Fitxes Completes

CATÀLEG DE BÉNS PATRIMONIALS DE PUIGPUNYENT
NUM: 1 DENOMINACIÓ: Es Serral de ses Beies
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Serralta
ENTORN: Urbà. Dalt del turó, vora les cases de la urbanització
LOCALITZACIÓ UTM: 43-85-50/4-60-87
DESCRIPCIÓ
CLASSIFICACIÓ GENERAL Jaciment arqueològic
ACCESSIBILITAT: Vehicle ordinari
FUNCIONALITAT: Hàbitat
TIPOLOGIA: Talaiot
CRONOLOGIA: Ferro
CRITERIS DE DATACIÓ Estructures
DESCRIPCIÓ ESTRUCTURES:
Part de la planta d'un talaiot de planta circular, orientat al sud, del qual es conserven tres filades de
pedres de grans dimensions. Al costat SE es pot apreciar una paret amb basament ciclopi.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Pedra seca fent filades horitzontals.
DATACIÓ: Talaiòtic
NOTES HISTÒRIQUES:
Fou excavat en els anys 1958-1959 i 1963 per Guillem Rosselló-Bordoy. L'excavació va aportar restes, en
escàs nombre, de cronologia indígena i romana. Es va poder constatar la presència d'una columna central,
que fou retirada en el moment de l'excavació i l'existència d'una llar.
Declarat BIC el 10/9/1966 (BOE 2563/1966). Inventariat el 31/3/1967
Apareix a l'inventari de Mascaró Pasarius de 1968 (núm. 1017) i a l'inventari del Govern Balear (fitxa 37/26)
com a Ses Cases/Es Xalet.
BIBLIOGRAFIA:
Aramburu-Garrido-Sastre, 1994: 239
Mascaró Pasarius, 1968: 733
PROPIETAT
PROPIETAT: Municipal
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Declaració B.I.C
CONSERVACIÓ
ESTAT DE CONSERVACIÓ: I Quan el monument tan sols és identificable en planta o tan sols resten
alguns elements aïllats
CAUSES DE DETERIORAMENT Obres privades
DEFECTES DE CONSERVACIÓ Estructures
PROTECCIÓ EXISTENT: Tancat
27/01/2008 Pàgina 1 de 404

NUM: 1 DENOMINACIÓ: Es Serral de ses Beies
TREBALLS REALITZATS: Neteja

Excavacions
PERILLS EVENTUALS: Clandestins
GRAU DE PROTECCIÓ: A1
NECESSITAT D'ACTUACIÓ: Mig termini
GRAU D'ATRACCIÓ: Alt
INTERVENCIONS PROPOSADES: Consolidació
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Adequació a la visita
USOS PERMESOS: Estudi arqueològic
ELEMENTS A PRESERVAR: Estructures i entorn delimitat
ENTORN DE PROTECCIÓ: 50 m
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 2 de 404

NUM: 2 DENOMINACIÓ: Talaiot de Son Serralta
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Cotoner d'Amunt, dins Son Serralta
ENTORN: Rural. Vessant d'un turó
DESCRIPCIÓ
ACCESSIBILITAT: A peu
TIPOLOGIA: Talaiot
CRONOLOGIA: Ferro
Es tracta d'un talaiot de planta possiblement quadrangular, amb la porta situada en direcció nord. En
alçada presenta fins a cinc filades de pedres de mig i gran tamany, i la resta del parament es troba
dispers pels voltants, formant un claper molt cobert per garriga. Al costat d'aquest, a la finca veïna es
troben les restes d'un segon talaiot, que possiblement formava poblat amb aquest.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Pedra en sec
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons apareix en alguns documents, aquests talaiots són també coneguts com A i B, i el primer dels quals va
ser somerament estudiat per Rosselló Bordoy en els anys seixanta, mentre estava excavant el veí talaiot de
Son Serralta.
Inventariats per Mascaró Pasarius (núm. 1019)
BIBLIOGRAFIA:
Aramburu-Garrido-Sastre,1994: 239
PROPIETAT
PROPIETAT: Particulars
CONSERVACIÓ
CAUSES DE DETERIORAMENT Erosió
PROTECCIÓ EXISTENT: Desprotegit
27/01/2008 Pàgina 3 de 404

NUM: 2 DENOMINACIÓ: Talaiot de Son Serralta
TREBALLS REALITZATS: Inventariat
PERILLS EVENTUALS: Desaparició per erosió o per acció de clandestins
GRAU D'ATRACCIÓ: Regular
INTERVENCIONS PROPOSADES: Excavació
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 4 de 404

NUM: 3 DENOMINACIÓ: Sa Casa des Gegant
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Segregació de Son Puig
ENTORN: Rural. Zona aturonada, actualment amb aprofitament agrícola
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Poblat
CRONOLOGIA: Ferro
Es tracta d'un conjunt arqueològic prehistòric, possiblement un poblat, compost per dos talaiots de planta
circular, altres construccions indeterminades i restes d'una possible murada. El primer talaiot, conegut
com Sa Casa des Gegant, té un diàmetre de 13 metres i una alçada de tres metres. L’accés es localitza a
la seva vessant oriental i conserva la llinda. Al seu costat, en direcció N-S, s'observen les restes de la
possible murada que tancaria el poblat, i que en alguns inventaris rep el nom de Murada des Piconar, així
com restes d’altres construccions circulars molt arrassades.
A pocs metres, en direcció sud, observam un segon talaiot també circular, l’alçada del qual es troba en
pitjor estat de conservació i que ha sofert algunes modificacions. No s’observa l’accés.
Pedres d’ambdós talaiots han estat reaprofitades per al marjament del terreny.
Entre els marges, al sud dels anteriors, s’intueix un tercer talaiot també circular.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: pedra en sec
NOTES HISTÒRIQUES:
Declaració BIC (2563/1966), data 10/9/66
Inventariat per Mascaró Pasarius (núm. 1016)
BIBLIOGRAFIA:
Rosselló Bordoy, 1957: 385-390
Mascaró Pasarius , 1968
GEM, XIV, 63-81
Aramburu-Garrido-Sastre, 1995: 237-238
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 5 de 404

NUM: 3 DENOMINACIÓ: Sa Casa des Gegant
CAUSES DE DETERIORAMENT Feines agrícoles

Erosió
PERILLS EVENTUALS: Expoliació, desmuntament per a marjadament
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 6 de 404

NUM: 4 DENOMINACIÓ: Ses Barraques
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Cas Metge
ENTORN: Rural. Alzinar de muntanya
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Poblat
CRONOLOGIA: Bronze
S'observen les restes de dues construccions navetiformes, una de les quals pareix haver estat
reaprofitada. La primera d'elles es troba molt arrasada i tan sols s'observen els seus fonaments. La
segona conserva fins a tres filades de pedra i part de la cantonada en direcció a ponent.
DATACIÓ: Pretalaiòtic
NOTES HISTÒRIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
Mascaró Pasarius, 1968
GEM, XIV: 63-81
PROPIETAT
CONSERVACIÓ

27/01/2008 Pàgina 7 de 404
NUM: 4 DENOMINACIÓ: Ses Barraques
PERILLS EVENTUALS: Desaparició per erosió i/o obres privades
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 8 de 404

NUM: 5 DENOMINACIÓ: Ses Casotes
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Burguet
ENTORN: Rural. Dins la garriga, a la vessant d'un torrent
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Poblat
CRONOLOGIA: Ferro
Restes d'un poblat del qual es conserva un talaiot de planta circular, amb el portal d'accés, així com
restes d'una construcció indeterminada quant a la seva cronologia, tipologia i funcionalitat. Presenta un
corredor de tendència recta.
NOTES HISTÒRIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XIV: 63-81
Aramburu-Garrido-Sastre, 1995: 237-238
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
ESTAT DE CONSERVACIÓ: II Quan manquen alguns dels elements estructurals del monument (tant
per degradació com per modificació) però és possible la reconstrucció
hipotètica

Erosió
27/01/2008 Pàgina 9 de 404

NUM: 5 DENOMINACIÓ: Ses Casotes
PERILLS EVENTUALS: Desaparició per feines agrícoles
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 10 de 404

NUM: 6 DENOMINACIÓ: Es Gall de Foc
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Es Casal Nou de Son Bru
ENTORN: Rural. Dalt d'un turonet dins una vall
DESCRIPCIÓ
FUNCIONALITAT: Indeterminada
TIPOLOGIA: Altres
CRONOLOGIA: Romà

Cobertes
No es conserven estructures, excepte una edificació quadrangular de reduïdes dimensions i d’un
aiguavés, de la qual només es mantenen les parets laterals, fetes de pedra lligades amb morter molt
sòlid. Llur funció i cronologia són indeterminades, tot i que no pareix contemporània a les restes
ceràmiques que s'observen en superfície, compostes principalment per àmfores, ceràmiques comunes i
sigillates romanes, i fragments de teules planes romanes.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: L'edificació està feta amb pedra i morter
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: -
DATACIÓ: Romà
NOTES HISTÒRIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XIV-: 63-81
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
ESTAT DE CONSERVACIÓ: 0 Quan no hi ha restes visibles. Desaparegut/ no localitzat

Feines agrícoles
Reutilització
27/01/2008 Pàgina 11 de 404

NUM: 6 DENOMINACIÓ: Es Gall de Foc
Erosió

Cobertes
PERILLS EVENTUALS: Desaparició d'eventuals restes estructurals que es puguin trobar al subsòl
GRAU D'ATRACCIÓ: Baix
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 12 de 404

NUM: 7 DENOMINACIÓ: S'Empeltada
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural. Vessant d'un turó
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Talaiot
CRONOLOGIA: Ferro
Talaiot de planta circular i d'uns nou metres de diàmetre. Conserva la porta, el basament i part de la
columna central. NO s'observen estructures a l'exterior.
NOTES HISTÒRIQUES:
Fou excavat per Rosselló Bordoy en els anys 1958-59, té planta circular i uns nou metres de diàmetre.
Conserva la porta i el basament de la columna central. La porta s'obri uns seixanta graus en direcció nord-est.
En el seu interior es varen localitzar restes d'una llar, amb fragments d'àmfores talaiòtiques, plats i olles
globulars, juntament amb una espasa de bronze que es pot contemplar en el Museu d'Artà. Rosselló Bordoy
assenyalà que " la gran cantidad de cenizas halladas parecían proceder de la cremación del techo:troncos,
piedras y barro, que al hundirse destruyó el ajuar", indicant indirectament la funcionalitat d'hàbitat d'aquest
talaiot. Fou datat en el periode talaiòtic més primerenc.
Les excavacions evidenciaren una impromta de teixit.
Fou declarat BIC l'any 1966.
BIBLIOGRAFIA:
Rosselló Bordoy, 1963: 150
GEM, XIV: 63-81
Aramburu-Garrido-Sastre, 1994: 239
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 13 de 404

hipotètica

Erosió

Desprotegit
TREBALLS REALITZATS: Excavacions

Inventariat
PERILLS EVENTUALS: Erosió i feines agrícoles no controlades
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 14 de 404

27/01/2008 Pàgina 15 de 404

NUM: 8 DENOMINACIÓ: Talaia de Cas Metge
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural, a un alzinar
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Talaia
CRONOLOGIA: Ferro
Talaiot que aprofita roques naturals per a l'aixecament de les estructures, a les quals s'afegiren pedres de
grans dimensions. Per la seva posició pot haver estat utilitzat com talaia. Conserva l'accés
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedres
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Pedra en sec sobre roques
NOTES HISTÒRIQUES:
Jaciment inèdit, localitzat per Tomàs Vibot i Just Hernández.
BIBLIOGRAFIA:
Inèdit
PROPIETAT
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Desconeguda
CONSERVACIÓ
hipotètica
TREBALLS REALITZATS:
PERILLS EVENTUALS: Desaparició per erosió
27/01/2008 Pàgina 16 de 404

NUM: 8 DENOMINACIÓ: Talaia de Cas Metge
NECESSITAT D'ACTUACIÓ: Llarg termini
INTERVENCIONS PROPOSADES: Limitació d'usos
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 17 de 404

NUM: 9 DENOMINACIÓ: Talaiot de Son Fava
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Fava
ENTORN: Rural, a un bosc d'alzines
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Talaiot
CRONOLOGIA: Ferro
Restes d'una construcció que, aprofitant roques naturals, forma un possible talaiot, del qual encara es
conserva l'accès. Per la seva posició dominant podia haver servit de talaia
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Pedra en sec sobre roques
NOTES HISTÒRIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XIV: 63-81
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 18 de 404

NUM: 9 DENOMINACIÓ: Talaiot de Son Fava
PERILLS EVENTUALS: Deaparició per erosió
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 19 de 404

NUM: 10 DENOMINACIÓ: S'Establit
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Puig
ENTORN: Rural, dalt d'un turó
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Talaiot
CRONOLOGIA: Ferro
Talaiot aïllat de planta circular, sobre un turó i dominant la vall, d'aproximadament dos metres d'altària. No
s'observa l'accés. Als seus voltants hi ha abundants restes ceràmiques a mà i a torn de cronologia
talaiòtica i romana. Les pedres que el conformaven han estat reutilitzades per a marjadaments.
NOTES HISTÒRIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XIV: 63-81
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Erosió
27/01/2008 Pàgina 20 de 404

NUM: 10 DENOMINACIÓ: S'Establit
PERILLS EVENTUALS: Erosió, feines agrícoles, desmuntament per marjadaments
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 21 de 404

NUM: 11 DENOMINACIÓ: Cova d'en Salvador
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Net
ENTORN: Rural, a la vessant d'un torrent
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Cova
CRONOLOGIA: Indeterminada
CRITERIS DE DATACIÓ Altres
Cova natural de, al manco, quatre sales, que presenta ceràmica en superfície en una d'elles
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Roca natural
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Cap
DATACIÓ: Talaiòtic- Romà
NOTES HISTÒRIQUES:
Hernàndez & Vibot (2004) indiquen: "És una cavitat natural, de grans dimensions i amb quatre grans sales. La
trobam al cantó de migjorn des Ratxo, dins es Verger, oberta a Tramuntana. La boca fa uns 18 metres
d'alçària. A l'interior i a nivell del sòl presenta gran quantitat de restes arqueològiques, tals com ceràmica i
restes humanes (ossos i dents), pertanyents als periodes talaiòtics i romans. El topònim surt per primer cop
documentat a 1741, quan es redefineixen les partions de la finca. Creim que el nom prové d'un antropònim,
lluny d'algunes consideracions orals que la doten de matisos bíblics."
Segons aquesta referència, una de les sales podria haver presentat enterraments d'inhumació així com restes
ceràmiques talaiòtiques i romanes, però la visita a la cova no va permetre confimar-ho.
BIBLIOGRAFIA:
Hernàndez, Just i Vibot, Tomàs (2004): Son Nét. Puigpunyent, pam a pam, segle a segle (II). Ajuntament de Puigpunyent, pàg. 153
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
CAUSES DE DETERIORAMENT Clandestins

Erosió
DEFECTES DE CONSERVACIÓ Altres
27/01/2008 Pàgina 22 de 404

NUM: 11 DENOMINACIÓ: Cova d'en Salvador
PERILLS EVENTUALS: Expoliació
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Cap
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 23 de 404

NUM: 12 DENOMINACIÓ: Puntals des Ratxo
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Es Ratxo, Reserva de Galatzó
ENTORN: Rural, a la falda del Galatzó
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Altres
Restes indeterminades d'una construcció adossada a la roca, amb una forma quadrangular a l'interior de
la qual s'identifica una estructura circular, la funció de la qual és indeterminada. Es troba a la part superior
del puig Galatzó, en la seva vessant oriental. No s'observen materials ceràmics ni d'altre tipus que
permetin concloure llur funcionalitat o cronologia. Per la seva proximitat a un tancat d'animals i a una font
d'aigua podria haver servit d'assentament o refugi, però la solidesa de les seves estructures i la posició
estratègica pot indicar igualment una funció defensiva.
DATACIÓ: Indeterminada
NOTES HISTÒRIQUES:
No es conèixen.
Hernàndez & Vibot (2004) encara que no esmenten cap jaciment, en diuen el següent sobre l'entorn: "es tracta
d'un dels referents orogràfics més importants des Ratxo. Es troben sobreelevats a 450 m d'altitud, amb una
forma agullonada la qual li atroga clarament el seu nom."
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 24 de 404

NUM: 12 DENOMINACIÓ: Puntals des Ratxo
INTERVENCIONS PROPOSADES: Neteja
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 25 de 404

NUM: 13 DENOMINACIÓ: Ses Cormenes
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Balaguer
ENTORN: Rural, a un bosc d'alzina
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Altres
Es tracta d'una elevació rocosa completada amb diversos paraments de pedres de petit i mitjà tamany
formant un amuradament circular al seu entorn. S'observen dos sistemes de paraments, un dels quals
empra pedres de major tamany. Alguns d'aquests paraments poden trobar-se fent una filada, avui en dia
interrompuda per l'erosió.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneix cap referència documental ni materials arqueològics associats que puguin determinar la seva
cronologia o funcionalitat. Jaciment inèdit, localitzat per Tomàs Vibot i Just Hernández a finals del segle XX.
BIBLIOGRAFIA:
Inèdit
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 26 de 404

NUM: 13 DENOMINACIÓ: Ses Cormenes
PERILLS EVENTUALS: Desaparició per l'erosió o per reutilizació de la pedra que conforma l'estructura
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 27 de 404

NUM: 14 DENOMINACIÓ: Na Fàtima
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Fortesa
ENTORN: Rural, al cim del puig
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Altres
Restes molt arrassades d'una construcció rectangular de 0'5x3metres, de tipologia i funcionalitat
desconegudes, sense que es puguin apreciar materials associats que permetin una major delimitació
cronocultural. La seva posició dalt del turó de na Fàtima fa pensar en un sentit estratègic o de control del
territori.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: -
NOTES HISTÒRIQUES:
Fonts orals indiquen que es van trobar materials talaiòtics i de cronologia romana en prospecció, fet que no es
va poder constatar a la visita al lloc.
BIBLIOGRAFIA:
Inèdit
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 28 de 404

NUM: 14 DENOMINACIÓ: Na Fàtima
GRAU D'ATRACCIÓ: Nul
INTERVENCIONS PROPOSADES:
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 29 de 404

NUM: 15 DENOMINACIÓ: Talaiot de ses Alzinetes
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Es Casal Nou
ENTORN: Rural damunt un turó, rodejat de petites alzines
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Talaiot
CRONOLOGIA: Ferro
Es tracta d'un talaiot circular que manté només la basamenta, de la qual és més apreciable la vessant
meridional. No s'observen estructures a l'exterior ja que es troba molt arrassat i afectat per les tasques
agrícoles.
NOTES HISTÒRIQUES:
Inèdit.
BIBLIOGRAFIA:
Inèdit
PROPIETAT
CONSERVACIÓ

Feines agrícoles
Erosió
27/01/2008 Pàgina 30 de 404

NUM: 15 DENOMINACIÓ: Talaiot de ses Alzinetes
PERILLS EVENTUALS: Desaparició per feines agrícoles
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 31 de 404

NUM: 16 DENOMINACIÓ: Esglèsia Parroquial de Puigpunyent
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Nucli urbà de Puigpunyent
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
CLASSIFICACIÓ GENERAL Arquitectura religiosa
FUNCIONALITAT: Religiosa
TIPOLOGIA: Església
CRONOLOGIA: Modern
CRITERIS DE DATACIÓ
L'església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora se situa al barri de la Vila. La façana és un
parament desornamentat, amb el portal major de llinda, sense decoració, aixecat damunt tres graons; els
brancals presenten una base lleugerament més ampla i capitells amb motllures llises; la llinda té tres
peces de pedra viva, i apareix coronada per un petit nínxol en el sobreportal que acull una imatge de la
Mare de Déu. Més amunt, hi ha una claraboia circular; la definició és rectilínia. El campanar, a la part
esquerra del temple, té secció quadrada, en part embegut en l'alçat de l'edifici; el coronament té un cos
octogonal, amb un arquet als costats alterns i, com a remat, un pinacle piramidal amb una bolla al
capdamunt.
L'interior mostra una sola nau, dividida en cinc trams, amb tribuna en el primer, i presbiteri. Les capelles
són cinc a cada costat. La coberta és de volta de canó amb llunetes que acullen les corresponents
finestres. La tribuna és sostinguda per un arc rebaixat, d'ampla llum, i conté el cor, amb l'orgue; aquest
instrument musical és obra d’Antoni Portell Fullana, dels anys 1854-55 (GEM, XIII, 366) .
El presbiteri acull l'altar i el retaule major; l'arc que el separa de la nau té un escut quarterat, amb les
armes de Despuig, Villalonga, Brondo i Cotoner (Berard, 1789: 27). El centre d'aquest és ocupat per la
imatge de la Mare de Déu, procedent de l'antiga capella de la Mare de Déu dels Navegants de la Seu de
Mallorca; a l'esquerra hi ha una imatge de sant Antoni i a la dreta una altra de sant Roc; a l'àtic, s'hi
observa un medalló amb un llenç de l'Assumpció.
Les capelles de l'esquerra o de l'Evangeli són les següents: La primera capella de l'esquerra es troba sota
la tribuna, i conté l'escala del campanar. La segona capella és la de la Mare de Déu de Loreto. Presenta
un retaule manierista de la titular, de 1597, una de les peces més interessants de l'església; fou pintat per
Gaspar Oms (i signat amb les inicials G. O.) i prové de l'església de Lloret (Rosselló-Segura, 132; GEPE,
III, 367) (1). A l'altar es conserva la imatge de la Mare de Déu Morta. La tercera és la de sant Josep, amb
retaule barroc i a l'àtic una pintura de sant Vicenç Ferrer. La quarta és la capella fonda; té planta de creu
llatina, amb una cúpula al creuer. A l'esquerra mostra la imatge de Ramon Llull i a la dreta la del Sagrat
Cor. En el centre, hi destaca l'escultura de la Mare de Déu de Puigpunyent, del segle XIV; és d'estil gòtic i
d'alabastre; la Verge du una flor en la mà i l'Infant un aucell i la bolla del món. La cinquena capella de
l'esquerra és la de sant Sebastià, amb una imatge del titular.
Les capelles de la dreta o de l'Epístola són les següents: La primera és la de la tribuna. La segona és la
de la Immaculada. La tercera és la del portal lateral, de llinda. La quarta és la de la Mare de Déu del
Roser, amb retaule barroc, amb la imatge envoltada dels quinze medallons dels misteris del Rosari. La
cinquena és la del Sant Crist de les Ànimes.
___
(1) De tractament estilístic similar al retaule del Roser de Santa Maria la Major d'Inca, encara que de
composició arquitectònica més senzilla (GEPE, III, 367).
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment, fusta, teules.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en verd.
DATACIÓ: S. XVIII-XIX sobre
27/01/2008 Pàgina 32 de 404

base del s XIII
NOTES HISTÒRIQUES:
La primera església parroquial de Puigpunyent fou creada l'any 1236 en l'organització parroquial del paborde
de Tarragona, Ferrer de Pallarès. El 1242 el rector era Bernat Figuera i consta que hi havia fossar, on fou
enterrat Pere Faylibe. La parròquia apareix documentada a la Butlla papal d'Innocenci IV, de 1248, amb el nom
de Santa Maria de 'Podio Pungenti'. El primitiu edifici gòtic ens és desconegut (1); almenys des de la primera
meitat del segle XIV l'església servia com a lloc de reunions dels jurats del municipi de Puigpunyent, com quan
el 1343 elegiren representants per jurar fidelitat al nou rei Pere el Cerimoniós (Rosselló-Segura, 43). L'any
1417 l'edifici hagué de ser reformat, ja que hi entrava aigua quan plovia; aleshores era obrer de l'església el
cavaller Berenguer de Tagamanent (Rosselló-Segura, 67). El 1547 consta l'existència de la confraria del
Corpus Christi (Rosselló-Segura, 104). L'any 1552 contribuïen amb l'oli de la llàntia del Santíssim Sagrament
els senyors Gaspar Fortesa, Nicolau Cotoner, Pere-Joan Burguet, Nicolau Cotoner —major— i Gabriel Ferrà,
entre d'altres (Rosselló-Segura, 106). El 1555 s'enterrava davall el Porxo, situat davant el portal de l'església,
tal com consta en el testament de Bernat Cortei (Rosselló-Segura, 107). L'any 1563 visità l'església el bisbe
Diego de Arnedo, i ordenà fer algunes millores al sagrari (Rosselló-Segura, 109-110). L'any 1568 visità el
temple el doctor Foncilles, en nom del bisbe, i insistí en les reformes ordenades l'any 1563, que no s'havien
realitzat; a més, ordenà tapar el forat que hi havia a la paret del fossar, perquè no hi entrassin animals
(Rosselló-Segura, 112-113). Per la visita de l'any 1571 sabem que, a més de l'altar major, n'existia un altre de
tractament estilístic similar al retaule del Roser de Santa Maria la Major dedicat a sant Andreu i a santa Maria
del Roser, i un tercer dedicat a sant Sebastià (Rosselló-Segura, 115). L'any 1586 es documenta la imatge de la
Mare de Déu de l'altar major, quan Joana Nadala deixa en testament un collar d'or a dita imatge i unes
arrecades al Jesuset (Rosselló-Segura, 121).
L'any 1591 tingué lloc la visita pastoral del vicari general, en nom del bisbe Vic i Manrique; s'esmenten l'altar
major i els de les capelles de Nostra Senyora de la Rosa, de sant Sebastià i sant Antoni, de santa Anna, ara
del Nom de Jesús, i de les Ànimes. En aquesta visita es féu una proposta important, consistent a canviar
l'orientació del portal i de l'altar major: «És vist que lo portal maior starà millor al cap mirant la plaça, ordenà
que lo altar major sia mudat al altre cap de la yglesia, i lo portal gran mirant al fossar sia mudat a la dita part de
la plaça junctament ab les mateixes portes i se fasen scalons del camí alt a la plaça, de la llargària del enfront
de la yglésia, i mirant al fossar se fassa un portal més xich» (Rosselló-Segura, 123).
Joan Baptista Binimelis, a la seva Història de Mallorca, de 1595, esmenta l’església de Puigpunyent de la
manera següent: “Puigpunyent o Perpunchent, té la seva església i parròquia rural en una despoblada i
espaiosa vall, tancada d’unes altíssimes muntanyes... Està consagrada dita església a Nostra Senyora sota el
misteri de la seva Assumpció” (Binimelis, IV, 63).
Al segle XVIII, es construí un nou temple, dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu; s´hi documenten
importants obres els anys 1737-39, dirigides pels mestres picapedrers Bartomeu i Joan Moià (Ensenyat Pujol,
II, 45). El campanar s'aixecà entre els anys 1810 i 1812, i fou reconstruït l’any 1881. L’altar major data de l’any
1859, quan substituí l’anterior, que provenia de la capella dels navegants de la Seu de Palma (Habsburg-
Lorena, VIII, 357-58). Segons la GEPE (IV, 256), l'escultor Josep Sastre Tamorer (1720-97) fou l'autor del
retaule de la capella de Ramon Llull (1790). El 1948 entronitzà com a titular la imatge antiga de la Mare de
Déu que romania al portal (GEM, X, 204-205).
(1) Estranyament, els habitadors de Puigpunyent l'any 1285 es reuniren a l'església de Sant Joan de Calvià per
elegir els representants que havien de retre homenatge al rei Alfons el Liberal, en lloc de fer-ho a la pròpia
església. Segons R. Rosselló i J. Segura, «és possible que es reunissin a l'església de Calvià perquè la de
Puigpunyent encara no era acabada» (Rosselló-Segura, 35).
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 27
Habsburg-Lorena, VIII: 357-58
Ensenyat Pujol, II: 45-49
Rosselló-Segura, 1996: 43, 67, 109-110, 123
GEM, XIV: 80
GEPE, III: 367; IV: 256
Binimelis, IV: 63
27/01/2008 Pàgina 33 de 404

PROPIETAT
PROPIETAT: Eclesiàstic
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Inventariat
CONSERVACIÓ
ESTAT DE CONSERVACIÓ: III Quan es conserven íntegres tots els elements estructurals del
monument
DEFECTES DE CONSERVACIÓ

Vigilat
TREBALLS REALITZATS: Restauracions
PERILLS EVENTUALS: Cap
GRAU D'ATRACCIÓ: Massiu
INTERVENCIONS PROPOSADES: Declaració B.I.C.
USOS PERMESOS: Els actuals derivats del culte
ELEMENTS A PRESERVAR: Estructures i béns mobles
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 34 de 404

27/01/2008 Pàgina 35 de 404

NUM: 17 DENOMINACIÓ: La Rectoria
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: C/ de Galilea, núm. 10
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Rectoria
CRONOLOGIA: Modern
L’edifici de la Rectoria se situa al fons d’una carrera sense sortida, a la dreta de l’església parroquial. La
part de l’esquerra, adossada al temple, actualment es dedica a saló parroquial, i antigament era la tafona
del rector. La Rectoria pròpiament dita se situa a la dreta, sobre un solar en forma de lletra ela. El bloc de
l’esquerra té dues plantes d’alçat, mentre que el de la dreta en té tres. L’accés es realitza per una escala
exterior en escaire de dos rams, amb graons de pedra viva. Al final de l’escala, s’hi obren dos portals de
llinda. A la part baixa de l’angle dels dos paraments perpendiculars, hi ha un coll de cisterna adossat als
murs, de secció semicircular, i a la seva esquerra es conserva un rutló o mola del trull de l’antiga tafona.
El parament de la dreta mostra una portassa amb portal de llinda a la planta baixa i una finestra a cada un
dels dos pisos; a més, el segon pis té una finestra més petita a la dreta.
DATACIÓ: S.XVII-XVIII sobre

base medieval
NOTES HISTÒRIQUES:
La Rectoria de Puigpunyent es documenta l'any 1395, quan apareix amb el nom d’alberg del rector, que en
aquell moment era Antoni Aimeric; el document parla d’un alberg amb dos bocins de terra franc de tot alou,
com a béns fundacionals de la parròquia des de feia més d’un segle; el 1395 confrontava amb la possessió de
Berenguer Vida -Ortoluig o Conques (Rosselló-Segura, 52)-. Possiblement, el 1402, hi havia una tafona
dependent del rector (Rosselló-Segura, 33). El mateix any, l’alberg es torna a documentar, ara amb Antoni
Renovard com a rector de la parròquia (Ensenyat Pujol, II, 12-13; Rosselló-Segura, 60). El 1446, en temps del
rector Bernat Coll, l’edifici amenaçava ruïna (Rosselló-Segura, 72). L'any 1563 visità la parròquia el bisbe
Diego de Arnedo, i ordenà fer dues cambres noves a la Rectoria (Rosselló-Segura, 109-110). El 1568, el rector
Miquel Mir llogà l’esplet de l’oli de la rectoria per preu de 180 lliures (Rosselló-Segura, 113).
Jeroni de Berard, l'any 1789 esmenta la rectoria quan descriu el poble: «En una llanura que forma cerca del
monte de Galatzó, que tiene a su poniente, está situada su iglesia parroquial, sin más arrimo que la rectoría o
casa del cura párroco al lado del N. y otra casa detrás» (Berard, 1789: 26).
Fins a l’any 1935, on és l’actual saló parroquial, hi havia la tafona. Fons orals encara recorden les premses de
biga instal·lades.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 26
Ensenyat Pujol, II: 12-13
Rosselló-Segura, 1996: 33, 60, 72, 109-110, 113
27/01/2008 Pàgina 36 de 404

PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat
USOS PERMESOS: Els actuals derivats del culte
ELEMENTS A PRESERVAR: Estructura i béns mobles de l'interior
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 37 de 404

27/01/2008 Pàgina 38 de 404

NUM: 18 DENOMINACIÓ: Convent de monges agustines
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: C/ Major, 41
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Convent
CRONOLOGIA: Contemporani
La façana té tres plantes d’alçat, de carreus regulars (aparell isòdom); la planta és quadrangular i la
coberta a dos aiguavessos. El portal principal és d’arc escarser coronat per l’escut partit amb les armes
dels Villalonga i Descatlar. Corona les teulades una espadanya de ferro rematada per una creu. A la dreta
de l’edifici un mur tanca el jardí. L’interior acull l’oratori de la comunitat de religioses.
DATACIÓ: 1886
NOTES HISTÒRIQUES:
El 1875 les monges agustines s’establiren a Puigpunyent. Inicialment s’instal.laren a una casa del carrer Major.
El 1882, es traslladaren a Can Noguereta del mateix carrer. El 1886, passaren al convent definitiu, a la
carretera nova d’Estellencs (GEM, XIV, 80). L’edifici fou cedit pels Villalonga de Son Fortesa a la congregació
de monges mentre aquesta existesqui al poble de Puigpunyent
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XIV: 80
Inventari patrimonial de la Conselleria de Cultura-ARCA, 1992. Fitxa 21
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 39 de 404

NUM: 18 DENOMINACIÓ: Convent de monges agustines
Vigilat
PERILLS EVENTUALS: Alteracions de la fesomia original
GRAU DE PROTECCIÓ: C1
USOS PERMESOS: Els actuals
ELEMENTS A PRESERVAR: Estructura, façana i elements interiors ressenyats a la descripció
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 40 de 404

NUM: 19 DENOMINACIÓ: Església parroquial de Galilea
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Carrera de ses Timbes
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Església
Església parroquial de la Immaculada Concepció de Galilea. La façana principal s'aixeca davant la carrera
anomenada ses Timbes, amb la part de davant l'església amb sòl emmacat. El portal major és de llinda,
desornamentat, amb la meitat inferior dels brancals de dues peces de pedra viva, i amb llindar, a la part
inferior de l'ingrés, també de pedra viva; la sobrellinda mostra una corniseta plana i, al capdamunt, un
ninxolet amb el relleu d'una creu amb ornamentació vegetal. Més amunt, s'hi obre un rosetó calat i, com a
remat de la façana, una testera en forma de frontó triangular que conté un rellotge de sol; corona el frontó
una imatge de la Immaculada, mentre que als laterals, hi ha sengles hídries o cadufes, damunt el
corresponent plint. La creu i la imatge de la Immaculada són obra de l’escultor Rafel Vidal Mas (1859-
1951), datades l’any 1943 (Jordi Morei, 1960: 15).
La façana lateral mostra un portal de llinda, amb el relleu de la Immaculada, i dos rellotges, un de sol, de
1881, i un altre mecànic, més modern. El campanar, al costat esquerre del temple, és de secció quadrada
i té tres cossos d'alçat, amb coronament piramidal i, al tercer cos, una obertura d'arc apuntat per cada
costat. Rere la capçalera del temple, hi ha un petit cementeri parroquial. L'interior té una sola nau, amb
planta rectangular, coberta amb volta de canó i cinc capelles a cada costat, obertes amb un arc de mig
punt; una cornisa recorre l'alçat de la nau. Les mides del temple són: 24 m de llargada, 11 d’amplària i 10
d’alçada interior (Jordi Morei, 1960: 13). El primer tram acull la tribuna del cor, amb arc rebaixat i coberta
de creuer.
El presbiteri s'aixeca tres graons sobre la nau. El retaule major és d'un sol carrer, amb un nínxol en el
centre que conté la imatge de la Immaculada (1). Més amunt, hi ha una cornisa, seguida d'un àtic en
forma de medalló amb un llenç de l'Assumpció. A cada lateral del presbiteri hi ha un portalet de llinda; a la
dreta, hi ha una pintura de sant Tomàs d'Aquino, i a l’esquerra de sant Domingo.
Les capelles de l'esquerra o de l'Evangeli són les següents: La primera acull el portalet de l'escala de la
tribuna. La segona és la de sant Antoni, amb dues columnes corínties, una pintura del titular; rere el llenç,
es conserva una imatge del sant titular; a l'àtic, un llenç representa la Mare de Déu i sant Bernat. La
tercera és la de sant Domingo, amb dues columnes corínties i una pintura amb l'escena de la Mare de
Déu donant el rosari al sant; rere el llenç, es conserva una imatge dela Mare de Déu del Roser; a l'àtic, hi
ha un llenç amb un sant ermità. La quarta és la de sant Josep, amb dues columnes corínties i una imatge
del sant patriarca, amb una pintura a l'àtic de santa Teresa. La cinquena és la del sagrat Cor, amb dues
columnes corínties i una imatge del titular, amb un llenç a l'àtic de sant Ramon de Penyafort; a l’urna de
l’altar, hi ha una imatge de la Mare de Déu Morta.
Les capelles de la dreta o de l'Epístola són les següents: La primera, sota la tribuna, conté la pica
baptismal, amb un quadret del Baptisme de Jesús. La segona és la de sant Sebastià, amb dues columnes
jòniques, una imatge del titular que data de 1940 i, a l'àtic, un llenç amb sant Joan Baptista. La tercera és
la del Sant Crist de les Ànimes, amb un nínxol que conté la imatge del santcrist; a l'àtic, hi ha una pintura
amb una santa monja; a la paret de l'esquerra una pintura representa sant Llorenç salvant ànimes del
Purgatori, mentre que a la paret de la dreta es representa la mateixa escena, amb sant Francesc com a
protagonista. El quart espai és ocupat pel portal lateral, amb un llenç de sant Lluís Gonçaga al
capdamunt. La cinquena és la de la Mare de Déu del Carme, amb dues columnes corínties i una pintura
de la titular; rere la tela, es conserva una imatge de la Mare de Déu del Carme; a l'àtic, hi ha un llenç que
representa Maria Magdalena.
27/01/2008 Pàgina 41 de 404
A la dreta del presbiteri, un portal de llinda comunica amb la sagristia, una estança de planta quadrada,
amb trespol mallorquí. Conté una calaixera de marqueteria, una pintura de la Mare de Déu, un petit lavabo
i, a l’esquerra, un retrat del fundador de l’església, el canonge Onofre Barceló. La inscripció diu així:
"Retrato del M I Sr D Onofre Barceló Pro canonigo de la S Iglesia de Mallorca, varon muy piadoso y
limosnero, quien costeó todo el edificio de esta yglesia de Galilea, vasos sagrados y ornamentos, y dotó
la vicaría y capellanía de la misma. Falleció dia 13 de febrero de 1818 a la edad de 76 años 2 meses"
(Jordi Morei, 1960: 12). A l’esquerra del presbiteri, un altre portal de llinda acull una sala magatzem, on
es conserven casulles, una custòdia, calzes, sacres i una relíquia de l’hàbit de santa Catalina Tomàs.
L'orgue, situat al cor, fou construït l'any 1877, sembla que amb peces procedents de l’orgue de l’església
de Sant Domingo de Ciutat (2). Abans, el 1851 es comprà per 30 lliures un orgue usat a la parròquia de
Banyalbufar (Jordi Morei, 1960: 13), que el 1877 es va retirar per vell.
__
(1) Segons la GEM, aquesta imatge seria obra de l'escultor Rafel Vidal Mas (1859-1951) (GEM, XVIII, 131-
132), però creiem que és una confusió amb la imatge de la façana, que sí fou esculpida per Rafel Vidal
(Jordi Morei, 1960: 15).
(2) Tanmateix, l’orgue de Sant Domingo, desmuntat el 1837, fou reinstal.lat a l’església de Santanyí. La
GEM (VI, 128 ) diu textualment: A Galilea, Destaca pel seu valor l’orgue que, segons la tradició, fou bastit
(1877) amb peces procedents de l’orgue del convent de Sant Domingo de Palma, fabricat per Jordi Bosc".
El testimoni oral de Vicenç Martorell així ho recull també.
DATACIÓ: S. XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons declaracions testamentàries de Lluc Cortei, senyor de Son Cortei, l'any 1595, a les seves cases, hi
tenia un oratori molt antic, que va servir d'església al llogaret de Galilea, fundat a partir de 1396 (Rosselló-
Segura, 130).
L'església actual de Galilea fou patrocinada pel general Antoni Barceló i Pont de la Terra, conegut amb el nom
de Capità Toni, propietari de la possessió de Conques, i pel seu fill, el canonge Onofre Barceló. De fet, el
capità Barceló promogué la idea de la construcció del temple amb motiu de la visita a Puigpunyent i Galilea del
bisbe Pere Rubio, l’any 1788. Però, les obres no començaren fins després de la mort del capità, esdevinguda
l'any 1797, ja que la primera pedra del temple es col·locà l'any 1806 i l'any 1810 es consagrà l’església i s'hi
celebrà la primera missa. El temple tingué la categoria de vicaria in capite, dependent de la parròquia de
Puigpunyent. El 1866 es beneïren les campanes, la grossa dedicada a la Puríssima i la petita a sant Onofre
(Jordi Morei, 1960: 14). Cap a 1880, l’Arxiduc descriu l’església: “Presenta una torre quadrangular a l’esquerra i
una volta de canó amb sis arcs cingulars, quatre capelles a l’esquerra i tres a la dreta, ja que la tercera
d’aquest costat l’ocupa un accés lateral. El cor es troba damunt l’entrada principal, a la qual precedeix una
bella plaça amb quatre lledoners i magnífiques vistes” (Habsburg-Lorena, VIII, 370-71). El 1972 fou erigida en
parròquia.
BIBLIOGRAFIA:
Habsburg-Lorena, VIII: 370-71
Morei, Jordi, 1960: 12-15
GEM, VI: 128
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 42 de 404

monument

Vigilat
TREBALLS REALITZATS: Estudis específics
GRAU D'ATRACCIÓ: Massiu
USOS PERMESOS: Els actuals relatius al culte
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 43 de 404

NUM: 20 DENOMINACIÓ: Ca ses Monges
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: carrer des Clapers, núm. 3
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Convent
CRONOLOGIA: Modern
CRITERIS DE DATACIÓ Revestiments
El convent de Religioses del Sagrat Cor es troba en una casa tradicional amb façana aixecada davant una
carrera encimentada; té dues plantes d’alçat i el portal forà és d’arc rodó, amb una finestra a cada costat i
un pedrisset a l’esquerra. El primer pis mostra tres finestres. Davant la façana, a l’esquerra, hi ha un coll
de cisterna de secció circular, amb argamassa de calç i la part superior de pedra viva, i un ferro amb arc
semicircular que aguanta la corriola.
L’interior del primer aiguavés mostra trespol mallorquí, amb un portalet de llinda a l’esquerra que condueix
a una cuineta rústica, amb pica per escurar, cuina antiga i foganya amb pinte. A la dreta, una escala puja
al primer pis, on hi ha cambres amb lliteres per a colònies escolars o per a grups. El segon aiguavés
presenta una cuina moderna.
DATACIÓ: XVIII-XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, aquesta casa es coneix també amb el nom de Ca sa Mestra, ja que
s’hi inicià l’ensenyança de les nines l’any 1908, que esdevingué mixta el 1957. En destacà la tasca educativa
desenvolupada entre 1921 i 1970 per Francesca Arbona Pocoví, per la qual cosa rebé l’Ordre Civil d’Alfons X
el Savi (1964) i fou nomenada el 1972 filla adoptiva de Puigpunyent. El 1970, les monges del Sagrat Cor
adquiriren Ca sa Mestra i fundaren un casal de colònies d’estiu per a grups d’escolars. El 1977 les germanes
s’hi instal.laren definitivament, atesa la demanda creixent d’aquest servei (GEM, VI, 128-129).
BIBLIOGRAFIA:
GEM, VI, 128-129
PROPIETAT
PROPIETAT: Comunitat Religiosa
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: No inclòs en els règims de protecció anteriors
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 44 de 404

NUM: 20 DENOMINACIÓ: Ca ses Monges
DEFECTES DE CONSERVACIÓ Revestiments

Vigilat
PERILLS EVENTUALS: Alteració de la fesomia original, per intervencions discordants en l'estructura

històrica de l'edifici o per eliminació o deteriorament irreversible de les
instal·lacions.
GRAU DE PROTECCIÓ: B2
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 45 de 404

NUM: 21 DENOMINACIÓ: Ermita de Sant Nofre
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
ACCESSIBILITAT: Vehicle tot terreny
TIPOLOGIA: Ermita
CRONOLOGIA: Modern

Cobertes
Les restes de l'edificació han perdut tot caràcter religiós. Les ruïnes actuals permeten descriure un edifici
de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. La façana principal està orientada al sud-est i presenta
tres portals de llinda; els dos de la dreta són de pedra arenisca i el de l'esquerra, de llinda de fusta. L'alçat
és de dues plantes, avui gairebé completament derruïdes. En el parament nord, sobre un referit de calç es
pot veure la data de 1926, testimoni d'una de les darreres reformes. El retaule de Sant Onofre que
presidia l'oratori actualment es conserva a la capella de Son Fortesa. Envolten les ruïnes marjades
abandonades, amb figueres i un cirerer vora la casa; cap a l'est hi ha restes de solls i corrals.
Quatre marjades més amunt de l'edifici es troba la font de l'Ermita; mostra una mina de volta apuntada
molt deteriorada, amb perill d'esbaldrec. Vora la font hi ha un safareig ple de joncs i d'abatzers
DATACIÓ: 1660-1835
NOTES HISTÒRIQUES:
L'ermita de Sant Onofre, també dita de Son Fortesa, atès que es troba dins aquesta vasta propietat, fou
fundada l'any 1660 per l'ermità Jaume Català de Santa Magdalena, natural de Selva. Aquest ermità es trobava
a l'ermita de la Trinitat de Valldemossa i per ordre del Vble. Joan Mir de la Concepció es traslladà a aquest nou
eremitori. Posteriorment, Príam de Villalonga i la seva muller Onofra Mir possibilitaren la construcció de
l’oratori, que es posà sota l’advocació de sant Onofre. Jaume Català habità la nova fundació durant 29 anys,
fins a la seva mort, esdevinguda el 1689. Altres ermitans el substituïren. L'any 1740 hi residia l'ermità Josep de
Sant Antoni, el qual va morir despenyat vora la font de la Replegada, entre l'ermita i Puigpunyent. L’ermita
apareix al mapa de Mallorca del cardenal Despuig, de 1784. Alguns anys abans, el 1776, el bisbe de Mallorca
ordenà l'abandonament de Sant Onofre. És en aquest context quan J. de Berard, l'any 1789 parla de l'ermita
de Son Fortesa, "donde habitaron ermitaños". No obstant això, l'any 1813, a instàncies del propietari de Son
Fortesa, Felip Villalonga Mir i del canonge Príam de Villalonga, l'ermita fou restaurada i habitada per ermitans
novament, fins que al 1819 foren víctima d'un violent robatori i poc després abandonaren l'ermita. El 1835 es
desguarní el temple, i el retaule de l’oratori fou traslladat a la capella de les cases de Son Fortesa.
Posteriorment, el recinte religiós es transformà en cases de conreu, amb una família pagesa que hi treballava.
En aquesta etapa agrícola, Mn. Francesc Llinàs, hi visqué amb els seus pares entre 1917 i 1934. Anys
després, també fou abandonada aquesta dedicació pagesa, a partir de la qual cosa començà una ruïna
progressiva.
Segons Mn. Francesc Llinàs, el 1959, “La pila del agua bendita y la polea de la lámpara son casi los únicos
vestigios que se conservan en el interior de aquel edificio bastante deteriorado” (Diari Baleares, 23 abril de
1959)
L'escriptor Tomàs Aguiló (1812-1884), situa a l'ermita de Sant Onofre la narració El Carbonero de la Ermita. En
reproduïm un breu fragment que fa referència al camí que puja des del Salt de Son Fortesa i al paisatge que
27/01/2008 Pàgina 46 de 404

envolta l'eremitori (1883: I, 165): "El camino que conduce a tan delicioso paraje truécase en enriscado
vericueto, que retorciéndose por una de las vertientes, se eleva hasta una especie de rellano de suelo desigual
y a trechos cultivable, donde por cima de las cenicientas copas de los olivos, jaspeadas con el lustroso verde
de los algarrobos, asoman las paredes de una pequeña ermita situada a la vera del bosque, que
encaramándose todavía más, corona de seculares encinas la cresta de aquella montaña. Como una idea
relegada al olvido en un rincón de la memoria, estas paredes abandonadas en medio del desierto recuerdan
apenas los no lejanos dias en que unos pocos moradores las habitaban, viviendo del pan de la limosna, y
repartiendo sus horas entre el rezo y el trabajo de sus manos”
L'Arxiduc Lluís Salvador (VIII, 365-66) dedica a l'eremitori un curt comentari: "L'Ermita es troba a l'ombra
d'unes alzines corpulentes, i té a prop algunes marjades de vinya i un hortet de fruiters regat per l'aigua d'una
font propera”.
BIBLIOGRAFIA:
Tomàs Aguiló, 1883: I, 165
Habsburg-Lorena, 1884: VIII, 365-66 (ed. 1991)
Mallorca eremítica, 1965
Valero Martí, 1992: V, 914-15
GEM, XIV, 79-80
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
CAUSES DE DETERIORAMENT Reutilització

Erosió
Abandonament

Cobertes
PERILLS EVENTUALS: Degradació irreversible de les estructures per manca d'actuació.
NECESSITAT D'ACTUACIÓ: Curt termini
INTERVENCIONS PROPOSADES: Restauració
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Rehabilitació i adaptació com a espai amb finalitats lúdico-didàctiques.
USOS PERMESOS: Rehabilitació com a centre espiritual o d'activitats lúdico-didàctiques.

27/01/2008 Pàgina 47 de 404
Ús religiós.
Font: extracció d'aigua.
ELEMENTS A PRESERVAR: Buc.

