PROJECTE EDUCATIU DE

CENTRE
CEIP SON BASCA

Aprovat per Claustre dia 26 de juny de 2012

i per Consell Escolar dia 28 de juny de 2012

NDEX
1. Anlisi del context............................................................................................................................3
1.1. En relaci al centre.......................................................................................................................3
1.2. En relaci a les famlies i l'alumnat..............................................................................................3
1.3. En relaci al professorat................................................................................................................4
1.4. Amb relaci al personal no docent................................................................................................4
1.5. Amb relaci al municipi................................................................................................................4
2. Anlisi de les necessitats..................................................................................................................5
2.1. Propostes del claustre....................................................................................................................5
2.2. Propostes de lalumnat..................................................................................................................6
2.3. Propostes de lAPIMA..................................................................................................................6
3. Trets didentitat i valors del centre...................................................................................................7
3.1. Trets d'identitat..............................................................................................................................7
3.2. Valors.............................................................................................................................................7
a) Valors per a la convivncia...............................................................................................................7
b) Valors per al desenvolupament personal..........................................................................................8
c) Valors pedaggics.............................................................................................................................9
4. Objectius educatius encaminats a ladquisici de les competncies bsiques que permetin fer el
seu seguiment i avaluaci...................................................................................................................11
4.1. Objectius generals d'educaci infantil.........................................................................................11
4.2. Objectius generals d'educaci primria.......................................................................................12
5. Principis metodolgics...................................................................................................................13
6. Serveis complementaris..................................................................................................................18
6.1. Escola matinera...........................................................................................................................18
6.2. Servei de menjador escolar..........................................................................................................19
6.3. Activitats extraescolars................................................................................................................19
7. Concreci curricular i programaci de centre................................................................................20
8. Avaluaci i seguiment del PEC......................................................................................................24
9. Altra documentaci del centre........................................................................................................24
9.1. Reglament dorganitzaci i funcionament del centre (ROF)......................................................24
9.2. Projecte lingstic de centre........................................................................................................24
9.3. Pla datenci a la diversitat.........................................................................................................24
PALIC................................................................................................................................................24
9.4. Pla TIC........................................................................................................................................24
9.5. Pla Lector....................................................................................................................................24
10. Bibliografia...................................................................................................................................24

1.Anlisi del context

1.1.En relaci al centre

La nostra escola va comenar el curs 2006-2007 amb noms una aula de 3 anys, per com que
ledifici actual del centre no estava acabat aquest grup va haver de traslladar-se a lIES Joan Taix
fins al curs 2007-2008 en qu ja vrem poder estrenar el nou edifici. El nombre dalumnat ha anat
creixent amb els anys, per no ha estat un creixement vegetatiu ja que per motius descolaritzaci es
van haver dobrir aules de primria en el nostre centre.
Referent als espais, actualment, el centre disposa dun total de 6 aules dinfantil, 1 sala de
psicomotricitat, 12 aules deducaci primria, 4 petites aules per al professorat de suport, a ms dels
diferents espais ds com que sn: el gimns, 1 aula multiusos, la biblioteca, laula de msica,
laula dinformtica, el pati deducaci infantil, el deducaci primria, el menjador i les seves
dependncies, i la farmaciola i magatzem. El centre tamb disposa duna sala de professors, un
despatx per a direcci, un altre per a tasques de secretaria i un darrer per a cap destudis.
1.2.En relaci a les famlies i l'alumnat
Pel que fa a lentorn social del centre podem destacar, principalment els segents fets:
Per una banda, lalt ndex dimmigraci que ha experimentat el poble en aquests darrers 6 anys,
que coincideixen amb els anys de vida de la nostra escola. La poblaci immigrant de sa Pobla ha
augmentat d'una manera molt considerable. Aquest fet, evidentment es reflecteix en el nostre centre
en un alt nombre dalumnat daltres cultures i tamb amb un nombre bastant elevat dalumnes que
es van incorporant al llarg del curs, molts dells sense haver estat escolaritzats anteriorment.
En aquests moments, el nostre centre compta amb un total de 105 alumnes amb necessitats
especfiques de suport educatiu, el que representa aproximadament el 28% del total de lalumnat
que, a finals d'aquest curs 2011-12, s de 354 infants.
Laltre aspecte important tamb s el nivell socioeconmic daquestes famlies. En general, el seu
nivell s baix, i molts han perdut la seva feina. Aix es tradueix, de vegades, en la dificultat
daquestes famlies a lhora de comprar material, llibres de text, fer sortides... A ms, observam que,
darrerament, aquesta dificultat la tenen no noms les famlies dimmigrants, sin que tamb
famlies dalumnat mallorqu.
Pel que fa a la llengua hem de dir que el catal s la llengua predominant del centre, per que
sovint el temps del pati els alumnes, entre ells, a ms del catal, parlen castell i llenges rabs,
principalment. Aquest curs 2011-12 en qu s'ha implantat la lliure elecci de llengua noms 1
famlia dels infants que el curs que ve comenar a la nostra escola ha sollicitat com a primera

llengua el castell.
Per una altra part, tamb hem de destacar el fet que hi ha una alt nombre de famlies de nivell
social i cultural mitj- alt preocupades per leducaci dels seus fills i que participen molt
activament en la vida de lescola. En aquest sentit hem de destacar lexistncia duna APIMA molt
activa i que participa molt de la vida de lescola i del poble.

