Revista N 13

CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 13.
1r trimestre curs 2007-2008
1
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 13. 1r trimestre curs 2007-2008
2
3
ÍNDEX
o GENER ................................. EL PESOLET (EI 3 ANYS) 2

o FEBRER ......................... EN PATUFET (EI 4 ANYS A) 4
o MARÇ ............................. NA PAPARRETA (EI 4 ANYS B) 6
o ABRIL ............................. SA RATETA (EI 5 ANYS A) 8
o MAIG .............................. EL GORRIONET (EI 5 ANYS B) 10
o JUNY ............................................... EL GEGANT D’ES VEDRÀ (1r EP) 12
o JULIOL ........................................... ES GEPERUT I SES FADES (2n EP) 14
o AGOST ............................................ UN, DOS, TRES, MARRO ÉS! (3r EP) 16
o SETEMBRE ................................... ELS FLAONS DE MOSSÈNYER DE PALLARÈS (4t EP) 18
o OCTUBRE ...................................... EN PERE BAMBO (5è EP) 20
o NOVEMBRE .................................. (6è EP) 22
o DESEMBRE ............. LA LECTURA DE CONTES (Equip de Suport i Comissió de Biblioteca) 24
o VISITA AL MUSEU D’ETNOGRAFIA D’EIVISSA... D’EIVISSA.............
............. Alumnes de 3r cicle 26
o EL RACÓ DE LES TIC...................INTERNET
TIC (Comissió de TIC) 27
o L’HORTET DES VEDRÀ...............Seminari
VEDRÀ aprofitament pedagògic de l’hort al CP. Es Vedrà 28
o EXCURSIÓ “LA CASETA VERDA”..............................
VERDA”.............................. Míriam Costa (3r) 29
o VISITA A SES PAÏSES DE CALA D’HORT.............. D’HORT Daniel Triviño i Irene González (3r) 30
4
EL PESOLET
AQUET CONTE DE LA CATALINA QUETGLAS ENS NARRA L’HISTÒRIA D’UN

NANET VERD QUE TÉ QUE DESPERTAR ALS PÈSOLS, PERÒ HI HAVIA UN QUE
NO VOLIA DESPERTAR-SE; EL PESOLET.
AIXÍ QUE EL NANET VERD VA DEMANAR AJUDA ALS SEUS AMICS LA TERRA,
EL VENT, LA FONT, EL SOL I LA FADA PRIMAVERA I FINALMENT EL PESOLET
VA SORTIR CAP A LA LLUM.
DESPRÉS VÀREM DIBUIXAR EL QUE MÉS ENS VA AGRADAR DEL CONTE. 5

2008
Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
Gener
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31 6
7
2008
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
Febrer
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29
8
9

2008
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
Març
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31 10
11

2008
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
Abril
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
12
És una rondaia de l’ Aplec de rondaies mallorquines de mossèn Antoni M. Alcover.
És una rondaia d’animals, que conta la història d’un petit i jove ocell que comença a campar tot sol, a la descoberta del món, dels qui hi habiten i dels seus perills.
13

2008
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
Maig
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
14
RONDALLA: EL GEGANT DES VEDRÀ
15
EL G EG A N T DES VEDRÀ
Això eren dos germans, en Joan i en Toni. Un dia

