producció dramàtica de Santiago Rusiñol, des de L'alegria

que passa fins a l'últim sainet o vodevil. Fins i tot peces que
responen a la voluntat de renovació de l'escena catalana,
amb influències de Maeterlinck o d'Ibsen, integren els

RUSIÑOL RUSIÑOL
gèrmens de la ironia i de l'humor que posa distàncies amb la
transcendència i permet connectar amb el gran públic.
Aquesta mirada irònica és la que projecta a l'inici del

Català
Generalitat de Catalunya segle XX «Xarau», l'alter ego que Rusiñol construirà per tal
Departament d’Innovació, de parodiar, des del setmanari humorístic L'Esquella de la
Universitats i Empresa
Torratxa (1907-1925), el discurs noucentista verbalitzat per
Eugeni d'Ors, «Xènius», a La Veu de Catalunya. D'aquesta L'Auca del senyor Esteve (Ramon Casas-Gabriel Alomar)
dilatada col·laboració en van sortir alguns dels llibres més
coneguts de Rusiñol: Del Born al Plata, L'illa de la calma o
Màximes i mals pensaments.

És també aquesta mirada la que li serveix per crear una de

les més importants construccions literàries de la literatura
catalana moderna, el senyor Esteve, la figura del burgès gris
i prosaic que construeix la Barcelona i la Catalunya
modernes amb totes les seves contradiccions, amb tots els
seus defectes, però també amb alguna virtut. Aquest
personatge literari, visualitzat a través de les caricatures de
Picarol, adquirirà vida pròpia i el seu nom esdevindrà
moneda d'ús lingüístic corrent.

Glorieta a la tarda (Aranjuez 1913, col·lecció particular) Santiago Rusiñol Sitges. Monument al Greco

Adreces útils Altres museus i institucions que tenen

obra de Santiago Rusiñol: Museu
Museu Cau Ferrat Comarcal del Maresme de Mataró,
Fonollar, s/n - 08870 Sitges Museu de les Arts Escèniques de
Tel. 938 940 364
l'Institut del Teatre de Barcelona,
www.diba.es/museuslocals
Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot i
Casa Museu Pau Casals del Vendrell.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Fora de Catalunya: Es Baluard de
(MNAC)
l'Ajuntament de Palma de Mallorca,
Palau Nacional - Parc de Montjuïc
08038 Barcelona Museu del Santuari de Lluc (Mallorca),
Tel. 936 220 376 Casa Museu Benlliure de València,
www.mnac.es Cercle de Belles Arts de València,
Museu Municipal de l'Almodí de Xàtiva,
Museu de Montserrat Musée d'Orsay de París, Musée Goya
Monestir de Montserrat de Castres, Centro de Arte Reina Sofía
08199 Monistrol de Montserrat de Madrid, Círculo de Bellas Artes de
Desde El Molino El prestidigitador (Barcelona 1903)
Tel. 938 777 701 Madrid, Palacio Real de Madrid, Museo
www.montserratvisita.com
(Barcelona 1894)
Zuloaga de Zumaia (Guipúscoa), Museo
de Bellas Artes de Bilbao, Museo Casa
Museu d'Art de Girona de los Tiros de Granada, Museo
Pujada de la Catedral, 12 Provincial de Zaragoza, Museo de Bellas
17004 Girona Artes de Córdoba, Museo Nacional de
Tel. 972 203 834
Bellas Artes (Argentina), Museo Nacional
www.museuart.com
de Bellas Artes de Cuba.