Obertures.
Font de s'Ermita.
Conjunt marjat.
ENTORN DE PROTECCIÓ: 10 m, incloent-hi l'àrea marjada.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 48 de 404

NUM: 22 DENOMINACIÓ: S’Escola
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: carrer Major, 10
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
CLASSIFICACIÓ GENERAL Arquitectura civil
FUNCIONALITAT: Cultural
TIPOLOGIA: Edifici públic
Se situa al carrer Major, 10, i té també un accés pel carrer de na Beltrana, 7. Per corregir el desnivell del
solar, fou necessari bastir un sòcol revestit de marge de mamposteria que s’alça al carrer de na Beltrana.
La façana s’orienta al sud-est, aixecada davant una carrera limitada pel marge ja esmentat, i es divideix
en tres blocs estructuralment diferents. Els tres tenen una sola planta d’alçat; el de l’esquerra presenta la
declivitat dels dos aiguavessos frontalment, i té un portal de llinda amb motllura rectilínia, amb la clau al
centre remarcada; a cada costat hi ha una finestra, també motllurades. El bloc central, reduït, presenta
només un portal de llinda. El bloc de la dreta és el més ample, amb un portal alt i tres finestres a la dreta.
Davant aquesta ala, hi ha un coll de cisterna de secció circular, amb un ferro per a la corriola ornamentat i
amb la data de 1926. Més a la dreta encara. hi ha un bloquet més baix, amb portal de llinda. El lateral de
l’esquerra, cap a ponent, mostra quatre finestres motllurades. A la part posterior de l’edifici hi ha un bloc
de dues plantes, afegit posteriorment al pla inicial de l’obra.
DATACIÓ: 1929
NOTES HISTÒRIQUES:
L’edifici fou projectat per l’arquitecte escolar Guillem Forteza, i es començà a construir l’any 1929, sobre
terrenys de Son Nét. Segons informació oral de Mestre Guillem Morey Ferrà, el mestre d’obres de l’escola fou
mestre Bernat de sa Plaça. Durant molts d’anys, es conegué l’edifici amb el nom de ses Escoles Noves, ja que
des de 1860 existia una primera escola pública per a nins, situada a la Carretera Nova d’Estellencs. Des del
1991 té el nom de col.legi públic Puig de na Fàtima.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XIV, 80
Martorell, 1988: 187
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 49 de 404

NUM: 22 DENOMINACIÓ: S’Escola
monument

Vigilat

instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 50 de 404

NUM: 23 DENOMINACIÓ: Sa Taverna
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: C/ de Galilea, núm. 36-38
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
CLASSIFICACIÓ GENERAL Habitatge
TIPOLOGIA: Casa de poble
CRONOLOGIA: Modern
Configura una casa urbana situada rere l’església parroquial. Té façana amb tres plantes d’alçat, aixecada
davant una carrereta tancada per un mur modern; la coberta és d’un aiguavés. El portal forà és d’arc rodó
adovellat, amb els brancals de pedra viva i les dovelles de marès; té un altre portal, de llinda, a l’esquerra
i una finestra a la dreta. El primer pis mostra tres finestres balconeres i el segon pis o porxo, té tres
finestres més petites. Té també un estable i una pallissa.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en verd
DATACIÓ: s. XVIII-XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
Era una propietat adscrita a la possessió de Son Nét. Abans de la Guerra Civil, Sebastià Suau, que féu fortuna
amb fruita a França, comprà sa Taverna i Can Felet. Més recentment, la propietària era Maria Suau Joy, i ara
és propietat dels Quetglas Suau. La finca conté l’hort de la font de sa Carassa
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat
27/01/2008 Pàgina 51 de 404

NUM: 23 DENOMINACIÓ: Sa Taverna

instal·lacions.
USOS PERMESOS: Rehabilitació com a edifici residencial, sempre que es mantinguin les estructures,
cobertes, revestiments i instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 52 de 404

NUM: 24 DENOMINACIÓ: Quarter de la Guàrdia Civil
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
A la dreta de sa Taverna, adossada paret per paret, hi la casa coneguda amb el nom del Quarter de la
Guàrdia Civil. Té façana amb tres plantes d’alçat, amb l’aresta de la dreta amb pedra viva vista. El portal
forà és d’arc rodó adovellat, amb brancals de pedra viva i arc de marès i té una finestra a l’esquerra, amb
un pedrisset davall i, a la dreta del portal, un portelló d’arc rodó que acull una cisterna. El primer pis
mostra dues finestres amb ampit i el segon pis o porxo, dues finestres més. Davant la façana, hi ha una
carrereta amb un emparrat amb tres pilars octogonals sobre uns petits plints quadrangulars i un pedrís.
DATACIÓ: s XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
La casa es construí en un solar de la Rectoria. La Guàrdia Civil hi tingué la caserna local durant la major part
del segle XX, fins a la dècada de 1970. Després fou adquirida per l’amo de Conques, Pere Coll, i el seu fill,
Sebastià Coll, la va vendre.
BIBLIOGRAFIA:
No consta
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat
27/01/2008 Pàgina 53 de 404
NUM: 24 DENOMINACIÓ: Quarter de la Guàrdia Civil

instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 54 de 404

NUM: 25 DENOMINACIÓ: Ca l’Amo en Jordi
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
Se situa al C/ de Galilea, 35, a la dreta del portell de Can Felet. Té façana amb tres plantes d’alçat,
d’aparell irregular rústic, i coberta a dos aiguavessos; les arestes laterals són de pedra vista. El portal forà
és d’arc rodó, i té una portassa d’arc rebaixat a la dreta, que dóna accés a un corredor que arriba a un
pati empedrat; una altra portassa simètrica a l’anterior es dissenyà a l’esquerra, però fou cegada i ara hi
ha una finestra; els brancals són de pedra viva i les dovelles de marès. Entre les portasses i el portal, s´hi
obre una finestra a cada costat. El primer pis mostra un balcó damunt el portal i dues finestres a cada
lateral. El segon pis o porxo, presenta una renglera de cinc finestres. A l’interior, comunica els dos
aiguavessos un arc rebaixat, actualment cegat.
DATACIÓ: s XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
La casa s’edificà sobre un solar que havia estat de l’església. L’amo en Jordi Martorell, que li donà nom, era
amo pagès des Casat Nou. Actualment és propietat de Maria Martorell Ribot.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 55 de 404

NUM: 25 DENOMINACIÓ: Ca l’Amo en Jordi
Vigilat

Inventariat

instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 56 de 404

NUM: 26 DENOMINACIÓ: Can Felet
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: C/ de Galilea, 9
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
La casa tradicional anomenada Can Felet se situa davant la façana principal de l'església (C/ de Galilea,
9), a l’esquerra de la façana de Ca l’Amo en Jordi. L’accés es realitza per un portell de brancals alts, de
marès, des d’on una carrera allargassada condueix a la façana principal de les cases. Aquesta façana, de
considerable amplitud, té alçat de dues plantes, que reparteix les diferents obertures situades regularment
al llarg del parament. La planta baixa presenta, d’esquerra a dreta, una finestra, un portal de llinda, un coll
de cisterna adossat al mur, una finestra balconera, un altre portal de llinda, i una altra finestra balconera.
La segona planta planteja cinc finestres també balconeres. A l’ala de la dreta, hi ha un bloc més baix,
d’una sola planta i un terrat superior tancat per una balustrada. Davant la carrera, en un espai rural, s’hi
estén un ample hort de tarongers.
DATACIÓ: s. XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
El 1855 Can Felet era del marquès d’Ariany, propietari de Són Nét, i l’arrendatari n’era Gaspar Sabater, qui feia
una renda al senyor de 425 lliures anuals (Suau Puig, 1991: 91). Abans de la Guerra Civil, Sebastià Suau, que
féu fortuna amb fruita a França, comprà sa Taverna i Can Felet. Actualment és propietat de Bartomeu Frontera
Bauçà.
BIBLIOGRAFIA:
Suau Puig, 1991: 91
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 57 de 404

NUM: 26 DENOMINACIÓ: Can Felet

Vigilat

instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 58 de 404

NUM: 27 DENOMINACIÓ: Cas Vicari Vell
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: C/ Major, 44/62
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
És una casa de tipologia tradicional, amb dues plantes d’alçat. El portal forà és d’arc rodó, reformat, obert
davant una carrereta; a la dreta, hi ha un colcador i una finestra. El primer pis mostra dues finestres amb
ampit.
DATACIÓ: s XVIII-XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
Actualment és propietat d’Alexandre Adrover. El nom prové d’un prevere que era el germà del padrí de l’actual
propietari, també de llinatge Adrover.
BIBLIOGRAFIA:
No consta
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat
27/01/2008 Pàgina 59 de 404

NUM: 27 DENOMINACIÓ: Cas Vicari Vell

instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 60 de 404

NUM: 28 DENOMINACIÓ: Sa Nostra (Ca Madò Sebastiana)
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: C/ Major, 12
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
És un edifici tradicional, amb la façana situada en perpendicular al carrer Major i el lateral abocat en
paral.lel al mateix carrer. La façana és de tres plantes d’alçat, aixecada davant una petita carrera, i la
coberta a un aiguavés; la part de la dreta, adaptada al desnivell del terreny, només té dues plantes
d’alçat. Un sòcol folrat de pedra viva recorre el perímetre exterior. El portal forà és d’arc rodó; a la dreta hi
ha dues finestres. El primer pis mostra tres finestres, una damunt el portal, amb ampit, i les altres a la
dreta. El porxo mostra només dues finestres. Les obertures de la façana tenen marc de pedra, i les
arestes laterals són de pedra vista. El lateral del carrer Major presenta una finestra a cadascuna de les
tres plantes, balconera la del primer pis i d’arc rodó la del porxo.
DATACIÓ: s. XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
És propietat de la Caja d’Estavis de Balears “Sa Nostra”. L’edifici ha estat restaurat recentment i adaptat a
oficines de l’entitat propietària. El darrer nom tradicional de la casa era el de Ca Madò Sebastiana, viuda del
que en fou propietari, Miquel Ramon.
BIBLIOGRAFIA:
Martorell, 1998: 62
PROPIETAT
PROPIETAT: Altres entitats
CONSERVACIÓ
monument

27/01/2008 Pàgina 61 de 404
NUM: 28 DENOMINACIÓ: Sa Nostra (Ca Madò Sebastiana)

Vigilat

Inventariat

instal·lacions.
USOS PERMESOS: Rehabilitació sempre que es mantinguin les estructures, cobertes, revestiments i
instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 62 de 404

NUM: 29 DENOMINACIÓ: Cases del carrer Major
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: carrer Major, núm. 14, 16, 18 i 20
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
És una casa urbana tradicional, dividida actualment en quatre habitatges, amb la façana situada en
paral.lel al carrer Major, davant una carrereta aixecada a manera de sòcol sobre el mateix carrer, tancada
amb reixes de ferro, i amb una escala exterior a cada lateral. La façana és de dues plantes d’alçat,
d’aparell irregular rústic, i la coberta és de dos aiguavessos. El portal forà és d’arc rodó; a l’esquerra té
una finestra i dues més a la dreta, amb un pedrís a la part inferior; a l’extrem de la dreta hi ha un coll de
cisterna adossat a la paret, de secció hexagonal. El primer pis mostra quatre finestres amb ampit. Les
obertures de la façana tenen marc de pedra. A la façana, hi destaca un rellotge de sol modern.
DATACIÓ: XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
És propietat de Maria Palmer. L’edifici ha estat restaurat recentment
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat
27/01/2008 Pàgina 63 de 404

NUM: 29 DENOMINACIÓ: Cases del carrer Major

Inventariat

instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 64 de 404

NUM: 30 DENOMINACIÓ: Ca ses Rotgeres
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: C/ de s’Estanc, 32
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
L’edifici se situa a la zona de Son Bru de Baix, i configura una casa urbana. La façana, que presenta una
lleugera convexitat, té dues plantes d’alçat, amb aparell irregular rústic, excepte les arestes laterals, que
són de pedra vista; la coberta és a un aiguavés, amb la particularitat que la paret de càrrega davantera
apareix entaulada, formant un minúscul segon aiguavés. El portal principal és d’arc rodó, amb una finestra
amb ampit al capdamunt. A la part posterior, un altre portal rodó comunica amb una carrera empedrada i
un corral, on hi ha un coll de cisterna de secció circular; aquesta façana posterior té dues finestres a cada
planta. A la dreta de la façana posterior, hi ha un bloc perpendicular, més modern, amb portal rodó.
DATACIÓ: XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
La propietària actual és Margalida Rotger Moner.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat
27/01/2008 Pàgina 65 de 404

NUM: 30 DENOMINACIÓ: Ca ses Rotgeres

instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 66 de 404

NUM: 31 DENOMINACIÓ: Es Clapers, 8
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: carrer des Clapers, 8
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
CRITERIS DE DATACIÓ Ornamentació
La casa situada al número 8 del carrer des Clapers té façana aixecada davant una carrereta, amb alçat de
dues plantes, portal de llinda, i coberta a un aiguavés; davant la carrera hi ha un coll de cisterna de secció
circular, amb un pedrís a la vora. L’element patrimonial més interessant són les teules pintades que
ornamenten la seva volada o ràfec. N´hi ha vuit al lateral curt que dóna al carrer, i altres al lateral llarg o
façana principal. Representen motius geomètrics, sols, persones, i flors, entre d’altres. El conjunt s’ha
anat deteriorant al llarg del temps i han desaparegut algunes teules per obres públiques a la façana.
A més, vora la finestra de l’esquerra del primer pis, hi ha també esgrafiat al mur, amb motius florals.
NOTES HISTÒRIQUES:
La propietària de la casa és Ana Ainslie.
BIBLIOGRAFIA:
No consta
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
CAUSES DE DETERIORAMENT Obres públiques
DEFECTES DE CONSERVACIÓ Ornamentació

Vigilat
27/01/2008 Pàgina 67 de 404
NUM: 31 DENOMINACIÓ: Es Clapers, 8
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament de les teules. Alteració de la fesomia original, per intervencions
discordants en l'estructura històrica de l'edifici o per eliminació o deteriorament
irreversible de les instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 68 de 404

NUM: 32 DENOMINACIÓ: Sa Costa
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Camí de sa Costa
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Casa de possessió
CRONOLOGIA: Modern
Les cases de sa Costa se situen a la part baixa de Galilea, al final del camí propi, una desviació del camí
des Rafal, més al sud del pou des Rafal i de Can Pau. Per la part de migjorn i xaloc, es troben abocades
al barranc que de Son Cortei davalla cap as Capdellà.
El camí deixa el bloc constructiu a l’esquerra, que presenta primerament, per necessitats d’orientació de
l’edifici, estances auxiliars i un aljub. Aquest dipòsit d’aigua és de planta rectangular i té coberta de volta
de canó, amb un sistema de canals de teules per a recollida d’aigua. El vial d’accés a la casa acaba en
una carrera emmacada situada davant la la façana de migjorn, on hi ha alguna peça provinent de l’antiga
tafona. Aquesta façana lateral, amb mur de càrrega marcat per la caiguda dels aiguavessos, té portal de
llinda de fusta, amb un pedrís a la dreta, tot cobert per un emparrat, i amb una portassa també de llinda
de fusta a l’esquerra.
La façana principal, orientada a llevant, davant un espai enjardinat abocat al comellar que davalla as
Capdellà, presenta un alçat de dues plantes, amb un portal senyorial de llinda de pedra viva; a
l’esquerra, hi ha un portalet de llinda, mentre que a la dreta hi ha una finestra i un altre portalet, amb una
cambreta de volta de canó que acull el safareig de l’oli provinent de l’antiga tafona, folrat de pedra viva;
aquesta façana mostra restes d’esgrafiat i permòdols que sostenen la jàssera de l’emparrat.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment, teules, ferro, fusta
DATACIÓ: S. XVIII
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, VI, 127
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 69 de 404
NUM: 32 DENOMINACIÓ: Sa Costa

instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 70 de 404

NUM: 33 DENOMINACIÓ: Can Furfuga
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: carrer Major, 9 a
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ
La casa dita tradicionalment Can Furfuga té façana amb tres plantes d’alçat, amb les cantonades de
pedra viva, excepte al quart superior, que són de marès. El portal forà és d’arc escarser, amb una finestra
a cada costat. El primer pis mostra una finestra balconera damunt el portal i una finestra a cada lateral. El
porxo presenta un pis baix amb tres finestrons en forma de mig cercle. A la planta baixa, a l’esquerra, una
portassa acull una estança amb volta de marès rebaixada, destinada antigament a cotxeria. Damunt
aquesta estança, hi ha una carrera que comunica directament amb el carrer major, i que permet
l’existència d’un portal de llinda, actualment portal de l’habitatge superior, denominat es ‘Cucui’.
De l’interior, al segon aiguavés destaca una cambra, antigament dedicada a capella, que encara conserva
un nínxol d’arc rodó que acollia la imatge religiosa, segurament una Immaculada. A la dreta del primer
aiguavés, la cuina conserva el sòtil de fusta i la cisterna, adossada a l’angle de la dreta i de secció
quadrada.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment, teules, ferro, fusta.
DATACIÓ: s. XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
L’any 1893 les monges agustines s’establiren a Galilea i el 1900, després d’ocupar les cases de Can Patata (1)
i Can Creixenci, fundaren el convent a Can Furfuga, al redol de cases des Clapers, que fou clausurat el 1950
(GEM, VI, 128-129).Abans de les monges, la casa era de Joan Salvà Palmer. El 1950, passà a mans de
Manuel Casasnovas –es Català-, de qui passà al seu germà, Andreu; el 1994, Miquel Fullana Daviu i Vicenç
Nadal compraren la casa a l’anterior propietari, i ara es troba dividida en dos habitatges.
___
(1) Segons Vicenç Martorell –Carles-, en Tomeu de sa Mola, dedicat a activitats de contraban, va cedir les
cases a les monges; abans, hi havia hagut un cafè.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, VI, 128-129
Martorell, Onofre, 1988: 138
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 71 de 404

CONSERVACIÓ
monument

Vigilat

instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 72 de 404

27/01/2008 Pàgina 73 de 404

NUM: 34 DENOMINACIÓ: Can Fonya
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Camí de Can Fonya
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
L’edifici conegut des d’antic amb el nom Can Fonya, configura una casa vilatana situada al capdamunt del
camí al qual la finca dóna nom. La façana té tres blocs diferenciats estructuralment, dels quals els dos de
la dreta tenen tres plantes d’alçat, mentre que el de l’esquerra, vora el camí, només en té dues. La
coberta és d’un aiguavés.
El bloc central, que és el més important, presenta un portal d’arc escarser amb dovelles, amb una
cisterneta adossada a la dreta; a cada costat, hi ha una finestra. La segona planta mostra tres finestres,
amb un rellotge de sol, nou, dissenyat entre la primera i la segona finestra, més a prop de la planta
superior. La tercera planta o porxo mostra tres finestrons apaisats, amb llinda de fusta.
El bloc de la dreta, un poc més baix que el central, presenta un portal d’arc escarser protegit per una
porxadeta; a l’esquerra, hi ha una finestra, mentre que a la dreta hi ha un altre portalet, més modern. La
segona planta mostra dues finestres, esquema repetit a la tercera planta o porxo, però amb finestres amb
llinda de fusta.
El bloc de l’esquerra, de dimensions més reduïdes que els anteriors, era antigament un estable, i ha estat
reformat recentment; té portal de llinda de fusta i a la dreta hi ha un finestró i una pica de pedra picada,
reutilitzada a manera ornamental. La segona planta mostra una finestra amb llinda de fusta.
NOTES HISTÒRIQUES:
Fa anys era propietat del pintor Josep Coll Bardolet. Fou també de la família Bonet, de Ca na Pera.
Antigament comptava amb un celleret, ja que la finca es dedicava en part a vinya. Actualment (2000), és d’en
Miquel.
BIBLIOGRAFIA:
No consta
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 74 de 404

CONSERVACIÓ
monument

instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 75 de 404

27/01/2008 Pàgina 76 de 404

NUM: 35 DENOMINACIÓ: Son Marcó (Can Cera)
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Carretera Galilea-Puigpunyent
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ
L’edifici conegut des d’antic amb el nom de Son Marcó, i més modernament amb el de Can Cera,
configura una casa vilatana dividida actualment en dues propietats, situada davant el camí des Rafal. La
façana té dues plantes d’alçat, revocada amb inscrustacions de còdols formant motius decoratius
geomètrics; la coberta és a un aiguavés. Els portals principal actuals, d’accés a les dues cases, són de
llinda, però l’antic portal forà, ara cegat i convertit en una finestra, era d’arc rodó i apareixia amb decoració
d’esgrafiat amb la data de 1811. A l’esquerra hi ha un altre portal de llinda. A la part esquerra de la
propietat de la dreta, s’hi obre una finestra. El primer pis mostra un total de quatre finestres, de les quals
la de l’esquerra té ampit. Adossat a l’angle de l’esquerra, hi ha un coll de cisterna. La carrera davantera
apareix seccionada per una paret de totxos que divideix les dues propietats actuals
DATACIÓ: 1811
NOTES HISTÒRIQUES:
Fa dècades era propietat de Catalina Palmer Morey. Els propietaris l’any 1992 eren Gaspar Bonet Palmer i
Guillem Clar Balaguer. Actualment (2000), s’hi fan obres de reforma.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 77 de 404

NUM: 35 DENOMINACIÓ: Son Marcó (Can Cera)

Vigilat

Inventariat

instal·lacions.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 78 de 404

NUM: 36 DENOMINACIÓ: Cases de sa Mola Gran
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: camí de sa Mola Gran
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern

Cobertes
Revestiments
Les cases de sa Mola Gran se situen al camí del seu nom, al capdamunt de Galilea. La façana té dues
plantes d’alçat. El portal forà és d’arc rodó, amb una finestra a cada costat. El primer pis mostra dues
finestres, enmig de les quals hi ha un rellotge de sol. A la part dreta de la façana, un bloc afegit presenta
una portassa de llinda a la planta baixa i una finestra al primer pis. La coberta és a dos aiguavessos. La
carrera de davant té un coll de cisterna de secció circular. No té tafona.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ferro, teules, totxos, fusta.
DATACIÓ: XVIII, sobre base

anterior
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons la tradició, sa Mola és una de les primeres finques creades a partir de la fundació de l’establit de
Galilea l’any 1396 (amb el nom de sa Moleta) (Jordi Morei, 1960: 10; GEM, VI, 127). El 1425 la finca era de
Guillem Balaguer, i confrontava amb l’alqueria denominada es Palmer -ara Conques-, de Ramon sa Fortesa
(Ensenyat Pujol, 241; Rosselló-Segura, 68).
La possessió apareix al mapa de Mallorca del cardenal Despuig, de 1784. L’any 1789, J. de Berard ressenya la
finca de la manera següent: “La Mola. Pequeño. Es de un particular de la villa” (Berard, 1789: 32).
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Jaume d’Olesa. Es valorà en 5.546 reals de producte
integre. La possessió tenia una superfície de 42 quarterades. Se situa a la secció: 9, num. 1 i 2 (assentament
núm. 217). Aina Boutroux de Ferrà comprà la finca, juntament amb el molí de Can Soler.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 32
Ensenyat Pujol, 1919: I, 241
Morei, Jordi, 1960: 10
Rosselló-Segura, 1996: 68
GEM, VI, 127
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 79 de 404
CONSERVACIÓ
hipotètica

Clandestins

Cobertes
Revestiments

Vigilat
PERILLS EVENTUALS: Esbucament de les cases per manca d'actuació.
USOS PERMESOS: Rehabilitació com a edifici residencial, o agroturisme o hotel rural sempre que es
mantinguin les estructures, cobertes, revestiments i instal·lacions, tant de les cases dels
senyors, cases dels amos i dependències agropecuàries tradicionals.
ELEMENTS A PRESERVAR: Buc. Portal forà. Rellotge de sol. Portassa.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 80 de 404

27/01/2008 Pàgina 81 de 404

NUM: 37 DENOMINACIÓ: Es Casat Nou (Son Bru)
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Bru
ENTORN: Urbà, a l'entrada de Puigpunyent
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Medieval cristià

Cobertes
Instal·lacions
La casa té accés per la carretera de Palma a Puigpunyent, a l’altura del km 13’900 (a la dreta venint de
Palma), molt a prop de l’entrada al poble.
La casa té façana amb tres plantes d’alçat, amb els murs referits modernament. El portal és d’arc
escarser i amb finestres balconeres al primer pis. A través d’una volta rebaixada s’accedeix a la clastra,
que es mostra empedrada amb lloses rectangulars. Les sotilades encara conserven bigues de poll,
tallades a la Riera (Martorell, 1998: 113). La tafona es troba en mal estat.
DATACIÓ: Segles XVIII-XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
L’actual finca des Casat Nou formava part de Son Bru, que més antigament era una alqueria denominada
Molines o Molina. El 1420 l’alqueria Molina era de Guillem Brunet (Ensenyat Pujol, 241; Rosselló-Segura, 67).
El 1425 l’alqueria era de Guillem Brunet, i confrontava amb el Palmer (ara Conques) (Ensenyat Pujol, 241;
Rosselló-Segura, 68). El 1507 era propietat de Bernat Bru (Ensenyat Pujol, 241; Rosselló-Segura, 86). L’any
1515 era propietat de Bernat Bru (Rosselló-Segura, 87). “Documentada el 1546 [amb el nom de Molines],
pertanyia al senyor Miquel Bru. Confrontava amb Son Net, Son Serralta, Son Puig i Son Fortesa. Tenia cases i
era dedicada a olivars, conreu de cereals i hortalisses. Des del s XVII, fou denominada Son Bru i, després, es
Casat Nou” (GEM, II, 252; XI, 89). Segons unes confrontes de 1595, Son Bru i Son Serralta eren del senyor
Gaspar Serralta (Rosselló-Segura, 87). El 1728 Son Bru era de Francesc Villalonga, propietari de Son Fortesa
(Ensenyat Pujol, 241). Al llarg del segle XVIII la part denominada Son Bru de Baix es començà a establir i
configurà un nucli característic del poble de Puigpunyent. Son Bru apareix al mapa de Mallorca del cardenal
Despuig, de 1784, on ja consta com a lloc amb establiments. L’any 1789, J. de Berard ressenya la finca de la
manera següent: “Son Bru. Son varios establecimientos de Son Forteza” (Berard, 1789: 31).
Segons l’Amillaramiento de 1865, la possessió era de D. Felip Villalonga. Es valorà, juntament amb Son
Fortesa, en 104.602 reals de producte íntegre. La finca tenia una superfície de 54 quarterades. Se situa a la
secció: 5, num. 1 al 3 (assentament núm. 296).
Les cases tradicionals de Son Bru de Baix han desaparegut (1) i en canvi, es conserven les des Casat Nou,
amb la finca del mateix nom. Es Casat Nou és propietat actualment d’Antònia Morell Villalonga. El 1779 la
contrada apareix amb el nom de Cases d’en Barrabàs
--
(1) Segons testimoni de Sebastià Martorell, amo arrendatari des Casat Nou entre 1966 i 1995, les cases de
Son Bru estaven a Son Bru de Baix, “al carrer de l’Estany, en el solar que ocupen els números 27,29, 31, 33,
35 i 37 (Martorell: 1998, 112)
27/01/2008 Pàgina 82 de 404

BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
Rosselló-Segura, 1996: 67, 87
GEM, II, 252
Martorell, 1998: 111-114
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Cobertes
Instal·lacions
PERILLS EVENTUALS: Intervencions discordants en l'estructura històrica de l'edifici. Eliminació o

deteriorament irreversible de les estances agrícoles i les seves instal·lacions.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ:
USOS PERMESOS: Rehabilitació com a edifici residencial, o agroturisme o hotel rural, sempre que es

Clastra.
Tafona.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 83 de 404

27/01/2008 Pàgina 84 de 404

NUM: 38 DENOMINACIÓ: Son Burguet
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Burguet, carretera Palma-Puigpunyent, km. 10,8
ENTORN: Rural, entre Son Cotoner d’Amunt i Son Cotoner d’Avall
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
La possessió Son Burguet se situa entre Son Cotoner d’Amunt i Son Cotoner d’Avall. El camí parteix del
km 10’800 de la carretera de Palma a Puigpunyent (PMV-1041), a l’esquerra venint des de Palma. El
camí discorre entre oliveres i garrovers. Passa un torrent per un gual, amb un pontet per a vianants a la
dreta i unes pedres passadores i restes del gual empedrat a l’esquerra.La façana principal té dues plantes
d’alçat, amb desnivell cap a l’esquerra, corregit per un mur atalussat aprofitat per situar-hi una rampa que
comunica amb els graners de la tafona; en la part inferior de la rampa, hi ha un plàtan.
El portal forà és d’arc rebaixat, d’ampla llum, que deixa en un vestíbul. Aquest tenia coberta de volta
d’aresta que amenaçava ruïna i actualment ha desaparegut. A l’esquerra un portal de llinda comunica
amb la botiga de l’oli, amb coberta de dos trams de volta d’aresta i tres safareigs o dipòsits d’oli. Des del
vestíbul, un altre arc rebaixat deixa pas a la clastra, de planta rectangular i sòl empedrat. A l’esquerra hi
ha la tafona i la casa dels senyors, al primer pis, mentre que a la dreta hi ha la casa dels amos; ambdós
laterals tenen alçat de dues plantes. Al costat de la dreta, hi ha un pedrís, acabat en un colcador en
l’extrem més apropat al portal. Al fons, a la dreta, s’hi obre un portal d’arc rodó.
La tafona ocupa una estança de planta rectangular, amb coberta de bigues i jàsseres transversals.
Conserva les peces principals: al fons, hi ha tres graners amb coberta de volta. El trull té base, volsosos,
rutló, tremuja de fusta i arbre de ferro, a més de perxa de fusta. Als laterals llargs, hi ha dues premses de
biga, amb els corresponents quintars, espigues i cuixeres. La biga de la dreta mostra la data de 1873. A la
dreta, en un entrada a manera de portal cegat per deixar espai als creuers del quintar, es conserven
marques d’almangre amb comptes de les trullades. Enmig hi ha la fornal, amb caldera d’aram i, darrera,
una premsa mecànica, amb engranatges lligats al trull. Segons testimonis orals, fins fa una cinquantena
d’anys s’hi féu oli. A la vora de la tafona, hi ha la pallissa, aixecada a més alt nivell, sobre base de roca
natural, i la boal o estable, amb coberta de volta rebaixada i amb menjadores a l’esquerra i restes de les
lliteres dels missatges. En el corredor d’accés, hi ha la llitera del pareller, amb accés per graons de fusta
clavats en la paret.
La casa dels senyors se situa a l’esquerra de la clastra, al primer pis, en part damunt la tafona. L’accés es
realitza per una escala, que arranca vora l’arc rodó que acollia l’antiga capella o oratori de la possessió;
aquesta estança, té coberta de volta de canó dividida en dos trams; un portalet de la dreta era la sagristia.
Tornant a la casa dels senyors, l’escala deixa a l’entrada, amb portal de llinda. Ha ha una àmplia cuina,
seguida de les sales senyorials. La sala bona, cap a l’esquerra, comunica amb la galeria, amb dos arcs
rebaixats frontals i un arc al costat de la dreta; tenen curioses restes de pintura figurativa, paisatgística. La
sala de la capella acull un altar dedicat a la Immaculada, duit de la capella antiga de la planta baixa; el
frontal mostra l’anagrama de Crist (IHS). Del mobiliari, destacam alguna peça estil imperi, làmpares que
antigament eren de petroli i de carbur, i un fons pictòric, com un interessant quadre de "Los Dos
Hermanos", de Cuba, un vaixell del pintor Medina i una Immaculada. La sala de la foganya conté pintura
paisatgística i ceràmica diversa.
La casa dels amos, a la dreta de la clastra, té entrada per un portal de llinda de pedra; presenta diverses
estances, com sala, cambres, cuina amb foganya pagesa i cuina dels missatges, totes amb coberta de
volta de canó.
A l’exterior, destaca la curiosa caseta del garriguer, de petites dimensions. A la dreta, es pot contemplar
27/01/2008 Pàgina 85 de 404
la façana nord, corresponent a la casa del amos, amb mostres de gran antigor i restes d’un portal de llinda
cegat. A la vora, hi ha l’aljub, de secció rectangular, amb coberta de volta de canó i exterior en forma de
terrat per recollir l’aigua, amb la marca de la volta que sobresurt i un collet de cisterna al capdamunt.
Rere, hi ha la garrovera, de grans dimensions.
DATACIÓ: XVII sobre estructures

anteriors
NOTES HISTÒRIQUES:
L’actual Son Burguet era l’alqueria Sobarig Subirana (també apareix la forma Solleric Subirà o Suriban), que
fins a 1284 era de Bernat de Mogoda i Pere Ferrer, que aquell any la varen vendre (Rosselló-Segura, 34). El
1343 era propietat de Berenguer Vivot, qui la va canviar a Andreu Sant Just (Rosselló-Segura, 44). El 1425
l’alqueria era de Llorenç Talens, i confrontava amb el Palmer (ara Conques) (Ensenyat Pujol, 241; Rosselló-
Segura, 68). El 1440 era de Berenguer Talens i s’anomenava Solleric Suriban (Ensenyat Pujol, 239; Rosselló-
Segura, 71). El 1450 era de Berenguer Talens, i patí l’assalt dels pagesos revoltats el 1450-52 (Rosselló-
Segura, 72). El 1462 Berenguer Talens vengué la seva alqueria a Jaume des Bac; dos anys més tard, aquest
la vengué a Arnau Burguet (Ensenyat Pujol, 239; Rosselló-Segura, 76). El 1496 era propietat d’Arnau Burguet,
que l’havia heretada del seu pare, d’igual nom; l’inventari d’aquell any detalla els objectes del menjador, la
cambra de davant el menjador, la cambra del cap de l’escala, el celler amb un cup gran amb quatre congrenys,
dues bótes congrenyades, quatre portadores i altres objectes, i la cuina (Rosselló-Segura, 82). L’any 1515 era
propietat d’Arnau Burguet (Rosselló-Segura, 86). El 1552 apareix documentat Pere Joan Burguet com un dels
propietaris del terme (Rosselló-Segura, 106). El 1563 era de Pere-Joan Burguet (Rosselló-Segura, 109). El
1570 era d’Arnau Burguet, qui la llogà aquell any a mitges a Guillem Pujol, per cinc anys (Rosselló-Segura,
114). En l’Estim de 1578 era d’Arnau Burguet i es valorà en 15.000 lliures (Rosselló-Segura, 117). El 1593
apareix documentada Esperança Burguet, viuda de Joan Aixartell, com a propietària d’una possessió a
Puigpunyent (Rosselló-Segura, 125). El llinatge Burguet acabà en el segle XVII: D. Beatriu Burguet, darrera
representant de la família, casà amb D. Pere Joan de Villalonga, de qui fou fill D. Jordi Villalonga i Burguet i
d’aquest D. Francesc Villalonga i Fortuny de l’hàbit de Calatrava i primer comte de la Cova (1) (Bover, 82-83).
El 1728 era de Jordi Villalonga (Ensenyat, 239). El 1737 era de la comtessa de la Cova; es valorà en 16.000
lliures (Ensenyat Pujol, II, 47). La possessió apareix al mapa de Mallorca del cardenal Despuig, de 1784.
L’any 1789, J. de Berard ressenya la finca de la manera següent: “También de los mayores. Del conde de la
Cueva” (Berard, 1789: 31).
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Joan Villalonga. Es valorà en 40.503 reals de
producte íntegre. La possessió tenia una superfície de 278 quarterades. Se situa a la secció: 2, num. 1 al 8
(assentament núm. 295). L'any 1863 era propietat de Joan Villalonga i Mateu i tenia una superfície de 198
hectàrees (Habsburg-Lorena, V, 43).
A mitjans s XX era de Joan Villalonga i Feliu. Actualment és de Joan Villalonga Amorós i té una superfície de
279 quarterades.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
Habsburg-Lorena, 1884: VIII, 363 (ed. 1991)
Rosselló-Segura, 1996: 34, 71, 117
GEM, II, 293
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 86 de 404

CONSERVACIÓ
monument
CAUSES DE DETERIORAMENT Defecte estructures

Vigilat

USOS PERMESOS: Rehabilitació com a edifici residencial o agroturisme o hotel rural, sempre que es

Teulades.
Portal forà.
Vestíbul.
Portal de la casa dels senyors.
Arcs de l'interior de la casa dels senyors.
Capella, amb el mobilitari.
Galeria.
Pintures murals.
Portal de la casa dels amos.
Cuina dels amos.
Caseta del garriguer.
Totes les estances de l'edifici amb volta.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 87 de 404

27/01/2008 Pàgina 88 de 404

NUM: 39 DENOMINACIÓ: Sa Campaneta
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Sa Campaneta, a la vall de Superna
ENTORN: Rural, entre Son Noguera i Son Balaguer
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
La façana principal, aixecada davant una carrereta amb lledoners, presenta un bloc a l’esquerra amb dues
plantes d’alçat, amb una finestra a la planta baixa i dues finestres balconeres al primer pis. El portal forà
se situa en el bloc central de la façana, amb un mur d’una sola planta; el portal és d’arc rodó amb dovelles
curtes; al capdamunt un esgrafiat marca la data de 1789; a l’esquerra hi ha un colcador.
A la banda de la dreta, s’hi situa la capella, amb volum constructiu més avançat que la resta de façana i
amb l’entrada situada en perpendicular al portal forà, en forma de portal de llinda, amb una claraboia
circular al capdamunt. L’oratori privat té com a titular a la Mare de Déu del Carme, advocació relacionada
amb el capità Antoni Barceló. L’interior de la capella mostra una coberta amb un tram de volta d’aresta,
ribetada de blau i centralitzada per una clau de volta amb el relleu d’una escena pagesa. El presbiteri no
mostra un espai diferenciat, i només és esmentable per la presència de l’altar; el mur del fons, presenta
rajoles blaves i blanques. El retaule, molt remarcable, és d’estil barroc rococó, de finals del segle XVIII,
presidit per un pintura que representa la Mare de Déu del Carme
El portal forà dóna accés directament, sense vestíbul, a la clastra; és de planta quadrada, amb un quintar
de tafona enmig, a manera de decoració. L’accés a la casa dels senyors se situa a la dreta, amb una
escala que puja al primer pis, mentre que la dels amos ocupava la planta baixa, amb entrada per
l’esquerra, a partir d’un portal d’arc rodó. Aquest lateral mostra tres plantes d’alçat, amb un porxo superior
de reduïdes dimensions. La tafona es conserva en bon estat.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment, totxos, fusta, teula, rajoles.
DATACIÓ: XVIII
NOTES HISTÒRIQUES:
Possessió situada a la vall de Superna, entre Son Noguera i Son Balaguer. Apareix documentada l’any 1623.
El 1685, sa Campaneta, es valorà en 1.700 lliures. A l’inici del s XVIII, una part de la vall de Superna era
ocupada per la possessió de Sa Campaneta de Supern-, que Miquel Balaguer – de sa Coma- vengué (1775),
per 2.000 lliures, a Antoni Barceló i Pont de la Terra, cavaller de l’orde de Carles III, capità de vaixell i
comandant dels xabecs reials (GEM, XVII, 54-55) (1)
finca de la manera següent: “Mediano. Agua y huerto. Del Excmo. Barceló quien lo mejora excelentemente”
(Berard, 1789: 31).
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Joan Barceló i Brondo. Es valorà en 2.338 reals de
producte líquid (32.206 reals de producte íntegre juntament amb Conques). La possessió tenia una superfície
de 32 quarterades. Se situa a la secció: 7, num. 22 i 14 (assentament núm. 39, juntament amb Conques, que
era del mateix propietari).
Segons l’Arxiduc, cap a 1880, “ la casa de sa Campaneta, amb lledoners al portal, es troba en ruïna i gairebé
27/01/2008 Pàgina 89 de 404
només serveix per donar aixopluc a un pagès humil” (Habsburg-Lorena, VIII, 366).
A principis de segle XX era propietat dels Moragues Monlau, que hi introduïren conreus d’arbres fruiters.
Actualment és de Jaume Pou Reynés i es dedica a agroturisme.
__
(1) Ensenyat Pujol ressenya quatre pertinences de la Campaneta, dues en mans del capità Barceló, abans de
Jordi i Pere Jaume Balaguer, per un valor de 1450 lliures, i dues pertinences més en mans d’Antoni Orell,
abans de Jaume i Gabriel Balaguer, valorades en 500 lliures (Ensenyat Pujol, II, 48)
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
Habsburg-Lorena, VIII, 366
Segura-Vicens, III, 9-12
Rosselló-Segura, 87
GEM, XVII, 54-55
Vibot & Hernández, 2001: 81-96
Vibot, 2007: 76-86
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
CAUSES DE DETERIORAMENT

Vigilat
TREBALLS REALITZATS: Consolidacions

Estudis específics

27/01/2008 Pàgina 90 de 404

Carrerera.
Portal forà.
Clastra.
Empedrat de la clastra.
Tafona (amb totes les estances i instal·lacions relacionades).
Celler.
Capella (amb tot el mobiliari).
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 91 de 404

NUM: 40 DENOMINACIÓ: Les cases de Conques
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Conques, carretera Capdellà- Puigpunyent km 8,8
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
El camí propi de l’antiga possessió parteix de la carretera des Capdellà a Puigpunyent per Galilea (PMV
1032, km 8’800), a l’esquerra pujant des de Puigpunyent cap a Galilea. Una fita o escopidor assenyala
"Conques. 1425". Dos minuts d’asfalt, amb un marge alt a la dreta, ens deixen en un entreforc; el camí de
l’esquerra condueix a les cases velles.
La façana principal de les cases s’orienta a llevant. Té dues plantes d’alçat. El portal forà és de llinda, de
grans dimensions, datable al s XVIII; la llinda és d’una peça de pedra viva, amb una corniseta superior;
els capitells mostren senzilles motllures, mentre que els brancals són de dues peces de pedra i la base
també mostra una motllureta rectilínia. A l’esquerra, un bloc constructiu avançat en perpendicular a la
façana, que acull l’estable, mostra un abeurador tancat per un arc rebaixat, situat vora el portal. A la dreta
del portal, hi destaca una cisterna adossada a la paret, amb capelleta apuntada, part exterior de l’aljub
que ocupa bona part del subsòl de la carrera, amb un coll de cisterna de secció circular més enmig. El
segon bloc de la façanan, a la dreta, mostra coronament en testera triangular, a dos aiguavessos. Més a
la dreta de la façana, hi ha un portal de llinda de fusta i, a l’extrem, un altre portal d’un habitatge. La
segona planta, mostra un balcó i, més a la dreta, dues finestres.
A la dreta, tancant l’esplanada de la façana, s’alça un mur amb merlets arrodonits, de considerable
antigor; la renglera nord-est presenta vuit merlets, mentre que la sud-est en presenta tres. La definició del
cos central és plana, mentre que la del cos la dreta presenta la caiguda a dos aiguavessos, més
allargassat el de la dreta.
Després del portal forà, el vestíbul apareix amb sòl empedrat i amb el sòtil reformat, amb bigues de ferro i
obra. Dos pilars de secció quadrada, aixamfranats, deixen pas a la clastra. En el mateix vestíbul, a la
dreta, quatre graons en davallada condueixen al portal de llinda de la tafona, mentre que a l’esquerra del
vestíbul hi ha un altre portal de llinda que apareix identificat com a “cocina”. La clastra és de planta
quadrada, amb sòl empedrat amb lloses grans; distribueix diversos portals de llinda, ara corresponents a
habitatges diferents. La paret frontal a l’entrada i l’angle del fons a la dreta tenen tres plantes d’alçat,
mentre que la resta només en té dues. Al fons de la clastra, segons s’entra, una escala exterior condueix
a un portal de llinda situat al primer pis; a la dreta hi ha una finestra balconera; sota aquesta escala, s’hi
obre un arc rodó.
El portal de l’esquerra del vestíbul, més a l’esquerra que el de la cuina, condueix a l’estable, una gran sala
rectangular, amb menjadores als laterals llargs. La coberta és interessant, dividida en quatre trams
separats per tres arcs rebaixats de marès; els dos trams centrals són de volta rebaixada i els dos laterals
de volta d’aresta.
El conjunt de les cases, producte de la divisió a què fou sotmesa, presenta diversos portals, alguns oberts
modernament, que acullen devers 11 apartaments.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment, totxos, fusta, teula, rajoles.

anteriors
27/01/2008 Pàgina 92 de 404
NOTES HISTÒRIQUES:
La possessió de Conques era en època islàmica l’alqueria Caprida (també grafiada Carprida i Calprita). El
1285, ja coneguda amb el nom del Palmer, la comprà Guillem des Brull i després la vengué a un tal Ferrer
(Rosselló-Segura, 34). El 1341 Conques era de Guillem de Sala (Rosselló-Segura, 42). El 1361, apareix a nom
de Berenguer Vida, també propietari d’Ortoluig (Rosselló-Segura, 52).
El 1425 l’alqueria era denominada es Palmer i fou venuda per Berenguer Vida a Ramon sa Fortesa, juntament
amb els rafals que tenia agregats; confrontava amb la Granada de Salvador Ferrer, Ortoluig de Pere Aguiló, la
Mola de Guillem Balaguer, l’alqueria de Berenguer Albussa –ara Son Cortei-, Valldurgent, del mateix Ramon
sa Fortesa, l’alqueria de Llorenç Talens –ara Son Burguet, l’alqueria de Pere Serra –ara Son Cotoner d’Amunt-
, les alqueries de Joan Batle i Vicenç Ferrer –formen part de Son Serralta-, l’alqueria de Berenguer de
Tagamanent –dita Bellpuig i ara Son Puig-, i l’alqueria de Guillem Brunet –ara Son Bru- (Ensenyat Pujol, 241;
Rosselló-Segura, 68). Una notícia curiosa de 1429 ressenya que “El senyor Ramon sa Fortesa diu que ha
acostumat de passar per la possessió de Guillem Sala (Son Cotoner d’Avall actual), partint de la seva
possessió, que fou d’en Vida, anant a una altra possessió seva, dita Valldurgent; ara li contradiuen passar”
(Rosselló-Segura, 69). El 1437 la tenia Joan sa Fortesa, fill i hereu de Ramon (Rosselló-Segura, 70). El 1446
Joan sa Fortesa vengué la seva alqueria Conques a Gabriel Verí de Menorca (Rosselló-Segura, 72). En
l’Estim de 1578 el Palmer apareix conjuntament amb la Granada; ambdues possessions eren de Pere Nét i es
valoraren en 50.000 lliures (Rosselló-Segura, 117). En l’inventari per la mort del senyor Pere Nét, de 1595, el
Palmer apareix com a possessió principal, seguida de la Granada (Rosselló-Segura, 127). Apareix
documentada l’any 1664, propietat de Pere Descatlar. El 1685 era valorada en 12.000 £. (GEM, IV, 43).
El 1728 era propietat de Guerau Descatlar (Ensenyat Pujol, 242). La possessió apareix al mapa de Mallorca
del cardenal Despuig, de 1784. L’any 1789, J. de Berard ressenya la finca de la manera següent: “Conque.
Grande predio. Huerto y agua. Del Excmo Barceló” (Berard, 1789: 32). El 1818 era d’Onofre Barceló, qui morí
aquell mateix any.
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Joan Barceló i Brondo. Es valorà en 11.343 reals de
producte líquid (32.206 reals de producte íntegre juntament amb sa Campaneta). La finca tenia una superfície
de 255 quarterades i era arrendada a Francesc Martorell. Se situa a la secció: 6, num. 1 a 8 (assentament
núm. 39, juntament amb sa Campaneta, que era del mateix propietari). L'any 1863 Conques era propietat de
Joan Barceló i Brondo i tenia una superfície de 249 hectàrees (Habsburg-Lorena, V, 43).
Segons l’Arxiduc, cap a 1880, Conques té “espalanada frontal i aljub coronat d’altiu merlet piramidal i pedrís
perimetral... Conques presenta una clastra empedrada i amb dues pilastres, i a l’esquerra de la façana
principal, un emparrat ample. Més amunt de la casa, hi ha belles plantacions de fruiters i un aljub, i als seus
peus, una petita casa coneguda per s’Hortet de Conques” (Habsburg-Lorena, VIII, 368-69).
El conjunt fou declarat BIC el 25 de juny de 1985. Actualment, les cases es troben dividides en diversos
habitatges, molt reformats.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 32
Mascaró Passarius: Corpus, II, 638
GEM, IV, 43
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 93 de 404

hipotètica

Reutilització

Vigilat

Inventariat


Cobertes.
Obertures.
Portal forà.
Cisterna i aljub de les cases.
Mur coronat per merlets.
Clastra empedrada.
Estable.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 94 de 404

27/01/2008 Pàgina 95 de 404

NUM: 41 DENOMINACIÓ: Son Cortei
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Cortei, camí del coll del Molí de Vent
ENTORN: Rural, situada entre el poblet de Galilea, la moleta de Son Martí i el puig de na Bauçà
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
Possessió situada entre el poblet de Galilea, la moleta de Son Martí i el puig de na Bauçà. El camí propi
de la possessió parteix del coll del Molí de Vent, prop de Galilea (PMV 1032, km 8’350). El camí, asfaltat,
davalla lleugerament, entre oliveres i algun garrover. Després d’un revolt a la dreta i un altre a l’esquerra,
a la banda esquerra hi ha un pou rústic, amb abeurador. A deu minuts de camí a peu, arribam a les cases
de la possessió.
Les cases tenen dues façanes, que corresponen a la tradicional i a la de l’accés actual; aquesta darrera
s’orienta a tramuntana i es troba aixecada davant una carrera ombrejada amb pins. Té dues plantes
d’alçat, amb un bloc a l’esquerra amb balustrada i un bloc constructiu que surt per la dreta. El portal és
d’arc escarser, amb doble obertura, ja que aguanten una balconada. A la dreta, embotit dins els murs, hi
ha un coll de cisterna de secció quadrada. La façana antiga s’orienta a llevant, aixecada davant el que ara
és una carrera enjardinada i ornamentada amb un brollador; té alçat de dues plantes i mostra una
balustrada més moderna a l’altura del pis noble; el portal és d’arc rodó.
Els portals comuniquen a sengles vestíbuls amb coberta de bigues. Pel portal forà actual, un altre arc
escarser dóna accés a la clastra, de planta quadrada. A l’esquerra hi ha un arc rebaixat que comunica
amb el portal antic i un rellotge de sol de 1855, a més de l’escala que puja a la casa dels senyors. Les
cases tenen tafona, modernitzada, amb entrada al fons de la clastra, a la dreta; abans, es troba la botiga
de l’oli, una estança amb coberta de volta de canó.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, teules, totxos, ciment, morter, fusta, ferro.
DATACIÓ: XVIII sobre

estructures anteriors
NOTES HISTÒRIQUES:
En època islàmica era l’alqueria Albussa. El 1341 l’alqueria Albuzani era de Jaume Basset (Rosselló-Segura,
42). El 1390 era propietat de Ramon Ribas. El 1396, aquest mateix propietari, juntament amb Pere Basset de
Benifatxó -actual Son Martí-, cediren unes cent quarterades de les seves finques per a l’establiment del que
amb el temps seria el llogaret denominat Galilea (Jordi Morei, 1960: 10; GEM, VI, 127).
El 1425 l’alqueria era de Berenguer Albussa, i confrontava amb el Palmer (ara Conques) (Ensenyat Pujol, 241;
Rosselló-Segura, 68). L’any 1465 els germans Berenguer i Francesc d’Albussa la posseïen per herència
(Ensenyat Pujol, 240). Aquell any, els esmentats germans veneren la possessió a Pere Jofre i aquest la donà
en dot a la seva filla, Joana, casada amb Jordi Cortei, dels hereus del qual prengué nom (Rosselló-Segura,
77). El 1506 l’alqueria Albuzan, ara Son Cortei, era de Jordi Cortei (Rosselló-Segura, 85). Segons el cadastre
de 1578, Pere Cortei tenia una possessió valorada en 2.500 lliures, mentre que Bartomeu Cortei en tenia una
altra estimada en 1.500 lliures (Rosselló-Segura, 117). L’any 1595 Lluc Cortei, ciutadà militar, fa testament i
declara que a les seves cases té un oratori molt antic que va servir d’església al llogaret de Galilea (Rosselló-
Segura, 130). El 1685 la finca estava valorada en 6.500 £. El 1728 la posseïa Antoni Francesc Cortei, doctor
en drets (Ensenyat Pujol, 240, II, 47).
27/01/2008 Pàgina 96 de 404
finca de la manera següent: “Son Cortey. Mediano con emparrados. Del abogado Cortey” (Berard, 1789: 32)
(1).
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Antoni Cortei. Es valorà en 27.134 reals de producte
íntegre. La finca tenia una superfície de 439 quarterades. Se situa a la secció: 6, num. 11 i 19 (assentament
núm. 93). L'any 1863 Son Cortei era propietat d’Antoni Cortei i tenia una superfície de 312 hectàrees
(Habsburg-Lorena, V, 43).
Segons l’Arxiduc, cap a 1880, “ La casa de Son Cortei, envoltada de plantacions joves de tarongers, presenta
un portal en forma d’arc de mig punt, una petita clastra interior i una cuina peculiar amb ximeneia en el centre.
A la dreta de la casa, hi ha una petita capella que en altres èpoques era lloc de culte de la gent de la localitat.
Més amunt de la casa, hi destaca la presència d’una era; a l’esquerra d’aquesta, en un avenc de parets
erosionades per la pluja, l’avenc de Son Cortei, acostuma la gent a tirar-hi les despulles dels animals morts”
(Habsburg-Lorena, VIII, 372).
Avançada la primera meitat del segle XX, fou propietat del músic Josep Balaguer. Durant bona part de la
segona meitat del segle XX, i fins a l’any 1996, Son Cortei fou de Gabriel Alzamora López (1904-1996).
Actualment és del fill de l’anterior, Ferran Alzamora Carbonell i té 284 ha de superfície.
--
(1) Així ho recull també la GEM: El 1787 pertanyia al missèr Cortei. Tenia cases i era una propietat mitjana,
dedicada a la vinya (GEM, IV, 132).
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 32
Ensenyat Pujol, 1919: I, 240, II, 47
Morei, Jordi, 1960: 10
Mascaró Passarius: Corpus, II, 638-39
Rosselló-Segura, 1996: 42, 68, 77, 85 117
GEM, IV, 132; VI, 127
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat

Inventariat

27/01/2008 Pàgina 97 de 404

Cobertes.
Tafona (amb tots els components).
Botiga de l'oli.
Rellotge de sol.
Clastra.
Terrassa, balustrada i arcada.
Brollador.
Portals de les dues façanes (tramuntana i llevant).
Carrera enjardonada de llevant.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 98 de 404

NUM: 42 DENOMINACIÓ: Son Cotoner d’Amunt
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Cotoner d'Amunt -Palma-Puigpunyent, km 11,6-
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
El camí de la possessió parteix del km 11’600 de la carretera de Palma a Puigpunyent (PMV-1041), a
l’esquerra des de Palma.
Les cases de Son Cotoner constitueixen un gran casal de finals del s XVII, amb façana orientada al nord i
aixecada davant una carrera. Té dues plantes d’alçat, que a l’esquerra, amb motiu d’un cert desnivell es
converteixen en tres. El bloc de la dreta té també tres plantes d’alçat. El portal forà és d’arc rodó
adovellat, coronat per un escut barroc, amb un elm de cavaller i les armes heràldiques, en quatre
quarters, dels Sales, dels Sureda, dels Verí i dels Santacília (1). Als costats del portal, hi ha sengles
pedrissos que serveixen també de colcadors. El cantó de l'esquerra de la façana mostra la data de 1698.
El vestíbul té coberta de volta d’aresta, amb clau amb el relleu de les armes dels Cotoner. A la dreta hi ha
la capella, amb portal de llinda. Un arc rebaixat comunica amb la clastra, de planta rectangular i amb sòl
empedrat. Al bell mig hi ha un coll de cisterna octogonal, amb ferro coronat per una creu, i amb una
piqueta exempta. A la dreta de la clastra, una escala senyorial puja a la planta noble, amb un replà
exterior amb dos portals de llinda. Més al fons, en aquest mateix lateral, s’hi obre un arc rebaixat. A la
paret de l’entrada de la clastra (nord), hi ha un rellotge de sol amb la data de 1878, i també un portal de
llinda amb una escaleta exterior.
Al lateral de migjorn de la clastra, davant l’entrada principal, s’hi obre un portal d’arc rodó que comunica
amb la tafona. És un espai gran, de planta rectangular, amb amb els elements per a la fabricació de l’oli
en bon estat. Té trull, situat al fons, a la dreta, i dues premses de biga, una a cada lateral llarg de
l’estança. Al centre, hi ha la caldera i un gran esportinador d’una peça de pedra picada. La premsa de la
dreta, a la cuixera mostra la data de 1699. El trull compta amb tremuja i arbre de fusta, rutló i volsosos.
Rere el trull hi ha dos graners, el de l’esquerra més gran que el de la dreta, ambdós amb arcs rebaixats; a
l’angle de l’esquerra hi ha una menjadora per a la bístia. Segons dona Teodora Ramis d’Ayreflor, s’hi va
fer oli fins al 1963 (Martorell: 1998, 284).
---
(1) Així ho confirma dona Teodora Ramis D’Ayreflor i Rosselló en l’entrevista feta per Onofre Martorell,
l’any 1986 (Martorell:1998, 283).
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment, totxos, teules, ferro, fusta, teules.
DATACIÓ: S. XVII sobre

NOTES HISTÒRIQUES:
El 1342 era una alqueria denominada Cassà, propietat de Guillem Castany (Rosselló-Segura, 42). El 1343 es
documenta la tafona de Pere Castany (Rosselló-Segura, 44), molt probablement la de l’actual Son Cotoner
d’Amunt. L’any 1358 l’alqueria Cassà era de Bernat Tagamanent; hi havia una font que aleshores fou
conflictiva perquè Bernat Mateu, propietari d’un rafal veí, deia que hi tenia empriu, en contra de l’opinió del
27/01/2008 Pàgina 99 de 404
propietari, que havia tancat la font (Rosselló-Segura, 50). El 1406 Berenguer Talens, mercader, vengué a
Mateu Gilabert de Puigpunyent, l’alqueria Cassà –ara Son Cotoner- per 900 lliures i Salvador Ferrer tingué 45
lliures pel dret de lluïsme (Rosselló-Segura, 65).
El 1425 l’alqueria era de Pere Serra, i confrontava amb el Palmer (ara Conques) (Ensenyat Pujol, 241;
Rosselló-Segura, 68). El 1450 era d’Arnau Serra (Ensenyat Pujol, 239; Rosselló-Segura, 73). El 1453 Arnau
Serra la vengué a Gaspar Pasqual (Ensenyat Pujol, 239). El 1467 Gaspar Pasqual ven la seva alqueria –ara
Son Cotoner- a Nicolau de Pacs; dos anys més tard, la Cúria, com a béns de l’anterior, vengué la possessió a
Gabriel Cotoner (Ensenyat Pujol, 240). El 1494, en unes confrontes amb Son Ferretjans, l’alqueria Cassà
apareix a nom de Gabriel Cotoner (Rosselló-Segura, 79). L’any 1515 era propietat de Nicolau Cotoner
(Rosselló-Segura, 86). En l’Estim de 1578 era de Pere Onofre Cotoner i es valorà en 11.000 lliures (Rosselló-
Segura, 117). El 1594, apareixen documentats les dues finques denominades Son Cotoner: Son Cotoner
d'Amunt o Vell, de Jaume Julià, i Son Cotoner d'Avall o Casa Nova de Son Cotoner, de Nicolau Cotoner de
Sala, provinent aquesta darrera de l’antiga heretat dels Sala; a més, existien també Son Cotoner Arnau, Son
Cotoneret i altres propietats menors (GEM, IV, 173). A finals de segle XVII i principis del XVIII, Son Cotoner
d’Amunt era de Maria de Sales i Sureda, qui la posseïa encara el 1728 (1). El 1730 era de Joan Sureda,
marquès de Vivot, i es valorà en 15.000 lliures (Ensenyat Pujol, II, 47).
La possessió apareix al mapa de Mallorca del cardenal Despuig, de 1784, amb el nom de Son Cotoner. L’any
1789, J. de Berard ressenya la finca de la manera següent: “Es de los mayores. De Sureda y Forteza caballero
de Palma. Su cosecha aceite y trigo” (Berard, 1789: 31). A la primera meitat del segle XIX, continua en mans
del marquès de Vivot; cap a 1805 l’arrendatari pagès era Miquel Alemany, qui feia una renda al senyor de 840
lliures anuals; cap a 1850 l’amo pagès era Bartomeu Santandreu, i feia una renda de 1.040 lliures anuals
(Suau Puig, 1991: 93).
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Josep Sureda, hereu de D. Jaume Sureda. Es valorà
en 24.799 reals de producte íntegre. Tenia una superfície de 192 cuarterades. Se situa a la secció: 2, num. 10
al 13 (assentament núm. 286).
Son Cotoner d’Amunt passà, per entroncament matrimonial, durant la segona meitat del segle XIX, dels
Sureda als Rosselló. Així, a principis de segle XX, la meitat de la possessió era de Paula Rosselló, casada
amb Josep Francesc Ramis d’Ayreflor. Durant bona part de la segona meitat del segle XX fou propietat de la
filladels anteriors, Teodora Ramis d’Ayreflor i Rosselló, esposa de Lluís de Montaner Zangroniz (Martorell:
1998, 283). Actualment la finca és propietat d’un nebot de dona Teodora, Gabriel Ramis d’Ayreflor i López-
Pinto, i té 225 quarterades.
_
(1) L’escut mostra les mateixes armes que el de la clastra de la Baronia de Banyalbufar. Segons Albertí-Valero
a la Guia de Banyalbufar, “L’any 1689, Jeroni de Sales féu hereva sa muller Maria de Sales i Sureda, filla
d’Antoni de Sales i Unissa Sureda. A més de la Baronia de Banyalbufar era propietària d’unes cases a Ciutat,
de la possessió de Son Cotoner de Puigpunyent, de ca l’Ardiaca i de Son Fortesa d’Artà. El seu marit Jeroni de
Sales li deixà l’usdefruit de la Baronia amb la condició que, si moria sense infants mascles, com així succeí,
l’havia d’heretar una de les dues filles (Unissa o Magdalena de Sales). Ambdues filles moriren i, per això, Maria
de Sales, l’any 1737, deixà la Baronia al seu besnét Gabriel de Berga i de Berga, Safortesa i Sales, fill pobil de
la seva néta Eleonor de Berga i Sales i de Gabriel de Berga i Safortesa”.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
Habsburg-Lorena, 1884: V, 43
Ensenyat Pujol, 1919: I, 239-40; II, 47
Suau Puig, 1991: 93
GEM, IV, 173
Martorell, 1998, 283-287
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 100 de 404

CONSERVACIÓ
monument

Vigilat

Inventariat
PERILLS EVENTUALS: Intervencions discordants amb l'estructura històrica de l'edifici. Eliminació o


Portal forà.
Escut d'armes.
Vestíbul (estructura i clau de volta).
Capella.
Clastra (estructura i empedrat).
Coll de cisterna.
Escala de la planta noble.
Rellotge de sol.
Tafona (estança i tots els components).
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 101 de 404

27/01/2008 Pàgina 102 de 404

NUM: 43 DENOMINACIÓ: Son Cotoner d'Avall
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Cotoner d'Avall -Palma-Puigpunyent, km 9’2-
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
El camí de Son Cotoner d’Avall parteix de la carretera Palma-Puigpunyent (PMV-1041), a l’altura del km
9’200, a la dreta des de Palma.
La façana principal s’aixeca orientada a migjorn, davant una carrera ombrejada amb cinc lledoners i amb
vista alterosa. Té dues plantes d’alçat i portal forà d’arc rodó, ornamentat per una buguenvíl·lea. A la dreta
hi ha una portassa d’arc rebaixat, que comunicava antigament amb la tafona, avui despareguda i
convertida en cotxeria. El portal forà condueix al vestíbul, de bigues modernitzades; la porta exterior, a
l’intradós conserva una curiosa inscripció que diu: "Don Miguel Brondo. Año MDCCCXXXVII". El vestíbul
comunica amb la clastra, enllosada i centralitzada per un coll de cisterna de secció circular, de dues
peces de pedra viva, amb cintell a la base enforma de dovelles, i una piqueta a la dreta. Al fons de la
clastra, s’hi obre un portal de llinda, corresponent a la casa dels amos. A la dreta, puja una escala de dos
rams que condueix a la casa dels senyors, amb portal de llinda, i a un ample terrat que s’estén també
damunt la façana; aquesta darrera part del terrat serveix actualment com a assolellador d’ametles. En la
part superior de l’angle nord del terrat, hi ha una espadanya. A la part inferior de l’escala, hi ha un altre
coll de cisterna, de secció quadrada, adossat al mur. Al replà de l’escala, a la dreta, un portalet dóna
accés al graner de les ametles, amb forats per carregar-les directament. La casa dels senyors actualment
apareix amb l’interior amb obres sense acabar i es troba, per tant, inhabitable. La casa dels amos,
actualment en bones condicions d’ús, té diverses estances de les quals destacam la sala-rebedor, la sala
d’estar amb foganya amb pinte, l’avantsala de la cuina –potser la cuina antiga-, amb gerrer i amb la pica
d’escurar d’una peça; al costat, el menjador dels missatges conserva la taula gran; també hi ha un forn
antic i el rebost amb un pilar central. Rere, hi ha un aljub que recull l’aigua provinent de la font des Serral.
L’espai de l’antiga tafona, a la dreta de la façana, ara convertida en cotxeria, és una estança rectangular
que només es conserva de la factoria d’oli el sòl empedrat i una cuixera de la premsa de biga, empotrada
en el mur interior de l’esquerra; a la dreta, es conserven també els graners d’oliva, amb portal de llinda de
fusta i amb els dos graners amb coberta de volta rebaixada i amb els corresponents forats por on queia
l’oliva. La coberta apareix reconstruïda amb formigó modern.
La façana lateral, a la dreta de la principal, orientada a llevant, té tres plantes d’alçat i mostra un portal de
llinda, barroc, amb motllures als capitells i amb marca conopial, que correspon a la capella. En aquesta
ala, a l’esquerra, al capdamunt d’una lleugera rampa, se situa també la part superior dels graners de la
tafona, amb entrada per un arc rodó, conserva els forats per tirar-hi les olives. En aquesta rampa exterior,
davant la capella, la pareteta de protecció acull un petit pedrís.
La capella és de planta rectangular, transversal a l’entrada, és a dir, el portal exterior ocupa el lateral
central del costat de l’Evangeli, amb l’altar a l’esquerra de l’entrada i els peus a la dreta. El sòtil és de
coberta plana, amb estuc i l’anagrama de Maria, amb una làmpada de vidre. El presbiteri, només marcat
per un graó en pujada, acull l’altar major, també amb l’anagrama de Maria, i l’ara amb l’escrit "Sant
Nicolau de Bari" a un costat. Presideix l’altar una pintura barroca de sant Nicolau, amb els atributs de
bisbe. A la dreta hi ha un llenç de santa Maria Egipcíaca i a l’esquerra una altra pintura d’un sant jesuïta.
Ja fora del presbiteri, el mur de l’epístola acull un llenç de l’Adoració dels Reis i un altre de sant Jeroni. A
la paret dels peus, destaca un gran llenç de la Immaculada amb els atributs de la seva lletania. A la paret
de l’Evangeli, a la dreta del portal, hi ha una pintura de la Verge Maria i l’Infant amb santa Isabel i sant
Joan nin. Un portalet a la dreta de la pintura de la Immaculada comunica amb la sagristieta, amb una
27/01/2008 Pàgina 103 de 404
calaixera i el document emmarcat, de data 8 de maig de 1899, pel qual el papa Lleó XIII dóna permís per
l’existència de l’oratori privat de Son Cotoner d’Avall, a petició de la senyora Isabel Siragusa i Ginard,
viuda de Roses. El portalet de l’esquerra comunica directament amb l’interior de les cases, i una
interessant escala de caragol, de gran antiguitat, puja a la casa dels senyors.
DATACIÓ: Segles XVII-XVIII
NOTES HISTÒRIQUES:
L’actual possessió de Son Cotoner d’Avall el 1310 era una alqueria propietat de l’heretat de Francesc de
Caldes, que aquell any la cúria del bisbe de Barcelona vengué a Francesc Sala, i es conegué més tard, durant
algun temps amb el nom de Son Sala (Rosselló-Segura, 37). El 1366 el magnífic Bartomeu Sala, fill i hereu de
Bartomeu, fill de Francesc, ciutadà de Mallorca, capbrevà la seva alqueria anomenada Son Sala; constava que
Francesc Sala la posseïa per compra feta a instàncies dels creditors de l’heretat de Caldes (Rosselló-Segura,
54). El 1406, Pere Mosqueroles, propietari d’una alqueria veïna, vol apropiar-se d’una coma de l’alqueria de
Joan Sala (Rosselló-Segura, 65). El 1426 la possessió era de Guillem Sala, fill i hereu de Joan Sala (Rosselló-
Segura, 68-69).
A principis de segle XV era de la família Sala, i es coneixia amb el nom de Son Sala. Devers 1430 era d’Úrsula
de Sala, esposa de Gabriel Cotoner Saguals, de qui prengué nom (GEM, IV, 171). El 1563 era de Nicolau
Cotoner i Sala i confrontava amb Tabúger (Son Roca), Bunyolí, , la possessió de Pere-Joan Burguet i el rafal
Crau, de Miquel Cotoner (Rosselló-Segura, 109). En l’Estim de 1578 la finca era de Nicolau Cotoner i es
valorà en 11.000 lliures (Rosselló-Segura, 117). El 1594, Son Cotoner d'Avall també es coneixia com sa Casa
Nova de Son Cotoner, propietat de Nicolau Cotoner de Sala (GEM, IV, 173). Segons aquesta ressenya, tenia
un gran casal amb celler, tafona, molí de sang i una capella amb un retaule de sant Gregori; dedicada a
olivars, hi havia també garroverars, vinyes, conreus de cereals, lleguminoses, lli i hortalisses. Amb alzinars i
pinars, produïa llenya, carbó i calç; feia una renda anual de 1.500 lliures. El 1595 es documenta com a
propietari Pere Lluís Cotoner i Sala, fill de l’anterior (Rosselló-Segura, 130). El 1597, es llogà la finca per 1.100
lliures anuals, amb els rafals del Coll i de So na Rebassa (Rosselló-Segura, 133).
Al segle XVII la possessió passà a ser propietat de la família Julià; una de les propietàries d’aquesta família
fou Joana Julià, muller de Pere Moix. Dels Julià passà als Brondo per matrimoni de Ramon Brondo i
Puigdorfila (s. XVII-1733) amb Aina Julià Garriga. El 1737 era de Jaume Brondo Julià, fill dels anteriors, i es
valorà en 16.000 lliures (Ensenyat Pujol, II, 47). La possessió apareix al mapa de Mallorca del cardenal
Despuig, de 1784, amb el nom de Son Cotoner de Vall. L’any 1789, J. de Berard ressenya la finca de la
manera següent: “Son Cotoner de Vall. Del mismo Brondo [D. Nicolás]. Predio grande” (Berard, 1789: 31) (1).
L’any 1837 era de Miquel Brondo. Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Nicolau Brondo [i
Safortesa]. Es valorà en 34.155 reals de producte íntegre. La finca tenia una superfície de 277 quarterades i
era arrendada a Vicenç Terrasa. Se situa a la secció: 1, num. 1 al 7 (assentament núm. 15). L'any 1863 era
propietat de Nicolau Brondo i tenia una superfície de 198 hectàrees (Habsburg-Lorena, V, 43).
L’any 1899, era posseït per Isabel Siragusa i Ginard, viuda de Roses. Després passà a ser propietat d’Antònia
Roses Siragusa, filla de l’anterior. Actualment és propietat de dona Carme Delgado Roses de March, i té una
superfície de 381 quarterades.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
Ensenyat Pujol, 1919: I, 242; II, 47
Rosselló-Segura, 1996: 68-68, 133
GEM, IV, 173
PROPIETAT

27/01/2008 Pàgina 104 de 404
CONSERVACIÓ
hipotètica

Vigilat


Parament tradicional.
Portal forà.
Inscripció del vestíbul.
Coll de cisterna de la clastra.
Aljub de rere les cases.
Capella (amb tots els components mi ornaments).
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 105 de 404

27/01/2008 Pàgina 106 de 404

NUM: 44 DENOMINACIÓ: Son Fortesa
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
Les cases de Son Fortesa són un immillorable exponent d'antic casal de la noblesa terratinent
mallorquina. D'estructura complexa i de grans dimensions, el casal s'organitza bàsicament amb una base
de planta quadrangular que configura quatre volums distribuïts al voltant d'una clastra centralitzada;
aquesta configuració respon majoritàriament a la reforma duita a terme en la primera meitat del segle XVII
per Joan Mir i Ramis.
La façana principal, orientada al nord-est, s'aixeca davant una carrera, ocupada per grans plàtans, i un
brollador octogonal d'estil italianitzant; aquesta esplanada es manté a gran altura gràcies a un enorme
marge de sosteniment. La façana presenta un alçat de dues plantes, amb tres grans portals d'arc rodó. El
portal forà és el central, que és adovellat, de pedra viva, i es troba coronat per un escut amb les armes de
la família Mir; la porta presenta baules cavalleres. Els portals laterals, simètrics, tenen els brancals i l'arc
encoixinats, segons l'estil manierista, i es troben coronats per sengles frontons triangulars amb tres
piràmides amb bolla. Sobre cadascun d'aquests portals laterals hi ha una claraboia circular; en el timpà
del frontó, el de la dreta mostra el relleuet d’una creu i el de l’esquerra una petita claraboia. El portal de la
dreta comunica amb la capella, i el de l'esquerra amb l’antic estable. A cada extrem de la planta baixa, hi
ha dues finestres. El pis superior té set finestres quadrangulars.
La façana lateral, orientada al sud-est, té tres plantes d'alçat abocades sobre un desnivell escalonat en
marjades; la planta baixa té només obertures en forma de petits finestrons; el primer pis mostra set
finestres amb balcons i el porxo presenta set finestrons, amb els dos laterals més llargs.
L'ingrés principal condueix a un vestíbul, de poca llargada, que presenta a la dreta un portal de llinda que
fa les funcions de portal lateral de la capella. Amb un arc rebaixat, el vestíbul comunica amb una gran
clastra rectangular, emmarcada amb un altre gran arc rebaixat al fons; la clastra conté una base del trull
de la tafona antiga, i un coll de cisterna octogonal, només decoratiu. La clastra reparteix les diferents
estances de les cases, amb la casa dels senyors a l’esquerra, amb alçat de tres plantes, i la casa dels
amos a la dreta, de dues plantes; al fons, l’alçat és de tres plantes.
La capella, amb accés directe des de l’exterior i també des del vestíbul, té una nau amb planta
rectangular, gran alçada i coberta de dos trams de volta de creueria; les claus de les voltes mostren els
relleus d’una cara d’àngel, al primer tram, i l’escut dels Mir, al segon. Als peus de la capella, hi ha un petit
cor. L’alçat lateral mostra una col.lecció pictòrica dedicada als apòstols, i hi ha també pintures d’altres
sants. A la paret de la dreta del segon tram, destaca la pintura de l’antic retaule de l’ermita de Sant
Onofre, un tríptic separat per motius florals ornamental; la part central és dedicada a sant Onofre, i els
laterals a altres sants ermitans: sant Pau i sant Antoni Abat. El presbiteri s’aixeca tres graons sobre la nau
i conté un retaule barroc, de tres carrers, separats per columnes barroques daurades amb els escuts dels
Mir; el central és ocupat per una pintura de sant Joan Baptista, amb la representació del patrocinador,
Joan Mir, a la part inferior esquerra. El carrer de l’esquerra és una pintura de sant Josep i el de la dreta
una de sant Antoni. L’atic presenta un medalló amb un llenç de la Mare de Déu amb sants dominics. La
paret de l’esquerra conté un llenç de sant Sebastià i la de la dreta un altre de sants jesuïtes. A la dreta un
portal de llinda comunica amb una petita sagristia.
El portal de la casa dels senyors, a l’esquerra, s’obre damunt tres graons, i és de llinda amb un arc rodó
superior. De l'interior és remarcable la sala gran, amb bigues i jàssera; conté pintures de Miquel Bestard
27/01/2008 Pàgina 107 de 404
(1592-1633). El menjador dels senyors té coberta amb enteixinat de fusta.
La casa dels amos té entrada per un portal de llinda a la dreta de la clastra aixecat damunt tres graons;
després d’un rústic corredor, hi ha una gran estança de bella rusticitat, centralitzada per un pilar
quadrangular amb base d’una peça rodona, que fa les funcions de cuina i de menjador; conté una
foganya amb pinte i una pica d’escurar, entre d’altres elements. Un portal de llinda a la dreta condueix a
les altres estances.
La tafona es troba al fons de la clastra, a partir d’un portal de llinda situat a la dreta; fou mecanitzada al
llarg del segle XX i no té els elements tradicionals i presenta coberta d’obra moderna. En el primer tram,
conserva la caldera, a l’esquerra, i el vògit de tracció animal amb els engranatges que van al segon tram,
separats per un mur amb dues obertures. En aquest segon tram, hi ha les restes d’una premsa hidràulica,
de "Valls Hermanos. Barcelona. 1917" i un trull modern, mecanitzat completament, amb la inscripció
"Super-termo-extractora Feliu", amb un canó per xuclar les olives, d’una estança lateral.
Al fons de la clastra, un arc rebaixat acull un espai embigat simètric al vestíbul d’entrada, on s’hi situa un
coll de cisterna adossat a la paret, de secció quadrada, amb una pica a l’esquerra; més a l’esquerra, hi ha
un portal rebaixat, amb capitell motllurat i coronat per un escut amb les armes dels Mir; comunica amb la
part posterior de les cases, amb espais enjardinats i una terrassa amb piscina.
DATACIÓ: s. XVII sobre base

anterior
NOTES HISTÒRIQUES:
El 1396 es documenta l’alqueria Talesa, propietat de Berenguer de Tagamanent; antigament era de Pere
Talesa (Rosselló-Segura, 60). L’any 1450 era de Blai de Tagamanent (Ensenyat Pujol, 240; Rosselló-Segura,
73). El 1466 l’alqueria de Blai de Tagamanent passà a Maties sa Fortesa, de la família del qual prengué nom
(Ensenyat Pujol, 240; Rosselló-Segura, 77). El 1507 era propietat del magnífic Pere sa Fortesa, que la féu
capbrevar (Ensenyat Pujol, 240; Rosselló-Segura, 86). El 1519 havia mort Pere sa Fortesa i es féu inventari de
la seva possessió; entre d’altres elements, la possessió comptava amb un sementer de xeixa, un altre de
forment roig, i un tercer d’ordi. També hi havia una vinya de sis quarterades i un hort davant les cases, ple
d’arbres fruiters, tarongers i llimoneres, sis porcs i una truja. Els bous de llaurar eren set, i també hi pasturaven
vuit-centes ovelles i cent-trenta cabres. Les cases, ben guarnides de mobiliari i elements ornamentals,
comptaven amb sala, cambra de la sala, rebost i pastador, cambra dels fills, cambra de la senyora, recambra,
celler, celler de vi blanc, casa del forment, tafona, botiga de la tafona, una cambra de companyó, una altra
cambra, estable, casa dels captius, cambra dels captius, i casa del majoral (Rosselló-Segura, 89-92).
En l’Estim de 1578 Son Fortesa era de Gaspar Fortesa i es valorà en 32.000 lliures (Rosselló-Segura, 117). El
1584 Gaspar Fortesa llogà la possessió a Gabriel de Nus, per cinc anys, a raó de 90 lliures anuals (Rosselló-
Segura, 120). A mitjans de s. XVII la trobam en mans del ric propietari Joan Mir i Ramis, que fou nomenat
cavaller el 1630. El 1657, per matrimoni d’Onòfria Mir i Morrelles, filla i hereva de Joan Mir, amb Príam de
Villalonga i Brondo (1632-81), la possessió passà als Villalonga, cognominats des d’aleshores Villalonga-Mir
(GEM, XI, 173). El 1685, juntament amb Son Bru, estava valorada en 40.000 lliures. El 1728 era propietat de
Francesc Villalonga Mir (Ensenyat Pujol, 240). El 1737 era de Gaspar Villalonga; es valorà en 40.000 lliures,
juntament amb Son Bru (Ensenyat Pujol, II, 47). La possessió apareix al mapa de Mallorca del cardenal
Despuig, de 1784. El 1787 pertanyia als Villalonga Mir. Era una gran heretat, amb cases, tafona, molí de sang i
extensos olivars. Amb aigua abundosa, procedent del puig de Galatzó, tenia un hort i el molí d’aigua des Salt
(GEM, VI, 20).
L’any 1789, J. de Berard ressenya la finca, i especialment el Salt, de la manera següent: “Predio grande con
huerto y molino de agua que llaman el Salt figurada en el mapa con el núm. 52. Es copiosísima y cae desde
una elevada altura de donde toma el nombre del Salt. De ella corre un arroyo que abastece hasta Galatzó de
Calvià y sigue mucho más abajo. Poseen este predio los señores Villalonga Mir de Palma” (Berard, 1789: 32).
El 1850 era propietat de Felip Villalonga-Mir Despuig. Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D.
Felip Villalonga. Es valorà, juntament amb Son Bru, en 104.602 reals de producte íntegre. Comptava amb un
molí d’aigua fariner valorat en 922 reals de producte integre. Les possessions tenien una superfície de 841
quarterades (de les quals 54 pertanyien a Son Bru). Son Fortesa se situa a la secció: 10, num. 1 al 12
(assentament núm. 296). L'any 1863 Son Fortesa era propietat de Felip Villalonga i tenia una superfície de
598 hectàrees, la segona més extensa del terme (Habsburg-Lorena, V, 43). Actualment és propietat de Felip
27/01/2008 Pàgina 108 de 404

Villalonga i Fuster de Puigdorfila; té una extensió de 586 quarterades i és la finca de més superfície del terme.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 32
Ensenyat Pujol, 1919: 240; II, 47
Byne-Stapley, 1929: XXIX, L, 34-38, 114 (ed. 1982)
Mascaró Passarius: IV, 1.695
Inyesta, 1986, 25, 96
Segura-Vicens, 1989: III, 62-66
Murray- Llabrés- Pascual, 1990: 14-18.
Valero Martí, 1992: V, 920
GEM, VI, 20
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat

Inventariat

27/01/2008 Pàgina 109 de 404


Brollador de la carrera.
Els tres portals rodons de la façana principal.
Totes les finestres exteriors.
Escuts, dates i altres relleus de caràcter històric.
Clastra.
Capella (amb tots els components litúrgics, decoratius i mobles, especialment
el retaule).
Colls de cisterna de la clastra.
Estructura i distribució de les sales de la casa dels senyors.
Cuina de la casa dels amos (amb tots els components tradicionals).
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 110 de 404

NUM: 45 DENOMINACIÓ: S’Hort d’Avall
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Al final del carrer de la Vila, de Puigpunyent
ENTORN: Rural, a migjorn del nucli urbà de Puigpunyent
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
La casa té estructura en forma de lletra ela. La façana principal s’aixeca davant una carrera emmacada,
amb un gran lledoner vora el portell d’entrada al recinte; la façana és de tres plantes d’alçat, revocada
amb inscrustacions de pedretes com a motiu ornamental. La planta baixa és l’hàbitat dels amos i el primer
pis és la casa dels senyors; a aquesta darrera, s’hi accedeix per una escala en escaire, situada a
l’esquerra, i recolzada sobre un arc rampant amb la data de 1767, que condueix al portal de llinda. A la
dreta del portal dels amos, hi ha un pedrisset, una finestra i un segon portal, també de llinda; totes
aquestes obertures tenen marc de pedra viva. Al primer pis, a més del portal dels senyors, situat a
l’esquerra, sobre l’escala, més a la dreta hi ha dues finestres, també emmarcades de pedra viva. El segon
pis té tres finestres, amb marc de pedra maresa. A l’esquerra, sota el buit de l’escala, hi ha un coll de
cisterna de secció circular, adossat a la paret, i amb una piqueta a la vora.
L’ala lateral esquerra té dues plantes, amb la tafona a la planta baixa. Aquesta té accés per un portal de
llinda obert directament a la carrera; ocupa una estança rectangular, amb quatre escalons en davallada
des del portal; la coberta és de formigó modern. Els mecanismes de la tafona foren mecanitzats cap a
1931 i s’hi féu oli fins devers 1960. Conserva una premsa hidràulica, amb la inscripció "Can Salí. J.
Carbonell. Palma. Any 1931", i dos carretons o vagonetes per als esportins; hi ha també un grup
electrògen per a accionar els mecanismes. El trull té l’arbre, la tremuja i els engranatges de metall, amb
dos rutlons de pedra. Al fons de l’estança, hi ha dos graners, amb portal planer i volta de marès molt
rebaixada. La planta alta és de construcció més recent, amb una finestra damunt el portal de la tafona.
Adossat a aquest cos, es troba l’estable, d’una planta i façana d’aparell irregular, amb entrada per un arc
rebaixat.
DATACIÓ: XVIII
NOTES HISTÒRIQUES:
finca de la manera següent: “Le llaman Hort de Vall porque tiene huerto y agua procedentes de Son Net.
Predio mediano de Aguiló” (Berard, 1789: 31).
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Tomàs Aguiló (apareix amb el nom equivocat de Son
Valls). Es valorà en 10.125 reals de producte íntegre. Comptava amb un molí d’aigua valorat en 800 reals de
producte integre. La possessió tenia una superfície de 42 quarterades. Se situa a la secció: 5, num. 408
(assentament núm. 3).
A la dècada de 1950 era propietat de Carme Aguiló. Després, d’Alfons Aguiló passà al seu nebot Eugeni
Aguiló, i d’aquest al seu fill, del mateix nom, qui va vendre la finca als actuals propietaris, Francisco
Sanllorente Barragan i Mercedes López Losada.
27/01/2008 Pàgina 111 de 404

BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat


Portal forà.
Totes les finestres exteriors.
L'arc rampant amb data de la casa dels senyors.
Escala exterior de la casa dels senyors.
Esgrafiat de la façana.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 112 de 404

27/01/2008 Pàgina 113 de 404

NUM: 46 DENOMINACIÓ: Son Marill
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Marill, carretera de Calvià, km 10’850
ENTORN: Son Cotoner d'Avall
DESCRIPCIÓ
Les cases de Son Marill es troben vora la carretera de Calvià (PMV-1016), a l’altura del km 10’850, a la
dreta des de la carretera Palma-Puigpunyent.
L’edificació és de planta quadrada articulada al voltant d’una clastra central empedrada. Les façanes de
tots els cossos són d’aparell irregular rústic. La façana principal és d’una sola planta d’alçat, i corregeix el
desnivell del terreny, per la qual cosa a la part dreta mostra dues plantes. El portal forà és d’arc escarser,
amb una petita reixa a la part superior que dissenya un escut de ferro, corresponent al llinatge Brondo, i la
data de 1885. La clastra és de planta quadrada i distribueix els portals de les diferents estances. A
l’esquerra, amb alçat d’una sola planta, hi ha actualment la casa dels majorals. També a l’esquerra es
troba la tafona, modernitzada amb una premsa mecànica; el trull conserva rutló de pedra i tremutja de
fusta. Al fons de la clastra, hi ha un cos d’una sola altura, amb portal de llinda, destinat a dependències
agrícoles. A la dreta es troben els antics estables, amb dues plantes d’alçat. El lateral exterior de
l’esquerra presenta façana al costat de la carretera; és d’una planta d’alçat i s’hi obren un portal d’arc
escarser i una finestra a cada costat.
DATACIÓ: XIX sobre estructures

anteriors
NOTES HISTÒRIQUES:
La propietat de Son Marill ha anat lligada des d’antic a la de Son Cotoner d’Avall, per la qual cosa fou dels
Cotoner, dels Julià i dels Brondo. Correspon a l’antic rafal anomenat el Coll, que el 1597 es documenta com a
propietat de Pere Lluís Cotoner i Sala, integrat dins Son Cotoner d’Avall (Rosselló-Segura, 133). La possessió
apareix al mapa de Mallorca del cardenal Despuig, de 1784 amb el nom del Coll. L’any 1789, J. de Berard
ressenya la finca de la manera següent: “El Coll. Es porción de la heredad de D. Nicolás Brondo, caballero de
Palma” (Berard, 1789: 31).
Els Brondo encara la tenien el 1885, ja que el seu escut apareix al portal forà amb aquesta data marcada.
Actualment és propietat de dona Carme Delgado Roses, viuda de March. S’explota conjuntament amb Son
Cotoner d’Avall.
No apareix ressenyada a l’Amillaramiento de 1855, ja que estava integrada dins Son Cotoner d’Avall.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
Inventari patrimonial de la Conselleria de Cultura-ARCA, 1992. Fitxa 14.
27/01/2008 Pàgina 114 de 404

PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat


Clastra empedrada.
Portal forà i reixa ubicada a la part superior.
Tafona amb tots els seus components.
Parament exterior de les cases.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 115 de 404

27/01/2008 Pàgina 116 de 404

NUM: 47 DENOMINACIÓ: Sa Muntanya
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: camí vell Puigpunyent-Estellencs, dins Son Fortesa
ENTORN: Rural, entre sa Teulera de Son Fortesa i l’antiga ermita de Sant Nofre
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern

Cobertes
Les cases de sa Muntanya es troben molt a prop del camí vell de Puigpunyent a Estellencs, entre sa
Teulera de Son Fortesa i l’antiga ermita de Sant Nofre. Les cases tenen un aire de gran rusticitat;
presenten un alçat de dues plantes, amb coberta a dos aiguavessos. La façana principal, aixecada davant
una carrera, s'orienta a llevant; té un portal forà de llinda de fusta, característica que repeteixen el portal
de l'esquerra, la finestra de la dreta del portal forà i la portassa de més a la dreta. El primer pis mostra tres
finestres i un finestró. A l'angle de migjorn de la part alta, apareix un rellotge de sol a dues cares, amb un
escrit a la vora que marca la data de 1872. El lateral de migjorn és completat per un petit bloc destinat a
estable. L'aiguavés posterior, el de ponent, és bàsicament ocupat per la tafona, que conserva el trull amb
les peces de fusta i la premsa mecànica.
DATACIÓ: XVIII
NOTES HISTÒRIQUES:
El topònim apareix al mapa de Mallorca del cardenal Despuig, de 1784. L’any 1789, J. de Berard ressenya la
finca de la manera següent: “La montaña. Es una casa donde habita el arrendador de la sementera de Son
Fortesa” (Berard, 1789: 32).
Forma part de la finca de Son Fortesa.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, J., 1789: 32
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 117 de 404

hipotètica
CAUSES DE DETERIORAMENT Abandonament

Defecte estructures

Cobertes
TREBALLS REALITZATS: Altres

PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Donada la proximitat a un camí públic, possibilitat d'albergar un refugi o

un espai destinat a la interpretació del medi.
USOS PERMESOS:

Portal forà.
Rellotge de sol.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 118 de 404

27/01/2008 Pàgina 119 de 404

NUM: 48 DENOMINACIÓ: Son Nét
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Nét, a un turó vora el nucli de Puigpunyent
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
La façana orientada a migjorn s'aixeca davant una esplanada enjardinada, amb esponerosa vegetació,
com una araucària, una savina, cactus i diverses palmeres i, especialment, un cedre. Té tres plantes
d'alçat. A la planta baixa, el portal forà és d'arc rodó, motllurat i, segons Segura-Vicens, porta la data de
1672; més a la dreta hi ha un portal d'arc lleugerament rebaixat. Al primer pis, damunt el portal, hi ha un
ornamental rellotge de sol, amb motius vegetals i un sol groc; flanquegen el rellotge dos balcons a
l'esquerra i un tercer a la dreta; més a la dreta, s'hi obre una galeria de tres arcs rebaixats amb dues
columnes exemptes, de tradició jònica, amb balustrada a la base. Al segon pis, el porxo mostra finestres
balconeres, més estretes que les del primer pis; en l'eix del portal, en aquesta tercera planta, hi ha una
claraboia circular i, al capdamunt, una espadanya amb la campana.
La façana de ponent té també tres plantes d’alçat, amb portal forà d’arc escarser que presenta al
capdamunt l’escut dels Nét (1). Aquest portal comunica amb una estança coberta per dues naus de tres
trams cadascuna de voltes d’aresta de pedra de Santanyí.
El portal sud comunica amb un vestíbul on s'hi obre, a la dreta, el portal de l'antiga capella, avui
completament restaurada, i l'escala de pujada a la planta noble. La clastra apareix ornamentada amb un
coll de cisterna central, situat damunt un graó empedrat; cap a la dreta del coll, s’observa la part superior
de la volta rebaixada de l’aljub. A l'esquerra, vora uns cactus, hi ha un portal que dóna entrada a una gran
estança sostinguda per quatre pilars. Al fons, hi ha una arcada gòtica, potser la part més antiga del casal.
L'escala principal, a la dreta del vestíbul de la façana sud, amb dos replans condueix a la primera planta,
amb un rebedor de sòtil amb enteixinat de fusta que condueix al menjador, amb vista des de la llotja, amb
mobles de caoba, fets a Manacor i una estufa de porcellana austríaca; el salonet annex té una foganya i
una galeria que serveix de mirador cap al nord (Notes bàsicament extretes de Segura-Vicens, IV, 128-
134).
La tafona, actualment destinada a menjador, ocupa una estança de grans dimensions, i conserva el trull i
dues premses de biga; antigament, tenia quatre premses de biga (Martorell: 1998, 143). Té coberta a dos
aiguavessos.
__
(1) Vegeu Bover, 263: "Armas: tres fajas de veros de plata en campo encarnado. (Escudo nº 260)"
DATACIÓ: XVII, sobre

estructures anteriors.
Reforma recent
NOTES HISTÒRIQUES:
Son Nét és una de les possessions més emblemàtiques del terme de Puigpunyent. La seva ubicació i els
seus vasts territoris han estat marcat directament la vida del poble. Fou en els seus orígens una alqueria
27/01/2008 Pàgina 120 de 404
musulmana anomentada Caprida i posteriorment el Palmer. En 1257 el Palmer era de Ramon Juliol, qui
n’establí una part a Joan Bellinsen. En el segle XIV fou de la família Vida. Un dels propietaris més destacats
fou Berenguer Vida, qui a més del Palmer tenia el rafal de sa Granada, l’alqueria Conques i un molí ja
qualificat de “vell”. En 1362 Berenguer Vida comprà una part d’Hortalutx a la família Aguiló. En 1453 Berenguer
Vida establí el Palmer i amb tres rafals més a Ramon Safortesa. En 1478 Mateu Safortesa vengué a Mateu
Nét el Palmer, juntament amb cinc rafals més. A partir d’aquest moment tot aquest territori, el més vast del
municipi restà en mans de la familia Nét fins al segle XIX.
El topònim Son Nét apareix a finals del segle XVI, quan era propietat de Pere Nét. En l’estimació de 1578 fou
valorada amb 50.000 lliures, la més rica del municipi. Incloïa sa Granada, Conques, el rafal d’en Llana, es
Ratxo (comprat al propietari de Galatzó, Berenguer Vivot), Hortalutx, més dos molins fariners. D’una manera
aproximada els seus dominis ocupaven 1.600 quarterades. En aquest moment la possessió comptava amb
cases, tafona, celler, molí de sang, alambins i ferreria; horts, sementers i olivars. Era donada en diversos
arrendaments i també tenia un important contingent de bestiar: 520 ovelles, 97 cabres i 37 porcs. En 1622
Conques passà a Gregori Descatlar. En l'estim de 1685, fou valorada en 42.000 lliures, la de més valor del
terme municipal.
En 1697 Pere Jeroni Nét establí als jurats de Puigpunyent un quartó de terra per edificar-hi la casa de la Vila,
la qual funcionà com a tal fins fa unes dècades. A finals del segle XVIII la ressenya Jeroni de Berard dient: «es
grande. Tiene huerto, bosque y una copiosa fuente. Lo poseen los señores Nets y Ferrandell de Palma».
Aleshores n’era la propietària Beatriu Ferrandell, viuda de Nét.
A principis del segle XVIII l’heretat havia aixecat dos casals més dins els seus territoris: l’Hort d’Avall i l’Hort
des Bosc, el primer dels quals perdé en 1806 a causa d’un plet amb la família Aguiló. En 1748 Pere Nét establí
més terres junt a l’església i es funda el primitiu barri de la vila.
El darrer membre de la nissaga dels Nét fou Maria Josepa Nét, qui es casà amb Ferran Chacon, per la qual
cosa l’heretat entroncà amb aquest llinatge. Per vincles matrimonials posteriorment passà als Cotoner,
marquesos d’Ariany. Durant el segle XIX la possessió esdevingué en una de les més emblemàtiques de la
serra de Tramuntana, gràcies a les millores que hi feren Josep Cotoner i Despuig, i posteriorment Ferran
Cotoner, marquès de la Sénia. En 1855 la possessió fou valorada en 116.895 reals. La possessió tenia
aleshores una superfície de 1.139 quarterades. L’Arxiduc en diu: “En una situació que gairebé domina la
totalitat del lloc es troba la possessió de Son Nét, gran però molt sòbria, pertanyent al marquès d’Ariany”. En
1868 s’hi instal•la la primera protoindústria de la comarca, el molí de Paper, instal•lat a incitiva de l’empresari
català Francesc Roca.
La possessió estigué en mans dels Cotoner fins a 1904, quan la viuda de Nicolau Cotoner, Bàrbara de Verí,
la vengué a Joaquim Coll Castanyer. Posteriorment passà a Ferran Truyols i Villalonga i llavors al seu fill,
Ferran Truyols i Coll. En 1931, una part de la possessió s’ havia establida, d’on sorgiren 35 parcel•les. En 1964
la comprà Mateu Canyelles qui la vengué en 1969 a Pere Barceló i Obach. Entre 1971 i 1973 es tornà a
parcel•lar, amb 329 solars. durant els anys 70 s’hi planificà una urbanització. Després de diversos propietaris i
d’haver estat destinada com a restaurant durant la dècada dels vuitanta, l’any 1996 la comprà l'home de
negocis californià David Stein, amb la finalitat d’establir un hotel de luxe. En 1997 es rehabilità l’edifici segons
disseny de l’empresa d’arquitectura Denario-arquitectura.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
Ensenyat Pujol, 1919: I, 242, II, 47
Martorell, Onofre, 1988: 270-71
Segura-Vicens, 1996: IV, 128-34
Rosselló-Segura, 1996: 34, 68, 138-39,
GEM, XI, 358
Hernández & Vibot, 2005
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 121 de 404

CONSERVACIÓ
monument

Vigilat

Altres
PERILLS EVENTUALS: Tranformació de l'estructura històrica per una intervenció discordant.

