Daniel Gabarr

Dominar
lortografia
Guia didctica

ndex

Objectiu daquesta guia

En sntesi
Resum dun enfocament

innovador

Ensenyar estratgies mentals

Qu hem densenyar als nostres

alumnes?

El vocabulari bsic

Avaluaci

Pgina 3.
Test: pots millorar en
ortografia?

Pgina 4.
Quin s el secret per tenir
bona ortografia?

Pgines 5 i 6.
Avaluaci prvia: el teu
punt de partida

10

Pgina 7.
Primer pas: qu s la
memria visual?

12

Pgina 8.
Segon pas: enfortir la
memria visual

13

Pgina 9.
Tercer pas: unir la
memria visual
a les paraules

15

Pgines 10 a 24.
Quart pas: dominar
el vocabulari habitual

17

Pgines 25 a 32.
Cinqu pas: estratgies
de consolidaci

19

Pgina 33.
Sis pas: recicla el teu
propi vocabulari

21

Pgines 34 a 36.
Set pas: la normativa
ms til

22

Pgina 37.
Vuit pas: avaluaci final

23

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Objectiu daquesta guia

Aquesta guia ha de servir per treure el mxim profit dels quaderns Dominar lortografia, que
substitueixen i milloren els antics quaderns Bona ortografia sense esfor.
Aquest s un nic quadern de quaranta-quatre pgines que es pot fer servir a partir dels 8
anys i fins a ledat adulta. Noms cal utilitzar aquest quadern un nic cop al llarg de la vida
escolar. Un cop lhem fet servir, podem seguir amb el treball ortogrfic habitual i comprovarem que els nostres resultats milloren espectacularment. Aquest quadern, doncs, optimitza
el treball ortogrfic posterior.
El motiu s que aquest quadern no ensenya normes ortogrfiques, sin lestratgia mental
que segueixen les persones amb bona ortografia.
Un cop aquesta estratgia basada en una branca aplicada de la psicologia, la programaci
neurolingstica sha automatitzat, lortografia saprn sense esfor.
Per ampliar informaci sobre la base terica en la qual es basen els quaderns, podeu llegir el
llibre Dominar lortografia. Llibre teric, que trobareu a qualsevol llibreria o en PDF gratut a
http://www.boiraeditorial.com, apartat Professorat i apartat Catleg.
Al mateix web trobareu ms materials tils de descrrega gratuta: un llibre de recursos
educatius prctics per a lrea de llengua, un vdeo, un llibre sobre el fracs escolar... Visiteu
el web, us ser molt til.

En sntesi
Per tant, aquest s un quadern nic perqu:
a) Noms cal fer-lo un nic cop a la vida.
b) Ensenya lestratgia mental de la bona ortografia.
c) Ensenya a dominar el vocabulari que ms faltes produeix.
d) Optimitza qualsevol treball posterior dortografia.
e) Es pot fer servir des dels 8 fins als 99 anys.
f) Redueix les faltes ortogrfiques entre un 50 % i un 80 % en poques setmanes.

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Resum dun
enfocament innovador
Ensenyar estratgies mentals
Abans de continuar, ens agradaria remarcar la importncia densenyar les estratgies mentals necessries perqu el treball ortogrfic tingui xit. Prenguis un temps per respondre la
qesti segent:
Com sap que sap escriure una paraula tan senzilla com hora?
Com est segur o segura de la seva escriptura?
Moltes persones creuen que coneixen lescriptura duna paraula remetent-se a normes ortogrfiques, per una paraula en castell escollida a latzar t tretze possibilitats davant
de catorze de no estar inclosa en cap norma... i encara hi ha menys possibilitats en catal!
Per, tot i que lescriptura duna paraula es pugui explicar a travs duna norma, les persones amb bona ortografia gaireb mai no recorrem a cap normativa per escriure-la. Noms
ho fem en cas de dubte.
Per per qu hora sescriu aix? Ha trobat alguna norma que li expliqui per qu porta h? I si
lha trobat, ha recorregut a aquesta norma abans descriure el mot o simplement se sabia
la paraula?
La majoria dels i de les ensenyants se sorprn quan reflexionen sobre aquest tema. Simplement se saben la paraula, per no sn conscients de quin s el procs que els du a
saber-se-la.
No obstant aix, a la prctica, com ensenyem els alumnes a saber-se les paraules?
Generalment, prescindim del procs mental que nosaltres fem i ens dediquem a una srie
dactivitats de les quals pressuposem la utilitat, com per exemple:

Dictat.
Dictat preparat.
Escriure tres frases amb les paraules...
Copiar deu vegades les paraules...
Sopa de lletres.
Mots encreuats.
Missatges xifrats.
Memoritzaci de normes ortogrfiques.
4

Aplicaci duna norma a una collecci de paraules.