2008
son pare es va posar malalt i no el sabien curar amb
remeis casolans.
La mare va enviar al fill gran a buscar la
curandera. Després de mirar al pare va dir-los que
només es podia curar amb una cosa: un pegat de 1
fonoll marí des Vedrà damunt les costelles.
A l’illa des Vedrà hi havia un gegant molt dolent i
no s’hi podia atracar ningú. Els fills d’amagat,
agafaren el llaüt de son pare i es posaren a remar.
Quan eren prop des Vedrà, el gegant que els va
veure es va empipar molt i els va tirar una pedra tan
2 3 4 5 6 7 8
grossa que va foradar el llaüt. Els va agafar i no
volia deixar-los tornar. El gegant s’asseia cada dia a
menjar polps que ells pescaven.
Un dia, agafaren un bon manat de fonoll marí i
l’amagaren ben amagat. Aquell dia en Joan pescà 9 10 11 12 13 14 15
moltíssims polps, més que mai. Dins cada polp, hi
va ficar un bogamarí i el gegant se’ls va menjar
tots.
El gegant va començar a tenir mal de panxa, els
pics de bogamarins se li clavaven dins la panxa fins
Juny 16 17 18 19 20 21 22
que es va adormir. Els dos germans aprofitaren el
moment i agafaren una corda lligant-lo ben fort.
Van arrossegar-lo amb el llaüt quan anaven cap a ca
seua però el gegant es va esfondrar ben per avall
ofegant-se dins la mar.
La mare, molt contenta, va preparar la medecina i
23 24 25 26 27 28 29
tots varen ser molt feliços perquè son pare s’havia
curat i el gegantot des Vedrà mai més va poder
tornar.
30 16
-ES GEPERUT I SES FADES
Eren dos germans, un era ric i avar i es deia

Pep i l’altre, pobre i geperut es deia Joanet.
Un dia el germà geperut va baixar a vila a
vendre un cistelló de pebrassos. Davant es
portal nou hi havia tres fades que cantaven:
“Dilluns, dimarts, dimecres, tres. Dijous,
divendres...”
Quina llàstima! Com no sabem sa cançó, no
podem seguir jugant!- En Joanet va dir molt
fluixet per no molestar:- Dissabte, sis!
Ses fades quedaren molt contentes:
- Gràcies que mos has dit sa cançó
podem jugar més. Et fadarem! Si, si
reien totes les fades.
- Per la fat i la fa que ma mare m’ha
donat, i m’ha germana m’ha
encomanat, que es gep s’hagi llevat!
Amb sa mateixa fórmula les fades canviaren
els pebrassos per monedes d’or.
Tan content va quedar en Joanet que va
tornar a ca seua saltant.
- Què contenta estic! deia sa dona.
Quants de sous hi ha?
- Són tants que no els he sabut
comptar!
Demanarem un almud al teu germà.
17
Es germà ric no s’enfiava i va posar cola as

fons de s’almud, i quan li varen tornar hi
2008
havia una moneda d’or aferrada al fons. En Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.
veure’l els sous, va córrer cap a can Joanet
que li va explicar sa trobada amb ses fades.
Així que el sendemà, en Pep va anar as
Portal Nou, a veure si trobava a ses fades.
Portava un cistelló ple de menjar. Les va
veure que cantaven.
1 2 3 4 5 6
- Dilluns, dimarts, dimecres, tres,
dijous, divendres, dissabte, sis
Ell va cridar: I diumenge, set!
A ses fades els va empipar molt aquell crit.
- Qui ha interromput es nostre joc? Ara ja
7 8 9 10 11 12 13
sabíem sa cançó i mos ha molestat! El
fadam? Sí, sí!
- Per la fat i la fa, que ma mare m’ha donat i
sa meua germana m’ha encomanat que un
gep tinguis posat!
Li posaren es gep i li ompliren el cistelló de
Juliol 14 15 16 17 18 19 20
sargantanes, dragons i cucs.
Quan va arribar a ca seua, sa dona es va
enfadar molt per tornar pitjor que no estava,
i li va pegar moltes granerades. 21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31
18
Les rondalles ... Fa molts, molts anys,

a poqueta nit,
quan fora de casa feia un fred de mil dimonis,
o quan amb el bon temps parents i amics
s’asseien tots junts,
sempre hi havia algú que contava rondalles.
Les rodalles, abans eren contades
en un rotllo, així que això hem fet a classe,
un rotllo ben gros
i hem contat la rondalla titulada
UN,DOS, TRES, MARRO ÉS!

Ara si preguntau a qualsevol alumne de tercer, potser un dia podreu fer un bon
rotllo i vos contaran la rondalla! 19
Sabeu com es juga al marro?
2008
A la rondalla ens explicava com si Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.
juga:
“Amb un carbonet pintau un quadre
atrevessat amb quatre raies des joc
des marro, damunt una pedra plana”,
com aquest: 1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
Heu d’agafar 6 pedretes, 3 petites per
un jugador i 3 una mica més grosses
per l’altre.
Si aconseguiu tenir les 3 pedretes en
Agost 11 12 13 14 15 16 17
ringlera heu de cantar:
UN, DOS, TRES, MARRO ÉS!