1.3.En relaci al professorat

El curs 2011-12 el CEIP Son Basca compta amb un total de 28 professors, dels qual dos sn
itinerants: la mestra d'AL, i el mestre de religi. Tenint en compte que encara hi ha cursos que no
estan desdoblats es preveu que el nombre de mestres anir augmentant fins que les dues lnies del
centre siguin completes.
D'aquests 28 mestres 8 sn d'infantil, 2 especialistes d'angls, 1 especialista de msica, 2 mestres
d'atenci a la diversitat, 2 especialistes en educaci fsica, 1 mestra de pedagogia teraputica, 1
mestra especialista en audici i llenguatge i 1 mestre de religi. La resta sn mestres de primria.
Per al curs que ve est previst que comptem amb una mestra AL a jornada completa.
1.4.Amb relaci al personal no docent
A partir d'aquest curs comptam amb la presncia d'una bidell tots els dies de la setmana i tamb
amb 2 dones de fer net, totes elles molt necessries tenint en compte les caracterstiques del nostre
centre.

1.5.Amb relaci al municipi

s un dels objectius del nostre centre tenir una bona relaci amb les institucions i entitats locals i
participar en les activitats que proposen. Per aix, el centre compta amb el Programa de Policia
Tutor i s'adhereix, en la mida que ens s possible, a les propostes que des de l'Ajuntament o des
d'altres entitats ens arriben.
Entre aquestes activitats destaquen:
oPrograma d'educaci ambiental
oParticipaci a la Fira de Tardor
oParticipaci en les activitats de Sant Jordi organitzades per l'Ajuntament
oParticipaci en el Concurs de Narrativa Infantil
oParticipaci en la Mostra de Teresetes

oVisistes a la Biblioteca Municipal

INSTITUCIONS I ALTRES
PGINA WEB
Ajuntament de sa Pobla
http://www.ajsapobla.net/
Associaci Pa i Mel
Biblioteca municipal
CEIP Vialfs
CEIP Sa Graduada
CEIP Tresorer Cladera
Escoleta Huialfs
Escoleta Confits
IES Can Peu Blanc
CIFP Joan Taix
CEPA Sa Pobla
Centre de salut
CC Sant Francesc
Correus
Gurdia civil

http://www.ceipvialfas.com/
http://www.sagraduadasapobla.com/
http://cptresorercladera.com/index3.php
http://escoletahuialfas.blogspot.com.es/
http://www.ceiconfits.es/
http://iescanpeublanc.net/
http://www.cifpjoantaix.cat/
http://cepasapobla.blogspot.com.es/

Impremta Bergas
Impremta Gelabert
Museu de Ca'n Planes
Museu de Sant Antoni i el
dimoni
Poliesportiu
Policia Local
Plnols de sa Pobla
Rdio Municipal
Sa Congregaci
Sala Rex Ctering
Serveis Ferroviaris sa Pobla
Serveis Socials

http://www.sapobla.cat/espais/Planes/index.ct.html

TELFON
971 54 00 54
971 54 44 09
699 345 946
971 54 58 19
971 54 06 48
971 54 01 48
971 86 20 86
971 86 20 19
971 54 05 49
971 54 08 12
971 54 00 08
971 54 27 05
971 54 28 19
971 86 27 03
971 54 00 85
971 54 01 91
971 54 01 55
971 86 24 44
971 54 14 46
971 54 40 58
971 54 23 89
971 54 23 89
971 54 20 50
971 86 22 86

http://www.sapobla.cat/municipi/planols/index.ct.html
871 99 70 55
971 54 41 11
971 86 20 94
97 54 40 96
971 54 21 18

2.Anlisi de les necessitats

2.1.Propostes del claustre
Pedaggics
Elaborar i revisar la documentaci del centre (PEC, ROF, Concreci Curricular...)
Manca coordinaci entre cicles i equips docents.
Mancances en la competncia lingstica, digital i social i ciutadana de l'alumnat.
Manquen habilitats per a realitzar treballs cooperatius, tant al professorat com a l'alumnat.
Manca d'hbits d'estudi de l'alumnat.
Recursos
Manquen recursos humans i materials per a dur a terme la tasca docent tenint en compte les rtios i

l'alt percentatge d'alumnat nouvingut que no coneix cap de les dues llenges oficials aix com tamb
un considerable nombre d'alumnat que no aporta el material corresponent.
Organitzaci
Optimitzar l'organitzaci dels suports del centre.
Dinamitzar les activitats del temps d'esplai de l'alumnat d'infantil i primria.
Infrastructura
Manca d'espai per realitzar de manera ptima les sessions de psicomotricitat a infantil.
Manca mobiliari per a cobrir les necessitats de l'alumnat de les aules de primria.
Millorar l'esttica del centre.
2.2.Propostes de lalumnat
Pedaggiques
Ms implicaci del professorat en els problemes del pati.
Dinamitzar els patis amb ms jocs i materials: pinpong, engronsadores, arener, vollei, posar-hi
msica...
Escriure les normes del centre als passadissos.
Recursos
Cercar una soluci per evitar que les pilotes surtin del pati.
Millorar la neteja del pati.
Manca de diccionarisa les aules.
Posar bancs al pati.
Dotar les aules de ms material informtic.
2.3.Propostes de lAPIMA
Preocupaci per la integraci de la immigraci i per l'adaptaci de l'alumnat immigrant.
Atenci a la diversitat (que no s'anivelli per baix per aconseguir l'equitat).
Foment de l'angls.
Programa de reutilitzaci de llibres.
Transici entre etapes.
La programaci de l'hora d'activitat d'estudi.
Entorn: seguretat vial, proximitat de l'antena de telefonia mbil, productes fitosanitaris i la zona de
jard del centre.
Jocs de taula per a desprs de dinar.