Mquines de fabricar paraules a partir dunes sllabes determinades.
Subratllar la lletra difcil.
Buscar tres paraules de la mateixa famlia.
Buscar tres paraules amb la lletra...
Copiar.
Fitxes de classe.
El diccionari.
Dictat per parelles des de racons de la classe.
Escriure frases amb un nombre predeterminat de paraules o determinades lletres.
Escriure frases amb unes paraules o lletres prefixades.
Etc.

Aquestes activitats sn tils per a una part de lalumnat, per no per a la resta. Per qu? La
nostra resposta s contundent: senzillament, el procs intellectual o lestratgia mental
utilitzada pels uns i pels altres s diferent.
Per tant, hem densenyar al nostre alumnat a fer el mateix procs mental que ens ha dut a
nosaltres a dominar lortografia. Ensenyar el procs mental ortogrfic correcte ha de ser la
nostra prioritat. Per qu vol dir aix exactament?

Qu hem densenyar als nostres alumnes?

Volem destacar que ensenyarem un procs, no un conjunt de normes, ni un vocabulari, ni
uns trucs per escriure millor. Quan els alumnes dominin el procs de forma automtica, la
seva millora ser contnua, de la mateixa manera que els passa a totes les persones que
tenen bona ortografia: poden o no conixer una paraula, per quan la vegin escrita, ja no
loblidaran.
Dotar els nostres alumnes duna estratgia que processi tot el vocabulari al qual tinguin accs s dotar-los de la possibilitat de millorar tant ara com en el futur i, a ms, en totes les
llenges que estudin, ja que el procs mental sempre s el mateix.
Vegem ara quin s el procs de les persones que tenen bona ortografia i, per tant, el que
haurem densenyar:
1. Les persones amb bona ortografia, quan escolten o es diuen una paraula que volen escriure, busquen la imatge mental daquella paraula. Lescriptura es converteix en una
cpia de la paraula que prviament han emmagatzemat a la seva ment.
Les persones amb mala ortografia segueixen altres estratgies:
Quan escolten una paraula, com per exemple nvol, pot ser que simaginin un
nvol.
Tamb pot succeir que repeteixin el vocable analitzant-lo fnicament per decidir
si lescriuran amb v o b, quan en realitat sonen igual i no es poden diferenciar
auditivament.
Una altra possibilitat s que cerquin les sensacions que els provoca la paraula, la
qual cosa s una bonica forma dinspirar-se i fer poesia, per una pssima manera
daprendre ortografia.
5

2. Les persones amb bona ortografia noten si la imatge que tenen de la paraula s prou
bona com per escriure-la amb plena seguretat. En aquest cas, automticament passen al pas segent, descrit a lapartat 3.

s possible, per, que percebin la imatge de la paraula de forma insegura: fosca, borrosa, massa petita o fins i tot que els falti la imatge i no estiguin segures de poder-la
escriure correctament. Aquesta sensaci dinseguretat els du a actuar en conseqncia: consulten el diccionari, pregunten, busquen un sinnim, proven dencaixar la paraula en una norma, escriuen el mot de dues maneres diferents per trobar la que no
els fa mal als ulls, etc.

En tots els casos, una persona amb bona estratgia ortogrfica guardar la imatge de
la nova paraula apresa i, possiblement, ja no tornar a dubtar de lescriptura daquella
paraula en concret.

3. Finalment, les persones amb bona ortografia escriuen la paraula la imatge de la qual
tenen emmagatzemada a la seva ment i han reconegut amb plena seguretat.
Tal com es pot suposar, aquest procs descriptura es realitza de forma inconscient i a
enormes velocitats. Per aquest motiu poques persones saben exactament qu fan quan
escriuen.
Convidem la persona que est llegint aquestes lnies a reflexionar sobre com se sap una
paraula. Pot pensar, per exemple, en noms de ciutats conegudes, productes de cuina, animals, marques delectrodomstics o cotxes, etc.
Com t el lector o la lectora la seguretat que sap escriure-les? Sens dubte, perqu realitza,
en essncia, els mateixos passos que hem descrit: veu la paraula a la seva ment, t una
sensaci de seguretat i es troba en disposici descriure-la amb certesa.

El vocabulari bsic
Tradicionalment, no donem gens dimportncia als vocabularis bsics en estudiar ortografia,
la qual cosa s un gran error.
En castell, hi ha cinc paraules que produeixen el 10 % dels errors ortogrfics. En catal,
falten dades fiables, per la concentraci derrades en certes paraules clau s una evidncia
per a la majoria dels i les docents.
Per tant, si una persona, en un sol dia, aprn aquestes cinc paraules, pot estar segura
dhaver millorat en un 10 % el seu nivell ortogrfic. La ra s molt senzilla: aquestes paraules sutilitzen molt, i molt sovint sescriuen malament.
Altres autors1 afirmen que coneixent quinze paraules es domina... el 30 % dels errors! I
coneixent-ne seixanta-set... els errors disminueixen un 60 %!