18 19 20 21 22 23 24
I haureu guanyat!
25 26 27 28 29 30 31
20
Els flaons de Mossènyer Les rondaies conten històries

reals, imaginàries o fantàstiques
de Pallarès
Mossènyer de Pallarès era es capellà

de sa parròquia des poble de Sant
Josep al que tots volien i, com cada però sempre parlen
any abans de la pasqua, anava a ses de les nostres
tradicions
cases dels pagesos a tirar la sal passa.
Un diumenge, abans de començar a
repartir la sal passa, va aprofitar per
dir als feligresos que no li agradaven
els flaons amb herba sana.
Sempre, quan anava a ses cases, els
La sal passa la tiraven els mossens, no fa tant de temps, per tal de
pagesos li regalaven ous, formatge, vi beneir ses cases dels pagesos. Pregunteu-li a na Pepa.
pagès, oli, orelletes i flaons. Però va
passar que aquesta pasqua, els
pagesos, no li regalaven flaons i
mossènyer es va quedar bocabadat
perquè a ses cases si que feia olor a
flaons però ningú li regalava.
21
Setembre 2008
Quan va arribar a la darrera casa,
moquejat, va preguntar el què passava i Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.
els pagesos li varen dir que ell els havia
avisat de que no li agradaven els flaons
amb herba sana.
S’any següent, quan estava a prop la
pasqüa, mossènyer, va aprofitar per dir 1 2 3 4 5 6 7
als feligresos que els flaons li agradaven
amb herba sana i sense.
Es ben clar que no volia tornar a quedar-
se sense tastar els bons flaons
que feien els pagesos.
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30
22
EN PERE BAMBO
Això era un pagès, que es deia Pere
bambo, un dia sa mare d’en Pere li va
dir d’anar a cercar al·lota. l’únic que
has de fer és fer-les ullades, va dir
sa mare. El dia segûent, de molt matí
se n’anà a treure els ulls a ses
cabres. En Pere se’n va anar a camí
de missa i començà a tirar els ulls a
ses al·lotes. Aquella mateixa nit, la
mare l’esperava amb una espardenya
a cada mà. I li va dir que el pròxim
dia aniria a festejar amb el seu
germà, en Joan. Van anar a veure
unes al·lotes i com que plovia molt
els van convidar a sopar. El seu
germà li va dir que menjar molt era
de mala educació i per això quan ja
dormien en Pere es va despertar de
la gana que tenia. Es va aixecar i va
anar a la cuina a menjar i va pensar
que ses al·lotes també tindrien gana
i els va portar farinetes, però els hi
va ficar pes peus en lloc de per sa
boca.
23
Octubre 2008
Tornant a l’habitació on era en
Joan,va tirar un gerro, i va fer
molta remor i van decidir partir
abans que els traguessin. I en 1 2 3 4 5
Joan li va dir en Pere: “tanca sa
porta!!” però ell va entendre
que l’agafés. Quan ja eren dins
es bosc van veure una llumeta 6 7 8 9 10 11 12
dels lladres d’aquell temps i van
decidir pujar damunt un
garrover, i es tantot d’en Pere
Bambo va pujar amb sa porta i
13 14 15 16 17 18 19
tot! De tant que li pesava sa
porta li va caure, i va espantar
als lladres que van partir 20 21 22 23 24 25 26
corrent deixant tots es sous
allà.
27 28 29 30 31
24
ES FAMELIAR
Hi havia una vegada,un home i una dona que es Es fameliar és una herbeta que neix feina tampoc. I amb una oracioneta
deien Pere i Gertrudis. Tots dos tenien una finca el dia de Sant Joan i sa nit de cap es ficava a la botella ell tot sol. Té
enorme, clar que si és tan grossa més feina tenien.
Tots els dies estaven ofegats de feina,així que en
d’any baix el pont de Santa Eulària. un cap gros, i amb una veuarra
Pere es va cansar de treballar tant i va anar a buscar Quan surt el sol, molt forta amb unes mans
consells a una velleta. l’herbeta surt i que quasi li tocaven al terra.
En Pere li va preguntar a la velleta: descompareix, surt i
-¿Saps on puc trobar algú que faigi feina sense descompareix. Hi ha
cobrar? que agafar en una
La velleta respon: ampolla negra i quan
-Només conec una persona que faci feina sense surt diu feina o