Escut del portal forà.
Portal forà.
Clastra i coll de cisterna.
Escala de la planta noble.
Elements conservats de l'antiga tafona (graners, premses de bigues,
esportinador, trull).
Galeria exterior.
Plafons de rajoles dels XVIII ubicades a les habitacions de la planta noble.
Voltes i pilastres que envolten la clastra.
Arc rebaixat d'accés a la miranda.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 122 de 404

27/01/2008 Pàgina 123 de 404

NUM: 49 DENOMINACIÓ: Son Pont
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Pont -Palma a Puigpunyent, km 12’300-
ENTORN: Rural, entre Son Puig i Son Cotoner d’Avall
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
El camí d’accés a les cases parteix del km 12’300 de la carretera de Palma a Puigpunyent, a la dreta des
de Palma.
L’accés es realitza per un passeig vorejat de xiprers, fassers i atzavares, que acaba en un portell que, a
manera de portalada amb brancals de pedra viva, s’obre en el mur que tanca una gran clastra o carrera
envoltada de les edificacions de les cases pels altres tres costats; és de planta quadrada, dividida en dues
parts situades a distint nivell, i apareix centralitzada per dos lledoners. A l’esquerra de l’entrada s’alça una
torre de defensa de planta quadrada, amb coronament de merlets; la construcció antiga s’ha vist
modificada per diverses reformes efectuades al llarg del temps; el pis inferior serveix de cotxeria i té
coberta d’obra moderna. A la dreta de la clastra, hi ha una portassa i alguns portals de dependències
agrícoles, com també al lateral de l’esquerra, que acaba en la part superior amb una terrassa que
comunica amb la torre.
Una escala puja a la part més alta de la clastra. A l’ala dreta, de tres plantes d’alçat, hi ha dos portals de
llinda que acullen la casa dels amos. Al fons s’aixeca la façana principal, amb dues plantes d’alçat. El
portal central, el més gran de la façana, és de llinda,i permet l’accés a la capella i a la tafona. A la dreta hi
ha un portal de llinda amb marca conopial i, més a la dreta, en perpendicular, un altre portal amb una
escala al capdamunt. Aquesta escala condueix al portal de la casa dels senyors, de llinda, amb l’escut de
la família Feliu Blanes. Entre el portal dels amos i l’escala, es noten les restes d’un rellotge de sol. Més
amunt, es veu una espadanya amb definició triangular. A l’ala de l’esquerra, en l’angle amb la façana, s’hi
obre un arc rebaixat amb un espai cobert i un altre arc rebaixat que comunica amb el jardí. El portal de
davall l’escala condueix a la cuina dels amos; vora l’entrada, a la dreta, un curiós nínxol ocupa el buit de
l’escala; la cuina conté una foganya amb pinte i una pica.
El portal central de la façana dóna entrada a un petit vestíbul rectangular amb un portal de llinda
l’esquerra, amb una claraboia petita al capdamunt, que és l’entrada a la capella. A la dreta hi ha un altre
portal de llinda flanquejat per dos panells de rajoles amb pintures d’escenes de caça. L’oratori privat és
una estança de planta rectangular, austera, amb coberta de biques. Al tram del presbiteri, presenta una
creu de Malta damut l’altar, a l’esquerra una imatge antiga de la Mare de Déu, procedent de Son Espases,
i a la paret de la dreta un llenç amb l’escena de sant Alonso Rodríguez a Bellver. Un portalet de llinda a la
dreta comunica amb una petita sagristia, amb casulles i objectes litúrgics. La paret de l’esquerra acull un
frontal d’altar amb sant Antoni, mentre que la de la dreta conté dues pintures, una de santa Catalina
Tomàs i una altra de la Mare de Déu. A l’esquerra de l’entrada, hi ha una imatge de santa Teresita.
La casa dels senyors es troba al primer pis, amb accés des de l’escala exterior de la dreta de la façana.
La sala gran, amb embigat i jàssera, conté mobiliari amb arquibancs venezians, i aportacions pictòriques
diverses, com una col.lecció de llenços dels apòstols (1), un gran llenç d’un santcrist barroc. A l’esquerra,
destaca la sala vermella, ornamentada amb domassos d’aquest color, i amb una foganya amb un mirall
de vasa barroca. Una altra sala, que comunica amb la terrassa que dóna a la torre, conté retrats familiars i
un llenç de la mort de sant Josep. Des de la sala d’acés, a la dreta, hi ha el menjador, amb vaixella de
ceràmica i vitrines diverses. Més a la dreta encara, hi ha la sala biblioteca.
Al sud-oest de les cases, després del jardí, hi ha una edificació moderna que acull recents instal.lacions
dedicades a agroturisme, amb una gran sala rectangular i quatre habitacions. Més enllà, hi ha la casa de
l’hort, que constituïa un arrendament diferent al contracte de la possessió.
27/01/2008 Pàgina 124 de 404
__
(1) Tipològicament similars a la col.lecció de la capella de Son Fortesa.

anteriors
NOTES HISTÒRIQUES:
Sembla que es conegué fins al segle XV amb el nom d’alqueria Puigpunyent (1). El 1449 Joan Pont, ciutadà
de Mallorques, comprà davant la Cúria del Pariatge una possessió que havia estat de Joan de Copons
(Ensenyat Pujol, 239; Rosselló-Segura, 72) (2). El 1507 era propietat de Felip Pont, de la família del qual
prengué nom (Ensenyat Pujol, 239; Rosselló-Segura, 86). L’any 1515 era propietat dels hereus de Felip Pont
(Rosselló-Segura, 87). Segons Rosselló i Segura, el 1526 Pere-Ramon Safortesa adquirí de la Cúria del
Pariatge per via d’establiment la possessió anomenada Son Pont, que havia estat del magnífic Joan Pont
(Rosselló-Segura, 94). El 1549 Guerau Pont apareix com a propietari de l’alqueria denominada Puigpunyent;
aleshores es rescindeix el contracte a l’amitger, Gabriel Riera; aquest mateix any, el propietari lloga a Jordi
Cortei la vinya i l’hort de la possessió, per 30 lliures anuals; l’any següent lloga el tragí de llenya i les rotes
dites d’en Nicolau i den Planes (Rosselló-Segura, 105). L’any 1556 la tafona de Son Pont es documenta quan
el propietari, Guerau Pont, contracta el picapedrer Miquel Ripoll per fer la canalització per dur aigua a la
caldera de la tafona (Rosselló-Segura, 107). El 1557 la finca es llogà per 9 anys a Gregori Ballester, per preu
de nou lliures els dos primers anys i 24 els set següents (Rosselló-Segura, 107). En l’Estim de 1578 era de
Guerau Pont i es valorà en 18.000 lliures (Rosselló-Segura, 117).
El 1600 Son Pont pertanyia al senyor Jeroni Pont; confrontava amb Son Puig, Son Arboç [Sobremunt] i Son
Roca. Tenia grans cases, amb tafona i dos cellers. Els s XVI-XVII, tengué diversos esclaus musulmans, que
ocupaven la cambra denominada (1599) dels moros. Era dedicada a olivars, garroverars i conreu de cereals i
lleguminoses. Tenia hort, alzinars, pinars i garrigues. Fou comprada pel senyor Pere Ramon Safortesa, comte
de Santa Maria de Formiguera, que la tenia el 1635. El 1685 era del fill de l’anterior, el famós comte Mal;
aleshores fou valorada en 18.000 lliures. El 1728 era de la comtessa de Formiguera (Ensenyat, 239). El 1737
era del Capítol de la Seu, abans de Don Ramon Comte de Formiguera; es valorà en 18.000 lliures (Ensenyat
Pujol, II, 47). La possessió apareix al mapa de Mallorca del cardenal Despuig, de 1784. L’any 1789, J. de
Berard ressenya la finca de la manera següent: “Del conde de Formiguera. Lo posee el Cabildo de la Catedral
por manda pía. Es mediano” (Berard, 1789: 31) (3). El 1846, Claudi Marcel Rullan comprà la possessió, que
aleshores tenia 194 quarterades (GEM, X, 196 [Marcel]).
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de Da. Margalida Rullan. Es valorà en 52.291 reals de
producte íntegre. La finca tenia una superfície de 193 quarterades. Se situa a la secció: 3, num. 1 al 4
L'any 1863 Son Pont era propietat d’Antoni Marcel i tenia una superfície de 137 hectàrees (Habsburg-Lorena,
V, 43). Fa algunes dècades era de Rafel Feliu Blanes, que la comprà a Claudi Marcel Siquier. Actualment és
del fill de l’anterior, Pau Feliu Quadreny, amb una extensió de 192 quarterades.
--
(1) El 1443 Margarida, filla de Ramon sa Fortesa, i tutora del seu fill Pere Ramon sa Fortesa, no pot conduir la
possessió dita Puigpunyent, per la qual cosa demana permís per vendre-la al germà major de Ramon, Joan sa
Fortesa, propietari de Conques, a cens de 400 lliures anuals o per preu de 5.000 lliures (Rosselló-Segura, 71).
(2) El 1462 Joan de Copons prengué part a l’alçament de Catalunya contra el rei Joan II, per la qual cosa li
foren confiscats els seus béns (Ensenyat Pujol, 187, 295-305, 325-330; Rosselló-Segura, 76).
(3) Així ho recull també la GEM: “El 1787, com a part de l’obra pia del comte de Formiguera, la tenia el capítol
de la Seu” (GEM, XIII, 301).
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
Habsburg-Lorena, V, 43
Ensenyat Pujol, 1919: 187, 239, 295-305, 325-330
Segura-Vicens, 1989: II, 35-39
Oliver-Inyesta, 1986: 106, 123, 206, 264, 266
27/01/2008 Pàgina 125 de 404


PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat


Estructura de la clastra.
Tafona (estructura i tots els components).
Espadanya.
Escut de la casa dels senyors.
Capella (amb tot el mobiliari i elements litúrgics).
Aljub.
Torre.
Estructura i mobiliari de la planta noble.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 126 de 404

27/01/2008 Pàgina 127 de 404

NUM: 50 DENOMINACIÓ: Son Puig
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Puig, Palma-Puigpunyent, km 13
ENTORN: Rural, entre Son Pont i es Casat Nou
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
La façana de Son Puig té tres plantes d'alçat, amb portal forà d'arc rodó adovellat, coronat per un escut
amb les armes dels Alabern i els Montis; als costas del portal hi ha sengles colcadors, i un pedrís a la
dreta. A la planta noble hi ha finestres balconeres i finestrons al porxo; el rellotge de sol marca la data de
1614. Adossada a la dreta de la façana s'aixeca la torre de defensa, que repeteix l'alçat de tres plantes,
amb portal rodó, finestra balconera al segon pis i dues finestres al tercer pis, la de la dreta d'arc rodó. Més
a la dreta encara, hi ha un bloc adossat que correspon a l'extrem de l'ala sud, amb dues plantes d'alçat,
amb un portal lleugerament rebaixat i una finestra balconera al capdamunt. L'ala de migjorn presenta com
a element destacable, a l'esquerra, una elegant galeria de tres arcs rodons, amb dues columnes
exemptes; més a la dreta, hi ha cinc obertures.
El portal forà comunica amb un vestíbul amb sòl empedrat i coberta de dos trams de volta d’aresta
separats per un arc rebaixat; a partir d’un altre arc rebaixat, s’accedeix a una clastra de planta
quadrangular, empedrada; al mig, hi ha un coll de cisterna de secció circular, amb cintell, i diverses peces
de tafona que ornamenten el pati; a més, hi destacam una font amb la inscripció "any 1617". L’ala de la
dreta acull la tafona. Al fons de la clastra, s’obre un portal de llinda amb brancals de pilastres de mitja
canya i capitells de tradició jònica, i un timpà d’arc rodó al capdamunt; aquest portal condueix a un jardí
amb pèrgola.
L’accés al pis noble es realitza per una escala que arranca a la dreta del segon tram del vestíbul;
d’aquesta escala destacam les mènsules de l’embigat, amb representacions d’un mussol i d’una rata
pinyada. Té una espaiosa sala bona, rectangular, i amb embigat de fusta. La cambra principal, amb
bastiment de fusta barroc, té un llit entorcillat.
El portal rodó de la planta baixa de la torre dóna accés a la capella; té nau de dos trams de volta de canó i
presbiteri; presideix l’oratori un retaulet barroc amb la Mare de Déu, amb una rosa, i a la llinda hi ha l’escut
dels Safortesa. La torre compta amb una antiga escala de caragol i, a l’esquerra, una escala davalla a una
estança fosca que la tradició identifica com la presó dels esclaus.
Davant la torre, s’estén el jardí de baix, amb xiprers, quatre pedrissos i un quintar de tafona a manera de
taula; també hi destaquen busts de gust classicista i dues columnes de tradició jònica.
DATACIÓ: XVI-XVII, sobre

NOTES HISTÒRIQUES:
El 1362 es documenta l’alqueria des Puig, propietat dels hereus de Guillem Castany, a qui Bernat Ordines
comprà les llenyes seques d’un bosc (Rosselló-Segura, 43). L'any 1425, l'actual possessió de Son Puig era
denominada alqueria de Berenguer de Tagamanent, i confrontava amb el Palmer (ara Conques);
posteriorment, es denominà el Puig (Ensenyat Pujol, 241; Rosselló-Segura, 68) (1). La finca era en alou i
27/01/2008 Pàgina 128 de 404
directa senyoria del bisbe de Barcelona. El 1481, els germans Nicolau i Rafel des Puig adquiriren a Pere Vivot
i altres l’actual possessió Son Puig (Rosselló-Segura, 78), de qui adoptà el nom actual. El 1515 mor Rafel des
Puig i es fa inventari de la seva possessió; entre d’altres elements, les cases comptaven amb celler, tafona,
molí de sang, i “un cep de ferro de metre captius” (Rosselló-Segura, 88). L'any 1522 Nicolau des Puig fa
testament i deixa la seva meitat de Son Puig al seu fill Santmartí des Puig; vint anys més tard, Martí des Puig
declara posseir la meitat de Son Puig per haver-la heretat de son pare i té també l'altra meitat restant per una
transacció signada el 6 de novembre de 1523 amb el magnífic Miquel des Puig, fill de Rafel (Rosselló-Segura,
93, 103). El 1550 es quita un censal de 145 £ que feia la possessió de Son Puig a favor de Dn Francesc
Burgues (Rosselló-Segura, 105) (2).
El 1565 la possessió passà de Martí des Puig al seu fill Felip des Puig (Rosselló-Segura, 110). Segons el
cadastre de 1578, la possessió de Felip Puig es valorà en 20.000 £ (Rosselló-Segura, 117). L'any 1597 morí
Felip des Puig, sense descendència masculina viva, ja que el el seu fill Pere el premorí; l'hereva principal fou
Francina des Puig i de Pacs; però, sa néta Francina, filla de Pere, difunt, rebé 12.500 £ i la facultat de prendre
Son Puig, valorada en 30.000 £; en aquest cas, havia de pagar a ses germanes Beatriu i Isabel 7.000 £ a cada
una (Rosselló-Segura, 133). A l'inventari fet després de la mort de Felip des Puig, consten a Son Puig cases
amb diverses sales i cambres, amb tafona, botiga de l'oli, estables, pati, 'celleret vell', celler nou; també hi ha
capella amb dos pilars de la Nativitat de Crist, i una Mare de Déu, entre altres objectes; a més, s'esmenten la
casa de les dones, la casa de l'amitger, i casa de l'hortolà (Rosselló-Segura, 134-138).
En l'estim de 1685, Son Puig és la tercera possessió del terme, després de Son Nét i Son Fortesa, amb una
valoració de 20.000 £ (GEM, XIV, 77). El 1737 era del canonge Ramon Despuig i Fortuny; abans havia estat
de Joan Despuig, comte de Montenegro (Ensenyat Pujol, II, 47). La possessió apareix al mapa de Mallorca del
cardenal Despuig, de 1784. La ressenya de Jeroni de Berard, de 1789, és la següent: «es grande. Tiene
huerto de frutas y flores, agua y viña. Lo posee don Joseph Despuig de Palma» (Berard, 1789: 31).
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Josep Despuig. Es valorà en 51.553 reals de
producte íntegre. La finca tenia una superfície de 324 quarterades. Se situa a la secció: 3, num. 5 al 15
L'any 1863 Son Puig era propietat de Ramon Despuig i tenia una superfície de 159 hectàrees (Habsburg-
Lorena, V, 43). L’Arxiduc, cap a 1880, esmenta la possessió amb aquestes paraules: “Airosa sorgeix a la dreta
la propietat de Son Puig, del comte de Montenegro, amb el seu frondós hort de tarongers amargs i tres altives
palmeres. No lluny, cirerers i pomeres” (Habsburg-Lorena, VIII, 357).
El 1913 s'inicià un procés de parcel·lació de la finca (GEM, XIV, 78). L'any 1926 fou adquirida per Carles
Alabern Miret, el qual hi organitzà, entre 1965 i 1981 tertúlies literàries (GEM, XIV, 52). Actualment, es
propietat de Ramon Alabern Montis, i hi ha una explotació d'arbres fruiters, especialment de cirerers i
melicotoners. A finals dels anys 80, tenia 30 quarterades, de les quals 20 eren de reguiu, segons el sistema de
reg per degoteig, on s'hi conraven 18.000 arbres fruiters, entre els quals hi havia més de 60 varietats de
melicotoners (Segura-Vicens, 1988: 10-13).
___
(1) En contra del que diuen els autors de la cita precedent, i també la GEM (XIV, 52), no hem confirmat que
s'anomenàs 'Bellpuig', i sí, en canvi 'el Puig' (Vid., p. e., Rosselló-Segura, 93, 110).
(2) Segons la GEM a l’entrada ‘Es Puig’, que la situa a la vall de Superna, “El 1564, pertanyia al senyor Martí
Despuig i era denominada indistintament es Puig de Superna o Son Despuig de Superna. Confrontava amb
Son Garau, Son Noguera, Son Serralta, Son Fortesa, Son Cotoner, Son Burguet i Son Roca. Tenia cases i
celler. Era dedicada a olivars, vinyes, garroverars i conreus de cereals i lli. El s XVI, fou del senyor Pau
Puigdorfila i confrontava amb Son Burguet, Son Galceran Noguera, Son Fortesa, Son Bru, Son Serralta i Son
Cotoner. N’era pertinença el rafal de Son Vic. Tenia grans cases amb tafona, dos cellers i una capella. Hi havia
una extensa biblioteca. Era una gran propietat centrada en l’explotació dels olivars. Tenia hort, destinat a la
producció de lleguminoses i hortalisses. El 1672 era dividida. Una meitat pertanyia al senyor Francesc d’Olesa
i Despuig i, l’altra, a la noble Elionor de Santacília i Pacs” (GEM XIV, 50).
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
Habsburg-Lorena, 1884: V, 43; VIII, 357
Ensenyat Pujol, 1919: II, 47
Byne-Stapley, 1929: làms 88-89 (ed. 1982)
Mascaró Passarius: IV, 1747
Segura-Vicens, 1988: I, 10-13
27/01/2008 Pàgina 129 de 404

Rosselló-Segura, 1996: 43, 68, 78, 105, 133

GEM, XIV, 52
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat


Portal forà.
Escut d'armes.
Galeria.
Vestíbul.
Empedrat.
Coll de cisterna.
Font de la clastra.
Escala d'accés a la planta noble.
Torre.
Capella (amb tot el mobiliari i elements litúrgics).
Jardí històric.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 130 de 404

27/01/2008 Pàgina 131 de 404

NUM: 51 DENOMINACIÓ: Es Ratxo
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Es Ratxo, sud-oest del terme (partió amb Calvià)
ENTORN: Rural, entre Galilea, Galatzó i Son Nét
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern

Cobertes
Les cases des Ratxo s’aixequen davant una carrera empedrada. La façana té dues plantes d’alçat. El
portal forà és de llinda, amb pedrissos als laterals; encara queden restes de les mènsules que sostenien
un emparrat, segurament l’esmentat per l’Arxiduc cap a 1880. L’interior es troba en molt mal estat de
conservació, en ruïna, i, segons el propietari, és previst de fer-hi obres de reforma; en destacam la cuina,
amb pinte i pedrissos.
A la part dreta de les cases, un portal de llinda comunica amb l’antiga tafona. És de reduïdes dimensions,
de planta quadrangular. La premsa de biga es troba al lateral esquerre, amb el quintar i l’espiga a prop de
la porta d’accés, i també amb la biga i el cavall fust; també té la peça anomenada cuixera, que té la
particularitat que és de fusta, concretament d’un tros de tronc sense desbastar, amb el piu o eix de fusta
que encaixa en la paret, reforçada per una peça de pedra. Al fons de l’estança, a la dreta de la cuixera,
apareix el trull, amb l’arbre de ferro i engranatges, tremutja de fusta i un distribuïdor d’olives de fusta que
prové d’un sostre superior per on queien les olives i que, per tant, feia les funcions de graner. Al centre de
l’estança hi ha una premsa mecànica, fabricada per l’empresa “Carbonell Mir i Cia”, de Palma, amb una
roda manual; també hi ha un esportinador de fusta recobert d’una planxa de metall i la caldera. L’oli des
Ratxo tenia fama de ser molt bo (Martorell, 1998: 277).
A la dreta de la tafona, un portal de llinda, amb dues claraboietes laterals, condueix a la botiga de l’oli.
Fou reformada a la segona meitat de s XX amb bigues de formigó actualment mal conservades. Es
conserven les piques de triar i safareigs, amb aixetes a la part inferior. Més a la dreta, hi ha dos bucs
constructius encara no acabats, segurament bastits sobre construccions agrícoles.
DATACIÓ: XVIII, sobre

NOTES HISTÒRIQUES:
Ocupa una vall, disposada en un eix N-S, que va des del puig de Galatzó (1.027 m) al N, fins a ses Planes, del
terme de Calvià (225 m).
L’actual finca des Ratxo era en època islàmica l’alqueria Arratxa, que fins el 1284 era d’Arnau Orpí i sa muller,
que aquell any la varen vendre a Cristòfol Hom de Déu (Rosselló-Segura, 47). El 1345, en unes confrontes
amb Galatzó, apareix a nom de Joan Hom de Déu, denominada Raxa o Ratxo (Rosselló-Segura, 34). Fou una
pertinença de la gran possessió de Son Nét.
finca de la manera següent: “El Ratxó. Con agua. Arrendamiento separado de Son Net” (Berard, 1789: 32).
El 1847 pertanyia al senyor Francesc Cotoner de Sales Chacón i Manrique de Lara, cavaller de l’orde de Sant
Joan. Tenia cases i era dedicada a olivars, garoverars i vinyes. A mitjan s. XIX, s’hi feren grans plantades de
27/01/2008 Pàgina 132 de 404
figueres i ametlers. Feia una renda anual de 212 lliures més 16 lliures de millores (GEM, XIV, 215). El 1855 era
del marquès d’Ariany, i l’arrendatari n’era Bernat Calafell, qui feia una renda al senyor de 216 lliures anuals
(Suau Puig, 1991: 91). Segons l’Arxiduc, cap a 1880, “Ratxó és una agradable casa de pagès, emparrat i altiva
i pintoresca palmera vora la porta, per la part esquerra de la qual es retallen els cims de l’imponent Galatzó”.
Posteriorment, els propietaris de Galatzó compraren es Ratxo i n’aprofitaren l’aigua; quan varen vendre la
finca, es quedaren hores d’aigua de la font. Gràcies a la font, la finca tenia un important hort de verdures i de
fruiters. A mitjans segle XX era propietat de Bartomeu Fons Jofre de Villegas (1888-1962), empresari i polític,
que fou batle de Palma i diputat a Corts; el succeí com a propietari el seu fill, Domingo Fons Grau (Martorell,
1998: 269, 273). Actualment és propietat de l’empresa Ratxokos, SA, amb una extensió de 186 quarterades.
Actualment, la finca des Ratxo acull les instal.lacions del parc anomenat la Reserva, de l’empresa Ratxokos,
SA. L’encarregat de l’empresa és Luis Giménez. A les cases, s’hi fan obres de reconstrucció i reconversió en
agroturisme.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 32
Habsburg-Lorena, 1884: VIII, 361
Suau Puig, 1991: 91
Rosselló-Segura, 34, 47
GEM, XIV, 215
Martorell: 1998, 267-281
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Defecte estructures

Cobertes

Vigilat

27/01/2008 Pàgina 133 de 404

PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Reconstrucció de l'estat original de les cases.
ELEMENTS A PRESERVAR: Carrera empedrada.

Buc de les cases i de la resta de dependències agropecuàries.
Portal forà.
Cuina tradicional (estança i components).
Tafona (estança i tots els components).
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 134 de 404

NUM: 52 DENOMINACIÓ: Son Roca
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Antic camí Palma-Puigpunyent, km 7’650
ENTORN: replà (370 m) en el vessant NE del puig de Son Roca
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
El camí vell de Son Roca parteix de la carretera de Palma a Puigpunyent, a l’altura del km 11’750, a la
dreta des de Palma. L’accés més habitual és la carretera que parteix de la carretera de Palma a
Puigpunyent, a l’altura del km 7’650; després de dos km d’asfalt, un camí a l’esquerra puja, després de
dos km més, a les cases de Son Roca. Les cases ocupen un petit replà (370 m) en el vessant NE del puig
de Son Roca (407 m), que pren nom de la possessió.
La façana principal s’aixeca davant una esplanada, en desnivell més baix cap a la dreta; una alzina i dues
arboceres ornen el conjunt i, abans, s’observa una torreta neogòtica de planta circular i coronament de
merlets, que servia de colomer. Una torre de defensa, restaurada segons l’historicisme neogòtic, potser
de les primeres dècades del segle XX, articula els dos cossos de la façana. El cos de l’esquerra té tres
plantes d’alçat, amb dues finestres a cada planta; el mur apareix renovat, sense referir. La torre, també de
tres plantes, és de secció quadrada; acull el portal forà, d’arc rodó, amb un colcador a l’esquerra; al primer
pis, hi ha una finestra coronella, mentre que al segon pis s’hi obren tres finestrons d’arc escarser; el
coronament és de quatre costats de merlets sobre una barbacana amb permòdols. El cos de la dreta té
tres plantes d’alçat, sense simetria amb el cos de l’esquerra, amb cinc obertures a cada planta; la planta
baixa, enfondida a més baix nivell que el portal, aprofita el desnivell del terreny; la segona planta presenta
tres finestres balconeres, amb una finestra normal a cada extrem; la tercera planta té cinc finestres.
L’extrem de la dreta presenta un contrafort atalussat a la part baixa.
A l’interior, el portal forà comunica amb un vestíbul empedrat, amb coberta d’un tram de volta d’aresta; a
partir d’un arc lleugerament rebaixat, dóna pas a la clastra, de planta rectangular i emmacada.
Immediatament a l’esquerra, s’hi obre el portal de la capella; és de llinda marcat amb una creu de fusta i
elevat dos graons sobre el nivell de la clastra. A la dreta d’aquesta, hi ha una galeria semi-hexagonal, a
manera d’atri o porxada que protegeix l’entrada principal, amb tres arcs rebaixats i coberta a tres
aiguavessos. La part de davant l’entrada a la clastra té dos trams diferents: el primer, presenta un mur
amb esquena d’ase, amb un portalet obert amb posterioritat, i amb una sortida d’aigua a la dreta amb
motius ornamentals com un cap de lleó i una piqueta; aquest mur és testimoni de la divisió que
antigament documenta la història de la finca, i que actualment és novament una sola propietat; a la part
de la dreta, a la segona planta, hi ha una galeria de tres arcs de mig punt, amb dos pilars amb capitells
motllurats.
La capella és de planta rectangular, amb coberta de dos trams de volta d’aresta; la clau del primer tram
marca la data de 1689, mentre que la del segon té l’anagrama de Crist. El presbiteri, només marcat per
l’aixecament de dos graons, ocupa el segon tram i té l’altar adossat al retaulet barroc, presidit, dins un
nínxol, per la imatge de la Immaculada, i l’escut dels Fortuny al capdamunt. A dreta i esquerra del
presbiteri, s´hi obren sengles portalets, amb emmarcament barroc. Enmig de la nau, hi ha un ninxolet a
cada lateral, amb marc barroc; el de l’esquerra acull la imatge d’un petit Sant Crist, mentre que el de la
dreta apareix buit. La part superior de l’alçat lateral mostra restes de curioses pintures murals (al primer
tram a l’esquerra, sant Miquel; al segon de l’esquerra, sant Antoni de Padua; el primer a la dreta, santa
Magdalena; el segon de la dreta, santa Clara).
El lateral nord acull la façana de la segona casa, actualment dedicada a casa dels amos. Té una sola
planta d’alçat, amb portal forà d’arc rodó; a l’esquerra hi ha una escala exterior de cinc graons que puja a
un portal de llinda, mentre que a la dreta , s’hi obren dos portals de llinda. Més al nord-est, seguint el
27/01/2008 Pàgina 135 de 404
camí, un interessant arc rebaixat acull un aqüeducte que condueix la síquia provinent de les teulades de
la casa a l’aljub situat a l’esquerra del camí; aquest té planta rectangular i coberta de volta rebaixada. El
portal forà de la casa dels amos comunica amb un vestibulet que deixa pas a partir d’un arc rebaixat a
una clastra. Abans, un portal a l’esquerra va a la pallissa, amb menjadores i coberta de volta de canó.
Aquesta segona clastra comunica per la dreta, després del portalet del mur, amb la clastra de la casa dels
senyors, ja descrita anteriorment. Davant aquesta clastra, hi ha un portal d’arc rodó i, més amunt, un
rellotge de sol amb la data de 1924. A l’esquerra, un portal de llinda passa per un vestibulet i, a partir d’un
segon portal, dóna entrada a la tafona.
La tafona és una estança rectangular, amb coberta d’un aiguavés, renovada. Té premsa de biga,
completa, amb cuixera, biga, cavall fust, quintar i espiga. El trull es troba al fons, a l’esquerra, amb
tremutja de fusta i rutló. Enmig hi ha la fornal amb caldera d’aram i, rere, un esportinador de fusta cobert
amb una planxa de zinc i, a la vora, una premsa mecànica, amb engranatges.
DATACIÓ: s. XVI-XX
NOTES HISTÒRIQUES:
Poc abans de 1343 era una alqueria denominada Tabúger, propietat de Jaume Martí, que li fou confiscada;
aleshores els seus hereus en reclamaren la devolució (Rosselló-Segura, 43). El 20 de maig de 1399, des de la
Cúria eclesiàstica es concedí llicència a Guillem de Tagamanent per fer celebrar misses a la seva alqueria de
Tabúger, a un altar portàtil amb ara, calze i ornaments (Rosselló-Segura, 62). El 1407 Guillem Tagamanent,
donzell, establí als germans Berenguer i Joan Tagamanent l’alqueria Tabúger –ara Son Roca-, a cens de 56
lliures anuals (Rosselló-Segura, 65). Segons Ensenyat Pujol i Rosselló-Segura, el 1444 “l’actual Son Roca era
de Guillem Sala, que l’havia heretat del seu pare. Es deia Tabúger” (Ensenyat Pujol, 240; Rosselló-Segura,
71). Guillem Sala la vengué dos anys després a Antoni Juan, qui la cedí més tard al seu nebot Blai Roca i
Juan; aquest la capbrevà el 1506 (Ensenyat Pujol, 240; Rosselló-Segura, 85). L’any 1515 la finca era propietat
dels hereus de Blai Roca, de la família del qual prengué nom (Rosselló-Segura, 86). En l’Estim de 1578
apareix dividida en dues parts, una de Blai Roca i l’altra d’Antoni Roca, valorades cadascuna en 4.000 lliures
(Rosselló-Segura, 117). El 1596 Antoni Roca lloga la seva possessió dita Tabúger per sis anys, a Bartomeu
Armengol, per preu de 400 lliures, 30 quartans d’oli, una quartera d’olives verdes i altra de negres (Rosselló-
Segura, 131). El 1600, era de l’honor Antoni Roca.
Els s XVI-XVII era coneguda encara amb el nom de Tabúger. El 1663 pertanyia a l’honor Antoni Roca Amer;
tenia cases, amb celler, tafona i alambins per fer aigües. Era dedicada a olivars, garroverars, vinyes i conreu
de cereals. Tenia extensos alzinars i pinars; hi havia una guarda de 75 ovelles. El 1685, fou valorada en
18.000 lliures. El 1709, era del mateix propietari. Tenia hort, amb conreu de lleguminoses i hortalisses. El
bestiar de feina eren un poltre, tres mules i un ase. Feia una renda anual de 330 lliures, quatre odres d’oli, 2
quarteres d’olives verdes, 1 d’olives negres, 16 quintars de garroves, mitja quartera d’aglans i 12 somades de
llenya. El 1726 era de l’honor Pere Antoni Roca Ballester, que n’havia renovat i moblat luxosament les cases,
ornades amb pintures religioses. Tenia tafona i molí de sang. Era dedicada a olivars i a conreu de cereals. Hi
havia una zona d’ametlerar; el bestiar de feina eren quatre mules i dues someres. Fou atacada per bandolers i,
per defensar-se, fou proveïda d’escopetes, carrabines, espases i un dipòsit de pólvora. El 1737 era de Miquel
Roca i Amer; es valorà en 10.000 lliures (Ensenyat Pujol, II, 47). El 1751, era de l’honor Antoni Roca; vora les
cases hi havia sis caseres d’abelles. La possessió tenia posada a la vila de Puigpunyent i la casa pairal dels
Roca era al carreró d’en Rubí, a la parròquia de Santa Eulàlia, de Palma (GEM XIV, 327-28)
Segons l’Amillaramiento de 1855, l’antiga possessió s’havia dividit en dues propietats. La primera, denominada
Son Roca Amer, era de D. Miquel Roca i Amer; es valorà en 16.070 reals de producte íntegre. La finca tenia
una superfície de 110 quarterades. Se situa a la secció: 1, num. 30, 36 (assentament núm. 266). La segona
propietat, denominada Son Roca Alemany, era de D. Joan Roca i Alemany; es valorà en 9.155 reals de
producte íntegre. La finca tenia una superfície de 56 quarterades. Se situa a la secció: 1, num. 36, 39
(assentament núm. 267). Segons Ensenyat Pujol, “En 1901, la posee aún Antonio Roca, sucesor de los
antedichos” (Ensenyat Pujol, 240).
Segons testimoni de Salvador Matas Romero, antic amo pagès de la possessió, nascut el 1904, existien a
principi de s XX Son Roca d’Amunt i Son Roca d’Avall. Aquesta darrera era propietat de la família Mayol,
concretament d’Isabel Mayol Gelabert. El seu espòs, Francesc Fortuny, comprà Son Roca d’Amunt, i s’unificà
la finca. Actualment és propietat de la filla de l’anterior, M. de Lluc Fortuny Mayol, viuda de Dameto. La finca té
una extensió de 191 quarterades.
BIBLIOGRAFIA:
27/01/2008 Pàgina 136 de 404
Ensenyat Pujol, 240

GEM XIV, 327-28
Rosselló-Segura, 62, 71
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

ELEMENTS A PRESERVAR: Buc general de les cases.

Torre de defensa, reformada a l'estil neogòtica.
Portal forà.
Contraforts.
Vestíbul (empedrat i volta).
Clastra (estructura i empedrat).
Portal de la capella.
Capella (estructura, mobiliari, elements litúrgics i pintures murals).
Aljub i aqüeducte.
Clastra de la casa dels amos.
Rellotge de sol de la casa dels amos.
Tafona (sala i components).
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 137 de 404

27/01/2008 Pàgina 138 de 404

NUM: 53 DENOMINACIÓ: Son Serralta
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Serralta, carr. Palma-Puigpunyent, km 12’650
ENTORN: Rural, entre Son Cotoner d’Amunt i s’Hort d’Avall
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
El camí asfaltat de la segregació de Son Serralta parteix de la carretera Palma-Puigpunyent (PMV-1041),
a l’altura del km 12’650, a l’esquerra des de Palma. Més amunt, es desvia a la dreta del vial el camí propi
de les cases velles.
La façana presenta alçat de dues plantes. El portal forà és d’arc rodó, modern, de pedra viva. Un vestíbul
amb embigat, mostra a l’esquerra una pica i a la dreta un portal. Un arc ogival, renovat, comunica el
vestíbul amb la clastra; aquesta és de planta quadrangular, amb un coll de cisterna de secció circular a
l’esquerra. Al fons hi ha una porxada. Té tafona desmuntada. A la dreta, hi ha la casa dels amos; tenen
entrada per la façana lateral pròpia, a la dreta, amb alçat de dues plantes i portalet rodó. Davant les
façanes, hi ha zones ajardinades, amb alguns restes de l’antiga tafona.

anteriors. Reforma
recent
NOTES HISTÒRIQUES:
El 1419, la part més important de l’actual Son Serralta es coneixia amb el nom d’alqueria sa Melera, que des
del segle XIV era propietat de la família Batle; aquell any, Guillem Batle, fill de Bernat, la vengué a Pere Catany
(Ensenyat Pujol, 242; Rosselló-Segura, 67). Sembla que l’actual Son Serralta l’any 1425 aglutinava les
alqueries de Joan Batle i de Vicenç Ferrer (Ensenyat Pujol, 241; Rosselló-Segura, 68).
El 1507 l’alqueria encara era anomenada sa Melera, propietat aleshores de Bernat Cotoner, que la féu
capbrevar; per aquesta capbrevació consta que els Cotoner l’adquiriren de Pere Catany (Ensenyat Pujol, 242;
Rosselló-Segura, 86). L’any 1515 era propietat d’Agustí Serralta (Rosselló-Segura, 87). El 1570 Francesc
Serralta, propietari de la possessió anomenada sa Melera o Son Serralta, és condemnat a pagar el delme, la
tasca i les olives a raó d’una setena part al bisbe de Barcelona (Rosselló-Segura, 113). En l’Estim de 1578
era de Francesc Serralta i es valorà, juntament amb la del seu fill Jaume Antoni, en 19.000 lliures (Rosselló-
Segura, 117). El 1584, era de Francesc Serralta (GEM, XVI, 180).
El 1737 era del canonge Ramon Despuig i Fortuny; abans havia estat de Joan Despuig, comte de Montenegro;
es valorà en 11.000 lliures (Ensenyat Pujol, II, 47). La possessió apareix al mapa de Mallorca del cardenal
Despuig, de 1784. L’any 1789, J. de Berard ressenya la finca de la manera següent: “Es de los mayores con
molino de agua de la de Son Net y huerto. Lo posee el conde de Montenegro” (Berard, 1789: 31).
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de Da. M. Lluïsa Despuig. Es valorà en 36.678 reals de
producte íntegre. La finca tenia una superfície de 183 quarterades. Aleshores era arrendada a Joan Llabrés.
Tenia un molí d’aigua valorat en 1.500 reals de producte integre. Se situa a la secció: 2, num. 14 al 22
27/01/2008 Pàgina 139 de 404

L’Arxiduc, cap a 1880, esmenta la possessió amb aquestes paraules: “Més amunt [del camí de Puigpunyent],
en ple coster, destaca la gran possessió de Son Serralta” (Habsburg-Lorena, VIII, 356).
Segons el diari L’Almudaina del 19 d’abril de 1895 (p.3), Son Serralta era propietat del comte de Montenegro.
Aleshores, Domingo Lete féu una sol.licitud per tenir els drets de propietat de la mina de lignit anomenada
“Margarita”, del predio Son Serralta. Als anys setanta, la finca s’establí en parcel.les d’una segregació rústica i
s’hi construïren molts de xales i cases. Als anys de 1930 era propietat de Jaume Fiol. Actualment el propietari
de la finca amb les cases velles és Joan Gelabert Fullana, qui ha reformat molt les cases als anys 1990, amb
forta inversió en obres, disseny i jardineria.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
Ensenyat Pujol, 1919: I, 242; II, 47
GEM, XVI, 180
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Vigilat

Inventariat

27/01/2008 Pàgina 140 de 404


Portal forà.
Clastra.
Estança de la tafona.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 141 de 404

NUM: 54 DENOMINACIÓ: Son Vic de Superna
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Vic
ENTORN: Superna
DESCRIPCIÓ
Estilísticament, les cases formen un bon exemple d’aquitectura de finals del segle XIX, entre l’eclecticisme
i el regionalisme. El portal forà és d’arc rodó, amb una balustrada superior, que comunica amb la clastra
quadrangular. El cos d’entrada i el de l’esquerra són d’una sola planta. La resta del conjunt és de tres
plantes excepte la torre mirador, que és de quatre plantes i té enteixinat de fusta. El cos del fons té una
espadanya amb campana. Tot l’edifici és construït d’aparell irregular.
Els jardins de Son Vic constitueixen un parc romàntic, amb llac i brolladors.
DATACIÓ: Segle XV
NOTES HISTÒRIQUES:
El 1459, Guillem Vic adquireix una alqueria a la vall de Superna, de la família del qual agafà nom (Rosselló-
Segura, 75). El 1558 pertanyia al senyor Francesc Vic –de Superna-. El 1570 era de Francesc Vic de Superna,
qui la llogà aquell any a Simó Català, per set anys (Rosselló-Segura, 114). El 1578 Francesc Vic de Superna
llogà el molí d’aigua a Francesc Tries a raó de 45 lliures (Rosselló-Segura, 117). En l’Estim de 1578 era de
Francesc Vic i es valorà, amb el molí d’aigua, en 3.300 lliures (Rosselló-Segura, 117). El 1685, Son Vic es
valorà en 8.000 i 1.700 lliures (GEM, XVII, 54-55).
El 1707 era del prevere Pere Antoni Vic Garriga. El 1737 era de Jaume Vic i Serra, i abans havia estat de
Jaume Vich de Superna; es valorà en 8.000 lliures (Ensenyat Pujol, II, 47). La possessió apareix al mapa de
Mallorca del cardenal Despuig, de 1784. L’any 1789, J. de Berard ressenya la finca de la manera següent:
“Mediano. Tiene agua, huerto y molino. Es de don Antonio Vich de Palma” (Berard, 1789: 31).
Segons l’Amillaramiento de 1855, l’antiga possessió era de D. Joan Palou de Comassema; es valorà en
13.169 reals de producte íntegre. La finca tenia una superfície de 186 quarterades. Comptava amb un molí
d’aigua, valorat en 660 reals de producte íntegre. Se situa a la secció: 8, num. 200 (assentament núm. 237).
Segons l’Arxiduc, cap a 1880, “la casa de possessió de Son Vich, sorgeix entre palmeres i tarongers amargs...
la casa es troba totalmenten abandonada; un poc més amunt, hi ha un gran aljub” (Habsburg-Lorena, VIII, 367-
68).
Posteriorment, cap al 1900, fou de D. Josep Monlau i Sala. Aquest propietari procedí a reformar les cases, que
es trobaven en mal estat de conservació. Abans d’aquestes obres, la casa tenia dues ales en angle recte; les
obres ampliaren l’àrea construïda, amb dues ales més que tancaven una clastra. Els anteriors propietaris eren
Josep Moragues Monlau i germans. El 1992 era de Gabriel Sampol (1).
__
(1) Segons l’Atles de la GEM, el 1998 figurava a nom d’Antoni Capllonch Betti i tenia una extensió de 219
quarterades (Atles de la GEM)
27/01/2008 Pàgina 142 de 404
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
Habsburg-Lorena, VIII, 367-68
Segura-Vicens: II, 59-62
Jardines de Mallorca, I, 126-136
GEM, XVII, 54-55
Vibot-Hernández, 2001: 35-69
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat


Portal forà.
Clastra.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 143 de 404

27/01/2008 Pàgina 144 de 404

NUM: 55 DENOMINACIÓ: Son Noguera
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Noguera, vall de Superna
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern

Instal·lacions
Les cases tenen façana de tres plantes d’alçat, amb portal rodó; les obertures del porxo són finestres
coronelles, de factura recent. La capella se situa exempta de l’edifici principal. La tafona, també exempta,
fou desmuntada. Es conserva una cotxeria amb coberta de volta i arcs.
DATACIÓ: s. XVI-XVII
NOTES HISTÒRIQUES:
El 1527, la finca forma part de l’inventari de l’heretat de Guillem Noguera de Superna. Confronta amb el Verger
de J Soldevila, amb la possessió de Joan Vic, ja difunt, amb la de Bernat i Bartomeu Nadal, germans, amb la
de Jeroni Fortesa, amb la de Santmartí Despuig i amb l’anomenada Sobremunt de Pere Arbós. Té tafona i
celler, entre altres dependències (Rosselló-Segura, 94).
El 1544, torna a aparèixer a l’inventari de l’heretat de Guillem Noguera de Superna amb confrontes similars a
les anteriors (Rosselló-Segura, 103). Hi apareix la caseta del molí: “un molí ab ses moles, perxa i roda i tot
altre compliment”. El 1566, hi torna a haver un altre inventari de l’heretat de Guillem Noguera de
Superna.(Rosselló-Segura, 110-111). El 1566, es fa un contracte de l’heretat de Guillem Noguera de Superna
(Rosselló-Segura, 112).
El 1737 era de Pere Garriga, abans d’Antoni Garriga; es valorà en 9.000 lliures (Ensenyat Pujol, II, 47). Aquest
any es documenta Son Noguera de la Casa Nova; era de Gabriel Noguera, abans de Miquel Noguera de
Superna; es valorà en 6.000 lliures (Ensenyat Pujol, II, 47). La possessió apareix al mapa de Mallorca del
cardenal Despuig, de 1784. L’any 1789, J. de Berard ressenya la finca de la manera següent: “Es de los
mayores. Tiene molino de agua, viña y bosque. Es de D. Juan Billón” (Berard, 1789: 31).
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Juan Bautista Billon. Es valorà en 30.911 reals de
producte íntegre. La finca tenia una superfície de 345 quarterades. Tenia un molí d’aigua valorat en 503 reals
de producte íntegre, arrendat a Francesc Cabrer. Se situa a la secció: 8, num. 1 al 13 (assentament núm. 40).
Una anotació posterior, de 1874, indica que el propietari era D. Mariano de Quintana.
L'any 1863 era propietat de Marià de Quintana i tenia una superfície de 245 hectàrees (Habsburg-Lorena, V,
43). El 1998 figurava a nom de Manuel Rigo Vallbona i Rustic, SA i tenia una extensió de 166 quarterades
(Atles de la GEM)
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 31
27/01/2008 Pàgina 145 de 404
Ensenyat Pujol, II, 47

Rosselló-Segura, 110-111
Vibot-Hernández, 2001:109-147
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Instal·lacions

Vigilat


Portal forà.
Capella.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 146 de 404

27/01/2008 Pàgina 147 de 404

NUM: 56 DENOMINACIÓ: Son Fava
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Fava
ENTORN: rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
Cases de possessió, compostes de planta baixa, pis i un porxo. La façana principal està orientada cap al
sud, on s'obre el portal forà, d'arc rodó. L'aparell és de tipus rústic tradicional, amb ornamentació feta de
maquets. Hi trobam també un rellotge de sol i una rajola amb el nom de la finca. Davant l'entrada hi ha un
coll de cisterna. Compta amb pati interior o clastra emmacada.
La façana septentrional té un gran portal d'arc rodó cegat. L'edifici destinat a habitage està coronat per
una teulada de dos aiguavessos; la resta hi està per una estructura plana, rematada per merlets.
DATACIÓ: S. XVIII
NOTES HISTÒRIQUES:
El 1772 era de Guillem Canyelles i la possessió era coneguda amb la denominació Son Canyelles. El 1818 era
de Joan Nicolau. El 1877 era de Ramon Despuig i Fortuny, comte de Montenegro. El 1913 aquest ven la
possessió a Maria Villalonga i Descallar.
BIBLIOGRAFIA:
Vibot-Hernández, 2001: 147
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 148 de 404

NUM: 56 DENOMINACIÓ: Son Fava
Vigilat


Portal forà.
Murada.
Esgrafiat exterior.
Clastra (empedrat)
Rellotge de sol.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 149 de 404

NUM: 57 DENOMINACIÓ: Can Noguereta
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Can Noguereta
ENTORN: Rural, situada entre Son Noguera i Cas Metge.
DESCRIPCIÓ

Cobertes
Revestiments
Situada entre Son Noguera i Cas Metge. Edifici de dues plantes i que destaca per la seva rusticitat i pel
fet de no haver tingut importants reformes, pel que manté l’estil antic i genuí. A l'exterior, s'obre un petit
pati emmacat que separa l'edifici d'una gran era. De la façana frontal, en destaca el portal amb llinda on al
damunt trobam una rajola amb el nombre “4”. Al costat, una mola de ciment de tafona fa les funcions de
banquet. A la façana s'obren cinc finestes i al seu costat esquerre trobam una dependència on hi ha el
forn, al qual s'accedeix mitjançant un portal de llinda sense porta. A la cara de ponent trobam una rafa i,
en estat ruïnós, els corrals i les restes d'un altre forn. L'interior de l'edifici es conserva malament a causa
sobretot de la caiguda parcial del trispol de la primera planta. Comptava amb una gran sala i la cuina. Des
d'aquí s'accedia a la tafona situada a la part posterior de l'edifici, de la qual actualment no en resta cap
dels ormetjos. Aquesta sala, a més, es troba descoberta per caiguda del sostre. Al pis de dalt hi havia les
dependències dels habitadors.
DATACIÓ: Segle XVI
NOTES HISTÒRIQUES:
Edifici medieval depenent de la família Noguera. A principis del segle XIX el seu propietari era Gabriel
Noguera, qui també tenia Son Balaguer. El 1880 era del Sr. Joan Capllonc i Pons i el 1931 era de Bartomeu
Mir Alemany.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XI: 378
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 150 de 404

hipotètica

Obres privades
Feines agrícoles

Cobertes
Revestiments


Buc (tant de les cases com de les dependències agrícoles).
Portal forà.
Era de batre.
Finestres exteriors.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 151 de 404

27/01/2008 Pàgina 152 de 404

NUM: 58 DENOMINACIÓ: Can Pastís
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Can Pastís
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Medieval islàmic
Cases de possessió, compostes de planta baixa i pis, amb la façana orientada cap al sud, amb un aparell
rústic tradicional. Compta amb una rafa amb una petita finestra. El portal forà és de llinda, amb els
brancals de pedra viva, que dóna a una clastra oberta i empedrada amb lloses. A la façana nord hi ha
una petita terrassa de nova factura.
DATACIÓ: S. XVI
NOTES HISTÒRIQUES:
Al mapa del cardenal Despuig hi surt esmentada amb el topònim Son Arbòs. Per aquest motiu, és possible
que estigués vinculada a aquest llinatge des del 1592, ja que en aquesta data trobam documentat un tal Pere
Arbós, habitador de Superna.
BIBLIOGRAFIA:
Despuig , 1785
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

27/01/2008 Pàgina 153 de 404
NUM: 58 DENOMINACIÓ: Can Pastís


Portal forà.
Clastra.
Contrafort.
Carrera.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 154 de 404

NUM: 59 DENOMINACIÓ: Son Balaguer
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ

Cobertes
Revestiments
Instal·lacions
Casa de possessió situada entre sa Campaneta, Son Nadal i Son Vic. Està composta de tres cossos units
en forma d’”U”, amb una clastra central oberta i emmacada amb pedra llisa. Té coberta de teula amb dos
aiguavessos.La façana manté l’arrebossament rústic fet de pedra i morter. Destaca de la clastra un pou
de factura recent amb una piqueta separada i de dues peces. Al damunt podem veure la inscripció
següent: “Son Balaguer. Altura 514’30 metros sobre el nivel de la mar. Año 1939”. Al costat dret, hi
trobam un portal amb llinda del segle XVIII i un portal rústic per on s’accedeix a les dependàncies dels
amos. El cos principal és de dues plantes i s’hi accedeix a través d’un arc de mig punt sobre el qual
trobam l’escut familiar. Aquest portal dóna a un vestíbul on hi ha l’escala que puja a les dependències
dels senyors, on destaquen les habitacions senyorívoles amb tot el mobiliari i una cuina. Des d’aquest
vestíbul, a través d’un passadís on s’obre un arc conopial, s’arriba als dormitoris dels amos (un dels quals
compta amb un arc de creuria, el qual antigament pogué ser la capella de les cases), la cuina -amb els
elements tradicionals- i altres dependències com el rebost, la pastera, la sala de formatjar, etc.
Des de la clastra també es pot accedir directament a la cuina dels senyors mitjançant una escala lateral
de pedra i d’uns tres metres d’amplada i, des d’aquí, a una terrassa sobre la qual hi ha l’aljub que abasta
les cases.
El cos sud, de modern additament, és el destinat a la tafona i als grans magatzames agrícoles (graners)
així com també algunes habitacions per als missatges i jornalers.
A la part del darrere s’alcen, separats del cos principal, les porqueres, els corrals, la cotxera i la bugaderia.
------
A finals de l'any 2006, la nova propietat esbucà pràcticament tot el buc, féu desaparèixer la tafona, la
rampa d'accés als graners i tomà les dependències agropecuàries que hi havia al voltant.
DATACIÓ: Segle XIII-XX
NOTES HISTÒRIQUES:
Tot i que encara no hi ha dades precises, sembla que a finals del segle XIV ja existia la família Balaguer lligada
a la vall de Superna. No seria d’estranyar, doncs, que ja fossin propietaris de l’alqueria o rafal que avui
coneixem com a Son Balaguer. La finca el 1581 era de Margalida Balaguer i es valorà cadastralment en 4.850
lliures mallorquines. Tres anys més tard era de Bartomeu Balaguer qui va fer donació dels seus béns al seu fill,
Bartomeu Balaguer.
El 1591 Bartomeu Balaguer del lloc de Superna llogà al seu fill Bartomeu la possessió anomenada Son
27/01/2008 Pàgina 155 de 404
Balaguer del Racó. Entre els béns que rep hi ha vaques, un vedell, cabres, muls, rucs i ovelles. El 1679 era de
Bernat Balaguer, mercader. Sis anys més tard, es fa l’estimació del valor de la possessió: 7.000 lliures
mallorquines.
A finals del segle XVIII era de Bernat Balaguer i a principis del XIX fou comprada per Miquel Noguera. Rebé
aquesta herència el seu fill Gabriel Noguera.
Cap a la meitat del segle XIX aquest darrer la va vendre al Sr. Josep Arnau i Damata. La finca es valorà amb
un total de 12.282 reals de producte íntegre. Se situà a la secció 1, núm. 1 a 13. Comptava amb un total de
196 quarterades.
L'any 1863 era propietat de Josep Arnau i tenia una superfície de 139 hectàrees.
El 1998 era propietat de Margalida Alzamora Carbonell i compta amb una extensió de 252 quarterades.
Actualment és de l'empresa X, que n'esbucà l'edifici.
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 32
Ensenyat Pujol, II, 47
GEM, I, 297
PROPIETAT
CONSERVACIÓ

Cobertes
Revestiments
Instal·lacions

NECESSITAT D'ACTUACIÓ: Urgent
27/01/2008 Pàgina 156 de 404

INTERVENCIONS PROPOSADES: Tancament
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Reconstrucció fidel a l'estructura original.
ELEMENTS A PRESERVAR: Parets mestres.

