LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

(1808 – 1833)

Ferran VII va nàixer el 1784 i va

començar a regnar el 1808, però amb
les abdicacions de Baiona va ser
substituït per Josep I Bonapart.
Retornà a Espanya en 1814 i va regnar
fins la seua mort en 1833.
De formació i caràcter absolutista, es
va casar quatre vegades, i del seu
últim matrimoni amb Maria Cristina
de Borbó va nàixer a l’any 1830 la
futura reina Isabel II
 LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
 QUIN ÉS EL PUNT DE PARTIDA?
EL MÓN I LA SOCIETAT DE L’ANTIC RÈGIM:
 SOCIETAT ESTAMENTAL
 ABSOLUTISME MONÀRQUIC
 ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA
PREINDUSTRIAL
 QUIN ÉS EL PUNT D’ARRIBADA
UNA NOVA SOCIETAT, UN NOU RÈGIM
basat en
 ELS PRINCIPIS DEL LIBERALISME
ECONÒMIC (CAPITALISME)
 I ELS PRINCIPIS DEL LIBERALISME
POLÍTIC
ENTRADA EN L’EDAT CONTEMPORÀNIA
 ANTIC RÈGIM I REVOLUCIÓ LIBERAL

ANTIC RÈGIM / REV. LIBERAL /

ABSOLUTISME LIBERALISME

 MONARQUIA ABSOLUTA  RÈGIM PARLAMENTARI I

 Sobirania reial CONSTITUCIONAL
 Concentració de poders  Sobirania nacional
 Divisió de poders

 SOCIETAT ESTAMENTAL  SOCIETAT DE CLASSES

 Privilegis i desigualtats  Igualtat jurídica
 Estaments privilegiats
 Estament no privilegiat

 RÈGIM SENYORIAL  CAPITALISME

 Què
Què entenem
entenem per
per crisi
crisi de
de l’Antic
l’Antic Règim?
Règim?

PROCÉS

la fi de
l’Antic
Règim

època
contemporània
 LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

CONCEPTE: mot que designa el procés

històric que possa fi a l’Antic Règim i
als seus fonaments mitjançant les
anomenades REVOLUCIONS BURGESES. Tracta
del procés de desmantellament de
l’aparell jurídico – polític (ordenament
legal, privilegis estamentals, hegemonia
nobiliaria, absolutisme) propi de
l’Europa Moderna i el trànsit a una nova
societat de base burgesa i capitalista.

CRONOLOGIA:
 1789 – 1833
LES ETAPES DE LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
 CRONOLOGIA
•1783. Tractat de Versalles
pel qual G. Bretanya
reconeix l' independència
dels EUA
• 1787. Constitució
nordamericana
• 1789. Inici de la Revolució
Francesa.
• 1792. Proclamació de la
República a França
• 1793. Execució de Lluis
XVI
• 1795. Pau de Basilea
• 1804. Napoleó és elegit
emperador de França
•1788. Regnat de Carles
IV.
• 1792. Godoy és
nomenat secretari d’Estat
• 1793. Inici de la guerra
de la Convenció.
• 1796. Tractat de San
Ildefonso amb França
• 1805. Batalla de
Trafalgar
ESPANYA I LA REVOLUCIÓ FRANCESA
 ESPANYA I LA REVOLUCIÓ FRANCESA: LA DIFUSIÓ DE LES IDEES REVOLUCIONÀRIES

Influència
Entre els LES IDEES limitada
il·lustrats: REVOLUCI entre les
• Jovellanos ONÀRIES classes
PENETREN
• Cabarrús A ESPANYA populars:
• Goya • publicacions
• “corrillos”
LA GUERRA DEL FRANCÉS O
D’INDEPENDÈNCIA
 Idea fonamental

GUERRA I REVOLUCIÓ
Una invasió estrangera i la guerra que se’n deriva
provoquen l’enderrocament de l’estat borbònic i l’inici
de la revolució.
Revolució social?
 OCUPACIÓ FRANCESA

AFRANCESATS
Nova dinastia

Desaparició de l’estat borbònic

absolutistes

jovellanistes

liberals
FRONT PATRIÒTIC
 LA GUERRA

estratègia de Napoleó

Militar: ocupació del territori Política: canvi de dinastia

Fracàs de la “trilogia”
guerra institucional de legitimació
napoleònica: Josep I,
Accelera el procés de crisi política i institucional Assemblea de Notables,
Estatut de Baiona
 MAIG DE 1808

Inici de la guerra d’Independència

buit de poder
formació de Organització
i desaparició
Juntes locals i de guerrilles
de l’estat
provincials
borbònic

JUNTA
SUPREMA
CENTRAL
 JUNTA SUPREMA CENTRAL

convocatòria de Corts direcció de la guerra

CORTS DE CADIS (1810 – 1812)

Principis doctrinals:
• Cambra única no estamental Actuacions:
• Sobirania nacional • Tasca legislativa
• Igualtat jurídica • Constitució 1812
• Monarquia constitucional
 LA CONSTITUCIÓ DE 1812

 Via de compromís
 Extensió: 384 articles
 Vigència: 1812 a 1814; de 1820 a 1823; 1836
 Valoració: referent liberalisme del segle XIX
 Contingut:
a) Principi de la sobirania nacional
b) Divisió de poders
c) Unicameral
d) Igualtat jurídica de tots els ciutadans
e) Declaració ampla de drets fonamentals individuals
f) Estat confesional
g) Sufragi universal masculí i indirecte
FERRAN VII jura la Constitució
 LA DÈCADA OMINOSA (1823 – 1833)

LES CAUSES
1) Intervenció
estrangera. “Cien Mil
Hijos de San Luís”
2) Problemes interns del
règim liberal: divisió
moderats i
progressistes
3) Malestar camperol +
insurreccions i
partides absolutistes
LES TENDÈNCIES (a partir de 1826)
 LA DÈCADA OMINOSA: ETAPES

1. 1823 – 1825. Reacció i repressió. “Juntas de Purificación”

2. 1825 – 1830. Reformisme administrativista o tècnic sense apertures
polítiques (tendència B: López Ballesteros, Cea Bermúdez, Javier de
Burgos).
3. 1830 – 1831 . Cap al model de transició pactada.
4. 1832 – 1833. Tercera vía o model de transició pactada (B +C + D).
Martínez de la Rosa.

Segons JOSEP FONTANA, la fallida tècnica i financera de l’Estat +

l’amenaça carlina  TRANSFORMACIÓ DE L’ABSOLUTISME EN
UN RÈGIM REFORMISTA O PSEUDOLIBERAL
 LA QÜESTIÓ SUCCESÒRIA

LA LLEI SÀLICA

Desembre 1929. Matrimoni de F. VII amb Mª

Cristina de Borbó

Març de 1830. Pragmàtica Sanció

Octubre 1830. Naixement d’Isabel

Septembre de 1832. Successos de La Granja.