1. Tamb referint-se al castell La disortografa en el aula, de M. J. Esteve i J. Jimnez, publicat a

leditorial Dsgrafos.
6

Aix, doncs, s possible que els i les nostres alumnes millorin espectacularment si dominen
les paraules que ms sutilitzen i ms errors provoquen.
Als nostres quaderns sensenya a adquirir de forma automtica una estratgia ortogrfica
correcta, shi fan exercicis amb vocabulari i sajuda lalumnat a dominar el vocabulari que
estadsticament ms faltes produeix. Per tamb cal tenir present el vocabulari personal de
cada estudiant. Desprs de lexplicaci anterior, suposem que tothom entendr la importncia de fer-ho aix.
Al quadern oferim dues formes diferents de fer-ho que han demostrat la seva utilitat: una
estratgia basada en sobres i en paraules retallades i una segona estratgia basada en un
programa informtic anomenat www.edudigital.es.

Avaluaci
En aquest quadern es planteja, com a forma ptima davaluar lortografia, la mesura del tant
per cent de faltes ortogrfiques que realitza un o una estudiant en un moment determinat
i, un temps desprs, la mesura de la disminuci daquest tant per cent.
Aquest quadern planteja aquest tipus davaluaci perqu s lnica forma objectiva davaluar
lortografia i, per tant, de comprovar la seva superaci.
Creiem molt convenient explicitar a lalumne o alumna quantes faltes fa i dir-li que sespera
que les redueixi. Aix ajuda al fet que lalumnat entengui on ha de focalitzar la seva atenci
i abandoni el paper passiu.
En algunes escoles, el fet de no dominar lortografia no t cap conseqncia real ms enll
dun comentari desaprovador per part del o la docent, ja que mai no es suspn noms per
lortografia. En aquest context, s difcil que lalumnat vegi la utilitat de fer-ho b, ja que no
t conseqncies diferents respecte de fer-ho malament.
En canvi, indicar que per aprovar el curs cal tenir un nivell determinat de faltes ortogrfiques fa aterrar una gran part de lalumnat i lajuda a valorar les conseqncies i a
realitzar un esfor imprescindible si es vol aprendre.
Si segueixen les indicacions daquesta guia didctica, la millora ortogrfica del seu alumnat
ser molt important: les faltes es reduiran entre un 50 % i un 80 % en poques setmanes.

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Pgina 3.
Test: pots millorar
en ortografia?
Objectiu
Realitzar un test per motivar lalumnat i detectar les persones que poden tenir una especial
dificultat.

Tasca que es proposa

Realitzar el test que proposa el quadern. Cada estudiant ha de puntuar-se en funci del
resultat del test.
Les persones que tenen dificultats a les preguntes primera i segona necessiten un refor
per arribar a llegir i escriure rpidament, ja que aquestes habilitats sn coneixements previs
imprescindibles per dominar lortografia.
Les persones que contesten negativament les preguntes tercera i quarta tenen poca motivaci. Aix pot posar en perill el resultat del quadern. Seria interessant tenir aix en ment
per tal de fer-los un seguiment ms proper. Daltra banda, a http://www.boiraeditorial.com
hi ha un llibre sobre el fracs escolar que es pot descarregar gratutament en PDF tot i
que tamb es pot adquirir en paper a qualsevol llibreria i que pot ser explicatiu de com
entendre aquest fenomen i donar algunes pistes per reduir-lo.
Les persones amb poca memria visual que tenen dificultat per recordar la imatge de les
preguntes cinc i sis no han de patir: el quadern treballa aquesta habilitat de forma sistemtica.

Possibilitats dampliaci
Establir un dileg en qu es comenti de quina manera linters o les habilitats prvies
velocitat lectora, constncia, voluntat, focalitzaci de latenci, etc. poden influir en
laprenentatge.
Posar en com estratgies que cada alumne o alumna utilitza per automotivar-se davant de
lestudi, especialment en feines feixugues.
Animar a redactar un contracte/comproms personal davant la feina: cada estudiant escriu a qu es compromet i ho llegeix i ho signa pblicament com a comproms pblic i, sobretot, amb si mateix o amb si mateixa.

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Pgina 4.
Quin s el secret per
tenir bona ortografia?
Objectiu
Presentar la idea clau del quadern: per tenir bona ortografia cal usar la memria visual. Les
persones amb bona ortografia veuen dins el seu cap les paraules, les copien del seu cap.
Dir-se les paraules no s una bona estratgia ortogrfica.
Cal que ens adonem que si no tenim la imatge duna paraula no la podrem escriure i que s
llavors quan ens cal cercar una estratgia per escriure-la b: cercar al diccionari, preguntarla, posar un sinnim, pensar si el mot segueix alguna norma ortogrfica que coneguem...

Tasca que es proposa

Llegir i comentar la pgina en gran grup, tot assegurant-nos que la idea clau del quadern ha
estat entesa.