3.Trets didentitat i valors del centre

All que s essencial s invisible als ulls(...) El temps que vares perdre per la teva rosa fa que la
teva rosa sigui tan important.
(El Petit Prncep)
3.1.Trets d'identitat
Ens definim com una escola:
Investigadora i reflexiva. Intentam millorar la prctica educativa a partir de la reflexi, de la
interacci entre els membres de la comunitat educativa i de la formaci permanent del professorat.
L'ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona
Aristtil
Arrelada a lentorn i que fomenta la llengua i cultura catalanes. Participam en les festes i
tradicions i incloem elements religiosos noms des del seu vessant de tradici cultural. El PLC
determina que el catal s la llengua vehicular del centre.
El millor pas s aquell en qu la saviesa
collectiva garanteix el desenvolupament integral de lindividu.
(Joan Mascar Forns)
Aconfessional, pluralista, tolerant i respectuosa amb la diversitat religiosa en el marc de la
legislaci vigent.
Integradora.A la nostra escola volem atendre la diversitat de l'alumnat donant respostes diferents
a les diferents necessitats de tots els infants del centre ja que entenem que una escola de qualitat s
la que fa crixer tots els seus infants es trobin on es trobin de la seva etapa de creixement.
Compartim l'opini de Salvador Cards quan diu que:
L'escola hauria de poder discutir la qesti de la diversitat i la igualtat sense la pressi de la
correcci poltica i sense la ingenutat d'uns a priori ideolgics sense fonament empric.
3.2.Valors
Aquests sn els valors que consideram prioritaris i fonamentals per a la nostra escola.
a)Valors per a la convivncia
La tolerncia perqu fomenta la solidaritat, el dileg i la pacincia.
Ja que som imperfecte i necessit la tolerncia i la bondat dels altres, tamb he de tolerar els
defectes del mn fins que pugui trobar el secret que em permeti posar-los remei

Mahatma Gandhi
La convivncia perqu en un centre com el nostre s fonamental ja que hem de conviure amb
famlies, professionals i alumnat, socialment i culturalment, diversos.
El respecte entre les persones (professorat, alumnat i famlies), cap a les normes, cap a les
coses i cap al medi ambient, perqu noms des del respecte podem conviure duna manera
pacfica.
Saber escoltar, perqu totes les opinions de cada un dels membres que formen lescola sn
vlides. Shan de respectar, valorar i ser-hi, noms quan sigui completament necessari o perqu no
shan comprs.
QUAN EN UN LLOC TOTS PENSEN IGUAL, EL MS PROBABLE S

QUE NING

PENSI MASSA
Octavio Paz
Valors democrtics i participatius. Volem una escola on no hi hagi discriminacions per raons de
sexe, cultura o religi i on el dileg sigui el millor mecanisme per a resoldre conflictes.
Ull per ull i tot el mn acabar cec.
Mahatma Gandhi
Confiana en lalumnat, en les famlies i en el professorat, en les seves capacitats i en el seu
potencial i professionalitat.
Cooperaci, compartir, collaboraci, ajuda mtua i altruisme. Aspectes bsics per a afavorir
el treball en equip.
" Quan noms somia un de sol, s un somni, una fantasia.
Quan molts somiem junts, el somni esdev realitat"
Helder Cmara
b)Valors per al desenvolupament personal
Responsabilitat. Volem que l'alumnat i el professorat del centre tengui la capacitat de respondre
sobre els seus actes, de garantir el compliment de les seves tasques i dels seus deures.
Lesfor i la superaci personal diria: les coses no vnen donades sense fer res.

Si lluites, pots perdre...

Si no lluites, ho tens tot perdut
Hi ha una fora motriu ms poderosa que el vapor, l'electricitat i
l'energia atmica: la voluntat
Albert Einstein

Foment de lautonomia personal i intellectual de lalumnat.