cobrar, es Fameliar.
És una espècie d’homenet menut que es troba davall
menjar,feina o menjar i
des pont de Santa Eulária,el dia de fí d'any. no para de dir-ho fins
Davall des pont surt una petita planta que quan surt que li donen alguna
despres s'amaga. cosa de les dos. Si li
Has d'arrancar aquesta planta i ràpidament posar-la donaven molta feina i mica de
dins una ampolla negra. menjar no es queixava i si li
Pere, quan sentí aquestes paraules,va tirar a córrer a donaven molt de menjar i mica de
buscar el Fameliar.
Ja el podem treure de l'ampolla,destaparen
s'ampolla i, pop!, sortí un caparrotet i s’inflà com
un meló eriçó i el cos com una baldraqueta, i tot
d’una començà a cridar amb una veuarra feina o
menjar! feina o menjar, el calaren a fer feina tot
d'una vés i posa tots aquells sacs a es porxo, tot
d’una ja s’havia carregat dotze sacs dalt s'esquena i
capa munt, baixà tot d’una i altra volta s'havia
carregat dotze sacs, i de seguida ja estava davant els
peus de sa dona i el fameliar li digué feina o menjar
i el posà a fer el sopar. En acabar va entrar dins
l’ampolla digen l’oracioneta que ningú la sap.
25
Novembre 2008
Un dia assoleiat, en Pere baixà amb es carro
a Vila, però va cometre l'error de deixar
s'ampolleta a sa hisenda. Sa dona, molt Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.
curiosa, va obrir ràpidament s'ampolleta i li
va intentar donar menjar de porcs dins de sa
pastera, però es fameliar no li va agradar i li
va fotre granerada. Es fameliar, fet un
dimoni, va rompre sa granera i se'n va anar.
Pensau les nits que li va fer passar en Pere a
1 2
na Lletrudis. Un altre dia assoleiat, na
Lletrudis no pogué aixecar es senaió de ses
faves. En Pere, l'aixecà. Lo mateix li va
passar amb es cove, però en Pere ja es va
pensar que això seria es fameliar. I ho va
3 4 5 6 7 8 9
endevinar Na Lletrudis ho va confessar tot i,
diguent s'oracioneta, va aconseguir que es
fameliar quedàs a casa.
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
26
LA LECTURA DE CONTES del joc, i sense ell molts d’aquestos conceptes serien
La lectura és un aprenentatge instrumental bàsic; això avorridíssims de transmetre.
vol dir que saber llegir, a més de ser important, es
troba en la base de nous coneixements. Algunes coses que podem fer amb els contes:
Llegir un conte és una forma de parlar amb els nens ♣ Contar-lo a partir de les imatges del llibre,
en la qual, a més a més, ells poden participar. És per identificant en elles el que va passant
això que qualsevol moment del dia pot ser bo per ♣ Contar-ne un que ens sabem, dibuixar-lo i/o
compartir una història amb els nostres fills. escriure’l per fer el nostre llibre.
Mitjançant els contes, els nens entren en contacte amb
personatges atractius, els quals capten ràpidament la ♣ Representar-lo amb disfresses o titelles. Després
seva atenció. A poc a poc i a partir d’escoltar-lo més podem gravar-lo parant atenció a les veus dels
d’una vegada, els nens van anticipant el que passarà, i personatges i veure’l després.
poden anar contant-lo ells mateixos. Aquesta és una
bona manera d’adquirir Els llibres que més els agraden (dels 6 als 8 anys):
Històries que conten la vida de nens com ells,
vocabulari i expressions que els ajudaran a que passen per situacions semblants a la seva.
estructurar, més endavant, categories molt importants Històries d’aventura, fantasia i humor.
com són l’espai i el temps (demà serà després Faules i contes de sempre.
d’aquesta nit, el camí que agafa el llop és més curt Llibres d’endevinalles, de temes de coneixement
que el que agafa na Caputxeta,...) El conte forma part en general: el cos, la natura, els animals,...
El millor és fer de la lectura un joc!
27
Desembre 2008
Si voleu gaudir amb les rondalles eivissenques, us
recomanem aquests llibres...