Dependències agropecuàries.
Carrera i miranda.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 157 de 404

NUM: 60 DENOMINACIÓ: Can Poma
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Can Poma
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Medieval

Instal·lacions
Edifici de dues plantes amb dos aiguavessos, amb reformes i ampliacions de diverses etapes històriques.
A la façana principal (SW) s’obre un antic portal de dos batents amb arc de mig punt i al damunt una
fornícula on antigament hi havia una imatge. S’obren també quatre finestres amb esplandit, dues a la
planta baixa i dues a la primera. A la façana nord, hi ha les restes del forn i una entrada lateral. A la del
darrere, es bastí una petita bassa referirda de ciment que aprofita la paret de l'edifici.
A la planta baixa, trobam la tafona, on són presents el trull, la premsa de molí i el forn, un petit estable, i
finalment una dependència com a cuina. Destaca el màxim aprofitament de l'espai de la tafona ubicada
en la seva totalitat en una sala de deu metres per quatre.
Al pis de dalt, trobam una gran dependència que servia com a magatzem on hi ha, arran de terra, una
biga travessera on s'aguanta l'eix del trull. Trobam també un dormitori i finalment la pallissa, la qual ja no
té trispol ja que es degué eliminar durant una darrera reforma.
DATACIÓ: Segles XV-XVI
NOTES HISTÒRIQUES:
Al mapa del Cardenal Despuig podem observar que la finca que coneixem actualment com a Can Poma,
medievalment rebia el nom de Son Arbós, probablement vinculada a aquest llinatge.
Per testimonis orals se sap que durant el primer terç d'aquest segle fou usada com a tafona de Can Pastís, ja
que havia estat comprada pels seus propietaris i abandonada així com a vivenda.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XIII: 277
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 158 de 404

CONSERVACIÓ
hipotètica

Reutilització

Instal·lacions


Portal forà.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 159 de 404

27/01/2008 Pàgina 160 de 404

NUM: 61 DENOMINACIÓ: Cas Metge
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
LOCALITZACIÓ UTM: 438837/46048
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
Possessió composta de planta baixa i pis més un porxo, de dos aiguavessos. La façana principal està
orientatda cap al sud , on s'obre un arc rodó amb llinda. Al damunt hi trobam una balconada. Aquesta
dóna a una clastra oberta empedrada amb un coll de cisterna central. A l'esquerra del portal forà hi ha la
tafona, coposta de trull, premsa mecànica, graners, fornal i un sistema de premsa manual compost per
una jàssera de pi. Per les rodalies de l'edifici central trobam la resta d'edificis agrícoles (corrals, solls…)
DATACIÓ:
NOTES HISTÒRIQUES:
La primera notícia data del 1706. Nasqué, juntament amb Can Noguereta, de la segregació de Son Noguera
de Superna, en successius repartiments de la gran finca entre els hereus. El 1880 era de Joan Mas i Pons.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat
27/01/2008 Pàgina 161 de 404
NUM: 61 DENOMINACIÓ: Cas Metge


Buc.
Portal forà.
Coll de cisterna de la façana.
Tafona (estança i components).
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 162 de 404

NUM: 62 DENOMINACIÓ: Conjunt urbà de Galilea
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: ses Timbes-Via Llorenç Riber-s’Escopidor-C/ Major
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ
CLASSIFICACIÓ GENERAL Conjunt urbà
El conjunt de cases agrupades al voltant de ses Timbes, la via Llorenç Riber, s’Escopidor i el carrer Major
de Galilea, amb la xarxa viària que les engloba, configuren una de les tipologies urbanes més
representatives i de més personalitat de Galilea, per la qual cosa constitueix una àrea de gran valor
patrimonial.
Al llarg del carrer Major s’arrengleren sis cases: Ca n’Esperança s’aixeca damunt una carrereta que
corregeix el desnivell del terreny, amb sòl de lloses i accés en forma de rampa; té dues plantes d’alçat i
portal de llinda. La segona casa, Cas Garriguer, també amb alçat de dues plantes, mostra portal de llinda
de fusta. La tercera casa, Can Bieló, repeteix l’esquema de dues plantes i portal de llinda, amb una
balconada moderna. La quarta, sa Cova, amb portal renovat, confronta amb el carreró de Ca Madò Rosa,
actualment encimentat. La cinquena casa, Can Morella, presenta una façana allargassada, de dues
plantes d’alçat, amb dos portals d’arc escarser i una portassa rebaixada a la dreta; el portal de l’esquerra
té brancals de pedra viva; al lateral de la dreta, una escaleta comunica amb s’Escopidor.
El bloc de ses Timbes i de la via Llorenç Riber arrenca des de s’Escopidor i, després de Ca na Pera,
segueixen quatre cases amb una estructura unitària configurada per una planta d’alçat i portal de llinda.
DATACIÓ: XVIII-XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
A la darrera casa de la via Llorenç Riber (número 6) hi funcionà la pensió Eolo. Una altra de les cases, Ca
Madò Rosa Pera, entre 1919 i 1957 acollí l’escola dels nins.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, VI, 127-128
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 163 de 404
NUM: 62 DENOMINACIÓ: Conjunt urbà de Galilea
monument
PROTECCIÓ EXISTENT:
PERILLS EVENTUALS: Reformes i afegits discordants
USOS PERMESOS:
ELEMENTS A PRESERVAR:
ENTORN DE PROTECCIÓ: el conjunt
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 164 de 404

NUM: 63 DENOMINACIÓ: Pou del bosc de Conques
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Conques
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CLASSIFICACIÓ GENERAL Element etnològic
FUNCIONALITAT: Enginyeria
TIPOLOGIA: Cisterna
CRONOLOGIA: Modern
CRITERIS DE DATACIÓ Instal·lacions
Es Pou des Bosc se situa en terrenys que antigament eren de la possessió de Conques, en el denominat
bosc de Conques. Realment es tracta d’una cisterna, ja que recull l’aigua d’escorrentia que davalla del
coster de darrere el dipòsit. Presenta una capella o coberta apuntada irregular, de base circular, amb
argamassa de calç. A l’esquerra hi ha un petit pedrís i a la dreta una piqueta, actualment deteriorada, amb
sortida d’aigua per la dreta. La boca té forma apuntada irregular, i amida 1’06 m d’alçada per 52 cm
d’amplada. Davall la boca, per facilitar treure aigua, hi ha una llosa planera. El pou fa 1’30 m de diàmetre
interior. L’interior, actualment sense aigua, apareix referit. La part posterior conserva restes de
canalitzacions de l’aigua per arribar al dipòsit.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Paredament de pedra en verd.
DATACIÓ: s. XVI-XVIII
NOTES HISTÒRIQUES:
La ressenya que en fa Onofre Martorell és la següent: “En el bosc de l’alzinar també hi havia una caseta per
als carboners amb una altra cisterna i en el segon bosc s’hi trobava un cisternó, que s’omplia dels xaragalls,
d’on es podia treure l’aigua amb corda i poal”. Actualment es troba abandonat.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Defecte estructures
DEFECTES DE CONSERVACIÓ Instal·lacions

27/01/2008 Pàgina 165 de 404
NUM: 63 DENOMINACIÓ: Pou del bosc de Conques
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament per abandó i per canvi d'ús.
USOS PERMESOS: Rehabilitació per a la conservació de l'estructura.

Treure'n aigua.
ELEMENTS A PRESERVAR: Capella.

Pica annexa.
Síquia posterior.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 166 de 404

NUM: 63 DENOMINACIÓ: Marjades de Galilea
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Galilea
ENTORN: Voltants de Galilea
DESCRIPCIÓ
FUNCIONALITAT: Altres
TIPOLOGIA: Conjunt marjat
CRONOLOGIA: Modern
El nucli urbà de Galilea se situa en plena orografia accidentada, amb un relleu que dissenya un amfiteatre
orientat a migjorn i a xaloc, entre el penyal de sa Mola, també dit de sa mola de na Ferrana (516 m), a
llevant, i el penyal de sa Rota (450 m), a ponent, amb els estreps de sa Mola Petita, al nord, que arriben
als 523 m d’altitud. Aquestes característiques geogràfiques han marcat una ocupació humana i unes
activitats agrícoles basades en l’amarjanament dels costers, per tal de fer-los aptes per al conreu i, fins i
tot, per a la uicació dels habitatges. El conjunt de marges i marjades de Galilea sens dubte és dels més
importants de Mallorca.
Són especialment remarcables els segments situats entre Can Fonya i la Mola Petita, a la part superior de
la forma d’amfiteatre ja esmentada, cap a ponent; visualment és el tram més alterós i de gran càrrega
estètica. Un segon sector a destacar, més a gregal, envolta el comellar dels Inferns, s’Esbart i el molí d’en
Soler, i inclou una casa de neu.
Aquests marges inclouen caminals integrats en relleix dins els murs i pujadors de graons de pedra, a més
d’elements del sistema hidràulic. L’abandonament dels conreus a les marjades, accelerat a partir dels
anys 1970, ha provocat, al llarg dels anys un deteriorament d’aquest conjunt patrimonial d’enginyeria
popular.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Pedra en sec.
DATACIÓ: s XIV-XVIII.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, VI, 125-127
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 167 de 404
NUM: 63 DENOMINACIÓ: Marjades de Galilea

hipotètica

Erosió
PERILLS EVENTUALS: Esbaldregament per abandó o manca d'intervenció.
USOS PERMESOS: Agrícola i ramader.
ELEMENTS A PRESERVAR: Murs.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 168 de 404

NUM: 64 DENOMINACIÓ: es Pou Nou
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Plaça de l'Ajuntament
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Pou
CRONOLOGIA: Modern
El pou Nou es troba a la plaça de l'Ajuntament, en un espai enjardinat. És un pou públic, rústic i molt
antic, malgrat el seu nom. Apareix cobert amb una capelleta o cúpula de secció circular, oberta amb un
arc rodó de pedra maresa, amb els laterals en forma de brancals de marès. Protegeix el lloc per treure
aigua una pareteta amb la filada superior de pedra viva.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment, ferro.
DATACIÓ: anterior al s XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
També es coneix amb el nom de pou de Can Franc, ja que fa dècades a la vora s’hi situava aquesta casa, amb
un hort, propietat de Son Nét. El pou públic existeix des de temps immemorial; hi anava a cercar aigua la gent
de Son Bru i era típica l’escena de les dones amb el gerricó damunt una capçana.
BIBLIOGRAFIA:
Martorell, 1988: 67
Hernández & Vibot, 2004: 162
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

27/01/2008 Pàgina 169 de 404
NUM: 64 DENOMINACIÓ: es Pou Nou
Consolidacions
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament de les estructures per manca d'intervencions públiques.

Abocament d'escombraries a l'interior.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Es proposa fer un cartell explicatiu per tal de donar a conèixer aquest
bé públic.
USOS PERMESOS: Obres i intervencions de manteniment.
ELEMENTS A PRESERVAR: Coll.

Capelleta.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 170 de 404

NUM: 65 DENOMINACIÓ: Pou des Rafal
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: camí des Rafal
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Pou
CRONOLOGIA: Modern
El pou des Rafal és una bona mostra de l'enginyeria hidràulica popular de Galilea. Se situa en el camí des
Rafal, a la dreta des de la carretera principal (PMV-1032 km 7’400). Presenta un aspecte rústic, amb
secció circular aixamfranada a l’exterior amb motiu de tenir una llosa plana en la boca, per facilitar treure
aigua. Als laterals de la boca, hi ha sengles repisetes per col.locar-hi els poals. La coberta és en forma de
capelleta arrodonida, amb un arc apuntat al capdavant, protegit per una reixa de ferro; aquesta capella és
una cupuleta que descansa sobre el mur de l’alçat, més ample. A la part dreta del pou es conserva una
piqueta de secció rectangular. L’interior és de secció circular, amb empedrat irregular que dissenya un
eixamplament cap al fons en forma de pera.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, ciment, morter, ferro.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Paredament en verd.
DATACIÓ: anterior al s XVIII
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons Vicenç Martorell –Carles-, el pou “es va fer a base d’embut”, ja que enfondiren un gran clot, més obert
a l’exterior i estret abaix, cercant l’aigua, i pujaven els obrers amb senalles al coll, i després paredaven.
Aleshores, ningú no tenia cisterna, i les dones anaven a cercar l’aigua amb gerres damunt una capçana. El
1999 tenia devers nou metres (45 pams) d’aigua, però en bons anys en pot tenir fins a 15 m; no l’han vist mai
eixut.
L'any 1931, s'hi féu una nova porteta i es col·locà una corda nova.
Segons la tradició, es Rafal és una de les primeres finques creades a partir de la fundació de l’establit de
Galilea l’any 1396 (amb el nom de sa Moleta)
BIBLIOGRAFIA:
GEM, VI, 127
Morei, 1960: 10
Vibot, 2003: 60
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 171 de 404

CONSERVACIÓ
monument

Consolidacions
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament de les estructures per manca d'intervencions públiques.

PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Es proposa fer un cartell explicatiu per tal de donar a conèixer aquest
bé públic.

Capella.
Pica annexa.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 172 de 404

27/01/2008 Pàgina 173 de 404

NUM: 66 DENOMINACIÓ: Pou de Cas Metge
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Pou
CRONOLOGIA: Modern
Pou amb boca que forma un arc parabòlic i capelleta. Recull l’aigua per filtració. Està paredat en verd. A
l’exterior hi ha un abeurador per als animals amb dues piques connectades.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter i ciment.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en sec.
DATACIÓ: Segles XIX-XX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Estudis específics
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament de les estructures per manca d'intervencions.

27/01/2008 Pàgina 174 de 404

NUM: 66 DENOMINACIÓ: Pou de Cas Metge

Extracció d'aigua.

Capella.
Piques annexes.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 175 de 404

NUM: 67 DENOMINACIÓ: Pou de Can Noguereta
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Can Noguereta
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Pou
CRONOLOGIA: Modern
És un pou amb capelleta, paredat en verd, que ha sofert diverses reformes, la darrera de les quals és
recent: el sostre s’ha restaurat mitjançant bigues de ciment a l’interior de la capelleta i les filades de pedra
s’aglomeren amb pòrland mesclat amb bocins de teula. En altres bandes del pou encara es destrien,
almanco, dos referits anteriors. La boca està limitada per una reixa per evitar la caiguda d’animals. A sota,
i com a recolzador dels poals, hi ha una pedra d’una peça, que dista del terra uns dos pams i mig. A la
banda esquerra de la construcció, es troba un petit abeurador per a les bísties.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment i ferro.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de la pedra en sec i de paredament en verd.
DATACIÓ: Segles XVI-XVIII
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
Vibot-Hernández, 2001:195
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 176 de 404

NUM: 67 DENOMINACIÓ: Pou de Can Noguereta
PERILLS EVENTUALS: Embrutament a causa d'abocar-hi fems des de la carretera.

Deteriorament de les estructures per accions clandestines.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Es proposa instal·lar-hi un cartell amb el topònim i alguna nota històrico
i descriptiva.

Capella.
Piques annexes.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 177 de 404

NUM: 68 DENOMINACIÓ: Es Pouet
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Vic
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Pou
La boca es troba encastada en una paret referida en forma de frontó, on a la part central s'obre una
fornícula d'arc rodó on hi ha el forat per accedir a l'aigua mitjançant poal. En l'actualitat aquest no existeix
així com tampoc la corriola. Al costat esquerre, i dins la fornícula, trobam una piqueta d'una peça, de tall
circular i d'uns vint-i-cinc centímetres de diàmetre, amb un petit foradí per evacuar l'aigua sobrant. Al
davant, hi ha un pou d'aireig de planta quadrada. Aprofitant el marges, descansen dos bancs de pedra i
un abeurador. A les estructures es deixen veure moltes restauracions i restructuracions al llarg de la
història.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en verd i en sec.
DATACIÓ: Segles XIII-XVI
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 178 de 404

NUM: 68 DENOMINACIÓ: Es Pouet


Extracció d'aigua.
ELEMENTS A PRESERVAR: Estructura total del pou.

Pedrissos laterals.
Pou d'aireig.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 179 de 404

NUM: 69 DENOMINACIÓ: Pou de sa Casota
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Fava
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Pou
CRONOLOGIA: Modern
Pou de tall circular, sense recobriment, amb una vuitena de metres de fondària, que recollia l’aigua a
partir de la captació d’una vena subterrània. L’interior està paredat. A l’exterior compta una una pica o
s’abocava l’aigua per al consum animal.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en sec
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
PERILLS EVENTUALS: Caiguda de terra i pedres a l'interior.

Deteriorament irreversible per manca d'intervenció.
27/01/2008 Pàgina 180 de 404
NUM: 69 DENOMINACIÓ: Pou de sa Casota
ELEMENTS A PRESERVAR: Clot del pou.

Paredat.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 181 de 404

NUM: 70 DENOMINACIÓ: Es Pou de Conques
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Conques
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Pou
Es Pou, anomenat de manera completa i reiterativa es pou des Comellar des Pou, se situa en terrenys
que antigament eren de la possessió de Conques, a la base del comellar que li dóna nom, i que
actualment corresponen a la parcel.la núm. 133. Es localitza rere la casa moderna i adopta la forma d’un
bloc cúbic irregular, amb una cúpula que en sobresurt, que acull al seu interior el pou pròpiament dit.
L’alçat exterior del bloc és constituït per quatre murs de mamposteria amb argamassa de calç. L’accés es
realitza per un portal d’arc rebaixat que s’obre en el parament orientat al nord, de 60 cm de gruixa;
aquesta obertura fa 1’87 d’alçada per 1’30 d’amplada. L’interior té planta irregular, amb tendència
el.líptica, aproximadament de 4’25 m de llargada per 3’65 d’amplada, mentre que l’alçada arriba als 3’30
m; el sòl apareix empedrat i l’alçat de pedra en verd es mostra amb el referit completament pulit per
l’efecte de la humitat sobre la calç. El pou pròpiament dit es troba davant el portal, a l’altra part del recinte,
i presenta una obertura quadrangular amb la base davantera d’una peça de pedra; l’excavació és de
secció circular, recoberta de pedra seca, que amida 1’54 m d’amplada interior, amb alguns metres de
profunditat.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Pedra en verd.
DATACIÓ: XV-XVII
NOTES HISTÒRIQUES:
La ressenya que en fa Onofre Martorell és la següent: “ Més amunt de les cases [de Conques], en el comellar
des Pou, n’hi ha un que diuen que està fet pels moros, només per la temporada d’estiu i l’al.lot que treballava a
les cases era l’encarregat d’anar a cercar l’aigua fresca que els amos bevien a l’hora del dinar”. Actualment
encara es troba en ús.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 182 de 404
NUM: 70 DENOMINACIÓ: Es Pou de Conques
PERILLS EVENTUALS: Desaparició, esbucament o deteriorament per manca d'actuació vers la

recuperació o manteniment.

Extracció d'aigua.
ELEMENTS A PRESERVAR: Estructura completa del pou.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 183 de 404

NUM: 71 DENOMINACIÓ: Molí de Can Soler
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ
FUNCIONALITAT: Industrial
TIPOLOGIA: Molí de vent

Cobertes
Instal·lacions
El molí de Can Soler se situa al camí de sa Mola Gran, al capdamunt de Galilea. És un molí de vent
fariner que té base de planta quadrangular, construïda amb paredat, amb lleuger peu de murada. El portal
de la base és de llinda de fusta de dos troncs, i una finestra a la dreta. A l’esquerra sobresurt un fumeral.
L’interior de la base apareix enderrocat, amb restes de coberta de dos trams de volta de canó de marès;
el centre de l’interior de la base, ocupat per la base de la torre, té un portal d’arc escarser, amb coberta
renovada de totxos.
La torre del molí és de secció circular, feta de paredat de pedres irregulars i referida de morter. El
diàmetre total de la torre fa 4,30 m. L’alçat mostra tres finestrons. Apareix coberta amb un coronament o
capell de planxes de ferro. El portal amida 1,95 x 0,80 m. A la llinda del portal, s'hi pot observar gravada la
data de "5 de marzo de 1881". Al sobreportal, hi ha un ninxolet buit, que devia acollir la imatge d’un sant.
Una reixa de ferro tanca l’accés a la torre, que conté una escala de caragol i conserva restes dels enginys
de fusta en la part superior.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment, fusta, ferro, totxos.
DATACIÓ: Segle XIX.
NOTES HISTÒRIQUES:
Sembla que va moldre fins devers 1920. Vicenç Martorell –Carles-, quan era nin, a la dècada de 1920, el
recorda inactiu però amb les antenes posades. Fou propietat de Macià Balaguer, marit de la mestra Francisca
Arbona; després passà a la família Ferrà. Segons el catàleg de molins de vent, el 1991 era propietat d’Antoni
Verd.
BIBLIOGRAFIA:
Catàleg dels molins fariners de vent. Puigpunyent. Núm. 1 (1991)
GEM, VI, 128, 130.
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 184 de 404

CONSERVACIÓ
hipotètica

Cobertes
Instal·lacions

Reformes discordants.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Recuperació mitjançant ajut públic.
USOS PERMESOS: Obres i intervencions de manteniment o bé de recuperació de seu estat original.
ELEMENTS A PRESERVAR: Base.

Torre.
Portals de la base i de la torre.
Finestrons de la torre.
Estances de volta de l'interior de la basa.
Nínxol de la llinda del portal.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 185 de 404

27/01/2008 Pàgina 186 de 404

NUM: 72 DENOMINACIÓ: Molí d’en Martí
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ

Instal·lacions
El molí d’en Martí se situa al final del camí de sa Mola Gran, al capdamunt de Galilea. És un molí de vent
fariner que s'aixeca devora una edificació moderna. La base és un cintell de secció circular irregular, amb
alçat de pedra viva irregular, segons la tipologia dels marges; aquest cintell aplana el desnivell del terreny
i serveix d’envelador, amb sòl de morter de calç. La torre és de secció circular alçada sobre el cintell, feta
de paredat de pedres irregulars i referida de morter. El diàmetre total de la torre fa 4,50 m. El portal de la
torre és de llinda, amb un ferro ornamental a la part superior amb l’anagrama de Crist (IHS); el portal
amida 1,75 x 0,80 m. Damunt el portal, hi ha una fornícula que durant molts anys restà buida, però
actualment ocupada per una imatge nova, neoromànica. A la part alta, hi ha dos finestrons. No té capell.
Les moles apareixen a l’exterior, utilitzades com a taula
DATACIÓ: Segle XIX.
NOTES HISTÒRIQUES:
L’Arxiduc, cap a 1880, esmenta breument aquest molí: “Es Terral limita la localitat [Galilea] per la part alta, i els
dos punts més elevats es troben als extrems, l’oriental coronat per un blanquíssim molí de vent” (Habsburg-
Lorena, VIII, 372). Sembla que és més antic que el molí d’en Soler. Segons el catàleg de molins de vent, el
1991 era propietat de Mister Scheer.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XIX, 85
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 187 de 404


hipotètica

Instal·lacions

Vigilat

PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Es tracta d'un bé fàciment recuperable, amb moltes de facilitats de ser
visitable per l'existència d'un camí públic al costat.
ELEMENTS A PRESERVAR: Base.

Torre.
Portals de la base i de la torre.
Inscripció de la llinda del portal de la torre.
Finestrons de la torre.
Estances de volta de l'interior de la basa.
Nínxol de la llinda del portal.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 188 de 404

27/01/2008 Pàgina 189 de 404

NUM: 73 DENOMINACIÓ: Molí de vent de Son Puig
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Puig
ENTORN: Rural, a 300 metres de les cases
DESCRIPCIÓ

Instal·lacions
Té torre circular, no té base-habitatge, però sí un cintell arrodonit, de paret de marge, d’un metre d’alçada
per la part de davant, desnivell salvat per cinc escalons. L’envelador, damunt el cintell, és de morter i de
terra.
La torre té un diàmetre exterior de 4’20 m i interior de 2’60 m. El portal de la torre és de llinda, de marès,
que amida 1’90 x 0’68 m. En la part superior, hi ha dos finestrons. El murs és de paredat aterracat de
morter; té 2 sostres de formigó, amb escala interior de caragol de formigó i 21 escalons, producte de la
darrera restauració. La coberta és de terrassa.
El marc és rural, però, al costat, s´hi ha bastit una casa moderna, feta als anys 1970. Antigament era una
torre aïllada, a uns 300 metres de les cases de Son Puig.
DATACIÓ: Segle XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
És propietat de Lluís Riera de Barcia. Fou construït al segle XIX; aleshores estava integrat dins la finca de Son
Puig, propietat dels Despuig, comtes de Montenegro.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XIV, 50
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

27/01/2008 Pàgina 190 de 404
NUM: 73 DENOMINACIÓ: Molí de vent de Son Puig

Instal·lacions

PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Es tracta d'un bé fàciment recuperable, amb moltes de facilitats de ser
visitable per l'existència d'un camí públic al costat.
ELEMENTS A PRESERVAR: Torre.

Cintell.
Envelador.
Finestrons.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 191 de 404

NUM: 74 DENOMINACIÓ: Es Molí de s’Hort d’Avall
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: s’Hort d’Avall
ENTORN: Rural, entre les cases i la carretera de Palma
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Molí d'aigua
CRONOLOGIA: Modern
El molí d’aigua se situa al nord-est de les cases de s’Hort d’Avall, a un centenar de metres, mirant al jaç
de sa Riera i a les cases des Casat Nou. El conjunt del molí conserva un gran safareig o bassa de control
d’aigua per a la mòlta, la síquia d’entrada d’aigua al cup i el cup. El safareig configura un gran magatzem
d’aigua, de secció quadrada; antigament a la vora hi havia una sínia per al reg que fou conviada per un
buc de marès amb elements d’extracció mecanitzats. Les parets del safareig, de gran amplada, acullen la
síquia d’entrada d’agua al molí. El cup apareix amb la seva estructura competa, amb una síquia d’accés
que discorre per la part superior de la paret que enllaça el safareig amb el cup. El cup assoleix grans
dimensions, d’alçat lleugerament troncocònic, i amb la conducció d’aigua de desplegament vertical de
l’interior del cup ben conservada. A la base del cup, de difícil accés per l’abundant vegetació, hi ha les
restes de la barraca del molí, amb el carcabà i restes de moles.
NOTES HISTÒRIQUES:
L’any 1789, J. de Berard ressenya que s’Hort de Vall té aigua procedent de Son Net (Berard, 1789: 31).
Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Tomàs Aguiló i comptava amb un molí d’aigua valorat
en 800 reals de producte integre.
El propietari actual és Francisco Sanllorente Barragan.
BIBLIOGRAFIA:
Inventari Arqueològic (37/36)
Hernández & Vibot, 2004
Hernández & vibot, 2005: 77-88
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 192 de 404

hipotètica

ELEMENTS A PRESERVAR: Cup.

Obrador.
Bassa.
Síquies.
Placa que conté la data de construcció o rehabilitació de la bassa.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 193 de 404

27/01/2008 Pàgina 194 de 404

NUM: 75 DENOMINACIÓ: Molí de Dalt de Son Fortesa
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: rere les cases de Son Fortesa
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ

Cobertes
Instal·lacions
El molí d’aigua anomenat molí de Dalt se situa rere les cases de Son Fortesa, un poc més amunt del
camí vell d’Estellencs, a l’esquerra. El conjunt es troba en mal estat de conservació. En primer lloc,
apareix la caseta del moliner; es troba en ruïnes; té planta rectangular, dues plantes d’alçat, de les quals
la superior pràcticament ha desaparegut, i coberta a un aiguavés, adossada al desnivell del terreny. El
portal és de llinda de fusta, i té una finestra de llinda de fusta a cada lateral. A l’interior, a la dreta, destaca
la boca d’un forn de pa.
A l’esquerra de la casa se situa pròpiament l’àrea de molturació; en destaca un arc rebaixat, que permetia
l’accés a l’obrador del molí; actualment, amb aquesta estança en ruïnes, deixa pas al cel obert; el sòl de
l’obrador és solcat per la síquia, per on continuava l’aigua després de passar pel molí; aquesta estança
tenia dues plantes, però la superior ha desaparegut completament, només en resten com a testimoni dos
permòdols o mènsules, que aguantaven el sostre de la segona planta, que surten de la paret del cup. A la
dreta, una escala puja al coster superior.
Al fons de l’obrador s’aixeca la impressionant torre troncopiramidal del cup per on l’aigua que hi queia
agafava la força per moure les moles. El mur esquerre del cup acaba en talús, per reforçar la seva alta
estructura. Dins l’obrador i a la base central del cup, hi apareix el carcabà; aquest és un petit espai en
forma d’arc apuntat que contenia l’engranatge, en forma de rodet amb culleres que, gràcies a la força de
l’aigua, donava moviment circular a l’eix que sustentava i movia les moles. El carcabà mostra un referit
vermellós, amb argila, per impermeabilitzar; a la part inferior, comença la síquia de sortida de l’aigua del
molí. En l’estança superior, avui inexistent, s’ hi situaven les moles per fer farina.
Com a complement del molí d’aigua, existeixen encara mostren del seu sistema hidràulic, com una
interessant canaleta, feta amb blocs de pedra arenisca picada que amiden entre mig metre i 80 cm, lligats
amb morter de calç; l’Arxiduc l’esmenta breument: "A una obaga de grans pins segueix el traçat d’una
síquia provinent de la part alta". La síquia que voreja el camí acaba enterrada i condueix l'aigua a un gran
safareig, que apareix a l’esquerra del camí, un poc més amunt que el cup del molí.
DATACIÓ: Medieval
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons informacions de Mn. Francesc Llinàs, l'any 1917 el molí ja es trobava inactiu, i l'antiga caseta del
moliner era emprada aleshores com a habitatge de les collidores d'olives, anomenades porxeres.
BIBLIOGRAFIA:
27/01/2008 Pàgina 195 de 404


PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Cobertes
Instal·lacions


Síquies i canals.
Caseta del moliner.
Obrador.
Carcabà.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 196 de 404

27/01/2008 Pàgina 197 de 404

NUM: 76 DENOMINACIÓ: Molí de Son Noguera
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Noguera
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
Des del punt de vista arquitectònic aquest enginy hidràulic compta amb tots els elements que el
caracteritzen:
1.- Torre: de forma de piràmide truncada, compta amb un paredat de pedra i morter de diverses èpoques i
es troba parcialment excavada en el sòl. Conserva la síquia oberta superior, el cup (format per blocs de
pedres obrades i semicirculars) i a la part baixa, i resguardada per un porxet d’edificació recent, la
fornícula on hi ha la mola volandera. Aquesta nínxol està format per una volta de mig punt amb dovelles i
clau. Resten als costats els forats dels taulons on s’aguantava la tremuja. No es pot determirmar l’estat
del cacau, per estar soterrat.
Es conseva una creu amb la data de 1706 en baixrelleu damunt el porxo de la torre.
Al lateral sud-oest, actuament se li ha construït una vivenda annexa aprofitant la paret de la síquia.
2.- Bassa: actualment transformada en una piscina.
3.- Síquia: té uns quinze metres de recorregut des de la bassa i compta amb uns forats laterals per
desguassar els excessos de líquid. Resta l’espai de on hi anava la paleta. El primer tram de la conducció
ha estat soterrat.
Les cases des Molí han estat reformades, les quals s’han transformat en un habitacle de dos cossos.
L’antic cos manté el portal forà amb arc de mig punt.
La bassa s’omplia de font des Molí de Son Noguera, propera a tot aquest conjunt arquitectònic.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, ciment, morter, fusta i teules.
DATACIÓ: Segles XVIII
NOTES HISTÒRIQUES:
Possiblement es tracta d'una construcció de principis del segle XVIII, si atenem a la data en relleu que hi ha
sobre el cup: 1706.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XI: 375
Vibot-Hernández, 2001: 109-147; 189-190
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 198 de 404

CONSERVACIÓ
monument
CAUSES DE DETERIORAMENT Altres


Síquies.
Bassa.
Obrador.
Moles.
Carcabà.
Àleps.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 199 de 404

27/01/2008 Pàgina 200 de 404

NUM: 77 DENOMINACIÓ: Molí de Son Nét
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Nét
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ

Altres
A causa de l'abandonament de la seva activitat durant la segona dècada del segle XX i passar a ser un
edifici rural i després vivenda de diversos propietaris, de l'estructura originària només es mantenen el
safareig (de quaranta metres de llarg i quinze d'amplada) la síquia elevada i l'estructura del cup, tots ells
en un estat bo. En una de les parets de la síquia hi ha a l'actualitat una porxada. Al mateix camí de Son
Nét, a l’esquerra, sobre el jaç de sa Riera i més avall que el molí, es conserva un aqüeducte a manera de
pont que condueix la síquia sobre el jaç del torrent; dissenya un arc rebaixat.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en verd i en sec
DATACIÓ: Segle XII-XIII
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons l’Inventari Arqueològic (37/34), el conjunt configura una sèquia, un safareig i restes d’un molí (d’aigua
de possible origen islàmic, els quals formen part d’un sistema més ampli.
Per un contracte d'arrendament, de l'any 1588, podem conèixer alguns detalls del funcionament dels molins
d'aigua de Son Nét. Aquell any, Pere Nét llogà dos molins fariners d'aigua a l'honorable Bartomeu Ribes,
durant quatre anys; el preu eren 200 £ anuals, pagadores en quatre terminis trimestrals i, a més, motllurarà de
franc tot el necessari per servei de la casa que el senyor té a ciutat i a fora; també es reserva l'aigua durant un
dia a la setmana, i en temps de taronges el moliner li donarà 18 fruites cada dia. Els molins són "bons e
molents" i la síquia neta, però si se rompés o inutilitzàs alguna mola, el senyor li farà portar les que sien
necessàries fins a la porta del molí i el llogater la col·locarà a son lloc.
El 1592, Pere Nét llogà a l’honorable Bartomeu Ribas, dos molins fariners d’aigua durant quatre anys, a preu
de 210 lliures anuals.
Segons fonts orals, el molí deixà de funcionar com a tal cap a la primera dècada del segle XX, i uns anys més
tard, passà a ser un habitatge.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XI, 81
Rosselló-Segura, 122-24
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 201 de 404

CONSERVACIÓ

Altres


Síquies i canals.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 202 de 404

27/01/2008 Pàgina 203 de 404

NUM: 78 DENOMINACIÓ: Es Molí Nou
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Es Molí Nou
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ

Altres
Actualment, es troba amb una construcció adossada; conserva la bassa o safareig en bones condicions.
DATACIÓ: Segles XII-XVI
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons Hernández & Vibot: "Els indicis documentals indiquen la construcció d'aquest molí fariner durant la
dècada dels seixanta del segle XIX. El primer cop que s'esmenta és a 1869".
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XI: 92
PROPIETAT
CONSERVACIÓ

Altres
27/01/2008 Pàgina 204 de 404

NUM: 78 DENOMINACIÓ: Es Molí Nou
PERILLS EVENTUALS: Desaparició d'alguns dels elements originaris a causa de la reforma de la vivenda.
ELEMENTS A PRESERVAR: Bassa.

Síquies i canals.
Cup.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 205 de 404

NUM: 79 DENOMINACIÓ: Es Molí Paperer
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Es Molí Paperer
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Molí paperer
CRONOLOGIA: Modern
CRITERIS DE DATACIÓ Cobertes

Altres
El conjunt arquitectònic compta amb dos edificis: les restes on hi havia el molí i la vivenda. L'edifici
destinat a aquesta activitat industrial sofrí una explosió a causa de ser usat una part d'ell com a fàbrica de
pòlvora a principis del segle XX. A causa d'aquest esdeveniment l'edifici perdé el sostre i bona part de la
maquinària. Fins a l'actualitat només s'han mantingut les parets laterals. Tant a l'interior com als jardins
resten algunes de les peces del molí. En canvi les grans peces, o bé desapareixen a causa de l'explosió o
bé han estat sostretes paulatinament pels diferents propietaris. Es mantenen, doncs, les altes parets
laterals, de les quals destaquen les grans finestres amb llinda de fusta d'alzina. Al darrera es manté
l'aqüeducte per on es conduïa l'aigua provientent de la font de sa Coma i que després feia funcionar el
molí. Per accedir als dos blocs del molí es fa mitjançant una escala de pedra que puja per l'exterior de
l'edifici, pel costat de la qual, hi ha la síquia per on baixava l'aigua sobrant o que bé era destinada a l'hort
contigu. L'edifici usat com a vivenda ha estat engrandit recentment amb l'afegiment d'una segona planta.
El conjunt compta amb jardí i safareig, i una altra canalització d'aigua provinent d'una font del bosc.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment i fusta
NOTES HISTÒRIQUES:
El 1868 és un any important per a Son Nét, ja que es pacta la construcció des molí Paperer entre el marquès
d’Ariany i Sebastià Trias, en nom de Francesc Roca, empresari català del sector del paper. Es tracta del
projecte de construcció de la primera indústria al municipi per a la fabricació de paper d’estrassa i de tabac
moguda per la força de l’aigua de la font de sa Coma . Es pactà que l’aixecament de l’edifici anava a càrrec de
l’empresari, així com la construcció i la instal•lació de la maquinària. Per altra banda, el marquès havia de
donar totes les teules, la calç i fustes de pi i olivera com també les piques . De tot això, l’empresari havia de
pagar l’arrendament, la meitat del qual havia de ser retingut per l’arrendatari fins haver-se reintegrat del cost
del molí.
Es contractà una nombrosa colla de peons, molts dels quals foren de Puigpunyent: Bartomeu Camps, Vicenç
Rosselló, Miquel Venys, Jaume Bujosa, Vicenç Bujosa, Joan “Escolà”, Sebastià Camps, Tomàs Lluc, Gabriel
Coves, Joan Trias, Gabriel Martorell, Antoni Roca, Antoni Trias, Llorenç Barceló, Josep Bauçà, Antoni Nadal i
Llorenç Llinàs.
Les obres acabaren el 25 de juliol de 1869.
Definitivament el 7 de setembre de 1869 comença a funcionar es molí Paperer , però abans d’acabar l’any es
presentaren les primeres reparacions i sobretot millores. El mestre Salvador Juan féu col•locar 10 noves
portes a les finestres (que costaren 82 £), una porta a l’entrada del primer pis (8 £), féu reparar la porta
principal (3 £), col•locà 6 portes a la cambra (24 £), 10 finestres al primer pis (74 £), instal•là diverses bigues
als diferents pisos (228 £) i finalment en reparà les velles (10 £).
27/01/2008 Pàgina 206 de 404

L’1 de febrer de 1870 el marquès s’havia associat amb Miquel Llinàs per dur la conducció “en aparceria”, ja
que l’empresari Francesc Roca li traspassà la indústria amb alguns deutes. Aleshores, el capital aportat per
ambdós apujava a 1.151 lliures, però en la revisió dels comptes globals devien al marquès un total de 1.551
lliures, i cap dels conductors havien satisfet les seves respectives quantitats. Donada la situació, Llinàs tornà la
indústria de nou a Francesc Roca, qui acceptà unes noves condicions imposades pel marquès, entre les quals
hi havia l’obligació d’explotar i cuidar el molí durant el termini de vint-i-quatre anys , sense poder subarrendar ni
cedir-ne el dret a ningú. La raó es fixà en 120 lliures mallorquines (o 400 pessetes). Havia de mantenir en
correcte estat la canalització de les aigües, els motors i mantenir-lo condret, fins al punt que l’aigua emprada
passàs de bell nou a la síquia de les terres inferiors. El marquès podia a més trencar el contracte quan ell
volgués, i de manera immediata, fet pel qual l’empresari perdria tot el capital aportat. Durant aquests vint-i-
quatre anys, el conductor de l’hort de sa Coma tendria cedides 12 hores d’aigua, des de les 7 del matí fins a
les 7 de l’horabaixa, tots els dimecres.
Abans de donar el molí a l’empresari, es féu el següent inventari dels objectes pertanyents a la fàbrica de
paper:
“Una roda en contramarcha per aumentar velocidad

Tres piles de tres mases cada una ab 25 claus cada masa, se grosari de se engreveio son: se roda grosa 1
metro 12 centímetros, es piñó 38 centímetros
Roda del salt de s’aigo 4’50 centímetros
Un tubo que va des pilas a sa tina per baixar se pasta
Vint pesteres per estendre
Dues peses de ferro quei han servit pes setinado
Tres motlos de fe es paper, un nº1 un de paper patit y s’altre gros
Una premsa per premsar balas
Dues pilas iguals a sas anteriors
Una premsa de premsar es paper quan es fa
Una posat de sayals
Una roda de salt de aigua de 4 metres de diametro
Una engrevanció canví de moviment, se roda 40 centímetros y es pinó 25 centímetros
Un tallant de tallar espardeñas”.
El 10 de gener de 1877, després d’alguns anys de funcionament del molí paperer, es féu balanç que costà a
1869 . Apujà 2.989 lliures i 9 sous, de les quals 2.151 lliures i 5 sous les pagà l’empresari i la resta el marquès,
que es corresponien en aquest darrer cas als materials.
El 22 de novembre de 1880 es du a terme el primer lloguer de la indústria a un tercer, el moliner Mateu Mates .
Els pactes establerts l’obligaven a no poder tudar l’aigua que ve de les dues fonts, ja que s’havia d’emprar
només per a l’ús del molí; tampoc no podia causar perjudicis als arrendataris de la resta dels horts propers i
tenia l’obligació de fer netes totes les síquies, des de la font fins al molí de paper; les clavegueres que hi havia
construïdes per a l’evacuació correcta de l’aigua bruta de netejar l’espargata també s’havien de netejar, ja que
del contrari provocaven mala olor; l’arrendatari s’havia de preocupar que l’aigua que sortís del molí anàs sense
problemes fins a la síquia que du l’aigua a la bassa de baix; l’arrendatari de sa Coma, per al reguiu de l’hort,
tenia reservades 12 hores d’aigua des de les 6 del matí fins a les 6 de la nit, tots dimecres; si hi havia
problemes per omplir la bassa de dalt ho havien de solucionar els amos d’una manera prudent, sense
perjudicar els hortelans; finalment, Matas rebé el molí de paper amb les piques, masses i rodes noves, tot en
la millor disposició, i s’efectuà un inventari perquè no pogués endur-se’n res .
Cap al 1880, l'Arxiduc Lluís Salvador en parla d'ell dient: "La fabricació de paper està poc estesa a Mallorca.
Només hi ha dues fàbriques, una en el terme d'Esporles i l'altra en el de Puigpunyent... La fàbrica de
Puigpunyent, situada en la propietat de Son Nét, és bastant menys important; compta amb un molí que ocupa
a 5-6 persones i produeix així mateix paper d'estrassa".
BIBLIOGRAFIA:
Habsburg-Lorena, VI: 666-667
GEM, XI: 93
Hernández & Vibot, 2004: 101-115
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 207 de 404

CONSERVACIÓ
hipotètica
DEFECTES DE CONSERVACIÓ Cobertes

Altres

GRAU D'ATRACCIÓ:
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Instal·lació en el camí públic d'un cartell explicatiu de la història i les
característiques d'aquest bé.

Moles i piques espargides pels voltants del molí.
Síquies i canals.
Distribució interna de l'estructura del molí.
Finestres i portes.
Bassa.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 208 de 404

27/01/2008 Pàgina 209 de 404

NUM: 80 DENOMINACIÓ: Casa de neu de Galilea
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Galilea
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Casa de neu
CRONOLOGIA: Modern
Es troba a una altitud de 480 m, en la part alta del camí de sa Mola Gran, a l’esquerra de la pujada, poc
abans del planiol de les cases de sa Mola Gran, a l’esquerra de la casa dita Can Joan des Pins. El dipòsit,
excavat al sòl natural, apareix a devers deu metres del camí asfaltat, rere un filferro, entre pins, càrritx,
mates, argelagues i alguna alzina, en un context d’antigues marjades, que també servien per arreplegar la
neu. Té planta rectangular, d’11,10m de llargada per 7,80 d’amplada, amb els angles de 90 graus excepte
el de l’oest, que és arrodonit. Els murs són de paret seca de mamposteria, amb una profunditat
aproximada de 3,10 m, tot i que hi ha reble a l’interior producte de l’esbaldrec parcial i d’enderrocs i terra
caiguts a l’interior. part del lateral llarg N-E es troba esbaldregat, com també el lateral petit E-S. L’interior
del dipòsit sembla que fou reutilitzat per a tasques agrícoles i se’n modificà l’estructura interior amb l’afegit
d’un nou parament que ocupa el terç E-S, amb restes del portal i de marques d’un possible aiguavés de
coberta. El lateral llarg S-W sembla rebaixat al centre per servir d’accés, més que al dipòsit de neu, a la
barraca de reutilització posterior.
DATACIÓ: XVIII-XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
A l’angle Nord, hi ha una interessant cisterna, adossada a la paret mare del dipòsit de neu amb reble; l’interior
de la cisterna és poc profund, amb paredat irregular, i al coll, la part frontal per a treure aigua, en forma d’una
peça de marès i un travesser o llinda a la part superior. Part dels murs apareixen esbaldregats i el conjunt es
troba en mal estat de conservació. Aquesta cisterna potser sigui una mostra de la reutilització posterior com a
barraca. Però, no obstant, segons Vicenç Martorell –Carles-, seria una via de desguàs per a la neu que es
fonia. Aquest mateix testimoni afirma haver sentit que funcionava, quan ell era molt nin, devers 1917.
Està integrada dins la finca de Can Soler, propietat dels Ferrà.
BIBLIOGRAFIA:
Valero, 1989: 83
Gorrias, 2001:104-105
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 210 de 404

CONSERVACIÓ
hipotètica

Abandonament

PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Restauració i adequació per ser visitada amb finalitats didàctiques. Es
tracta de la única casa de neu de Mallorca a la qual pot accedir infants,
gent major i discapacitats.
USOS PERMESOS: Restauració per tal de recuperar l'estructura original.
ELEMENTS A PRESERVAR: Planta.

Murs.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 211 de 404

27/01/2008 Pàgina 212 de 404

NUM: 81 DENOMINACIÓ: Casa de neu de Son Noguera
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Casa de neu
CRONOLOGIA: Modern

Cobertes
Revestiments
Té una forma ovoïdal, amb una llargada de 9 metres de llarg per 6 d’ample. La boca (NW) es troba
parcialment enderrocada i només manté una part de la paret on s’ubicava la porta d’accés. Comptava
amb una fondària aproximada d’uns 3’50 metres, ja que l’interior es troba ple de pedres i reble i fa difícil la
mesurament. Dues bigues transversals i una longitudinal aguantaven un sòtil fet de càrritx. S’observa que
a les parets es va fer servir morter amb bocins de teula per enfortir la subjecció. Per les rodalies no
s’observen restes de cases dels nevaters, probablement a causa de la proximitat de les cases de Son
Noguera o bé perquè feien servir les barraques de carboner que es troben pels costats.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra i morter.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de la pedra en sec i marges.
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons A. Gorrias: "Aquesta casa de neu no consta en l'escrutini de l'any 1696, possiblement fou construïda a
finals del segle XVII, època en què es construïren les instal·lacions situades a més baixa cota; deicà de
funcionar definitivament l'any 1718".
BIBLIOGRAFIA:
Gorrias, 2003: 107-109
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

27/01/2008 Pàgina 213 de 404
Obres privades
Feines agrícoles

Cobertes
Revestiments
PERILLS EVENTUALS: Caiguda de les parets laterals i fondals. Ompliment de terra i pedres
ELEMENTS A PRESERVAR: Planta.

Murs.
Portal.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 214 de 404

27/01/2008 Pàgina 215 de 404

NUM: 82 DENOMINACIÓ: Clot de neu de Son Noguera
LOCALITZACIÓ
ENTORN: rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Clot de neu
Clot de neu circular, paredat en sec i amb un diàmetre de 5'60 metres.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra i terra.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de pedra en sec.
DATACIÓ: S. XIX-XX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
Vibot & Hernández, 2001: 160
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
CAUSES DE DETERIORAMENT Altres
PERILLS EVENTUALS: Abandonament i per`dua de les estructures per manca d'actuació.
27/01/2008 Pàgina 216 de 404

NUM: 82 DENOMINACIÓ: Clot de neu de Son Noguera
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 217 de 404

NUM: 83 DENOMINACIÓ: Tafona de Conques
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Conques, carretera Capdellà- Puigpunyent km 8,8
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Tafona
CRONOLOGIA: Modern
La tafona ocupa una gran estança de planta rectangular. L’accés interior es fa per una rampa amb sis
graons en davallada. La coberta és un enteixinat de fusta, amb bigues i dues jàsseres, en bon estat de
conservació. Conté una premsa de biga, al lateral llarg de la dreta, que es conserva completa, amb biga,
galteres, cuixera de grans dimensions adossada al sostre, cavall fust, quintar amb creuers, espiga i
bassis; El cap de la biga mostra la data de 1899 i un curiós gravat en la fusta amb la creu dels templers
incisa. Al lateral llarg de l’esquerra, vora la rampa d’entrada, es troba la cuixera d’una possible segona
biga, avui inexistent i potser mai no col.locada, atès que interferiria l’accés.
Al fons de l’estança de la tafona, sota un sòtil més baix que serveix per aprofitar espais per a habitatge en
nivells superiors, hi apareix el trull, amb entrada per un arc rebaixat. L’enginy conserva els volsosos, el
rutló, la tremuja de fusta, l’arbre de ferro, la perxa de fusta i, en la part alta, les jàsseres de fusta i
l’engranatge de ferro. El perímetre dels laterals de l’estança del trull és ocupat per quatre obertures que
contenen els graners, a la dreta i la final de l’esquerra, mentre que la primera conté una menjadora per a
la bístia; tenen portal rodó i volta de canó. Rere el trull, un portal de llinda condueix a la botiga de l’oli, de
planta rectangular i amb coberta baixa, de bigues; conté les piques de triar i el safareig de l’oli; alguns
depòsits petits es troben reblits de pedres.
Vora el trull es troba la premsa mecànica, de ferro, amb engranatges i manivela. Al costat hi ha la fornal,
amb caldera d’aram. Vora el quintar de la biga hi ha una segona premsa mecànica, més petita que la
primera, amb la identificació “Carbonell Hnos. Sn Martin 39. Palma”, i amb els engranatges corresponents
i una manivela manual.
Rere la premsa de biga, una estança de coberta baixa amb volta de canó acull un molí de sang, potser
només dedicat a vògit per aprofitar l’energia de l’animal que hi voltava; té una mola similar al quintar en el
centre i un arbre de ferro; a la dreta un portalet permet el pas dels engranatges, que enllaça amb la
segona premsa mecànica.
Vora la rampa d’accés, un cisternó empotrat en la paret que comunica amb la clastra, recull aigua per a la
fornal.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment, fusta i ferro.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en verd. Coneixements tècnics d'instal·lació de
DATACIÓ: s. XVI-XX
NOTES HISTÒRIQUES:
La tafona de Conques apareix documentada a l’inventari per la mort del senyor Pere Nét, de 1595, a les cases
de la possessió principal, aleshores anomenada el Palmer. Hi havia tres muls somerins de tres anys cada un;
tres collars i tres coixins per llaurar; dues bigues, una caldera i altres aparells de fer oli, i altres eines (Rosselló-
Segura, 129).
27/01/2008 Pàgina 218 de 404

BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament de tots i cada un dels components per manca d'actuació.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Atesa la bona conservació, es proposa un conveni amb la propietat

perquè sigui visitada amb finalitats didàctiques.
USOS PERMESOS: Intervencions per mantenir-ne l'estructura i tots els components.

Enteixinat de la coberta.
Trull (amb tots els components)
Bigua (amb tots els components i data)
Graners.
Botiga de l'oli.
Premsa mecanitzada.
ENTORN DE PROTECCIÓ: la cambra
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 219 de 404

27/01/2008 Pàgina 220 de 404

NUM: 84 DENOMINACIÓ: Tafona de Son Pont
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Pont
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Tafona
CRONOLOGIA: Modern
El portal central de la façana de les cases de Son Pont comunica amb un vestibulet rectangular que té al
fons un portal de llinda que dóna accés a la tafona.
El tram de davant l’entrada, més baix, es dedicava a estable, amb un pilar de secció quadrada, modern, a
la dreta. Més a la dreta, la part central de la tafona acull als laterals les dues premses de biga, que es
conserven completes i en bon estat. La de l’esquerra, té cuixera amb el gravat d’una creu de sant Antoni;
també conserva la biga, el bassi, l’espiga i el quintar, i hi ha una piqueta amb aixeta de metall davall la
biga. La premsa de la dreta també conserva la cuixera, la biga, el bassi, l’espiga i el quintar. A la paret
vora el quintar, es conserva un detall molt interessant, consistent en un comptador de trullades,
ornamentat amb una creu amb Calvari central i dues creus templeres als laterals. El centre de la tafona és
ocupat per la fornal, amb una gran caldera, un emportinador de pedra i la premsa mecànica, amb
engranatges i manivela. La part del fons, amb sostre més baix, és ocupada pel trull, que es conserva
complet, amb base, volsosos, tremuja de fusta, rutló, arbre de ferro, i perxa de fusta. També en aquest
tram, als laterals, hi ha els graners, amb arcs rodons i volta de canó, construcció de tipologia molt antiga,
potser de tècnica islàmica.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment, fusta i ferro.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en verd. Coneixements tècnics d'instal·lació de
DATACIÓ: XVI, sobre estructures

medievals
NOTES HISTÒRIQUES:
La tafona de Son Pont es documenta l’any 1556, quan el propietari, Guerau Pont, contracta el picapedrer
Miquel Ripoll per fer la canalització per dur aigua a la caldera de la tafona (Rosselló-Segura, 107). Constitueix
una gran estança rectangular, estesa a la part dreta de l’entrada, amb els dos extrems dels laterals curts amb
sòtil més baix i amb la part central amb alçat de grans dimensions. Té dues premses de biga, una premsa
mecànica, caldera i trull. Miquel Segura se’n fa ressà amb aquestes paraules: “també contemplàrem una
enorme tafona moresca de dues bigues, a l’interior de la qual hi havia la caldera més grossa que mai havíem
vist. A la paret, un insòlit control de les trullades pintat en colors amb profussió d’imatges i signes religiosos”
(Segura-Vicens: Possessions de Mallorca, II, 35-38).
BIBLIOGRAFIA:
Segura-Vicens, 1989: II, 35-39
Vibot, 2006: 196-204
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 221 de 404

CONSERVACIÓ
monument

Vigilat
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament de tots i cada un dels components per manca d'actuació.
USOS PERMESOS: Intervencions per mantenir-ne l'estructura i tots els components.

