SECUNDÈRIA 15

anys
147 estiu 2010 www.deria.cat
Tiratge: 54.300

SPLMNT
ESTIU
IDIOMES
PÀGINES CENTRALS

TEMA DEL MES

El vel de la
discòrdia / pàg. 4

REPORTATGE
Ficcions, lliurament de
premis / pàg. 10

REPORTATGE
Joves compromesos /
pàg. 13

ELS PETS s o n a n t !
25 anys
RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING
MÀRQUETING
DIRECCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES I
DIRECCIÓ I ADM INIST RACI Ó D’EM PRESES
ETAR IAT INTE RNA CION AL D’AL TA DIRECCIÓ
SECR
AUXILIAR DE VOL (TCP )
HOSTESSA-RELACIONS PÚBLIQUES
Centre adscrit a:

RELACIONS PÚBLIQUES
AGENT ESPORTIU

GRAU EN CFGS
AGENT TRÀFIC DE PASSATGERS
Cicles Formatius

TURISME
de Grau Superior

- AGENT DE VIATGES
- INFORMACIÓ I COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA
- GESTIÓ D’ALLOTJAMENTS TURÍSTICS

+i Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com
 2 SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
opinió

Sumari - 147 - estiu10 Editorial Deria.cat

Final de temporada L’enquesta

2 OPINIÓ
FINAL DE TEMPORADA

3 la imatge
“Com passaràs aquest estiu?”
ATARDECER EN SITGES.
ERIKAA SALT BOTE Arriba l’estiu i, en plena època d’exàmens i a punt d’acabar les clas-
ses, surt l’últim número de la temporada de Secundèria. Aquesta 0%
4 TEMA DEL MES
Totes les opcions
EL VEL DE LA DISCÒRDIA temporada que acabem ha sigut molt especial. Aquest 2010, ha
(0 vots)
25%
tingut lloc la quarta edició del concurs Ficcions. Com sabeu, més Estudiant.
6 ELs CONVIDATS
ELS PETS: LA MÚSICA ÉS de 1.800 alumnes han participat en aquest projecte pedagògic, i (10 vots)
LA NOSTRA MALALTIA literari, a través de la xarxa arreu dels Països Catalans. Al final, més
de 500 històries per llegir, al web www.ficcions.cat/ficcions, d’una
8 ALTAVEU
GOSSOS. CANTEN A LA qualitat realment admirable. 38%
CRISI Treballant
Per celebrar aquest èxit, i entregar els diplomes als 50 finalistes, (21 vots)
9 JOVENTUT
JOVENTUT I EL CATALÀ, ens vam reunir a l’Espai Jove La Fontana. Un acte que, sens dub- 37%
TRENCANT TÒPICS te, no podia ser més emocionant. El guanyador d’aquesta edició va A la platja
ser un alumne de l’IES Valldemosa de Barcelona, en Pere Seda. El (20 vots)
10 REPORTATGE
FICCIONS 2010 Secretari de General de Joventut, Eugeni Villalbí i l’editor de la re-
vista Secundèria, Josep Ritort, li van fer entrega del primer premi,
12 PUBLIREPORTATGE ESERP
FORMEM LÍDERS, un ordinador portàtil. La segona classificada va ser una alumna de
l’IES Escola Industrial de Sabadell, la Glòria Macià Muñoz, que es va
MARqUEM LA DIFERÈNCIA
endur una mp4.
Visita’ns a... Deria.cat!
13 DIPUTACIÓ DE
BARCELONA
JOVES COMPROMESOS Ficcions, però, no ha sigut l’única proposta pedagògica d’aquest
curs. Des del mateix web ficcions.cat, es podia participar al concurs

14 JOVES I CONDUCCIÓ
JOVES AL VOLANT DE LA
CREATIVITAT
16 DEIÀ
L’AVENTURA D’IMAGINAR
ESPAIS
18 petits anuncis
guia jove
19 CALAIX DE SASTRE
PASSATEMPS, ZOODÍAC,
SUDOKU I RODA EL MÓN I
TORNA EL MOT
20 SEXUALITAT
DEPENDÈNCIA DE TÚ
Troba’ns al
de disseny per a joves Deià, l’aventura d’imaginar espais, organit-
zat per l’escola Deià de disseny i la revista Secundèria. Un concurs
Facebook!!!
de disseny que vol estimular l’interès i l’estima pels espais públics
urbans a base de proposar idees i dissenys que permetin desenvo-
lupar les activitats creatives en un entorn que faciliti la interrelació
amb el conjunt de la ciutadania.
Ens acomiadem, d’aquesta manera, fins la temporada que ve. Que
passeu un molt bon estiu, que gaudiu de la companyia de qui us
estima i estimeu, i que carregueu piles per tornar a veure’ns i trobar-
nos, després de les esperades vacances, a les pàgines de la nostra
revista o de la xarxa.. deria.cat

22 cultura
La il·lustració

RECOMANEM, agenda
ESTIU 2010

22 HISTÒRIES DE CATALUNYA
ELS FETS DE MAIG DEL 37

PÀGINES CENTRALS
SPLMNT ESTIU IDIOMES
TRIA EL TEU ESTIU. LES
MILLORS OPCIONS PER
PASSAR AQUESTES VACANCES

· Editor: Josep Ritort i Ferrús

· Cap de relacions externes: Jordi Sansalvador
· Redacció: Diego Giménez i Laura Cerdán
· Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo
· Administració: Sònia López
· Assessorament lingüístic: Rosa Soley
· Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de
l’Ensenyament - Edicat, SL
· Impressió: CRE-A, s.a.
· Dipòsit legal: GI-161-95
· ISSN: 1137-4306
· Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars
(PGD/OJD Distribució gratuïta 2005)

· Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.

· Adreça: Dos de maig, 270. Baixos. Local B - 08025 Barcelona
· Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91
· Web: www.deria.cat www.edicat.net
· Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció)
· Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)
Tiratge: 54.300 exemplars
 ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147 3
la imatge

Erikaa Salt Bote / ATARDECER EN SITGES / www.flickr.com/photos/ericasbphotos/ Es busquen... JOVES TALENTS!

Tinc 16 anys . Estic estudiant 4t d’ESO i, d’aquí poc, 1r de Batxillerat saltant de roca en roca, darrere, el reflex del sol a l’aigua i els núvols de T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens
Artístic a Vilafranca del Penedès. No fa gaire que he començat amb la fons. Era una imatge perfecta i de molta pau. El to fosc del capvespre, un espai web - com un Flickr o un Fotolog, - no ho dubtis. Envian’s les teves creacions a
fotografía i ja és per a mi un dels millors hobbies. Aquesta foto la vaig fer i aquell nen corrents per allà, donava sensació de tranquil·litat i de redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!"
a Sitges. Hi havia un cel preciós i s’estava fent fosc. Vaig veure el nen llibertat. Per això, ho vaig considerar un bon moment per fotografiar.
 4 SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
TEMA DEL MES
El vel de la
discòrdia
UNA DISCUSSIÓ SOBRE LA DIVERSITAT QUE
POSA CONTRA LES CORDES ELS PRINCIPIS
DEMOCRÀTICS
La prohibició del vel islàmic en un
institut de Pozuelo (Madrid) ha revifat
el debat entre la identitat religiosa
i les diferències culturals. Portar un
mocador al cap és motiu per excloure
una estudiant d’un centre? És correcta
la política francesa de prohibició del
vel? Pot passar a la universitat?
Quan es defensa una educació pública lai-
ca, s’està defensant una educació on totes
les opcions religioses i de pensament tenen
cabuda, basada en els valors democràtics
de respecte i de solidaritat, que són la base
del sistema de convivència social. En con-
seqüència, l’ensenyament confessional de
qualsevol religió ha d’estar fora del sistema
educatiu laic.
En aquest punt, entren en conflicte dues
posicions. La que fa referència al respecte a
totes les opcions religioses i la que fa refe-
rència a l’ensenyament confessional d’una
religió. El debat es veu agreujat també per
reflexions de gènere que afecten la dignitat
de la dona. La discussió és candent i compli-
cada perquè s’hi barregen tota una sèrie de
qüestions que aixequen moltes passions.
La posició del govern
Per la seva banda, la consellera d’Acció So-
cial de la Generalitat, Carme Capdevila, ha
afirmat sobre el cas concret de Madrid que
el dret d’escolarització ha de prevaldre per
sobre que una estudiant porti o no, moca-
dor islàmic. “No em sembla bé que per una
qüestió que no és ofensiva per a la resta
d’alumnes hagi de canviar d’institut”, va dir
Capdevila en declaracions a la premsa.
Per una banda, hi ha el dret al lliure exercici
de la fe religiosa i, per l’altra, hi ha la laicitat
en l’educació i la dignitat de la dona. Al bell
mig del debat, les joves.
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
Dona musulmana amb niqab a la
dreta, i amb hijab a l’esquerra.
Foto: Muhammad Reuters. Reuters.
Aristide Zolberg | Expert en imm
igració
Deixar que les noies
portin el vel islàmic
a les escoles, les fa
més catalanes
Aristide Zolberg, politòleg especialitzat
en immigració, s’erigeix com a defensor
acèrrim que les noies musulmanes
puguin portar el hijab a les escoles i
critica les polítiques contràries a la
matèria. “Deixar que les noies portin
el vel islàmic a les escoles, les fa més
catalanes”, ha explicat argumentant
que si les noies van a l’escola hi ha més
possibilitats que s’integrin a la cultura
autòctona. “L’objectiu és la integració”,
defensa, “i no s’integra els immigrants
si se’ls prohibeix seguir els seus
costums”, ha afegit.
El debat sobre l’ús a les escoles del hijab,
mocador que cobreix els cabells i el coll, tras-
passa fronteres. França ja va prohibir-ne l’ús
el 2004, quan va entrar en vigor la llei contra
signes religiosos a les escoles. “La decisió
francesa va ser una estupidesa, una mala
política”, opina Zolberg. “Si es vol que els
musulmans esdevinguin francesos, se’ls ha
de deixar menjar carn halal a les cafeteries de
les escoles o deixar que les noies portin el hi-
jab”, continua Zolberg, i afegeix: “Sempre que
vagin a l’escola esdevindran més autòctones
i podran formar-se un criteri propi sobre l’ús
del mocador”.
França vol anar més enllà. El govern de Nicolas
Sarkozy preveu prohibir el mes que ve l’ús del

Grup de musulmanes franceses es manifesten a
Marsella en contra de la normativa de vetar l’ús
hijab i altres vels islàmics, com el xador o el
burqa, a tot l’espai públic, i no només en llocs
tancats com preveu la normativa actual de
2004. “Faig una gran diferència entre portar
alguna cosa al cap i tenir la cara tapada”, des-
taca Zolberg. Segons ell, peces com el xador
o el burqa no deixen reconèixer la persona, “i
això és un problema”. “No es pot conduir un
cotxe amb un burqa, però portar un mocador
al cap no interfereix en aprendre matemàti-
ques”, expressa Zolberg tornant a la polèmica
de l’ús el hijab als centres educatius.
En la mateixa línia que França, pretén actu-
ar Bèlgica, que té previst aprovar la setmana
vinent una proposta de llei adrreçada a pro-
hibir l’ús del vel en espais públics. Si s’apro-
vés, seria el primer país europeu en prohibir
totalment l’ús del vel en espais públics. Se-
gons Zolberg, es necessita “paciència i sentit
comú” per part dels països europeus per tal
de dissenyar bones polítiques d’integració.
A diferència dels Estats Units, on “molta gent
tem que els hispans prendran el poder del
país”, assegura Zolberg, “les pors a Europa
van adreçades més aviat cap a l’Islam”. Se-
gons el politòleg, “els europeus temen que
els musulmans s’apoderin del territori, però
no passarà”. Malgrat es vagi o no a l’església,
per a Zolberg, Europa, l’estat espanyol i Ca-
talunya “són països cristians” i els ciutadans
SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
REPORTATGE
del hijab a les escoles. Foto: STR New-Reuters
autòctons es pregunten “quin paper tenen
els musulmans aquí”. “Cal temps”, confia.
Acollir en català “no és un problema”
Zolberg, nascut a Bèlgica i que domina a la
perfecció el francès, el neerlandès i l’anglès,
també ha defensat el projecte de llei d’aco-
llida català, que dicta que s’ha d’atendre
en català la immigració que acaba d’arribar
al país. “Si els immigrants aprenen català,
aquesta llengua no s’allunya tant del caste-
llà, així que si els nouvinguts després aban-
donen Catalunya i van a alguna altra part de
l’estat espanyol, poden fàcilment aprendre
castellà”, ha argumentat Zolbeg. “No penso
que sigui un gran problema”, ha afirmat.
Respecte a la polèmica sobre el padró a Vic,
Zolberg ha dit que no coneixia el cas específic
però ha fet referència a una situació similars
als Estats Units, on es volia fer servir el padró
per identificar els immigrants irregulars. “No
crec que sigui una bona idea”, ha destacat,
apel·lant de nou a aplicar “el sentit comú” en
aquesta classe de decisions. “El propòsit del
padró és saber la gent registrada en una ciu-
tat, si amenaces els immigrants sense papers
a denunciar-los a les autoritats, encara s’ama-
garan més, i és millor que no s’amaguin”, ha
conclòs Zolberg.
Ariadna Matamoros / ACN
 6 SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
CONVIDATS
música
ELS PETS - MÚSICS
“La música és
nostra malaltia”
la
EL GRUP DE CONSTANTÍ TREU NOU DISC PER
CELEBRAR LES NOCES D’ARGENT DE LA BANDA
Entrevistem Lluís Gavaldà i Joan Reig
per parlar del seu nou disc Fràgil,
el desè treball d’estudi de la banda
de Constantí. Enguany, a més, Els
Pets celebren els seus 25 anys junts,
per això també parlem de la seva
trajectòria i la seva carrera musical.
Veneu-me el disc, què té de nou aquest
disc?
Lluís Gavaldà: A nivell musical, s’hi pot
trobar una proposta molt crua. Hem
apostat per fer un disc que tal qual so-
nava a la sala d’assaig es va enregistrar
a l’estudi. No hi ha artifici, no hi ha ni
colorants ni conservants. Som nosaltres,
els tres Pets, i la banda, en Joan Pau Chá-
vez, al teclat i al baix, i en David Muñoz,
a les guitarres. També el productor, Brad
Jones, que repeteix amb nosaltres per
quarta vegada. A nivell de lletres, és un
aparador d’estats d’ànim. Té un fil argu-
mental bastant clar que és la fragilitat
de les relacions sentimentals. Hi ha una
reivindicació de la fragilitat, no vista com
a negativa i sinònim d’una cosa que es
trenca, sinó que és sinònim d’una cosa
que s’ha de cuidar. Quan ets conscient
que les coses són fràgils, les gaudeixes
molt més i els hi dones la importància
que tenen realment.
Com busqueu idees per a les noves
cançons?
Joan Reig: Pel que fa a les lletres, no-
més cal obrir el diari. El món està ple
d’idees, només s’ha de ser receptiu
i tenir els pàmpols ben oberts per a
què t’arribin per transformar-les en
cançons. I, pel que a la música, nosal-
tres som més melòmens que músics.
Som gent que gaudim més escoltant
música que fent-la. Com que som tan
melòmens, el que fem és rebre molta
música, comprem molts discos i n’es-
coltem molts. No ara, sinó de tota la
vida. Hem arribat a aquest ofici perquè
érem grans aficionats a la música.
L. G: La música és la nostra malaltia.
Com dieu, sou molt melòmans, què es-
teu escoltant últimament?
J. R: Ara, venint amb el cotxe, hem es-
coltat dos discos. Primer, el nou disc de
la Sharon Jones, una senyora de Nova
York que porta el soul dels anys 60 al s
XXI. Després, s’ha acabat aquest disc i
venia el nou disc de La Brigada, un grup
de Vilanova i la Geltrú que ha tret el seu
segon disc. Aquest grup representa
aquesta onada del nou pop català que
està trepitjant amb força. Ens sentim
molt ben acompanyats i estem encanta-
díssims que aquests grups hagin cridat
l’atenció dels mitjans. Són molt bons.
“Si un grup fa 25
anys, és perquè té
un públic que l’ha
aguantat 25 anys”
La música en català està en un bon mo-
ment.
L. G: Sí, i curiosament la proposta
d’aquests grups és propera a la nostra.
Nosaltres formem part d’un moviment
molt concret, el rock català, però estilís-
ticament estàvem una mica desubicats.
Ara, amb moltes propostes com La Bri-
gada, Mishima, Manel o Els Amics de
les Arts, ens trobem que tenen uns re-
ferents musicals bastant semblants als
nostres. Ens agrada com a melòmans,
però també ens agrada com a com-
panys de viatge. Creiem que calia una
oxigenació de l’escena catalana. Malau-
radament, fins no fa gaire aquesta nova
escena cantava en anglès i, per fi, ara
han descobert que en català es pot fer
un producte digne. Aquests grups nous
seran els que probablement ens fotran
la feina a nosaltres, però ho portem
amb esportivitat i amb alegria. Diguem
que és llei de vida. I no cal dir que ens
dóna trempera i ens faria il·lusió com-
partir escenari amb aquests grups.
J. R: Som més melòmans que músics,
aleshores ens interessa més que hi hagi
més bona música per poder escoltar que
no el fet que ens fotin la feina, que, per
altra part, ja procurarem que no passi.
A la trajectòria dels Pets podríem dis-
tingir dues èpoques, una abans del
disc Sol i l’altra després, ho veieu així?
L. G: Sí, diríem que hi ha un canvi a
nivell de temàtica. Al principi, hi havia
un component ideològic molt fort i de
lletra graciosa. Aquest tipus de lletra
perduda i envelleix molt malament. És
com un acudit que a la sisena vegada
que l’escoltes ja no fa tanta gràcia. Des
de fa uns cinc o sis discos, la tendència
de la lletra dels Pets ja ha canviat, ja no
alliçonem gaire, sinó que ens qüestio-
nem a nosaltres mateixos. Hi ha una
banda de matisos de gris, entre el blanc
i negre molt gran. Quan ets jove, creus
que tens la raó. Quan més temps passa,
més t’adones que la raó és més flexible.
Aquest darrer disc explica situacions
que parlen del cor i dels sentiments.
J. R: Jo penso que aquesta època comen-
ça una mica amb el disc Brut Natural i
després amb el Bon dia. Amb Sol, potser
se n’adona la premsa especialitzada.
L. G: Té el seu valor que la crítica rei-
vindiqui Els Pets perquè no és fàcil rei-
vindicar Els Pets en segons quins
cercles. Està bé que cert tipus de
crítica s’hagi tret el prejudici i ens
hagi reivindicat. Se’ls hi ha de reconèi-
xer, i agrair, aquest esforç que han fet.

Quin és el secret per aguantar-vos 25
anys?
J. R: Sent amics. Tots els oficis que te-
nen relació amb la carretera, la nit, en
passar hores de son, en treballar quan
tothom estar descansant, etc. Diem
que deixa cicatrius. A vegades, en for-
ma d’excessos...
L. G: I mal entesos, diferències de crite-
ri i que tampoc ets la mateixa persona.
Quan vam començar érem una colla que
ho fèiem tot junts: ens enamoràvem,
ens emborratxàvem, somiàvem, escol-
tàvem música plegats. I a mesura que
et fas gran, les direccions vitals van di-
vergint poc o molt. Jo crec que l’amistat
que tenim entre nosaltres ens ha ajudat
a continuar estimant-nos i tenir ganes
de fer coses junts. L’amistat, però, no
explica que tinguem 25 anys de salut
musical. Jo crec que el que ho explica
és, per una banda, la nostra obra, però
sobretot un fenomen que és paramu-
sical que és el públic. Si un grup fa 25
SOR
SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
REPORTATGE
TEEM
anys és perquè té un públic que l’ha
aguantat 25 anys. I que l’ha aguantat
d’una manera estoica i, a vegades, con-
tra els elements, contra la crítica espe-
cialitzada, contra la manipulació que
s’ha fet anti-rock català... Tenim un pú-
blic que no és que li agradi el que fem,
és que ens estima. Hem aconseguit ser
intergeneracionals: tenim fills dels fans
G
dels Pets que són fans dels Pets. Aques-
ta és la clau de durar 25 anys. Nosaltres
tres ens estimem però, si no tinguéssim
públic, quedaríem per fer calçotades o
algun sopar de tant en tant.
És important haver-vos deixat temps
per altres projectes personals?
J. R: Sí, això va molt bé per oxigenar la
L’ÚLTIM
relació i també perquè tornes amb les
piles carregades, sobretot si fas una
cosa molt diferent a Els Pets, com el que
he fet com a bateria a Mesclat o el que
CD DE
he fet ara com a cantant amb Refugi.
Véns amb la maleta plena d’experiènci-
es noves, de ritmes... Més ofici. Això en-
riqueix com a músic i com a intèrpret. Hi
ha inquietud per fer coses noves, som
tastaolletes, però no ens enganyem,
també a nivell econòmic va bé. Vivim
ELS PETS
en un país on, molts músics, diria que
la majoria, viuen de la docència. No hi
ha un circuit de música com hi pot haver
en països europeus. L’oferta s’ha mul-
tiplicat, però encara no estem a nivells
europeus perquè la tradició musical no
està del tot arrelada.
També feu col·laboracions en mitjans
de comunicació.
L. G: Som tastaolletes i no estem úni-
SI VOLS GUANYAR L’ÚLTIM
cament pendents de la nostra música.
Escoltem música, però també llegim
TREBALL DE ELS PETS, ENTRA
el diari, ens agrada fer ràdio... De fet,
tenim un programa plegats a Constan-
tí Ràdio. En Joan fa tele, jo també n’he
fet alguna. És curiós perquè tenim com A WWW.DERIA.CAT I PARTICIPA
carreres audiovisuals paral·leles, ca-
dascú pel seu compte, i suposo que
veuen que som xerrameques, com
AL SORTEIG DE “FRÀGIL“
pots comprovar amb aquesta entrevis-
ta. Ens agrada opinar i parlar de tot. Te-
nim un discurs que, a vegades, pot ser
equivocat o erroni però, vaja, hi ha un
mínim de criteri. Per això, segurament,
la gent ens crida. A més, ens agrada.
Que la teva professió principal sigui la
música, no vol dir necessàriament que
només puguis fer música.
Agraïm a la botiga Dexo, disseny d’esca-
les i xemeneies que, amablement, ens
va deixar fer les fotos al seu establiment.
Textos: Mònica Puntí Brun
Fotos: Ivan Giménez
deria.cat
 8 SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
altaveu
canten a la crisi
En un temps de crisi i un moment
de transició, Gossos aposta per
cantar amb optimisme al seu novè
disc d’estudi, Dia 1 (Música Global,
2010), al qual cal sumar-hi també
tres àlbums en directe.
“Tot està bé, no has de patir per mi,
és la meva aposta” (“Dia 1”). Quina és
l’aposta del nou disc?
Natxo Tarrés: Venim d’Oxigen (Música
Global, 2007), que és un disc que va
consolidar molt la nostra segona etapa
elèctrica. Ens ha donat molta potència,
i ara cal començar a recollir fruits d’una
feina feta a llarg termini. Amb aquesta
confiança, ens hem dit: no ens repetim
ni ens estressem, no hem de superar
res, anem pel bon camí i endavant. En
aquest disc, la diferència és que primer
neix el concepte de “Dia 1” abans d’ha-
ver compost la majoria de cançons. Ha
estat un estímul més.
Teniu més confiança ara que abans...
N.T: Sí, i la seguretat de dir-nos: nois,
anem bé, fem una empenta més a la
nostra carrera. Si hi ha d’haver un pia-
no, doncs posem-lo! Si el so ha de ser
contundent, més contundència. Dia 1
neix d’una època de molta confiança.
No només hi ha contribuït l’èxit d’Oxi-
gen, ha estat la celebració dels 15 anys
i tres anys de gira en què no hem parat i
hem tornat a omplir places!
Us heu inspirat en grups diferents?
Oriol Farré: Sí! Com més grans ens fem,
més ens diferenciem entre nosaltres.
Cadascú marca més el seu caràcter i les
seves inquietuds. Però al cap i a la fi és
un sol projecte, per tant arriben influ-
ències de tota mena. La música que he
escoltat en els últims tres anys no té res
a veure amb la que escoltava abans, i
segur que als altres els passa el mateix.
A l’anterior entrevista (EDR 155), consi-
deràveu que semblava que “Si t’agra-
den Coldplay o Keane no et pot agradar
Gossos.” Grups com Manel o Antònia
Font, o cançons com “Corren”, han fet
que ja no sigui així?
N.T: A la música en català, per sobre de
tot, hi ha les cançons. Poden arribar de
qualsevol manera, i després hi ha el con-
cepte i el so que hagis posat. Si té vida,
té ànima i arriba! Durant els últims anys
s’ha diversificat prou l’escena catalana
com perquè a qui li agradi una tendència
trobi un grup que hi experimenta. I això
és fenomenal, és normalitzar la situació,
que tinguis grups indie, gent que fa hip-
hop, rumba... És així que potser acon-
seguirem que quatre grups facin alguna
cançó que agradi a tothom. El “Corren““,
per exemple, el canten molts nens. I no
el vam fer pas pensant en ells! Però és
fantàstic que la canti moltíssima gent!
Textos: Helena Morén Alegret
Fotos: Miguel Morales
deria.cat
www.enderrock.cat
DDAA
Embolingats
Un tribut a Skatalà
(Black Borinot)
Gran disc d'homenatge
molt ben treballat per una
vintena de bandes que, per
a o per b, són deutores de
l'obra dels pioners de l'ska català. L'excusa és una reunifica-
ció del grup de Quique i Pitu, motivada ara pel vint-i-cinquè
aniversari de la seva creació: un cabell blanc més per a tots
els que van viure la primera etapa del grup. Conté divuit pe-
ces (tampoc tenien gaire més repertori).
Roger Palà
Minimal 21
L'habitació del fons
(Blanco y
Negro/Fanàtic)
La fràgil i sensual veu de
Núria Tamayo al servei d'un
grup que cuida fins al darrer
detall una proposta de pop
electrònic delicat i amb molta sensibilitat. Guanyadors del
premi Èxit del Sona 9 2009, Minimal 21 han creat una obra
molt efectiva, dolça i cassolana, gravada al seu home estu-
dio, que reflecteix una manera de ser, fer i de crear, sense
massa complicacions instrumentrals ni efectes sonors, tot i
ser un grup que és mou dins de l'òrbita electrònica.
Laura Torrent
Soul Atac
Mercat negre
(Temps Record)
Que aixequi la mà qui no
li agradi despertar-se tard
sense mirar el despertador
o fer la darrera cervesa al fi-
nal de la vetllada. El que fan
Soul Atac en aquest segon disc agrada tant com “fer la migdiada al
llit en pijama”. Per riure de les penes i no desesperar, un disc per
gaudir sense permisos: Soul Atac pinta de color els detalls.
Elisenda Soriguera.

La joventut i el català,
trencant tòpics
MOLTS I MOLTES JOVES CASTELLANOPARLANTS ADOPTEN
EL CATALÀ COM A LLENGUA D’ÚS HABITUAL A L’INSTITUT
Un estudi de les secretaries de Joventut i Política
Lingüística desmenteix que el català sigui poc popular
entre la gent jove i que les noves generacions de
catalanoparlants renunciïn a utilitzar-lo amb facilitat.
Ben al contrari, la joventut és el sector de població
que incorpora més nous parlants al català.
Molts són els tòpics que, quan és parla dels i les joves, florei-
xen per tal d’explicar un col·lectiu sovint mal entès. Un tòpic és
un argument general que s’aplica a tots els casos semblants,
un lloc comú, una expressió trivial emprada sistemàticament
en el mateix sentit. Des d’aquell que diu que “els joves no lle-
geixen” fins al que diu que “els joves no tenen valors”, passant
pel, malauradament famós, “ni estudien, ni treballen”.
El català a l’institut
Un exemple d’aquests tòpics podria ser el que diu que el jo-
vent és un problema per a l’ús del català. Però res més lluny
de la realitat. Segons el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí,
“els i les joves no són un problema, sinó l’esperança del ca-
talà”. L’estudi posa de relleu que les persones joves es con-
sideren cada cop a ells mateixos com a bilingües o híbrides
lingüísticament. Aquesta hibridació juga a favor del català
perquè és molt més habitual que un o una jove nascut/da
en un context castellanoparlant passi a ser bilingüe o, fins
i tot, a identificar-se bàsicament amb el català, que no que
un o una jove catalanoparlant d’origen es consideri a ell/a
mateix/a com a bilingüe o com a castellanoparlant.
L’estudi conclou que la joventut és el sector de població que
més usa indistintament el català i el castellà. D’una situació
de partida familiar on normalment es parla exclusivament
una o altra llengua, i on el pes del castellà és superior al del
català, passem a una situació dominada per les hibridaci-
ons lingüístiques del català i el castellà en els usos quotidi-
ans que beneficia i incrementa l’ús del català.
+INFO
volemdecidir.cat
JOVE.CAT
ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147 9
JOVENTUT
Però per a què els i les joves castellanoparlants adoptin
usos socials del català i viceversa cal que hi hagi certes con-
dicions en el seu entorn immediat, i això sovint no succeeix
fins que arriben a l’institut.
Enderrocant més tòpics
També pel que fa a l’àmbit quotidià hi ha tòpics a moldre. Les
dades contradiuen la creença que els i les joves catalanopar-
lants sempre adopten el castellà amb els parlants d’aquesta
llengua. Tot i que els i les catalanoparlants habituals tendei-
xen més a adoptar el castellà amb amics i amigues castella-
noparlants que a la inversa, i a utilitzar-lo d’entrada per adre-
çar-se a persones desconegudes, els i les catalanoparlants
que no adopten el castellà a menys que realment no els en-
tenguin són també un col·lectiu important. Aquesta “lleialtat
lingüística” contribueix a incrementar la presència del català,
facilita oportunitats per parlar-lo als castellanoparlants d’ori-
gen i promou la diversitat lingüística i cultural.
Els correus electrònics i les xarxes socials
afavoreixen el català
En el consum de mitjans de comunicació i Internet, la hibri-
dació també és dóna. És el cas de la televisió, que esdevé
una via de contacte lingüístic amb el català de gran rellevàn-
cia per una part de joves castellanoparlants habituals sense
grans competències lingüístiques en català. La utilització
dels correus electrònics o de les xarxes socials (Facebook,
Twitter...) podria afavorir l’ús del català.
Textos: Secretaria General de Joventut
Fotos: Secretaria General de Joventut
deria.cat
 Vaig recó
10 SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
REPORTATGE
FICCIONS2010
Pere Seda, de l’IES Valldemosa de Barcelona, guanya
la quarta edició de Ficcions, l’aventura de crear històries
Més de 300 joves omplen l’Espai Jove La
Fontana en el lliurament de premis Ficcions, el
concurs literari on han participat més de 1.800
estudiants. Els joves van venir des de les Illes
Balears, Fraga, Girona o Palma.
La quarta edició de Ficcions, l’aventura de crear històries
ha arribat a la seva fi. El concurs literari a la xarxa, organit-
zat per Secundèria, acaba amb un gran èxit de participació:
aquest any, ha superat els 1.800 participants. L’acte de lliu-
rament de premis es va celebrar el 20 de maig a l’Espai Jove
La Fontana de Barcelona i va acollir uns 300 estudiants d’ar-
reu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
El guanyador d’aquesta edició va ser un alumne de l’IES Va-
lldemosa de Barcelona, en Pere Seda. El Secretari de General
de Joventut, Eugeni Villalbí i l’editor de la revista Secundèria,
Josep Ritort, li van fer entrega del primer premi, un ordinador
portàtil. La segona classificada va ser una alumna de l’IES
Escola Industrial de Sabadell, la Glòria Macià Muñoz, que es
va endur una mp4.
El veredicte del jurat es va fer públic el dijous 20 de maig a
les 18.00 de la tarda, a l’Espai Jove La Fontana, en un acte on
“Dins de casa hi ressona
alguns dels membres del jurat com ara Antònia Cortijos o Hor-
tènsia Galí van lliurar els diplomes i els premis als finalistes.
El jurat, format per persones del món de la cultura, la literatu-
ra i l’educació catalanes va estar format per Pau Vidal, Albert
Lladó, Josep Antón Muñoz o Marià Marin, entre d’altres.
Un any més, Ficcions ha demostrat que la literatura en català
a la xarxa és ben viva entre la gent més jove, que ha escrit
durant dos mesos més de 500 històries al web del concurs.
A més dels joves, les autoritats polítiques també van assistir a
aquest acte. El Secretari General de Joventut, Eugeni Villalbí; el
Regidor del Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona,
Guillem Espriu i de la Diputació de Barcelona, Elena Lledós.
A banda dels premis de Ficcions, també es va fer el lliurament
de premis d’UniFiccions, un concurs paral·lel i adreçat, en
aquest cas, als estudiants universitaris i joves d’entre 18 i 30
anys. Aquest any, el primer premi, un ordinador portàtil, ha
estat per a Daniel Velasco Sánchez, de la Universitat Pompeu
Fabra. El segon premi, un iPod, ha estat per a Bruna Generoso
Miralpeix, també de la Universitat Pompeu Fabra. Aquest any,
uns 100 participants de 14 universitats catalanes, valencia-
nes i balears han escrit relats d’un elevat nivell literari al web.
D’altra banda, el concurs de disseny per a joves Deià, l’aven-
tura d’imaginar espais, organitzat per l’escola Deià de dis-
seny i la revista Secundèria, també van lliurar els premis als
seus guanyadors. El senyor Ricard Roura, director de l’esco-
“Contemp
la, va presentar l’escola i el concurs remarcant que es trac-
ta d’”un concurs de disseny que pretén estimular l’interès i
l’estima pels espais públics urbans a base de proposar ide-
es i dissenys que permetin desenvolupar les activitats crea-
tives en un entorn que faciliti la interrelació amb el conjunt
de la ciutadania”.
Música en directe
L’edició d’enguany, va comptar amb la presència de la
Sant Andreu Jazz Band, la big band més jove de tota Europa
que va ambientar l’acte amb el jazz més jove de Catalunya.
www.myspace.com/santandreujazzband.
órrer carrers...”
ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147 11
REPORTATGE

plo l’espai que hauries d’ocupar...”

Mar Viayna Graells Montellà,
Júlia Marsà Sabrià
i Clara Francino Urdàniz,
Premi Popular de Ficcions 2010
“Contemplo l’espai que hauries d’ocupar si estiguessis amb mi,
però no hi ets i no entenc perquè. M’aixeco sense ganes de fer
res i em vesteixo a poc a poc. Conto les hores que falten per veu-
re’t i començo a recordar aquell matí en què ens vam conèixer...”
Pere Seda,
guanyador de Ficcions 2010 Textos: Diego Giménez (diego@edicat.cat)
“Vaig recórrer carrers, places i avingudes, sense cap meta Fotos: Banc d’imatges
clara, donant voltes, potser. La fatiga i la feresa m’havien fet deria.cat
perdre la xaveta per complet i la fàcil solució que tenia a les
mans per oblidar-me de l’afer era córrer durant hores sense
sentit. No obstant, quan vaig relaxar el pas, perdut en un
dels carrerons humils del barri de Sant Andreu, no capficar-
se era una missió impossible. Donades les circumstàncies,
la situació era clara: tot l’assumpte del xantatge, el segrest
i els assassinats era un pla ideat pel meu propi cervell. Era

aven els meus passos...”

esquizofrènic i la meva vida es resumia en un gran buit de
memòria angoixant.”

Glòria Macià,
segona classificada de Ficcions 2010
“Dins de casa hi ressonaven els meus passos. L’havien bui-
dada completament; ja no hi quedava res. Ens havien robat
els mobles i totes les misèries que havien anat arreplegant
d’aquí i d’allà. També hi faltaven moltes rajoles, s’havia es-
querdat el sostre i regalims d’aigua humitejaven les parets.
Però tant li era quant de temps feia que la casa ens hagués
estat esperant o l’estat en què es trobés: ja no hi tornaríem.”
 12 SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
PUBLIREPORTATGE ESERP

ESERP: formem líders,

marquem la diferència
MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA AL SECTOR DE L’ENSENYAMENT
Hi ha tres punts forts que es repeteixen, avui dia,
a qualsevol entrevista de treball i que pot donar
avantatge a qualsevol candidat davant la resta:
el perfil acadèmic, l’experiència professional i la
internacionalització del currículum.

ESERP Business School, amb més de 25 anys d’experiència al

sector de l’ensenyament, et prepara per poder complir amb
aquests punts forts de cara al teu futur laboral. Situada al cen-
tre de Barcelona, al carrer Girona, 24, molt a prop de Plaça Ca-
talunya i Passeig de Gràcia, i ben comunicada per tren, metro
i bus, ESERP et dóna l’opció de poder cursar estudis de nivell
universitari molt atractius de cara a poder desenvolupar una
activitat professional amb total garantia d’èxit.
“ESERP t’obre les portes
al món laboral des del
moment en què comences
a cursar els teus estudis”
Formació universitària personalitzada i activa
Qualsevol estudiant a ESERP desenvolupa un pla d’estudis
que el porta a especialitzar-se en qualsevol de les següents
especialitats: Direcció d’Empreses; Publicitat, Màrqueting i
Relacions Públiques; Turisme i Disseny Gràfic. Tot això, amb
la possibilitat de finalitzar aquesta etapa universitària ob-
tenint un grau en les àrees d’Administració i Direcció d’Em-
preses o Publicitat, Comunicació i Relacions Públiques, o
cursant un Bachelor.
No podem oblidar que aquests programes es desenvolupen
en un clima de total proximitat i personalització. Els alum-
nes agraeixen rebre una atenció personalitzada i una actitud
receptiva per tots i totes que hi treballen. Els coordinadors
d’estudis es converteixen en un referent acadèmic, profes-
sional i, fins i tot, personal. I, juntament amb la resta de
personal d’ESERP, t’acompanyen en el que suposa la gran
aventura universitària.
Preparant-te per al futur laboral
A més a més, ESERP t’obre les portes al món laboral des del
moment en què comences a cursar els teus estudis, ja que
disposa d’una borsa de treball pròpia amb gran mobilitat i
que genera un gran nombre d’ofertes laborals setmanals.
Una borsa de treball que et dóna la possibilitat de realitzar La internacionalització es veu reforçada amb la possibilitat
pràctiques en empreses, així com un servei continu un cop d’obtenir un “bachelor”, un títol oficial britànic que com-
finalitzis els teus estudis. Aquestes pràctiques són les que pleix amb la normativa de Bolonya i que reportarà un valor
aportaran al teu currículum l’experiència professional prèvia addicional al teu curículum acadèmic, juntament amb els di-
a la que abans ens referíem. ferents diplomes internacionals als que es tenen accés, així
com el cursos d’estiu que es poden fer a l’estranger, gràcies
La professionalitat també ve garantida pel nivell del profes- als diferents acords amb universitats d’arreu del món.
sorat d’ESERP, ja que treballen al sector de la matèria que
imparteixen. Això que fa que no s’aprengui només la teo- Coneixement, preparació i perfil internacional: les claus que
ria sinó que l’alumnat també pugui tenir una visió directa t’obren les portes a l’èxit com a professional.
i professional sobre allò que s’està impartint. La professi-
onalització del professorat permet que la metodologia que Textos: ESERP / Fotos: ESERP
s’imparteix a ESERP sigui totalment teorico-pràctica, fet que deria.cat
permet un aprenentatge real dels estudis que es cursen.
“Els coordinadors
d’estudis es converteixen
en un referent acadèmic,
professional i, fins i tot,
personal”
La internacionalització: garantia de l’èxit
Un altre factor que caracteritza els estudis d’ESERP és el seu
alt nivell d’internacionalització. Aquest factor dóna als nos-
tres estudis un valor addicional, i més si tenim en compte
que la majoria d’empreses valoren no sols els coneixements
d’idiomes sinò també que el candidat domini un segon idio-
ma a nivells molt més específics.

Joves compromesos
EL PROGRAMA PIDCES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA BUSCA
POTENCIAR LES BONES
Tots i totes sabem les dificultats
que els i les joves d’aquest país
han de superar, avui dia, per tal
d’aconseguir una bona educació,
una feina digna, accedir a un
habitatge assequible, etc. El govern
treballa dia a dia per reforçar
aquells aspectes que fan possible
la construcció del propi projecte de
vida. Per això, és molt important
la implicació i la participació dels
joves en el seu futur. El Programa
Informació i Dinamització als
Centres d’Educació Secundària és
un clar resultat d’aquest compromís
amb la joventut.
Un bon exemple de tot plegat el tenim
a Montcada i Reixach, on es va dur a
terme el projecte “Engresca’t a la xarxa
de corresponsals” amb la intenció de
fomentar la participació democràtica
dels joves remarcant els valors de la
cooperació, la diversitat d’opinions,
visions i accions, el treball en equip, el
respecte, etc. La intenció era motivar
la participació dels joves fomentant la
trobada entre els instituts i els punts
d’informació.
Any rere any, els participants en el pro-
jecte han anat augmentant conside-
rablement, consolidant-se la trobada
com un espai de treball amb volunta-
ris, protagonistes i agents de les políti-
ques de joventut al municipi. Els joves
es converteixen, d’aquesta manera, en
personatges actius en la construcció
del seu futur.
Què són les PIDCES
El Programa Informació i Dinamitza-
ció als Centres d’Educació Secundària
(PIDCES) és una iniciativa de l’Àrea
d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació
de Barcelona oberta a tots els munici-
pis de la província de Barcelona que
desenvolupen actuacions als instituts
per tal de promoure la informació, la
dinamització i la participació dels jo-
ves estudiants.
ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147 13
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
PRÀCTIQUES ENTRE ELS JOVES
El programa PIDCES es concreta a cada
municipi i a cada institut amb la pre-
sència i l’atenció als joves i adoles-
cents a través del Punt d’informació
jove. Aquest curs 2009/10, participen
al programa 106 municipis i 290 cen-
tres de secundària.
La importància de l’institut
Si volem ciutadans i ciutadanes que
participin en els seus entorns de vida,
cal que des del principi tinguin l’opor-
tunitat de participar i cal que ho facin
sentint que la seva participació és sig-
nificativa, que té incidència sobre el
seu entorn.
L’institut ha de ser un espai obert al
territori a les persones i a la ciutat, que
ha d’integrar-se en el seu entorn social
i geogràfic, servint no només a la co-
munitat educativa sinó al conjunt de la
població.
Els objectius
· Fer arribar informació als joves sobre
diferents àmbits de la seva vida amb
l’objectiu de treballar per la igualtat
d’oportunitats a través de la infor-
mació i la dinamització.
· Facilitar i potenciar l’apropament
entre els centres d’ensenyament i
els espais juvenils del municipi mit-
jançant la coordinació d’activitats
conjuntes i complementàries.
· Fomentar l’adquisició d’hàbits con- Què és el Punt
sultius i participatius entre els joves d’informació jove?
dins el seu àmbit més proper i du- És un espai d’atenció presencial esta-
rant tot el procés de formació i de- ble a l’institut que posa a l’abast dels
senvolupament personal. i les joves recursos informatius d’in-
· Potenciar els mecanismes de parti- terès, i accions i estratègies que pro-
cipació tot contribuint a la creació i mouen experiències de participació
consolidació d’associacions i grups tant en el propi centre com en el seu
juvenils i la vinculació de joves a en- entorn més proper, el barri i el muni-
titats ja existents. cipi. L’atenció presencial es concreta
· Promoure la realització d’activitats, en un dia a la setmana durant l’hora
per part dels joves, de difusió i cre- del pati, tot i que les intervencions
ació cultural, esportives, formatives normalment són moltes més (forma-
i de temps lliure. ció i coordinació de delegats, orga-
· Prevenir conductes i hàbits de risc a nització de campanyes informatives,
través de la informació activitats de dinamització...).
 14 SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
JOVES I CONDUCCIÓ
LA PARTICIPACIÓ A LA TERCERA EDICIÓ DEL CONCURS HA ESTAT UN ÈXIT AMB MÉS DE 900 PARTICIPANTS
El concurs de vídeos, relats, fotos i
cançons organitzat pel RACC, el Servei
Català de Trànsit i Secundèria fa
reflexionar els joves sobre la seguretat
viària. Unes 278 fotografies, 92 vídeos,
206 relats i 17 cançons demostren que els
joves tenen molt a dir quan se’ls hi donen
els mitjans i un lloc per expressar-se.
El RACC, el Servei Català de Trànsit i la revis-
ta Secundèria van encetar, per al curs 2009-
10, la tercera edició del concurs de relats,
vídeos, cançons i fotografia JOVES I CON-
DUCCIÓ, per a estudiants de 3r i 4t d’ESO,
Batxillerat i CF de centres educatius de tot el
territori de parla catalana.
Fa un parell d’anys, el RACC i el Servei Català de
Trànsit van posar en marxa el programa “Joves i
conducció: un dret i una responsabilitat”, amb
l’objectiu de frenar l’accidentalitat de joves a
la carretera. Amb la finalitat de conscienciar
dels problemes, responsabilitats i riscos a la
carretera, van crear, en aquest sentit, el pack
educatiu sobre seguretat vial Joves i conducció:
un dret i una responsabilitat adreçat a joves
d’educació secundària i Batxillerat. A tal efecte,
la Fundació RACC, el Servei Català de Trànsit i la
revista Secundèria van organitzar un concurs al
voltant dels continguts d’aquest pack educatiu,
el concurs “Joves i Conducció”, un concurs de
relats, fotografia i vídeo adreçat als joves.
Per això, els organitzadors es van preguntar
quina és la causa que morin tants joves en ac-
cidents de trànsit. En quasi tots aquests acci-
dents, la màxima responsabilitat cau en algun
dels conductors implicats. L’excés de velocitat,
la conducció sota els efectes de l’alcohol o al-
tres drogues, les distraccions al volant, les ma-
niobres inadequades, la no utilització del cintu-
ró de seguretat o del casc són comportaments
que realitzen amb freqüència els conductors
de vehicles i que, en moltes ocasions, causen,
amb major o menor incidència, un accident. La
idea era traslladar aquestes inquietuds als jo-
ves i cedir-lis un espai per a poder-se expressar.
D’aquesta manera, l’objectiu del concurs ha
estat impulsar la creació i la reflexió al voltant
Els joves al volant
de la
de la seguretat viària i el treball en equip per
a tots aquells de vosaltres amb inquietuds
creatives i culturals. Us deixem amb un petit
tast de les aportacions dels participants:
alcaku.scs
“Ella somreia mentre mirava la lluna i per
un instant vaig voler oblidar l’incident de la
carretera i tots aquells anys... Vaig imaginar
que res havia ocorregut, per un segon vaig
esborrar de la ment uns quants anys foscos
de la meva vida. En aquell moment, va aixe-
car la mà cap al cel, assenyalant en direcció
a la constel·lació del carro, i em va dir “Saps?
M’estava fixant en aquella constel·lació, la del
carro que li diuen, és ben maca no creus? A mi
em sembla la més bonica de totes les que hi
ha allà a dalt”. “Sí”, vaig respondre mentint.
Per a mi, el millor no era aquella constel·lació
ni tampoc cap de les moltes que decoraven
aquell mantell blavós... per a mi, el millor era
tenir-la al meu costat amb aquell somriure que
em portava tants records, que era com estar
vivint en temps enrere... Almenys, la carretera
no m’ho havia tret tot d’ella.”
Dríngola
“Em recorda quelcom. Sí, la fumarada del ve-
hicle de dues rodes que va passar per la seva
vora. Ell va reaccionar i es va apartar. Es va
girar cap al motorista i el cridà bruscament.
Aquest era el seu caràcter, així era ell. Des-
prés, no va poder reaccionar. Es va girar, no
el va veure, sinó damunt seu. Silenci esfereï-
dor. Ara, ja no n’eren dues, de rodes. N’eren
quatre. No les va esquivar, aquestes. El con-
ductor va parar. Va sortir acceleradament del
seu cotxe. Va demanar ajuda. Cada vegada hi
havia més persones que l’envoltaven. Només
s’escoltaven xiuxiueigs.
Jo estava a tres metres mal comptats d’ell.
No podia aixecar la mirada. Només em ra-
javen llàgrimes i més llàgrimes. Aleshores,
vaig veure com una ambulància arribava.
Em vaig aixecar, plena de coratge. Vaig ex-
plicar allò que havia succeït i el vaig veure
allà, estirat, inert al terra. Ja era massa tard.”
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
deria.cat
ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147 15
JOVES I CONDUCCIÓ
 16 SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
DEIÀ, L’AVENTURA D’IMAGINAR ESPAIS
Ignasi Granell Vendrell
guanyador del concurs
“Deià, l’aventura d’imaginar espais”
La primera edició de “Deià,
l’aventura d’imaginar espais”
ha arribat a la seva fi. El concurs
de disseny a la xarxa organitzat
per la revista Secundèria i per
l’escola Deià de disseny acaba
amb un gran èxit de participació:
superant els 200 participants.
L’acte de lliurament de premis
es va celebrar el 20 de maig
a a l’Espai Jove La Fontana de
Barcelona, que va acollir uns 300
estudiants d’arreu de Catalunya,
el País Valencià i les Illes Balears.
El guanyador d’aquesta edició ha es-
tat l’Ignasi Granell Vendrell. El senyor
Ricard Roura, director de l’escola, i
l’editor de la revista Secundèria, Jo-
sep Ritort, li van fer entrega del primer
premi, un MacBook. A les categories
“Redissenya el teu espai” i “Habitatge
jove alternatiu”, els guanyadors van
ser el Pau Acedo Casellas i l’Alexandre
Rodríguez Amat, respectivament.
UN CONCURS DE DISSENY QUE PRETÉN ESTIMULAR
L’INTERÈS I L’ESTIMA PELS ESPAIS PÚBLICS URBANS
El veredicte del jurat es va fer públic el
dijous 20 de maig a les 18.00 de la tar-
da a l’Espai Jove La Fontana. El senyor
Ricard Roura, director de l’esola, va pre-
sentar l’escola i el concurs remarcant
que “es tracta d’un concurs de disseny
que pretén estimular l’interès i l’estima
pels espais públics urbans a base de
proposar idees i dissenys que permetin
desenvolupar les activitats creatives en
un entorn que faciliti la interrelació amb
el conjunt de la ciutadania”.
Per als organitzadors, la idea era traslla-
dar la pregunta als joves: “Què faries si
et deixessin apropiar d’un espai públic?
Com voldries dedicar el teu temps al teu
barri quan estàs a l’exterior?” D’aquesta
manera, doncs, el concurs “Deià, l’aven-

ELS GUANYADORS
· Ignasi Granell Vendrell
(Premi general)
· Pau Acedo Casellas
(Redissenya el teu espai)
· Alexandre Rodríguez Amat
(Habitatge jove alternatiu)
ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147 17
DEIÀ, L’AVENTURA D’IMAGINAR ESPAIS
espais públics exteriors? Com l’utilitzen
i com s’imaginen que hauria de ser?
Quines activitats hi podrien realitzar?”
Tot plegat amb l’objectiu que es vinculi
l’activitat del concurs amb alguna assig-
natura dels estudiants de secundària.
Com?
El concurs organitzat per la revista
Secundèria es desenvolupà al web
www.deria.cat/disseny. Els alumnes
van poder participar al concurs DEIÀ
durant, aproximadament, tres mesos,
de febrer a abril de 2010. Es tractava
de penjar al web un dibuix/fotomun-
tura d’imaginar espais” pretenia ser un espais? Com s’imaginen el futur de tatge/collage i/o vídeo/banner per
concurs de creativitat i disseny, adreçat l’habitatge per als joves?”. I afirmen a cada una de les categories que es
als joves estudiants de 14 a 18 anys, amb que “aquest concurs convida als joves proposaven, “Habitatge jove alterna-
una temàtica d’interiors i una d’exteriors. a redissenyar el lloc on viuen, adaptant tiu” i “Redissenya el teu espai públic”,
els espais del seu habitatge a les seves ambdues relacionades amb el disseny
La primera pregunta, per a l’organit- necessitats, proposant solucions inno- d’interiors i exteriors amb un text justi-
zació, consistia en intentar esbrinar: vadores i creatives per aprofitar millor ficatiu de la proposta.
“Com els possibles participants s’ima- les possibilitats de l’espai”.
ginen un habitatge per a joves? Com Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
redefinirien el seu espai habitable de En segon lloc, continuen, “calia pregun- Fotos: Banc d’imatges
forma alternativa, econòmica, de mini tar: Com haurien d’ocupar els joves els deria.cat
 18 SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
PETITS ANUNCIS

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

EDUCACIÓ
CURSOS D’IDIOMES PER TOTHOM
A Rosa dels Vents ja us hem preparat les colònies d’anglès a la COSTA BRAVA i els cursos d’anglès
a IRLANDA o ANGLATERRA per l’estiu 2010. Una oportunitat per viure una experiència única, fer
amics i aprendre anglès. I aquest any a preus especials:
EDUCACIÓ

15/17 anys IRLANDA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs

10/14 anys ANGLATERRA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs
6/16 anys COSTA BRAVA 7 dies a partir de 351 Euros

Els nostres preus inclouen allotjament en pensió completa en residencia, amb classes d’anglès
i programa complert d’activitats, sempre supervisat pels nostres monitors.

Us esperem a Rosa dels Vents:

EDUCACIÓ
Estades a l’estranger Estades a Catalunya
934 091 263 / 935 036 035 902 200 005
www.rosadelsventsidiomas.es www.rosadelsvents.es

T’agrada el Turisme?
EDUCACIÓ

Adscrits a la primera Universitat en recerca

turística de país, amb nosaltres podràs cursar
des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-
EDUCACIÓ

ment Turístic, Agències de Viatges o Informació

i Comercialització Turística fins el nou Grau en
Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.
Una borsa de treball amb més de mil ofertes
T’obrim les portes
de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta,
codi D81038.Descobreix perquè som líders
al món
en Turisme a Barcelona. · Hostessa Relacions Públiques
· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,
C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. · Hostessa i Auxiliar de vol
www.mediterrani.com · Relacions Públiques i Màrqueting
EUSS - Programes ADD · Secretariat Internacional d’alta direcció
* EUSS Activa · Agent de viatges
* LaborEUSS Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona)
* ProfEUSSional
Tel.: 93 215 88 66
* fEUSS-te enginyer
Pregunta’ns a www.formatic-barna.com
comunicacio@euss.cat formatic@formatic-barna.com
EDUCACIÓ

pel programa que millor

s’adapta als teus estudis actuals

EUSS Enginyeria
EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

Pg. Sant Joan Bosco, 74

932 805 244
www.euss.cat
EDUCACIÓ

Centre adscrit a:

Escola Universitària
de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

GRAU EN TURISME
c/ Aragó 55. Barcelona
Tel.: 93 227 80 90
ceta@ceta.edu.es
www.ceta.edu.es

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

 ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147 19
CALAIX DE SASTRE

Passatemps acpg premsa gratuïta i

mitjans digitals

MOTS ENCREUATS per Pau Vidal HORITZONTALS: 1. Endreça del territori per mètode del seminari. Admiració per la
inversió pronominal / 2. Oració només apta per a incauts. És europea però sembla
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 una ogressa / 3. Al capdamunt. Cambres per marinerots i capitanots. Al cap de munt
/ 4. Triï’ls i tracti’ls, si vol, però són químics. Fragment del genoma en el cocaïnòman
1 / 5. Amics d’Espantar el Servei. El paleolític ja li semblava una cosa primitiva / 6.
2
Cremor d’estómac que afecta el cor i tot. Aigua en moviment a Cremona / 7. La
part lúdica del patriotisme. Opel que antigament s’usava per llançar / 8. Del mascle
acusat de no encendre’s com una dona. Malalt passat de moda / 9. Ep, que has
3
degollat el veí! Ducat petitó però de bon invertir. Menys que res / 10. Ruc capaç de
4 dir alguna cosa en guaraní. Monstre fetal de potes unides i regust dolç / 11. Mitja
parella. No té ningú per jugar a pòquer. L’altra mitja / 12. Sembla un grec, o un
5 persa, però és un altiplà de gres. I aquest en canvi sembla d’Elx i n’és / 13. Arbre
contingut en una poma. Calma i descans, sobretot si m’assec.
6 preses sorprenents… Des de trobar-te piranyes “in your
7 VERTICALS: 1. Entre el Masnou i Premià, una porció de biocatalitzador. Sufix sen-
se pretensions / 2. Sempre són al mig del carrer. La rectora fent d’actriu?: no, una
8 ploma de la cua. Al mig del camp / 3. Té la capacitat d’inclinar la balança. Per pecar
de massa li falta un 20% / 4. Epoca mesurable en períodes anuals. Solen ser-ho
9 el fred i el penal / 5. Salari sense necessitat de treballar a la mina. Jardí de la torre
d’en Berlusconi / 6. Dimarts a migdia. Vençuda pel ble d’una vegada. Pel llepafils
10 són la fi / 7. Alumnes molt enganxats a la pantalla. La pell segons el publicitari / 8.
11 Un rigor il·limitat. Turment infligit als missaires en forma d’evangeli. El melic del món
/ 9. Tecla per fer baixar una ratlla amunt. Estan atentes a l’emissor / 10. El mateix to
12 poder no, però tants de neutrons sí. Tants admiradors com tenia en Davis, el de la
trompeta / 11. Sí, que no és poc. Goita, aquest sí que ha de treballar allà on dèiem.
13 Valencià del Carxe / 12. A més de bonica, fa riure i sobretot descansa. Té una
actitud gens tolerant amb el gluten.
SUDOKU MALCREIENTS I MALPITJORS
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal
2 1 Si ets creient, no necessites agents externs que et facin pas-
sar per l’adreçador perquè creure és l’essència mateixa de
6 5 3 8 la teva condició: ets fidel perquè creus en alguna entitat su-
perior. Quan no creus, sí que te la jugues perquè qui mana
7 2
potser et farà creure d’una altra manera. Si ets un marrec i no
4 3 6 8 despares taula, tal com t’ha ordenat el pare, et pots quedar
sense setmanada, perquè no has cregut. Si ets un regidor i
6 5 no votes el que t’imposa el partit, ja veuràs com creuràs quan
t’amenacin amb fotre’t l’escó. Per això, l’eslògan d’en Montilla
9 8 6
és tan revelador, perquè deixa ben clar que continua creient.
1 4 És un noi obedient. No sabem si amb amenaces de retirar-li la
setmanada o de quina altra mena, però el que queda fora de
4 1 dubtes amb aquesta perla de la propaganda política és que
l’amo del president català deu estar ben content, perquè el
6 2 8 3 7
creuen. No sé fins a quin punt els socialistes catalans donen
importància als pronoms (però m’ho ensumo: gens ni mica) i
confonen l’amo gros amb la divinitat (“segueixo creient / hi se-
SOLUCIONS:
LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC
El tercer trimestre, el més convuls de tots, promet tensi-
ons, moments crítics, resultats inesperats… Veiem com es
concretarà en aquest col·lectiu tan específic com és el món
estudiantil:
ÀRIES: Un gir inesperat, esdeveniments aleatoris, sor-
swimming pool” passant per un ximpanzèberenant damunt
el teu cotxe (d’on haurà sortit el bitxo?).
TAURE: Resultats acadèmics discordants: aproves allò
que no hi comptaves i suspèns alguna inexplicable (per
a tu, és clar!). Especialment inestable, cercant dins i fora
trobes allò que no buscaves... “Ligues”, d’haver-n’hi, n’hi
ha, però amb la mateixa tònica dispar.
BESSONS: Període remogut però esteu protegits. Les
vacances es presenten una mica insípides i teniu a les
vostres mans fer-les més emocionants (sense arribar a la
impredictibilitat dels Aquari). De peles, no aneu bé però ho
podreu compensar perquè teniu recursos personals.
CRANC: Portareu un cicle lunar accelerat (T=18 dies) que
us provocarà un increment de problemes, especialment
en l’àmbit familiar. Tot i el vostre romanticisme, millor dedi-
queu-vos a lligar amb certa frivolitat i sense “enganxar-vos”
emocionalment. Salut, bé.
LLEÓ: Noi: tingues cura del teu aspecte perquè si et dei-
xes podries acabar semblant un “xulo-platja” amb la con-
seqüent pèrdua de resultats... I, francament, podent ser un
encant.... En general, nois i noies obteniu bons resultats
acadèmics.
VERGE: Període durant el qual escassegen creativitat i
empenta. Si no t’importa anar a remolc o bé si saps adap-
tar-te a canvis dràstics, prova d’unir-te als Aquaris i tindràs
un toc de sorpresa i incertesa assegurades. Tendència o
obrir-te més, a l’hora de lligar, especialment.
BALANÇA: Juny: centreu-vos en els exàmens i oblideu
el món. Juliol i agost tempestuosos i amb sorpreses de
tots tipus. Consell: intenteu treure ferro a les coses perquè

gueixo creient”), però el que és segur és que ningú els podrà sinò estareu molt neures. Els Lleó tendiran a treure’us de
MOTS ENCREUATS:

S E C S O S A S   A M O 13

acusar de malcreients. polleguera: ignoreu-los/les.

L X A E   I I L S S A T 12
I R A T L I O S   I
Un altre que si no era una divinitat s’hi devia trobar força era en ESCORPÍ: Aprofita “a tope” la 1a ½ de l’estiu perquè la 2a
I 11
M E L O R U A   R A U G 10
  R E U D C T A O   I E 9 Samaranch. A aquestes alçades, ja no ens hem de sorprendre no pinta massa bé. “Ligues” i rotllets variats: algun podria
S I C T I   I D G I R F 8 de l’oportunisme, la hipocresia i la misèria moral de les clas- assemblar-se a Pesadilla en Elm Street, algun altre línia
N A   C O S   A I R T A 7 ses dirigents del país. Però l’exercici de vassallatge en ocasió Amelie. En tot cas, no els trobaràs a la platja. Els exàmens,
O N A E   R A G R O C   6 del traspàs de l’interfecte ha estat per posar-se a plorar. Si ja hi haurà de tot!
fa riure aquest intent d’anostrar l’inanostrable catalanitzant-li SAGITARI: Període d’apatia i desídia que en cap mo-
T I C L I O N E   S E A 5

el nom (quin riure, les quatre pàgines d’esqueles del diari llur: ment justifica la ganduleria soporífera! Si no intenteu cor-
O M A   N S I L T I R T 4

semblava una partida de “juanantonios” contra “joanantonis”), regir la tendència, us espera un estiu avorridet i depriment.
S   M O T R M B A C   A 3
I C A G R U O   D E R C
el que fa posar la pell de gallina és l’oblit interessat de les Si us esforceu, hi ha sortides i excursions interessants. .
2
  O H I O C N A E D R O 1
10 11 12 9 8 7 6 5 4 3 2 1 principals virtuts del personatge. No tan sols va ser franquista CAPRICORN: Els exàmens et deixen KO: fes un petit
destacat, i mai penedit, sinó sobretot anticatalà furibund. I ho “kit kat” i així et podràs agafar l’estiu a tota màquina. Tan-
demostrava ja des del seu nom mateix. En Samaranch era mateix, aquestes ànsies et poden fer visitar el metge més
SUDOKU:

1 4 7 5 9 3 8 2 6
la personificació del papu franquista, d’aquelles èpoques en d’un cop (cremades del sol?, sangries carregades?, tiberis
què Vic es deia Vich, el santuari de Lluc era Lluch i Caldes sense seny?).
6 9 8 7 1 2 3 4 5
3 5 2 8 6 4 1 9 7 d’Estrac era Caldas de Estrach. Els locutors del règim, i ell AQUARI: T’espera un estiu del teu estil: impredictible.
7 3 1 6 4 5 2 8 9 el primer, s’esforçaven a pronunciar “Samarantx”, recalcant Tant podries començar planejant un viatge cultural i acabar
5 2 4 1 8 9 7 6 3 aquest esclat final, no fos cas que fes tuf de català. Encara fent: 1) tot un estudi de màrqueting dels xiringuitos de la
avui hi ha molta gent, incauta i hereva d’aquells temps mise- platja Waikiki o 2) muntant-ne tu un.
rables, que no sap dir el nom de la ciutat alemanya de Munic PEIXOS: To apàtic, com els Verge, el juliol i l’agost. Als
9 8 6 3 2 7 4 5 1
2 6 9 4 7 1 5 3 8 si no és “Múnitx”, com si els pobres muniquesos tinguessin la exàmens, resultats dispars. Les noies tendireu a la coque-
8 7 3 2 5 6 9 1 4 culpa de la mala llet i la ignorància dels franquistes. teria en excés (a voltes carregant) i competitiva (tensió
4 1 5 9 3 8 6 7 2 Ara, una mica de raó sí que tenien: en Samaranch era un fa- amb les Lleó). Els nois, tanmateix, tendència a xocs amb
txa com un casa de pagès. Amb una TX ben grossa. la figura paterna.
 tu
20 SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
SEXUALITAT
Dependència
de
LA DEPENDÈNCIA EMOCIONAL ÉS UNA FORTA NECESSITAT
QUE UNA PERSONA EXPERIMENTA CAP A UNA ALTRA
En Roger i la Míriam surten junts des de fa tres anys. En
aquests tres anys, han tingut molts problemes entre
ells. En Roger ha enganyat la Míriam diverses vegades
amb altres noies, la menysprea i ha trencat la relació
moltes vegades. Al final, però, la Míriam sempre el
perdona i torna amb ell. En realitat, cap dels dos és feliç
però són incapaços de trencar la relació que mantenen.
Les amigues de la Míriam, li han dit moltes vegades
que deixi en Roger però, tot i que ell la tracta molt
malament, la Míriam no veu més enllà d’ell.
En aquesta història, la Míriam creu de debò que està profun-
dament enamorada d’en Roger. Però el principal problema
d’aquesta parella no és l’amor, sinó la dependència emocio-
nal que existeix principalment d’ella cap a en Roger.
La dependència emocional és una forta necessitat que una
persona experimenta cap a una altra persona, generalment,
la parella sentimental. Aquesta necessitat es manifesta en
una gran necessitat de compartir molt temps amb aquella
persona, d’anteposar els desitjos de l’altre per sobre dels
propis, de necessitar contínuament la seva aprovació i afecte,
de creure que no es pot viure sense aquella persona, en l’exis-
tència d’un “lligam psicològic” a la parella, etc. La dependèn-
cia emocional es pot donar cap als pares, als fills, etc. Però
la que més freqüentment es dóna és la que es focalitza en la
parella i afecta principalment a les dones, no tant als homes.
La dependència emocional no es dóna amb una persona en
concret, sinó que una persona dependent ho serà amb totes
Escola Universitària de Turisme
GRAU EN TURISME
SORTIDES PROFESSIONALS: HOTELERIA , AGÈNCIES DE VIATGES, INFORMADORS I GUIES, COMPANYIES DE TRANSPORT, EMPRESES DE LLEURE
Tel. (+34) 93 227 80 90 - Aragó, 55 - 08015 Barcelona - www.ceta.edu.es
les seves possibles parelles afectives. El principal problema és
que la relació que s’estableix amb les parelles arriba a ser de
submissió total. Aquesta relació impedeix que la persona es
desenvolupi de manera independent i lliure, ja que la persona
només viu pendent de fer feliç la seva parella, de complir els
seus desitjos per sobre, fins i tot, de la seva pròpia felicitat.
A nivell general, la persona dependent es caracteritza per
basar la seva pròpia felicitat en el nivell de felicitat dels al-
tres. És a dir, el dependent emocional considera que si la
seva parella, família, amics, etc., estan contents, llavors val
la pena el seu comportament i el seu “sacrifici emocional”.
Per tant, sempre dóna molta més importància als desitjos,
necessitats i demandes dels altres que als propis. Al de-
pendent emocional, li costa molt dir que “no”, ja que pateix
pensant que els seus comentaris o comportaments poden
arribar a ofendre l’altra persona i ser, per tant, rebutjat.
Crear una dependència emocional cap a algú és entrar en un ci-
cle que pot no tenir fi. La persona no construeix per sí mateixa la
seva autoestima sinó que busca contínuament l’opinió dels al-
tres per tal de formar la seva autoestima. Per tant, posa en mans
dels altres la seva felicitat i es basa en els altres per poder per-
cebre si té aspectes positius i/o negatius en la seva persona. Es
valora a sí mateix en funció de com el valoren els altres. Aques-
tes persones pateixen greus necessitats emocionals i, inevita-
blement, pateixen molt quan perceben aquesta manca d’afecte
en les seves relacions de parella. Donat que aquesta sensació
de mancança afectiva és completament exagerada, mai tenen
la sensació de tenir satisfetes les seves necessitats emocionals.
La persona dependent entén l’amor con una relació de sub-
missió, d’admiració cap a l’altra persona. Tendeix a idealitzar
la seva parella i, generalment, s’interessa per persones inde-
sitjables a les quals atribueixen unes qualitats que acostumen
no ser reals. Això succeeix per la baixa autoestima que té la
persona dependent. L’altra persona acostuma a ser narcisista,
egoista, manipuladora, sense empatia i, sobretot, explotadora.
La submissió de la persona dependent agreuja aquests trets.
La dependència emocional es dóna juntament amb una
necessitat exagerada de tenir parella sentimental. Quan co-
mença una relació, la persona creu haver trobat la parella
ideal i la felicitat de l’inici de la relació fa que sigui incapaç
de detectar els defectes de la relació. Inevitablement, la re-
lació es deteriora de manera gradual.
A nivell social i educacional, el típic exemple de “dependèn-
cia emocional” és el paper que tradicionalment se li ha adju-
dicat a la dona-mare-mestressa de casa. Durant molts anys,
era normal que la dona renunciés a la seva carrera profes-
sional per tal de cuidar i “fer feliços” al seu marit i els seus
fills. La dona era no només dependent a nivell emocional
Centre adscrit a:

sinó també, econòmic. La dona deixava de banda la seva
autorrealització en benefici de la seva família.
Tot i que, afortunadament, la dona de la societat actual s’ha
deslliurat d’aquests lligams de caire sexista, les consultes
dels especialistes estan plenes de noies joves que, sense
cap tipus de necessitat social i/o econòmica, estableixen
aquests lligams dependents amb les seves parelles.
És interessant, per tal de no caure en aquest error que és
ser dependent emocionalment, fer uns breus però impor-
tantíssims exercicis de reflexió sobre la relació de parella.
En primer lloc, cal plantejar-se per què s’ha iniciat aquesta
relació. Ha estat per amor de veritat? Per por a estar sol? Per
la necessitat de tenir parella? Per ser acceptat socialment
o pel grup d’amics? És necessari també reflexionar sobre si
la relació permet ser un mateix, ser feliç, fer allò que ens
agrada, sentir-nos bé i a gust amb nosaltres mateixos, etc.
El primer pas per trencar aquestes mancances i aquesta depen-
dència és ser conscients del problema i acabar amb la por, ja que
la por a estar sol, a ser rebutjat, a fer front a les situacions, etc. és
la principal emoció que fa perdurar la dependència emocional.
Laura Cerdán Rubio (laura@lcpsicologia.com)
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147 21
SEXUALITAT
envian’s les teves
conultes a:
sexualitat@edicat.cat
CONSULTORI
Hola, bona tarda. He vist aquesta adreça al Secundèria i, ja
que hi ha un tema que em ronda el cap, voldria preguntar-ho.
Bé, sóc homosexual i he practicat sexe diguem no segur.
Tot i que sempre que hi ha hagut penetració he utilit-
zat el preservatiu, per al sexe oral (sense ejaculació) no
l’acostumo a utilitzar. Voldria saber si hi ha un alt risc
de contraure la sida amb aquesta acció, tot i no haver-hi
ejaculació durant el sexe oral i la penetració sempre amb
preservatiu. Em recomanaria les proves de la sida?
Hola, pel que fa al dubte que em comentes, has de saber
que practicar contactes sexuals sense protecció sí supo-
sa un risc de contagi, no només de sida sinó també de
qualsevol altra malaltia de transmissió sexual. El risc de
contagi es dóna tant en la penetració vaginal i anal com
en el sexe oral. Et recomano que et facis les proves de la
sida si consideres que pots haver tingut relacions de risc.
 22 SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10
cultura

Recomanem Agenda estiu10

LLIBRES MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNC

Ghostgirl Messi
Tonya Hurley Luca Caioli
La Butxaca La Butxaca
9’95 7’95 euros
368 pàgines 288 pàgines

A l’institut, la Charlotte és la mena de noia que ningú no
trobaria mai a faltar. I llavors un dia passa l’impensable:
ella mor i es converteix en invisible de debò. Però que
sigui morta no significa que s’hagi resignat que ningú
li faci mai cas, només que a partir d’ara haurà de ser
més “creativa” per cridar l’atenció. T’has sentit mai in-
visible? La Charlotte Usher sí que s’hi sentia. Els seus
companys es reien d’ella, els professors ni s’adonaven
que existia, els grupets populars de l’institut no es mo-
lestaven ni a menysprear-la... Era el tipus de noia que
ningú no trobaria a faltar si es morís l’endemà.
Lionel Messi ha irromput al món del futbol amb una força
que contrasta amb la seva timidesa fora del camp. Cada
vegada que salta a la gespa amb la pilota als peus, Messi
es transforma en un superheroi capaç de deixar bocaba-
dats tant els fans com els seus rivals. El periodista italià
Luca Caioli ha seguit la seva trajectòria vital i esportiva,
des dels camps de terra de la seva Rosario natal fins a
l’Olimp futbolístic i mediàtic on s’ha donat a conèixer al
món sencer. L’edició que teniu a les mans incorpora qua-
tre capítols inèdits que relaten tots els moments de glòria
viscuts pel futbolista durant el 2009.

CINEMA
Dies: Fins al 30-09-2010 Dies: del 02-06-2010 al 20-06-2010
Anvil! The Story Eclipsi Apocalíptica. Els Reacció
of Anvil David Slade rastres de la mort a Teatre
Sacha Gervasi Kristen través de la història, Sala Beckett
2009, Premios Stewart, Robert segles XVI-XVIII C. Alegre de Dalt, 55, bis
Independent Pattinson, Exposició Barcelona
Spirit: Mejor Taylor Lautner, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona http://www.salabeckett.cat
documental Billy Burke, C. Santa Llúcia, 1- De dimecres a dissabte a les 22 h /
90 minuts Ashley Greene, Barcelona Diumenge a les 19 h
Jackson Entrada gratuïta
Rathbone, 119 933181195
minuts Dies: 24-06-2010
KISS
Anvil, la banda canadenca potser més popular del he- En aquesta tercera entrega de l’exitosa saga de vam- Concert
avy metal d’aquell país, ha estat l’escollida per Sacha pirs de les novel·les d’Stephenie Meyer, Bella (Kristen Palau Sant Jordi
Gervasi, que és també un vell amic de la banda, per Stewart) haurà de triar entre Edward (Robert Pattinson) Passeig Olímpic, 5
a la realització d’un documental. Sasha es va dedicar i Jacob (Taylor Lautner). La ciutat de Seattle és devas- Barcelona.
a filmar alguns shows de la banda durant el 2005 i tada per una sèrie de misteriosos assassinats que van Hora: 20’00
el 2006, entrevistant també a amics propers d’Anvil. en augment, mentre una vampiressa busca venjança.
Quan va sentir que tenia prou material, va editar el Bella ha de triar entre el seu amor per Edward i la seva
documental sobre la banda. amistat amb Jacob, conscient que la seva decisió pot
iniciar una batalla entre vampirs i licantrops.

WEB

Dies: del 20-05-2010 al 20-06-2010

FIFA World cup 2010 Monster Hunter tri Non Solum
Teatre
http://fifa-world-cup.easports.com http://www.nintendo.es Teatre Poliorama
Competeix jugant amb un dels 199 equips des de la Monster Hunter Tri és el tercer videojoc de la saga Rambla dels Estudis, 115
classificació fins a una reproducció virtual de la final Monster Hunter. Ha estat desenvolupat per Capcom i Barcelona
de la Copa del Món de la FIFA 2010. Juga a qualsevol distribuït per a la consola Wii. Es tracta d’un joc on et 25-30 euros
dels 10 estadis oficials recreats amb tota la passió i les posaràs a la pell d’un caçador principiant en una terra Dijous, divendres i dissabte a les 21.30 h /
emocions de la Copa del Món de la FIFA 2010. que comparteixen humans i monstres. Diumenge a les 19 h
 ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147 23
CULTURA

Històries de Catalunya
CIES I EXPOSICIÓ ELS FETS DE MAIG DEL 37

Dies: 17, 18 i 19 de estiu

Caixa Sabadell Etnival
Festival
Girona
www.caixasabadelletnival.com

En bona mesura, el cop d’estat franquista a Barcelona fracas-

sa gràcies a la lluita de la població civil, a la Guàrdia d’Assalt
i al posicionament determinant de la Guàrdia Civil fent costat
a la legalitat republicana. A partir del 19 de juliol, doncs, al-
gunes organitzacions polítiques i sindicals disposen d’armes
que, malauradament, no només seran usades al front.

Portem deu mesos de guerra i de col·lectivitzacions. La Ge-

neralitat està dirigida per una mena de coalició de republi-
cans, comunistes i llibertaris. De fet, tant al govern de Ca-
talunya com al de la República espanyola hi ha ministres
anarquistes catalans. Un cas únic al món.
Dies: 24-06-2010 Dies: 16 i 17 de juliol
BOB DYLAN CruïllaBCN Ens trobem amb una Catalunya de facto sobirana, atès que,
Concert Festival des de l’inici de la guerra, ha hagut d’afrontar –com en tants
El poble Espanyol Parc del Fòrum altres moments de la història– la nova situació d’emergència
Av. Marquès de Comillas, 13 Barcelona tota sola. Aquesta Catalunya gestiona els recursos i assumeix
Barcelona http://www.cruillabarcelona.com competències tan cabdals com les finances (control de les su-
Hora: 20’00 cursals del Banc d’Espanya, de les delegacions d’Hisenda, de
Dies: Fins al 31-12-2010 la banca privada, de les institucions d’estalvi i de les compa-
Abracadabra. nyies d’assegurances), l’ordre públic, la indústria de guerra o
Il·lusionisme i ciència l’emissió de moneda i el control del canvi. Mentre, en el nou
Exposicions marc bèl·lic, el poder de l’estat i el govern de la República es-
Dies: 27-06-2010 CosmoCaixa Barcelona panyola s’han anat desintegrant. Però l’executiu espanyol no
AEROSMITH C. Isaac Newton, 26 està disposat a tolerar aquestes quotes d’autogovern.
Concert Sarrià-Sant Gervasi
Palau Sant Jordi http://www.cosmocaixa.com Aquest és el context en què, a partir del 3 de maig i durant
Passeig Olímpic, 5 una setmana, els carrers de Barcelona són l’escenari d’en-
Barcelona frontaments armats. D’una banda, hi trobem, fonamental-
Hora: 20’45 ment, l’entramat politicoinstitucional d’ERC, del PSUC, d’Es-
tat Català i de la UGT. I, de l’altra, les forces revolucionàries
Dies: 13-07-2010 de la CNT-FAI i del POUM.
MORCHEEBA
Concert El govern de la República espanyola aprofitarà la conjuntura per
Sala Apolo eliminar els anarquistes i, alhora, recuperar les funcions de go-
C. Nou de la Rambla, 113 vern que ha perdut al Principat, sobretot a partir del nou trasllat
Barcelona del govern de la República a la capital catalana (octubre de 1937).
Hora: 20’00
Així, la República espanyola rendibilitzarà la crisi instituci-
onal catalana per liquidar les milícies populars (l’expressió
de les fórmules tradicionals de mobilització militar catala-
nes) i per reinstaurar el monopoli de la violència estatal.
D’aquesta manera, el govern espanyol arrabassa tantes
competències a Catalunya que, de fet, resulta difícil saber si
la Generalitat acaba tenint alguna funció efectiva.

Com tantes altres vegades, mentre els catalans s’enfronten

per qüestions tàctiques, l’estat espanyol s’assegura el con-
trol del poder. deria.net