Biblioteca Santiago Rusiñol

Pl. de l'Ajuntament, s/n - 08870 Sitges Oficines de turisme
Tel. 938 941 149
Jardí abandonat (Granada 1898, col·lecció particular)
www.diba.es/agda/biblioteques Centre d'Informació de Catalunya
Palau Robert
Biblioteca de Catalunya Passeig de Gràcia, 107
Arxiu Joan Maragall 08008 Barcelona
Alfons XII, 79 bis - 08006 Barcelona
Tel. 932 388 091/2/3 - 902 400 012
Tel. 932 413 004
dgdifusio_turisme.presidencia@gencat.net
www.bnc.cat/fons/amaragall.php
www.gencat.cat/probert Barcelona. Els Quatre Gats (Ramon Casas 1897)
Oficina de Turisme de Sitges
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Avinguda Víctor Balaguer, s/n Sínia Morera, 1
08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 945 004
Tel. 938 154 202 info@sitgestur.com
www.victorbalaguer-bmb.org www.sitgestour.com

© Generalitat de Catalunya
Departament d'Innovació, Universitats i Empresa
Turisme de Catalunya
Text: Margarida Casacuberta
Disseny gràfic: Francesc Guitart – EIX Comunicació
Fotografies:
© Banc d'Imatges de VEGAP (fotografia realitzada per Martí Gasull)
© MNAC-Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona 2006, Calveras/Mérida/Sagristà
© Museu de Montserrat - Abadia i Santuari de Montserrat
© Museu Cau Ferrat. Sitges
© Biblioteca de Catalunya - Arxiu Joan Maragall
© Col·leccions particulars (Martí Gasull)
Impressió: Imgesa

D.L.: B- 32.973 - 2007 Printed in EU

L'embarcador (Aranjuez 1911, MNAC) El laberint d'Horta, II (Barcelona 1900-1901, col·lecció particular) Sitges. Cau Ferrat

Portada – Jardí senyorial. Raixa II (Mallorca 1902, col·lecció particular)