Bigues (amb tots els components).
Premsa mecanitzada.
Trull (amb tots els components).
Graners.
Comptador de trullades.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 222 de 404

27/01/2008 Pàgina 223 de 404

NUM: 85 DENOMINACIÓ: Tafona de Son Balaguer
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Tafona

Cobertes
Revestiments
Instal·lacions
La tafona de Son Balaguer està ubicada a l'edifici sud de les cases, a la planta baixa. Consta de dues
sales. La primera, que es correspon a la més gran i a la qual s'hi accedeix mitjançant una rampa
formigonada, trobam el trull amb tots els seus ormetjos (rutló, tremuja, volsosos, perxa, contraperxa,
arbre, braç, collferro). L'eix superior del trull està fixat en una gran jàssera travessera. Del trull surt un
sistema de barres, eixos i engranatges que van fins a una altra biga travessera des d'on es dristribueix la
força fins a la premsa de mecànica. Davant la premsa hi ha l'esportinador, i a l'altre costat, la caldera.
Davant el trull, trobam el graner de l'oliva, a qual s'hi abocaven els sacs per una obertura superior que
dóna a l'exterior. A la segona sala trobam les piques de triar i diversos recipinents i mesures per a
emmagatzemar l'oli. Es tracta d'una tafona modernitzada datada del primer terç del segle XX i que s'ubicà
en aquesta nova ala de l'edifici amb la seva construcció.
Des de finals del 2006 la tafona es troba desmuntada.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, ferro, fusta.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en verd i mecànica.
DATACIÓ: Primer terç del s. XX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 224 de 404


Cobertes
Revestiments
Instal·lacions
PERILLS EVENTUALS: Desaparció de les peces per venda o transforació.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Si els components de la tafona són traslladats a un espai públic, aquest
ha d'estat tancat i protegit.
USOS PERMESOS: Restauració dins les cases o bé en un espai amb finalitats museístiques.
ELEMENTS A PRESERVAR: Trull.

Premsa.
Piques.
Safareigs.
Graners.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 225 de 404

27/01/2008 Pàgina 226 de 404

NUM: 86 DENOMINACIÓ: Font de sa Roca
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Conques, carretera Capdellà-Puigpunyent, km 9’050
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Aljub
Aljub i font de mina.
La font se situa al camí de Baix des Penyal. Al fons d'una trinxera s'obre la boca de la mina, dún metre
d'ample per 1'40 d'alt. Conserva una pica per abeurar els animals.
L’aljub se situa en un marc rural, vora un revolt de la carretera des Capdellà a Puigpunyent (km 9’050), a
l’esquerra si se davalla des de Conques o Galilea. El dipòsit d’aigua és un aljub de secció rectangular,
aproximadament de 12 m de llargada per 3’20 d’amplada, amb coberta rebaixada i relleixos o repises als
laterals llargs, que funcionen com a reforç del mur per aguantar la volta, alhora que poden recollir aigua, i
una obertura quadrangular en la part superior central. Un dels laterals petits mira a la carretera, amb una
llosa que cobreix l’accés des de la via de comunicació; mentre, el lateral curt posterior comunica amb una
síquia de grans dimensions que li pot aportar aigua, i que continua coster avall. Actualment es troba
abandonat i envaït de vegetació, com abatzers. Segueix la tipologia A-3 segons la classificació de M. A.
Carbonero (L’espai de l’aigua, 1992: 77). Segons aquesta autora, "d’aquest tipus són la majoria dels
aljubs de tradició baix-medieval que s’han pogut localitzar a Mallorca".
DATACIÓ: tradició baix-medieval,

possible origen islàmic
NOTES HISTÒRIQUES:
La font de sa Roca i la seva síquia donaven aigua a l’hort de Conques. Pot formar part d’un conjunt hidràulic
anterior, ja que segons l’Inventari Arqueològic (37/22), a prop hi ha un qanat i una sèquia de possible origen
islàmic. La font conserva una pica per abeurar els animals.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, XIV, 329
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 227 de 404

monument
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament de les estructures per manca d'actuació.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Donat que la font es troba vora un camí, es proposa instal·lar un cartell
identificatiu.
USOS PERMESOS: Estotjament d'aigua.

Intervencions per recuperar-ne les estructures.
ELEMENTS A PRESERVAR: Mina.

Murs de l'aljub.
Volta.
ENTORN DE PROTECCIÓ: 5 m (al voltant de l'aljub i la font)
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 228 de 404

27/01/2008 Pàgina 229 de 404

NUM: 87 DENOMINACIÓ: Aqüeducte i aljub de Son Pont
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: De la font des Grifó fins a les cases de Son Pont
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Aljub
CRONOLOGIA: Modern
La síquia prové de la font des Grifó, que brolla davall les penyes de Sobremunt; allà hi ha el safareig
Vermell, des d’on continua la síquia molts de metres, fins que dissenya una paret alta i llarga, feta amb
morter de calç que arriba a l’aljub. Aquest dipòsit, de grans dimensions, es troba rere les cases; té coberta
de volta rebaixada i planta rectangular.
DATACIÓ: 1556
NOTES HISTÒRIQUES:
L’aqüeducte i l’aljub de Son Pont daten de l’any 1556 quan es documenta pel contracte que signaren el
propietari, Guerau Pont, i el picapedrer Miquel Ripoll per fer la canalització per dur aigua a la caldera de la
tafona (Rosselló-Segura, 107).
El propietaria actual és Pau Feliu Quadreny (Son Pont)
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
27/01/2008 Pàgina 230 de 404

NUM: 87 DENOMINACIÓ: Aqüeducte i aljub de Son Pont
PERILLS EVENTUALS: Desaparició dels murs i de la síquia a causa de la no actuació.
USOS PERMESOS: Intervencions per recuperar-ne les estructures.
ELEMENTS A PRESERVAR: Mur.

Síquia.
Fibles.
Arcs.
Aljub complet.
ENTORN DE PROTECCIÓ: 5 m (a cada banda de la síquia)
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 231 de 404

NUM: 88 DENOMINACIÓ: Síquia de sa Molinada
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Conques
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Sequia
Antic conducte de la molinada de la possessió de Conques, la qual davalla des de les mateixes cases per
tot el recorregur del comellar de na Gil. Fa 1'65 metres d'ampla i 1'65 de fondària. Està completament
paredada en sec.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de pedra en sec
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 232 de 404
NUM: 88 DENOMINACIÓ: Síquia de sa Molinada

Empedrat interior.
Pontets.
ENTORN DE PROTECCIÓ: 5 m (a cada banda de la síquia)
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 233 de 404

NUM: 89 DENOMINACIÓ: Aljub del comellar de s'Aljub
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Vic
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Aljub
Aljub d'un sol dipòsit, amb volta de canó i dues boques amb llinda orientades direcció est-oest. Al costat
nord s’hi troba una bassa annexa a la paret de l’aljub que abastava el bestiar. Al sostre, hi ha un coll per
on es treia l’aigua mitjançant un poal. El sistema de captació es fa mitjançant filtració a través d’un forat
al sostre. Destaca la paret sud pel gran talús, on es pot observar les pedres treballades i la rectitud
gairebé geomètrica de les línies. La perfecció de la construcció i el bon grau de conservació han fet que
estatgi aigua tot l’any.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, ciment mallorquí i morter.
DATACIÓ: Principis del XX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 234 de 404

NUM: 89 DENOMINACIÓ: Aljub del comellar de s'Aljub
PERILLS EVENTUALS: Embrutament de l'interior.

Extracció d'aigua.

Obertures.
Bassa annexa.
Coll zenital.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 235 de 404

NUM: 90 DENOMINACIÓ: Bassa de Son Noguera
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Aljub

Cobertes
Dipòsit de pedra cobert amb volta i destinat a l’abastiment humà. La planta tendeix a la rectangularitat,
però aquesta es romp a la cara de llevant ja que acaba en forma el·líptica. A la cara de ponent hi trobam
la boca de llinda. L’interior es troba referit de ciment pòrland, el qual ens indica que fou usada amb
regularitat fins al anys seixanta. La volta interior es troba a l’actualitat totalment vinclada. Rep l’aigua per
filtració a través del sòtil. Al costat sud-est hi ha una bassa que aprofita la paret lateral del dipòsit i que
servia per a l’abeurament del bestiar (porcs). Aquesta s’omplia a partir de l'escorriment de l'aigua de pluja
provocat pel pendís del terreny.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, argamassa i ciment.
DATACIÓ: Segle XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Abandonament
27/01/2008 Pàgina 236 de 404

NUM: 90 DENOMINACIÓ: Bassa de Son Noguera
Cobertes
PERILLS EVENTUALS: Caiguda en breu de la volta i consegüent enfonsament de les parets laterals

Extracció d'aigua.

Obertures.
Bassa annexa.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 237 de 404

NUM: 91 DENOMINACIÓ: Bassa de Son Vic
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Vic
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Aljub
Compta amb dos dipòsits amb volta de canó destinats un per al consum humà i l’altre per a l’animal. Les
dues boques d’accés a l’aigua estan orientades cap a ponent. El cos humà, situat a la dreta, compta amb
una entrada d’arc de mig punt, amb un bloc de marès que la cega, a la manera de filtre, ja que l’aigua,
provinent de l’escorrentia del coster, s’estanya en una petita basseta que es troba al davant i a poc a poc
es filtra. El cos animal consta d’una bassa que arreplega aigua del mateix pendís. A la boca no hi ha
restes de cap tipus de tancament ni galfons. A la part posterior, en el cos humà, s’hi troba un finestró amb
biuló per on es treia l’aigua mitjançant poal. Al sostre, i damunt el mateix cos, hi ha el coll, les pedres
superiors del qual foren restaurades modernament. Actualment la boca del coll té una reixa que impedeix
la caiguda d’animals a l’interior. Presenta en conjunt una construcció rectangular, en què destaca la
rectitud i la perfecció de les formes.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, argamassa i ciment.
DATACIÓ: Finals del XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons un carboner nat a Esporles, la tradició oral assegura que fou aixecada la segona meitat del segle XIX
per una colla de margers esporlerins. Després d'acabar-la aixecaren es Aljubets, damunt la mola de Planícia.
BIBLIOGRAFIA:
Valero, 1992-1993: II, 370
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 238 de 404

NUM: 91 DENOMINACIÓ: Bassa de Son Vic
PERILLS EVENTUALS: Caiguda de la volta.
INTERVENCIONS PROPOSADES: Elaboració de pla especial

Extracció d'aigua.

Boques.
Coll zenital.
Porta de la capçalera.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 239 de 404

NUM: 92 DENOMINACIÓ: La font de sa Muntanya
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Sa Muntanya, camí vell Puigpunyent- Estellencs
ENTORN: Rural, vora Son Fortesa
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Font de mina
La font de sa Muntanya se situa en el camí vell de Puigpunyent a Estellencs, al costat de l’esquerra si
pujam de Son Fortesa, just abaix de les cases de sa Muntanya. La font, més coneguda amb el nom de
s'Albelló, presenta una mina amb arc apuntat irregular que surt a mitjan altura del marge i desguassa la
seva aigua sobre una pica de tendència rectangular picada en la mateixa roca; l'aigua sobrant s'escola
sota el camí i forma un xaragall a l'altra banda de la via, amb el jaç profusament pigat de jonqueres,
plantes que també creixen vora la pica de la font, acompanyades per falzies.
Segons l’Inventari Arqueològic (37/18), la font configura un qanat i una sèquia de possible origen islàmic.
DATACIÓ: Possible origen islàmic
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
Valero, 1992-1993: V, 919
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

27/01/2008 Pàgina 240 de 404
NUM: 92 DENOMINACIÓ: La font de sa Muntanya
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Donat que es troba en un camí públic, senyalitzar amb finalitats
didàctiques.
USOS PERMESOS: Beure'n aigua.

Intervencions per recuperar-ne les estructures.

Síquia.
Pica.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 241 de 404

NUM: 93 DENOMINACIÓ: Font de Son Pont
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: camí de les cases de Son Pont
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
A l’esquerra del camí de les cases de Son Pont, en un espai ombrejat per plàtans, es troba la font de Son
Pont. Després d’una barrera de ferro, antiga i ornamental, en el marge de la dreta, s’obre la boca de la
mina de la font, de devers un metre d’alçada, amb la síquia de sortida a la part baixa. A l’esquerra, un mur
de marge semicircular amaga una perforació més moderna; més a l’esquerra, s’hi situen dos safareigs.
La mina de la font és molt llarga, i es bifurca en dos ramals; el de la dreta, que s’acosta a l’hort de Son
Pont, presenta un pou d’aireació, segons l’actual propietari, és modern, ja que fou manat bastir pel seu
pare. La mina té una alçada aproximada d’1’65m, i té a l’esquerra del seu recorregut la síquia de l’aigua.
Actualment (setembre de 2000), es troba completament eixuta. Per les seves característiques i llargada,
pot ser un qanat d’origen islàmic.
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons l’inventari arqueològic de la Conselleria de Cultura del Govern Balear, “és un qanat amb galeria
subterrània, la qual conserva restes de trespol enllosat. Prop hi ha restes de sèquia, de safareig i d’hort
tradicional” (fitxa 37/4).
És propietat de Pau Feliu Quadreny (Son Pont)
BIBLIOGRAFIA:
Vibot, 2006: 196-204
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 242 de 404

NUM: 93 DENOMINACIÓ: Font de Son Pont

Extracció i conducció d'aigua per a finalitats agrícoles o abastar les cases.

Caseta adossada.
Síquies.
Bassa.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 243 de 404

NUM: 94 DENOMINACIÓ: Font i síquia des Ratxo
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Es Ratxo, vora les cases
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
El sistema hidràulic originat a la font des Ratxo constitueix l’abastament més important d’aigua per a la
possessió veïna de Galatzó (Calvià). La surgència pròpiament dita se situa a pocs metres de les cases
des Ratxo; aquest ull de la font ara apareix tapat i modificat per tal d’arribar l’aigua per gravetat a les
cases de Galatzó. Entre l’ull de la font i les cases, es troben les restes d’una exedra a manera de trinxera
amb paret de marge, amb un ninxolet amb la imatge d’una Immaculada i amb pilars octogonals i amb
hídries, que devia configurar un petit espai enjardinat per al gaudi de la font, en un context amb una
torrentera guarnida per polls altíssims i per plàtans.
Més a prop de les cases, comença la síquia a l’aire lliure, i immediatament es pot observar un pouador de
secció circular i alçat d’alguns metres, lleugerament troncocònic, amb aparell irregular de pedres amb
argamassa de calç. Devia servir per pujar poals d’aigua de la síquia a les cases, separades ambdues per
un desnivell d’alguns metres salvat per un marge. La síquia que comunica la font des Ratxo amb les
cases de Galatzó parteix cap a aquesta darrera finca, i recorre gairebé dos quilòmetres de distància a
l’aire lliure; té una estructura feta d’aparell irregular de pedres lligades amb argamassa de calç i presenta
un disseny serpentejant.
DATACIÓ: Possiblement d’origen

islàmic
NOTES HISTÒRIQUES:
La font i síquia és d'origen medieval. Atès que donava aigua a la possessió veïna de Galatzó, aviat es
documenten el primers plets. El primer conflicte data de 1501, entre Mateu Nét i Berenguer Vivot. L'any 1787,
se signa una concòrdia entre Maria Josepa Nét i la casa de Formiguera per la qüestió de les aigües de la font
del Ratxo.
Al llarg de la història es documenten nombroses neteges de la síquia de la font (1663, 1770, 1772, etc.).
El testimoni sobre la font de Lluís Crespí Vidal, majoral des Ratxo cap a 1950, en època del propietari
Bartomeu Fons és el següent: “La senyora de Galatzó va comprar el Ratxo i el va tornar a vendre. Volia tota la
font per ella i no trobava comprador. A la fi, es va vendre, i varen deixar vuit hores el dilluns i vuit hores el
dijous, per al Ratxo” (Martorell, 1998: 274).
Potser es tracti de la ‘sínia’ que descriu el majoral Lluís Crespí: “Hi havia una sínia, que a la darreria hi varen
posar una bomba de pistó, que rodava igual que una sínia, però treia poca aigua, i regàvem d’aquesta forma”
(Martorell, 1998: 274).
BIBLIOGRAFIA:
Valero, 1992-1993: I, 58
27/01/2008 Pàgina 244 de 404

Vibot, 2006, I
Vibot, 2006, II
Hernández & Vibot, 2004: 14-15; 114
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Vigilat

Extracció d'aigua per a ús agrícola.
Extracció i conducció d'aigua per abastar els molins de Galatzó.

Síquies.
Poador.
ENTORN DE PROTECCIÓ: 5 m al voltant i 2 m durant tot el recorregut de la síquia
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 245 de 404

27/01/2008 Pàgina 246 de 404

NUM: 95 DENOMINACIÓ: Font de s’Om
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Conques
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
La font de s’Om se situa en terrenys que antigament eren de la possessió de Conques, a la dreta del camí
que puja al bosc de Conques. La font presenta una mina amb arc apuntat irregular que surt a la base del
marge en forma d’una boca que fa 1’65 d’alçada per 83 cm d’amplada. La font desguassa la seva aigua
per una siquiola que, per la dreta de la mina, comunica amb l’exterior i arriba a un gran aljub, situat a la
dreta de la mina, a la part inferior del marge.
Aquest dipòsit té planta rectangular, de 21 m de llargada, 4’60 m d’amplada i, a la part més alta, a la
dreta, arriba a assolir 4’70 m d’alçada exterior. Té coberta de volta rebaixada i dissenya als laterals de la
coberta una canaleta per recollida d’aigua d’escorrentia. A la part de la dreta, un desguàs permet la
caiguda de l’aigua sobrant cap a la síquia de Conques. També recollia l’aigua provinent d’una font situada
més amunt, anomenada font d’en Balaguer.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Paredament en verd en el cas de l'aljub, i en sec de la font.
DATACIÓ: Segles XIII-XVI.
NOTES HISTÒRIQUES:
Onofre Martorell descriu així el conjunt format per la font d’en Balaguer, la font de s’Om i l’aljub: “L’aigua anava
a l’aljub més gran, que no distava gaire de la font [d’en Balaguer], i més avall d’aquest aljub hi havia una altra
fonteta que només donava aigua a l’hivern, més o manco 9 o 10 mesos a l’any, que era coneguda com la font
de l’Om. L’aigua d’aquesta petita font s’unia amb la que baixava de l’aljub de dalt, que abocava l’aigua a l’aljub
de prop de les cases, devora el sestador de les ovelles”. Actualment la font i l’aljub es troben abandonats.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 247 de 404

NUM: 95 DENOMINACIÓ: Font de s’Om


Síquies.
Aljub.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 248 de 404

NUM: 96 DENOMINACIÓ: Font de Son Burguet
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Burguet
ENTORN: Rural, a l'esquerra de sa tanca de ses Figueres i al vessant nord-est del turó de les cases
DESCRIPCIÓ
La font de Son Burguet, se situa a l’esquerra del camí si pujam cap a les cases de la possessió, a
l’esquerra de sa tanca de ses Figueres, i al vessant nord-est del turó de les cases. La font presenta una
mina amb arc apuntat.
Segons l’Inventari Arqueològic (37/29), la font configura un qanat i una sèquia de possible origen islàmic.
S’observen pous de ventilació i part de la sèquia, ja que la resta està cobert per vegetació
NOTES HISTÒRIQUES:
Actualment és propietat de Joan Villalonga Feliu (Son Burguet)
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

27/01/2008 Pàgina 249 de 404
NUM: 96 DENOMINACIÓ: Font de Son Burguet


Pous d'aireig.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 250 de 404

NUM: 97 DENOMINACIÓ: Font des Beure
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Sa Campaneta
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
Consta d’una volta de canó amb arc rebaixat que sobresurt del marge uns tres metres, a fi de crear un
espai fresc i en el qual s’evita que hi entri terra i pedres del coster on s’hi troba. La boca està limitada per
una barrereta d’un batent que impideix l’entrada d’animals. L’interior es pot dividir en dues parts: la
primera, que coincideix amb la volta de canó i on trobam un banquet amb un tauló de fusta i la síquia per
on corre l’aigua; la segona, que es correspon amb la mina pròpiament dita, i que va a cercar el nivell
freàtic.
Per accedir-hi, es fa mitjançant quatre graons fets de pedra blava de Puigpunyent, el segon del qual
s’estén cap als laterals formant dos pedrissos.
Aquesta font dóna aigua a les cases de sa Campaneta mitjançant una síquia d'uns vint centímetres
d'amplada. L'aigua sobrant s'escola sota el camí i forma un xaragall a l'altra banda de la via, amb el jaç
profusament pigat de jonqueres, plantes que també creixen vora la pica de la font, acompanyades per
falzies. Brolla tot l’any.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, ciment i morter
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament es sec i en verd
DATACIÓ: Segle XII-XVI
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
Vibot- Hernández, 2001: 185
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 251 de 404
NUM: 97 DENOMINACIÓ: Font des Beure

Extracció d'aigua per a ús agrícola o per abastar les cases.

Síquia.
Aljub.
ENTORN DE PROTECCIÓ: 5 m i 2 m al llarg de la síquia.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 252 de 404

NUM: 98 DENOMINACIÓ: Font de So na Jaume
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
Destaca en primer lloc, la seva construcció en forma de gran ninfeu, constituïda per una gran volta
escarcera (d’una altura de 3’30 del sòl), bancs de pedra adossats a les parets laterals i tres franges
graonades a la part fondal d’un metre cada una, on a la part baixa, hi trobam la sorgència.
L’interior està ornanentat amb maquets amb formes geomètriques romboïdals que coincideixen amb el
primer graó de la paret fondal. Les parets es troben esgrafiades damunt el referit amb dibuixos aleatoris i
irregulars que representen en general formes vegetals, humanes i faunístiques. Destaca, a la paret fondal,
a la part alta, una gran creu esgrafiada. La volta ha estat referida recentment de ciment mitjançant taulons
no convencionals irregulars.Tant la clau com totes les dovelles exteriors, així com els bancs laterals estan
fets de pedra blava de Puigpunyent. El trispol es troba totalment empedrat. Rep l’aigua a partir de tres
filtracions. Des del punt d'unió d'aquest tres ullals, mitjançant una síquia subterrània, l’aigua s’aboca en un
safareig de grans dimensions.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, ciment i morter.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
GEM, VII:166
Vibot-Hernández, 2001:185-186
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 253 de 404

NUM: 98 DENOMINACIÓ: Font de So na Jaume
PERILLS EVENTUALS: Esbaldregament d'alguna de les seves estructures, en particular dels marges
dels costats.


Nínxol.
Esgrafiats.
Safareig.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 254 de 404

NUM: 99 DENOMINACIÓ: Font de sa Gruta
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
És tracta d'una surgència que brolla dins una gran sala excavada d’uns 4 metres d’altura i tres d'amplada.
La cavitat consta de dos cossos: el fondal, per on surt l’aigua a través de les roques i des d'on es
condueix cap a fora mitjançant una canaleta; i l'anterior, format per la gran sala on, al costat esquerre,
trobam una imatge d’una mare de Déu. L’entrada està limitada per una barrera metàli·lica. La part exterior
està formada per una llarga pèrgola molt deteriorada, (d'uns vint-i-cinc metres) la qual,antigament estava
tapada per vegetació, atorgant al lloc un aire romàntic. Tota l'aigua s'aboca dins un gran safareig. Pels
voltants de la font, encara queden restes d’un petit jardí amb salts d'aigua.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Paredament en verd i en sec.
DATACIÓ: Segles XII-XVI
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
27/01/2008 Pàgina 255 de 404

NUM: 99 DENOMINACIÓ: Font de sa Gruta


Síquia.
Camí d'accés i pèrgola.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 256 de 404

NUM: 100 DENOMINACIÓ: Font de sa Coma (i conjunt marjat)
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Sa Coma
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
Es tracta de la font més important de Puigpunyent ja que és la que alimentava els molins d'aigua gràcies
al seu important cabal i la seva situació damunt el poble. Està formada per una cavitat excavada a la roca,
amb dues entrades limitades per portes reixades. De la font surten dues síquies: 1a. Mitjançant una
conducció descoberta dóna aigua a un safareig per irrigar l’hort de la possessió. 2a. Una síquia
subterrània que travessa el torrent parat condueix l'aigua fins als molins de Son Nét. El racó constitueix un
excepcional conjunt marjat, format per marges amb pedres i pujadors obrats, als quals s’ha d’afegir el
parament del torrent (que evita el desbordament de les aigües).
DATACIÓ: Segles XII-XIV
NOTES HISTÒRIQUES:
Sembla que el nom prové d'una part de sa Campaneta, documentada com a tal des de 1757.
BIBLIOGRAFIA:
Vibot & Hernández, 2001: 184/187
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Vigilat
27/01/2008 Pàgina 257 de 404

NUM: 100 DENOMINACIÓ: Font de sa Coma (i conjunt marjat)
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament de les estructures de la font i del conjunt marjat per manca
d'actuació.


Síquies.
ENTORN DE PROTECCIÓ: 5 m al voltant del conjunt marjat
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 258 de 404

NUM: 101 DENOMINACIÓ: Font de ses Cases
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
Font de mina amb volta de canó llarga i profunda. Compta, a la part fondal, amb pou d’aireig.
L’accés està compost d’un llarg corredor amb les parets paredades en sec i amb el trispol emmacat per
on baixa, pel costat esquerre, la síquia de l’aigua que es diposita dins un aljub ubicat a l’exterior. L’entrada
estava limitada per una barrera.
L’arc d’entrada a la mina és rodó i té dovelles irregulars, amb el paredat de frare, amb la junta ampla i
omplerta de morter. Les filades del paredat que hi ha damunt l'entrada de la mina, s'alcen per damunt del
nivel del terra de la marjada per tal d'evitar la caiguda d'animals o persones.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter i ciment
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Pedra en sec i paredat en verd
DATACIÓ: S. XII/XIII- XX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 259 de 404

NUM: 101 DENOMINACIÓ: Font de ses Cases
PERILLS EVENTUALS: Abandó i posterior caiguda de la volta.


Pou d'aireig.
Caminal paredat.
Safareig.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 260 de 404

NUM: 102 DENOMINACIÓ: Font d'en Vic
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Can Pito
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
Font de mina amb volta parabòlica i amb paleta interior per a la regulació de l’aigua, la qual és conduïda
mitjançant una síquia als cultius de més avall. Aquesta font antigament dotava d’aigua, entre d’altres
finques menors, les possessions de Son Pont i Son Puig, mitjançant una síquia enteulada. A l’exterior hi
ha un banc de pedra. Ha sofert reformes modernes importants.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de pedra en sec i paredament en verd.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

Restauracions

27/01/2008 Pàgina 261 de 404
NUM: 102 DENOMINACIÓ: Font d'en Vic


Síquia.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 262 de 404

NUM: 103 DENOMINACIÓ: Font d'Hortalutx
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Hortalutx
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
Consta d’una llarga mina de quasi vint metres de volta parabòlica. Rep aigua de captació d’unes vetes
que han estat excavades en un gran bloc de roca. A peu d’ull, la mina esdevé descoberta per tal de poder
accedir-hi mitjançant una escala de pedra feta al lateral de la paret. Encara hi resten les fustes del que
devia ser l'antiga barrereta que impedia l'entrada d'animals.
Les aigües, després de recórrer tota la mina, s’aboquen mitjançant una síqua en un safareig amb
abeurador annex, tot i que actualment, la síquia ha estat reemplaçada per una canonada.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de la pedra en sec i de paredament en verd.
DATACIÓ: Segles XI-XIII
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons l’Inventari Arqueològic, la font configura un qanat i una sèquia de possible origen islàmic, els quals
formen part d’un sistema hidràulic més ample.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 263 de 404

NUM: 103 DENOMINACIÓ: Font d'Hortalutx
PERILLS EVENTUALS: Embrutament a causa de la gran abundància de vegetació.


Cavitat de l'ulla.
Escala d'accés.
Pica.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 264 de 404

NUM: 104 DENOMINACIÓ: Font des Tomassos
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
Font d’arc parabòlic i mina curta. Vessa l’aigua dins una petita bassa de pedra picada, des de la qual surt
una síquia que regava l’hort des Tomassos i dotava d’aigua l'habitatge. Només raja algunes setmanes
durant l'hivern.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
Garcia Pastor: vol. 47
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Abandonament

27/01/2008 Pàgina 265 de 404
NUM: 104 DENOMINACIÓ: Font des Tomassos
PERILLS EVENTUALS: Pèrdua de la síquia per soterrament. Caiguda del marge i posterior afectació de
la mina.


Pica.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 266 de 404

NUM: 105 DENOMINACIÓ: Font de s'Argent i conjunt marjat
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ

Instal·lacions
Conjunt hidràulic compost per dues fonts de mina, una formada per excavació a la roca i l’altra amb volta
de pedra en sec. La primera, la més antiga, rep l’aigua per filtració i té una altura mitjana de mig metre. La
segona consta d’una volta de mig punt d’aproximadament dos metres de fondària. L’aigua corre per una
síquia feta de teules encimentades. Aboca l’aigua en una petita pica abans de dipositar-se dins el safareig.
El safareig és de planta rectangular amb la fornícula de la paleta amb doble vessant on han estat
substituïda la paleta original per canonades. D’aquí l’aigua es drena mitjançant una síquia que baixa
l’aigua pel cantó de les quatre marjades que formen l’hort. El safareig compta amb una boca addicional
per treure els residus (fang, llims,etc.) en les tasques de neteja. El conjunt marjat de l'hort és d'òptima
qualitat: pedres treballades (assentaments, sostrades, capginyes i pujadors).
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en verd i en sec. Tècniques de marger.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

27/01/2008 Pàgina 267 de 404
NUM: 105 DENOMINACIÓ: Font de s'Argent i conjunt marjat
Instal·lacions
PERILLS EVENTUALS: Embrutament del fons del safareig i clivellament de les parets.


Síquia mare i síquies dels marges.
Estructura dels marges.
Parets de limitació.
ENTORN DE PROTECCIÓ: 5 m al voltant del conjunt marjat
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 268 de 404

NUM: 106 DENOMINACIÓ: Font des Estadans
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ

Altres
És una font de mina de dos metres escassos de recorregut, amb volta de mig punt. La boca de la mina
es troba per davall del nivel del terra (aproximadament a mitjan alçada), per la qual cosa l’aigua es
condueix fins al safareig mitjançant una síquia subterrània. Aquest safareig dóna aigua a l’hort homònim.
La mina ha estat reformada i restaurada diverses vegades al llarg de la seva història, tal com es deixa
veure a la seva estructura. Darrera d'ella trobam el pou de captació.
DATACIÓ: Segles XV-XVI
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Clandestins

Altres
27/01/2008 Pàgina 269 de 404

NUM: 106 DENOMINACIÓ: Font des Estadans
PERILLS EVENTUALS: Clivellament del safareig i desaparició de la mina per soterrament paulatí gràcies
a les seves particularitats constructives


Safareig.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 270 de 404

NUM: 107 DENOMINACIÓ: Font de s'hort de Can Rave
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Can Rave
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
Font de mina de curt recorregut, de la qual l'aigua irrigava l'hort de la finca a través d'una bassa on s'hi
aboquen les aigües. A un costat de la sorgència trobam un petit pou.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter i ciment
DATACIÓ: Segles XVII-XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
PERILLS EVENTUALS: Caiguda de la volta de la mina per abandó. Clivellament del safareig
27/01/2008 Pàgina 271 de 404

NUM: 107 DENOMINACIÓ: Font de s'hort de Can Rave


Pou.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 272 de 404

NUM: 108 DENOMINACIÓ: Sa Bassa Nova
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Nét
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Safareig
Es tracta d'un safareig de vint metres de llarg per tretze d'ample. La fondària és d'uns dos metres i mig.
Rep aigua a través d'un gran goteró d'una sola peça. Destaca el fort talús en les parets exteriors per tal de
suportar la gran pressió interior així com la rectitud de les parets gràcies a una gran precisió constructiva.
Les pedres són també de grans dimensions, obrades i picades. Compta amb tres paletes: una, per buidar
l'aigua cap al torrent en cas de neteja; l'altra, per regar l'hort contigu; i la tercera que dóna aigua al molí de
Son Nét. Dins la fornícula on hi ha la segona paleta trobam la data de construcció cisellada: 1894.
Damunt aquesta hi ha un gran sobreeixidor d'aigües sobrans d'una sola peça i d'un metre de llargada.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, pedra blava de Puigpunyent, morter i ciment.
DATACIÓ: Any 1894
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
Inèdit
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 273 de 404

NUM: 108 DENOMINACIÓ: Sa Bassa Nova
PERILLS EVENTUALS: Embrutament del safareig per abandó

Emmagatzematge d'aigua.

Fornícula (placa amb data).
Síquies.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 274 de 404

NUM: 109 DENOMINACIÓ: Sa Teulera Vella
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Teulera
CRONOLOGIA: Modern
Rere una gran síquia, aprofitada per abastir la factoria i per abeurar el bestiar, se'ns apareix un petit edifici
amb planta en forma de lletra ela, destinat a la fabricació de teules i rajoles. Es troba orientat a ponent i
consta en total de tres cossos i tres aiguavessos:
1r. El forn: conserva la volta de canó amb forats de ventilació, feta de toves. Compta amb dos pisos: el
superior o de cocció (amb la boca en forma d'arc rodó d'arenisca, orientada a mitjorn, que té darrere un
parament de totxos d'argila, refractaris a la calor, amb un arc més baix) i l’inferior (destinat al foc, amb una
sortida cap a ponent feta amb un arc rebaixat), fet de grans blocs de marès amb doble folre, lligats amb
morter de calç i amb un portal d'arc rebaixat, actualment derruït; darrere té la corresponent paret de totxos
d'argila, en la qual s'obre un portal d'arc rebaixat més petit que el de la paret de pedra.
2n. A costat de ponent, una dependència que antigament estava coberta i es destinava a habitatge -
temporal, almenys-, i potser a magatzem de les teules ja acabades. Té un portal de llinda de fusta; també
és de fusta el llindar. El trispol està una mica més rebaixat que el gran pati central.
3r. Un porxo adossat al darrere per guardar-hi bestiar, de recent construcció. Té un portal de llinda de
fusta; també és de fusta el llindar.
A l’exterior de l'edifici trobam un gran pati que antigament estava limitat per parets, de les quals a
l’actualitat només en queden els fonaments. Aquest espai es destinava a l'eixugament de les teules.
L’aigua necessària per a l’elaboració de les peces s’obtenia de la síquia que baixa de la font de sa
Muntanya, a dins la qual -i coincidint amb l’altura del pati- hi ha restes de la paleta que es feia servir per
retenir l’aigua. A la paret de la síquia, hi ha una petita bassa
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, toves, fusta, teules, ciment.
DATACIÓ: Segles XVIII i XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
Sembla que les activitats del forn s'abandonaren en la dècada dels quaranta.
BIBLIOGRAFIA:
Valero, 1992-1993: V, 920
GEM, XVII: 178
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 275 de 404

CONSERVACIÓ
hipotètica
PERILLS EVENTUALS: Enfonsament del sostre.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Panell amb explicació del seu funcionament.
USOS PERMESOS: Restauració per a usos no residencials.
ELEMENTS A PRESERVAR: Forn (volta).

Bloc annex.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 276 de 404

27/01/2008 Pàgina 277 de 404

NUM: 110 DENOMINACIÓ: Es Tomassos
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Indeterminada
CRONOLOGIA: Modern

Cobertes
Aquesta antiga teulera, manté bàsicament algunes parets laterals i frontals i la planta de l'edifici. Es
destrien tres cossos bàsics: el primer, del qual en destaca exteriorment un gran contrafort o rafa,
comptava amb cinc habitacions amb portes i finestres. Annex a aquest cos, hi havia el forn on es covien
les peces. Al costat nord de la planta, trobam el tercer que es corresponia a una gran nau destinada a
l'eixugament de les peces i a petit magatzem de les teules i dels productes agrícoles.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment,fusta i teules
NOTES HISTÒRIQUES:
Fou una indústria que s'arrendava a la possessió de Son Noguera i tenia autonomia pròpia. Abans del seu
abandó, durant els primers anys del segle XX, sembla ser que se la conegué amb el nom Can Tomàs (el qual
derivà a l'actual topònim), i pertanyia a finals del segle XIX a Francesc Coll i Vila.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ

Obres privades

Cobertes
27/01/2008 Pàgina 278 de 404

NUM: 110 DENOMINACIÓ: Es Tomassos
PERILLS EVENTUALS: Caiguda de les parets per manca d'actuació.
USOS PERMESOS: Restauració per a usos no residencials.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 279 de 404

NUM: 111 DENOMINACIÓ: Forn de ses Cormenes
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Forn de calç
Compta amb una obertura on hi havia la boca de quatre metres d’ample, a la qual encara es pot observar
el gran lleó que es troba molt polit gràcies a un intensíssima activitat. L’olla manté fins a la darrera filada
just abans de començar l’espirall.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de la pedra en sec.
DATACIÓ: Segle XX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
PERILLS EVENTUALS: Ompliment de deixalles.
27/01/2008 Pàgina 280 de 404

NUM: 111 DENOMINACIÓ: Forn de ses Cormenes
USOS PERMESOS: Restauració.
ELEMENTS A PRESERVAR: Olla.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 281 de 404

NUM: 112 DENOMINACIÓ: Forn de Guix
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Forn de guix
Seguint la tipologia constructiva habitual d'aquesta casta de forn, presenta una planta circular, amb la
boca d'uns noranta centímetres d'alt per seixanta-cinc d'ample (a la base), amb una orientació nord. Com
a curiositat, en abandonar-se la seva funció, i a causa del seu bon estat i la ubicació, va ser utilitzat com a
barraca de carboner.
DATACIÓ: Selge XX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
Vibot- Hernández, 2001: 158
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
27/01/2008 Pàgina 282 de 404

NUM: 112 DENOMINACIÓ: Forn de Guix
PERILLS EVENTUALS: Caiguda de les parets laterals.
USOS PERMESOS: Resturació.

Volta.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 283 de 404

NUM: 113 DENOMINACIÓ: La Caseta de s’Era
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: camí vell d’Estellencs, Son Fortesa
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Caseta
CRONOLOGIA: Modern
L'era de Son Fortesa, avui abandonada, es troba a l’esquerra del camí vell d’Estellencs, a poc més d’un
centenar de metres després de la barrera de Son Fortesa. Presenta una petita construcció a la vora,
coneguda amb el nom de la Caseta de s’Era. Aquesta edificació té planta rectangular, d’aproximadament
6’5 m de llargària per 3’5 d’amplada. La coberta és de volta de canó, lleugerament rebaixada; el portal és
de llinda. Els murs de l’alçat lateral llarg, amples, sobre els quals descansa la coberta, acaben en una
repisa, segons una tècnica emprada també en els aljubs. El tipus d’obra mostra paredat de pedres
irregulars lligades amb argamassa de calç. La construcció s’adapta al desnivell del terreny, per la qual
cosa la façana d’entrada és més alta en relació al nivell del terreny que la part posterior. L’interior acull
dos pedrissets, un a cada part anterior del corresponent lateral. Al fons, arrenglerat amb el portal, s’hi
obre un petit finestró.
DATACIÓ: segles XVII-XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
La caseta consta com a arrecer per a les tasques del batre, i actualment serveix d’aixopluc a les ovelles. Però,
anteriorment, podria constituir el graner del Delme, que és un element típic del sistema social feudal, i abunda
molt en terres del Pariatge, és a dir, de la Baronia dels Bisbes de Barcelona. S'hi guardava el gra corresponent
al delme o desena part de la collita que corresponia als senyors del Pariatge.
El propietari actual és Felip Villalonga (Son Fortesa)
BIBLIOGRAFIA:
Valero, 1992-1993: V, 926
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 284 de 404

NUM: 113 DENOMINACIÓ: La Caseta de s’Era
USOS PERMESOS: Ús agrícola.
ELEMENTS A PRESERVAR: Volta.

Portal.
Pedrissos.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 285 de 404

NUM: 114 DENOMINACIÓ: Hostal del coll de Son Marill
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: coll de Son Marill
ENTORN: Rural, partió dels termes de Puigpunyent i Palma
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Hostal
CRONOLOGIA: Modern

Cobertes
En el centre del coll de Son Marill (288 m) es troben les ruïnes d'unes cases conegudes com l’hostal del
coll de Son Marill. Mostra una planta rectangular, amb paraments que configuraven un alçat de dues
plantes i permetien l'existència d'una coberta d'un aiguavés, avui desapareguda. La façana s’orienta a
migjorn, amb vistes sobre Palma i la seva badia. A la banda esquerra de la façana hi ha un tancat de
paret amb argamassa de calç, acabada en esquena d'ase, que acull en el centre el coll d'una cisterna, de
planta circular. El bloc constructiu principal, d’aproximadament 13 m de llarg per 7 m d’ample mostra
arestes de pedra viva, mentre que els paraments són d’aparell irregular amb argamassa de calç. Es
conserven restes de la finestra del primer pis. A prop de les ruïnes, alguns metres a ponent, es conserva
una fita de partió de termes antiga.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, ciment, morter.
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons informacions dels coneixedors tradicionals de la contrada, l'hostal es dedicava a posada per a la gent i
les bísties que transitaven el camí vell de Puigpunyent a Palma, en altre temps més concorregut.
BIBLIOGRAFIA:
Martorell, 1988: 266-67, 120
Valero Martí, 1993: VI, 1029-1030.
GEM, XIV, 66
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
27/01/2008 Pàgina 286 de 404

NUM: 114 DENOMINACIÓ: Hostal del coll de Son Marill

Cobertes
PERILLS EVENTUALS: Desaparició de les restes de l'hostal per manca d'actuació.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Donat que es troba en un camí públic amb interès excursionista, es
proposa almanco la instal·lació d'un panell amb el topònim i la història.
USOS PERMESOS: Rehabilitació amb finalitats excursionistes.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 287 de 404

NUM: 115 DENOMINACIÓ: Barraques de carboner de Son Cortei
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: camí del pla de Son Cortei
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Barraca de carboner
Es tracta de dues barraques de carboner que conserven la coberta de cúpula de pedra. Se situen dins la
propietat de Son Cortei, al camí que del coll del Molí de Vent, vora Galilea, puja al pla de Son Cortei i al
puig de na Bauçana. La primera barraca es localitza sis o set minuts més amunt de la bifurcació del camí
vell de Calvià, alguns minuts després d'un revolt a la dreta. A la dreta, un poc separada del camí, es troba
un rotlle de sitja i la barraca de carboner coberta a la vora. La barraca té planta circular, amb la base en
part excavada en la roca. El portal és rectangular amb llinda d'una peça de pedra i la coberta és de
curucull. El rotlle de sitja es troba ben davant la barraca i apareix empedrat. Moviments de terra recents
han estat a punt de destrossar el conjunt etnològic.
La segona barraca es troba uns vuit minuts després de la primera, després de passar un portell amb
barrera de fusta que s'obre en una paret, vora el pla de Son Cortei. En aquest punt el bosc deixa pas a un
gran sementer que antigament era conreat. El camí de carro s'acaba i, per l’esquerra, vora el camí de
ferradura que puja al cim, hi ha un rotlle de sitja i l’altra barraca coberta, amagada entre la vegetació, a
l'esquerra. Té la mateixa tipologia que la primera.
DATACIÓ: Desconeguda
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
Valero Martí, 2000-2001: 44-45
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 288 de 404
NUM: 115 DENOMINACIÓ: Barraques de carboner de Son Cortei
PERILLS EVENTUALS: Creació de camins als voltants que afectin la barraca.
USOS PERMESOS: Rehabilitació de les estructures.
ELEMENTS A PRESERVAR: Coberta.

Portal.
Mur.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 289 de 404

NUM: 116 DENOMINACIÓ: Caseta des Delme
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Can Pito
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Caseta
CRONOLOGIA: Modern
Petita construcció destinada a pagar el delme dels propietaris de Superna. Té planta rectangular i una
volta molt rebaixada, en l'actualitat encimentada. La coberta a l'exterior és plana. Una porta de fusta limita
el seu accés.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en sec i en verd.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
Vibot-Hernández, 2001
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
PERILLS EVENTUALS: Alteració de l'estructura per necessitats d'un canvi d'ús.
27/01/2008 Pàgina 290 de 404

NUM: 116 DENOMINACIÓ: Caseta des Delme
USOS PERMESOS: Restauració de l'estructura segons tècniques tradicionals.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 291 de 404

NUM: 117 DENOMINACIÓ: Es Salt de Son Fortesa
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: camí del Salt de Son Fortesa
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CLASSIFICACIÓ GENERAL Entorn natural
TIPOLOGIA: Jardí històric
CRONOLOGIA: Modern
Pràcticament davant el camí de les cases de Son Fortesa, a la dreta, hi ha el camí del Salt de Son
Fortesa, un dels indrets coneguts com el naixement de la Riera. Un pilar de fust octogonal que sosté un
coronament amb la inscripció Salt indicava fins fa poc l'inici del camí. És un bell racó envoltat de jardins,
tot i que, com a propietat privada, normalment es troba tancat.
El Salt constitueix una raconada idíl.lica en forma d’hort de tradició andalusina que compta amb una llarga
pèrgola de 76 pilars de secció quadrada (distribuïts en 34 parelles més els vuit de la glorieta final); dues
rengleres de pedrissos uneixen els pilars contigus i sengles síquies discorren en paral·lel pels laterals de
la pèrgola. Aquesta acaba en una glorieta centralizada per una taula de pedra d’estil barroc. A
continuació, apareix una placeta amb un brollador central, format per diverses peces de pedra, de les
quals la base és un rutló de trull de tafona reutilitzat. Continua un petit llac que ocupa realment el jaç del
torrent, en forma de gran gorg que, quan l'aigua hi corre, forma la cascada que dóna nom a l'indret.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter, ciment, totxos, fusta.
DATACIÓ: Anterior al s XVIII
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons l’obra Jardines de Mallorca: "El Salt de Son Forteza es el mejor ejemplo de huerta de tradición hispano-
árabe. La excelente planificación de los bancales, la belleza agreste del lugar y la sencillez de los juegos de
agua -simples acequias y estanques- nos introducen en el ambiente más primitivo de la jardinería en Mallorca"
(Murray, Llabrés i Pascual, 1990: 15).
L’any 1789, J. de Berard ressenya la finca de Son Fortesa, i es detura especialment en la descripció del Salt:
“Predio grande con huerto y molino de agua que llaman el Salt figurada en el mapa con el núm. 52. Es
copiosísima y cae desde una elevada altura de donde toma el nombre del Salt. De ella corre un arroyo que
abastece hasta Galatzó de Calvià y sigue mucho más abajo” (Berard, 1789: 32).
L'Arxiduc Lluís Salvador, el 1884, en fa la descripció següent: "Al fons del barranc es troba el Salt, l'aigua del
qual davalla per una coma produint grans clots més avall del camí. La caseta de l'hortolà es troba a l'inici
d'aquest paradisíac congost; hi ha, a la dreta, un hort de tarongers i, a continuació, una ampla terrassa amb
arbrers fruiters; a l'esquerra, apareix un llarguíssim emparrat. És un lloc amè i alegre, amb una glorieta, en un
extrem, que té en el centre una taula de pedra; les roques, formant concrecions com a estalactites, guaiten
lleugerament entre la verdor lluent dels llorers i l'esponera de les heures. L'aigua baixa per l'esquerra i cau en
un safareig petit formant una cascada; en el fons hi ha un segon salt d'aigua que trobam eixut. A continuació,
hi ha un jardí preciós, que forma una placeta al voltant d'un vell noguer cobert d'heura, el qual té vora la soca
una taula de pedra sota la qual hi ha una volta amb formacions estalactítiques amb les unions cobertes per
una heura; forma un contrast bellíssim el color vermell de les roques amb el verd fosc de l'heura. La font, a
l'estiu, només té un raig prim, però és molt cabalosa en hivern, i brolla entre verdes falzies i gramínies, saltant
pels penyals entre grans capes d'heura, platabandes de flors, llorers esvelts, tortellatges, boles de neu, xiprers
27/01/2008 Pàgina 292 de 404
i rosals que floreixen fins al mes de gener. Un molí d’aigua presideix des de dalt l’escenari. Un gran mur
serveix de contrafort al terreny, per on salta l'aigua; també està emmurada la part de l'emparrat" (Habsburg-
Lorena, VIII, 1991: 363).
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 32
Segura-Vicens, 1989: III, 66
Murray- Llabrés- Pascual, 1990: 15-17
Valero Martí, 1992: V, 923-24
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament de l'entorn per manca d'actuació.
USOS PERMESOS: Esbarjo.
ELEMENTS A PRESERVAR: Pèrgola.

Glorieta (taula, columnes i brollador).
Llac.
Síquies.
Pedrissos.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 293 de 404

27/01/2008 Pàgina 294 de 404

NUM: 118 DENOMINACIÓ: Pont de Son Serralta
LOCALITZACIÓ
ENTORN: rural
LOCALITZACIÓ UTM: 43-85-90/4-60
DESCRIPCIÓ
CLASSIFICACIÓ GENERAL Altres
TIPOLOGIA: Pont
Pont de l'antic camí de Ciutat que salvava el torrent. Compta amb una amplada de 3'10 m i una alçada de
la volta de 2'10 m.
DATACIÓ: S ,XIX-XX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
PERILLS EVENTUALS: Enderrocament a causa de passar-hi vehicles pesants
27/01/2008 Pàgina 295 de 404

NUM: 118 DENOMINACIÓ: Pont de Son Serralta
USOS PERMESOS: Pas de vehicles no pesants.
ELEMENTS A PRESERVAR: Arc.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 296 de 404

NUM: 119 DENOMINACIÓ: Camí vell d'Estellencs
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Entre Puigpunyent i el coll d'Estellencs
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
FUNCIONALITAT: Comunicació
TIPOLOGIA: Camí
Camí de ferradura -de carro, fins un poc més amunt de les cases de les grans possessions- d'origen
medieval.
Camí de carro i ferradura que des de la vila de Puigpunyent comunica amb Estellencs.
El primer tram, des de Puigpunyent fins a les poc abans d'arribar a sa Teulera Vella, és de carro; aquí es
conserva un petit tram del ferm de ferradura; posteriorment, fins la barrera del bosc torna a ser de carro;
des d'aquí, fins al coll d'Estellencs manté majoritàriament una amplada de carro, encara que resten petits
fragments de ferradura.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de traçat i construcció de camins.
DATACIÓ: Medieval
NOTES HISTÒRIQUES:
La via tradicional de comunicació d'Estellencs amb Puigpunyent, vila de la qual depengué fins a l'any 1913, i
amb Palma, era un camí de ferradura -de carro, fins un poc més amunt de les cases de les grans possessions-
que franquejava transversalment la serralada configurada pels vessants sud-oest dels puntals de Planícia i
nord-est del puig de Galatzó, i assolia l'altitud màxima (665 m) en el coll d'Estellencs. Amb la construcció a
principis de segle XX de la carretera Banyalbufar-Estellencs-Andratx (actualment, C-710, Pollença-Andratx), el
sistema de comunicació d'Estellencs canvià radicalment, i la circulació es vehiculà majoritàriament cap a
Banyalbufar i Esporles i, en menor volum, cap a Andratx.
El camí ha sofert molts de canvis al llarg del temps, que han afectat tant la tipologia com el traçat. La via
d'origen medieval era empedrada -empedregada, com diuen a Estellencs-, i partia d'Estellencs més a gregal
de l'actual carretera de Son Fortuny. Fa pocs anys, en la dècada de 1980, el camí vell fou greument deteriorat
amb motiu de la construcció de la línia elèctrica i de la pista forestal feta amb màquina excavadora.
Jeroni de Berard (1789: 30), descriu el camí així: "Es tan montuoso y áspero este terreno que el camino de su
villa (del llogaret d'Estellencs a la vila de Puigpunyent) también es de herradura y con mucha subida y este
mismo es el que conduce a Palma de donde dista 3 leguas, tres cuartos y 85 destres y media de 1.400 la
legua, siguiendo éste la carretera de ruedas hasta Son Bru de Puigpuñent, y siguiendo después la Riera hasta
casi su origen se deja el camino de la ermita a la derecha que va a Esporlas, el de los Salts que va al de
Bañalbufar y se toma el que sigue a la derecha dejando el de la izquierda que va a Ses Fonts de Son Fortuny
y a Andrache”.
Vicenç Palmer des Pont, nascut l'any 1897 a Estellencs, recordava perfectament el camí vell en ple ús, amb
bísties amb bast, i amb gent que anava a peu a Palma, per Puigpunyent, el coll de Son Marill i la Vileta.
Precisament la Vileta era el lloc on hi havia l'apotecaria més propera a Estellencs.
L'Arxiduc Lluís Salvador, el 1884, en fa la descripció següent: "Per darrere Son Fortesa hi ha un camí que
puja, fent algunes voltes, pel coster d'un turó coronat per un pinar. S'estén davant la nostra vista la vall de
Puigpunyent i es veu per la banda de Son Fortesa la part alta del poble. S'arriba a una petita vall, la qual és
27/01/2008 Pàgina 297 de 404
ombrejada per uns pins molt corpulents, i durant algun temps el camí voreja una síquia per on s'escola l'aigua
de la muntanya. Tornarem a trobar aquesta canal després de quatre voltes del camí, entre bancs de
conglomerat vora un petita teulera que hi ha al costat de la part superior. El camí puja entre les oliveres del
tossal, dominant per la dreta el barranc del Salt, amb escarpats cingles , entre les clivelles dels quals es veuen
pins molt verds. El sender serpenteja en direcció al cim; es veu, a mà esquerra, el camí que condueix a la
possessió de sa Muntanya; pel sender empedrat no hi pot passar un carro, ja que forma nombrosos graons;
entre les timbes rocoses que limiten la vall, hi tingué un ermità la seva caseta. Aquesta vall forma dues
depressions en la part alta: la de l'ermita i una altra, ambdues cobertes d'alzinar; un sender, en escala, hi puja.
Des d'aquesta devesa obaga es divisa tota la vall de Puigpunyent i la badia de Palma. A mà dreta comença el
tirany de l'ermita que, cada vegada més estret, discorre entre penyalars on velles alzines cobertes de llarga
molsa han crescut entre les roques. Ens trobam sota el penyalar espadat anomenat els Puntals, que està
situat a una altura de 882,26 metres sobre el nivell de la mar, admirant un dilatat panorama. Es tramunta la
cresta, un poc aplanada i, continuant per l'alzinar, es descobreix la mar i, al fons, el poblet d'Estellencs, que
sembla minúscul vist des d'aquesta altura. És magnífica la vista de la costa. Abundants brucs i arboceres
alternen amb grans falgueres d'un verd tendre; seguidament s'entra en l'obaga fresca d'un bosc de corpulentes
alzines, amb molsa llarga que en penja de les branques; un poc després, comencen a veure's pins que
sobresurten de les gran mates de carritxeres i garballons. El sender va fent voltes pel frondós alzinar, mentre
afloren de la terra roja grans penyes; augmenta l'ambient selvàtic de l'indret la vista del colós Galatzó que
tenim davant. Un camí de ferradura davalla serpentejant entre les penyes; està empedrat i, a vegades, forma
graons. És una meravella la vista de la vall d'Estellencs que s'escampa cap a la mar. Després s'arriba a un
olivar sobre terrasses escalonades en el coster, i es davalla passant vora penyalars enormes que coronen
velles oliveres; la davallada és molt rosta fins a arribar a un camí esglaonat que descendeix fins a la vall
d'Estellencs” (Habsburg-Lorena, 1991: VIII, 363-65).
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 30
Segura-Vicens, 1989: III, 66
Murray- Llabrés- Pascual, 1990: 15-17
Martorell, 1998: 63-65
Catàleg de camins de la Serra de Tramuntana
Catèleg de camins del terme municipal de Puigpunyent, 2002
Ordinas, 2007: 127-133
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament del traçat per manca d'actuació i per pas de vehicles rodats.
27/01/2008 Pàgina 298 de 404

PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Ja que es tracta d'un bé municipal, cal estar sempre senyalitzat i net.
USOS PERMESOS: Trànsit a peu.
ELEMENTS A PRESERVAR: Marges de sosteniment lateral.