Possibilitats dampliaci
Aprofitar locasi per establir un dileg sobre com sap cada alumne o alumna com sescriu
un mot determinat. Fer parlar, especialment, lalumnat que t bona ortografia.
Tamb investigar sobre com sest segur o segura de no saber escriure una paraula: en
general, les persones amb bona ortografia saben que la desconeixen perqu no tenen una
imatge de la paraula prou clara com per escriure-la sense dubtes.
Tamb pot ser una bona idea el fet dobrir altres dilegs sobre processos mentals aplicats
a altres rees acadmiques: matemtiques, geografia, angls, etc.
De fet, la memria visual s important per a moltes habilitats recordar mapes, illustracions,
geometria, etc., per, en canvi, la memria auditiva s important per a altres coses
taules de multiplicar, poesia, redacci, etc. i la memria fsica o cinsica s important per
a altres rees educaci fsica, art, teatre, etc.
Intentar descobrir les estratgies mentals daltres rees o assignatures pot ser un repte
molt enriquidor, perqu afavoreix la conscincia i la metacognici de lalumnat.

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Pgines 5 i 6.
Avaluaci prvia: el teu
punt de partida
Objectiu
Avaluar objectivament el nivell ortogrfic de lalumnat.

Tasca que es proposa

Es proposa una avaluaci en dues parts.
La primera part s dictar cent de les cent dotze paraules que generen ms errades i que es
troben llistades a les pgines 39 i 40 del quadern. Aquest dictat es pot fer en un sol dia o
en un parell de dies. Cal treure, posteriorment, el tant per cent dels mots encertats de cada
estudiant. Aquest s el seu punt de partida respecte al vocabulari cacogrfic, s a dir, aquell
que estadsticament produeix ms faltes ortogrfiques.
La segona part s escriure una redacci o vries en diferents dies amb un total de ms
de quatre-centes paraules per tal que el volum de mots sigui estadsticament significatiu,
corregir les paraules mal escrites i comptabilitzar-les. Multiplicant el nmero de paraules
mal escrites per 100 i dividint-lo per les paraules totals tindrem el tant per cent derrors
ortogrfics.
Cal observar que si una paraula t tres errors, no hem de comptabilitzar tres errors, sin
noms un: lalumne o alumna ha demostrat que ignora la paraula.
Comenteu amb lalumnat el seu nivell derrors actual i comuniqueu-li que haur de disminuir
aquest tant per cent al llarg del quadern.
Si avaluem segons el tant per cent, tindrem una mesura objectiva de lortografia del nostre
alumnat. Caldria incorporar aquesta forma davaluaci a tot el centre educatiu i a tots els
cursos.
Les redaccions a avaluar no cal que siguin de llengua, sin que poden ser duna altra assignatura. Daquesta manera, lalumnat aprn a esforar-se i a generalitzar els aprenentatges
ortogrfics a totes les rees. Aix tamb ajuda al fet que lortografia sigui valorada de la
mateixa manera per tot el professorat, encara que no ensenyi llengua.

10

Possibilitats dampliaci
Si agafem textos escrits lliurement per lalumnat i fem el mateix, tindrem un volum ms gran
de paraules i el marge derror ser ms petit. Podem agafar qualsevol text de producci
prpia que no sigui fruit duna cpia.
Vigileu amb els textos que sn respostes a preguntes tancades dels llibres de text, ja que
sovint lalumnat busca la resposta al text i la transcriu per tant, es tracta duna cpia
encoberta.
Per mesurar el nivell ortogrfic, noms serveixen els textos lliures.
Tingueu present que fer pblic el nivell o la situaci des de la que cada alumne o alumna
parteix facilita que cada persona sigui conscient de la seva ubicaci dins el nivell del curs.
Tanmateix, penseu que una part de lalumnat pot sentir-se incmoda en saber que la seva
puntuaci es far pblica. Aix, doncs, un altre objectiu pot ser que els i les alumnes comprenguin que el grup de classe s un espai dajuda mtua i que noms des de la sinceritat i
lacceptaci de la realitat podran rebre lajuda que necessiten.

11

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Pgina 7.
Primer pas: qu s
la memria visual?
Objectiu
Assegurar-nos que totes les persones de la classe entenen el mateix quan parlem de memria
visual: la capacitat de recordar imatges que hem vist prviament.
Fer-los partcips del passos que, a partir daquest punt, seguir el quadern per tal que
simpliquin en el seu propi procs daprenentatge.

Tasca que es proposa

Recordar una imatge que shagi vist anteriorment i dibuixar-la: el logotip duna marca, en
Tintn, en Mickey Mouse, etc.
Adonar-se que, per fer-ho, cal recuperar imatges que hem vist prviament i que precisament aix s fer servir la memria visual.
Llegir i entendre els passos que es faran en aquest quadern per aprendre el procs mental
que porta a dominar lortografia.

Possibilitats dampliaci
Podem proposar al grup de classe fer una definici prpia de memria visual. Podria ser
quelcom semblant a: La capacitat de recordar imatges que hem vist prviament.
Tamb podem parlar daltres tipus de memria existents, com lauditiva per recordar canons, per exemple, lolfactiva per recordar olors, la gustativa per recordar sabors,
la cinsica o fsica per recordar moviments, com ara la dansa o similars.
Establir un dileg intentant descobrir quins tipus de memria sn els ms habitualment
utilitzats a lescola: la visual i lauditiva. Entendre que cada record ha de ser evocat en el
canal adequat i que, per exemple, un record que s visual no pot ser recordat de forma
olfactiva. Insistir que lortografia requereix duna memria visual per ser dominada i que
qualsevol altra memria aplicada a lortografia no donar el resultat esperat.