Pintant-se (Santiago Rusiñol i Ramon Casas) (c. 1890, Cau Ferrat)
Cafè de Montmartre (París 1890, Museu de Montserrat)
L'escultor Carles Maní (París 1895, Cau Ferrat)
SANTIAGO RUSIÑOL El Cau Ferrat de Sitges s'edifica sobre dues cases de d'Espanya i el poeta d'El jardí abandonat, l'obra que serveix Montmartre és el del Moulin de la Galette, de la bohèmia
pescadors situades al costat de l'església i ran de mar, a la de frontissa entre les dues grans etapes de la vida i de l'obra negra dels aprenents d'artista que, de tot el món, arriben
(Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931)
zona del Baluard. L'arquitecte Francesc Rogent va idear un de Santiago Rusiñol, entre el Rusiñol que emprèn el viatge fins a la ciutat de la llum disposats a menjar-se el món i a
edifici d'estil eclèctic entre el neogòtic i l'arquitectura popular de l'art com un viatge sense retorn, que culmina amb la exercir el sacerdoci de l'art i que acaben, molts d'ells, com a
mediterrània. El pis de dalt havia d'hostatjar les col·leccions malaltia i l'addicció a la morfina, i el que, després de desferres humanes sota les aspes del simbòlic molí. Els tons
Capdavanter del Modernisme
de forja, terrissa i vidre; el pis de sota, amb una gran passejar-se pel caire de l'abisme, retorna a la vida en grisos i mats de la pintura parisenca, la selecció dels
xemeneia i un finestral gòtic des del qual es veu només mar i detriment de l'art entès com a exploració i com a recerca fragments de realitat per part d'una mirada situada en la part
Hereu d'una família d'industrials del tèxtil amb fàbrica a
cel, constitueix l'habitatge de l'artista. constant. I, malgrat tot, la imatge perdura amb la mateixa ombrívola de l'existència humana, Rusiñol els trasllada als
Manlleu i despatx al carrer de la Princesa de Barcelona,
potència, gairebé autònoma, com esdevé autònom el paisatges naturals i artificials, exteriors i interiors, de la
Santiago Rusiñol va decidir, a l'edat de vint-i-vuit anys, casat
Es va inaugurar l'estiu de 1894, amb una espectacular personatge literari creat per Santiago Rusiñol, el senyor Catalunya i la Mallorca d'aquests primers anys noranta, dels
i pare d'una filla, trencar amb la vida burgesa i dedicar-se
processó cívica pels carrers de Sitges de dues teles del pintor Esteve, prototipus del burgès barceloní o català, patis blaus i blancs de Sitges a les ruïnes i cementiris de
professionalment a la pintura.
barroc Domenikos Teotokopoulos, conegut pel Greco, que protagonista de L'auca del senyor Esteve, la novel·la que Tarragona, dels suburbis barcelonins als jardins abandonats
Rusiñol havia adquirit a París. Després es va celebrar un explica la construcció de la Barcelona moderna per part de de Mallorca.
El 1889, empès per l'ambient creat durant l'Exposició
certamen literari que s'ha d'entendre com una alternativa la burgesia que el personatge reflecteix, rebaixada i un punt
Universal de 1888, marxa cap a París i es disposa a
moderna a l'anquilosament dels Jocs Florals de Barcelona i la distorsionada, com en un mirall de fira. Després vindrà el descobriment del Greco i el viatge a
emprendre la vida de bohèmia. Primer a Montmartre i, a
tradició literària que representen. És la Tercera Festa Madrid i Andalusia, i el descobriment del jardí de tots els
partir de 1895, a l'Île-Saint-Louis, Rusiñol se submergeix
Modernista, la primera que es numera i la que atorga carta de El discurs sobre l'Art per l'Art encarnat en la imatge pública del jardins, el jardí de l'Alhambra i del Generalife, a Granada, i la
en l'ambient intel·lectual i artístic de la ciutat moderna per
naturalesa a les dues festes anteriors: l'any 1892 Rusiñol i els capdavanter del Modernisme és indestriable del discurs de l'Art construcció de l'espai simbòlic per excel·lencia de la pintura
antonomàsia i es converteix en un dels principals
Erik Satie, bohemi «Grand Bal» lluministes sitgetans havien organitzat una exposició de pintura Total, que Santiago Rusiñol posa en pràctica a diferents nivells, russinyoliana: el jardí abandonat. El jardí abandonat entès en