Recull de contes i rondalles
eivissenques. Cardona, Maria. (2006) Il·lustracions
Josep Joan Ferrer Aguiló. OLAÑETA. Col·lecció El pou
de la lluna.
Aquest recull de contes populars eivissencs, ple de tocs
1 2 3 4 5 6 7
màgics i divertits, i fins i tot de tons de farsa, ens dóna
un tast saborosíssim de l'imaginari popular de l'illa
d'Eivissa.
Recull de contes i succeïts. Marí i Tur,

8 9 10 11 12 13 14
Margalida. (2006) Il·lustracions Josep Joan Ferrer
Aguiló. OLAÑETA. Col·lecció El pou de la lluna. nº: 10
15 16 17 18 19 20 21
Un recull de contes de fort sabor popular, ple de gràcia i
picardia, que ens ofereix un tast autèntic de la mentalitat
ancestral del poble d'Eivissa.
Barruguets, fameliars i follet. Rondaies.

Castelló Guasch, Joan. (1993).
Institut d’Estudis Eivissencs. “Sa Nostra”, Caixa de
22 23 24 25 26 27 28
Balears.
Un clàssic que recull històries populars de la nostra illa.
29 30 31
28
3r CICLE VISITA EL
MUSEU D’ETNOGRAFIA D’EIVISSA
Els Alumnes de 3r cicle visitarem el Museu d’Etnografia d’Eivissa.
El Museu d'Etnografia d'Eivissa, ubicat a Can Ros des Puig de Missa a Santa Eulària
des Riu, ofereix una mostra historicoetnogràfica de la cultura, l'economia i els costums
populars de les Illes Pitiüses. Inaugurat l'1 de maig de 1994, té per objectiu la recuperació i la
investigació de tot allò que fa referència a l'àmbit rural pitiús, fent exposicions de tot el
patrimoni material que es va recuperant.
La casa de Can Ros era el nucli de la coneguda família del mateix nom i d'una de les grans
finques de Santa Eulària des Riu. Actualment és propietat de la Fundació Illes Balears, entitat
que amb la col·laboració del Consell d'Eivissa va restaurar i adaptar l'antiga casa pagesa per
poder acollir el nou museu.
El Museu dedica de forma permanent una sala a la
indumentària i a la joieria, una altra a tot tipus d'estris relacionats amb
el treball de la terra, i una a objectes diversos. El recorregut per la casa ofereix altres mostres com la cova del vi,
on s'exposa tot allò que fa referència a l'elaboració del vi; la cuina, on la dona desenvolupava part del seu
treball; el trull o casa de fer oli; la casa de dormir; i el porxet del dalt, des d'on es pot contemplar una
espectacular panoràmica del municipi i la seva costa.
El Museu també acull exposicions temporals, organitzades i
patrocinades pel Consell d'Eivissa i Formentera, com la mostra de
Capells i Espardenyes, complements bàsics de la indumentària
tradicional pitiüsa; i l'exposició Imatges i Maquetes Etnogràfiques, on
es presenten imatges i maquetes que reflecteixen elements
característics del patrimoni cultural pitiús.
A més a més, un grup de artesans mostren la seva feina en
públic realitzant instruments musicals, treballs amb espart i confecció d'indumentària
tradicional. A un d’aquestos tallers acudiren els nostres alumnes que els varen explicar les
diferents fibres vegetals i els seus usos: espadenyes, cistellons, senallons, etc.
29
EL RACÓ DE LES TIC