12

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Pgina 8.
Segon pas: enfortir
la memria visual
Objectiu
Assegurar-nos que totes les persones de la classe tenen desenvolupada mnimament la
memria visual. Enfortir la memria visual.

Tasca que es proposa

Retallar les figures geomtriques que estan al final del quadern, a la pgina 41.
Treballar per parelles: una persona mira dues targetes i en fa una foto mental guarda a
la seva memria visual les dues figures en lordre en qu estan: fa realment una fotografia.
Un o una estudiant les tapa de manera que la seva parella no les pugui veure i li fa cinc preguntes. Les preguntes noms poden ser sobre la forma quina forma t la figura vermella?,
quina forma t la que est en primer lloc?, quina forma t la que est entre el cercle i el
triangle?, etc., sobre els colors el cercle de quin color s?, la primera de quin color s?,
la que est entre el triangle i el quadrat de quin color s?, etc. o sobre el lloc que ocupen
en quina posici es troba la primera figura?, en quina posici es troba el cercle?, en quina
posici es troba la figura que hi ha entre el cercle i el triangle?, etc.
Desprs, els papers sintercanvien: qui preguntava ara contesta i a linrevs. Es fan vries
rondes de preguntes canviant de paper cada vegada.
Quan es fa b amb dues figures, es prova amb tres, i desprs amb quatre, i desprs amb
cinc...
En el moment en qu tota la classe fa un mnim de quatre figures, podem passar al pas
segent. No importa que hi hagi estudiants que dominin moltes figures: el que volem s que
tothom arribi a recordar visualment, com a mnim, quatre figures, la qual cosa voldr dir que
ja han enfortit suficientment la seva memria visual.
Aquest exercici ha de durar un mxim de 10 minuts diaris 5 minuts per a cada membre de
la parella i sha de fer preferiblement en dies consecutius, fins que tothom domini quatre
figures.
s habitual que tota la classe domini aquest exercici en dues o tres setmanes. Recordeu que
13

s important que totes les persones de la classe arribin a un mnim de quatre figures.
Si no s possible fer lexercici cada dia durant 10 minuts, es pot demanar que els i les
alumnes el facin a casa. Tamb s possible que una persona amb unes dificultats especials
faci parella amb un o una estudiant responsable, que treballi amb aquella persona cada dia
durant 5 minuts abans de sortir al pati.

Possibilitats dampliaci
Seria convenient fer lexercici a la pissarra assegurant-nos que tothom entn quin tipus de
preguntes ha de fer i la mecnica de lexercici abans de posar-se a fer-lo per parelles.
Tamb va b el fet de posar a la pissarra les tipologies de preguntes possibles: el color, la
forma i la posici.
Podem dir a lalumnat que t perms per fer preguntes amb trampa, com per exemple,
quan no hi hagi cap triangle, preguntar de quin color s el triangle. Com que la seva parella
ha de tenir les imatges al cap, li pot contestar tranquillament que no hi ha cap triangle.
Lalumnat que ho vulgui pot modificar algunes figures pintant-les de colors diferents, per
exemple o afegir-ne de noves.
s convenient guardar les imatges en un sobre o similar per no perdre-les.
Podem suggerir a aquells que tenen ms dificultats que practiquin a casa, o b que practiquin amb altres companys o companyes de classe a estones dins de lhorari escolar.
El treball autnom per parelles ofereix un espai per fer-se crrec del propi aprenentatge i
tamb per comprendre experimentalment que s important el fet daprendre i ajudar-se
entre iguals. Tamb podem iniciar un dileg sobre qu vol dir estudiar, ajudar-se, fer-se responsable del propi aprenentatge...

14

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Pgina 9.

Tercer pas: unir la

memria visual a les paraules

Objectiu
Que lalumnat vinculi, de forma inconscient i automatitzada, lortografia a la imatge visual
de les paraules. s a dir, que en voler escriure un mot, lalumnat recordi la imatge daquesta
paraula de forma totalment automtica.

