Les R evoltes d'A l­Az raq

Les revoltes d'Al­Azraq  és un joc narratiu i   competitiu per a dos persones en què cada jugador, 

prenent el paper del Rei Jaume I o del cabdill mudèjar Al­Azraq, improvisarà arguments per a 
rebatre els el rival i contar la conquesta o la resistència de les viles musulmanes front a l'invasor 
cristià.

                                                                     ÍNDEX
Història                               2                                      Les Frases                              5
Components del joc           2                                      Conflicte                                 6
Jaume I i Al­Azraq            2                                      Condicions de victòria          7
La Crònica                         3                                      Alçament i Revolta                8
Les viles                              3                                      Notes                                       8
Els Temes                            3                                      Útils: Llista de Frases            9 
Protagonistes                      4                                      Útils: Cròniques                    10
La Narració                        5                                      Útils: Esquema de Frases     11

Entrada del Nel d'Elx per al concurs Amb J de ... del web Terra de jocs
Nel d'Elx, 2008
HISTÒRIA

Any del Senyor 1258, o any 656 de l'Hègira, el Rei Jaume I fa cridar un presoner mudèjar a la sala 
d'audiències. No és un qualsevol, és un vell amic que ha esdevingut formidable enemic.

El nou Regne de València ja té unes bases sòlides. La conquesta de les afeblides taifes musulmanes 
de Xarq Al­Andalus s'ha fet amb l'ús de la força (batalles, ràzzies i setges), però també, i més sovint, 
amb promeses de respecte a les lleis i la religió dels autòctons.

Nous pobladors, gran part d'ells catalans, s'han establert a les viles, deixant els pobles a les valls i 
muntanyes com a reductes dels mudèjars. Però malgrat les promeses, els abusos i malvolences cap 
als   mudèjars   són   continus,   i   això   atia   una   sèrie   de   revoltes   més   o   menys   organitzades   contra 
l'invasor cristià.

El líder dels rebels serà, irònicament, Al­Azraq, un amic del rei Jaume I el Conqueridor. "El dels  
ulls blaus" és un noble àrab amb qui ja pactà el rei català en canvi d'uns castells a les valls de la 
Marina. Però si els cristians no respectaven les seues pròpies lleis, com podia el cabdill mudèjar 
romandre impassible a aquesta falsa pau?

Ja el 1244 Al­Azraq encapçalà una revolta, amb reforços del Regne de Granada i del sobirà castellà 
Alfons X el Savi, i, fins i tot, arribà a crear un nou regne independent a la riba sud del Xúquer. Però 
la repressió brutal amb què acabà no va impedir que 4 anys més tard Al­Azraq tornara a alçar­se, 
aquesta volta amb molt més perill, puix estigué a punt de matar el propi Jaume I en una emboscada.

Un cop capturat el líder musulmà, i acallades les protestes dels seus revoltats, el Rei Jaume I ha 
decidit d'expulsar­lo del Regne de València. Però abans, en honor a l'antiga amistat, enraonarà amb 
ell i recordaran les diverses batalles que han mantingut en diferents places. 
Perquè Al­Azraq és, a més d'un brau enemic, un gran conversador. 

Cada jugador farà d'un dels dos interlocutors, contant com se les hagueren en bàndols oposats en 
una de les nombroses revoltes que els enfrontà...

COMPONENTS DEL JOC

Per a jugar a Les revoltes d'Al­Azraq caldran dos persones, un paper, llapis, i un dau de 6 cares.

JAUME I i AL­AZRAQ

Abans de començar la partida, cada jugador ha de decidir quin personatge històric vol interpretar, çó 
és, en la conquesta del Regne de València en quin bàndol lluitarà, el català o l'àrab.
La veu de quin personatge històric serà, Jaume I o Al­Azraq.
LA CRÒNICA

Cada jugador ha d'emplenar un paper, anomenat La Crònica, que inclou la següent informació:

­ Jaume I o Al­Azraq
­ Vila per la qual breguen, és a dir, la que estan jugant.
­ Valor de la Vila (Poble, Vila o Ciutat)
­ Temes (Amor, Béns, Força, i Raó), marcant si són exhaurits o no.
­ La puntuació dels Temes.
­ Protagonistes, els personatges que apareguen durant la Narració.

