DOSSIER D'S PRCTIC DE LA LLENGUA

3r ESO CURS 10/11

3r ESO - CURS 10/11

DOSSIER ORTOGRAFIA, MORFOSINTAXI, LXIC

INTRODUCCI

En aquest dossier hi ha recollits diverses activitats prctiques sobre continguts de llengua que hem de
desenvolupar al llarg d'aquest curs. En molts casos, senzillament caldr que els repassem per tal de reforar
el que ja sabem, mentre que uns altres els veurem de nou.

Aquest dossier inclou, a ms dels exercicis sobre gramtica i ortografia, temes de redacci perqu
practiquem l'expressi escrita de l'examen, sobretot les caracterstiques dels textos expositius i
argumentatius que veurem enguany. La part terica corresponent la veurem a classe, b prenent apunts, b
consultant diverses fonts... Per tant, cal tenir ben present que caldr prendre apunts i consultar llibres.
Els controls que fem, seguiran l'estructura dels exercicis que hgem fet a classe o ben semblants, i alguns
els creareu vosaltres com vam fer el curs passat.
Aquest dossier no s un bloc tancat i definitiu com un llibre de text, sin que pretn ser una guia que anirem
enriquint dia a dia amb el treball a classe, a casa, de manera individual i collectiva. El fet de treballar ens
servir per desenvolupar i consolidar la presa d'apunts, la consulta de diverses fonts, l'intercanvi
d'informaci...

3r ESO - CURS 10/11

DOSSIER ORTOGRAFIA, MORFONSINTAXI I LXIC

NDEX DE TEMES

1.-Apstrof i contracci (dictat)

2.-Accentuaci i diresi (dictat)
3.-Consonants alveolars (dictat)
4.-Pronoms febles (dictat)
5.-Les interferncies entre llenges
6.-Preposicions: lloc, canvi i caiguda, cd. (dictat)
7. -Temes de redacci

3r ESO - CURS 10/11

1. APSTROF I CONTRACCI

1. Ac tens uns quants titulars de diari incomplets. Completa'ls amb les formes corresponents de l'article (el,
la, l').
a) Tota ____ informaci sobre ____ jocs ____ hivern.
b) A ____ esquerra, ____ irlands Chris i ___ irlandesa Elsa.
c) Bahia, on ____ infern i ____ parads s'ajunten.
d) Una crtica de___ rgim feixista.
e) S'han decidit per ____ economia.
f) Creen un fons per ____ txtil.
g) Festa de ___ arbre ____ parc de ___ omet.
h) Pares i mestres passen a ____acci.
i) Oposaven resistncia a ___ invasor.
j) El viatge de ____estrangera: cam cap ___ parads.

2. Escriu la o l':
___ungla
___habitaci
___injecci
___esquena

___higiene
___indstria
___illa
___ndia

___italiana
___nica
___Irene
___inspecci

___importncia ___via ___ltima

___frica
___uni
___nima
___hospital
___infermera
___ntima

___installaci
___humitat
___elegant

3. Posa al, a l', del, de l', pel o pe l', als buits de les frases segents.
a) Ho direm ____ pare.
b) Pregunta-ho _____ avi.
c) Vnen ____ hort.
d) No s'adonen ____ perill.
e) No es pot fer res ____ assass.
f) Mirant ___ retrovisor van veure un cotxe que ens volia avanar ____ esquerra.
g) Jugaven ____ carrer.
h) Tenen una brossa ____ ull.
I ) Eixe s el cotxe ____ Enric.
j) T por ____ fred ____ hivern.
k) ____ abril, cada gota val per mil; i ____ maig, cada dia un raig.