importadors dels nous corrents a Catalunya i a Espanya. (París 1891, Arxiu Joan Maragall) (París 1891, col·lecció particular) de paisatge, a l'Ajuntament de Sitges, per mostrar el xoc començant per la seva condició d'artista polifacètic. Rusiñol un doble vessant decadentista i regeneracionista, ja que si,
Durant els darrers anys del segle, freqüenta l'acadèmia de
emotiu que provoca en l'ànima de l'artista –refinat, sensible, practica els diferents llenguatges artístics –pintura, dibuix, per una banda, representa l'espai íntim de l'artista,
La Palette, on treballa Pierre Puvis de Chavannes, coneix
decadent– la contemplació d'un paisatge determinat; el 1893, cartellisme, teatre, poesia, prosa, novel·la, periodisme, traducció, l'exploració de l'interior del jo encarat a la destrucció i a la
el músic Erik Satie, freqüenta Le Chat Noir i Le Mirliton en
el mateix grup va promoure l'estrena de La Intrusa, de col·leccionisme– i basteix teòricament aquesta pràctica apel·lant mort, per l'altra, no deixa de ser un mirall davant la societat
el mateix moment en què ho fa Toulouse Lautrec, veu el
l'escriptor belga Maurice Maeterlinck, un drama simbolista a una concepció total del fet artístic que fa extensible a la de l'època, endarrerida i decadent, que negligeix el seu
teatre de Maeterlinck i el que es feia a L'Oeuvre i al
sobre la mort, traduït per Pompeu Fabra. La posada en escena, supressió de les fronteres entre els diferents gèneres i les La morfina (París 1894, Cau Ferrat) patrimoni cultural. El que en resulta és l'Espanya negra, la de
Théâtre Libre, d'Antoine, observa les noves tècniques de
amb els llums de la platea apagats i només amb l'escenari diferents arts. Rusiñol va ser l'introductor del poema en prosa a Darío de Regoyos i Émile Verhaeren, la que pinta Zuloaga i
publicitat –cartells, cafès, diaris. Rusiñol s'impregna així
tènuament il·luminat, suposa el primer contacte del públic Catalunya i va col·laborar activament en el Teatre Íntim d'Adrià descriuen Azorín, Machado, Unamuno, Baroja o Valle Inclán.
dels nous corrents estètics que sorgeixen a Europa arran
català amb el teatre modern i amb les propostes dramàtiques Gual, en el projecte de creació del Teatre Líric Català, amb Ignasi La pintura de jardins abandonats de Rusiñol arriba al
de la crisi del positivisme i del realisme, especialment el
avantguardistes. La Quarta Festa Modernista, que va consistir Iglésies i Enric Morera, i en la recuperació de la cançó popular i paroxisme coincidint amb la malaltia de l'artista i la seva
simbolisme, sobretot en el seu vessant decadentista, i fa
en l'estrena de La Fada, una òpera catalana amb llibret de tradicional catalana per al cant coral. addicció a la morfina, entre 1897 i 1899. És l'època també
una lectura peculiar del naturalisme zolià. Des de París,
Jaume Massó i Torrents i música d'Enric Morera, i la Cinquena i de la pintura dels monjos de Montserrat, sota l'influx del
també, col·labora al diari La Vanguardia i amb les cartes
última, organitzada el 1899 i dedicada al teatre català més Per altra banda, Rusiñol concep el llibre com a objecte «realisme paradòxic» del Greco.
«Desde El Molino» (editades com a llibre el 1894)
innovador, es complementen amb múltiples, diferents i artístic, cosa que ha convertit les seves obres –sobretot les
contribueix a la creació de la imatge de l'artista modern.
agosarades propostes culturals –concerts de música simbolista primeres, editades a la tipografia de L'Avenç, als tallers de Després de la cura de desintoxicació i de la intervenció
francobelga, la dansa serpentina de Loïe Fuller o la construcció La Vanguardia o a la casa Thomàs– en autèntiques peces de quirúrgica que el deixa amb un sol ronyó, Rusiñol emprèn
La decisió de Rusiñol de convertir-se en un artista s'ha
del monument al Greco per subscripció popular– destinades a bibliòfil: Desde El Molino (amb il·lustracions de Ramon una etapa fructífera pel que fa a la quantitat d'obra realitzada
d'emmarcar en el moviment cultural i intel·lectual de caire
potenciar la renovació i, sobretot, el reconeixement social de la Casas), Anant pel món (narracions, articles necrològics i i, sobretot, al reconeixement públic. Segurament, el punt
regeneracionista conegut amb el nom de Modernisme, que