Volem que els nostres
alumnes vagin
adquirint actituds de
confiana en si
mateixos i que
demostrin iniciativa
personal davant les
tasques que se'ls
proposa.
Sentiment de pertinena a la nostra escola.Volem
que tant l'alumnat, com les famlies com el
professorat estigui orgulls de formar part de la
nostra escola i de la seva histria. Per aix, fomentarem les activitats que ens donin a conixer
al'exterior i que promoguin aquest sentiment entre els membres de la comunitat educativa (festes de
fi de curs, concert de Nadal,...)

c)Valors pedaggics
La creativitat des de la promoci i el desenvolupament de les activitats creatives, entenent que la
creativitat s una capacitat innata que serveix tant per produir noves maneres d 'expressar com
tamb per resoldre problemes.
SI NO ESTS DISPOSAT A EQUIVOCAR-TE, MAI ARRIBARS A RES
ORIGINAL

KEN ROBINSON
(EXPERT EN CREATIVITAT)

Educaci global i integral de la persona. Les escoles del segle XXI contemplen no noms
l'aspecte cognitiu de l'infant, sin que donen importncia a les mltiples intelligncies.
APRENEM QUAN FEIM, PER SOBRE TOT QUAN ENS EMOCIONAM

Educaci de persones competents amb capacitat per a prendre decisions. A la majoria de

pasos europees s'estan produint canvis en els seus sitemes educatius amb els quals es pretn que les
escoles passin de ser espais essencialment terics a espais on el coneixement sigui funcional i
aplicable. Nosaltres ens volem sumar a aquests canvis i volem que el nostre alumnat, a ms de
posseir uns coneixements, sigui capa d'aplicar-los en la resoluci de problemes que s'anir trobant

al llarg de la seva vida tant escolar com personal.

Educaci per a la pau, educaci vial, educaci per a la salut, educaci per al consum,
educaci multicultural...Ens definim com un centre a favor de tots aquests principis, per
consideram que aquests continguts no s'han de treballar de manera separada del currculum del
centre, sin que cal inserir-los en el dia a dia de l'escola. Com diu Salvador Cards:
No pot ser, o no hauria de ser, que l'escola acabi sent la medidadora de tots els programes de
propaganda ideolgica a favor ara de la cultura de la pau, ara de l'any de la tolerncia, ara de la
lluita contra el racisme, ara a favor de la multiculturalitat...Si realment es confis ms en l'escola, ja
s'hi comptaria que la intelligncia, la cultura, la reflexivitat, per sobretot, la lectura i la literatura,
la histria i la geografia, el clcul i la lgica o el pensament racional de la cincia i el descobriment
de l'art ja sn instruments a favor de tots aquests principis

Cura de lesttica. Volem donar importncia al fons, per tamb a la forma. Volem que l'escola
sigui un lloc on l'infant es trobi a gust i on l'esttica tamb tengui el seu lloc.

La bellesa mor en la vida, per s immortal en l'art.

Leonardo Da Vinci
Coherncia. Tot i els diferents missatges contradictoris que a vegades ens arriben des de l'exterior
i tamb des de nosaltres mateixos intentarem que, a partir de la reflexi, anlisi i discussi, els
nostres actes siguin el mxim de coherents que puguem. Tamb intentarem demanar aquesta
coherncia al nostre alumnat i a les nostres famlies.
Per aix pensam que aquests valors, entre altres coses, ens poden ensenyar el cam quan ens
trobem perduts o confosos. Com diu el viatger de Kavafis:

Quan surts per fer el viatge cap a taca,

has de pregar que el cam sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el cam sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entrars en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'taca.
Has d'arribar-hi, s el teu dest,

per no forcis gens la travessia.

s preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que haurs guanyat fent el cam,
sense esperar que et doni ms riqueses.
taca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no s que taca
t'hagi enganyat. Savi, com b t'has fet,
sabrs el que volen dir les taques.

4.Objectius educatius encaminats a ladquisici de les competncies

bsiques que permetin fer el seu seguiment i avaluaci
4.1.Objectius generals d'educaci infantil
Leducaci infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin:
a)Descobrir i conixer el propi cos i el dels altres, les seves possibilitats dacci i aprendre a
respectar les diferncies.
b)Observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una
actitud de curiositat respecte daix i un esperit crtic, tenint en compte el nivell maduratiu dels
infants.
c)Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals i en lorganitzaci de les
seqncies temporals i espacials quotidianes.
d)Desenvolupar les seves capacitats afectives i actuar cada cop amb ms seguretat i confiana
en si mateixos.
e)Relacionar-se positivament amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de
convivncia i de relaci social, aix com exercitar-se en la resoluci pacfica de conflictes.
f)Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes dexpressi:
g)Iniciar-se en la comunicaci en una llengua estrangera.
h)Iniciar-se en la lectura i lescriptura, en el moviment, el gest, el ritme i en els llenguatges
visual, artstic i musical.
i)Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les tecnologies de la informaci i de la
comunicaci.

j)Iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats logicomatemtiques.