4. Escriu en singular aquests sintagmes:

els exmens
les aiges
les esperances
els insults
els assassins
les platges
les hipoteques
les universitats
els ltims

__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________

les estrelles
les ideologies
les intencions
les intrigues
els orgens
els inaquis
els herois
les ungles
els ocells

________________
________________
________________
________________
________________
________________
________________
________________
________________

5. Completa aquest text amb els articles i les contraccions segents: l (6), les (6), la (6), pels (1), el (3), els
(1), al (1), als (1).
No hi havia rastre de Stanley a ____hivernacle. Almenys, res que Daniel poguera advertir. ___plantes de
____avi havien crescut increblement en noms un dia. ___frondositat de ____branques serpentejava
____vidres, tapant ____llum. Fins i tot ____rostre estava cobert amb unes tiges verdes i rugoses.
Amb ____ulls mig clucs, Daniel va mirar en ____ombres.
-Stanley? murmur.
4

3r ESO - CURS 10/11

Semblava com si ____alada de ____plantes impedira parlar amb normalitat. En ____llbrega penombra,
semblaven ms aviat encorbats que no plantes normals. Daniel tenia ____desagradable sensaci que
estaven obervant-lo.
No desitjava seguir avanant cap a dins de ____hivernacle, per sentia que havia de fer-ho, encara que fra
per Lorna. Quan es va posar en marxa, es va sentir envoltat per un brunziment semblant a un xiuxiueig.
____plantes continuaven remorejant i va ser imaginaci seua o una veu baixeta digu:
-Tapat, Dani!
____fons de ____hivernacles va veure _____planta ms gran de totes. Feia una olor tan desagradable que
Daniel hagu de tapar-se ____nas. Podia veure ____espurneig dun lquid vessant-se per ____tija: una
bava verda i espessa. Daniel va sentir ganes de vomitar. Es va doblegar i li van venir unes arcades. Era
ptijor que un virus gripal.
I, aleshores, va veure ____collaret roig de Stanley. Estava tirat ____ seus peus, partit en dos per unes dents
esmoladssimes. Tenia esquitxos de bava verdosa adherits a ____tatxetes brillants.
JENNY NIMMO. Lhivernacle del terror. Edicions Bromera

6. Distribuu totes les paraules d'aquesta llista en les columnes segents, segons la forma de l'article que
hagin de dur al davant.
home, humitat, universitat, amic, histria, humanitat, arbre, iode, ianqui, humor, elefant, hobby, esma, erra,
hstia, erari, iogurt, essa, ira, normalitat, anormalitat, hotel, herba, ndia, Anna, Isabel, Immaculada, lr, ball,
hoquei, illa, onze, esperana, humilitat, nica, interrogaci , interrogatori, asimetria, amistat, scar, intil,
instrument, arracada.

EL

LA

7. Ompliu els buits de les frases segents amb els articles i les preposicions que cregueu necessaris.
a. Quan estic deprimida, escolto el Concert per a piano _____ Stravinsky i els valsos _____ Strauss pare i
_____ Strauss fill i em passen tots els mals.
b. L'arquitecte Giuseppe Piermarini va construir _____ Scala de Mil entre els anys 1776 i 1778.
c. _____ esnob del Mart va dient pertot arreu que s el millor jugador _____ esquaix i que va aprendre a
jugar-hi a _____ Angeles.
d. Jo abans vivia a _____ av. de l'Hospital Militar, al nm. 18, a _____ t. la.
e. Els germans de _____ Eullia sn a _____ UVI perqu han tingut un accident. El cotxe que duien no
havia passat _____ ITV.
f. Els dols del meu fill sn els jugadors de _____ NBA i els agents de _____ FBI que surten a les
pellcules.
g. Ara ja es poden descobrir els criminals per _____ ADN.
h. Els efectes especials _____ Alien sn genials, per em van agradar ms els _____ El retorn del Jedi.
i. M'he comprat _____ ltim disc _____ Els Pets i m'agrada tant com l'anterior.
5