importància de l'educació i de la cultura en el procés de monòlegs), Oracions (poemes en prosa amb il·lustracions de culminant és l'exposició que va fer a la galeria parisenca L'Art
propugna, a final del segle XIX, la necessitat de transformar
regeneració d'un país, Espanya, que en 1894-1898 veu com la Miquel Utrillo i il·lustracions musicals d'Enric Morera), Nouveau, de Siegfried Bing, l'any 1900, amb la col·lecció
la cultura catalana –considerada pels joves intel·lectuals com Bessones. «Les Vicentetes» L'alegria que passa
(Sitges 1895, col·lecció particular) (c. 1898, Biblioteca Popular greu crisi que l'afecta es concreta en una guerra devastadora i Impresiones de arte (cròniques periodístiques amb Jardins d'Espagne. Fa, en aquesta època, llargues estades a
a provinciana, antiquada i regional– en una cultura europea,
Santiago Rusiñol, Sitges) en la liquidació de les colònies a ultramar. il·lustracions d'Ignacio Zuloaga, Pablo Uranga i del mateix Mallorca, amb Joaquim Mir i el belga Degouve de Nuncques,
moderna i nacional. Aquest moviment s'aglutina, en un
Rusiñol), Fulls de la vida (narracions i proses poètiques amb a la recerca de jardins abandonats per pintar. També inicia les
primer moment, a l'entorn de la revista L'Avenç (Jaume
Al Cau Ferrat de Sitges hi va pelegrinar, durant aquests il·lustracions de Ramon Pichot), El jardí abandonat (quadre seves estades anuals a Aranjuez, València, Xàtiva, Cuenca,
Massó i Torrents, Joaquim Casas-Carbó, Alexandre Cortada,
anys, a part de la intel·lectualitat modernista catalana, el bo i poemàtic amb il·lustracions musicals de Joan Gay), Jardins Sóller, Pollença, Valldemossa, Girona i a tantes altres
Jaume Brossa, Joan Maragall, Pompeu Fabra, Raimon
millor de la intel·lectualitat regeneracionista espanyola: Emilia d'Espanya (làmines seves de jardins i textos de Joan poblacions de Catalunya i Espanya –més endavant farà
Casellas, Ramon Casas), però ben aviat Santiago Rusiñol
Pardo Bazán, Ángel Ganivet, Rubén Darío, Benito Pérez Alcover, Joan Maragall, Miquel dels S. Oliver, Gabriel Alomar, estades pictòriques a Itàlia, prop de Roma– on Rusiñol va
n'assumeix el lideratge, tant per la seva simpatia com per la
Galdós, Ignacio Zuloaga, Manuel de Falla, Francisco de P. Emili Guanyavents, Apel·les Mestres i Francesc Matheu, en treballar fins al mateix 13 juny de 1931, data de la seva mort,
seva capacitat d'utilitzar les noves estratègies de la
Valladar, i tants altres. Comparteixen amb el senyor del Cau l'edició en català del 1903, i textos de G. Martínez Sierra, E. a Aranjuez. El catàleg de la pintura de Rusiñol recull, a hores
comunicació de masses (publicitat, màrqueting, relacions
Ferrat la idea, repetida en discursos i articles a l'entorn de Marquina, Azorín, Díez Canedo, Manuel Machado, Pérez de d'ara, 695 olis de l'artista.
públiques) i per la seva mateixa disposició a convertir la seva
1898, que el poble que mercadeja amb la seva història i es Ayala i Juan Ramón Jiménez, en l'edició en castellà del
persona en la imatge visible del Modernisme.
ven el patrimoni cultural mereix que el considerin «com a 1914) i L'auca del senyor Esteve (novel·la amb vinyetes de
nació conquistable, com a poble endarrerit, com a nació Ramon Casas i rodolins de Gabriel Alomar), en són només Jardí del Pirata, I (Mallorca, 1902, col·lecció particular) La popularitat del creador del senyor Esteve
A partir del moment que marxa a París, Santiago Rusiñol i la
agonitzant, que ha de ser repartida per nacions superiors». alguns exemples.
seva obra esdevenen un revulsiu. Les seves exposicions
Durant molt temps, Santiago Rusiñol ha estat conegut i
–individuals o col·lectives, amb el pintor Ramon Casas i
recordat més per la seva imatge –potenciada pel
l'escultor Enric Clarasó– a la Sala Parés de Barcelona són
L'Art per l'Art i l'Art Total Intèrpret artístic del paisatge finisecular costumisme vuitcentista i el barcelonisme– que no pas per la
una provocació al públic burgès i benpensant, que l'acusa
seva obra artística. El verbalitzador de l'art per l'art és,
d'estrangerisme, d'extravagància, de pintar «mat» i de