Empedrat.
Portells.
ENTORN DE PROTECCIÓ: 5 m al llarg de tot el recorregut
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 299 de 404

NUM: 120 DENOMINACIÓ: Camí vell Puigpunyent-Palma
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Entre Puigpunyent i Palma
ENTORN: Rural, entorn al coll de Son Marill
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí

Instal·lacions
El camí parteix des de sa Vileta, rere el cementiri municipal, en clara direcció cap a mestral, tot seguint el
jaç del xaragall que davalla de la serra. Els primers metres foren aixecats per culleres per facilitar
l’extracció de pedra de les pedreres ubicades a peu de la serra de Son Marill, per la qual cosa tan sols
són visibles algunes ginyes sobre la roca viva i petits redols a ambdós costats del camí amb restes
d’empedrat. Després de prescindir d’algunes pistes laterals, s’arriba al pendís que puja fins al coll de Son
Marill. A partir d’aquí, el camí presenta el coster més intens, i apareixen trams amb empedrat interminent,
en important procés d’abandó. Després de passar un forn de calç ubicat sobre el coster esquerre, tomba
a l’esquerra, tot obviant el tram obert amb cullera al davant. El camí avança sobre un marget lateral.
Torna a desembocar al camí amb cullera i a escassos metres pren, a l’esquerra, per l’antic traçat fins al
coll.
Al coll de Son Marill hi trobam les ruïnes de l’hostal de Son Marill, punt de descans dels antics vianants. A
sota s’hi observen restes d’un petit conjunt marjat.
Constructivament a partir del coll en direcció la vila el camí esdevé prou interessant. Hi apareixen petits
trams empedrats amb ratlletes, coincidint amb els costers, així com un quasi constant marget lateral.
Algunes de les pedres delaten amb unes marcades ginyes la gran quantitat de carros que hi passaren al
llarg de molts segles. També hi deixam de banda dos forns de calç, un dels quals –el de sota el penyal de
la Mel- quasi desparegut.
El camí es veu interceptat per la carretera PMV-101-6, la travessa i uns metres més avall pren per per un
camí que du a un portell amb una barrera, als peus de la qual es pot observar restes d’una ratlleta. Des
d’aquí, fins als sementers orientals de Son Camps, el camí resta quasi desaparegut. Les contínues
roturacions i llaurades dels sementers després de l’abandó del camí n’esborraren les traces, pel que és
difícil de seguir. En sortir dels conreus torna aperèixer i, amb un seguiment dificultós per l’abandó, dóna al
camí que actualment puja a Son Morell. En arribar al pont que salva sa Riera el camí tomba a l’esquerra,
on el vell traçat de carro apareix amb força. S’endinsa dins els sementers del pla de sa Riera i entram en
el terme municipal de Puigpunyent. Aviat torna a desaparèixer, tant per l’acció de les arades com per la
de les crescudes del torrent, ara fins al camí que de les cases de Son Burguet.
El camí segueix uns metres pel mateix de Son Burguet i, abans de tornar a travessar sa Riera, tomba a la
dreta, i tot vorejant el torrent, arriba al camí de Son Cotoner d’Amunt. Al llarg d’aquest tram són visibles
restes d’espais empedrats tot i que molt esporàdics. El camí travessa sa Riera per un ben conservat gual
empedrat i pren direcció cap a la vila, ara pel marge esquerre. Avança planer i en arribar a la parcel•lació
de Son Serralta, davant Son Puig, el traçat es perd definitivament.
Aquest darrer tram, que continuava paral•lel al torrent, fou eliminat tant per les obres de l’actual carretera
com per les contínues parcel•lacions que se succeixien fins a Puigpunyent. S’ha d’esmentar que a
l’entrada de Son Puig neix la variant del camí per Son Puig (actualment asfaltada), que comunica amb el
barri nord del poble, el de Son Bru.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, terra.
27/01/2008 Pàgina 300 de 404

DATACIÓ: s. XIII
NOTES HISTÒRIQUES:
Testimonis dels pobles d'Estellencs i de Puigpunyent recorden que han recorregut aquest camí, a peu o a llom
de bístia, i arribaven a Palma via Puigpunyent. Sovint s'aturaven a la Vileta, ja que era on tenien l'apotecaria
més acostada a Estellencs. Segons Magdalena Roca Ferrà, nascuda el 1896, “A peu anàvem pes coll de Son
Marill, i amb sa somera. I sa somera la deixàvem just passat es cementeri de sa Vileta. Hi havia un hort que li
deien Can Eusebio. Allà estava na Quetçana, una dona de Puigpunyent, i li deixàvem sa somera i agafàvem
un tramvia de campanilles, ding-ding-dong, estirat per bísties –pagàvem un velló, crec-, i llavors anàvem per
Santa Catalina i cap a Ciutat. Llavors tornàvem venir, agafàvem sa somera i cap a Son Cans s´ha dit”. Segons
testimoni de Mn. Francesc Llinàs, nascut el 1910, quan era seminarista, des de Palma “partia a peu cap al
poble, per la Vileta, pel bosc de Son Quint, pel coll d’en Marill, per la carretera de Puig punyent, passant per
Son Galls i, en dues hores a les 8, ja havia arribat a Puigpunyent”.
Actualment, el camí es pot resseguir perfectament des del km 10’600 de la carretera PMV-1016 (a Calvià per
Valldurgent), a prop de les cases de Son Marill. Va pujant el coster nord de la serra de Son Camps, un
contrafort de la serra de na Burguesa, en forma de camí de carro. En un context natural de muntanya,
apareixen pels voltants alguns forns de calç i també fan acte de presència trams empedrats de gran valor
patrimonial. És especialment interessant el tram empedrat de la part superior del camí, a dos o tres minuts
abans del coll de Son Marill; aquest tram té aproximadament 40 m de llarg i s’hi notes marques de ginyes de
carro.
A la comunicació presentada per Just Hernández i Tomàs Vibot (2007: 81-86) es troba el següent resum
històric: S’ha d’esmentar prèviament que el traçat del camí entre Son Cotoner d’Avall i la vila fou vacil•lant, ja
que contínuament era malmès per les aigües de sa Riera. Probablement quan es projectà el traçat de l’actual
carretera (PMV-104-1) se n’aprofità d’alguns d’aquests trams emprats quan el del costat sud del torrent (el del
camí vell) es feia intransitable. En executar-se el projecte, el tram del coll de Son Marill fou definitivament
abandonat, i tan sols fou emprat per a l’explotació forestal (calç i llenya) i com a via alternativa per anar a la
capital.
La primera notícia documental en la qual es pot constatar fefaentment el camí data de dia 19 d’agost de 1712,
quan per determinació presa pel Consell de la Universitat de Puigpunyent es va acordar encarregar al jurat
Pere Palmer “Telm” “que no ve be en pagar per dit cami qui va de la esglesia a Ciutat y axi tots los vots de
Stellenchs son del matex vot de dit jurat y en quant los abitadors de Superna no volen pagar ni controbeir en
tal adop de cami per quant diuen que non passan…”.
L’any 1815, i amb l’objectiu de formar un expedient per a la recomposició de camins, els mestres Tomàs
Abrines, Pere Antoni Bauça i Bernart Cabrer procediren al reconeixement de tots els camins de l’illa, per donar
instruccions per a la seva recomposició. En aquest document es pot llegir el següent: “En la Villa de
Puigpuñent hay porciones muy malas, como son el coll de can marin, y el camino de estallenchs, en el bosque
de son fortesa (...) el del coll de can marin creo se abandonará pues que se piensa de mudar dicho camino por
la garriga rasa y de este modo no tendra subida y será mas serca”
En notícies enviades per l’Ajuntament de Puigpunyent a la Junta de Camins per a l’elaboració, l’any 1816, del
Expediente general sobre la recomposición de caminos de Mallorca, trobam una comunicació del 18 de març
dient: “Mas debo dar relacion a V.S. que en las dos temporadas señaladas en su oficio y en la Instrucción,
conpondremos el camino principal que de esta va a Palma, porque este es el mas intransitable del termino”.
Poc després, també en comunicació dirigida a Lleonard Oliver, comissionat de camins, el batle “da parte a
V.S. como el dia 1º Abril del presente año, se ha dado principio a la obra del Camino Viejo, que de esa pasa a
Palma, y se ha enpesado la obra, en el Predio Son Puig, en el parage llamado la tanca de la Ciutat”.
Entre 1818 i 1842 totes les notícies que ens arriben del camí són informes o notificacions del pèssim estat del
camí i dels perills que en molts de casos s’han de sotmetre tots els que el transiten. Aquestes notícies fan
referència al tram que va al costat de sa Riera, pel que pensam que el del coll de Son Marill ja s’havia
abandonat a finals del segle XVIII o primeres dècades del següent. En la primera data esmentada, el mestre
picapedrer Nadal Serra, amb la intenció de comprovar l’estat dels camins de l’illa, diu el següent dels camins
de Puigpunyent: “Y el camino que de Puigpuñent pasa a la Ciudad desde Son Burget a Son Cotoner de Vall
quando hay agua de monte no se puede pasar por que el camino es mas ondo que dicha riera, y han de pasar
por dentro de dicha Riera diez vezes lo menos y seria muy necesario el mudar dicho camino”. En aquesta línia
es recull un escrit en el Llibre de resolucions de l’Ajuntament de Puigpunyent, corresponent a l’any 1821, on es
pot llegir que “Congregado el Ayuntamiento a fin de determinar y poner mano a la obra del camino que de esta
pasa a Palma, y como las avenidas de agua destruieron el camino, y se ha determinado por este, que el
camino, desde el portel o barrera del bosquet de Son Puig se ha de mudá, hasta la estretura de baix de la
27/01/2008 Pàgina 301 de 404
tanque del campo roig de Son Barquet”. El mateix any de 1821, en carta de la secció de correus, camins i
canals es deia que “el Ayuntamiento Constitucional de la Villa de Puigpuñent, en vista del estado indeplorable
del camino quede esta pasa a Palma, y las solicitudes que ha tenido de los que transitan, y ohiendo sus
clamores ha determinado traer el camino de la Riera y hacerlo nuevo; y por ahora mudar una porcion el mas
peligroso que es desde la Barrera del bosquet de Son Puig fins a la estretura des cap de vall de le tanque del
camp roix de Son Burguet…”
Un dels regidors de l’Ajuntament de Puigpunyent, en sessió plenària celebrada el 14 de juny de 1832, donava
compta de la visita de D. José Despuig “disiendo que intimava al Ayuntamiento canviase el camino que viene
de la ciudad a la villa desde la tanca de la ciudad al puente por pasar por dentro el predio Son Puig, y que lo
pasaren en el camino antigo pues el no tenia obligasion de dar camino”. Quatre anys més tard, s’esmenta que
s’ha fet obres de recomposició dins el tram que passa per Son Puig.
L’11 de març de 1842, en cumpliment d’una circular de la Junta Auxiliar Executiva de Camins de Mallorca, el
consistori puigpunyentí acordà invertir el producte dels jornals de prestació personal corresponent a l’any en
curs en el camí de Palma “por considerar esta recomposicion la mas necesaria y perentoria a causa de
hallarse en mal estado por el temporal que ha hecho ultimamente…” .
BIBLIOGRAFIA:
Martorell, 1988: 266-67, 120
Valero Martí, 1993: VI, 1029-1030.
GEM, XIV, 66
Catèleg de camins del terme municipal de Puigpunyent
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Obres privades
Erosió

Instal·lacions
27/01/2008 Pàgina 302 de 404

PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Ja que es tracta d'un bé municipal, cal estar sempre senyalitzat i net.

Empedrat.
Portells.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 303 de 404

NUM: 121 DENOMINACIÓ: Camí vell de Galilea
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Entre Puigpunyent i Galilea, coll des molí de vent
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
CRONOLOGIA: Modern
Enllaçava Puigpunyent amb Galilea, abans de la construcció de l’actual carretera (PMV-1032), que l’ha
seccionat i, en alguns trams, l’ha fet desaparèixer.
L’any 1922, segons la mestra de Galilea, Francisca Arbona,"hi havia un camí de dos metres, amb unes
voltes molt tancades, i no era possible passar [en cotxe]". A prop del km 10, a la dreta de la carretera,
després de la finca dita S’Aubelló, comença l’anomenada Drecera Curta, que torna a la carretera devers
el km 9’800. A l’esquerra, amunt, queda l’hort de Conques. Un poc més amunt, a l’altura del km 9’500,
comença, també a la dreta, l’anomenada Drecera Llarga, que arriba fins al coll del Molí de Vent. Mostra
restes d'empedrat i graons i ratlletes
NOTES HISTÒRIQUES:
El primer tram, això és, fins al coll del Molí de Vent coincideix amb el camí vell de Calvià.
L'any 1821 l'Ajuntament de Puigpunyent deia el seguent:"Ademas del referido principal camino, tenemos dos
travesias, una es el camino que va en Esporlas que tambien al modo mas infelis, y la otra travesia es par ir a
Calvia".
El 13 de gener de 1861 "deberan invertirse en el año actual en los vecinales de este destrito a saber : de
Palma, de Esporlas, de Estellencs y de Calvia".
L'Arxiduc Lluís Salvador, el 1884, en fa la ressenya següent: “El camí voreja sinuosament el Coll, al fons del
qual serpenteja a la vegada un sender parcialment empedrat. Al peu d’aquell, a l’altura d’un molí de vent en
ruïnes, es divideix en dos la via: a l’esquerra, l’inici del camí des Capdellà i per damunt la via de cavalls que
condueix a Calvià (Habsburg-Lorena, 1991: VIII, 369).
Continuació del camí de Puigpunyent a Calvià dins el terme de Calvià apareix grafiat a la Estructura General
Orgánica del Territori de Plan General de Ordenación Urbana (Ajuntament de Calvià, 1998).
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 304 de 404

CONSERVACIÓ
hipotètica

Clandestins
Erosió
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Manteniment.

Empedrat.
Portells.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 305 de 404

27/01/2008 Pàgina 306 de 404

NUM: 122 DENOMINACIÓ: Camí vell de Galilea a Calvià
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: De Galilea a la partió amb Calvià (Son Font)
ENTORN: Rural, entorn a Son Cortei
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
CRONOLOGIA: Modern
El camí parteix del coll del Molí de Vent, en la carretera de Puigpunyent a Galilea (PMV-1032, es Capdellà-
Puigpunyent, km 8'350). En un primer tram, el camí es converteix en una pista forestal. A uns dotze o
tretze minuts de caminada apareix un entreforc important de camins, ja que cap a l’esquerra continua la
pujada cap al pla de Son Cortei i al puig de na Bauçana. El camí de Calvià segueix per la dreta. És una
via planera, amb marjades pels voltants i amb oliveres i pins, i amb estepes blanques; el camí es dota a la
dreta d’un marge de sosteniment, ja que per aquest costat el terreny dissenya una declivitat que acaba en
un comellar profund. Quatre o cinc minuts més endavant, surt un camí a la dreta, que va cap a Son
Cortei. A la dreta es defineix un marge alt de sosteniment del camí, i el camí descriu una volta a
l'esquerra, per franquejar el tàlveg del comellar de ses Covotes, que cau cap a la dreta. A continuació,
passa vora el comellar des Cocó de na Quintana, amb un marge desosteniment espectacularment alt; es
tracta de petites comes que fan de capçalera a la coma des Llamp i al torrent de Son Martí. Després, el
camí es dota d'escopidors de protecció, a la dreta, amb el marge en forma de talús. Un marge de
sosteniment altíssim enfonsat a la dreta sosté la via i arriba així a les ruïnes d’una barraca, que queda a
l'esquerra. El camí discorre vora paretetes de la rota i es fa més estret, fins que arriba a una barrera de
fusta, on acaba el terme municipal de Puigpunyent i entra al de Calvià. El camí continua fins al nucli de
Calvià, però en bona part per l’asfalt de la parcel.lació de Son Font.
NOTES HISTÒRIQUES:
L'any 1821 l'Ajuntament de Puigpunyent deia el seguent:"Ademas del referido principal camino, tenemos dos
travesias, una es el camino que va en Esporlas que tambien al modo mas infelis, y la otra travesia es par ir a
Calvia".
El 13 de gener de 1861 "deberan invertirse en el año actual en los vecinales de este destrito a saber : de
Palma, de Esporlas, de Estellencs y de Calvia".
Continuació del camí de Puigpunyent a Calvià dins el terme de Calvià apareix grafiat a la Estructura General
Orgánica del Territori de Plan General de Ordenación Urbana (Ajuntament de Calvià, 1998).
BIBLIOGRAFIA:
Martorell, 1998: 109-110
Valero Martí, 2000-2001: p. 42-48
27/01/2008 Pàgina 307 de 404


PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
PERILLS EVENTUALS:
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: -

Empedrat.
Portells.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 308 de 404

27/01/2008 Pàgina 309 de 404

NUM: 123 DENOMINACIÓ: Camí vell Galilea-Capdellà
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: de Galilea fins a la partió amb Calvià (Son Martí)
ENTORN: Rural, Son Cortei
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
CRONOLOGIA: Modern
Passa per davant Son Cortei, continua entre oliveres i marjades, on algun tram ha estat llaurat, i davalla
cap a la coma de Son Martí, amb alguns trams empedrats i amb marge de sosteniment
NOTES HISTÒRIQUES:
L'any 1817, es deia el següent dels camins de Puigpunyent. "El camino que pasa de Puigpunyent a Adraix
cerca Galilea en el Predio Son Cortey junto una torre de molino nasesita empedrar cinquenta varas y un poco
mas halla hechar piedra, ripio y grava unas quarenta varas costara 60 libras. Empedrar las cuestas de dicho
Grau haciendo alguna gradas convertientes a la parte inferior para el desaguadero de las augaras costara 100
libras.En el coll den esteva es necesario componer con piedras ripio y grava unas 50 varas y en el Coll des
Porcs es necesario empedrarlo costara 150 libras y en el Predio Son Viguet hay quatro brechas y sus ruinas
estorvan el paso".
L'Arxiduc Lluís Salvador, el 1884, en fa la descripció següent: “El camí voreja sinuosament el Coll, al fons del
El 20 de novembre de 1910 "Se aprobó una relación de los jornales realizados en los caminos vecinales de
Galilea y Grau de Son Martí".
El 19 d'cotubre de 1915 "Se acordó autorizas las obras para el señalamiento y contrucción del camino vecinal
del Grau de Son Marti dentro de los limites del territorio".
El 27 de desembre de 2000, el batle de Puigpunyent assenyalava l'existència de camins públics quasi
abandonats en el municipi, i solicitava la cooperació de Fodesma per procedir a la senyalització. A dita
senyalització apareix el cami que va des del coll des Moló de Vent de Galilea fins a Capdellà.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 310 de 404

CONSERVACIÓ
hipotètica

Abandonament
PERILLS EVENTUALS: Desaparició de part del seu traçat per obres agrícoles

Empedrat.
Portells.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 311 de 404

27/01/2008 Pàgina 312 de 404

NUM: 124 DENOMINACIÓ: Camí de Son Vic a sa Mola
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Vic
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
CRONOLOGIA: Modern
Camí de ferradura, el traçat del qual es pot diferenciar en dos trams. El primer, que va des de la pista
forestal d'accés a les possessions de Can Pastís i Can Poma fins a un coll sobre la cota 575 m. on el pas
antigament es limitava amb una barrera. El segon, des d'aquest punt fins enllaçar amb un camí cap a les
mosqueres i a la bassa del comellar de l'Aljub. El primer tram té una amplada mitjana aproximada d'un
metre. El trispol és majoritàriament de terra. Presenta parts molt descompostes a causa de forts
esbaldregaments. El segon tram, compta amb uns primers metres amb murs laterals i traçat definit. Més
tard es converteix en un tirany a través del roquissam.
DATACIÓ: segles XVIII-XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons Vibot & Hernández, és un camí traçat el 1786.
BIBLIOGRAFIA:
Vibot & Hernández, 2001:163-168
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
27/01/2008 Pàgina 313 de 404

NUM: 124 DENOMINACIÓ: Camí de Son Vic a sa Mola
PERILLS EVENTUALS: Esdaldregaments

Empedrat.
Portells.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 314 de 404

NUM: 125 DENOMINACIÓ: Camí de la font de na Jana
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
CRONOLOGIA: Modern
Camí de ferradura que connectava es Grau amb l’interior de la vall de Superna. És conserva aquest traçat
entre la font de na Jana i el penyal de ses Crides, per on encara és visible bona part de l’empedrat.
Compta amb alguns graons.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
PERILLS EVENTUALS: Pèrdua del traçat a causa de la vegetació i algunes actuacions particulars
27/01/2008 Pàgina 315 de 404

NUM: 125 DENOMINACIÓ: Camí de la font de na Jana
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 316 de 404

NUM: 126 DENOMINACIÓ: Camí del coll d'Estellencs
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
CRONOLOGIA: Modern
Camí de ferradura que comunica la possessió de sa Campaneta amb el coll d’Estellencs. La part del
traçat que pertany a aquesta possessió manté parts empedrades originals i parts amb un empedrat nou
gràcies a la restauració duta a terme per Fodesma. A la banda de Son Fortesa el traçat esdevé de carro.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, terra i ciment.
DATACIÓ: XVI-XVIII
NOTES HISTÒRIQUES:
Com és sabut, Estellencs va dependre administrativament de Puigpunyent fins al primer terç del segle XIX. En
aquell temps, encara no hi havia cap carretera que arribàs a aquest petit poblet perdut al vessant nord de la
Serra. Tan sols hi havia diversos camins que feien possible la comunicació amb les viles veïnes com Andratx,
Calvià, Galilea, Puigpunyent i Banyalbufar. La comunicació amb la capital es feia a través de Puigpunyent per
un esquerp camí de muntanya que franquejava transversalment la serralada configurada pels vessants sud-
oest dels puntals de Planícia i nord-est del puig de Galatzó, i assolia l’altitud màxima (665 m) en el coll
d’Estellencs. Es tractava d’un camí de ferradura amb els trams més baixos convertits en camí de carro per
donar servei a les cases de les dues grans possessions per on discorre el camí: Son Fortuny, a Estellencs i
Son Fortesa, a Puigpunyent.
Per fer-nos una petita idea recorrerem aquesta esquerpa via de la mà d’alguns viatgers il•lustres, d’entre finals
del segle XVIII i principis del XIX. Jeroni de Berard a Viaje a las villas de Mallorca 1789 descriu el camí com de
«herradura y con mucha subida» i esmenta que els terrenys per on discorre és tan «montuoso y áspero». Un
segle després, trobam una curta referència a la Guía de las Baleares, obra de Pere d’Alcàntara Penya (1891).
A l’apartat d’excursions pel municipi diu: «Después de pasado el predio Son Forteza continúa el camino de
caballería, ascendiendo por un alto repecho hasta llegar al único puerto existente en aquella parte de la
cordillera, para dar paso hacia el valle de Son Fortuny y a la pequeña villa de Estallenchs…».
Però com quasi sempre, la descripció més acurada la trobam a l’obra de l’arxiduc Lluís Salvador: «Dejando
Son Fortesa, el camino emprende un sinuoso ascenso colina arriba entre pinos dispersos, al tiempo que abre
nuevas perspectivas del valle de Puigpunyent, de Son Fortesa y de las cotas más altas de aquella localidad. A
una umbría de grandes pinos sigue el trazado de una acequia proveniente de los altos y que después de
cuatro marcadas revueltas orilladas de abigarradas formaciones de conglomerado volvemos a encontrar a la
altura de un alfar. Bordea seguidamente el camino un olivar alto con hermosas vistas sobre el valle del Salt
cuyos abruptos escarpes enmascaran aquí y allá su descarnado rostro con verdeantes pinos. ¡Como se aferra
ahora la serpeante senda a la accidentada orografía! Despide el camino una vereda por la izquierda hacia la
possessió de Muntanya y se hace al poco trocha escalonada impracticable al tránsito rodado, pero no renuncia
a su penoso progresar ladera arriba […] Queda a la derecha un veril que lleva a la ermita y la angosta vía
prosigue entre encinas cubiertas de musgo en busca del boscoso promontorio des Puntals, a 882’26 metros
por encima del nivel del mar y privilegiado otero. Encinar adelante descubrimos de pronto la lontana presencia
de la mar al fondo, de Estellencs, más próximo pero diminuto en la distancia, y de la recortada y huidiza costa
[…] Entre peñascales desciende el empedrado camino en escalones al tiempo que abre y renueva espléndidas
panorámicas del valle de Estellencs, feudo ya del olivar que ora medra vigoroso en los bancales de las laderas
27/01/2008 Pàgina 317 de 404
ora corona el roquedal alto».
Ens trobam amb un camí majoritàriament de ferradura, però que ja en temps de l’Arxiduc (finals del segle XIX)
començava a presentar alguns fragments de carro, especialment al vessant de Puigpunyent. Amb la present
comunicació únicament pretenem aportar algunes dades sobre el debat que va generar-se en aquests dos
municipis als segles XIX i XX sobre la conveniència d’eixamplar l’antic camí de ferradura convertint-lo en camí
de carro, per tal de millorar la comunicació amb la vila d’Estellencs.
Els inicis del segle XIX foren especialment moguts a la comarca, ja que es visqueren importants modificacions
i segregacions territorials. S’inicià el segle amb l’extinció de les cavalleries alhora que Estellencs iniciava les
gestions per a segregar-se de Puigpunyent (1812) i, després de diverses separacions temporals, aconseguí la
separació definitiva el 1826. Començam aquest recull de documentació precisament a l’any 1812, quan el
recentment estrenat Ajuntament Constitucional d’Estellencs considerava una prioritat el manteniment del camí
que unia la vila amb Puigpunyent. El regidors estellenquins avaluaren que vint-i-cinc lliures anuals era la
quantitat necessària «para remiendo y conservacion del camino público que de esta (Estellencs) va a la capital
hasta la bajada del monte y predio llamado Son Forteza del distrito de Puigpunyent»28.
Tres anys després, des de la Junta de Camins de la Diputació i amb l’objectiu de formar un expedient per a la
recomposició de camins, els mestres Tomàs Abrines, Pere Antoni Bauçà i Bernat Cabrer procediren al
reconeixement de tots els camins de l’illa, per a donar instruccions per a la seva recomposició29. En aquest
document, els citats mestres resolgueren que a Puigpunyent hi havia dos camins en molt mal estat, el que es
dirigia a Palma pel coll d’en Marill y el camí d’Estellencs. D’aquest darrer camí, en el bosc de Son Fortesa, els
tècnics feren notar l’absència de parets que separassin el camí del bosc, fet que afavoria que els porcs «lo
descomponen todo». Al vessant d’Estellencs es fa constar que s’està duent a terme un nou camí dins el bosc
de Son Fortuny. Encara ara són visibles aquests dos traçats dins l’esmentat bosc.
L’any següent, l’Ajuntament de Puigpunyent donava compte a la Junta de Camins que fins el dia trenta-un de
maig s’havia recompost, a més d’altres camins, el tram del camí d’Estellencs comprès entre la Vila (de
Puigpunyent) i les cases de Son Fortesa30.
En aquesta època, la preocupació de la Junta de Camins era constant. El 1817, torna a fer-se un nou
reconeixement a càrrec del mestre picapedrer Nadal Serra, amb la intenció de comprovar l’estat del camins de
l’illa31. Del nostre camí en concret, la conclusió fou la següent: «Y de Estallengs a Puigpuñent en el Predio
Son Fortuny hay algunas brechas en la pared y sus ruinas impiden el paso, y junto el predio que llaman la
montaña propio de Dn. Felipe Vilalonga necesita empedrar como 300 varas y romper algunos peñascos que
hay en medio del camino». El mestre era molt pessimista pel que fa al correcte manteniment d’un camí tan
abrupte: «todo el camino que pasa de Estalengs a Puigpuñent es muy malo y quasi irremediable por los
montes y valles que le circuyen y costaria immensos caudales para ponerlo en forma».
L’any 1830, però, l’Ajuntament de Puigpunyent rep ordres del subdelegat de Foment de continuar les millores
del camí d’Estellencs. Alguns anys després es comencen les obres per convertir el camí de ferradura en un
camí que permetés el pas dels carros. El 1848 s’enllesteix l’Itinerario general de los caminos existentes en el
territorio del pueblo de Puigpunyent32, on hi figura el camí de Estellencs, s’especifica que ja hi ha 10.060 peus
que tenen l’amplada de 9 peus i quatre polsades i són transitables en carruatge, mentre que els 12.140 peus
restants tan sols tenen una amplada de tres peus i només són transitables per les cavalleries i a peu. En
aquest document es conclou que per convertir el camí en veïnal de primer orde, el primer tram hauria
d’eixamplar-se fins als 12 peus, i el segon fins als 8 peus. El document qualifica aquestes obres de «sumo
interès».
El 1861, els regidors de Puigpunyent voten dos torns de prestació personal que hauran de realitzar-se en els
camins veïnals de Palma, Esporles, Estellencs i Calvià. La “prestació personal” era un sistema regulat per una
instrucció de l’any 1798 que establia que els veïnats dels pobles havien de contribuir a les obres amb el seu
jornal, i amb un jornal de carro i bístia aquells que en disposassin. Per als que comptaven amb més
possibilitats econòmiques, la feina individual podia substituir-se per una aportació pecuniària.
Però les obres d’eixamplament es limitaren a les proximitats de la vila de Puigpunyent, com pot deduir-se de la
sol•licitud feta pel senyor de Son Fortesa l’any 1869, demanant permís per convertir en camí de carro un tram
del camí de ferradura que travessava la seva propietat i passava a Estellencs. El peticionari es comprometia a
costejar les obres i demanava que l’Ajuntament es fes càrrec del manteniment33.
A finals del segle XIX Estellencs es comunica per carretera amb Banyalbufar i a principis del segle XX
s’enllesteix la carretera d’Andratx, i el nostre camí queda relegat a un segon pla.
Entrat el segle XX, les coses no havien canviat gaire. En una acta de l’Ajuntament d’Estellencs dia 6 de juny de
1901 ens descriu les vies de comunicació del terme i, referint-se a Puigpunyent diu: «...la distancia que media
entre ambos municipios se calcula en unos veinte kilómetros y su vía de comunicación consiste en un
27/01/2008 Pàgina 318 de 404

escarpado e infranqueable sendero, en la actualidad establecido a través de una empinada cuesta de la alta
montaña o cordillera que limita o divide ambos terminos municipales...»34. L’any 1907, un document de l’Arxiu
Municipal de Puigpunyent ens explica com estava la situació del camí: «...tengase presente que se trata de un
camino que antes era de herradura y que aun sigue siéndolo en un buen trayecto...»35. Per a afavorir la
desitjada ampliació, l’any 1916 don Felip Villalonga cedeix a l’Ajuntament de Puigpunyent els terrenys per
ampliar el camí veïnal fins als 6 metres.
El 1920 es demana permís a l’Ajuntament d’Estellencs per construir un ramal de la sèquia de s’Ull de s’Aigua
vora el camí de ferradura que condueix a Puigpunyent, i l’Ajuntament, respon «...diciendo la comisión no haber
incoveniente que dicha construcción se hague lindando con el camino vecinal de Puigpuñent...»36.
Amb la davallada d’importància i d’ús de l’antic camí reial sorgiren els primers espavilats que intentaren
apropiar-se’n alguns trams. Era l’any 1937, però la resposta de l’Ajuntament d’Estellencs fou del tot contundent
acordant: «que el mencionado propietario reponga el camino tal como estaba anteriormente, a parte de la
responsabilidad criminal que puede caberle por el delito de hurto de una propiedad del dominio público...»37.
(Molts d’ajuntaments actuals en podrien aprendre d’aquesta decisió).
Finalment, hem de fer constar un intent de dur a terme una carretera directa, entre Puigpunyent i Estellencs,
per sobre del camí antic. Era l’any 1977 i entre els arguments que s’exposaven hi havia: «La imperiosa
necesidad de establecer una comunidad de servicios de ambos municipios, afines, que se dificulta en estos
momentos, por la falta de comunicación entre ambos, ya que la única existente, actualmente, es mala y de
doble kilometraje que la nueva que se solicita, al poderse aprovechar el trazado del viejo camino y varios
kilómetros de carretera particular ya realizada por promotores particulares»38. Afortunadament l’empresa no
va dur-se a terme.
La darrera documentació generada sobre aquesta via fa referència a la recuperació del camí, sense
eixamplaments ni asfaltats. L’Ajuntament de Puigpunyent, el 1989, amb motiu de l’inici del programa de
rehabilitació dels antics camins de Mallorca iniciat pel Consell Insular de Mallorca, esmentava: «En nuestra
zona geográfica además de los caminos que se puedan catalogar cuando se lleve a término estos trabajos,
hay uno que servia de enlace con Estallencs que reune todas las características necessarias que aconsejan su
rehabilitación, por lo cual se propone solicitar al CIM la rehabilitación del antiguo camino de Puigpunyent a
Estallencs». Sis anys més tard, els regidors de Puigpunyent tornaren a acordar reiterar la sol•licitud de
rehabilitació de l’antic camí de Puigpunyent a Estellencs al Consell Insular de Mallorca, i l’any 2000 es
demanava la seva senyalització.
Actualment aquest camí es troba protegit pels Catàlegs municipals de Puigpunyent i Estellencs, però el cert és
que el seu estat és llastimós. Dins la vessant d’Estellencs, als anys 80 del segle passat la construcció de
pistes per llenyaters i l’estesa d’una xarxa per part de GESA malmenarem molt el camí, que també ha patit
alguns intents de tancament. L’any 2001 el Grup Excursionista de Mallorca organitzà una jornada de neteja als
trams més coberts per la vegetació, especialment al vessant d’Estellencs. Ara només resta que alguna
administració emprengui la restauració completa del camí, que ens permetria tornar a gaudir d’una de les vies
més espectaculars de la Serra de Tramuntana i restablir la connexió natural entre Puigpunyent i Estellencs pel
camí reial com s’ha fet des del segle XIV.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 319 de 404


Consolidacions
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament del ferm i de les parets per manca d'actuació.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Senyalització.

Empedrat.
Parets de delimitació.
Portells.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 320 de 404

NUM: 127 DENOMINACIÓ: Camí vell de sa Campaneta
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
Camí de carro que comunicava la possessió de sa Campaneta amb es Grau i d’aquí amb Puipunyent.
Actualment presenta tres trams:
1r.- Des de la possessió fins a la seva partió: té una part formigonada (prop de les cases) i un tram
empedrat amb graons. Certes parts del seu recorregut intermedi han desaparegut per esllavissament de
terres. L’antic portell de la partió fou tapiat durant la segona meitat del segle XX.
2n.- Des de la partió fins a l’actual pista de sa Campaneta: es troba brut d’herbes i matolls i el seu
seguiment és dificultós. La nova finca ha tancat el pas mitjançant una xarxa de filferro.
DATACIÓ: Segle XIII-XVI
NOTES HISTÒRIQUES:
Data del 25 de setembre de 1996, expedient intruït per a la recuperació dels camins de Son Fortesa, Sa
Campaneta i Sa Font de Na Jana.
Pel que fa a la servitud de pas de la finca de sa campaneta, es diu el següent:"…existe desde tiempo
inmemorial un camino de herradura que arranca del camino de Esporles, atraviesa las tierras llamadas Es
Comellà i Es Grau de Superna y luego la finca de este número hasta llegar al indicado predio La Campaneta e
intersando a la Señora María de los Angeles Monlau convertir dicho camino de herradura en otro de rueda ha
solicitado la oportuna concesión de los dueños de los terrenos que atraviesa a lo cual acceden los indicados
consotes D. Francisco Socias y Clar Y Dª María Francisca Morell Verd, por lo que respecta a la finca de este
número y a este fin otorgan, que conceden a Dª María de los Angfeles Monlau y Homar, y para su citado
predio La Campaneta, el derecho de camino de herradura ingresaba en Son Noguera, o sea, esta finca, desde
la finca Es Grau de por los accidentes del terreno hasta terminar en el límite de La Campaneta, para dar
ingreso a este predio…" (AMP. Sense signatura. Expedient intruït per a la recuperació dels camins de Son
Fortesa, Sa Campaneta i Sa Font de Na Jana-1996-).
BIBLIOGRAFIA:
CIM, 1993: 81
PROPIETAT
PROPIETAT: No identificat
27/01/2008 Pàgina 321 de 404

CONSERVACIÓ
hipotètica
PERILLS EVENTUALS: Desparició immediata d'una part del traçat. Desaparició paulatina de l'altra.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Reobertura.

Empedrat.
Portells.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 322 de 404

27/01/2008 Pàgina 323 de 404

NUM: 128 DENOMINACIÓ: Camí des Ratxo als Puntals
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Es Ratxo
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
CRONOLOGIA: Modern
Antic camí de ferradura que connectava la possessió des Ratxo amb el Puntals des Ratxo. Fou usat per a
la caça de cabres i per accedir a les parts altres de les muntanyes d'aquesta propietat. Destaquen els
murs de sosteniment laterals i les delimitacions de pedra del traçat.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
PERILLS EVENTUALS: Pèrdua de parts del traçat així com esbaldregament dels murs de sosteniment
27/01/2008 Pàgina 324 de 404

NUM: 128 DENOMINACIÓ: Camí des Ratxo als Puntals
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Establir un conveni amb la propietat per permetre el pas.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 325 de 404

NUM: 129 DENOMINACIÓ: Camí de Son Fava a Sobremunt
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Cas Mestre
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
CRONOLOGIA: Modern
Camí que connectava les possessions de Cas Mestre i Sobremunt. Es troba entre les dues propietats una
barrera reixada que talla l'antic pas peatonal, tot i que es reconeix el dret de pas. Resten trams evidents i
de regular conservació. En canvi, d'altres han desaparegut. Destaca per les seves dimensions l'antic
portell que donava entrada a la vinya de sa Casota.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedrat i terra
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
CIM, 1993: 84
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
27/01/2008 Pàgina 326 de 404
NUM: 129 DENOMINACIÓ: Camí de Son Fava a Sobremunt
PERILLS EVENTUALS: Pèrdua paulatina del traçat per abandó

Portells.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 327 de 404

NUM: 130 DENOMINACIÓ: Camí de Superna
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Es Comellar
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
Es tracta d'un curt tram de l'antic camí de carro de comunicació amb l'interior de Superna, modernament
desaparegut per la construcció de l'actual carretera. El que resta del traçat té una paret seca que el
separa dels sementers des Comellar. A la part superior, abans d'arribar a les cases des Grau, s'ha
contruït una escala de formigó per sortir-hi per un costat cap a la carretera ja que les actuals finques han
eliminat el traçat.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra i terra
DATACIÓ: Segle XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
La primera noticia es de l'any 1816, del Expediente general sobre al recomposición de caminos de Mallorca.
En reunió celebrada el 15 d'abril de 1836, va acordar " El que se emprenda la recomposición del camino por lo
que respeta el turno de este año prinsipiando por el camino que de esta conduce a Superna" i també al mateix
any "Se ha recompuesto todo el camino que de esta villa va a Superna y de Son Puig a la vila…"
L'any 1838 es diu "Las indicadas obras se hicieron en el camino que de esta pasa a Palma dentro el predio
Son Burget y Son Cotoner de Avall, y a el que va a la villa de Esporlas en el Grau de Superna…"
El 13 de gener de 1861 els regidors votaren "deberan invertirse en el año actual en los vecinales de este
distrito a saber: de Palma, de Esporlas, de Estellencs y de Calvia".
El 19 de maig de 1914, la habilitació dels camons veïnals de Puigpunyent a Galilea per Conques i de
Puigpunyent al Km. 16 de la carretera de Palma a Estellencs".
El 11 d' abril de 1920 " Son Noguera, se habia derrumbado en parte un bancal, y que el bancalero D. Pablo
Ramon Juan procediese a su reconstrucción".
Amb data 1929, es diu que " existia un camino de herradura, que partiendo de aquel pueblo, subía por la
ladera de "Fàtima" hasta el "Grau", salvando su escarpe por la parte más baja, que forma un collado en la
divisoira de la "Riera" y "Torrente Gros", y siguiendo las estribaciones de dicho torrente has más debajo de
"Son Vic de Superna", cruzaba el cauce y se unía al "Camono de S. Pedro".
El 24 de setembre de 1932 "se concede permiso a D. Rafael Matas vecino de esta localidad, para que pueda
construir el bancal que solicito de dicho Ingeniero al camino de Superna".
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 328 de 404

CONSERVACIÓ
hipotètica
PERILLS EVENTUALS: A causa del tancament per part dels actuals propietaris es pot produir un
embrutament del traçat
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Obertura, senyalització i consolidació del ferm.

Portells.
Empedrat.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 329 de 404

27/01/2008 Pàgina 330 de 404

NUM: 131 DENOMINACIÓ: Camí des Caragol
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Puig
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
CRONOLOGIA: Modern
Camí de carro i ferradura. En una primera part, la qual va des del camí públic que accedeix a la font d'en
Vic, el traçat és de carro i ascendeix direcció el pinar del puig des Meló. A l'entrada del pinar esdevé un
camí de ferradura empedrat molt definit, amb ratlletes, marges laterals i graons a les corbes. A curts
trams es deixen veure restauracions i millores. El traçat es perd en entrar en una rota pertanyent a la
possessió de Son Fava.
DATACIÓ: Modern
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
27/01/2008 Pàgina 331 de 404

NUM: 131 DENOMINACIÓ: Camí des Caragol
PERILLS EVENTUALS: Pèrdua de part del traçat inferrior per llaurament de les marjades. Pèrdua del
traçat superior per embrutament de matolls i esbaldregaments

Portells.
Empedrat.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 332 de 404

NUM: 132 DENOMINACIÓ: Camí de sa Costa
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Galilea
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
Camí de ferradura, a trams empedrat, que connecta el casc urbà de Galilea amb el camí des Capdellà a
Puigpunyent. Compta amb parts graonades, amb ratlletes i escopidors. Ha estat usat tradicionalment com
a drecera.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
PERILLS EVENTUALS: Pèrdua del traçat
27/01/2008 Pàgina 333 de 404

NUM: 132 DENOMINACIÓ: Camí de sa Costa
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Obertura, senyalització i manteniment.

Portells.
Empedrat.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 334 de 404

NUM: 133 DENOMINACIÓ: Camí vell Galilea-Puigpunyent
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Cortei (del coll del molí de vent a es Rafal)
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
Discorre des del coll del molí de vent fins es Rafal i presenta dos trams ben diferenciats: el primer,
actualment amb ús per vehicles, surt des del camí de Son Cortei fins a uns establits. El segon, es tracta
d`un camí tradicional de carro situat damunt marges, la part final del qual s'estreny a causa de reformes
recents i arriba fins Es Rafal de Galilea.
DATACIÓ: segles XIX-XX
NOTES HISTÒRIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
27/01/2008 Pàgina 335 de 404

NUM: 133 DENOMINACIÓ: Camí vell Galilea-Puigpunyent
PERILLS EVENTUALS: Caiguda de marges i envaïment de vegetació a causa del desús
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Obertura, neteja, consolidació i senyalització.

Portells.
Empedrat.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 336 de 404

NUM: 134 DENOMINACIÓ: Camí de ses Males Roques
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Cortei
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
Camí de ferradura, empedrat i amb un pont que salva un xaragall. Té ratlletes i escopidors. Surt del camí
antic de Galilea a Puigpunyent i arriba a les cases de Son Cortei. Molt possiblement s'emprava per
enllaçar amb el camí de Puigpunyent as Capdellà.
DATACIÓ: Segles XIII-XIV
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
PERILLS EVENTUALS: Abandó i pèrdua del traçat.
27/01/2008 Pàgina 337 de 404

NUM: 134 DENOMINACIÓ: Camí de ses Males Roques
ELEMENTS A PRESERVAR: Empedrat.

Marges de sosteniment lateral.
Portells.
Pont.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 338 de 404

NUM: 136 DENOMINACIÓ: Conjunt marjat del comellar de na Gil
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Comellar de na Gil
ENTORN: rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
Conjunt marjat d'alta qualitat, compost d'un marges de 5 metres d'alçada i d'uns 50 de llargada. Compta
amb botadors i capginyes. Les pedres estan treballades i són de gran dimensions.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques paredament en sec.
DATACIÓ: S. XVIII-XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
PERILLS EVENTUALS:
27/01/2008 Pàgina 339 de 404

NUM: 136 DENOMINACIÓ: Conjunt marjat del comellar de na Gil
USOS PERMESOS: Agrícoles i ramaders.

Escales d'accés.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 340 de 404

NUM: 137 DENOMINACIÓ: Conjunt marjat de sa Vinya de Son Noguera
LOCALITZACIÓ
ENTORN: rural
DESCRIPCIÓ
Conjunt marjat d'alta qualitat que es correspon al que allotjà històricament l'antiga vinya de la possessió.
Els marges compten amb una llargada de 250 metres i una alçada mitjana de 5 metres. S'hi observen
botadors, rampes i capginyes.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra i terra
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de pedra en sec
DATACIÓ: S. XVI
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
PERILLS EVENTUALS:
27/01/2008 Pàgina 341 de 404

NUM: 137 DENOMINACIÓ: Conjunt marjat de sa Vinya de Son Noguera
GRAU D'ATRACCIÓ:
USOS PERMESOS:
ELEMENTS A PRESERVAR:
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 342 de 404

NUM: 138 DENOMINACIÓ: Camí de na Rosta
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Part alta de Galilea
ENTORN: Rústic
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
CRONOLOGIA: Modern
Camí de ferradura alçat sobre un gran marge lateral, sense adobar. La singularitat rau en el fet d'elevar-se
entre un metre i mig i dos metres per damunt el nivell del sòl.
DATACIÓ: Segle XVII-XIX.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Clandestins
Erosió
27/01/2008 Pàgina 343 de 404

NUM: 138 DENOMINACIÓ: Camí de na Rosta
PERILLS EVENTUALS: Esbaldregament del marge de sosteniment per manca d'actuació.
USOS PERMESOS: Només pot ser transitat a peu.
ELEMENTS A PRESERVAR: Marge lateral de sosteniment.

Ferm.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 344 de 404

NUM: 139 DENOMINACIÓ: Conjunt hídràulic de s'Hort d'Avall
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Possessió de s'Hort d'Avall
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Conjunt hidràulic
El conjunt hidràulic de s'Hort d'Avall està format per dues grans síquies que neixen a sengles fonts
situades dins el seu territori. En primer lloc, sa Bassa, el molí de s'Hort d'Avall i l'hort contigu rebien aigua
de la síquia principal de Son Nét o síquia de sa Coma o també d'una altra aportació, externa a la síquia
principal. Es tracta d’un excel•lent i ben conservat qanat, el més espectacular del municipi, gràcies a la
cura dels pagesos per mantenir aquesta més que important aportació de cabal. A uns 200 m del dipòsit,
cap a migjorn, a peus d’un pont que salva el xaragall que baixa des de sa Coma, trobam una mina que
recorre annexa un dels marges que tanca l’hort. La mina perfila un arc rodó, de sis peces més la clau,
d’1’80 m d’alçat per 1’20 m d’amplària. La pedra emprada està adobada. Una porteta de fusta limita
l’entrada als animals.
La mina recorre 28 m fins arribar a una bassa, situada a la dreta del traçat. El dipòsit té planta
rectangular, de 6 per 2 m, amb un mur exterior d’1’70 m. En aquest punt, la mina fa 1’70 d’alçat, és a dir
que des de l’entrada tan sols ha rebaixat l’alçària en 10 cm. Des d’aquí, la mina s’endinsa 21 m, des
d’aquí volta 3 m a la dreta, on hi ha l’ullal, que neix sota una gran roca.
La mina compta amb dos pous d’aireig. El primer –tot seguint el curs contrari de l’aigua– és el més vell de
tots. Té secció circular, d’uns 50 cm de diàmetre i està tapat amb una llosa. Es troba exactament damunt
la bassa de l’interior de la mina. L’exterior presenta alguns desperfectes. El segon, modificat durant el
segle XX, té secció quadrada, d’1 per 1 m, i una fondària de 6’20 m.
A deu passes del segon pou hi trobam una estructura aixecada recentment amb la finalitat d’extracció
d’aigua vertical.
La síquia aboca l’aigua en el safareig pel cantó situat al sud, on trobam una paleta de regulació de cabal.
Al costat es construí en època recent una caseta on es guardava un motor amb una bomba, avui
desmantellats. Les aigües sobrants servien per irrigar l’hort contigu. En segon lloc, hi ha la denominada
síquia de ses Cases, la qual neix a sa Font. Es tracta d’una de les fonts de mina més ben conservades de
tot el municipi i amb una arquitectura de més complexitat i perfecció. Després de 9’5 m de fondària, la
conducció es divideix en dos ramals: el de l’esquerra, de 21 m; i el de la dreta, compost per dos trams, de
5 i 13 m respectivament. Ambdós, compten amb un traçat quasi paral•lel i repleguen l’aigua sota el mateix
penyal, ja que entre els dos ullals hi ha aproximadament 4 m de distància. La boca, oberta a llevant,
presenta una asimetria, ja que un brancal neix d’un marge. Dibuixa un arc parabòlic, d’1’75 m d’alçat per
1’20 d’amplària. La síquia recorre la mina per la part de la dreta. En sortir, a uns 20 metres es troba una
basseta de estotjament i control de cabal, d’uns 3 metres de llargària per 1 d’amplada. D’aquí arrenca la
síquia que, després de superar un xaragall amb un pontet d’un sol arc, recorre parcialment coberta la
coma pel cos dels marges fins a la bassa annexa a les cases de l’Hort d’Avall. Té una amplada mitjana de
prop de 40 cm.
Donada la importància de la surgència, els marges i les rampes d’accés són fets amb blocs molt adobats.
Antigament hi havia fins i tot un portellet amb una barrera per evitar que el bestiar hi arribàs
descontroladament.
27/01/2008 Pàgina 345 de 404

DATACIÓ: Segles XIII-XX.
NOTES HISTÒRIQUES:
Sabem que durant els pactes d’establiment de 1751 de l’Hort d’Avall als Aguiló, s’obligà que aquests nous
explotadors tenien dret a dotze hores d’aigua de la font.
L’any 1789, J. de Berard ressenya que s’Hort de Vall té aigua procedent de Son Net (Berard, 1789: 31). L'Apeo
valorà el molí en 333 lliures mallorquines. Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Tomàs
Aguiló i comptava amb un molí d’aigua valorat en 800 reals de producte integre.
El propietari actual és Francisco Sanllorente Barragan.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Erosió
Altres
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament de les estructures generals per manca d'actuació.
USOS PERMESOS: Usos hidràulics tradicionals.
ELEMENTS A PRESERVAR: Fonts de mina.