Tasca que es proposa

Retallar les paraules amb lletres de colors que es troben a la pgina 43 del quadern.
Treballar per parelles: un membre de la parella mostra una paraula de dues lletres i demana
a laltre que en faci una foto mental, de forma que, en tancar els ulls, segueixi veient-la
mentalment.
Quan aix succeeix, tapa la paraula i fa cinc preguntes a la seva parella. Les dues primeres
preguntes sn obligatries i hauran de ser, necessriament, les segents:
a) Lletreja la paraula comenant pel final; aquesta ha de ser obligatriament la primera
pregunta, ja que s impossible de contestar-la sense veure la paraula i, per tant,
ajuda a automatitzar el gest de la visualitzaci. Per exemple, la paraula s, lletrejada
des del final, seria: i amb accent tancat, essa.
b) Lletreja la paraula comenant pel principi. Per exemple, la paraula s, lletrejada des del
principi, seria: essa, i amb accent tancat.
A continuaci, pot fer tres preguntes lliures ms. Exemples de preguntes que es poden fer:
sobre el color de quin color s la primera lletra?, de quin color s la lletra essa?, de quin
color s la lletra que va abans de la lletra amb accent?, de quin color s la lletra de davant
de la lletra verda?, etc., sobre la posici quin lloc ocupa la lletra essa?, quin lloc ocupa
la lletra vermella?, etc., sobre les lletres hi ha alguna essa doble?, laccent s obert o
tancat?, hi ha alguna be alta?, etc.
Aquest exercici val la pena de fer-lo cada dia, per noms durant uns 10 minuts diaris 5
minuts per a cada membre de la parella, preferiblement en dies consecutius, fins que tothom domini les paraules de fins a quatre lletres, com a mnim. Si no s possible fer-lo cada
dia durant 10 minuts, es pot demanar que els i les alumnes el facin a casa.
15

s habitual que tota la classe domini aquest exercici en dues o tres setmanes. Recordeu
que s important que totes les persones de la classe arribin a recordar, com a mnim, les
paraules de fins a quatre lletres.
Igualment, si alg de la classe noms arriba a recordar paraules de fins a tres lletres, pot
seguir endavant, per caldr estar molt pendent daquesta persona i demanar-li que segueixi practicant a casa o amb lajuda dun o una estudiant que li pregunti cada dia abans danar
al pati.
Podem animar el nostre alumnat a fer un rcord: quina s la llargria mxima de les paraules
que pots recordar?

Possibilitats dampliaci
Seria convenient fer lexercici a la pissarra assegurant-nos que tothom entn quin tipus de
preguntes ha de fer i la mecnica de lexercici abans de posar-se a fer-lo per parelles.
Tamb va b el fet de posar a la pissarra les tipologies de preguntes possibles: el color, la
forma i les lletres.
Podem dir a lalumnat que t perms per fer preguntes amb trampa, com per exemple,
quan no hi ha cap lletra blava, preguntar quina s la lletra blava. Com que la parella ha de
tenir les imatges al cap, li pot contestar tranquillament que no nhi ha cap.
Lalumnat que ho vulgui pot afegir ms paraules, sempre que les lletres siguin grans i de
colors, preferiblement majscules i en lletra dimpremta eviteu la lletra cursiva.
s convenient guardar les targetes de les paraules en un sobre o similar per no perdre-les.
Podem suggerir a aquells que tenen ms dificultats que practiquin a casa, o b que practiquin amb altres companys o companyes de classe a estones dins de lhorari escolar.
El treball autnom per parelles ofereix un espai per fer-se crrec del propi aprenentatge i
tamb per comprendre que s important aprendre i ajudar-se entre iguals. Tamb podem
iniciar un dileg sobre com poden fer sentir ms cmoda la seva parella, com es poden
ajudar ms a estudiar entre si, com es poden donar suport, etc.

16

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Pgines 10 a 27.
Quart pas: dominar
el vocabulari habitual
Objectiu
Aquest pas t quatre objectius clau:
1. Aconseguir que lalumnat domini lescriptura del vocabulari cacogrfic ms habitual, s
a dir, aquell que estadsticament produeix ms faltes dortografia.
2. Aconseguir que lalumnat domini lescriptura del vocabulari personal que ha escrit
malament en algun context: dictats, exercicis, redaccions... i lincorpori al seu corpus
de vocabulari que domina.
3. Oferir dues estratgies per estudiar el vocabulari personal que es podran fer servir al
llarg de tota la vida: el programa www.edudigital.es i el sistema dels quatre sobres.
4. Ensenyar diferents tcniques destudi que poden ser tils per estudiar el vocabulari
que cal dominar. La intenci s que cada estudiant utilitzi, dentre les que sofereixen,
aquelles que ms bon resultat li donin.

Tasca que es proposa

Lectura de les pgines per entendre com funciona el programa informtic www.edudigital.
es, el sistema de sobres i tamb les tcniques destudi que es recomanen per incorporar les
paraules.
Registrar-se al programa www.edudigital.es i iniciar el domini de les paraules que ms errades produeixen en catal. Aquest programa tamb es pot usar per dominar mots en castell
i angls. La versi bsica del programa s gratuta i permet dominar les cent paraules que
ms errades produeixen estadsticament en catal, a ms dintroduir vint-i-cinc paraules del
vocabulari personal. La versi premium del programa permet dominar ms de dues-centes
cinquanta paraules fonamentals en catal i afegir infinits mots personals.
Fer servir el sistema dels quatre sobres per treballar en blocs de vint-i-vuit les paraules
que ms errades produeixen en catal. Quan es domina la primera llista, es continua amb la
segent. Lgicament, aix refora el que es treballa amb el programa informtic.
Per fer-ho, susaran quatre sobres seguint les instruccions detallades a les pgines 10 i
17