Santiago Rusiñol es va erigir en defensor de l'art i es va L'artista total projecta una mirada peculiar sobre la realitat alhora, el protagonista del famós viatge per Catalunya amb
subvertir el cànon establert de bellesa. Ho són més encara,
saber construir, sobre la seva pròpia persona, la imatge de que l'envolta, des de l'ombra i a ran de terra, una mirada carro, juntament amb Ramon Casas, que Rusiñol va relatar
per la seva dimensió programàtica i la regularitat (del 1892 al
l'artista modern, que viu de l'art i per a l'art i que es lírica i alhora crítica que esdevé, des del primer moment, un en forma de cròniques a La Vanguardia, una deu
1897) les anomenades Festes Modernistes de Sitges.
converteix a si mateix en una obra d'art. A més de la revulsiu estètic i cultural indestriable del moviment d'anècdotes, moltes apòcrifes, que alimenten la seva
simpatia, de la capacitat d'aglutinar gent diversa i de la seva modernista. Rusiñol comença la seva trajectòria artística llegenda. O també del viatge amb bicicleta de Vic a
condició de nòmada, compta amb la literatura com a vinculat a la tradició paisatgística de l'Escola d'Olot, on es Barcelona, del viatge amb Raimon Casellas a Mallorca el
El Cau Ferrat de Sitges: el Temple de l'Art
instrument per a l'edificació del mite. D'una punta a l'altra de trasllada a pintar, el 1888, abans de marxar a París. És una 1893 o del viatge a Andalusia que Rusiñol glossà a l'Ateneu
la seva llarga producció literària, les tensions entre l'artista i opció coherent amb el projecte, teoritzat pel crític Raimon Barcelonès («Andalusia vista per un català»). Les seves
Santiago Rusiñol coneix Sitges el 1891. De la vila marinera el
la societat burgesa esdevenen les protagonistes indiscutibles Casellas, de potenciar la tradició pictòrica autòctona en inauguracions a la Sala Parés són famoses tant per la
sedueixen, a més de la blancor de les cases i el blauet dels
de l'obra russinyoliana. L'artista hi és representat com a contra de l'academicisme i l'oficialisme de l'art espanyol. Ara gosadia de la pintura com per la moda dels vernissatges que
patis, la bona acollida dels pintors de l'anomenada Escola
«caminant de la terra», com al «Jueu errant», «l'ocell de bé, lluny de l'harmonia còsmica de la pintura olotina, Rusiñol l'artista exporta de París a Barcelona, i les Festes
Lluminista de Sitges, Arcadi Mas i Fontdevila, Antoni Almirall, Flors. La nena de la clavellina
fang», el Pierrot o el fill escultor del «senyor Esteve»; és el hi incorpora les taques fosques del neguit de l'individu Modernistes de Sitges contenen, al costat de les
Josep Roig i Soler i Joaquim de Miró. Decideix aviat construir- (Sitges 1893, Cau Ferrat)
defensor de la poesia en el món modern, dominat per la modern i la realitat crua i dura de la pobresa dels habitants manifestacions artístiques d'avantguarda, la seva cara
hi el seu taller d'artista i el recinte on guardar la seva
prosa; és el protagonista d'obres programàtiques com d'aquell paisatge idealitzat. humorística i xarona, igual com la peculiar vida de bohèmia
important col·lecció de forja catalana antiga que fins aleshores
L'alegria que passa i Cigales i formigues, o revulsives com El que es concentra al cafè de Pere Romeu, Els Quatre Gats,
guardava al taller d'Enric Clarasó, a Barcelona (carrer
místic i La mare; és la veu narradora a Anant pel món, a Un cop instal·lat a París, la pintura de Rusiñol és l'expressió que és on va a parar el jove Picasso quan arriba a Barcelona
Muntaner, 38), conegut amb el significatiu nom de Cau Ferrat.
Fulls de la vida, a El poble gris o L'illa de la calma, i la que plàstica del xoc emotiu de l'artista en contacte amb els atret precisament per l'efervescència del Modernisme.
Construït simbòlicament com a Temple de l'Art, el Cau Ferrat
resa les Oracions a la natura; és el pintor dels Jardins suburbis i el detritus de la metròpoli moderna. El seu El pati blau. Sitges Pati blau amb lliris. Sitges
de Sitges es converteix en el museu imaginari de l'artista.
(1891, Museu de Montserrat) (1891-1892, col·lecció particular) L'humor i la ironia vertebren, d'altra banda, el conjunt de la
Figura femenina (amb autoretrat) (París 1894, MNAC)