CODI del PNT

D Codi del Nº PNT Revisió

EPA Departament

RTA
MENT DE QUÍMICA
PROCEDIMENT NORMALITZAT DE TREBALL

DETERMINACIÓ DE LA DURESA DE L’AIGUA.

Data:10/06/2008 Pàgina:1/7

Realitzat Nom Signatura Nom Signatura

Miquel Bonilla
Ana Belén Infante
Revisat Pilar Gómez

Còpies: 2
Departament de Química
Fitxer del laboratori de Química

PNT ASSOCIATS

1. INTRODUCCIÓ
La duresa de l’aigua és un paràmetre químic de qualitat de les aigües, que és degut a la presència de sals
dissoltes. Conèixer aquest paràmetre és important per tots els tipus d’aigües, ja siguin les d'ús industrial com
pel consum humà.
La duresa o grau hidromètric de l’aigua, correspon a la suma de les concentracions de cations metàl.lics, amb
l’excepció de les sals de metalls alcalins i l’ió hidrògen.

Tipus de duresa

1.- Duresa total:

S’entén com a duresa total la suma de les concentracions de tots els cations presents a l’aigua, que es
determina per la valoració amb EDTA. Tenint en compte que el contingut de calci i magnesi és molt més
elevat que la resta dels cations, normalment s’entén com a duresa total la suma de les concentracions de Ca i
Mg, i s’expressen com a mg/l de carbonat calci, ja que aquest és el compost majoritari.
1.1.- Duresa càlcica:
És el contingut total de sals de calci
1.2.- Duresa magnésica:
Pàg 2/7

És el contingut total de sals de magnesi.

2. Duresa permanent o no carbonatada
És la duresa que persisteix després de l’ebullició de l’aigua durant mitja hora, filtració i recuperació del
volum inicial amb aigua destil.lada. És deguda a la presència de sulfats, clorurs i nitrats de calci i de magnesi
dissolts a l’aigua. En fer bullir l’aigua es descomponen els bicarbonats i precipiten els carbonats neutres (que
s’eliminen per filtració):
Ca (HCO3)2 Ca CO3 + H2O + CO2
3. Duresa temporal o carbonatada
Ës la diferència entre la duresa total i la duresa permanent. Correspon a la duresa que proporcionen els
carbonats i bicarbonats de calci i magnesi.

Tipus d’aigües segons la duresa:

La duresa total s’expressa en mg/l de CaCO3. També es pot expressar en graus francesos.
• Les aigües amb menys de 50 ppm de CaCO3 es consideren toves
• Fins a 100 ppm lleugerament dures
• Fins a 200 moderadament dures
• A partir de 200 ppm molt dures.
•
Determinació de la duresa
- La determinació de la duresa total d’un aigua la podem realitzar mitjançant una volumetria de
complexació. Els cations alcalinotèrris presents a l’aigua formen un complex del tipus quelat amb la sal
disòdica de l'àcid etilendiaminotetraacètic (EDTA), que abreviadament escriurem H2Y2-

NaCOO- CH2 CH2-COOH

N-CH2-CH2-N + Ca2+

HCOO-CH2 CH2-COONa

CH2-COO COO-CH2
COOH- CH2-N Ca N-CH2-COOH

CH2 CH2
Idèntica reacció té lloc pel cas del Mg, bloquejant a aquest catió en lloc del Ca

Reaccions de l’EDTA amb ions metàl·lics:

Formen complexes amb els ions divalents, trivalents i tetravalents:

M2+ + H2Y2- MY2- + 2H+

M3+ + H2Y2- MY- + 2H+

M4+ + H2Y2- MY + 2H+

El EDTA és un àcid tetrapròtic (pKa,1 = 2.0, pKa,2 = 2.8, pKa,3 = 6.2, pKa,4 = 10.3). En la seva forma
Pàgina 3/7

desprotonada, el EDTA pot produir enllaços de coordinació en sis punts: els quatre oxígens i els dos
nitrògens. La majoria dels ions metàl·lics que tenen un nombre de coordinació de sis formen complexes molt
estables amb l’EDTA en el seu estat de desprotonació completa. Si aquesta no és completa, aquests quelats no
són estables.