11 del quadern i els retallables de les pgines 15, 17, 19, 21, 23 i 25. Cal entendre que,
mentre que els mots de les pgines 15, 17, 19 i 21 sn paraules comunes a totes les varietats dialectals de la llengua catalana, els de la pgina 23 sn paraules especfiques del
valenci i els de la pgina 25 sn paraules especfiques de la variant balear.
Quan moltes persones de la classe ja es trobin estudiant el vocabulari nmero 3, hem
dexplicar al nostre alumnat que aquest estudi de vocabulari ha de continuar i que possiblement durar tota la seva vida acadmica. De fet, el programa www.edudigital.es t aquesta
intenci: s un company de viatge per a tota la vida acadmica per tal de tenir una eina
simple destudi del vocabulari fins a arribar a lexcellncia ortogrfica.
Quan el gruix de la classe estigui estudiant la llista 3 o la 4, podem continuar fent el quadern
passant al Cinqu pas: estratgies de consolidaci.

18

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Pgines 27 a 33.
Cinqu pas: estratgies
de consolidaci
Objectiu
Realitzar exercicis per consolidar lestratgia visual aplicada a lortografia.
Convertir la cpia, la lectura, els dictats, etc., en activitats que siguin tils per a lortografia.
Presentar alguns jocs tils per millorar lortografia.

Tasques que es proposen

A la pgina 27, apartat Aprofitar el carrer, es proposa un exercici a fer durant tres setmanes a la vida quotidiana que s molt til per tal dautomatitzar laplicaci de la memria
visual a lortografia.
Llegirem les instruccions a classe i animarem els i les alumnes a fer lexercici. Cada dia preguntarem com els ha anat i quines paraules han treballat. Podem posar una graella a classe
amb vint-i-un quadres que anirem ratllant a mesura que passin els dies, just desprs de
preguntar com els ha anat lexercici. Aix tothom tindr lexercici present durant aquests
vint-i-un dies.
A les pgines 27 i 28 es proposa una tcnica a fer servir davant de mots difcils mentre
llegim. Per tal de practicar-la, sofereixen un text i un espai per dictar el text i comprovar-ne
els resultats. Noms cal llegir lexplicaci i fer el que mana en relaci amb el text de la pgina
28, titulat Ser qui hagi decidit ser.
A les pgines 29 i 30 hi ha una variaci daquest exercici, de forma que quedi ben consolidat i es generalitzi a qualsevol lectura o dictat que es faci. Cal llegir les instruccions i fer el
dictat a lespai reservat. En la valoraci del dictat, cal apuntar els mots que shagin errat i
afegir-los al programa www.edudigital.es o al circuit de sobres.
A la pgina 31 hi ha instruccions per tal que les cpies habituals que es fan a classe del
llibre o de la pissarra siguin tils ortogrficament. Cal llegir les instruccions de la pgina,
comentar-les i practicar amb el text que es proposa: Comer just.
A la pgina 32 hi ha la descripci de quatre jocs diferents per tal de practicar i estudiar el
vocabulari bsic. La proposta de joc en gran grup pot tenir una durada de noms 10 minuts,

19

per resulta molt til i emocionant. Us convidem a provar-los tots quatre.

A la pgina 33 trobareu uns consells clau perqu la lectura sigui til pel que fa a lortografia.
Noms cal llegir-los i comentar-los per poder-los conixer i dur a la prctica.

Possibilitats dampliaci
Els diferents dictats i textos daquest apartat presenten temes fonamentals per millorar les
relacions positives i lautoestima dins la classe.
El text Ser qui hagi decidit ser aborda el tema de lassetjament. Podeu aprofitar per demanar a lalumnat que digui si a classe hi ha alg que s maltractat i, en cas afirmatiu, qui
s aquesta persona. Sovint els professors i les professores no ens assabentem daquests
casos perqu succeeixen en espais no vigilats: als lavabos, al pati, als passadissos, etc.
Aprofiteu per saber qui maltracta. bviament, ho podeu fer de forma annima i per escrit.
Al web http://www.xtec.cat/~jcollell/ trobareu eines per abordar aquest tema i resoldrel.
Noms una anotaci: les vctimes necessiten suport, per tamb les persones agressores
necessiten ajuda per aprendre a relacionar-se; finalment, tamb les persones neutrals
shan dadonar que la seva neutralitat ha facilitat aquesta violncia. Es tracta dabordar
el tema en totes les seves relacions. El web que us hem proporcionat us ser duna gran
utilitat.
El text Famlies que estimen pot donar peu a parlar de la diversitat familiar i a augmentar
lautoestima de lalumnat que viu situacions familiars no habituals: amb els avis, tutelats, en
famlies reconstitudes, amb dues mares o dos pares, etc. Si som capaos de donar un espai
per parlar daquestes famlies podem aprofitar per fer treball de llengua, com ara redaccions, lalumnat que visqui aquestes realitats podr ubicar-les amb ms normalitat, la seva
autoestima augmentar i el seu rendiment escolar tindr ms probabilitats de millorar. El
silenci, tal com explica el filsof Didier Eribon, produeix culpabilitat.
El text Lescola ens fa lliures pot servir per parlar del paper de lescola i com aquesta s
una eina per fer-nos ms conscients i ms lliures.
El text Comer just ofereix unes grans possibilitats per tractar temes fonamentals com
el consumisme, la responsabilitat, la cooperaci, les ONG, etc. Lgicament, partint daquest
text tamb podem proposar diverses activitats que siguin tils a lrea de llengua.
Respecte de lexercici dels contes de la pgina 33, podem demanar als i a les alumnes que
portin a classe contes de quan eren petits i petites i dedicar tres o quatre sessions a fer
lexercici a classe.