QUÈ ÉS INTERNET?
La web conté milions i milions de pàgines distribuïdes en milions
I de webs, i per a cercar la informació que necessitem en cada

nternet és una xarxa que està formada per multitud de xarxes moment, principalment s'usen dues tècniques diferents:
d’ordinadors repartides per tot el món i totes interconnectades entre si. Des
• El cercador web; entres la consulta en un formulari i el
de cadascun dels ordinadors que la componen, es pot accedir a la in¡formació
cercador et retorna les pàgines coincidents amb la teva
dels altres, i establir comunicació amb els seu usuaris, si utilitzen les cerca. Per exemple Google o Yahoo!.
mateixes eines (p.ex. messenger). • El directori web; on existeix una llista de pàgines web,
Per la xarxa Internet circulen organitzades jeràrquicament per categories. Per exemple
constantment immenses quantitats Projecte de Directori Obert
d’informació. Per aquest motiu se l’anomena també “l’Autopista de la Informació”. Hi ha
més de 50 milions d’internautes, és a dir persones que naveguen per internet per tot el
món. Es diu navegar, perquè és normal veure informació que prové de moltes parts
diferents del món en una sola sessió. Uns dels grans avantatges que té aquesta xarxa de
xarxes locals és que possibilita la connexió de tots tipus d’ordinadors, des dels personals
fins als més grossos.
Internet creix a un ritme vertiginós. Constantment es milloren els canals de comunicació amb el fi
d’augmentar la seva rapidesa d’enviament i recepció de dades. Cada dia que passa es publiquen en la xarxa
milers de documents nous i es connecten per primera vegada milers de persones.
La implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació (les TIC) és una realitat
inquestionable. Poc a poc, l’ús d’Internet es va generalitzant i extenguent a moltes llars. L’utilitat d’Internet
a l’àmbit educatiu, i com espai d’oci, comunicació i participació és indiscutible, però navegar no és una
activitat segura al cent per cent per als menors, i això preocupa a molts pares i mares. Per a fomentar un ús
responsable d’Internet, existeixen varies webs de referència, entre les que es poden citar algunes d’elles:
http://www.safekids.com/
http://chaval.red.es/
http://www.dmoz.org/Kids_and_Teens/Computers/Internet/Safety/
http://www.internetsegura.net/
http://www.pandasecurity.com/spain/about/social-responsibility/children-internet/?sitepanda=particulares 30
L’HORTET DES VEDRÀ

El mestres de l’escola han fet un seminari de pastanagues en
formació en centres i han posat en funcionament una de les
l’hort de l’escola amb un mètode fàcil de muntar i on parades que
l’estalvi d’espai s’anomena
i aigua són umbel·líferes, a
evidents. la següent,
Aquest és diu enciams com fulla
PARADES EN de roure verd i vermell, escarola, meravella i romana,
CRESTALL també bledes, espinacs a la de les
. És un compostes, després pèsols, faves,
mètode cols de cabdell, pinya de col i col
que va llombarda a més de ravenets,
evoluciona aquesta parada s’anomena
r en Gaspar Caballero de Segovía i ara es posa lleguminoses i l’última parada que
en funcionament al molts de centres d’Eivissa. són les solanàcies no hem posat res
El mètode consta de quatre parades, que són perquè fins la primavera no es pot,
rectangles delimitats per cordells i estaques, hi anirien tomates, pebreres i
dins de cada una es sembra una família albergínies.
d’hortalisses i verdures diferents i al cap de També al mig de les parades es
l’any es fa un canvi de parada que s’anomena sembren plantes de flor i
rotació. aromàtiques per atreure els
Les hortalisses i verdures que hem sembrat són insectes pol·linitzadors.
les següents: alls, cebes, porros, api i
31
INGREDIENTS PER FER UN SUC D’ALOE VERA.

