques; tenen una instauraci
progressiva i generalment sn malalties crniques, no mortals per en la majoria dels casos invalidants.
A Espanya, a efectes legals, es coneix com a malaltia professional aquella que, a ms de
tenir el seu origen laboral, est inclosa en una llista oficial publicada pel Ministeri competent en la matria donant, per tant, dret al cobrament de les indemnitzacions oportunes. A
aquests efectes, lany 2006 es va publicar la nova relaci de malalties professionals amb
el RD 1299/2006.
La participaci dels treballadors en la investigaci dels accidents i les malalties fa que
tot el personal prengui conscincia de com evitar nous casos en un futur i obliga lempresari a modificar i/o complementar les mesures existents amb altres de ms efectives,
resultant fora efica.
Parlisi flccida per

exposici a fitosanitaris.
Font: Marisa Bonmat.
189
4. OBLIGACIONS DE LEMPRESARI EN MATRIA DE SALUT LABORAL
La Llei de Prevenci de Riscos Laborals estableix lobligaci general per part de lempresari de garantir la seguretat i la salut dels treballadors en tots els aspectes relacionats amb el
treball. A ms, les normes de desenvolupament
de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals, fixen les mesures mnimes que shan dadoptar
per a dadequada protecci dels treballadors.
Les obligacions en matria de salut laboral sn
mplies i en ocasions complexes, motiu pel
Risc de caigudes dels vehicles agrcoles.
qual i per tal de desenvolupar els les activitats
Font: DEO. Generalitat de Catalunya.
que definirem a continuaci, cal que dugui a
terme una organitzaci preventiva dacord amb la grandria i activitat de lempresa.
Les obligacions ms importants sn:
Pla de prevenci de riscos laborals
La prevenci de riscs laborals shaur dintegrar en el sistema general de gesti de lempresa, tant en el conjunt de les seves activitats com en tots els nivells jerrquics daquesta,
a travs de la implantaci i aplicaci dun pla de prevenci de riscos.
Aquest pla de prevenci de riscos laborals haur dincloure: lestructura organitzativa, les
responsabilitats, les funcions, les prctiques, els procediments, els processos i els recursos necessaris per realitzar lacci de prevenci de riscs en lempresa.
Avaluaci dels riscos

Lempresari ha de realitzar una avaluaci inicial dels riscs per a la seguretat i salut dels treballadors, tenint en compte, amb carcter general, la naturalesa de lactivitat, les caracterstiques
dels llocs de treball existents i dels treballadors que els hagin de dur a terme.
Tamb sha de fer en ocasi de lelecci dels equips de treball, de les substncies o preparats qumics i del condicionament dels llocs de treball. Lavaluaci inicial tindr en compte
la normativa sobre protecci de riscs especfics i activitats despecial perillositat.
Lavaluaci sactualitzar quan canvin les condicions de treball i, en tot cas, sha de sotmetre a consideraci i revisar, si fos necessari, en ocasi dels danys per a la salut que
shagin produt.
190
Planificaci de lactivitat preventiva.

Si els resultats de lavaluaci posessin de manifest situacions de risc, lempresari ha
de realitzar aquelles activitats preventives necessries per eliminar o reduir i controlar
tals riscs.
Les activitats preventives shan de planificar per part de lempresari, incloent per a
cada activitat preventiva el termini per dur-la a terme, la designaci de responsables i
els recursos humans i materials necessaris per a la seva execuci.
Lempresari ha de fer el control i seguiment de lefectiva execuci de les activitats preventives incloses en la planificaci i de leficcia de les mateixes.
Investigaci daccidents i de danys per a la salut.

Quan es produeixi un dany per a la salut dels treballadors o quan, en ocasi de la vigilncia
de la salut, apareguin indicis de que les mesures de prevenci resulten insuficients, lempresari ha de dur a terme una investigaci, a fi de detectar les causes i corregir les mesures
existents o afegir noves mesures preventives eficaces.
Equips de treball i mitjans de protecci

Lempresari ha dadoptar les mesures necessries a fi que els equips de treball siguin adequats
per al treball que shagi de realitzar i convenientment adaptats a tal efecte, de manera que garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors en
utilitzar-los.
Quan la utilitzaci dun equip de treball pugui presentar un risc especfic per a la seguretat i la salut
dels treballadors, lempresari haur dadoptar les
mesures necessries a fi de que:
Equips de protecci individual (EPI).

Font: Centre de Condicions de Seguretat i
Salut Laborals del Departament de Treball.
La utilitzaci de lequip de treball quedi reservada als encarregats ben entrenats.

Els treballs de reparaci, transformaci, manteniment o conservaci siguin realitzats
pels treballadors especficament capacitats per a aix.
191
Lempresari haur de proporcionar als seus treballadors equips de protecci individual

(EPI) adequats per a lacompliment de les seves funcions i vetllar per ls efectiu dels mateixos quan, per la naturalesa de les tasques realitzades, siguin necessaris.
Cal que sutilitzin els equips de protecci individual quan els riscs no es puguin evitar o no
puguin limitar-se prou per mitjans tcnics de protecci collectiva o mitjanant mesures,
mtodes o procediments dorganitzaci del treball.
Informaci, consulta i participaci dels treballadors

Lempresari ha dadoptar les mesures adequades perqu els treballadors rebin tota la informaci necessria sobre les mesures i activitats de protecci i prevenci a adoptar front
als riscs i les mesures demergncia i evacuaci, tant aquells que afectin lempresa en el
seu conjunt com a cada tipus de lloc de treball o funci.
Lempresari ha de consultar els treballadors i permetre la seva participaci en el marc de
totes les qestions que afectin la seguretat i la salut en el treball i els treballadors tindran
dret a efectuar propostes a lempresari dirigides a la millora dels nivells de protecci de la
seguretat i la salut en lempresa.
Formaci dels treballadors

Lempresari ha de garantir que cada
treballador rebi una formaci terica i prctica, suficient i adequada,
en matria preventiva, tant en el moment de la seva contractaci, com
quan es produeixin canvis en les
funcions que exerceixi o b sintrodueixin noves tecnologies o b canvis en els equips de treball, en funci
del lloc de treball i en funci de cada
treballador.
Formaci a distncia. Font: DEO. Generalitat de Catalunya.
Aquesta formaci sha dimpartir, sempre que sigui possible, dins de la jornada laboral o,
en el seu defecte, en altres hores per amb el descompte del temps invertit en la mateixa.
La formaci es pot impartir en el s de lempresa amb mitjans propis o concertant-la amb
serveis aliens, i ha de ser del tot gratuta per als treballadors.
192
Mesures demergncia
Lempresari ha danalitzar les possibles situacions demergncia i adoptar les mesures
necessries en matria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuaci dels treballadors, designant per a aix el personal encarregat de posar en prctica aquestes mesures i
comprovant peridicament, en el seu cas, el seu correcte funcionament.
Maniobra de reanimaci cardio-pulmonar.

Font: DEO. Generalitat de Catalunya.
Risc greu i imminent

s una situaci en que la probabilitat de que es produeixi un accident de manera immediata s molt elevada.
Situacions de risc greu o imminent
1. Quan els treballadors estiguin o puguin estar exposats a un risc greu i imminent en
ocasi del seu treball, lempresari est obligat a:
a. Informar al ms aviat possible tots els treballadors afectats sobre lexistncia de
lesmentat risc i de les mesures de protecci adoptades o que shagin dadoptar.
b. Si el risc s inevitable ha dadoptar les mesures i donar les instruccions necessries
perqu els treballadors puguin interrompre la seva activitat i, si fos necessari, abandonar tot seguit el lloc de treball, no permetent que reprenguin lactivitat mentre
persisteixi el perill, llevat dexcepci degudament justificada per raons de seguretat
i determinada reglamentriament.
c. Disposar el necessari per a que el treballador que no pogus posar-se en contacte amb
el seu superior jerrquic, davant duna situaci de perill greu i imminent per a la seva seguretat, la daltres treballadors o la de tercers a lempresa, estigui en condicions, tenint
en compte els seus coneixements i dels mitjans tcnics posats en la seva disposici,
dadoptar les mesures necessries per evitar les conseqncies de lesmentat perill.
193
2. Dacord amb el dret a la protecci de la seguretat i la salut, el treballador tindr dret

a interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball, en cas necessari, quan consideri que lactivitat comporta un risc greu i imminent per a la seva vida o la seva salut.
3. Quan lempresari no adopti o no permeti ladopci de les mesures necessries per garantir la seguretat i la salut dels treballadors, els representants legals daquests podran acordar, per majoria dels seus membres, la paralitzaci de lactivitat dels treballadors afectats
per lesmentat risc. Tal acord ser comunicat tot seguit a lempresa i a lautoritat laboral,
la qual, en el termini de vint-i-quatre hores, anullar o ratificar la paralitzaci acordada.
Els treballadors o els seus representants no podran sofrir cap perjudici derivat de
ladopci de les mesures quan actun motivats per les possibles conseqncies de risc
greu i imminent, llevat que haguessin obrat de mala fe o coms negligncia greu.
Vigilncia de la salut
En matria de vigilncia de la salut, lempresa ha de garantir
als treballadors un seguiment peridic del seu estat de salut
segons els riscos inherents al treball, mitjanant els exmens
de salut efectuats per personal mdic i ATS/DUI, especialistes en Medicina del treball o dEmpresa, sense perjudici de la
participaci daltres professionals sanitaris amb competncia
tcnica, formaci i capacitat acreditada.
Auscultaci. Font: DEO.

A continuaci descriurem les principals caracterstiques de la Vigilncia de la Salut:

Noms es podr dur a terme quan el treballador presti el seu consentiment, per hi ha
casos que lempresari pot obligar al treballador a passar un examen mdic.
Daquest carcter voluntari noms sexceptuaran, previ informe dels representants dels treballadors, els supsits en els quals la realitzaci dels reconeixements sigui imprescindible per
avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors o per verificar si
lestat de salut del treballador pot constituir un perill per al mateix, per als altres treballadors o
per a altres persones relacionades amb lempresa o quan aix estigui establert en una disposici legal en relaci amb la protecci de riscs especfics i activitats despecial perillositat.
En tot cas shaur doptar per la realitzaci daquells reconeixements o proves que
causin les menors molsties al treballador i que siguin proporcionals al risc.
Les mesures de vigilncia i control de la salut dels treballadors es duran a terme respectant sempre el dret a la intimitat i a la dignitat de la persona del treballador i la
confidencialitat de tota la informaci relacionada amb el seu estat de salut.
194
Els resultats de la vigilncia seran comunicats als treballadors afectats de manera individual.
Les dades relatives a la vigilncia de la salut dels treballadors no podran ser usades
amb finalitats discriminatries ni en perjudici del treballador.
Laccs a la informaci mdica de carcter personal es tractar com a confidencial
i es limitar al personal sanitari que dugui a terme la vigilncia de la salut dels treballadors i a les autoritats sanitries, sense que se li pugui facilitar a lempresari o a altres
persones sense consentiment exprs del treballador.
No obstant, lempresari i les persones o rgans amb responsabilitat en matria de prevenci seran informats sobre laptitud del treballador per a lacompliment del lloc de
treball o sobre la necessitat dintroduir o millorar les mesures de protecci i prevenci,
a fi que puguin desenvolupar correctament seu funcions en matria preventiva.
En els supsits en els quals la naturalesa dels riscs inherents al treball ho faci necessari, el dret dels treballadors a la vigilncia peridica del seu estat de salut haur de ser
prolongat ms enll de lacabament de la relaci laboral, en els termes que reglamentriament es determinin. Com s el cas dexposici a agents cancergens.
Ser sistemtica perqu les activitats de vigilncia de la salut han de ser dinmiques i
actualitzades permanentment captant dades i analitzant-los, ms enll de la puntualitat
que pot suggerir la caracterstica peridica.
Ha destar documentada amb la constataci de la prctica dels controls de lestat
de salut dels treballadors, aix com les conclusions obtingudes dels mateixos tenint
lobligaci lempresari en determinades exposicions (agents cancergens, biolgics,
qumics) de mantenir un registre dels historials metges individuals i de conservar el
mateix un termini mnim de 10 anys desprs de finalitzada lexposici, llevat de normativa especfica ms restrictiva.
Ha de ser gratuta ja que el cost econmic de qualsevol mesura relativa a la seguretat i
salut en el treball, i per tant el derivat de la vigilncia de la salut, no haur de recaure sobre el treballador (apartat 5 de larticle 14 de la LPRL). Una conseqncia de lanterior
s la realitzaci dels reconeixements mdics dins de la jornada laboral o el descompte
del temps invertit en la mateixa.
Cal identificar els treballadors especialment sensibles, per algun risc identificat en el
lloc de treball, per les seves caracterstiques personals, estat biolgic o que presentin algun tipus de discapacitat, els treballadors menors dedat, amb desenvolupament
incomplet i faltats dexperincia i, per ltim, les treballadores en perode dembars,
lactncia i puerperi, per a la seva especial protecci.
195
Documentaci
Lempresari haur delaborar i conservar a disposici de lautoritat
laboral la segent documentaci relativa a les obligacions en matria de prevenci.
El pla de prevenci de riscos laborals.
Lavaluaci dels riscs per a la seguretat i la salut en el treball,
incls el resultat dels controls peridics de les condicions de
treball i de lactivitat dels treballadors.
La planificaci de lactivitat preventiva, inclosa les mesures de
protecci i de prevenci a adoptar i, en el seu cas, material de
protecci que shagi dutilitzar.
Els registres de la prctica dels controls de lestat de salut dels
treballadors i les conclusions obtingues dels mateixos.
La relaci daccidents de treball i malalties professionals que hagin
cursat al treballador una incapacitat laboral superior a un dia de feina.
Arxivadors de documentaci. Font: ACN.

Protecci de treballadors especialment sensibles a determinats riscs

Lempresari ha de garantir de manera especfica la protecci dels treballadors que, per les
seves prpies caracterstiques personals o estat biolgic conegut, siguin especialment
sensibles als riscs derivats del treball. A tal finalitat, haur de tenir en compte els esmentats aspectes en les avaluacions dels riscs i no fer-los ocupar llocs de treball on puguin
posar-se en situaci de perill.
Lempresari ha de tenir en compte en les avaluacions els factors de risc que puguin incidir
en la funci de procreaci dels treballadors i treballadores, en particular per lexposici a
agents fsics, qumics i biolgics que puguin exercir efectes mutagnics o de toxicitat per
a la procreaci, tant en els aspectes de la fertilitat, com del desenvolupament de la descendncia, i adoptar les mesures preventives necessries.
Protecci de la maternitat
Lavaluaci dels riscs ha de comprendre la determinaci de la naturalesa, el grau i la durada de lexposici de les treballadores en situaci dembars o part recent a agents,
procediments o condicions de treball que puguin influir negativament en la salut de les
treballadores o del fetus, en qualsevol activitat susceptible de presentar un risc especfic.
196
Les treballadores embarassades tindran dret a absentar-se de la feina, amb dret a remuneraci, per a la realitzaci dexmens prenatals i tcniques de preparaci al part, previ avs a
lempresari i justificaci de la necessitat de la seva realitzaci dins de la jornada de laboral.
Collocaci del cintur de seguretat dels

vehicles per a les dones embarassades.
Font: Departament de Salut.
Protecci dels menors

Lavaluaci ha de tenir en compte especialment els riscs especfics per a la seguretat, la
salut i el desenvolupament dels joves derivats de la seva falta dexperincia, de la seva
immaduresa per avaluar els riscs existents o potencials i del seu desenvolupament encara
incomplet.
En tot cas, lempresari ha dinformar els joves i els pares o tutors que hagin intervingut en
la contractaci dels possibles riscs i de totes les mesures adoptades per a la protecci de
la seva seguretat i salut.
Relacions de treball temporal, de durada determinada i en empreses de treball

temporal
Aquests treballadors han de gaudir del mateix nivell de protecci en matria de seguretat i
salut que els restants treballadors de lempresa en la qual presten els seus serveis.
Lempresari adoptar les mesures necessries per garantir que, amb carcter previ a linici
de lactivitat rebin informaci i/o formaci sobre els riscs a qu vagin a estar exposats aix
com les mesures de protecci i prevenci davant els mateixos.
Tenen tamb dret a una vigilncia peridica del seu estat de salut.
197
Lempresari haur dinformar als treballadors designats per ocupar-se de les activitats de
protecci i prevenci, o en el seu cas al servei de prevenci, de la incorporaci daquests
treballadors, en la mesura necessria perqu puguin desenvolupar de forma adequada les
seves funcions respecte de tots els treballadors de lempresa.
En les relacions laborals a travs dempreses de treball temporal, lempresa usuria s responsable de les condicions dexecuci del treball en tot el relacionat amb la protecci de
la seguretat i la salut dels treballadors. Correspondr tamb a lempresa usuria el compliment de les obligacions en matria dinformaci als treballadors i als seus representants.
198
5. OBLIGACIONS DELS/DE LES TREBALLADORS/ES EN MATRIA

DE SALUT LABORAL
La llei de Prevenci de Riscos Laborals fixa les obligacions dels treballadors en lmbit de
la prevenci.
Els operaris que manipulen i/o apliquem productes fitosanitaris hauran de vetllar per la
seva seguretat i la salut en lexercici de la seva activitat professional, mitjanant el compliment de les mesures de prevenci i seguint les instruccions de lempresari.
Les obligacions ms destacables sn:
Usar adequadament les mquines, aparells, eines, substncies perilloses, equips de
transport i qualsevol altre mitj necessari per desenvolupar aquesta activitat.
Usar correctament els mitjans i equips de protecci individual (EPI) facilitats per lempresari i seguint les instruccions que fixi lempresari.
Mantenir en funcionament i usar correctament els dispositius de seguretat existents.
Informar immediatament al seu superior jerrquic i als seus responsables de les activitats de prevenci sobre qualsevol situaci sospitosa de comportar un risc per a la
seguretat i/o salut dels treballadors.
Contribuir la compliment de les obligacions establertes per lautoritat competent en
matria de seguretat i de salut en el treball.
Cooperar amb lempresari per tal que aquest pugui garantir unes condicions de treball
que no impliquin riscos per a la seguretat i salut dels treballadors.
En cas dincompliment per part dels treballadors de les obligacions en matria de prevenci de riscos pot ser objecte duna sanci, dacord amb les consideracions de la normativa
legal vigent.
199
6. PROTOCOL DE VIGILNCIA DE LA SALUT FRONT ELS RISCOS

DEXPOSICI A FITOSANITARIS
El Reglament dels Serveis de Prevenci va determinar que la vigilncia de la salut estaria sotmesa
a protocols especfics respecte als factors de risc
als qu estigui exposat el treballador.
El Protocol de vigilncia mdica especfica per
als treballadors i treballadores exposats i exposades a plaguicides va ser aprovat el 13 doctubre
de 1999.
Tractament amb polvoritzador dun camp de
llimoners. Font: Junta dAndalusia.
Protocol de vigilncia mdica per a plaguicides (productes fitosanitaris)
6.1 CONTINGUT
Tots els exmens de salut inclouen aquestes dades:
la histria clnic-laboral.
lexploraci clnica i control biolgic.
els estudis complementaris en funci dels riscs inherents al treball.
la descripci detallada del lloc de treball.
el temps de permanncia en el mateix.
els riscs detectats en lanlisi de les condicions de treball.
les mesures de prevenci adoptades.
A ms a ms, en cas de disposar-se, ha de constar:
la descripci dels anteriors llocs de treball,
els riscs presents en els mateixos,
el temps de permanncia per a cada un dells.
El protocol recomana que les dones embarassades, els menors i les persones especialment sensibles, evitin el maneig i manipulaci de productes fitosanitaris.
200
6.2 PERIODICITAT
El protocol cal utilitzar-lo a lexamen inicial i als exmens de salut peridics.
Lexamen inicial s aquell que sefectua a la incorporaci
dels treballador a la feina, com ja hem explicat.
Com a norma general cal que es practiqui abans dexposar-se als productes fitosanitaris, en especial als organofosforats i carbmics, per tal que sobtinguin unes valors basals de colinesterasa. Si el treballador ja hagus estat en
contacte amb productes fitosanitaris, per determinar el nivell
basal de colinesterasa procurarem que porti el major temps
possible sense estar en contacte amb ells, quan sigui factible, aprofitant la tornada de vacances o una altra circumstncia similar.
Examen radiolgic. Font: DEO.

Els valors basals sn els valors que t la persona en condicions de normalitat, s a dir
abans dentrar en contacte amb aquests productes.
Els exmens peridics sn aquells que determinen la vigilncia de la salut del personal exposat a factors de risc amb productes fitosanitaris i que constataran, depenent de
lestat de salut del treballador, si les mesures de prevenci sn adequades o no per a la
protecci de les persones.
Com a norma general, el protocol recomana que el reconeixement mdic es realitzi anualment.
Tamb recomana que si el treballador est habitualment
i/o intensament exposat, o si les alteracions detectades en
un examen de salut aix ho aconsellessin, haur de ser semestral.
En qualsevol cas, el criteri del professional marcar la periodicitat pel control de la salut i la separaci o no del treball,
temporal o definitiva, amb linforme daptitud.
Revisi de laudici. Font: DEO.
Altre motiu daplicaci del protocol ser quan el treballador

sincorpori al treball desprs dabsncia per malaltia greu,
de tipus neurolgica, drmica, renal o cardio-respiratria, o b per smptomes o patologia
suggestiva dexposici a productes fitosanitaris.
201
6.3 CONDUCTA A SEGUIR DACORD AMB LES ALTERACIONS QUE ES DETECTIN

El protocol fa unes recomanacions sobre la conducta a seguir segons les alteracions que
se detectin, com ara les disminucions del nivell de colinesterasa.
Si la colinesterasa en sang est per sota del 13% i sobretot si es repeteix en lanaltica de
ms dun treballador, caldr tornar a avaluar les condicions de treball, inclosos els equips
de protecci individual. Es tindr especialment en compte el lloc de treball, el temps dexposici a productes fitosanitaris i la classe de producte utilitzat. Si b el protocol mdic de
1999 i la NTP 660 marca que cal actuar quan el nivell de colinesterasa es redueix en un
25% respecte el nivell basal del mateix operari determinat abans de ls o contacte amb
productes fitosanitaris organofosforat o carbamats; no obstant i, per motius preventius, hi
ha equips mdics que consideren adient rebaixar aquest interval en un 50%, i per tant,
saplica com a nivell crtic preventiu la disminuci del nivell basal de colinesterasa en un
13%.
Extracci de sang. Font: Marisa Bonmat.
202
RECORDA
Lobjectiu de la Llei de Prevenci de Riscos i la resta de normativa complementria s la

de preservar la seguretat i la salut dels treballadors i treballadores, que constitueix un dret.
El Servei de Prevenci s multidisciplinari i es basa en el treball en equip, en coordinaci
entre diferents matries (Seguretat, Higiene, Ergonomia, Psicosociologia i Medicina del
treball.
Els accidents laborals poden ser en el lloc de treball, en lloc diferent del lloc de treball, en
desplaament i/o in itnere.
Les malalties professionals sn conseqncia duna protecci inefica de manera continuada davant dagents amb capacitat de produir malaltia. La participaci dels treballadors
en la investigaci dels accidents i les malalties resulta una mesura de prevenci efica.
Les obligacions empresarials en matria de salut laboral sn nombroses, des de lorganitzaci preventiva a la coordinaci empresarial, passant per la protecci dels menors i de
les dones embarassades. El Pla de Prevenci que ha ser la guia de lactivitat preventiva en
tots els mbits i sectors laborals, sense distinci.
El Protocol de vigilncia mdica especfica per als treballadors i treballadores exposats i
exposades a plaguicides fa especial mfasi en la determinaci de la colinesterasa basal
com a instrument pel control de lexposici a organofosforats i carbamats.
No hi ha prcticament marcadors biolgics, aix que cal que ens protegim i consultem el
metge especialista en Medicina del Treball davant de qualsevol accident, incident o dubte
sobre la salut, relacionats amb lexposici a productes fitosanitaris. Si sidentifiquen diversos treballadors amb problemes de salut cal que lempresari esbrini els errors preventius
i els millori.
203
AUTOAVALUACI
Marca amb una X la casella correcta

1. Una de les obligacions dels empresaris en relaci a la prevenci dels riscos laborals
consisteix en lelaboraci dun document on es faci lavaluaci dels riscos de lempresa; en aquest document:
Assigna les diferents responsabilitats en relaci a la prevenci dels riscos
laborals dins de lempresa i, si cal, la contractaci de serveis de prevenci
externs.
Recull els resultats del seguiment mdic dels treballadors, per tal de determinar si les mesures de protecci sn adequades.
s la base de la planificaci de lactivitat preventiva, ja que permet determinar
situacions potencialment perilloses en lactivitat de lempresa.
2. En relaci a la prevenci dels riscos laborals, els treballadors i treballadores:
Tenen lobligaci, entre altres, de seguir les indicacions de lempresari en
relaci a les mesures de prevenci i protecci.
No tenen cap obligaci ja que la seguretat en el treball s responsabilitat de
lempresari.
Tenen lobligaci de formar-se en el camp de la protecci pel seu compte, i
adquirir els equips de protecci que considerin necessaris.
3. La Llei de prevenci de riscos laborals obliga a aplicar mesures preventives:
nicament als treballadors/es.
nicament als empresaris.
Tant els treballadors/es com als empresaris.
4. La formaci en prevenci de riscos laborals:
Ha de tenir sense cost per al/a la treballador/a.
Ha de ser sempre dins de la jornada laboral.
Ha de tenir un cost molt baix per al/a la treballador/a.
5. En referncia al protocol mdic de Vigilncia de la Salut del personal aplicador de
productes fitosanitaris:
El treballador pot optar lliurament loferiment de lempresari.
Lempresari lha doferir anualment.
Si el/la treballador/a manipula poca quantitat de producte, s suficient que la
vigilncia sofereixi cada dos anys.
204
6. El Pla de Prevenci:
Inclou tots els riscos de lempresa i de les activitats qu shi duen a terme.
Inclou la manera dorganitzar la prevenci a lempresa.
Les dues afirmacions anteriors sn certes.
7. Conixer i comparar els resultats la Vigilncia de la Salut de les persones qu ocupen un mateix lloc de treball:
s til per identificar problemes de salut individuals i collectius.
s til solament per comprovar que les mesures preventives sn eficaces.
Sembla que s de poca utilitat dacord amb la Medicina del Treball.
8. La contractaci dun menor com a aplicador de productes fitosanitaris:
La Llei diu que se li ha de donar molta menys feina.
La Llei de prevenci de riscos laborals obliga a exercir-hi una protecci especial, com a les embarassades.
La Llei prohibeix expressament la seva contractaci, com a les embarassades.
9. La determinaci de colinesterasa en les anlisis de sang del personal aplicador de
Sha de fer sempre, en totes les actuacions de Vigilncia de la Salut.
Sha de fer sempre, a linici de lactivitat en una empresa i en els controls
peridics.
Es pot fer o no, depenent de ledat del/de la treballador/a.
10. Els equips de Protecci Individual:
Sn ds individual i shan dadaptar a cadascun/a dels/de les treballadors/es.
Encara que es diguin individuals, es poden compartir.
Lempresa els dna a millor preu que a les botigues.
205

i manipulaci de productes fitosanitaris

per a les persones
TEMA 10: Perillositat dels productes fitosanitaris

per a la salut de les persones
INTRODUCCI 209
OBJECTIUS 210
1. TOXICITAT DELS PRODUCTES FITOSANITARIS 211
2. RISCOS DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
2.1 Riscos per a les persones consumidores
2.2. Manera devitar-los i mesures demergncia
2.3 La seguretat alimentria: un concepte global i integral
2.4. Riscos per a la poblaci en general
3. INTOXICACIONS
3.1 INTOXICACI AGUDA
212
212
213
214
215
216
216
3.1.1. Exposici professional
216
3.1.2. Exposici intencionada (intents de sucidi i

homicidi)
217
3.1.3. Exposici accidental no laboral
217
3.2 INTOXICACI CRNICA

4. VIES DABSORCI
218
220
4.1. VIA DRMICA O CUTNIA
220
4.2. VIA CONJUNTIVAL
221
4.3. VIA RESPIRATRIA
222
4.4. VIA DIGESTIVA
223
5. FACTORS DE RISC DEXPOSICI A PRODUCTES

FITOSANITARIS
5.1. CARACTERSTIQUES DEL PRODUCTES FITOSANITARIS
224
224
5.2. CONDICIONS CLIMTIQUES EN EL MOMENT DE LEXPOSICI
225
5.3. FACTORS INDIVIDUALS: PARTICULARITATS DE LA PERSONA
225
5.4. ALTRES FACTORS QUE TAMB PODEN AUGMENTAR

LEFECTE TXIC
225
6. PRIMERS AUXILIS EN UNA INTOXICACI AGUDA PER

PRODUCTES FITOSANITARIS
226
6.1. PRIMERS AUXILIS
226
6.2. ACTUACI EN CAS DINTOXICACI
226
6.3. MESURES DE SUPORT A LES FUNCIONS VITALS
228
6.4. MESURES PER DISMINUIR LABSORCI DEL

PRODUCTE TXIC
228
RECORDEU 230
AUTOAVALUACI 231

TEMA 10: Perillositat dels productes fitosanitaris per a la salut de les persones
INTRODUCCI
Els productes fitosanitaris sn productes txics i, per tant, les persones que estan en contacte amb ells, directament o indirectament, poden patir problemes de salut de major o
menor gravetat.
Una bona utilitzaci dels productes fitosanitaris aporta importants avantatges; en canvi,
un maneig excessiu i inadequat pot contaminar els aliments tractats, els agricultors que
els manipulen i, per extensi, lambient i altres persones de la comunitat que hi conviuen.
Per evitar i/o minimitzar els possibles efectes nocius sobre la salut, cal una informaci
suficient sobre la naturalesa dels productes aix com sobre les mesures de prevenci i
protecci ms adequades.
209
MDUL 5: Riscos i mesures de prevenci en laplicaci i manipulaci de productes fitosanitaris per a les persones
OBJECTIUS
Conixer els efectes dels productes fitosanitaris per a la salut.

Prendre conscincia de la importncia de la prevenci en la utilitzaci dels productes
fitosanitaris, per evitar intoxicacions.
Conixer les pautes dactuaci en cas de sospita dintoxicaci.
Tenir coneixement del paper de les normes de la seguretat alimentria en la prevenci
de contaminacions que tenen lorigen en la ingesta daliments tractats amb productes
fitosanitaris i les mesures per evitar aquest risc.
210
1. TOXICITAT DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
La toxicitat s la capacitat duna substncia qumica de produir efectes nocius en la

salut de les persones o dels animals.
El contacte amb productes fitosanitaris pot causar alteracions en lorganisme. Si el contacte s amb grans dosis, pot produir una intoxicaci aguda i greu que podria deixar seqeles per a tota la vida; fins i tot, comportar la mort de la persona. Si el contacte s amb
baixes dosis i en llargs perodes de temps, pot provocar una intoxicaci crnica o altres
alteracions de la salut.
En funci del temps dexposici, de la dosi i de la concentraci del txic en lorganisme hum, es poden produir dos tipus dintoxicaci diferents: aguda i crnica. Alguns
productes, com ara els organofosforats i els carbamats, poden ocasionar intoxicacions
subagudes.
211
2. RISCOS DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
2.1 RISCOS PER A LES PERSONES CONSUMIDORES

Els consumidors es troben exposats a risc de toxiinfeccions alimentries pels perills potencials dingesta daliments frescos, manufacturats o de fabricaci industrial.
Venda de productes vegetals. Font:DARP.
Entre els perills que poden vehicular els productes vegetals sinclouen:
Microbiolgics (Salmonella sp., Escherichia coli, Campylobacter sp., Clostridium sp.,
etc.), a travs de llavors germinades, fruita i hortalisses trossejades a punt per consumir o sucs de fruita i hortalisses no pasteuritzats;
Qumics, per la presncia de residus de productes fitosanitaris, metalls i altres
residus del sl o de laigua de reg i lambient o del procs de transformaci;
Fsics, matries estranyes que poden acompanyar les matries primeres.
Pel que fa a la xarxa dalerta alimentria, gestionada per mitj del Sistema Coordinat dIntercanvi Rpid dInformaci (SCIRI), dmbit estatal, lany 2009 va rebre 186 notificacions
dalertes, 1.484 notificacions dinformaci i 1.413 notificacions de rebuig.
212
Daquestes notificacions, i atenent al tipus de producte alimentari

implicat, els productes vegetals representaven un 43% de les
alertes (80 notificacions), un 52% de les notificacions classificades
com a informaci (762 notificacions) i un 85% de les notificacions
de rebuig (907 notificacions).
Gra dordi per a fabricaci
de pinso. Font: DARP.
Els principals productes vegetals a qu feien referncia aquestes notificacions van ser aliments del grup dels cereals, de les farines i derivats; seguits dels grups dels fruits secs, de
les hortalisses, de les verdures, de les lleguminoses, dels tubercles i de les fruites i derivats.
Pel que fa als motius, en tots els casos, tant en els productes dorigen animal com vegetal,
i com en anys anteriors, predominen els riscos de tipus qumic (additius, contaminaci per
metalls pesants, per presncia de toxines fngiques, migracions, productes fitosanitaris...), seguits dels riscos de tipus biolgic i fsic.
Encara que lAdministraci efectu controls sanitaris, s del tot convenient fer un s responsable
dels productes fitosanitaris i el respectar els terminis de seguretat dels productes qumics abans
de posar els productes alimentaris tractats amb productes fitosanitaris al mercat alimentari.
2.2. MANERA DEVITAR-LOS I MESURES DEMERGNCIA

Adquirir aliments dorigen conegut i establiments de confiana.
Rentar la verdura i les hortalisses sempre abans de la cocci, per arrossegar els possibles residus.
Mantenir una dieta variada i equilibrada.
Si malgrat les precaucions, alguna persona presents smptomes gstrico-intestinals possiblement relacionats amb la ingesta dalgun aliment, consultar el metge al ms aviat possible.
Qualitat dels productes alimentaris.

Font: DARP.
213
2.3 LA SEGURETAT ALIMENTRIA: UN CONCEPTE GLOBAL I INTEGRAL

Segons la FAO, Organitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci (FAO,
sigles de Food and Agriculture Organization), existeix seguretat alimentria quan totes
les persones tenen en tot moment accs fsic i econmic a suficients aliments innocus
i nutritius per a satisfer les seves necessitats alimentries i les seves preferncies quant
a aliments a fi de dur una vida activa i sana. (Reuni Mundial sobre lAlimentaci, 1996).
El concepte de seguretat alimentria als pasos desenvolupats es refereix principalment a
la garantia dinnocutat dels aliments i tamb al compliment de les condicions relacionades
amb la percepci, la confiana, els interessos i les expectatives de la ciutadania.
Els aliments posats a disposici de la ciutadania han de ser segurs i shan dajustar als parmetres de qualitat exigibles legtimament. s en
aquest escenari que shan de definir els principis bsics de la seguretat alimentria, els quals
han de considerar un plantejament global i integral. s a dir, cal que tinguin en compte tota
la cadena alimentria i tots els sectors que la
integren, des dels productors agricultors fins als
consumidors, aix com tots els altres elements
implicats: transformaci, distribuci, emmagatzematge i manipulaci.
Verdures i hortalisses. Font: DARP.
Els objectius generals de seguretat alimentaria sn:

Reduir els riscos de malalties transmeses pels aliments.
Garantir leficcia dels sistemes de control dels aliments i promoure un sector
productiu que consideri la seguretat alimentria com a estratgia competitiva.
Promoure el consum dels aliments saludables i afavorir-ne laccessibilitat i la informaci.
Oferir garanties dinformaci objectiva als consumidors i agents econmics del sector
agroalimentari.
En lmbit de la seguretat alimentria, es considera un perill sanitari associat als aliments qualsevol agent biolgic, qumic o fsic present o inherent a un aliment que pot
causar un efecte advers per a la salut de les persones. En el mateix sentit, definim el
concepte de risc com lestimaci de la probabilitat que aparegui un efecte advers per
a la salut i de la gravetat de lefecte esmentat a conseqncia de la presncia dun o
diversos perills en els aliments.
214
2.4. RISCOS PER A LA POBLACI EN GENERAL

Mentre que els riscos de toxicitat aguda sn escassos per a la poblaci en general, a no
ser que es trobi en la proximitat dun tractament amb productes fitosanitaris, lacumulaci
de productes qumics en lorganisme pot afavorir laparici de patologia crnica o alteracions difcilment atribubles a cap producte en concret.
La presncia de residus de productes fitosanitaris en els aliments, tamb podria estar
influint en laugment de trastorns hormonals, desterilitat i de cncer en general, pel seu
efecte acumulatiu en els teixits grassos i la seva capacitat de toxicitat.
Tractament fitosanitari duna planta.

Font: Junta dAndalusia.
215
3. INTOXICACIONS
3.1 INTOXICACI AGUDA
Laparici dels smptomes es produeix des del mateix moment de lexposici fins a
24 hores desprs.
El temps s decisiu davant de qualsevol enverinament per productes fitosanitaris, ats

que labsorci s rpida i provoca alteracions importants en la salut de la persona. s important conixer els smptomes dintoxicaci i cercar ajuda mdica com ms aviat
millor.
La intoxicaci aguda es pot produir per tres causes diferents:
Exposici professional
Exposici intencionada
Exposici accidental
3.1.1. Exposici professional

La major part de les intoxicacions no intencionals per productes fitosanitaris afecten els
professionals, sobretot operaris de plantacions i agricultors que els manipulen.
Els efectes aguts duna exposici
professional als productes fitosanitaris poden afectar diferents parts
de lorganisme: principalment, cremades qumiques als ulls, a la pell i
a altres mucoses, trastorns respiratoris, efectes neurolgics i alteracions heptiques. La intoxicaci
aguda tamb es pot produir en el
curs de la fabricaci, lempaquetament i transport dels productes
fitosanitaris; el risc sestn tamb
a les persones que es desplacen a
una zona prviament tractada.
216
Risc dintoxicaci pel transport de productes fitosanitaris.

Font: TOOPS-LIFE.
Alguns smptomes dintoxicaci per productes fitosanitaris es poden confondre amb altres
malalties. Per aix s important conixer quines sn les manifestacions que es presenten
davant de qualsevol intoxicaci per productes fitosanitaris perqu, a partir de la detecci
de la intoxicaci, es podr aplicar amb rapidesa el tractament ms adequat. Per exemple,
un quadre dintoxicaci per productes fitosanitaris s molt difcil de diferenciar dun quadre
de cop de calor (com fra el cas duna persona que estigus treballant amb insecticides
organofosfats o carbamats en ambients molt calorosos).
Smptomes per intoxicaci per
organofosforats o carbamats
Cop de calor
Sudoraci
Mal de cap
Mal de cap
Cansament
Cansament
Mucoses humides: presncia de salivaci i

llgrimes.
Sequedat de pell i mucoses: boca seca.
Pols lent
Pols rpid
Depressi del sistema nervis central: prdua

de la coordinaci, confusi, prdua de la
conscincia sense recuperaci de la mateixa;
s a dir, en estat de coma.
Depressi del sistema nervis central: prdua de la coordinaci, confusi, prdua de la

conscincia momentnia amb recuperaci
rpida de la mateixa.
Debilitat generalitzada
Debilitat generalitzada
Nusees, vmits, diarrea, dolor abdominal i

clics.
3.1.2. Exposici intencionada (intents de sucidi i homicidi)

Hem de tenir en compte la facilitat amb qu es poden obtenir aquests productes. La ingesti duna quantitat suficient de producte fitosanitari pot provocar des de lesions greus
i irreversibles fins la mort.
3.1.3. Exposici accidental no laboral

La causa daquest tipus dintoxicaci es produeix quan persones alienes al treball
amb productes fitosanitaris, com ara els infants i les persones grans tenen ms risc. Per
evitar-la, shan de guardar els productes fitosanitaris en el seu envs original i guardar-los
fora de labast de persones alienes.
217
3.2 INTOXICACI CRNICA

Lefecte del txic manifesta els smptomes a llarg termini. Lexposici professional als productes fitosanitaris al llarg del temps, i sense precauci durant la seva manipulaci, pot
comportar una srie defectes crnics en lorganisme. Generalment, en la poblaci soriginen tamb efectes crnics com a conseqncia del contacte perllongat (viure a prop de
conreus tractats amb productes fitosanitaris, aiges contaminades, etc.).
Risc dexposici als productes fitosanitaris. Font: TOOPS-LIFE.
218
Efectes crnics de lexposici:

Lesions en la medulla ssia, mal funcionament de la medulla, de les cllules mare
sangunies.
Cncer: els productes fitosanitaris actuen com a cancergens potencials i, per tant,
lexposici pot provocar laparici de sarcomes de teixits tous i el cncer de vies respiratries. Laddicci al tabac en el manipulador de productes fitosanitaris augmenta
encara ms el risc de cncer de pulm.
Danys sobre la reproducci: lexposici a determinades substncies pot provocar
esterilitat masculina, major risc davortament i malformacions.
Alteracions gentiques: algunes substncies txiques produeixen mutacions en
lADN de plantes, animals o ssers humans. Lalteraci dels gens humans pot ocasionar malalties gentiques com, per exemple, deformacions en el desenvolupament
embrionari que van des de petites lesions cardaques i deformacions ssies, fins a
malformacions greus i mortals, com tamb alteracions en el sistema immunitari de
lorganisme.
Allrgies: algunes substncies txiques provoquen reaccions allrgiques. Les persones que desenvolupen hipersensibilitat a aquestes substncies pateixen dasma,
derupcions cutnies, de rinitis allrgiques, etc.
Danys neurolgics: shan descrit casos dafectaci neurolgica i trastorns del comportament en professionals exposats a alguns productes fitosanitaris (clordecona,
bromur de metil, rodenticides a base de talli i organofosforats).
Danys sobre la pell: sovint es presenten dermatitis de contacte i sensibilitzaci al
lrgica en persones que treballen amb productes fitosanitaris, i tamb reaccions fotoallrgiques.
Danys oftalmolgics: shan observat casos datrfia del nervi ptic i alteracions maculars.
219
4. VIES DABSORCI
Els productes fitosanitaris poden penetrar en lorganisme per diferents vies:

Drmica o cutnia
Conjuntival (mucosa ocular)
Respiratria
Digestiva
La vies cutnia i la respiratria shan identificat com a principals vies dintoxicaci per productes fitosanitaris en el medi laboral.
Les mesures per disminuir labsorci del txic dependran de la via dentrada del producte
contaminant.
Davant duna persona intoxicada, sempre shan dextremar les mesures dautoprotecci per evitar intoxicacions i garantir aix la prpia seguretat.
Vies dentrada dels productes fitosanitaris. Font: DARP.
4.1. VIA DRMICA O CUTNIA
Les intoxicacions per via cutnia solen produir-se per grans vessaments, esquitxades del producte fitosanitari sobre la pell, utilitzaci de robes contaminades i exposicions perllongades a la polvoritzaci.
Si lexposici al txic s curta, la possibilitat dintoxicaci a lorganisme es redueix. No obstant aix, les exposicions perllongades s que poden causar un quadre greu dintoxicaci.
220
La prevenci tendir a lestabliment de mesures per protegir la pell i les mucoses, amb
lobjecte devitar qualsevol contacte amb el plaguicida.
Valorar smptomes com ara: irritaci, picor o prurit, sudoraci
excessiva i taques a la pell.
Quan els smptomes apareixen encara pot arribar producte des
de les cllules grasses de la pell.
Tall transversal de la pell.