20

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Pgina 34.
Sis pas: recicla
el teu propi vocabulari
Objectiu
Aconseguir que lalumnat integri i domini aquelles paraules en les quals fa faltes dortografia.
Assegurar-nos que lalumnat treballa el vocabulari personal i lestudia amb el programa
www.edudigital.es o amb el circuit de sobres fins a dominar-lo.

Tasca que es proposa

Recollir les llibretes dels dos ltims anys i trobar les paraules que estaven marcades com
a mal escrites. Incorporar aquests mots al programa www.edudigital.es o b usant el full
fotocopiable El meu propi vocabulari, a la pgina 14.
Treballar aquest vocabulari en grups dentre vint-i-cinc i vint-i-vuit mots cada vegada. Quan
aquests mots ja es dominen, afegir-ne ms fins a dominar tot el vocabulari personal que
hem fallat en els ltims dos anys. Naturalment, no caldr incloure els mots que ja eren a les
llistes que shan estudiat prviament, la qual cosa eliminar moltes paraules igualment, el
programa tavisaria, si ho fessis, per s caldr treballar els altres mots.
A partir dara, caldr estudiar amb aquest sistema qualsevol paraula que hgim escrit malament: ser una forma darribar a lexcellncia.

Possibilitats dampliaci
Demani als seus estudiants que deixin en una capsa les paraules que han fallat. Si classifica
totes les paraules del seu alumnat al cap duns mesos, veur que nhi ha que estan molt
repetides i daltres que surten molt poc. Les paraules que surten ms cops sn aquelles que
ms estudiants de la seva classe han fallat. Si les recull, tindr el vocabulari cacogrfic de la
seva zona i podr demanar que tothom lintrodueixi al programa www.edudigital.es.
En el futur, el programa www.edudigital.es incorporar una funci per tal que el o la docent
pugui introduir un vocabulari especfic per a tota una classe. Si guarda el vocabulari que el
seu alumnat ms falla en els textos, tindr un excellent punt de partida.

21

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Pgines 35 a 37.
Set pas: la normativa
ms til
Objectiu
Tenir la normativa ms fonamental explicada de forma clara i curta.

Tasca que es proposa

Tingueu aquesta normativa per a consultes.
Llegiu-la i comenteu-la.
Us ser til quan feu exercicis dortografia en el futur.

Possibilitats dampliaci
Podeu practicar algunes de les normes que es presenten amb exercicis extres.
Ara ja ha arribat el moment de tornar a fer els quaderns i exercicis dortografia habituals:
veureu com nobteniu molt ms profit que abans.
Desprs de fer aquest quadern, qualsevol treball ortogrfic posterior soptimitza.

22

GUIA DIDCTICA. DOMINAR LORTOGRAFIA

Pgina 38.
Vuit pas:
avaluaci final
Objectiu
Comprovar que la reducci entre un 50 % i un 80 % de les faltes ortogrfiques s real.
Avaluar el grup destudiants.

Tasca que es proposa

Repetir lavaluaci inicial en els dos punts que sindiquen:
1. Vocabulari bsic que ms faltes produeix.
2. Tant per cent derrades ortogrfiques en textos lliures, que poden ser de qualsevol
assignatura.

Possibilitats dampliaci
Si teniu cap dubte, podeu consultar el frum de lapartat Professorat del web http://
www.boiraeditorial.com i us el resoldrem.

23

 Daniel Gabarr Berbegal, 2012

Daquesta edici, Boira Editorial
www.boiraeditorial.com
ISBN: 978-84-15218-49-4
Dipsit legal: L. 1191-2012
Revisi catal: Miquel Aguilar i Montero

t!
eta gia
v
o
N
o
dol ra
o
t
Me vado
o
inn

El quadern Dominar lOrtografia aconsegueix reduir fins a un 80 % les

faltes ortogrfiques de lalumnat.
Aquesta guia didctica explica al docent com treballar-ho de forma
efica i fcil a laula.
En la guia trobar explicacions per treure el mxim partit a totes
i cadascuna de les pgines del quadern, aix com propostes
daprofundiment perqu el quadern sigui encara ms til.

QUADERNS EN PREPARACI: