U9.

Enginyeria genètica

ACTIVITATS
1. Indica les passes a seguir en un projecte i explica-les breument.

2. Donada la seqüència de DNA següent:

5`… ATGCGAATTCCCGCCAGGTTATGCAATTCATG …3´
3´… TACGCTTAAGGGCGCTCCAATACGTTAAGTAC …5´
Quins fragments es produeixen quan el DNA es talla amb l'enzim de restricció Eco RI?

3. Fes un esquema del procés de clonació d'un ésser viu.

4. Completa el quadre següent sobre els avantatges i incovenients del Projecte Genoma
Humà.
Avantatges Incovenients

CASOS PRÀCTICS

Biotecnologia per a diabètics

La diabetis és una malaltia causada per l'excés de glucosa a la sang. Aquest excés és
degut al fet que en les persones diabètiques l'hormona insulina no és fabricada
correctament per les cèl·lules del pàncrees. El tractament clàssic de la diabetis és el
subministrament diari d'insulina al malalt.
Una alternativa de futur és el trasplantament de cèl·lules d'una persona clínicament
morta. Però, per aconseguir cèl·lules, calen tres o quatre donants. A més, el procés
d'aïllament és difícil i complex, i el trasplantament pot produir rebuig. Les cèl·lules són
implantades al fetge, des d'on fabriquen la insulina.
És probable que en un futur proper sigui possible el xenotrasplantament de cèl·lules de
porc transgènics. Aquestes cèl·lules secretarien insulina correctament. Des de fa molts
anys s'ha utilitzat la insulina de porc en el tractament clínic de la diabetis, amb bons
resultats. A més, el porc manté uns nivells de glucosa a la sang bastant similars als de la
espècie humana. S'ha comprovat, però, que les cèl·lules trasplantades mantenen el nivell
de glucosa a la sang tal com ho feien en el donant, no en el receptor.
La solució de la diabetis també podria venir del cultiu i la fabricació de cèl·lules, sigui del
porc o bé d'altres espècies, i el seu trasplantament posterior.
La Vanguardia (31 maig 1997)
 U9. Enginyeria genètica

El DNA del pèl d'un gat, prova clau en un cas d'assassinat

Científics dels EEUU han ajudat a solucionar un cas d'homicidi basant-se, per primera
vegada, en el DNA d'una gat domèstic. La tècnica de l'empremta genètica és usada des
de fa uns quants anys per identificar teixits humans a l'escenari d'un crim. En aquest cas,
un home va ser condemnat per assassinat en demostrar-se que el DNA d'un pèl trobat en
una trenca era del seu gat.
Una dona de treta-dos anys va desaparèixer de casa seva el 1994. El seu cotxe va
aparèixer abandonat amb l'interior ensangonat. Tres setmanes després, en un bosc
proper es va trobar una trenca de cuiro amb restes de sang. Les anàlisis van de mostrar
que la sang de la trenca i del cotxe corresponien a la dona desapareguda. Però l'única
pista de què disposava la policia eren uns quants pèls de gat blancs trobats a la trenca.
En aquella època, l'home que havia conviscut amb la dona vivia amb els seus pares i un
gat blanc, Snowball. Per determinar si els pèls trobats a la trenca corresponien a
Snowball, la policia va demanar ajut al Laboratori de Diversitat Genètica. Els
investigadors van adaptar les tècniques de l'empremta genètica a aquest cas insòlit.
Aquestes tècniques analitzen regions de DNA repetides: el nombre de vegades que cada
unitat de material genètic es repeteix varia de persona a persona i de gat a gat. El cos de
la dona va ser localitzat i l'home va ser detingut i acusat.
El País, abril de 1997

Resistència a herbicides i plagues

La resistència de les plantes als herbicides té una base genètica, i, per tant, es pot
incrementar manipulant els gens que en són responsables. La resistència als herbicides
assolida per enginyeria genètica es basa en dos mecanismes: la producció per part de la
planta d'un enzim que destrueix la molècula de l'herbicida o la modificació de la la
molècula sobre la qual l'herbicida actua en la cèl·lula. La primera opció és la millor perquè
impedeix l'acumulació de l'herbicida en el vegetal i, en conseqüència, els efectes que
pugui tenir quan es consumeixi com a aliment.
També s'utilitzen gens de bacteris a fi d'elaborar substàncies tòxiques per als insectes
perjudicials de les plantes. El gen que produeix la toxina del bacteri Bacillus thuringiensis
pot ser introduït dins les plantes per enginyeria genètica. Moltes erugues d'insectes no
viuen més de tres dies quan mengen fulles de plantes que contenen aquesta toxina, la
qual té efectes letals per a algunes espècies d'insectes però és innòcua per als vertebrats
i, per tant, per a l'espècie humana.
A.PREVOSTI, L'enginyeria genètica,1992 (adaptació)
 U9. Enginyeria genètica

Bacteris que mengen petroli al desert de Kuwait

En uns cinquanta quilòmetres quadrats del desert de Kuwait encara hi ha una intensa
contaminació causada pel petroli vessat durant la guerra del Golf, fa quatre anys. No
obstant això, en aquesta extensió de terreny estèril han aparegut algunes clapes de
vegetació. Tres microbiòlegs de la Universitat de Kuwait han descobert que la vitalitat
d'aquestes plantes és deguda a uns bacteris capaços d'assimilar i metabolitzar les restes
de petroli que impregnen les arrels.
Els científics van estudiar les plantes del desert – la major part, de la família de les
compostes. Les van fer créixer en laboratori amb un substrat al qual van afegir petroli cru
i els microorganismes “menjapetroli”, i van descobrir que tenien les arrels netes, malgrat
trobar-se en sòls contaminats. També es va comprovar que en sòls moderadament
contaminats hi creixien tomàquets i blat de moro.
Els investigadors van concloure que els bacteris que s'alimenten de petroli netegen el
terra just al voltant de les arrels.
El País (juliol 1995)

L´enginyeria genètica deslliura un nadó d´una distròfia muscular

Un equip de l'Hospital Quirón ha aconseguit el primer naixement a Espanya d'un nadó
lliure d'una distròfia muscular facioescapulohumeral (DFSHC), una degeneració genètica
dels músculs que tenen diversos membres de la seva família, gràcies a un diagnòstic
genètic embrionari preimplantacional. El naixement de la Carla, que va pesar 2.480
grams i va mesurar 46,5 centímetres, va tenir lloc el 9 de març passat i no té precedents
a Espanya, segons van explicar ahir els doctors Ramon Aurell, cap de la Unitat de
Reproducció Assistida del centre, i Carlos Giménez, director científic de Reprogenètics.
La nena no té aquesta patologia, que apareix a partir del 20 anys i, a més, no n'és
portadora, així que en el futur no haurà de fer cap mena de prevenció per no transmetre-
la. La mare del nadó, que ha presentat la nena als mitjans de comunicació, ha declarat
que tenir la seva filla en braços li semblava "un miracle" i que esperava poder tenir un
altre fill d'aquí a dos anys, quan estigui recuperada.
Els metges no asseguren que aquesta tècnica s'hagi aplicat a cap altre lloc del món en
aquesta malaltia concreta; però sí que és la primera vegada que es fa a Espanya.
Regió 7.cat (març 2010)

ACTIVITATS SELECTIVITAT

1. Quins són els objectius fonamentals de l’enginyeria genètica? Indicau en què consisteix
la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) i quin és el seu interès.

2. Explicau en què consisteix la reacció en cadena de la polimerasa (PCR), feu una llista
de les seves principals aplicacions i explicau breument la utilitat de
cadascuna d’aquestes aplicacions.

3. Esmentau els principals vectors utilitzats per a la transformació genètica i explicau les
característiques principals de cadascun.

4. Explicau detalladament alguna metodologia biotecnològica d’aplicació en animals,

esmentant un exemple pràctic de la seva aplicació.