Així mateix, cada jugador ha d'escriure abans de començar la partida en un full a banda, i en secret, 
el nom d'un dels Temes (Amor, Béns, Força, o Raó), per tal d'anul∙lar­lo en cas que l'altre jugador 
l'empre durant la Narració, aquest serà el Tema capgirat.

LES VILES

Una manera de modular la durada de les partides és triar la importància de la població per la què 
lluitaran Jaume I i Al­Azraq. N'hi ha de tres menes, de menor a major: Poble, Vila i Ciutat.

Cada poblament duu aparellats uns punts a repartir entre els Temes, de manera que bregar per una 
Ciutat serà més llarg i costós que no un Poble.

A   continuació   es   donen   exemples   de   poblaments   valencians,   amb   la   seua   classificació   per 

importància i punts per als Temes:

­  Poble: (12) Alcàsser, Almenara, Altea, Bairén, Beneixama, Benifassà, Benigànim, Benimaclet, 
Biar, Crevillent, Énguera, Finestrat, Ibi, Laguar, Nules, Onil, Peníscola, Polop, Uixó, Xixona.
­ Vila: (16) Alcoi, Alzira, Borriana, Cabdet, Dénia, Elx, Gandia, Morella, Oriola, Xàtiva.
­ Ciutat: (20) València.

ELS TEMES

Els  Temes  són els recursos amb què compta cada bàndol a l'hora d'atiar o reprimir les revoltes 

morisques al Regne de València. N'hi ha de 4 menes:

­ Amor: La benevolència i el respecte de l'amo als súbdits.
­ Béns: Els diners, les terres, les promeses, o qualsevulla que puga oferir.
­ Força: L'ús de la violència i les armes.
­ Raó: El coneixement de les lleis i les creences.
Si, per exemple, la declaració parla del perdó de Jaume I a un antic rebel el Tema serà Amor. Si, en 
canvi, Jaume I està intentant subornar un caïd el  Tema  serà  Béns. En cas que Jaume I vullguera 
cremar una granja musulmana el Tema seria Força. I si es tractara d'una discussió entre dos savis 
sobre si Jesucrist és un messies més o és el Fill de Déu llavors el Tema seria Raó.

En començar la partida, cada jugador reparteix una xifra de punts (establerta per la importància de 
la vila) entre els Temes, amb un mínim d'1 i un màxim de 6 per hom.

A més a més, també apunta en un altre full, i mantenint­ho en secret, el nom d'un dels quatre Temes, 
per a anul∙lar­lo quan l'altri l'utilitze. Aquest Tema rep el nom de capgirat.

La   puntuació   en   els  Temes  és   la   xifra   màxima   a   aconseguir   en   un  Tirada   de   dau  quan   siga 
necessària una tirada per a resoldre un Conflicte per la utilització de la Frase “Déu/Al∙là no volgué  
que...”.

A més, els  Temes  poden ser exhaurits com a requisit per a emprar determinades  Frases. Si això 

ocórre s'ha de fer una marca en el Tema adient a la declaració, indicant que ja no pot ser exhaurit de 
nou, però continua mantenint la seua puntuació per a les Tirades de dau.

En cas que un jugador exhaurisca el Tema capgirat, el que l'altri tenia apuntat des del bell inici el 
jugador efectivament exhaureix el Tema, perd el Conflicte i la puntuació del Tema baixa a 0.

PROTAGONISTES

En   el   transcurs   de   la  Narració,   els   jugadors   poden   inventar   personatges   que   recolzaran   les 
declaracions. Són els Protagonistes, i cada jugador en pot introduir un màxim de 3 per partida.
Per a posar en joc un Protagonista, s'ha d'emprar la Frase "Llavors va ser quan ___ esdevingué un 
heroi...".

Els Protagonistes menors són personatges secundaris, mentre que els Protagonistes majors són els 
propis Jaume I o Al­Azraq. La diferència rau en l'ajut que cadascun presta, i en les conseqüències de 
perdre un Conflicte en què estiguen involucrats.
És prohibit d'introduir com a  Protagonista  el personatge de l'altre jugador. Ço és, el jugador de 
Jaume I no pot incloure en una acció Al­Azraq fins que el jugador que el mena no l'haja introduït en 
la Narració.

Quan un Protagonista actua en una declaració amb la Frase “Déu/Al∙là no volgué que” el jugador 
té un avantatge:
Si hi participa un Protagonista menor el resultat del dau és 1 menys, essent així més fàcil que l'acció 
siga exitosa. Si és un Protagonista major, o siga, si són els mateixos Jaume I o Al­Azraq, llavors es 
resta 2.
En   cas   que   la  Tirada   de   dau,   malgrat   l'ajut   del  Protagonista,   fracasse,   hi   ha   dos   possibles 
conseqüències.  Si era  un  Protagonista menor  llavors  aquest queda  anul∙lat  per  a la  resta de   la 
partida, i només mort si ambdós jugadors adiuen. En canvi, si hi havia involucrat un Protagonista  
major  llavors aquest queda capturat (o mort si ambdós jugadors adiuen), i hom perd la partida 
immediatament.

LA NARRACIÓ

Les revoltes d'Al­Azraq és un joc narratiu perquè els dos jugadors conten una història: Jaume I i Al­
Azraq recordant una de les diverses topades que han tingut lluitant pel control o l'alliberament d'una 
vila.

La manera de contar la història és oral:
Cada jugador, per torns, fa una declaració, o siga, explica un fet favorable per a la seua causa. 

Cada declaració ha de començar per una Frase (fórmula que indica la intenció del jugador). Si no és 
discutida immediatament, aquesta declaració passa ser certa. 
És permés de fer preguntes a l'oponent per tal que aquest explique a bastament la situació, el lloc, 
els protagonistes o l'acció, de manera que l'altri hi puga trobar una falla argumental que aprofitar.

La partida comença quan el jugador d'Al­Azraq pronuncia la Frase "Oh, conqueridor i usurpador, 
ara us faré memòria de quan lluitàrem per la vila de ___ ...", en la què nomenarà la ciutat, vila o 
poble per la qual jugaran, a més d'introduir elements útils per a la història.
Aleshores, el jugador de Jaume I ha de presentar un  Protagonista  (menor o major) mitjançant la 
Frase "Llavors va ser quan ___ esdevingué un heroi...".

D'aquí en avant, cada jugador és lliure de fer noves declaracions amb la Frase per defecte ("I així 
fou que..."), introduir nous Protagonistes, o de discutir la validesa de la declaració que tot just ha 
presentat l'oponent amb les Frases de Conflicte ("Em sembla recordar que...", "No oblideu que...", 
"Exagereu, amic!" o "Déu/Al∙là no volgué que..."), amb les diverses possibilitats que això comporta 
(tirada del dau, baixar la puntuació del Tema emprat, exhaurir un Tema, ...).

LES FRASES

Frases generals
­ "Oh, conqueridor i usurpador, ara us faré memòria de quan lluitàrem per la vila de ___ ... " 
Comença la partida.
­ "I així fou que..."   Frase de narració per defecte.   

Frases de Conflicte
Frases que afegeixen
­ "Llavors va ser quan ___ esdevingué un heroi..."   Introdueix un Protagonista.
­ "Em sembla recordar que..."     Suggereix un nou event. L'oponent pot respondre amb qualsevol 
Frase.
­ "No oblideu que..."   Imposa un nou event. Per a dir aquesta Frase cal exhaurir un Tema adient. 
L'oponent pot respondre amb qualsevol Frase excepte "Em sembla recordar que..." o "I ara!".

Frases que lleven
­ "Déu / Al∙là no volgué que..."   Tirada del dau per a resoldre el Conflicte. S'acaba el Conflicte.
­ "Exagereu, amic!"     L'oponent ha de pronunciar una  declaració  alternativa, i llavors el primer 
jugador pot escollir quina de les dos és bona, i respondre­hi.  Per a dir aquesta Frase cal exhaurir un 
Tema adient.

Frases que acaben el Conflicte
­ "Déu / Al∙là no volgué que..."   Tirada del dau per a resoldre i acabar el Conflicte.
­   "I   ara!"       Només   es   pot   pronunciar   després   d'un   "Em   sembla   recordar   que...".   Cap   de   les 
declaracions  anteriors   dels   dos   jugadors   és   vàlida.   S'acaba   el  Conflicte.   No   es   pot   usar   al 
començament d'un Conflicte.
­ "Talment succeí"   Accepta totes les declaracions prèvies. S'acaba el Conflicte.

Frases de victòria
­ "D'aquesta manera, per la gràcia de Déu, la vila de ___ fou salvada dels infidels sota la justícia 
del Rei En Jaume I"   Acaba la partida amb victòria del Rei En Jaume I.
­ "Al∙là és gran, i la vila de ___ fou preservada de les hosts salvatges del nord mitjançant l'humil 
fidel Al­Azraq"   Acaba la partida amb victòria del cabdill mudèjar Al­Azraq.

CONFLICTE

Quan els jugadors no estan d'acord en una declaració s'esdevé un Conflicte.

En aquest punt el jugador discutidor rebat l'argument del rival amb una de les 4 Frases de conflicte 
("Em   sembla   recordar   que...",   "No   oblideu   que...",   "Exagereu,   amic!"   o   "Déu/Al∙là   no  volgué 
que..."), cadascuna de les quals té uns requisits específics.

Les Frases "No oblideu que..." i "Déu / Al∙là no volgué que..." duen aparellades la implicació d'un 
Tema, és a dir, per a resoldre­les el jugador ha d'especificar quin dels Temes hi és involucrat (Amor, 
Béns, Força o Raó).

La Frase "No oblideu que...", la més potent, requereix exhaurir un Tema per a ser pronunciada. El 
jugador ha de fer una marca en la seua Crònica al costat del nom del Tema (per a indicar que ja no 
pot ser exhaurit més durant la partida). Aquest  Tema, però, encara manté la puntuació que tenia 
aleshores i se'n poden fer Tirades de dau.

El risc d'exhaurir un Tema, però, és que pot coincidir amb el Tema capgirat, el què l'altre jugador 
havia apuntat en secret a l'inici de la partida. Si és així, el Tema és exhaurit, la puntuació baixa a 0, i 
a més el jugador perd immediatament el Conflicte.

Quan un jugador pronuncia la Frase "Déu / Al∙là no volgué que" s'ha de fer una Tirada de dau 
per a resoldre el Conflicte i saber quin dels dos arguments oposats és cert.
Els jugadors s'adiuen sobre quin és el Tema relacionat amb el què discuteixen i fan, cadascun, una 
tirada d'un dau de 6 cares intentant traure­hi una xifra igual o menor a la seua puntuació del Tema:
­   Si  els   dos   jugadors  triomfen, o  siga,  obtenen  en  el  dau  una xifra  igual  o menor  a  les  seues 
puntuacions en el Tema, llavors es fa la resta dels dos daus, i qui ha tret menys es resta el resultat a 
la seua puntuació en el Tema adient.
­ Si un dels dos jugadors ha tret un resultat major a la puntuació en el seu Tema llavors ha perdut el 
Conflicte, i baixa la seua puntuació en el Tema pel valor actual del Tema del rival.
­ Si els dos jugadors fallen, tots dos es resten 2 als valors dels seus respectius Temes. El jugador retat 
pronuncia la Frase "I ara!", moment en què s'acaba el Conflicte, però negant la veracitat de totes les 
declaracions pronunciades durant el Conflicte.

Declarar   la   participació   d'un  Protagonista   (menor   o   major)  en   una  Tirada   de   dau  té   els   seus 
avantatges i perills:
Un  Protagonista   menor  resta   1   al   resultat   del   dau,   per   a   què   siga   més   fàcil   tenir   èxit.   I   un 
Protagonista major té més efectes beneficiosos perquè resta 2 al dau.
Però si el Conflicte es perd, llavors el Protagonista menor desapareix per a la resta de la narració 
(figit, capturat, ferit, mort, ...). I si un Protagonista major (Al­Azraq o Jaume I) hi estava implicat 
aleshores queda capturat (o mort, si ambdós jugadors s'hi adiuen) i el jugador que el mena perd la 
partida.

Una altra ajuda a les Tirades de dau és exhaurir el Tema adient, la qual cosa suma 1 al total de dau. 
Amb el perill que siga el  Tema capgirat  que ha escollit el rival, la qual cosa comporta la derrota 
immediata en el Conflicte, i que la puntuació en el Tema baixe a 0.

En les Tirades de dau, un resultat d'1 sempre és èxit, i 6 sempre és fallada.

En qualsevol moment es pot donar per acabat un Conflicte, acceptant totes les declaracions del rival, 
en pronunciar la Frase "Talment succeí".

CONDICIONS DE VICTÒRIA

L'objectiu de la Narració és contar com una vila (Poble, Vila o Ciutat) va fer un alçament musulmà 
o hi va prevaldre l'ordre del nou Regne de València. És a dir, s'hi imposa el cabdill mudèjar Al­
Azraq o el Rei Jaume I.

Quan un dels jugadors té 2 dels 4 Temes a puntuació 0 perd la partida, i la següent declaració de 
l'altri començarà per la seua corresponent Frase de victòria:

"D'aquesta manera, per la gràcia de Déu, la vila de ___ fou salvada dels infidels sota la justícia 
del Rei En Jaume I", per al bàndol cristià.

O "Al∙là és gran, i la vila de ___ fou preservada de les hosts salvatges del nord mitjançant l'humil 
fidel Al­Azraq", per al bàndol musulmà.

ALÇAMENT I REVOLTA

Les revoltes d'Al­Azraq  pot ser jugat en una sola sessió o en una sèrie de partides continuades.

La partida solta, aïllada, sense més continuïtat s'anomena  Alçament, i consisteix simplement en 
escollir una vila (Poble,  Vila  o  Ciutat) per la què Jaume I i Al­Azraq lluitaran / discutiran. És la 
millor manera per a aprendre a jugar, o per a passar l'estona sense més complicacions.

En canvi, una  Revolta  és un seguit de partides a disputar en diferents viles en què el triomf en 

cadascuna d'elles dóna diferents Punts de Victòria:
Poble, 1; Vila, 2; i Ciutat, 3.

Els jugadors tiren el dau, qui trega més alt, escull bàndol (Jaume I o Al­Azraq), i comencen la 
Revolta jugant per un Poble. El guanyador de la partida al Poble s'enduu 1 Punt de Victòria.
El perdedor de la partida anterior escull en quina vila (Poble,  Vila  o  Ciutat) es juga la següent 
partida.
I així, fins que un dels dos jugadors té un mínim de 3 Punts de Victòria. O, si voleu, penseu­hi en 
què la Revolta es juga al millor de 5 Punts de Victòria.

NOTES

El joc Les revoltes d'Al­Azraq prova de posar regles per a una disputa verbal entre dos contendents, 
amb una mica de gestió de recursos (els Temes i la seua puntuació), i l'aparició de l'atzar (el dau de 6 
cares).
El concepte de les Frases és tret del joc de rol Polaris de Ben Lehman, però adaptat a l'ambientació 
medieval ibèrica. És per culpa de la meua manca d'imaginació a l'hora de bastir un nou sistema de 
narració competitiu que no puc oferir aquest joc en una llicència lliure. Ho sent molt.

Les imatges de la portada són tretes dels articles a la Viquipèdia sobre Al­Azraq i Jaume I.
Frases de  Les revoltes d'Al­Azraq

     Frases generals
­ Oh, conqueridor i usurpador, ara us faré memòria de quan lluitàrem per la vila de ___ ... 
Comença la partida.
­ I així fou que...     Frase de narració per defecte.   

     Frases de Conflicte
Frases que afegeixen
­ Llavors va ser quan ___ esdevingué un heroi...     Introdueix un Protagonista.
­  Em sembla recordar que...          Suggereix   un   nou   event.   L'oponent   pot  respondre   amb 
qualsevol frase.
­  No oblideu que...         Imposa un nou event. Per a dir aquesta frase cal exhaurir un Tema 
adient. L'oponent pot respondre amb qualsevol frase excepte Em sembla recordar que... o I  
ara!.

Frases que lleven
­  Déu / Al∙là no volgué que...         Tirada del dau per a resoldre el Conflicte. S'acaba el 
Conflicte.
­  Exagereu, amic!         L'oponent ha de pronunciar una declaració alternativa, i llavors el 
primer jugador pot escollir quina de les dos és bona, i respondre­hi.  Per a dir aquesta frase 
cal exhaurir un Tema adient.

Frases que acaben el Conflicte
­ Déu / Al∙là no volgué que...     Tirada del dau per a resoldre i acabar el Conflicte.
­  I ara!         Només es pot pronunciar després d'un  Em sembla recordar que.... Cap de les 
declaracions anteriors dels dos jugadors és vàlida. S'acaba el Conflicte. No es pot usar al 
començament d'un Conflicte.
­ Talment succeí     Accepta totes les declaracions prèvies. S'acaba el Conflicte.

     Frases de victòria
­ D'aquesta manera, per la gràcia de Déu, la vila de ___ fou salvada dels infidels sota la  
justícia del Rei En Jaume I.     Acaba la partida amb victòria del Rei En Jaume I.
­ Al∙là és gran, i la vila de ___ fou preservada de les hosts salvatges del nord mitjançant  
l'humil fidel Al­Azraq.     Acaba la partida amb victòria del cabdill mudèjar Al­Azraq.
 Crò nic a d' Al ­Azraq

Població   ..............................   Valor   .......

Temes                                     Exhaurit?              Temes                                      Exhaurit?
­ Amor   ......................................... (   )                ­ Béns   .......................................... (   )
­ Força   ......................................... (   )                 ­ Raó    .......................................... (   )

Protagonistes
­ .......................................
­ .......................................
­ .......................................

(Apunteu a l'anvers el Tema capgirat de Jaume I)                           Les revoltes d'Al­Azraq

Crò nic a de  Ja um e I

Població   ..............................   Valor   .......

Temes                                     Exhaurit?              Temes                                      Exhaurit?
­ Amor   ......................................... (   )                ­ Béns   .......................................... (   )
­ Força   ......................................... (   )                 ­ Raó    .......................................... (   )

Protagonistes
­ .......................................
­ .......................................
­ .......................................

(Apunteu a l'anvers el Tema capgirat d'Al­Azraq)                           Les revoltes d'Al­Azraq
 Frases de Le s R evolt es d 'Al ­Az raq
Em sembla recordar que...

No oblideu que... Exhaureix Tema
Inici de la partida
Déu / Al∙là no volgué que... Tirada. FI
Oh, conqueridor i usrpador, ara us faré memòria de  Em sembla recordar que...
quan lluitàrem per la vila de ... Exhaureix Tema. Oponent declara nova i 
Exagereu, amic! esculls.

I ara! Negues tot. FI
Apareix un Protagonista
Llavors va ser quan ___ esdevingué un heroi Talment succeí Acceptes tot. FI

Declaració per defecte No oblideu que... Exhaureix Tema

I així fou que... CONFLICTE
Déu / Al∙là no volgué que... Tirada. FI
No oblideu que...
Exagereu, amic! Exhaureix Tema. Oponent declara nova i 
Exhaureix Tema esculls.

Final de partida amb victòria de Jaume I Talment succeí Acceptes tot. FI

D'aquesta manera, per la gràcia de Déu, la vila de ___ fou 
salvada dels infidels sota la justícia del Rei En Jaume I. Exhaureix Tema. Oponent declara nova i 
Exagereu, amic! esculls.

Final de partida amb victòria d'Al­Azraq Déu / Al∙là no volgué que... Tirada. FI

Al∙là és gran, i la vila de ___ fou preservada de les hosts 
salvatges del nord mitjançant l'humil fidel Al­Azraq. Talment succeí Acceptes tot. FI