3r ESO - CURS 10/11

2. REPS ACCENTUACI

Recorda:
1. Agudes: Colp de veu en lltima sllaba. Saccentuen quan acaben en 1 vocal (a, e, i, o, u), en 1vocal+s
(as, es, is, os, us), en, in.
2. Planes: Colp de veu en lltima sllaba. Saccentuen quan no acaben com les agudes.
3. Esdrixoles: Colp de veu en lantepenltima sllaba. Saccentuen totes.
La a sempre duu laccent obert (`). La i i la u sempre duen laccent tancat ().
La e i la o, quan sn agudes la majoria duen laccent tancat (), mentre que quan sn planes i esdrixoles, la
majoria el duen obert (`). Tanmateix, hi ha algunes excepcions.
1. Les segents paraules sn totes agudes. Accentua les que
Enten
viatjare
Berlin
algu
Matalas
vegetacio
massis
pages
Catedral
castell
valencia
esqui
Anell
cami
comu
coet
Segon
remou
vindran
algun
Fuster
accions
accio
africa
Jersei
patinet
cocodril
tindreu

calga:
estudiant
boscos
autobus
altiu
pardal
embolic
tindre

poblacio
Pirineu
gregal
rao
universitat
quadern
Ramon

2. Les segents paraules sn totes planes. Accentua les que calga:

Maria
origens
Alba
organ
fenomen
Origen
programa
faixa
nuvol
suma
Plastic
cadira
examen
examens
petxina
Dialeg
corrieu
violeta
aiga
tenda
Paraula
electric
bomba
solid
simpatica
Dutxa
moble
satellit
sabateria
energia
picardia
comic
hipopotam
home
herba
Oscar
pensaveu
anavem
telefon
coneixer
Diposit
rapid
princep
music
tennis

fenomens
fermes a
cua
paraula
tecnic
masia
esferic
estupid
naixer

3. Les segents paraules sn totes esdrixoles. Evidentment, accentua-les totes:

Tapia
agricola
tenue
intemperie
area
aguila
Maquina
farmacia
avia
guardia
colonia
mecanica
Noticia
arteria
arbitre
insignia
ingenua
republica
Peninsula
numero
quilometre
musica
simpatica
tecnica
Astucia
academia
colonia
sandalies
violencia
industria
Magia
familia
gracies
bestia
copia
Gloria
Memoria
magnolia
farmacia
maniatica
fabrica
indigena
Molestia
ceramica
metode
perdua
cronica c
ustodia
4. Ara tens paraules de tot tipus i no has daccentuar-les totes, s clar. Endavant!
Custodia
diposit
naixer
arabic
dificil
accions
Historia
caloros
juliol
academia
psicoleg
transit
Egoista
energia
jardi
jardins
estatua
mati
Castell
planol
sardana
catedral
cella
pais
Poblacio
territoria
diposit
anec
fisic
muntanya
Astronom
incendi
autopista
radio
termometre
historica
Industria
cano
ciencia
daurat
vegetacio
familia
Perdua
especie
ardua
camins
alguns
cronic

3r ESO - CURS 10/11

5.-Posa accent i diresi a les paraules que calga daquest text:

QUINA IMPORTANCIA TE EL CATALA DINS DEL CONTEXT MUNDIAL?
AMB QUINES LLENGUES ES POT COMPARAR?
De les prop de 6.000 llengues que hi ha al mon, el catala ocupa aproximadament la posicio 70 quant al
nombre de parlants. A mes, es la novena llengua de la Unio Europea segons la poblacio en el domini
linguistic i la tretzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per sobre de llengues com el maltes,
lestonia, el leto, el litua, el fines, el danes, leslove o leslovac. Encara que hi ha moltes altres llengues
darreu dEuropa sense un reconeixement clar i que encara a hores dara no tenen la proteccio que
mereixen, per demografia, estatus juridic, presencia en els mitjans de comunicacio, situacio sociolinguistica,
vitalitat literaria i equipament linguistic, el catala no pot comparar-se amb cap daquestes llengues
anomenades minoritaries. La situacio del catala, cal comparar-la, doncs, amb la de llengues com el fines, el
suec, el danes, el litua, el noruec, el grec, leslovac, el txec, leslove, totes les quals tenen un ple
reconeixement dins de lestat on es parlen i en els estaments europeus i internacionals.
El catala, en relacio amb els llengues que hi son comparables, es lunica excepcio pel que fa a la manca de
reconeixement legal en un pais democratic desenvolupat. A mes, en relacio amb les llengues oficials actuals
de la Unio Europea, el catala ha sigut una llengua pionera en molts aspectes: aixi, va ser de les primeres en
qu es va fer ciencia i filosofia, que va disposar dun sistema estandaritzat des de lEdat Mitjana, de
diccionaris i manuals (llengues, de cuina, erotics...), etc. Es un idioma plenament codificiat i normativitzat
amb un consens academic total. Els recursos linguistics que te i els estudis sobre gramatica, lexicografia,
dialectologia, terminologia, historia de la llengua, toponimia i onomastica son comparables, i en algun cas
molt superiors, amb els de les grans llengues llatines. Hi ha textos escrits i literaris en catala des del segle
XII, ininterrompudament. En lactualitat hi ha mes de 1.200 autors literaris vius que escriuen en catala i cada
any shi publiquen mes de 7.000 titols (als anys trenta del segle passat ja sen publicaven un miler lany). El
catala es tambe la desena llengua del mon mes traduida en lambit editorial. En Internet ocupa, segons
dades de 2005, el lloc 26 quant a nombres de webs. Daltra banda, ocupa la posicio denovena quant a webs
per parlant, per sobre de llengues com el xines, el castella, larab, el rus, el portugues o el turc.
Potser paga la pena dutilitzar aquestes dades objectives en qu linterlocutor esta disposat a tenir una
conversa o una discussio oberta i respectuosa; tanmateix, amb qui nomes preten fer un atac o mostrar
menyspreu, conve que ens nestalviem lesfor.
PLATAFORMA PER LA LLENGUA. Qu faig si...? (adaptaci)