Síquia.
27/01/2008 Pàgina 346 de 404

Pous d'aireig.
Bassa del molí.
Molí hidràulic.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 347 de 404

NUM: 140 DENOMINACIÓ: Conjunt hidràulic de Son Nét
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Nét.
ENTORN: Rural.
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Conjunt hidràulic

Instal·lacions
La síquia principal és la que travessa tota la vall principal de Son Nét. Té una longitud de quasi vuit
quilòmetres, amb un desnivell de 106 m i connecta i abasta els quatre molins, amb diverses aportacions
suplementàries.
Neix a la font de sa Coma, ubicada en un dels laterals de l’allargassat canó dit la coma de ses Someres, a
uns 320 m d’altitud. Està formada per una cavitat excavada a la roca, amb dues entrades limitades per
sengles portes reixades. Des de l’ullal neix la síquia que travessa el torrent parat i el recorre paral•lel pel
marge de tramuntana-llevant. Travessa el torrent i l’hort mitjançant una conducció subterrània, i abasta els
quatre molins hidràulics abans d’abocar les aigües a sa Riera, a l’altura de les cases des Casat Nou.
En sortir de sa Coma, recorre la falda de sa Serra i en alguns trams la conducció salva les dificultats del
terreny mitjançant un aqüeducte sostingut per arcs. D’aquí les aigües s’aboquen dins la primera bassa, la
qual controla i regula el cabal des molí Paperer. Es troba a 313 m d’altitud . La bassa és de planta
rectangular, amb els cantons exteriors bisellats. L’aigua entra per la part de mestral, per on un sistema de
filtració impedeix que s’hi aboqui reble i fullaca. La paleta es troba a la cara oposada i es regula a través
d’una fornícula que dibuixa un arc rodó, dovellat amb peces de marès, de mitjanes dimensions. Al costat
esquerra compta amb un sobreeixidor de sobrants. Des d’aquest dipòsit l’aigua es precipita fins as molí
Paperer, a 281 m.
Abans d’arribar a l’edifici, hi havia una paleta de desviació del cabal que permetia l’entrada de la força
motriu a les rodes o bé, per la part exterior de l’obrador, baixar les aigües paral•leles a les escales que
comuniquen les diferents dependències de l’edifici. La força s’obtenia, per tant, d’una caiguda en rost des
de la bassa més un petit bot dins l’espai del molí de prop de quatre metres.
Es molí Paperer fou bastit a 1868, a iniciativa de Francesc Roca, empresari català que estudià i comprovà
les grans possibilitats que tenia l’aprofitament de la font de sa Coma i les conduccions ja existents per al
bastiment d’una petita indústria destinada a fabricació de paper. La fàbrica començà a funcionar el dia 7
de setembre de 1869.
L’edifici compta amb dos pisos. La roda era vertical, de quatre metres, i s’ubicava a l’exterior de l’edifici, al
costat de llebeig, on encara s’aprecia l’espai on rodava. D’aquí un eix movia els engranatges, que estaven
dissenyats per tal de possibilitar una contramarxa, fet que augmentava la velocitat de rotació. Aquesta
roda movia tres masses, ubicades al pis superior, cada una de les quals tenia en la superfície amb 25
claus. Comptava també amb vint pasteres per estendre la pasta del paper, tres moles i una premsa per a
les bales i una altra per premsar el paper.
Segons la documentació, l’edifici des molí Paperer tenia una superfície de 162 metres quadrats. Les
aigües sobrants s’abocaven dins el xaragall.
Per irrigar l’hort des molí Paperer es feia mitjançant la font de s’Hort i la síquia.
Des des molí Paperer les aigües passaven a la bassa des molí Nou, ubicat a uns 400 m cap a gregal. En
aquest cas, el moviment de les moles es feia per precipitació directa des de la bassa, situada just a rere
27/01/2008 Pàgina 348 de 404

de l’obrador. Es molí Nou fou bastit entre 1863 i 1869, ja que el primer cop que es documenta és en
aquesta darrera data i en l’Amillaramiento no se l’esmenta. Per tant, dins el moment d’impuls donat per
Francesc Cotoner a la finca amb la construcció del molí paperer s’hi ha d’afegir el bastiment des molí
Nou, per tal d’abastar la quantiosa demanda de la possessió. Sabem que, abans de l’època turística, al
costat de l’obrador del molí hi havia una casa de dos pisos, amb un total de 112 metres quadrats.
Pel cantó nord-est del safareig neix la síquia que du l’aigua a sa bassa Nova. Per tal de no perdre altitud,
avançava per damunt els marges de l’hort de s’Espedregar (N), superava mitjançant un pontet sa Riera
(E), avui esbucat, i per un cap de marge (S) de la falda des Pujol abocava les aigües dins sa Bassa Nova.
Sa bassa Nova (243 m) es troba ubicada damunt la vinya de Son Nét, a ponent de les cases, i que
presenta una de les arquitectures més acurades del municipi. Té planta rectangular, de vint per tretze
metres, i compta amb una fondària d’uns dos metres i mig (fet que aproximadament dóna una capacitat
de prop de 650 m³). De la síquia s’aboquen les aigües al dipòsit mitjançant un goteró motllurat de grans
dimensions i d’una sola peça. A l’exterior, els murs perfilen un fort talús per tal d’aguantar la pressió
interior. Tenen un alçat de 2’80 m. El material emprat és pedra blava, molt adobada que conforma un
paredat poligonal. L’accés es fa a través de 6 graons ubicats al cantó de xaloc, des d’on també neix
l’escala de set graons que baixa a l’interior del dipòsit.
Compta amb tres paletes: una (W) per controlar els excedents d’aigua, que s’aboquen dins sa Riera. La
segona (SE) irriga l’hort contigu, ubicat damunt sa Vinya. L’accés es fa mitjançant un controlador vertical,
ubicat dins una fornícula a la qual s’accedeix directament pels graons. La tercera (S) és la que aporta el
cabal necessari per al molí de Son Nét. Dins la fornícula, a la part superior, hi ha la data de 1894, que
correspon a la darrera rehabilitació (no a la de construcció, ja que és anterior). Per sobre de la fornícula
es troba un gran sobreeixidor d’aigües sobrants, d’una sola peça i d’un metre de llargada, que les diposita
dins una pica.
Durant el segle XIX, donada la seva importància, la síquia es netejava i mantenia periòdicament, tal com
ho demostra el document de 1866.
Des de sa bassa Nova, l’aigua es du pel marge de llevant de sa Riera, en direcció sud. Després de
recórrer uns 150 metres, la síquia rebia aportacions del torrent mitjançant sa Resclosa. Fa 2’80 m
d’amplària s’eleva del jaç del torrent per damunt els 3 m. Gràcies a la documentació sabem que entre
1866 i 1867 s’hi destinen 56 lliures per a la seva reconstrucció.
Des d’aquest punt, la direcció de la síquia es modifica (SE), passa pel costat de les cases de sa Vinya,
travessa es Molinassos (indret on possiblement s’ubicava primitivament el molí de Son Nét) i finalment
aboca les aigües dins sa Bassa des molí de Son Nét. Es troba ubicada a 231 m.
Sa Bassa té una capacitat d’uns 1.800 metres cúbics i és la segona més grossa del complex hidràulic de
Son Nét. Els murs són d’1’10 m d’amplada i compten amb talús exterior. El paredat és molt consistent i fet
de pedra poligonal. En el cantó de xaloc neix la síquia, que en escassos 65 m, precipita l’aigua dins el cup
del molí.
El molí de Son Nét fou conegut d’una manera esporàdica i fins a 1920, molí d’en Benet i fins a un poc
més endavant es molí Vell. L’Inventari Arqueològic li atorga un origen islàmic. La documentació medieval
també apunta a l’existència d’un molí proper a les cases del Palmer, fet que sens dubte reafirma aquesta
hipòtesi. Durant la primera meitat del segle XIX el sistema d’explotació d’aquest enginy era el del
subarrendament. L’amo llogava el molí i l’hort contigu per un termini establert d’anys a un tercer. Un bon
exemple d’aquests sistema és el documentat a 1803. El 1818 fou valorat amb 1.200 lliures i a 1833 se’n
féu una important reforma de les estructures. A 1880 la casa annexa al molí tenia un total de 60 metres
quadrats. Segons fonts orals el molí deixà de funcionar cap a la primera dècada del segle XX.
Actualment es Molí és un habitatge que aprofità els fonaments del casal de l’obrador. A sota de la síquia
sobreelevada que du l’aigua fins al cup es bastí una porxada, i just al davant una piscina. A la base de la
síquia poden observar-se encara les fibles. Del cup tan sols resten el primer metre de caiguda, ja que a la
part inferior ja hi neix la teulada de la façana principal de la casa.
Un cop l’aigua sortia del carcavà (situat a 221 m d’altitud), es conduïa de nou per la síquia i, mitjançant un
arc rodó d’uns tres metres, sobrepassava el jaç de sa Riera, que en aquest punt fa uns quatre metres de
fondària. Aquest tram de la síquia és coneguda com sa Canal .
La conducció travessava l’hort de sa Rectoria, sortia per un estret pas (avui dia convertit en un curt
carreró sense sortida) i, després d’anar soterrada per l’actual carretera de Galilea, sortia al cap de marge
de Can Felet fins al safareig. Just al costat de l’entrada d’aquesta propietat encara pot destriar-se la
magnífica i ampla conducció d’aquestes darreres etapes de l’entramat.
27/01/2008 Pàgina 349 de 404

El safareig de Can Felet es troba a 219 m, un per davall l’hort de sa Rectoria. Té unes dimensions molt
més reduïdes que la resta. Servia per regular el cabal que anava cap al darrer molí, el de l’Hort d’Avall, i
per irrigar una de les planes més fèrtils de la contrada: l’hort de Can Felet, dit també durant alguns anys
de davant l’Església.
La síquia,coneguda tradicionalment com sa Siquiola, es correspon a la que neix a la font de sa Carassa,
al costat de l’actual carretera de Galilea, davant el cementeri i baixava l’aigua fins al safareig de sa
Taverna. La font respon també a un clàssic qanat tot i que de menor envergadura que el de l’Hort d’Avall i
en pitjor estat, ja que s’ha assecat quasi per complet. La mina té una fondària d’uns 25 metres, i a 19 m
de la boca trobam un únic pou d’aireig, actualment en mal estat i tapat per una llosa.
La font de sa Carassa rebia aigua de filtració provinent de tot el coster de Conques, sobretot del drenat
pel torrent i pel comellar de na Gil, i també del suau i porós comellar de sa Xeixa, a llevant.
Sa Siquiola rebia també les aportacions d’una resclosa situada en el torrent de Conques, construïda
estratègicament en el punt més proper entre la conducció i el jaç. Travessa el pont Negre i es diposita
dins el safareig de l’Hort de sa Taverna, des d’on s’irriga tota aquesta quarterada, actualment dedicada als
cítrics. La conducció passava rere sa Rectoria i abocava els sobrants dins la síquia principal, a sa Canal.
Gràcies a la documentació relativa al plet entre l’Hort d’Avall i Son Nét sabem que la font de sa Carassa
irrigava el camp que hi havia entre Can Felet i el safareig, és a dir, l’espai actualment ocupat per Ca l’amo
en Jordi.
La segona conducció d’aigua important, tant des del punt de vista històric com de planificació de conreu,
és la que naixia de la font d’Hortalutx, un altre dels qanat importants del territori.
La font presenta una de les estructures més primitives i que es conserven quasi intactes dins el municipi.
Es tracta d’una font de mina, de volta apuntada i molt baixa, d’uns 30 metres. Prop de l’ullal hi ha un petit
tram descobert que es correspon a un accés a l’interior, mitjançant una escala de graons que recorre la
part esquerra. L’ullal es troba dins una cavitat excavada, de petites dimensions.
Les aigües s’aboquen en un safareig situat al costat de la boca de la mina, de mides reduïdes. Des d’aquí
s’irrigaven totes les marjades situades sota les cases d’Hortalutx, topònim que, com es veurà a l’apartat
corresponent, té un origen mossàrab.
Hi ha restes d’una primitiva síquia que conduïa l’aigua de la font d’Hortalutx fins a la síquia principal, molt
a prop de sa Resclosa, per damunt les cases de sa Vinya. Per tant, antigament constituïa una aportació
afegida a la síquia principal. Aquesta conducció i el seu traçat apareix clarament esmentat en els pactes
d’arrendament establerts pel marquès d’Ariany a 1860.
Existeixen restes d’una síquia que al segle XIX encara abastava la zona des camp Franc, on s’estenia una
horta. A peus de l’aqüeducte de sa Canal, un ramal conduïa l’aigua en direcció gregal (seguint l’actual
camí que va rere l’Ajuntament) i, en passar es pou Nou, voltava cap a migjorn fins al pla de sa Sínia. Com
ja se sap, l’obertura del carrer de sa Travessia data de la II República, moment en què se soterrà la síquia
.
A partir dels indicis que es desprenen de la documentació, al segle XVIII es camp Franc era un sementer
de secà, és a dir, que molt possiblement no es trobava condicionat per albergar-hi horta. És a la segona
meitat del segle XIX quan s’esmenta l’hort des camp Franc. Per tant, pot afirmar-se que aquesta
conducció fou planificada i traçada durant el senyoriu dels Cotoner.
La síquia de les cases és la que abastà el conjunt de les cases de Son Nét, sobretot per al
desenvolupament de les tasques agrícoles (tafona, neteja) i per irrigar alguna marjada contígua a l’edifici i
l’antic jardí. La bassa es troba a 250 m d’altitud en direcció mestral, a la falda des Pujol. Des d’aquest
punt l’aigua baixava fins a les cases mitjançant la síquia. Abans d’arribar als dipòsits de les cases
travessava volada per un aqüeducte d’arcs apuntats fins als aljubs, situats davall l’era.
Comptam amb un document de 1518 en el qual Pere Nét lloga el mestre Torres de Valldemossa per a la
construcció d’una bassa al mateix lloc. Desconeixem com fins aleshores les cases rebien aigua o si
aquesta fou la primera conducció directa .
Des de la font de sa Coma neix una síquia. Es tracta d’una canalització dissenyada per irrigar l’hort de sa
Coma. Des del mateix ullal, al costat de la síquia principal, arrenca la síquia que, després de recórrer uns
60 m, aboca les aigües dins un safareig de control de cabal. Es tracta d’un dipòsit de mitjanes
dimensions, de planta rectangular. Des de la paleta es controla l’aigua que irriga l’horta mitjançant una
xarxa de canaletes. L’hort de sa Coma és un dels conjunts marjats més interessants des del punt de vista
aquitectònic de tot el latifundi.
27/01/2008 Pàgina 350 de 404

A partir de la documentació localitzada sabem que un cop bastit el molí Paperer, el conductor de l’hort de
sa Coma tenia cedides 12 hores d’aigua, des de les 7 del matí fins a les 7 de l’horabaixa, tots els
dimecres.
Una altra síquia neix a sa Font, al costat del molí Paperer, just a la paret seca que tanca l’hort. Irriga
l’espai contigu al molí. Les aigües sobrants s’abocaven a la síquia principal, per sota de l’edifici.
La font presenta la boca situada per davall el nivell del terra, fet que implica un accés mitjançant uns
graons volats per la part esquerra. La volta dibuixa un arc parabòlic, de deu peces adobades més la clau.
Actualment, hi ha una porteta metàl•lica que limita el pas dels animals a l’interior. Des d’aquí arrenca la
síquia, i després de travessar soterrada uns 20 metres, recorre l’hort a l’aire lliure.
DATACIÓ: Segles XIII-XX.
NOTES HISTÒRIQUES:
Son Nét comptà amb la millor i més sofisticada xarxa hidràulica del municipi, gràcies a la qual no sols pogué
explotar les millors i més nombroses hortes de la contrada sinó que també monopolitzà els recursos industrials
que d’aquesta se’n deriva (molins fariners i paperers). Aquest potencial hídric ha estat la base de l’hegemonia
que Son Nét ha marcat dins la resta de possessions de Puigpunyent, fet que es palesa a totes les estimacions
efectuades al llarg de la història.
Els fonaments d’aquesta essencial xarxa hidràulica s’han d’anar a cercar en temps anteriors de la conquesta,
durant domini musulmà. Aquest poble, perfectament assentat a la vall, planificà i dugué a terme una manera
òptima d’aprofitar l’excel•lent potencial hídric dels ullals d’aigua (qanats, síquies) i possiblement d’emprar els
corrents més importants dels jaços dels torrents (rescloses) per irrigar les fèrtils terres, amb llurs i ben
desenvolupades terrasses de cultiu (ma’jil) que envolten el nucli de la vall. Avui dia, els darrers estudis sobre
aquesta època a l’illa demostren els coneixements sofisticats d’aquest poble en el bastiment i ús dels molins
moguts per la força de l’aigua. Per tant, i juntament amb les evidències toponímiques que ens han restat de
l’època, no seria forassenyat apuntar que un o dos dels molins de la moderna Son Nét tinguessin una base
sarraïna . Així, amb l’arribada dels nous pobladors catalans, l’existència d’aquests fonaments marcà un
importantíssim punt de partida per a la nova organització del territori.
La xarxa hidràulica de Son Nét, la qual assoleix la seva màxima efectivitat i complexitat al segle XIX, presenta
un gran nombre de petites modificacions i replanificacions al llarg de la seva història. De tota manera, l’eix
principal, si fa no fa, s’ha mantingut quasi intacte fins avui dia. Al seu voltant es multipliquen tramats
secundaris i aprofitaments que van afegint-se al gran potencial de la primera, fet que a poc a poc creà un
mapa molt desenvolupat i integrat en el cor de Puigpunyent.
Es molí Paperer fou bastit a 1868, a iniciativa de Francesc Roca, empresari català que estudià i comprovà les
grans possibilitats que tenia l’aprofitament de la font de sa Coma i les conduccions ja existents per al bastiment
d’una petita indústria destinada a fabricació de paper. La fàbrica començà a funcionar el dia 7 de setembre de
1869.
Es molí Nou fou bastit entre 1863 i 1869, ja que el primer cop que es documenta és en aquesta darrera data i
en l’Amillaramiento no se l’esmenta.
El molí de Son Nét fou conegut d’una manera esporàdica i fins a 1920, molí d’en Benet i fins a un poc més
endavant es molí Vell. L’Inventari Arqueològic li atorga un origen islàmic. La documentació medieval també
apunta a l’existència d’un molí proper a les cases del Palmer, fet que sens dubte reafirma aquesta hipòtesi.
Durant la primera meitat del segle XIX el sistema d’explotació d’aquest enginy era el del subarrendament.
L’amo llogava el molí i l’hort contigu per un termini establert d’anys a un tercer. Un bon exemple d’aquests
sistema és el documentat a 1803. El 1818 fou valorat amb 1.200 lliures i a 1833 se’n féu una important reforma
de les estructures. A 1880 la casa annexa al molí tenia un total de 60 metres quadrats. Segons fonts orals el
molí deixà de funcionar cap a la primera dècada del segle XX.
BIBLIOGRAFIA:
Hernández & Vibot, 2005: 77-89; 101-115
27/01/2008 Pàgina 351 de 404

PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Obres privades
Erosió

Instal·lacions

Desprotegit
PERILLS EVENTUALS: Pèrdues de trams de la síquia principal. Desaparició de les síquies secundàries
total o parcilament. Esbucament de les fonts de mina per mancança d'actuació.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Usos didàctics, donada la proximitat de bona part de la síquia i dels
molins als camins municipals.
USOS PERMESOS: Neteja, restauració i senyalització de tots els components d'aquest conjunt hidràulic.
ELEMENTS A PRESERVAR: Fons de mina d'on neixen totes i cada una de les síquies (font de sa Coma, font
des Mirador, font d'Hortalutx, font de sa Carassa). Síquia principal i síquies
secundàries. Molíns hidràulics. Altres elements propis de les síquies (paletes,
rescloses, etc.)
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 352 de 404

27/01/2008 Pàgina 353 de 404

NUM: 141 DENOMINACIÓ: Sínia del comellar de Son Serralta
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Sínia

Instal·lacions
Sínia de la qual resten tots els components a excepció de la perxa i els cadufos. La resta d'elements hi
són presents: jou, arbre, rodet, pastereta, caminal i rodet. Des de fa unes dècades, s'hi treu aigua amb un
motor.
DATACIÓ: Segles XIX-XX.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Instal·lacions
27/01/2008 Pàgina 354 de 404

NUM: 141 DENOMINACIÓ: Sínia del comellar de Son Serralta
USOS PERMESOS: Extracció d'aigua.
ELEMENTS A PRESERVAR: Jou.

Arbre.
Rodet
Pastereta
Caminal
Rodet.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 355 de 404

NUM: 142 DENOMINACIÓ: Font de sa Marquesa
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Dins la parcel·lació de Son Nét, sota una rota.
ENTORN: Rural.
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern

Instal·lacions
Font de mina, amb boca que perfila un arc apuntat (1'80 m d'alçada per 80 cm a la base), moderna, amb
uns 6 m de fondària. Al fons hi ha una petita pica excava a la roca. Aboca les aigües dins un aljub tapat
ubicat just al davant.
DATACIÓ: Segles XVIII-XIX.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Instal·lacions
27/01/2008 Pàgina 356 de 404

NUM: 142 DENOMINACIÓ: Font de sa Marquesa
USOS PERMESOS: Extracció, canalització i emmagatzematge d'aigua.
ELEMENTS A PRESERVAR: Mina

Pica interior
Arc de la boca
Aljub.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 357 de 404

NUM: 143 DENOMINACIÓ: Font des Pi
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: A peus del puig de Galatzó, dins Son Nét.
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern

Instal·lacions
Font de mina d'arc rodó, actualment semisoterrada a causa de l'abandó. A pocs metres de la boca
s'emplaça un abeurador de base rectangular, adossat a un mur.
La font es troba totalment eixuta.
NOTES HISTÒRIQUES:
Sabem que la surgència era almanco del segle XIX, ja que en 1869 hi hagué una important intervenció de
lliroes en la font.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Instal·lacions
27/01/2008 Pàgina 358 de 404

NUM: 143 DENOMINACIÓ: Font des Pi
PERILLS EVENTUALS: Desaparició de les estructures de la surgència per manca d'actuació.
USOS PERMESOS: Canalització d'aigua.
ELEMENTS A PRESERVAR: Boca.

Síquia.
Abeurador.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 359 de 404

NUM: 144 DENOMINACIÓ: Ca na Ferrera (teules pintades)
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Es Rafal (Galilea)
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Teules pintades
CRONOLOGIA: Modern
La casa núm. 18 del camí des Rafal (dita popularment Ca na Ferrera) manté un conjunt de teules
pintades (unes 35) amb almangre, que reprodueixen motius vegetals i atropomòrfics. La casa on es
troben és d'estructura i tipologia popular, molt austera, d'una sola planta d'alçat, amb pedrís adossat al
mur de la façana.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Teula, almangre.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en verd i tècniques decoratives populars.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
PERILLS EVENTUALS: Pèrdua de les teules per abandó o transformació de l'habitatge.
27/01/2008 Pàgina 360 de 404

NUM: 144 DENOMINACIÓ: Ca na Ferrera (teules pintades)
USOS PERMESOS: Habitatge.
ELEMENTS A PRESERVAR: Totes les teules pintades.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 361 de 404

NUM: 145 DENOMINACIÓ: Font de s'Hort des Molí Paperer/sa Font
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Vora el molí Paperer, dins Son Nét.
ENTORN: Rural.
DESCRIPCIÓ

Instal·lacions
Font de mina emplaçada per davall del nivell del sòl, a escassos 50 m del molí paperer. L'accés a la mina
es fa mitjançant uns graons que recorren la paret de l'esquerra. La boca està limitada per una porta
metàl·lica, que impedeix l'accés dels animals. Fa d'alçat 1'60 m, amb una amplada de 60 cm.
DATACIÓ: Segles XIII-XIX.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Instal·lacions
27/01/2008 Pàgina 362 de 404

NUM: 145 DENOMINACIÓ: Font de s'Hort des Molí Paperer/sa Font
PERILLS EVENTUALS: Esbaldregament de la vola per manca d'actuació.
USOS PERMESOS: Extracció i conducció d'aigua.

Volta.
Graons d'accés.
Boca.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 363 de 404

NUM: 146 DENOMINACIÓ: S'Alzina Grossa
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Nét.
ENTORN: Rural.
DESCRIPCIÓ
CLASSIFICACIÓ GENERAL Element natural
TIPOLOGIA: Arbre singular
CRONOLOGIA: Modern
La descripció de Pere Llofriu és la següent: "Capçada típica, però ja mutilada del cimal més gros, és
espaiada per la part que ens queda visible, per darrere toca altres arbres; estructura en 7 cimals; soca
cilíndrica, amb alguns bonys i algun forat, més ampla que alta; la rabassa no destaca gens. Ha estat
objecte d’una exsecallada respectuosa.
Salut: És un arbre evidentment en regressió. Té algunes puntes seques, la capçada és clara i la ferida del
cimal perdut, que deu fer uns 70 cm de diàmetre, no pren gens bé. Té alguns altres forats a la soca,
ferides d’altres branques llevades, o caigudes, més amunt, i símptomes d’atac de banyarriquer2
MATERIALS CONSTRUCTIUS: no
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: no
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
Llofriu, 2007: 102
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 364 de 404

NUM: 146 DENOMINACIÓ: S'Alzina Grossa
PERILLS EVENTUALS: Tallar l'arbre per iniciativa privada.
USOS PERMESOS: Exsecallades controlades.
ELEMENTS A PRESERVAR: Tot l'arbre.
ENTORN DE PROTECCIÓ: 5m
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 365 de 404

NUM: 147 DENOMINACIÓ: Garrover de ses Sabates
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Carretera Puigpunyent-Esporles.
ENTORN: Rural.
DESCRIPCIÓ
CLASSIFICACIÓ GENERAL Element natural
TIPOLOGIA: Arbre singular
CRONOLOGIA: Modern
Segons Pere Llofriu presenta una capçada subesfèrica formada sobretot amb moltes tanyades joves en
contrast amb una estructura irregular i deteriorada pels cimals perduts, amb alguna balma; soca
superficialment completa, recolzada a la marjada, solcada i amb alguns forats; rabassa trepitjada i pelada
pels vehicles.
Salut: És bastant envellit i en regressió. El degueren coronar fa bastants d’anys, i probablement fos una
operació repetida, pel que queden ferides de gran calibre que ja han buidat bona part de la soca.
NOTES HISTÒRIQUES:
El garrover de ses Sabates surt documentat a l'Aplec de Rondalles d'Antoni M. Alcover (tom XXIV).
BIBLIOGRAFIA:
Alcover, XXIV
Llofriu, 2007: 103-104
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument

27/01/2008 Pàgina 366 de 404
NUM: 147 DENOMINACIÓ: Garrover de ses Sabates
PERILLS EVENTUALS: Que sigui tallat per iniciativa privada.
USOS PERMESOS: Cures relatives al manteniment de l'arbre.
ELEMENTS A PRESERVAR: Tot.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 367 de 404

NUM: 148 DENOMINACIÓ: Camí de la coma d'en Batle
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
És un camí de ferradura, d'1'5 m d'amplària màxima que comunica el coll de sa Senyora fins al camí des
Carro, situat dalt la Mola. Des de l'esmentat coll, el camí puja fent ziga-zagues amb bona part del seu
recorregut acompanyat de marget. A la part alta s'engorja i és on mostra la seva qualitat tècnica.
Des de la part de baix, el camí era enllaçat des de tres punts: cases de Son Balaguer, des de ses
Cormenes i des de Can Pastís.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de construcció de camins i tècniques de paredament en sec.
DATACIÓ: medieval, amb

actuacions posteriors.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
Catàleg de camins del terme municipal de Puigpunyent
Vibot & Hernández, 2001: 168
Font i Martorell, 1964
Llofriu, 1992: 31
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
27/01/2008 Pàgina 368 de 404

NUM: 148 DENOMINACIÓ: Camí de la coma d'en Batle
Erosió
PERILLS EVENTUALS: Pèrdua del traçat per accions deliberades.
USOS PERMESOS: Pas a peu.
ELEMENTS A PRESERVAR: Marge de sosteniment lateral.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 369 de 404

NUM: 149 DENOMINACIÓ: Camí de la cova des Bous
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Galilea
ENTORN: Rural i urbà
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
CRONOLOGIA: Modern
Camí que comunicava el camí vell de Puigpunyent a Galilea amb la zona de la cova des Bous, actualment
dins el perímetre urbà de Galilea.
El primer tram arrenca a la carretera de Puigpunyent a Galilea, vora un revolt. És de carro i es troba semi-
envaït pel pinar. El segon tram és de ferradura i empedrat, amb marge de sosteniment lateral.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècnica de construcció viària tradicional.
DATACIÓ: s. XVII-XIX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
PERILLS EVENTUALS: Pèrdua del traçat per manca d'actuació. Tancament del camí per part de
27/01/2008 Pàgina 370 de 404
NUM: 149 DENOMINACIÓ: Camí de la cova des Bous
particulars.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Per ser de titularitat pública cal ser senyalitzat.
ELEMENTS A PRESERVAR: Marge de sostenimet.

Empedrat.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 371 de 404

NUM: 150 DENOMINACIÓ: Camí de sa Mola Petita i Escaleta d'en Barraix
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Galilea
ENTORN: Urbà i rural.
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
CRONOLOGIA: Modern
El camí parteix dins la zona urbana de Galilea, vora Cas Jutge. D'aquí, parteix una primera tirada de
carro; passats uns 125 m continua un tram de ferradura empedrat, fins situar-se vora les cases de Can
Barraix.
Des d'aquí, rere un petit marge (on antigament se situava l'escaleta), parteix un camí que davalla fins a un
camí de carro, el qual desemboca en els vials de la urbanització de Son Nét.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de construcció viàries.
DATACIÓ: segles XVIII-XX
NOTES HISTÒRIQUES:
Des de molt antic, aquest camí servia per comunicar la part alta de Galilea amb la vila de Puigpunyent per vora
les cases de Can Barraix.
El gener de 1973, estava reconegut com a públic per l'Ajuntament i fou inclòs dins el Catálogo de las carretera
o caminos existentes en la Provincia a cargo de Puigpuñent.
BIBLIOGRAFIA:
Catàleg de camins del terme municipal de Puigpunyent
Catàleg de camins de la serra de Tramuntana
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Abandonament
27/01/2008 Pàgina 372 de 404

NUM: 150 DENOMINACIÓ: Camí de sa Mola Petita i Escaleta d'en Barraix
PERILLS EVENTUALS: Pèrdua del traçat per tancament particular.
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Cal tornar a posar l'escala, encara que sigui de pedra.
ELEMENTS A PRESERVAR: Marge de sosteninent.

Empedrat.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 373 de 404

NUM: 151 DENOMINACIÓ: Conjunt marjat de Son Fortesa
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern
Conjunt marjat d'alta qualitat, de disposició paral·lela contínua formant tres caires, és a dir, en forma de
ferradura, tot seguint la mateixa disposició del turó on s'assenten. El paredat és de pedres molt adobades,
amb filada de dalt. El sistema de connexió entre marjades es fa per escales laterals integrades i també
rampes. Compta també amb un sistema de síquies procedents de la font i d'un portal d'accés des del
camí vell d'Estellencs.
NOTES HISTÒRIQUES:
El conjunt marjat és d'origen medieval, encara que l'actual ben bé podria ser del XVIII o XIX.
En 1928, Arthur Byne i Mildred Stapley ressenyaren la possessió de Son Fortesa. Del conjunt marjat en
digueren: "A medida que uno va acercándose, aparece Zaforteza corondo sus imponentes terrazas comoun
templo del Yucatán".
BIBLIOGRAFIA:
Byne & Stapley, 1999: 42
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 374 de 404

NUM: 151 DENOMINACIÓ: Conjunt marjat de Son Fortesa
PERILLS EVENTUALS: Deteriorament del conjunt per canvi d'ús o per manca d'actuació.
USOS PERMESOS: Conrar.
ELEMENTS A PRESERVAR: Disposició dels marges.

Escales.
Síquies.
Portals d'accés.
ENTORN DE PROTECCIÓ: 5 m al voltant
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 375 de 404

NUM: 152 DENOMINACIÓ: Creu de s'Ermità
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Monument singular
CRONOLOGIA: Modern
La creu de s'Ermità, situada vora el camí vell de Son Fortesa (prop del safareig de la font de sa
Muntanya), recorda el fatal accident que un anacoreta tingué en aquest indret, el que li suposà la mort.
La creu és de baix alçat, de ferro alçat sobre un peu prismàtic mitxilini.La creu té els extrems trebolats.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, ferro, ciment.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
PERILLS EVENTUALS: Desparació de la creu per alguna acció clandestina.
27/01/2008 Pàgina 376 de 404
NUM: 152 DENOMINACIÓ: Creu de s'Ermità
USOS PERMESOS: -
ELEMENTS A PRESERVAR: Basament.

Creu.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 377 de 404

NUM: 153 DENOMINACIÓ: Pas de sa Nineta /es pas Nou
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Bosc.
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
És l'únic pas de carro existent dins Son Noguera per accedir a sa Fita del Ram, el qual salva una manera
excepcional, després d'un gran nombre de corbes i forts pendissos, els penya-segats que vetlen per
damunt la finca.
Es troba ubicat a una altitud de 625 m. Sembla que la primera variant toponímica és la més genuïna. En
canvi, la segona ens aporta una valuisa informació: la d'haver-se obert durant l'època de major intensitat
carbonera a tot Tramuntana, és a dir, a principis del segle XX. De fet, encara es poden veure les restes
dels barrobins.
El camí, dotat d'un important marge de sosteniment, té uns 3 m d'amplària mitjana.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
Catàleg de camins del terme municipal de Puigpunyent.
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Abandonament
27/01/2008 Pàgina 378 de 404

NUM: 153 DENOMINACIÓ: Pas de sa Nineta /es pas Nou
PERILLS EVENTUALS:

Portells.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 379 de 404

NUM: 154 DENOMINACIÓ: Sa Cova
LOCALITZACIÓ
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
CRONOLOGIA: Modern

Cobertes
Revestiments
Instal·lacions
Les cases de sa Cova (dites així per emplaçar-se vora una cova natural, emprada pel bestiar) són
magnífic paradigma de rafal depenent d'una gran possessió.
Les cases, orientades de migjorn, presenten dues plantes d'alçat, obertes a una petita carrera
empedrada. Compta amb una distribució de dos aiguavessos, coberts per teulada. El portal forà és de
llinda, a la vora del qual s'ubica un coll de cisterna de secció rodona. A l'altra banda s'hi adossa un pedrís.
L'interior es troba molt degradat. El vestíbul comunicava amb una habitació situada a l'esquerra i amb
l'escala que accedeia al porxo; a l'altra banda, hi havia l'antiga cuina. A la segona crugia s'ubica la tafona,
molt castigada pels enderrocs. Encara hi resten el trull (amb els volsosos i el rultó conservats, no la
tremuja), la premsa mecanitzada i l'esportinador. A la part posterior de l'edifici resta el safareig de la
tafona.
Les cases compten amb un buc modern, fet de totxos, emplaçat a llevant.
La cova s'ubica davant la façana principal. S'hi accedeix mitjançant un camí, limitat per una barrerera.
Per la part posterior de les cases hi ha dues eres de batre.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, ferro, teules, totxos, ciment, morter.
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons Berard (1789): "La cova. Son tres casas de particulares dentro de Son Forteza".
BIBLIOGRAFIA:
Berard, 1789: 32
PROPIETAT
27/01/2008 Pàgina 380 de 404

CONSERVACIÓ
hipotètica

Abandonament

Cobertes
Revestiments
Instal·lacions
PERILLS EVENTUALS: Deteriorment irreversible a causa de la no actuació. Robatori de les peces de la

tafona.
USOS PERMESOS: Rehabilitació.

Ús agrícola o ramader.
Habitatge, sempre que es mantinguin les estructures i les instal·lacions històriques.

Tafona (trull, premsa, esportinador)
Safareig exterior de la tafona.
Cova.
Eres de batre.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 381 de 404

27/01/2008 Pàgina 382 de 404

NUM: 155 DENOMINACIÓ: Bassa del bosc de Conques
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Bosc de Conques
ENTORN: Bosc
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Bassa
CRONOLOGIA: Modern
Bassa coberta de volta de canó, paredada en sec, emprada antigament per abastar el bestiar que
parturava pel bosc de Conques. És de planta rectangular, de grans dimensions. Presenta una boca d'arc
rodó, amb un accés en pendent. Arreplega l'aigua procedent d'una conducció exterior que així mateix la
recull d'escorrentia dels costers veïns.
DATACIÓ: Segles XVIII-XX
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Abandonament
27/01/2008 Pàgina 383 de 404

NUM: 155 DENOMINACIÓ: Bassa del bosc de Conques
PERILLS EVENTUALS: Pèrdua dels elements constructius d'interès per manca d'actuació.
USOS PERMESOS: Estotjar aigua.
ELEMENTS A PRESERVAR: Volta

Buc.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 384 de 404

NUM: 156 DENOMINACIÓ: Camí del puig de na Bauçana
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Cortei/Na Bauçana
ENTORN: Rural/bosc.
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Camí
El camí arrenca pròpiament dit a sa Plana de Son Cortei. Fins aquí, es tracta d'una pista forestal moderna
que parteix des del camí vell de Calvià.
El camí d'accés al puig és de ferradura, dotat de marget de sosteniment i tirades amb graons.
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de construcció de camins.
DATACIÓ: Segle XX.
NOTES HISTÒRIQUES:
Segons informacions orals, el camí es va obrir pel Foment de Turisme el 14 de desembre de 1954. A les actes
de la societat, amb data de 10 de novembre del mateix any, es resolgué destinar una part del pressupost a la
construcció i conservació de camins, entre els quals n'hi havia aquest.
BIBLIOGRAFIA:
Font i Martorell, 1964.
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
27/01/2008 Pàgina 385 de 404

NUM: 156 DENOMINACIÓ: Camí del puig de na Bauçana
PERILLS EVENTUALS:
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Donat que es tracta d'un camí amb un alt interès excursionista, es
proposa senyalitzar-lo.
ELEMENTS A PRESERVAR: Marget lateral de sosteniment.

Graons.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 386 de 404

NUM: 157 DENOMINACIÓ: Forn del camí de sa Plana
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Son Cortei
ENTORN: Bosc.
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Forn de calç
Olla de calç de gran alçat, ubicada vora el camí que puja fins a sa Plana de Son Cortei. Tot i el temps
d'abandó, les estructures es conserven en acceptable estat.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, calç, morter.
DATACIÓ: Segle XX.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica

Abandonament
PERILLS EVENTUALS: Desaparició de les estructures per manca d'actuació.
27/01/2008 Pàgina 387 de 404

NUM: 157 DENOMINACIÓ: Forn del camí de sa Plana
USOS PERMESOS: Restauració amb finalitats didàctiques
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 388 de 404

NUM: 158 DENOMINACIÓ: Fita de terme
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Carreteres públiques
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Fita de terme
La fita de partió de Puigpunyent i Palma s'ubica en la carretera de Palma (Ma-1041) . Es tracta d'una fita
d'estructura prismàtica, rematada per una piràmide. En la cara frontal diu: "Término municipal de Palma";
a la cara contrària diu: "Término municipal de Puigpunyent".
Dins la carretera de Superna (Ma 1101) en trobam tres més. L
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de treball de la pedra.
DATACIÓ: Segle XX.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
PERILLS EVENTUALS: Furt de la peça o deteriorament deliberat.
27/01/2008 Pàgina 389 de 404

NUM: 158 DENOMINACIÓ: Fita de terme
USOS PERMESOS: Senyalització.
ELEMENTS A PRESERVAR: Cada un dels blocs.
ENTORN DE PROTECCIÓ: 1 m.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 390 de 404

NUM: 159 DENOMINACIÓ: Fita de Son Vic de Superna
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Carretera Ma 1101, entrada de Son Vic
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Fita de partió
La fita se situa a la primera entrada de Son Vic de Superna, segons s'arriba des d'Esporles. Es tracta d'un
bloc de pedra viva, amb rematament d'arc rebaixat, d'un metre d'alçat.
DATACIÓ: Segle XX.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 391 de 404

NUM: 159 DENOMINACIÓ: Fita de Son Vic de Superna
ELEMENTS A PRESERVAR: Tota la peça.
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 392 de 404

NUM: 160 DENOMINACIÓ: Fita del camí de Son Balaguer
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Carretera Ma 1101, entrada de Son Balaguer.
ENTORN: Rural.
DESCRIPCIÓ
La fita s'ubica a l'entrada del camí de Son Balaguer, a la dreta de la barrera. Té un alçat de 70 cm,
acabada en arc rodó, dins la qual es pot llegir "Camino de Son Balaguer. 1916".
DATACIÓ: 1916
NOTES HISTÒRIQUES:
Fou instal·lada en 1916.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 393 de 404

NUM: 160 DENOMINACIÓ: Fita del camí de Son Balaguer
NECESSITAT D'ACTUACIÓ:
GRAU D'ATRACCIÓ:
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 394 de 404

NUM: 161 DENOMINACIÓ: Fita de Son Noguera de Superna
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Carretera Ma 1101, entrada de Son Noguera.
ENTORN: Rural.
DESCRIPCIÓ
La fita es troba encastada en el mur situat a l'esquerra de la barrera de la possessió. Es tracta d'una
cuixera de tafona reaprofitada on s'hi va inscriure: "Son Noguera de Superna".
DATACIÓ: Segle XX.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
ESTAT DE CONSERVACIÓ:
27/01/2008 Pàgina 395 de 404

NUM: 161 DENOMINACIÓ: Fita de Son Noguera de Superna
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 396 de 404

NUM: 162 DENOMINACIÓ: Fita de Conques
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Carretera Ma 1032
ENTORN: Rural.
DESCRIPCIÓ
A la carretera de Puigpunyent a Galilea (Ma 1032), trobam la fita que du a Conques i també a la
parcel·lació de Conques. Es tracta d'un antic suport de pedra viva d'un molí de sang, en la cara del qual
s'hi va inscriure "Conques 1425".
DATACIÓ: Segle XX.
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
PROPIETAT: Govern Balear
CONSERVACIÓ
monument
27/01/2008 Pàgina 397 de 404
NUM: 162 DENOMINACIÓ: Fita de Conques
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 398 de 404

NUM: 163 DENOMINACIÓ: Carrer empedrat del Serral
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: C/ des Serral
ENTORN: Urbà
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Carrer
CRONOLOGIA: Modern
Carrer empedrat ubicat perpendicularment entre el Carrer Major i el carrer des Trast i de na Bertrana.
Presenta empedrat en dues parts del seu recorregut, especialment detacable és el tram inicial que és el
que presenta més pujada, des del Carrer Major. L'empedrat ha desaparegut a la part alta del carrer.
MATERIALS CONSTRUCTIUS: pedral, morter
NOTES HISTÒRIQUES:
No es coneixen.
BIBLIOGRAFIA:
No consta
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
hipotètica
PERILLS EVENTUALS: Desaparició de l'empedrat pel pas de vehicles, obres públiques o privades i per
erosió per agents metereològics
27/01/2008 Pàgina 399 de 404
NUM: 163 DENOMINACIÓ: Carrer empedrat del Serral
PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Ús peatonal
USOS PERMESOS: Rehabilitació del tram superior. Prohibició de circulació de vehicles
ELEMENTS A PRESERVAR: Trispol
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 400 de 404

NUM: 164 DENOMINACIÓ: Es Turonet des Ratxo
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Sa Reserva de Galatzó (Es Ratxo)
ENTORN: Rural
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Altres

Cobertes
Restes arquitectòniques visibles en superfície però molt degradades de forma quadrangular, realitzades
amb pedra de tamany mitjà i petit, algunes de les quals es troben unides per morter de tècnica
possiblement moderna, i algunes altres pedres de tamany més gran sense arribar a ser considerables
com un parament ciclopi. No s'observen restes arqueològiques ceràmiques a l'interior però sí alguns petits
fragments de ceràmica amorfa a torn i a mà amb aspecte molt aspre als voltants de la construcció,
baixant el turonet
MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra, morter
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Tècniques de paredament en sec i en verd
NOTES HISTÒRIQUES:
L'enclau va ser conegut per Just Hernàndez quan va prospectar parcialment la zona a la dècada de 1980. No
es coneixen altres referències documentals ni notes històriques.
BIBLIOGRAFIA:
Inèdit
PROPIETAT
CONSERVACIÓ

Abandonament

Cobertes
27/01/2008 Pàgina 401 de 404

NUM: 164 DENOMINACIÓ: Es Turonet des Ratxo
PROTECCIÓ EXISTENT: Vigilat
TREBALLS REALITZATS: Prospeccions
PERILLS EVENTUALS: Desaparició per degradació
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 402 de 404

NUM: 165 DENOMINACIÓ: Es Forat d'en Merillo
LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ: Es Ratxo, Reserva de Galatzó
ENTORN: Rural, a la falda del Galatzó
DESCRIPCIÓ
TIPOLOGIA: Cova
Cova natural en la que no s'observa cap estructura arquitectònica ni a l'interior ni a l'exterior. En la data de
la darrera visita (novembre 2007), l'espai sembla molt sovintejat per cabres salvatges que hi han dipositat
una gran quantitat d'excrements, fet que no permet confirmar l'existència de materials arqueològics a
l'interior, però sí es localitza algun fragment amorf i de cronologia indeterminada a la rossaguera que hi ha
al davall de la cova.
DATACIÓ: indeterminada
NOTES HISTÒRIQUES:
Jaciment inèdit, localitzat per Tomàs Vibot i Just Hernández (2004): "Cavitat natural dimportants dimensions,
ubicada a mitjan coster dels Puntals des Ratxo. Té una fondària d'uns deu metres i tant a l'interior com pels
voltants hi trobam gran quantitast de ceràmiques en superfície de diferents èpoques. És un topònim que
trobam documentat a 1860".
BIBLIOGRAFIA:
PROPIETAT
CONSERVACIÓ
ESTAT DE CONSERVACIÓ: 0 Quan no hi ha restes visibles. Desaparegut/ no localitzat
TREBALLS REALITZATS: Prospeccions

27/01/2008 Pàgina 403 de 404
NUM: 165 DENOMINACIÓ: Es Forat d'en Merillo
PERILLS EVENTUALS: Expoli
GRAU D'ATRACCIÓ: Nul
ELEMENTS A PRESERVAR: Cova i entorn delimitat
FOTOS:
27/01/2008 Pàgina 404 de 404

Fitxes Completes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Fitxes Completes

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Fitxes Completes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CATÀLEG DE BÉNS PATRIMONIALS DE PUIGPUNYENT

NUM: 1 DENOMINACIÓ: Es Serral de ses Beies

CLASSIFICACIÓ GENERAL Jaciment arqueològic

ACCESSIBILITAT: Vehicle ordinari

CRITERIS DE DATACIÓ Estructures

MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra

TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Pedra seca fent filades horitzontals.

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Declaració B.I.C

CAUSES DE DETERIORAMENT Obres privades

DEFECTES DE CONSERVACIÓ Estructures

PROTECCIÓ EXISTENT: Tancat

27/01/2008 Pàgina 1 de 404

TREBALLS REALITZATS: Neteja

PERILLS EVENTUALS: Clandestins

NECESSITAT D'ACTUACIÓ: Mig termini

GRAU D'ATRACCIÓ: Alt

INTERVENCIONS PROPOSADES: Consolidació

PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Adequació a la visita

USOS PERMESOS: Estudi arqueològic

ELEMENTS A PRESERVAR: Estructures i entorn delimitat

27/01/2008 Pàgina 2 de 404

CLASSIFICACIÓ GENERAL Jaciment arqueològic

CRITERIS DE DATACIÓ Estructures

MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra

TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: Pedra en sec

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Declaració B.I.C

CAUSES DE DETERIORAMENT Erosió

DEFECTES DE CONSERVACIÓ Estructures

PROTECCIÓ EXISTENT: Desprotegit

27/01/2008 Pàgina 3 de 404

TREBALLS REALITZATS: Inventariat

PERILLS EVENTUALS: Desaparició per erosió o per acció de clandestins

NECESSITAT D'ACTUACIÓ: Mig termini

GRAU D'ATRACCIÓ: Regular

INTERVENCIONS PROPOSADES: Excavació

PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Adequació a la visita

USOS PERMESOS: Estudi arqueològic

ELEMENTS A PRESERVAR: Estructures i entorn delimitat

27/01/2008 Pàgina 4 de 404

CLASSIFICACIÓ GENERAL Jaciment arqueològic

ACCESSIBILITAT: Vehicle ordinari

CRITERIS DE DATACIÓ Estructures

MATERIALS CONSTRUCTIUS: Pedra

TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES: pedra en sec

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Declaració B.I.C

27/01/2008 Pàgina 5 de 404

CAUSES DE DETERIORAMENT Feines agrícoles

DEFECTES DE CONSERVACIÓ Estructures

PROTECCIÓ EXISTENT: Desprotegit

TREBALLS REALITZATS: Inventariat

PERILLS EVENTUALS: Expoliació, desmuntament per a marjadament

NECESSITAT D'ACTUACIÓ: Mig termini

GRAU D'ATRACCIÓ: Alt

INTERVENCIONS PROPOSADES: Excavació

PROPOSTA DE REUTILITZACIÓ: Adequació a la visita

USOS PERMESOS: Estudi arqueològic

ELEMENTS A PRESERVAR: Estructures i entorn delimitat

27/01/2008 Pàgina 6 de 404