A la determinació de duresa amb EDTA, existeixen diversos equilibris competitius. La solució de mostra es
regula a un pH de 10.0 +/- 0.1 per obtenir un compromís d’estabilitat dels quelats (l’estabilitat del quelat de
l’EDTA augmenta a l’augmentar el pH) i la necessitat d’evitar la precipitació dels ions metàl·lics. A aquesta
determinació s’utilitza un regulador d’amoni per evitar la precipitació d’ions metàl·lics donat que l’amòniac
pot formar complexes dèbils.

Com l’EDTA i els complexes de duresa no són colorejats, s’afegeix un agent quelat adicional, el Negre
d’Eriocrom-T (NET) per facilitar la detenció del punt final. El NET és tripròtic i existeix principalment com
anió divalent de color blau, HIn2- a pH 10. Abans de la valoració amb EDTA s’afegeix una petita quantitat de
NET a la solució problema i es formarà un complex de color vermell amb el Mg2+.

HIn2- (blau) + Mg2+ H+MgIn- (vermell)

A mida que s’afegeix EDTA a la solució es combina primer amb Ca 2+ i desprès amb Mg2+ perquè el complexe
EDTA.- Ca2+ és més estable que el complex EDTA amb Mg2+.

EDTA + Ca2+ EDTA Ca2+ K = 10+10.7

EDTA + Mg2+ EDTA Mg2+ K = 10+8.7

Els ions metàl·lics s’eliminen amb facilitat dels seus components d’amòniac perque el quelat EDTA- ió
metàl·lic és molt estable. Desprès que l’EDTA ha format complexes amb tot el Mg 2+ lliure, eliminarà el Mg2+
del complexe vermell (NET Mg2+) fent que la reacció es produeixi de dreta a esquerra i formant el color blau
del HIn2-.

EDTA + H+ + MgIn- (vermell) EDTA. Mg2+ (blau) + HIn2-

Si es vol determinar la concentració de Ca2+, s’ha de precipitar el Mg2+ en forma d’hidròxid afegint
dissolució de NaOH (pH 12). D’aquesta manera el Mg(OH)2 no reacciona amb l’EDTA i es pot valorar el
Ca2+ amb l’EDTA.
Fent la resta de volums entre la duresa total i la del calci, s’obté la duresa magnèsica.

El mètode de valoració amb l’EDTA, utilitzant com indicador el NET (negre d’eriocrom T) mesura els ions
de calci i magnesi i pot aplicar-se amb les degudes modificacions a qualsevol mena d’aigua (variant el volum
de mostra per l’anàlisi)

3. ÀMBIT D’APLICACIÓ

- Anàlisis d’aigües en general (en funció de la duresa caldrà prendre volums d’aigua diferents).

4. RESPONSABILITATS

- Professors del Departament de Química de l’IESM Narcís Monturiol.

- Alumnes del Cicles Formatius de Química.

5. MATERIAL I REACTIUS
5.1. Factorització de l’EDTA.
- CaCO3 patró primari:
- Pàgina 4/7

- HCl concentrat
- EDTA 0.01 M (sal disòdica: 3.72 g portats a un litre amb aigua desionitzada).
- Solució de negre d’eriocrom T al 1%.
- Solució reguladora de pH 10. (Solució reguladora: 500 ml H2O + 25 ml de NH4Cl + 175 ml NH3 (conc).
Bureta de 25 ml.
Pipeta de 25 ml
Matrau aforat de 500 ml.
Matrau erlenmeier de 250 ml
Proveta de 10 ml

5.2.-Duresa total:
- Solució de negre d’eriocrom T al 1%.
- EDTA 0.01 M.
- Solució reguladora de pH 10
Bureta de 25 ml.
Matrau erlenmeier de 250 ml.
Pipeta de 25 ml
Proveta de 10 ml.

5.2. Determinació de calci:

- Solució d’EDTA 0.01 M.
- Murexida (indicador sòlid). (0,1 g de mureixida en 2g de Na Cl).
- Solució reguladora de pH 12. (100 ml H2O + 10 ml NaOH 10%).
Bureta de 25 ml.
Pipeta de 25 ml.
Matrau erlenmeier de 250 ml.
Proveta de 10 ml

6. RISCOS PREVISIBLES
Amòniac NH3 Solució, mínim 25% per anàlisi.
Pictograma = Nociu.
R = 36/37/38.
S = 2-26.

Clorur amònic NH4Cl

Pictograma = Nociu.
R = 22, 36.
S = 22.

Carbonat càlcic CaCO3

7. PROCEDIMENT.
7.1.- Preparació de dissolucions
7.1.1- Preparació de la dissolució reguladora de pH 10.
1. Pesar 27 g de clorur amònic
2. Prendre 175 ml d’ amoníac concentrat amb una proveta (en la vitrina de gasos)! i afegir 20 ml d'aigua
3. Barrejar el clorur amònic i l'amoníac
4. Enrasar a 500 ml amb aigua desionitzada.
Pàgina 5/7

7.1.2 - Preparació de la dissolució reguladora de pH 12.

1. Mesurar 100 ml d’aigua desionitzada.
2. Preparar una dissolució d’hidroxid sòdic al 10 % i d’aquesta prendre 10 ml
3. Barrejar la dissolució d’hidròxid sòdic anterior amb els 100 ml d’aigua

7.1.3 - Preparació de l’indicador Mureixida.

1 part de mureixida més 199 parts de NaCl.: (0,1 g de murexida en 20 g de NaCl)

7.1.4.- Preparació de l'indicador NET al 1%

Es pesa 1g de NET i es dissol en 100 ml d'alcohol

7.1.5.- Preparació de la dissolució de EDTA 0,01M

Es pesa 3,7224 g de EDTA i es dissolen en 1 litre d'aigua

7.1.6.- Preparació de la dissolució de patró primari de Calci 0,01M

Es pesa una mica menys de 0,5 g de CaCO3 patró primari (de l’ordre de 0,49) i es dissol en un got de
precipitats en una petita quantitat de HCl concentrat (2-5ml). Portar-ho a mig litre amb aigua destil.lada.
Anotar el pes i fer el càlcul de la concentració real de Ca en mol/litre

MCa = Pes CaCO3 ( gr) x 1

0,5 litres x 100

Pesem menys de 0,5 g per obtenir una concentració de CaCO 3 inferior a 0,01 M i així podrem emprar una
bureta de 25 ml per la factorització de l’EDTA (apartat 7.2)

7.2.- Factorització de la solució d’EDTA de concentració 0,01 M

1. Prendre 20 ml de la dissolució patró de calci 0,01M, mesurats amb pipeta, i abocar la dissolució a
l'erlenmeier
2. Afegir com indicador 2 gotes de Negre d’Eriocrom T., al 1 %.
3. Afegir 5 ml de solució reguladora de pH (pH = 10).
4. Afegir poc a poc l’EDTA de la bureta (de 25 ml) a l’erlenmeier, fins el viratge que passa de rosa-violeta a
blau.

7.3.- Determinació de la duresa total.

1. Prendre una determinada quantitat d’aigua problema segons la duresa de l'aigua a analitzar amb pipeta
Abocar l'aigua a l'erlenmeier
2. Afegir com indicador 2 gotes de Negre d’Eriocrom T., al 1 %.
3. Afegir 5 ml de solució reguladora de pH (pH = 10).
4. Afegir poc a poc l’EDTA de la bureta (de 25 ml) a l’erlenmeier, fins el viratge que passa de rosa-violeta
a blau.

7.4.- Duresa càlcica

1. Prendre la mateixa quantitat d’aigua problema que en el cas de la duresa total, mesurada amb la matexa
pipeta i abocar l'aigua a l'erlenmeier
2. Afegir com indicador una punta d’espàtula de murexida.
3. Afegir 5 ml de solució reguladora de pH (pH = 12).
4. Afegir poc a poc l’EDTA de la bureta (de 25 ml) a l’erlenmeier, fins el viratge que passa de rosa a lila
(violeta).

Aquests procediments caldrà repetir-los com a mínim dues vegades.

Pàg 6/7
NOTA IMPORTANT: El volum d’aigua a analitzar depèn de la mostra.
• Per un aigua de l’aixeta prendre 50 ml
• Per l’aigua de la font de l’escola prendre 200ml.

8.- CÀLCULS / GRÀFICS / EXPRESSIÓ DELS RESULTATS

8.1- Determinació del factor de la dissolució d’EDTA 0,01M

MEDTA = 25 . MCa f EDTA = MEDTA

VEDTA 0,01
VEDTA expressat en ml

8.2.- Duresa total

La duresa total s’expressa en ppm (parts per milió) de CaCO3

V * f * 1 * 1000
mg CaCO3 / l =
V’
 V = volum consumit d’EDTA 0.01 M.(expressat en ml)
f = factor de l’EDTA.
V’ = Volum d’aigua a analitzar, expressat en ml.

8.3.- Duresa càlcica

La determinació del calci s’expresa en ppm (parts per milió) de Ca2+.
ppm = mg / litre.

V * f * 0.4008 * 1000
mg Ca / l =
V’

V = volum consumit d’EDTA 0.01 M.

f = factor de l’EDTA.
V’= volum d’aigua a analitzar, expressat en ml

8.4.- Duresa magnèsica

(Vtotal - VCa ) * f * 0.2431 * 1000

mg Mg / l =
V’

Vtotal = Volum consumit d’EDTA 0.01 M.(expressat en ml) per valorar el Ca i Mg total
VCa = Volum consumit d’EDTA 0,01 M (expressat en ml), per valorar el Ca
f = factor de l’EDTA.
V’ = Volum d’aigua a analitzar, expressat en ml.

9.- TRACTAMENT DE RESIDUS

- Neutralitzar les dissolucions procedents de les determinacions de la duresa càlcica (pH 12) amb HCl
- Pàgina 7/7

- diluït fins a obtenir un pH <11

- Les dissolucions de les determinacions de la duresa total, ja que estan a un pH 10 es poden llençar per
l’aigüera, ja que compleixen amb la normativa del Reglament Metropolità, de pH <11.

10.- BIBLIOGRAFIA

- J. Rodier. Análisis de las Aguas. Aguas naturales. Aguas residuales. Aguas de mar. Ed. Omega, 1990.
- Vogel I.A. Química Análitica Cuantitativa. Volumetria y Gravimetria. Ed Kapelusi, 1960.
- D. Jenkins/V.L. Snoeyink / J.F. Ferguson. Química del agua, maunal de laboratorio. Ed Limusa
- Skoog-West. Fundamentos de química análitica. Ed Reverte, 1974.
- J. Catalán Lafuente Química del agua. Libreria Editorial Bellisco, 1990.

QÜESTIONS
1.- Justifica les expressions utilitzades per fer els càlculs de
1.1.- preparació de la dissolució 0,01 M d’EDTA (apartats 7.1.5
1.2.- concentració exacte de Ca2+ (apart 7.1.6)
1.2.- el factor de la dissolució d’EDTA 0,01 M (apart 8.1)
1.3.- duresa total (apart 8.2)
1.4.- duresa càlcica (apart 8.3)
1.5.- duresa magnèsica (apart 8.4)

Cal emprar els factors de conversió. Si ja s’han fet els càlculs amb factors de conversió, no cal repetir-
los!

2.- Fes el tractament estadístic dels resultats, tenint en compte els valors obtinguts per tota la classe.
Com qualificaries aquesta aigua (tova, dura...)?

3.- Justifica les precisions obtingudes en la duresa total, la càlcica i la magnèsica

4.- Quin volum d’aigua caldrà prendre per analitzar la duresa total, si la concentració és de 25 ppm
expressats com a mg Ca/l (un aigua mineral)

5.- Per què s’ha partit d’un volum de 50 ml per analitzar un aigua de l’aixeta, amb un contingut
aproximadament de 450 ppm de CaCO3? Justifica la quantitat d’aigua presa per l’anàlisi que acabes de
fer.

6.- Per què es fan dues valoracions a pH diferents de 10 i 12?

7.- Donat que l’EDTA reacciona amb molts altres metalls, es pot considerar la valoració
complexomètrica un bon mètode per a la determinació de Ca i Mg d’un aigua? Consulta dades de la
Kestabilitat del complex i la composició d’un aigua