3r ESO - CURS 10/11

3. CONSONANTS ALVEOLARS

1. Afegiu s, ss o c segons corresponga.

Saabent de laainat una tarda gria quan paejava per aragoa. Al vespre ho va sentir a la
televii i lendem, tot buscant el reultat de les travees, va llegir, per curioitat, la crnica de
succeos. Era un cas intereant. La vctima era un agent daegurances. La seva espoa es poava
molt nervioa perqu era molt poeiva i ell sempre era fora de caa. Portaven una vida luxoa i tenien
moltes despees, neeitaven molts diners. Ella, ara, rebria moltes peetes duna plia i aix la feia
sospitoa. Les investigaions de la policia van sotmetre la dona a una prei exceiva i estava
obeionada, deitjava que tot es reolgus ben de prea. Un bot de la camia trobat a la boa
duna sua roa va ser la soluci.
Aquests caos sn molt deagradables, va dir el comiari: una coa aix ser deastroa per a
aquella mestrea de caa ambiciosa, i laltra, pobra moa, ha fet una bestiea i ha destroat la seva
vida per culpa duna pai amorosa. I va moegar la salitxa amb mostaa i va fer un glop de cervea.
Feia meos que no opava a caa amb la Terea.

2. Ompliu, si cal, els espais buits amb les grafies adequades.

a. LIgnai ha pres la deii danar a la diei .
b. Diortadament la Suanna s a Bruelles a fer la tei .
c. Preionen labadea del monestir perqu denuni el preumpte agreor .
d. Preent que fins al deembre no farem el viatge amb el tranatlntic aitic.
e. Tinc la imprei que la comii es va dioldre per culpa del capat .
a. Poa a la caola una mica de afr, mostaa i ofre .
b. s etrany que el entinella sigui tan pretenis.
c. No eren uns moos qualevol com els que van venir de letranger.
3. Ompli els buits dels dos textos segents amb la grafia corresponent als sons de la essa sorda i la essa
sonora.
La cuina s un art molt dif___il, que vol una voca___i, un sentit de loberva___i permanent,
una llarga experin___ia i molta pa___in___ia. En el temps que som, aquestes qualitats
b___iques shan anat perdent, i per aix es menja cada dia ms malament a gaireb tot arreu.
No s pre___i___ament ara loca___i de fixar les causes daquesta decadn___ia. Les
causes sn diverses i llargues. El que no t dubte s que aquesta decadn___ia s un fet,
constatat no solament en aquest pas, sin en molts altres pa___os. Per comen___ar (si
vosts em permeten) faria una afirma___i: un plat cuinat i, per tant, fet amb diver___os
elements de la naturale___a, no ha de ser una monografia, s a dir dominat per un element,
sin que ha de contenir, equilibrats, els gustos de tots els elements que cont.
JOSEP PLA, Alguns cuiners de lEmpord, Ed. 62 (fragment)