EXCURSIÓ DELS ALUMNES DE TERCER A
“LA CASETA VERDA”
Necessitam
Avui dia 20 de novembre hem anat d’excursió a la - Una fulla d’aloe vera
vera sempre collirem
caseta verda. Hem vist un WC ecològic. Alguna la fulla que està més a l’exterior.
vegada t’has preguntat quants litres d’aigua gastam Mel.
- Mel
en estirar de la cadena? Mínim 6 i màxim 15 - Suc de llimó.
llimó
litres. A la caseta verda no és així, no estiren la Aigua.
- Aigua
cadena, tiren una mesura de serradís. - Una batedora i un pot.
Després ens han ensenyat aloe vera. Es talla la fulla
més que està més a l’exterior. El suc d’aloe està fet Treim el “gel” transparent que hi ha
de: suc de llimó, el gel de dins l’aloe, mel, aigua i tot dins de la fulla d’aloe vera i el posam
mesclat amb una batedora. dins un pot. Hi afegim una bona
Després de provar el suc, em fet un joc de llançar el mica de mel, mig got de suc de llimó
fems al lloc corresponent (cartró al contenidor blau,
i aigua.
envasos al contenidor groc,...)
Hem esmorzat, jugat al pati amb unes bicicletes i al Ho mesclam tot molt bé dins el pot
final hem sembrat una planta. Hem agafat totes les amb ajuda de la batedora i...
coses i abans de partir ens han regalat una planta JA TENIM EL SUC! Una miqueta de
d’aloe vera per a tota la classe. gel i ja tenim un suc natural i molt
refrescant!
Miriam Costa
Alumna de 3r BON PROFIT!!
32
Excursió a Ses Païses de Cala d’Hort. EXCURSIÓ DE SEGON CICLE AL TEATRE DE CAS
SERRES.
Divendres dia 9 de novembre varem fer una Avui dimecres 5 de desembre hem
excursió a cala d’hort. anat segon cicle a un teatre en
anglès titulat, MULAN. Hi havia
Cap a les 9:30h varem partir amb autobús.
altres escoles. Era molt divertit, els
Vàrem veure una cisterna, un pou, una sínia, un personatges s'amagaven entre els nins
aljub, una necròpolis, un hipogeu, un cossiol, una per treure'ls a l'escenari i dir el
seu nom: "My name is ..."
baldraca, una alfàbia, una era (aquí la mestra ens
Després varem sortir a berenar i
va contar una rondalla d’es Vedrà), un trull, les com que al parc hi havia molts de
torres de defensa, un forn de calç, un cistelló i nins i nines, varem anar a una
altre parc. Varem jugar a un, dos,
una arada.
tres, marro és!
Varem esmorzar al camp, fer collarets amb Després varem tornar a l'escola. Ens
garrovins i ens ho varem passar molt bé! ho varem passar molt bé!
Irene González
Daniel Triviño Alumna de 3r
Alumne de 3r
33
34
35

Revista N 13

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Revista N 13

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Revista N 13

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 13.

1r trimestre curs 2007-2008

o GENER ................................. EL PESOLET (EI 3 ANYS) 2

AQUET CONTE DE LA CATALINA QUETGLAS ENS NARRA L’HISTÒRIA D’UN

DESPRÉS VÀREM DIBUIXAR EL QUE MÉS ENS VA AGRADAR DEL CONTE. 5

Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

RONDALLA: EL GEGANT DES VEDRÀ

Això eren dos germans, en Joan i en Toni. Un dia

-ES GEPERUT I SES FADES

Eren dos germans, un era ric i avar i es deia

Es germà ric no s’enfiava i va posar cola as

Les rondalles ... Fa molts, molts anys,

UN,DOS, TRES, MARRO ÉS!

Sabeu com es juga al marro?

UN, DOS, TRES, MARRO ÉS!

Els flaons de Mossènyer Les rondaies conten històries

Mossènyer de Pallarès era es capellà

Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Recull de contes i succeïts. Marí i Tur,

Barruguets, fameliars i follet. Rondaies.

EL RACÓ DE LES TIC

I de webs, i per a cercar la informació que necessitem en cada

L’HORTET DES VEDRÀ

INGREDIENTS PER FER UN SUC D’ALOE VERA.

You might also like