k)Gaudir de les manifestacions culturals presents a lentorn, conixer les ms identificatives de
les Illes Balears i respectar les daltres llocs.
l)Adoptar hbits bsics de salut corporal i alimentria.
m)Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de reconeixement i
construcci de les emocions mitjanant el joc i el moviment.
4.2.Objectius generals d'educaci primria
a)Conixer els valors i les normes de convivncia per actuar dacord amb aquestes, preparar-se
per a lexercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, aix com el pluralisme propi
duna societat democrtica.
b)Desenvolupar una actitud responsable i solidria que afavoreixi un clima propici per a la
llibertat personal, laprenentatge i la convivncia.
c)Desenvolupar hbits de treball individual i collectiu, desfor i de responsabilitat en lestudi
aix com actituds de confiana en si mateix, sentit crtic, iniciativa personal, responsabilitat,
curiositat, inters i creativitat en laprenentatge.
d)Adquirir habilitats per a la prevenci i la resoluci pacfica de conflictes,que li permetin
actuar amb autonomia en lmbit familiar i domstic, aix com en els grups socials amb els
quals es relaciona.
e)Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre les persones, la
igualtat de drets i oportunitats de dones i homes, i la nodiscriminaci de persones amb
discapacitat.
f)Conixer i utilitzar adequadament la llengua catalana i la llengua castellana, tant oralment com
per escrit, de manera que puguin ser emprades com a llenges de comunicaci i daprenentatge.
g)Adquirir la competncia comunicativa necessria en una llengua estrangera per desenvoluparse en situacions quotidianes.
h)Adquirir lhbit de la lectura com una via daccs a la informaci, al coneixement i al plaer.
i)Conixer, valorar i respectar els aspectes bsics de la cultura i la histria, el patrimoni artstic i
cultural, especialment els corresponents a les Illes Balears i els dels altres territoris de parla
catalana, reforant aix el sentiment de pertinena a lmbit cultural i lingstic catal, i entendre
la diversitat lingstica i cultural com un dret dels pobles i dels individus.
j) Valorar la tasca ben feta com a condici necessria per a laprofitament efica dels
aprenentatges.
k)Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques i iniciar-se en la resoluci de
problemes que requereixin la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements

geomtrics i estimacions, aix com ser capaos daplicar-los a les situacions de la vida
quotidiana.
l)Conixer i valorar lentorn natural, social i cultural i aix contribuir a despertar actituds i hbits
positius per aplicar-los a lentorn immediat i mediat.
m)Iniciar-se en la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci i
desenvolupar un esperit crtic davant els missatges que rep i elabora.
n) Iniciar-se en la valoraci i en la producci de les diverses manifestacions artstiques, com a
mitj dexpressi i comprensi per desenvolupar la sensibilitat esttica i la comunicaci en
aquests llenguatges.
o)Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferncies i
utilitzar leducaci fsica i lesport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i
social.
p)Conixer i valorar els altres ssers vius i adoptar maneres de comportament que afavoreixin la
seva cura.
q)Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les relacions
amb els altres, aix com una actitud contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol tipus i
als estereotips sexistes.
r)Adquirir els elements bsics duna correcta educaci viria i actituds de respecte que
incideixen en la prevenci daccidents de trfic.

5.Principis metodolgics
Motivaci
La motivaci s fonamental per assolir qualsevol aprenentatge. Perqu un infant estigui motivat s
necessari que els objectius que se li plantegen siguin assequibles.
Per aix, a l'hora de programar hem de procurar:
Que

les activitats siguin motivadores.

Que

els reptes siguin assolibles.

Que

l'esfor per assolir el sobjectius no sigui superior a la capacitat individual.

Que

els alumnes es puguin plantejar els seus propis objectius, es puguin organitzxar el seu temps i

es puguin organitzar.
Que

es tengui en compte que l'autoceoneixemnet s fonamental.

Significativitat
Ausubel va ser qui va utilitzar la terminologia d'aprenentatge significatiu.Un aprenentatge s

significatiu quan es pot relacionar amb un aprenentatge anterior, per aix s tan important abans de
presentar un nou aprenentatge conixer quins sn els aprenentatges anteriors de cada alumne.
Tamb un aprenentatge s significatiu quan s rellevant per a l'alumne, quan t un sentit. Dotar de
sentit els aprenentatges escolars s un altre repte que ens hem de plantejar com a educadors.
Ausubel tamb assenyala que perqu un aprenentatge sigui significatiu s'ha d'acceptar l'error de
l'alumne i utilitzar-lo com a font d'aprenentatge.
Constructivisme
Aquesta teoria est fonamentada en els estudis de Piaget, Vygostki i Bruner i destaca
l'ensenyament com una activitat compartida.
Lactivitat constructiva de linfant sinsereix en les interaccions que mant amb altres persones i
amb lambient. La intervenci educativa s un ajut que es proporciona a la construcci de linfant.
Aprendre s un procs dintercanvi constant amb el medi, que permet al nin integrar coneixements,
adequant les noves adquisicions a la seva estructura mental, que al mateix temps sanir modificant
en la mesura que vagi aprenent.
Funcionalitat
Perqu un aprenentatge sigui funcional ha de partir dels problemes, necessitats, curiositats dels
infants o del seu context.
Les competncies tamb estan relacionades amb la capacitat de fer servir els coneixements,
habilitats i actituds en situacions de la vida quotidiana.
Atenci a la diversitat
El Decret del currculum de les Illes Balears estableix que Tot alumne o alumna, amb
independncia de les seves especificitats individuals o de carcter social, t dret a una educaci
bsica adequada a les seves necessitats i caracterstiques.
Les mesures que adopta el nostre centre per tal de donar resposta a aquesta diversitat es recolliran al
Pla d'atenci a la diversitat i al Pla d'actuaci de l'equip de suport.
En el nostre centre s'apliquen diferents mesures: desdoblament, suport dins l'aula i amb carcter
excepcional, suport fora de l'aula, en petit grup o individual, sempre i quan es consideri la
modalitat ms beneficiosa per a l'alumne ja que com diu Joan Teixid a Desdoblar o dos docents a
l'aula:
Sembla oport deixar clares tres idees bsiques: a)que totes dues opcions(referintse al desdoblament o dos mestres dins l'aula) sn igualment vlides; b) que, s'ha de tendir a
la coexistncia o a l'alternana d'ambdues modalitats i, c) que desdoblar s ms senzill o,

en altres paraules, que fer un bon s de la possibilitat de ser dods docents simultniament a
l'aula s ms complex.
Si partim de la teoria sociocultural de laprenentatge, podem considerar que, com diuen Masip, M i
Rigol, A a Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat, la interacci entre les persones s
el principal factor que ajuda a construir i a organitzar el coneixement, alhora que interpreta la
diversitat com una manifestaci de les diferents idees, maneres de fer, interessos i necessitats que
conflueixen a laula. Aquesta concepci implica la consideraci de laula com un espai de
comunicaci i dintercanvi. Aix va lligat amb els principis de ms avall de participaci,
interacci i dileg.
Globalitzaci
Decrly va ser el pedagog que va paralr de globalitzaci. Aquesta teoria afirma que la realitat que
ens envolta no est fragmentada per rees de coneixement. Per aix s important oferir situacions
d'aprenentatge on es puguin tractar els diferents continguts de manera global i no parcellada en
disciplines cintfiques.
Tamb destaca que s molt important treballar els aspectes afectius i relacionals per tal de crear un
clima de seguretat a l'aula.
Zabala en el seu llibre Enfocament globalitzador i pensament complex explica quins sn els
principis que sustenten un enfocament globalitzador de l'ensenyament i defineix quines sn les
caractrstiques diferencials dels mtodes globalitzadors: centres d'inters, projectes de treball,
recerca del medi...
Totsels cursos del nostre centre dediquen unes hores de l'horari setmanal a fer feina d'una manera
globalitzada.
Participaci
Els alumnes han de participar activament en els seus aprenentatges, s'han de plantejar dubtes,
argumentar i tenir capacitat per poder collaborar amb la programaci de les seves prpies activitats.
Interacci
Per aprendre necessitam dels altres, per aix procurarem potenciar les interaccins no noms dels
infants i el seus mestres, sin que tamb amb altres adults (famlies, experts...) i companys d'altres
cursos, ja siguin superiors o inferiors.
Aquestes interaccions enriqueixen els debats, les argumentacions i els resultats.

La importncia del dileg

A l'article Aprendes como yo aprendo? Maite Sbert i M. Bel Pomar assenyalen que: Resulta
significatiu veure com s precisament el dileg la primera font d'aprenentage mencionat . (...)
El fet de fonamentar l'aprenentage en el dileg i en les activitats compartides, sense oblidar les
emocions, suposa un reconeixement del cam que transitam junts, sempre canviant i sovint no exent
de dificultats.
El dileg entre l'infant i el professorat, per tamb entre ells mateixos s fonamental en qualsevol
procs d'aprenentatge.
Treball en equip
Com es pot apreciar en aquesta pirmide per transformar la informaci en coneixement necessitam
dels altres.

Fer de la informaci, CONEIXEMENT

Tasa mitjana de retenci

Si sescolta (oral)
Si es llegeix (lectura)
Si sescolta i es veu (audiovisual)
Si hi ha una demostraci (observaci)
Si es discuteix (dileg)

5%
10 %
20 %
30 %
50 %

Si es fa (exercici prctic)

75 %

Si sexplica a un altre (comprensi i comunicaci)

90 %

Font: National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA.

Per tal de potenciar el treball en equip a la nostra escola utilitzarem diferents agrupaments: gran
grup, petit grup, grups flexibles, treball individual... durant el procs densenyament-aprenentatge.
El benestar dels docents i la capacitat de treball en grup mantenen una estreta relaci i safecten
recprocament. Aix com els grups van adquirint habilitats que els permeten ser ms eficaos amb
les tasques collectives, les relacions entre els membres solen experimentar una millora; i a
linversa, aix com disminueix la conflictivitat en els equips docents, les feines sn ms gils i
eficaces, i augmenta la qualitat educativa en els centres. (Bonals, J. (1998) El trabajo en equipo del
profesorado.) Aquest principi tamb est relacionat amb el principi dinteracci.
Enfocament personalitzat
Es basa en el principi d'individualitzaci que diu que hem de tenir en compte els diferents ritmes de
maduraci i els estils d'aprenentatge de cadascun dels alumnes, fet que permet treballar a partir dels
seus interessos i coneixements prvis o continguts assolits per confirmar que van seguint el procs
sense dificultats.
Educaci integral
Paulo Freire va ser un dels primers pedagogs que va defensar que l'educaci no noms consisteix en
la transmissi de continguts, sin que tamb s'ha de treballar perqu l'alumnat es desenvolupi en
tots els aspectes de la vida.
Actualment Howard Gardner s qui ha introdut el concepte de les intelligncies mltiples. La
intelligncia no s vista com quelcom unitari que agrupa diferents capacitats especfiques amb
distint nivell de generalitat, sin com un conjunt d'intelligncies mltiples distintes i independents.
A l'escola les hem de treballar totes elles: Intelligncia lingsitca, Intelligncia lgico-matemtica,
Intelligncia espaial, Intelligncia musical, Intelligncia corporal-cinesttica, Intelligncia
intrapersonal, Intelligncia interpersonal, Intelligncia naturalista.
Gardner defineix la INTELLIGNCIA com a "la capacitat de resoldre problemes o d'elaborar
productes que siguin valuosos en una o ms cultures".
Joc
Si com diu Erikson el joc s per a l'infant el que el pensament i el planejament sn per a
l'adult... a l'escola s molt important la utilitzaci de les situacions de joc com a font de plaer,
relaci i aprenentatge.

Intelligncia emocional
Tal com diu Daniel Goleman, amb els infants hem de treballar la capacitat per a reconixer
sentiments propis i aliens, i l'habilitat per a manejar-los. Conixer les emocions i sentiments propis,
manejar-los, reconixer-los, crear la prpia motivaci i gestionar les relacions amb els altres.
Finalitats

de l'escola

Tot i que en les societats democrtiques una de les principals finalitats de l'escola s formar
ciutadans que siguin capaos de donar resposta als problemes que els plantejar la vida, no podem
deixar de banda el paper tamb molt important que t l'escola com a transmissora dels coneixements
i de la cultura que l'envolta.
Per aix es pretn combinar activitats, objectius i tasques que ajudin a assolir aquestes dues
finalitats.
Els alumnes com a finalitat
L'organitzaci de la nostra escola ha de tenir com a referent l'alumnat. Els seus resultats acadmics
ens ajudaran a fer les propostes de millora que el centre consideri oportunes per tal d'aconseguir
una escola eficient on tots els alumnes puguin millorar d'acord amb les seves capacitats.

6.Serveis complementaris
El centre des del curs 2011-12 compta amb la comissi de menjador i d'activitats extraescolars que
fan el seguiment d'aquestes activitats. El seu funcionament i composici, aix com les seves
funcions estan establertes al ROF del nostre centre.
A principi de curs des del centre es far arribar a les famlies la sollicitud d's del servei d'escola
matinera i del menjador per tal de poder fer-ne una bona planificaci.
6.1.Escola matinera
Des del curs 2011-12 el servei dESCOLA MATINERA, es gestiona a travs de la collaboraci de
SET DART, una associaci que organitza i coordina activitats de carcter ldic, esportiu, cultural i
destudi.
Juntament amb SET DART, lAPIMA i lequip directiu ha dissenyat el programa El despertar de
linfant, que es dur a terme a lESCOLA MATINERA.
Amb El despertar de linfant volem motivar els nins i nines que han de matinar per venir a lescola
i, a travs del joc, assolir els segents objectius:

- Potenciar les habilitats socials i lingstiques: rebem els infants en un entorn acollidor, que
facilita la comunicaci amb els companys i on es comparteixen experincies, contes, somnis
- Preparar el cos: jocs de moviment i coordinaci, estiraments, etc.
- Berenar adequadament: aprenem la importncia duna alimentaci equilibrada.
- Educaci cvica: aprenem a respectar els altres, els espais pblics, etc.
Els monitors adaptaran totes les activitats al nivell de desenvolupament dels infants, i aquestes es
realitzaran en un entorn ldic, amb jocs relacionats amb les estacions, les festes populars, etc. Segur
que voldran repetir!
HORARIS I MONITORS
El servei d'escola matinera s de 7,30 a 9,00 h, per els pares poden dur els seus infants tamb a les
8.30.
Hi ha 2 preus segons si les famlies disposen del servei noms durant 30 m o dutrant 1h i mitja. Aix
mateix hi ha dos preus diferetns per als membres de l'APIMA i per als qui no ho sn.
A les 7.30 comena l'escola matinera amb un monitor i a partir de les 8 se n'incorpora un altre ja que
augmenta el nombre d'infants usuaris.
INSCRIPCIONS i PAGAMENT
El pagament es far al monitor/a de lEscola Matinera abans del dia 5 de cada mes.
La falta de pagament dins aquest termini comportar la baixa de lalumne en ls del servei.
En cas de quedar dies solts shaur davisar amb un mnim de 24 hores dantelaci.
6.2.Servei de menjador escolar
La gesti del servei del nostre menjador es fa mitjanant la concessi d'aquest servei a l'empresa
Sala Rex Ctering SL, d'acord amb l'article 6 de la Resoluci de 9 de setembre del conseller
d'Educaci, per la qual es regulen l'organitzaci i el funcionament del servei escolar de menjador als
centres pblics no universitaris.
La seva contractaci es va fer a travs de la Conselleria d'Educaci, tal com estableix la normativa.
6.3.Activitats extraescolars
Tal com estableixen les Instruccions per a l'organitzaci i funcionament dels centres pblics, el
ROF el nostre centre el nostre centre oferta activitats extraescolars diriament de les 16 a les 17
hores.

Aquestes activitats des del curs 2011-12 esten gestionades per l'empresa Set d'Art, organitzades
per la comissi d'extraescolars i aprovades pel Consell Escolar a la PGA.
Tal com diuen les instruccions abans esmentades, a la secertaria del centre hi ha de figurar un
registre amb els expedients de tot el personal no funcionari responsable d'aquestes activitats.

7.Concreci curricular i programaci de centre

Al llarg d'aquests anys es continuar fent feina amb la concreci curricular de les diferents rees.
Pel que fa a l'aplicaci dels diferents projectes de tot el centre i al desenvolupament de les
competncies bsiques hem fet dues graelles que ens poden servir per conixer quin s el seu estat
actual i quines sn les propostes de millora que es fan per cicles.

PUNT DE
PARTIDA

INFANTIL

1r CICLE

2n CICLE

3r CICLE

Suport a la lectura i
escriptura
Prstec de llibres
Lectura collectiva

Prstec de biblioteca
d'aula
Pla hbit lector
Tractament de la
informaci

Gesti de residus
Guard Eco

Gesti de residus
Guard Eco

PLA LECTOR

Mediateca: prstec de
llibres
Hora del conte

Prstec de llibres (2n)

Conta contes
(espordics)

ECO/HORT

Gesti de residus
Ambient d'hort
Guard Eco

Gesti de residus
Hort (2n)
Guard Eco

METODOLOGIES
COMPETENCIALS:

Projectes

Projectes

Aula informtica
(espordic)
Blogs

Aula informtica (1h

set)
Blogs (1)

Aula informtica (1h

set)
Blogs (2)

Aules digitals
Blogs (1)

Sortida per trimestre i

acampada

Sortida per trimestre i

acampada

Sortida per trimestre i

acampada

Sortida per trimestre i

viatge i acampada
alternant

Es celebren aquestes
festes

Es celebren aquestes
festes

Es celebren aquestes
festes

Es celebren aquestes
festes

ESPECIALISTES

PROJECTES, TASQUES

TIC
SORTIDES,
ACAMPADES I
VIATGES
FESTES (BUNYOLS,
FIRA, NADAL, ST ANTONI,
LA PAU, CARNESTOLTES, ST
JORDI, FI DE CURS)

Blogs: angls i EF

PROPOSTES

INFANTIL

DE MILLORA
PLA LECTOR

1r CICLE

2n CICLE

Ampliar el servei de

Al manco, 1 pic cada 15

Contacontes. Donar molta

prstec als infants

dies prstec de llibres

importncia a la

Fer intercanvi de

1 pic cada setmana

teatralitzaci. Un pic per

llibres/contes dins el grup contacontes, en catal i en setmana.

aula

castell.

Millorar la relaci entre

Fer un carretet de contes Treballar el diari a l'aula, 1 biblioteca del poble i

ECO/HORT

3r CICLE
Cada mes un prstec collectiu
de la biblioteca del centre a la
biblioteca d'aula.
Continuar amb la lectura a la
biblioteca d'aula.
Cada dia 30 minuts de lectura.

d'infantil. Carretet viatger pic a la setmana.

Venda dels productes
Crear un mestre referent

biblioteca del centre.

recollits per a

d'hort

Crear un referent d'hort

Continuar treballant 3R

subvencionar

Posar encarregats amb

Acordar la ubicaci

Iniciar el transport sostenible

determinades activitats

petos que vigilin la

definitiva

(bicicleta o a peu)

dinfantil.

separaci de residus.
Treballarem la recerca
dinformaci a la xarxa, i la

METODOLOGIES
COMPETENCIAL:
PROJECTES,
TASQUES

Ambients
Filosofia 3-18
Projectes

selecci i producci del resultat

3h de projectes a medi i 1h
a llenges

Tasques/ projecte a les

fer un projecte amb una

rees de llenges

temtica per a tot el centre

ESPECIALISTES

mitjanant mapes conceptuals,

arxius de so, edici i creaci
dimatges, elaboraci de
grfics
Reflexi sobre lestructura i els
continguts de textos diversos.

Emprar

material

reutilitzat per a EF

Tenir en compte el
desdoblament per al curs
TIC

que ve per tal

daconseguir els objectius

Fer desdoblament

Fer desdoblament

Aules digitals

informtica

informtica

Blogs d'aula (sense fotografies)

Continuar amb els

blogs d'EF i
Angls

TIC proposats
Programar un mnim de
SORTIDES,
ACAMPADES I
VIATGES

OK

sortides dins el poble a

Fer una acampada per

nivell de centre

cicle

Fer el viatge per cicle

Fer una acampada per cicle

Fer el concert de

FESTES (BUNYOLS,
FIRA NADAL, ST
ANTONI, LA PAU,
CARNESTOLTES, ST
JORDI, FI DE CURS)

OK

OK

OK

La festa de la Pau que sigui ms Nadal a lesglsia

vivencial.

Fer una diada de

jocs a l'any

8.Avaluaci i seguiment del PEC

La CCP ser l'encarregada de fer una revisi anual de laplicaci del PEC. Aquesta valoraci
sinclour a la memria anual del centre.

9.Altra documentaci del centre

(S'adjunten com a annexos)
9.1.Reglament dorganitzaci i funcionament del centre (ROF)
9.2.Projecte lingstic de centre
9.3.Pla datenci a la diversitat
oPALIC
9.4.Pla TIC
9.5.Pla Lector

10.Bibliografia
ARNEGA, S. (2008) La programaci en el nou currculum. Les competncies bsiques a
l'educaci primria. Barcelona: Rosa Sensat.
ZABALA A. (1999) Enfocament globalitzador i pensament complex. Barcelona: Gra.
Projecte Educatiu del CEIP Galileo Galilei: PEC GALILEO GALILEI
AAVV. Qu, quan i com ensenyar les competncies bsiques a primria. Barcelona: Gra