3r ESO - CURS 10/11

4. PRONOMS FEBLES
1. Ompli els buits de les frases segents amb el pronom feble que pertoque. Fixat qu ests substituint.
Volen comprar______(a mi) les pomes perqu______tinc ms barates.
Quines bresquilles! Compra______ unes quantes ms.
El president ______ (a nosaltres) ha encarregat que organitzem la reuni.
Per favor, busca______(a ells) que vull convidar______(a ells) a dinar per a
celebrar el meu aniversari.
No patisques: the dit que faria tot aix i ara ______ far.
Sabia molts acudits i no puc recordar ______ cap.
Si no et va b la impressora, no cal que ______ utilitzes, de moment.
Per favor, no ______ destorbes, la pobra ara estudia; si vols ja ______ dir jo
que has telefonat.
Em pareix que ______ posaran un deu als dos.
Per favor, estos temes, estudia______ amb ms atenci.
Si voleu estar ben informats, haureu de comprar______ la revista.
Hi havia molta pols i tots els assistents ______ respirvem.
Abans de tornar______ les jaquetes, porta-les a la tintoreria. Ella s molt escrupolosa.
He danar a comprar ______ (a tu) les sabates.
Escriu una nota a la mare i digues ______ que arribarem tard.
Si no ho voleu ______ tornaran els diners.
Hem comprat tantes coses que ______ hem quedat sense diners.
Els xiquets no volen fer els deures, per jo ______ recomane que siguen treballadors.
Torna ______ els llibres, perqu sn nostres.
Pentineu______ (a ells), perqu ens nanem.
Jo no volia ser metge. Si ______ sc s grcies a una amiga de ma mare.
Tornam el llibre, si ______ has llegit ja.
No parlar.______ promet.
Si no trobes les claus, busca ______ millor.
Sempre contes la mateixa histria. Sempre ______ contes.
Ella va convidar les seues germanes a sopar. Ella ______ va convidar a sopar.
Si et fan falta carpetes, pots agarrar______ ms, estan en el calaix.
On est el teu germ? Vs a buscar______.
Saps qu vol el president? No, no ______ s.
El secretari rep moltes cartes, per ell no ______ envia cap.
El pastor guardava les ovelles cada nit i ______ protegia del llop.
Quan vages al mercat, si veus un canari, compra ______.
Digues a Joan per qu ______ has fet vindre.
Lempresa dur les entrades a les guanyadores i ______ regalar un
ram de flors.
A Laia, de segur que ______ agradaria tindre este llibre.
A Manel, ______ agrada regalar flors a les amigues. Cada aniversari ______regala roses.
Penja el quadre a la paret! Penja____ a la paret i no faces el forat ms gros.
Mescriurs correus electrnics? S, te _____escriur un cada dia.
Agafa aix i posa_____ a la maleta!
Vaig a lAjuntament cada dia, per dem no _____anir.
Limmigrant estudia les ofertes de treball, tot i que no _____estudia amb detall.
2. Ompliu els buits amb el pronom correcte en cada cas.
a. Vaig enviar__________ (a ells) una carta.
b. Vull dir__________ (a ella) que no se'n vaja.
c. Vols gaire verdura? __________ vull poca.
d. Dna __________ una invitaci (a ells).
e. __________ dirs que no puc venir? (a ells).
f. Compra __________ aquestes entrades (a elles).
g. Fes __________ un pet (a ella).
h. Dna __________ records de part meva (a elles).
i. El Llus em va dir per sortir i vaig dir __________ que no.