Font: DARP.
Prevenci
Utilitzeu guants de goma, posats dins de la mniga de la roba i prou llargs com per
cobrir els canells.
Cobriu la major part del cos amb una granota o vestit de dues peces, preferiblement
de cot.
Utilitzeu un barret, sobretot si es treballa amb productes en pols o saplica sobre cultius elevats (arbres).
Renteu-vos b les mans i la cara desprs de laplicaci i abans de fer qualsevol altra
cosa.
Renteu la roba de treball desprs dutilitzar-la i separada de la resta. Feu una primera
esbandida sols amb aigua, sense detergent i desprs renteu-la.
4.2. VIA CONJUNTIVAL
Una esquitxada a lull dun producte fitosanitari pot provocar una lesi.
Cal valorar la presncia dels smptomes segents:
prurit o picor,
irritaci,
llagrimeig,
visi borrosa i
alteraci de la pupilla (dilataci o contracci).
Prevenci:
Protegiu-vos els ulls amb ulleres o pantalles protectores.
Protecci ocular per pantalla. Font: TOPPS-LIFE.
221
4.3. VIA RESPIRATRIA
La intoxicaci es produeix per inhalaci del producte txic durant la preparaci del
producte fitosanitari en zones poc ventilades i caloroses, o mentre es fumiga.
El nostre sistema respiratori, est preparat per a lintercanvi gass, amb una superfcie
dintercanvi prxima als 100 m2. Aquesta superfcie dintercanvi interna, s molt vascularitzada de manera que es facilita la penetraci dun txic per aquesta via.
En cada respiraci, unes 16 vegades per minut, fem lintercanvi gass
corresponent a uns 500-2.000 millilitres cbics daire.
Cal valorar la presncia dels segents smptomes: tos, dificultat respiratria, ofec, dolor i opressi al pit, smptomes i signes dentrada del
txic per via respiratria, aix com el nivell de conscincia.
Dibuix esquemtic
dels pulmons.
Font: DARP.
Prevenci
Utilitzeu una pantalla, ulleres o careta respiratria, segons sindiqui a letiqueta del
producte.
Realitzeu la fumigaci sempre a les hores ms fresques del dia, per tal devitar temperatures molt altes que podrien ocasionar vapors txics, perjudicials per a les persones
i, daltra banda, causar fitotoxicitats als cultius.
Eviteu laplicaci del producte fitosanitari en dies de vent.
Eviteu respirar el nvol format durant laplicaci.
222
4.4. VIA DIGESTIVA
La via digestiva s laccs dentrada, intencionat o accidental, ms freqent: b en

consumir aliments contaminats, b en manipular objectes amb les mans contaminades per un producte fitosanitari.
Cal valorar la presncia dels segents smptomes:
cremor de boca i gola,
salivaci abundant,
nusees,
vmits,
dolor abdominal i
diarrea.
Prevenci
No mengeu, begueu o fumeu durant la preparaci o
laplicaci de productes.
Tampoc us toqueu la cara ni cap altra part del cos.
Renteu-vos b les mans i la cara abans de menjar,
beure, fumar.
Desembosseu els broquets de lequip daplicaci amb
Prevenci riscos per ingesti.
Font: TOOPS-LIFE.
aigua. Mai sha de bufar amb la boca.
Manteniu els productes en els seus envasos originals
tancats hermticament.
Guardeu els envasos sempre lluny dels nens, dels animals i de les persones no autoritzades.
223
5. FACTORS DE RISC DEXPOSICI A PRODUCTES FITOSANITARIS
Lefecte dun determinat producte fitosanitari sobre la salut depn duna srie de factors:
les caracterstiques del producte,
les condicions climtiques en el moment de lexposici i
les particularitats de la persona.
Tots ells tenen un paper molt important en levoluci de la intoxicaci, i la suma de ms dun
daquests factors, augmenta el risc dintoxicaci i de gravetat.
5.1. CARACTERSTIQUES DEL PRODUCTE FITOSANITARI

Dosi
Concentraci
Mescles
Solubilitat
Volatilitat
Olor i color: si el producte s inodor i incolor, hi ha el risc de confondrel amb laigua.
Producte fitosanitari. Font: Jess M. Martn.
224
5.2. CONDICIONS CLIMTIQUES EN EL MOMENT DE LEXPOSICI

Temperatura: com ms augmenti la temperatura ambiental ms risc hi haur dintoxicaci.
Inestabilitat atmosfrica: en dies dinestabilitat atmosfrica, no s aconsellable realitzar un tractament.
Tractament fitosanitari amb vent. Font: DARP.
5.3. FACTORS INDIVIDUALS: PARTICULARITATS DE LA PERSONA

Sexe: el sexe femen s ms sensible i, per tant, lndex de toxicitat ser ms alt amb
menys dosi.
Edat: afectaci ms greu en els dos extrems de la vida (nens i ancians), ats que sn
ms sensibles als productes txics i, en general, ms vulnerables a qualsevol lesi o
malaltia.
Estat de salut: presncia duna malaltia de base abans de la intoxicaci. Si la persona pateix alguna malaltia prvia a la intoxicaci (bronquitis crnica, diabetis, insuficincia cardaca, asma...), el quadre clnic esdevindr ms greu.
5.4. ALTRES FACTORS QUE TAMB PODEN AUGMENTAR LEFECTE TXIC

Protecci deficient.
Via dabsorci: les vies ms rpides dabsorci sn la respiratria i la digestiva.
Temps dexposici al txic.
225
6. PRIMERS AUXILIS EN UNA INTOXICACI AGUDA PER PRODUCTES FITOSANITARIS
6.1. PRIMERS AUXILIS

Els primers auxilis sn el conjunt dactuacions immediates realitzades en cas daccident o malaltia sobtada,
fins la intervenci de personal especialitzat.
Els principis dactuaci dels primers auxilis sn: no
agreujar lestat del lesionat i s del sentit com. La persona que fa els primers auxilis ha de fer all que sap i
no actuar si no est segur de que lactuaci beneficiar
a la vctima. Haur daplicar el PAS.
Trasllat de la persona accidentada.

Font: Generalitat de Catalunya
(Departament dEmpresa iOcupaci).
La paraula PAS est formada per les inicials de tres actuacions seqencials per comenar
a atendre la vctima:
P de PROTEGIR: abans dactuar, hem de tenir la seguretat de que nosaltres mateixos
som fora de perill. Per exemple, davant dun ambient txic, no atendrem a lintoxicat
sense abans protegir les nostres vies respiratries (s de mscares amb filtres adequats), ja que altrament ens accidentarem nosaltres tamb. Desprs tindrem cura de
que altres persones no sintoxiquin i per ltim protegirem a la vctima.
A dAVISAR: sempre que sigui possible donarem avs als serveis sanitaris (metge/sa,
ambulncia...) de lexistncia de laccident, i aix activarem el sistema demergncia,
per a immediatament comenar a socrrer en espera dajuda o traslladar la vctima,
tot seguint instruccions.
S de SOCRRER: una vegada hem protegit i avisat, procedirem a actuar sobre la
vctima, reconeixent els seus signes vitals:
1. Conscincia,
2. Respiraci i
3. Pols,
Sempre per aquest ordre.
6.2. ACTUACI EN CAS DINTOXICACI

s molt important actuar amb rapidesa i separar a la vctima del contacte amb el producte
responsable de la intoxicaci, protegint-lo de seguir en contacte amb el contaminant:
Si es troba dins dun recinte, ens protegirem i el traurem a laire lliure, lliure de contaminaci i ens assegurarem que respira b tot descordant-li la roba i evitant que altres
persones shi estiguin a prop.
226
Si la indumentria est ruixada de producte, li traurem tot el que pugui estar contaminat, el rentarem amb aigua durant uns 10 minuts i el taparem amb roba no contaminada.
Trucarem o farem trucar dimmediat al telfon demergncies 112, tot proporcionant el
nom del producte, ledat i sexe de la vctima i lestat en que es troba i intentarem efectuar el trasllat immediat al centre sanitari ms proper, aportant letiqueta del producte
o dels productes de qu sospitem.
Lexploraci de lentorn pot ajudar a saber qu ha passat i quin tipus de txic ha provocat
la intoxicaci.
El telfon 112, nic per a tot lmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del
dia, centralitza totes les trucades durgncia. Serveix perqu els ciutadans i ciutadanes
puguin sollicitar els serveis pblics durgncies sanitries, dextinci dincendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecci civil quan es trobin davant duna situaci
demergncia.
En cas dhaver desperar pel trasllat caldr seguir protegint a la vctima creant un ambient
de tranquillitat informant-la de que ja estan avisats els serveis sanitaris, no deixant-la sola,
evitant que agafi fred o eixugant-li la suor.
Si est conscient i t set li podem remullar els llavis amb
aigua o srum, per mai administrar cap mena de beguda ni aliment ni permetre-li fumar. En cap cas administrarem ni llet ni purgants oliosos ni alcohol, que poden
empitjorar el quadre clnic.
No provoqueu el vmit. Les intoxicacions poden produir,
amb molta probabilitat vmits, motiu pel qual haurem
destar preparats i no collocarem mai a la vctima de
panxa enlaire, si no que la posarem en posici lateral de
seguretat, sobretot si est inconscient. Aquesta consisteix en posar el cos lateral amb la cama de sobre creuada
i endavant, amb la m lliure per sota del cap, per afavorir
lestabilitat i la sortida dun possible vmit cap a lexterior
lateral tot prevenint una possible asfxia.
Maniobres per collocar una persona en

posici lateral de seguretat.
Font: DARP.
227
6.3. MESURES DE SUPORT A LES FUNCIONS VITALS

Valoreu el nivell de conscincia, respiraci i circulaci.
En cas que estiguin compromesos algun daquests nivells i tenir la formaci adequada: donarem suport vital bsic a les funcions respiratria i circulatria mentre sespera
lajuda especialitzada.
No permeteu que la persona fumi, mengi o begui (especialment begudes alcohliques
o llet).
En cas que la persona intoxicada presenti convulsions: no la subjecteu, eviteu que
es doni cops i manteniu- li la boca oberta amb un mocador caragolat entre les dents.
Si la persona est calenta i sua, refresqueu-la amb aigua i eviteu que agafi fred.
6.4. MESURES PER DISMINUIR LABSORCI DEL PRODUCTE TXIC

El personal que ofereix auxili no ha doblidar mai lacompliment de les mesures de seguretat i ha de procurar assistncia rpida per personal sanitari, b avisant, b traslladant a
la persona afectada, aportant, sempre que sigui possible, letiqueta del producte qumic.
Segons la via dentrada del txic, les possibles actuacions sn:
Via respiratria:
Retireu la persona intoxicada de lambient txic, dueu-la cap a un lloc ben ventilat i
assegureu en tot moment la permeabilitat de la via aria (lliure dobstruccions).
Valoreu la presncia dels segents smptomes: tos, dificultat respiratria, ofec, dolor i
opressi al pit, i el nivell de conscincia.
Si fos necessari, i disposeu de formaci en tcniques de primers auxilis, inicieu mesures de suport vital bsic.
Protegiu sempre les vies respiratries del risc daspiraci de vmit.
Via cutnia:
Retireu la roba impregnada de txic i renteu la pell i/o mucoses amb abundant aigua
i sab.
Si no disposeu daigua, fregueu suaument tot el cos amb una esponja o un paper.
Pareu esment de raspallar b sota les ungles (sovint hi queden restes de txic).
Si el txic ha penetrat als ulls, renteu-los amb aigua abundant durant 15-30 minuts.
228
Via digestiva:
La millor manera devitar labsorci del txic per via digestiva s mitjanant la inducci al
vmit, que shaur de provocar dintre de les tres primeres hores de la ingesti del txic.
La inducci al vmit si no la fa el propi afectat de manera espontnia, estant conscient i
amb capacitat de moviment, i si estigus indicada, la far personal sanitari especialitzat o
practicar un rentat gstric.
229
RECORDEU
Els productes fitosanitaris sn substncies txiques i, per tant, tenen capacitat per
produir efectes nocius sobre la salut de les persones.
La normativa de la seguretat alimentria t com a finalitat evitar els risc dintoxicacions que puguin tenir origen en aliments tractats amb productes fitosanitaris i difondre
mesures preventives entre la poblaci consumidora.
El contacte amb productes fitosanitaris pot ocasionar intoxicacions agudes i intoxicacions o trastorns crnics.
Els factors de risc qu podem controlar sn: el temps d exposici, la dosi i la concentraci del txic.
Si evitem el contacte no hi haur perjudici per la salut.
Les principals vies dentrada en lambient laboral sn: la via drmica (pell), la conjuntival (ulls), la respiratria i la digestiva.
Laplicaci de mesures preventives i de seguretat s sempre el cam ms segur per
garantir la salut de la persona i de la comunitat en risc.
Conixer i saber aplicar les tcniques dels primers auxilis pot ser decisiu per salvar la
vida duna persona.
230
AUTOAVALUACI

1. Sentn per toxicitat:
La capacitat duna substncia qumica de produir efectes nocius en la salut
de les persones o dels animals.
La capacitat de qualsevol substncia de produir efectes nocius en la salut de
les persones o dels animals.
La capacitat dun substncia qumica de no produir cap efecte nociu en la
La capacitat duna substncia qumica de produir efectes nocius.
2. Les dues principals vies dintoxicaci per productes fitosanitaris sn:
Drmica i respiratria.
Respiratria i digestiva.
Digestiva i conjuntival.
Drmica i digestiva.
3. Les mesures dautoprotecci tenen com a finalitat:
Garantir la prpia seguretat.
Evitar en tot moment que hi hagi ms persones afectades pel contacte amb
el producte fitosanitari.
Aplicar-les sempre com a primer pas per auxiliar una persona intoxicada o
accidentada.
Totes les respostes sn certes.
4. En la persona intoxicada per via respiratria, sha de valorar la presncia de les segents manifestacions smptomes, excepte:
Tos.
Salivaci important.
Dificultat respiratria.
Dolor i opressi al pit.
231
5. En el cas que una persona rebi un esquitx de producte fitosanitari a lull, lacci per
disminuir labsorci del txic s:
Tapar lull amb un mocador i traslladar-la urgentment a un centre sanitari.
Rentar els ulls amb aigua abundant durant 10-15 minuts i traslladar-la a
un centre sanitari.
Rentar els ulls amb aigua abundant durant 15-30 minuts i traslladar-la a un
centre sanitari.
Rentar els ulls amb aigua abundant durant 5 minuts i traslladar-la a un centre
sanitari.

6. Les mesures de prevenci cutnies per evitar la intoxicaci sn:
Utilitzar guants de goma i cobrir la major part del cos amb una granota o
vestit de dues peces de cot.
Rentar la roba per separat cada dia de treball desprs de laplicaci i abans
de fer qualsevol altra cosa.
Rentar-se b les mans i la cara desprs de laplicaci i abans de fer qualsevol
altra cosa.
7. Les condicions climtiques en el moment de la preparaci i utilitzaci dels productes fitosanitaris shan de tenir en compte, ats que:
Si augmenta la temperatura ambiental ho fa tamb el risc dintoxicaci.
Els dies que hi ha inestabilitat atmosfrica sn els ideals per fer una
polvoritzaci.
Si fa vent sescampa millor el producte i intoxica menys les persones del
voltant.
Cap resposta s certa.

8. Una de les mesures de seguretat que sha de tenir en compte per disminuir labsorci del txic per via respiratria s:
Provocar el vmit.
Rentar la pell.
Raspallar b sota les ungles.
Retirar la persona de lambient txic i portar-la cap un lloc ben ventilat.

232
9. Un contacte perllongat amb baixes dosis dun producte fitosanitari i sense cap
mena de protecci pot provocar:
Una malaltia crnica.
Un accident de treball.
Una grip.
Una intoxicaci aguda.

10. Un dels smptomes dintoxicaci amb productes organofosforats s:
Nusees, vmit i dolor abdominal.
Pols rpid.
Sequetat de la pell.
Boca seca.
11. La seguretat alimentria s un sistema per evitar els danys a la salut humana derivada del consum daliments que afecta:
Exclusivament als agricultors i ramaders com a productors.
A tots els agents que intervenen en la cadena alimentria.
Noms als consumidors dels aliments.
233

i manipulaci de productes fitosanitaris

per a les persones
TEMA 11: Mesures per a reduir els riscos

sobre la salut
INTRODUCCI 237
OBJECTIUS 238
1. PREPARACI DEL BROU DAPLICACI.
NORMES DE SEGURETAT
239
2. APLICACI DELS PRODUCTES FITOSANITARIS.

NORMES DE SEGURETAT
241
3. MANTENIMENT DE LEQUIP DE TRACTAMENT
242
4. RECOMANACIONS POSTERIORS AL TRACTAMENT
243
5. EQUIPS DE PROTECCI INDIVIDUAL (EPI)
244
5.1 CONDICIONS GENERALS QUE HAN DE

COMPLIR ELS EPI
244
5.2. TIPUS DEQUIPS DE PROTECCI INDIVIDUAL
245
5.2.1. EPI DE PROTECCI CUTNIA
245
5.2.2. EPI DE PROTECCI RESPIRATRIA
248
RECORDA 253
AUTOAVALUACI 254
TEMA 11: Mesures per a reduir els riscos sobre la salut
INTRODUCCI
Les persones que manipulen o apliquen productes fitosanitaris estan exposades als seus
efectes txics, de manera ms o menys intensa. Per a reduir riscos, tant important s la
utilitzaci dels EPI (equips de protecci individual) com la manipulaci correcta dels
productes fitosanitaris.
s important, doncs, que spigues i tinguis en compte, a lhora de fer un tractament amb
productes fitosanitaris, totes les recomanacions i mesures de seguretat a partir de la fase
de preparaci del brou fins la fase de manteniment i neteja de lequip daplicaci, aix com
tamb la descripci dels equips de protecci individual (EPI), que constitueixen una mesura preventiva molt important i imprescindible.
Les mesures preventives de les fases del transport i emmagatzematge dels productes fitosanitaris es tracten en el tema 12 daquest curs.
Operari preparant lequipament de

protecci individual.
Font: TOOPS-LIFE.
237
OBJECTIUS
Conixer les mesures preventives en les operacions de preparaci, aplicaci i manteniment dels equips amb productes fitosanitaris que puguin representar un risc, tant
per als aplicadors i manipuladors.
Aplicar totes les mesures preventives i protectores a lhora de fer un tractament (preparaci del producte, aplicaci i manteniment dels equips).
Saber escollir lequip o equips de protecci individual (EPI) ms adients en funci del
tipus de producte fitosanitari, del sistema daplicaci utilitzat, de les condicions ambientals i de les diferents operacions que es donen durant el maneig daquests productes.
Operari protegit preparant el producte fitosanitari.

Font: TOOPS-LIFE.
238
1. PREPARACI DEL BROU DAPLICACI. NORMES DE SEGURETAT
La preparaci del brou daplicaci constitueix un dels moments ms perillosos per als
aplicadors.
Per tal devitar o disminuir els riscos, hem dobservar les recomanacions segents:
Feu el tractament al ms aviat millor desprs dhaver fet
la preparaci.
Llegiu les etiquetes dels productes, per tal de conixer els riscos que comporta el seu s, i seguiu les seves
instruccions.
Utilitzeu els equips de protecci adients: guants, caretes i roba.
Empreu recipients especials per a preparar les dilucions. Si hi ha la possibilitat de confusi de recipients, cal
senyalitzar-los. Mai shan dusar recipients de pinso o botelles ds com.
Llegir letiqueta.
Eviteu tocar els productes fitosanitaris amb la m.
Font: Manel Hernndez.
Realitzeu la dosificaci a laire lliure sempre que es
pugui. En els llocs on es fa la barreja ha dhaver-hi aigua corrent per poder netejar-se
en cas de contacte del producte fitosanitari amb la pell i els ulls.
En lactualitat, sestan emprant productes a base de pols, que
van en unes bosses especials, anomenades bosses hidrosolubles, incorporades directament al dipsit i que es dissolen
en contacte amb laigua. El seu maneig s ms segur, ats que
eviten lexposici respiratria i ls de les mans per part de laplicador. Quan es manipulen, per, cal evitar tenir les mans o els
guants mullats.
Els equips daplicaci ms moderns sn provets de dispositius dincorporaci de productes fitosanitaris i de netejadors
denvasos que faciliten la tasca alhora que dificulten, pel seu
disseny, la possibilitat de vessament o desquitxades.
Fer la barreja.
Font: Manel Hernndez.
En alguns casos, pot sser interessant barrejar dos o ms productes, per tal daconseguir
ms duna acci en una sola aplicaci, s a dir, ampliar el ventall dacci curativa o preventiva de laplicaci amb el consegent estalvi denergia i m dobra. A ms, en alguns casos
es poden produir fenmens dincrement de leficcia individual dels productes barrejats, la
qual cosa es coneix amb el nom de sinergisme.
239
Cal tenir en compte que s bsic que sigui el moment oport per a laplicaci de cadascun
dels productes barrejats, la qual cosa en alguns casos pot no succeir. A ms, es poden
presentar fenmens no desitjables, com la inactivaci dalguna de les substncies actives,
o laparici de compostos fitotxics per a les plantes.
Dipsit daigua per rentat de

mans. Font: CMA.
Dipsit dincorporaci del

producte. Font: CMA.
Per aix, cal tenir en compte les segents normes dactuaci:

Que el moment daplicaci sigui coincident per a cadascun dels productes fitosanitaris
que shagin de barrejar.
No barregeu ms de dues o tres formulacions.
Seguiu sempre les indicacions de les empreses fabricants. La incompatibilitat pot sorgir
dels additius dels productes (emulsionants, dissolvents, etc.), i aquests poden variar
segons lempresa elaboradora. Per aix s convenient que la barreja sigui de formulats del mateix fabricant.
s convenient aplicar els productes fitosanitaris immediatament desprs de barrejar-los.
Eviteu les barreges de pols i lquids.
Les dificultats ms grans poden venir de barrejar substncies actives alcalines (sulfat
de coure neutralitzat amb cal, polisulfurs) amb insecticides, en especial fosforats.
Teniu en compte que poden sorgir problemes en efectuar tractaments amb productes incompatibles en un interval de temps curt, a lentrar en contacte el producte sobre la planta
tractada.
240
2. APLICACI DELS PRODUCTES FITOSANITARIS. NORMES DE SEGURETAT
A lhora daplicar un producte fitosanitari, i en previsi de possibles riscos, hem de seguir

les indicacions segents:
Comprovaci de lestat de lequip daplicaci cada cop que sutilitzi, tot respectant
les instruccions de seguretat que figurin en el seu manual dinstruccions. Sempre sha
descollir la tcnica daplicaci que redueixi al mnim lexposici al. s convenient que,
per fer neteges durgncia, lequip daplicaci disposi dun tanc o dun dipsit addicional
daigua neta.
s dun tractor amb cabina tancada i equipada amb un adequat sistema de filtraci
daire que, durant laplicaci, minimitzar el risc qumic.
En tractors amb cabina, les conduccions amb lquid fitosanitari no haurien dentrar en
el seu interior; en aquests casos s recomanable la utilitzaci de comandaments
elctrics.
Si un broquet sobstrueix, no sha de netejar bufant amb la
boca. Sha de desmuntar i utilitzar un raspall i aigua, protegint-se
les mans amb guants.
En els tractaments en equip, cal realitzar una rotaci de personal, per tal de disminuir el temps dexposici de cada treballador.
Tots ells (aplicadors o no) hauran destar a una distncia prudencial
No bufeu. Font: CMA.
mentre sefectua el tractament, a fi devitar lexposici al producte
fitosanitari.
Evitar fer tractaments en dies ventosos i en les
hores ms clides del dia.
Abans de menjar, beure, fumar o orinar, cal rentar-se. No sha de fumar durant el tractament.
No sha de menjar o descansar en una zona on
sha fet recentment una aplicaci de productes
fitosanitaris.
Per fer tractaments en linterior dhivernacles, s
aconsellable ls dequips automtics de tracAplicaci quan fa vent. Font:CMA.
tament, que fan innecessria la presncia dun
aplicador.
En cas de fer tractaments amb motxilles, han de ser de disseny ergonmic i tancar
hermticament.
No sha doblidar que, en la utilitzaci de maquinria de tractaments, el nivell dexposici al soroll que pateix laplicador sovint s molt elevat, essent aconsellable ls de
protectors auditius.
Tamb sha de recordar la necessitat de protegir la transmissi de la presa de fora,
per evitar atrapaments.
241
3. MANTENIMENT DE LEQUIP DE TRACTAMENT
s recomanable netejar lequip daplicaci peridicament. Cal posar atenci quan es

dugui a terme aquesta neteja i, especialment, la dels filtres, ja que es manipulen restes
de fitosanitaris.
Neteja de lequip de tractament. Font: TOPPS-LIFE.
Per tal dassegurar un correcte tractament i evitar o

disminuir els riscos de laplicador, cal fer el manteniment peridic de lequip de tractament.
No s aconsellable entrar dins del dipsit de lequip de
tractament; en tot cas, si s absolutament necessari,
cal prendre totes les mesures de seguretat adients,
considerant sempre latmosfera interior com a txica i,
possiblement, inflamable.
Tant els equips de calibratge com els de dosificaci,
seran ds exclusiu per a aquesta finalitat i es netejaran
acuradament desprs de la seva utilitzaci.
242
Revisi de lequip de tractament.

Font: CMA.
4. RECOMANACIONS POSTERIORS AL TRACTAMENT
Un cop acabat el tractament, s necessari realitzar les operacions segents:

Canviar-se immediatament de roba, que es rentar a part, de manera que no es barregi
amb la roba de s particular i de la de casa, per tal devitar contaminar altres persones.
Rentar els equips de protecci individual, a excepci dels filtres, ja que la humitat els
fa malb.
No deixar els filtres en el mateix lloc on es troben els productes fitosanitaris.
Un cop finalitzades les tasques de tractament i neteja, dutxar-se amb aigua i sab
amb la mxima celeritat, especialment les parts de la pell desprotegides, a fi de reduir
el temps dexposici al producte fitosanitari.
Evitar caminar i passar per zones recentment tractades; deixar transcrrer, com a mnim, 24/48 hores abans dentrar a la zona tractada.
Eliminar els envasos buits, confiant-los a entitats gestores per al seu correcte tractament.
Rentat de les mans.

Font: CMA.
243
5. EQUIPS DE PROTECCI INDIVIDUAL (EPI)
Els equips de protecci individual (EPI) sn qualsevol dels destinats a ser portats
o subjectats pels treballadors perqu els protegeixin dun o de diversos riscos que
puguin amenaar la seva seguretat o salut; tamb sn els complements o accessoris
ideats per a la mateixa finalitat.
Operari protegit per fer un tractament fitosanitari. Font: EA Mas Bov.
5.1 CONDICIONS GENERALS QUE HAN DE COMPLIR ELS EPI

Les condicions generals que han de complir els EPI sn les segents:
Tots els EPI han de dur el marcatge CE, el qual ens garanteix
que aquest equip ha estat fabricat seguint les normes europees
de seguretat.
Els EPI han de proporcionar una protecci efica contra els
riscos que motivin el seu s, sense suposar-ne ni ocasionar-ne
daddicionals per si mateixos, ni produir molsties innecessries.
Tots els EPI, en el moment de la seva adquisici, hauran de dur
un fullet informatiu, redactat en la llengua oficial de lestat, que
ens donar informaci sobre ls, el manteniment i lemmagatzematge correcte.
244
Marcatge dhomologaci de la UE.

Font: DARP.
5.2. TIPUS DEQUIPS DE PROTECCI INDIVIDUAL

Si analitzem les tasques de maneig i aplicaci dels productes fitosanitaris, podem deduir
que els riscos principals sn:
Risc dinhalaci i ingesti de productes qumics (principalment
partcules i vapors orgnics).
Risc de contacte de productes qumics amb la pell per projeccions, esquitxades i deriva de productes qumics.
Per tant, classificarem en dos grups els EPI que hem dutilitzar:
De protecci cutnia
De protecci respiratria
Pictograma de riscos
qumics. Font: DARP.
5.2.1. EPI DE PROTECCI CUTNIA

PROTECCI DEL COS
a. Guants
Els guants que hem demprar per a la manipulaci de productes fitosanitaris han de ser de
protecci contra riscos qumics. Sidentifiquen pel pictograma de riscos qumics marcat en
el propi guant o b en lenvs.
Els problemes ms importants que tenen els guants sn la incomoditat i la falta o disminuci de sensibilitat en les mans.
Per evitar-ho, cal elegir guants de talla adequada, com menys
rgids millor, que absorbeixin la suor de lusuari i que permetin
alhora un nivell acceptable de sensibilitat.
Els guants shan de collocar per sota la mniga; mai no han de
submergir-se en la mescla fitosanitria, ats que solament sn
destinats a protegir-nos desquitxades i derives del producte.
Cal rentar-los abans de treurels, preferiblement amb aigua i
sab. Les mans shan de rentar un cop nues, per tal dextremar
les mesures higiniques.
Guants de nitril.
Font: EA Mas Bov.
245
b. Calat
Per a protegir-se els peus, sha dutilitzar calat resistent a la penetraci
i absorci daigua (botes daigua).
En cap cas heu demprar sandlies o calat similar que deixi la pell a
laire lliure. s millor el calat de bota de mitja canya o bota alta. Els
pantalons han danar per fora de la bota.
Botes de goma de
canya alta.
Font: EA Mas Bov.
c. Roba de protecci
La roba ms adequada (pantalons, capes amb caputxa, granotes, davantals, etc.) s la de

protecci contra riscos qumics. Per identificar-la es fa servir el mateix pictograma de
riscos qumics que en els guants.
El seu problema s la falta de confort trmic; especialment, en temps calors o dins de locals
tancats, com sn els hivernacles; per aix, a vegades, no s acceptada pels treballadors. Per
evitar aquest problema, cal fer sempre els tractaments en hores de poca calor (mat o vespre).
Si no s possible usar roba de protecci contra riscos qumics, es poden utilitzar altres
equips, tot i que ofereixen un nivell de protecci inferior. Les granotes de cot (millor de
colors clars), tenen, en ser transpirables, un nivell acceptable de protecci (per no total),
a la vegada que un millor confort (sobretot, en ambients calorosos).
Granota integral. Font: Ariadna Gin.
246
Ara b, si la granota es mulla i deixa passar producte fitosanitari, hi ha risc de contaminaci de la pell; en aquest cas, cal despullar-se i rentar-se immediatament.
El seu menor grau de protecci ha de compensar-se, almenys parcialment, extremant les
mesures higiniques: un cop acabat el tractament, s preceptiu treures la roba usada i
dutxar-se immediatament.
La roba sha de rentar al ms aviat possible, separadament de la roba de casa.
d. Protecci del cap
Pantalles facials i ulleres de muntura integral
Protegeixen el rostre i els ulls de les projeccions o esquitxades del producte fitosanitari.
Ulleres de protecci. Font: Ariadna Gin.
Barrets i gorres
Protegeixen el cuir cabellut; saconsella que siguin de materials impermeables i dala
ampla, per aconseguir aix la disminuci de la deriva del producte sobre el rostre i el coll.
Caputxes impermeables
Protegeixen tot el cap, a excepci del rostre.
247
5.2.2. EPI DE PROTECCI RESPIRATRIA

EQUIPS ALLANTS
Faciliten el subministrament daire pur duna font diferent del medi ambient on treballa
laplicador.
Es distingeixen dos grups:
Equips semiautnoms: tenen un tub a travs del qual arriba a lusuari laire respirable
des dun lloc allunyat de la zona contaminada on shi troba.
Equips autnoms: la font daire la du el propi usuari en una botella penjada a lesquena o al davant.
Aquests equips sn molt segurs, per tenen alguns inconvenients: el preu elevat, la incomoditat i la necessitat defectuar importants manteniments. Per aix, en activitats agrries,
el seu s s molt limitat.
EQUIPS FILTRANTS
Filtren prviament laire que inhalar laplicador. Consten, bsicament, de:
Un adaptador facial (mscara o careta) que sajusta al rostre de lusuari.
Un filtre que t com a missi la de purificar laire que ha de respirar laplicador. Sinclouen, dins de lapartat dequips filtrants, els segents dispositius:
Mscares i caretes.
Caretes autofiltrants.
Equips filtrants de respiraci assistida.
Mscares i caretes.
La mscara s un adaptador facial que cobreix els ulls, el nas, la boca i el ment; la careta, en canvi, protegeix noms el nas, la boca i el ment. Ambds poden tenir un o dos
filtres.
Per a ser eficaos, els adaptadors facials exigeixen un correcte ajustament. Es mostren
contraindicats per a les persones amb barba o cicatrius al rostre que impedeixin aquest
ajustament.
248
Mscara de protecci respiratria.

Font: EA Mas Bov.
Careta de protecci respiratria amb dos filtres.

Font: EA Mas Bov.
Un dels grans problemes s la incomoditat ds; per aquesta ra,

no es recomana la seva utilitzaci durant perodes superiors a dues
hores ininterrompudes.
Els filtres sn els encarregats de purificar laire que ha de respirar lusuari de lEPI. Tanmateix, no es poden emprar en atmosferes
pobres en oxigen.
Cal destacar que hi ha molts tipus de filtres i no existeix un de carcter universal que sigui operatiu en qualsevol atmosfera.
Careta de paper filtrant.

Font: CMA.
Es poden classificar en:

a. Filtres de partcules
Filtren pols o partcules. El color distintiu de la seva etiqueta s el blanc i sanomenen per
la lletra P seguida dun nmero (1, 2 o 3), segons sigui el seu poder de retenci.
249
La classificaci segons la EN-143 i EN-140 (Normes Europees) daquest tipus de filtre s

la segent:
CLASSE
PODER DE RETENCI
P1
Filtres de baixa eficcia.
P2
Filtres de mitjana eficcia.
P3
Filtres dalta eficcia.
b. Filtres per a gasos

Filtren gasos i vapors txics. Segons la EN -141, la classificaci daquest tipus de filtre s
la segent:
LLETRA
COLOR
GASOS O VAPORS
Marr
Gris
Gasos i vapors inorgnics.
Groc
Anhdrid sulfurs i altres gasos i vapors cids.
Verd
Amonac i derivats orgnics de lamonac.
Vapors orgnics amb un punt debullici de ms de

65 C.
Tamb es classifiquen amb nmeros que indiquen el poder dadsorci i lefectivitat que
tenen:
1: baixa eficcia
2: mitjana eficcia
3: alta eficcia.
c. Filtres combinats
Filtren al mateix temps partcules i gasos o vapors orgnics. Sn senyalitzats, a ms del
marcatge CE, amb una banda del color del gas o vapor que filtra, segons la norma
EN-141, i amb una banda blanca, que indica que s un filtre per a partcules.
250
En el mateix filtre, o en el seu embolcall, hi ha marcades unes lletres:

una lletra indica els vapors o gasos qumics que filtra;
una P, en canvi, informa que s un filtre per a partcules.
Els filtres combinats per a partcules, i gasos o vapors orgnics, amb un punt debullici superior als 65 C, sn, amb excepcions, el tipus de filtres ms recomanables per a
la majoria de fitosanitaris.
Per a alguns productes (com el bromur de metil i el fosfur dalumini), caldr utilitzar filtres
especials o, millor, equips allants.
Filtre combinat. Font: EA Mas Bov.
La durada dels filtres varia segons el tipus:

Els filtres de partcules han de canviar-se quan lusuari nota resistncia en respirar,
perqu el filtre s ja ple de partcules que no deixen passar laire.
Els filtres per a vapors i gasos shaurien de canviar quan sapercebi lolor del producte.
Tanmateix, en molts productes fitosanitaris lolor no s un indicador prou fiable; per
aix, s recomanable canviar-los molt sovint. A ms, quan no sutilitzin, i per allargarne la vida til, es recomana no rentar-los amb aigua i desar-los dins duna borsa hermtica, lluny de llocs humits.
251
d. Caretes autofiltrants
Totalment construdes amb material filtrant. Les caretes autofiltrants ms recomanables
per a fitosanitaris sn les autofiltrants de partcules i de gasos o vapors orgnics amb un
punt debullici superior als 65 C. La seva marca identificadora s FFA_P_. Quan els contaminants solament sn partcules o pols, sutilitzen les que porten la marca FFP_, que sn
les caretes tpiques per a pols. Aquest tipus dEPI presenta inconvenients similars als de
les mscares i caretes.
e. Equips filtrants de ventilaci assistida

Sn equips que proporcionen aire a lusuari mitjanant una bomba, habitualment portada per ell mateix, que subministra laire prviament filtrat, amb un cabal de 100 a 200 litres per minut. El filtre es comunica amb les vies respiratries a travs dun tub. Lacoblament a les vies respiratries es pot fer grcies a una mscara o careta, per sn ms
utilitzats els equips que cobreixen tot el cap, ja que tenen lavantatge de protegir-lo totalment; daltra banda, amb laire a pressi el nivell de confort s major que amb caretes o
mscares amb filtre.
Equip de ventilaci. Font: Manel Hernndez.
252
RECORDA
Llegeix letiqueta abans de manipular un producte fitosanitari.

Cal que facis la dosificaci a laire lliure, protegint-te especialment les mans, perqu
s la part ms exposada.
Procura utilitzar la tcnica daplicaci que redueixi al mnim lexposici de laplicador.
Evita fer tractaments en dies de vent i calor.
En finalitzar el tractament, canviat de roba i dutxat immediatament.
Fes servir Equips de Protecci Individual (EPI), que et protegeixin la pell i les vies respiratries.
Per resguardar la pell contra riscos qumics, posat roba, guants i calat adient. No
oblidis cobrir-te el cap.
Cal protegir les vies respiratries amb filtres mixtes o combinats per a partcules i vapors orgnics amb un punt debullici superior als 65 C.
253
AUTOAVALUACI
Assenyala amb una X la resposta correcta

1. Es poden tocar els amb les mans durant la dosificaci del producte fitosanitari?
S, sempre que desprs de loperaci es netegin amb aigua i sab.
S, sempre que es rentin si sembruten.
No, cal protegir-les adequadament.
2. On s ms segur realitzar la dosificaci i la crrega del producte fitosanitari a lequip
de tractament?
En un lloc tancat.
A laire lliure.
s indiferent: laire lliure o en un lloc tancat.
3. Des del punt de vista de la seguretat de laplicador, quan s millor realitzar un tractament fitosanitari?
Quan faci calor i vent.
Quan faci calor, per no vent.
Quan no faci ni calor ni vent.
4. Qu cal fer desprs del tractament ?
Canviar-se de roba i dutxar-se.
Canviar-se de roba i rentar-se les mans i la cara si shan embrutat de productes
fitosanitaris.
No cal fer res.
5. Qu han de complir els equips de protecci individual, a ms de dur la marca CE i
un fullet informatiu en la llengua oficial?
No cal que compleixin res ms.
Han de proporcionar protecci contra el riscos que motivin el seu s.
Han de ser resistents i de colors clars.
6. Qu hem de protegir amb els EPI quan es manipulen productes fitosanitaris?
Les vies digestiva i respiratria, a ms de la pell i els ulls.
Solament les vies respiratries.
La via respiratria, la pell i els ulls.
254
7. Com ens protegim millor la pell quan manipulem productes fitosanitaris?

Amb roba contra riscos qumics.
Amb granotes de cot.
s igual una que laltra.
8. Quina s la diferncia entre una mscara i una careta?
La mscara protegeix els ulls, la boca, el nas i el ment, mentre que la careta
solament protegeix la boca, el nas i el ment.
La careta protegeix els ulls, la boca, el nas i el ment, mentre que la mscara
Una mscara i una careta sn la mateixa cosa.
9. Quin dels segents filtres o equips filtrants sn ms adequats per a la majoria de
productes fitosanitaris?
Un mocador que tapi la boca i el nas.
Un filtre per a partcules i pols.
Un filtre mixt o combinat per a partcules i vapors orgnics amb punt debullici
superior als 65C.
10. La forma correcta de collocar els guants i les botes si portem una granota s:
Sempre els guants i les botes per fora de la granota, s a dir que es vegin
totalment els guants i les botes.
Sempre els guants i les botes per dins de la granota, s a dir que els guants
i les botes quedin parcialment ocults per les mnigues i les cames de la
granota respectivament.
Els guants per fora de la granota i les botes per dins de la granota.
255
MDUL 5: Riscos i mesures de prevenci en laplicaci i

manipulaci de productes fotosanitaris per

a les persones
TEMA 12: Transport, emmagatzematge,

manipulaci dels productes

fitosanitaris. Gesti denvasos buits
i residus
OBJECTIUS 259
INTRODUCCI 260
1. TRANSPORT DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
261
2. EMMAGATZEMATGE DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
262
3. MANIPULACI DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
265
3.1. Preparaci de mescles i crregues de dipsits

4. GESTI DE PRODUCTES OBSOLETS, RESIDUS, ENVASOS
I RESTES DE BROU
265
267
4.1. Gesti de productes fitosanitaris obsolets
267
4.2. Gesti de residus i envasos de productes fitosanitaris
267
4.3. Gesti de les restes de brou del dipsit
269
RECORDA 271
AUTOAVALUACI 272
TEMA 12: Transport, emmagatzematge, manipulaci dels productes fitosanitaris. Gesti denvasos buits i residus
OBJECTIUS
Conixer les mesures preventives que cal aplicar, per evitar riscos per a les persones i el
medi ambient, en les operacions de transport, emmagatzematge, manipulaci i eliminaci de productes fitosanitaris.
Ser conscient que la utilitzaci de productes obsolets est prohibida. Procurar utilitzarlos abans que siguin illegals i saber-los gestionar en el cas que hagi caducat el seu
registre.
Conixer la normativa legal establerta per donar resposta al problema que suposa la
gesti denvasos de productes fitosanitaris.
Conixer que el brou sobrant desprs de laplicaci dun producte fitosanitari tamb
s un residu i que aquest ser mnim amb un bon calibratge.
259
MDUL 5: Riscos i mesures de prevenci en laplicaci i manipulaci de productes fotosanitaris per a les persones
INTRODUCCI
El maneig i laplicaci dels productes fitosanitaris exposa a les persones i el medi ambient
als seus efectes de manera ms o menys intensa.
Per reduir riscos, tant important s la utilitzaci dels EPI (equips de protecci individual)
com ho s la manipulaci correcta dels productes fitosanitaris, en tota la cadena ds que
va des de la seva adquisici fins a la seva aplicaci.
Abans i desprs duna aplicaci de productes fitosanitaris es generen residus txics per a
la salut humana i el medi ambient, entre els quals es troben:
Productes obsolets: que per la finalitzaci del seu registre queda prohibida la seva
utilitzaci.
Envasos de productes fitosanitaris: un cop acabat el producte aquest pot generar
residus al medi ambient.
El brou sobrant dun tractament: un bon calibratge far que aquest sigui el mnim
possible.
Existeix una normativa legal que obliga a gestionar tots aquests residus de manera correcta a partir de les bones prctiques agrries i duna bona gesti posterior.
Contenidor per a envasos de fitosanitaris.

Font: TOPPS-LIFE.
260
1. TRANSPORT DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
Sense perjudici del que estableix la legislaci sobre el transport de mercaderies perilloses,
el transport dels productes fitosanitaris amb els mitjans propis del titular de lexplotaci,
o si sescau de la persona o empresa que realitzi tractaments amb productes fitosanitaris
ds professional, sha defectuar de forma que no es puguin produir abocaments i complint les segents normes de seguretat:
Transportar la mnima quantitat possible de productes fitosanitaris, anant sempre en
compte que hi hagi separaci entre el conductor i la crrega.
Evitar dur els productes fitosanitaris barrejats amb aliments i pinsos.
Mantenir els productes fitosanitaris en llurs envasos originals, tancats, collocats verticalment i amb lobertura cap a la part superior.
Organitzar i subjectar la crrega correctament al mitj de transport i no utilitzar suports amb estelles o parts tallants que puguin fer malb els envasos; quan els envasos
siguin de vidre, cal protegir-los per evitar el seu trencament.
Collocar els envasos en llocs protegits (caixes), per evitar que la caiguda provoqui el
vessament del seu contingut.
Sempre que existeixin vies alternatives properes, sha devitar travessar cursos daigua amb lequip de tractament carregat amb la mescla del producte fitosanitari.
Transport de productes fitosanitaris.

Font: Projecte TOPPS-Life.
261
2. EMMAGATZEMATGE DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
Els magatzems dels agricultors es poden utilitzar per emmagatzemar productes fitosanitaris i no shan dinscriure en el Registre Oficial de Productors i Operadors de mitjans de
defensa fitosanitria (antic ROESP), ni en el Registre demmagatzematge de productes
qumics del Departament de Treball, establert pel Reial Decret 379/2001, sempre que no
se superin les quantitats mximes per tipus de productes especificades en aquest Reial
Decret, i que es detallen al quadre segent:
Tipus de productes perillosos
Gasos liquats o comprimits
Quantitat
mxima
Cap
Productes molt txics (pictograma, lletra T+, i indicaci molt txic)

Slids
< 50 kg
Lquids (1)
Envs inferior o igual a 2 litres
Envs superior a 2 l
< 50 l
Cap
Productes txics (pictograma, lletra T, i indicaci txic)

Slids
< 250 kg
Lquids (1)
Envs inferior o igual a 5 l
Envs superior a 5 l
< 150 l
Cap
Nocius (pictograma, lletra Xn, i indicaci nociu)

Slids
< 1000 kg
Lquids (1)
< 1000 l
Inflamables
Cap
Lquids classe B (pictograma, lletra F, i indicaci fcilment inflamable; pictograma,

lletra F+, i indicaci extremadament inflamable; o frase de risc inflamable).
< 50 l
Lquids classe C (amb punt dinflamaci entre 55-100 C, indicat en la fitxa de

dades de seguretat).
250 l
Lquids classe D (amb punt dinflamaci superior a 100 C i inferior a

150 C, indicat en la fitxa de dades de seguretat).
600 l
Corrosius (pictograma, lletra C, i indicaci corrosiu)
262
Lquids classe A (frase de risc produeix cremades greus)
200 l
Slids classe A (frase de risc produeix cremades greus)
200 kg
Lquids classe B (frase de risc produeix cremades)
400 l
Slids classe B (frase de risc produeix cremades)
400 kg
Lquids classe C (frase de risc produeix cremades)
< 1000 l
Slids classe C (frase de risc produeix cremades)
< 1000 kg
Comburents (pictograma, lletra O, i indicaci comburents)
500 kg
Irritants (pictograma, lletra Xi, i indicaci irritant)
< 1000 kg
Perillosos per al medi ambient (pictograma, lletra N)
< 1000 kg
(1) Productes molt txics lquids, txics lquids i nocius lquids. La quantitat total emmagatzemada
daquests tres tipus de productes no podr superar la quantitat total de 600 l, dels quals 50 l, com a mxim, podran ser molt txics, i 150 l, com a mxim, txics.
En el cas de sobrepassar aquests lmits, els magatzems

quedaran sotmesos a les especificacions del Reial Decret
379/2001 sobre emmagatzematge de productes qumics i,
per tant, necessitaran disposar del corresponent perms
municipal i inscriures en el Registre demmagatzematge de productes qumics, que depn del Departament de
Treball.
Magatzem de productes fitosanitaris. Font: Projecte TOPPS-Life.
Recomanacions per a lemmagatzematge dels productes

fitosanitaris
Emmagatzemar els productes fitosanitaris i els utensilis de tractament en llocs especficament destinats a
aquest s, frescos i ventilats, protegits de temperatures
extremes, i amb el terra impermeable. Si s possible, ubicar-los fora dedificis habitats.
Tancar amb clau la porta dentrada per tal devitar laccs als nens, a les persones no capacitades per al seu
s, o als animals.
Posar a la porta un cartell amb una calavera i la paraula
PERILL, i un full amb els nmeros de telfon durgncia per saber on trucar en cas de possible intoxicaci.
Porta dentrada al magatzem de

fitosanitaris. Font: TOPPS-LIFE.
263
Mantenir sempre els productes fitosanitaris en els envasos originals, ben tancats i
lluny de menjars i de begudes; prendre mesures per a evitar trencaments o vessaments i collocar una cubeta sota dels productes lquids.
No fumar, ni permetre que altres persones fumin al magatzem i, si s possible, posar
un rtol indicatiu de la prohibici de fumar.
No collocar mai els productes al terra, posar-los sobre estants i separats per tipus
de productes: insecticides, fungicides, herbicides, etc. Dintre de cada grup, mantenirlos separats en funci de la seva toxicitat, els slids separats dels lquids, i els inflamables de la resta, en especial dels comburents.
Posar lequip de protecci personal en un armari tancat fora del magatzem, i installar
una presa daigua prop per netejar-se.
Tenir almenys un extintor al magatzem, material absorbent i utensilis per a la recollida
de possibles vessaments, els quals han de ser ds exclusiu per a aquesta activitat.
La installaci elctrica ha de complir els requisits del Reglament de baixa tensi.
Recordar que al magatzem sha de tenir la mnima quantitat possible de productes,
i utilitzar sempre, en primer lloc, els ms antics. Per a major facilitat, es far un llistat
de lestoc dels productes i de la data de la seva compra.
Demanar a lestabliment de venda habitual la fitxa de seguretat dels productes que es
comprin, per tenir un major coneixement dels perills i de les precaucions que cal tenir
en compte amb els mateixos.
Estar atents a les informacions que des del Servei de Sanitat Vegetal del DARP es
fan sobre la retirada de productes fitosanitaris (avisos fitosanitaris, pgina dInternet
del MAGRAMA http://www.magrama.gob.es/es/agricultura/temas/sanidad-vegetal/productos-fitosanitarios/fitos.asp), amb la finalitat de no fer cap nova compra daquests
productes, ni que aquests restin al magatzem quan ja no es puguin utilitzar.
Magatzem particular de
productes fitosanitaris.
264
3. MANIPULACI DELS PRODUCTES FITOSANITARIS
Abans de laplicaci dels productes fitosanitaris existeixen diverses fases de manipulaci.

Els accidents ms greus i comuns durant el transport, emmagatzematge i manipulaci,
solen estar causats per incendis, vessaments o contaminaci directa dels operaris que
manipulen els productes fitosanitaris.
Per reduir, en la mesura que sigui possible, els riscos en la manipulaci de productes fitosanitaris, els operaris han de comptar amb una srie delements i mesures de seguretat com:
Complir amb les recomanacions de maneig especfiques per a cada producte fitosanitari.
Utilitzaci dels Equips de Protecci Individual ( EPI ).
Comptar amb installacions i mitjans contra els vessaments (evacuaci i neutralitzaci).
Disposar dequips per a lextinci dincendis.
Installar un farmaciola demergncia.
Mantenir laccs restringit exclusivament a personal capacitat en la manipulaci.
Aplicar el protocol dactuaci i telfons demergncies, exemple: 112. En el cas daccident durant la manipulaci de productes fitosanitaris amb intoxicaci de loperari,
es procedir a prendre les mesures explicades en el tema dedicat a aquest apartat.
3.1 PREPARACI DE MESCLES I CRREGUES DE DIPSITS

Una fase especialment delicada en la manipulaci dels productes fitosanitaris s la preparaci de la barreja i la crrega dels dipsits de les mquines destinades a realitzar els
tractaments fitosanitaris.
En aquesta fase, sha de tenir en compte:
No es realitzaran mescles o dilucions prvies a la incorporaci del producte fitosanitari al dipsit llevat dexcepcions recomanades tcnicament.
La incorporaci del producte fitosanitari al tanc es far quan el dipsit es trobi aproximadament a mitja crrega i sempre que sigui possible amb dispositius dincorporaci
per realitzar-ho de forma contnua.
Les operacions de mescla i crrega es realitzaran immediatament abans de laplicaci
i sense deixar desats lequip.
Les operacions de mescla i crrega shan de realitzar en punts allunyats de les masses daigua superficials, i en cap cas a menys de 25 metres daquestes, o a una distncia inferior a 10 metres quan sutilitzin equips dotats de mescladors/incorporadors
de producte. No shan de realitzar aquestes operacions en llocs amb risc dembassament, escorrentia superficial o lixiviaci.
265
Durant el procs de mescla i crrega del dipsit els envasos de productes fitosanitaris
shan de mantenir sempre tancats, excepte en el moment puntual en qu se nestigui
extraient la quantitat que sha dutilitzar.
La quantitat de producte fitosanitari i el volum daigua que shan utilitzar shan de
calcular, evitant que en sobri, ajustats a la dosi dutilitzaci i a la superfcie a tractar,
abans de realitzar les operacions de mescla i crrega.
La mescla al camp dels productes fitosanitaris, shaur de realitzar seguint les instruccions i recomanacions de la guia de bones prctiques agrries.
Incorporador del producte.

266
Mesura de la dosi del producte.

4. GESTI DE PRODUCTES OBSOLETS, RESIDUS, ENVASOS I RESTES DE BROU
4.1 GESTI DE PRODUCTES FITOSANITARIS OBSOLETS

Els productes fitosanitaris obsolets sn aquells que han caducat o b que han quedat
fora del registre oficial de productes fitosanitaris i, per tant, el seu s queda prohibit.
Cal fer una bona gesti dels productes emmagatzemats per prioritzar ls de tots aquells que la
seva caducitat i possible exclusi del registre sigui prxima. Per tal de saber-ho cal tenir cura de
les etiquetes del productes fitosanitaris o b consultar la Base de dades de productes fitosanitaris que depn del Ministerio de Agricultura, Alimentacin y Medio Ambiente (MAGRAMA).
Base de dades de productes fitosanitaris del MAGRAMA:
fitos.asp
Els productes obsolets estan classificats com a residus especials segons el Catleg de
residus de Catalunya i, per tant, shan de portar a un gestor de residus autoritzat, que ser
lencarregat de fer el tractament especial.
Les empreses que realitzen el tractament daquest tipus de residus es poden consultar a
la pgina de lAgencia de Residus de Catalunya (ARC).
Agencia de Residus de Catalunya:
http://www20.gencat.cat/portal/site/arc
4.2 GESTI DELS RESIDUS I ENVASOS DE PRODUCTES FITOSANITARIS

Els residus i envasos de productes fitosanitaris es gestionen de manera diferent als residus
i envasos ds i consum ordinari en domicilis particulars.
Envasos de productes fitosanitaris.

Font: Projecte TOPPS_Life.
267
Les lleis actuals sobre els residus i els envasos de productes fitosanitaris presenten diferents possibilitats de gesti:
A. El Sistema de dipsit, devoluci i retorn.
B. El Sistema integrat de gesti (sistema que finalment sha adoptat de manera general).
Els sistemes integrats de gesti es caracteritzen per efectuar la recollida peridica
denvasos i residus per donar-los un tractament final correcte.
El finanament daquests sistemes es porta a terme mitjanant el cobrament als envasadors duna quantitat per a cada producte envasat.
Els envasos gestionats han didentificar-se mitjanant smbols acreditatius, idntics per a tot lmbit territorial. El possedor final dels residus
denvasos i envasos usats els haur de lliurar en les condicions adequades per a la seva posterior gesti. Actualment ja existeix a Catalunya una
empresa autoritzada per lAgncia de Residus de Catalunya que depn
del Departament de Planificaci Territorial i Sostenibilitat, que sencarrega de la recollida denvasos en cooperatives i distribudors anomenada
SIGFITO (www.sigfito.es).
Logo Sigfito.
El Reial Decret 1311/2012, que estableix el marc dactuaci per aconseguir un s sostenible dels productes fitosanitaris, diu en els seus articles 41 i 51 el segent:
En lmbit agrari
L envs del producte fitosanitari lquid que es buidi al preparar la barreja i crrega
ser esbandit manualment 3 cops, o mitjanant dispositiu de pressi, i les aiges resultants sabocaran al dipsit de lequip de tractament.
Els envasos buits es guardaran en una bossa emmagatzemada fins al moment del seu
trasllat al punt de recollida.
Lagricultor mantindr el justificant dhaver lliurat els envasos buits de productes fitosanitaris al corresponent punt de recollida i lhaur de mantenir durant 3 anys.
Per a usos no agraris
Excepte aquells casos en qu els envasos estiguin adscrits a un sistema especfic de dipsit, devoluci i retorn:
268
Els envasos destinats a usuaris no professionals es dipositaran, un cop buits, en els

corresponents contenidors del sistema integrat de gesti denvasos per a lmbit urb.
Els envasos destinats als usos professionals, un cop buits i esbandits 3 cops (les aiges
resultants sabocaran al dipsit de lequip de tractament), es dipositaran en els contenidors del sistema de gesti denvasos industrials a qu estiguin adherits, si escau, o es
lliuraran en els punts previstos a aquest efecte per als residus denvasos de productes fitosanitaris ds agrcola. En qualsevol dels dos casos lusuari professional ha de portar un
registre dels envasos lliurats al sistema de gesti que lhaur de mantenir durant 3 anys.
Les restes de productes fitosanitaris hauran de ser lliurades a un gestor de residus autoritzat.
4.3 GESTI DE LES RESTES DE BROU DEL DIPSIT

Desprs de laplicaci del producte fitosanitari poden quedar restes de brou en el dipsit
de tractament. Leliminaci daquestes restes no ha de posar en perill la salut humana ni
el medi ambient.
Dins del tanc de tractament hi trobem:
Volum necessari
Sobrant (volum de seguretat)
Volum residual = Fons del dipsit i altres (es pot diluir) + Volum mort (no es pot diluir)
Volum necessari
Volum mort
(no es pot diluir)
Sobrant (volum de seguretat)

Fons del dipsit (es pot diluir)
Esquema dels diferents volums dun dipsit.

269
El volum necessari sajustar a la necessitat de cada aplicaci segons el que sha explicat
a lapartat anterior. Per tant el volum romanent o sobrant sha de minimitzar al mxim amb
un bon calibratge. El volum residual depn del fabricant i del disseny del polvoritzador.
Que cal fer amb el brou sobrant i/o amb el brou situat al fons del dipsit?
Est prohibit llenar les restes dels excedents dels tractaments fora de la parcella tractada ja que pot provocar contaminaci del medi ambient, tant en laigua com en el sl.
Abocament prohibit.
Per a la seva eliminaci caldr diluir el brou sobrant i/o del fons del dipsit amb una
quantitat daigua suficient per tal que no superi la dosi mxima admissible. Es donar
sempre preferncia a leliminaci en installacions o dispositius preparats per eliminar
o degradar residus de productes fitosanitaris.
Bid per emmagatzemar el brou

sobrant dun producte fitosanitari.
270
RECORDA
El transport dels productes fitosanitaris sha de realitzar de forma que no es puguin produir
abocaments accidentals.
Els espais destinats a emmagatzemar productes fitosanitaris han destar tancats amb clau.
Una fase especialment delicada en la manipulaci dels productes fitosanitaris s la preparaci de la mescla i la crrega dels dipsits destinats a realitzar els tractaments. Cal
tenir cura i seguir les recomanacions dels organismes oficials per evitar contaminacions i
intoxicacions.
Els productes, un cop obsolets, shan de portar a un gestor autoritzat, per a la seva eliminaci.
Els envasos de productes fitosanitaris sn envasos classificats com a industrials i, per
tant, no es poden dipositar en els contenidors per a residus urbans.
Un bon calibratge garanteix que el brou sobrant del tractament fitosanitari sigui mnim.
271
AUTOAVALUACI
Marca amb una x la casella correcta.

1. Els agricultors no han dinscriure el magatzem de productes fitosanitaris en el Registre Oficial de Productors i Operadors de mitjans de defensa fitosanitria (antic
ROESP):
Veritat.
Fals.
Sempre que no se superin unes quantitats determinades dels productes.
2. Els productes fitosanitaris shan de guardar:
Tancats amb clau.
Apilats al terra, en el seu envs original i ben tancats.
En el seu envs original, o tancats amb clau si es compren a granel.
3. Durant el procs de preparaci de la mescla, el producte fitosanitari sha dincorporar al dipsit:
Quan el dipsit est buit, aix quan somple el producte queda ben barrejat.
Quan el dipsit est a mig omplir.
Quan el dipsit ja est ple, aix evitarem que el producte sassoli.
4. En el magatzem de productes fitosanitaris:
Sempre sha de tenir la mxima quantitat de producte possible per si un cas.
Al ser un lloc tancat i apartat de la resta shi pot anar a fumar.
Sha de tenir la mnima quantitat possible de productes.
5. En el transport de productes fitosanitaris amb mitjans propis:
Sha danar sempre en compte que hi hagi separaci entre el conductor i la
crrega.
La carrega sha de portar a sobre del vehicle ben lligada en una baca.
No es poden transportar productes fitosanitaris amb mitjans propis.
6. Per saber quan un producte s obsolet:
Haurem de consultar-ho a la web del Ministeri.
Ens ho indica a letiqueta.
Ho trobem a letiqueta com la data de caducitat del producte.
272
7. Lenvs dun producte fitosanitari, un cop sha acabat:

Sha de portar al gestor corresponent sense cap tractament.
Sha de portar al gestor corresponent havent esbandit lenvs amb aigua tres
vegades.
Es pot llenar al contenidor urb.
8. Un envs de producte fitosanitari:
s un residu que podem portar al gestor de residus urbans.
s un residu considerat txic per al medi ambient.
No t cap consideraci.
9. El volum residual depn:
Del fabricant del polvoritzador.
Del disseny del polvoritzador.
Totes dues respostes sn correctes
10. El brou sobrant:
El podem llenar en una zona del camp sense tractar.
El deixarem per aplicar-lo lendem.
Lhaurem de diluir i aplicar en una zona del camp amb una dosi mxima
admissible.
273
AUTOAVALUACI TEMA 1

1. Tots els insectes tenen un aparell bucal mastegador:
Vertader.
Fals.
2. Els cars tenen un parell dales:
Vertader.
Fals.
3. Els danys a les plantes poden ser causats per:
Insectes i molluscs.
Plagues, malalties i causes no parasitries.
Animals invertebrats i vertebrats.
4. Els fitoplasmes i virus es poden tractar amb:
Fungicides.
Antibitics.
No hi ha tractament.
5. Els nematodes:
Sn vertebrats que acostumen a mesurar ms de 10 cm i tenen unes dents
molt esmolades.
Sn organismes molt petits que salimenten exclusivament de fulles.
Solen viure al terra alimentant-se de les parts subterrnies de les plantes.
6. Una carncia mineral est causada per:
Una deficincia nutritiva.
Un insecte.
Un nematode.
7. Els odis o cendroses sn:
Bacteris causants de malalties que afecten el coll de les plantes.
Fongs causants de malalties que afecten les parts aries de les plantes.
Organismes que provoquen malalties als feixos vasculars de les plantes.
277
CURS DE NIVELL BSIC DE MANIPULADOR I APLICADOR DE PRODUCTES FITOSANITARIS
8. Les gramnies sn plantes de:

Fulla ample.
Fulla estreta.
Fulla llarga.
9. Els talps, conills, ratolins i senglars:
Poden causar nombrosos danys als cultius i poden ser considerats com a
plagues.
Mai seran considerats com a plagues, ja que son mamfers i no insectes o
cars.
Noms els ratolins poden ser considerats plaga, ja que sn ms petits.
10. Els fongs endoparsits:
Sn aquells que es desenvolupen a lexterior dels teixits de les plantes.
Sn aquells que es desenvolupen tan a lexterior com a linterior dels teixits
de les plantes.
Sn aquells que es desenvolupen a linterior dels teixits de les plantes.
278
AUTOAVALUACI TEMA 2

1. Quina s, avui dia, una de les fonts de contaminaci del medi ambient?
Els productes fitosanitaris.
Els envasos de fruita.
Les bones prctiques agrcoles.
2. Els millors mtodes per controlar els problemes fitosanitaris sn:
Els mtodes de lluita qumica.
Els mtodes de lluita biolgica.

La combinaci dels diferents mtodes disponibles, tenint en compte la
protecci del medi ambient i la salut humana.
3. El calendari fix i preestablert de tractaments sutilitza en la:
Lluita qumica aconsellada.
Lluita qumica indiscriminada.
Lluita integrada.
4. Quin s linconvenient ms important del mtode de lluita qumica indiscriminada?
Laparici de residus de productes fitosanitaris i el risc per als aplicadors.
La desaparici de les plagues.
La dificultat de laplicaci.
5. Quina daquestes afirmacions s incorrecta?
La lluita qumica s lnica alternativa de control contra plagues i malalties.
La protecci integrada t cura de loptimitzaci de tots els factors de control.
La protecci integrada pretn limitar ls de plaguicides.
6. Llindar de tolerncia s:
El nivell datac duna plaga o malaltia a partir del qual cal intervenir.
El nivell datac duna plaga o malaltia a partir del qual una planta pot morir.
La concentraci mxima dun fitosanitari que pot tolerar una plaga sense morir.
7. El control qumic:
s el mtode de control fitosanitari ms efica, i sha dutilitzar sempre.
Shauria de fer servir com a ltim recurs un cop esgotats els mtodes
alternatius de lluita.
Est prohibit en la lluita integrada de plagues.
279
8. La rotaci de cultius s un mtode de lluita:

Qumic.
Biolgic.
Cultural.
9. Les feromones sexuals es poden utilitzar per:
Seguiment, confusi sexual i captura massiva dinsectes.
Noms per insectes de lordre dels lepidpters.
Evitar els danys a la fauna i a la flora.
10. La gesti integrada de plagues es obligatria:
Per a tots els usuaris de productes fitosanitaris.
Per a tots els aplicadors de productes fitosanitaris ds reservat a professionals.
Per a tots els aplicadors de productes fitosanitaris de categoria txic o
superior.
280
AUTOAVALUACI TEMA 3

1. Un dels principals objectius de qualsevol tractament amb productes fitosanitaris
hauria de ser:
Protegir els conreus dels agents nocius que causen els danys tenint en
compte la contaminaci de loperari i del medi ambient.
Protegir els conreus en el menor espai de temps possible.
Optimitzar la rendibilitat del tractament encara que aquest suposi un risc vers
les persones, la fauna, el medi ambient i lagricultura.
2. En un tractament de productes fitosanitaris, els factors o condicionants que es poden modificar sn:
Els derivats de lagent nociu (tipus de patogen i danys produts per aquest al
conreu).
Els derivats dels equips de tractament.
3. Els tractaments aeris:
Sn els tractaments que presenten un risc ms redut de contaminaci per
deriva.
Sn els tractaments que presenten un risc ms elevat de contaminaci per
deriva.
Sn els tractaments que no causen contaminaci per deriva.
4. Les aplicacions de productes fitosanitaris per polvoritzaci es caracteritzen per:
Distribuir preparats lquids.
Distribuir preparats slids.
Distribuir preparats gasosos.
5. En una aplicaci, les principals formes de generar gotes sn per:
Polvoritzaci hidrulica i fumigaci.
Fumigaci i tractaments amb motxilla.
Polvoritzaci hidrulica, pneumtica i trmica.
6. La formaci de les gotes en la polvoritzaci centrfuga es produeix:
281
7. La formaci de les gotes en la polvoritzaci pneumtica es produeix:

8. Un dels segents mtodes de polvoritzaci s especialment perills per a la salut
humana:
9. Un dels principals inconvenients de laplicaci de preparats en pols s:
Lenduriment de la pols amb la humitat.
Lalta adherncia del producte a la planta.
El baix volum de producte utilitzat per quantitat de matria activa.
10. s un mtode daplicaci directa dun tractament:
La polvoritzaci centrfuga.
La fumigaci.
Lendoterpia.
282
AUTOAVALUACI TEMA 4
Digueu si les afirmacions segents sn vertaderes o falses (V/F).

1. Laplicaci de productes fitosanitaris es pot realitzar amb qualsevol tipus dequip de
tractaments.
V
F
2. Els polvoritzadors apliquen els productes en forma de pols.
V
F
3. En els polvoritzadors hidrulics les gotes arriben a lobjectiu per la seva prpia inrcia i pes.
V
F
4. Latomitzador s el polvoritzador hidropneumtic.
V
F
5. La boca dompliment del dipsit de latomitzador ha de ser estreta per evitar vessaments del producte fitosanitari.
V
F
6. Els fumigadors sn els equips que apliquen els productes fitosanitaris en forma slida.
V
F
7. Els broquets de turbulncia sn ideals per controlar fongs i insectes, ja que fan les
gotes ms fines que els de ventall.
V
F
8. Quan apliquem productes fitosanitaris en arbres fruiters, sempre utilitzarem 1.000 l/
ha de brou.
V
F
283
9. En tractaments herbicides en cereals, podrem utilitzar 150 l/ha de brou si ho permet

el producte i lobjectiu que cal controlar.
V
F
10. Els polvoritzadors hidrulics sutilitzen normalment per tractar la capada darbres
fruiters.
V
F
11. En el cas daplicacions en cultius arboris, les velocitats de tractament varien entre
els 4 i els 6 km/h.
V
F
12. Per calcular el cabal total de brou que cal distribuir pels broquets, haurem de tenir
en compte la capacitat del dipsit i lalada i lamplada del tractament.
V
F
284
AUTOAVALUACI TEMA 5
Digues si les afirmacions segents sn vertaderes o falses (V/F).

1. Per netejar deposicions de productes cprics en els equips, el mtode ms efica
consisteix a utilitzar aigua i sab.
V
F
2. Si un broquet nou no dna el cabal previst, cal comprovar el funcionament del manmetre.
V
F
3. No s necessari rentar la mquina desprs de cada tractament.
V
F
4. En finalitzar la campanya s necessari realitzar una neteja ms curosa/intensa.
V
F
5. El manmetre s un aparell que serveix per mesurar la capacitat del dipsit.
V
F
6. s molt important verificar el cabal dels broquets amb certa freqncia.
V
F
7. Si el manmetre i les conduccions funcionen correctament i un broquet en un polvoritzador hidrulic dona un cabal superior al 10% del nominal, sha de substituir per un
de nou.
V
F
8. Els equips daplicaci de tractaments de productes fitosanitaris hauran dhaver passat una inspecci abans del 26 de novembre de 2016.
V
F
285
CURS DE NIVELL BSIC DE MANIPULADOR I APLICADOPR DE PRODUCTES FITOSANITARIS
AUTOAVALAUCI TEMA 6
De les tres opcions, marca la resposta correcta.

1. Quina part dun producte fitosanitari s la realment efectiva contra una plaga o malaltia?
Els adjuvants.
La matria activa.
Els inerts.
2. Un producte fitosanitari presentat en forma de concentrat emulsionable:
s un lquid en forma demulsi.
No es pot barrejar amb aigua.
s una preparaci molt poc emprada.
3. Letiqueta dun producte fitosanitari, que indica la riquesa de la matria activa en
ppm (parts per mili), ens informa dels:
Grams de matria activa en 1 quilo de producte.
Milligrams de matria activa en 1 quilo de producte.
Centmetres cbics de matria activa en 1 litre de producte.
4. Els productes que sutilitzen contra els fongs sanomenen tamb:
Anticriptogmics.
Biolgics.
Polivalents.
5. Com sanomena un producte fitosanitari que penetra i sincorpora al corrent de la
saba?
Polivalent.
Penetrant.
Sistmic.
6. Els productes fitosanitaris especfics sn aquells que noms actuen contra:
Un tipus de plaga o malaltia.
Diferents plagues o malalties alhora.
Una sola plaga, per shan de barrejar amb altres tipus de productes.
286
7. Si saplica un producte fitosanitari, i en un curt perode de temps provoca una gran

mortaldat, podem dir que tenim un producte:
Persistent.
Penetrant.
Amb bona acci de xoc.
8. Una de les principals funcions dels fungicides preventius s:
Evitar la germinaci de les espores.
Curar les plantes.
Controlar els cars.
9. Un herbicida de preemergncia (del cultiu) sha dutilitzar:
Quan el cultiu ja ha sortit, per no hi ha presncia de males herbes.
Quan el cultiu sha sembrat, per no ha sortit.
Quan el cultiu ja sha trasplantat.
10. Un herbicida selectiu del cultiu de lenciam s aquell que:
Sha daplicar abans de plantar lenciam.
Es pot aplicar quan lenciam ja est plantat.
Respecta totes les plantes menys lenciam.
11. En lrea anomenada de registre trobem informaci de:
La classificaci toxicolgica del producte.
El nom comercial, la composici del producte fitosanitari i el tipus dacci.
Els usos per als quals est autoritzat.
12. La informaci sobre la toxicitat per als humans dun producte la trobarem en letiqueta:
En lrea dinformaci de risc, indicada de forma escrita i acompanyada per
un pictograma.
En lrea dutilitzaci.
En lrea dinformaci de risc, noms indicada grficament.
13. Els pictogrames o smbols que indiquen la toxicitat dun producte per a les persones sn:
Qualsevol dels dibuixos que fan referncia al mal que pot ocasionar.
Els establerts al Reglament de classificaci, envasat i etiquetatge de preparats
perillosos.
Els que serveixen per classificar els productes en insecticides o fungicides.
287
14. En els cas de produir-se un accident, la informaci sobre la manera dactuar amb
laccidentat la trobarem:
En lrea dinformaci de risc.
En lrea dinformaci dutilitzaci.
En lrea dinformaci de registre.
15. Les frases R o de risc indiquen:
Com utilitzar el producte duna forma correcta.
Els riscos especfics del producte.
Les recomanacions en cas daccident.
16. Les frases S o frases de seguretat poden indicar:
Com conservar els productes en uns llocs o en unes condicions determinades.
El grau de perillositat dun producte.
La data de caducitat del producte.
17. Classifica, de menys a ms perillosos, els segents tipus de productes fitosanitaris:
Txics, Nocius, Molt txics.
Nocius, Txics, Molt txics.
Molt txics, Txics, Nocius.
18. Si a lrea dutilitzaci de letiqueta dun determinat producte fitosanitari sindica
que es pot utilitzar en presseguer i cirerer, vol dir que el podem emprar en:
Ametller, perqu s de la mateixa famlia del presseguer i cirerer.
Qualsevol arbre fruiter.
Noms en els conreus que hi ha indicats en letiqueta.
19. La informaci del termini de seguretat dun producte:
s una dada que sha de respectar sempre.
s una dada orientativa.
Fa referncia al temps en qu la plaga o malaltia s ms nociva.
20. La fitxa de dades de seguretat:
Aporta informaci addicional a letiqueta.
No s obligatori proporcionar-la a lusuari final.
288
AUTOAVALUACI TEMA 7

1. Els productes fitosanitaris sinscriuen en el:
Registre oficial de productes i material fitosanitari depenent del DARP.
Registre oficial de productes i material fitosanitari depenent del MAGRAMA.
Registre oficial de productes i material fitosanitari depenent de la UE.
2. Les matries actives es registren al:
Registre nic Europeu.
Ministerio de Agricultura, Alimentacin y Medio Ambiente.
Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci.
3. Una empresa de serveis daplicacions de productes fitosanitaris sha de donar
dalta al:
Registre destabliments i serveis plaguicides gestionat pel Departament de
Salut.
Registre destabliments i serveis plaguicides gestionat pel Departament
dAgricultura.
Registre Oficial de Productors i Operadors de Fitosanitaris gestionat pel
Departament dAgricultura.
4. Els riscos dun producte fitosanitari illegal poden ser:
Contenir menor quantitat de substncia activa o no contenir cap substncia
activa.
Contenir substncies contaminants o de baixa qualitat, desconegudes i
impureses.
Les dues respostes anteriors sn certes.
5. La utilitzaci de plaguicides no autoritzats, molt txics per a la salut humana, es
considera una infracci:
Molt greu.
Greu.
Lleu.
289
AUTOAVALUACI TEMA 8
Contesta vertader (V) o fals (F) a les segents afirmacions:

1. Una informaci que no apareix en letiqueta dels productes fitosanitaris s la toxicitat daquests sobre les abelles.
V
F
2. La toxicitat dels productes fitosanitaris sobre la fauna til apareix sempre indicada
en letiqueta daquests productes.
V
F
3. Per evitar la deriva dels productes fitosanitaris, shauran de realitzar tractaments
amb una velocitat del vent de 10,8 km/h.
V
F
4. Quan sapliquin productes fitosanitaris es respectar una banda de seguretat mnima, pel que fa a les masses daigua superficial, de 5 metres.
V
F
5. El brou que sobra duna aplicaci es podr abocar en una zona del camp lliure de
cultiu sense diluir.
V
F
6. Lequip daplicaci, es podr rentar a una distncia superior a 50 metres de les masses daigua superficials i dels pous.
V
F
7. Els problemes de fitotoxicitat en els conreus es poden donar per realitzar tractaments inadequats amb productes fitosanitaris.
V
F
290
8. Una plaga s resistent a un producte fitosanitari quan aquest ja no t cap efecte

sobre la plaga.
V
F
9. Una forma devitar laparici de resistncies s laplicaci de productes fitosanitaris
de la mateixa famlia qumica.
V
F
10. Una manera natural deliminar els residus dels productes fitosanitaris del sl s pel
rentat produt per la pluja.
V
F
11. La volatilitat de determinats herbicides pot causar problemes de fitotoxicitat en
conreus propers.
V
F
12. Una forma de no provocar danys a les abelles a causa dels tractaments fitosanitaris,
seria utilitzant productes compatibles amb elles.
V
F
13. Els productes fitosanitaris dampli espectre o no selectius no representen cap problema per a la fauna til.
V
F
14. Es poden contaminar les aiges amb productes fitosanitaris si plou en les hores
posteriors a la realitzaci dun tractament.
V
F
15. Augmentar la dosi recomanada en les etiquetes dels producte pot provocar laparici de resistncies.
V
F
291
AUTOAVALUACI TEMA 9

1. Una de les obligacions dels empresaris en relaci a la prevenci dels riscos laborals
consisteix en lelaboraci dun document on es faci lavaluaci dels riscos de lempresa; en aquest document:
Assigna les diferents responsabilitats en relaci a la prevenci dels riscos
laborals dins de lempresa i, si cal, la contractaci de serveis de prevenci
externs.
Recull els resultats del seguiment mdic dels treballadors, per tal de determinar si les mesures de protecci sn adequades.
s la base de la planificaci de lactivitat preventiva, ja que permet determinar
situacions potencialment perilloses en lactivitat de lempresa.
2. En relaci a la prevenci dels riscos laborals, els treballadors i treballadores:
Tenen lobligaci, entre altres, de seguir les indicacions de lempresari en
relaci a les mesures de prevenci i protecci.
No tenen cap obligaci ja que la seguretat en el treball s responsabilitat de
lempresari.
Tenen lobligaci de formar-se en el camp de la protecci pel seu compte, i
adquirir els equips de protecci que considerin necessaris.
3. La Llei de prevenci de riscos laborals obliga a aplicar mesures preventives:
nicament als treballadors/es.
nicament als empresaris.
Tant els treballadors/es com als empresaris.
4. La formaci en prevenci de riscos laborals:
Ha de tenir sense cost per al/a la treballador/a.
Ha de ser sempre dins de la jornada laboral.
Ha de tenir un cost molt baix per al/a la treballador/a.
5. En referncia al protocol mdic de Vigilncia de la Salut del personal aplicador de
El treballador pot optar lliurament loferiment de lempresari.
Lempresari lha doferir anualment.
Si el/la treballador/a manipula poca quantitat de producte, s suficient que la
vigilncia sofereixi cada dos anys.
292
6. El Pla de Prevenci:
Inclou tots els riscos de lempresa i de les activitats qu shi duen a terme.
Inclou la manera dorganitzar la prevenci a lempresa.
Les dues afirmacions anteriors sn certes.
7. Conixer i comparar els resultats la Vigilncia de la Salut de les persones qu ocupen un mateix lloc de treball:
s til per identificar problemes de salut individuals i collectius.
s til solament per comprovar que les mesures preventives sn eficaces.
Sembla que s de poca utilitat dacord amb la Medicina del Treball.
8. La contractaci dun menor com a aplicador de productes fitosanitaris:
La Llei diu que se li ha de donar molta menys feina.
La Llei de prevenci de riscos laborals obliga a exercir-hi una protecci
especial, com a les embarassades.
La Llei prohibeix expressament la seva contractaci, com a les embarassades.
9. La determinaci de colinesterasa en les anlisis de sang del personal aplicador de
Sha de fer sempre, en totes les actuacions de Vigilncia de la Salut.
Sha de fer sempre, a linici de lactivitat en una empresa i en els controls
peridics.
Es pot fer o no, depenent de ledat del/de la treballador/a.
10. Els equips de Protecci Individual:
Sn ds individual i shan dadaptar a cadascun/a dels/de les treballadors/es.
Encara que es diguin individuals, es poden compartir.
Lempresa els dna a millor preu que a les botigues.
293
AUTOAVALUACI TEMA 10

1. Sentn per toxicitat:
La capacitat duna substncia qumica de produir efectes nocius en la salut
de les persones o dels animals.
La capacitat de qualsevol substncia de produir efectes nocius en la salut de
les persones o dels animals.
La capacitat dun substncia qumica de no produir cap efecte nociu en la
La capacitat duna substncia qumica de produir efectes nocius.
2. Les dues principals vies dintoxicaci per productes fitosanitaris sn:
Drmica i respiratria.
Respiratria i digestiva.
Digestiva i conjuntival.
Drmica i digestiva.
3. Les mesures dautoprotecci tenen com a finalitat:
Garantir la prpia seguretat.
Evitar en tot moment que hi hagi ms persones afectades pel contacte amb
el producte fitosanitari.
Aplicar-les sempre com a primer pas per auxiliar una persona intoxicada o
accidentada.
4. En la persona intoxicada per vis respiratria, sha de valorar la presncia de les segents manifestacions smptomes, excepte:
Tos.
Salivaci important.
Dificultat respiratria.
Dolor i opressi al pit.
294
5. En el cas que una persona rebi un esquitx de producte fitosanitari a lull, lacci per
disminuir labsorci del txic s:
Tapar lull amb un mocador i traslladar-la urgentment a un centre sanitari.
Rentar els ulls amb aigua abundant durant 10-15 minuts i traslladar-la a
un centre sanitari.
Rentar els ulls amb aigua abundant durant 15-30 minuts i traslladar-la a un
centre sanitari.
Rentar els ulls amb aigua abundant durant 5 minuts i traslladar-la a un centre
sanitari.

6. Les mesures de prevenci cutnies per evitar la intoxicaci sn:
Utilitzar guants de goma i cobrir la major part del cos amb una granota o
vestit de dues peces de cot.
Rentar la roba per separat cada dia de treball desprs de laplicaci i abans
de fer qualsevol altra cosa.
Rentar-se b les mans i la cara desprs de laplicaci i abans de fer qualsevol
altra cosa.
7. Les condicions climtiques en el moment de la preparaci i utilitzaci dels productes fitosanitaris shan de tenir en compte, ats que:
Si augmenta la temperatura ambiental ho fa tamb el risc dintoxicaci.
Els dies que hi ha inestabilitat atmosfrica sn els ideals per fer una
polvoritzaci.
Si fa vent sescampa millor el producte i intoxica menys les persones del
voltant.
Cap resposta s certa.

8. Una de les mesures de seguretat que sha de tenir en compte per disminuir labsorci del txic per via respiratria s:
Provocar el vmit.
Rentar la pell.
Raspallar b sota les ungles.
Retirar la persona de lambient txic i portar-la cap un lloc ben ventilat.

295
9. Un contacte perllongat amb baixes dosis dun producte fitosanitari i sense cap
mena de protecci pot provocar:
Una malaltia crnica.
Un accident de treball.
Una grip.
Una intoxicaci aguda.

10. Un dels smptomes dintoxicaci amb productes organofosforats s:
Nusees, vmit i dolor abdominal.
Pols rpid.
Sequetat de la pell.
Boca seca.
11. La seguretat alimentria s un sistema per evitar els danys a la salut humana derivada del consum daliments que afecta:
Exclusivament als agricultors i ramaders com a productors.
A tots els agents que intervenen en la cadena alimentria.
Noms als consumidors dels aliments.
296
Assenyala amb una X la resposta correcta

1. Es poden tocar els amb les mans durant la dosificaci del producte fitosanitari?
S, sempre que desprs de loperaci es netegin amb aigua i sab.
S, sempre que es rentin si sembruten.
No, cal protegir-les adequadament.
2. On s ms segur realitzar la dosificaci i la crrega del producte fitosanitari a lequip
de tractament?
En un lloc tancat.
A laire lliure.
s indiferent: laire lliure o en un lloc tancat.
3. Des del punt de vista de la seguretat de laplicador, quan s millor realitzar un tractament fitosanitari?
Quan faci calor i vent.
Quan faci calor, per no vent.
Quan no faci ni calor ni vent.
4. Qu cal fer desprs del tractament ?
Canviar-se de roba i dutxar-se.
Canviar-se de roba i rentar-se les mans i la cara si shan embrutat de
plaguicides.
No cal fer res.
5. Qu han de complir els equips de protecci individual, a ms de dur la marca CE i
un fullet informatiu en la llengua oficial?
No cal que compleixin res ms.
Han de proporcionar protecci contra el riscos que motivin el seu s.
Han de ser resistents i de colors clars.
6. Qu hem de protegir amb els EPI quan es manipulen productes fitosanitaris?
Les vies digestiva i respiratria, a ms de la pell i els ulls.
Solament les vies respiratries.
La via respiratria, la pell i els ulls.
297
7. Com ens protegim millor la pell quan manipulem productes fitosanitaris?

Amb roba contra riscos qumics.
Amb granotes de cot.
s igual una que laltra.
8. Quina s la diferncia entre una mscara i una careta?
La mscara protegeix els ulls, la boca, el nas i el ment, mentre que la careta
La careta protegeix els ulls, la boca, el nas i el ment, mentre que la mscara
Una mscara i una careta sn la mateixa cosa.
9. Quin dels segents filtres o equips filtrants sn ms adequats per a la majoria de
productes fitosanitaris?
Un mocador que tapi la boca i el nas.
Un filtre per a partcules i pols.
Un filtre mixt o combinat per a partcules i vapors orgnics amb punt debullici
superior als 65 C.
10. La forma correcta de collocar els guants i les botes si portem una granota s:
Sempre els guants i les botes per fora de la granota, s a dir que es vegin
totalment els guants i les botes.
Sempre els guants i les botes per dins de la granota, s a dir que els guants
i les botes quedin parcialment ocults per les mnigues i les cames de la
granota respectivament.
Els guants per fora de la granota i les botes per dins de la granota.
298
Marca amb una x la casella correcta.

1. Els agricultors no han dinscriure el magatzem de productes fitosanitaris en el Registre Oficial de Productors i Operadors de mitjans de defensa fitosanitria (antic
ROESP):
Veritat.
Fals.
Sempre que no se superin unes quantitats determinades dels productes.
2. Els productes fitosanitaris shan de guardar:
Tancats amb clau.
Apilats al terra, en el seu envs original i ben tancats.
En el seu envs original, o tancats amb clau si es compren a granel.
3. Durant el procs de preparaci de la mescla, el producte fitosanitari sha dincorporar al dipsit:
Quan el dipsit est buit, aix quan somple el producte queda ben barrejat.
Quan el dipsit est a mig omplir.
Quan el dipsit ja est ple, aix evitarem que el producte sassoli.
4. En el magatzem de productes fitosanitaris:
Sempre sha de tenir la mxima quantitat de producte possible per si un cas.
Al ser un lloc tancat i apartat de la resta shi pot anar a fumar.
Sha de tenir la mnima quantitat possible de productes.
5. En el transport de productes fitosanitaris amb mitjans propis:
Sha danar sempre en compte que hi hagi separaci entre el conductor i la
crrega.
La carrega sha de portar a sobre del vehicle ben lligada en una baca.
No es poden transportar productes fitosanitaris amb mitjans propis.
6. Per saber quan un producte s obsolet:
Haurem de consultar-ho a la web del Ministerio de Agricultura, Alimentacin
y Medio Ambiente
Ens ho indica a letiqueta.
Ho trobem a letiqueta com la data de caducitat del producte.
299
7. Lenvs dun producte fitosanitari, un cop sha acabat:

Sha de portar al gestor corresponent sense cap tractament.
Sha de portar al gestor corresponent havent esbandit lenvs amb aigua tres
vegades.
Es pot llenar al contenidor urb.
8. Un envs de producte fitosanitari:
s un residu que podem portar al gestor de residus urbans.
s un residu considerat txic per al medi ambient.
No t cap consideraci.
9. El volum residual depn:
Del fabricant del polvoritzador.
Del disseny del polvoritzador.
10. El brou sobrant:
El podem llenar en una zona del camp sense tractar.
El deixarem per aplicar-lo lendem.
Lhaurem de diluir i aplicar en una zona del camp amb una dosi mxima
admissible.
300
GLOSSARI
GLOSSARI
GLOSSARI
leps: sn cadascuna de les paletes corbades installades en les turbines hidruliques

amb la funci de deflectar un flux continu de fluid, podent sser dissenyats per canviar-li la pressi i modificar-ne totes les components de velocitat.
Alteracions heptiques: sn afeccions o patologies del fetge, com cirrosis, hepatitis, etc.
Aliments innocus: aquells aliments que la seva ingesti no causa problemes de salut als
consumidors.
ATS: acrnim que significa Ajudant/a Tcnic/a Sanitari/ria
Cardan: barra de transmissi de fora.
Colinesterasa: s un conjunt denzims que intervenen en la transmissi correcte dimpulsos del sistema nervis. Un valor baix pot significar lexistncia duna intoxicaci per
contacte amb fitosanitaris de la famlia dels organofosforats.
Convulsions: sn contraccions violentes, involuntries i patolgiques dels msculs esqueltics, que determina moviments irregulars.
Deflectors: dispositius que poden estar situats a laspiraci i a la impulsi de laire del
ventilador per a uniformitzar la seva distribuci i per a orientar millor laire cap a lobjectiu.
Defoliacions: caigudes de les fulles de les plantes per causes naturals o per malures.
Dermatitis: s una patologia que es manifesta per una inflamaci de la pell.
DUI: acrnim que significa Diplomat/da Universitari/ria dInfermeria
Emulsi: combinaci de dos lquids que no es barregen i que tendeixen a separar-se, per
exemple la barreja daigua i oli.
Entomopatgens: sser viu (bacteri, fong, virus, nematode o protozou) que pot causar
malalties a insectes i cars. Ataquen el causant de la plaga per ingesti o per infecci
en contactar lhoste amb lentomopatogen. Entre els bacteris entomopatgens ms
utilitzats, cal citar el Bacillus thurigiensis, que s efica en la lluita biolgica contra
els insectes lepidpters tot respectant la fauna til.
Epidermis: teixit protector primari que envolta els rgans duna planta.
Espores: element reproductor dels vegetals, en general unicellular (per pluricellular en
alguns fongs), no implicat en la reproducci sexual.
Fenolgica: relaci dels factors climtics (temperatura, humitat...) sobre les fases del cicle
biolgic dun sser viu. En el cas de les plantes, les fases ms importants serien la
germinaci, el creixement vegetatiu, la floraci, la maduraci del fruit, etc.
Feromones: productes segregats per les glndules dels insectes que, rebuts o captats
per un altre individu de la mateixa espcie, li provoquen una reacci especfica. Les
feromones sexuals de les femelles serveixen per atreure els mascles per lolfacte.
303
Fisiologia (de la planta): funcions i processos vitals de les plantes o de les seves parts i rgans.
Fitfag: organisme viu que salimenta de plantes. Tamb se li pot anomenar herbvor.
Fitoplasmes: denominaci actual dels micoplasmes associats a les malalties de les plantes.
Fitotoxicitat: toxicitat produda pels productes fitosanitaris als cultius com a conseqncia dun mal s dels mateixos.
Fitotxics: productes que, quan sapliquen, sn nocius per a les plantes.
Flavescncia daurada: malura causada per micoplasmes que afecta la vinya, caracteritzada per smptomes tpics com ara la coloraci groga que prenen les fulles de les
varietats blanques de vinya, o b vermella, si sn varietats negres.
Higroscopicitat: capacitat duna substncia dabsorbir la humitat ambiental.
Ingredients actius (matria activa): components qumics del producte fitosanitari que
realment actuen per combatre la plaga o malaltia.
Intoxicaci aguda: s una sndrome clnica que apareix com a conseqncia de la introducci brusca dun txic en un organisme, b de forma accidental o intencionada.
Llindar de tolerncia: nivell datac duna plaga o malaltia a partir del qual es recomana
aplicar una estratgia de lluita (normalment qumica), ja que el cost del tractament
pot ser compensat per la consecuci dun volum suficient de producci de les plantes afectades.
Lloc de treball: s el conjunt de tasques que efectua un/a treballador/a. Per exemple: en
Joan t un lloc de treball daplicador de fitosanitaris. Na Cludia t un lloc de treball
de comptable.
Metalls pesants: sn aquells elements qumics amb una densitat igual o superior a 5 g/
cm en la seva forma elemental i amb un nombre atmic superior a 20, excloent-ne
els metalls alcalins i alcalins-terris. Tot i que alguns metalls pesants, com ara el zinc,
el coure i el ferro, sn essencials per als organismes vius, nhi ha daltres com el
mercuri, el plom, larsnic, el talli, el crom o el cadmi que sn txics. En tot cas, concentracions elevades de metalls pesants, tant essencials com txics, sn altament
perjudicials per als ssers vius
Micra: unitat de longitud equivalent a una millsima de millmetre. Es representa amb el
signe m, 1 m= 0,001 mm.
Morfologia (de la planta): aspecte extern de la planta.
Mucoses: capa de cllules que revesteix una cavitat del cos que comunica directament o
indirectament amb lexterior, com per exemple els ulls, linterior de la boca, les foses
nassals, els genitals femenins, etc.
Nanisme: condici de pes i talla inferiors en un 40% al que presenta un individu de la seva
mateixa edat.
304
GLOSSARI
Necrosi: terme genric amb el qual hom designa totes les varietats de mort dels teixits.
Neurotxics: sn substncies que poden produir danys al sistema nervis.
Ovpars: aquells animals que es reprodueixen per ous.
Parasitoides: aquells organismes que viuen a costa dun altre.
Partenognesi: reproducci que consisteix en la formaci de lembri sense la prvia
fecundaci de lvul.
Pasteuritzat: s un procs al que se sotmet un aliment a temperatures controlades i relativament suaus per tal de destruir-ne els grmens patgens sensibles a la calor i
millorar-ne la conservaci, sense alterar les qualitats organolptiques i nutritives.
Plntula: planta jove.
Preemergncia: indica que el moment adient per aplicar un herbicida, en aquest cas el
tractament, es fa al conreu abans que les llavors germinin, s a dir, aplicat entre la
sembra i abans de laparici de les tiges de les llavors a la superfcie.
Propguls: estructures dels vegetals destinades a la reproducci asexual.
Pupilla: s el component de lull que fa dobertura contrctil de liris.
Suspensibilitat: capacitat que tenen determinades partcules de mantenir-se durant un
temps dins dun lquid sense dipositar-se en el fons.
Termini de seguretat: temps que cal deixar transcrrer entre el moment de laplicaci
dun tractament fitosanitari i el moment de la collita del producte de la planta (arrel,
tija, fulla, fruit, llavor, etc.); aquest termini s fixat per lempresa elaboradora del producte per assegurar que han desaparegut els efectes txics de la matria activa del
producte fitosanitari per a les persones.
Toxiinfecci alimentria: malaltia transmesa a travs dels aliments per microorganismes
patgens o per les seves toxines.
Toxines: substncies produdes per microorganismes, com per exemple labamectina que
sobt de fermentacions en el laboratori del bacteri Streptomyces avermitilis, que
controla cars i tamb lepidpters.
Tubs cribrosos: conductes de les plantes superiors per on circula i es distribueix la saba
elaborada per tota la planta.
Vascularitzada: part dels teixits que presenten abundants vasos sanguinis.
Vector: s un agent fsic o biolgic que porta un germen patogen a un individu, com a
simple transportador o com a hoste parasitari.
305
ANNEX
DISPOSICIONS LEGALS
NORMATIVA
1. Normativa Bsica
DIARI OFICIAL DE LA UNI EUROPEA (DOUE)

-
Directiva 2009/128/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 doctubre de 2009,

per la qual sestableix el marc de lactuaci comunitria per aconseguir un s sostenible dels plaguicides (Text pertinent a lefecte de lEEE). (DO L 309 de 2009.11.24).
Reglament (CE) N o 1107/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de octubre de 2009 relatiu a la comercialitzaci de productes fitosanitaris i pel qual es
deroguen les Directives 79/117/CEE y 91/414/CEE del Consell.
BUTLLET OFICIAL DE LESTAT (BOE)

-
Ordre AAA/2809/2012, de 13 de desembre, per la qual saprova el Pla dacci nacional per aconseguir un s sostenible dels productes fitosanitaris, previst en el
Reial Decret 1311/2012, de 14 de setembre, pel qual sestableix el marc dactuaci per aconseguir un s sostenible dels productes fitosanitaris. (BOE nm. 313 de
29/12/2012).
Reial Decret 1311/2012, de 14 de setembre, pel qual sestableix el marc dactuaci per aconseguir un s sostenible dels productes fitosanitaris. (BOE nm. 223 de
2012.09.15).
Reial Decret 3349/1983 de 30 de novembre, pel qual saprova la Reglamentaci Tcnic-sanitria per a la fabricaci, comercialitzaci i utilitzaci de plaguicides. (BOE
nm. 20 de 24/01/1984), modificat pel RD 162/1991 de 8 de febrer (BOE nm. 40 de
15/02/1991) i pel RD 443/1994 d11 de mar (BOE nm. 76 de 30/03/1994).
2. Registre de productes fitosanitaris

- Reial Decret 054/2002, d11 doctubre, pel qual es regula el procs davaluaci per al
registre, lautoritzaci i la comercialitzaci de biocides. (BOE 247, de 15-10-2002.).
- Ordre APA/1610/2003, de 17 de juny, per la qual es regula la retirada dels productes
fitosanitaris que continguin substncies actives excloses de la llista comunitria.
BOE 146,de 19-6-2003).
- Decret del Ministeri dAgricultura, Pesca i Alimentaci (MAPA) de 19/09/1942 sobre
fabricaci i comer de productes fitosanitaris (BOE 23/10/1942).
- Ordre del MAPA , de 31/01/73, sobre classificaci de productes fitosanitaris per la
seva perillositat sobre la fauna silvestre (BOE de 19/03/1973).
309
- Ordre del MAPA, de 4 dagost de 1993, per la qual sestableixen els requisits per a
la sollicituds dautoritzacions de productes fitosanitaris (BOE 10/08/1993); modificada per les Ordres de 20 de setembre de 1994 (BOE 4/10/1994) de 20 de novembre
de 1995 (BOE 25/11/1995), de 2 dabril de 1997 (BOE 08/04/1997), de 20 de juny de
2001 (BOE 05/07/2001) i de 25 de mar de 2002 (BOE 05/04/2002).
- Ordre del MAPA, de 29 de novembre de 1995, per la qual sestableixen els principis
uniformes per a lavaluaci i autoritzaci de productes fitosanitaris (BOE 04/12/1995),
modificada per lOrdre del MAPA de 9 de mar de 1998 (BOE 12/03/1998).
- Ordre del MAPA, d11 de desembre de 1995, per la qual sestableixen les disposicions
relatives a les autoritzacions dassaigs i experincies amb productes fitosanitaris (BOE
19/12/1995), modificada per lOrdre del MAPA de 13 de maig de 1997 (BOE 23/05/1997).
DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (DOGC)
- DECRET 61/2015, de 28 dabril, sobre els productors i operadors de mitjans de defensa fitosanitria de Catalunya i les Agrupacions de defensa vegetal. (DOGC Nm.
6862 - 30.4.2015)
3. Regulaci de ls de productes fitosanitaris

- Ordre del MAPA, de 8 doctubre de 1973, per la qual es regula ls dherbicides hormonals.
- Ordre del MAPA, de 9 de desembre de 1975, per la que es reglamenta ls de productes fitosanitaris per prevenir danys a la fauna silvestre (BOE 19/12/1975).
- Decret 21/1991, de la Generalitat de Catalunya, de 22 de gener, sobre prevenci i
lluita contra les plagues forestals (DOGC nm. 1411 de 25/02/1991).
- Resoluci de la Direcci General de Producci i Indstries Agroalimentries (DGPIA), de 3 de febrer de 1981, sobre regulaci de ls dherbicides hormonals en
zones de conreu sensible (DOGC nm. 113 de 25/02/1981).
- Resoluci de la Direcci General de Producci i Indstries Agroalimentries (DGPIA), de 15 de maig de 1984, sobre regulaci de ls de plaguicides per prevenir
danys en animals de pastura (DOGC nm. 446, de 22/06/1984).
310
NORMATIVA
- Ordre del DARP de 14 de juny de 1988, per la qual es regula ls dels productes
fitosanitaris en el conreu de larrs (DOGC 1009 de 27/06/1988).
- Ordre del DARP de 13 de mar 1990, per la qual sestableixen normes sobre la limitaci de ls dherbicides en el conreu de larrs (DOGC 28/03/1990), modificada per
lOrdre de 9 de maig de 1995 (DOGC 22/05/1995).
- Resoluci ARP/326/2007, de 2 de novembre, per la que sautoritza als possedors
dels actuals carnets de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris a aplicar
determinats productes de la categoria molt txics (DOGC nm. 4505 de 08/11/2005).
4. Lmits mxims de residus sobre els vegetals tractats
DIARI OFICIAL DE LA UNI EUROPEA (DOUE)

- El Reglament (CE) nm. 396/2005 del Parlament Europeu i del Consell de 23 de
febrer de 2005 relatiu als lmits mxims de residus de productes fitosanitaris en
aliments i pinsos dorigen vegetal i animal i que modifica la Directiva 91/414/CEE
del Consell, regula lestabliment de continguts mxims per als residus de productes
fitosanitaris a nivell comunitari, determinant en el seu article 18, que els productes
vegetals que es comercialitzin com a aliment o pinsos no podran contenir cap residu de producte fitosanitari que superi els lmits mxims que sestableixin als seus
annexos II i III.
-
El Reglament (CE) nm. 299/2008 del Parlament Europeu i del Consell d11 de mar
de 2008 que modifica el Reglament 396/2005 relatiu als lmits mxims de residus
de productes fitosanitaris en aliments i pinsos dorigen vegetal i animal, quant a les
competncies dexecuci atribudes a la Comissi.
El Reglament (CE) nm. 149/2008 de la Comissi, de 29 de gener de 2008 pel qual

es modifica el Reglament (CE) nm. 396/2005 del Parlament Europeu i del Consell,
a fi destablir els annexos II, III i IV que estipulen els LMR per als productes vegetals, restant els nous LMR per sota o al lmit de determinaci analtica per a certes
substncies actives de productes fitosanitaris en diversos productes vegetals. De
la mateixa manera, estableix per a la seva aplicaci lentrada en vigor a 1 de setembre de 2008, de manera que els lmits mxims de residus de productes fitosanitaris
queden harmonitzats a tota la Uni Europea.
-
-
311

- Reial Decret 280/1994, de 18 de febrer, pel qual sestableixen els lmits mxims de
residus de plaguicides i el seu control en determinats productes dorigen vegetal
(BOE 09/03/1994), modificat pel Reial Decret 198/2000 (BOE 15/02/2000) i nombroses ordres, lltima delles s lOrdre PRE/2170/2007 (BOE 18/07/2007).
5. Registre oficials destabliments i serveis plaguicides

- Decret 149/1997 de 10 de juny, pel qual es regula el Registre oficial destabliments i
serveis plaguicides (DOGC nm. 2418 publicat el 23/06/1997). Modificat en els seu
article 3.2 pel Decret 61/2015 de 28 dabril.
6. Formaci per manipular i tractar els productes fitosanitaris.

- Ordre del Ministeri de la Presidncia de 8 de mar de 1994 sobre Normativa reguladora de lhomologaci de cursos de capacitaci per realitzar tractaments amb
plaguicides (BOE 15/03/1994), modificada per lOrdre del Ministeri de la Presidncia
de 5 de gener de 2000 (BOE 08/01/2000) i lOrdre PRE/2922/2005 (BOE 23/09/2005).
- Ordre del Departament de Sanitat i Seguretat Social, de 12 de mar de 1997, per la
qual es desenvolupa el procediment dhomologaci dels cursos de capacitaci per
a aplicadors de plaguicides ds ambiental i ds en la indstria alimentria i lexpedici dels carnets corresponents (DOGC nm. 2353 de 18/03/1997).
312
Resoluci ARP/3109/2005, de 2 de novembre, per la qual sautoritza els possedors

dels actuals possedors dels carnets de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris a aplicar determinats productes de la categoria de molt txics.
Ordre AAM/152/2013, de 28 de juny, per la qual es modifica lOrdre ARP/455/2006,

de 22 de setembre, per la qual es regula la formaci de les persones que realitzen
activitats relacionades amb la utilitzaci de productes fitosanitaris. (DOGC nm.
6413 - 09/07/2013)
NORMATIVA
7. Etiquetatge

- Ordre PRE/2317/2002, de 16 de setembre, pel que se modifiquen els annexos I, II, III,
IV, V, VI, VII, i VIII del Reglament sobre notificaci de substncies noves i classificaci, envasat i etiquetat de substncies perilloses, aprovat pel Reial decret 363/1995,
de 10 de mar (BOE 24/09/2002)
-
Reial decret 255/2003, de 28 de febrer, pel que saprova el Reglament sobre classificaci, envasat, i etiquetat de preparats perillosos (BOE 04/03/2003).
Ordre PRE/3297/2004, de 13 doctubre, per la que sinclouen nous annexes en el

Reial decret 2163/1994, de 4 de novembre, pel que simplanta el sistema harmonitzat comunitari dautoritzaci per a comercialitzar i utilitzar productes fitosanitaris.
Reial Decret 2163/1994, de 4 de novembre de 1994 pel qual simplanta el sistema

harmonitzat comunitari dautoritzaci per comercialitzar i utilitzar productes fitosanitaris (BOE 18711/1994). (Transposici de la Directiva 91/414/CE, de 15 /07/1991
relativa a la comercialitzaci de productes fitosanitaris).
Reial Decret 363/1995, de 10 de mar, pel qual saprova el Reglament sobre notificaci de substncies noves i classificaci, envasat i etiquetat de substncies
perilloses (BOE 05/06/1995) , modificat per les ordres del Ministeri de la Presidncia, de 13 de setembre de 1995 (BOE 19/09/1995), de 5 doctubre de 2000 (BOE
10710/2000, i 5 dabril de 2001 (BOE 19/04/2001).
8. Normativa sobre residus denvasos

- Llei 11/1997, de 24 dabril, denvasos i residus denvasos (BOE 25/04/1997)
- Llei 10/1998, de 21 dabril, reguladora de residus (BOE 22/04/1998).
- Reial Decret 1416/2001, de 14 de desembre, sobre envasos de productes fitosanitaris.
- Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus (DOGC 28/07/1993).
- Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual saprova el Catleg de Residus de Catalunya, modificat pel Decret 92/1999 (DOGC 12/04/1999).
313
9. Magatzem

- Reial Decret 485/1997, de 14 de abril, sobre disposicions mnimes en matria de
senyalitzaci de seguretat i salut en el treball.
- Reial Decret 379/2001, de 6 dabril, sobre emmagatzematge de productes qumics,
pel qual saprova el reglament demmagatzematge i les seves instruccions tcniques complementries (BOE 10/05/2001).
10. Infraccions i sancions

- Reial Decret 1945/1983, que regula les infraccions i sancions en matria de defensa del consumidor i de la protecci agroalimentria (BOE 15/07/1983).
- Reial Decret 1552/1994, de 8 de juliol, sobre trasps de funcions i serveis de lAdministraci de lEstat a la Generalitat de Catalunya en matria de defensa contra
fraus i qualitat agroalimentria (DOGC nm. 1924 de 22/07/1994).
- Llei 43/2002, de 20 de novembre, de Sanitat Vegetal(BOE nm. 279 de 21/11/2002).
11. Maquinaria

- Reial Decret 1702/2011, de 18 de novembre, de 18 de novembre, dinspeccions
peridiques dels equips daplicaci de productes fitosanitaris. (BOE nm. 296 de
09/12/2011).
314
ANNEX
OBLIGACIONS PRINCIPALS DE LES PERSONES I

EMPRESES RELACIONADES AMB LAPLICACI i
MANIPULACI DE PRODUCTES FITOSANITARIS.
316
OBLIGACIONS
OBLIGACIONS PRINCIPALS
1. TITULARS DE LES EXPLOTACIONS AGRRIES

a. Quadern dexplotaci:
- Informaci general.
Dades generals de lexplotaci (titular, aplicadors, equips daplicaci...).
Parcelles de lexplotaci (referncia SIGPAC, superfcie, s,...).
- Registre dels tractaments fitosanitaris en cada parcella.
b. Aplicar noms productes fitosanitaris autoritzats.
- Seguir estrictament les indicacions de letiqueta.
c. Seguir els principis de la Gesti Integrada de Plagues (GIP). Les guies GIP per a cultius
es publiquen a la pgina web: www.magrama.es.
d. Disposar dassessor en GIP (noms les explotacions considerades dalt consum de
productes fitosanitaris publicades en www.magrama.es i a www.gencat.cat/agricultura.
e. Els aplicadors de productes fitosanitaris han de disposar del carnet corresponent:
- Bsic: el personal auxiliar de tractaments i els agricultors que els realitzen a la mateixa explotaci sense utilitzar personal auxiliar.
- Qualificat: agricultors que realitzin tractaments utilitzant personal auxiliar en la explotaci en la que sn els titulars o b si realitzen tractaments fitosanitaris per a tercers.
- Fumigador: per aplicar productes que siguin o generin gasos Toxic (To) o molt txic (T+).
f. Equips daplicaci:
- Inscriurels en el Registre Oficial de Maquinria Agrcola (ROMA).
- Realitzar una primera inspecci abans de 26/11/2016.
g. Les operacions de barreja i crrega dels equips shan de realitzar en punts allunyats de
masses superficials daigua al menys en 25 m i si els equips tenen barrejadors-incorporadors de producte, aquesta distncia pot ser de 10 m.
h. Deixar una banda de seguretat sense tractar de com a mnim 5 m al voltant de les masses daigua superficial. Queden exceptuats els cultius que es facin en terrenys inundats
com larrs.
317
i. No tractar si la velocitat del vent s superior a 3 m/s (108 km/h).

j. Deixar una distncia de 50 m sense tractar al voltant dels llocs de captaci daigua de
consum hum.
k. No llenar les restes dels excedents dels tractaments fora de la parcella tractada. Per
la seva eliminaci caldr diluir-los amb una quantitat daigua suficient per tal que no superi
la dosi mxima admissible. Es donar sempre preferncia a leliminaci en installacions o
dispositius preparats per eliminar o degradar residus de productes fitosanitaris.
l. En cap cas es poden rentar els equips a distncies inferiors a 50 m de les masses daigua
superficials ni dels pous.
m. Gestionar els envasos de productes fitosanitaris a travs dun punt de SIGFITO.
n. Emmagatzematge: mantenir els productes fitosanitaris en un local o armari ventilat i
amb clau.
o. Documentaci que cal guardar en lexplotaci durant 3 anys:
- Quadern dexplotaci.
- Document dassessorament (si sescau).
- Certificats dinspecci de la maquinaria de tractaments (a partir de novembre de
2016).
- Contractes amb les empreses de tractaments.
- Factures de la compra dels productes fitosanitaris.
- Anlisis de residus de productes fitosanitaris que shagin realitzat.
- Albarans de lliuraments dels envasos al punt SIGFITO.
318
OBLIGACIONS
2. EMPRESES DE TRACTAMENTS FITOSANITARIS

Les empreses que es dediquin a la prestaci de serveis daplicaci de productes fitosanitaris, sigui per compte de tercers o dels mateixos socis de lentitat o cooperativistes,
o laplicaci de productes fitosanitaris, amb carcter industrial i per compte propi, mitjanant equips o installacions fixes tenen, a ms de les obligacions esmentades per als
titulars de les explotacions agrries (exceptuant el quadern dexplotaci), les segents:
a. Inscriures en el Registre Oficial de Productors i Operadors de Mitjans de de Defensa
Fitosanitria.
b. Portar un registre de transaccions de productes fitosanitaris (guardar 5 anys).
c. Portar un registre dels tractaments fitosanitaris, que inclour:
- Dades generals de lempresa i activitat que realitza.
- Personal qualificat i equips de tractament.
- Identificaci dels objectes de tractament i dels mbits a qu corresponen.
- Informaci dels tractaments fitosanitaris.
d. Realitzar un contracte amb el client.
e. Demanar autoritzaci dels tractaments a lentitat municipal corresponent (tractaments
no agraris).
f. Demanar autoritzaci a lrgan competent de la Comunitat Autnoma per a la realitzaci
daplicacions aries.
319
3. APLICADORS PROFESSIONALS EN MBITS DIFERENTS DE LA PRODUCCI PRIMRIA AGRRIA PROFESSIONAL

El RD 1311/2012 de 14 de setembre estableix els mbits segents:
a) Espais utilitzats pel pblic en general: rees verdes i desbarjo, amb vegetaci ornamental o per a ombra, dedicades a loci, esbarjo o prctica desports.
b) Camps desport: espais destinats a la prctica desports per persones provedes dindumentria i calat apropiats.
c) Espais utilitzats per grups vulnerables: els jardins existents en els recintes o als voltants de collegis i llars dinfants, camps de jocs infantils i centres dassistncia sanitria,
incloses les residncies per a ancians.
d) Espais ds privat: espais verds o amb algun tipus de vegetaci en habitatges o annexos als habitatges, o a altres edificacions o rees que siguin exclusivament daccs privat
o venal, diferenciant entre:
- Jardins domstics dexterior: espais verds de domini privat, annexos als habitatges.
- Jardineria domstica dinterior: inclou les plantes dinterior i les cultivades en balcons, terrasses o terrats.
- Horts familiars: rees dextensi en les quals es cultiva un petit nombre de diferents
hortalisses o fruits per a aprofitament familiar o venal, tant si estan en el recinte
dun jard domstic com a fora.
e) Xarxes de serveis: rees no urbanes, compresos els ferrocarrils i altres xarxes viries,
les de conducci daiges de reg o de drenatge, de lnies elctriques, tallafocs o altres.
f) Zones industrials: rees daccs restringit, de domini pblic o privat, com ara centrals
elctriques, installacions industrials o altres en les quals, principalment, es requereix mantenir el terreny sense vegetaci.
g) Camps de multiplicaci: plantacions o cultius destinats a la producci de llavors o un
altre material de reproducci vegetal, gestionats per operadors dedicats a aquesta activitat.
320
OBLIGACIONS
h) Centres de recepci: recintes tancats de les installacions com ara centrals hortofructcoles, magatzems, plantes de transformaci o altres, gestionades per operadors secundaris, on es condicionen, senvasen i es distribueixen produccions agrcoles i forestals, on
normalment es poden realitzar tractaments confinats en postcollita, preembarcament o
quarantena, de vegetals i productes vegetals, o de desinfecci de llavors o un altre material de reproducci vegetal.
En tots els espais i rees compresos en els mbits indicats queden prohibits, amb carcter
general per a totes les classes dusuaris:
- Tractaments mitjanant aeronaus.
- Tractaments amb productes fitosanitaris preparats en forma de pols mitjanant tcniques daplicaci per empolsament amb assistncia pneumtica, llevat del cas de
tractaments confinats en hivernacles, magatzems o altres espais estancs.
- Utilitzaci de productes fitosanitaris, sota condicions diferents de les que estableix
el RD 1311/2012, sense perjudici de les que estableix lautoritzaci de cada producte fitosanitari.
Es prohibeix als usuaris no professionals la utilitzaci de productes fitosanitaris, excepte en els espais ds privat amb productes ds no professional.
Laplicaci de productes fitosanitaris noms pot ser realitzada per usuaris professionals
amb lassessorament previ sobre la gesti integrada de plagues i la subscripci dun contracte entre linteressat i lusuari professional o empresa que realitzi el tractament.
Lassessorament sobre la gesti integrada de plagues sha de realitzar a petici de lusuari
professional o empresa que, si sescau, hagi de fer el tractament, i ha de quedar reflectit
detalladament en el document dassessorament, signat per lassessor que el realitzi.
Lusuari professional o empresa contractada, ha de:
- Redactar el pla de treball per a la realitzaci del tractament, de conformitat amb el
document dassessorament.
- Demanar autoritzaci a lAdministraci local (excepte centres de recepci i vivers).
LAdministraci competent, ha de informar els vens de linteressat, o interessats, directament o a travs de lempresa de tractaments que hagi de realitzar laplicaci, el lloc i data
de realitzaci del tractament.
321
En els espais utilitzats pel pblic en general, el responsable de laplicaci ha de:

-
Adoptar mesures per evitar que es produeixi laccs de tercers, tant durant lexecuci dels tractaments com durant el perode de temps segent que shagi determinat necessari per a cada cas.
Realitzar els tractaments en horaris en qu la presncia de tercers sigui improbable, llevat que es tracti de jardins tancats o que sigui possible establir una barrera
senyalitzada que adverteixi el pblic de la prohibici de laccs a lrea compresa
dins del permetre senyalitzat.
En els espais utilitzats per grups vulnerables, es requereix el coneixement previ del director del centre afectat.
En els espais ds privat cal atenir-se a les condicions i requisits especificats en el contracte de tractament i en el pla de treball, particularment en els que siguin responsabilitat
de linteressat.
4. VENEDORS DE PRODUCTES FITOSANITARIS DS PROFESSIONAL

- Inscriures en el Registre Oficial de Productors i Operadors de Mitjans de Defensa
Fitosanitria.
- Carnet Qualificat: el personal que intervingui directament en la venda de productes
fitosanitaris ds professional.
- Carnet bsic: el personal auxiliar que manipuli productes fitosanitaris.
- Disposar dun tcnic amb titulaci universitria habilitant.
- Registrar totes les transaccions amb productes fitosanitaris: entrades i sortides (incloent el nom de la persona compradora) i cal guardar-les durant 5 anys.
- Noms es pot vendre a persones amb carnet daplicador des del 26/11/2015.
- Informar dels punts ms prxims de recollida denvasos.
322
ANNEX
RECURSOS
RECURSOS
BIBLIOGRAFIA
ICB EDITORES (2010). Aplicacin de productos fitosanitarios. Editorial Interconsulting Bureau, Sl . Mlaga.
CUNTIN REY, J. (2011). Fitosanitarios. Editorial Cuntin Rey, J. Mlaga.
CARRERO, J.M. i PLANES, S. (2008). Plagas del campo. Ed, Mundi-Prensa. Madrid.
VILLARIAS MORADILLO, J.L. (2008): Atlas de males hierbas. Ed. Mundi-Prensa. Madrid.
DOMINGUEZ GARCIA-TEJERO, F. (1998): Plagas y enfermedades de las plantes cultivades. Ed. Mundi-Prensa. Madrid.
CARRERO FERNNDEZ, J.M.(1996): Lucha integrada contra las plagas agrcolas y forestales. Ed. Mundi-Prensa. Madrid.
MADRID VICENTE, A. (2014). Guia prctica de productos fitosanitarios. Ed. Madrid Vicente. Madrid.
MADRID VICENTE, A. (2014). Gua prctica de productos fitosanitarios y nutricionales. Ed.
Madrid Vicente. Madrid.
SORIA CARRERAS, S. i SORIA RUIZ-OGARRIO S. (2012). Aplicacin de los mtodos de
control fitosanitarios. Ed. Madrid Vicente. Madrid.
VZQUEZ MINGUELA, J. (2004). Aplicacin de productos fitosanitarios: tcnicas y equipos. Ed. Madrid Vicente. Madrid.
325
WEBGRAFIA
DEPARTAMENT DAGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACI (DARP)

http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_sanitat_vegetal_nou/
MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIN Y MEDIO AMBIENTE
http://www.magrama.gob.es/es/agricultura/temas/sanidad-vegetal/productosfitosanitarios/guias-gestion-plagas/default.aspx
http://www.magrama.gob.es/es/agricultura/temas/sanidad-vegetal/default.aspx
http://www.magrama.gob.es/es/agricultura/temas/sanidad-vegetal/productosfitosanitarios/fitos.asp
ASSOCIACI EMPRESARIAL DE FABRICANTS DE PRODUCTES FITOSANITARIS PER A
LA PROTECCI DE LES PLANTES.
http://www.aepla.es/
SIGFITO AGROENVASES, SL
http://sigfito.es/
UNI EUROPEA: SEGURETAT ALIMENTRIA
http://ec.europa.eu/food/food/index_es.htm
326

FITOB - Llibre Complet FITOB 2016 DARP Red

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

FITOB - Llibre Complet FITOB 2016 DARP Red

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SRIE MANUALS TCNICS

Curs de nivell bsic de manipulador i

Curs de nivell bsic de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris

Curs de nivell bsic

Copyright daquesta edici: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca i

MDUL 1 : ENEMICS DELS CULTIUS I MTODES DE CONTROL

MDUL 2: TRACTAMENTS, MTODES I EQUIPS DAPLICACI

TEMA 5: Neteja, manteniment i inspecci peridica dels equips

MDUL 3: PRODUCTES FITOSANITARIS

MDUL 4: RISCOS I MESURES DE PREVENCI EN LAPLICACI I

MDUL 5: RISCOS I MESURES DE PREVENCI EN LAPLICACI I

TEMA 10: Perillositat dels productes fitosanitaris per a la salut

TEMA 12: Transport, emmagatzematge, manipulaci dels

SOLUCIONS A LES AUTOAVALUACIONS

ANNEX: DISPOSICIONS LEGALS

ANNEX: OBLIGACIONS PRINCIPALS DE LES PERSONES

MDUL 1: Enemics dels cultius i mtodes de control

TEMA 1: Plagues, malalties i males herbes

2. AGENTS CAUSANTS DE DANYS PARASITARIS

2.1. Parsits animals

2.1.4. Molluscs, miripodes i vertebrats

2.2. Parsits que causen malalties

3. LES ALTERACIONS NO PARASITRIES

4. LES MALES HERBES

TEMA 1: Plagues, malalties i males herbes

Curs de nivell bsic de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris

MDUL 1: Enemics dels cultius i mtodes de control

Servei de Formaci Agrria

TEMA 1: Plagues, malalties i males herbes

1. PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES

Curs de nivell bsic de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris

MDUL 1: Enemics dels cultius i mtodes de control

2. AGENTS CAUSANTS DE DANYS PARASITARIS

Els agents que causen danys dorigen parasitari sn organismes vius.

2.1. PARSITS ANIMALS

Servei de Formaci Agrria

Falses erugues del roser (Arge sp.).

TEMA 1: Plagues, malalties i males herbes

Danys produts per una eruga

Eruga (Paysandisia archon).

Curs de nivell bsic de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris

MDUL 1: Enemics dels cultius i mtodes de control

cars (Panonychus ulmi).

Els cars es reprodueixen per via sexual o per partenognesi.

Servei de Formaci Agrria

TEMA 1: Plagues, malalties i males herbes

Nematode (Meloidogyne spp.). Font: SSV.

Danys produts en arrel pel nematode

2.1.4. Molluscs, miripodes i vertebrats

Caragols (Helix spp.) atacant una carxofera.

Curs de nivell bsic de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris

MDUL 1: Enemics dels cultius i mtodes de control

2.2. PARSITS QUE CAUSEN MALALTIES

Mldiu de la vinya (Plasmopara Vitcola). Font: SSV.

Podridura grisa (Botrytis cinerea).Font: SSV.

Odi (Sphaerotheca pannosa). Font: SSV.

Servei de Formaci Agrria

TEMA 1: Plagues, malalties i males herbes

Debilitament general de la planta per escanyament dels vasos conductors de saba.

Foc bacteri (Erwinia amylovora). Font: SPV.

Curs de nivell bsic de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris

MDUL 1: Enemics dels cultius i mtodes de control

Flavescncia daurada sobre varietat

Scaphoideus titanus (vector