LA DIXI

LA DIXI PERSONAL
Parlem de dixi personal quan algun element de lenunciat remet a les persones de lenunciaci, s a
dir, a lemissor o al receptor. Les marques lingstiques de dixi personal sn de tres tipus: pronoms
personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a
persona. Noms en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i lemissor
lassenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dcticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una
dona).
Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondncia els morfemes verbals i els possessius,
poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polismic i
ambigu. Sesquematitza aix:
Nosaltres = jo
+ 0 : majesttic (reis) o de modstia (en textos tcnics)
+ tu (+ tu...): inclusiu lemissor implica el receptor.
+ ell (+ ell...): exclusiu lemissor no compta amb el receptor.
+ tu + ell (+ tu + ell...): global pot incloure el receptor i daltr.
+ tota la comunitat : universal.
La dixi social: Les marques que especficament indiquen la relaci entre els interlocutors es
denominen dctics socials. Quan la relaci s de distncia, es requereix ls de frmules de tractament
formal: vost, vs. Per hi ha altres marques no pronominals com ls del nom i el cognom, la
utilitzaci de ttols com ara senyor/a, doctor, excellentssim i magnfic senyor rector, president/a, etc.
Si la relaci s de proximitat, sutilitza el tractament de tu i un sadrea al receptor pel nom
directament, no pel cognom: Hola Pep, sc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se
elements dctics, ats que remeten a les persones de lenunciaci, per es consideren una dixi diferent
de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sin el tipus de relaci que hi ha
entre ells.
LA DIXI ESPACIAL
Lespai de lenunciaci s aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, s a dir, s
el lloc on es produeix lacte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per
proximitat i per llunyania. Les marques dctiques despai sn els demostratius espacials i els adverbis i
locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals
diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms
neutres (a, aix, all) i les proformes adverbials (ac, aqu, all/all).
LA DIXI TEMPORAL
El temps del discurs es pot considerar en tres moments: lara enunciatiu, labans dara i el desprs
dara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma dadverbis
temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem
elements com avui, dem, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, lany
vinent... Els temps dctics sn el present, el perfet i el futur dindicatiu. No confonguem amb els
elements anafrics: el lendem, lany segent...
LA DIXI TEXTUAL
s ls duna forma dctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, sutilitza
com a anafrica: Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Aix no s nou / Aquesta idea
no s nova. El pronom dctic aix i el demostratiu aquesta seguit del nom general idea reprenen el
contingut semntic de la frase anterior i alhora indiquen proximitat en el text, el text s identificat com
un lloc, dac la funci dctica i no frica.