3r ESO - CURS 10/11

3. Analitzeu els complements de les oracions segents i substituu-los per pronoms febles.
a. Duc el dinar al pare. ________________________________________________
b. Duus el dinar a les dones. ____________________________________________
c. Torn els diners als amics. _____________________________________________
d. Explica la comdia a en Jordi. _________________________________________
e. Explicava la comdia a les dones. ______________________________________
f. Deixar les eines als operaris. _________________________________________
g. Donarem dolos a la Marina. __________________________________________
h. Donem llibres als clients. _____________________________________________
i. Ha donat encrrecs a les dependentes. __________________________________
j. Donarem aix a les turistes. ____________________________________________
k. Ahir donaves aix a la Rut. ____________________________________________
l. En Pere duia flors a la padrina. _________________________________________
m. El carter reparteix les cartes als frares. __________________________________
n. Tirar aigua a les plantes. _____________________________________________
o. Regalarem caramels als nostres cosins. __________________________________
p. Diuen el que saben als seus companys. __________________________________
q. Dur els llibres als companys. __________________________________________
r. Repartirem invitacions a les noies. _______________________________________
s. Demanarem els horaris al conductor. _____________________________________
t. La masovera tira blat als pollets. _________________________________________
u. El nin dna el panet a l'elefant. __________________________________________
v. Tornarem els paraiges als amics. _______________________________________
w. Direm a la Maria que vinga. ___________________________________________
x. Li explicars aix que has vist. _________________________________________

4. Analitzeu els complements d'aquestes oracions i substituu-los per pronoms febles.

a. Penja l'abric a l'armari. ________________________________________________
b. Llanarem les pedres al barranc. ________________________________________
c. Vam trobar els vostres amics al parc. _____________________________________
d. Pots llegir el diari al tramvia. ___________________________________________
e. Deixeu-me els treballs damunt la taula ____________________________________
f. Espera 'l a la plaa. ____________________________________________________
g. Cerquem bolets al bosc. _________________________________________________

5. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adients de pronoms febles segons la
normativa:
a. Els motoristes pretenien passar per lilla de vianants, per un gurdia urb __________ va impedir.
b. Els alumnes van presentar els projectes fora de termini, per el professor __________ va acceptar
igualment.
c. El jugador dhandbol diu que el seu contracte no s gaire bo, i espera que el club __________ millori
enguany.
d. El gerent del cinema assegura que a la sala hi caben cent espectadors, per linspector no est disposat
a acceptar __________ ms de vuitanta.
e. Vaig escriure una postal per a les companyes de feina, per no em vaig recordar denviar__________.
f. Es nota que heu estat de vacances: __________ veu ms relaxats que mai.
g. Mireu que brutes que dueu les mans! Renteu__________ al safareig.
h. Ni el ministre ha presentat la dimissi ni el president del govern __________ ha demanat.
i. Mentre vivia a Sud-frica va escriure cartes a tots els seus amics, per a nosaltres no va escriure
__________ cap.
j. Mhan demanat el cotxe tot i que saben que no __________ vull deixar.

10

3r ESO - CURS 10/11

6. Completeu els buits amb el pronom o la combinaci de pronoms adequada.

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
s)
t)
u)
v)

11

Semblaven els teus cosins, per no __________ eren realment.

Vull que spiga que ha passat la prova. __________ dirs?
Deixe aquest paquet i nosaltres __________ guardarem.
Volia que cediren el pas a na Carme i a na Margalida, per no __________ van voler cedir.
Fes una torrada a la xiqueta i dna__________.
Traurs el pasts del frigorfic o no __________ traurs?
Si ens deixen el martell __________ tornarem tot seguit.
Us demanaran les joies, per no __________ heu de deixar.
Vols dir que aquestes sn les millors cireres? No, no __________ sn pas.
Senvien les castanyes per avi? S, __________ envien.
Ha deixat la taronja sobre el marbre? S, __________ ha deixada.
Vols idees? __________ acut una de molt bona.
Volia comunicar tot aix a na Maria i va telefonar __________.
Ha fet ms avanos als treballadors, per a partir dara no __________ far ms.
Vol augmentar el sou als empleats, i vol augmentar __________ des davui mateix.
Sem coneix la taca al vestit. Si __________ rento amb aigua __________ coneixer menys.
Vs a comprar els rams a la botiga i vs a comprar __________ de seguida.
Pensava trobar na Maria a casa, per no __________ he trobada.
Na Marta ha pegat a en Pere. __________ ha pegat al cap.
Va portar serpentines als nens. __________ va portar de diferents colors.
T el mel en fresc al pou, i __________ t des daquest mat.
Si no t gavardina jo __________ deixar una.

3r ESO - CURS 10/11

5. LES INTERFERNCIES ENTRE LLENGES

Les llenges no estan allades, sin que sempre es troben en contacte amb moltes altres llenges. D'aquest
contacte se'n deriva l'existncia d'influncies entre les unes i les altres, de manera que sempre hi ha un
mnim de transvasament i d'interferncies entre les llenges prximes. El contacte de llenges es pot
produir tant per processos histrics d'expansi i de conquesta, per migracions o com a conseqncia de la
globalitzaci.
Una interferncia, en sentit ampli, s un canvi lingstic (una innovaci, una prdua, una substituci) que t
lloc en una llengua determinada i que s motiva directament per la influncia d'una altra llengua:
anglicismes, castellanismes, italianismes... La interferncia es dn en tots els nivells del llenguatge. El
contacte amb altres cultures produeix un intercanvi d'idees i tamb de paraules. Sovint passa que, al mateix
temps que es manlleva un concepte (idea, tcnica, objecte...), es manlleva tamb el mot que el designa:
pster, eslgan, nil... Les noves paraules es poden adaptar a la fontica i ortografia de la nova llengua.
Una manifestaci negativa de les interferncies sn els barbarismes. Aquestes sn paraules d'una altra
llengua que s'usen per a designar un concepte quan la llengua prpia ja les posseeix. En el valenci, moltes
provenen de les llenges de l'entorn, com ara el castell o el francs. En determinades ocasions, un
barbarisme acaba acceptant-se i convertint-se en una paraula d's habitual.
L'angls s una llengua culturalment molt potent i aix fa que s'incorporen moltes paraules angleses a la
nostra llengua: handbol, utbol, tiquet, prquing... A l'hora d'incorporar un barbarisme lxic de la llengua
receptora cal valorar sempre si sn necessaris perqu designen un concepte nou (escner, boicot, vdeo,
etc) o b sn innecessaris perqu ja disposem d'un concepte genu que designa el mateix (hobby-afici,
mountain biike-bicicleta de muntanya, etc). De vegades, el terme nou conviu durant un temps amb la
paraula genuna, per ms avant s substitut a poc a poc per la forma prpia. s el cas d'on line, que ha
estat progressivament desplaat per la forma prpia en lnia, doping, substitut a poc a poc per dopatge, selfservice, que ha perdut molt de terreny respecte a autoservei, etc.
Els estrangerismes sn mots manllevats a altres llenges. Aquest fenomen enriqueix cada llengua; no
obstant aix, conv rebutjar aquells manlleus que no siguen estrictament necessaris -s a dir, que tinguen
un equivalent viu en valenci o que siguen fcilment tradubles- i auqells altres que siguen difcils d'adaptar
des del punt de vista de la fontica, de la grafia o de la derivaci.
S'escriuen amb lletra cursiva els manlleus no adaptats i amb lletra redona, els adaptats. Aix, hi ha
anglicismes, castellanismes, llatinismes, gallicismes...
Entre els mots o expressions manllevats al llat, o llatinismes, n'hi ha de dos tipus: aquells que han
esdevingut d's ms o menys general i que han sigut adaptats al valenci -i que per aquest motiu
s'escriuen generalment en redona-, i aquells altres que, pel fet de ser d's ms restringit o especialitzat,
conserven la grafia llatina -per la qual cosa s'escriuen, com a norma general, en cursiva.

1. Classifica els segents estrangerismes segons la llengua d'origen i digues-ne el significat: airbag,
snowboard, ad hoc, statu quo, vox populi, a priori, overbooking, mass media, mountain bike, in situ, compact
disc.

2. Digues la paraula correcta que correspon a aquestes interferncies lingstiques: hobby, leader, software,
spray, stress, coctail, shampoo, stop, standard...

3. Corregeix els segents barbarismes: assafata, agobiar, destornilaldor, arrastrar-se, flequillo, avalanxa,
delfins, candelabro, pasacalles, membrillo, cruar, acostrumbrar-se, rato,penalty, best-seller, jarabe,
paparazzi.

12

3r ESO - CURS 10/11

6. PREPOSICIONS: LLOC, CANVI I CAIGUDA, CD

1. Ompli els buits de les frases segents amb la preposici que calga (a, en, de, fins a, fins, cap a, cap, com,
com a, sens/sense, amb, etc). Si no en cal cap, posa :
a) Mhas posat ____ ridcul.

b) No us quedeu ___ la porta.

c) No vull parlar ____ tu.

d) ____ ac hem arribat.

e) Ha vingut ____ avi.

f) Sens dubte,t ornaem tard.

2. Completa aquestes oracions, si cal, amb les preposicions escaients. Si no en cal cap, indica-ho posant el
smbol . Potser haurs de fer contraccions, alerta!
a) Est dacord _____ que tots heu de vindre.
b) Confia ____ vendre la casa.
c) Mha amenaat ____ tirar- me fora del projecte.
d) Es trobar _____ que alg li dirp quatre coses.
e) Busques _____ alg?
f)

Vaig acompanyar ___ el meu marit _____ cal metge, mentre el meu germ portava ____ les xiquetes al
parc.

g) El coet ens va despertar ____ tots, per no va espantar ____ ning.

h) Busque ____ lamiga de la meua mare.
i)

Vivim ____ un mas i estiuegem ____ la ciutat.

j)

Baixarem ____ pis tercer.

k) Arribarem ___ una plaa i desprs entrarem ____ un restaurant.

l)

Anir ____ reunio de vens.

m) No et poses el vestit _____ que estiguem a punt deixir.

n) Corre ____ aquell fanal i espera ____ que hi arribe jo.
o) No rebrem el gnere _____ la setmana que ve. Aleshores, en tindrem ____ el mes de febrer.
p) Eixir _____ les tres.
q) Quan arribe a la parada, gire _____ la dreta.
r)

Ms _____ amunt hi ha una infermeria.

s) Si vas ____ all, compram el diari, per favor.

t)

El Miquel, ______ bon ve, mha deixat el martell.

u) Tremolava _____ una fulla.

v) Us parle _____ representant dels afectats.
w) Ests sa _____ una poma.
x) Els germans ja seuen _____ taula, i nosaltres encara intentem seure ____ alguna taula.
y) Ha estat presentat ____ Varsvia el nou invent.
z) Les voluntries tarden _____ vindre.
aa) Treball ____ centre, ____ alguna empresa multinacional.

4. Posa a/en segons corresponga en els buits de les frases segents:

a) Quan vindrs ______ Barcelona?
13

3r ESO - CURS 10/11

b) Heu de buscar aquesta paraula ______ el diccionari.

c) Has estat mai _______ aquest poble?
d) Hi havia una vegada un rei que vivia ______ un regne molt lluny.
e) _____ quin any va nixer Mozart?
f) ______ lEdat Mitjana els vassalls havien de retre tribut als senyors feudals.
g) Viu _____ la plaa del Mercat
h) Seu _____ taula, per favor.
i) _____ molts pobles ha disminut la poblaci i la gent sen va _____ viure _____ les ciutats.
j) Si ests buscant-lo, jo s on pots trobar-lo: ara mateix s _____ classe.
k) Has vist el meu cos Pere? S, s ______ casa.
l) _____ eixe carrer viu el meu amic Enric.

14

3r ESO - CURS 10/11

7. TEMES DE REDACCI

El colleccionisme.

Els esports de risc.

Viure en un poble o viure en una ciutat.

Un ofici que no exerciria mai.

All que aprecia ms en els seus amics.

Una excursi interessant.

Viure sol o compartir pis amb una altra gent.

Ens relacionem b amb la naturalesa?.

Les persones majors estan desprotegides? Qui tindr cura de les persones majors?

Els mitjans de comunicaci: ens informen o ens desinformen?

Qu es valora ms en els concursos actuals de televisi: els coneixements o altres aspectes?

15

3r ESO - CURS 10/11